Cursos, tallers, jornades i activitats en el marc de la física i les humanitats.

Contacte: andres.aragoneses@planetadavinci.com teresa.ruiz@planetadavinci.com

630 425 541 – 630 774 138

Us presentem una sèrie de conferències -dins del marc de la ciència- pensades per alumnes de secundària, batxillerat i pel públic en general. El nostre objectiu és divulgar la ciència i despertar el interès per l’àmbit científic i tècnic a la nostra societat i mostrar-la des d’una perspectiva més propera i actual.

Totes les conferencies estan pensades per acabar de personalitzar-les d’acord amb les necessitats concretes del grup a que vagin dirigides.Andrés Aragoneses és professor de física a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 2004 i ha estat professor de secundaria durant 8 anys. Des de 1995 ha investigat en diferents camps de la física i actualment ho fa en dinàmica no lineal dels làsers.

A la seva vessant divulgativa ha impartit diverses conferencies de divulgació de relativitat, cosmologia, física i ciència-ficció, tant a agrupacions astronòmiques, a universitats, museus i centres de secundaria i primària de Catalunya. De manera regular ho fa a centres de secundaria de Terrassa dins la Mostra de Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa (des del 2008 fins a l’actualitat).

Col·labora dins del programa “El submarí” a la radio municipal de Terrassa dirigint la secció de divulgació científica “la Via Làctia” a on setmanalment explica les noticies relacionades amb la ciència i conceptes vinculats amb ella.Organitza i dirigeix anualment les Jornades de Divulgació de Relativitat de Terrassa (2008-2012), amb el suport del mNACTEC i l’Ajuntament de Terrassa i participa

habitualment a la Fira Modernista de Terrassa impartint conferencies sobre la física al modernisme (la relativitat, la radioactivitat i la física quàntica)També escriu amb regularitat articles de divulgació al “Diari de Terrassa”

Informació i contacte: andres.aragoneses@planetadavinci.com

Us presentem una sèrie de tallers pensats per a alumnes de primària, secundària, batxillerat i pel públic en general. Aquestes activitats estan pensades per dotar de competències als alumnes en diferents matèries de manera personalitzada i combinant la teoria amb la pràctica.

Totes les conferencies estan pensades per acabar de personalitzar-les d’acord amb les necessitats concretes del grup a que vagin dirigides.

Teresa Ruiz Sorroche és Graduada en Humanitats Menció Gestió Cultural per la UAB i ha estat coordinadora d’activitats a biblioteques i museus i voluntària a Durham Arts Council (N.C. EEUU)

Col·labora amb l’Ajuntament de Terrassa dins la Mostra de Coneixement amb la conferència “Reciclant ciutats: del tèxtil de Terrassa al tabac de Durham”

Organitzadora de les jornades de divulgació científica “Jornades de Divulgació de Relativitat” al mNACTEC (2008-2012), i “Un assumpte de Gravetat: Galileu i Newton” al CosmoCaixa.

Coordina tallers d’astronomia, antiguitats i parlar en públic per a infants i joves en diferents centres educatius.

Índex1. Introducció a la relativitat d’Einstein i aplicacions2. Conseqüències sorprenents i paradoxes a la relativitat3. Relativitat general: de la poma als forats negres 4. Relativitat i neutrins: quan la física surt en portada5. Física al segle XXI: el bosó de Higgs6. Caos i complexitat: ciència sorprenent al teu voltant7. Els exòtics forats negres8. Cosmologia: una passejada per la historia de l’Univers9. La conquesta de l’espai a la ciència-ficció i les lleis de la física10. L’astronomia en la ciència-ficció11. Les catàstrofes naturals a la ciència-ficció12. Els super-herois no ho són tant13. La ciència a “Big Bang Theory”

