MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Des de l’àrea de Medi natural, social i cultural es fa

la proposta de treballar un tema per unitat didàc-

tica, que també es treballa, sempre que és possi-

ble, en les unitats de les altres àrees. D’aquesta

manera es comparteixen les bases metodològi-

ques comunes, es fomenta el treball interdiscipli-

nari i es fa un treball competencial sòlid.

Coordinació de l’àrea: Carme Ortoll. Continguts: Paquita Carrasco, Carme Ortoll, Jordi Sabaté, Francesc segura i Núria Villas Proposta didàctica i activitats digitals: Paquita Carrasco i Núria Villas

18

MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

OBSERVAR, EXPERIMENTAR, INVESTIGAR I RESOLDRE

Els llibres de MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL parteixen de l’anàlisi de situacions motivadores per als alumnes que siguin pròximes a ells i als seus entorns, amb l’objectiu d’estimular-los.

• Llibre de Coneixements• Dossier d’Aprenentatge• Quadern de Projectes

A destacar del Llibre de Coneixements:

• La doble pàgina inicial d’activació dels coneixe-ments i un apartat on s’explica què treballarem al llarg de la unitat.

• El treball d’idees prèvies i una lectura per situar l’alumne en el tema que tractarem.

• Preguntes, al llarg de la unitat, per promoure la reflexió, amb l’objectiu fer pensar i fer conversar els alumnes sobre el tema.

• L’apartat SOM-HI!, al final de la unitat, que presenta una proposta d’activitats més competencial sobre un petit projecte que ha sortit de les explica-cions de la unitat.

• L’activitat transversal, al final de cada trimestre, que proposa un treball interdisciplinari i coo-peratiu amb una temàtica comuna a la resta d’àrees.

19

A destacar del Dossier d’Aprenentatge:

• El mapa conceptual del començament de la unitat, que recull el resum de tot el que s’ha estudiat i ajuda els alumnes a situar-se.

• Les activitats que promouen propostes d’investigació.

• Una avaluació reflexiva de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge, en l’apartat REFLEXIONO I APRENC, a més a més de l’AVALUACIÓ de continguts.

A destacar del Quadern de Projectes:La proposta de treball competencial i in-terdisciplinari.

FEM UN PA AMB TOMÀQUET, per a 3r curs.

UN TOMB PER LES COMARQUES, per a 4t curs.

107

Medi natu

ral, s

oci

al i cu

ltura

l • C

icle

Mit

jà •

3r

UNITAT 6

6. Cuidem el cos

Creixement

Alimentació

Tub

digestiuConstructors

Energètics

Reguladors

Sistema

ossi

Sistema

muscular

Articulacions

Tendons

LligamentsGlàndules

digestives

Aparell digestiu Funció dels

aliments

Aparell

locomotor

Activitat física

BT00244101_U6_CM1_Medi_ACT.indd 107 26/02/13 09:18

(Exemple)

Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

20

Estructura del

Llibre de Coneixements

26

27UNITAT 2

UNITAT 2

De colònies al Garraf

• Quantes comarques hi ha a Catalunya?

I quantes províncies?

• A quina comarca vius? Quina és la seva capi-

tal?

• Per a què serveix una brúixola? Saps com

funciona?

• Quins tipus de mapes coneixes?

• A quina zona de Catalunya creus que hi pre-

dominen l’agricultura i la ramaderia: a l’inte-

rior, a la costa o a la muntanya?

• Saps on és el consell comarcal de la teva co-

marca?

Idees prèvies

«Aquestes colònies seran especials», pensà la Judit. Ella i el seu germà Albert s’afanyaven

a recollir les motxilles de l’autocar. Anaven per primer cop de campaments amb l’esplai i

passarien deu dies en una vella masia situada al parc natural del Garraf.

–Ei, sóc aquí, veniu! Us presentaré els meus amics! –els cridà la Mei. La seva cosina

alçava alegrement la mà, assenyalant-los on era–. Aquests són l’Edu, l’Àlex, la Marina i

l’Andrea.

–I els monitors? –preguntà la Judit, preocupada.

–Són allà, parlant amb els masovers. Aquest any em penso que la Marta i l’Andreu

també seran al nostre grup! –va dir la Judit, entusiasmada.

–Que bé! Són els monitors més enrotllats! –va exclamar l’Àlex.

