Any II-OI Època - N.° 29 Redacció i Administració: Alt de Sant Pere, 29, pral..-Barcelona 23 de gcner de 1992

P R E U :iä CTS.

Segons I '«ABC», Ventosa i

Calvell és la veu d'Espanya.

Evidentment la veu de l'Es-

panya d'ultratomba!

O R G A N D B L A U N I Ó S O C I A L I S T A D B C A T A L U N Y A

REACCIÓ IREVOLUCIÓ

L'esperit ciutadà no està sa-ta satisfet. No hi ha tranquil·li-tat. La tranquil·litat i la segure-tat d'un poble que si pateix mi-sèria, no perd la serenitat ni l'e-nergia revolucionària eu veure'sben defensats pels homes de laseva confiança.

Altra cosa s'esperava, evident-ment, del govern central. Mésenergia^ més esperit constructiu,niés presa en fer les coses quecal fer per a no escamotejar larevolució.

ßs un govern que cau en elpitjor mal : ajornar els proble-mes. La reforma agrària ha es-tat torpedejada per Marcel·lí Do-mingo.

L'Estatut de Catalunya se-gueix essent víctima de la tàc-tica d'esgotament, de «Luz»,òrgan dels intel·lectuals de la«cordial comprensión».

Les lleis religioses no surtendel ministeri de justícia, ni delMinisteri d'Instrucció Pública.1 una. cosai tan mísera com la se-cularització de cementiris hacostat una setmana de debatsparlamentaris.

Les lleis obreres, la de con-trol en primer terme, dormen elsomni dels justos.

I de la legislació electoral imunicipal i d'ensenyament, nise'n parla.

Mentre un govern compostdes representants d'esquerra,fortament influenciat pel partitSocialista Obrero Español, dormo sembla que dormi, la reaccióempeny amb creixent vigoria.

Ventosa Calvell, un dels dar-rers puntals del Borbó, un delsresponsables màxims del desga-vell actual de les finances públi-ques, ha parlat a Madrid, inun-dant govern, República, poble,del clàssic verí dels nostres Es-teves. I a un auditori que eral'expressió perfecta del pupis-me renaixent.

La classe patronal amplia ireforça l'ofensiva .contra els sa-laris, contra l'horari, contra lesbases de treball signades a l'en-demà de proclamada la Repúbli-ca. I' provoca conflictes, aco-miada treballadors per plaer derepresàlia, i es burla de les lleis0 de la Constitució i d'això queparadoxalment se'n diu llei dedefensa de la República, i cíni-cament com si tingués la segu-retat de que en cada govern ci-vil hi ha un governador a lesseves ordres i en cada casernamàussers al seu servei.

I els líders monàrquics, dis-fressats de defensors del catoli-cisme, dia a dia gosen més i vanmés lluny, amb serenitat i im-punitat de triomfadors.

Als nous mesos de República1 sota un govern d'esquerres !

Què espera el govern central ?On pensa que és? La desespe-rança del poble l'afebleix. I nocomprèn que perdent aquest, noserà més que una sombra de po-der, una aparença que la reaccióesvaïrà quaa U plagui?

Sens dubt«, el govern reaccio-narà. Però ens temem que sen'adoni tard.

LI U. S. Ç. EN EL GOVERN DE CATALUNYAt

Com ha legislat el company M. Serra i Morell'ajut a les Cooperatives Obreres de Producció

Donem en aquest número el text del decret que a proposta delnostre company Manuel Serra y Morel, aprovà el Govern de la Gene•ralitat de Catalunya en la seva sessió del 11 de gener. ,'

Per manca d'espai deixem per al número vinent ttv comentarisque teníem sobre aquest decret, per bé que no creiem que calgui insis-tir molt per a què els nostres lectors i companys es donin compte dela gran importància que té per al Futur del moviment obrer d* la nostiaterra.

Heus ací el text del decret : ?/.<"• La Generalitat de Catalunya expressa ui itva decis-

sió d'ajudar, dintre Jeu seves possibilitat!! econòmiques, a lacreació i foment de les empreses obreres qve lenifofxm a esta-blir un règim de supressió pel salariat, müjançtítit f associaciópacífica per a realització del treball en conni *8>$ Wfíres a l'e-mancipació moral i econòmica dels irebalt*4gjjjlf^' t"1

2 » Per tal de poder obtenir r ajut deïtÍQ^iÍfalitat, lesempreses obreres hauran de tenir personalitat jurídica i estarconstituïdes de conformitat amli /<$ líti* virtuts, eSsetn indis-pensable que hagin complert els tràmits que estableix el Re-glament de ? d'octubre de 1931 per a Fexecudó dt /4 Ile/ deCooperatives de 4 de juliol del mateix any.

3." L'auxili de la Generalitat podrà verificar-se en /ormade subvenció directa, en anticipació reintegrable o ta crèditcondicionat. En cada cas, ¡a proposta que farà el Consellerd'Economia í Treball haurà d'ésser aprovada pel Consell de laGeneralitat i haurà de contenir els termes precisos del com-promís que la Generalitat contrau i que s'ajustarà a ¡es dispo-sicions de la Llei.

4.rt El Conseller"d"Economia i Treball, en formalitzar ¡aconcessió atorgada o el compromis d'auxili que estableixi ambl'Entitat Obrera corresponent, haurà de prendre ¡es neces-sàries mesures qer tal d'assegurar-se de la viabilitat del com-promís i de deixar salvada la responsabilitat de ¡a Generalitat,com també de la ulterior inversió de cabals quan l'ajut econò-mic sigui en forma de subvenció directa, d'anticipació o de crèdit.

