ONES NÚM. 22

39
L’escola s’engresca en el PROJECTE ARCE. Fou en el mes de desembre quan ens varen confirmar que la sol·lictud de participar en el projecte ARCE, que posa en marxa el Ministerio de Educación y Cultura del Govern d’Espanya, era acceptada. Tot l’equip educatiu de Ca’s Saboners ens alegràrem molt perquè havíem estat seleccionats d’entre molts altres centres que també tenien propostes molt interessants. EN COL·LABORACIÓ AMB TRES ESCOLES MÉS. El projecte en sí anomenat DEL FUEGO A LA TIERRA, DEL AIRE AL MAR vol elaborar una guia turistica que presenti tot el que la nostra illa proporciona als turistes que ens reben relacionat amb els quatre elements l’aire, la terra, el foc i l’aigua. Les escoles amb les que el nostre centre està coordinat estan repartides per tota Espanya: un centre a Telde (Las Palmas de Gran Canaria), a Algeciras (Cadis) i a Vilalba (Lugo). El nostre centre representa l’aigua com a illa mediterrània que és. Ja feia prop de tres anys que no havíem sabut res d’ells, però enguany s’encoratjaren i volgueren tornar per a fer un combat de gloses amb els alumnes de l’escola. Pel que sembla no quedaren escalivats de la darrera vegada i aquest cop volgueren provar sort de nou. Sortiren ben escaldats i és que les gloses que prepararen cada una de les aules varen superar les que pogueren fer el Dimoni Gros i la seva esposa Geroma De Vil. Això sí abans del combat ens varen fer gaudir una bona estona amb danses que convidaven tothom a la festa, a encendre el fogueró i a fer una gran torrada. La festa fou un èxit gràcies a la feina dels alumnes del tercer cicle que ens regalaren aquest fabulòs muntatge i a l’ajuda de l’apima del centre que ajudaren a torrar per a que tots poguéssim berenar. Els dimonis tornaren a l’escola El FOGUERÓ és imprescindible per a celebrar aquesta festa tan nostra. L’origen de fer foguerons era per celebrar el solstici d’hivern. A partir d’ara els dies es fan més llargs. El DIMONI GROS i la seva esposa GEROMA DE VIL tornaren a fer de les seves dolenties, però partiren ben escoats. LOGOTIP DE L’ESCOLA Aquest serà el logotip, “AGUACHITA”, que representarà la nostra escola dins el projecte ARCE. El nostre centre és l’aigua. La seva autora és Marina Jover de 6è B ONES NÚM. 22 REVISTA DIGITAL DEL CEIP CA’S SABONERS - MAGALUF - CALVIÀ Continua en pàg. 19 Pàg. 5

description

REVISTA DIGITAL DEL CEIP CA'S SABONERS -MAGALUF- CALVIÀ

Transcript of ONES NÚM. 22

Page 1: ONES NÚM. 22

L’escola s’engresca en el PROJECTE ARCE.Fou en el mes de desembre quan ens varen confirmar que la sol·lictud de participar en el projecte ARCE, que posa en marxa el Ministerio de Educación y Cultura del Govern d’Espanya, era acceptada. Tot l’equip e d u c a t i u d e C a ’ s S a b o n e r s e n s alegràrem molt perquè havíem estat seleccionats d’entre molts altres centres que també tenien propostes molt interessants.

EN COL·LABORACIÓ AMB TRES ESCOLES MÉS.El projecte en sí anomenat DEL FUEGO A LA TIERRA, DEL AIRE AL MAR vol elaborar una guia turistica que presenti tot el que la nostra illa proporciona als turistes que ens reben relacionat amb els quatre elements l’aire, la terra, el foc i l’aigua. Les escoles amb les que el nostre centre està coordinat estan repartides per tota Espanya: un centre a Telde (Las Palmas de Gran Canaria), a Algeciras (Cadis) i a Vilalba (Lugo).

El nostre centre representa l’aigua com a illa mediterrània que és.

Ja feia prop de tres anys que no havíem sabut res d’ells, però e n g u a n y s ’ e n c o r a t j a r e n i volgueren tornar per a fer un combat de gloses amb els alumnes de l’escola. Pel que sembla no quedaren escalivats de la darrera vegada i aquest cop volgueren provar sort de nou. Sortiren ben escaldats i és que les gloses que prepararen cada una de les aules varen superar les que pogueren fer el Dimoni Gros i la seva esposa Geroma De Vil.

Això sí abans del combat ens varen fer gaudir una bona estona amb danses que convidaven tothom a la festa, a encendre el fogueró i a fer una gran torrada.

La festa fou un èxit gràcies a la feina dels alumnes del tercer cicle que ens regalaren aquest fabulòs muntatge i a l’ajuda de l’apima del centre que ajudaren a torrar per a que tots poguéssim berenar.

Els dimonis tornaren a l’escola

El FOGUERÓ és imprescindible per a celebrar aquesta festa tan nostra. L’origen de fer foguerons era per celebrar el solstici d’hivern. A partir d’ara els dies es fan més llargs.

El DIMONI GROS i la seva esposa GEROMA DE VIL tornaren a fer de les seves dolenties, però partiren ben escoats.

LOGOTIP DE L’ESCOLA Aquest serà el logotip, “AGUACHITA”, que representarà la nostra escola dins el projecte ARCE. El nostre centre és l’aigua. La seva autora és Marina Jover de 6è B

ONES NÚM. 22

REVISTA DIGITAL DEL CEIP CA’S SABONERS - MAGALUF - CALVIÀ

Continua en pàg. 19Pàg. 5

Page 2: ONES NÚM. 22

ÍNDEX

EDITORIAL 3

CHRISTMAS SONGS 4

SANT ANTONI 5

L’ANACONDA DE 10 METRES 6

NA CILINDRINA 8

EL DELFÍN Y SUS AMIGOS 10

ENS CONVERTIM EN BOMBERS 13

FEIM COQUES 14

ELS PARES AJUDEN AMB LES DISFRESSES 15

“L’OR DE L’ATZUR” 16

TREBALLAM EL FOC 17

ALTRES ACTIVITATS D’AQUEST TRIMESTRE. 19

LA CLASSE DELS BARRUFETS 21

ENTREVISTA A NEUS MORLÀ COORDINADORA ARCE 22

LES NOSTRES DESCRIPCIONS 25

POEMA /TREBALLAM SANT ANTONI 28

RACES AUTÒCTONES DE LES ILLES BALEARS 29

TANTOGRAMES 30

PETITES HISTÒRIES 31

TALLER DE GLOSES 33

ELABORAM UN CONTE CONJUNT 34

CARNESTOLTES ’12 35

HUMOR 39

Coordina la revista : Mateu Fiol

Page 3: ONES NÚM. 22

EDITORIALL’ESTABILITAT ÉS BÀSICA EN EL SISTEMA EDUCATIU: ELS PROFESSIONALS

REFLEXIONAM.

