DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010 www.informadordemartorell.cat Número 1.408 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

ÈXIT La Fira Medieval, de l’Associació Nou Martorell, aplega 15.000 perso-nes durant dos dies a la rambla de les Bòbiles FESTA La Fira combina lamostra dels botiguers amb paradistes especialitzats en l’àmbit medieval n P11

Retorn a l’època medieval

ESPECTACLE. Un grup d’animació va interpretar algunes tradicions de l’època amb la presència del Comte, a les Bòbiles c Pere Alegre

Mor un jove de Martorellfruit d’una descàrregaelèctrica quan treballava

Societat n P7

c Pere Alegre

Esports n P2

La Cursa del Diablees consolida com aprova de referènciade la muntanyaamb els 12 kmsi el duatló

c Aj. Martorell

Societat n P9

El ‘Diversifica’t’topa amb el maltemps i la plujai Ca n’Oliverasaixopluga alsparticipants

DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 20102 L’Informador de Martorell

Redacció i administració:Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:informadordemartorell@hotmail.com

Edita:Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:Andreu González i CastroCol·laboradors:

Iván Sánchez, Antoni Munné iTomàs, Jordi Benavente, SerigbTendrub, Sadurní Pons, JoaquimParera, Freddy Silvana i Àlex Ribes.

Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

M. Fortuny Madrazou Fins el 27 de juny es potveure a La Pedrera unaexcel·lent exposició del filldel pintor Marià Fortuny -que en el Museu de L’Enra-jolada de Martorell hi tépresència-. Nascut a Grana-da el 1872 i mort a Venèciaal 1949, és tot un fenòmenpolifacètic amb una forma-ció professional, ambientfamiliar i qualitats tècni-ques no habituals i que alllarg de la seva vida (77anys) va saber treballar-los idonar-li un enorme sentitartístic avançat i original.

La prematura mort del pa-re a Roma el 1874, la famíliaFortuny Madrazo es traslla-da a París on l’oncle maternRaimundo Madrazo es facàrrec de la formació artísti-ca de M.F. Madrazo. Educaten un ambient seriós i eru-dit, el pes de la memòria ar-tística del pare el traslladena Venècia. Al 1889, al grancanal comença a desenvolu-par les seves facultats en unambient d’encís exòtic iorientalista. Creativitat entotes les arts en combinacióharmònica d’estils sorgitsen llocs i temps diversos. Eltaller d’estampació de telesi confecció de vestits -la fa-mosa tela plisada aconse-guida amb un enginy creatper ell mateix- li dóna unasolvència econòmica consi-derable, que li permet si-tuar-se en uns modernís-sims gravats, interessantobra pictòrica, assajos per anous teatres; unes fotogra-fies úniques de la ciutat del’aigua. Està considerat elmag de Venècia o el PetitLeonardo, un artista totalde l’art de la bellesa, l’atre-viment i el bon gust.

El disseny tèxtil i la mo-da, on dissenya centenarsde motius que barreja i es-tampa en colors creats apartir de fòrmules secretesapreses d’antics receptaris itractats sobre l’art de la tin-toreria, tot fruit d’un estudiminuciós (registra més devint patents), el convertei-xen, a la vegada, en un ho-me brillant de negocis i repnombrosos encàrrecs d’a-rreu del món. Obre puntsde venda a París, Londres iNova York. El 1909 creaDelphos, una senzilla túnicade tela plisada que cau lliu-rement al llarg del cos. Elcolor únic s’obté banyat ma-nualment la tela fins a qua-tre tints.

amb lesdues manssp

Aj. Martorell

La Cursa del Diable ja és un referent de muntanyan La Cursa del Diable, que organitza el Club Natació Martorell, s’ha consolidat com una prova de re-ferència de muntanya entre els corredors. Més de 500 atletes van participar en aquesta nova edició dela Cursa del Diable. En la prova dels 12 kilòmetres, Albert Ferrer (AE Anoia) va ser el guanyador ambun temps de 46 minuts i 47 segons. Mohamed Agouzal (Can Mercadal), segon (47:58) i José PortilloDomínguez (Intemperie Probike), tercer (48:28). La primera dona classificada va ser Mònica Ardid, pro-fessora del CEIP Els Convents, amb un temps de 53 minuts i 58 segons. La primera dona de Martorellmillor classificada va ser Esmeralda Zaragoza (01:04:42). En la prova de la duatló, el guanyador va serAndrés Barbero (01:43:33) i la primera dona classificada va ser Alicia Ortega Calvo (02:31:28).

editorial

La vaga no mobilitza

n En un mes de juny sembrat de pilotes departit, José Luis Rodríguez Zapatero va esquivarahir la primera que representava l'aturada defuncionaris contra la rebaixa de sous en un 5% ique els sindicats volien convertir en un assaigper a la vaga general quan es consumi el decretlaboral que abarateix l'acomiadament. En elbalanç final de la jornada, la secretària d'Estatper a la Funció Pública, Consuelo Rumí, va xifrarel seguiment de l'aturada en un 11,85%, que lescentrals convocants UGT, CCOO i CSI-CSIF vanelevar fins al 75% enmig d'una guerra de xifres ide retrets contra la "portaveu de propaganda"del president espanyol. "No és un avenç de res,hi haurà vaga general si el decret és lesiu ambels treballadors", va deixar en l'aire IgnacioFernández Toxo (CCOO).

Entre els 526.000 funcionaris que correspo-nen a l'administració central dels més de 2,5milions en total, el govern central va traduirl'11,85% d'adhesió com "d'abast limitat". Ambun seguiment dispar entre ministeris, des del21,87% al personal de Ciència fins al al 2,6%d'Habitatge passant pel 14,7% de Treball. Ennom de la Moncloa, la portaveu Consuelo Rumífins i tot presumia que per primer cop endemocràcia l'executiu descomptava els treba-lladors en serveis mínims de la xifra final delseguiment per poder oferir una "dada objecti-va". A Catalunya, d'acord amb el balanç ofert ados quarts de vuit per la conselleria deGovernació de la Generalitat el seguiment vaser del 18,7%, incloent-hi sector públic, consor-cis i fundacions. En el cas dels funcionaris ads-

crits a la Generalitat, però, la xifra baixava fins al'11,36%. Uns percentatges oposats diametral-ment al 75% en què els sindicats catalans vanxifrar el seu "èxit".

