LES CASES PAIRALS...

L’ESTANYOL

El futbol femení agafa volada

Número 121 - PVP: 3’50 € any XXXè - ABRIL / MAIG / JUNY del 2014

EL PERSONATGE:LA CONCEPCIÓ DECA LA TARRUSSA

ANIVERSARI DE POETESJOAN TEIXIDOR

SECCIÓ MUNTANYALletissonada 2014

DES DEL PUIGSACALM...

UN CONFLICTE QUE NO ENS AGRADA

Amb el suport de:

Circular Social del Grup Excursionista Culturali Alpinista de Sant Esteve d’en BasAdherit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)l’any 1984

Núm. 121 - Any XXXèAbril / Maig / Juny del 2014

PVP: 3’50 €

CONSELL DE REDACCIÓ:

President GECASergi Plana

VOCAL REVISTA:Pere Gelis Torró

REDACTORS I COORDINACIÓ:Sergi PlanaRamon PuigvertJoan PujolriuXavier FlorensaLaia MartíAlícia CaritgAnna BachMarina Rocarols

EDITA I PUBLICA:GECA17176 Sant Esteve d’en Basc/ Sant Josep, 3www.geca.cate-mail: geca@geca.cat

Impressió:GRÀFIQUES ALZAMORA, S.A.Polígon Ind. Mas XirguCtra. Sta. Coloma, 87-97 - 17005 Gironawww.alzamora.com - e-mail: algraf@alzamora.es

Maqueta i disseny inicial:GELIS DISSENYADORS, S.L.Ctra. Sta. Coloma, 35 - 17800 Olotwww.igelis.com - e-mail: gelis@igelis.comDipòsit legal: GI-484/97

Maquetació i disseny:ROGER, S.L.Av. Marignane, 26, baixos - 17600 Figuereswww.roger.es - e-mail: rogersl@intercomgi.com

El cost del PUIGSACALM per als socis del GECA estàinclòs en la quota social.El GECA edita i publica PUIGSACALM en edició tri-mestral.El Pòrtic de PUIGSACALM expressa i reflecteix l’opi-nió, la línia i les inquietuds de l’entitat i el consell deredacció de la revista.Els escrits, els articles i les opinions expressades aPUIGSACALM són responsabilitat única i exclusivadels seus autors.

El GECA autoritza la reproducció dels articles amb lacondició que s’esmenti la procedència de l’autor.

SUMARIPÒRTICper Sergi Plana

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...UN CONFLICTE QUE NO ENS AGRADAper Pere Gelis

LES CASES PAIRALSL’ESTANYOLper Laia Martí

EL PERSONATGELA CONCEPCIÓ DE CA LA TARRUSSADELS HOSTALETSper Laia Martí

C. E. SANT ESTEVE, EL FUTBOL FEMENÍAGAFA VOLADAper Moisès Dubé Escala

ANIVERSARI DE POETES (II)per Miquel Garcia

SECCIÓ MUNTANYALLETISSONADA 2014per GECA

SECCIÓ MAINADA I JOVENTLA COVA DE ROCALLADREper Beth Orero

FITXES DE LES SORTIDESPRIMER TRIMESTRE 2014per Joan Teixidor

SOCIALS

SORTIDES SOCIALS

3

5

6

12

16

20

22

26

28

30

31

Foto portada: Les noies del cadet-juvenildel C E Sant Esteve el 23 de març passat.Foto: Pere Gelis

Els Gínjols al carnaval d’Olot

Lletissonada 2014. Pujant de la cabra

Porxo de l’Estanyol

Foto:CARLES VILARRASA

Teixidor amb Josep Pla i Néstor Luján.

PUIGSACALM

121

3

PÒRTIC

nada i pares de l’escola Verntallat que vulguinvenir a caminar, i a passar-ho bé amb nosaltres.Però no només ho limitem a l’escola Verntallat, jaque si sou pare o mare d’un nen d’entre 7 a 12anys i ens voleu venir a conèixer, seguiu-nos, jaque l’últim cap de setmana de maig anirem totsplegats d’excursió.I què us he d’explicar més ... polítics... els euro-peus diuen que no és cosa seva, els de l’imperiestan enrocats, els de la nació no saben com fer-s’ho per trampejar uns i altres, i els locals... Elslocals de la vall d’en Bas han fet un pas cap anosaltres per aproximar idees, i a la reunió dejunta, del mes de gener passat, vam poder discu-tir temes que ens allunyaven. Tot i que encara que-den moltes muntanyes per pujar i un llarg recorre-gut per fer, s’han posat algunes passeres perquèno se’ns consideri l’enemic. Només volem sentir-nos estimats, volem que ens tinguin com un amic,i a un amic sempre se li expliquen les coses que lipoden interessar i que pot fer-lo promocionar perarribar més enllà. A un amic, se li pot dir tot, peròsempre amb respecte. Un amic és aquell que méset pot fer enfadar, ja que et diu les veritats senseànim de fer mal, sinó per a millorar. Som i sócexcursionista, intento dir les coses com són, nimés grans ni més petites, perquè al cap i a la fitots anem en la mateixa direcció i volem pujar a lamateixa muntanya.I ja per acabar, que després em diuen quem’allargo molt i que els «Pòrtics» són massallargs, que aquests expressen les meves opinions,i les meves inquietuds i per ara, i ja en porto 12,mai, però mai, he deixat ni deixaria que algú empogués manipular o potinejar qualsevol cosa quehe escrit. Tot el que surt escrit en el «Pòrtic» surtde mi, és el que veig i el que em preocupa o m’in-comoda, m’alegra o em fa sentir bé. Pel que fa alGECA, em fa sentir genial, la Lletissonada creixcada any, la mainada, els monitors, els caminai-res, els companys i els col·laboradors ens ajudenamb tot el possible i, a més, puc dir ben alt, QUEL’HIVERN SE’N VA I TORNA LA PRIMAVERA!A tots, bona primavera.

Sergi Plana i Planagumàsergiplana@gmail.com

Excursionistes, ja tenim la primavera al damunt.Venim d’un hivern tranquil en què no hi ha hagutgrans davallades de temperatures, ni dies conti-nus de gelades, ni neu; o sigui, que podríem dirque ha estat un hivern ben avorrit. En l’únic fetque l’hem notat és perquè ningú s’ha escapat dela grip, com dirien els avis... Aquesta maleïda grip.Tot i això hem pogut gaudir de la neu caiguda alPirineu, ja que no ha estat poca. Per un costat, hovan fer els companys de la secció de muntanya totenfilant-se al Roca Colom des de Vallter, i els jovesla van aprofitar el cap de setmana del 15 i 16 defebrer per a fer unes baixades amb esquís perl’estació andorrana de Vallnord.... Ja que m’he distret parlant-vos de l’hivern...torna la primavera i per ara ni els senyors deltemps, ni l’home de la ceba, que tots ells fan pre-visions de pluges a llarg termini, m’han espantat,i tampoc aconseguiran aixafar-me la primavera, jaque només poder deixar de banda refredats i gripsi aconseguir no portar tones de roba al cim, ja entinc prou. S’acosten els dies en què amb una sim-ple samarreta i uns pantalons, en el meu cas sem-pre llargs, podem fer i desfer qualsevol camí quese’ns posi al davant. Comença la primavera i enquatre dies ja serem a l’estiu, ei! però abans, hemde traspassar el gran repte que des de l’octubrepassat tenim entre mans, i aquest és la Lletisso-nada. Falten quatre dies perquè arribem a la 35aedició i el pròxim 4 de maig la nostra entitat faràsacsejar el poble d’en Bas, remourà l’excursio-nisme, i desitjo que des del més petit fins al mésgran gaudeixin de la festa i d’un dia ple de rialles,bon humor i bones vistes. Aquest any, si el tempsens acompanya, sortirem d’en Bas, travessaremperpendicularment la vall fins a la Rovira i d’allàens enfilarem per trobar la creu de Rabadà. Debaixada, i havent esmorzat, tot deixant enrere elmolí de la Faja, ens endinsarem per l’enrevessa-ment de camins fins a trobar Pibernat i serà perl’esquei de St. Miquel que tornarem a la Vall.Torna la primavera i, a través de la secció de mai-nada i de jovent, tornarem a moure’ns perquè lagent ens conegui, no només ens hem de donar aconèixer a través de la Lletissonada, sinó quequalsevol oportunitat és bona. Aquest any torna-rem a fer una sortida conjunta amb tota la mai-

La primavera ja és aquí...

PUIGSACALM

121

4

Segueix-nos a:Veniu a visitar-nos. Truqueu: 902 118 150 - www.fageda.com

UN GUST DIVÍ!

Després d’anys d’elaborar els nostres reconeguts i apreciats IOGURTS DE GRANJA en diferentssabors i gustos, ara integrem a la família el nostre GREC.El GREC DE LA FAGEDA és un nou iogurt batut i elaborat amb llet fresca de les nostres vaques.Les varietats natural i ensucrat lliguen amb melmelades i amb fruita fresca.Aquest producte, que probablement faria venir salivera als mateixos déus de l’Olimp, us faràexclamar que és… diví, èpic, poètic, mític… ESCOLLIT!

www.

igelis

.com

-Olot

05/1

2

Aresta Olot: C/ Xavier Bolós 16 - 17800 Olot - Tel 972 274 410Aresta Girona: Rambla X.Cugat 36 - 17007 Girona - Tel 972 417 014Aresta On-Line: www.aresta.com

II

VERNTALLATAGROBOTIGUES

PUIGSACALM

121

...Com és quel’Ajuntament va

pagar la Bruixa delMallol i la

Burrassa d’en Bas,no?

...valoreml’Ajuntament i

també l’esforç quefa el nostre alcalde

pel poble i elmunicipi,...

5

és una qüestió de sensibilitat i de sentitcomú.Arran d’aquests embolics, el GECA vaenviar una carta amb entrada registradaper demanar explicacions, però no hi vahaver resposta.Llavors vam convidar l’alcalde a fer unareunió per acostar posicions. Després d’unparell d’ajornaments, al mes de desembre–recordem que aquests esdeveniments elsarrosseguem des de l’estiu– vam aconse-guir que l’alcalde vingués a una reunió ambla nostra junta. Li vam demanar explica-cions i per resposta vam rebre vaguetats ila promesa que intentarien solucionar eltema econòmic. Segurament n’haurem decontinuar parlant perquè, a dia d’avui, noestà solucionat.En aquesta reunió, jo no vaig ser-hi presenti tot el que explico ho se perquè m’ho vaexplicar el president i altres companys dejunta.El que més em va sobtar de tot el que emvan explicar, va ser, precisament, un detallque fa referència al PUIGSACALM.Resulta que, en insistir el president de laimportància i ressò del PUIGSACALM davantl’alcalde, aquest li va dir que ell no el llegia,“...no la miro mai, aquesta revista”.Home!, no, no queda gens bé que lamàxima autoritat no llegeixi.Suposo que va ser una resposta sensepensar.No ens agrada estar així, valorem l’Ajunta-ment i també l’esforç que fa el nostrealcalde pel poble i el municipi, però tambévolem que es valori la nostra tasca culturali associativa que fa 35 anys que fem senseinterrupció.

Pere GelisCoordinador del PUIGSACALM

DES DEL PUIGSACALM ESTANT...DES DEL PUIGSACALM ESTANT...

Un conflicte que no ens agrada

Des de l’estiu passat hi ha un cert mal estarentre el GECA i l’Ajuntament.El president del GECA, en l’últim númerodel PUIGSACALM, explicava que l’administra-ció que ens representa a tots ens haviatractat amb desigualtat i ens devia unsdiners corresponents a “La Burrassa”, queel GECA va donar al poble de Sant Esteve al’any 2012, i al pagament de l’anunci que faun any surt en la contra d’aquesta revista.Ara sabem que l’escrit del president no haagradat a l’Ajuntament i la gent ens pre-gunta què és el que passa. Intentaré expli-car-ho des del meu punt de vista particular,tot desgranant els tres punts de conflicte.