El sistema educatiu el que necessita és ESTABILITAT!!!

No pot ser que en un període curt d'anys s'hagin aprovat, i haguem hagut d'aplicar, la LOGSE, la

LOCE, la LOE... totes elles lleis educatives d'obligat acompliment per tots els centres educatius.

Quan començam a assimilar i a conèixer una d'aquestes grans normes, n'apareix una altra que anul·la

l'anterior i hem de tornar a començar de nou. Consideram fonamental la consensuació d'un gran

pacte educatiu que retiri l'educació del debat polític i que el sistema pugui desenvolupar-se sense

interferències de cap tipus.

Solucions genials i miraculoses no n'existeixen. L'aposta per l'educació i per la formació és una

aposta de futur i convèncer tota la societat ha de ser el primer objectiu que hem d'aconseguir tots

plegats.

Hem avançat molt durant aquests darrers anys: en infraestructures educatives, en equipaments

educatius, en recursos humans, en formació professional, en atenció a la diversitat, en noves

tecnologies... Però el camí és llarg i no és assumible fer passes enrera!!!

La col·laboració familiar amb l'escola és bàsica. Les famílies han d'entendre que l'educació es

vertebra al voltant del nucli familiar i que l'escola no pot assolir els seus objectius si no hi ha una

coordinació clara, de confiança i operativa família-escola. És urgent que les administracions

pertinents prenguin mesures per conciliar la vida laboral amb la vida familiar. Tots coneixem casos

d'alumnes que comencen la jornada escolar amb l'escoleta matinera, prop de les 7.30 del matí, i no

l'acaben fins a les cinc o les sis de la tarda.

La dignificació del treball del professional de l'educació esdevé ara mateix una tasca pendent, però

imprescindible si l'objectiu és millorar el sistema educatiu. Necessitam el suport de tots per dur

endavant la nostra tasca docent: la desautorització davant els alumnes, els comentaris negatius que

tots hem sentit, fins i tot les agressions verbals i físiques haurien de desaparèixer del món escolar i

així s'aconseguiria tornar a il·lusionar aquells companys i companyes que senten que la seva feina de

cada dia no està valorada.

En moltíssims de casos els centres escolars assumeixen tasques no pròpies de la seva competència:

tractaments mèdics pels quals no estam qualificats (amb els riscos que això suposa), tasques de

serveis socials, de mediació cultural, de traductors, de psicòlegs, d'auxiliars educatius, etc...

Com hem dit abans el camí és llarg i sinuós però amb el compromís real de tots podem anar

avançant amb l'objectiu de millorar la nostra educació que és, sense cap dubte, l'única inversió

garantida i segura d'aquest país.

Page 4: ONES NÚM. 22

El passat mes de Desembre vàrem fer un concert de Nadal entre els nins d’Infantil i de Primer Curs de Primària. Aquest concert juntava les assignatures de Música i Anglès, ja que les cançons van ser cantades en anglès, català i castellà.

Es varen cantar:

4 anys: “Twinkle, twinkle, little star / Estrellita del lugar” 5 anys: “We wish you a Merry Christmas / Us desitjam un bon Nadal” 1er : “Santa Claus is coming to town / Santa Claus arriba a ciutat”

CHRISTMAS SONGS

Aquí teniu els alumnes de 4 anys Els de 5 anys també ho varen fer molt bé

Els alumnes de primer ens deleitaren amb un parell de cançons nadalenques.

Tots amb la gorra de Pare Noel posada al cap, per a ambientar-nos una mica, semblaren rossinyols amb les seves

veuetes..

Cada dia els agrada més cantar al nostre alumnat. Fins i tot ja tenim pensat en muntar un festival de cançons, però fins que

això arribi ens queda practicar molt encara.

Així i tot continuarem assajant a veure si el proper Nadal us podem convidar a tots i a totes a veure-ho.

Page 5: ONES NÚM. 22

SANT ANTONI

2012

Un any més la festa de Sant Antoni fou un èxit. Enguany vàrem recuperar l’espectacle “L’infern bull” que dirigeixen

en Mateu i na Llúcia amb els alumnes del tercer cicle. Va agradar molt. A les imatges podeu veure que va ser molt

espectacular. Després de l’encesa del fogueró tots poguérem gaudir de llonganissa torrada. Els pares i mares, un cop més, no faltaren a la convocatòria. També es recolliren doblers destinats a ajudar a pagar el viatge d’estudis dels

nins de cinquè i sisè.

Page 6: ONES NÚM. 22

L ’ A N A C O N D A D E 1 0 M E T R E SL’anaconda és la serp més llarga que existeix, mideix 10 metres. Sabem què vol dir això? Som capaços d’imaginar-nos aquesta longitud? Podem comparar-la amb altres llargàries? Primer de

tot necessitam visualitzar-la per comprendre-la.

Així que agafam una cinta mètrica i miram com són 10 metres.

Després ens col·locam allargats damunt el metre, per veure quants

nins necessitam per fer la mida de l'anaconda.

Ara que ja sabem com són 10 metres i a quants de nins equival, volem pintar una anaconda a mida real.

Sortim al pati amb un paper molt llarg, la cinta mètrica i un llapis.

Marcam 10 metres damunt el paper.

Page 7: ONES NÚM. 22

Dibuixam la serp i li donem color.

Ja l’hem acabada! Ara l’hem penjada a l’aula, és tan llarga que ocupa tota una paret i part d’una altra.

Mirau com ens ha quedat

CLASSE DE LES SERPS (4 ANYS A)

Page 8: ONES NÚM. 22

L’any passat, a la classe de 3 anys, vàrem fer el mateix amb el cercle (na Cerclina), el triangle (en Trianglí) i el quadrat (en Quadrí).