Arreu de l’Estat, en els successius balls dexifres farcits de decimals a la recerca de credi-bilitat, l'aturada a Balears era xifrada pel governautonòmic en el 8,7% (70% per als convocants),al País Valencià el 5,26% (70%), a Andalusia el10% (75%) i a Madrid el 10% (72% segons CCOOi 75% segons UGT). Si la jornada es tenyia deprotesta amb 30.000 manifestants a Barcelona, aMadrid unes 10.000 persones van desafiar lafina pluja secundant una marxa a Cibeles sota ellema No a les retallades salarials i socials. Desd'UGT, Cándido Méndez va culpar el govern dela mobilització i va lloar-ne l'"èxit", mentre Toxoassumia l'avís sever a Zapatero, que viurà unavaga general si el 16 de juny plasma en decretlaboral el que ja ha admès que té "perfilat".

Els resultats de la vaga podrien tenir efectesobre la negociació de la reforma laboral, dona-da per fracassada abans de començar, i hauriende servir com un avís per a navegants davantuna possible convocatòria d'una vaga general.És cert que els treballadors no han estat elsprincipals causants de la crisi, encara que granpart de la població ha viscut per sobre de lesseves possibilitats. Però posar-nos ara a buscarculpables no ajudarà a trobar feina als aturats.Zapatero es manté a l’espectativa. La gran sac-sejada pot ser el 30 de juny. Els sindicats estanplanificant una aturada general. A Ferraz, ambla vaga de funcionaris, encara somriuen.

L’Informador de Martorell 3DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010

n Hi ha gent, organismes, institucions odireccions generals amb les quals val mésno tenir-hi gaire tracte per carta, perquèquan tens notícies seves a la bústia, ja etpots portar la mà a la cartera. Un d’a-quests nobles organismes és Trànsit: maino et vénen amb bones notícies del tipus“com que mai no has provocat un acci-dent, et rebaixem l’impost de circulació”,encara que no seria cap disbarat que fes-sin coses així. El cas és que fa uns diesvaig rebre correspondència d’aquestaque valdria més que no te l’enviessin.Efectivament: qui hagi llegit el títol del’article ja sap que parlo d’Hisenda.Hisenda, que som tots, però algunsmenys que d’altres (oi que sí, senyorsMillet, Bartomeu Muñoz i tutti quanti?). Elcas és que fa uns anys em vaig fer autò-nom en una modalitat que és compatibleamb cobrar un sou. És allò de fer-se autò-nom per si mai has de presentar una fac-tura de quatre xavos. Les autoliquida-cions són trimestrals, de manera que cadatres mesos he de dir a Hisenda que no heingressat res, perquè això és el que m’hapassat en els darrers dos anys. I quèpassa quan algú està sense activitat un tri-mestre i un altre i un altre? Doncs que alfinal s’acaba oblidant que havia de retre

comptes a algú. Però no tothom se n’obli-da: Hisenda és implacable amb els esta-fadors com jo.

A la carta m’expliquen que he comèsuna infracció tributària lleu, perquè no hepresentat dintre del termini establert unaautoliquidació que no comportava perju-dici econòmic –per a ells, perquè és evi-dent que a mi sí que me’l comportarà–.Estableixen que hauré de pagar una san-ció de 200 euros (150 amb la reducció) ien un paràgraf de 8 línies i 122 paraulessense un sol punt també diuen moltescoses de les quals no entenc un borrall.Una mica més avall, en un apartat queporta per títol “Motivación y otras consi-deraciones”, m’expliquen que “no se hapuesto la diligencia necesaria en el cum-plimiento de las obligaciones tributarias”(això és veritat) i, perquè no puguial•legar que simplement se m’ha passat,reblen: “no existe un error involuntario”.És a dir, que ells ja saben d’antuvi que nose m’ha passat, sinó que això meu és malafe. Jo m’entenc i ballo sol. Bravo!

Però la veritat de tot plegat és que, rasi curt, m’havia oblidat de presentar liqui-dacions trimestrals. No treballava, nodeclarava. Aquest oblit, però, des delpunt de l’administració no és “error invo-luntario”. Allò que dèiem: pura mala fe.

Els dos missatges subliminars queHisenda ens envia a mi i a la resta de con-tribuents crec que són dos. a) Si treballesper a l’administració, com jo mateix, nofacis res més. Quiet. Quiet, he dit. Ja s’hofaran els pobres autònoms per moure l’ac-tivitat econòmica. b) Si pots treballar ennegre, fes-ho. Sense papers tot va comuna seda. T’han multat mai per no decla-rar els diners que ningú no sap que guan-yes?

En fi, que no sé amb detall quinesmesures macroeconòmiques s’estan pre-nent per reactivar l’economia. Però esticsegur que multar aquells que ho tenen totcontrolat per Hisenda és un mètodeexcel·lent per estimular el seu pas cap al’economia submergida. Enhorabona.

ca l’andreuAndreu González i CastroAutor del llibre “100 motius per ser del Barça” (Cossetània)

Amb notíciesd’Hisenda

societat anònimaÀlex Ribes

http://alexribes.bloc.cat

n L’altre dia vaig donar una conferèn-cia. Tot just a l’arribar se’m va apropar unhome d'edat avançada i, atabalat per unamés que evident indignació, em va cridarque els conferenciants havien de dur cor-bata. Després vaig aplicar un marcatgevisual a aquesta persona mentre espera-va que en qualsevol moment boicotegésla meva exposició. He de dir que, modès-tia apart, al final va aplaudir amb força iem va donar les gràcies.