1- FARÀNDULA. Jo opino que l’Ajuntamentha de costejar la faràndula que ens repre-senta, així ha sigut sempre.No voldria entrar en comparacions populis-tes, però segur que més d’un pensarà. Comés que l’Ajuntament va pagar la Bruixa delMallol i la Burrassa d’en Bas, no?Personalment, me n’alegro moltíssim quel’Ajuntament pagui la Bruixa del Mallol itota la faràndula de tots el pobles del muni-cipi, els ajuntaments tenen aquesta funció.

2- ANUNCI REVISTA. Això simplement ésun deute adquirit per l’Ajuntament. És fàcildemostrar-ho. Mireu els últims números dePUIGSACALM, en tots hi veureu la contrapor-tada amb un flamant anunci de l’albergmunicipal de la Vall d’en Bas encarregat perl’Ajuntament, tenim correus electrònicsque ho confirmen.

3- MENYSTENIMENT. Respecte al tema desi l’Ajuntament ens té en compte o no peresdeveniments que organitzen..., doncs,poden fer el que vulguin, però no em nega-reu que tenir en compte les entitats locals

PUIGSACALM

121

6

trobem, per tant, davant d’una de les casesmés antigues del nostre municipi.Entre els diversos membres d’aquestafamília s’ha descobert Arnau (1232) iBerenguera, que contragué matrimoni ambBernat de Coll, senyor del castell del Coll.La filla d’aquest matrimoni fou Brunis-senda, que emmaridà amb Berenguer deFarners, militar, i heretà la fòrcia d’Esta-nyol, però en virtut del seu testament, ator-gat el 30 de gener de 1320, llegà l’esmen-tada casa de l’Estanyol a l’altar de la San-tíssima Trinitat, fundat per Guillem deSocarrats, canonge, a l’església de SantFeliu de Girona.

La primera notícia documentada que es téde la casa data del 1040, gràcies al testa-ment d’una dama anomenada Adelaida(provinent del mas Bas, situat al puig deSant Esteve). És curiós veure que en el puigde Sant Esteve, recordem que aquest és elturó on hi ha edificat tot el casc antic deSant Esteve, hi havia un mas de nom Bas,quina llàstima que s’hagi perdut. Quina eraaquesta casa? Segurament seria el puntd’origen de l’antic llinatge que dóna nom al’antic vescomtat i, consequenmen,t al nos-tre poble. En la seva última voluntat, ator-gada l’onze de juny de l’any 1040, llegà elmas Estanyol al seu nebot Adalbert. Ens

L’EstanyolLES CASES PAIRALS DE L’ANTIC MUNICIPI DE SANT ESTEVE D’EN BAS

Laia Martí

L’Estanyol és una casa fortificada que, en èpoques remotes, fou habitada per cavallers que portaven el

cognom d’Estanyol. Aquestes construccions fortificades rebien el nom de fòrcia o stadium. En les nostres

comarques també reberen el nom de torre. En moltes cases fortificades, s’ha conservat el nom de torre (la

torre de les Preses, la torre de Sant Pere del Puig de Bianya...) però en molts casos aquesta denominació

no s’ha conservat, com és el cas de l’Estanyol.

...La primeranotícia

documentada quees té de la casadata del 1040,...

...Ens trobem, pertant, davant d

‘una de les casesmés antigues delnostre municipi.

Història de l'Estanyol: del segle XI al segle XXI

Façana posterior de la casa de l'Estanyol, envoltada dels prats amb Santa Magdalena i el Puigsacalm al fons.

7

PUIGSACALM

121

...No es té cap mésinformació de lacasa fins al 1779,any que figurainscrit a la llinda

de la portaprincipal de la

casa...

...tres-cents anysmés tard, quanl’Estanyol éscomprat l’any

1974 per Jordi DouMas...

Tot i així, l’Estanyol tornà als hereus de lanissaga, de fet, el 1356 es descobreix queAlamanda d’Estanyol (casada amb Tortosade Rech), senyora de la casa d’Estanyol i delMas Ciris d’Estanyol, tenia aquests masosen directa senyoria, com també altres pos-sessions situades a la mateixa parròquia deSant Esteve d’en Bas. A més, també posseïaaltres propietats a les parròquies deBegudà, Sant Joan les Fonts i Montagut.El 16 de novembre 1392, Alamanda nomenàprocurador seu Arnau de Brugada, instru-ment fet en poder de Francesc Vilar, notaripúblic de Bas.Es descobreix també que, el 1393, qui viu al’Estanyol és Guillem de Sexà (nebot d’Ala-manda), amb la seva esposa Constança,filla de Ramon des Pujol i Agnès de les Pre-ses. Llavors Alamanda vivia al Puig delMallol. Això fou així perquè Alamanda féudonació inter vivos al seu nebot Guillem detot el patrimoni de la casa d’Estanyol, ques’estenia, com s’ha comentat anteriorment,a les parròquies de Begudà, Sant Joan lesFonts i Montagut. Es troben les últimesreferències d’Alamanda, en vida, el 1396,en què el 19 de juliol signà un instrumentnotarial en el qual prometia a Pere Dolç deBlanes (procurador de la seva esposa Fran-cesca) pagar-li 150 sous de moneda barce-lonesa com a complement de les 10 lliuresd’aquesta mateixa moneda que, Tortosa deRech, marit d’Alamanda, ja difunt, havia lle-gat a Francesca en el seu últim testament.El 3 d’abril del 1399, Guillem de Sexà pren-gué possessió de tots els béns que havienpertangut a la seva tia Alamanda; essent jaAlamanda difunta. No es té constància dequan morí Alamanda, però havia de serentre el juliol del 1396 i el 3 d’abril del 1399.El 1415 encara trobem Guillem de Sexà,com a senyor de la casa d’Estanyol.

L’Estanyol abans de les últimes reformes.

Magnífiques reformes de les corts.

No es té cap més informació de la casa finsal 1779, any que figura inscrit a la llinda dela porta principal de la casa, junt amb elnom d’Esteve Pagès, que fa una granreforma a l’Estanyol, convertint-lo de sta-dium a mas. Cal tenir en compte que un sta-dium o casa fortificada era una casa decavallers, i no una casa de pagès. Les ober-tures eren minúscules, típiques de lescases fortificades, dissenyades per a fer lafunció de vigilància que feien aquest tipusde construccions. Quan la convertiren enmas, la principal reforma que patí va serampliar aquestes obertures.

Llinda de la porta de l’any 1779 amb el nom d’Esteve Pagès, que reformà la casa convertint-la de stadium a mas.

PUIGSACALM

121

...Jordi Dou duguéa terme importants

reformes a lacasa...

...Durant els anys1977 i 1978, hihagué noves

reformes dutes aterme per

l’arquitecte AlbertDou Peris...

...L’Estanyol noera originàriamentun mas, sinó quefou construïdacom a casafortificada,...

8

I del segle XVIII, saltem ja al segle XX, tres-cents anys més tard, quan l’Estanyol éscomprat l’any 1974 per Jordi Dou Mas deXexàs (pare d’Albert Dou Peris, l’actual pro-pietari) i escripturat en nom de la sevaesposa Ana Maria Peris Corominas. JordiDou comprà la casa a Josep Serrat Font, elqual, a la vegada, la comprà, segons lesescriptures, a Júlia Esquena Sacrest l’any1944.Jordi Dou dugué a terme importants refor-mes a la casa: neteja de les corts de la

L’Estanyol

planta baixa, construcció de dos banys a laplanta pis, pintura general i la incorporaciód’una nova porta de barrots de fusta a lafaçana principal.Durant els anys 1977 i 1978, hi hagué novesreformes dutes a terme per l’arquitecteAlbert Dou Peris, fill de Jordi Dou, que vanconsistir a posar nous tancaments de fustaa totes les obertures de la casa, emmarca-des amb pedra (anteriorment eren emmar-cades amb guix), i de la incorporació d’unanova porta d’entrada directa a la planta pis,a la façana que dóna al bosc, encarada alnord-est. També construí una nova escalaexterior de la planta baixa a la planta pis, ireformà la planta pis. Des del 1978 fins al’actualitat, aquest ha estat l’habitatge decap de setmana d’Albert Dou i la seva famí-lia, que resideixen a Barcelona. Des del2006, any en què morí la seva mare, AnaMaria Peris, Albert Dou és el propietari dela casa.

L’arquitectura de l’EstanyolL’Estanyol no era originàriament un mas,sinó que fou construïda com a casa fortifi-cada, també anomenada fòrcia o stadium.Com s’ha esmentat anteriorment, aqueststipus de construccions eren cases de cava-llers, la finalitat de les quals era la vigilàn-cia de les masies que els cavallers teniensota els seus dominis. Al llarg dels anys vapatir algunes reformes, i fou convertida en

Façana posterior de l’Estanyol.

Interior de la cuina.

PUIGSACALM

121

L’Estanyol consta de tres crugies, una decentral, de quatre metres d’amplada, idues de laterals, de tres metres cada una.La profunditat de la casa és de vuit metres.Les parets són de pedra i tenen un gruix deseixanta centímetres i les façanes també,cosa poc habitual en les cases fortifica-des, que presentaven unes parets moltmés gruixudes.Durant el temps que va ser utilitzada com amasia, hi havia el bestiar, com és habitual ala planta baixa, però el 1974, quan JordiDou comprà la casa, ja no hi havia bestiar.Sí que hi havia, en canvi, camps de con-reus, que fins a l’any 1978 els menava Fran-cisco Molas Casanovas, del mas veí de laSerra. Llavors, i fins a l’actualitat, han estatprats de pastura.

El Cruset, els Casals i FeixellaAquests són altres masos situats molt pro-pers a l’Estanyol i propietat dels altres des-cendents del matrimoni format per JordiDou i Ana Maria Peris, que es casaren el1943 i van tenir sis fills: Albert, Ana Maria,Montserrat, Carmen, Roser i Joan.Jordi Dou Mas de Xexàs nasqué a Olot el1911 i passà la majoria d’estius a la Dou,coneguda casa pairal d’en Bas. Un copcasat amb Ana Maria també van continuarpassant els estius a la Dou, junt amb elsseus sis fills, fins al 1968, que es compra-ren un pis al carrer Pou del Glaç, a Olot (onavui hi viu el seu fill Joan). Des d’aleshoresfins al 1975 van passar els estius entre laDou i aquest pis.

...la terrassaadjacent al graneramb tres arcadessituades a la

façana sud-oest dela casa, ambmagnífiquesvistes...

...L’Estanyolconsta de trescrugies, una decentral, de quatremetres d’amplada,i dues de laterals,de tres metrescada una...

mas. A la planta baixa, com a totes lesmasies, s’hi situen les quadres, al primerpis hi ha l’estança, i a dalt, el graner. Caldestacar la importància de la terrassa adja-cent al graner amb tres arcades situades ala façana sud-oest de la casa, amb magnífi-ques vistes al massís de Santa Magdalena iel Puigsacalm. Hi ha una quarta arcadalateral que està situada a la façana princi-pal, orientada al sud-est. A la façana nord-oest de la casa, Albert Dou hi construí unanova obertura també amb finestra de fusta,amb l’única finalitat de donar més harmo-nia a aquesta façana vista des de l’exterior.Ens hem d’imaginar molt diferent la casa dequan es va construir, amb la principaldiferència de la mida de les obertures.Encara se’n conserven algunes de la casafortificada, però la majoria tenen una midamolt més gran que les petites oberturestípiques dels stadiums.

9

Obertura típica de les cases fortificades

Terrassa amb arcades a la planta superior, amb vistes a Santa Magdalena.

