14 Inici del curs escolar 2005-2006. 17 Comencen les obres de

soterrament de les vies. 19 Entrevista a Mercè Arànega, actriu i pregonera

de la Festa Major. 27 Obres de manteniment de la ciutat fetes a l’estiu.

El Prat guanyanoves líniesd’autobúsA la nova línia nocturna N-17,tot just inaugurada, se li afegiràl’any vinent una línia internad’autobús que connectaràels principals equipamentsi centres d’interès de la ciutat,entre ells el tanatori. Tambées preparen noves connexionsamb els polígons industrials.

El Prat guanyanoves líniesd’autobúsA la nova línia nocturna N-17,tot just inaugurada, se li afegiràl’any vinent una línia internad’autobús que connectaràels principals equipamentsi centres d’interès de la ciutat,entre ells el tanatori. Tambées preparen noves connexionsamb els polígons industrials.

PRATEL http://www.aj-elprat.es

Octubre 2005 núm. 96

PRATEL

octubre 2005

2

el lector

Sorollsdel carrer

Voldria fer arribar lameva queixa o opi-nió sobre el difícilque és descansar vi-vint a l’avinguda dePompeu Fabra de lanostra ciutat, entrel’avinguda del Remolar i el carrer de Frederica Montseny, al barri de Ribera Baixa.Jo visc en un dels pisos situats en aquest tram de l’avinguda, i a l’estiu, amb aquesta calor,és necessari estar amb las finestres obertes per no morir-nos de calor. Doncs bé, hem hagutde comprar una màquina d’aire condicionat i tancar les finestres perquè resulta impossiblepoder descansar (ni de dia ni de nit) i encara menys veure la televisió sense haver d’apujarmolt el volum.El soroll el provoquen la gran quantitat de camions, cotxes i motos que passen per l’avinguda,però especialment els grups de joves que, a les nits, fan curses amb cotxes i amb motos. A més,darrerament s’hi ha afegit el soroll dels avions.Voldria proposar a l’Ajuntament si no hauria alguna possibilitat de fer aquesta part de l’avingudade Pompeu Fabra com la resta del carrer, és a dir, d’un únic sentit, i així es reduiriaconsiderablement el pas d’aquesta gran quantitat de vehicles de motor.Gràcies.

Belén Valero

Avís al lectorAquesta revista es distribueix a totesles cases del Prat. Si no li arriba, truquial telèfon 933790050, ext. 2153.També pot enviar un correu electrònic a:revista@aj-elprat.esAjudi'ns a millorar la distribució!

Telèfons¬ Emergències 112¬ Ambulàncies 061¬ Bombers 933791081¬ Policia Local Urgències 092¬ Policia Local 934787272¬ Guàrdia Civil 933790160¬ Policia Nacional 933795250¬ Policia Nacional Urgències 091¬ Tramitació DNI 933703902¬ OIAC

Oficina d’Informació 934794544¬ Recollida gratuïta

d’estris vells 934794544¬ OMIC, Informació

al Consumidor 933790050¬ Oficina de Benestar

i Família 933700012¬ Oficina de Recaptació 933700150¬ Oficina de Treball de

la Generalitat OTG 933794863¬ CPE, Centre de

Promoció Econòmica 934786878¬ Manteniment i Serveis 934786221¬ Deixalleria 933790273¬ CIA Cases d’en Puig 933709002¬ Oficina d'Informació

Pla Delta 933741379¬ El Prat Ràdio 934785360¬ Registre Civil 933794299¬ Jutjat núm. 1 933794299¬ Jutjat núm. 2 933790016¬ Jutjat núm. 3 934785629¬ Jutjat núm. 4 933788430¬ Creu Roja 933703304¬ CAP Ramona Via 933704101¬ CAP Sant Cosme

i Sant Damià 933795422¬ CAP Dr. Pujol

i Capsada 934791670¬ CNL 933790050¬ La Capsa 934785107¬ Torre Muntadas 934782237¬ Torre Balcells 933790064¬ Arxiu municipal 934782858¬ Biblioteca 933705152¬ Escola de dibuix 933708501¬ Centre Cívic

Jardins de la Pau 934782141¬ Centre Cívic

Sant Jordi Ribera Baixa 933741580¬ Equipament Cívic

Delta del Llobregat 934787283¬ CEM Sagnier 934780639¬ CEM Fondo d’en Peixo 934782707¬ CEM Estruch 933709355¬ CEM Julio Méndez 934787660¬ Cementiri del Sud 934782676¬ Tanatori 934780831¬ Cementiri de l’Est 934782393¬ Aigües del Prat 934793535¬ Correus 933790199¬ Fecsa-Endesa 933705557¬ Gas Natural 900760760¬ Butà 936400867¬ Estació de Renfe 902240202¬ Ràdio Taxi 933701611¬ Aeroport 932983838¬ Farmàcies de guàrdia

Per confirmar les farmàcies en serveide guàrdia podeu trucar al telèfon dela Policia Local 934787272

LES CARTES adreçades a la revista EL PRAT han de portar les dades personals dels seus autors: nom, DNI inúmero de telèfon o correu electrònic. Cal que no siguin massa llargues i que tractin temes d’interès general,preferentment d’àmbit municipal, i que siguin respectuoses amb les persones i les institucions. La revista esreserva el dret de seleccionar-les i resumir-les.

Secretari de RedaccióFernando MiliánFotografiaCarles Juscafresa, FrancescSerrano i Xavier AliasCorreccióCNL del Prat, Anna BaldiràDisseny i ProduccióPepa BadellPublicitatRafael GallardoTel. 934785360Pre impressió: RGB, SLImpressió: GratesaDistribució: Tesiprat

Ajuntament del Prat de Llobregatrevista@aj-elprat.es

PRAThttp://www.aj-elprat.es

núm. 96

EL

PRATEL

Octubre 2005Octubre 2005

http://www.aj-elprat.es

núm. 96Cap de ComunicacióDolors Pérez VivesDirector El Prat ComunicacióÒscar SánchezDirectorDavid MiquelConsell EditorialMiquel BagudanchFrederic LinaresIrma FabróRicardo MontalbánMercè LlopisCarles PrietoJoan RodríguezAlbert RomeroPere Samsó

Imprès enpaper reciclat,

100% lliurede clor

DLB-38.749/82

PRATEL

octubre 2005

3

E

E

l pasado mes de mayo entró en funcionamiento la líneaN-16, un autobús nocturno que nos acerca a la plaza deCatalunya de Barcelona y también a l’Hospitalet,Viladecans, Gavà y Castelldefels.Desde el 15 de septiembre, este servicio nocturno se havisto ampliado con otra línea, la N-17, que refuerza lamovilidad durante la noche, ya que, con la combinaciónde ambas líneas, la frecuencia de paso queda reducida a30 minutos, la mitad de la que tenía la N-16.También este verano hemos modificado el transportea la playa, con una ampliación del recorrido, que haunido la estación de Renfe con la costa, y ha permitidotener una parada en el cementerio del sur.Estas son sólo las primeras acciones del Plan de Mejoradel Transporte Público que el Ayuntamiento ha iniciadocomo parte de la optimización de la gestión de lamovilidad en El Prat, uno de los puntos prioritariosdel Plan de Actuación Municipal de este mandato.l compromiso político del equipo de gobierno conla ciudadanía está exigiendo meses de trabajo conla Entidad Metropolitana del Transrpote (EMT)

para dotar a El Prat de las líneas de autobusesnecesarias para cubrir las principales necesidadesde la ciudad. El fruto es la muy próxima puestaen marcha de una línea que conecte la estaciónde Renfe con los principales centros de trabajodel área metropolitana: Zona Franca, polígonoPratenc, ZAL, Mercabarna... Durante elpróximo año también contaremos con unalínea urbana de bus, que unirá los barrios dela ciudad y llegará al cementerio del sur.Estos son nuestros compromisos y nuestrasprioridades, y para conseguirlos estamoshaciendo una apuesta política, técnica ypresupuestaria muy importante que haga deEl Prat una ciudad muy bien comunicada.En la que la ciudadanía disponga deverdaderas alternativas al coche privado,mejorando así nuestra calidad de vida.No acabaré sin desearos a todos y todasuna muy buena Fiesta Mayor.

E

Millorar el transport públic: un objectiu prioritari

E LluísTejedor

L’alcalde

l mes de maig passat va entrar enfuncionament la línia N-16, un autobúsnocturn que millora la comunicació dela nostra ciutat i ens apropa a la plaça deCatalunya de Barcelona i també a l’Hospi-talet, Viladecans, Gavà i Castelldefels.Des del dia 15 de setembre, aquest serveinocturn ha estat ampliat amb una altra línia,la N-17, que reforça la mobilitat durant lanit, ja que amb la combinació de les dueslínies, la freqüència de pas queda reduïda a30 minuts, la meitat de la que tenia la N-16.Aquest estiu també hem modificat el transporta la platja, hem ampliat el recorregut, que haunit l’estació de Renfe amb la zona costanera iha permès tenir una parada al cementiri. Malgrattot, la freqüencia que hem ofert ha estat moltinsuficient, cosa que millorarem l’estiu vinent.Aquestes són només les primeres accions del Plade Millora del Transport Públic que l’Ajuntamentha iniciat com a part de l’optimització de la gestióde la mobilitat al Prat, un dels punts prioritaris enel Pla d’Actuació Municipal d’aquest mandat.l compromís polític de l’equip de govern amb laciutadania està exigint mesos de treball amb l’EntitatMetropolitana del Transport (EMT) per dotar el Pratde les línies d’autobusos necessàries per cobrir lesprincipals necessitats de la ciutat. Fruit d’aquest treballés la propera posada en marxa d’una línia que connectaràl’estació de Renfe del Prat amb els principals centres detreball de l’Àrea Metropolitana: la Zona Franca, el PolígonPratenc, la Zal del Prat i de Barcelona i Mercabarna.Durant el proper any comptarem, també, amb una líniaurbana de bus, que unirà els barris de la ciutat i arribaràfins al cementiri. Aquests són els nostres compromisos iles nostres prioritats, i per aconseguir-los estem fent unaaposta política, tècnica i pressupostària molt important, quefarà del Prat una ciutat molt ben comunicada, on laciutadania disposarà de veritables alternatives a l’ús del cotxe.No acabaré sense desitjar-vos a tots i totes una moltbona Festa Major.

PRATEL

octubre 2005

4

PRATEL

octubre 2005

5

El Prat subeal autobúsA la espera que llegue el metroa la ciudad, el Ayuntamiento de El Prattrabaja por mejorar el transporte públicomediante el autobús. Diversos acuerdoscon la Entitat Metropolitana del Transport(EMT) servirán para reforzar las líneasexistentes y para crear otras nuevasque nos conecten mejor, tanto internamentecomo con el resto del área metropolitana.(MAPA PILÀ ANGLARILL)

PRATEL

octubre 2005

6

Origen:El PratDestino:El PratHace pocos días se ha inauguradouna nueva línea de autobús ennuestra ciudad, la nocturna N-17,que se añade a la N-16, puestaen marcha antes del verano.Pero aquí no acaban las mejorasen la red de autobuses de El Prat,ya que se prepara la nueva líneainterna y nuevas conexionescon los polígonos industriales.

