Num. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de ......Organ de la Unió Socialista de...

4
JUSTICI Num. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de 1933 Número solt: 15 Cts. Organ de la Unió Socialista de Catalunya El problema de l'Esqjuerra .-a^^^^^H • En el primer pla de les preocupacions polítiques, hi trobem el problema interior de l'Esquerra Republicana de Catalunya. La crisi governamental, provocada per la sortida del senyor Selvas, l'ha agu- ditzada. La crítica i l'esperit rebentista de la premsa reaccionària i de jocs florals, l'ha enverinat. No som nosaltres, evidentment, els cridats a jutjar en matèria que ens és aliena. L'Esquerra té el perfecte dret de fer allò que bé li sembli en la seva vida interna. Però, sí que ens serà permès donar a conèixer la nostra opinió, si res més no, com a partit que ha com- partit amb l'Esquerra les jornades més glorioses de la República i de l'Autonomia. I diem, clar i net, que ens plauria que les veus de concòrdia fos- sin més fortes que les de discòrdia, que les distints corrents trobes- sin i es relliguessin en punts de coincidència. Ho creiem així, i hd diem, perquè en l'hora d'avui seria catastròfic que per culpa de picabaralles internes del partit encara majoritari, la política catalana sofrís una sobtada solució de continuïtat. Es ara que comencem a viure la vida autonòmica. És ara que, amb ple dret i suficients recurso?, es podrà donar un contingut a l'autonomia. Si l'Esquerra ha de fracassar, que sigui en l'exercici total de la sobirania, i no en l'inici. El fracàs en la lluita de realit- zacions, possibilitaria la presa del poder pel proletariat políticament organitzat. El fracàs abans de la lluita, trencaria una evolució tot- just començada i obriria les portes de bat a bat a la reacció. El proletariat català ha començat una evolurió fecunda. Ha estat la base i el suport de partits burgesos. Ja vol ésser base i suport del propi poder, un partit polític de classe. Però, l'evolució començada exigeix el seu temps per a madurar. Exigeix, sobretot, que l'Esquer- ra esgoti, governant, tot el seu programa, que demostri, palesament, amb fets, la seva impotència per a resoldre els problemes cabdals del nostre segle : els econòmics. Avui, el dilema és : Esquerra o Lliga. Demà, el dilema ha d'és- ser : Esquerra o Unió Socialista de Catalunya. El primer dilema es resol per si mateix, vencent els perills imminents : eleccions munici- pals, eleccions de renovació de les Corts espanyoles. El .segon s'im- posaià, indefugiblement, pel pes dels esdeveniments, no dsviats per una incoherència o una debilitado suïcida del partit que té la màxi- ma responsabilitat històrica. És mirant Catalunya que l'Esquerra ha d'enfocar i resoldre els seus problemes. És per anar a l'immediat pervindre de Catalunya, que l'Esquerra ha de retrobar la seva un : tat interior Altrament, supeditant l'obra històrica a petites rancúnies, tota la glòria guanyada en les hores augurals de la nova Catalunya, es transformaria en deshonor, i la confiança tres vegades ratificada, en blasme universal !... La Conferència Socialista de París PROPAGANDA ANTIFEIXISTA Dissabte passat íiniren a París les tasques de la Conferència Socialista Internacional, les discussions de la qual queden immillorablement resu- mides i concretades en les dues reso- lucions de la Conferència, majoritària i minoritàr.a, que avui comencem a publicar. Les dues resolucions responen a les dues concepcions distintes sobre la tàctica del proletariat socialista que es revelaren al curs de la Conferència. 0 millor dit, tres concepcions. Puix que com era d'esperar, %la dreta del par- tit francès, representada per Renaudel 1 Marquet, donà estat internacional al seu plet amb el seu partit. Acosta- ment sobre un pla nacional, col·labora- cionisme, aquestes són les característi- ques especials d'aquest neo-socialisme que ha de repugnar justament a tot marxista. Sortosament, la posició peri- llosament dretista dels neo-socialistes francesos i algún delegat escandinau fou contrarrestada pel coratjós i serè radicalisme de l'ala esquerra del ma- teix partit francès, per les joventuts belgues i pels representants polacs i nord-americans. La insuficiència de la democràcia burgesa, l'acció il·legal i revolucionària del proletariat contra el feixisme i la reacció, la dictadura del proletariat durant el període de cons- trucció socialista, foren els principals punts tractats i sostinguts brillantment pels oradors d'aquesta fracció. Entre aquesta i la de Renaudel s'es- tenia l'ampla fracció tèbia del centre, de Vandervelde a Bauer, passant per Blum, poc permeable a les filtracions laterals i guardadora respectuosa de les velles tradicions socialistes. Fou a última hora aquest criteri que s'im- posà, ajudat pel pes dels vots de la majoria. El discurs que desvetllà més especta- ció fou, innegablement, el d'Otto Wels, president que fou de la Social-Demo- cràcia alemanya, l'actuació de la qual tantes crítiques havia aixecat en el sí de la Conferència. Wels intentà justi- ficar el fracàs de la social-democràcia alemanya, Kxposà els motius que al seu judici havien impedit la plena i eficaç actuació del socialisme ale- many: les condicions exteriors que llençaren al poble alemany a la misè- ria i al xovinisme ; la política escisio- nista i injuriosa del comunisme, en primer lloc. Dues raons de pes, però que no justifiquen ni la vacil·lació ni la feblesa dels dirigents del Partit en moments decisius en que l'acció revo- lucionària era possible i era desitjada ardentment per les masses treballado- res. LLEGIU A LA PAG. 2 EL TEXT DE LES RESOLUCIONS DE LA CONFE- RENCIA El Professor Moulin entre nosaltres Aquesta setmana hem tingut entre nosaltres el camarada belga professor Léo Moulin, que va adquirir fa dos anys un renom mundial degut a la per- secució que sofrí a la Itàlia feixista, on fou empresonat durant llargs me- sos sota l'acusació d'haver-hi fet pro- paganda subversiva. Aquesta rletenció va produir protestes i manifestacions a tot el món, i a l'últim el company Moulin va ésser alliberat. Després ha prosseguit vigorosament la seva cam- panya antifeixista, i ha estat honorat — cas excepcional — amb el carnet del gloriós i perseguit Partit Socialis- ta Italià, en agraïment a la seva obra generosa a tavor d'aquell poble opri- mit. Quan Ja hauran sortit les primeres expedicions d'aquesta edició, el com- pany Moulin haurà donat a la Casa del Poble de Barcelona una conferèn- cia sobre el tema : «El feixisme da- vant la crisi». En aquest acte, els nos- tres companys i el poble liberal de Barcelona hauran tingut ocasió de demostrar a aquest camarada la seva solidaritat. Desitgem al professor Moulin un bon viatge i un bon record de la seva estada a casa nostra, i U expressem els nostres sentiments de germanor obre- ra. DflíSCHUND DtDIKH UNf FRÜHES .... Segell editat per les organitzacions antifeixistes alemanyes. Sota la llegen- da «Alemanya, Alemanya per damunt de tot...», primera frase de l'himne alemany, hom hi veu un comunista penjat, un socialista encadenat i un jueu torturat. A l'esquerra la oreu es- vàstica i a la dreta el distintiu infa- mant que s'aplicava ab jueus a l'Edat mitjana. El conflicte de Sabadell Fa més d'un mes que el Sindicat de l'Art F»brJl, l Teàül-de Sabadell va presentar unes bases a la patronal d'a- questa indústria, sollicitant un conjunt molt extens de millores d'ordre moral i material. El detall d'aquestes millores contenia especificacions de totes les variants professionals, desenrotllant-les en 104 articles. Això fa que no puguem publicar les dites bases, per interes- sants que es puguin considerar, ja que omplirien an espai massa gran del nostre setmanari. Els obrers celebraren diverses assem- blees, en les quals la Junta del Sindi- cat donà compte de l'actitud de la Patronal. La burgesia, de moment, es negà a formular cap resposta que po- gués comprometre respecte a una ac- ceptació total o parcial de les bases. Les assemblees sindicals van examinar aquesta situació 1 van adoptar els acords pertinents per a fer triomfar les bases presentades. Va ésser rebutjat tot propòsit de vaga i va creure's que la millor manera de defensar els interessos obrers era de fer una protesta que no comportés l'a- bandonament del treball. Aquesta acti- tud va concretar-se en l'acord de deixar les fàbriques una hora abans <lel ter- me normal de la jornada, acceptant la disminució corresponent en els jor- nals. Aquest acord va portar-se a ter- me el dijous, dia 24, sense que la pro- testa dels obrers promogués incidents d'importància. El dissabte, la burgesia féu la deducció de la hora treballada de menys i el pagament va portar-se a terme amb tota normalitat. A l'hora que escrivim aquestes ratlles s'han en- taulat negociacions entre el Sindicat i la Patronal i la impressió que domina és que tot acabarà bé. Un conflicts com aquest que comen- tem, reduït & proporcions locals, posa en joc en la seva més alta expressió el sentiment de responsabilitat dels obrers. No creiem que aquest conflicte sobre aquest punt porti errors irrepa- rables, que, en tot cas, comentarem en e\ seu .degut temps. Nostra campanya sobre el preu dels específics Degut al treball intens que pesa so- bre el company Comorera, el company Ruiz Ponsetí el substituirà jen les dues conferències que li resten de la sèrie iniciada a les Cooperatives de Sans sobre els preus dels específics. Aquestes conferències es celebraran la primera, el dia 5 a les deu del vespre, a la Cooperativa «Nova Obrera» (Gua- diana 22) amb el tema: «La salud públi- ca i les especialitats farmacèutiques;» la segona, el dia 14, a la Cooperativa «Model Segle XX» (Rolanda, 18). Què passa a Andorra? El "bluíí" de l'Església Quan es coneguin els resultats elec- torals d'Andorra, aquest número ja haurà entrat en premsa. Temptats es- tem d'avançar-ne un vaticini que no seria molt aventurat de fer pels que coneixem «les Valls». Esperem, però, els esdeveniments per a dir la paraula justa i definitiva i mentrestant, sense por d'esgotar el tema, anem a posar de relleu la posi- ció lamentable del principat eclesiàstic d'Andorra. El vicari general del bisbat de la Seu d'Urgell ha fet — segons els dia- ris — unes declaracions, que nosaltres no hem vist rectificades. Recollim-ne les principals, que són les següents. «Els co-prínceps havien pensat tancar les fronteres andorranes de França i d'Espanya. A més, el bisbat cridà les forces franceses i, finalment, la Mitra va, i anirà, d'acord amb França, com sempre.» • Hom quedaria estupefacte davant una petulància semblant, si tot seguit no us vingués a la memòria la faula del ruc vestit de lleó. No dubtem un moment que s'hauria pensat a tancar la frontera franco-an- dorrana; és més, recordem que el dia 1 d'agost fou negada l'entrada de productes andorrans a França. Però, qui pot afirmar que s'hauria fet un altre tant a casa nostra? Es que al pa- lau episcopal de la Seu encara comp- ten amb la monarquia, per distracció? A part d'això, fa molta gràcia que els co-prínceps haguessin pensat en aquestes mesures quan s'ha vist du- rant molts anys amb quina traça els andorrans han anat burlant les dua- nes. El bisbat declara que fou ell qui cri- dà la gendarmeria francesa. Això, si fos cert, seria una monstruositat. Es dirà que l'Església n'ha comès moltes. Bé, no hi ha dubte, però deixeu-nos que per una vegada — encara que si- gui paradoxal — sortim nosaltres en defensa d'ella, o millor dit, en defen- sa de la veritat. El que nan fet les sotanes de la Seu és cobrir-se emfàti- cament amb la pell de lleó manlleva- da als francesos, i no ha calgut molta vista perquè en aquests homes de Déu se'ls veiés l'orella. Potser cerquen al- gun benaventurat que, ignorant la col- locació de diversos milions a Andorra, en treballs industrials sota el control francès, pugui creure de bona fe la versió eclesiàstica dels últims fets. Quant a l'abril d'aquest mateix any els obrers de la F. H. A. S. A. plante- jaren el conflicte, que fou exemplar pel pacifisme espontani que observa- ren els vaguistes, França tenia un ba- talló de caçadors alpins concentrats a L'Hospitalet, poble fronterer, a punt de penetrar a les Valls d'Andorra, cosa que no feren perquè el Consell Gene- ral de les Valls, que després ha estat destituït, s'hi negà rodonament. Ales- hores els co-prínceps no havien desco- bert ( ! ) encara les prevaricacions d'al- guns Consellers. Tothom endevina quin fou el començament de la discòrdia. Preguntem ara als senyors tonsurais de la Seu si foren ells també els qui cridaren els francesos el mes d'abril, i els que han demanat un augment de vint gendarmes aquests dies amb mo- tiu de la vaga dels obrers de la F. H. A, S. A., que ja pren forma de lock- out. Els creiem capaços de dir que si, i si els apurem potser i tot ens ex- plicaran el concepte catòlic de la pro- pietat. Per acabar, afirmem amb profund coneixement de causa que el bisbat de la Seu no ha anat mai, ni podrà anar mai d'acord amb França. La concòrdia actual és fictícia, i motivada d'una part pel despit d'un prelat sotmès a la llei de Congregacions religioses i d'altra part per l'acció imperialista francesa que no ha perdut mai cap ocasió d'anar guanyant terreny en la co-sobirania d'Andorra, en perjudici, està clar, de la Mitra d'Urgell. Caldria fer una mica d'història per a provar la davallada d'aquest poder eclesiàstic a través del temps, perú aquesta tasca ja l'ha emprès, amb més o menys fortuna, la premsa diari». Diguem solament que, fins ara, les di- ficultats que sorgien entre els súbdits andorrans i els co-senyors, s'anaven ar- ranjant amb la intervenció simultània dels dos veguers, un de cada costat. Aquesta vegada França s'ha vist amb cor, almenys a primera hora, de no- menar un alt Comissari exclusiu 1 amb plens poders, passant per damunt dels «usos i costums» 1 dels tradicionals drets de la Mitra, que si un dia foren absoluts, avui es veuen poc menys que negats per un collega hipòcrita i am- biciós. , El Ministeri d'Estat espanyol, amb un procediment d'urgència que caí lloar, ha sortit en defensa de les prer- rogatives eclesiàstiques que en últim terme són les nacionals, tractant de posar fre a la follia imperialista deia uns i a la farsa grotesca i suïcida dels altres. El bisbat de la Seu d'Urgell es di»- fressà de lleó. Confiem que les sota- nes es treuran del damunt aquella pill de fera. Ens feien tanta pori... J. M- COMPANYS QUE ENS (DEIXEN Domènec Prat Dilluns passat morí sobtadament, a la nostra ciutat, el vell militant socia- Usta Domènec Prat Cantareu. El seu traspàs ha estat pregonament sentit entre la família socialista per tal com de l'any 1906 ençà que ingressà a l'A- grupació Socialista de Mataró, s'ha- via distingit sempre per la bondat del seu caràcter i l'entusiasme i tenacitat que havia posat en totes les obres en què havia collaborât. Havia estat tresorer de la Coopera- tiva Socialista «La Internacional», avui dissolta, i de l'Agrupació Socialista de la nostra ciutat. Era també fundador de la Mutualitat Obrera Catalana 1 en tots els càrrecs que havia ocupat al llarg de la seva vida, s'havia fet creditor de l'estima general. L'acte civil d'acompanyar el cadà- ver del que fou militant selecte, es veié concorre gudíssim; entre les re- presentacions que hi assistiren cal re- gistrar: Comissió Administrativa de /a Casa del Poble de Barcelona, So- cietat de Professions i Oficis Diversos, Mutualitat Obrera Catalana, de les quals era actualment tresorer el tras- passat; Associació d'Amics de la Casa tíel Poble; Unió Socialista de Catalu- nya (Comitè Executiu) i Secció del Districte Vili, a les quals pertanyia; Sindicat de Productes Químics, Juti- nyà, de la Casa del Poble de Mataró, Societat d'Obrers flequers «La Espiga», Societat de paletes i manovres. Asso- ciació d'obrers auxiliars de la Indús- tria Hotelera i Cafetera, Unió General de Cambrers, Associació Lliurepensa- úora «Àngela López de Ayala», Escola Professional de la Dona, President 1 Secretari del Jurat Mixt de la Indús- tria Hotelera i Cafetera, de la qual institució era vocal, Sindicat d'obrers metallurgies, Unió d'Empleats d'Oflci- nes; Unió General de Dependents, So- cietat de Viatgers, Societat d'obrers en pa de Viena «La Vienesa». El nostre sentit condol a la familia del company flnat. Avis als subscriptors Els subscriptors són pregata d'enviar ràpidament l'import de llurs abona- ments a l'Administració de JUSTÍCIA SOCIAL. Tot retard en la liquidado d'aquests comptes origina creus per- torbacions a la marxa administrativa del periòdic que està a l'abast del« nos- tres subscriptors poder evitar. ELS GERMANS GRANS DE «TREBALL» LE POPULAIRE ïï^l ™ Ortfan« du P«rll Soclallate (S. F. I. O.) ""Ü^ÜÜÜÜÜ"' ftepoiusttr l'action Intera*» tlonal«, c'mt •« m«ttr« «a de- hors de l'International*. IM, VAnouniM. Capçalera d'«El Popular», òrgan diari del partit Socialista franca«