Al matí següent els esperava una passejada entretinguda pel massís del Garraf fins a

un turó proper, on dinarien, i a la tarda gaudirien d’un bany.

Pel camí, uns fotografiaven el paisatge, envoltat de pins i margallons. Uns altres canta-

ven, alguns fins i tot provaven d’imitar el cant de la merla. Alguns miraven entre els

arbres per veure algun porc senglar. Així, l’ascens s’anava fent d’allò més distret…

–Hola, sóc l’Albert. Tu també ets nou? –va preguntar l’Albert a en Raül, un noi alt i

prim que caminava en solitari i semblava una mica tímid.

–Sí. És la primera vegada que vinc amb aquest esplai. De fet, visc a Igualada amb la

meva àvia, però aquest any he vingut a passar l’estiu amb els meus oncles i m’hi he

apuntat –li va contestar.

–La meva germana Judit i jo tampoc no vivim aquí. Som de Mataró i la nostra cosina,

que viu al Vallès Occidental, ens va convèncer per venir de colònies amb ella.

–Apa! Jo vinc de més lluny que vosaltres! –va dir la Cristina, que els havia sentit i s’ha-

via afegit a la conversa. Els va explicar que ella vivia a Olot, que el seu pare era el cuiner

de les colònies i que se l’havia endut aquests dies amb ell.

–Ei, mireu! –cridà de cop en David mentre amb una mà agafava els prismàtics i amb

l’altra assenyalava cap a l’esquerra.

–Què hi ha? Vols dir aquella mena de gran taca negra a la muntanya? –li va dir l’An-

dreu–. Això és per culpa de l’incendi que hi va haver fa dos anys…

–Maleïts incendis! –digué la Marta–. Destrueixen tot l’entorn…

Tot anava com una seda. Es presentaven uns dies molt profitosos per aprendre a

conviure i a conèixer i respectar el nostre entorn.

• On viuen els animals?

46

47UNITAT 3

UNITAT 3

N’APRENC MÉS. ➧El treball

Parlem de treball per referir-nos a les feines que fem per guanyar diners, és a dir, que estan

remunerades. Però també parlem de treball per referir-nos a tasques no remunerades,

com estudiar, dedicar-se a la llar i a les persones de la família o fer feines de voluntariat.

El treball no remunerat

Moltes persones treballen dedicant-se

a cuidar la seva família o altres perso-

nes amb les quals conviuen. Moltes ho

fan perquè volen, i dediquen moltes

hores al dia a la cura d’aquests éssers

estimats.

Per fer aquesta feina no cobren di-

ners, però fan moltes coses que costa-

rien molts diners si les hagués de fer

una altra persona de fora de casa.

Hi ha altres persones que es dediquen a estudiar i formar-se o a fer tasques de volunta-

riat, amb la qual cosa contribueixen que tot vagi millor i que la societat sigui més justa.

Les persones voluntàries dediquen el seu temps a treballar en menjadors socials, a

visitar persones grans que viuen soles, a acompanyar malalts a l’hospital o a ajudar les

persones que ho necessiten.

Algunes persones voluntàries són persones que ja s’han jubilat, però n’hi ha altres

que dediquen una part del seu temps lliure a fer aquestes tasques. La seva feina té un

gran valor social.

Pàg.

48

Pàg.

53

➧A què ens dediquem?

Tots ens dediquem a alguna cosa, tenim les nostres feines. Els nens i les nenes molt

petits juguen, descobreixen coses noves, mengen, dormen i aprenen a parlar i cami-

nar…

A mesura que ens fem una mica més

grans anem a l’escola. Comencem a treba-

llar per descobrir un món nou, on aprenem

moltíssimes coses diferents que ens ajuden

a créixer i a ser persones respectuoses, res-

ponsables i cultes.

De grans, la majoria de persones, a més a

més de continuar formant-se, es dediquen

a treballar durant força hores cada dia; per

això és molt important que la feina que fan

els agradi. Les persones que treballen en allò que realment els agrada acostumen a estar

satisfetes i felices.

La feina, conjuntament amb la família i les amistats, és per a moltes persones una de

les coses més importants.

Gairebé totes les persones es guanyen la vida treballant! Això vol dir que amb els diners

que obtenen treballant poden tenir un habitatge, alimentar-se, cuidar-se, satisfer les se-

ves necessitats, etc.