PUIGSACALM

121

on durant molts anys fou la seva residènciad’estiu. A partir del 1994, Jordi Dou i AnaMaria Peris van viure en un pis del carrerReis Catòlics d’Olot, alternant amb estadesa Can Dou. El 2006, Can Dou fou heretadaper la seva filla Montserrat Dou Peris, i alpis del carrer Reis Catòlics hi viu una altrafilla del matrimoni, la Roser Dou.L’altra filla d’aquest matrimoni, Ana MariaDou, morí l’any 2005; la mare, Ana Maria,morí el 2006, i Jordi Dou, l’any 2007.

...L’any 1954, lescases del Cruset iels Casals passena ser propietatd’Ana Maria

Peris...

...El 1982 Jordi Doucompra la Feixella,també propera al’Estanyol, en nomde la seva fillaCarmen...

10

L’any 1954, les cases del Cruset i els Casalspassen a ser propietat d’Ana Maria Peris,per donació del seu pare, Emili Peris Masde Xexàs. Són dues cases veïnes i molt pro-peres a l’Estanyol, que passaren, per tant, aformar part d’aquesta família molt abansque l’esmentat mas; recordem que JordiDou el comprà el 1974.El 2006, Roser Dou Peris, filla d’Ana Maria,hereta el Cruset i els Casals de la seva mareAna Maria. El Cruset ja havia patit unareforma de la cabanya l’any 2000 i unareforma interior de la casa l’any 2005.El 1982 Jordi Dou compra la Feixella, tambépropera a l’Estanyol, en nom de la seva fillaCarmen, a Jaume Soler Marcé, del masCatroca. La casa fou també reformada. Peròdes del 2006 està llogada, ja que la CarmenDou s’ha traslladat a viure al Cruset.A part d’aquests masos, el matrimoni for-mat per Jordi Dou i Ana Maria Peris cons-truí, l’any 1975, un xalet que anomenarenCan Dou, situat en terrenys de l’Estanyol,

L’Estanyol

Fotografies:Albert Dou, Laia Martíi Marina Rocarols.

Agraïments: Albert Dou

Albert Dou, propietari de l’Estanyol, a l’esquerre, amb familiars, davant la façana principal de la casa.

Façana principal de l’Estanyol i la cabanya, abans de les últimes reformes

Els prats de pastura davant la casa de l’Estanyol

CCOONNSSTTRRUUCCTTOORR // PPRROOMMOOTTOORR

C/. Mestre Viver Puig, 1 (Pol. Ind. La Serra)17176 SANT ESTEVE D’EN BASrbarcons@teleline.es

Tel. 972 69 04 69Fax 972 69 08 42

FARMÀCIACOROMINAS SACREST

C/ OLOT, 13 – TEL 972 69 00 42

SANT ESTEVE D’EN BAS

FARMACIOLAANTIGUES ESCOLES, S/N –TEL 972 69 49 90

SANT PRIVAT D’EN BAS

ATENCIÓ FARMACÈUTICA • DERMOFARMÀCIAORTOPÈDIA • FÓRMULES MAGISTRALSPRODUCTES NATURALS • HOMEOPATIA

DIETÈTICA I NUTRICIÓ • PRODUCTES INFANTILS

LA BARRA D’EN REGUEGASTROBAR

AV. REIS CATÒLICS, 3T. 972 27170517800 OLOT (GIRONA)labarradenregue@gmail.com

TANCAT:

DIMARTS I DIMECRES TOT EL DIA

DIUMENGES AL MIGDIA

PUIGSACALM

121

11

PUIGSACALM

121

...Van néixer acasa, i va pujar lallevadora de

Castellnou, quequan va arribar jahavien nascut.

...Hi havia unmestre o una

mestra que viviasempre a Falgars.Recordo que

jugàvem a futbolamb una pilota de

parracs.

12

El personatge: LA CONCEPCIÓ DE cA LA TARRUSSA DELS HOSTALETS

La Concepció Soy i Amargant va néixer a Pujolriu, Falgars, el 3 d’agost del 1925. Hi va viure fins als 18 anys, que va ser quan es vacasar i va anar a viure als Hostalets, un poble on tothom la coneixi l’estima. M’explica la seva vida mentre berenem a can Llonga, elbar d’una de les seves nétes, envoltada de familiars, coneguts iamics, que entren i surten i mai no s’obliden de saludar-la, fer-li unpetó o mantenir-hi una petita conversa.

La Concepció el dia del seu 75è aniversari.

la marmita. Normalment, hi anàvem elsgermans més grans. Hi anàvem fes eltemps que fes: hi havíem anat amb pluja,amb neu... Un cop tornàvem a casa,menjàvem un plat de farro i anàvem cap aestudi a Falgars.Jo era la germana més gran. Recordo per-fectament el naixement dels meus ger-mans més petits, que eren bessons, nen inena. Abans de néixer els bessons, éremquatre nois i quatre noies, i llavors vamser cinc nois i cinc noies. Van néixer acasa, i va pujar la llevadora de Castellnou,que quan va arribar ja havien nascut. Jotenia catorze anys, era el 4 de desembre,nevava i feia molt de fred. Un cop vanhaver nascut van estar tres mesos a dinsd’una teula, posats de cap i peus. Elsteníem a la vora del foc. Posàvem les teu-les a escalfar a la vora del foc i llavors lesembolicàvem amb roba. La nena, quan vanéixer, pesava només un quilo i mig. Els deu germans som: la Concepció, laMontserrat, la Pilar, en Pere, en Josep, enJoan (que va morir fa sis anys), en Lluís, laPepita i els dos bessons: mossèn Jaume(que és mossèn i canonge) i la Dolors.Les vam passar negres, però tots estàvemsempre contents, cantàvem i rèiem.

QQuuiinnss rreeccoorrddss ttéé ddee ll’’eessccoollaa ddee FFaallggaarrss??

Érem més de 30 nens a l’escola. Llavorstotes les cases estaven habitades. A l’es-cola anàvem junts nens i nenes. Hi haviaun mestre o una mestra que vivia semprea Falgars. Recordo que jugàvem a futbolamb una pilota de parracs. Els diumenges també anàvem a Falgarsper anar a missa. Llavors hi havia rector ivicari.

La Concepció amb la seva germana petita, la Dolors.

Paarrllii’’nnss ddee llaa sseevvaa iinnffàànncciiaa aa PPuujjoollrriiuu..A Pujolriu, hi vivíem dues famílies demasovers a més dels amos. En total hihavia tres cases. Al vespre, tancàvem unportal i quedàvem tots recollits a dins. Acasa nostra, hi vivíem deu germans, a mésdels meus pares (en Josep Soy i la RosaAmargant), en total érem dotze persones.Recordo que la mare s’aixecava aviat i ensfeia una torrada; i el pare munyia lesvaques. Llavors, cap a les sis o quarts deset del matí, jo i algun dels meus germansanàvem a portar la llet al Bac de Collsaca-bra amb la burra i el gos. Carregàvem unamarmita de llet a cada costat de la sàrria.Havíem de ser dos per poder descarregar

PUIGSACALM

121

...El poble mésproper que teníemera els Hostalets.Per baixar-hi apeu, des dePujolriu,...

...Vaig anar aescola fins quevaig tenir 12 o 13 anys....

13

FFiinnss aa qquuiinnaa eeddaatt vvaa aannaarr aa eessccoollaa?? AA qquuèèeess ddeeddiiccaavvaa uunn ccoopp vvaa hhaavveerr ddeeiixxaatt ll’’eess--ccoollaa??Vaig anar a escola fins que vaig tenir 12 o13 anys. Llavors, tant els meus germanscom jo, ens vam dedicar a treballar a casa:dallar, segar, atalaiar les vaques, i tot elque calia. He de dir que tinc molt bonsrecords de la meva infància a Pujolriu.

DDuurraanntt llaa gguueerrrraa vvoossttèè eennccaarraa vviivviiaa aaPPuujjoollrriiuu.. QQuuiinnss rreeccoorrddss eenn ttéé??Recordo que el matí, cap a les 4, cada dia

CCoomm uuss ddeessppllaaççààvveeuu ddeess ddee PPuujjoollrriiuu ppeerraannaarr aa eenn BBaass,, aa OOlloott,, aa ccoommpprraarr......??

Per anar a comprar a Olot, baixàvem sem-pre a peu fins a en Bas, sense carretera i avegades plovent. Anàvem fins a l’estaciód’en Bas i allà podíem agafar el tren peranar fins a Olot. A vegades ens trobàvemque ja havia marxat. Llavors anàvem a peufins a Olot o amb algú que tenia tartana. Elpoble més proper que teníem era els Hos-talets. Per baixar-hi a peu, des de Pujolriu,hi estàvem encara no una hora.

Pujolriu, la casa on nasqué la Concepció.

La Concepció (la segona començant per l’esquerra) amb els seus germans i els seus pares.

PUIGSACALM

121

14

el meu pare s’enduia dues vaques i anavaa amagar-se al bosc. Jo un dia estavadonant menjar a les vaques de casa i vanvenir dos soldats dels rojos a demanar pelmeu pare. I jo els vaig dir: "Cada dia elmeu pare marxa al matí a la guerra i a latarda torna".Recordo també que per la retirada hi haviamés de 300 soldats dels nacionals que esvan estar dos o tres dies a Pujolriu. Lla-vors van anar baixant pel camí ral.

Quan va baixar a viure als Hostalets?Va ser quan em vaig casar amb enTarrussa, en Jose Baranera i Roca, als 19anys. El vaig conèixer ballant sardanes.Voltàvem molts pobles i anàvem a moltsllocs ballant sardanes. Quan ens vamcasar, vam anar a viure a ca la Tarrussa, alcarrer Teixeda dels Hostalets. Ens vamcasar el 4 d’abril del 1945 a la Salut. Jovaig ser la primera dels germans que emvaig casar, tots els altres eren més joves.Un cop als Hostalets, vaig començar a tre-ballar de pagesa a casa, amb el meu homei els meus sogres.

I quan va començar a fer de cartera?Va ser al cap de poc de viure als Hostalets.El meu marit i jo ens vam cuidar del correu

...per la retirada hihavia més de 300

soldats delsnacionals que esvan estar dos otres dies aPujolriu...

...Els carters delsHostalets anàvema en Bas amb

bicicleta a buscarel correu, amb laMercè Feixas, de

can Lil...

El personatge: LA CONCEPCIÓ DE cA LA TARRUSSA DELS HOSTALETS

dels Hostalets. Els carters dels Hostaletsanàvem a en Bas amb bicicleta a buscar elcorreu, amb la Mercè Feixas, de can Lil,que era qui s’ocupava del correu d’en Bas.Ens trobàvem amb ella a l’estació, ensposàvem un a cada costat i ella anavatriant les cartes i ens les anava donant.Quan la Mercè no podia, hi anava la sevafilla. Llavors tornàvem amb bicicleta capals Hostalets amb el correu. Hi havíemd’anar fes el temps que fes: pluja, vent,fred, neu... Llavors repartia el correu alsHostalets. Repartia les cartes per lescases del poble. Els que vivien a les casesde pagès venien a buscar el correu a ca laTarrussa.Llavors, als Hostalets, hi vivia molta mésgent que ara. Totes les cases eren plenesde gent. Ara moltes cases estan tancades,o bé hi ha cases on viuen només una odues persones. Abans vivien moltes per-sones en una mateixa casa.Vaig fer de cartera molt de temps, fins queens volien fer anar a Falgars. Llavors, elmeu home i jo vam dir que no hi volíempas anar. Després va agafar el correu enSala, i més endavant els del Molí delPerer.A part de fer de carters, el meu marit i jovam fer una granja en un tros de terrenyque vam comprar. Llavors hi vam fer unacasa i hi van anar a viure els meus nebots.El meu marit i jo ens cuidàvem de lagranja, i ara la porta el meu renebot, enJosep. Jo ara encara hi vaig cada dia adonar pinso als porcs i a veure com estàtot. I si hi ha alguna cosa, truco a en Josep.Quan vaig deixar de fer de cartera, vaigcontinuar fent de pagesa a casa. El meumarit va morir fa 22 anys i, des de llavors,visc sola a ca la Tarrussa.I vostè i el seu marit no van tenir mai fills...No, però vam afillar un nebot, en LluísRoca, fill d’una germana del meu marit.Vivia a Riudarenes, i sempre estavamalalt. Me’l van portar a casa i amb unasetmana va augmentar dos quilos. Li vaprovar estar als Hostalets. El van portarperquè estava malalt, però van veure quees posava bé i es va quedar a casa nostra

La Concepció, el seu marit i el seu nebot Lluís, davantde ca la Tarrussa, amb la bústia de Correus, maig 1967.

