ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVAORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA

Equival a un substantiu substantiu i és per això que pot realitzar les mateixes funcions que

aquest:

Exemple:

La professora vol la veritat. CD

La professora vol que li diguis la veritat. Orac.subor.subst. CD

La professora vol saber la veritat. Orac.subor.subst. CD

Pot presentar la següent estructuraestructura:

➩ Que + oració : (COMPLETIVA) Espero que balli amb mi.

➩ Oració infinitu: (D’INFINITIU) Vol conèixer els fets.

➩ Prepos. + orac. infinitiu: (D’INFINITIU) Parlàvem d’anar a Girona.

➩ Què (pronom interrogatiu + oració): (INTERROGATIVA)

No sé què passa.

➩ Si/com/quan + oració: (INTERROGATIVA)

Digueu-li si en vol.

Pregunta-li com hi anirà.

Preguntava quan vindria a recollir-la.

➩ El que/ (el) qui + oració: (RELATIVA)

Qui no vulgui venir és lliure de fer-ho.

ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVAORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA

- En tots els casos anteriors podem substituir l’oració subordinada per un substantiusubstantiu.

- Pel fet d’actuar com un substantiu, l’oració subordinada substantiva pot realitzar, respecte de

l’oració principal, les mateixes FUNCIONSFUNCIONS que un substantiu en les oracions simples:

➯ Subjecte:

M’agrada [sortir de nit].

T’interessa [que parli].

➯ Complement directe:

Vols [ballar amb mi]?

Em pregunto [si n’està al corrent].

➯ Complement atribut (o atributiu):

El seu desig és anar de viatge a Egipte.

La meva impressió és que no s’adona del mal que ha fet.

➯ Complement preposicional: (o complement de règim verbal)

No t’oblidis [d’obrir d’hora].

Confiava [que li tornaria el llibre].

ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVAORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONSCANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

− La preposició ENpreposició EN canvia a AA davant d’infinitiu:

Pensa en tornar-me el llibre. (incorrecta)

Pensa a tornar-me el llibre. (correcta)

Confia en recuperar tot allò. (incorrecta)

Confia a recuperar tot allò. (correcta)

− La conjunció QUEconjunció QUE no pot anar maimai precedida d’una preposició, per tant, la preposició

caucau en aquests casos:

No t’oblidis de la novel.la. (oblidar-se d’alguna cosa)

No t’oblidis de que has de comprar la novel.la (incorrecta)

No t’oblidis que has de comprar la novel.la. (correcta)