OBDOO FONS A. VtUAOOT butUetí CPS cototuny* · cristiana daaorientata i incoaodaa en nitg d'una...
Transcript of OBDOO FONS A. VtUAOOT butUetí CPS cototuny* · cristiana daaorientata i incoaodaa en nitg d'una...
MU LlJ^ OBDOO
FONS A. VtUAOOT
butUetí C P S cototuny* n 1 desembre 1975 cristians peí socialisme
SUMARI:
lEDtTORIAL 2.SECTORS CPS: trocada d'un sector 3. REINTERPRETACIO DE LA FE: l'esperanca cristiana 4.DOCUMENTS: article sobre PORTUGAL aparegut a Uaisons
¡nternacionals de juny-agost 1975 5. ESGLESIA: l'esglesia oficial devant els darrers esdeveniments
document de la coordinadora de l'estat espanyol document de la coordinadora europea
1 EDITORIAL Parque tenia asperonea i parque creiea an 1'autentica l l iber te t ,
paz tot eixá CRISTIANS PEL SOCIALISME val eatar praaont an
ta hora decisiva, coa ha intantat estax-hi d'ence qua ana vea
constituir coa a ta l aoviaent.
Aqueet Ce, precisament, l 'objectiu que ea proposa equeet primar but l le t í ,
orga coordinador da CPS de C*talunya e instrument de dif usiá que penae en
tota aqualle que coapertaixan s i s nostres objectiu» i e l rustro corabat.
Miran enxaxe, xecoxdea coa e l genex del 1973 ve éaeex une dato iaportant -
A "l'encontro d'Avila " varea anax-hi aolta de nosaltxaa i d'ence ena hea
cooxdinat al voltant da la idea i l 'eaprit de CPS» D» f»t , no hea invantat
res de ñau. Varea xscoll ix 1'experiencia i l e practica dala CPS a América
Llatina. Després ena non aeguit I ta l ia , l'Eraigrociá eapanyola a Europa, Fren
ce, Portugal, e t c . . . Cadaacú an e l eeu terreny esta coaplint i asta oferint
una alternativa inédita i plana d'espérense : nombroeos sactoxa da cristiana
éa diapoaen a xacolzar al gran coabat de la lliboraciá an la construcciá del
aocialxaaa. L'ex ampie dala CPS italiana Ss aol t aignif icat iu.
Varitableaent ja abans da * 1'encontré d'Avila • aolta da noaaltrea
ail itavaa en diferente fronta i partita que lluitan pal eoclellaaa.
Ho faioa sonsa xanunciax a l a noatxa fe en jsauexiat i sansa aortix
di la gxun coaunitat cristiana. Avui, aixó ja no constituex una ex-
capcio'.
D'ence aquella data la noatxa idee ha eatat xacollida i aapliada
par noabxoaoe aactora cristiana de Catalunya i d'altrea poblaa da
l 'Estet eapanyol. 5'han aucceit aneantros, reflexiona, acciona fina
arribar al darrar encontré da Burgos ( eaptaabxa 1,975 )al qua eon-
corxexen xapraaantanta de tote ele grupa da CPS da l 'Estat aapanyol.
Aqueat encontró va propoeax-aa * valorar al caal recorregut dea da
1'encontré d'Avila i 'discut ir quines serien lea rostros l inees d"ne
cia coa CPS en e l s noaenta d i f i c i l a i decisius pal noetre futur pol i
t i c iaaadiat ". lea circunstancies espaciáis en lea qua 1'encontré
ve celebror-ss eran eapecielaent tenses - Ejacuciona da patriotas
vaacs i militante revolucionaria i aobretot prospectivos d'un futur
qoa s'epropava t La aoxt del dictador aab to t e l qua podía s ignif icar.
El dictador ja ha desaperagut. Totea loa foreas i grupa contimiistas Ca dispo
sen a recol l ir 1'herencia. I Ca aixl coa nosaltxaa ena sentía interpalata par
una feta i una nova rea l i ta t . Deapree da queranta anya de dictadura sembla qua
un vent freac revif i la noetre esperance, pero no ans quedaa atúrate • Al coa-
txaxi, ene esperen novas tasques i una llarga aarxa que, an definitiva, ser»
una continuaciS del caaf que hea anant fent fin* ara junteaent anb tota ola qua
han paxdut l a vida en l'aapeny o qua o'han viat prívate da l a l lxbertat , junta-
aant aab tote aquelle que un día daxxaxe l ' a l txe han aatet a priñera f i l e del
ooabat par xaconquarix lee l l ibertata que han aigut arrapadas e l poblé pala
anani.cs de sanpre. I equaatea l l ibertata l e e raeabrarea raalnent ai ara redu-
pllquea ele noetree aaforcos.
Ene preguntaa que éa al que evui interpal . la de forae aapecífica a
CRI5TIAWS PEL SDCIALISME e Catalunya i quin cení os-na convide a
seguir eapenyuta per l a historie del noatra poblé 1 per lea aatai-
xea oxigancies da la noatre fe en jsaucriet .
En priaer l l o c a f inen que Se noetre eapeny de que l a noatra fe en
jeaucriat aigui una fe alliberadora, lluny de tota aabigOatat i qua
aigui la baaa i l ' iapnle d'una aagléaia catalana al real aervei da
tota aquella que aapiran e une térra aolidaria, fraterna, igual i ta
ria i f idal a l a aava tradiciá i a l a aava cultura i eobratot a l a
aava l l ibaxtat . I entenea que tot aixo ea conseguir» en l a preapec
tiva d'un coabet pal aocialiane.
A l'encontre de Burgoe aa va posar da aanifaat que ara mis qua ¡nei, l 'opciá re
volucionaria dale cristiana, de l e que CPS aa una expresiá o í s , ha d'ajudar ala
cristiana daaorientata i incoaodaa en nitg d'una eaglésia ambigua, a daacobrir
una alternativa de recerca i transforaecid' ec lea ia l .
A a i s , CPS ha d<eapenyer ele crietiena a qua unaixin ele aaforcos i la aova n i l i
tancia activa »n aquella organismee i partite po l i t i ce que l lu i ten per lea l l i
bertata i a l soc ia l i s ta . En equeet sentit estarea saapre diepoaeta e denunciar
e aquella grupa o foraeciona politiquee coa certa aectore demócrata-cristiane
que pretanen aonopolitzer en non de l e f e , l'opciá polít ica dala crist iana, aal
gret que reconeixaa la contribucií que aqüestes opciona poden aportar per l e dee
trucciá de to t residuo del feixiane.
Creien que equeet fa e l gran repte que tenia per devant en equeete
aoaente.MD aabea, per nosaltrea, veura cep e l tre alternativa. I a
eixfi preten reepondre aqueat Butl let í , per mitje d 'e l l volea coor
dinax-nos. per aixa convidan a tots s i s grupa de CPS de Catalunya
a que oportin les sevee experiencias i l e s sevee propostes, per
a i t j e d 'e l l intentaren suministrar meteríais de reflexiá teo logi
ce i pcsaibles l inees d'accio' en e l terreny especific de CPS.
Sebea que la noatre tasca no sera f á c i l , pero coa as va dir en l'encontre da
Burgos " l a real i tat de CPS conatituaix, per nosaltrea un dele feta mes s igni -
f icet ius en l a historia de l e noatre eegléaia durant ala darrera anya ". i estea
diaposets per tota e l s mitjans i enb tot el ncstre empeny e que aixo es trans-
foroi ban eviet en une amplia rea l i tat , fecunda i alliberadora per a tots ele
cristiana que volguin viure la seva fe en jesucrist posen-la al servei dele
2 TROBADA D'UN SECTOR DE CPS I. introdúcelo a la trobada
Ens reunirem 25 persones per a to rna r de nou sobre e l moment de CPS a l a
nos t ra c iu t a t i l a dinámica a servir. Varem ésser pocs pensant en l e s per
sones que s 'esperaven i que a l a p rac t i ca segueixen l a l f n i a de CPS. 7alo_
r an t e l perqué d'aixft ens va semblar que la f a l t a d*"alimentació" más pe
r i ó d i c a de CPS t e n i a una in f luenc ia , en quant que l a trobada podia quedar
com quelcom que no estava en l a dinámica qüotidiana per a ntolts. També,
encara que a escala i n f e r i o r , alguna v i s i á p o l í t i c a d'una forma i m p l í c i
t a , i n f l u i a en mirar -s "ho amb menys entusiasme.podent a fec ta r en algunes
persones .
El r i tme i l a p a r t i c i p a d o de la trobada foren bons, esj.ecialment en
l a posta en comú en l a que va haver-hi un grau de comunicació per
sonai e l e v a t .