14. La ciència a STAR WARS15. El sorprenent món quàntic16. La radioactivitat a través de la ciència-ficció17. Sant Jordi, don Quixot i altres histories de ciència18. La física a la orquestra19. La ciència a la obra de Dalí20. La física al modernisme (conferència ambientada)Curs d’astronomia Els objectes de la nostraComunica’t

1. Introducció a la relativitat d’Einstein i aplicacions

Conferencia on es pretén explicar, de manera amena i didàctica, els principis bàsics de la relativitat d’Einstein, tot fent servir exemples i experiments mentals intuïtius i fent èmfasi en les seves sorprenents conseqüències. Amb aquesta conferencia es repassen conceptes de física general i es dona informació de les principals aplicacions de la teoria i on es fa servir avui dia.

A cavall entre el segle XIX i el XX va sorgir la necessitat de canviar els conceptes d’espai i temps. Va ser Einstein qui, amb un experiment mental senzill, es va atrevir a fer aquest canvi. Es mostraran les principals conseqüències de la relativitat i s’analitzaran per tal de mostrar que, tot i ser aparentment anti-intuïtives, la natura es comporta d’aquesta manera.

Es mostrarà alguna de les famoses paradoxes de la relativitat. Aquestes situacions semblen indicar que hi ha errors dins la teoria, però fent un anàlisi detallat es pot concloure que no hi ha cap error dins la

relativitat especial. Al final es parlarà de les aplicacions d’aquesta teoria científica al món quotidià i en el desenvolupament del nostre coneixement del món en que vivim.

També es pretén mostrar cóm s’investiga en ciència i cóm, fent-se les preguntes adients es pot avançar i ampliar el nostre coneixement de la natura.

inici

Informació i contacte: andres.aragoneses@planetadavinci.com

2. Conseqüències sorprenents i paradoxes a la relativitatAquesta seria la continuació lògica de la conferencia anterior de relativitat. Aquí es vol treballar la imaginació i el raonament lògic i rigorós, tot plantejant preguntes lògiques que apareixen quan una nova teoria s’ha presentat. Aquestes preguntes lògiques a vegades no tenen respostes intuïtives i s’han d’acceptar els nous resultats, tot i que poden contradir la nostra experiència quotidiana.

En aquesta conferencia es repassen els principals resultats de la relativitat i es passa a estudiar diversos casos particulars on, aparentment, entra en contradicció aquesta teoria, per a demostrar posteriorment que no existeixen aquestes contradiccions dins la teoria i què es fa en ciència per a validar una teoria.

Són famoses les paradoxes de la relativitat, situacions físiques on, aparentment un mateix fenomen té dues interpretacions contradictòries. La relativitat es una teoria física complerta on la única font de paradoxes és el haver comès algun error en la aplicació de la teoria. La paradoxa dels bessons, on un bessó envelleix més a poc a poc que l’altre, la paradoxa del cotxe i el garatge on un cotxe de 5 metres hi cap en un garatge de 4 metres, la paradoxa de l’esquiador que cau per un forat, però que no cau, ... Amb l’anàlisi d’aquestes situacions s’aconsegueix entendre millor la relativitat i els seus efectes. Aquest joc de paradoxes ens fa plantejar la validesa dels resultats físics, així com aprendre la importància de ser rigorosos quan fem ciència. També ens ensenya que la natura és com és i si nosaltres la volem descriure hem d’aprendre a jugar amb les seves normes, i tenir la ment oberta a sorprenents resultats i visions del món.

inici

3. Relativitat general: de la poma als forats negresAquesta conferencia estarà centrada en el concepte de gravitació. Es repassaran les idees de la gravitació universal de Newton i de cóm Einstein va veure la necessitat de modificar-la. Es un clar exemple de com funciona el mètode científic, de com evoluciona i es perfecciona el coneixement humà. Es comentaran les idees que dugueren a Einstein a unir la relativitat especial amb la gravitació i

les conseqüències que això va implicar. Conceptes com Big Bang, forat negre o GPS estan íntimament lligats a la relativitat general de

1915. En acabar es mencionaran alguns intents actuals de modificar la relativitat general, tot i que, desprès de 97 anys, s'ha observat tot allò que ha predit.