5.è Sempre que l'ocasió s'o fereixi, la Generalitat a pro-posta del Conseller respectiu, i previ informe del d'Economia

i Treball, podrà concertar l'execució d'obres o treballs ambel que estableix la Llei de 4 de juliol de 1931 en el seu art. 42,que diu així:

•Les Cooperatives de treballadors i llurs concerts, Unionso Federacions, tindran dret a concórrer com a lidiador s a lasubhasta i concurs d'obres o serveis de l'Estat, les Mancomu-nitats, les Diputacions, els Municipis í les Corporacions públi-ques en general, i se'ls donarà preferència en igual dret decondicions. Les fiances que hauran de constituir es reduirana la quarta part de la corrresponent en cada cas. En compen-sació d'aquest benefici es retindrà un 10 per 100 de les quan*titats que l'entitat concessionària hagi de percebre per raó deTobra executada o del servei de subministrament fet, fins acompletar el total import de la fiança. Les quantitats retingu-des es retornaran juntament amb la fiança constituïda. Les de-pendències de f Estat i les Corporacions de tota mena podranconcertar, amb les Coopf-nti'vet de Trebalis^'s^Jçi. obres,serveis ï suministràmenfs de petita quantia que legalmentpuguin contractar-se per adjudicació directa»,

6* Quan el valor del treball executat no exedeixi la sumade 30.QOO ptes., les entitats obreres seran dispensades delstràmits de Subhasta, i en les subhastes que no excedeixin de50.000 ptes., estarán exemptes de l'obligació de constituir eldipòsit que marca la Lki. En tot cas, la Generalitat facilitaràa les entitats obreres els tècnics directors indispensables peral planejament i execució de Fobra o,treball en projecte.

7.' D'acord amb el que s'estableix en la legislació d'altresEstats (exemples: lleis de la República francesa de 9 de de-sembre de 1927 i 7 de gener de 1930), quan es facilitin préstecso anticipacions a les entitats obreres, es fixarà un termemàxim de vint anys per al reemborsament, i finieres exigibleno excedirà mai del 3 per 100.

8* Sempre que les limitacions de les disponibilitats eco-nòmiques, exigissin establir una preferència entre dues o di-verses entitats sol·licitants, es prestarà ajut a les ja consti-tuïdes, i entre aquestes a les més antigues.

I s {;• r a n s f i n a n c e r s de l a L l i g f aLa conferència del senyor Ventosa

ha t inen t el ressò que a tan preemi-nent personalitat corresponia. L'ex-pectació del públic, ígnar ha quedatplenament justificada : quatre tòpicsde't! més rebregats, quatre descobri-anents de sentit corrai i un pavada! debarrabassades d'elemental tècnica fi-nancera que — fins a l'hora d'escriu-re aquestes ratlles — ignorem que ha-gin estat assenyalades per ningii. Vo-lem comentar ara, molt lleugerament,els dos disbarats garrai'als de mes ca-libre. Proven, d'una part, la pro/w«-dirat dels coneixements financers del'ex-«ninistre del borbó i d'altra partl'absoluta ignorància dels seus oient«i fomentadors.

La primer» absurditat, es troba enel meravellós descobriment que es faen aquest paràgraf :

«Si no hubiera «ido por la crisispolitica que he-rnos atravesado, es evi-dente que nuestro pafs se, hubiera en-contrad» con una guerra económicauniversal — que es, al fin. lo queexiste en el mundo — y hubiera po-dido repetir la suerte de gozar otravez una neutralidad, con los benefi-cios consiguientes.»

¿Perí> com poden dir-se tranquil·la-menti falsetats tan enormes? La nostraneutrali tat davant la guerra armadapogué treure el benefici d'una Euro-pa adulerada de comprar article» dequalsevol qual i ta t i a qualsevol preu.Eren els dies de les vaques grasses.

Pel contrari, la nostra hipotètica

neutralitat actual ens troba davantd'un món arruïnat i ple de misèria,que no solament no vol ni pot com-prar siiií'i que ha arribat a un règimde preus envilits. Kls nostre» mine-i als, les nostres fruites i els nostresvins, o no s'exporten o bé troben di-ficultats per a l'exportació i solamentcomptadfssimes indústries — gairebéúiiiacmeiit I» tèxtil — i, precintimeli t¡ter la baixa catatitròfica de !o pes»e-la — viuen amb certa prosperitat. Iés q uf ara som al temp« de leg va-ques flaques.

Seria de gran interès que el senyorVentosa volgués fer-nos conèixer perquins inefables camins hauria pogutbeneficiar Espanya de tal situació.Sobretot en el cas afortunat d« que,havent prosseguit ell en la carterad'Hisenda, hagués impedit que el dò-lar pugés d'un 30 per 100 i que lapesseta baixés, paralel·lament, d'unaltre ¡10 per 100 (?). I aquesta fan-tiistica constatació del ex-ministre ca-Uüniiixta mereix comentari a part.

* * *¿On deu haver après el senyor Ven-

tosa aritmètica elemental? ¿Als je-suïtes ? En efecte, en el seu discurshi han aquests dos paràgrafs enterni-dorH :

«Para examinar la situación pre-sente — aunque mi afirmación deque es de depresión y de crisis creoestá admitida por todo el mundo —conviene analizar algunos datos, algu-

nas cifras. Procuraré abrumaron lomenos posible, aunque sea imprescin-dible para que nos demos bien cuentade ello.

»l 'no de estott índices es la mone-da. <'nn>i>aracit>ncn encueta» y ¡treci-«rix. Cotí/ación del dólar el día 11 deabril, ít 'IHI con relación a la peseta;•cotización ì hoy y de estos últimosdfa«, ll'Hti. Diferencia: 2'77; es de-cir, del yo por IW. O sea que, desdael 12 de abril tu'A la moneda espa-ñol« se ha depreciado en un 80 por100, repercutiendo esta depreciación«MI toda la riqueza.»

f.s a dir que — segons l'inclit fi-nancer de la Lliga — quan el dòlarpuja el ítO per 100 la pesseta baixael 30 per 100. (Recordem ara que a-quest descobriment garrafal ja va fer-io anys ha el senyor Itergatnín, unaltre as de les finances espanyoles).