PUIGSACALM

121

...Els fills d’enLluís són per miels meus néts: laGlòria, la Magda,en Josep, la Cecii l’Helena....

...vaig cada dia aesmorzar i aberenar a can

Llonga, el bar queté la mevareneboda,la Magda...

15

fins que es va casar. Els fills d’en Lluís sónper mi els meus néts: la Glòria, la Magda,en Josep, la Ceci i l’Helena. Dos d’ells jatenen nenes, l’Anna i la Mariona, que sónper mi les meves besnétes.

Parli’ns de les seves aficions. A què esdedica ara que està retirada?M’agrada molt caminar. Cada dia vaig decasa a la granja, com he dit abans. Lla-vors, cada vespre, vaig a casa el meugermà Pere a escalfar-me una mica. Itambé vaig cada dia a esmorzar i a bere-nar a can Llonga, el bar que té la mevareneboda, la Magda. De fet, tots els rene-bots em diuen iaia i les meves besnétesem diuen besàvia.

La Concepció (la cinquena començant per l’esquerra) amb tots els seus germans i la mare.

La Concepció amb els seus cinc néts i les seves dues besnétes

RECOMANI’NS:UUnn lllliibbrree:: Llegeixo revistes: les Garrot-xes, el Puigsacalm i la Comarca.

UUnn ccoolloorr:: M’agraden tots els colors.

UUnn pprrooggrraammaa ddee tteelleevviissiióó:: El gran dictat iles Notícies.

UUnn pprrooggrraammaa ddee rrààddiioo:: Escolto sempreRàdio Nacional d’Espanya.

UUnn lllloocc ppeerr vviiuurree:: Els Hostalets.

UUnn mmoommeenntt iinnoobblliiddaabbllee:: El diumengepassat, quan vam celebrar l’aniversari del’Anna i la Mariona, les més besnétes.

LLaaiiaa MMaarrttíí

PUIGSACALM

121

Va ser un primer any a la segona divisióprovincial en què les noies van acabar ambuna bona posició que els va permetre optara l’ascens. A la temporada 2006-2007, lesnoies de l’en Bas estrenarien per primeravegada la primera divisió femenina.Des d’aleshores, el futbol femení ja no s’haaturat al nostre municipi, noies dels voltantsvan arribar al club i vam començar una etapaen què l’equip va viure entre la primera i lasegona divisió de la província de Girona, ambmés o menys sort, segons els anys.Un cop l’equip femení estava ben assentati les bases eren fortes, el club es va plante-jar l’opció de crear un equip de base femenídel qual poguessin sortir noies que anessinreforçant el primer equip. I va arribar al clubel primer equip femení de categoria Aleví-Infantil. D’aquelles nenes que vancomençar de ben petites, amb 10 i 11 anys,hem aconseguit que ja hagin debutat ambel primer equip algunes d’elles, i per tant,el projecte que es va iniciar va donar i estàdonant els seus fruits.

16

El Sant Esteve d’en Bas va tenir el seu inicifarà entre 15 i 20 anys, un grup de noies delpoble i les seves amigues van aconseguirformar un equip de futbol a Sant Esteved’en Bas. En aquelles èpoques, el futbolfemení tot just iniciava el camí al nostrepaís i podem dir que a Sant Esteve d’en Basvam ser precursors en aquest aspecte. Erenèpoques difícils per a l’esport femení,sovint es parlava més de cuixa que de l’es-port. Sort que tot ha anat evolucionant i aral’esport és el que preval.Anys més tard, el futbol femení al poble esva aturar, un cop les noies es van fer grans,van anar marxant a altres equips, se’n vancansar o van decidir provar altres esports.La qüestió és que hi va haver una pausad’uns anys que es va acabar un estiu d’arafarà uns nou anys, quan en Xevi Riera, moti-vat per les noies en una tarda de juliol a lapiscina, va decidir tornar a engegar el pro-jecte. Era l’any 2005, si els càlculs no ensfallen, i engegava de nou el projecte de fut-bol femení al poble.

C. E. Sant Esteve, el futbol femení agafa volada

...Era l’any 2005,si els càlculs noens fallen, i

engegava de nouel projecte defutbol femení al

poble.

Ja fa una colla d’anys que tenim futbol femení a la Garrotxa, però temps enrere hi va havermolts equips. Les Preses, la Canya, Argelaguer, Besalú i el Sant Esteve d’en Bas represen-tàvem aquest esport a la comarca. Hi va haver un moment en què això era complicat, moltsequips i poques noies per jugar. Cada temporada hi havia un veritable ball de bastons peraconseguir tenir un equip decent.Hi va haver molt bons temps per a cada club. La Canya va arribar a categories nacionals, lesPreses va aconseguir competir en categoria preferent i amb un equip juvenil a la divisió mésalta; l’Argelaguer va tenir mols alts i baixos, però sempre amb un equip competitiu i elBesalú em queda més lluny, però també va ser important en alguns aspectes.

dificultats econòmiques que estem patinttots fan que sigui difícil mantenir aquestesestructures. Tots els col·laboradors de lasecció ho fan per voluntat pròpia i sensetreure’n pràcticament ni cinc. I això, actual-ment, és difícil de mantenir.Els òrgans de govern no passen tampoc perbons moments, es redueixen les ajudes entots els aspectes i s’apugen els costos detotes les competicions. Aprofito per agrair a totes les persones quehan col·laborat en aquest projecte duranttots aquests anys: a les jugadores, elsentrenadors i les entrenadores, als pares iles mares que han treballat al nostre costati a tota la gent del club que ha fet una feinaexcepcional. Apostar pel futbol femení, ara mateix, ésmolt complicat, però, els clubs que ho hemfet, hem aconseguit fites molt importants.Desitjo un llarg camí per al futbol femení ique escrits com aquest facin augmentar elseu valor i reconeixement.

Moisès Dubé EscalaPresident del Club Esportiu Sant Esteve d’en Bas

Entrenador del primer equip femení des de latemporada 2006-2007

A tot això, el futbol femení a la comarcaestava patint molt per mantenir els dife-rents equips i, a poc a poc, equips com l’Ar-gelaguer i el Besalú van desaparèixer.Fruit d’això, el Sant Esteve d’en Bas i laCanya van trobar una solució per fer frontconjuntament a aquestes dificultats, i arafarà dues temporades es va decidir fusio-nar els equips femenins d’ambdós clubs.Va ser una decisió difícil, però ens va donarmolt d’èxit. Vam poder crear un equipcadet-juvenil de futbol que finalitzava elprojecte de tenir un equip a cada categoriai, a més a més, van arribar els èxits espor-tius amb la consecució del títol de lliga latemporada passada i l’ascens a 1a divisiófemenina per part del primer equip de l’en-titat, va ser l’anomenat “equip petit mésgran”.Actualment, el club està situat en un bonpunt en el futbol femení, algunes de lesnoies dels equips base participen de lesseleccions provincials, l’any passat vamtenir el reconeixement al treball realitzatamb la convocatòria d’una jugadora per a laselecció catalana sub-12 i la temporadaestà essent molt bona pels tres equips del’entitat.El futur, però, passa per canvis importantsque no sabem quina direcció prendran, les

...Aprofito peragrair a totes lespersones que hancol·laborat enaquest projectedurant tots

aquests anys....

...Apostar pelfutbol femení, aramateix, és moltcomplicat, però,els clubs que hohem fet, hem

aconseguit fitesmolt importants...

PUIGSACALM

121

17

Un partit de futbol el 2010

PUIGSACALM

121

18

PUIGSACALM

120

18

C. E. Sant Esteve, el futbol femení agafa volada

El primer equip femeníde Sant Esteve d’en

Bas, amb l’equipamentdel Joanetes.

Any 1994.

L’equip de l’any 1997.

L’equip de latemporada 1997-1998.

PUIGSACALM

121

19

Any 2010. Futbol 7

Cadet-Juvenil de 2014

L’equipde l’any 2000

L’equipde l’any 2006

PUIGSACALM

121

...Teixidor seserveix del nostreriu per escriure unbellíssim llibre depoemes que ve aser una metàforade la vida i la

mort...

...començà lacarrera

d’arquitectura, quedeixà per la de

Filologia Moderna.La seva autènticavocació era serescriptor...

20

PUIGSACALM

120

20

Mandra, pels aiguamoixos de la Moixina, la Costa delPujol i el Triai. Per acabar el recorregut a Ventós, lasegona residència del poeta.Cal ressaltar la cordial rebuda, ja que tots els pre-sents fórem obsequiats amb els tres llibres d’Apunts del poeta. La magnífica casa fou visitada,admirada la gran biblioteca i des de les porxadescontemplàrem una bella panoràmica de la Garrotxaamb el Salt del Sallent que dóna vida a l’entorn.Sens dubte, el conjunt proporcionà una font d’ins-piració constant al poeta i escriptor. Acabà la mati-nal poètica al jardí de la casa, sota el plàtan i l’arbrede les boles; magnífic i únic exemplar al país. D’a-questa manera va cloure la celebració del vintè ani-versari de Fluvià. Cal remarcar també que, a la pri-mavera de 2010, es va publicar una magnífica edicióde Fluvià, amb bellíssimes imatges de Xavier i SantiVilagran i Casanoves. El pròleg i l’epíleg són deJaume Bosquet, Rosa Vilanova i Maria Rosa Roca.

Unes dades biogràfiquesJoan Teixidor i Comes va néixer a Olot, el dia 8 d’a-bril de 1913, i va morir a Barcelona, el 19 de generde 1992. De petit, al col·legi dels Pares Escolapis,ja era un alumne avantatjat. De jove parlava alsseus amics de Joan Salvat Papasseit, llegia i estu-diava també l’obra poètica de l’olotí Guerau deLiost (Jaume Bofill i Mates).De fet, en la seva adolescència, volia ser pintor.Més tard, a causa de la seva afició a l’art, començàla carrera d’arquitectura, que deixà per la de Filo-logia Moderna. La seva autèntica vocació era serescriptor. En els seus anys d’universitat, va tenirprofessors de la talla de Pompeu Fabra, Rubió iBalaguer i Carles Riba, amb qui l’uní una gran iduradora amistat. Ja de jove, va veure la publicacióde la seva poesia en diverses revistes i no gairemés tard en publicacions pròpies. L’any 1929, esva establir a Barcelona i va connectar moltíssimamb la gent de la cultura. Fundaren una penyaconeguda com la Penya del Dimarts. Segons elpoeta, durà tants anys que tots s’hi feren vells.Dos d’ells, prou coneguts del nostre poble, forenl’arquitecte Jordi Dou i el seu germà Manel, metgeoculista. Un altre dels molts penyistes va ser elgran músic Xavier Montsalvatge, que també vamusicar poemes de Teixidor.Del 1932 al 1989 va publicar nou llibres de poesia.A més, també va exercir el periodisme; ja de moltjove va col·laborar a La Publicitat i, més tard, aSerra d’Or, La Vanguardia, El País... L’any 1942 vafundar, amb Josep Vergés, l’editorial Destino, on vadestacar la publicació de l’obra completa de Josep