Es va comencar amb una in formada de l a trobada de 1 "Estat Espanyol de Bur ,
gos i l a p r e s e n t a d o del ooimmicat. Després, es va exposar breument l a si^
t u a c i ó de CPS a n i v e l l de Catalunya, de la r e s t a de 1"Estat Espanyol i a
n i v e l l mundial. A c o n t i n u a d o va haver-hi una re-flexió teo lógica sobre com
endinaar-nos en el miEsatge de l 'Evange l i , que resumimt
5
TL Avancos en l a riostra "re formula c ió" de l a Fe.
En l a mesura qu" rrenom mes seriosament l a r .ost.a m i l i + í r c i a peí s o e i a l i s
me experimenten! mes agudirv r.t que l e s d eterna na cions i formulacions de l a
Fe c r i s t i a n a t r a d i c i o n a l son i n s u f i c i e n t s i inoperante pe l s que EÍIB sentim
v i v i n t en l a doble opciój peí social i rme i per C r i s t .
Fer aix& ( una de l e s t asques mea propies i urgents de CPS és madu
r a r i e laborar l a r.ostra "refor: :ulacidH de l a Fe, en base a l a nos_
t r a exper ienc ia .
Es constata que aquesta tasca no és gens f á c i l . Sxigeix una deterndnada es_
t r a t é g i a que hem de ce rca r . L'esp-erit no sor^eix de l a l l u i t a perqué s í .Fa
f a l t a una metodología, una l lev=riors, una dona que ens ajudi a donar a 11un
e l que vi ta lment estera g e s t a n t . La nost ra consciencia c r i s t ia r ia e s t a encara
massa pendent de l e s formulacions i de i s cont inguts h e r c t a t s . "o n ' h i ha
prou (UBb ent f«r en la ml l i t anc ia mwxis ta i perníineix r adhe r í t a Cr i s t per
que b r o l l l , e spontan ia , una nova exxressid de Fe. Tal dedicar mes esforcos
en aquesta t a s c a ; cal expossar-se a mes desfe tes i n t e r n e s .
Comré p rec i sa r una idea el n i v e l l d ' o r i g i n a l i t a t d ' a i x o nou que hi
ha en l a nos t ra Fe. l e s paradles "reformul^ció" o " r e i n t e r p r e t s c i ó "
poden donar a entendre que es t r a ~ t a del ",-nateix d 'abans pero u i t
d 'una a l t r a winera". Cora s i alguna vegada hagués e x i s t i t una formjj
l a c i o o i n t e r p r e t a d o de la Fe c la ra i n í t i d a , va l i da per sempre,nue
cal anar re-formulant o r e - i n t e r p r e t a n t . >ío¡ e l missatge c r i s t i a en
e s t a t pur no ha e x i s t i t ¡sai. El que va e x i s t i r fou 1 "experiencia vi_
t a l de Cr is t i de i s seus de ixeb les j pero l a forma d ' expressa r «queé
t a experiencia j a a leshores queda es t ruc turada sef:ons l a l l u i t a de
c lasses i cu l tu ra d ' a c u e l l temjs . I r .osa l t res hem rebu t l ' e x p r e s s i ó
c a p i t a l i s t a d 'una exper iencia que sembla que t é alguna cosa en coraú
amb aquel la de Cr is t i e l s de ixeb les . Ara hem de veure seriosament
s i mi l i t an t en e l marxismo hi ha en t re n o s a l t r c s una exper iencia que
pugui en l l aca r i i n e e r t a r - s e en l a de Cr is t i e l s deixebles i a l e s
hores ex r re spa r - l a i ror-iular-"ia de ]a n i l l o r manera que n o s a l t r e s
El pas de ]a ment- l i t n t c a p i t a l i s t a a la praxis mnrxista éa massa ^ran i se_
r i ó s com per que la "#fe *ar!»ul«oi4" <t* 1 Pe" s igui "e l ms'eix d'a'uans j e r o
d i t d'una a l t r a -¡añera". SI que experimonten és una experiencia ce Fe, '¿ue
t é nol t a vHure amb la de Crí»t , • ero que t ó nol i de nova s i la comparem
amb l e s e x p e r i e n c i a de Fe que he~i coneput f ins a r a .
Dieuem alguna cosa mee » fo- s, i c r í t i cament , d 'aques ta exper ienc ia .
Diu Pablo Richaras "Els C r i s t i n a s , a l pasar d'una consciéncia solament ""sen
s i b i l i t z a d a " " per la r e a l i t a t a un . cor.eixement c i í n t f f i c de l a r e a l i t a t , es
donem compte de que e l primer i mes fonamental ós aq jes ta r e a l i t a t soc ia l amD
t o t e s l e s seves con t rad icc ions . Aquesta r e a l i t a t preceaeix a qualsevol va lor
evangelio o doc t r ina s o c i a l . Rs t é que p a r t i r del conéixement d"aquesta r e a l i
t a t i de l a l l u i t a per t r ans fo rmar - l a . La consciéncia t r a d i c i o n a l s o c i a l c r i s -
t i a n a , a p a r t i r de 1 "opt-ió fonanontal pe ls va lors de l 'Bvange l i , anagava
l e s contradicoions s o c i a l s " . (Traduit del c a s t e l l á ) .
Si prenem aix5 seriosament, s i és l a cos t ra exper iencia , veurem
que és un s a l t molt gran respec te e l t i pus de Fe viscuda a i x f . i
que e l p>as d'una a a l t r e suposa una .rran desfe ta i n t e r i o r .
SÍ e l puijt de pa r t ida ée , dones, l a r e a l i t a t ana l i taada cr í t icament anb
e l métode—praxis, ens hera de prez-untar quins son e l r punts nés iir.portants
i v i t á i s d:*aquest métode—praxie i voure s i oeixem p o s s i b i l i t a t s a alguna
Fe i quina se r ia aques ta . rerqué" una cosa ¿s que experimenten! una fe s i -
fment m i l i t a n t s marxis te?; una a l t r e , és que acuesta Fe r e s i s t e i x i a la
c r í t i c a del marxir-i~ vés seriosararnt i P Í X Í puffUi é s t e r s e r i a i v á l i d a -
üicnt formulada. ^ ^
-'•i
, 1 - I ' e s d e lw r r g y j g
Un déla punte olfjus del .Tía rxi¡¡ rile, raolt fonam(=ntal, es aí'i.-mar ¿ue to t ol
que es cu l tu ra i ideolopia ve no l t condicionat , i.:en tfltixa i n s t a n c i a , ce^
terminat per l a inf ras t r -K' tura econo-ica, es a d i r , p'„-r l e s r e l i e l o n s de
producció, Només prencnt molt serioss:»i»rtt aquesta conata tac ió marxista,i ,o
dem fer una c r í t i c a o un-T defensa de la Fe que no co".si~teixi en d i s c u t i r
i barallar—nos entre conceptct, e l aborá i s en l a r i en t a l i t a t c&yi t a l i s t a pero
que uns afirmen que hi ha Leu i una a l t r e vida i a l t r e s ho he^uen.
Ja no ens i n t e r e s s e n l e s b a r a l l e s en t r e c o n c e ; t e s , s i n o veore cóm
aqueste s 'han p rodu i t . Si s 'han produit desde una pos íc i c d 'opressor
en l a infjsastructura económica, no serveixen per a rea t a n t s i ne—
guen coa s i afirmen l a Pe. Perqué son oonceptes p roau i t3 peí caav i ;
per a dominar, concíptes f e t i t x e , com l a mercadería . Si estem en l a
pos ic ió de 1"oprimit que l l u i t a per a l l i b e r a r - s o i no vol produir
mercaderies pe í canvi s ino per 1*ús huma, també l a "producció de
conceptes"sera molt d i f e r e n t , sera per 1 'a l l iberament huma r e a l , n o
a mode de f é t i txea que s ' i n t e r c a n v i e n . No hi haura b a r a l l e s en t re
soneaptea.
Fer6.pos.»tr- tí fon? (Hns i ' » - r r t a n w a - n ; - i . i d*¡:u t;. "ova forna t e
"produi t" conceptee i sfnbols-, es no*, pflrlar dr i ; 'u i de v i a r e mts •»nllfl
de t o t a mesura human;?, 'íarx r.rnsava ijiir -10. Pero acutvt "no" és nc l t .-'i.
Desde la riostra experiénca actual CPS, accej>tant a tone la c r í t i
ca marxista de t o t e l que és superes t ruc tura ideológica , no veiem
que quedi inval idada la nostr» " f i r - a c i ó de que ens sentirá creifenta
i e l nost re t-arlar de J'éu.