Segons aquesta profunda doctrinafinancera podrien deduir que, com quea primer de l'any 1927 el dollar vacotit/ar-s« cert dia a 5'9íi i ara val11 'Hß i ha pujat, per tant, un 100 pur100, la pesseta, des d'igual data, habaixat també un 100 por 1(K), o «IJ/MÌque avui «o »ni re,xi t a base d'a-questa doctrina podria demostrar-seno sols que no val res sinó que téun valor negatiu I Sort que advertí alsseus oients : «Procuraré abruman» i».meno» punible», perquè, si s'hi arri-ba a emprar a fons... tothom knock-out I

Si patíssim la pruïja de donar con-sells, crònica en «Is sabis dt! «I* Lli-ga», aconsel^U'íttrri ar» al soriyor Voli-tosa que repassés l'aritmètica de quanaliava a 1'escola primària, per a apren-dre ai calcular els canvis. Podria »HS».Ixintar-xe, si això fes, d« que quanel dòlar puja un 100 per UK) la pesseta sols baixa un. 50 per JOO i qu«si uní ha pujat el <')0 per 100 la pes-seta a devallat, apruxiiniidanieui.,d 'un 2!) per 100.

1 no cal pensar amb cap iaptnt ¡i»-guie, Kl senyor Ventosa repeteix elmateix* disbarat aritmètic més de quatre vegades, entre els aplaudimentsdel diatimjiiidn publico, »I qual, p«lque es veu, la cosa li feia «molta gra-cia.

1 no volem comentar la darreraf ruse del paràgraf transcrit : «Hepar-tiendo esta depreciación en toda luriqueza». .Ta n'està ben segur? Quinconcepte deu tenir de la riquesa, ho-me experimentat, t») senyor Ventosa?I'n concepte semblant dol qiw« té delshoiries, quan afirna amb l'aplom «niïx im, ijiii* no (!« de creure que, hi hnyini«;/» rofinf de sacrificar eh *e»a inf«.rex»»« material» pel« noi» ideal*.

Magnifica definició de la èticu cívi-ca de la. gent de «J<a Lliga».

Amb mestres tan extraordinaris noés d'estranyar que el repntat finan-cer senyor Barbey hagi arribat tanllunv.

Pag. 2 Justícia Social

LA SETMANA POLÍTICALlei de defensa de la República

(Juelfoiiii inuupvilit/a al govern de la República. Nose sap què, però és quelcom trist.

Res ho prova tant com la feblesa del govern davantdels enemics de la República i la constant impunitatdels clericals empeltats d'assassins.

Va ben provar-se que a Sevilla un grup de «señori-tos» aplicà la llei de fugues a quatre obrers. Ho com-provà la comissió parlamentària. Es digué claramental Parlament, l'ero, la justícia, mesos després, absol-gué els assassins.

Ben segur que als assassins de Castilblanco se'lsaplicarà amb implacable cruesa la llei. Però, ¿quèpot donar la mateixa seguretat en el judici als assas-sins d'Arnedo?

A Bilbao, els requêtes han assassinat quatre jo-ves republicans i socialistes ; la forca pública u'ha fe-rit molts d'altres que, en defensa de la República jus-tament, anaven pels carrers en manifestació de pro-testa : de tradicionalistes i nacionalistes ni una gotade sang ha estat vessada.

1 així, arreu d'Espanya, els incidents es produei-xen amb freqüència esfereïdora i amb resultats iguals ;sacrifici cruent dels defensors de la República.

yui lliga les mans del govern de la República?¿ Com, són aquests homes que governen la Repúblicaque per inacció, per feblesa, per covardia, pel quesigui, permeten el progressiu escolament de l'energiarevolucionària republicana i socialista, en profit de lareacció més cavernaria ?

El Parlament va votar una llei de defensa de laRepública. El Parlament va agregar-la a la Consti-tució, i responen a exigències del mateix govern queavui no sap què fer-se'n. ¿ Quan serà aplicada, no alsrepublicans, no als treballadors, no als periodistesd'esquerra, sinó als monàrquics conspiradors, als bur-gesos que es revengen dels primers ensurts dels pri-mers mesos de República, als periodistes professio-nals de l'alarma, de les notícies tendencioses, dels co-mentaris enverinats ?

¿ (Jui converteix la llei de defensa de la Repúblicaen arma antirepublicana?

MoralinaLa premsa clerical ha fet el front únic contra l'Es-

cola de" Mestresses de la Generalitat.A l'Escola Normal sembla que es volen seguir els

mètodes emprats en tot el món civilitzat. S'accepta

la coeducació. Nois i noies estudien junts i fan gimnàs-tica junts. Els metges de .l'Escola estudien científica-ment la constitució física dels alumnes, nois o noies,per a condicionar llurs activitats a llur estat peculiar ;les classes de fisiologia són pràctiques, i pràctiques,també, les eugenèsiques. A la futura mare i conselle-ra de futures mares, se li ensenyen científicamentels misteris de la maternitat i la millor manera d'a-comjpanyar el seu procés per a obtenir fills sans,plens de vigoria,; I res més. ,

Però, massa per als clericals, professionals de lamoralina,

La Veu àe Catalunya ha qualificat de «cabaret»l'Escola Normal.

El Correo Catalan, l'òrgan de l'assassí de Borrell,dfu que «hemos perdido la dignidad y el sentido co-mún» .

El Malí demana l'exclusió absoluta de tots aquells«docents que, portats per una mena de morbositat ode demència, cerquen d'atiar la joventut vers la fla-ma de la passió moralment i físicament més destruc-tora.»

I el Diari de Barcelona, l'inèdit i peripatetic «Bru-si», un misteri de supervivència periodística, catedralde l'estevisme de rostre agre i ànima paupérrima, cà-tedra del «p car en secret no és pecar», escriu : «Dí-gase lo que se quiera en materia de educación noví-sima, socializante y masónica, los padres tienen laopción absoluta, por ley natural, que es ley divina,para la educación de sus hijos ; tienen, además, eldeber iniíperioso de velar per el honor de la familia,y tienen sobreabundancia de amor en sus hijos, parano consentir que sus hijas estén expuestas a perder elpudor, bajo la monserga de una supuesta cultura fí-sica, que no es tal cultura, sino germen de desmora-lización» .