Transcript of Num. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de ......Organ de la Unió Socialista de...

Page 1: Num. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de ......Organ de la Unió Socialista de Catalunya El problema de l'Esqjuerra En el primer pla de le s preocupacion.-a^^^^^ polítiquesH

JUSTICINum. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de 1933 Número solt: 15 Cts.

O r g a n de la Un ió S o c i a l i s t a de C a t a l u n y a

El problema de l'Esqjuerra.-a^^^^^H •

En el primer pla de les preocupacions polítiques, hi trobem elproblema interior de l'Esquerra Republicana de Catalunya. La crisigovernamental, provocada per la sortida del senyor Selvas, l'ha agu-ditzada. La crítica i l'esperit rebentista de la premsa reaccionària ide jocs florals, l'ha enverinat.

No som nosaltres, evidentment, els cridats a jutjar en matèria queens és aliena. L'Esquerra té el perfecte dret de fer allò que bé lisembli en la seva vida interna. Però, sí que ens serà permès donara conèixer la nostra opinió, si res més no, com a partit que ha com-partit amb l'Esquerra les jornades més glorioses de la República ide l'Autonomia.

I diem, clar i net, que ens plauria que les veus de concòrdia fos-sin més fortes que les de discòrdia, que les distints corrents trobes-sin i es relliguessin en punts de coincidència. Ho creiem així, i hddiem, perquè en l'hora d'avui seria catastròfic que per culpa depicabaralles internes del partit encara majoritari, la política catalanasofrís una sobtada solució de continuïtat.

Es ara que comencem a viure la vida autonòmica. És ara que,amb ple dret i suficients recurso?, es podrà donar un contingut al'autonomia. Si l'Esquerra ha de fracassar, que sigui en l'exercicitotal de la sobirania, i no en l'inici. El fracàs en la lluita de realit-zacions, possibilitaria la presa del poder pel proletariat políticamentorganitzat. El fracàs abans de la lluita, trencaria una evolució tot-just començada i obriria les portes de bat a bat a la reacció.

El proletariat català ha començat una evolurió fecunda. Ha estatla base i el suport de partits burgesos. Ja vol ésser base i suport delpropi poder, un partit polític de classe. Però, l'evolució començadaexigeix el seu temps per a madurar. Exigeix, sobretot, que l'Esquer-ra esgoti, governant, tot el seu programa, que demostri, palesament,amb fets, la seva impotència per a resoldre els problemes cabdals delnostre segle : els econòmics.

Avui, el dilema és : Esquerra o Lliga. Demà, el dilema ha d'és-ser : Esquerra o Unió Socialista de Catalunya. El primer dilema esresol per si mateix, vencent els perills imminents : eleccions munici-pals, eleccions de renovació de les Corts espanyoles. El .segon s'im-posaià, indefugiblement, pel pes dels esdeveniments, no dsviats peruna incoherència o una debilitado suïcida del partit que té la màxi-ma responsabilitat històrica.

És mirant Catalunya que l'Esquerra ha d'enfocar i resoldre elsseus problemes. És per anar a l'immediat pervindre de Catalunya,que l'Esquerra ha de retrobar la seva un:tat interior

Altrament, supeditant l'obra històrica a petites rancúnies, totala glòria guanyada en les hores augurals de la nova Catalunya, estransformaria en deshonor, i la confiança tres vegades ratificada,en blasme universal !...

La Conferència Socialista de París

PROPAGANDA ANTIFEIXISTA

Dissabte passat íiniren a París lestasques de la Conferència SocialistaInternacional, les discussions de laqual queden immillorablement resu-mides i concretades en les dues reso-lucions de la Conferència, majoritàriai minoritàr.a, que avui comencem apublicar.

Les dues resolucions responen a lesdues concepcions distintes sobre latàctica del proletariat socialista quees revelaren al curs de la Conferència.0 millor dit, tres concepcions. Puix quecom era d'esperar, %la dreta del par-tit francès, representada per Renaudel1 Marquet, donà estat internacionalal seu plet amb el seu partit. Acosta-ment sobre un pla nacional, col·labora-cionisme, aquestes són les característi-ques especials d'aquest neo-socialismeque ha de repugnar justament a totmarxista. Sortosament, la posició peri-llosament dretista dels neo-socialistesfrancesos i algún delegat escandinaufou contrarrestada pel coratjós i serèradicalisme de l'ala esquerra del ma-teix partit francès, per les joventutsbelgues i pels representants polacs inord-americans. La insuficiència de lademocràcia burgesa, l'acció il·legal irevolucionària del proletariat contra elfeixisme i la reacció, la dictadura delproletariat durant el període de cons-trucció socialista, foren els principalspunts tractats i sostinguts brillantmentpels oradors d'aquesta fracció.

Entre aquesta i la de Renaudel s'es-tenia l'ampla fracció tèbia del centre,de Vandervelde a Bauer, passant perBlum, poc permeable a les filtracionslaterals i guardadora respectuosa deles velles tradicions socialistes. Fou aúltima hora aquest criteri que s'im-posà, ajudat pel pes dels vots de lamajoria.

El discurs que desvetllà més especta-ció fou, innegablement, el d'Otto Wels,president que fou de la Social-Demo-cràcia alemanya, l'actuació de la qualtantes crítiques havia aixecat en el síde la Conferència. Wels intentà justi-ficar el fracàs de la social-democràciaalemanya, Kxposà els motius que alseu judici havien impedit la plena ieficaç actuació del socialisme ale-

many: les condicions exteriors quellençaren al poble alemany a la misè-ria i al xovinisme ; la política escisio-nista i injuriosa del comunisme, enprimer lloc. Dues raons de pes, peròque no justifiquen ni la vacil·lació nila feblesa dels dirigents del Partit enmoments decisius en que l'acció revo-lucionària era possible i era desitjadaardentment per les masses treballado-res.

LLEGIU A LA PAG. 2 EL TEXT DELES RESOLUCIONS DE LA CONFE-

RENCIA

El Professor Moulinentre nosaltres

Aquesta setmana hem tingut entrenosaltres el camarada belga professorLéo Moulin, que va adquirir fa dosanys un renom mundial degut a la per-secució que sofrí a la Itàlia feixista,on fou empresonat durant llargs me-sos sota l'acusació d'haver-hi fet pro-paganda subversiva. Aquesta rletencióva produir protestes i manifestacionsa tot el món, i a l'últim el companyMoulin va ésser alliberat. Després haprosseguit vigorosament la seva cam-panya antifeixista, i ha estat honorat— cas excepcional — amb el carnetdel gloriós i perseguit Partit Socialis-ta Italià, en agraïment a la seva obragenerosa a tavor d'aquell poble opri-mit.

Quan Ja hauran sortit les primeresexpedicions d'aquesta edició, el com-pany Moulin haurà donat a la Casadel Poble de Barcelona una conferèn-cia sobre el tema : «El feixisme da-vant la crisi». En aquest acte, els nos-tres companys i el poble liberal deBarcelona hauran tingut ocasió dedemostrar a aquest camarada la sevasolidaritat.

Desitgem al professor Moulin unbon viatge i un bon record de la sevaestada a casa nostra, i U expressem elsnostres sentiments de germanor obre-ra.

DflíSCHUND DtDIKHUNf FRÜHES ....

Segell editat per les organitzacionsantifeixistes alemanyes. Sota la llegen-da «Alemanya, Alemanya per damuntde tot...», primera frase de l'himnealemany, hom hi veu un comunistapenjat, un socialista encadenat i unjueu torturat. A l'esquerra la oreu es-vàstica i a la dreta el distintiu infa-mant que s'aplicava ab jueus a l'Edatmitjana.