El Plan de Actuación Municipal (PAM)2004-2007, hoja de ruta para estos cuatroaños de mandato, aprobado por el equipode gobierno municipal y elaborado conla participación ciudadana, sitúa la mejoradel transporte público como una de lasprioridades de la ciudad.El PAM plantea dotar a El Prat de unamovilidad sostenible y segura, garanti-zando la disciplina viaria; facilitar laconexión entre el núcleo urbano y losdiferentes barrios, centros de trabajo,zonas de servicios y de interés; mejorar lacalidad del transporte público e incre-mentar sus frecuencias; y potenciar yfacilitar la intermodalidad (trasbordos)entre autobús, Renfe y metro.Otro documento clave elaborado por elAyuntamiento con la participación deentidades cívicas, la Agenda 21 medio-ambiental, establece como prioridad lapromoción del transporte público, yespecifica objetivos concretos: conectar laestación de Renfe a una buena red detransporte público que abarque toda la

ciudad, garantizar la conexión contransporte público de los polígonosindustriales, el aeropuerto y la ZonaFranca, entre otros objetivos.

Plan para el transporte públicoEl Plan de Mejora del Transporte Público,que el Ayuntamiento ha puesto enmarcha recientemente, es una pata másde las cuatro que sostienen la mesa de lagestión de la movilidad en El Prat. Lasotras tres patas, todas ellas ya en marcha,son el Plan de Aparcamientos, la gestión

del tráfico (manual de señalizaciónurbana, jerarquización de las vías,potenciación de las zonas de peatones,regulación de la carga y descarga,disciplina viaria...) y el Plan de Segu-ridad Viaria.A la espera de la llegada de las líneas L9 yL1 del metro a nuestra ciudad (la L9debería llegar en 2009, aunque diversosproblemas técnicos con las tuneladoras enBarcelona y la indefinición de algunaparte del trazado podrían retrasar sullegada), el Ayuntamiento lleva meses

PRATEL

octubre 2005

7

Las mejoras de los últimos añosAparte de los proyectos de futuro, en losúltimos meses y años el servicio de transportepúblico en nuestra ciudad ha mejoradosensiblemente. A parte de la reciente apariciónde las dos nuevas líneas nocturnas N16 y N17,cabe destacar que la implantación del sistemade integración tarifaría permitió hacer mejorasen las líneas de autobuses al dejarde estar penalizado económicamentepara el usuario el transbordo entre autobusesde diferentes líneas.Esta gratuidad en el transbordo permitiómejorar la línea 105 de TMB, que pasóde tener una frecuencia de paso de 100minutos a 35, con un recorte del recorridopero sin perder cobertura territorial al disponerde otras líneas de autobuses que cubríansu trazado. Recientemente se han mejoradolos horarios de inicio de la línea.En cuanto al acceso a centros de trabajo,el primero en beneficiarse fue el Mas Blau,al alargarse el recorrido de la línea 165.Actualmente se trabaja en la mejorade los horarios. La cobertura territorial del Pratcon transporte público mejoró con diversasmodificaciones en los recorridos de las líneasL10, 65 y 165, para mejorar el servicio enlos barrios de Llevant y de Sant Jordi –RiberaBaixa. Finalmente, cabe recordar la mejoraexperimentada este verano con el autobúsa la playa, con origen y final en la estaciónde Renfe y con parada en el tanatorio.

trabajando con la Entitat Metropolitanadel Transport (EMT) para dotar a El Pratde una densa y útil red de líneas deautobús que respondan a tres principalesnecesidades: la conectividad interna, laconexión con los polígonos industriales ycentros de trabajo, y el servicio en horarionocturno. Veamos cada una de ellas.

Línea urbanaA lo largo del año 2006 entrará en serviciouna línea urbana de autobús. Todo surecorrido será dentro de El Prat y

conectará los barrios de la ciudad, losequipamientos sanitarios, educativos,deportivos, culturales, centros oficiales,el cementerio del sur...Su origen estará junto a la estación deRenfe, principal punto intermodal dereferencia del transporte público entre ElPrat y el resto del territorio metropolitano.

Cómo seránlos nuevos autobusesLos tres autobuses de la línea PratBusserán más pequeños que los habituales

de las líneas 65, 165 o L10, para asípoder circular por calles más estrechas yrealizar giros más cerrados. Podrán llevarhasta 20 pasajeros sentados y 55 de pie,con un espacio para una persona demovilidad reducida y otro espacio paraun cochecito de niños.La línea L16, interna de la ciudad del’Hospitalet, utiliza estos mismos vehículos,de la marca MAN, con un resultado muysatisfactorio.

Redacción

En los últimos años han sido constantes las mejoras introducidas en el servicio de autobús en nuestra ciudad.Unas mejoras que van a seguir dándose en un futuro cercano.

PRATEL

octubre 2005

8

Conexión con loscentros de trabajoMuchos de los principales centros detrabajo del área metropolitana (polígonosindustriales, logísticos y de oficinas) sehallan en nuestro municipio o muy cercade él. Y en ellos trabajan miles depratenses.La Zona Franca, donde trabajan 43.000personas, se halla a poco más de 500metros del casco urbano de El Prat. Alpolígono Pratenc, con 4.000 trabajadores,se accede de forma provisional a travésde territorio barcelonés, a la espera de quela Generalitat construya un puentedirecto sobre el nuevo cauce del Llobre-gat, sin salir de territorio de El Prat.La Zona de Actividades Logísticas ZALPrat del puerto, en construcción, alber-gará a más de 15.000 trabajadores. Yno hay que olvidar el aeropuerto(16.000 trabajadores) ni el Mas Blau(más de 3.000 empleados), entre otrospolígonos menores.

Plan para Zona Franca,Pratenc y ZAL PratAntes del verano se creó el Consejo de laMovilidad de la Zona Franca, integradopor administraciones (entre ellas elAyuntamiento de El Prat), empresas,operadores de transportes y sindicatos,con el objetivo final de que el 100% delos trabajadores del polígono puedanllegar a él en transporte público.Así, el departamento de Política Terri-torial y Obras Públicas de la Generalitat,a instancias del Ayuntamiento de ElPrat, ha sacado a concurso el “Plan demejora de la movilidad y la accesibilidadde los polígonos industriales de la ZonaFranca, Pratenc, Zona de ActividadesLogísticas (Zal) y de la zona de amplia-ción del Puerto de Barcelona”, quedeberá estar finalizado durante el primercuatrimestre del 2006.Este plan se considera muy necesario sise piensa que, en concreto a la ZonaFranca, sólo el 16% de los trabajadoresllegan en transporte público, y cada díaaparcan en el polígono 45.000 coches,muchos procedentes de El Prat. Entrelas medidas que se proponen llevar a

cabo figura, en lo relativo a El Prat, lacreación de una nueva línea de autobúsentre la estación de Renfe de nuestraciudad y Barcelona-Drassanes, pasandopor la Zona Franca y atravesando todoEl Prat. También se plantea la reformadel congestionado cruce entre Merca-barna y el puente sobre el Llobregat,que se modificará con un diseño quemejore su capacidad de absorción devehículos.Otras medidas previstas son la creaciónde una línea de autobús, tipo lanzadera,que conecte el casco urbano desde la

estación de Renfe con el Pratenc y laZAL; la creación de una línea nocturnaque conecte Barcelona-Plaza Catalunyacon el casco urbano de El Prat y elaeropuertos.En otro ámbito, también se prevépromover que los trabajadores compar-tan vehículo, ampliar o crear aceras ycarriles-bici para facilitar los despla-zamientos a pie o en bicicleta dentro delos polígonos, etc.Todo ello a la espera de que, en 2009, seabran las cinco estaciones que la línea 9del metro tendrá en la Zona Franca.

A la ofertaactualde autobusesdiurnos(como el 65)y nocturnos(como el N-16)se le añadiráen breve unautobús internoque hará todosu recorrido sinsalir de El Prat.Será un autobúsmás pequeñoy con un interioraccesibley cómodoidéntico al queaparece enla foto superiorcentral dela páginasiguiente.

PRATEL

octubre 2005

9

AutobusesnocturnosDesde la pasada primavera ya funciona lanueva línea nocturna N16, que conectael casco urbano de El Prat con Barcelona-Plaza Catalunya y con Viladecans, Gavày Castelldefels. Este mismo mes deseptiembre, además, se ha puesto enmarcha la nueva N17, que pasando porla ciudad de El Prat conecta el aeropuertocon Barcelona-Plaza Catalunya (por elloha dejado de funcionar la línea 106, queconectaba de noche el aeropuerto con lapl. Espanya de Barcelona).

Estas líneas nocturnas son una buenaherramienta para las personas que realizandesplazamientos nocturnos tanto por razo-nes laborales como de ocio. En este últi-mo caso, los beneficiados son especial-mente los jóvenes, tanto sus bolsillos comosu seguridad a la hora de desplazarse.

Para saber más...Consultar el apartado Transporte del bloqueCiudad de la web municipal de El Pratwww.aj-elprat.es, así como la webde la Entitat Metropolitana del Transportwww.emt-amb.com

Las nuevas líneasmejorarán trestipos de conexión:interna; con loscentros de trabajo;y la nocturna

La nueva líneaurbana conectarálos barriosy equipamientospúblicos (inclusoel cementeriodel sur) y tendrásu origen y finaljunto a la estaciónde Renfe

Un autobúsdiscurrirá entrela estación de Renfey la Zona Francaatravesandotoda la ciudad

▲▲

▲

PRATEL

octubre 2005

10

José García PérezPortaveu del Grup Municipal del PSC

Rafael Duarte MolinaPortaveu del Grup Municipal d’ICV

Estatut... y Fiesta MayorNos fuimos de vacaciones con la actualidadinformativa marcada por la dificultad de llegar a un acuerdo enla negociación del Estatut en la comisión que lo elaboraba, ungrupo en el que el PSC ha hecho un serio y buen trabajomarcado por el ejercicio de la responsabilidad de quienes debenrendir cuentas ante los ciudadanos.Se ha actuado en la línea de presentar propuestasque, garantizando la constitucionalidad del proyecto (porquelos responsables políticos no podemos situarnos al margen dela ley y porque la Constitución garantiza el autogobierno deCatalunya y ofrece posibilidades para ampliarlo) y que seaconciso porque el exceso de detalle puede acabar encorsetandoaspectos que acabarán evolucionando con el tiempo.Queremos que el Estatut sirva para profundizar yavanzar en el autogobierno y que sea suficientemente ambiciosopara que podamos afrontar con garantías los retos de futuroque tiene este país, y estar en mejores condiciones paraconsolidar y ampliar los niveles de bienestar de las y los catalanes.En agosto la actualidad ha estado centrada en los devastadoresincendios habidos en todo el Estado y la pertinaz sequía queamenaza con acabar provocando, en Catalunya, cortes en elsuministro de agua para uso doméstico.Se pusieron en marcha, hace unos meses, campañaspara concienciar sobre las precauciones que se deben tomar enambos casos y la rigurosidad y la seriedad con la que debemosafrontar estos fenómenos. Debemos reflexionar, como sociedad,de la importancia que nuestros actos tienen a la hora de haceruso de los espacios públicos en los que hay riesgos de incendio,así como la importancia del ahorro y buen uso del agua.Y la vuelta a la normalidad con el reencuentro connuestros espacios habituales de relaciones en el barrio, en eltrabajo, es lo que ahora nos ocupa. Los/as compañeros/as delPSC lo haremos, por un lado, en la ya tradicional Festa de laRosa, en Gavà, y, en El Prat, con la presencia de nuestra casetaen el recinto ferial en el que esperamos encontrarnos para charlar,contrastar opiniones y disfrutar de la compañía de los/aspratenses. Acabamos, pues, deseándoos una feliz Fiesta Mayor.