Hipòcrites, fariseus, publicans, que diria Jesús !Vosaltres que permeteu a les vostres mullers, a lesvostres filles, a les vostres germanes, anar «derniercri» a les platges estiuenques, que cultiveu per sport,per snobisme, per aristocratisme groller la promis-cuitat sexual en festes sensuals, en balls faraònics,en aventures diem-ne romàntiques, desperts brutal-ment els sentits i closes tràgicament les ànimes : cri-deu, i us esgarrifeu, i toqueu el cel amb les mans,.perquè uns professors conscients, Ijen intencionats,d'espiritualitat pura, un Cosme Rofes, un Pinol, aus-ters, exemplars, de moralitat ferma com fluixa és lavostra moralina, s'obliden del sexe i eduquen i es-tudien científicament les alumines ? Quins homes són

aquests, i quina és la moralitat d'aquests homes queen veient un pit, una cama, una espatlla, una formaturgent, rodona, ja se senten mascles, ja pensen enel sexe i en ço que és totalment petit i miseriós delsexe, i en el «pecat» d'obra i de pensament? ¿No sóne'ls mateixos homes que prefereixen una dona vestidaper donar-se el plaer de despullar-la mentalment?

Hipòcrites, fariseus, sepulcres blanquejats, quetornaria a dir Jesús !

Imbroglio corderilManuel Cordero,' diputat socialista obrer espanyol,

va venir a Barcelona a dir-nos que a les escoles catala-nes es devia ensenyar en castellà. Sentí unes malesolors i se'n va tornar a Madrid, enfutismat. I ja aMadrid, va escriure un article d'auto-clefeusa a «ElSocialista».

Un article full antològic dels descarrilaments ideo-lògics.

Raona així, el diputat Cordero : els socialistes vol-drien que no hi hagués més que un sol idioma uni-versal. Doncs, cal que els fills dels catalans siguinensenyats en castellà. Mètode Ollendorf : «¿ De quincolor és la l lum? — L'avi pateix mal de queixal».

Raona més a fons, encara, el diputat Cordero. De-fensar a Catalunya l'ensenyament en castellà no és«expressió» d'un sentiment nacionalista. Però, lapretensió catalana d'ensenyar en català als nens ca-talans, és «expressió» de monstruós, d'inacceptablexauvinisme. El conte del llop i del be : «Acosta't queno et mossegaré».

1 s'enfonsa en profunditats doctrinàries. Si els o-brers catalans no saben més que el català, ¿ on emi-graran que els entenguin ? Qui els lliurarà de la bur-gesia catalana, aïllats de la cultura universal? Filan-tropia de don Juan de Robres.

La tesi del senyor Cordero és antisocialista. Peraixò és insincera. Si el senyor Cordero digués clara-inient que ens vol imposar el castellà, el mateix queRoyo Villano-va, res diríem. Però, és intolerable queel senyor Cordero vulgui disfressar el seu imperia-lisme amb ropatge socialista. I més sabent com sapo té el deure de saber, que a les escoles de Catalunyas'ensenya i s'ensenyarà el castellà amb tanta cura iamor, com el català.

Que vagin fent el joc de la reacció tradicional mo-nàrquica, els socialistes de Madrid. El despertar se-rà ben trist, per ells i per a nosaltres!...

JOAN COMOKKKA

HEVISANT CERTS CONCEPTES

U n i t a t s i n d i c a lEs dóna el cas que en

gairebé tots els .països lapolítica sindical comunistaes escissionista.

(L. Fersen.—¿Què és eltrotskisme?

Encapçalo el present article amb lesparaules amargues d'un comunista del'oposició d'esquerra.

Però com que el meu principi, enparlar o en escriure, consisteix en és-ser honrat, en no prendre textos ofragments de textos que, presentats decerta manera, fan. dir al seu autor elcontrari de ço que s'hagués proposat,declaro immediatament que L. Fer-'sen es refereix al comunisme stalinis-ta.

El mateix L. Fersen explica, untros més lluny: "La política d'escis-sió sindical no s'adoba amb proposi-cions de front únic de tots els obrers.El stalinisme també adulterà en totsels països el sentit del front únic. Elfront únic no pot ésser un adob, unmitjà per a encobrir una política es-cissionista, sinó el complement de launitat sindical. Quina autoritat podentenir les proposicions de front únicdels que divideixen el moviment sindi-cal?"

L'acusació contra t's comunistes di-guem-ne oficials, no pot ésser més greuni més explícita. En l'sora tràgica—diríem crucial si el mot no fos ja pe-dant—de la crisi capitalista; quan elsproletaris haurien de practicar aquellhumà consell de Marx i Engels, puntfinal de llur "Manifest del Partit Co-munista" : Proletaris de tots els pai-SOK, ttniu-rox!, el comunisme stalinista—segons opinió dels trotskistes—por-ta la divisió en les fileres del treballi contribueix, amb aquesta tàctica, aperllongar el regne capitalista.

Els amics lectors de JUSTÍCIA SOCIALconeixen tots les ganes d'unificacióque hi ha en el món obrer, indistinta-ment. Mai els dos mots: front únicno havien estat de moda com avui, imai, segurament, la confusió no ha-via presidit, amb tanta intensitat comavui, la idea d'unificació.

Però ara que havem llegit el pensa-ment del comunisme trotskista (opo-sició comunista d'esquerra) sobre a-quest tema d'actualitat, vegeu ço queopina el firmant d'aquest article, des-prés d'haver estudiat detingudamentla història de les escissions obreres dela post-guerra. La síntesi del meujudici és la següent:

"El comunisme stalinista pot, talvegada, agreujar l'escissió sindical.

P'erò és innegable que l'escissió sin-dical és anterior al stalinisme i té elseu origen en l'aparició del comunismecom a partit. De tal manera que co-munisme i escissió sindical són sinò-nims."

A Espanya i a Catalunya el comu-nisme fou ben poca cosa fins a l'ac-tualitat i, per tant, poc influí en lasort del moviment sindical.