Podem prec i sa r mes qué s ign i f i ca que ene sentim c re i en t s i qué di en de ¿¿éu?«
Perqué no -nereix.';ria cap a t o n d ó que diguéí;í?1ra que és quelcom d ' i n e f a b l e ,
impoBsible t i 'expressar ni aproxinadament. Aleshores no s e r i a horra* El que
s i sembla cer t és que el que diguem sobre l a nos t ra fe o sobre l¡éu, semjre
será en un l lenguatge no c i e n t í f i c ni conccptual-exacte,sin<5 s imbol ic . PerS
e l n i v e l l de is síntbols a la nost ra vida és t an huná i v a l i a com e l s a l t r e s
n i v e l l s . Vol d i r , a l e shores , que renuncien a l a v e r i t a t entesa coma a exac
t i t u t conceptual , com a conjunt de dofmes. I que trenquen anb t o t t i p u s de
d i scu r s ideol&gic que pretengui ésser universa l i v a l i d per a t o t temps i
l l o c , f ins i t o t sobre Déu,
Perft vivim la h i s t o r i a , com a l l u i t a de c lasees que és a r a , oberta
a l ' a b s o l u t . La nos t ra Fe es centra en 1 'ober tura de l a h i s t o r i a ,
assumida ara a l cos ta t de is o p r i n i t s , cap un hor i t zd que l a superi
a e l l a - is teixa, mes f n l l í de t o t a rnerure hu-nan.-, La Pe pren forma i
llenfruatírp d '^speranca.
Així l a nos t ra opció revo luc ionar ia se sent con re l lancada per acuesta Espe
ranea ,encara que no canviT e l s seus motius h i s t o r i e s i e l s eeus ecntirieUts.
Entre 1'opció revoluc ionar ia i la de Fe no hi cap separac ió . I l e s accions
revo luc ionar les son l e s de l a Fe , i la Fe, encara que no quedi l imi tada per
aqüestes accions , no ex i s t e ix sense e l l e s . ^ »
La Fe ís e l darre-r dinamismc d>.¡ 3<¡.'> nos t re* aocions histcr1uues>
La ceva forya és mantenir en eEp<jct^ci<5 1"10í:peranca. S'¡; ' .ra üompre
1 ' e s t ruc tu r a l i et¡ v iu conuni tar ianiü . t .
A T 2-Una í n t e r peí-; l a c i o
Aquesta ober tura de la H i s to r i a , (entesa com mater"ali:.;[,e h i s t o r i a ) mes
e n l l á , d ' e l l a mateixa, la vivim en forma d ' in te r ie l . l ac ióXie ; ' ? que "Algú",
Déu, ens i n t e r p e l . l a , no ens deixa tancar d ins l&s nos t r e s t o t a l i t a t s
per ¿rrans i per fec tes que si~uin.Ens sentir* obertü a atf-ndre una .Farbula.
Podriem d i r que la Fe és la í r s x i s Revolucionarás plena de presenc ia , impre¿
nad<) d 'aques ta preseencia i n t e r p e l . l e d o r a .
Aquesta i n t e r p e l . l a c i o 1 "experimenten en cad;: momsnt h i s t o r i e en e l
c r i t d e i s opr i ra i t s , de 1 ' a l t r e . de i s margináis de l a t o t a l i t a t que
ha format e l ripteraa c a p i t a l i s t a . I ]a nos t ra r e s r o s t a és la constant
opció revoluc ionar ia ,que és opció sen¿¡e lf.Tiits, de donar—se sense lí_
mits i esperar sense lf-rút-.-íS a d i r , Fe.
Al d i r "sense l í m i t e " , "mes en l lS de t o t a mesura", " i n t c - r p e l . l a c i o " , e t c . .
ho personifiquen] de seguida i l i donem un nomt Déu. Podría ésse r d 'una a l t r e
manera, pero f ina ayoi aquesta p e r s o n i f i c a d o ena renbls e l r d l l o r . Cris t va
anar mes enll& i l i va d i r Pare . Alguna ara ja veuen acuesta ex r r e s s ió mes
r e l a t i v a .
La va l idesa huwina de l e s nos t res exvressions ' sebre Déu, 13 ¿u t ja r9
l a praxis h i s t ó r i c a , Kn l a mesura que t ende ix in a deturax aquesta
p rax i s , a a l i e n a r , cnl s u r r i - i r aquestos -xpress ions i cercar-ne á*al_
t r e s o callnr—se.
Al t ra"vnt , qualsevol pxrrT.:--ió que t roven per p a r l a r de la Fe i de i-éu,el ca
pital is-ne tundirá a rc- ibsorbir - l . i . encaixonar- la en e l e seus esuurjues i fv-r—li
Tterdre e l SPU oin?-ds~:^ revoluc ionará . B'h' iuricn de t r o n a r ex^r^sr ions que no
s i ímin " r a p i t a l i tzi-blcs" i i r t i l i t z i b l ' s con pjVínrtius cu» a l t r e s ene roben
pu ie t s en e l s seus s i l l ~ " s . JnrTjIes cu; fo¡; i - iro~sible d i r - l e s s e r a o s a n i e n t ^
s ino a ' e s t á en l a l l u i t a amo s i p ro l t t a r i a t . í ' t . ' ro mc-ntres curi e l c a p i t a -
lis"ie aixo es quasi i -mposs ib le . Potser s ' h i acosta aquesta prof'JSEió áe
fe d'A.C. Comín. feta quar. e s ta iiarlant de i s m i l i t a n t s del p r o l e t a r i a t i
" Cree en a^uests homes eu rques t s m i l i t a n t s , e l l s son l ' a u t é n t i e po
blé de Déu en marxa. e l l s son uui porten la Yer i t^ t pronunoiaaa per C r i s t ,
en procés de descobri-ient i de mnduració" incesoarrt per mitja de l a h i s t o
r i a . E l l s enz porten a la t é r r a promesa,e l ls son e l s b e n a u r a t s t e l l s i e l s
germans de l l u i t a posseiran l a t é r r a " . (Traduit del o a s t e l l a ) .
Ac-b^rem amb una posta en comú de com haviem avanjat en l a C de
o r i s t i a r . s i <?n la S de s o c i a l i s t e s i com e l s i n t e r r e l a c i o n e a en 1^
nos t ra v ida , e l resum de t o t a ixo l 'expossem a continuttpio*
• V a l o r a d o de CFS a n i v e l l general
El que s 'hav ia de fer prr grups, degur a l r edu i t nombre, bo hem pogut f?r
en un de s o l . Ha dominat la s i n c e r i t a t i l ' e s p o n t a n e f t a t .
Les apor tac ions suggerides a l l l a r g ae l d i a l e p . podrien resumir-se
en dos grans a p a r t a t s .
A) COKSTATACICNS FOSITIVEE
- CPS m'ha proporcionat un avnnc r e a l en l a l l u i t a i un avanc r e a l en l a
fe ,encara que sense conceptea c l a r s d ' e l l a .
— Es un prcés i r r e v e r s i b l e . Ja no és poss ib le v iu re la fe se^-ons e l s
a n t i c s motil os .
- CFS ajuda peí seu plantejament p l u r a l i s t a de base . I-npulsa a l a l l u i t a , p e r o
r e spec ta e l s d iversos ca-dns que t i n g u i .
— El s e n t i t co^uni ta r i e s t a prepent a CI'3. Ja no ens sen t id so i s ih—
t e n t a n t e l canvi profund en l a mi l i t anc i a c r i s t i a n a .
- Ajuda a fer replante jsments a fons de la propia f e . 2s un motiu d"exigencia .
— Alliberament i n t e r i o r a l fer poseible l a nos t ra vida do fe dins
l ' E s ^ l é s i a .
- Canvi de 1'esquema v i t a l . Ara la vida t é un s n t i t ce l l u i t a .
3
11
B) HÍQUIETUIS I I'ESITJOL- UUtó g* RffOR
— Serem ead- d i a méc S i mcnys C?.
— S i ens sepa rem ( i en 1"! r e ñ l i t á t a i x í no s e r r t i a ) d e i s a l t r e s c r i s .
t i a n o . t¿ué s e r a de 1 ' ¡ ¿ s i l e s i a ? , i Q e l a n o t t r a f e , s i l t s e l é E Í a
s ' a l i a amo e l s p o d e r o s o s ? .
— Dol e l m u n t a t p e E s g l é ^ i a . A r r i b a r a e l d i a e n que n i t a n s o i s poorem ano.
menar—nos c r i s t i a n e ? .
— J í o e a l t r e » l l u i t e m p e r un c a n v i i e l v i v i m . p e r o a a q u e s t a VTIJA,
com 1'anomenem?•
— Es c o n s t a t a l a d i f i c u l t a t de s a b e r e i p l i c i t a r an c o n c - p t e s l a n o c t r a e x
p e r i e n c i a v i t a l c r i s t i a n a .