L’Estatut que volemSembla obligat, des d’una tribuna políticacom aquesta, fer una reflexió en torn al debat que s’estàproduint respecte al nou Estatut de Catalunya.En alguns moments ha semblat que la imatgeque en els darrers mesos han ofert els partits catalans no haestat a l’alçada que l’ocasió requeria. És evident que unnou estatut per a Catalunya guanyarà legitimitat si estàrecolzat per un ampli i quasi unànime acord polític i social.La realitat, però, ha estat a punt de superar les pitjorsexpectatives i, en un regateig d’última hora i de clar interèspartidista, entre Convergència i Unió (CiU) i EsquerraRepublicana de Catalunya (ERC) han estat a puntd’enfonsar un dels principals projectes i objectius de l’actualgovern tripartit de Catalunya.Des d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV)hem seguit tot aquest procés amb una enorme preocupació.Quan semblava que els principals aspectes del nou Estatutde Catalunya estaven enllestits i s’havia arribat a un textque marcarà un moment d’inflexió històrica pel que fa alsdrets i deures dels ciutadans del nostre país, la irrespon-sabilitat d’uns i d’altres pot posar en qüestió tot allò quehem aconseguit fins ara.En qualsevol tipus de negociació, sigui del'àmbit que sigui, és raonable i legítim posar de relleules diferències polítiques i ideològiques de cada partit,però la lògica de l’acord possible i de la correlació deforces realment existent, han de definir el marc delspactes als que necessàriament han d’arribar les diferentsforces polítiques implicades en la negociació. La resta éspura demagògia, ganes d’enganyar a ciutadania i laincapacitat d’assumir que arribar a acords sempre implicarenúncies.Esperem que s’imposi la maduresa i queaquesta vegada puguem acabar celebrant l’aprovació del nouEstatut de Catalunya.Per acabar, us desitjo a tots i a totes quegaudiu de la Festa Major d'enguany.

PRATEL

octubre 2005

11

Antonio Gallego BurgosPortaveu del Grup Municipal del PPC

Felip-Neri Gordi CanaldaPortaveu del Grup Municipal de CiU

Vuelta a la realidadDespués del periodo estival iniciamos un nuevo cursopolítico en el que todos tenemos la obligación de estar con losojos bien abiertos ante los cambios que se avecinan en El Prat.A nuestra ciudad no le beneficia directamente que los gruposmunicipales hablemos de las miles de hectáreas de bosque quese han quemado en España, de los 17 militares fallecidos enAfganistán o de la muerte de un ciudadano en el cuartel de laGuardia Civil de Roquetas. Siempre hemos defendido limitarnosa escribir sobre cuestiones estrictamente municipales ya que esen El Prat donde hemos resultado electos.Desde el Grupo Municipal Popular deseamos que elequipo de gobierno aparque la propaganda y publicidad y empiecea liquidar los proyectos que dicen tener en marcha desde haceaños. Si a lo largo de este año no concretan nada, la legislaturahabrá sido un auténtico desastre. Dos años y medio después delas pasadas elecciones municipales tendrán que empezar acomunicar si han hecho algo objetivo o si han cumplido con suadulterado programa electoral tras pactar con los socialistas.Sabemos que para el último año de legislatura esconden algunasde sus presuntas “obras faraónicas” para después pedir el voto“por su superlativa eficacia e impresionante sensibilidad social”.A este equipo de gobieno le falta ilusión, un proyectodinámico y moderno de ciudad. Hay un motivo bien claro.Nuestro alcalde, con toda probabilidad el más antiguo deCataluña, sigue sin plantearse la renovación tan necesaria encualquier sistema democrático. Los motivos para no contemplarla cesión de su cargo tras 24 años son fácilmente imaginables.Puede que no se fíe de su propio equipo (nosotros tampoco),puede que sus intereses políticos estén por encima de los interesesde la ciudad, puede que no crea en la regeneración democráticao incluso que pudiera intentar emular a su referente moral ypolítico, Fidel Castro, batiendo algún récord de permanencia enel poder. En cualquier caso le invitamos a la reflexión.Para analizar de manera pormenorizada laactualidad política tenemos todo el año. Ahora, como siempre,les deseamos una buena Fiesta Mayor, que es como la de todoslos años pero con diferentes cantantes.

Hem viscut un estiu amb el món revolucionat pertornados, inundacions i altres notícies gens agradables, i al Prat,“el nostre lloc al món”, com diuen les banderoles que ha penjatl’Ajuntament pels carrers (potser pensant que algú no ho sap?),també hem tingut tornados. Això ens faltava.Els avions continuen passant molt a prop de lazona de llevant i encara tenim moltes coses per decidir a lanostra ciutat, i com ja és normal, l’Hotel d’Entitats del NucliAntic al carrer del Centre, continua acabat i sense inaugurar,pendent, sembla, de l’agenda d’una consellera de laGeneralitat, fa més d’un any.En la part més positiva, hem pogut gaudir de la novacarretera de la platja que resta pendent de les noves plantacionsd’arbres per garantir les dues o tres fileres en tots els trams.Una ciutat és, per definició, un lloc d’assentament humà iper això les decisions municipals han de guiar-se principalmentpel que afecta a les persones, les que vivim al Prat, les que venena treballar, les que venen a visitar-nos, les que s’incorporen a lanostra comunitat, i tenint en compte que cada any prop de2.000 persones decideixen marxar del Prat, cal analitzar i corregirels motius d’aquesta pèrdua.Venen uns anys molt delicats on les obresd’infrastructures es faran dins la ciutat, al costat de les cases,les estacions de metro al costat del CAP Ramona Via, a laplaça de Catalunya, davant la piscina vella, per cert encaratancada, tot el soterrament de Renfe i el nou traçat del TGV,entre d’altres obres.La ciutat no és pot dissenyar només en els plànols“a vista d’ocell”, s’ha de dissenyar “a vol de persona”, teninten compte el paisatge urbà, la mobilitat diària de lespersones, i especialment com viuran les persones durant latransformació. Si les persones són l’objectiu primer queguia la acció municipal, per sobre d’infrastructures i altresservituds, els serà més fàcil entendre els criteris deConvergència i Unió al Prat. Nosaltres, abans que polítics,som veïns del Prat.Bona Festa Major!

Les persones i el Prat

PRATEL

octubre 2005

12

Protagonista, la gent del Prat

Dolors Pérez

El Prat, el meu lloc al món és el lema de la novacampanya de ciutat impulsada per l’Ajuntament.“El meu lloc al món” és un lloc on ens sentim agust, a casa nostra, amb els nostres amics, els nostrespaisatges, les nostres diversions, les nostrespreocupacions....”El meu lloc al món” no és potserel més bonic ni el més interessant, però sí on volemestar, vinguem d’on vinguem i fem el que fem.Aquest és el missatge, que intenta reforçarl’autoestima de la ciutadania pratenca, amb tot allòamb que pot gaudir al Prat, allò que l’identifica coma ciutat i com a ciutadania.

La campanya que ara s’ha iniciat amb la penjada debanderoles, està realitzada amb la gent del Prat,imatge i protagonistes de la ciutat.Per tal de poder comptar amb tots els pratencs ipratenques que vulguin, durant els dies de FestaMajor s’ha organitzat un “càsting popular”, on esfaran fotografies per formar part de la campanya deciutat i dels diversos elements que es realitzin ( bosses,banderoles, etc..)

PRATEL

octubre 2005

13

PRATEL

octubre 2005

14

Més de 8.000 alumnesomplen les aules del PratTot just ha començat el curs escolar 2005-2006. Una de les novetats és l’avançament de l’inici de les classes al 12de setembre. Gairebé 8.100 alumnes omplen les aules de la nostra ciutat des de P3 fins als ensenyamentspostobligatòris (batxillerats i cicles formatius), xifra molt similar a la del passat curs.

Són 578 els infants que han iniciat la sevaetapa escolar (P3) al Prat, el que significagairebé el 90% del total de nens i nenesde 3 anys de la ciutat. D’aquests, 459(71,3%) ho han fet en centres públics ila resta (18,5%) en privats i concertats.Per la seva banda, han començat l’ESOal Prat 538 alumnes; el 78% en institutspúblics i el 22 % en centres concertats.Quant a les escoles bressol públiques (SolSolet i Dumbo) un any més es troben aplena ocupació, amb la perspectiva del’entrada en funcionament el proper cursde la nova escola bressol municipal que esconstruirà al costat dels Jardins de la Pau.Per últim, en relació als ensenyamentspostobligatoris, destaca el nou cicleformatiu de grau mitja de Conducciód’Activitats Fisicoesportives en el MediNatural que s’imparteix a l’IES DoctorTrueta, així com les ofertes de les escolesd’adults, l’Escola Oficial d’Idiomes, quees troba en plena fase de matriculació, aixícom els diferents programes de caràcterformatiu ocupacional, com ara el Pla deTransició al Treball i la Casa d’Oficis.

Millores als centres educatius,aprofitant les vacancesAprofitant l’absència de l’alumnat i delpersonal docent durant les vacances,l’Ajuntament del Prat ha realitzat, comfa cada estiu, tasques de condicio-nament de diversos centres educatius.En total, s’hi han invertit uns 188.000euros (102.000 en reformes i la restaen pintura).El CEIP Josep Tarradellas i Sant Jaumees troben en plena fase de remodelació,s’estan construint parvularis nous pels doscentres i s’han instal·lat mòduls prefabri-cats a on es traslladaran els infants deprimària del CEIP St. Jaume mentre es

L’Escola d’Educació Especial Can Rigoltambé s’ha pintat íntegrament, s’hanrenovat els vidres i portes del gimnàs perenfosquir-lo i s’han col·locat altres delaminats a la primera planta.També s’ha pintat part de la planta baixa ila primera planta de la zona de passadissosal CEIP Pompeu Fabra. A la resta decentres també s’han fet petites reparacionso obres de manteniment i d’adequaciód’espais, com és el cas de l’Escola del Parc,

construeix la nova escola. Aquestes obresles efectua la Generalitat però l’Ajunta-ment en fa un seguiment intens i hicol·labora amb algunes actuacions.També per part de la Generalitat s’haarranjat la coberta del CEIP CharlesDarwin, on també s’ha reformat el patid’educació infantil, amb un nou pavi-ment, sorral i jocs, obres fetes perl’Ajuntament, així com la segona fase delpintat interior del centre.