No obstant, que influeixi poc o moltel seu caràcter de factor escissionistael tindrà aquí com l'ha tingut arreudel món, car parodiant una frase cè-lebre de Jaurès podem afirmar que "elcomunisme porta en les seves entra-nyes l'escissió, com la nuvolada dor-ment porta l'oratge."

Per dissort, les actuals generacionsobreres senten més fretura per l'ab-sorció deia prosa periodística, com-bativa i pamfletària, que per la lec-tura i estudi de les doctrines i la his-tòria dels moviments socials. No hiha dubte, tanmateix, que si la UnióSocialista de Catalunya sap empren-dre, en totes les seves seccions, unaforta tasca d'educació i documentaciósocialistes, s'augmentarà tard o d'ho-ra amb aquestes joventuts inquietesque avui retenen en les seves fileres,comunistes i anarquistes.

Per les raons esmentades i per acontribuir en la mesura dels meusmitjans a proporcionar dades i argu-ments als amics socialistes de Cata-lunya, em proposo estudiar documen-tadament el rol nefast que ha jugatel comunisme en el terreny de les ac-tivitats sindicals.

He dit més amunt que comunismeera sinònim d'escissió (parlem del co-munisme de la III, oi?). Una acusaciód'aquesta magnitud, s'ha d'acompa-nyar de proves irrefutables. Quinesproves puc presentar que corroborinl'afirmació anterior?

Els 21 punts de Moscou.Què són els 21 punts o condicions

de Moscou?Són les 21 imposicions, els 21 arti-

cles de fe que la III InternacionalComunista feia acceptar sense dis-cussió als qui volien adherir-s'hi.

Són o foren—car avui pocs se'n re-corden i els comunistes es guardenprou de reparlar-ne—l'origen de lesescissions del proletariat unit en elspartits socialistes i en les organitza-cions sindicals.

Són o foren la causa primera de laguerra civil dels obrers entre ells, laruptura d'una iwitai xindic<il existentamb caràcter autònom.

Foren i són la submissió absoluta,total, dels sindicats comunistes a lesordres, als úkaees de la III Interna-cional.

Això tenia lloc abans del stalinisme,en el bon temps del leninisme, en l'è-poca heroica de la Revolució russa,a les primeries de la dictadura delproletariat.

Aleshores es produïren les escis-sions en els camps socialistes i sin-,dicals d'arreu del món. Aleshores ino amb motiu de l'enlairament polí-tic de Stalin, com volen fer-nos creu-re els trotskistes.

En el terreny sindical, quina fou laimposició de Moscou?

Llegiu l'article, el punt o la condi-ció desena. Diu així:

"Tot Partit pertanyent a la Inter-nacional Comunista té el deure decombatre amb energia i tenacitat la"Internacional" dels sindicats grò«,fundada a Amsterdam. Deu escamparamb tenacitat en el si dels sindicatsobrers la idea de la necessitat de laruptura amb la "Internacional" gro-ga d'Amsterdam."

I com aconsella el comunisme elsseus adeptes per a aquesta feina tannoble de la ruptura? Seguiu llegir.t:

"Tot Partit desitjós de pertànyera la Internacional Comunista deu rea-litzar una propaganda perseverant isistemàtica en el si dels sindicats. co-operatives i altres organitzacions deles masses obreres. Deuen formar-se .nuclis comunistes, el treball tenaç iconstant dels quals conquerirà els sin-dicats al comunisme. Serà llur deurerevelar a cada instant la traïció delssocial-patriotes i les vacil·laèions del"centre". Aquests nudisi comunistasdeuen estar completament subordinatsal conjunt del Partit."

Haveu llegit? D'això se'n diu unifi-car, en llenguatge comunista. Cornse'n diu autonomia d'aquesta completasubordinació de sindicats, cooperativesi altres organitzacions de fes massesobreres al conjunt del Partit Comunis-ta.

I si ara us digués que tot això ésben poca cosa al costat del que ve acontinuació?

Però deixem-ho per a un altre dia,quo avui l'espai de JUSTÍCIA SOCIALno permet més lletra d'aquesta cançó.

Carles CARQUES

SECCIÓ DEL DISTRICTE V I I I

Un la darrera assemblea de la St-ivcii'i dol Districte VIU, la Unió Hooia-liüta de Catalunya va anomenar mem-bro de la Junta Directiva, a la com-panya Cèlia Paytuvi.

F t t O N T Ú N I CL'allunyament que—amb tan rares

excepcions que no compten—mantenenen general socialistes i comunistes, ésuna cosa inversemblant que sovint ar-riba a suïcida.

No res més que qüestions de tàcticasepara uns i altres. I ambdós sembíenels més aferrissats enemics, diria'sl'encarnació de les dues classes opo-sades, en franca lluita. Els socialis-tes, en general, es posen al costat dela burgesia abans que aproximar-seals comunistes; els comunistes, peraltra banda, no fan gaires distincionsentre feixistes i socialistes.

El comunisme té greus defectes;vol ésser catastròfic;, no sap moure'sdel patró rus; vol dur el poble a !arevolució i no a l'educació i prepara-ció per a regir el món nou de demà.

Tothom els pot veure a casa nostra.Agafo ara una abstracció del comu-nisme; no vull pretenir, doncs, quetots els comunistes tinguin fatalmentaquests defectes.

Això, pot conquerir masses,incons-cients, però fa molt poc bé a'l comu-nisme i li priva d'arreplegar un nom-bre respectable de persones aptes.

El socialisme és la veritable doctri-na marxista, per quant el que cal ésaplicar el marxisme no pas fidelment,rígidament, sinó adaptat a l'avui; nohan passat debades vuitanta anys. Al-trament, l'essència del socialisme exi-geix interpretar-lo i aplicar-lo huma-nament, causant el menor dany pos-sible. El socialisme, encara, és tancientífic com revolucionari. El socia-lisme arribarà tan enllà com el quimés.