Això de la roba que esculls per mou-re’t pel món resulta una tasca realmentcomplicada. Sembla normal que els bus-sos portin un vestit de neoprè o que elsbombers facin servir roba ignífuga. Però,per donar una conferència és necessaril'ús de la corbata? No serà més importantfocalitzar l'atenció en el contingut de l'ac-tivitat i en la capacitat comunicativa delresponsable? En cap moment vaig tenirla sensació d'acudir a un passi de mo-dels. Volia ser convincent i no pas ele-gant. Ah, es pot ser tot a l'hora? Bé, d'a-cord. La propera vegada que atraqui unbanc ho faré amb una corbata de marca.Què dius? Que el poder de conviccióm'ho donarà el revòlver? Buff... cadavegada entenc menys les convencionssocials! De fet, els darrers mesos hecomençat a desconfiar de les corbates.Ho dic perquè per la pantalla del meutelevisor ha desfilat tot un esquadró decorbates camí dels jutjats. Els delin-qüents que les portaven feien goig ambels seus vestits caríssims. No obstant,s'havien omplert les butxaques de mane-ra fraudulenta. Polítics corruptes, empre-saris sense escrúpols, líders mundialsincapaços de fer front a la crisi i megalò-mans italians addictes a les jovenetes ials líftings han fet de la imatge una raódel seu èxit. Sense arrugues en les ame-ricanes, nets, ben pentinats, maquillats sis'escau i amb un etern somriure d'auto-complaença. Quan els veus sents unaincontenible força que et porta a votar-los o a consumir els productes que fabri-quen. Si us plau, que algú porti una urna!Vull dipositar ràpidament el meu vot! I ésque vesteix tant bé! I aquest empresarique defrauda a Hisenda? Com n'és d'ele-gant! Quina classe! Sembla un anunci!

Després d'imaginar-me a aquests res-pectables ciutadans m'han vingut ganesde deixar-me emportar per la seva prò-pia medecina: la demagògia. El que llegi-ran a continuació és un exercici dedemagògia. Perquè, no ho és convertirl'anècdota en categoria o inventar-sesituacions que mai han succeït? Odio lescorbates perquè Bush portava una quanva assegurar que Irak tenia armes de des-trucció massiva. Detesto les corbatesperquè hi ha una llegenda urbana queassegura que en una boda algú va volertallar-li la corbata al nuvi amb una serraelèctrica i va acabar tallant-li la... Àlex, nocreus que t'estàs passant amb la tevademagògia barata? Ah, i obligar a vestir-se d'una determinada manera quin nomrep? Ja t'ho dic: intolerància. Des d'a-questes línees vull fer una crida: no m'o-bliguin a conquerir països que al final notenen armes de destrucció massiva, noem convidin a cap boda, i, sobretot, nom'obsequiïn amb cap corbata.

Corbates dedestrucció massiva

n De fet, en tenim prou i massa, des deja fa molt temps, però està vist que n’hi hamolts que encara no s’han adonat. Quèmés necessitem, per a despertar-se? Desd’Espanya, i ja fa molts anys, molts!, cadados per tres ens en fan l’alçada d’un cam-panar i, darrerament s’estan publicant de-talls de moltes de les barrabassades queperiòdicament perpetren. A les ràdios,notícies en periòdics i fins i tot llibres,perquè ningú pugui alegar ignorància,s’han encarregat de divulgar fets i més fetsintolerables, i inimaginables en qualsevolpaís normal.

En efecte, no passa dia que no es publi-qui un cas en què Catalunya en resulti cri-ticada, calumniada, defraudada i ofesa. Isembla que per a molts, com a autènticsmesells, això no té importància, ja hi estanavesats que potser són capaços de trobar-ho normal o fins i tot de creure-s’ho. Ara jano cal pas publicar un nou memorial degreuges, ara el que cal és dir prou, amb unfort cop de puny a la taula i passar a l’ac-

ció. Sortosament, i en bona part gràcies ala gran quantitat d’injustícies que allà co-meten, el nombre de catalans convençutsque amb l’Estat espanyol, tant si hi gover-nen dretes com esquerres, no hi ha mane-ra d’entendre-s’hi ha augmentat tan es-candalosament que fins i tot és fàcil detrobar, no ja només catalans de naixença,sinó moltíssims catalans de residència sibé nascuts en diversos països estrangersque, després d’uns anys de viure aquí, jasón tan separatistes com el que més, cosaque demostra una altra vegada que a Es-panya hi ha més, cosa que demostra unaaltra vegada que a Espanya hi ha més se-paradors que separatistes.

Per a mi, doncs, ara és l’hora d’exigir alsnostres polítics que, superant dretes i es-querres, al Parlament se sotmeti a votaciól’exercici de dret a decidir i s’aprovi peràmplia majoria comunicar al govern deMadrid la voluntat del país d’emprendreel futur lliures i independents.

Ja n’hi ha prou d’aguantar abusos i in-justícies. Tot té límits i per dignitat cal re-cuperar la sobirania que ens va arrabassarel primer Borbon, amb l’ajuda de l’exèrcitfrancès, el 1714. Per als casos en quèalguns vulguin prescindir d’aspectes polí-tics, convindrà recordar-los, a més a més,que l’espoli real s’ha comptat que superaels vint-i-quatre mil milions(24.000.000.000) d’euros anuals. No us diures, això?