HEM DE COMPARTIR LES

FEINES DE CASA ENTRE

TOTA LA FAMÍLIA.

Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies acompanyades d’una lectura per introduir l’alum-nat en el tema d’estudi i motivar-lo en el seu aprenentatge.

Inici de l’apartat N’aprenc més, on es presenten i es treballen els con-tinguts de la unitat. Els continguts parteixen de l’anàlisi de situacions diverses, que estimulen els alumnes a aprendre i a expressar els seus coneixements i punts de vista.

Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema.

Apartats que faciliten una mi-llor ordenació dels continguts.

25UNITAT 2

QUÈ FAREM?

• Reflexionarem sobre els motius que afavoreixen les divisions del territori.• Identificarem diferents tipus de mapes i ens orientarem amb els punts cardinals.• Situarem les 41 comarques en el mapa de Catalunya.• Coneixerem les característiques principals de cadascuna de les comarques.

• Classificarem les comarques per diversos criteris: marca turística, semblances geogràfiques i de paisatge i raons administratives.• Estudiarem les diferents entitats territorials presents a Catalunya.

T’HAS FIXAT EN ELS CARTELLS RECTANGULARS I DE COLOR VERD QUE HI HA A LES CARRETERES DE CATALUNYA? ENS INDIQUEN A QUINA COMARCA SOM!

Sallent (Bages)

2. Vivim a Catalunya

UNITAT 224

Doble pàgina inicial que serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges i d’uns personatges que es fan preguntes relacionades amb el tema.

Què farem? Continguts que desco-brirem, coneixerem i treballarem al llarg de la unitat didàctica.

Aquesta icona remet a la pàgina

del Llibre de coneixements on hi

ha les explicacions teòriques per

poder fer les activitats.Pàg.

12

21

56

57UNITAT 3

UNITAT 3

SOM-HI!Heu pensat alguna vegada que hi ha feines que fins fa poc no existien? Doncs és així!

Com que el món canvia molt ràpid, van sorgint noves feines que intenten oferir nous

serveis i noves possibilitats a les persones. Et posem tres exemples de noves profes-

sions.

Persones que es dediquen a vendre productes per Internet

Venen productes molt diferents. Per

exemple, actualment hi ha molts pa-

gesos i pageses que han decidit ven-

dre els seus productes per Internet di-

rectament als consumidors a través de

les seves pròpies pàgines web.

Els pagesos s’asseguren que poden

vendre els seus productes al millor

preu i les persones que els compren

saben que són fruites i verdures fres-

ques i de la màxima qualitat.

Persones que creen aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils:

telèfons o tauletes

Cada cop és més habitual que les perso-

nes tinguin un telèfon intel·ligent o una

tauleta digital. Segur que fins i tot heu

jugat amb algun joc o heu fet servir al-

guna aplicació. Doncs bé, aquestes apli-

cacions o programes els creen persones

que es dediquen a investigar en aquest

àmbit.

Persones que instal·len panells solars

S’encarreguen d’instal·lar plaques solars que serveixen per aprofitar l’energia ines-

gotable del sol i convertir-la en electricitat.

Fa uns quants anys gairebé ningú no es dedicava a aquesta feina, però cada vegada

hi ha més persones que treballen aprofitant les energies renovables com la del Sol

per produir una electricitat més neta i cuidar el medi ambient.

Us proposem un exercici d’imaginació. Seguiu aquests passos:

1. Nom de la feina.

2. En què consistirà aquesta feina.

3. Què caldrà estudiar per fer aquesta feina.

1. Per parelles, imagineu una feina inexistent en l’actualitat o una que cregueu que

en el futur serà molt important i innovadora.

2. Descriviu la feina que hàgiu triat. L’explicació, que podeu titular «Què farem

l’any 2050?», ha d’incloure els apartats següents:

3. Després exposeu la vostra idea a la resta de companys i companyes.

4. Finalment, podeu fer un mural amb totes «Les feines del futur».

59PROJECTE 1

58PROJECTE 1

NO SE SAP SI GAUDÍ VA NÉIXER A REUS O A RIUDOMS, A LA COMARCA DEL BAIX CAMP, PERÒ SÍ QUE SE SAP QUE VA SER PELS VOLTS DE SANT JOAN DE L’ANY 1852.

GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MODERNISTA. AQUEST ESTIL REPRODUÏA ALS EDIFICIS FORMES INSPIRADES EN LA NATURA, COM FLORS, PLANTES, PETXINES, CARGOLS, ARBRES, ONES DEL MAR…

EL 1882 ES VA POSAR LA PRIMERA PEDRA DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA. TOT I QUE ÉS UNA DE LES GRANS OBRES DE GAUDÍ, NO LA VA PODER VEURE ACABADA, I ENCARA AVUI ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ.

EL 1900 VAN COMENÇAR LES OBRES DEL PARC GÜELL A BARCELONA, QUE GAUDÍ VA DISSENYAR COM UN PETIT POBLE, AMB EL SEU MERCAT I LES SEVES PLACES.

PETITA HISTÒRIA DE GAUDÍ

ANTONI GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MOLT AVANÇAT EN LA SEVA ÈPOCA, MOLT DETALLISTA I PERFECCIONISTA. VA SER UNA PERSONA QUE VA APORTAR MOLTS BONS CONSELLS I MANERES DE FER A L’ARQUITECTURA ACTUAL.

AL PASSEIG DE GRÀCIA DE BARCELONA, HI PODEM TROBAR ALGUNS EDIFICIS QUE GAUDÍ VA FER. UN ÉS LA CASA MILÀ, CONEGUDA COM LA PEDRERA, I TAMBÉ LA CASA BATLLÓ.

GAUDÍ VA MORIR A BARCELONA EL JUNY DE 1926 ATROPELLAT PER UN TRAMVIA. ACTUALMENT ES POT CONTEMPLAR LA SEVA OBRA EN MOLTES LOCALITATS, ON VA CONSTRUIR EDIFICIS MOLT PARTICULARS.

Converseu sobre el tema i con-testeu les preguntes:• Us sembla que els edificis d’avui són iguals o diferents que els de Gaudí?• De les obres que coneixeu de Gaudí, quina us agrada més?• Creieu que és difícil dissenyar i construir edificis com els de Gaudí?

Museu Cau Ferrat, Sitges

La Pedrera (Barcelona)

Gaudí Centre (Reus)

109

UNITAT 6

Algunes d’aquestes espècies aprofiten estructures de les nostres edificacions com ara

esquerdes, forats a les parets, ampits, falsos sostres, forats de les persianes… per fer-hi el

niu o refugiar-s’hi.

Falcó pelegrí

Falciot

Dragó

TòtilRatpenat

BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109

13/03/13 08:45

Activitats transversals. Editorial Barcanova pro-posa unes activitats trimestrals pensades per afavo-rir el coneixement des de diferents aspectes natu-rals, artístics, culturals i socials. Aquestes activitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.

13

UNITAT 1

Dieta equilibradaÉs important planificar bé els aliments que hem de menjar diàriament. Una dieta

equilibrada és la que aporta tots els nutrients necessaris amb les quantitats adequa-

des per tal que l’organisme tingui un bon funcionament.

En una dieta equilibrada s’han de combinar els aliments energètics, rics en glúcids i

lípids, els aliments reguladors, rics en vitamines i minerals, i els aliments constructors,

rics en proteïnes.

Piràmide dels alimentsLa piràmide dels aliments és un gràfic que ens aconsella sobre les racions diàries

que hem de menjar per tal d’aconseguir una dieta equilibrada. Una ració és la porció

d’aliment que es dóna en cada àpat.Les racions recomanades s’han de repartir en els

diversos àpats que fem durant el dia: esmorzar,

dinar, berenar i sopar.En la part superior de la piràmide hi ha aquells

aliments que s’han de consumir de forma ocasio-

nal i en la part inferior, els que s’han de consumir

en més quantitat.

Sucres i greixos: amb moderació

Làctics (llet, iogurt, formatge):2-3 racions al dia

Verdures i hortalisses:2-4 racions al dia

Fruita seca:2-4 racions al dia

Carn, peix, ous, llegums i fruita seca:2-3 racions al dia

Pa, cereals, arròs, patates i pasta:3-5 racions al dia

Greix de consum preferent: oli d’oliva

Les persones especialistes

en la confecció de dietes saludables s’anomenen

dietistes i nutricionistes.