Es tracta d’aprendre i ser conscients de les diferents formes geomètriques però intentant que sigui com un joc., participant tots, nins i nines, pares i mestres.

Enguany, els nins han hagut de dur de casa cilindres de cartró de paper de WC o de cuina. Una vegada ja teníem els suficients ens dedicàrem a decorar-los, amb pintures, retoladors, ceres, gomets... i amb ells començar a construir la nostra CILINDRINA, que serà com un robot fet només amb cilindres; encara no està del tot acabada ens queden un quants detalls per afegir.

pintam els cilindres per després començar a construir Na Cilindrina.

NA CILINDRINA

Page 9: ONES NÚM. 22

La construim!

Per altra banda també hem dedicat un dia a fer un berenar de cilindres, els nins havien de dur coses per menjar amb forma de cilindre, va ser molt divertit i emocionant per a tots els infants!

Page 10: ONES NÚM. 22

En Pep Bernat és un alumne de la classe dels niguls de 5 anys A. A en Pep li encanta fer còmics, així com diu ell. Aquí ens n’ha deixat un per a que el publiquem. La veritat és que és impressionant la imaginació que té, tant per pintar com inventar-se les històries. Si en voleu veure algun més els té a la seva classe. Paga la pena veure’ls.

Page 11: ONES NÚM. 22
Page 12: ONES NÚM. 22
Page 13: ONES NÚM. 22

A començament de curs triam el nom de la nostra classe. Enguany després de tenir moltes opcions sobre la taula ens decidírem per ser la CLASSE DELS BOMBERS ja que la idea ens atreia moltíssim i ens apassionava la feina d’aquestes persones. Durant els mesos que ja hem anat passat hem estudiat moltíssimes coses dels bombers: com s’entrenen, quines proves han de fer, com es el seu vestuari, com funcionen els seus camions i quines són les tasques que ha de realitzar un bomber.Quan s’acostà el moment de decidir de què ens havíem de disfressar, no ho dubtàrem ni un moment. Ens volem disfressar de bombers!La tasca se’ns presantava difícil. Dins la classe teníem un vaixell pirata que ens havien els alumnes del curs anterior i que ara fan primer. La primera idea que se’ns va ocórrer fou transformar aquell vaixell en el nostre camío de

bombers. Però hi havia un petit problema: tot i que ja som els grans d’educació infantil, encara no tenim prou imaginació per a fer aquest tipus de transformació.

N e c e s s i t à v e m a j u d a immediatament. Qui podria donar-nos una maneta? Qui millor que els nostres pares?Així ho férem. Els vam convocar un parell de sessions i amb la seva imaginació i la nostra ajuda, poc a poc, anaren canviant la fesonomia d’aquell vaixell. En aquestes fotos podeu veure la transformació.A continuació confeccionàrem les disfresses i convidàrem als pares a que, ja que havien fet tanta feina, també poguessin participar en la festa disfressant-se amb nosaltres.El conjunt de la comparsa va quedar fantàstic i causàrem sensació a la rueta que férem pel carrer. Això sí, si teniu una emergència no ens telefoneu perquè les nostres mangueres no tenen aigua.

ENS CONVERTIM EN BOMBERS!

Page 14: ONES NÚM. 22

Aquí teniu e l s b o n s

1r cicle• • •

Cada any, quan arribam a final de curs, ens agrada acomiadar-nos del c u r s f e n t u n e s c o l ò n i e s d e convivència a la Colònia de Sant Pere.

El motiu no és altre que compartir altres moments que no siguin únicament escolars i així puguem conèixer-nos una mica més fora del

recinte escolar.

Són uns dies que gaudim moltíssim fent tot tipus d’activitats a l’aire lliure i també molts de tallers.

Dinam, sopam i dormim junts i, sobretot,... ens ho passam pipa!

VENDRE COQUES ENS AJUDAUna de les opcions que més èxit té per a aconseguir doblers que ens ajudin a

pagar part d’aquesta sortida és la venda de coques casolanes q u e m o l t a m a b l e m e n t s e l s

papàs, mamàs i mestres fan cada dimecres i que després nosaltres venem a l’hora del pati a un preu molt assequible: un euro.

Tothom està ben informat. Tot el cicle ens hem encarregat d’elaborar uns cartells que anuncien la venda del berenar.

D’aquesta manera les colònies no ens

surten tan cares i és una activitat on hi col·labora tota l’escola. Gràcies a tots i a totes.

En les següents fotografies podeu veure tot el procès que duim a terme per a realitzar aquesta tasca.

Com podeu observar, aquesta iniciativa és tot un èxit.

Tothom ens ajuda a fer i a vendre coques

Page 15: ONES NÚM. 22

Enguany hem tornat a fer comparses al primer cicle.Els pares i mares ens varen ajudar moltíssim

Ja feia una parell d’anys que al primer cicle els alumnes, quan arribava carnestoltes, es disfressaven d’allò que més il·lusió els feia. Sí és ver que per motius de concurs qualque vegada s’han presentat comparses, però no suposava tota l’aula ni tot el cicle.

Enguany, però comptàrem amb la participació dels pares que ens ajudaren a confeccionar-les dins les aules i que dedicant una miqueta del seu temps els matins aconseguiren que quedessin molt vistoses i espectaculars. Ens ha agradat molt l’experiència de compartir les feines amb ells.

A continuació podeu veure alguns d’ells en plena tasca de tall i confecció. I és que els nostres pares estan fets tots un dissenyadors de disfresses. Moltes gràcies.

AQUÍ TENIU ELS MILLORS LECTORS DEL MES DE GENER.