Peu de foto.

Més del 70%dels infantsdel Prat van acentres públics.Les escolesbressol (a baix)són a plenaocupació.

PRATEL

octubre 2005

15

del Ramon Llull, el Galileo Galilei, elJaume Balmes o el Bernat Metge.A l’Escola Bressol municipal Sol Solets’han renovat els tancaments de fusteriad’alumini i el terra de la primera planta.

Lliçó inauguralEl passat 8 de setembre va tenir lloc alteatre Modern la tradicional lliçó inau-gural que, simbòlicament, inaugura cadaany el curs escolar. Amb aquest acte, lesadministracions donen la benvinguda ala comunitat educativa del Prat i reprenenel treball conjunt del nou curs que totjust acaba de començar.Enguany es va voler parlar de ciència,un tema poc tractat i que resultava forçaadient per a aquest any 2005, AnyMundial de la Física. El ponent va serRamón Núñez Centella, director delsmuseus científics de la Corunya (La Casade las Ciencias, La Casa del Hombre iLa Casa de los Peces). Núñez és llicenciaten Ciències per la Universitat deSantiago i màster en Didàctica de lesCiències per la Universitat de Nova York,i ha dedicat gran part de la seva vida acomunicar i divulgar la ciència a lasocietat a través de diversos mitjans.Núñez va reivindicar el valor de la ciènciaen l’educació de les persones, així comla popularització del saber científic coma eina d’avenç social.

En total, la xifrad'alumnesmatriculatsal Prat és moltsimilar a lade l'any passat.

Recepció a alumnes premiatsA principis de l’estiu, l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, va aprofitar l’inici de les vacancesescolars per trobar-se amb alumnes i el professorat-tutor dels instituts públics desecundària del Prat que, al llarg del curs passat, havien rebut algun premi o guardódels atorgats per institucions públiques autonòmiques o estatals i privades, pels seustreballs de recerca.El curs 2004-2005 va ser un any especial pels IES Salvador Dalí i Baldiri Guilera, quehan obtingut alguns premis molt destacats, com els premis CIRIT i els Vídeo Escoladel Departament d’Educació de la Generalitat, els Premis de Trobades de RecercaJove 2005 del Consell Comarcal del Baix Llobregat i el Premi CosmoCaixa. Sónpremis a l’esforç i la dedicació d’alumnes i professors, dels que també se’n fa ressò laciutat. L’alcalde els va felicitar i els va encoratjar a continuar amb aquest esperitinquiet i investigador que havien demostrat al llarg del curs. Aquests són els nomsdels alumnes premiats: Pau Colomina, Dani Amaya, Bea Murciano, Laura González,Natàlia López, David Alcaide, Rocío Carrasco, Alba Cuadrado, Nacho Alonso, SilviaMartín, Anna Díaz, Cristian Martín, Javier Carrasco, Anna Gemma Pérez, AntonioAguayo i Marc Puchades.Redacció

16 PRATEL

octubre 2005

El molí, peça molt valuosa del patrimoniindustrial català, es troba en procés derecuperació per a poder ser reconstruïtcom a testimoni de l’època més intensadels conreus d’arròs al delta.El procés de recuperació del molí arrosserde ca l’Arana, situat en un vell cobert albell mig de la nova llera desviada delLlobregat, ben a prop del mar, es trobaen la fase de desmuntatge de les peces,que s’estan traslladant una nau taller delpolígon industrial del Fondo d’en Peixo,

on s’hi fan les tasques de classificació irestauració.Aquesta actuació està emmarcada dins deles mesures compensatòries de les obresd’endegament del riu, gestionades perl’ACA (Agència Catalana de l’Aigua de laGeneralitat). La recuperació del molí és,doncs, resultat d’una estreta col·laboracióentre l’ACA i l’Ajuntament del Prat.El molí va funcionar, només, entre 1951i 1957, però en un període tan curt vaproduir més de 25 milions de tones

d’arròs. Gràcies a la seva curta vida enactiu s’ha conservat tan bé. De fet, n’hiha molt pocs a tot l’Estat.El procés de desmuntatge i recuperaciódurarà uns dos anys: caldrà manipular, unaa una, més de 70.000 peces, de materialstan diversos com ferro, cuiro i fusta. Laintenció de l’Ajuntament és reconstruir elmolí o les seves parts mes significatives iexposar-lo en un futur museu que es podriasituar a la reconstruïda Granja de laRicarda, al sud del casc urbà.

A l'esquerra, moment de la visita. A la dreta, peces del molí emmagatzemades a la nau del taller del Fondo d'en Peixo.

L’Ajuntament rescatael molí arrosser de ca l’Arana

17PRATEL

octubre 2005

Les obres per soterrar les vies, en marxa

L’advertència feta per l’Ajuntament pratenca l’inici de l’estiu, avisant que no permetrial’inici de les obres si no es complien lesclàusules de la Declaració d’ImpacteAmbiental (DIA), va tenir el seu efecte: afinals de juliol es va constituir la Comissióde Seguiment Ambiental del tram del TAVentre Sant Boi i Barcelona – Sants, formadaper representants del Ministeri de MediAmbient, de la Generalitat, de l’ens públicADIF (Administrador de InfraestructurasFerroviarias), del Parc Agrari del BaixLlobregat i dels quatre ajuntaments afectats(Sant Boi, el Prat, l’Hospitalet i Barcelona).

Garanties ambientalsEl consistori pratenc valora de manerasatisfactòria la constitució de la Comissió,que considera com a un “primer pas” enel bon camí, tot i que encara falten perdefinir aspectes importants, com detallsdel pla de treball o quina serà l’afectacióde les obres sobre el servei de rodalies deRenfe i les corresponents correccions.La Comissió de Seguiment Ambiental

L’Ajuntament del Prat va aconseguirque, a finals del passat mesde juliol, es constituís la Comissióde Seguiment Ambientalde les obres del tren d’alta velocitat(TAV), condició indispensableper a l’inici dels treballs.

s’anirà reunint periòdicament, de maneraque cada aspecte de les obres s’afrontaràamb les màximes garanties ambientals,seguint allò que estableix la DIA.Així, hi haurà indicadors permanentsd’aspectes com la qualitat de l’aigua i del’aire, la quantitat de pols en l’ambient, elsoroll... Pel que fa als aqüífers, tot el quees faci haurà de tenir el vist-i-plau de laTaula dels Aqüífers del Llobregat, on hiha representades totes les administracions.

Pel que fa al calendari de les obres, elstreballs importants (entrada de màqui-nes i afectació de les vies) no començaranfins a finals d’any. Des de finals d’agost,però, ja s’estan fent, a la zona de l’antigaSeda, tasques d’ubicació del campamentd’obres (casetes de direcció, acumulacióde materials..) acumulació de materialsi, en altres indrets, desviament deserveis afectats, neteja i tancament deterrenys, etcètera.

Aquesta imatge de la nostra ciutat canviarà radicalment el seu aspecte amb el soterrament de totes les vies.

PRATEL

octubre 2005

18

El tram urbà del riu es recuperaràper a l’ús ciutadàEl tram del Llobregat entre el pont del’autovia de Castelldefels i el pont deMercabarna es convertirà en un parcfluvial al qual es podrà accedir des de laciutat a través de la Ronda de Llevant.Després de mesos de negociacions entrel’Ajuntament i el Ministeri de MediAmbient, aquest darrer ha licitat les obresde modificació i millora de la canalitzaciódel tram urbà del Llobregat al seu pas pelPrat, entre el pont de l’autovia deCastelldefels i el pont de Mercabarna.Les obres, pressupostades en més de 10milions d’euros, podrien començar afinals d’aquest any i duraran un any i mig.Els treballs es faran sota la gestió del’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) dela Generalitat.El projecte preveu l’adequació hidràulicai mediambiental d’aquest tram de riu.Així, el Llobregat podrà assumir fortesavingudes d’aigua sense problemes(actualment aquest tram és un colld’ampolla, especialment al pont delferrocarril) i transformar-se en un tram

fluvial amable i accessible a la ciutadania.Diversos camins vorejaran la llera, a laqual s’hi podrà arribar des del casc urbàdel Prat a través de la ronda de Llevant,que caldrà fer permeable al pas de

vianants. També es construirà un granparc al costat de la planta de la Nissan,en uns terrenys que eren industrials ique l’Ajuntament va requalificar com azona verda.

Aquest espaifluvial,ara marginal,serà unimportantindret d'esbarjociutadà.

PRATEL

octubre 2005

PRATEL

octubre 2005

19

Quina vinculació hi tens, amb el Prat?Hi tinc una vinculació tant personal, através d’amistat amb gent del Prat comel Walter Garcia, el Josep Costa, el JosepLinuesa, l’Angela Juvé..., com tambéprofessional, ja que he vingut moltesvegades a treballar a la vostra ciutat. Ladarrera va ser l’any passat, al teatreModern. Fa un any, també hi vaig estartreballant en el rodatge d’una pel·lículaque encara no s’ha estrenat, que es diu

Beatriz-Barcelona, que es va rodar en unabona part al barri de Sant Cosme, endiversos equipaments de la ciutat.Un dels records més entranyables, però,el tinc de quan vàrem venir a treballar al’Artesà, l’any 1983, quan jo estava a lacompanyia Dagoll Dagom. Jo, llavors,vivia al barri de Gràcia i anar a treballara un teatre com l’Artesà, amb aquellsjardins..., era com marxar a un llocllunyà i diferent.

Com vas començar la teva carrera artística?Jo sóc de Badalona i allà tenia un noviet quefeia teatre amateur al Cercle Catòlic, m’hivaig aficionar, m’agradava, vaig fer les provesper entrar a l’Institut del Teatre, em varenadmetre... i ja va anar tot rodat, fins ara.

Al Prat, hi ha molta tradició teatral i moltsnois i noies que s’hi dediquen o volendedicar-s’hi. Què els diries, des de la tevaperspectiva de professional amb experiència?

“Ja n'hi haprou, demilionarisque ploren!”Des de l’any 1980,Mercè Arànega ha pujatals escenaris d’una gran partdels teatres catalans i hatreballat amb els grans directorsdel nostre país, però, cosesde la televisió, ha aconseguitla màxima popularitat a travésdel personatge de la Paquita,a la telenovel·la El corde la ciutat. Aquest anyés la pregonerade la nostra Festa Major.