Ja en tenim prou!

amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs

DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 20104 L’Informador de Martorell

n Quan he conegut les bases del con-curs de pintura ràpida, en les que en-guany el premi especial està dedicat al70è aniversari del Pont d’Anoia, m’heposat a pensar i no me n'he pogut estar derecordar qui, i en quines condicions, vatreballar en les obres d'aquesta construc-ció i en moltes d'altres en l’Espanya fran-quista. Privats de llibertat i dels més ele-mentals drets civils; desposseïts de lesseves pertinences i propietats; arrencatsde la seva terra i separats de les sevesfamílies; bruts i afamats; condemnats agrans penes pel delicte de "adhesión a larebelión" (quina fal·làcia!) en la majoria decasos sense cap altre imputació, moltsdels centenars de milers de presoners deguerra republicans van ser reduïts, literal-ment, a l'esclavitud, o sigui, a l’explotacióde la seva força de treball en benefici delsvencedors, del “Nuevo Estado”, de lesempreses afectes al Règim o de l'església,essent aquesta la que organitzaria ideolò-gicament aquest sistema d'explotació queabastant totes les modalitats de treballsforçats rebria el nom de “Reducción dePenas por el Trabajo.

El pacte d'amnèsia de la Transició vafurtar aquests fets del judici de la històriaaixí com la dignitat de quants varen serreduïts a una vida esclava en nom de laVictòria. Cal no oblidar-ho!

70è aniversaridel Pont d’Anoia

(1940-2010)

opinióPere Casals

els meus apuntsNatàlia Demidoffautora de la novel·la A lomos dela ira (Lleonard Muntaner editor)

n Si fem una mica de reflexió sincera, lamajoria de nosaltres ho ha d’admetre:som cruels. En general, sóc optimista i sónles notícies d’aquests dies que m’hanapesarat. Això i haver llegit de nou QB VIIi Holocaust. L’altre dia vaig sentir que laComunitat Canària és pionera en prohibirles curses de braus. Desgraciadamentconserva les baralles de galls perquè esconsideren una tradició molt arrelada.Crec que un advocat diria: “Jo suggereixoque les baralles de galls són un especta-cle sagnant, indigne de gent civilitzada.”On és la lògica?

De maltractaments d’animals en tenimmolts exemples. I no només cops i feri-des. Aquell terrible fet d’un boig que vatallar les cames dels gossos d' una gosse-ra va ser realment esgarrifant. Però, més aprop, recordem tots els gossos i gatsabandonats cada any, de vegades en con-dicions deplorables. Si visiteu una gosse-ra, veureu les mirades angoixades d'unséssers que no comprenen que l'humà queells estimaven, en qui confiaven, els hagiabandonat. Sembla que la mort seria mésmisericordiosa que aquesta despietadatraïció. I que hi ha més lamentable com aespectacle que els camions que transpor-ten el bestiar cap a l'escorxador, sigui avi-ram, porcs o xais? Com per a tornar-se

vegetarià... Però hem d'alimentar-nos i la dieta ha deaportar molts elements diferents. És més

fàcil menjar una mica de carn que cercarun altre producte equivalent. D'acord.Una dieta variada. Però no és atroç ficaruna llagosta viva dins una cassola ambaigua bullint? I què em direu de lesostres? Els gurmets se les mengen vivesdesprès de ruixar-les amb suc de llimona,un líquid àcid. Clar, dins de l'escala evo-lutiva, les ostres ocupen un lloc molt baix,segur que no senten quasi res... Potser elque més m'ha admirat és la recol·leccióde caviar. En temps pretèrits, es pescaval'esturió i s'aprofitava la seva carn. Ara,interessen les oueres. Obren el peix,treien les oueres i llencen el peix estripata l'aigua. La seva carn no compensa el tre-ball de conservar-la.

I senyores, protegir-te del fred ambabrics de pell es justifica a països nòrdicsi àrtics, però a les nostres latituds no sem-bla imprescindible, oi? Estic d’acord ambla Brigitte Bardot que s'han de protegir lesfoques. I també els lleopards... i per quèno els visons? Perquè semblen rates?Tanquem els ulls i les orelles per ignorarla matança d’aquests mamífers, més aprop de nosaltres que les llagostes i lesostres. Les preguntes queden: és neces-sari? És cruel?

Diuen que la vida humana s’ha de pro-tegir. I paral·lelament la llei de l'avorta-ment contempla la destrucció d'un fetus.On és la lògica? Defendrem unes coses ien prohibirem d'altres semblants segonsla nostra comoditat, la nostra convenièn-cia i els nostres interessos? Ens agrada,de veritat, una moral acomodatícia? Real-ment, les respostes no són fàcils. L’home,rei de la creació, s’hauria de replantejarmoltes coses.

Crueltat innecessària

Fotos cedides per Pere Mas

Pere Alegre

L’Informador de Martorell 5DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010

DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 20106 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 7DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010

Un veí de Martorell mor fulminat per unadescàrrega elèctrica mentre treballava

n Un veí de Martorell de 37anys, Edgar R. R, va morir el 7de juny passat en un accidentlaboral a Vilanova del Vallèssegons informa Regió7. El joveestava treballant suspès en unpal elèctric per portar a termeel manteniment d'una línia detransport de corrent quan varebre una descàrrega elèctricai va caure. Tot i que la causa dela mort encara no ha estatdeterminada de manera defi-nitiva, la descàrrega era proupotent per haver-li causat lamort. L'accident va tenir lloc alvoltant de les 12 del migdia, alcarrer Pirineus del barri de Cal'Alegre. Fins al lloc dels fetses van desplaçar cinc dota-cions dels Mossos d'Esquadra,una dotació de la Policia Localde Vilanova del Vallès i efec-tius d'emergències mèdiques,segons ha informat el cos poli-cial de la Generalitat. Malau-radament, quan van arribar elsmetges no van poder fer resper aconseguir salvar la vidadel treballador.

La víctima treballava perl'empresa Cobra SA (especia-litzada en el manteniment dexarxes de telecomunicacions,d'electricitat i aigua, ferroca-rrils i sistemes industrials) i

subcontractada per Endesa.L'empresa, ahir a la tarda, nova voler pronunciar-se sobrel'accident. Probablement, enels propers dies la companyiavulgui manifestar la seva ver-sió dels fets. Els treballs ques'estaven duent a terme aVilanova del Vallès eren demanteniment d'una línia detransport elèctric d'Endesa.