LLET

Aigua: sempre que es tingui set

BT00243801_U1_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 13

13/03/13 08:31

Text amb informació que cal destacar, curiositats…

Proposta d’activitat digital per treba-llar amb PDI a l’aula.

UNITAT 6

Falcó pelegrí

Falciot

Dragó

TòtilRatpenat

BT00243801_U6_CM_2_Medi_LLIBRE.indd 109

13/03/13 08:45

Som-hi! Treball que parteix d’evidències quotidianes, properes i contextualitza-des, que potencien el coneixement de la realitat.

22

Estructura del

Dossier d’Aprenentatge

8 UNITAT 1

Medi n

atu

ral, so

cial i cu

ltura

l • C

icle M

itjà •

4t

➧Els nutrients

1 Què són els nutrients?

2 Relaciona cada tipus de nutrient amb allò que proporciona a l’organisme.

3 Saps explicar què és una dieta?

• I una dieta equilibrada?

• Quins aliments s’han de combinar per elaborar una dieta equilibrada?

• Què et sembla que necessita una persona per fer una dieta saludable?

Pàg.

12

• Són nutrients que proporcionen energia

al cos.

• Són substàncies que ajuden a regular el

funcionament del cos.

• Aporten els nutrients per a un bon crei-

xement del cos.

Glúcids o sucres •

Lípids o greixos •

Proteïnes •

Vitamines i minerals •

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 8

12/03/13 16:47

7

Medi natu

ral, s

oci

al i cu

ltura

l • C

icle

Mitjà

• 4

t

UNITAT 1

1. Coneixes el teu cos?

Per obtenir energiaPer prevenir

i curar malalties

Conèixer el funcionament dels aparells i dels òrgans

que intervenen en les funcions vitals

El nostre cos

Alimentar-nos seguint una

dieta equilibrada

Per créixer

Expiració

joventut

Inspiració

Vies respiratòries

Fosses nasals Boca

Laringe Faringe Tràquea Bronquis

Bronquíols

Pulmons Diafragma

Aparell

respiratori

Parts

Moviments

Es produeix l’intercanvi de

gasos entre els pulmons

i la sang

Per què ens alimentem?

Què cal fer per mantenir sa el nostre cos?

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 7

12/03/13 16:47

Activitats per treballar el contingut del Llibre de coneixements. Aquestes acti-vitats estan pensades per anar aplicant els coneixements, els processos i les ha-bilitats i, així, aprendre i saber resoldre qüestions en contextos diferents.

Esquema conceptual per recordar i per situar l’alumne en el tema.

Aquesta icona remet a la pàgina

del Llibre de coneixements on hi

ha les explicacions teòriques per

poder fer les activitats.Pàg.

12

21UNITAT 1

Pàg.

20

Pàg.

21

➧El sentit del tacte i la pell

27 Imagina les sensacions que podries tenir si poguessis tocar el que es veu en les

imatges i descriu-les.

➧Higiene i salut dels sentits

28 De quin sentit tens cura en cada cas?

Quan treballes amb bona llum.

Quan no olores de prop substàncies fortes.

Quan no escoltes música gaire forta amb els auriculars.

Quan et desinfectes les ferides amb aigua i sabó.

Quan no mires directament el sol.

Quan no menges aliments ni gaire freds ni gaire calents.

Quan mires la televisió a una distància correcta.

Quan evites els llocs molt sorollosos.

Quan prens el sol amb crema protectora.

Quan portes ulleres de sol a l’estiu.

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 21

12/03/13 16:47

Espai per escriure el nom de l’alumne.

Medi natu

ral, s

oci

al i cu

ltura

l • C

icle

Mitjà

• 4

t

UNITAT 1

1. Coneixes el teu cos?

El nostre cos

Aparell

respiratori

Espai per escriure el nom de l’alumne.

Espai

23

24 UNITAT 1

Medi n

atu

ral, so

cial i cu

ltura

l • C

icle M

itjà •

4t

3 Quina utilitat té la piràmide dels aliments?

4 Quins òrgans fem servir per relacionar-nos? Escriu-los.

5 Escriu els noms de les parts de l’aparell respiratori ordenats segons el recorregut de

l’aire des que entra al cos fins que arriba als pulmons.