Mercè ArànegaActriu i pregonera de la Festa Major

PRATEL

octubre 2005

20

“Un dels recordsmés entranyables,però, el tinc dequan vàrem venira treballar al’Artesà, l’any1983, quanjo estava a lacompanyiaDagoll Dagom.Jo, llavors, viviaal barri de Gràciai anar a treballara un teatrecom l’Artesà, ambaquells jardins...,era com marxara un lloc llunyài diferent”

Primer, que pensin si el que senten ésamor al teatre o el que volen és serfamosos, perquè no és el mateix, i no had’anar necessàriament lligat. Hi ha gentque confon el teatre amb ser famós. Sivolen fer teatre, ser actors o actrius, quees preparin, que es preparin molt i bé,perquè hi ha moltíssima gent, un excésd’oferta per a la demanda que tenim.

Però sembla que és un bon moment per alsactors i actrius, amb tantes sèries televisives...Sí, és clar que hi ha més oportunitats, ara;però també som molts més, hi ha unagran competència.

Parlant de fama, després de tota una vidasobre els escenaris, ha estat la televisió laque t’ha atorgat la popularitat que ara tens.Què en penses?Sí, és així i no hi ha res a dir. Faig televisiói m’agrada, i ho compagino amb el teatre

i amb alguna pel·lícula. Faig el quem’agrada i cada cosa té el seu públic.

Parlant de coses que t’agraden, aquest estiuhas estat la protagonista de Yerma al Grec.Com ha anat?Molt bé, molt maco, un paper a Yerma ésun dels màxims papers a què pots aspiraren teatre, i a mi Lorca m’enamora. Haestat fantàstic, encara que la veritat és quequan m’ho varen proposar em vaigacoquinar una mica; però amb el director,Rafael Duran, ja havia fet cinc muntatges.Era un espectacle molt sòlid i va tenirmolt de públic. El resultat, molt positiu.

Repassant el teu currículum es percep deseguida que has treballat amb una gran partdels directors consagrats del teatre català:Sergi Belbel, Rafael Duran, Àlex Rigola,Sanchís Sinisterra, Josep Montanyès, FaviàPuigcerber, Jordi Mesalles, Lluís Pasqual iun llarg etcètera.La veritat és que sí, que he tingut aquestasort. Quan treballes amb assiduïtat, tensl’oportunitat de fer-ho amb tots aquestsprofessionals de tanta qualitat. La primerafeina que vaig fer –cobrant!!- va ser “Unlloc entre els morts”, al teatre Romea, ambJosep Miralles i Pep Muntanyès.

Però, crec que també et prestes a fer teatremés alternatiu, oi?No només m’hi presto, m’agrada moltparticipar en muntatges de gent jove, sónmés arriscats, més atrevits. Jo he fet moltescoses

Però aquest teatre no sempre té els recursosque necessita...És cert, crec que cal que les administra-cions ajudin molt més aquest nou teatre,la gent jove, capaç de crear nous llenguat-ges, d’apropar el teatre a l’estètica i laforma de vida de la gent més jove, perquèsembla que el teatre s’està allunyant moltdel llenguatge més actual.

Com veus el panorama teatral actual aCatalunya?Des que vaig començar a treballar en això,he sentit que “el teatre està malalt”, peròla veritat és que no s’acaba de morir mai.

PRATEL

octubre 2005

21

Per interpretar, s’had’entendre lacomplexitat delpersonatge i la Mercè téla capacitat i el bagatgepersonal per ficar-se a lapell de qui ella vulgui,perquè la seva personaté la saviesa, la força, latendresa, l’humor,l’esperit inquiet i elpensament obertnecessaris per entendreel rerafons humà de totsels seus personatges.Això, però, no estàrenyit amb les coses quea la Mercè li agrada fer:jardineria, mitja , ganxeti passejar amb la sevagossa Trush –que, percert, va rescatar d’uncontenidord’escombraries. Lasenzillesa dels seus actesés el reflex d’unesperit serè, complex iric.

Ara hi ha moltes opcions, des del méscomercial, fins al que busca noves viesd’expressar-se. Torno a repetir que crecque s’hauria d’ajudar més el teatrealternatiu, en comptes d’anar a parargairebé tot al teatre més establert.

Parlem una mica de televisió. Què en pensesde l’èxit dels serials autòctons?Penso que per veure un serial veneçolà,és millor veure el que fem nosaltres, ambpersonatge més propers, més humans,que tenen els nostres problemes, quetenen un punt d’humor. Crec que aquestha estat l’èxit de “El cor de la ciutat” i detots els altres. Ja n’hi ha prou, demilionaris que ploren. Nosaltres ni somtan rics ni tampoc plorem tant!

Aquestes històries estan servint com ainstrument de difusió d’idees, de formesde vida...La televisió és una eina, i es pot fer servirde moltes maneres. Crec que és interes-sant que es treguin temes i es resolguinde maneres diferents. Crec que això hade servir no per donar lliçons morals, sinóperquè la gent hi vagi pensant.

Suposo que ara molta gent et coneix com laPaquita. Com és aquest personatge?És una dona lluitadora, amb caràcter, aqui la vida les hi va fotent És vídua, sensefeina, amb una filla amb problemes, l’hanviolada... Però és d’aquesta mena de gentque batalla i se’n surt! També té sentit del’humor i és una mica manaire...

Com t’has sentit en la seva pell?M’hi he sentit molt bé, tant amb elpersonatge com amb el treball, i sobretotamb els companys, especialment amb laMariona (feia de Marta, la seva filla), iamb la Remei, que tenim molta amistat.

I tot això, ho has compaginat amb el teatrei altres activitats...Sí, la veritat és que hi ha dies que haig dedinar al cotxe o m’emporto una carma-nyola amb el menjar..., però faig el quevull. Una altra cosa que m’agrada fer ésanar per les biblioteques llegint textosd’autors diversos. Crec que és una tascamolt important, la d’apropar la lectura ala gent. M’agraden molt els llibres.

I ara, què?Doncs, projectes molt engrescadors. Me’nvaig a fer una obra a Madrid, al Teatro de laAbadia, de protagonista en una direcciód’Àlex Rigola, amb l’obra El largo viaje haciala noche. És el primer cop que marxo aMadrid a fer una feina d’aquesta impor-tància. Estic molt entusiasmada i contenta!

Doncs, nosaltres també estem moltcontents de tenir una pregonera de FestaMajor amb la qualitat professional ihumana de la Mercè Arànega. T’esperemal balcó de l’Ajuntament.

Dolors Pérez Vives

PRATEL

octubre 2005

22

Prat Espais, empresa municipal d’habitatgei aparcament, obre les seves portes

Prat Espais és una empresa municipalcreada per l’Ajuntament del Prat perintentar pal·liar dues realitats que afectenal municipi: el tema de l’habitatge i elsproblemes d’aparcament.Pel que fa a la promoció de nous pisos, jas’ha posat la primera pedra de la promocióPrat Sud Remolar (veure pàgina 23). Unaltre projecte que es durà a terme, és lacreació d’una borsa de lloguer d’habi-tatges en la qual Prat Espais actuarà coma mediador entre propietaris i llogaters is’encarregarà de la gestió, amb la Gene-ralitat, de les ajudes al lloguer i rehabi-litació d’habitatges.Prat Espais també s’encarregarà de laconstrucció d’aparcaments subterranis

El 4 de juliol va obrir al públicla nova seu de Prat Espais SLU,al número 49 de la Carreterade la Bunyola. Aquesta empresamunicipal vol donar suport a laciutadania en les seves necessitatspel que fa a l’accés a l’habitatgei a l’aparcament.

Prat Espais obre de dilluns a dijous, de 9 a 14 h i de 16 a 19 h. Divendres, de 9 a 14 h. Tel. 933705054Correu electrònic info@pratespais.com.

Prat Espais, empresa municipal d’habitatgei aparcament, obre les seves portes

sota sol públic. Entre els projectesprevistos hi ha la construcció d’aparca-ments a l’avinguda de la Verge de Mont-serrat i a la plaça Blanes/Jardins de

Garrovillas, a més d’altres actuacions coml’ampliació de l’aparcament sota el centrecívic Sant Jordi - Ribera Baixa i el del futurcentre cultural de la plaça de Catalunya.

PRATEL

octubre 2005

23

Primera pedra de la promociód’habitatges Prat Sud-RemolarEl dia 12 de juliol va tenir lloc l’acte de col·locació de la primera pedra de la promoció de pisos de proteccióoficial situats a l’avinguda de Remolar amb Onze de Setembre.

Acteprotocolaride col·locacióde la primerapedra dela promociód'habitatges.

La promoció d’habitat-ges de protecció oficialPrat Sud-Remolar cons-tarà de 205 pisos (143 decompra i 62 de lloguer)d’entre 1 i 4 habitacions,amb plaça d’aparcamentvinculada.Els habitatges s’atorgaranmitjançant sorteig públicentre aquelles personesque compleixin els requi-sits que es donaran aconèixer mitjançant unacampanya informativa alsetembre/octubre.Les sol·licituds es reco-lliran a les oficines del’empresa municipal d’ha-bitatge i aparcament, PratEspais, entre finals d’octu-bre i el mes de novembrede 2005. Es preveu l’aca-bament de les obres d’aquesta promoció peral primer trimestre de l’any 2007.L’oficina de Prat Espais està oberta a totala ciutadania del Prat de Llobregat, a laseva seu del carrer de la Carretera de LaBunyola, 49. També es poden fer consul-tes mitjançant telèfon (933705054) o percorreu electrònic (info@pratespais.com).A l’acte de col·locació de la primera pedrahi van assistir personalitats polítiques i

Aparcament subterrani a Verge de MontserratPrat Espais i l’Ajuntament del Prat estan gestionant de manera conjunta la construcció del primeraparcament subterrani municipal, així com la urbanització de la superfície. Aquest aparcament estaràsituat a l’avinguda de la Verge de Montserrat, entre l’avinguda del Remolar i el carrer de Ramon Llull,aproximadament.

tècniques, com ara l’alcalde del Prat, LluísTejedor; el director general d’Habitatgede la Generalitat, Ricard Fernández; el

president de RASA (Rehabilitació iArquitectura, SA) Andreu Perelló; aixícom representants de les entitats veïnals.

PRATEL

octubre 2005

24

Els ocells fan niu a les Cases d’en PuigEl primer cap de setmana del mes d’octubre se celebra a tot arreu el Dia Mundial dels Ocells. I al Centred’Informació Ambiental del Prat Cases d’en Puig volen fer-ne festa grossa: una exposició, una xerrada, un taller decants d’ocells, exhibició d'un documental, visites a les reserves naturals del delta, classes de cuina d'ous...