El cas queda en mans delsMossos d'Esquadra i el depar-tament de Treball. Així mateix,aquests dos organismes estanportant les seves investiga-

cions per tal d'esbrinar d'unamanera més precisa les cir-cumstàncies de la mort del tre-ballador veí de Martorell.

Un cop els Mossos i eldepartament de Treball haginrecopilat la informació sufi-cient per entendre el cas, laposaran en coneixement deljutjat de guàrdia, tal com esta-bleix el procediment a seguiren casos d'accidents laboralsamb víctimes mortals. La mortdel martorellenc torna a obrirel debat de la xarxa elèctrica iles seves conseqüències.

Mort. Un jove estava suspès en un pal elèctric fent tasques de manteniment

Edgar R.R., de 37 anys, va ser víctima d’un accident laboral mortal

22 de maig: dia de leseleccions municipalsn El govern central ha confir-mat la data de celebració deles properes eleccions muni-cipals. Seran el diumenge 22de maig de 2011. Tradicional-ment, els comicis s’han cele-brat el darrer cap de setmanadel mes de maig, però aquestcop, serà el penúltim. Les úl-times eleccions municipalsvan ser el 27 de maig de 2007amb el triomf per majoria ab-soluta de CiU desplaçant eltripartit de Dora Ramon delgovern municipal. A menys dedos anys de la celebració delscomicis, cap dels partits polí-tics locals han fet oficial elnom dels candidats.

Prerevetlla de CiU ala Torre de les Horesn El proper dimarts, 15 dejuny, la secció local de Con-vergència i Unió (CiU) ha pre-parat una prerevetlla amb unacte informatiu per a tots elsmartorellencs als jardins de laTorre de les Hores. En l’actehi intervindrà l’alcalde Salva-dor Esteve, amb l’assistènciade la resta de l’equip de go-vern municipal. Tots els assis-tents podran degustar un paamb tomàquet, coca i cava.L’acte, adreçat a la gent deMartorell, començarà a les20.30 hores.

Martorell s’afegeix alscrèdits de la Diputación L’alcalde de Marorell, Sal-vador Esteve, el president dela Diputació de Barcelona,Antoni Fogué, i el directorgeneral de Caixa Catalunya,Adolf Todó, van signar el 9 dejuny passat un crèdit corres-ponent al Programa de CrèditLocal de la Diputació deBarcelona. En el cas de Mar-torell, el crèdit correspon a928.000 euros, amb subvencióde 129.428,27 euros). El Pro-grama de Crèdit Local és uninstrument de cooperacióeconòmica municipal fruit delconveni que la Diputació deBarcelona i Caixa Catalunyavan signar l'any 1994 i ques'ha anat prorrogant any rereany. Mitjançant aquest conve-ni, gairebé la totalitat delsajuntaments de la provínciahan accedit a crèdits a baixinterès per poder realitzarinversions municipals. En 14anys, el programa ha repartitpel territori més de 1.400milions d'euros, amb més de1.425 crèdits assignats als mu-nicipis. La Diputació, a partirdel pertinent procés d'accióconcertada (procés de selec-ció), va signar l'abril de l'anypassat un nou conveni ambCaixa Catalunya.

spv

Aj. Martorell

Estrena de dues noves places al barri de Buenos Airesn Aquest diumenge, 13 de juny, l’alcalde de Martorell, Salvador Esteve i el president de l’Associacióde Veïns de Buenos Aires, Joan Requena, inauguraran les dues places situades entre els carrers deMestre Morera i Doctor Trueta, davant de l’ambulatori. Aquestes dues places han estat remodeladespels integrants del Pla d’Ocupació Local en els últims mesos. La voluntat de l’equip de govern munici-pal ha estat estrenar aquestes dues places coincidint amb la celebració de la festa del barri de BuenosAires. L’acte d’inauguració serà a les 13.00 hores i se servirà un refrigeri per a tots els assistents. Enaquest barri, l’equip de govern de CiU ja ha iniciat la remodelació de la resta de places. La primera queestà remodelant és la de Lluís Rigalt, que s’inaugurarà el proper 19 de juny.

DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 20108 L’Informador de Martorell

n La pluja i el mal temps vafer la guitza al “Diversifica’t”,la nova proposta lúdica orga-nitzada des del Patronat deServeis d’Atenció a les Perso-nes de l’Ajuntament de Mar-torell. Els actes previstos perdiumenge passat, a l’exterior,a l’entorn del Centre Culturales va haver de traslladar alrecinte firal de ca n’Oliverasper culpa del mal temps. Lapluja va provocar que moltagent es quedés a casa. Tot i elmal temps, els més atrevitsvan disfrutar de valent ambjocs tradicionals, un circuit depsicomotricitat, tallers d’enti-tats de Martorell, jocs peda-gògics, tallers interactius sotala perspectiva de la llegendadel Pont del Diable.

Ara bé, no totes les activitatsdel “Diversifica’t” de diumen-ge es van veure afectades perla pluja. Al matí, més de 500atletes van córrer la Cursa delDiable des de l’aparcamentdel Vapor (veure pàgina 2). Ala tarda, l’acte més multitudi-nari va ser la festa final del’esport amb ex-hibicions delsgrups d’activitats esportives(veure pàgina 12) i l’exhibicióde free-dance.

Concert per HaitíD’altra banda, dissabte es va

fer un taller a la BibliotecaFrancesc Pujols del CentreCultural per dissenyar un puntde llibre i van disputar-sediverses activitats esportives.L’acte més esperat va ser elconcert solidari sota el lema

“Haití, els joves som aquí!”amb l’actuació dels grupsVod-Ska i Resaka Ska, el rapd’Adrián i Kaviz i música afri-cana. A més, durant tota latarda hi va haver tallers, con-curs d’skate, creps solidàries,

exposició sobre la situaciód’Haití i performances davantel Complex Esportiu Torrentde Llops. El “Diversifica’t” vatranscórrer durant tota la set-mana amb molta afluència degent en les activitats., Entre

les quals destaquen la Set-mana de la gent gran (veurepàgina 11), les 12 hores depàdel i de natació, concertsdels alumnes de l’Escola deMúsica o la tradició de l’oucom balla.