ELLS SÓN EN FRANCISCO, N’ AROA, NA PAULA I NA NAILA

DISFRESSES AL PRIMER

CICLE1r A BOB ESPONJA1r B DOFINS2n A ESTRELLES2n B BARRUFETS

AQUÍ TENIU ELS MILLORS LECTORS DEL MES

DE FEBRER. ELLS SÓN NA LUCÍA, EN FRANCISCO,

N’ AROA, NA PAULA, NA YANIRA I NA NAILA

Page 16: ONES NÚM. 22

c “L’Or de l’Atzur” de Miró pren vida al primer cicle

El primer trimestre vàrem iniciar una feina sobre en Joan Miró. Després de sessions fent l' autoretrat seu, el nostre, el mural del parc de la Mar, aquest trimestre hem continuat fent feina sobre en Joan Miró. Hem copiat una de les seves obres “L’ Or de l’Atzur”

I com tots els artistes hem c o m e n ç a t a c r e a r l a nostra obra amb e ls objectes més comuns que utilitzava en Joan (ulls, estrelles, cercles, lluna) i incorporant la tècnica

dels esquitxos. Després de fer el dibuix

amb una cartolina, hem anat al pati i hem començat a fer esquitxos damunt el nostre dibuix. Mirau que bé ens ho hem passat !!!!!

Page 17: ONES NÚM. 22

cTreballam el foc i h o e x p l i c a m a l s a l t r e s centres ARCE

Com ja sabeu feim un treball amb altres escoles de la p e n í n s u l a ( A R C E ) , concretament amb una de Galícia, una d’Algeciras i una a l t r e d e G r a n C a n a r i a . Treballarem durant dos cursos i el tema principal és t r e b a l l a r e l s q u a t r e elements : Foc, Aigua, Vent i Terra.Hem començat pel Foc i hem volgut mostrar als altres nins com feim nosaltres una festa molt relacionada amb el foc, com és Sant Antoni. Ens vàrem plantejar que si un dia venien a Mallorca on i com podrien anar, per veure les millors festes que es celebren per Sant Antoni. Vàrem triar els 4 pobles més significatius i on la festa té més importancia com

són: Muro, Sa Pobla, Manacor i Muro.Ens vàrem dividir en 4 grups, es va

designar un capità per cada grup. Havíem d’esbrinar on era el poble, com es pot arribar des de l’aeroport fins allà, com era el seu dimoni i que fan el dia 17 de gener i la revetlla de la nit anterior.Es va preparar un power point amb

informació sobre Sant Antoni i aquests 4 pobles.

Page 18: ONES NÚM. 22

cCada grup va preparar un bocí de panell o n v a r e n col·locar tota la informació trobada i els dibuixos dels d i m o n i s d e cada poble i d e s p r é s

vàrem gravar l’explicació de cada poble tant en castellà (per penjar al blog de l’ARCE i que tots els nins i nines de les altres e s c o l e s h o veiessin) i en català que ho podeu veure

en el nostre blog.

A més, com c a d a a n y v à r e m e s c r i u r e i r e c i t a r u n a glosa, vàrem v e u r e l ’ e s p e c t a c l e que varen fer

els nins de s i s è , menjàrem pa a m b sobrassada, p i n t à r e m dimonis i els vàrem fer de p l a s t i l i n a j u n t a m e n t a m b u n a careta.

Page 19: ONES NÚM. 22

c ALTRES ACTIVITATS D’AQUEST TRIMESTRE

Cada quinze dies els dijous feim racons de llengua. N`hi ha 4 de diferents:

. Escrivim cartes, q u e d e s p r é s col·locam a una bústia que hi ha a la classe i les repartim.

R a c ó d e b i b l i o t e c a , llegim un llibre i després feim un resum.

C o n t a m h i s t ò r i e s , e n a q u e s t r a c ó escrivim el final d’una història i feim un dibuix de la mateixa.

Racó de teatre, aquí escenificam un conte, aquest trimestre els tres porquets.

Ens aprenem el paper i després d’una estona ho representam pels nostres companys. Aquest trimestre , també ho hem fet davant dels nins i nines d’infantil i ens varen aplaudir molt.

Page 20: ONES NÚM. 22

c

També aquest trimestre, a les classes de plàstica hem fet coses amb material de desfeta. Per grups vàrem fer mosaics de taps, després en tetra-bricks vàrem fer uns cotxos.

Ara també per grups hem dissenyat un castell i l’estem construint Aquí veureu com tenim aquest projecte que molt prest acabarem.

FINS LA PROPERA REVISTA!!!!!

Page 21: ONES NÚM. 22

c Sovint quan parlam dels nostres pares i les nostres mares a tots i totes ens provoca una sensació i uns sentiments

que difereixen a d’altres que puguin sorgir al llarg de la nostra vida. Tot i això, a vegades, no acabam de conèixer als pares així com són, què fan, quins són els seus hobbies,...

I del que moltes vegades desconeixem per complet és la feina que realitzen a diari. Per aquesta raó vàrem decidir entrevistar-los per a conéixer les seves feines, on es realitzen, en què consisteixen i aprofitant-ho tot, treballàrem els

oficis.

Vàrem haver de preparar les preguntes que els havíem de fer: on treballaven, que necessitaven per a fer la seva feina,

si estaven sols o acompanyats, si els agradava. Va ser una jornada molt interessant i en vàrem gaudir molt.

2n B LA CLASSE DELS BARRUFETS

Durant el curs celebram els aniversaris amb la corona, els pastissos i molta amistat.

A més ha arribat un nou company.

Page 22: ONES NÚM. 22

NEUS MORLÀ

Funció: Coordinadora del centre amb el projecte

Què et suposa aquest projecte? Em suposa coordinar i ser el llaç d'unió entre les 4 escoles participants. Planificar i divulgar tota la informació que ens arriba dels altres centres, així com fer-los arribar les nostres propostes.

Ens expliques perquè té aquest títol? Un títol ha de condensar breument tot el contingut d'un projecte. Per això, volíem que en ell s'intuíssin els que inclouria el projecte.

Partim d'una realitat, i és que en educació, fa qüestió de pocs anys, s'han introduït termes com "Competències

Bàs iques" i amb elles la metodologia per tasques, resiliència, cultura emprenaora, tecnología i comunicació: pissarres digitals, xarxes socials... I el que pretenem amb aquest projecte és posar en práctica d'una manera estructurada tots aquests conceptes i el que implica el seu ús dins les aules. D'això s'abstreu la segona part del títol: EMPRENDER E INNOVAR. Emprendre i innovar dins aquests camps tan actuals.

La manera de com fer-ho, està continguda en la primera part del títol: Del fuego a la tierra, del aire al mar. Ubicarem aquest aprenentatge dins el marc del 4 elements de la naturalesa: aire, foc, terra i aigua. Amb la finalitat de fer-ho atractiu i proper als alumnes, tan perque poden relacionar-ho amb algún aspecte d'algún element que ja coneixen, com perquè poden establir connexions amb personatges que els agraden o els son familiars: els Gormiti.