El conflicte deSabadell

Fa més d'un mes que el Sindicat del'Art F»brJl, l Teàül-de Sabadell vapresentar unes bases a la patronal d'a-questa indústria, sollicitant un conjuntmolt extens de millores d'ordre moral imaterial. El detall d'aquestes millorescontenia especificacions de totes lesvariants professionals, desenrotllant-lesen 104 articles. Això fa que no puguempublicar les dites bases, per interes-sants que es puguin considerar, ja queomplirien an espai massa gran delnostre setmanari.

Els obrers celebraren diverses assem-blees, en les quals la Junta del Sindi-cat donà compte de l'actitud de laPatronal. La burgesia, de moment, esnegà a formular cap resposta que po-gués comprometre respecte a una ac-ceptació total o parcial de les bases.Les assemblees sindicals van examinaraquesta situació 1 van adoptar elsacords pertinents per a fer triomfarles bases presentades.

Va ésser rebutjat tot propòsit de vagai va creure's que la millor manera dedefensar els interessos obrers era defer una protesta que no comportés l'a-bandonament del treball. Aquesta acti-tud va concretar-se en l'acord de deixarles fàbriques una hora abans <lel ter-me normal de la jornada, acceptantla disminució corresponent en els jor-nals. Aquest acord va portar-se a ter-me el dijous, dia 24, sense que la pro-testa dels obrers promogués incidentsd'importància. El dissabte, la burgesiaféu la deducció de la hora treballadade menys i el pagament va portar-se aterme amb tota normalitat. A l'horaque escrivim aquestes ratlles s'han en-taulat negociacions entre el Sindicat ila Patronal i la impressió que dominaés que tot acabarà bé.

Un conflicts com aquest que comen-tem, reduït & proporcions locals, posaen joc en la seva més alta expressióel sentiment de responsabilitat delsobrers. No creiem que aquest conflictesobre aquest punt porti errors irrepa-rables, que, en tot cas, comentarem ene\ seu .degut temps.

Nostra campanya sobreel preu dels específicsDegut al treball intens que pesa so-

bre el company Comorera, el companyRuiz Ponsetí el substituirà jen les duesconferències que li resten de la sèrieiniciada a les Cooperatives de Sanssobre els preus dels específics.

Aquestes conferències es celebraranla primera, el dia 5 a les deu del vespre,a la Cooperativa «Nova Obrera» (Gua-diana 22) amb el tema: «La salud públi-ca i les especialitats farmacèutiques;» lasegona, el dia 14, a la Cooperativa«Model Segle XX» (Rolanda, 18).

Què passa a Andorra?

El "bluíí" de l'EsglésiaQuan es coneguin els resultats elec-

torals d'Andorra, aquest número jahaurà entrat en premsa. Temptats es-tem d'avançar-ne un vaticini que noseria molt aventurat de fer pels queconeixem «les Valls».

Esperem, però, els esdevenimentsper a dir la paraula justa i definitivai mentrestant, sense por d'esgotar eltema, anem a posar de relleu la posi-ció lamentable del principat eclesiàsticd'Andorra.

El vicari general del bisbat de laSeu d'Urgell ha fet — segons els dia-ris — unes declaracions, que nosaltresno hem vist rectificades. Recollim-neles principals, que són les següents.«Els co-prínceps havien pensat tancarles fronteres andorranes de França id'Espanya. A més, el bisbat cridà lesforces franceses i, finalment, la Mitrava, i anirà, d'acord amb França, comsempre.» •

Hom quedaria estupefacte davantuna petulància semblant, si tot seguitno us vingués a la memòria la fauladel ruc vestit de lleó.

No dubtem un moment que s'hauriapensat a tancar la frontera franco-an-dorrana; és més, recordem que el dia1 d'agost fou negada l'entrada deproductes andorrans a França. Però,qui pot afirmar que s'hauria fet unaltre tant a casa nostra? Es que al pa-lau episcopal de la Seu encara comp-ten amb la monarquia, per distracció?

A part d'això, fa molta gràcia queels co-prínceps haguessin pensat enaquestes mesures quan s'ha vist du-rant molts anys amb quina traça elsandorrans han anat burlant les dua-nes.

El bisbat declara que fou ell qui cri-dà la gendarmeria francesa. Això, sifos cert, seria una monstruositat. Esdirà que l'Església n'ha comès moltes.Bé, no hi ha dubte, però deixeu-nosque per una vegada — encara que si-gui paradoxal — sortim nosaltres endefensa d'ella, o millor dit, en defen-sa de la veritat. El que nan fet lessotanes de la Seu és cobrir-se emfàti-cament amb la pell de lleó manlleva-da als francesos, i no ha calgut moltavista perquè en aquests homes de Déuse'ls veiés l'orella. Potser cerquen al-gun benaventurat que, ignorant la col-locació de diversos milions a Andorra,en treballs industrials sota el controlfrancès, pugui creure de bona fe laversió eclesiàstica dels últims fets.

Quant a l'abril d'aquest mateix anyels obrers de la F. H. A. S. A. plante-jaren el conflicte, que fou exemplarpel pacifisme espontani que observa-ren els vaguistes, França tenia un ba-talló de caçadors alpins concentrats aL'Hospitalet, poble fronterer, a puntde penetrar a les Valls d'Andorra, cosaque no feren perquè el Consell Gene-ral de les Valls, que després ha estatdestituït, s'hi negà rodonament. Ales-hores els co-prínceps no havien desco-bert ( ! ) encara les prevaricacions d'al-guns Consellers. Tothom endevina quinfou el començament de la discòrdia.

Preguntem ara als senyors tonsuraisde la Seu si foren ells també els quicridaren els francesos el mes d'abril,i els que han demanat un augment devint gendarmes aquests dies amb mo-tiu de la vaga dels obrers de la F. H.A, S. A., que ja pren forma de lock-out. Els creiem capaços de dir que si,i si els apurem potser i tot ens ex-plicaran el concepte catòlic de la pro-pietat.

Per acabar, afirmem amb profundconeixement de causa que el bisbat dela Seu no ha anat mai, ni podrà anarmai d'acord amb França. La concòrdiaactual és fictícia, i motivada d'unapart pel despit d'un prelat sotmès ala llei de Congregacions religioses id'altra part per l'acció imperialistafrancesa que no ha perdut mai capocasió d'anar guanyant terreny en laco-sobirania d'Andorra, en perjudici,està clar, de la Mitra d'Urgell.

Caldria fer una mica d'història per

a provar la davallada d'aquest podereclesiàstic a través del temps, perúaquesta tasca ja l'ha emprès, amb méso menys fortuna, la premsa diari».Diguem solament que, fins ara, les di-ficultats que sorgien entre els súbditsandorrans i els co-senyors, s'anaven ar-ranjant amb la intervenció simultàniadels dos veguers, un de cada costat.Aquesta vegada França s'ha vist ambcor, almenys a primera hora, de no-menar un alt Comissari exclusiu 1 ambplens poders, passant per damunt dels«usos i costums» 1 dels tradicionalsdrets de la Mitra, que si un dia forenabsoluts, avui es veuen poc menys quenegats per un collega hipòcrita i am-biciós. ,

El Ministeri d'Estat espanyol, ambun procediment d'urgència que caílloar, ha sortit en defensa de les prer-rogatives eclesiàstiques que en últimterme són les nacionals, tractant deposar fre a la follia imperialista deiauns i a la farsa grotesca i suïcida delsaltres.

El bisbat de la Seu d'Urgell es di»-fressà de lleó. Confiem que les sota-nes es treuran del damunt aquella pillde fera. Ens feien tanta pori...

J. M-

COMPANYS QUE ENS (DEIXEN

Domènec PratDilluns passat morí sobtadament, a

la nostra ciutat, el vell militant socia-Usta Domènec Prat Cantareu. El seutraspàs ha estat pregonament sentitentre la família socialista per tal comde l'any 1906 ençà que ingressà a l'A-grupació Socialista de Mataró, s'ha-via distingit sempre per la bondat delseu caràcter i l'entusiasme i tenacitatque havia posat en totes les obres enquè havia collaborât.

Havia estat tresorer de la Coopera-tiva Socialista «La Internacional», avuidissolta, i de l'Agrupació Socialista dela nostra ciutat. Era també fundadorde la Mutualitat Obrera Catalana 1en tots els càrrecs que havia ocupatal llarg de la seva vida, s'havia fetcreditor de l'estima general.

L'acte civil d'acompanyar el cadà-ver del que fou militant selecte, esveié concorre gudíssim; entre les re-presentacions que hi assistiren cal re-gistrar: Comissió Administrativa de/a Casa del Poble de Barcelona, So-cietat de Professions i Oficis Diversos,Mutualitat Obrera Catalana, de lesquals era actualment tresorer el tras-passat; Associació d'Amics de la Casatíel Poble; Unió Socialista de Catalu-nya (Comitè Executiu) i Secció delDistricte Vili, a les quals pertanyia;Sindicat de Productes Químics, Juti-nyà, de la Casa del Poble de Mataró,Societat d'Obrers flequers «La Espiga»,Societat de paletes i manovres. Asso-ciació d'obrers auxiliars de la Indús-tria Hotelera i Cafetera, Unió Generalde Cambrers, Associació Lliurepensa-úora «Àngela López de Ayala», EscolaProfessional de la Dona, President 1Secretari del Jurat Mixt de la Indús-tria Hotelera i Cafetera, de la qualinstitució era vocal, Sindicat d'obrersmetallurgies, Unió d'Empleats d'Oflci-nes; Unió General de Dependents, So-cietat de Viatgers, Societat d'obrers enpa de Viena «La Vienesa».

El nostre sentit condol a la familiadel company flnat.

Avis als subscriptorsEls subscriptors són pregata d'enviar

ràpidament l'import de llurs abona-ments a l'Administració de JUSTÍCIASOCIAL. Tot retard en la liquidadod'aquests comptes origina creus per-torbacions a la marxa administrativadel periòdic que està a l'abast del« nos-tres subscriptors poder evitar.

ELS GERMANS GRANS DE «TREBALL»

LE POPULAIREïï^l ™ Ortfan« du P«rll Soclallate (S. F. I. O.) ""Ü^ÜÜÜÜÜ"'

ftepoiusttr l'action Intera*»tlonal«, c'mt •« m«ttr« «a de-hors de l'International*.

IM, VAnouniM.

Capçalera d'«El Popular», òrgan diari del partit Socialista franca«

Page 2: Num. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de ......Organ de la Unió Socialista de Catalunya El problema de l'Esqjuerra En el primer pla de le s preocupacion.-a^^^^^ polítiquesH

2 - JUSTICIA SOCIAL

ELS PROBLEMES DEL 8OCIAU8ME FRANCES

Al voltarvi de la participadoal govern

¿Quina, era la causa que el PartitSocialista Fiancés (a F. I. O.) es re-unis en Congrés extraordinari per talde parlar de la participació al Govern?No era pas un caprici dels dirigents;era senzillament, una realitat viva quesels presentava al davant. Parlem-nebreument d'aquestes realitats; desprésJsuegutoem 4'expoaioio dels fets.

Al me* de novembre de 1929 Dala-dier, l'actual President del Consell deFrança, fou encarregat del poder persubstituir Briand que havia dimltat. IDaladier va proposar al Partit Socia-lista unes negociacions per tal de go-vernar junts.

M ignjp flûriamentari socialista, perUM Joíta miajorla, eia partidari ^ac-ceptar. En un manifest publicat en elSuplement mensual de «Le Populai-re», deia. entre altres coses:

«Per tal d'agrupar al nostre voltantles forces de les quals tenim necessitattant els obrers de les ciutats com elstreballadors del camp 1 els funciona-ris, és necessari que el Socialisme espresenti com el gran animador, elgran empresari, la gran i propera es-perança.»

«Se'M diu que la classe obrera fran-cesa no es troba pas organitzada comen altres països, i que el nostre Partités molt feble. ¿I qui ens prova que elnostre Partit, a França, sigui mai comel dels altres païoss? ¿Qui ens diu que,no obtindria aquesta força, precisa-ment amb les palanques de comana-ment a les mans?»

«La malaltia i el malestar del Socia-lisme a França és la immobilitat queel priva de la radiació revolucionàriai de la confiança pràctica. La recita-ció impotent de les fórmules apareixcada dia més a la classe obrera, com elfamós «Demà s'afaita de franc.»

...«Nosaltres pensem que quan elSocialisme força la presa del poder jarealitza un acte revolucionari...»

Per altra part, en el mateix Suple-ment mensual s'hi publica un interes-sant article de Paul Faure, que éscom una consigna .als seus partidarisi del qual són els següents mots:

«El lloc normal del Partit Socialistaes a l'opasició. Els que en tinguin elmer-petit «dubte qoer Segeüim ehr B*-tatuts i la Carta del Partit.»