Però una bona part dels soeiíilis-tes han sofert un error tan greu comels comunistes. Han comès el pecatinvers del seu. Han interpretat elcienticisme i la germanor com una a-climatació a Ì'.ambient regnant, per apoder arribar a transformar el mónfent que el capitalisme i la burgesiavagin liquidant-se- per si sols; aixòporta de necessitat a un aburgesa-ment. La social-democràcia encarnaaquest socialisme feble; són verita-bles socialistes, no hi ha dubte, peròdavant de la violència, en qualsevol deles seves manifestacions, s'atempereni, moltes vegades, fallen (Anglater-ra, Rússia, fins a cert punt Espanya).

D'ací l'enemistat orba. Enemistatque fa s'odiïn els qui són més queafins.

* * *

Aquestes reflexions, veritables tò-pics, se m'han acudit davant del fetalemany.

No fa gaire, el nostre hebdomadaridemanava la unió de socialistes i co-munistes alemanys davant del perillHitler. Fèiem la crida amb tota lanostra fe socialista, és a dir, com atransformadors de la societat .segonsles doctrines marxistes, com a ger-mans dels comunistes.

Ara, la veu d'alerta ha estat do-nada per una personalitat comunista,molt més eficaçment per quant ha es-tat feta des d'Alemanya mateix. LevTrotski creu que aquesta unió és su-ficient per a abatre la força feixistad'Hitler.

I, aquest cop, la intemperancia ésdels comunistes; alguna cosa hemguanyat, ja que els social-démocrateshan respost a la crida intelligent deTrotski.

Els comunistes alemanys, que hanomp!ert d'improperis les justes pa-raules de l'autèntic comunista Trots-ki, tenen l'orgull de voler manteniríntegra la seva personalitat, de vo-ler evitar tot contacte, oncara que si-gui amb els seus iguals, amb els ho-mes de la mateixa classe i de la ma-teixa ideologia; un altre dels defectescapitals d'aquests socialistes que espensen que tot el món és Rússia.

¿La puixança d'Hitler, millor, elperill hitlerià evidenciarà un cop mésla incapacitat dels marxistes per a ferel front únic, almenys davant del pe-rill? Temem que sí.

Però si així fos, els comunistes ale-manys serien en bona part responsa-bles del que pogués ocórrer a Ale-manya.

J. ROURE i TORENT

SECCIÓDEL DISTRICTE VIEs convoca als socisde la Secció a l'As-semblea General Or-dinària que tindràlloc el diumenge dia31 del corrent a les 10del matí en l'estatgesocial, carrer deMontseny, 35-Gràcia

Justícia Social Pa*. 3

Unió Socialista de Catalunya!•'.l ('«nx''1'* ( ' o i i s t i l uUi i d« lu !>'«-

dtiliuuó Coniai fu! du Hiiriu'loiiu s 'iut-c iu fH el tini t > d»i U'brm' pròxim, ui t'l·ltutg»! finit i al, Ail dw Saut Pure,iii'uu. U'J, (»va l . , a lus 'J dol vuHprt:.

Tmdnui di'ut u ontrur u la HIÜU d'St l t i l i l ivr tuMoii* «:li at 'iliuts, previu, pru-wniluci.'i d«l r u r n u t , l oln posBuid'tr»il» la turja fhpi-ciul ijue lliururà ul(.'ulllltu KXUCIIUU.

lUu'tirduiu u, los Sucîciuns de lîarcu-f t t u u quo «H f i ( ' t t r s do lu setmanavinoni, lian du rouliizur anstiriiblee«t>xuruortliuùnt.-s pt-r lui du discutir el»pitjjUí'tuH d 'Ks tu t i i t i d'acció munici-pal, ï ' t iüunmí d^is rt-gidoiii, i IUH pru-pobietuiib ( j u u coiiMdt'-i'iii útils a ta mi-llor iiiautiru dut Partit, i -iiornünar«In doltiyat^. A cada succiò U ojrren-puiïuu un duli'gut ¿H-C Uru l pn>pi, i al-Iros tallin por mula 25 eutit^uuts o11 uccio de 25.

Infuriili ìt e 'Mi l inutustó i'mÊornit; delsregidors du Bui roli ' l iu que lus ÍStíCLUoiiüprimor, i lil Congrus, lUmpre-a, han dodiscutai', u ,pn>var <_> robuljtir :

Ks sabut que la Unió Socialista deCauuunya anu a les eleccions per aregidors municipals el l'¿ d'abril for-mant coalició amb l'Esquerra Kepu-imeanu de Catalunya, i que resultarenciegas els nostres companys Kat'aelCampalans, Joaquim Xirau i Jos;ípJjuran i Guàrdia, essent digne de re-marcar l'haver obtingut aquest dar-rer la segona votació do la capital,tttnb 6.5UU vots. No cal recordar queen ei» esdeveniments que tinguerenlloc dos dies després i que portarenla caiguda del regim monàrquic, planostres companys .saberen estar onllur lloc, prenent part en l'acte de laproclamació de la República i pa.-.-sant a exercir seguidament els càrrecsque e.s lofen confiats per elecció pu-blica. •

K n constituir-se l'Ajuntament repu-blicà i en tormar-se el cartipàs, TOUadjudicada a lu minoria de la U. S. C.UJitt tinència d'Alcaldia i la presidèn-cia de ia Comissió de Foment, càrrecsque recaigueren en el nostre companyluilaei Cíunpalans. A part d'aquestst'oren donats llocs als nostres com-pany.-, en les següents Comissions:rusciida, on anà ei company l>uran;Cultura, on anà el company Xir:iu;Política Social, company Duran; Pro-veïments, company Duran; Reforma,company l lu ran ; Circulació, companyCampaluniV; ' ï les següents delega-cions: Junta Provincial d'InstruccióPública, company Xirau; Junta localiiu l'nmera Ensenyança, company .» .-rau; Junta de Cases Karates de laDelegació del Treball, company JJu-ran; Patronat du l'Asil Duran, com-pany Duran; Junta d'Obres del Port,company Campaians; Patronat de laHiblioteca Central de la Diputació deliarcclona, company Xirau; Patroirvtde l'Habitació de barcelona, companyDuran; Institut d'Orientació Profss-sional, company Canvpalans; Residèn-cia d'Estudiants, company Xirau, iJunta de Ciències Naturals, companyXirau.