Per les característiques de les zones on estan ubicades les escoles, hem establert una unió entre els centres i un element.

Telde, CANÀRIES, representaria el foc; Villalba, de Galícia, la terra;Pelayo, d'Andalusia, el vent.; Magalluf, de les Illes Balears, l'aigua.

LOGOTIPSAQUACHITA

65 votsVa ser el logotip guanyador

20 vots

15 vots

Notícia publicada al diari gallec quan les nostres mestres visitaren l’escola de

Vilalba

ARCE

ARCE

Page 23: ONES NÚM. 22

Quin és l’objectiu: Aquest projecte té diferents objectius, el més important, o el que jo destacaría i que engloba tots els altres és: "Compartir informació i aprendre de les millors pràctiques"

És a dir, d'aquest projecte podem extreure uns objectius generals del projecte en sí: ARCE ( Agrupaciones y redes de Centros Educativos) i uns específics, concrets del nostre projecte (Del fuego a la tierra, del aire al mar: emprender e innovar).

Quan als objectius generals, podriem dir que ARCE té la finalitat d'establir lligams de colaboració per a formar agrupacions i xarxes de centres a l'àmbit educatiu de diferentes comunitats autònomes, a través de l'elaboració d'un projecte comú i amb la finalitat de compartir experiències, mantenir i generalitzar iniciatives d'innovació, que faciliten millores en la pràctica educativa. El programa ARCE s'enmarca en els programes de cooperació territorial que el Ministeri d'Educació promou, en colaboració de les comunitats autònomes amb la finalitat de contribuir a la millora del sistema educatiu en

aquells aspectes que es consideren essencials per a l'augment de la qualitat de l'educació

Quan als objectius específics, que impliqui a totes les árees, que incideixi de manera especial en l'ús de les TIC, que estiguí present la inclusió de les Competències bàsiques, prendre com a referent el terme resiliència aplicat a educació i entesa com a mesura de prevenció del fracàs escolar. I el fet de què el producte final sigui una guía turística, formarà als nostres alumnes en la cultura emprenadora.

Quina durada té?

2 cursos escolars: curs 2011-2012 i 2012-2013.

Quins avantatges suposa a nivell educatiu?

Integrar les Competències Bàsiques i la introducció de les TIC a l'aula i la necessitat d'innovar incloent la resiliència com a mitjà de prevenció davant el fracàs en la vida i el concepte de cultura emprenadora com a punt de referència que es convertirà en ña base del nostre projecte i tots ells, s'aniran complementant com eslabons d'una cadena per a la creació d'una Guía Turística Escolar Digital en 4 llengües: Català, Castellà, Galleg i Anglès.

Que s’enportaran els nostres alumnes?

Compartir informació i aprendre de les millors pràctiques.

Utilitzar la lectura com a font d'aprenentatge i de `laer, incuint mostres de la literatura de totes les CCAA, relacionades, sempre que es pugui, amb els elements de la naturalesa.

Consolidar l'ús de les TIC en la tasca educativa diària.

Fomentar un aprenentage més significatiu potenciant la creativitat i la iniciativa personal.

Contrastar la influència que cada un dels elements de la Naturalesa té en el seu entorn més pròxim analitzant com a presència de cada un d'ells pot condicionar i determinar la manera de viure dels seus habitants i com afecta al seu turisme-

Conèixer les característiques de cada un dels elements de la Naturalesa relacionánt-los amb les fonts renovables d'energía i la seva presència a cada una de les CCAA.

ARCE

ARCE

Page 24: ONES NÚM. 22

I els mestres? Cercar noves formes en la pràctica professional, organització i utilització de recursos materials i humans a través del treball cooperatiu i innovador. Desenvolupar fórmules que ajudin a establir relacions duradores entre el professorat i l’escola.

I, m’agradaria afegir, que aquest projecte també preveu una incidència en la Comunitat local i la comunitat educativa en general. Pretenem cercar i trobar una major participació i col·laboració dels pares i mares en el procés educatiu. A més, establir vincles d’unió duradors de col·laboració entre el centre escolar i la comunitat local i l’educativa (Ajuntament, oficina de turisme, conselleria de turisme…)

Quin pressupost té aquest projecte i d’on arriba? El Ministeri d’Educació (MEC) subvenciona fins a 9840€ a cada centre que participa en aquest projecte. En el nostre cas, són 9840€, el màxim, per les característiques del projecte i per pertànyer a les illes.

Aquests doblers ajudaran a desplaçar alumnat i professorat dins la nostra localitat i a les altres comunitats, a realitzar activitats de difusió, material fungible, material per exposicions, treballs, adquirir llibres, DVD, subscripcions a revistes, despeses de composició i d’impressió…

Quines són les activitats a realitzar dins aquest curs? Aquest curs ja s’han realitzat algunes activitats i encara en queden moltes altres per a fer.

S’han fet:

- Reunions a través de l’Skype entre els diferents coordinadors de cada centre de cada comunitat.

- La primera reunió de professors presencial a la localitat de Villalba (Galícia).

- Posar en contacte alumnat a través de cartes usant el correu ordinari i Internet.

- Presentació dels diferents centres a través d’un vídeo.

- Creació d’un blog on es van penjant les diferents activitats realitzades.

- Elaboració d’un logotip que ens representi: AQUACHITA.

S’ha elaborat un blog on hi pengem tota la informació i l’evolució del projecte. Així cada escola hi pot accedir i mirar què és el que s’està fent des de les altres tres escoles.

http://www.arce20112012.blogspot.com/

- Iniciar un conte encadena ton es treballa el foc i la resiliència.

- Diferents activitats relacionades en foc i que es poden incloure dins una guia turística: espinagada (gastronomia), cultura i tradició de Sant Antoni, llocs d’interès, torres de vigilància…

Ja hi ha molta feina feta, però encara ens queda pendent aquest curs:

- Elaborar un himne que representi el projecte.

- Acabar el conte.

- Fer un joc per a treballar l’element del foc i el joc cooperatiu.

- Intercanvi d’alumnat. Al mes de maig ens visiten els alumnes de les altres escoles. Hem d’organitzar activitats per a que realitzin relacionades amb l’aigua i la Nostra cultura.