«Hi ha circumstàncies excepcionals— per a participar al Govern —. Sola-ment que per alguns «excepcional» voldir «permanent», o sigui, exactamentel contrari.»

En la resta de l'article diu que elsradicals i els socialistes, per si sols, nosón pas majoria a la Cambra dels di-putats i que per tal de tenir-la, fóraprecis estendre la coalició cap a ladreta, cosa que impossibilitaria totaobra legislativa netament esquerrana.I exposa, per fi la seva opinió, de quèDaladier no creia pas que la coaliciódels radicals 1 socialistes pogués reei-xir 1 que ha parat un parany politica aquests darrers.

Tanmateix l'Executiva del Partit vaenviar delegats a parlamentar ambDaladier. Van reunir-se dues vegades;van discutir i no van entendre's. ElConsell Nacional del Partit va refusarla col·laboració després d'escoltar elsdelegats que havien negociat amb Da-ladier. L'endemà, el President de laRepública encarregava a Tardieu que

constituís Govern. I governava Tar-dieu, l'home de tes dretes, quan vareunir-se al mes de gener de 1930, elCongrés Nacional Extraordinari delPartit Socialista.

Vaig dir, en l'article precedent, que«Le Populaire», en les setmanes queprecediren al Congrés, va publicarmolts treballs de significats militants,en pro i en contra de la participació.De tots ells, els. més interessants forenuna sèrie de Lleó Blum, encapçalatsamb el titol «Els textos socialiste!».

Jo guando gairebé tote aquests inte-ressants treballs de Blum. Són un es-tudi dels acords francesos i interna-cionals sobre la participació al poder.Tal vegada algun dia sigui útil publi-car aquests acords socialistes recopi-lats en els treballs de Blum.

En el primer treball, reprodueixBlum tres interessants acords : Pri-mer, el del Partit socialista francès,pres el dia 6 de desembre de 1899, da-vant el cas Millerand, que en resumpreconitza la tàctica de guanyaramb les pròpies forces, els municipis,els departaments i l'Estat per tal derealitzar-hi l'expropiació del Capita-lisme.

Segon. Moció Kautsky aprovada pelCongrés Internacional de Paris, el 22de setembre de 1900. Considera laparticipació al Govern, amb col·labora-ció burgesa, com un cas forçat, tran-sitori i excepcional. I aquest cas —diu —, és una qüestió de tàctica i node principis.

Tercer. Acord del Congrés interna-cional d'Amsterdam que tou, en con-junt, l'acord pres per la socialdetnocrà-cia alemanya. Rebutja amb energia latemptativa de canviar l'alta lluita con-tra la burgesia per la de conquistarel poder politic per una politica deconcessions a l'ordre establert.

Els dos treballs següents de Blumparlen dels acords presos pels socialis-tes francesos durant la guerra. Totsells, amb restriccions a voltes, consen-ten la participació al poder, donadesles circumstàncies excepcionals de l'ho-ra.

Els altees articles de Blum examinenels acords del Partit Socialista Fran-cès després de la guerra. En general,pot dir-se que tots ells estan d'acordamb la politica de soutien que ells endiuen, és a dir, amb el suport delsgoverns d'esquerra que s'ho mereixinper la seva tasca.

Ara bé, en els últims anys hi ha unacontinuada discrepància entre el grupparlamentari i el Partit i una plenacoincidència entre aquest i el ConsellNacional. Serà que les realitats del'actuació parlamentària Influeixen enla convicció de la majoria dels dipu-tats socialistes? Serà per acomoda-ment al medi?

Jo recordo unes eloqüent« lamen-tacions de Marcel Déat per la marca-da desconfiança de que són objecteper part de la majoria del Consell Na-cional 1 del Partit. Els diputats, deia,són vigilats, són tractats com a mili-tants d'una categoria inferior.

JOSEP COLL CREIXELL

El Congrés d'Empleats i Tècnicsde Catalunya

Cinc de barrejaLa pàtria del tmrgesom

Uns propietaris de Manresa 1 no séon més, han intentat presentar recurscontra la llei de contracta» de coniaivotada pel Parlament Català, davantel Tribunal de Garanties Constitucio-nals, i han designat, perquè els repre-senti, el senyor Sanchez Roman.

Segurament que aquests propietarises deuen titular catalanistes i deuenformar part de la Lliga, que sempreens parla de la Patito.

Nosaltres no en som pa* de patrio-tes com aquesta gent, i no ens interes-sa el catalanisme dels burgesos si noés per a jombatre'l. Així i tot, enssembla altament reprovable el proce-dir d'aquests ventruts, que es vendrienla pàtria que proclamen per un tantper cent de la seva renda, igual comels lamosos «patriotes» monarquiesfrancesos de la Revolució, que dema-naven a l'emperador d'Alemanya queenvaís i sotmetés la seva pàtria.

Puerilitat»El conegut periodista X. X. (?) pu-

blica a «La Rambla» de dilluns un es-crit (que no arriba a reportatge) so-bre les 'proves que -hagueren de sofrira nnatitut ^Psicotècnic els flamants as-pirants a policia de la Generalitat.Tot el treball repeteix en forma.mo?nòtona que les proves eren pueril«, isembla enderiat a demostrarJio. Di«ria's que es tracta d'un aspirant fra*cassât que ¡desfoga el despit dasprés deles proves, vist el <seu resultat deplo-rable.

La tasca de l'Institut és reputadaprou seriosa en els centres solventsdel món sencer perquè un periòdicque també sembla seriós com és «LaRambla», no publiqui censures anòni-mes i improvisades. Altrament — en-cara que les proves psicotècniques nosón Infal·libles, ni ningú ho pretén —,potser si que els exercicis realitzatsvan ésser puerils. Però així encara ésmés singular que 1« gran majoria delsconcursants no es veiessin amb cor desortir-se'n De.

VIRUS

)a us heu subscrit

emissió tie

TREBALL

Amb gran brillantor i considerableassistència de delegats s'ha celebrat áBarcelona, al local del O. A. D. C. I.,el Congrés general d'Empleats i Tèc-nics convocat per la F. E. T.

No disposem de lloc suficient per acomentar amb l'extensió que mereixentotes tes .incidències d'aquest interes-sant Congrés, en el qual ha començata dibuixar-se, encara que d'una ma-nera quelcom insegura i borrosa, laideologia de classe dels empleats decomerç i els tècnics industrials de lanostra terra.

En el que ha estat franca i cotegò-rica la resolució del Congrés, ós en re-conèiSEr la necessitat de ocnstttuiru«a Central sindical, independent, tjueagrupi totes les associacions de caràc-ter més o menys sindical que d'unamanera desordenada, gairebé caòtica,han anat constituint els -dependentsde comerç i els elements directius dela indústria.

Les consignes aprovades donaran lloca comentaris apassionants entre elselements interessats, 1 serà conve-nient que tots els que es preocupen deles qüestions sindicals segueixin ambatenció aquest moviment que pot ésserde gran importància per a la futuraestructuració de les forces sindicalscatalanes.

Estimats companys nostres són tam-bé militants entusiastes d'un movi-ment sindical que podríem dir-ne «par-cial» 1 .que alguns altres companys es-guarden amb cert recel. Passats elsprimers moments de discussió apassio-nada que han seguit a les tasques delCongrés, procurarem que el pensamentd'uns i altres arribi íntegrament alsllegidors del nostre periòdic, perquèpuguin, amb perfecte coneixement,fent-se càrrec de tots els arguments, si-tuarle respecte aquell moviment sin-dical

Per avui, considerem el més Inte-ressant reproduir a continuació lesconclusions aprovades, gairebé unàni-mement, pel Congrés respecte a «Or-ganització», i que vénen a constituirun resum de les principals consignesadoptades pels empleats i tècnics deCatalunya.

CONCLUSIONS APROVADES RELA-TIVES A ORGANITZACIÓ

Primera : Els empleats de comers iels tècnics i directius de la indústria,assalariats com són, deuen organitzar-se en sindicats de resistència, per a ladefensa dels seus drets econòmics isocials com a treballadors, acceptantper endavant el principi de la lluita declasses.

Segona: Els empleats de comerç iels tècnics i directius de la indústriamanifesten la seva simpatia envers launificació dels esforços de tots els as-salariats, però declaren que, donada lasituació actual de l'organització obre-ra a Catalunya, és aconsellable l'or-ganització dels obrers no manuals enuna Central Sindical Independent deles Centrals constituïdes per obrersmanuals.

Tetcera: Acceptat el principi, perraons de tàctica, d'organitzar els tèc-nics i empleats amb independènciadels obrers manuals, no és desitjableImitar aquests en les seves conti-nues discòrdies, i es proclama, pel con-trari, que els tècnics i empleats deuenagrupar-se en una Central Sindical

única, estasa geogràficament a totala Catalunya, Balears i País Valencià.

Qaurta: La base de la aova CenaviSindical seran els Sindicats d'Empleatsde comerç i de la indústria, els Sindi-cats d'Empleats de Banca, els Sindi-cats de Tècnics locals i als Sindicatsd'Empleats i Tècnics de Serveis JPu-rblies, que podran especialitzar el aeuobjectiu tant com ho creguin conve-nieat per & adaptar la aeva actuarioa les modalitats especials de les dife-rents branques del comerç i de la in-dústria.

Cinquena : Tots els Sindicats d'Em-pleats i Tècnics d'una mateixa brancaindustrial s comercial hauran de con»tituir-se en «Federada Catalana» dela indústria o especialitat comercialcorresponent. El conjunt de tots elsSindicats d'empleats de comerç deCatalunya constituiran la «FederacióCatalana d'Empleats de Comerç» i dela mateixa manera es constituiran la«Federació Catalana d'Empleats deBanca», la «Federació Catalana deTècnics», la «Federació Catalana deServeis Públics», la «Federació Cata-lana d'Empleats i Tècnics de Mine-ria», la «Federació Catalana d'Em-pleats de Sanitat», etc.

Sisena: FJ conjunt de tots els Sin-dicats de les diferents branques indus-trials i comercials de cada localitat,degudament organitzats en «Federaciólocal», constituiran el «Sindicat Gene-ral d'Empleats 1 Tècnics» de la locali-tat respectiva. En el possible, s'hauràde procurar que tots els Sindicats decada Federació local convisquin en unmateix edifici social.

Setena : El conjunt, convenientmentestructurat, de totes les Federacionslocals i de totes les Federacions cata-lanes d'indústria, de Banca i de les di-ferents branques del comerç, consti-tuiran la »Confederació d'Empleats iTècnics de Catalunya». Es proclamala conveniència que aquesta Confe-deració sigui l'única organització ca-talana d'empleats de comerç 1 de Ban-ca i de tècnics 1 elements directius dela indústria.

Vuitena: La C. E T. C. confirmaràl'adhesió dels empleats i tècnics cata-lans a la «Federació Internacionald'Empleats í Tècnics d'Amsterdam».

Penya U. S. C. d'BOOK*Dimarts passat tingué lloc, al nos-

tre estatge, J'anunciat mat* a 15 taurlers contra un fort equip dal clubUnió Escacs.

Resultà guanyadora la nostra PenyaU. S. C. per 8 punts a 7.

Foren els vencedors Busto, Rull, VI-nuesa, Ramoneda, Puig, Mompel i Vir-gili.

El proper dimarts, els nostres com-panys jugaran el matx de revenja a1 estatge de la «Unió Escacs», carrerde la Ciutat, número 6, primer pis. ales deu. del vespre.

TREBALLDIARI DE LA U. S. C.

Resolucions de la ConferènciaSocialista Internacional, 1933Resolució de majoriaAprovada per 291 vots amb 18 vots en

contra i 5 abstencions

La crisi del capitalisme universal,crisi d'una extensió 1 d'un pes encarainconeguts, demostra que el capitalis-me no es troba ja en condicions d'uti-litzar les forces de producció que ellmateix ha desenrotllat i les riquesesque els treballadors han creat sota llurdominació. Pel fet mateix que ha es-devingut incapaç d'assegurar l'exis-tència material de les masses populars,el capitalisme situa la seva pròpia des-trucció, per la creació d'una societatsocialista, a l'ordre del dia de la His-tòria.

Des d'ara, la crisi mundial ha modi-ficat essencialment l'estructura de l'e-conomia capitalista. La fase de l'evo-lució liberal i individualista del capi-talisme ha passat. Sota la pressió dela crisi, un capitalisme controlat or-ganitzat i monopolitzat es va consti-tuint en un ritme accelerat.