La p r e o c u p a d o b á s i c a que r e s u m i r í a t o t a l a j o r n a d a s e r i a :
COM C0NCEPTUALITZA3.EN TO VIStU, AÍ.UESTA FS V.UE SS VIV I E S L E U COKESOMS
MABXISTA, EEMJWCIAWT A >>KEB LA VEHITAT COM EXACTITUT.
V a l o r a c i ó de CPS a n i v e l l de s e c t o r .
— I n t e r e s s a t e ñ i r m a t e r i a l p e r a d e s b l o q u e j a r l e s c o m u n i t a t s a e b a s e .
— P o t s e r l e s f u l l e s i b u t l l e t i n s e s t á n a un n i v e l l üiassa e l e v a t . p o c
• a s e q u i b l e i no a e r t r e i x e n p e r a t r e t a l l a r . S i q-ie s e r v e i x , en c a n v i ,
e l m a t e r i a l d 'Arae r i ea L l a t i n a i e l s q ü ' e s t i o n a r i s . Es c o n s t a t a que e l s
g ü e 3 t i o n a r i s s " h a n u t i l i t z a t m o l t .
— CPS e n c a r a no é s c o n e ^ u t p e r unes 5 0 o 60 p e r s o n e s que s e ,sap que m i l i t a n
e n l a f e i e l s o c i a l i s i t e . H\xé e s p o d r i a f e r ? .
— S ' a p o r t e n s o l u c i o n s p e r a f e r - n o s mes a s s e q u i b l e s i
. p r e p a r a c i ó de q ü e s t i o n a r i s a n i v e l l l o c & l , amb r e p r e -
s e n a t a n t s d e i s que t e ñ e n m a ja r p r e p a r a c i ó e x p e r i m e n
t a l t a n t de S com de C¿
un Comité i n t e g r a t p e r r e p r e s e n t a n t s de t o t e s l e s Comu
n i t a t s , p e r a c o n e c t a r mes f a c i l n e n t .
. i n t e n t a r una m a j o - i n f l u e n c i a en ] s s c o m u n i t a t s de b a s e ,
mi t j a n -ant l a p r e p a r a c i ó de m a t e r i a l de r e f l e x i ó .
Novembre d e 1 9 7 5 .
L'ESPERANCA CRISTIANA £1 plantejaaent a CPS de l a queatid de 1'esparante podría fer-ee aeguint do»
1 . - veure coa ela da CPS vauen i viuan oixa da 1 * esperance e r i a t i e -
ne. Fer una mica d"esquena de lea postura» exi»tanta i «alorar
les cr i t iceaent .
2.— En base a aqueat ana l is i , enar caicant i donant elementa qua por
metin d'avancer cap a una concepciá mes profunda i aéa hoacgania
del que és 1'espéranos cr is t iana .
pax ajudax a aquaata tasca i an basa a l e darxaxa discusid da l a cnavi a t i da
• refoxnuleciá da l a fe », hea f s t un p a t i t eabog de tipología da concepción»
da l'oaperance an a l a l da CPS i haa comencet a reco l l i r alguna elaaenta qua
puguin ajudax an aquaata tasca d'aprofundir i hoaoganaitzax.
1 . - En quan a l punt da 1 ' espérense, l e aituacid' da CPS sembla caree t a r i t i a r -
aa par una a fintéelo" aaaaiva d'eeperanea pera entenant-la de diferente mañerea,
qua potaax é» podan xeauaix en aqüestes tres concepción» :
a) Un primer gxup ident i f i ca 1*esperance cr ist iane aab 1'esperance his
t f l r ica. Aab una voluntad de xadona l i t a t i da coherencia aab a l me-
ta r ia l i aaa i l a ciencia, i aab un rebuig da laa concepciona dual is
tas , aa posa l'eccent en l a superada da laa contredicciona que 1<
hoae pot dux a taxae i a» aaxca coa a espexanga f i n a l l a aociatat
sensa claaaea.
Kl ha m aquesta concepciá una voluntat ao l t positiva da culsnancla
i xeal iaaa, i té un valor fonanentsl l a aeva eccentueciá del pxasant
i l a xea l i ta t actual coa a eleaants tbnaaantals de l'eepexance. Cu
rio seaent, pero a 1'integras l a temática eacatologica tradicional
en un horitzá huBanaaent abas tabla, s'efirma mea o aenya conciant-
aent una certa corralecid de termas ( revoluciá proletaxia- judici
f i n a l ; paa de l a prehistoria a l a historia de l a humanitet - aegoaa
vinguda de Crist ; sociatat senae classes - qegne de D*U ) qua porten
a una concepciá eacatologíata i f i n a l i s t a de l a aataixa h is tor ia . %
O sigui qua de vegada» lm voluntad da cohexenda c i en t í f i ca o aa te -
r i a l i a t a ha f e t a l ia inar a l mSn • traacandant • paro l 'h» integrat
an e l aó"n da l a h ia tor ia , portant da vagadea a concepciana no aaaaa
xlgpxoaaa dal procéa h is tor ie .
Aquesta concepciá coaporta també, coa a f r u i t d'aquaata voluntad da
cohaxencia aab dedes c ient í f ique», una cexta resignacid* davant da laa
limitación» hunane» no supexablea historieanent, con axa l a eor t , a l
dolor, l a soladat, l a l i a i t a c i í , l a t x i» t» *a , a te .
Pxohwhleaent a CPS 'a una concepciá e inor i tax ie .
b) Un legan grup , poaaiblaaent aaj or í t a r i , aaauaeix laa afirmación» da 1'anterior
sobra l a " taxxenal i tat " da 1 ' osperanca pera vau i retoñáis qua h i han punta
qua san dabi le , pexqua h i ha r e a ü t a t » qua intaxpel . lan brutnlmrnt l a seva aa-
pexanca, 1 an l t espsdalasnt una : l a nort . i_lsvoxs »>entra an una situado' coii
f l i c t i v a , donetno aa vau aaaaa clax coa afixaax l'aspexanca an l a eupereciá da
l a eort i alboxa sex cahaxant aab una concepciá c i e n t í f i c a dal oón. £e una t s n -
aiá no reeolta, doloxoaa 1 d i f í c i l .
El pxobleaa d'aqueata concepciá, a paxt d'aquest teñir un punt no r e
sol t , as e l d'aquest subxstllax quesi excluaivsaent «1 punt da l a eort
coa a xslevsntt ohlidsnt una aica to ta l ' aap l i a gana da punta qus ss
sitúan an a l astsis pía > f r u s t r a d a , aoledat, t r i« te»a , dolor, al iena
c iá , l es d s f i d s n d s s f i n q u e s i espir i tusla de tants hoaes, l a pot i to
sa os ao l ts acta», lee vides tancedes i buidos da aent i t , l a duróse de
«ida de t a i t a i ds tonta que j e han aort i no aán a teapa de eupaxex
• v W H . . . .
Paxedoxalnent, aqueat tipua da dé f ic i t ( teñir l a aort coa a únic problema ineo-
lubla ) ara a n l t propi del burga» ea t ia fe t , que ha tenie tot reaolt manya a l no-
ment da aor i i -ao . Que ho trove» també a CPS «o indica presencia da buxgoaoe, s i
no qua dina d'eleaenta d'avanguarda en l a l l u i t a po l í t ica i aocial , i ajudat
aoltaa vagadaa per une concepció del naixiane que tenia reapoata per a t o t , aa
dona un tipua aaablant da reeccií • san hoaaa aatiafeta dal aau comportaaent,
hoaaa p t ls quala en a l man tot esta clax i t i l a aova expl icada, i qua a l proble.
M qua tana» ás taabf a l da aor iz -aa .