4. Relativitat i neutrins: quan la física surt en portada

Al setembre de 2011 va sortir en portada dels diaris de tot el món la noticia de l’experiment d’OPERA, en que uns científics havien observat unes partícules viatjant més despresa que la llum. Si això fos cert podria suposar un canvi paradigmàtic a la física, anant en contra de la relativitat especial d’Einstein. El neutrins, unes partícules elementals molt difícil de detectar, han estat envoltades de incògnites des de que es proposà la seva existència, ara fa vuitanta anys. En aquesta conferència farem un repàs per alguns del descobriments més importants del segle XX i potser del XXI. Explicarem els trets bàsics de la teoria relativitat, què se sap i què no dels neutrins i en què va consistir l’experiment d’OPERA. En aquest passeig es podrà veure un exemple de cóm funciona el mètode científic.

inici5. Física al segle XXI: el bosó de Higgs

A l’hora de descriure amb èxit les partícules elementals i les seves interaccions (electrons, fotons, neutrins, ...) hi ha un model que funciona molt bé: model estàndard de física de partícules. Aquest model però, va predir fa uns quaranta anys l’existència d’una misteriosa partícula: el bosó de Higgs. Després de tot aquest temps, al juliol de 2012 es va anunciar que s’havia trobat. Però cóm pot una teoria física predir l’existència d’una partícula? Que vol dir haver trobar aquest bosó? Quines implicacions pel coneixement de l’Univers té aquest Higgs? Que hagués passat si no s’hagués trobat? Farem un repàs pels avanços en el model de física de partícules des de mitjans del segle XX fins al juliol de 2012, mostrant cóm funciona el mètode científic i aprofundir en la estructura de la matèria.

6. Caos i complexitat: ciència sorprenent al teu voltantPot l'aleteig d'una papallona al Brasil provocar un huracà al Canadà? Els darrers anys els conceptes de caos i complexitat s’han mostrat molt útils a moltes disciplines de la ciència: matemàtiques, física, biologia, neurologia, sociologia, economia, ... El comportament d’algunes lluernes, o de les xarxes socials, o les telecomunicacions, el cervell, les òrbites dels planetes o la meteorologia poden explicar-se o conèixer-se millor amb les eines relacionades amb el concepte de caos o de complexitat. Avui dia hi ha molts fenòmens que no es poden explicar reduint-los a les lleis bàsiques dels seus components (cèl·lules o àtoms), hi ha fenòmens emergents que s’han d’explicar per si mateixos i aquí, la complexitat hi té molt a dir.

7. Els exòtics forats negresAquesta conferencia fa una introducció als principals objectes estel·lars (nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres) i descriu què són, cóm es formen i quines particularitats tenen els forats negres.

És parla de la vida de les estrelles i de cóm evolucionen. L’episodi final d’una estrella la pot dur a esdevenir una nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre, depenent de la seva massa inicial. Aquests tres són uns dels objectes més exòtics de l’univers. Els primers s’han detectat directament. Els darrers s’han detectat indirectament.

Es dedicarà un temps també a parlar de la estructura dels forats negres així com les conseqüències de situar-se a prop d’un d’ells. A tal fi, s’aprofita per a comentar els trets principals de la relativitat general, que mostra en aquests objectes algunes de les seves més sorprenents conseqüències.

També es comenta cóm es busquen aquests objectes a l’espai, quin és l’estat actual del coneixement d’aquest objectes i cóm els científics se les enginyen per a detectar objectes molt llunyans que no són visibles directament.

inici

8. Cosmologia: una passejada per la historia de l’UniversAquesta conferencia pretén descriure els intents de la humanitat per descriure l’univers al llarg de la historia i explicar quina ha estat la seva evolució des de el Big-Bang fins als nostres dies així con la seva evolució futura. Es fa també un repàs al mètode científic i a cóm evoluciona el coneixement en un àmbit concret com és l’origen i la historia de l’univers.