¬ Aus. Adaptacions al medi.Exposició que es pot visitarfins el 13 d’octubre. S’hi des-taquen 10 espècies d’ocells,seleccionades per algunaadaptació al medi molt carac-terística, i un audiovisualsobre el vol de les aus.¬ Els ocells del delta delLlobregat. Xerrada, el dia 29de setembre a les 19 h, acàrrec de Ricard Gutiérrez,ornitòleg i director de lesReserves Naturals del deltadel Llobregat.¬ Taller de cants d’ocells. El6 d’octubre a les 19 h, EloïsaMatheu i Francesc Llimona,experts ornitòlegs, ens desco-briran com conèixer i distin-gir el cant dels ocells méscomuns.¬ Doñana, cuadernos en lared. Documental que espassarà el 13 d’octubre a les 19 h, sobreels quaderns de camp dels naturalistes delParc Nacional de Doñana¬ Sortida a les reserves del delta. L’1d’octubre, a les 10 h. Cal fer inscripció,ja que les places són limitades. El preués de 8 ˛¬ L’ou, font de proteïnes. Taller de cuinaque es fa el 3 d’octubre, a les 10.30 i a

les 19 h. Els ous d’estruç, de guatlla od’ànec són algunes de les varietats d’ousque trobem al mercat. De la mà del’Esther Pardo, coneixerem les sevespropietat nutritives i la millor manerade cuinar-los.Per a més informació sobre aquestesi altres activitats, consulteu el webwww.casesdenpuig.com.

Nova entitat gestoraL’Associació Catalana de Cases de Colònies(ACCC) ha obtingut la concessió administrativade gestió dels serveis i programes que es fana Cases d’en Puig. L’ACCC és l’entitatde la Fundació Catalana de l’Esplai que gestionales cases de colònies i els programes d’educacióambiental i conservació de la natura i téuna experiència reconeguda en aquest àmbit.

Un abellarol,amb menjaral bec(en castellà,abejarucocomún;nom científic,Meropsapiaster).

PRATEL

octubre 2005

25

Les activitats d’educació ambiental Un Pratd’activitats agrupen en diferents programes.Un Corriol pel Delta inclou activitats dedescobriment del medi natural del muni-cipi: es visita la platja, la pineda de CanCamins, el parc agrari... En aquestprograma hi van participar 1.363 alumnes.Et baralles amb les deixalles és unprograma on aprenen a generar menysresidus i a reciclar. Hi van participat1.584 alumnes.L’aigua a les nostres vides presenta el ciclede l’aigua i la importància d’aquest elementper a la vida. Des de fa dos anys es fa l’Eco-auditoria de l’aigua, amb la qual els centres

docents calculen l’aigua que consumeixen iapliquen mesures d’estalvi. En aquestprograma van participar 1.672 alumnes.En altres activitats han participat 1.971alumnes. De cara al curs 2005-2006,s’amplia l’oferta a les escoles. S’inicien

activitats per a tots els nivells educatiusrelacionades amb la carxofa i s’amplienles activitats relacionades amb els residuslligades a la campanya Al Prat menysresidus. Així s’inicia l’Ecoauditoria deresidus al centres escolars.

Educacióambientalper a 6.600alumnesDurant el passat curs escolar un totalde 6.590 alumnes del Prat (i mésde 6.000 d’altres municipis)van participar a les activitatsd’educació ambiental realitzadesdes de les Cases d’en Puig.

Milers d'escolars pratencs visiten cada any les Cases d'en Puig.

PRATEL

octubre 2005

26

PRATEL

octubre 2005

27

La millora de la ciutat no ha fet vacancesDurant els mesos d’estiu, aprofitant que l’activitat del trànsit a la ciutat disminueix sensiblement, l’Ajuntament reforçatasques de manteniment i millora de la via pública.

Asfaltat de carrersDurant la primera quinzena de l’agost es van asfaltar diversostrams de carrers (Mataró entre Carretera de la Bunyola i Canetde Mar; Canet de Mar; Tarragona entre Masnou i Canet deMar; Tossa de Mar; i Gavà). Desprès de Feta Major està previstasfaltar la resta de carrers inclosos al Pla d’Asfalt d’enguany. Entotal s’hauran asfaltat uns 13.000 metres quadrats.

Paviment i barreres arquitectòniquesDurant el mes de juliol s’han realitzat tasques de mantenimentals carrers Gavà i Castella (reposició de paviment) i al setembreestà previst realitzar-ne en altres vies. A més, en breu s’engegaràde nou el Pla de Supressió de Barreres Arquitectòniques,especialment el rebaix de voreres, on s’avançarà als principalseixos de la ciutat (en total es faran 51 passos nous als eixos

Remolar, Verge de Montserrat, Lleida, Riu Llobregati Jaume Casanovas).

PintadesLes màquines que treballen en la retirada de pintadesa les façanes (grafitis i tags) s’han centrat especialmentdurant l’agost i principis de setembre en la neteja deles pintades fetes als centres escolars de la ciutat, totpensant en l’inici del curs.

Senyalització horitzontalDurant els mesos d’estiu s’han repintat al voltant de250 passos de vianants per tota la ciutat. Una partd’aquesta tasca s’ha fet de nit per evitar problemesamb el trànsit i amb el servei d’autobusos.

PRATEL

octubre 2005

28

Durant el Ple del passat 6 de juliol es vafer pública la renúncia, a tots els càrrecspúblics, del fins aleshores regidor dePromoció Ciutadana i Cooperació,Francisco Villena, del grup d’ICV, permotius personals. Villena també erapresident d’ICV al Prat, càrrec en el qualva ser substituït per Rafael Duarte,portaveu d’ICV a l’Ajuntament i tinentd’alcalde de Serveis Centrals i Economia.A Villena el substitueix, com a regidor dePromoció Ciutadana i Cooperació,Francisco Cerdá (ICV), fins aleshoresregidor sense cartera. D’altra banda, el Plad’Actuació de Sant Cosme deixa de

dependre d’aquesta regidoria i passa aformar part de l’Àrea d’Urbanisme,Territori i Medi Ambient.

El lloc vacant de regidor sense cartera l’ocupa,des del Ple municipal del 14 de setembre,Margarita García Domínguez (ICV).

FranciscoVillenadeixael càrrecde regidor

Villena rep una placa commemorativa de mans de l'alcalde, Lluís Tejedor, durant el Ple municipal en quèes va acomiadar del seu càrrec.

PRATEL

octubre 2005

29

PRATEL

octubre 2005

30

El teatre amateurdel Prat, a escenaEl mes de novembre, el centre cívic Sant Jordi - Ribera Baixa serà l’escenarion els grups de teatre amateur podran mostrar-nos les seves representacions.

Amb el nom de El Prat a escena l’Ajunta-ment ha impulsat la primera mostra deteatre amateur de la nostra ciutat, que secelebrarà al centre cívic Sant Jordi –Ribera Baixa els caps de setmana de no-vembre. La mostra està pensada per a totsels grups d’arts escèniques de la nostraciutat, alguns d’ells integrats en entitatsde diversa índole.Abans de l’estiu, el centre cívic va acollirunes jornades de formació en les quals

van participar un total de 6 col·lectiusteatrals. L’objectiu principal de El Prat aescena és la formació, la creació i la difusióteatral a través dels grups amateurs.Un altre projecte de El Prat a escena és laselecció d’un col·lectiu local de teatreamateur per a participar en el circuitcomarcal de teatre Baix Gira en la properaedició de tardor de 2005. Els grups selec-cionats per representar el Prat són Pros-cenio Teatro i el Col·lectiu Transparència.

Representació del Col·lectiu Transparència, un dels grups teatrals amateurs de la nostra ciutat.

Commemoracióde l’Onze de SetembreLa Diada Nacional de Catalunya es va celebraral Prat amb una ballada de sardanes i unaofrena floral de les entitats el dia 10, al parcdel Fondo d’en Peixo, i l’actuació de l’esbartdansaire Ciutat Comtal al teatreModern, el dia 11.

Traspàs dels Gegantsde CatalunyaEl passat mes de juliol es va fer a Capellades(Anoia) l’acte de traspàs dels Gegants de

Catalunya,per part dela colladel Prata la collad’aquesta localitat,que és CiutatGegantera del’any 2005, desprésque l’any passatho va ser el Prat.

PRATEL

octubre 2005

31

Entre les funcions del Consellfigura l’impuls i el seguiment delPla Local per a una Nova Ciuta-dania i Immigració, projecte iniciatfa un any per potenciar els valorsde la convivència i la diversitat ifacilitar la bona integració socialde les persones nouvingudes.Actualment, més de 4.300 veïnsi veïnes del Prat tenen proce-dència estrangera, és a dir, el6’9% del total, un percentatgesensiblement més baix que lamajoria de ciutats similars a lanostra. És per això que al Pratsom en un moment privilegiatper construir entre tots una visiópositiva i integradora d’aquestanova diversitat. La Taula aportaràuna visió àmplia i des de diversesperspectives del fet migratori,promourà el diàleg i consens davant desituacions complexes i proposarà idees iaccions per millorar la cohesió social.

Algunes frases,algunes ideesA continuació us presentem un recull defrases pronunciades durant l’acte deconstitució del consell per part d’algunsdels assistents, membres de la comunitateducativa de la ciutat, del movimentveïnal, de les associacions de representantsd’origen estranger, d’agents socials id’entitats cíviques.

“No treballem per a la immigració, sinóper a tota la ciutadania” (Maria JoséAlbaladejo, regidora delegada del Progra-ma per a una Nova Ciutadania i Immi-gració); “No ens interessa la multicul-turalitat, on coexisteixen separadamentdiferents cultures, sinó la interculturalitat,que vol dir interrelació entre uns i altres”;“La Taula és una oportunitat per arribara aconseguir que tothom siguem ciuta-dans de ple dret”; “Es coordinant-nos

entre tots com podrem donar respostesglobals i coherents davant la riquesa de lanova societat i la coexistència de cultures”;“En el nostre mosaic social, la diversitat,cada vegada més, és un repte, unaoportunitat, una necessitat i un dretpermanent d’enorme complexitat. (...)Seny, responsabilitat, compromís i diàleg.És el que cal per a aconseguir que tots itotes tinguem igualtat de drets” (LluísTejedor, alcalde del Prat).

El Saló de Plens, durant l'acte de constitució del nou consell municipal.

Consell municipal de Nova CiutadaniaEl Saló de Plens de la Casa de la Vila va acollir, el passat 29 de juny, l’acte de constitució del Consell Municipal“Taula per a una Nova Ciutadania”, integrat per una trentena de persones del teixit associatiu de la ciutat.

PRATEL

octubre 2005

32

Dones assistents a un curs de noves tecnologies al Centre de Promoció Econòmica.

Nous cursosde formaciólaboralEl Centre de Promoció Econòmicade l’Ajuntament (C. Moreres,48. Tel. 934786878) ofereix,tant per a persones en actiu comen atur, cursos en les especialitatsd’informàtica i noves tecnologiesque recullen un ampli ventall de nivells,des dels bàsics fins a graus avançats.

L’entorn laboral i les necessitats deformació professional dels treballadorscanvien a un ritme tan ràpid que elCentre de Promoció Econòmica (CPE)ajusta, any rere any, una propostaformativa que doni resposta a lesnecessitat de les empreses, pel que fa ala millora dels coneixements i leshabilitats dels seus treballadors, cosa queles fa més competitives.L’oferta formativa també s’adreça a quientén la seva formació professional comuna oportunitat per a l’accés, millora ipermanència en un lloc de treball.