Aquesta ref lex iá sobre 1'esperance hauria tembé dina de CPS de superar pos tures a ia
p l iataa d'aquaat t ipua, contribuint a ix í a formar hoaaa l lu i taobra néa consciente
da l a x a a l i t a t da l a gran majoria.
e) E l tercer grup es caxacteritza par aaauair l aa afirmación» tradicisnala
acara 1'esperance ( reaurrecci í , torre nove , selweció par t o t a , vida ataz
na, treaor a l c a l , f i l i a c i ó divina da tothoa, a t e . ) i intenta vaura l a
aava incidencia án l a vida concreta da cada home, par vaura qua valen
diz par a l a vida praaant. El p o r i l l d'aquaat grup, minoriteri a CPS» ' »
a l da faz aarviz un llenguatga aaaaa peculiar, a part , i aab fortes reao-
nenciee dualistas, que d i f i cu l ta aqueat U iga r -ae aab l a r a a l i t a t concre
te da l ' e v u i . I no nones Sa un problema da llenguatga, ai.no qua aoltaa
<esanaa súpose una accaataaU B B Í Í U B É f tana hersncla histories qua can
ta un dualismo da concepció'. Cía hi nanea tasca da zafozaulacid' d'aquaata
conceptas heredata, defansant-sa noltaa vagadaa aab a l recura a l a gratui
t a t s coa que l ' ac ta de f e Sa gratuit i inexplicable, i aquesta aleñante
de l'eaperanca sin afiraacions de f e , no cal buecar-hi explicscions n i
consxxons anb l a r e a l i t a t quntidians, aaient a ix í en un simplismo pari l lOs
15
i an una «anca da reviaiá da 1' incidancia praasnt da l*saperanca •
Bal aantaent aiaS aón t ip i f icaeiona eiapl i f icadaa i par tant i r r e a l » , aab 1'única
f i n a l i t a t d'ajudar l ' a n a l i e i . podes paro ajuder-noa a deacobrir ala punta an c r i a i
da l a noatsa vivencia da l'eaperanga cr is t iana .
2 . - pausan qua Sa necaaeari rasarcar una serie d'elnawnt» que cxeiea eaencial» an l a
ooncapcii da l'aaperansa cr is t iana a f i de qua aa pugui anax evancant vara una
vivencia coafi i B¿S profunda d'aqueat aapecta fonaaental da l a fa c r is t iane .
• ) L'eaperanc/a cr ist iana paaaa par dina da lea esperance» huaanea, encara qua no
a ' idsnt i f ica aab a l i as de ajanara t o t a l . Esperances huaanea a o l t concrete» i quo-
tjdjanaa da auperacio' da la» contradicción» tan en lea eatructurea i en las r a l a
Cioaa huajanss cosí en l a aeteix» vida peraonal de cadascu.
"L'hoaa ñau • 6a va fant cada di» i trobea una certa experiencia da plenitud en
a l * pe t i ta i parcial» progressos que enea f e n t . t'esperanca cr ist iana ea • xss-
l i t x e " i b * ve r i f i ca " , "p»»«» per * les esperance» quotidiane» deis hoee».
L'ebjeetiu da l'esperanc» cr ist iana no ea solaaent una plenitud t o t a l qua esperen
teñir on d i» , adLno' qus és 1» vivencia eonscient i jo ioss, d ' aqueete Plenitud que
l a v iv ía Ja ara en cada realitzacid' da superada personal i social en a l cení de
la ver i t . t , l'anor i la justicia.
b) Pero e l contingut pie de l'eaperanca cr is t iana , í» 1-eeperanca da p l s -
nitut t o t a l , de superado' da tota contradircio" i tote l i e i t a c i í huaanea.
Txeacendeix per tent lea eeperencee quotidianse i hiatoriquea, en lee
que ee r e a l i t z a i v e r i f i c a . I pretan l a salvociá de to ta i cadeacún
dala hoaes an l a aeve singular! tat peraonal; l e Vida eterna en une
Terra Nova, sense nal n i dolor an l a qua hi aiguin to te ala qua han es
t ina t l a j u s t i c i e i han aborzit l e i n i q u i t a t , l l u i t a n t paz superar t o
t a ajort, an e l narc da l 'acceptaci í de l a vida da Déu an l 'ex i» tenci»
de l 'hoaa.
e ) aquesta r e e l i t a t eacatológiea no pot sor expreaada siná par un l lengustje siahnlic
qua axpieei a l * plus " qus l e f a experimente en r e l a c i i a l a taaporal i ta t i l e l i
•itaeAá de les r e a l i t a t e historique» i quotidiane».
aqueet Uanguatje stahnl i r seta aubjacte necBsaariaaent a laa coordanedee d'espai
1 taapa i a l t a r i t e t an lee que ee BOU l a noatra existencia histór ica.
niaS genera en to t l lenguetje siabol ic sobre l s Trascendencia un cer t » to dual is
t a " • El l lenguatje siabolic sobre ü*u, l a salvaciá, l s r esurreccic', l a vida éter
na, a l ragne da Déu, a t e . . . t i aeapre un cert to dual ista, pera l inea diaccsptsr
coa una característ ica del nostre l lentjuetje. _ ^ ^
Eos cal lehutjai a l • dualiaaa ontologic i estat ic • qus porta a l a • xasignacio' "
parfi rabutjar totalaent aqueata característ ica del rostro llenguatjc serla caudas
nax-nos. an l a rastra actual s i t u a c i í , a no podar expresar axplicitaaent ras da l a
fa an l a Trascendencia n i an l 'Escalologis, i eondenner-aa a no poder expl ic i tar
la fe ¿ no seria condeanar-sa a buidar-la da aent i t ? •
d) L'aaperanca cristiana no ea referaix a " un a l t r a afin «, l luny d'aqueat.
sino" a un • m£n Altra " . I Obi a l craiaa coa l a Font i a l Fonaaent que
posaih i l i ts , f a poaaible l a rsalitzacio' d'aqueat mín A l t ra . cada cop qus
anaa cemüant aauast a tn n o s t » i a l faa) ana u » afea • a l t r a • , neú aa
• a a i f w t a . Tot aixó (a una Bañara aiabolica, metafórica, para valida
d'axpreaaar a l que cra iaa.
El aateix passa quan anaa canviant l 'hoae, i l 'enea fant una aica afea
• a l t ra • l'hone nou I
La " Gloria de oeu fea l'horae vivent » . Tot progris varitableaent huma
a g lor i f ica • Dfeu, perqué fes aanifestacid ( real i tzacid' , varificacio' )
da l a • Gloria*de Dfeu.
• ) L'objacta de 1" esperance crist iana is La Real i tat Absoluta i Trascendant que ano-
aanea Dfeu, aqueat Dfeu que ea present i es aanifeata an e l aán i ala hoaos j a a v u i .
Par tant l'eaperanga cr ist iana na i s aolanent l a dal futur , s iní taabi l a dal pre
sent • . L'esperance da podar comunicar aeapre aab DSU ennig del ir.Sn, en ela hoaea,
evui , aquí, ara .
Aqueata experiencia de comunií da Vida Absoluta, u t i l i t z a n t e l llenguatje de jesús
1'expresas aab a l siabol de l a * f i l i a e i f i « , Anonanea a r ío - pare " i a noaaltrea
* f i l i a " . La f i l ia r in* es quelcoa que j a v iv ia encara que n'esperaa l a plena aani-
f e a t a c i * . _ ^ k
17
f) L'esporanga cristiana no just i f ica raa ( ni la l imitaciá, ni a l fracas,
ni a l dolor» ni l'oprasait5t e t c . ) ni garanteix res ( al f inal da l ' h i s
t i r i o , l a seguretat absoluta en el txioaf historie passi al qua passi )•
a no ser l a presencia del D&U crucificat en e l dolor de l'hoaa .
Tanir esperance criatiana na val dir suprimir 1'ananaes de f rus trad!
qua gravita aobra l'hoaa ( el nal, al pacat, l a aort ) . Es pot aer h is -
toxicanent pessinista i tanir esperarles crist iana.
El qua no 8a poasibla per un cr i s t ia , í s ser esceptic sobre e l valor da
f i n i t i u deis petita i grans progrsssos de transformado que ela bornea
ansa fent, dones 1'esperanza cristiana es real itza en Aquel! qua fona-
aenta i posaibil itza da asnera definitiva tota aqueste progresan».
La fa an l'Abaolut que fonananta i posaibil itza tot progría ens fa capa
aaoa da creure possible tota " novetat • tota * sorpresa • . Aquesta ca-
pacitat de • sorpresa • ana fa viura l a rea l i ta t an una postura d'espe-
ranga an dialéctica constant ( al valor que trabo en les coses a'aliñen
to 1'esperance, i 1'esperance fonaaentada an l a fa en fa donar valor da
cosa aerioSB i definitiva al valor que trono en l e s cosos.
La fe aria ajana ana fa donar valar dafinitiu a tot vsritabls progría historie , pa
ro na aa pronuncia aobra al que aera o no la realitzacid' taaporal da l 'h is tor ia .
L'asparanca criatiana no afiraa ni nega res, no aa pronuncia aobra e l que aera i
esa l a rea l i ta t taaporal da 1'historia huaana.
Afiraa, paro, en un intent d'axpresaar e l que no as pot dir anb paraulea, que
* Díu aer» to t an tota • , an aquella coaunio' de vida qua axclou tot podar opraaaox
( regne da la aort ) i fina i tot e l darrer opressor qus Ss l s aateixa aort .