L’esser humà, en totes les cultures, ha estat sempre encuriosit per el cel, els astres, l’univers. Des de l’albor de la humanitat hom s’ha preguntat el cóm és el món i per què és cóm és.

Avui en dia disposem d’una gran quantitat d’informació sobre l’Univers. D’aquest informació cal destacar els descobriments dels últims deu anys. Uns anys que han estat molt actius per els astrofísics i els cosmòlegs ja que aquesta ciència ha avançat notablement i s’han obert noves possibilitats al futur de l’univers en que vivim, la majoria d’elles molt sorprenents.

S’aprofita per a descriure els trets més generals de la teoria de la relativitat general, eina fonamental en la descripció de l’origen i evolució de l’univers. Es parla del Big-Bang, es parla del significat de les equacions d’Einstein i les seves implicacions, i s’analitzen els possibles futurs de l’univers, la matèria fosca, l’energia fosca i la seva possible relació amb la mecànica quàntica.

inici

9. La conquesta de l’espai a la ciència-ficció i les lleis de la físicaAmb aquesta conferencia es fan servir escenes de pel·lícules de ciència-ficció per a repassar conceptes de física , química, geologia, matemàtiques o biologia. Es vol transmetre la importància de que siguem persones crítiques en l’àmbit científic, fins i tot al cinema. S’analitzen escenes de films tot raonant la seva veracitat per tal de discernir entre ciència i ficció.

En aquesta primera conferencia de ciència-ficció es fan servir pel·lícules de viatges per l’espai per a tractar temes com el moviment rectilini uniformement accelerat, l’acceleració centrípeta, els límits del cos humà, el principi de conservació de la energia, algun concepte de relativitat, la mecànica de Newton,... S ’analitzen escenes on no es compleixen les lleis de la física i es raona de quina manera s’haurien d’haver presentat. Es fan preguntes a l’auditori sobre algunes de les escenes abans de ser comentades per l’orador.

Algunes de les pel·lícules tractades són la sèrie “Star Wars”, “2001, una odissea de l’espai”, “Spaceship troopers”, “Galactica”, “De la Terra a la Lluna”, “Star Treck” entre d’altres.

inici

10. L’astronomia en la ciència-ficcióFent servir la eina de la ciència-ficció es presentaran alguns dels objectes més rellevant de l’Univers. Planetes, satèl·lits, estrelles, forats negres, galàxies, .... han aparegut a gran quantitat de films de ficció. A vegades la presentació d’aquest cossos ha estat verídica i rigorosa, però a vegades no s’han tingut en compte alguns aspectes que fa irreals les pel·lícules.

Amb la excusa del cinema es fa un breu repàs de aquests objectes astronòmics. Què és una estrella?, cóm es formen els planetes?, què és un forat negre?, d’on venen els cometes? Es comenta la formació d’aquests objectes, el seu comportament, la seva evolució i la seva possible mort. Amb alguns conceptes físics ja coneguts per els alumnes i alguns de nous s’analitza el contingut científic presentat en films coneguts com “Superman”, “Senyals del futur”, “Deep-impact”, “Contact”, ...

11. Les catàstrofes naturals a la ciència-ficció

A la historia del cinema han anat apareixent pel·lícules classificades com a catastrofistes, films on alguna desgracia, ja sigui d’origen humà o d’origen natural, mata una gran part de la humanitat, si no a tota. Si bé ja ha hagut catàstrofes d’ambdós orígens a la Terra, moltes de les solucions que en presenta el cinema no són verídiques. No tenen en compte conceptes o càlculs bàsics. Mostrarem que la majoria d’aquestes pel·lícules són errònies.Conceptes elementals com la geometria de figures senzilles, el principi de conservació de la energia, les lleis de Newton, la transferència de calor, la notació científica, càlculs orientatius, es tractaran en aquesta conferencia.S’analitzen films com “Armageddon”, “Deep-impact”, “El nucli”, “El dia de demà”, “Senyals del futur”, “Indiana Jones i la màscara de vidre”, “L’increïble home minvant” ...