Els coneixements i habilitats relacionadesamb les tecnologies de la informació i lacomunicació són un factor clau enl’educació i formació pel treball.Els cursos que ofereix el CPE són tant pera persones en atur (Auxiliar de comerçexterior, Aplicacions informàtiques degestió, Soldador d’estructures metàl·liques

lleugeres i Iniciació a la informàtica i aInternet) com per a treballadors/es en actiu(Word, Excel, Internet, Internet i correuelectrònic, Comptabilitat informatitzada,Gestió d’estocs, Tècniques de venda,Màrqueting estratègic i conceptual, Gestióde pimes, Anglès, Electricitat i Prevencióde riscos laborals).

PRATEL

octubre 2005

33

Vueling, primera companyiaaèria amb seu al PratVueling, companyia aèria de nova genera-ció, fa un any que es va instal·lar al Parcde Negocis Mas Blau 1 del nostre muni-cipi. És la primera companyia aèria ambseu al Prat i a Barcelona, i vol esdevenir “lacompanyia aèria catalana de referència”.Vueling va decidir ubicar-se al costat del’aeroport del Prat perquè és el tercer mésimportant d’Espanya, no hi ha capaerolínia ubicada i amb la certesa que lamarca Barcelona dóna un valor afegit. Nohem d’oblidar que el mercat català éspotencialment molt important, ja queCatalunya és la comunitat autònoma detot l’Estat que més viatja. El fet d’estar alParc de Negocis Mas Blau, a menys de 2quilòmetres de l’aeroport, els dónacapacitat de reacció, ja que són unaempresa molt àgil.Vueling té vols nacionals i internacionals.Des del Prat volen a les Illes, Madrid,València, Màlaga, Sevilla, Bilbao, París,

Brussel·les, Milà, Roma i Lisboa. Des deValència, la segona ubicació més impor-tant de la companyia, volen a Bilbao,Eivissa, Sevilla, Brussel·les, Milà i París. Ides de Bilbao volen a Barcelona, Màlaga,València i Roma. Tot això fa un total de56 vols, 23 rutes i 14 ciutats. I arriben alsaeroports principals d’aquestes destina-cions, fet que els diferencia de lescompanyies de baix cost.

Avions nousi preus agressiusUn altre tret diferencial d’aquestacompanyia és que tots els avions són nous,en concret Airbus 320. Els seus preus sónmolt agressius, tot i que arriben alsaeroports principals. Garanteixen el nooverbooking (sobrereserva), i és preen deser la companyia amb la puntualitat méseficient. Són també molt flexibles, ja queamb dues hores d’antelació es pot canviar

el destí i el passatger. Tot això amb unservei excel·lent. Vueling va començaramb una clientela jove i entorn al lleure,però actualment això està canviant, ja quehan aconseguit entrar al mercat de lespetites i mitjanes empreses. De fet, jaanuncien més vols a Madrid per acon-seguir fer ombra a Iberia en el pont aeri.Aquesta companyia catalana va començaramb dos avions (leasing) amb la previsiód’arribar a 9 avions a finals de 2005 i l’anyvinent volen arribar als 20. L’any 2004van obrir la companyia amb 36 treba-lladors i, en menys d’un any, ja han arribata 305 entre el personal de terra i el d’aire.És una empresa molt jove, que estàcreixent molt, ja que han duplicat en deumesos les previsions d’un any. Han arribatja a més d’un milió de passatgers.

Per mantenir elseu creixement,Vueling teprevist invertiren més avions,destinacionsi personal.

Elvira Aceves

PRATEL

octubre 2005

34

El nou projecte del CB PratMoltes coses han canviat en el primer equip de bàsquet pratenc en nomésdos mesos. La decepció que va suposar la fase final disputada a Palència almes de juny ha estat el principi d’una autèntica revolució.

Novament, la vinculació amb el Joventutde Badalona serà clau en l’èxit del CB Praten una lliga EBA que aquesta temporadaes presenta especialment complicada pelsnombrosos desplaçaments i en la quall’objectiu torna a ser l’ascens a LEB2.Degut a la marxa de Sito Alonso comajudant d’Aíto García Reneses a labanqueta de la “Penya”, l’equip pratencva estrenar nou entrenador a la primerajornada de lliga, Carles Duran, un tècnicconsagrat també com ajudant d’Aíto al’ACB i home de confiança de l’entitatbadalonina.

Sense Xavi MartíUn dels jugadors més emblemàtics del’esport pratenc, Xavi Martí, s’ha retiratdel bàsquet, després de gairebé sis

temporades al CB Prat. Un altre jugadorimportant, Pere Coromines, també hacausat baixa. El reforç estrella per intentarsuplir aquestes dues baixes és CarlesLarraz, jugador amb experiència i demolta qualitat que és expert en ascendirequips a LEB 2.

Plantilla 2005-2006La plantilla d’aquesta temporada laformen els bases Manel Núñez, DavidMartínez i Pau Ribas; els alers Joan JordiVall-Llobera, Carles Larraz i AlbertTeruel; els ala-pivots Oscar Andrés i HenkNorel; i els pivots Diego Araque, ChusBenito, Hernán Olaguibe i MarcelGarcía.

El CB Pratestá concentraten assolirl'objectiude l'ascensde categoria.

David Vert

Cursa PopularAmb la Festa Major arriba undels esdeveniments esportiusmés destacats a nivell departicipació ciutadana, latradicional Cursa Popularorganitzada per l’Ajuntamentdel Prat de Llobregat. Tothomestà convidat a gaudir pelscarrers pratencs d’una provaque s’ha consolidat com una deles més importants delcalendari atlètic de la nostraciutat. La cita és el diumenge25 de setembre. La cursa

infantil s’iniciarà a les 9:30 hores i, mitja horamés tard, es donarà el tret de sortida al’absoluta. La prova començarà el seu recorreguta l’Avinguda Apel·les Mestres i l’arribada serà alCEM Sagnier.

RítmicaEl Club Escola Rítmica Prat ha assolit un rècordGuinness després d’aplegar a 267 gimnastesrealitzant el mateix exercici durant dos minuts.A l’acte, fet al CEM Sagnier, van participargimnastes de renom com la campionad’Espanya Almudena Cid. L’ organització vadestacar sobretot els llaços establerts ambentitats d’arreu de Catalunya i la gran respostadel món de la rítmica a la seva crida.

VoleibolEl CV Prat tornarà a jugar aquest any a laPrimera Catalana. L’equip de Juan CarlosMoreno tenia moltes opcions d’ascendir decategoria després de la tercera posició al “playoff” disputat a Llorca (Múrcia). Tot i així, laFederació Espanyola han col·locat al Xàtiva a laplaça que, en teoria, era pels Víkings. Un noucontratemps per l’entitat pratenca que, això sí,podrà gaudir aquest any del seu equip femení ala Primera Catalana.

PRATEL

octubre 2005

35

La AE Prat comienza la nueva temporadaconvencida de que la exitosa recetaempleada por Manolo Márquez resultaráigualmente efectiva en la Tercera División.La pregunta que todo socio y aficionadose hace ahora es si realmente el bloque yel sistema que tan buenos resultados dioen la Primera Catalana conseguirágarantizar una campaña plácida para elequipo pratense.La permanencia es el primer objetivomarcado, aunque el optimismo generadola temporada pasada ha llevado a muchosa soñar con metas más altas. Ello no es deextrañar: el excelente rendimiento de laAE Prat ha hecho incomodar incluso alos equipos más veteranos en la categoría.Los rivales recelan que detrás de esterecién ascendido puede estar camufladoel equipo revelación de la temporada.

Evitar el triunfalismoNi las palabras de elogio, ni tampoco labuena temporada pasada, servirán a la AEPrat para ganar los difíciles encuentrosque se le presentan en este campeonatotan duro en la Tercera División. Será éstauna de las frases que más repetirá elentrenador a sus jugadores para concien-ciar a su plantilla de que la ambición dela AE Prat llega más allá de un ascenso aTercera. Para empezar, desde todos losestamentos del club, se quiere evitar eltriunfalismo de cada inicio de campeo-nato. La humildad con la que se afrontaeste año la Tercera División vienerespaldada por las últimas decepciones enla categoría.

La Tercera División ha comenzado suandadura en una temporada que se prevéemocionante y atractiva. El calendario delos primeros partidos augura un inicioduro para los pratenses. Girona, Perelada,Castelldefels, Gavà y Cornelláàson losrivales con los que la AE Prat se verá lascaras en estas primeras jornadas.

La fórmula del éxito

David Vert

Plantilla 2005-06Porteros: Josep COSTA, VíCTOR Fernández, TONITexeira (EF Prat Bl.); Defensas: Francisco J. MORENO,XAVI VALLS, ROBERT Vigara, Albert COMAS, IVANSánchez, Víctor Rodríguez -GALLEGO- (CE Masnou),Alex OLIVARES (CE Manresa); Centrocampistas:Jordi PARRALEJO, Carlos Rodríguez -CARLITOS-(CE Europa), ÁLEX PÉREZ, Iván Casar -IVI- (CEEuropa), Daniel FERMOselle (EF Prat B.), Enric PALET(CE Marianao P.); Delanteros: Manuel Navarro -LOLO-, JAIME Fuentes, MIGUEL RUBIO, BENJAmíLlorente; Entrenador: Manuel Márquez Roca

Este año, el equipo juega en Tercera División, una categoría atractiva pero dura y exigente.

PRATEL

octubre 2005

36

El 17 de febrer passat, un col·lectiu depratencs i pratenques van fer pública iefectiva la seva decisió de crear una novaassociació al nostre municipi, ACSUR- Las Segovias. Tot i ser l’entitat mésjove de la ciutat, han començat ambmolta força, ja que ben aviat obriran ales Cases d’en Puig “El racó del món”,un centre d’informació de cooperació ide comerç just.“Les grans organitzacions no governa-mentals i administracions com l’Ajunta-ment del Prat aporten diners a projectesde desenvolupament en països neces-sitats”, explica la presidenta de l’entitat,Pilar Eslava, “i nosaltres ens em d’ocuparde conscienciar la gent del Prat i, sobretot, d’informar-la per saber en què s’estaninvertint els diners pel que respecta a lasolidaritat i quins projectes s’estan duenta terme des de el nostre municipi”.Qualsevol pratenc podrà acostar-se a “Elracó del món” per informar-se de qualse-vol dubte que tingui respecte a lasolidaritat i la cooperació. A més, aquestespai comptarà amb un petit espai

reservat al comerç just amb productesque van des de el cacau o el cafè fins asamarretes o objectes de regal. Així, laciutadania del Prat tindrà la possibilitatde fer un regal alhora que contribueixen crear un món més just.

Botiga de comerç justEl comerç just és sempre garantiad’igualtat de gènere, salaris dignes,respecte al medi ambient i una lluitacontra l’explotació infantil. Quan decidimanar a un establiment i comprem produc-tes de comerç just ens estem assegurantque les persones que han treballat perelaborar-lo tenen unes condicions dignesde treball i que no s’incompleix cap delsseus drets, no només laborals sinó tambéhumans, alhora que ens estem assegurantde comprar un producte de qualitat.