Fluvià: vint anysPer completar l’aniversari de poetes de l’anteriorPUIGSACALM, faltava Joan Teixidor. L’exclusió, amés de la falta d’espai, fou perquè volíem donar alpoeta garrotxí un tracte especial, de més àmpliainformació que les breus pinzellades de recor-dança dels altres quatre grans poetes tractats. Tard, molt tard, em va arribar l’obra del poeta olotí.I de pura casualitat. El seu fill, Andreu, va recitarper la Televisió de la Garrotxa el bellíssim poema“Desenllaç” que clou el llibre Fluvià. És l’últim lli-bre de poesia que va escriure el nostre poeta i,amb El Príncep, potser el més conegut. Teixidor seserveix del nostre riu per escriure un bellíssim lli-bre de poemes que ve a ser una metàfora de lavida i la mort.A partir d’aquest moment, no m’he perdut cap delsactes que recentment s’han dedicat al poeta. Elprimer d’ells tingué lloc el 8 de febrer de 2009.Horitzó Blavíssim va organitzar una ruta literàriaper commemorar els vint anys de Fluvià. La idea del’organització no podia ser més real: recórrer elFluvià i parar-nos en llocs estratègics on, a més degaudir de les belleses naturals del nostre riu,escoltàvem la narració de poemes escaients decada indret. Sortírem del Pont de les Mores, d’O-lot, on es va llegir el primer poema. El següent foua Besalú, on vam contemplar el riu, el pont, lesrestes jueves i medievals..., tot escoltant els poe-mes. Esponellà, junt al pont contemplant el riu.Crespià ens proporcionà la visita a l’església deSant Miquel de Roca, situada d’alt del rocós cingleque s’alça sobre el riu. Vilert, amb el seu passadíssobre el riu, ens posà l’aigua a tocar dels nostrespeus. Acabà la sortida a Sant Pere Pescador, allàon el riu es vessa al Mediterrani. En tot el camí,havíem contemplat el riu ple de vida, fins arribar ala seva mort. Vam comptar amb la presència delpoeta, traductor i crític literari Sam Abrams, granestudiós de l’obra de Joan Teixidor, que va recitar iexplicar en què consistia l’obra Fluvià. Recitarenpoemes Jaume Bosquet, Rosa Vilanova i MariaRosa Roca. També hi van participar els fills i fami-liars del poeta.El dia 11 de setembre del mateix any 2009 va tenirlloc el segon itinerari poètic. Es va iniciar al centred’Olot, a l’edifici de l’Orfeó Popular Olotí; la casa onva néixer Joan Teixidor. Tot seguit, cap als Prats de la

Aniversari de poetes (II)

JOAN TEIXIDOR

Mas Ventós d’Olot, la segona residència de Teixidor

PUIGSACALM

121

dor que Mayans havia musicat. El 19 d’abril tinguélloc, a Can Trixeria, una brillant conferència deSam Abrams en la qual, entre altres coses, va dirque Teixidor és un dels millors poetes del segleXX. Potser l’acte més important i emotiu d’aquestCentenari, però, va ser el del 30 de novembre en elsaló de Plens de l’Ajuntament d’Olot. El consistoriconcedia a l’activista cultural, editor, assagista ipoeta el títol d’Olotí Il·lustre, col·locant el quadreamb el seu retrat, obra de l’artista Xavier Carbo-nell, a la Galeria d’olotins il·lustres que presideixla sala de plens de la capital de la Garrotxa. Abans de col·locar el quadre en el seu lloc es pre-sentà l’obra Una veu et crida –Obra Poètica Com-pleta 1931-1989–, amb introducció, edició i notessobre poemes a càrrec de Sam Abrams. Actual-ment, al Museu de l’Hospici, hi ha encara unamagnífica exposició que mostra els principals tretsde “La figura i l’obra del poeta garrotxí”. És unaexposició molt interessant per conèixer més bé elnostre personatge.Els pobles que recorden els seus fills s’honorenells mateixos.

Miquel Garcia i Gelis

Pla. L’any 1966, Joan Fuster publicava el llibre: Lapoesia catalana. En el segon volum, aplegava l’es-tudi de l’obra de Salvador Espriu, Joan Teixidor iJoan Vinyoli. De Teixidor ens diu que, en El príncep,hi trobem versos colpidors sobre la mort del seufill. De Joan Vinyoli, gran amic del nostre perso-natge, volem recordar que aquest 2014 es comme-mora el centenari del seu naixement. El 25 d’abril de 1970 va participar en el Primer Fes-tival de Poesia Catalana, celebrat al Gran Price, deBarcelona, on també intervingueren SalvadorEspriu, Gabriel Ferreter, Rosa Leveroni i JoanBrossa, entre altres.A més de poesia i periodisme, va escriure també lli-bres d’investigació i divulgació, a més de tresvolums de textos autobiogràfics: Tot apuntat (1965-1975), Apunts encara (1983-1985) i Més apunts(1986-1989). En l’apartat de reconeixements i premis, cal des-tacar que l’any 1970 va rebre la Lletra d’Or. El1988, l’Ajuntament de la Ciutat d’Olot va conce-dir-li la Medalla d’Argent. I el 1989 va obtenir laMedalla d’Or del Mèrit Artístic de Barcelona. Almateix any, obtingué el Premi Ciutat de Barce-lona per Fluvià.

CentenariArribat el 2013, centenari del naixement, Olot vacelebrar l’Any Teixidor. Podem constatar que elsactes d’homenatge han estat abundants i de granqualitat. La Biblioteca Marià Vayreda, a principisd’any, organitzà una exposició de l’obra del poeta.El 26 de gener, al Teatre Principal, vam poder gaudird’un concert del compositor, cantant i instrumen-tista Joan Josep Ma yans, acompanyat de la violon-cel·lista Eva Curtó. Ens oferiren poemes de Teixi-

...L’any 1942 vafundar, amb JosepVergés, l’editorialDestino, on vadestacar lapublicació de

l’obra completade Josep Pla...

...El consistoriconcedia a

l’activista cultural,editor, assagista ipoeta el títol

d’Olotí Il·lustre,...

PPllaa TTrraavveerr

M’arribo a la casa que m’espera fa segles.Puigsacalm és a prop i el Sallent a tocar.La fageda s’enfila a l’estimball de pedrai l’aigua va cantant a la font amagada.

La prada s’allisava talment una catifa.He pensat, tot tan verd, que estic a Anglaterra.El ramat s’ha perdut al fil de la carena.Aniré enyorant-me fins a Font Tornadissa.

Fluv

ià DDeesseennllllaaçç

S’allargassen les hores de la tardai ara arriba el riu cap a la plana.El caminar es fa lent: la nit és a puntcom una mort acceptada.

El Fluvià ha fet el seu trajecte i no recordani cascades ni afraus ni la campana d’aiguacaient sobre els còdols com en un dia de festa.La pollancreda ha suspès el seu clam.Hi ha fang i llot al fons enterbolit.

Ha arribat el temps de meditar, de fer balançde tot el que has viscut, del lloc feliçi de la dissort que et malmenava i t’atuïa.Ja no et queda res més que aquest tendal de silenci,les canyes vora el riu que l’oreig fa moure.Les dunes tenen un moviment d’onadai s’encavalquen amb una gran parsimònia.

L’amor és la recança de jorns assolellatsi de nits de tumult i de batec dels cossos.Hi havia plors en el tombant de les tardors que queienperò els hiverns tenien una tendresa de llar.Per Sant Joan els focs s’encenien a la serra.Sant Pere Pescador ja t’ha deixat per sempre.

Tot s’ha acabat en aquesta tarda quietai només et toca l’última escomesa.Prepara’t a morir i tanca’t a la cridade tot allò que ja no pot tornar.Són bons els núvols que lentament s’avancen.Fes un respir petit i apropa’t al llindar,“avui seràs amb Mi al Paradís".

Fluv

ià

Com si morís

No tornaré a la fosca fageda,em feia mal el silvestre palau,s’han fet sagrats el trepig i la greda,el sol escàs i la molsa i la pau.

Anar-hi sol és dir a cada pasque em falta cor per a tot el que em toca;massa he plorat a la nit i a camp ras,deixa’m callat i lligat a la roca.

Deixa’m tot sol sense cap pensament,com si morís cada dia una embosta;em trasmudà l’abrivada del vent,ara em fa ric la claror de la posta.

Tot ha finit, el silenci m’abriga,fill d’aquest son que ignorava el demà.Tinc por de tot, i l’angoixa se’m lligacom la llavor que no pot madurar.

El Príncep

21

L’arbre de les boles al jardí de mas Ventós

S

PUIGSACALM

121

pel camí que puja molt dret per la cara oest iper sota d’uns avellaners fins arribar a sotade la paret del cingle on ens trobem amb elsalt de la Cabra (el pas està equipat ambferros que ens permeten pujar-lo).Un cop a dalt, continuem el camí i, benaviat, ens trobem amb el pujant de la Cabra(equipat amb esglaons per facilitar-nos lapujada). Continuarem pujant, fent unapetita llaçada per trobar una pista forestal,la qual seguim (direcció sud-est) per arri-bar al ras de Pibernat i trobar-nos amb unacruïlla de camins. Ens decantem per la micade pista que marxa al sud-oest i que mésendavant esdevé camí (havia estat impor-tant, encara té algun tros empedrat) i quepuja per la Freixedica fins trobar una novacruïlla de camins.Aquí optem pel que puja vora del rec (direc-ció oest) i que puja fins al Bronsar. Resse-guirem per sobre tota la seva cinglera fins ala punta nord, on gaudim dels seus mira-dors. Per sota nostre, per la cara de llevant,tenim Sant Miquel de Castelló, els Hostaleti Sant Esteve d’en Bas. Més al fons, el cas-

...sota de la paretdel cingle on enstrobem amb el saltde la Cabra (el pasestà equipat ambferros que enspermetenpujar-lo).

22

ortim del parc de l’Estació, tot seguint elcarrer de la ruta del carrilet (direcció sud-est) fins a la primera cruïlla on anirem pelcarrer que marxa a l’oest per arribar a lacarretera d’Olot a Vic. La creuem i agafem lacarretera dels Martins per anar a la casa dela Rovira, tot passant pel davant de la casai pujant pel camí del mig de les dues cases(direcció oest; sigueu respectuosos, ja queestem dins d’una propietat privada),creuem una tanca per al bestiar i comen-cem a pujar per sota el bosc per un camíque ressegueix força la carena fins trobarun primer turonet on, de seguida, trobemles restes d’una pista.La pujada continua pel camí fins trobar elGR2 (senyals de pintura vermella i blanca)que seguim fins trobar les restes de la vellapista que puja de la casa de la Rovira, ons’instal·la el primer control. Continuemamunt tot passant pel serrat de les TresCreus i pel costat del Roc Gros per entrar,ràpidament, en el que havia estat el Quintàde Sant Miquel (avui arbrat). En el seu finaltrobem una cruïlla. Deixem el GR i seguirem

Lletissonada 2014Aquest recorregut és el de la propera XXXV Lletissonada del GECA de Sant Esteve d’en Bas, que es durà aterme el 4 de maig del 2014, amb sortida i arribada a Sant Esteve d’en Bas. El recorregut és: Sant Esteve d’en Bas - la Rovira - serrat de les Tres Creus - el Roc Gros - pas del salt de laCabra - pujant de la Cabra - ras de Pibernat - la Freixedica - el Bronsar - coll del Pedró - puig del Pedró - puigSatoies - coll d’Uran - Creu de Rabadà – l’Arç - port de la Faja - font Sorda - la Faja - cabanya de la Faja - molíde la Faja - salt i font de la Fageda - la Batllia - pla de Rabasseda - Pibernat – l’Esquei - rec de Pibernat -Espasens - molí del Perer - molí de la Clapera - els Hostalets d’en Bas - can Patllari - pont medieval de canBenet - can Toralles - Sant Esteve d’en Bas.