Les noves formes d'economia orga-nitzada i controlada per l'Estat, po-den preparar el pas del capitalisme alsocialisme, a condició que el poderde l'Estat PS trobi en les mans delsobrers i dels camperols i que trobi elseu contrapès en les organitzacions queels treballadors s'hagin donat lliure-ment a ells mateixos. Però quan l'Es-tat que domina l'economia és una ti-rania que escapa al control del poble,quan suprimeix la llibertat dels indi-vidus i de les' organitzacions, aquestesmateixes conjunctures condueixen almés afros dels esclavatges.

ELS PERILLS DE GUERRA

La crisi econòmica ha exasperat, amés a més, els antagonismes entre elsEstats, ha reforçat fa tendència reac-cionària a l'isolament econòmic, 1 peraixò mateix, ha desorganitzat l'eco-nomia universal. El feixisme tendeix aaglomerar el conjunt de les forces na-cionals sota el comanament d'un po-der tirànic per alçar-les contra les al-tres nacions. D'aquesta manera s'a-greuja el perill d'una nova guerra mun-dial, que no significa altra cosa quela ruïna de tota civilització.

Ni la misèria de les masses, extre-mada per !a crisi del capitalisme, niels trastorns politics que n'han estatla conseqüència, han de desecoratjarla classe obrera. Aquesta ha de com-prendre que això són els símpto-mes d'una evolució social que condui-rà necessàriament al triomf del so-cialisme, sota pena de condemnar-sea la ruïna de tot el progrés humà.

Animada d'aquesta convicció, laclasse obrera ha d'enfortir la sevalluita contra el capitalisme, contrael feixisme i contra la guerra.

LA LLUITACONTRA EL FEIXISME

Als països on ei feixisme ha vençut,la dictadura sols pot ésser abatudaper la revolució popular. La forçarevolucionària, una ivegada victorio-sa del feixisme, no es limitarà a,.des-fer-lo ; haurà de destruir la seva prin-cipal base econòmica, això és, el grancapitalisme i la gran propietat rús-tica. Haurà d'establir la base del nouordre sobre la qual s'edificarà la de-mocràcia socialista.

Als països on la democràcia conti-nua, la classe obrera ha de defensaramb totes les seves forces les lliber-tats individuals i col·lectives, aixi comel sufragi universal i la llibertat sin-dical. Però mai no haurà d'oblidarque no podrà guardar la seva forcasobre les masses populars 1 no podràpreservar-les de la demagògia men-lidera del feixisme que demostrant-les-hl, pel vigor dels seus actes, que éscapaç de protegir-les contra el capi-talisme, de lluitar contra l'atur forçósi de prendre, així, la iniciativa delmoviment que prepara la realitzaciósocialista. La democràcia sob podrà és-ser defensada amb eficàcia en la me-sura que passi de la democràcia po-litica a la democràcia social.

Als països on el feixisme amenaçadirectament la democràcia, la classeobrera ha d'estar resolta a lluitar pertots els mitjans; no ha de reculardavant cap sacrifici per a defensar-se contra els atacs del feixjHw.

LA UNITAT JMH. PROLETARIATAvui dia, els obrers comunistes, da-

vant les tortures sasnants i resela«vítnd inflingides ala classe outreraalemanya, es veuen obligats a reca-nèixer que la defensa- de lea intttu-cions democràtiques s'imposa a laclasse obrera de tots els països coma garantia de llur llibertat 1 com acondició de llur lluita. Per altra ban-da, els esdeveniments d'Alemanya hanconfirmat ela obrers socialistes enllur convicció que on la burgesia ha-gi abandonat la democràcia per llen-çar-se als braços del feixisme i tiadesposseït la classe (Arerà dels mit-jans democràtics de lluita, l'únic ca-mí d'alliberació que resta obert és lalluita revolucionaria. L'escisió de laclasse obrera no pot trobar cap justi-ficant davant' la lliçó de la Història.Es per això que la I. O. S., tot i re-butjant les maniobres de front únicla finalitat de les quals no és la d'u-nir Internacionalment la d&sse obve*

ra, sinó d'accentuar les seves divisionsnacionals, proclama de nou la volun-tat de no estalviar cap esforç per talde reunir les forces disperses de laclasse -obrera.

La I. O. 8. eleva, al món covilitzat,la seva protesta ardorosa contra labarbàrie hitleriana, Adreça la sevasalutació fraterna a les victimes delfeixisme hitlerià, als nostres germansque sofreixen a tes presons i au campsde concentració, a les dones i als in-fant» privats de llur sosteniment iespecialment als nostres camaradesheroics que malgrat els ultratges i lestortures, mantenen viva a Alemanyala idea socialista. Ens sentim solida-ris del poble alemany oprimit i cri-dem a la classe obrera 1 als poblesde tot el món a la lluita contra-el lei-xisme, enemic mortal del proletariat,de la lliuBTtet l de la pau.

L'ACCIO DE LA INTERNACIONAL

La Conferència decideix :1 -̂Totg els partits socialistes orga-,

ntt··iitrBTt manifestacions de massacontra el feixisme en la setmana del9 de novembre, aniversari de la re-volució alemanya de 1918.

2.—Tots els partits socialistes de-mostraran llur solidaritat amb lesvictimes del feixisme, amb les dones1 els infants dels companys empre-sonats, amb -els exilats, sostenint ambtetes-, llurs forces l'acció de sooors or-ganitzada pel Fona Matteottl a favorde les victimes del feixisme alemany.

3.—La L O. S. participarà en totsels esforços destinats a accentuar elboicot, moral i material de l'hitlé-risme.

4.—I* I. S. O. invita tots els po-bles lliures a unir-se contra els pe-rills de guerra que constitueixen elsfeixismes alemany i italià.

La I. O. S. demana que els governsdemocràtics portin a l'ordre -del diade la Societat de Nacions tots el».

problemes amenaçadors de la pau eu-ropea que planteja la victòria del'hitlérisme, principalment «1 rear-mament d'Alemanya, les accions di-rigides contra Austria i contra el po-ble de Dantzig, lis llibertats del qualhan estat garantides constitucional-ment i internacionalment.

L'OPOSICIÓ A LA GUERRA

La Conferència aprova la resoluciócomuna de la F. s. I. i de la I. O. S.relativa a la lluita contra la guerra.La Conferència reconeix per a Ale-manya, com per als altres països, laigualtat de drets i deures però s'opo-sa a tot reforç d» Taparen bèl·lic «aecontribueixi igualment a l'opressió delpoble alemany.

La I. O. S. crida a la lluita contraels perills de guerra multiplicats perles victòries del feixisme. Els obreradels països democràtics no han dedeixar-se temptar per la idea de laguerra, àdhuc si la guerra fos pre-sentada com el mitjà d'alliberar elapobles esclavitzats. L'experiència dela Histèria ens ensenya que una guer-ra començada com a guerra d'allibe-ració acaba sempre amb tractats decaràcter imperialista que tenen perconseqüència l'augmentar el naciona-lisme, tant als pobles vencedors comals pobles vençuts i risquen d'engen-drar forces de despotisme encara mésperilloses.

81 malgrat la resistència de la clas-se obrera dirigida per les Internacio-nals (F. S. I. i i. O. S.), la guerraesclatés, els treballadors dels païsosempesos a la lluita, àdhuc els delspaïsos atacats, hauran de conservar,per damunt de tot, aquest dobledeure :

D'una part. preservar la completaindependència i llibertat d'acció dellurs organitzacions;

Per altra part, mantenir llurs rela-cions amb les Internacionals a H d»treballar per la cessació, tan prompte

Page 3: Num. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de ......Organ de la Unió Socialista de Catalunya El problema de l'Esqjuerra En el primer pla de le s preocupacion.-a^^^^^ polítiquesH

JUSTICIA SOCIAL — 3

Encara sobre el plet del» específics

Demano la paraulaA mesura que la U. S. O. veu créi-

xer esponerosament els seus estols, ésnatural que augmenti — amb el mul-tiplicat aplegament de companys deformació i temperament diversos —la diversitat de parers pel que ía re-ferència a aquelles qüestions de tàcti-ca i a aquells punts de doctrina dei-xats a les disputes dels homes. És na-tural que sigui aixi i és encara desit-jable que el xoc d'opinions entorn dequestions d'aquesta mena sigui cadadia més intens i, si cal, més noblementapassionat. Les controvèrsies entrecompanys — moguts tots per la ma-teixa rectitud moral i guiats pels ma-teixos postulats bàsics — són el millorexponent de la complexa i fecunda vi-talitat del socialisme català. De lesnostres discussions solament en podràsortir la llum.

Aquestes declaracions m'estalvien dedir que — soldat disciplinat — sérespectar com cal aquells punts d'albirque, en qüestions de major o menorimportància, es manifesten de tant entant en el nostre periòdic en pugnaamb la meva manera de pensar 1 encontrast amb la meva manera de sen-tir. Si de tants anys milito en el so-cialisme, és, justament, pel caràcterhumà i perfectible de les nostres doc-trines, alliberades d'encongits dogma-tismes i afranquides d'Infal·libles defi-nidors. En el número darrer de JUS-TÍCIA SOCIAL, però, sota la rúbrica«Temes actuals», a propòsit dels abu-sos i arbitrarietats de la C. R. I. F. iamb caràcter editorial, s'aconsellavacom a solució immediata del vergonyósplet de la venda d'específics farmacèu-tics, la incautado pura i simple perla Generalitat de totes les farmàciesde Catalunya. Deixeu-me dir, amics,la meva absoluta disconformitat ambaquesta mena de llenguatge, propi dela premsa comunista, que tinc de con-siderar com una expansió demagògicapoc meditada.

Ja sé que — a desgrat de que tots

Crèdit iPrevisióiiniininiuiiimiiminiiiitiuittiiiiiiiiHttHiiiiiiiiiti

SOCIETAT COOPERATIVACom, 678, i." -Tet 16871

L'objecte de la Societates practicar la coope-ració en el crèdit,l'estalvi i la previsió•oprimint el lucre enaquestes ac t iv i ta t s

ens diguem pacifistes — portem enca-ra l'esperit ancestral de la guerraarrapat a les entranyes i sé, també,que els crits violents són aquells quetroben un eco més í'àcil en el cor deles pobres multituds aíanoses de pa ide justicia. La permanència dels ulalsens parla, testimoni irrecusable, delnostre passat de bèsties carnatgeres.Però, és evident que fins que no ar-ribem a superar aquests tràgics ata-vismes, la humanitat no farà res debo. Les apel·lacions a la violència emfan sempre l'efecte d'esgarips d'his-tèrica impotència. Quan es manca deforça, es redueixen sempre a estímulsnegatius, puix sols serveixen per con-citar 4 desbordar contra nostre laviolència «dels altres» ( vet ací Hon-gria, Itàlia, Alemanya...) Quan tin-guem la força, la violència no serànecessària. I la força — vegeu si aixòés senzill ! — vol dir, simplement : launitat dels productors.

Com a socialista — és clar — aspi-ro a la transformació radical, de socaa arrel, del règim de propietat i a ladefinitiva abolició del capitalisme.Anem, doncs, amics, si ens sentim ambforces suficients i creiem que el nostrepoble té ja la capacitació necessària,a la gran Revolució Total. Però nocaiguem en l'esnobisme anarquista ocomunistoide de les petites revolucionssetmanals i dels cataclismes oratoris,ni voiguem esporuguir, amb mots groi-xuts inútils, la menestralía i certs es-taments de professió liberal que enssón indispensables, per llançar-los,com ha passat i està passant en altresbandes, a engroixir les desperades ren-gleres del feixisme. No oblidéssim quesi bé els sofriments del proletariat po-drien bastar (no dic que bastin) perexplicar l'aparició del Socialisme, eltriomf dels nostres ideals sols seràpossible quan el motor central siguil'altruisme humà. ¿No tenim davantdels ulls retemple copiós i colpidord'aqUests infeliços que ahir eren «anar-quistes de la flamarada o de la pis-tola» i que avui, ofegats per l'escude-lla burocràtica, militen «arborada-ment» dins l'esquerra o dins la dretaburgesa? Mentre el motor social siguinels egoismes de classes, sempre esta-rem exposats a ésser vençuts amb unasimple mobilització de carn-d'olla.