( vaura priaera carta da pau ala Corintia. 15 ) — . —— i • a — » — • a
4 CONTRA- INFORMADO
PORTUGAL
publique» un article eparagut a "Liaisons Internationale» • de j u l i o l -
Agoat del 75 atb aqueata crida •
• Creieei urgent una occió de -tota ela grupa de CPS i de crietians compro-
aeaoa o pro gres s i s tes , de cara a denunciar ala aeua respectiua biabóte la situació
da 1'osglEsie portugueaa» Cal preaaionar i aixecar una veu profetice oficac. He»
de racolzar tarbé l 'acció da CPS a Portugal, que en una situació extreaadaaent di
f í c i l , vol donar testimoni da L'evangeli alliberedor del Crist ». 4 ^
19
L'eagleaia jerárquica ha i n i c i a t una ofensiva • anticoaunists • sltaaent
l ia i l l l i iea i Ha fa apxofitant un aoaent de d a b l l i t a t del pxocaa portugués • e r i a l dal
guvexi» da coal ic iá , fúgida dele Tan*tal a nacianala, caiguda dal tur iaaa , boicot aco-
noaóc dala paísoa euxopeue i d'USA a Portugal. Tot aixa ha cxaat una d i f í c i l s i tuac i í
seonflau.es i un deacontant en laa «asees despolit itzades, que és provecat deaagogica-
aant paz l 'opoaiciá. L 'act i tu t del Par t í t Socialiata ha donat una cobertura democrá
t ica a totaa laa forcea da l 'oposició. L* "a.iticoauniees" saabrat a l l l a r g da 48 anya
de dictadura f e i x i s t a i banatt par l ' e s g l l s i a a pítima, es coaenca a encendre aab a l
fanatiaail de laa crauadaa. para no només es e l p.C- l -ob jac t iu de l'»antico«umsme-,
sino totaa laa aaua dala par t i t a d"esquerra, ala sindicato, laa aaaociaciona cul túrala
i f i na i tot ala atanda da venta dala productea de lea fabrique» autogeativaa. |_'"an-
tirnatsiiataa aoatra a l aau veri tabla rostrs reaccionari i ant isoc ia l is ta . £ la biabea
«asi i «lien 1'ofensiva •anticonuniata": coaenca e l biaba d'Aveiro, preaident da l a Con
ferencia Episcopal, responsable da l a aanifestació "anticonuniata" del 13 de j u l i o l .
Al biabe no l i fa por da d i r j "que l'axeaple d'Aveiro aa repeteixi da Nord a 5ud, en
• a a u . . . ' . I aixo áa e l que aucceix; l 'exeaple d'Aveiro és eeguit per lea diócesis da
Viseu, Braganga, Coiabra, Braga i Laraago, i cada vegada aab mes violencia i amo a i -
l l a r orgenitzacié. Ea taa, aab fonaaent, un pía nacional organitzat par l ' eag lés ia ,
d'extandre e l aoviaant re l ig iáa ant isocial ista a totes les diócesi» ds Portugal, que
acabarle sa* un'cpp da gracia", a Fatiaa. A totes lea oanifeataciona a 'hi noten aques
ta» csnstantai \J Son convocsdes anoniaaaent, pero anuneiades dea de laa txonea per
noabroaoa capellana, 2 / es busca de reegrupor especialaent l e poblaciá r u r a l , qua
arr iba a laa ciutata epiacopala en nemorosos autobueoa l logata per aquest f í , 3 / ala
slogans eon eaaencialment una cr ida a l 'ordre i a l ' a u t o r i t o t , en part icular a l a dal
biaba, 4 / ea deaana l a devolució de l a Radio Renascenge (robada pele "coaunistas") i
5/ tota ele biabea intervenen en lea aanifeetacions. Citen coa a exeapla part del d is-
cura prommciat par Don Francisco Mana de S i lva , biabe de Braga, a l a aanifestació
ant isocial ista reel i tzeda e l a seva diócesi; ^ k
20
•Quin éa a l problema, a l varitabla problema qua avui afronta l a noatra
Patria? El problaaa éa aquaat i nonéa aqueat: d'una banda l a srirmria. contra l a
voluntat dal pobla, iapoaa a l a nació a l comuniaaa, on l a pat r ia independen! no
h i t í l l o c , n i teajpor l a r e l i g i ó . o 'a l t ra banda, una gran aajor ia que diu "no« a l
coauniaae. La l l u i t a es jura entre ela una i ela a l t raa . Ea aqueat a l problema fo—
naaantal i noaéa aquaat. £1 qua asta sn joc, s í , jo ho rápetelas, éa única i a iepls-
aant l a l l i b e r t a t de l a noatra pat r ia , l a l l i u r a practica de l a r e l i g i ó , ela (treta
fonaaentala de l a persona humana. En aqueat aonent h istor ie , jo ela advartaisn del
p a r i l l , l 'únic p e r i l l . j o , fent aixB, astic coaplint e l meu deura. paro, éa e l co
auniaae a l noatra enaaic, l 'anenic da l a rel igió? serse cap asna de dubta. £s 1'ané
ale núaaro u. Na hea) de creare els esue capa. Ni tan sola quan declaran volar res
pectar l a r a l i gilí. En afecta, a l a x e a l i t a t , coa a l a aava doctrina, ea mas tren
h í s t i l e a Déu, a l a veritable r e l i g i á , i a l 'Església dal Cr is t . practiques noaal-
t raa l'anticoauniaae? Nosaltrea denuncien noaéa un error, desocraticaaaat, pero sen-
aa aabigüi ta ta . . . Ha arr ibat l 'hora de d i r "no", haa de despertar-nos. Ala poblaa i
a laa c iu ta ta , per tot arreu, a l poblé c r i s t i a no pot pernatre que unas miñones
a la iaposin l a seva voluntat. La legimitat de l ' a u t o r i t e t c i v i l , aigui l a qua s igu i ,
f ine i to t l a que ea diu revolucionaria, romea pot venir dal consensúa de l a volun
t a t l l i u r a dal pabla. El contrari no s s t i i a l t t a cosa qué dictadura i t i r a n í a , LB
voluntat d'aquest pobla catal ie éa re ina , e'ha ds respectar. El pobla c r i s t i a ha
d'easunir l a aava responsabil i tat, anb l a certesa de que h i ha valora ais grana qua
l a propia vida; Déu, l a seva Eagléaia, l a p a t r i a * .
fs i n ú t i l de comentar aqueat discura i l a violencia que pot desencadenar
en 1'actual situaciá portuguesa. L'Eagléaia traiciona L'Evangeli i aa sotnet ala
ídole de l e ideologia burguesa. Quina aera l a reecció dala el trea biabata? a i lenc i i
coaplicitat?
par a acabar, ci taa a Alvaro Cunhal, Secreter! general del PCP: "pense»
que l 'Església portuguesa ha tingut une oportunitat histórica després del 25 d 'Abr i l
d'eaborrar alguna deis seua pacata. Mentr» va durar e l feixieme, l 'Esgléaia h i va c o l . l a
borar estretanent i va recalzar, dea de lee sevea ent i te ts mea a l tea , l a p o l í t i c a d«e-
laahorea. Halqrat t o t , daapréa dal 25 d 'Abr i l , els comunistea no ho han aprof i tat per
a fox retreta o acuaaciona contra l 'Església . Hea f e t un gran eaforc per que l 'Esglé
sia pugui adaptar-se i t rohi e l cerní d'une intervenció que l e netegi dele seua pacata
paaaata. . ." (resumí t da "Portugal Information" N« 22-Agost75)
21
5 V ^ ESGLESIA
L'ESGLESIA OFICIAL DEVANT ELS DARRERS ESDEVENIMENTS
paz l a iaportancia dala aadavaniawnta aucceita en laa dezzezaa aataansa i paz
l a incidencia qua han tingut an a l a i de l 'Església Catalana hoa czaout conva
niant publicar aqueste» conaidezaciona.
tt> fa «o l ta diea, l a fozta pluja da multas, pez conceptea eupreaata
an hoai l io», que caiguaran pala quatza costa» da l 'Eata t aapanyol,
va superar da an l t laa previsión» de quanaavol profeta del taaps ,
pzovocant un clima, qua contraatava foztaaent aab a l ca l id i t ran
qui l aar i tatg» entre l 'Església i l ' E a t a t .