Han passat nou mesos de Repúbli-ca i ens plau de donar compte a ti-ques! Congrés d'una manera resumi-da, de l'actuació d'aquesta minoriamunicipal,

t'uHHcti du P-rovi'i incuta. — Senseque vulguem negar als Ajuntamentsuna eftcàciu absoluta eu la políticade proveïments, hem de confessar queen realitat no és molt el que podenfer en aquesta qüestió. Cal tenir encompte que tota politica de proveï-ments ha de tenir caràcter nacional ihan de col·laborar-hi tots els organis-mes oficials amb una mateixa orienta-ció si es vol fer alguna cosa en benefi-ci del consumidor i si es volen ate-nuar un xic els vicis de l'organitzaciócomercial existent. Pel que fa a Kar-celona, en entrar aquesta minoria al 'Ajuntament, es trobà plantejadauna orientació que considera comple-tament equivocada, puix consisteix enconsiderar el problema de proveïmentscom un afer d'Hisenda, o sigui, d'in-gre.-sos. Així, hi ha la qüestió du siconvé seguir la politica d'estendre elradi d'acció dels Mercats, protegintel ja instal·lats i establint-ne de nou«allà on calgui, o bé abandonar aquestsistema, respectant el que hi ha jacreat per a deixar el pus lliure a lestendes o establiments de tota mena delcomerç privat.

Actualment, l'Ajuntament té esta-blerts vint Mercats, que representenuna inversió de capital, entre terrenysi edificis, de 22.406.189 pessetes, i fauna recaptació total per llocs fixes,provisionals, etc., per subhastes, pertraspassos "inter vivos" i per tras-passos per' defunció, de U.065.267 pes-setes en l'any (1930). En aquest anyresultà a favor de l'Ajuntament, coma diferència entre la recaptació i le»despeses en els diferents Mercats, laquantitat do 710.677'72 pessetes.

Per a protegir els Mercats i els in-teressos que representen i tenint encompte el desenrotllament que la ciu-tat ha anat prenent aquests darrersanys, l 'Ajuntament ha anat legislanti redactant Reglaments especials pera diferents articles, i així ens tro-bem avui amb Reglaments per a can-saladeries, carnisseries, forns de pai peixateries. F.n aquests Reglaments,a més de fer obligatòries unes deter-minades condicions d'higiene es limi-ten les distàncies d'un establiment al'altre. En entrar l'actual Ajuntament,

Informo dels regidors al Congrés de la FederacióComarcal de Barcelona

es trobà amb una sèrie de conflictesplantejats per l'aplicació d'aquestesreglamentacions, motivats per unabanda per la resistència de molts in-dustrials a voler-les complir i per l'al-tra, per les dificultats en què es troba-ven per a complir-les molts establi-ments establerts força anys abans dela promulgació de dits Reglaments,

1er altra part, la comprovació demoltes mesures injustes aplicades con-tra els venedors de Mercats, decidí laComissió de Proveïments a fer unarevisió i reforma de tots els Regla-ments dels centres de proveïments,com Mercat Central de Fruites i Mar-manya, Mercat Central de Peix, Mer-cats generals de detall i Escorxador,tasca que s'està realitzant actualmenti que dintre de poc temps veurem a-cabada. Es tendeix, sobretot en elMercat de Fruites i Marmanya, a ferpossible que el major nombre de llocso bé el que els Reglaments precisi, si-guin destinats als pagesos i als veri-tables Sindicats Agrícoles, cosa quetal volta costarà un xic de lluita, perla raó que la veritable finalitat d'aquestMercat Central s'havia desviat, elsllocs del qual havien passat gairebétots a mans de revenedors o assenta-dora. Així també s'estudia per la Co-missió de Proveïments que les opera-cions de compra-venda d'aquests Mer-cats Centrals siguin intervingudes ofetes per l'Ajuntament, establint d'a-questa manera un veritable controlque doni a conèixer quins són els ve-ritables preus a què han de poder-sevendre les mercaderies en els mercatsal detall.

També ha estat objecte de preocu-pació de la nostra representació enla Comissió de Proveïments, el pro-blema complexe de la carn. Barcelo-na és la capital d'Espanya que estroba en pitjors condicions en el pro-veïment d'aquest article. Essent Astú-ries i Galícia, sobretot aquesta darre-ra, les regions que proveeixen d'aquestarticle la nostra ciutat, està compro-vat que existeix una manca d'organit-zació, en la qual és una veritable ver-gonya que no s'hagi pogut trobar en-cara una solució. Així la Comissió deProveïments s'emprengué la tasca d'a-cabar aquest estat de coses i per es-tudiar l'afer, anà a Galícia el nostrerepresentant, traslladant-se als ma-teixos llocs del mercat de bestiar, a nde conèixer el problema sobre el veri-table terreny. Allà fou possible com-provar que deu o dotze senyors deGalícia són els amos del mercat debestiar de tot Espanya i especialmentde Barcelona. Com hem dit abans, enaquest afer, com en altres de sem-blants, el del blat, el del sucre perexemple, tenen una amplitud nacio-nal i el Govern de la República hau-ria de procurar que mentre no es creal'organització adequada d'aproxima-ció dels ramaders o criadors de bes-tiar amb els consumidors, es poguésefectuar la tramesa directa del bestiaren un tant per cent prou crescut pera compensar la manca de carn a queens veiem sotmesos, un xic per dèfi-cit propi nacional i les més de les ve-gades per combinacions dels tractants0 intermediaris de Galícia i els pro-veïdors d'ací.

En aquest afer, com tots els de pro-' veïments, el criteri de la nostra mino-

ria és el de la intervenció i no pasel de la llibertat absoluta de comerç,;protegir i fomentar les associacionscooperatives de productors en el camp1 de consumidors en la ciutat; regu-lar l'existència dels establiments, jaque no pot admetre's en bona lògica

lament d'origen com el present, ha dedonar la màxima importància a aques-tu Comissió, i par això no haventconsignació en el Pressupost per altraatenció que l'abans esmentada, cal-gué que el nostre representant, d'a-cord amb els altres components de laComissió, aconseguís del Ple del Con-sistori una consignació de 15.ÜUO pes-setes per a poder preparar una orga-nització d'Oticines, a fi que l'any se-güent es poguessin emprendre les di-verses tasques que, al nostre judici,pot fer l'Ajuntament en matèria depolítica social.