6 Quins són els moviments respiratoris que fem quan respirem?

7 Digues de quin sentit formen part aquestes paraules:

Membrana pituïtària:

Cadena d’ossets:

Retina:

Parpelles:

Papil·les gustatives:

Dermis:

Cargol:

Còrnia:

Narius:

Cristal·lí:

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 2412/03/13 16:47

26UNITAT 1

REFL

EX

ION

O I A

PR

EN

C

Medi n

atu

ral, so

cial i cu

ltura

l • C

icle M

itjà •

4t

3 Què m’ajuda a aprendre? Penso i responc:

• Parlar sobre el cos i les seves funcions vitals m’ha ajudat a entendre la funció de

relació i el lligam que aquesta té amb els òrgans dels sentits i a descobrir que

.

• Reflexionar sobre el que he après de la funció de nutrició i saber que els aparells di-

gestiu, excretor i respiratori intervenen en aquesta funció m’ha ajudat a entendre que

.

• Aprendre el funcionament dels sentits de la vista, de l’oïda, de l’olfacte, del gust i del

tacte m’ha ajudat a saber que

.

• Prendre consciència de la importància que tenen la higiene i la cura dels òrgans dels

sentits m’ha ajudat a entendre que

.

• Crec que el que em servirà més de tot el que he après és

.

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 26

12/03/13 16:47

25

UNITAT 1

REFL

EX

ION

O I A

PR

EN

C

Medi natu

ral, s

oci

al i cu

ltura

l • C

icle

Mitjà

• 4

t

COM HO HE FET?

1 Omple el quadre següent:

2 Omple el quadre següent:

Sí No

Què puc millorar?

Escolto les explicacions

de la mestra o el mestre.

Sé explicar el que

he après.

Presento la feina neta

i endreçada.

Escric amb lletra clara.

Participo en les feines

proposades.

Per poder resoldre correctament una activitat, cal que tinguis en

compte els punts següents:

– Comprendre què et demanen.

– Parlar-ne amb els companys i les companyes.

– Pensar si alguna vegada has fet una activitat que s’hi assembli.

– Mirar de trobar la resposta adequada.

Recorda

Sí NoObservacions

Sé quins són els aliments que em pro-

porcionen energia.

Sé quins són els aliments que m’aporten

els nutrients que m’ajuden a créixer.

He après per què la fruita i la verdura

són importants per al bon funciona-

ment del cos.

He reflexionat sobre la importància que

té el fet de beure aigua.

Sé per què és important que la dieta

sigui equilibrada.

Sé quines accions puc fer per mantenir

el cos sa.

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 25

12/03/13 16:47

22 UNITAT 1M

edi n

atu

ral, so

cial i cu

ltura

l • C

icle M

itjà •

4t

Escriu les idees o les informacions d’aquesta unitat que has trobat més interessants i

que t’agradaria poder recordar. Dibuixa-les o busca imatges que les representin i en-

ganxa-les.

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 22

12/03/13 16:47

23

UNITAT 1

Medi natu

ral, s

oci

al i cu

ltura

l • C

icle

Mitjà

• 4

t

1 Llegeix aquestes afirmacions i indica si són certes (C) o falses (F). En la funció de nutrició hi intervenen tres aparells: l’aparell digestiu, l’aparell circu-latori i l’aparell excretor.

La dieta és un conjunt d’aliments que prenem en un període de temps determinat. Si una dieta està confeccionada seguint les recomanacions de la piràmide dels ali-ments, diem que és equilibrada.

En la nutrició s’absorbeixen aliments i oxigen, que s’utilitzen per obtenir energia, i s’expulsen substàncies residuals.

2 Escriu el nom del tipus de nutrient a què correspon cada definició i posa dos exem-

ples d’aliments de cada tipus.

• : Ens proporcionen energia per fer les nostres activitats.

Exemples:

• : Ens proporcionen energia que emmagatzemem fins al

moment que la necessitem; també ajuden a graduar la temperatura del nostre cos. Exemples:

• : Ens ajuden a créixer. Exemples:

• : Són substàncies imprescindibles per regular el funcio-

nament del nostre cos. Exemples:

0123A_D DIBUIXOS D’ACOMPANYAMENT

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 23

12/03/13 16:47

T’ho explico. Apartat perquè l’alumne pren-gui consciència del que li ha interessat més de tot allò que s’ha anat desenvolupant i des-cobrint en aquesta unitat.

Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu pro-pi procés d’aprenentatge.

Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més representatius de la unitat.