Està molt rebé l'expropiació senseindemnització dels béns de senyoriuque condiciona la Reforma Agràriavotada per la República. Molt bé hau-ria estat també una nova política desubsistències, l'adecentament de totala màquina burocràtica de l'Estat, l'a-norreament dels subsistents monopo-lis parassitaris i la supressió de l'exèr-cit i de la marina de guerra; cosestotes avui fàcilment i legalment facti-bles i que permetrien millorar engrau considerable el nivell de vidamoral i material de tots els ciuta-dans. Podrien estar bé, encara, com asanció legal, les expropiacions d'a-quells industrials i propietaris que esrebel·lessin Contra el compliment de leslleis democràticament votades pel po-ble (no sé si, demà, podrà ésser aquestel cas d'alguns farmacèutics de Cata-lunya). Però crec que ,ara com ara,l'expropiació sense indemnització í sen-se escrúpols — és a dir, sense llei —d'un sector qualsevol del nostre comerço de la nostra indústria, constituiriauna arbitrarietat despòtica i fóra lamés perillosa arma de tirania, funes-ta, en primer terme, pels interessosdels treballadors. Provocaríem l'en-

fonsamerft del sistema econòmic ac-tual sense haver establert abans lesbases de l'economia de demà. I això,per mi, no fé res a veure amb el verita-ble Socialisme.

Si això es diu per dir, perquè sí —per produir un efecte — repugna elmeu sentit pedagògic de la política.Si es diu amb el pensament de fer-ho,denuncia, al meu entendre, un afebli-ment del necessari sentit de responsa-bilitat en un partit com el nostre, des-tinat en un pròxim futur a regir lapolítica catalana, i repugna a les me-ves conviccions revolucionàries.

Vet ací, amics, el meu parer, expo-sat cruament al dictat d'imperatiusde consciència més forts que les raonsd'oportunisme 1 discreció que podrienaconsellar el meu silenci.

RAFAEL CAMPALANSNota de la Direcció. — Publiquem

amb gust el precedent article del com-pany Campalans. En la qüestió que elmotiva, el Partit encara no s'ha pro-nunciat d'una manera definitiva, cosaper la qual és plaent ¡—> í necessari —oir totes les opinions contradictòries.De totes maneres cal recordar que l'es-mentat editorial no aconsellava la in-cautació pura i simple de les farmà-cies «com a mesura immediata», sinó(jue parlava, simplement, del dret —le-gítim o no leçiitim— de socialitzar sen-se indemnitaació, no com a mesura im-mediata sinó com a exigència absoluta.

•

L'aplec de demàa Corcó

Avis importantEs fa avinent a tots els Inscrits al

viatge coUectiu en autoòmnibus orga-nitzat pel Secretariat de la U. S. C.,que s'han de trobar demà, dlumeneg,a tres quarts de set del mati, al llocde sortida. Plaça Catalunya, cantona-da Ronda Sant Pere, per tal de sor-tir A LES SET EN PUNT DEL MATI.

ALTRES INSTRUCCIONS—Tots els assistents a l'Aplec hau-

ran de dur-se el menjar, puix serà im-possible procurar-se'n a Corcó, degut ala gran afluència de gent que s'hi re-gistrarà.

—Els que facin el viatge en ferrocar-ril des de Barcelona o des de les esta-cions del trajecte, hauran de baixar aManlleu, on combinaran amb el serveipúblic d'autoòmnibus a Corcó.

—En llur acampament al lloc de l'a-plec, els assistents són pregats de nosituar-se molt lluny del punt central, afi de facilitar la concentració durantels mítings i cas d'alguna comunicacióde la Comissió Organitzadora.

—Els assistents són pregats de res-pectar la bellesa del paratge, evitantde malmetre arbres i plantes i procu-rant destruir tots els restes dels men-jars.

RECAPTA PRO TREBALLLa Comissió pro* Treball ha decidit

aprofitar la diada per realitzar unagran recapta per a fons del diari dela U. S. C. A tal fi organitzarà un ser-vei de venda de segells i rifarà els se-güents objectes;

1. Un lot de llibres comprenent:«Guia de la dona intel·ligent per a lacomprensió del Socialisme», de Ber-nard Shaw; «Política vol dir Pedago-gia», de Campalans, i «Què és Socia-lisme», de Recasens Mercader.

2. Una cámara fotogràfica «bax»per a film.

3. Un Joc de vidre de 50 peces.4. Una planxa elèctrica.

Un home analfabet és un home cec. Un home instruït és, també, ben so-(D'un cartell soviètic.) ^*» m h°°>e cec.

(De «PZelw»)

Arrenquem-nos la bena qfueens precipita a Fabim de lanostra opressió!Creem la premsa obrera;sols ella ens obrirà els ullsa la veritat!

Subscriviu-vos a l'emissió proTREBALL, diari de la U- S. C

El problema dels específicsEstà vist que hi ha moltes coses que

avui no poden tenir solució. Una d'a-questes és la de la venda dels espe-cífics a un preu que estigui a l'abastde la majoria dels que han de com-prar-los.

Hi ha homes representatius que s'a-nomenen republicans i realment nosón altra cosa. Nosaltres, avui, aques-ta paraula la traduïm així : republicàequivalent a burgès, i amb el burgèssols volem la relació indispensable,per ara, qua hi ha entre el patró il'obrer.

Burgès vol dir una classe social quesols es njou pel lucre, sense donar-se-li res, que hi hagi qui no pot viureper ésser-li la vida impossible a causade l'afany de fer negoci, àdhuc a cos-tes de la salut del proïsme.

Entretant que esperem — tot treba-llant perquè això sigui — que nosal-tres, socialistes, puguem regir els des-tins d'aquesta Catalunya tan volgudapels republicans de totes menes, peròper a profit d'ells, nosaltres hem defer socialisme pràctic. La C. R. I. P.no vol que les farmàcies venguin elsespecífics sota preu i la farmàcia co-operativa de Mataró es troba amb lesportes tancades de tots els seus proveï-dors.

Davant aquest fet, les cooperatives,o mutualitats i la «Vil·la de Salut l'A-

liança», haurien de fer un front úniciniciant una obra positiva.

Unes i altres tenen cabals suficients,al nostre entendre, per a produir-nosde moment molts dels específics que esconsumen. Es qüestió de posar-se d'a-cord entre aquests tres nuclis on estroben associats la majoria d'obrersde Catalunya. També podria intere-sar-se l'Ateneu Politechnicum, l'Enci-clopèdic, el C. A. de D. O. I. 1 to-tes aquelles associacions de caire po-pular, àdhuc potser el Sindicat deMetges de Catalunya i el de Tècnics.Entre uns i altres fàcilment .'loharíeml'organització, els cabals 1 les fórmu-les.

Les Federacions de Mutualitats i daCooperatives, la «Villa de Salut l'A-liança», C. A. D. C. I., Sindicat deTècnics, de Metges i Ateneus Enci-clopèdic i Politechnicum, tenen la pa-raula.

B. PARRE

Secció Barcelona vellaJunta General extraordinària per

al dia 7 de setembre, a dos quarts dedeu del vespre.

Ordre del dia : Aprovació de l'actaanterior. Acoplament dels companysde l'Agrupació Socialista. Elecció decàrrecs. Proposicions.

com sigui possible, de les hostilitats.La Conferència expressa la convic-

ció que davant el perin que l'allaucreixent del feixisme nacionalista facórrer a la civilització, és necessariunificar l'acció internacional i asse-gurar una estreta solidaritat i unacoordinació més íntima entre l'acciódels treballadors de tots els països.La Conferència rebutja tota concessióal nacionalisme, tot pacte amb ell.

En nom de trenta milions de paratsd'arreu del món; en nom dels treba-lladors explotats i reduïts a la mi-sèria ; en nom de les masses de petitsburgesos i de camperols pauperitzats ;en nom de la Joventut desposseïda delseu dret al treball; en nom de lesvictimes del feixisme ferides en llurcarn, en llur llibertat i en llur digni-tat humana, la Conferència fa unacrida a tots els pobles a unir-se a laInternacional en la lluita contra elfeixisme, contra la guerra i contra allòque es troba a la base del racisme ide la guerra : la barbàrie del règimcapitalista.

Resolució de minoriaPresentada pels companys V. Alter iH. Erlich, del «Bund» polonès; E.Bianco i A. Bocconi, del Partit So-cialista italià; W. Andersen, del Par-tit socialista estonià; D. Fèlix, M.Krueger, E. Levinson, C. Senior, delPartit socialista nord-america; P. H.Spaak, del Partit Obrer belga, i M.

Pivert i J. Zyromski, del Partitfrancès

LA LLUITA DEL POVEREls recents esdeveniments d'Ale-

manya constitueixen una greu desfe-ta per a la classe obrera internacional.

A un dels països més industrialit-zats edl món, on la classe obrera pos-seïa organitzacions poderoses, durantuna crisi econòmica que d'una mane-ra esclatant prova la fallida del rè-gim capitalista, la dictadura hitleria-

na, la més salvatge de totes les dicta-dures capitalistes, acaba de triomfar.

La lluita bestial i sagnant contra elmoviment obrer, l'esclavitud de lesmasses treballadores, el nacionalismedesfermat doblat d'un antisémitismeferotge, són les primeres característi-ques del nou règim alemany.

Hitler, servent del capitalisme ale-many, ha reeixit, per un radicalismeaparent en el terreny social, alhoraque per una demagògia xovina, aatreure al seu moviment milions d'ho-mes, classes mitjanes arruïnades perla crisi i una part dels parats empe-sos al desesper per llur misèria persis-tent. Són aquests elements els queveient en l'hitlérisme una promesa dedeslliurament social i nacional, sos-tinguts per la força armada feixistit-zada del govern, han ¡assegurat lavictòria del feixisme a Alemanya.

Per altra part, aquesta victòria haestat facilitada pels greus errors co-mesoj pels partits proletaris ale-manys.

Per una part, les forces obreres fo-ren paralitzades per una tràgica es-cisió que fou en gran part el resultatde la política comunista que conside-rava que el principal enemic de laclasse obrera no era el feixisme cadadia més amenaçador, sinó la soclal-aemocràcia.

Per altra part, la política reformis-ta del partit social-demócrata, que es-perava, per una col·laboració de clas-ses, millorar d'una manera durable lasituació dels treballadors i prepararla seva arribada al poder,.no sols noha realitzat els seus objectius, sinóque s*ha revelat com una font defeblesa pel proletariat en la seva llui-ta contra el feixisme.

Els esdeveniments d'Alemanya con-sagren, alhora, la fallida de la polí-tica d'escissió comunista i la políticade reformisme socialista.

Les experiències d'aquests darrersanys han demostrat que la crisi eco-nòmica perllongada, la tossuderia de

la burgesia a conservar, malgrat tot,els seus privilegis i a mantenir pertots els mitjans les seves posicionsamenaçades pel socialisme, situen lesclasses obrera i camperola davant lanecessitat de lluitar per a la realit-zació del socialisme com a objectiude llur moviment.

Aquestes classes no tenen més queescollir entre ésser esclafades pel fei-xisme o lluitar directament pel socia-lisme.

La Conferència declara que no cor-respon als partits socialistes el volercorregir el món capitalista o col·labo-rar a semblants intents i afirma, alcontrari, que siguin quins siguin elsmitjans pels quals arribaran al po-der, els partits socialistes no deuenassegurar el seu exercici dintre elsquadres del règim capitalista, sinóutilitzar-lo per a destruir l'Estat bur-gès i instaurar la dictadura de lesclasses revolucionàries, durant la cons-trucció del règim socialista.

En la lluita per a la conquista delpoder, com, més tard, en l'exercicid'aquest, els partits socialistes han deromandre fidels als principis de la de-mocràcia proletària, única garantiaque la dictadura de classe revolucionà-ria no es transformarà en una dicta-dura sobre els obrers i els camperols.La dictadura haurà d'exercir-se sotael control permanent de les organit-zacions que lliurement discutiran i es-colliran els homes de confiança i as-senyalaran la línia de conducta a se-guir.

La Conferència crida la classe obre-ra internacional a ajudar el més efi-caçment possible, materialment i mo-ralment, el moviment socialista aAlemanya, que lluita coratjosamentcontra l'hitlérisme en les condicionsmés difícils i més airoses La Confe-rència imposa l'obligació a tots els

partits socialistes d'organitzar el boi-cot econòmic, polític i moral de l'A-lemanya hitleriana.

Al mateix temps, la Conferència estàconvençuda que la lluita contra elfeixisme, tant als països sotmesos ala dominació feixista que els altres,no podrà ésser decisiva que a condi-ció que sigui definida per uní líniapolitica clara i rigurosa.

La descomposició del règim actualfa cada dia més incompatible l'exis-tència del capitalisme i l'estabilitatdels quadros de la democràcia burge-sa. És el propi capitalisme qui esdevéfeixista. És per això que la lluita con-tra el feixisme no pot ésser realitzadamés que per forces resoltament anti-capitalistes i pels partidaris deciditsd'una reconstrucció socialista de la so-cietat.