PUIGSACALM

121

qual ens portarà fins a la casa de la Faja, ala cabanya de la qual hi ha el segon controli el merescut esmorzar.Amb la panxa plena i sortint per la pistad’accés a la cabanya, anirem a trobar lapropera pista principal que seguirem(direcció est) i que ens portarà al molí de laFaja. Des de la seva cara est i a l’altura de laseva sortida d’aigües, seguim el rastre d’unpetit camí pràcticament aperduat que pujaa sobre d’una feixa que es fa més evident alcap de pocs metres i que marxa planejantcap a l’est com si volgués anar al puig deles Cabres. Trobem un gran pla on, al costatd’uns boixos, el camí comença a baixar(direcció est) fins trobar una tanca de filespinat. La creuem per seguir el camí quetot baixant ens farà creuar un petit rec. Elcamí el va resseguint a certa alçada fins tro-bar un nou rec que també baixa del nord-oest. El travessem per seguir baixant (elcamí continua resseguint el rec que sempreens queda a sota, direcció sud).A uns 100 metres de l’encreuament de l’úl-tim rec per la cara sud, veureu un petit bai-xador que va a sobre del salt de la font dela Fageda. Retornarem al camí, baixarem

...Ens encerclenbones vistes de laPlana de Falgars.El cim de la Creude Rabadà és elpunt més alt del’excursió...

...En el proper Rasde la Faja,

deixarem el bosc(davant nostretindrem les

primeres vistes delSantuari de laMare de Déu de

Cabrera).

tell d’Hostoles i el Rocacorba. Per la caranord, el massís del Canigó i, per al nord-oest, el Costabona, el Bastiments i, davantnostre, el Puigsacalm. El camí planeja en direcció cap a l’oest i ensportarà al coll de Pedró (per la cara oesttenim les primeres vistes dels pobles de laplana de Torelló). Continuem per la pistaque puja en direcció cap al sud per deixar-la poc després i agafar un camí a l’esquerraque mena a la carena de la muntanya per laqual accedirem al puig del Pedró.Carenem fins al puig Satoies per després bai-xar fins al coll d’Uran per pujar de nou fins ala Creu de Rabadà. Ens encerclen bones vis-tes de la plana de Falgars. El cim de la Creude Rabadà és el punt més alt de l’excursió i elGECA hi ha col·locat una estelada. Durant labaixada, per la cara oest, tenim bones vis-tes del Pedraforca, la serra d’Ensija i delsRasos de Peguera.En el proper Ras de la Faja, deixarem elbosc (davant nostre tindrem les primeresvistes del Santuari de la Mare de Déu deCabrera). Creuem la petita clariana i girema la dreta en direcció al conegut arç monu-mental, el qual ens queda una mica persota. Li passem pel costat i, pel mig d’altresarços, baixem fins al proper (cara oest) pladel Port de la Faja.Seguim cap al nord-oest tot baixant fins atrobar la font Sorda, a la nostra esquerra, alfons del Pla. Travessem el rec de la Font totvoltant la muntanya i, en lleugera pujadadirecció oest, trobem una vella pista, la

23L’arç monumental al peu del camí

Cabanya de la Faja

PUIGSACALM

121

una tanca que creuem i que ens porta alpas del Portell de Sant Miquel de Castelló,on trobem una cruïlla de camins.Per sota del que puja a Sant Miquel de Cas-telló, a sobre nostre, tenim el que baixa perla cara sud a trobar l’Esquei, pas que enspermet baixar el cingle. Aquest camí fourecuperat fa uns anys pel GECA, en el qualcal extremar l’atenció. Un cop a baix,seguim sempre el camí arribant al rec dePibernat i a la propera casa d’Espasens,amb la seva font i el quart control.La pista segueix fins a trobar el rec del molídel Parer, per arribar a la casa del molí de laClapera i el poble dels Hostalets d’en Bas,on seguim pel seu primer carrer, que marxacap al nord. Després de la casa de can Pat-llari, deixem la pista i prenem el camí queva en direcció nord-est, cap a la casa de canBenet i al pont medieval de can Benet. Elcreuem i seguim fins trobar la carreteradels Martins, on tanquem el cercle de l’ex-cursió. Ja només ens quedarà desfer elcamí de l’anada per retornar al parc de l’Es-tació de Sant Esteve d’en Bas.

GECA Secció de muntanya

...seguim finstrobar la carreteradels Martins ontanquem el cerclede l’excursió....

uns 70 a 80 metres més i tenim, per la carasud, un nou baixant més dret que va direc-tament al rec on tenim la font de la Fageda(si pugeu rec amunt, uns 100 metres apro-ximadament, teniu el Salt descrit per sota).Baixem uns metres pel costat del rec i tro-bem, per la seva cara nord, una vella pistaque seguirem fins als prats i a la casa de laBatllia, que passarem a tocar i des d’on tro-barem la pista que, en direcció nord-est,ens acostarà a sota del puig del Llamp.Quan la pista el volta i gira cap al nord-oest,la deixem i, pel mig de la feixa i en direcciónord, anirem a trobar el rec de Pibernat.El creuem i, a sota nostre, tenim la pistaque va a la casa de Pibernat (estem a sobredel GR 2) que seguirem. Travessem el recamb les runes d’una caseta al costat i, pocsmetres més endavant, trobem, per la caranord-oest, una gran aulina, on hi haurà eltercer control.A pocs metres tenim una cruïlla de pistes.Seguim la més vella, que puja en direcciónord, i passarem pel costat d’un abeurador(normalment eixut) i arribem a la casa dePibernat, que ens queda a la dreta. Anemseguint el camí fressat tot passant per sotade la propera font de Pibernat. Aquí trobem

24

Panoràmica de la Vall d’en Bas

PUIGSACALM

121

25

QUINOABELLESA I BENESTAR

GEMMA, 679 060 319C/ d’Olot, 21SANT ESTEVE D’EN BAS

La bellesa que ens corre per dins és la bellesa que expressem per fora, és l’equilibri de l’ésser humà.La teràpia és salut, i la salut ens dóna bellesa. Una bellesa diferent per a tothom, ningú és igual i ningús’ha d’assemblar a ningú, cal un bon equilibri i buscar la felicitat.

TERÀPIES CORPORALSQUIROMASSATGE: massatge manual corporal, activa lacirculació sanguínia i limfàtica, descontracturant, actuasobre el físic i el psíquic, activa l’energia del cos, regula eldolor...

ESPECIALITZADA EN DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL MÈTODEVOODER: massatge molt suau amb pressions rítmiques,actua directament sobre el sistema limfàtic. Elimina toxinesi líquids, per problemes circulatoris, edemes o inflors als tur-mells, actua sobre el sistema nerviós i el sistema immu-nològic...

REFLEXOLOGIA PODAL: treballa a partir de punts refle-xos. Estimula l’òrgan i/o el sistema desharmònic. Equilibra elfuncionament del nostre organisme.

ANTICEL·LULÍTIC = MADEROTERÀPIA

REDUCTOR = VENTOSES

PÍLING CORPORAL (HIDRATACIÓ)XOCOTERÀPIA (MOLT HIDRATANT)EMBOLCALL DE TÒFONA (MOLT NUTRITIU)EMBOLCALL DE FANG NEGRE (ANTIINFLAMATORI)

TRACTAMENTS FACIALS

• ESPECIALITZADA EN LA TÈCNICA KOBIDO(escot, coll i facial, lífting facial japonès antic camíde la bellesa) !!!

— ANTI AGE

— OXIGENANTS

— HIDRATANTS

HIGIENES FACIALSDEPILACIONS HOME / DONA, AMB CERA CALENTA ITÈBIA

MANICURAPEDICURA

DIETISTA: DIPLOMADA EN DIETÈTICA I NUTRICIÓFOTODEPILACIÓ LÀSER UPL

PUIGSACALM

121

haver examinat a fons la porta d’entrada, vamtreure tots el nostre esmorzar, i ens vam asseureal petit replà que quedava al costat de l’entradade la cova i, sense cap mena de pressa, tots vamanar menjant el nostre estimat entrepà. I benacabat l’esmorzar, vam entrar, tots amb frontals,i amb en Simon al capdavant, al forat que estavasituat al nostre costat. Quan vam entrar, allò quesemblava un petit forat, es va convertir en unagaleria prou gran, que, com ens va explicar enSimon, s’anava empetitint amb el pas del tempsi, per mala sort, ens vam quedar en aquella gale-ria, perquè els altres camins que sortien erenmassa petits i estrets per poder-hi passar. Uncop ben vista la cova, vam sortir-ne, i ens vam ferla foto del grup, i un cop acabada la foto, vamenfilar altre cop aquell pendent fins a atraparaltre cop el camí i, vam començar el nostre camíde retorn, però, com que teníem temps, vamaprofitar l’excursió i vam pujar al pic més alt deXenacs. Allà dalt, ens vam asseure i vam repo-sar, i sobretot, i gràcies al gran dia que feia, vamcontemplar les meravelloses vistes que esveien. Podíem veure des dels Pirineus fins almar. Al cap d’uns quinze minuts, vam decidirque era hora de marxar, i vam descendir aquellpic fins a arribar al trencall, d’on ens vam dirigiraltra vegada cap al pàrquing dels cotxes. El camíde tornada va ser més tranquil, tothom anava abon ritme, però anàvem tots en grup, fins a arri-bar a una petita esplanada que es desviava delcamí, on alguns vam decidir recollir fullesseques del terra i llançar-les uns contra elsaltres, mentre la resta seguien pel camí normal.Després de la nostra petita guerra, vam tornar acreuar la cadena queens separava dels cot-xes, i vam tornar totscap a Sant Esteve des-prés d’una matinal, desdel meu punt de vista,perfecta.

Beth Orero17 anys

...el paisatge erapreciós, la llum delsol es filtrava entreles poques fullesque quedaven als

arbres...

...En haverexaminat a fons laporta d’entrada,vam treure tots elnostre esmorzar,...

26

Cova de Rocalladre

E

SORTIDA CONJUNTA GECA MAINADA I JOVENT

l diumenge 23 de febrer, vaig assistir al queseria la meva primera excursió amb el GECA, i nom’imaginava que em pogués agradar tant comem va acabar agradant. Vam quedar tot a dos quarts de nou al local deCan Tista, i des d’allà, cadascú, dels prop de 20que érem, es va carregar en un cotxe i es va diri-gir cap a l’àrea recreativa de Xanacs. A les noudel matí, ja estaven tots els cotxes amunt i, des-prés de molts revolts, i tots els nens i nenesestaven carregats amb motxilles, aigua i un bonesmorzar, Tots disposats i ben preparats, vamenfilar camí, passant primer, i lògicament, totsper sobre la cadena que tallava el camí, encomptes de passar pel pas estret que hi haviajust al costat. Feia un dia esplèndid, un sol moltagradable i una temperatura confortable, peròaixò no treu que dies anteriors hagués plogut, elque comportava que la terra estigués encara unxic molla i, per tant el fang patinava, i com erad’esperar, això va acabar amb algun que altrecul a terra. Però, què és una excursió sense culsa terra?El camí s’anava estrenyent, i vam acabar enfilera d’un, per un caminoi que ens conduïa a lacova a la qual ens dirigíem. El paisatge era pre-ciós, la llum del sol es filtrava entre les poquesfulles que quedaven als arbres, i ens arribavenpetits raigs que ens il·luminaven la cara, i aixòva fer que la marxa fos tranquil·la i confortable,fins que, prop de les 11 del matí, vam donar lanotícia que ja havíem arribat. Vam parar en unreplà del camí, i vam afirmar que ja hi érem, peròels nens no veien cap gran entrada d’una cova.Tots estranyats es van començar a fer pregun-tes, però, abans de trobar la cova, havíem debaixar una miqueta més, i vam descendir per uncamí ple de pedres de molta verticalitat, la qualcosa va tornar a portar molts culs a terra, ja quela pendent era important, i quedaven restes defang. I de nou vam tornar a parar, tot afirmant,aquesta vegada, que havíem arribat, però mésd’un va preguntar: on és la cova? I vam senyalarun petit forat que hi havia al terra, que no sem-blava res més que un forat, però que en realitatera el nostre objectiu, la Cova de Rocalladre. En

El diumenge 27 d’abril de 2014 el poble de Sant Esteve d’en Bas acull, de nou diferents colles geganteres percelebrar la seva VI Trobada de Gegants i Faràndula. Enguany, a la diada, hi assistiran colles de la nostra comarcade la Garrotxa, però també d’altres comarques. L’ordre del dia és el següent:

9.30 Concentració de colles al Parc de l’Estació9.30 – 10.30 Esmorzar per a les colles participants11.00 Cercavila pel pobleA mig camí, hi haurà un pica-pica. 13.00 Arribada al Parc de l’Estació. Seguidament, presentació de les colles, entrega d’obsequis i ball conjunt de comiat.Organitza: Gegants i Faràndula de Sant Esteve d’en Bas i grup de Timbalers TambassatsEn cas de mal temps, els actes es traslladaran al Pavelló Municipal.