El govern municipal escenifica la primera acció del nou Patronat delServei d’Atenció a les Persones amb el “Diversifica’t” · Només lapluja i el mal temps de diumenge passat impedeixen que la gent

participi activament en una riuada d’activitats per a tots els públics

reportatgefotogràfic: Pere Alegre

Unint propostes

Pere Alegre

Pere Alegre

L’Informador de Martorell 9DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010

DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 201010 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 11DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010

n La sala d’exposicions deL'Enrajolada Casa MuseuSantacana acull, des del 4 dejuny passat, l’exposició "A vold’ocell. Un viatge de negocisde Verdaguer i del Comte deGüell al centre i al nord d’Eu-ropa”. Una mostra que el viat-ge de negocis que va realitzarel Comte de Güell, acompan-yat de Jacint Verdaguer, haviade servir per vendre unapatent per fer velluts. El poe-ta, però, aprofità l’ocasió perentrar en contacte amb algunsdels centres culturals i econò-mics més importants d’Europaen aquells anys, cosa que lipermeté impulsar la traduccióde “L’Atlàntida” a llengües nollatines. D’aquí que, a mésd’un viatge turístic i cultural,es pot considerar un viatge denegocis.

En la inauguració de la mos-tra, la presentació va anar acàrrec de Carme Torrents, co-missària de l’exposició i direc-tora de la Fundació JacintVerdaguer de Folgueroles(Osona). En l’acte hi van assis-tir, entre d’altres, la regidorade Cultura, Maria Hinojo, dife-rents regidors de l’Ajuntamenti representants de la FundacióFrancesc Pujols. L’exposicióvol apropar el text i els manus-crits de Verdaguer al lectoractual amb una exposició quees pot visitar de tres maneresdiferents: llegint (els panellsinformatius); visionant (un

video que reprodueix el viatgeamb un vol virtual) i navegant(al web www.avoldocell.com).

Els panells expositius que hiha a L’Enrajolada mostren elrecorregut cronològic i geogrà-fic del viatge, il·lustrat amb

imatges d’època i actuals, iacompanyat de notes manus-crites del poeta escrites men-tre feia el viatge. A més, hi hael suport d’un víode, ubicat enla mateixa exposició, que re-produeix el viatge amb un vol

virtual de Google Earth. Final-ment, a través del web de laFundació Verdaguer (www.a-voldocell.com), l’usuari podràrealitzar el viatge virtual, unavisita rasant que escriu Verda-guer mirant des de la finestradel tren o de l’embarcació.Amb Google Earth es proposaun viatge virtual sobre el ma-teix paisatge on el viatge delsegle XXI pot escollir què volveure, com i cap a on vol guiarla seva descoberta, tot rese-guint els textos, les imatges,els manuscrits, la música...

Inauguració. Representants del govern municipal, de la Fundació Pujols i de la Fundació Verdaguer al museu

El viatge de negocisde Jacint Verdaguer

La sala d’exposicions de L’Enrajolada reviul’experiència d’un viatge amb el Compte Güell

Aj. Martorell

DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 201012 L’Informador de Martorell

Exhibició de gimnàstica artístican El 6 de juny passat, coincidint amb el ‘Diversifica’t’, va tenir llocla festa final de l’esport a Martorell al pavelló esportiu municipal.Durant tota la tarda van haver exhibicions dels grups d’activitats es-portives del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Personesde Martorell amb les modalitats de judo, defensa personal, aeròbic,artística (en la imatge), free-dance i gent gran.

La Caixa

Juanjo Hernández, noutècnic del CF Martorelln Juanjo Hernández serà l’en-trenador del Club de FutbolMartorell la temporada vinent.El tècnic, resident a Sant Este-ve Sesrovires, tornarà a la ban-queta martorellenca desprésde diverses etapes al desapa-regut Spòrting Martorell. Her-nández és un entrenador devàlua i tindrà el repte de situarel futbol de Martorell en cate-gories superiors després de lacaiguda lliure del primer equipque ha passat, en només duestemporades, de Primera Cata-lana a Primera Regional. A més,el club martorellenc ha fet unregistre negatiu històric ja queno ha aconseguit cap victòriaen la temporada que ha acabatfa quinze dies. Hernández jainiciat el seu treball per confi-gurar la plantilla de la tempo-rada 2010-2011.

Concert d’Artmònix aSant Feliu de Llobregatn Després d’estrenar el video-clip “Dins del temps”,Artmònix actua aquest dissab-te 12 de juny a la plaça de laVila de Sant Feliu deLlobregat, en el marc delsactes que organitza Sant FeliuDecideix. Serà cap a les 21:30hdel vespre. La banda martore-llenca ho farà al costat delsgrups locals Carajas Band iSybee. Artmònix també acom-panyarà a Mercè Subirachs ensolitari, aquest divendres, 11de juny, a Cervelló.

Fi de temporada pera la majoria de clubsn Aquest cap de setmana,quatre entitats esportives deMartorell celebren el tradicio-nal sopar de fi de temporada.Són el Club Natació, el Bàs-quet Club, el Club Escacs i elsveterans de la Penya Barcelo-nista. A més, aquest dissabteclou el Mundialet de futbol pera immigrants que s’està duenta terme a Torrent de Llops.