- Elaborar un objecte que serveixi com a regal per entregar a les altres escoles.

- Elaborar una memòria intermèdia que es presenta al MEC, per avaluar com estar anant el projecte.

Vull convidar des d’aquí a tots els pares i les mares que la col·laboració està oberta a tothom. Tots hi podem participar. Quants més siguem millor aconseguirem els objectiius d’aquest projecte nacional.

Alumnes del CEIP MONSEIVANE DE VILALBA

ARCE

ARCE

Page 25: ONES NÚM. 22

LES NOSTRES DESCRIPCIONS

Page 26: ONES NÚM. 22
Page 27: ONES NÚM. 22
Page 28: ONES NÚM. 22

E l a b o r a m l e s n o s t r e s caretes i engalanam el passadís per Sant Antoni

Preparam la festa que més ens agrada a tots

Com cada any arribat el mes de gener i passades les vacances de Nadal arriba la festa més desitjada per a tots nosaltres: La festa de Sant Antoni.

No sabem perquè però el que sí és cert és que gaudim molt de la festa,

del foc, dels dimonis, dels colors vermell i negre, el fum i l’olor de la sobrassada torrada.

Sobretot una de les coses que més ens agrada és fer la nostra pròpia màscara de dimoni. Resulta curiós, però mai les feim de Sant Antoni. Deu voler dir

que per un dia tots ens sentim una mica més demonions i el gaudim a tope.

Aquí ens teniu pintant i decorant les màscares i el passadís. Va quedar tot molt bé. L’any que ve més.

LA SABATA DE LA DAMA

Aquesta és la sabata de la dama.Aquests són els cordons de la sabata de la

dama.Aquest és el cuiro que sosté els cordons

de la sabata de la dama.Aquest és el tigre que ha mossegat el

cuiro que sosté els cordons de la sabata de la dama.

Aquest és el peu del tigre que ha mossegat el cuiro que sosté els cordons

de la sabata de la dama.Aquesta és l’urpa bruta del peu del tigre que ha mossegat el cuiro que sosté els

cordons de la sabata de la dama.Aquest és l’anell de l’urpa bruta del peu del tigre que ha mossegat el cuiro que

sosté els cordons de la sabata de la dama.Aquest és un poema inventat per la classe de 4t al taller de poesia.

Hem seguit el model del poema d’en Joan Brossa

“El jardí de la reina”.

Si vos fixau es va repetint l’oració i anam afegint un altre element fins que volguem aturar.

Si voleu poder fer-ne un seguint la nostra idea.

Ànim poetes!!!!CLASSE DE 4tB

Page 29: ONES NÚM. 22

RACES AUTÒCTONES

DE LES ILLES BALEARS.

A la classe hem treballat les diferents races típiques de les Illes

Balears. Aquí us en deixam una mostra dels nostres treballs.

Cabra mallorquina

Ca eivissenc

Ca me mallorquí

Page 30: ONES NÚM. 22

TANTOGRAMESAl taller de poesía, aquest trimestre hem inventat tantogrames, aquests versos s’escriuen començant totes les paraules per la mateixa lletra. Així aconseguim un ritme divertit y amb molta musicalitat.

Page 31: ONES NÚM. 22

alumnes del 3r cicle

 La festa de HalloweenAixò era el trenta d'octubre per la tarda, el senyor Pons i la senyora Pons estaven pensant la disfressa dels seus sis fills.Tot era una discusió perquè només n’hi havia de zombie, de bruixa, de vampiresa, de vampir, d'esquelet i de fantasma. Tots volien el de zombie o el de bruixa. Però,això no podia ser, havien de disfressar-se cada un d'una disfressa diferent.Així que al senyor Pons i a la senyora Pons se’ls va ocórrer una idea.Senyora Pons i senyor Pons: -Qui faci el millor massatge del sis decidirà.Bota en Tomeu i diu:

-Jo vull ser el primer! Així va passar amb tots. Llavors després del concurs, la senyora Pons i el senyor Pons escrivien els resultats dels seus fills.Senyora Pons. Aquí tinc els resultats, el primer en Daniel.

Tomeu: - Què? !Si és el més petitó!Senyora Pons: -El segon en Tomeu, la tercera na Llúcia, la quarta na Violeta i el darrer de tots en Raül.Al dia següent la senyora Pons va haver de tallar la disfressa de zombie per en Daniel, els dos més grans estaven protestant tota l'estona, entre ells mateixos es deien:Raül: -Jo volia utilizar aquesta disfressa per Carnaval.Tomeu: -I jo per la meva festa de disfresses.Tomeu i Raül: -I ara és massa curt!Ja era de nit i tots els nins estaven disfrassant-se, però en Tomeu, na Violeta i en Raül estaven molt deprimits per la seva disfressa.La senyora Pons i el senyor Pons: -Lo important no és la disfressa si no passar-ho bé i agafar moltes llepolies.Al cap d'una estona els nins se varen oblidar de la disfressa i passaren una bona nit. Mai s'oblidaren d'aquell moment, quan ja era massa tard se'n varen anar a casa i es menjaren totes les llepolies que varen poder.

Andrea Jerez García

El zoo de na LlúciaHi havia una vegada una nina anomenada Llúcia. A na Llúcia li encantaven els animals i visitar el zoo.  Un dia va anar a visitar el zoo, quan va arribar, va veure un home pegant a un elefant. Na Llúcia ràpidament va telefonar a la policia. A continuació, la policia el va emmanillar. Al dia següent, na Llúcia va tornar al zoo, per veure si els animals estaven bé. En arribar, va escoltar un renou. I na Llúcia va dir:-Hola. Hi ha algú?