Esperem que tothom gaudeixi d’aquesta diada participant o col·laborant, amb ganesd’intercanviar i donar a conèixer la nostra cultura i les nostres tradicions arreu.

Gegants i Faràndula de Sant Esteve d’en Bas i grup de Timbalers Tambassats

TROBADA DE GEGANTS i FARÀNDULA 27 d’abril de 2014

PUIGSACALM

121

27

Aprovada la moció que dóna suport a lacampanya "signa un vot per la inde-pendència"El dilluns dia 10 de març, al Ple de l’Ajuntament de la Valld’en Bas, s’aprovà unànimament la moció preparada perl’AMI (Associació de Municipis per la Independència) quedóna suport a la campanya "Signa un vot per la Inde-pendència". Diversos membres de l’ANC local assistiren alple. Gràcies a aquesta campanya es va tornar a fer una reco-llida massiva de signatures el cap de setmana del 22 i 23 demarç a tot Catalunya, tal com s’havia fet altres caps de set-mana. A més, es tornaran a recollir signatures al nostremunicipi, el diumenge 27 d’abril, coincidint amb la trobadade gegants a en Bas, i els diumenges 4 i 11 de maig, coinci-dint amb la Lletissonada i amb la marxa cicloturista Terra deRemences, respectivament.

Els Gínjols d’en Bas al carnavalCom cada any, per carnaval, els Gínjols d’en Bas han tor-nat a lluir carrossa i comparsa. El tema d’enguany ha estat"El poder del foc", i han participat a les rues de Lloret deMar, Olot i Sant Joan les Fonts, durant tres caps de set-mana consecutius del mes de març. Cal dir que a la rua delcarnaval d’Olot s’han endut el premi comarcal de com-parsa.

Notícies

PUIGSACALM

121

28

Fitxes sortides primer trimestre 2014

CINGLES DE BERTÍ9 de febrer de 2014 – 28 participants

Horari efectiu: 5,45 h - Horari total: 8,06 h

Itinerari: Can Menescal, morro de Porc, roure dela Creu, Puigsagordi, Castellars (1.017 m), roc dela Guàrdia, mas Coní, can Xona, Banyeres, puigVell, molí de l’Estrada, can Menescal.Altura màx: 1.017 m – Altura mín: 519 mDesnivell acumulat: 905 mQuilòmetres: 18,703 –Mitjana: 3,4 km/h

Temps: bon temps

COGOLLS23 de febrer de 2014 – 47 participants

Horari efectiu: 3,35 h - Horari total: 4,45 h

Itinerari: Església de Sant Pelegrí, Monticalvari,gorg de la Plana, gorg de la Pedrera, la Torra, fontdel cal Músic, Sant Feliu de Pallerols, creu d’Ai-guavella, cingle dels Corbs, turó Petit, la Vila,església de Sant Pelegrí.

Altura màx: 662 m. – Altura mín: 405 m

Desnivell acumulat: 530 m

Quilòmetres: 11,147 –Mitjana: 3,3 km/h

Temps: Bon temps

SORTIDA A LA NEUVALLTER 200012 de gener de 2014 – 15 participants

Horari efectiu: 3,47 hores

Horari total: 5,20 hores

Itinerari: Vallter 2000, portella de Mantet, porte-lla de Morenç, pic de Coma Armada, collada de laLlosa, puig de la Llosa, roques Blanques, pic deRoca Colom, portella de Morenç i Vallter 2000.

Altura màx: 2.509 m - Altura mín: 1.990 m

Desnivell acumulat: 625 m

Quilòmetres: 12,252 –Mitjana: 3,5 km/h

Temps: bon temps

MUNTANYA DELS ÀNGELS26 de gener de 2014 – 47 participants

Horari efectiu: 4,28 hores

Horari total: 5,32 hores

Itinerari: Celrà, castell de Palagret, mas Rafart,Puig Estela, cal Dinaret, castell de Sant Miquel,creu Palomera, font del Borni, mines del NenJesús, carregador de les mines de Ferro, font d’enBosser i Celrà.

Altura màx: 420 m - Altura mín: 87 m

Desnivell acumulat: 570 m

Quilòmetres: 16,871 – Mitjana: 3,9 km/h

Temps: bon temps

PUIGSACALM

121

RUTA DE LES ERMITES – (4a etapa)Santa Coloma de Farners9 de març de 2014 – 26 participants

Horari efectiu: 5,05 h. – Horari total: 5,57 h.

Itinerari: Osor, el Sobirà de Santa Creu, SantaCreu d’Horta, roure monumental de can Iglésies,coll d’en Ruscall, Santa Bàrbara, coll d’en Ruscalli Sant Andreu de Castanyet.

Altura màx: 905 m – Altura mín: 335 m

Desnivell acumulat: 760 m

Quilòmetres: 20,055 –Mitjana: 3,9 km/h

Temps: bon temps

Travessa de Portvendres aBanyuls de la Marenda23 de març de 2014 – 55 participants

Horari efectiu: 3,38 hores

Horari total: 4,35 hores

Itinerari: Portvendres, far de cap Bear o cap Bia-rra, platja de Bermardi, platja del Forat, platjaPolilles, cap d’Ullastrell, platja des Elmes, capd’Ona, Banyuls de la Marenda.

Altura màx: 118 m - Desnivell acumulat: 570 m

Quilòmetres: 11,115 - Mitjana: 3,2 km/h

Temps: Bon temps

29

CALENDARI DE MARXES i CURSES6 d’abril 2n ROMÀNIC EXTREM (42 i 21 km)

La Vall de Bianya. Ajuntament – Comissió de Festes

6 d’abril XXXVII EMBARDISSADA - Centre Excursionista d’Olot

13 d’abril XXXIII MARXA POPULAR de Bosc de ToscaC. de Festes del Bosc de Tosca i St. Miquel del Corb

27 d’abril 20a Mitja Marató de la Garrotxa i 10 km - Club Natació Olot

27 d’abril IX CAMINADA D’HOSTALETSComissió de Festes Hostalets d’en Bas

4 de maig XXXV LLETISSONADA – GECA

10 maig diss. II MARXA “La Desemparada” - AAVV dels Desemparats

10 maig diss. 5a CORRE PEL COR DE LA FAGEDA - (13,5 i 24 km)AA VV Can Blanc i can Jofre, de Santa Pau

11 maig XXII MARXA POPULAR "La Marxosa" - Castellfollit de la Roca

18 maig XXX CAMINADA per BATET de la SerraJunta veinal de Batet de la Serra, (Olot)

18 maig VI SUSQUEDA CAMINA - Jovent i Ajuntament de Susqueda

25 maig V MARXA DE BENAVENT - AAVV de Benavent, d’Olot

25 maig I Marxa dels Llenyataires - Centre Cultural Les Preses

7 juny diss. 6a CURSA DE BONAVISTA - (6 km) - AAVV de Bonavista, d’Olot

8 juny 2a CURSA PICNIC SANT ANTONIPicnic Sant Antoni. Sant Esteve d’en Bas

15 juny 4a PUJADA A LA SALUTClub At. Pescallunes, de Sant Feliu de Pallerols

SocialsPUIGSACALM

121

30

PREMIS CONSTÀNCIA 2013Els mitjons als caminaires més fidels sónper a Francesc Bretcha i la Teresa Colomer.“El Burro” –símbol de l’entitat– aquest anyés per a la Rosa Marguí.

Festa de Sant Bernat Menthon, patró delsexcursionistes. El dissabte 14 de juny, missa a les 8.00de la tarda a l’església de Sant Esteve d’en Bas.Diumenge dia 15, visita al Parc de les Cigonyes de Ba-nyoles i a les 2.00 dinar en un restaurant de la rodalia.Per a mes informació i reserva de taula truqueu als telè-fons 972690399 i 972690397.

Focs de Sant Joan El dia 23 de juny, portada dela Flama del Canigó des d’Olot a Sant Esteve d’en Bas.Hi haurà coca i vi dolç.

ENS LLEGEIXEN...La revista El Cartipàs, que edita l’Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i l’ArxiuComarcal de la Garrotxa, en el seu número 75, que ha sortit aquest mes de març passat, destaca, en les pàgines de col·lecció local, dos articles que van sortir enel número 120 de PUIGSACALM.L’article de la Laia Martí, “Les cases pairals de l’antic municipi de Sant Esteved’en Bas” i el d’en Joan Sala, “Els inicis de Josep Berga i Boix”.A diferència del que diu alguna autoritat local, a Olot, sí que ens llegeixen i valoren.

Pere Gelis

1. BRETXA, FRANCESC

2. COLOMER, TERESA

3. PUJOLRIU, JOAN

4. BAGÓ, JAUME

5. BARCONS, QUIM

6. MARGUÍ, ROSA

7. CANAL, ANNA

8. GÜELL, JOANA

9. PLANA, PEP

10. MARGUÍ, MAGDA

11. NIERGA, ANTÒNIA

12. PLANA, JORDI

13. PLANELLA, DOLORS

14. PLANAGUMÀ, CARME

15. BERGA, JOSEP

16. JOANOLA, JOAN

17. AMARGANT, CARME

18. ARREY, JOAN

19. HIDALGO, LLUÏSA

20. JULIÀ, PERE

21. RIERA, BENET

22. ALBÍ, JOAN

23. GAMELL, CARME

24. PEIRIS, ANGI

25. SANCHEZ, PAQUI

26. SURIÑACH, MARIA

27. ALSINA, JOSEP

28. CANAL, CARME

29. ESPUÑA, JOSEP

30. PLANAGUMÀ, BARTO

31. REIXACH, DOLORS

32. GÜELL, LLUCIETA

EL TRES MIL DE L’ESTIUCom cada any, ja estem preparant el tres mil de l’estiu.Enguany és molt probable que tornem a la zona deBielsa, segurament cap a la vall de Pineta.

En principi, l’objectiu serien l’Astazú occidental i l’oriental. Dos tres mils modestos en alçada, 3.015 i3.071 m, respectivament, però que pel lloc on estan ubi-cats, al final del Balcó de Pineta i als peus de la caranord del Mont Perdut i la seva glacera, són de les mun-tanyes que ens ofereixen un dels paisatges més gran-diosos del Pirineu.Aquests dos cims són de molt bon ascendir i, molt pro-bablement, no ens caldran ni els grampons. La glacerala veurem a prop, però, no l’hem de trepitjar en capmoment.L’única dificultat és que l’itinerari es desenvolupa en unambient d’alta muntanya de primer ordre, per tant, l’únic requisit serà entrenar-se fent llargues caminadesles setmanes prèvies, i si podeu, feu-ho per damuntdels dos mil, dos mil cinc-cents metres.Amb això n’hi ha prou.