La classe obrera defensarà amb braóles seves conquestes democràtiquescontra totes les temptatives de la reac-ció, però la lluita contra el feixismeno pot tenir per objectiu mantenir orestablir la democràcia burgesa ac-tual, basada sobre la inegal·litat so-cial, sinó de fundar una veritable de-mocràcia socialista.

El feixisme constitueix la prova quela burgesia no vacil·la a sortir de laseva pròpia legalitat quan ho jutjaconvenient per a la defensa dels seusprivilegis. Importa, doncs, que la clas-se obrera es prepari des d'ara a rea-litzar la lluita per tots els mitjans quepuguin assegurar-li la victòria.

Això implica, en la majoria de paï-sos, una adaptació de l'organitzacióTsoeial a les noves circumstàncies delluita. Tot continuant llur activitatnormal, els partits socialistes es prepa-raran urgentment per a les noves ne-cessitats que imposa l'acció directa

de classe, d'acord amb les organitza-cions sindicals.

La Conferència crida l'atenció de laclasse obrera sobre la necessitat d'o-rientar vers el Socialisme a les clas-ses mitjanes empobrides per la crisi,la revolta de les quals s'ha traduït endiversos països per la pujada del fei-xisme.

Aquest objectiu sols podrà aconse-guir-se amb l'elaboració d'un progra-ma 1 el desplegament d'una activitatsusceptible d'atreure aquestes classesmitjanes sumides en una misèria crei-xent per la fallida del règim actual,garantltzant-los possibilitats de treballper la solució socialista de la crisi.

La lluita contra el feixisme es trobaíntimament lligada a la lluita contrala crisi. El Congrés de Viena de laI O. S. caracteritzà justament la cri-si actual com una crisi del propi rè-gim, que no pot ésser dominada mésque per un conjunt de mesures queconstitueixin el primer pas vers latransformació del règim actual en rè-gim socialista.

L'experiència dels dos últims anysno ha fet més que confirmar aquestpunt de vista, en establir per ana ban-da la impotència dels governs capita-listes a superar la crisi en llurs paï-sos respectius, i, per altra banda, lafallida de totes les conferències convo-cades per a trobar una solució a lacrisi sobre la base d'una entesa inter-nacional.

La Conferència declara que seriainútil i perillós desvetllar les esperan-ces de les classes treballadores fent-lescreure que altres esforços dels governscapitalistes podrien aportar un remeia llur misèria.

La Conferència expressa la seve,(Acotarà)

¿K

Page 4: Num. 113 -Any III - Epoca III Barcelona, 2 de Setembre de ......Organ de la Unió Socialista de Catalunya El problema de l'Esqjuerra En el primer pla de le s preocupacion.-a^^^^^ polítiquesH

PREUS DE SUBSCRIPCIÓTrimestre. . . 2'SO pte».Semestre. . . 4'50Any 8'00

IIli JUSTICIASOCIAL Redacció I Administració:

Primer de Maig, num. 7Te lè fon num. 11482B A R C E L O N A

COMARCALSí

Sant Hilari SacalmCOM ACTUA EL GOVERNADOR UK

GIRONA

El primer del corrent, al poble deSant Hilari Sacalm, de la demarca-ció de Girona, es produí un fet insò-lit. Prenent patró, si bé invertii, de laconducta «rabasaaire», els propietarisvaren partir les garbes al seu capriciemportant-se'n aquella part que a cri-teri d'ells els pertanyia, perjudicantgreument els interessos dels parcers.

Sant Hilari, poble de desperta ciuta-dania, on d'ençà molts anys no exis-teix íorça pública per no caldre-hi,puix els veïns dels contorns acudeixentot seguit que senten tocar els corns(costum antic curosament servat) vasentir un moviment d'indignació da-vant l'atropell, però conscient del deu-re de no respondre a la provocacióamb noves violències, tractà d'arran-jar la qüestió dins de la legalitat.

Adherit iquell Sidicat Local al dela Comarca Colomenca. íou avisat elseu president per tal que el dia 3 acu-dís a una reunió que tingué lloc a l'A-juntament, convocada pel President dela Comissió gestora, car resten vacantsels llocs de sufragi per ésser l'anteriorCorporació de l'arucle 29, reunió ala quai ioren presents parcers i propie-taris. Després de discutir des de lesquatre íms a les set de la tarda, elspropietaris con vingueren a signar unesfulles avenmt-se, ae moment, a la par-tició del blat de quatre a un i asse-nyalant el dia 8 per continuar discu-tint les altres bases de concòrdia mit-jançant la reunió de tres propietarisi altres tants masovers.

El dia 7 avisaren del Sindicat deSant Hilari als de Santa Coloma quela susdita reunió s'havia ajornat linse! B per aprofitar la presència del go-vernador civü senyor Lluïs Prunes, queanava per tal de tractar de resoldrel'afer de l'atur forçós.

En aquesta reunió del dia 9, el se-nyor Prunes, que presidia, va adreçar-se als connurent« fent-los-hi avinentque trobant-se de pas alii per resoldreuna altra qüestió, havia estat invitatper prendre part en l'acte que se cele-brava, invitació que havia cregut undeure acceptar. Després, i adreçant-seals propietaris, els va dir que cap lleiels obligava a fer la més mínima con-cessiu als que pacientment havien su-portat els contractes antics i que sicedien alguna cosa era voluntària-ment.

No cal dir que aquesta manifestació,inoportuna si més no, va revifar els es-perits dels propietaris, els quals,veient-se recolzats per la suprema au-toritat de la «província», es negarena complir el que havien signat el dia3, mancant a les més elementals nor-mes de dignitat humana i convivènciasocial. Es discutí molt, el senyor Pru-nes expulsà un parcer perquè, segonsell, no tenia la necessària equanimitat( ! ) per assistir a assemblees d'aquestamena, i, a i'últim, veient la justifica-da indignació que produïen les sevesdissortades intervencions, digué alspropietaris que tinguessin en compte«que si no s'havia plantejat cap con-flicte abans, era perquè els parcersmasso bons havien estat, doncs po-guent-se quedar amb part de la co-llita no ho varen fer». Això ho acon-sellà per si volien fer alguna conces-sió, tot remarcant que no hi teniencap obligació.

I dient que la resolució definitivapertanyia a les Comissions arbitrals,va donar per acabada la seva inter-venció en aquest assumpte, passant atractar de l'atur forçós. El Sindicat,per la seva banda, en reunió generalextraordinària tinguda a continuació,va acordar no pagar res més als pro-pietaris fins que no sigui tornada alsparcers la part que per sorpresa elshi tragueren (cosa que íou l'inici de laqüestió 1 de la qual va defugir parlarel governador).

No podem sotstreure'ns a l'Inevita-ble comentari. Prescindint de quin si-gui l'esperit més o menys injust de lallei recentment promulgada per a lasolució dels conflictes derivats delscontractes de conreu, és cert que lamissió d'un governant no ha d'éssermal complicar les qüestions sinó arran-Jar-les. En aquest cas els propietariscometeren una ilegalitat apropiant-sedel que no era seu 1 aquest fet delic-tiu quedava dissimulat sota l'acordpres en la reunió del dia 3. Allí, ambuna presidència imparcial, lliurement,sense cap mena de coacció ni d'ame-naces, els propietaris signaren unacord i com a conseqüència de les im-procedents paraules de la primeraautoritat, es varen creure deslligats delcompromís, fent, no cal dir-ho, casomís de les seves exhortacions pater-nals, inadequades després de la pocmeditada 'ntfrvencló del senyor go-vernador.

Ha decebut molt veure que l'actitudd'un governador d'Esquerra en els pri-mers conflictes que es presenten aSant Hilari Sacalm, sigui tan favora-ble als interessos de la propietat, àd-huc en perjudici de la veritable justí-cia.—EL CORRESPONSAL.

Urgeix promulgar la llei catalanad'arrendaments de la terra

C 1 N E Mi

A

Sortosament, d'ençà de la Implanta-ció de la República, el Govern delnostre país ha vingut preocupant-seconstantment de millorar la situacióeconómico-social dels treballadors quedediquen llurs activitats al camp, dic-tant lleis de protecció, ja als de caràc-ter assalariat, ja als parcers i modes-tos arrendataris.

Respecte el problema de la parceriai arrendaments, i amb caràcter provi-sional, aparegueren ja els Decrets d'lide juliol, 6 d'agost i 10 de setembrede 1931 i successius, facultant per partdel parcer !a revisió dels actuals con-tractes si els considerava poc equita-tius i prohibint als propietaris de fin-vien gaudit de realitzar desnonamentsi llançaments injustos als pobres mit-gers.

Crec oportú recordar que en apro-var-se per les Corts Constituents, en lasessió del 9 de setembre de 1932, lallei de Reforma Agrària, en la Basevint-i-dues s'estableix «que els arren-daments i parceries seran objecte d'unaaltra llei que s'articularà posterior-ment».

Amb motiu de l'Estatut que gaudima Catalunya i d'acord amb l'article 11,lletra B., correspon al Parlament catalàlegislar sobre el problema que ens pre-ocupa ; això és, el de la política socialagrària.

Vigents els nous decrets al·ludits iamb l'oferiment d'una nova llei quevindria a dignificar i redimir de latutela vergonyosa que el propietari dela terra exercia sobre d'eú, com a ciu-tadà 1 com a treballador, al seu maa-sover, rabassaire o mitger, l'organitza-ció obrera camperola emprengué la tas-ca de reclamar millores, o quedar-seels fruits en cas negatiu.

No és pas el meu ànim ferir ambaquest article, les diverses organitza-cions de caire més o menys obreristaque s'han mogut. Sols vull preocupar-me de la tàctica emprada a Catalunyaper les Seccions d'Agricultors afectesa l'Unió General de Treballadors l de-duir llurs conseqüències per a consta-tar-les amb altres.

Nosaltres, vells soldats de les reivin-dicacions socials, treballàrem des demolts anys per l'adveniment de la Re-pública i després, en veure-la joiosa 1triomfant, vam creure de bell antuvique de moment el que més interessavaera prestar-li tot el nostre ajut 1 afec-te, perquè tingués base sòlida de des-enrotllament i els seus enemics, enco-berts o declarats, no l'enderríquessin oH fessin impossible la vida. De mane-ra que, des dels primers temps hemexercit d'idealistes enfortint i ampliantla nostra organització sindical de clas-se, sentint-nos cada vegada més opti-mistes i encoratjats per l'esperit del'unió aconseguida com a expressió deconvicció revolucionària

Tal conducta ha estat contrastadaper la seguida per la «Unió de Rabas-saires» que, moguda, a judici nostre,per inquietuds més materialistes qued'idealitat, ha traspassat, en termes ge-nerals, els límits de les lleis republica-nes i ha obrat d'acord amb la conve-niència personal dels seus afiliats, almarge de tota conquesta col·lectiva.

La història ens dirà, en el futur,quins dels dos procediments han estatmés eficaços i desinteressats, amb pro-fit 1 ajut al nou règim establert.

En posar davant l'opinió públicaels fets citats, ho fem per demostrarque els elements al·ludits de la UnióGeneral, que sabem esperar i sacrifi-car-nos, també sabem requerir, avui, el

compliment del deure als diputats ca-talans, els nostres camarades socialis-tes i als de VEsquerra Republicana ambels quals s'ha anat conjuntament a leseleccions, i que en llurs propagandeselectorals s'han compromès a legislarla nova llei d'arrendaments, amb espe-rit social alliberador, a que complei-xin aviat aquesta digna missió.

Nosaltres creiem que les reformesa què aspirem dintre el nou dret ju-rídic i el reconeixement explícit coma coopropietarís (ja que no és pos-sible, per ara, pensar en la total eman-cipació) i la forma contractual de lapropietat rústica- de la terra, no had'ésser producte d'una revolta de po-ble ni d'una comarca. Simplement, totpot transformar-se en una veritablerealitat, per mitjà d'una llei.

Nosaltres tenim motius per a confiaren l'acció legisladora revolucionària,majorment en les presents circumstàn-cies, tenint en compte la composiciópolítica de l'actual Parliament Català.Hem arribat, doncs a un moment enel qual s'Imposa la màxima voluntat ienergia, per part dels diputats esquer-rans en tractar-se de les qüestions dela terra.

Jo faig aquesta crida als represen-tants de la democràcia al·ludits, perquèapreciïn la urgència amb què s'ha defer la implantació de la nova llei d'Ar-rendaments. Per dues raons poderosesi fonamentals.