El Club Handbol, campió català infantiln L’equip infantil del Club Handbol Martorell s’ha proclamat campióde la Copa Federació, que organitza la Federació Catalana d’Hand-bol. Els martorellencs es van desfer del KH7 Granollers Sporting per27 a 33. El partit va començar amb un Granollers que va obrir unaescletxa en el marcador, però, ben aviat, el CH Martorell va reac-cionar de valent i va capgirar el resultat al descans (13-15). A larepresa, els martorellencs van seguir amb empenta i, gràcies a unadefensa excel·lent va aconseguir el triomf. El martorellenc SergiObiols va ser designat el millor jugador de la final i el capità AlexisMartínez va alçar el trofeu de campió de Copa Federació. Un granèxit per l’handbol base de Martorell.

Club Handbol Martorell

L’Ars Nova presentael seu nou espectaclen La coral Ars Nova, que diri-geix Xavier Pagès, estrena elproper diumenge 20 de juny, ales 19.00 hores, el seu nou es-pectacle “Vetlla, revetlla”, ambpoemes, imatges, veus i can-çons i sorpreses a l’església deCrist Salvador. D’altra banda,el dissabte 19, la coral infantilde l’Arts Nova farà el seu con-cert d'estiu a l’auditori delCentre Cultural.

Celebració dels 25 i50 anys de matrimonin Aquest diumenge, 13 dejuny se celebrarà els 25 i 50anys de matrimoni d’aquellagent de Martorell que vulguicompartir aquest esdeveni-ment amb la comunitat cristia-na. Així, l’església de SantaMaria acollirà una missa a par-tir de les 12.15 hores oficiadaper Mossèn Pere Corbera.

Primer aniversari de laparròquia C. Salvadorn La parròquia de Crist Salva-dor celebrarà els propers dies19 i 20 de juny el primer ani-versari des que es va constituircom a parròquia. Així, el dis-sabte 19 de juny, a les 20.30hores després de la missa ha-bitual, hi haurà un sopar popu-lar i ball a la plaça PompeuFabra, al costat de l’església.Amb motiu de la festa de laparròquia, el grup de dones decostura de Crist Salvador faràuna exposició de labors i hihaurà el sorteig d’un cobrellit.

1a Trobada de Penyesdel Barça a Martorelln El proper diumenge, 20 dejuny es farà la primera trobadade Penyes Barcelonistes delBaix Llobregat a Martorell. Elcap de setmana vinent, el mu-nicipi es tenyirà de blaugranaamb la descoberta d’un mono-lit als jardins de la Casa Par.

L’Informador de Martorell 13DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010

n La rambla de les Bòbiles deMartorell va fer un retorn a l’è-poca medieval amb una Firaque, segons l’organització -l’Associació Nou Martorell- vaaplegar més de 15.000 perso-nes. Durant dos dies, la ram-bla de les Bòbiles es va con-vertir en un escenari on vanconviure trobadors, bufons itota mena de personatges del’època medieval juntamentamb les parades dels boti-guers de l’Associació NouMartorell. Els visitants van po-der adquirir productes total-ment artesanals: formatges,pans, joies, armes o joguines.Diumenge, es va fer l’estrenaoficial de la Fira Medieval ambla presència de l’alcalde acci-dental, Xavier Fonollosa; la re-gidora de Promoció Econòmi-ca i Comerç, Teresa Casano-vas i el president de l’Associa-ciació Nou Martorell, Toni Al-biol. Casanovas va assegurarque “aquesta Fira ha estat unencert. Primer, perquè serveixper revitalitzar el comerç local.Ha tingut una resposta moltbona i que haurem de tenir encompte. La gent no només volsaber quin comerç hi ha i com-prar sinó també gaudir d’unafesta especialitzada com haestat la Fira Medieval. Ha es-tat una fira molt festiva”.

n La Setmana de la gent granha tornat a ser un èxit de parti-cipació. El Progrés va acollir lacloenda amb més de 400 per-sones –majoritàriament gentgran dels esplais de la Vila iBuenos Aires-. Un acte que po-sava el punt i final d’una set-mana plena d’activitats. Entreles més destacades són la xer-rada de salut amb els doctorsEsteve, Gallart i Badia; la visi-ta a la Torre de les Hores; elconcert amb la coral Harmonia,dirigida per Ramon Muntaner,un quartet de flauta travesserade l’Escola Municipal de Mú-sica i la lectura de poemes acàrrec d’Isabel González. En lacloenda, el regidor Xavier Fo-nollosa va adreçar-se a la gentgran assegurant que “vull ferun reconeixement públic a lagent gran. Primer, perquè vo-saltres heu estat els transmis-

sors de valors, coneixements itradicions que són determi-nants per la nostra generació ila que vindrà. I després per-què heu estat una de les gene-racions més castigades que hatingut el nostre país. Ara quesentiu a parlar de la crisiactual, vosaltres vau viure unaèpoca molt pitjor com va ser laguerra civil i la postguerra”.

Música. Un dels actes més emotiusde la Setmana de la gent gran vaser el concert que va oferir la coralHarmonia (sota) a l’església deCrist Salvador. Van acompanyar unquartet de flauta travessera del’Escola Municipal de Música (dalt)

La gentgran està en formaMés de 400 personesassisteixen a l’actede cloenda. Hangaudit de concerts,xerrades i ball

Aj. Martorell

La Fira Medieval s’estrena amb ‘ganxo’15.000 persones, segons l’organització, van passejar per les Bòbiles

Pere Alegre

DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 201014 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 15DIVENDRES, 11 DE JUNY DE 2010

A

AJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28Arxiu Municipal93 774 04 21Deixalleria Mpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34Serveis Tècnics93 775 27 16Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTAR

Serveis SocialsGeneralitat93 773 71 80Centre de diaper a gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25Patronat Mpal.Serveis Socials93 774 11 41Centre Especialde Treball93 775 39 45

CULTURAPatronat Mpal.de Cultura93 774 22 00

Casa de Culturala Vila93 775 32 54Centre Cultural93 774 22 00Museus deMartorell93 774 09 64Museu del'Enrajolada93 775 07 95Servei LocalCatalà

EDUCACIÓEquip d’Ass.Psicop.93 775 05 89Centre derecursospedagògics

93 775 05 91CEIPEls Convents93 775 01 67CEIPJosé Echegaray93 775 20 98CEIP JuanRamón Jiménez93 775 10 66CEIP VicenteAlexandre

93 775 46 90Col·legiLa Mercè93 775 01 10CEIP LolaAnglada93 774 83 30CEE Mare deD. del Pontarró 93 775 41 19Servei Localde Català93 774 01 12Centre formaciód’adults93 775 50 56Escola Mpal.Arts Plàstiques93 775 37 71Escola Mpal.d’idiomes93 775 11 43Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16

Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18Llar Parroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34Pla de transicióal treball93 775 16 44

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 5351 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17Complex Esp.Torrent deLlops93 775 24 33Complex Esp.