-Aquí ! Només vull dir-te moltes gràcies per lo d'ahir - va dir l'elefant -.-Has parlat? - va dir na Llúcia sorpresa -.-Sí, i tots els animals del zoo - va contestar l'elefant -.-És veritat? - va dir na Llúcia -.-Sí,sí,sí,sí... - varen dir tots els animals del zoo -.Des d'aquell moment, na Llúcia va anar al zoo cada dia. Un cap de setmana l'amo del zoo li va dir a na Llúcia :-A tu que t'agrada tant el zoo, aquí tens les claus.I na Llúcia li va respondre :- No puc cuidar tots els animals del zoo a la vegada!Però l'amo la va ignorar. Na Llúcia cuidava i cuidava el zoo però un dia havia d'anar-se'n de viatge. Es va oblidar del zoo i va marxar. Quan va tornar, va veure un ca i es va recordar ! Na Llúcia va anar corrensos cap al zoo. Quan va arribar, tots els animals estaven malalts i també hi havia un cavall que pareixia fins i tot mort. Quan va acariciar el cavall, el cavall li va donar una cossa a la cama. I na Llúcia va d'haver d'anar a l'hospital. Quan es va despertar, estaven tots els animals al voltant seu dient:-Perdó, perdó, perdó...- No passa res, i perdó per no cuidar-vos bé. I ja no estau malalts? - va dir na Llúcia-.-No, ens ha curat el veterinari ! - varen contestar els animals-.-Que bé ! Però em podeu fer-me un favor? - va dir na Llúcia -.-Clar que sí ! -varen dir els animals-- Em podeu deixar dormir? - va dir na Llúcia mig dormida -.-Ha,ha,ha,ha... D'acord! - varen dir rient els animals -.Quan na Llúcia va despertar, estava en el seu llit i tot havia estat un somni.

Hollie Brown

Isi aprèn la lliçòHi havia una vegada, una nina anomenada Isi. A n'Isi li agradava molt enganar a la gent i fer-los bromes. Un dia n'Isi, va anar a ca una amiga seva, n'Alexandra. N'Isi, va pensar en fer-li una broma: -Agafaré una bufeta d'aigua i l'ompliré d'una mescla asquerosa, el pujaré a la porta de l'habitació de n'Alexandra i li caurà al damunt.I així ho va fer, va agafar un platan, formigues que hi havia pel sòl, aigua, cocacola, cafè, restes de les llenties que va sopar n'Alexandra la nit abans i ho va fer tot puré a la batedora. Va inflar la bufeta amb aquesta mescla tan asquerosa i el va pujar a la porta, i quan

Petites històries

Page 32: ONES NÚM. 22

n'Alexandra va passar per la porta li va caure damunt. I n'Alexandra va cridar:-Isi ! Què has fet?! Estic asquerosa! N'Isi se'n reia i reia, no podia aturar, la seva broma va funcionar. Però a n'Alexandra no li havia fet gens de gràcia. Sarcàsticament n'Isi va dir:-Però si estàs guapíssima!-Isi, ara mateix et vas d'aquí, estic molt enfadada! Va dir n'Alexandra. N' Isi, va fer com si no li importàs, però, si que li importava, i molt. Després de sopar s'en va anar al llit, i al dia següent, quan es va despertar, es va trobar molt petita, es va mirar al mirall i..... PLAS s'havia

convertit en ratolí! Sabeu perquè, per haver enganat tantes vegades, el destí l'havia castigat, i havia una nota al llit que deia:Si no aprens a deixar de enganar en els propers 5 dies et quedaràs convertida en ratolí per sempre.

Aquest dia no va anar a escola, com havia d'anar, si no hi arribava ni a la cadira. Caminant i caminant, va caure en una claveguera, però no es va fer mal i el primer que va veure va ser un ratolí petitet que estava a res de cauren se a l'aigua, cridant: -Auxili, auxili!!! No se nedar, necesit ayuda!! N'Isi com era molt valenta va anar a salvar-lo. Quan ja estaven a terra, n'Isi li demanà: -Quin es el teu nom? I ell li va respondre: -El meu nom és Rodolf, i el teu?-El meu és Isi.- Es varen fer molt amics, i n'Isi, ja havia apres més o menys la lliçó, quan arribà el cinquè dia, va tornar a la seva forma humana i en Rodolf es va quedar amb n'Isi, era la seva mascota. Pel que fa a n'Alexandra li va demanar perdò, i varen tornar a ser les millors amigues.

Marina Jover

La vida de n’AmèliaAmèlia tenia quatre anys, vivia amb els seus pares a Nova York. Eren una família normal, el pare treballava a una empresa de cotxes, la mare feia de dona de neteja i Amèlia anava a l'escola. No tenien molts de diners, però tenien suficient per pagar el menjar i tot el necessari per sobreviure.Passava el temps i n'Amèlia s'anava fent més major. Ja tenia nou anys i es va convertir en una noia molt guapa i molt brillant, sempre treia excel·lents.Tenia molt amics, però hi havia un en concret que li agradava, en Miquel, i a ell també li agradava, però els dos, tan tímids com eren, no deien res.Tot anava bé per a la família, però a partir d'aquell any les coses començaven a anar cap avall. La mare es va quedar embarassada, i ja no li deixaven treballar, per tant, estaven vivint només dels diners que guanyava el pare de l’empresa.

Però per empitjorar les coses, els pares de n'Amèlia varen descobrir que ella tenia càncer, però no li ho van dir. Uns dies després, en Miquel, li va demanar si volia anar al ball de final de curs amb ell, n’Amèlia tot contenta va dir que si.Al arribar a casa, els seus pares li varen haver de dur a l'hospital per veure quin tipus de càncer tenia i què podien fer per curar-lo. N’Amèlia no tenia idea del que estava passant.A l'hospital, el metge va explicar als pares que tenia càncer de cartílag al fèmur, I que l'única manera de llevar-lo seria tallant-li la cama.Trobant-se cara amb això, els pares varen haver d'explicar a n'Amèlia que tenia càncer y que l’haurien de llevar la cama, que era l'única manera de curar-lo.N'Amèlia es va posar histèrica, no volia perdre la cama, es va posar a plorar i va haver d'acceptar que, perdia la cama o la vida.Al dia següent, a l'institut, va anar a en Miquel i li va explicar el que li estava passant i que ja no podia anar amb ell al ball de final de curs.Uns mesos després d'haver-li llevat la cama, n'Amèlia va tornar a l'hospital amb els seus pares, i les notícies no eren bones. El càncer ja s'havia expandit més enllà de la cama abans de que s'ho varen llevar, i l'única solució era pagar per quimioteràpia.Els pares estaven preocupats ja que no hi bastaven diners per pagar les coses, i varen haver de demanar ajuda a tots els familiars.Passaven els mesos i a la mare ja li quedava poc per al bebè, i pareixia que tot anava bé amb n’Amèlia, fins que tornaren a fer una visita a l’hospital, i el metge va dir que el càncer simplement augmentava i que li quedava poc temps.Ja no hi havia res que fer, els dies de n’Amèlia estaven comptats, i ho sabia i simplement volia passar temps amb en Miquel i la seva família.