Una de les raons, és la que exigeixl'economia 1 prosperitat de l'agricul-tura a Catalunya i com també la ferti-lització de la terra, subjecta a produc-ció.

D'ençà i'adveniment de la Repú-blica i davant el dubte de qui serà, enl'esdevenidor, el posseïdor de la terra,propietaris i parcers tenen declarat,de manera inconscient, el boicot alsarbrats i vinyes, principalment. Tansols conreen la terra, però deixen d'a-dobar-la amb adobs naturals i quí-mics. Si ara no es fertilitza, lesplantes no es desenrotllen, viuen mi-grades i no donen el rendiment con-venient. Es va esgotant-se el seu poderproductiu, EObrevenen escases collites,mentre que de la terra se n'apodereules males herbes. Dos factors contraria

al progrés i a la civilització d'un po-ble.

Si es portés a cap una estadísticadel volum rte fruits collits d'anys ante-riors, donaria un resultat esfereïdordesfavorable a la riquesa de cereals,vins, garrofes i altres productes. Ques'entengui bé ? em refereixo tan sols alsector de pagesia que té la terra aparts de fruits.

De continuar per aquest equivocatprocediment, després d'empobrida laterra ens costarà molts anys de remun-tar-la i renovar les raquítiques planta-cions.

Una altra de les raons que justifi-quen la urgència de la nova llei abansesmentada és que per moltes de lescomarques catalanes l'any agrícolaacaba a l'últim del mes d'octubre.

Una vegada aixecades les collites del'any, per .iquest mes s'ha de proce-dir a l'arranjament dels camps i, con-seqüentment, a la sembra, i tot seguitve l'arranjament de les vinyes i arbresfruiters, sobre tot la poda per l'ad-vent. Si a l'agricultor no se li dónaaviat l'instrument de seguretat pelqual pugui anul·lar amb tota llibertatels vexatoris i antihumans contractesde les terres que avui constitueixen unveritable assot d'opressió, vindrà imme-diatament la ruïna i la pobresa agríco-la, agreujada en el proper hivern perlacrisi de treball del jornaler del camp,aquells que sols tenen els braços pertota riquesa i que quan no els podenllogar veuen entrar la fam i la misèriaa la llar.

Pel contrari, si per tot el pròxim mesd'octubre fos aprovada la nova lleiamb dret el parcer o arrendatari aestructurar des del present any i suc-cessius els nous contractes d'arrendarment, renaixeria en ell el vigor i op-timisme perduts.

Evidentment : crec que els motiusexposats són prou lògics per no conti-nuar en l'actual situació caòtica, sotatots els conceptes, i m'afirmo en lanecessitat de considerar urgent la pro-mulgació de la nova llei d'arrenda-ments.

JOAN DURAN

Unió Socialista de Catalunya

Mítings i ConferènciesSETEMBRE, 5

Conferència del company Cotnoreraa la Secció de Calella.

Tema : «La llei de Congregacions re-ligioses».

SETEMBRE, 6Conferència del company Comorera

al Círcol Federal Democràtic Obrertì'Olesa de Montserrat.

Tema : «La llei de congregacions re-ligioses».

Federació Comarcalde Barcelona

En la reunió ordinària que el properdilluns, dia 5 de setembre, a dos quartsde deu del vespre, Alebrará el ConsellCentral de la P. C. de Barcelona, a laCasa del Poble, es discutirà el següentordre del dia :

CaleTesChiquitín

Molt ben to r rades

t.—Lectura i aprovació de l'acta dela reunió anterior.

II.—Gestió de la Junta Executiva.III.—Preguntes i proposicionsEs prega a tots els delegats la màxi-

ma puntualitat.

Subscripció pro famíliadel company Gómez

CINQUENA LLISTA

Suma anterior: 1.951'45 ptes.Societat «La Espiga», U. G. T., 25

pessetes ; Josep Rebull, 3 ; EscolàsticRebull, 2; Secció d'Arenys de Munt:Ponda Social, 5; Emili Vila, 1; Ra-mon Patino!, 1; Antoni March, 1;Joan Grassot, 1 ; Antoni Soler, 1 ; Jo-sep Colomer, 1 ; Pere Ribas, 1 ; JoanLleonart, 1; Martí Bosch, 1; ModestSoler, 1 ; Antoni Ribas, 1 ; Joan Rodrí-guez, 1 ; Vilanova (P. N.), 1 ; Distric-te VI, 75; Secció de Molins de Rei,92'45; Secció de Sant Iscle de Va-llalta, 3; Un grup d'obrers de Bon-matí : Joan Pagès, l'50 ; Pere Roviro-la, 1 ; Marti Antiga, 1 ; Josep Martí,1; Joan Oliveras, 1; Pere Torrent, 1;Eduard Bori, 1; Josep Solà, 1; Unobrer, 2 ; Pere Martí, 1 ; Jaume Pla, 1 ;Lluís Ros, 1; Torrent Llorens!, 0'50;Àngel Vilanova, "1; Joan Subiros, 1;Teresa Benet, 0'30; Ermínia Ferragut,0'40; Emili Boada, 1; Floria Marcó,1; Un militant del B. O. C., 2'50;Amadeu Torres, 1 ; Ricard Castanyé,1; Joaquim Cassà, 2; Joan Ros, 0'50;Emili Grabalosa, 1; Joan Casas, 1;Alfons Torres. 2'30.

Suma i segueix : 2.199'90 ptes.

ReflexionsAra que les cases distribuïdores, des-

prés d'haver fet desfilar en els darrersnou mesos l'esgarrifosa xifra de mésde quatre-centes estrenes ha deixatla crítica una mica assossegada, in-tentarem donar un cop d'ull a la tem-porada d'enguany, que, si més no, enspermetrà d'apreciar la trajectòria que,ben o mal definida i amb moltes o notantes vacil·lacions, ve seguint el Clnema.

De films que valen la pena n'hi hahagut, indiscutiblement, més que unla temporada anterior. Destaquem, enprimer lloc, en forma de triangle bri-llantíssim : «Noies d'uniforme», de Sa-gan ; «L'Opera de Quat'sous», de Pabst,i «Sóc un fugitiu», de Le Roy. El pri-mer, veritable meravella d'exposicióde matissos psicològics, mostrava lesconseqüències fatals de l'opressió 1 dis-ciplina rigorosa en els esperits joves.Pabst, el realitzador més atrevit, va do-nar, en el segon film dels esmentats,una visió audaç 1 insospitada d'unarealitat contundent que molts s'entes-ten a no voler veure. «Sóc un fugi-tiu» és un crit estrident contra les or-ganitzacions penitenciàries modernes,que trigarà a ésser acallat.

Al marge d'aquest triangle hi bri-llen altres obres gens menyspreables:«Remordiment», de Lubitsch, una ideaexcel·lent però totalment equivocada;«Scaríace», de Hawks, desemmascarantper primera vegada els «gàngsters»,treient-los la careta d'herois amb quèels americans s'atrevien a presentar-los; «Terra de ningú», de Trivas, pro-digi de realització i un fons ple derealisme; «Les maletes del Sr. O. P.»,sàtira aguda contra l'organització mun-dial dels nostres dies; «Cadenes», in-teressantíssim pel tema ; «Alcohol pro-hibit», relatiu a la llei seca; «Presti-gi», de Garnet, acusació contra la do-minació tirànica d'alguns països colo-nitzadors; «Tumults», de Siodmak, deneta fractura artística, però amb unfons humà molt enlairat; «El tràfic deblanques», «Mercat de dones» i «Estu-pefaents», de Noa, Speyer i Gerron,respectivament, els títols dels qualsindiquen clarament llur contingut;«Topaze», del gènere de «l'Opera», perònetament inferior. Produccions isoladesque han passat amb la rapidesa d'unllamp, però que han deixat un regustde cosa genial: «Octubre», d'Eisens-tein, i «Kühle Wampe», de Dudow.

• I això és tot. Als films esmentatssumen-hi uns vuit o deu de pura fina-litat artística i una dotzena de docu-mentals, i sabrem allò que ha estat elmés reeixit de la temporada que ago-nitza. I ara bé : per a poder fruir delcontingut vigorós d'uns quaranta films,ha estat precís que les productores ensen fessin passar més de ¡ quatre-cents '.Es Innegable, i per tant dolorós, haverde reconèixer que els problemes socialsque constantment agiten la Huma-nitat, mereixen als magnats de Holly-wood una atenció extraordinàriamentinferior a les vicissituds d'una famíliade la «High-life» moderna.

Però els productors americans pocescrupoloses i egoistes, saben ben béquè porten entre mans. Veuen la ig-norància d'un sector de públic 1 l'ex-ploten despletadament, «delectant-lo»amb un nombre inconcebible d'operetesinsubstancials, drames i comèdies im-bècils fins al deliri.

Aquest estat de coses s'hauria d'aca-bar. Si per a la higiene del cos s'handictat mesures tan convenients comefectives, per a la salut de l'esperits'haurien de fixar unes normes de de-puració més acurades Encara hi ha al-gú que nega al Cinema la qualificaciód'art superior, 1 és dolorós que a fa-vor d'aquesta apreciació tan pueril pu-guin esgrimir arguments que, dins Jarelativitat en què es fonamenten, són,desgraciadament. Incontestables. Peròcom que a ningú no pot exlglr-se l'ea>forç gairebé «heroic» a què se sotmetiacrítica, i, per altra part, aquesta noha merescut del públic l'atenció neces-sària, no ens queda més remei que de-manar que la producció de filma dequalitat sigui augmentada en propor-ció suficient per a desvetllar a tots ellespectadors llurs sentiments espiritualsi lliurar-los del marasme desolador eaquè avui es troben.

JOSEP M.» CODO

N u t r i c i ói n t e n s a

Pa quet.9OO grs.,

UNAPESSETA

ar Cerveseria "La Polsaguera""Casa Quimet"Menjars casolans esplèndidamentservits a preus sumament econòmicsExcel·lent degustació de cervesaamb les seves 'corresponents tapesESMERAT servei en tota menad'aperitius, licors, cafè, xocolata, etc.Estació i sala d'espera de la linea

d'Autocars de Martorell"La Polsaguera"

RONDAUNIVERSITAT, t

TEL. 11726

NOTA: All affiliti de la U. S. C•e'ls farà un descompte del 10 *|,

* mitjançant la presentació del carnet

<>««««*.>«»·>·:·<·**»<>.>*«·>**<·*«·>««·>·{·»*«<·<··:·«<·«««**«<fr«*««HÍ

Editorial Cooperativa Popular - Rosselló, 84 - Tel. 35490 - BARCELONA


Organ i Grama Fuerza s Armadas

Organ i Grama Fuerza s Armadas

Cultura Organ i Zac Ional

Cultura Organ i Zac Ional

ORGAN IZACION ORG ANIZACION PANAMERICANA DE LA …

ORGAN IZACION ORG ANIZACION PANAMERICANA DE LA …

preocupacion y desafios

preocupacion y desafios

organ adedel 2.docx

organ adedel 2.docx

Preocupacion rango de edad 15 a 55 años

Preocupacion rango de edad 15 a 55 años

Poligonos organ grafico y ejercicios

Poligonos organ grafico y ejercicios

diseño de un modelo de estructura organ

diseño de un modelo de estructura organ

MIT BRENNENDER SORGE-(español) CON ANGUSTIA Y PREOCUPACION

MIT BRENNENDER SORGE-(español) CON ANGUSTIA Y PREOCUPACION

House Organ - Un techo para mi País

House Organ - Un techo para mi País

PREOCUPACION ECOLOGICA EN CHILE

PREOCUPACION ECOLOGICA EN CHILE

Organ Oh Al Uros

Organ Oh Al Uros

Lección 1. 1. Prop Físicas organ y reológicas.ppt

Lección 1. 1. Prop Físicas organ y reológicas.ppt

Organ Ulos

Organ Ulos

Comporta.Organ Cap 14 Cultura Organ..pdf

Comporta.Organ Cap 14 Cultura Organ..pdf

GLOBAL ORGAN TRAFFICKING: COMMERCIALITY OF THE …

GLOBAL ORGAN TRAFFICKING: COMMERCIALITY OF THE …

04 Catalogo Organ Iza

04 Catalogo Organ Iza

Seguridad ciudadana-tema-central-preocupacion

Seguridad ciudadana-tema-central-preocupacion

Comportamiento humano organ

Comportamiento humano organ

SUBMARINOS DIESEL: PREOCUPACION PARA LA MARINA DE …

SUBMARINOS DIESEL: PREOCUPACION PARA LA MARINA DE …