La Vila93 774 23 65Instal·lacionsEsportivesMunicipals93 775 16 71Pavelló Esports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

PREMSAL'Informador de Martorell608 941 944Ràdio Martorell93 775 52 52

SANITATCAPBuenos Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68AgènciaSeguretat Social93 775 19 69CAP Salut

Mental93 774 51 53Centre neuropsiquiàtric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Asepeyo93 776 69 80Ambulàncies061

MOBILITATFerrocarrils dela Generalitat93 205 15 15Renfe902 24 02 02Bus Soler Sauret93 632 51 33Taxis Martorell93 775 24 45T-Bus a la carta93 775 25 61

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local

93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088

ALTRESCorreus93 775 11 46Jutjats93 775 00 64InformacióGeneralitat012Telegramesper telèfon93 322 20 00Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52Registre dela Propietat93 775 58 51Parròquia deSanta Maria93 775 00 89GermanesJosefines93 775 01 25

telèfons d’interès

necrològiques

Pomfusa informa que els últimsdecessos són els següents:

Lucía Acosta Villalbade 82 anys1 de juny de 2010AbreraAlfonso Carreras Martíde 52 anys1 de juny de 2010Oratori de PomfusaJuana Amores Garciade 90 anys2 de juny de 2010Sant Andreu de la BarcaRamon Montoya Gonzálezde 80 anys3 de juny de 2010Olesa de MontserratAntonio Pérez Sánchezde 70 anys3 de juny de 2010Olesa de MontserratMontserrat Morral Durande 86 anys3 de juny de 2010CastellbisbalAntonio López Durande 81 anys5 de juny de 2010CastellbisbalTeresa Borràs Escribàde 88 anys6 de juny de 2010Oratori de PomfusaJosefa Vives Lladóde 90 anys7 de juny de 2010AbreraValentín Medina Fuentesde 73 anys8 de juny de 2010Gelida

Farmàcia de guàrdiaFarmàcia Curtoc/Sant Esteve Sesorives, 6Camí FondoTelèfon 93 775 23 13De l’11 al 18 de juny de 2010

Exposició “A vol d’ocell”. n Fins el 18 de juliol, l'Enra-jolada, Casa Museu Santacanade Martorell (carrer de l’Aigua,1) acull l’exposició “A vol d’o-cell”. La mostra, itinerant, cre-ada per la Fundació Jacint Ver-daguer, reflecteix el viatgeque va fer Mossèn Cinto junt alcompte de Güell pel centre inord d’Europa l’any 1884. Pu-blicat primer per les revistesLa Veu del Montserrat i la IlustracióCatalana, s’edità en format lli-bre l’any 1887 dins el volumExcursions i viatges.

Festa de Buenos Aires. n Aquest cap de setmana co-mencen les festes de barri aMartorell, a Buenos Aires.Aquest dissabte 12 hi haurà eltradicional sopar popular delsveïns i ball amb l’orquestraAquarium. El diumenge 13,sardinada popular a les 10.00hores. Fins a les 14.00 hores,atraccions i festa de l’escumaper a nens i nenes. A partir deles 18.00 hores, espectacle in-fantil, amb gimcana i xocolata-da. La festa clourà, a les 21 ho-res, amb l’actuació del balletde companyia de dansa AnaMárquez. D’altra banda, coin-cidint amb la festa del barri deBuenos Aires, l’Ajuntament deMartorell amb el suport del’associació de veïns, farà lainauguració de les dues placessituades entre els carrers deMestre Morera i Doctor Trueta.Aquestes dues places han es-tat remodelades pels inte-grants del Pla Local d’Ocupa-ció. L’acte es farà a les 13.00hores i, després dels parla-ments, hi haurà un refrigeri pera tots els assistents.

Festival musical. n Aquest dissabte 12 de juny,la Fundació privada Arc deSant Martí celebra un festivalmusical sobre els 43 anys demúsica a Martorell a la Nau 2de ca n’Oliveras a partir de les18.00 hores. El preu de l’entra-da és de 5 euros.

Cinema a l’Auditori. n El cicle “Cinema a l’Audito-ri” ens presenta el film “Trash”que ens porta cap a una reali-tat social la qual es reflecteixen les nostres relacions perso-nals. El drama, de 92 minutsde durada, es podrà veure di-sabte 12 a les 19.00 hores.

Què fem?

Festival musical i de les arts Arc de Sant Martín Aquest dissabte, 12 de juny, la Fundació privada Arc de SantMartí celebra un festival musical sobre els 43 anys de música aMartorell. La festa es farà a la Nau 2 de ca n’Oliveras amb laparticipació de diferents grups locals. A partir de les 18.00 ho-res. El preu de l’entrada és de 5 euros. D’altra banda, el diu-menge, 13 de juny es farà el II Festival de les Arts d’Escena al’auditori del Centre Cultural. A partir de les 11.00 hores hi hau-rà un seguit d’actuacions per a tots els gustos. El preu de l’en-trada és de 5 euros. Els beneficis del festival musical i de lesarts d’escena es destinaran al nou projecte que la fundació Arcde Sant Martí té previst amb la construcció d’una nova residèn-cia. Els dos festivals compta amb el suport de l’Ajuntament.