12. Els súper-herois no ho són tant

Tothom ha vist alguna pel·lícula de súper-herois on aquests llueixen un ampli repertori de poders sobrehumans. El joves gaudeixen molt d’aquests films. Sense voler desmitificar Hollywood, en aquesta conferencia s’analitza, amb els conceptes de ciència senzills, la viabilitat d’algunes de les accions d’aquests personatges. Poder volar, força il·limitada, capacitat per a tornar-se invisible, veure a través dels objectes, ... són alguns del poders que s’analitzen i es raona fins a on permeten les lleis de la física arribar.

Temes com la física de Newton, cinemàtica, força de fregament, electricitat, magnetisme, es repassen en aquesta conferencia i potser s’introdueix algun de nou.

13. La ciència a “Big Bang Theory”

La sèrie de televisió Big Bang Theory, on hi intervenen uns joves científics, tots del prestigiós Institut Tecnològic de Califòrnia, està farcida de ciència. En els seus diàlegs i en la ambientació hi surten contínuament referències a conceptes i fenòmens científics ben trobats i rigorosos. En aquesta conferencia es mostraran diverses de les seqüències de la sèrie i s’analitzaran, aprofitant per a explicar conceptes físics importants a la vida quotidiana i a la recerca actual. Temes d’astronomia, de cosmologia, de satèl·lits, de física clàssica, el grafé, la velocitat de la llum, la física quàntica, la teoria de cordes són alguns dels conceptes que es tractaran en aquesta exposició.

iniciInformació i contacte: andres.aragoneses@planetadavinci.com

14. La ciència a STAR WARS

Es poden construir espases de llum? Pot la nau de Han Solo superar la velocitat de la llum? Hi ha alguna cosa a l'univers que es pugui correspondre amb "la força"? És la ciència d’una galàxia molt, molt llunyana semblant a la nostra?

La saga Star Wars la segueix una gran quantitat de gent. Està considerada com a ciència-ficció però, és de debò la ciència que ens mostra? En aquesta presentació es pretén fer un repàs d'algunes escenes de la pel·lícula a fi de parlar de ciència i aprendre alguns conceptes de física, des d'explicar cóm funciona un quotidià làser fins als trets bàsics de la relativitat d'Einstein. Es mostrarà perquè no sempre es pot veure la trajectòria d'un feix làser i què s'ha de fer ver veure-ho o quin mètode fan servir els astrofísics per detectar planetes de fora del sistema solar..

15. El sorprenent món quànticLa mecànica quàntica es una de les branques de la física on més s’està investigant avui dia i que té més aplicacions a la nostra societat. També és una de les disciplines on més s’haurà de treballar en els propers anys i on molts del nostres joves hauran de fer la seva aportació o bé fer-la servir. En aquesta conferencia es vol donar a conèixer els principis bàsics de la física quàntica, així com les seves aplicacions i les actuals línies d’investigació. Es comença parlant dels seus orígens, als primers anys del segle XX. És una teoria que funciona bé, però que filosòficament no va convèncer a molts dels científics de la època (Einstein, Schrödinger, ...)Com es tracta d’una teoria poc intuïtiva, es comenten alguns experiments i les seves conseqüències, veient que el món

d’allò més petit es comporta de manera molt diferent al nostre món macroscòpic.Conceptes com ordinadors quàntics, fotònica, objectes invisibles, acceleradors de partícules, el bosó de Higgs, micro forats negres, ...

inici16. La radioactivitat a través de la ciència-ficció.