Pere Gelis

Les muntanyes de Gavarnia des de la glacera d'Ossoue

31

PUIGSACALM

121

Sortides socials

Dia 6: XXXVII EMBARDISSADA

Dia 18: SORTIDA DIVENDRES SANT -RUTA DE L’EXILIITINERARI: Aparcament de la Vajol, monument al’exiliat, la Vajol, can Capelleres, can Quera, coll deManrella, les Illes, coll de Lli, Restaurant ManrellaComaulis.DURADA: 3.30 hores de marxa efectiva.VOCALS: EpiSORTIDA: 7.00 hores de l’aparcament del Consum.Sortida conjunta amb el CEOTelèfon: 972 26 17 61 i 972 69 03 99.Dinar de restaurant. Cal apuntar-s’hi.

Dia 4: XXXV LLETISSONADAProgrames a part.

Dia 18: SANT MIQUEL DE LES FORMI-GUES. Sant HilariITINERARI: Can Calabrés, can Plà, el Borrell, SantMiquel de les Formigues, coll de Llavaneres, canPla i can Calabrés.DURADA: 4 hores de marxa efectivaVOCALS: Els forces de Sant HilariSORTIDA: 7.00 hores del local social del GECA Telèfons: 972 69 03 99 i 972 69 03 97.Sortida conjunta amb el GELP de les Planes d’Hos-toles.

Dia 31 de maig i 1 de junySORTIDA A LA SERRA DE BUSAITINERARI: Pla del Rial, Capolatell o presó de Busa,el Cogol, escala de Busa, pla del Rial.DURADA: 5.30 hores de marxa efectivaVOCALS: Jordi Muñoz i Francesc Bretcha.SORTIDA: 7.30 hores de diumenge del Pla del Rial.Telèfons: 679 703 271 i 972 27 41 89Qui vulgui sortir el dissabte i quedar-se a dormir aSolsona, que avisi amb temps, ja que les places sónlimitades.

Dia 15 : SORTIDA A BANYOLES(Sant Bernat)ITINERARI: Passeig Dalmau, les Llacunes, puigClarà, bosc de les Estunes, parc de les Cigonyes(visita), i passeig Dalmau.DURADA: 3 hores de marxa efectiva.VOCALS: Josep i BertaSORTIDA: 7.15 hores del local social del GECA

7.30 hores de l’aparcament del Consum.Telèfons: 972 26 47 92 i 972 69 03 99 . En acabar hi haurà el dinar de Sant Bernat. Calapuntar-s’hi amb antelació.

Dia 29: APLEC DE FALGARS ITINERARI: Falgars, Pujolriu, Quatrecases, Pruit,Renyins, la Serra i Falgars.DURADA: 3.30 hores de marxa efectivaVOCALS: GECA

juny

abril

maig

muntanya

jovent

SORTIDA: 7.30 hores del local social del GECA8.00 hores del Refugi de Falgars.

Telèfons: 972 69 03 99 i 972 69 03 97 . Després de la caminada, per qui vulgui, hi hadinar popular. Cal apuntar-s’hi.

Dia 13: PUIGLLANÇADA

Dia 27: SORTIDA A VALLTER 2000

Diumenge, 27FESTA DE LA MAINADA I DEL JOVENTITINERARI: La ruta de les fonts per Sant Esteved’en Bas i rodalies.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 9.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Monitors Secció de Mainada i JoventA les 2 del migdia, se celebrarà el dinar de festaen el pavelló de St. Esteve d’en Bas. En aquestdinar, hi podrà assistir tota la família al complet.Acabat el dinar, es repartiran els obsequis de laconstància i es farà la presentació del DVD de lesmarxes del 2013. Finalment, se n’entregarà unacòpia a cadascun dels assistents.

Diumenge, 25ESCLETXES DE ROCA ROJA(Sortida conjunta amb els joves de l’escola Verntallat)ITINERARI: coll d’Uria, castenyer de St. Miquel,font Grossa, la Mina, la Rovirola, el Bellach,laSalut, Rocaroja, escletxes de Roca roja i coll d’Uria.

SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 7.15 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 4 hVOCALS: Ariadna Bartrina, Xevi Pons, ClàudiaRegueiro, Laura Corominas i David Fernández.

Diumenge, 15BASTIMENTSITINERARI: Aparcament del xalet, refugi d’Ull deTer, Coll de la Marrana, Bastiments, coll de laGeganta, font de la Perdiu, refugi d’Ull de Ter iAparcament del xalet.

SORTIDA: Can Tista (part del darrere).

HORARI DE SORTIDA: 7.15 h

HORES DE MARXA EFECTIVA: 4 h

VOCALS: Ariadna Bartrina, Xevi Pons, ClàudiaRegueiro, Laura Corominas i David Fernández.

Diumenge, 13CONGOST DEL MONT-REBEI

juliol

juny

maig

abril

muntanya

jovent

juliol

Dia, 27FESTA DE LA MAINADA I DEL JOVENT(Vegeu Jovent)

Diumenge, 25FAGEDA DE LA GRABULOSA I SANTNAZARI (Sortida conjunta amb la mainada del’escola Verntallat)ITINERARI: Collada de Bracons, fageda i font dela Grabulosa, collet dels Gamarussus, St. Nazarii tornada pel mateix camí. Aquesta excursió és el revés de totes les altres,començarem amb una baixada i acabarem ambuna pujada.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 8.30 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3.5 hVOCALS: Xevi Juanola, Sergi Plana, Laia Amat,Marta Bonamaison.

Diumenge, 15COLL DE LA MARRANA

ITINERARI: Aparcament del xalet, refugi d’Ull deTer, coll de la Marrana, visita a l’antic refugi d’Ullde Ter i Aparcament del xalet.SORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA: 7,15 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Simó Sala, Ester Mulí, Quim Font, IrisCarbonés i Gorka del Corral.

Diumenge, 6ACAMPADASORTIDA: Can Tista (part del darrere).HORARI DE SORTIDA DISSABTE: 14.00 hHORES DE MARXA EFECTIVA: 3 hVOCALS: Monitors secció de Mainada.Quan s’aproximin les dates, us farem arribartota la informació de l’acampada, el lloc, elmaterial a portar, la roba, etc.

juliol

juny

maig

abril

Carretera de Vic, 20, nau núm. 4

Tel. 660 89 69 84 - Fax 972 69 05 27

17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Restaurant • Habitacions

Tel. 972 690 06417176 JOANETES (La Garrotxa)

fondabarris.com

• DE J O A N E T

ES

•

Ben bé

d’Olot !

Sant Rafel, 5 - Tel. 972 26 08 59

C/ Roser, 5 - Tel. 972 26 10 61C/ Sant Esteve, 8 - Tel. 972 26 35 36

Llibreria Ma. Ant�-

AL VOSTRE SERVEI

c/ Olot, 28

Tel. i Fax 972 69 10 36

SANT ESTEVE D’EN BAS

AllotjamentsColomeri Cullell

Mas Mastornell, s/n - 17176 Sant Esteve d’en Bas

Tel. 972 690 606 - Fax 972 690 267

www.allotjamentsrurals.com

info@allotjamentsrurals.com

PUIGSACALM

121

32

Serrallleria i construccions metàl·liques • Fusteria en acer i acer inox amb pont tèrmicBaranes, models i sistemes • Tancaments, portals, façanes i cobertesMobiliari i focs • Automatismes i controls d’accés • Treballs de forja

Tel. 6557 42 55 74 • C. Ample, 41, 17176 Sant Esteve d’en Bas (Girona)prat@serrallers.net

C O M P L E M E N T S

Ctra. d’Olot a Vic, 20 - SANT ESTEVE DE BAS

Tel. i Fax 972 69 04 02 - Mòbil 619 07 43 60

e-mail: naspcomplement@terra.es

Anàlisi / Disseny de Soft

SSEERRVVEEIISS IINNFFOORRMMÀÀTTIICCSS

Passeig de Barcelona, 3 - 2n 2a - 17800 OLOT (Girona)

Tel. 972 26 14 46 - Fax 972 26 61 32

E-mail: info@adssl.com Web: www.adssl.com

c/ La Fageda, 17 (Pol. Ind.)17178 LES PRESES

Tel. 972 69 30 97 - Tel./Fax 972 69 36 29www.taller-reyes.com

Josep Compte PalomeraGERENT - Tel. 608 73 34 90

Pol. Ind. Matabosch - C. del Ter, 129 - Apt. Correus 2608570 Torelló (Barcelona) - Tel. 93 859 11 72 - Fax 93 850 49 53

info@tctorello.com - www.tctorello.com

Horari feiners 8,30h a 14 h - 16 h a 19,30 hHorari festius 8,30 h a 14 hPer trucar fins a les 19 h - Dilluns tancat

C/ Sant Rafel, 52 - 17800 OLOTTel. 972 26 95 64 - Fax 972 27 11 59

C/ Pare Lluís Rodés, 13 - Te. 972 87 72 7317430 SANTA COLOMA DE FARNERS

e-mail: font@base.netwww.fontesports.com

33

PUIGSACALM

121

TALLER MECÀNICCtra. dels Martins, 24 - St. Esteve d’en Bas

17176 (Girona) - Tel. i Fax: 972 691 146Mòbil: 630 970 734 - basmotorsc@gmail.com

Joan Maragall, 1517176 SANT ESTEVE DʼEN BAS

PUIGSACALM

121

34

anna puigdevall

Plaça Clarà, 12,

entresol

Tel. i fax 972 27 21 33

17800 OLOT

Carrer Olot, 17 - 17176 SANT ESTEVE D’EN BAS

Tel. 972 690 150 - Fax 972 691 047

Línea BBVA 902 22 44 66 / www.bbvanet.com

MOBILIARI DʼOFICINA, FOTOCOPIADORES,FAX, PROJECTORS VíDEO, AUTOIMPRESSORES,AUDIOVISUAL, COPISTERIA, MATERIAL ESCOLAR

I DʼOFICINA, VENDA AL MAJOR I DETALL

Ctra. de Riudaura, 14 - 17800 OLOTTels. 972 26 86 65 - 972 26 86 25 - Fax 972 26 09 59

info@copiolot.com

RESTAURANTBRASERIA

Esmorzars · Dinars · Sopars

TANCAT ELS DIUMENGES

C/ Vic, 10

Tel. 972 690 066

17177 ELS HOSTALETS D’EN BAS (Girona)c/ de Vic, 18 - Tel. 972 69 00 06 - Fax 972 69 04 03

e-mail: hostalet@agtat.es - 17177 Els Hostalets d’en Bas (Girona)

C e n t r e d e f i s i o t e r à p i aA n n a R o d r í g u e z

Tractaments per a problemes d’esquenaLesions esportivesDolors musculars i articulars

C/ d’Eugeni d’Ors, 16 (baixos 2a) - SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 08 78 / 652 65 08 86 • fisiobas@fisioterapeutes.org

35

PUIGSACALM

121

Per reservar taula al tel. 972 69 10 39SANT PRIVAT D’EN BAS

BARDE L’AGROBOTIGA

Productes frescos i de qualitat, vedella de pastura, porc de rebost, pollastre de pagès, xai de ramat, embotits artesans, patates i fesols de la Vall d’en Bas i verdures de l’hort.

Restaurant

© F

otog

rafie

s G

ELIS

DIS

SEN

YAD

OR

S, S

.L.

55 places13 hab, 1 per a minusvàlidsHabs per a 4 i 5 personesBany i dutxa opcionalBanys i dutxes comunsDormir i esmorzar / Mitja i Pensió completa

Menjador ampli / Sala d'estar amb jocsTerrassa i zona ajardinada / Wifi gratuït pels clients Excursions a peu, en bicicleta i altres activitatsIndicat per a grups i escoles amb activitats específiquesA banda oferirà també els serveis d'oficina de turisme

Ctra de Vic s/n17176 SANT ESTEVE D'EN BASTel.: +34 972 690 794mail: alberg@vallbas.catwww.albergvallbas.catwww.vallbas.cat

LA VALL D’EN BAS

ALBERG DE LA VALL D’EN BASALBERG DE LA VALL D’EN BAS

LA VALL D’EN BAS, TERRA DE REMENCESLA VALL D’EN BAS, TERRA DE REMENCES