POTO, a l cezt éa que, deixant lea comparárteos, a laa multes, detención», pro-
vacacciona que de aanaza historicaaent deaconeguda presencia» en l 'Eagléaia
aspanyola va anar-hi a aunar-» 'hi tota l a r e l i g i o s i t a t i a l fetichisaa qua ala
dazzBxs scontexsaenta provocaren»
Vea VBUZB iaatgas, "mantos " , re l iquie» , preca i Bes pzeca i l a jus t i f icac ió i
exaltaciá d'una valora i d'una aocietat que contzadiu ala aéa elementóla drata
huaan», aonea anaz aés l luny . . . Vea vauze adusar de l a bona voluntat da ao l ta
gant aanci l la paz l a e l a i l l o z canal d'expzesiá éa l a r a l i g i o s i t a t i l a postu
ra espoctant i coaplaent da l a aajoz pazt da l'aoiacopst i a l c l a r a . Jk
22
Par a nolta da noaaltras asa tornar a aquella anye en ale que l ' e e -
gleeia benaie anb plaeaia ele cenone de le"cruzada", a l a int iaa coa
penetraciá da l ' e e g l í a i e i e l regia franquista.
Ven eer momenta de naxiao violaciá de l e l l i b e r t a t po l í t i ca dal cr ia
t i e . Cedeecú de noaaltree ho ve sentir en e l mea pxofund da l a seva
conaciencie cristiana i p o l í t i c a . Multes a capellana palé aaua pcaoa,
per neger-ee e celabrer deteraineta actas, insulta i a l tarcata a Sen
Sebesti» quan aa celebreva un funeral Mn. Sacien per no re fe r i r -aa a
en Franco i l a eeve p o l i t i c e . I en general e l f a t de que tota ala actea
c i v i l a d>aquelle diea aneein acoapanyate obligatoriaeent per eareaoniea
religiosas a laa que tote hevien d i a e a i a t i r - h i .
Par í , lea apariencias o f ic ía le eatan nolt llunyenea de eer reflaxe de late que viu
a l pobla Cr is t i » , l e distancie del franquieae i d'aqueet regia i l a voluntat de-
aocrátiea d'aaplie aectore da l 'eegléeie ia j a un fat» per aixá aa repriaoixen
hoail iae i pregeriae, parqua avui l ' a p e r e i l l ideólogic que aignlfleava l«aeglé-
a ie , aauasix l a aeva aisaiá profetice i evangelizadora a l coatat d'aquella qua
l l u i t a n i aofraixan par una aés gran jus t ic ia en una aociatet p lura l is ta i de-
aocr t t i ca .
Han par la t ala biaba», aolta eop* volguan fer-ae portaveua da tota l 'ae
glaaie, quan aahaa que e l aau drat a parlar coa a l t rea , no aupoae un
drat e representar-noe a to ta . Da Mn. González Martin apologaata d>en
Franco i dal seu regia f ine e Mn. Tararean qua dafaneeve a l ¡Jíst de
de l 'eaglSaia a predicar " tot l 'Evangsli encere que . . . •
Recalce» plenaaent lee pereulea d'an Terancán, pero volea manifesté» qua na
tindran cap valor r e a l , ni podran conpenaar l a postura o f i c i a l da l ieegleaia
avana da la aort d'an Franco a i juntoaent a aquaatea peraulaa no a'unaix l a
vau que reclama una enmittie general. Avui par avui , en l 'Eetat Eapanyol, l a
reconci l iada pasa per l ' ana ia t i a i l ' esg l ís ia s i veriteblaaent vol poaar-ae
a l coatat dale que l l u i t e n l'aapeny d'une societat deaocratice i reconciliada
heuxa d'unir-aa a aquesta exigencia.
23
CRISTIANS PEL SOCIALISME
Rsunit a l Comité Coordinador de " C r i s t i a n a
p a l Social ismo » de l ' e s t a t eapanyol e l 22
de Vovembre de 1975, es va prandre l ' a c o r d
de difondxe e l següent comunicat : i . ii
ENFRONT LA MORT DE FRANCO EL REPTE DE LA LLIBERTAT
Franco aa aort ! ! ! . . . Hietóricaaont, aab l a aor t dal dictador, eeapre
ha agonitzat i ha aort l a aeva dictadura. Ea l í g i c qua daapria da quaranta anya da
podar paraonal i da regia p o l i t i c t o t a l i t e r i , l a nort da Franco provoqui, en e l po
ble a a n z i l l , aneietat; en ala qui a'han aprof i ta t del regia, por i agreeiv i ta t ; en
l a claaee qua detente e l poder econoaic, afany da continuitat pax tota ala a i t j ana ;
i en ala qui han eatat l l u i t a n t per l e l l i b e x t e t , reaponaabilitat devant una nova
etapa de l l u i t a en e l l l a r g porcia da 1'al l i b e r a d a . ^
U LLIBERTAT ES UN PROCES . . » . '
CRISTIANS PEL SCCIALISHE parla avui perqua a'ha proposat, daa del aau
naixeaant, d'expressar i viure l a seva fe a pa r t i r de l a practica con
creta, entesa con a comprarais revolucionar! d•all iberació del poblé
opr la i t .
1 . - Eatan convenjuts que l a I l u i t a per l a I l i b e r t a t és una aarxa l l a r g a . Ara, nía
que n a i , ens ofonyan, a l costat de tote ala qui creuen en l a I l i b e r t a t , a l
conbat per aconaeguir en un futur inmediat, l a Tí del xegin antidenocretic.
2 . - pero no ens podan angenyar. Tenin a l devant un l l a r g procés f ins aconaeguir qua
l a l l i b e r t e t democratice sigui plena i t o t a l dins una aociatat i g u a l i t a r i a i
soc ia l is ta . Saben qua hi ha ela qui están diapoaata a jugar a l t re cap anb a l
poblé i anb l e classe obrera, en non de l e democracia, negant- l i , un cop a i s ,
a l poblé, l e aava vau i e l seu protagonisne en l a marxs cap a l a I l i b e r t a t »
3 , - pax aixo no podan abandonar l a I l u i t a . Le democracia raa l ssgueix pasant sobra
Isa espetilos de l a classa traballadora, parque aquesta democracia és inconci
l i a b l e anb un aiatana capi ta l is ta da prodúcela i anb una organitzacid burgasa
dt l a aociatat a'he eeeudat darrera l a t i ran ía d i c t a t o r i a l , ara pot canuflar-ae
aota a l aanta l l de l a danoexncia f o r a a l . Tant l ' inper le l iana ú< USA coa l 'Euro-
pa del Hercat ConQ, donant l a ná a l a burgesia * avangada * da 1-sstat espsnyol,
eatan j a a l ' agua i t . per tan t , l a I l u i t a continua.
. . . QUE DESAFIA EL5 CRISTIANS.
Aqueet novaabre de 197S a'ha donat c i t a e l futur dala poblea aotaesoa a l ' aa ta t aa-
panyol. Ela c r is t iane , a aqueata amanta h ia tar ica , ela doñea e l no* de » aignea
dala taapa • porque eontenen un a ign i f iea t que cal deabroaaar i convoquen a una
reaponeebilitat que ca l aaauaix.
1 . - |Ba« a l pabla eecc l l i» , l a r a a l , e* pea* an caaf cap • l a Terra ruwseo.
i a ta ieva una aventura plena da riaea i p e r i l l a . Era e l prau da l a I l i b e r
t a t . Avui constata» que e l pobla aenz i l l t« per e l a l l i b e r t a t ; <a una
por aatutaaant injectada pal regia frenquieta i extranyonent avalada i
encorotjeda per l 'eaglésia que de l a pau aapulcral n>ha f a t v i r t u t j da
l 'ordre d i c t a t o r i a l , gracia del cal ; del t i r a , cant ina l - la de l a c r i e -
t i a n i t a t ; dal r iac i de l e l l u i t a , subveraió. Es une iapoeture c r i e t i e
na. Noaaltrea epel- lea a l a fe d'Ábranse), a l a l l i b e r t a t dale profetea,
a l e l l u i t a del poblé Fsco l l i t , a jesús de Natzareth, a tota e la quL a r r i
varen e l a l l i b e r t a t parque van correr r iace i van teñir confiante.
2 . - La l l i b e r t a t evangélica no ha aigut preciaaaent e l f o r t de l a jerarquía de l 'aa
t a t aapanyal. L'eaglaaie o f i c i a l ha eotet , per aol ta anya, l a legi t iaedare del
reg ia . I , par ate evident que siguí l ' i n t e n t de deeengenxax-ae de carta sactora
de l 'epiacopat, no ha deixet de eer pie de calcula i d'anbigüitats. par t icu ler -
aent en aquesta u l t iae seaos, h i ha hagut aolta " si lencia " , aoltee pora, i
f a l t e de confianca an a l poblé creient ( nones s'ha donat, e n i v e l l ind iv idua l ,
alguno postura evangélica ) . Devant ala recenta procesaos i simulacros de j u d i -
c i , venjancee i aaaeaainata per pert de l ' e e t e t , l 'eaglaa ie he c e l l a t . guan ere
urgant da denunciar 1'eesencj.a t o t a l i t a r i a dal reg ia , a'ha refugiat en aoral iaae
i en abatrecciona, i seapre he pre fe r i t lea anadea i tornedea ele deepetxoe a i
n ister ia la qua no poaar-ae a l costat del poblé. ^ k
3 . - pero l 'enbigüi ta t de l a jerarquía eclesiást ica, gaixabf an l a aava to ta -
l i t s t , a'ha f e t patant da forma vaxgonyoaa e l 'hora da l a aort del dicta
dor. Ha corregut " f i d a l • a honrar e l s a u " f i l l predilecto " . £a l a aa-
ta ixa jerarquía que un dia va benair ala * canana da l a cxeuade " . l e que
avui enelteix i g lor i f ico e un homo que mor aab laa aana tacadas do eang.