En aquesta conferencia s’explicaria que és i quina ha estat la evolució de la radioactivitat a la nostra societat, a través de escenes de conegudes pel·lícules de ciència-ficció (K-19, Desafío total, los Simpsons, Iron man, ...). Es donaria a conèixer conceptes poc coneguts en general d’un fenomen físic que tenim molt a prop i que sovint genera discussió.Començarà amb una introducció, d'uns 15 minuts, als conceptes de radioactivitat natural, artificial, isòtop radioactiu, unitats de mesura i efectes sobre els éssers vius. Desprès ja es podran analitzar les escenes de cinema i ampliar les explicacions inicials.

17. Sant Jordi, don Quixot i altres histories de ciència

Poden existir els dracs? Són totes les experiències de “don Quixot” fruit de la seva imaginació o hi ha quelcom de científic en elles? Pot el Baró de Munchhausen estirar fort de les seves botes per a impulsar-se fins a la Lluna? És possible fer un viatge com els de Gulliver?

En aquesta conferència es farà un repàs per la literatura universal, tot analitzant la ciència que hi ha al darrere. Amb ella es pretén aprofitar per repassar conceptes senzills de ciència i altres més exòtics. Es mostrarà la importància de tenir la ment oberta i de ser crítics amb la informació que rebem.

inici

18. La física a la orquestraAquesta activitat és una conferència conjunta amb un petit concert de violí. S’explicaran els conceptes bàsics de la física de les ones i la seva relació amb els instruments de corda. Què és la freqüència, la longitud d’ona o el període? Quina relació tenen aquests conceptes físics amb els conceptes de to, intensitat o harmònics? Es descriurà el funcionament dels instruments de corda i de vent. S’aprofitarà per fet un senzill experiment d’ones i les explicacions aniran intercalades amb petites peces musicals tocades en directe.

19. La ciència a la obra de Dalí

Salvador Dalí era una persona inquieta, interessada per estar informat sobre els diferents aspectes de la societat en que vivia. Entre d’altres temes, volia conèixer els avenços científics del seu temps. A la seva obra podem trobar mostres dels seus coneixements al voltant de la teoria de la relativitat, la física quàntica o l’ADN. En aquesta conferencia s’analitzaran alguns dels seus quadres i es buscarà la ciència que hi ha darrera d’ells. Relativitat, òptica, física quàntica, matemàtiques o dinàmica de sistemes complexos són alguns del temes que es tractaran, tant importants a la seva època com avui dia. Es donarà una visió global de la ciència i de com es pot gaudir tant descobrint-la com observant un quadre.

inici

20. La física al modernisme (conferència ambientada)

Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, període artístic nomenat com a “modernisme o art noveau”, la física va sofrir un canvi important. Es varen posar les bases de tota la nova física dels segles XX i XXI . Aparegueren la relativitat especial, la relativitat general, la radioactivitat i la física quàntica.

Aquestes teories van canviar la manera d'entendre i visualitzar el món, amb les seves implicacions filosòfiques. Els conceptes d'espai, temps, matèria i energia deixen de ser absoluts. La posició o la velocitat d'una partícula ja no es poden determinar amb infinita precisió. Les partícules es poden comportar com a ones i viceversa. La probabilitat i l'atzar apareixen en els resultats científics rigorosos.

La conferència es presentarà de manera ambientada. El conferenciant, que anirà vestit d'època, situarà la seva exposició al voltant dels anys 1900. S'exposaran objectes antics, originals que s'aniran mostrant al llarg de la exposició, i que els assistents podran observar en acabar aquesta.

En aquesta conferència es pot:

a) Introduir breument aquestes teories i fer un repàs de la seva importància.b) Introduir amb més detall la teoria de la relativitat especial.c) Explicar la teoria de la relativitat general i les seves implicacions.d) Introduir amb més detall la teoria quànticae) Explicar que és la radioactivitat i la seva importància.