El Prat, municipi solidariActualment, ACSUR-Las Segovias té mésde dos-cents socis arreu de Catalunya.Sense comptar Barcelona, el prat és undels municipis amb més socis i un delspioners, juntament amb Badalona iGirona, en obrir la seva pròpia seu.Per fer-ho possible, al Prat hi ha 10persones que treballen intensament i quehi dediquen moltes hores del seu tempslliure. Però, tal i com assegura una de lesmembres de la junta, Vicki Eslava,“guanyem el nostre temps” per mirar deposar el seu granet de sorra en aquest móni canviar en la mesura que els siguipossible tot allò que no els agrada.

El Prat,un racódel món“Sensibilitzar el nord deles problemàtiques del sud”és la lluita que ACSUR—Las Segoviasha portat fins al Prat.

Laura Quinto

Les nostres entitats

PRATEL

octubre 2005

ACSUR — Las Segovias

Membres de la junta directiva de la secció pratenca de l’organització no governamental ACSUR—Las Segovias.

36

ACSUR Las Segovias (Associacióde Cooperació amb el Sud)Adreça: C. Dolores Ibárruri , 45Telèfon: 933708842e-mail: elprat@acsur.orgWeb: http://www.acsur.org

PRATEL

octubre 2005

37

El Prat Ràdio apuestapor la información

Octubre2005

oportunidad de conocer lo que sucede enlas localidades del Baix Llobregat en elinformativo comarcal, que se realiza enel Prat Ràdio a las 13.30 h, y de seguir lainformación general a través del infor-mativo de COM Ràdio, a las 14 h.La oferta deportiva se centra en laactualidad local, con las dos ediciones defin de semana del programa El PratEsports, los sábados de 18 a 20 h y losdomingos entre las 12 y las 14 h.Otro espacio que se ha renovado y quedurante la nueva temporada tendrámucha más presencia en las calles de laciudad es el magazine matinalPlaneta Prat. De lunes a viernes, de 9 a13 h, Noelia Tomás y su equipo seguiránacercándonos toda la actualidad de la

La temporada 2005-2006 de El PratRàdio (91.6 de la FM) arranca duranteeste mes de septiembre con novedades ensu programación y una apuesta decididapor la consolidación de la emisoramunicipal como punto de referenciainformativo de la ciudad.Los servicios informativos de El PratRàdio se han reforzado con el objetivo deampliar la cobertura de todo lo quesucede en la ciudad: a las 13 h, 30minutos de información local y, de lunesa viernes a las 19 h, el espacio Contra-senyes, con análisis en profundidad sobrela actualidad política, social, deportiva ycultural local.También en el ámbito informativo, todoslos oyentes tienen, por cuarto año, la

ciudad y a todos los protagonistas de lavida social, política, asociativa y culturalde El Prat.El Prat Ràdio, además de a través del 91.6de la FM, también se puede escuchar através de Internet en www.elpratradio.com.

Primer pas cap ala Televisió Digital TerrestreEn el Ple municipal del passat mes dejuliol, es va a adoptar, per unanimitat detots els grups polítics del consistori (ICV,PSC, PP, i CiU), el compromís deconstituir una comunitat de municipisamb els ajuntaments de Castelldefels,Gavà, Viladecans i Sant Boi, per a la gestióassociada d’un programa de televisió localamb tecnologia digital terrestre.Aquest és el primer pas per a podersol·licitar a la Generalitat de Catalunya, laconcessió administrativa per la gestiód’aquest canal de televisió digital terrestre(TDT). Aquest és un nou sistema d’emis-sió basat en la tecnologia digital, que apartir de l’any 2008 (segons el Pla Tècnicaprovat pel Govern de l’Estat Espanyol),substituirà el sistema analògic actual.En el món de la televisió local, aquestcanvi tecnològic significa també uncanvi de model de televisió, ja que deixade ser estrictament municipal, perpassar a ser d’àmbit territorial. A lacomarca del Baix Llobregat, hi podranhaver entre 2 i 4 canals de titularitatpública, encara a determinar per laGeneralitat de Catalunya.L’Ajuntament de Prat ha optat per crearun projecte de TDT amb les ciutats deCastelldefels, Gavà, Sant Boi i Viladecans,amb criteris de proximitat territorial id’interessos socials comuns.

El Prat Ràdioya dispone deunidad móvil.

PRATEL

octubre 2005

38

ell mateix ensenyarà laseva fàbrica. Quatredels nens són un expo-nent exagerat dels vicisque acumulen moltsdels infants del móncapitalista. El cinquè,com no, és el bonda-dós Charlie. Al llargdel viatge per l’interiorde la fàbrica, tots ellsaprendran importantslliçons, inclòs WillyWonka.

El món de BurtonLa posada en escenade Burton és una re-presentació portada al’extrem de les fanta-sies infantils de sem-pre, però amb un re-gust macabre segell

del director. Rius de xocolata es barregenamb personatges sortits d’un malson, totamanit amb divertides cançons inter-pretades pels petits treballadors de Wonka.La popular història de Dahl, ja portada alcinema l’any 1971, Willy Wonka & thechocolate Factory amb l’inefable GeneWilder de protagonista i dirigida pel discretMel Stuart (Si avui és dimarts això és Bèlgi-ca), adquireix tot el seu esplendor a la ver-sió de Burton, que més enllà fins i tot delpropi argument, sap com tocar la conscièn-cia de l’espectador. Una magnífica i brillantfotografia i una molt adequada direccióartística completen aquesta història queens ha donat una nota de qualitat en unestiu cinematogràfic més que discret.

Charlie y la fábrica dechocolate. Director: TimBurton. Guió: John Augustsobre una novel·la deRoald Dahl. Música: DannyElfman. Fotografia:Philippe Rousselot.Intèrprets: Johnny Depp,Fredie Highmore, DavidKally, Helena BonhamCarter, Noah Taylor, JamesFox, Christopher Lee.Durada: 115 minuts.

Charlie Bucket viuamb els pares i elsseus quatre avis enuna casa en runes, iamb prou feines po-den menjar cada dia.La xocolata és l’únicluxe que es permeten, el dia de l’aniversaride Charlie, que té com a únic regal unataula de xocolata Wonka. Tot es complicamés quan al pare l’acomiaden de la feina.Som davant d’una faula amb missatge. Defet, el món dels contes acostuma aarrencar amb terribles panorames plensde misèries, odis, revenges i morts. I sino, repasseu tot l’imaginari amb el quehem crescut i que va molt més enllà de lacomentada mort de la mare de Bambi!

La moral de la històriaEls Bucket són feliços, malgrat lesdificultats, i, a més, s’estimen! A l’altrabanda de l’espectre social hi ha unmisteriós personatge, Willy Wonka, queviu sol i aïllat del món i que, gràcies a laseva gran fàbrica de xocolata, ha acumulatuna gran fortuna.

Vegeu-la al Cinema Capri

El somni dels nens?La darrera estrena de l’imprevisible Tim Burton, després de la intimista i premiada Big fish, és una faula sobrel’avarícia i l’orgull que fa olor de xocolata en tots els seus fotogrames.

Marga Gómez

Un dia, Williy Wonka decideix fer unconcurs mundial per triar cinc nens als què

L’equip habitualUn dels millors elements del cinema Burton ésel seu equip artístic. Per sobre de tots, l’increïbleJohnny Deep, que ja havia treballat amb Burtonen tres ocasions (Eduardo Manostijeras,Ed Wood i Sleepy Hollow) és Willy Wonkaen una interpretació plena de matisos, tot i queen algun moment ens recordi Michael Jackson.També destaca el petit Freddie Highmore, queja se les havia vist amb Deep a Descubriendonunca jamás. Deep Roy (El planetade los simios i Big Fish) dóna rostre comúals petits treballadors de la fàbrica i HelenaBonham repeteix amb Burton, de qui es parellasentimental, després d’El planeta de los simios.Destaca la recuperació de Christopher Lee, que viuuna revifalla gràcies a la saga de Georges Lucas.

PRATEL

octubre 2005

39

Cinema Capri23 de setembre: Adivina quien.24, 25 i 26 de setembre: Charliey la fábrica de chocolate.Programació d’octubre: Torrente3, Cindirella man, La madre delnovio, Princesas y La leyenda delZorro. Us preguem que confirmeuprogramació, dates i horaris,trucant al telèfon 933795943.El TalleramFira informativa de l’oferta decursos i tallers dels Centres Cívicsde la Ciutat. Demostracionsgratuïtes i actuacions en directe.Divendres 16, de 19 a 21 hores.Als Centres Cívics. Més informaciósobres els cursos i tallers i sobreinscripcions a:www.ccriberabaixa.org/tallers,www.ccjardinspau.org/tallers iwww.lacapsa.org/inscripcionstallers.Coral Lo Llobregatde les FlorsConcert al Palau de la MúsicaCatalana, c. Sant Francesc dePaula, 2, Barcelona. Dissabte 1, ales 18 hores.El QuijoteConferència sobre l’obra deMiguel de Cervantes a càrrec deMorràs. Dimarts 11, a les 19hores. Al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa.HamletConferència sobre l’obra deWilliam Shakespeare a càrrec deJoan Solà. Dijous 13, a les 19hores. Al Centre Cívic Sant Jordi-

on anem?octubre2005

http://www.aj-elprat.es

TERE

SA M

IR

Ribera Baixa.XI Aplec de la TartanaOrganització: Amics del Cavall.Diumenge 16, a les 11 hores.Al parc Fondo d’en Peixo.

Ballada de SardanesAmb la Cobla del Baix Llobregat.Organització: Amics de la Sardana.Diumenge 16, a les 11 hores.Al parc Fondo d’en Peixo.Desarmarts més segurs?Exposició organitzada per laFundació per la Pau. Inauguraciódilluns 17, a les 10 hores. AlCentre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa.Charles DickensConferència a càrrec de Llovet.Dimarts 18, a les 19 hores.Al Centre CívicSant Jordi-Ribera Baixa.El Centre de Logísticai Tecnologia

Conferència a càrrecde Josep Rodríguez, directordel Centre de PromocióEconòmica. Dimecres 19,a les 19 hores. A la Oficinad’Informació del Pla Delta,av. Verge de Montserrat, 77.Hot BorritoRepresentació teatral a càrrec de laCia Penenraya. Divendres 21, a les21 hores. Al Centre Cívic SantJordi-Ribera Baixa. Entrada 6 €.Teatre d’ombresTeatre infantil amb RichardBradshaw. Diumenge 23, a les 12hores. Al Centre Cívic Jardins de laPau. Entrada 3 €.

El ProfessionalDivertida i emocionantmetàfora de les gransambigüitats i contradiccionsde la Iugoslàvia comunistai de la història recent dela nova Sèrbia. A càrrecde la Cia. Del Teatre Nacionalde Catalunya. Diumenge 23,a les 20 hores. Al TeatreModern. Entrada 12 €.

PRATEL

octubre 2005

40