Con a cr is t iane, mai no negaren una oracio* i una pregará a pela qui noren.
paro ana causa una eaguincada que, a aqueste oracio* h i vagi unida una bo~
fatada i un daapxeci inaultant a tota ala qui han anrt per l l u i t a x an f a
vor de le l l i b e r t a t , a tota els qui encere resten a lea preaona franquis
tas, ais qui ala sata vadat da tornar a l a patr ia i han de roaandra a
l ' e x i l i .
Ara ata que aai hea d'asforgar-nos par a impedir l a * continuitat » d<un regia qua
ha antrat a l a aava descoaposicio' d e f i n i t i v a . Ea e l noaent de no t r a l r un pobla qua
no vol aaguix opx ia i t . Al t ra oop, pero, toaaa l'oportunisae d'aquesta jaxarquia qua
d£na una abracada de despedida a l'opraeeox, i a'afanye a donar l a a i a noua opra-
seora, benelnt i ancoxatjant ala paxt í ta burgeeoa i daaocriatiens.
Coa • CTISTIANS PEL SOCIAUSME volas recordar qua a i a l aiaaatge Cr is t is
es un anunci d • alliberasjent pax a to ta ela hoaoa, aquesta univaraal i tat
sasaa pe* l ' a l l i o e i — a n t « a i pabla s p i f a l t . pa* atna tBn, pac a jaaOa,
ala • asarse a , ala pr iv i leg ióte as i ftegn*. Aqueat pobla daapoaaaSt naca
• a i t a avui ao l idar i ta t an l a l l u i t a i an laa eaperencee, i qua a l dsixin
d'anganyax aab falsas reconciliaciona ela qui n i l l o r ho poden i ho Beban
fox .
*m
. . . . I QUE CONVIDA A LA UNITAT EN LA LLUITA
Sabe» qua l e s organi tzac iona qua es tán portant e l pea de l a l l u i t e » en e l a i de l e a
quala molts de noaal traa m i l i t e » , auperant contrad icc iona , busquen l a u n i t a t pax a
guanyaz l a nova etapa da l a rastra l l i b e r t a t .
CR1STIANS PEL SOCIALISME, das da l a sava i n s t a n c i a propia , se sant compróme» pax
aqueat matni» r e p t a , i aa f a ressfi da l e s a s p i r a c i o n s mea inmediatas qua avui tañen
clavados en s i seu cor t o t a a la pables sotmesos per l ' e s t a t espanyol :
, l ' a m n i s t i a de t o t a a i s presos p o l í t i c a
. l e s l l i b e r t a t s máximas d ' exproas iá , de reunió*, d 'assoc iac io ' i
da vaga .
. l a l l i b e r t a t de t o t a e l s p e r t i t a p o l í t i c a que presenten auten
t i q u e s a l t a r n a t i v e s da canvi cap una a o c i s t a t s o c i a l i s t a .
. l a separaciá de l ' e a g l e a i a i l ' e s t a t .
. a l reconeixement de l e a d i f e r e n t e n e c i o n a l i t a t e e x i a t e n t a en
l ' a c t u a l a s t a t eapanyol , amb t o t e s l e s conseqOkncies que eixo
. l a transformada de t o t e ! l e í I n s t i t u c i ó n ! di l ' e r t . t , p o l i t i
quee, admin i s tra t ivos i s o c i a l » , a l s e r v a l d a l pobla i a c t a e l
aeu c o n t r o l .
Taabé easumim, con ho ham f e t eempre, l e p a r t i c i p a c i o en l e s greña tasques h i s t o r i -
qusa qua, a t ravés de l a l l u i t a de d e s e e s i de l e s organi tzac iona p r o l e t a r i o s , por
t i n e l e d e s e e obrara i popular a protagpni tzer i c o n s t r u i r l a revo luc ió s o c i a l i s
ta f i n s l e s u l t i m e s conseqüenc ie s .
I dins d1aqueat preces i després d'afirmar qua pertenyem e l ' e a g l e s i e
da j e s u c r i s t , ens e s forcea en e c o n p l i r f ide lment e l e o b j e c t i u s que, dea
d e l primer moment, han e s t e t l e rastre rea de s s r coa a c r i s t i a n a p e í
s o d e l i s m e .
. l a l l u i t a i d e o l ó g i c a e i d ins l ' a s g l é s i a per ejudar a i s c r i s t i a n a
a que e ' e l l i b a r i n de p r e j u d i c i s burrjesos i une ix in e l s seus e s -
forcos i l s seve m i l i t a n d o en e l s f r o n t s marxis tes que l l u i t s n
per s l e cons trucc iá d'una s o c i e t e t s o c i a l i s t a . j |
23
• la vivencia de fe en un Crist alüberador, Déu-Pare de tota ala
nones, des de la practica revolucionaria*
• la solidaritat i al recolzement a totes laa instancias de clasaa
que es proposin al recobrar 1'EsglSsia de Crist i l a conatrucciá
d'una esg l l s ia al servei del poblé i de l'alliberamant total deis
pobres i oprimits.
Un taapa nou a'eata apropant. La l l u i t a Ss Haiga.
Construía, ja ara i cada día, la gran esperanza !.
CHISTIANS PEL SOCIALISHE
22 de Noveabre de 1975 .
CRISTIAN PEL 5 O CI ALISES
-C_orrri_t_é ¿ ' £ . R ¿ l ¿ 9 _ a _ £ ^ o_pa.-
DE CLARA CIO DAVAKT LA M05T I'E ERAffCO
El comité d'enl lac europeu del ITovinent "CJiIbTIAf!"¿ 1 EL iCClUliJü," ha celebrat
la aeva terrera reunid a Grenoble (Franva) e l s 41 e i 8 i 9 de liovembre de X^Ty,
Aqueat Comité reur.eix e l s repreaentanta d ' I t a l i a , Portugal, Estat Espanyol,
emigraciá espanyola a Europa, Aleman/a Occidental, gafaos baixoa, Bélgica, fVan_
ca 1 Austria,
Al f ina l da l a reunid e l Comité ha a l fas dos Comuricate sobre la situado* de
l 'Eetat Espanyol i sobre Portugal, Beunit peí aeu ooatat e l Comité Coordina
dor de CR1ET1A1J3 ÍEIi SOCIAUSMB de l 'Eatat Espanyol, «1 día 22 de Novembre ea
fa reaaS del Coaunloat Europeu i creu oportt] d i fondre' l , fina i to t havent
morí Ja Franco.
Eespréa de quaal 40 anva de regnat abaolut aobre ala poblea d'Eapany«,el dio.
tador f e l z l e t a Tranco ea mor,
l)en«pareix oom va surgir, embrutat amb la sang encara fresca dala qul a'atrg.
viren a fer front e-nb va lent ía a 1 'opreeaid i barbarie f e i x i e t a . El reoent assae
ainat de Txiki, Sánchei Bravo, Sana i Otaegul eón ala darrers crina comeaos pal
qui d i r i g í , amb la benediccié de 1'Espídala, la ejblevacio" contra la Reptlbli-
ea Espartóla qua provoca un m i l l í de -íorta 1 peí que mea da trente anya de
terror no ha parat d'eliminar a nombroaoa obrera, estudiante, putriotaa bao.
c o a , e t c . . .
En aqueata momento en que a'bbren pola poblea d'Eajanya nnvaa perspectivas a ' a l l i ,
berament e l e grupa de CBISTIANS 3 EL S0CIALIL1& d'Kuropa, reunita en Comité
d 'enl lac , manifestem la nostra so l idar i ta t amb la l l u i t a da to:a e ] . pobles
d'Espanya peí BOU allibnrament 1 animom a tota e l s oriutians a unir cadn vega
da mé s el aeu esforc al combat de tota e l s poblea contra el ca¡ritalisme i peí
accialisme.
Cronoble, üovombre de 197t>.
(Trnriuit del cast-lla).