Curs d’astronomia

L’ astronomia és una de les branques de la ciència que abans es va desenvolupar. L’observació de l’univers està a l’abast de tothom i aquest caràcter proper ha fet que tingues importància a totes les civilitzacions des de fa molts segles. Avui dia, tot i la contaminació ambiental i lumínica, segueix sent una disciplina que desperta molt interès però que, a vegades, els conceptes associats no estan prou clars entre la societat. És per això que amb aquest curs es pretén fer un repàs per els conceptes i objectes més rellevants dels nostres cels.

Objectius:

1. Saber orientar-se al cel nocturn. 2. Reconèixer les principals constel·lacions de la nostra latitud.3. Conèixer cóm es va formar l’univers, les estrelles i el sistema solar.4. Saber relacionar els moviments dels astres del sistema solar amb els fenòmens astronòmics com, fases de la lluna, eclipsis, estacions de

l’any o transits de planetes.5. Ser conscient de les dimensions i de les distàncies en astronomia6. Saber orientar un telescopi per a observar els objectes del sistema solar (Lluna, planetes i Sol)

Curs d’astronomia de 9 o 12 hores + 1 observació nocturna

Programa grup de 6 a 12 anys:

Introducció dels conceptes i del mètode científic Què és l’Univers i desenvolupament dels conceptes relacionats Sistema solar (elements que el componen i principis de gravetat, rotació i translació) Estrelles, meteorits, cometes i altres objectes que volten per l’Univers Introducció i mètodes per a l’observació del cel Aquest grup realitzarà diferents manualitats:

Creació d’un planisferi Un sistema solar a escala Comparativa de les estrelles més importants

Programa grup + 12 anys: Breu historia de l’astronomia Els tipus de telescopi (reflector, refractor, Schmidt-Cassegrain) i el seu ús Big-Bang, història de l’univers Naixement i mort d’una estrella La pluja d’estels Mapes celests, estudi de les constel·lacions Orientació, reconeixement i moviment dels astres a la volta celest La lluna i el moviment dels planetes: el eclipsis

Estudi i observació del sol

Els objectes de la nostra historia

Els magatzems del museus són una font important de coneixement ja que aconsegueixen transformar, gràcies a la tasca de documentació, una peça en objecte museístic, és a dir, en un document portador d’informació amb un valor més enllà de l’estètic. Els objectes ens donen informació de com érem en el passat, com ens hem adaptat als canvis, com els hem interpretat, com som i d’on venim.

Una màquina d’escriure, una ràdio, un bastidor, una planxa de carbó, un escalfa llits, un braser, una màquina de fotos de plaques, una gramola... Amb aquest curs pretenem mostrar als alumnes la historia, la funcionalitat i la relació de la població amb aquestes peces. L’objecte serà el protagonista i els alumnes entraran en contacte amb ell tocant-lo i fent-lo servir per conèixer les seves funcions i el context històric en que estaven enquadrats.

Aquest curs es presenta com una activitat individual o com un projecte museu-escola

Comunica’tCurs d’expressió oral per a joves

Ja sigui a l’escola, la feina o a la nostra vida quotidiana fem servir la comunicació oral per transmetre quelcom a la nostra audiència. Però en certs contextos dirigir-nos a un públic pot ser motiu d’angoixa. Aquest curs està dirigit per a joves que vulguin millorar la seva comunicació tant en el context acadèmic com en el personal i professional.

Objectius: dotar a l’alumnat d’eines i recursos per afrontar amb èxit la presentació oral d’un treball. Es treballa també les competències clau per millorar en la comunicació verbal i no verbal a qualsevol situació.

Metodologia: taller molt pràctic i en grups reduïts. Amb exercicis pràctics introduïm la teoria i detectem els punt forts de cadascú millorant la seguretat del alumnat.

També disposem de cursets d’entre 10 i 20 hores de historia de la física, física moderna o astronomia entre d’altres

Informació i contacte: andres.aragoneses@planetadavinci.com 630 425 541