Es varen quedar tots amb el cor trencat sabent això, i decidiren fer complir un dels desitjos de n’Amèlia: visitar la casa Blanca i conèixer al president d’Amèrica.

Ho varen aconseguir, amb l’ajuda de moltes campanyes d’ajudes de càncer, i n’Amèlia va visitar la casa Blanca i va conèixer al president.Unes setmanes després n’Amèlia va morir, i dies més tard, la mare es trobava a l’hospital amb un nou membre de la família, que anomenaren Miquel, tal com volia n’Amelia.

Annabel Chazarra

Page 33: ONES NÚM. 22

D I A 9 D E G E N E R E N S PREPARAM PER A F E R L E S G L O S E S D E SANT ANTONI.

A l e s nou en punt , amb una puntualitat ben bé a n g l e s a v a a p a r è i x e r p e l portal de la nostra classe en Mateu Xurí, reconegut glosador de Santa M a r g a l i d a , q u e venia disposat a fer-nos passar una hora d’allò més divertida i utilitzant les paraules com a únic recurs.

I és que en Mateu té aquests facilitat. Ell va enfilant les paraules com qui es fa un collaret. Un collaret amb set síl·labes com set grans rimats d’una manera miraculosa. Combina les rimes així com ell vol:

abab, - abba

I així va rimant i glosant com una font que raja aigua tot el dia.

Ens va deixar ben al·lucinats amb la seva capacitat d’improvisació que té.

A la mínima que ens despistàvem ja tenia a la seva boca gloses on n o s a l t r e s n ’ é r e m e l s protagonistes, i ja ens tornava a tenir enganxats.

Després fó rem nosa l t re s mateixos els qui intentarem fer

l e s nostres gloses en petits grups. Això sí, intentant en tot moment seguir les pautes que ell, com a gran conèixedor, ens havia donat. Entre d’altres coses saber com havia d’acabar i després cercar-li un començament.

No hi va haver manera de fer rimar la paraula música. A veure si vosaltres aconseguiu trobar-ni una que hi rimi.

El taller ens serví per a fer unes magnífiques gloses de cara a la festa de Sant Antoni que tan a prop la teníem.

CONFECCIÓ DE DISFRESSES AMB EL 1r CICLE

Un cop mes els més grans han ajudat els petits fent un taller cooperatiu.

Els alumnes de 1r aquesta vegada necessitaven ajuda per a acabar l’elaboració de la seva disfressa. Com podeu veure ells eren els que anaven de “Bob esponja”, que de fet és el nom de la seva classe.

Aquests tipus de taller són molt favorables per a l’intercanvi d’idees i motiva tant als més grans com als més menuts.

PER SANT ANTONI FEIM AMB TALLER DE GLOSES AMB UN DELS MILLORS

GLOSADORS ACTUALS

Mateu Xurí ens mostra la capacitat d’improvisació que té i ens ensenyà com ho havíem de fer per a glosar

Page 34: ONES NÚM. 22

Aquí ens teniu en ple procés creatiu.

Elaboram un conte conjunt tots els

nivells.

El foc n’ha de ser protagonista

• • •Com ja ho heu pogut llegir a l ’ e n t r e v i s t a a m b n a N e u s , coordinadora del projecte ARCE en el nostre centre, una de les activitats que ens queda per a fer durant aquest curs és realitzar, e n t r e t o t s e l s c u r s o s q u e participam en el projecte, un conte on cada un dels elements que treballam cada trimestre en sigui el protagonista. Aquest segon trimestre com que estam treballant el foc, aquest n ’ h a d e s e r u n a p a r t fonamental.

De moment estam en plena elaboració. Ens hem reunit moltes sessions on hem unificant idees i c r i t e r i s . H e m f u s i o n a t l e s aportacions i quan ja hem tengut clara la temàtica hem començat a fer la narració.

No us penseu que la feina ha estat senzi l la . Això de pensar uns personatges i situar-los en uns llocs determinats i fer-los fer unes accions en un espai i un temps determinats no ha estat gens fàcil.

Tot i així l’ambient de feina ha estat molt bo. Hem pogut treballar els alumnes des de 5 anys fins a 6è en treball cooperatiu. Ens hem reunit en gran grup i després l’hem dividit en altres de més petits per encarar la feina un cop distribuïda.

El que sí és cert és que tenim molta imaginació. No ens pensàvem mai que la història agafés el caire que està agafant. Molt actual i a la vegada amb unes pinzellades molt tradicionals.

Volem q u e e n e l

pròxim número de la revista pugueu veure els dos contes pertanyents a aquest curs. Procurarem que quedin ben lluïts i que tant vosaltres com els nostres companys de l e s a l t r e s e s c o l e s q u e participen el projecte també el puguin gaudir.

Us deixam un petit tast del que serà: trobareu un dimoni, una bruixa, un moix multicolor i una nina que n’és el nexe d’unió entre tots ells. Però encara haureu

d’esperar per a llegir-lo

E N S E N C A N T A T R E B ALLA R I N T E R C I C L E S

Page 35: ONES NÚM. 22

CARNESTOLTES

Page 36: ONES NÚM. 22
Page 37: ONES NÚM. 22
Page 38: ONES NÚM. 22
Page 39: ONES NÚM. 22

I EN EL PROPER NÚMERO:TREBALLAM L’AIGUA A L’ARCE

EL VIATGE D’ESTUDIS DEL 3r CICLE

LES COLÓNIES DEL 1r CICLE

EL VIATGE A LES ILLES DEL 2n CICLE

LA VISITA DE LES ALTRES ESCOLES

... I MOLTÍSSIMES COSES MÉS.

Extret de la col·leció d’Ibáñez

ELS CEIP CA’S SABONERS, PERSONAL DOCENT, NO DOCENT I L’AMIPA VOLEM DESITJAR-VOS UNES BONES FESTES DE PASQUA.

UNA MICA D’HUMOR PER ACABAR EL TRIMESTRE