A tal fi es redactà el pressupostparticular de la Comissió per a l'anyi9U2, en el qual es destinen les quan-titats de 93.000 pessetes al sosteni-ment de les Juntes locals de Treball;de 5 milions de pessetes per a prés-tecs a Cooperatives d'habitació, pera la construcció directa de vivendesmunicipals i per a cessió de terrenysi adquisicions; de 3 milions de pesse-tes per a la incautació de vivendesinsalubres; de 100.000 pessetes per afoment i sosteniment de tota menad'assegurances socials ; de 150.000 pes-setes per a concedir .crèdits a les Co-operatives de Producció i Consum;de 75.000 pessetes per a protecció deles Cooperatives d'Estalvi i Crèditpopular, i de 1 milió de pessetes pera Banys i Dutxes populars.

La situació econòmica de l'Ajunta-ment fa que no es pugui esperar laconsignació total que es demana, peròla nostra representació defensarà elcriteri que, sigui com aitgui, la Comis-sió de Política Social existeixi i acom-pleixi, en la mesura de les possibili-tats, la seva finalitat. A tal fi fou re-dactat per la nostra representació unpla d'organització i treball de les ofi-cines de la Comissió que serà posaten pràctica tan aviat com es pugui.

Comissió de Foment.—Com abansha estat dit, per a la presidència dela Comissió tou designat el nostrecompany Rafael Campalans; el qual,per ( la seva elecció de diputat a lesConstituents, deixà el càrrec de ti-nent d'alcalde i la presidència de ditaComissió, designant-se en el seu lloc, elnostre company Josep Uuran i Guar-dia. Respecte l'activitat d'aquesta Co-missió, solament, podem dir que no fares més que despatxar els assumptesde tràmit, ja que d'ençà de la procla-mació de la República s'ha pogutcomprovar un retraiment del capital,el qual s'absté d'emprendre noves edi-ficacions ni obres de cap mena.

L'activitat d'aquesta Comissió de-pèn exclusivament de les consignacionsassenyalades en el Pressupost, peròsi s'acaben a la meitat de l'exercicii la Comissió d'Hisenda no troba ono vol trobar consignació, són moltís-simes les demandes de millores que jasigui per a pavimentació de carrers,per a instal·lacions de llums o per aconstrucció de noves clavegueres i àd-huc per a reparacions urgents, queno tenen lloc.

Malgrat tot, han estat iniciats coma orientació, treballs d'estudi per a lamodificació de la xarxa de clavegue-res de la nostra ciutat i en el nouPressupost han estat demanats per laComissió de Foment alguns augmentssobre la consignació del passat any,a fi de poder ampliar el radi d'accióde la Comissió i fer alguna part detot el que els diferents districtes deBarcelona vénen demanant sense pa-rar a la Comissió,

Pot dir-se, en resum, que l'orienta-

cies ben especials, o sigui, amb pleperíode electoral.

Han estat fets diversos dictàmens,tant per la Comissió especial que foanomenada pel Consistori, com per laComissió de Foment, a qui va retor-

Rcoryanitxoció dels scwjs {¿cincs nar ^'assumpte després, i sembla queiHuruct.¡ials. — Una de les coses més s' bé no es tracta d'un augment de ta-interessants i importants que ha estat rifes, sinó rf'nn iwnneivßrvionf ^>„„0

iniciada per la Comissió de Fomentdel nostre Ajuntament, és la reorga-nització dels serveis tècnics, a fi d'ob-tenir-ne un major rendiment, eficàciai economia, tin aquest afer des delseu origen ha pres una part activís-sima ia nostra representació. S'naprocurat adaptar el personal a cadaservei, segons les seves especialitats.Han estat creats diversos grups quecontindran els diferents serveis quetenen entre ells una íntima relació, icada un d'aquests serveis tindrà uncap, i un d'eils serà el cap d'Agru-pació. Hi haurà una responsabilitatper a cada cap de servei i una rela-tiva autonomia, ja que tots els ser-veis seran controlats pel respectiu capd'Agrupació. A part, serà creat unConsell d'Urbanisme que estarà inte-grat pels esmentats caps d'Agrupaciói un cert nombre de regidors.

També serà objecte de resolució perpart de la Comissió de Foment, laqüestió de les indemnitzacions al per-sonal tècnic: Es creu que hi ha unainjustícia en la forma com s'han vin-gut percebem les indemnitzacions finsa la data. Ks propòsit de la Comissióde foment de canviar la fórmula o ba-se d'aquestes indemnitzacions, ja queen la lorma actual vénen a carregarels Pressupostos de totes les obres.Aquesta reiorma s'orientarà en elsentit que si hi ha d'haver indem-nitzacions a repartir entre el perso-nal facultatiu, tinguin .per base l'e-conomia aconseguida en els pressupos-tos de les obres, economia que natural-ment es procurarà no sigui en perju-dici d'aquestes.

Transports urbana. — Un altre delsproblemes pendents de resolució d'im-portància extraordinària, que corres-ponen a aquesta Comissió, és l'as-sumpte dels transports urbans. Exis-teix una lluita aferrissada entre di-verses empreses per tal de poder es-tablir noves Unies de transport en lacapital, però des de fa ja alguns anys,existeixen unes bases aprovades perl'Ajuntament, que regulen la conces-sió de noves línies, a l'objecte d'evi-tar competència entre les diverses em-preses i evitar també el perjudici queaixò podria causar a l'Ajuntament.Però com sigui que la capital ha anatcreixent en torma extraordinària i re-sulta que no estan atesos degudamentels transports, sobretot les barriadesextremes amb relació amb el centrede la capital, s'ha cregut que ja éshora de posar terme a aquestes defi-ciències i hi ha el propòsit d'anul-lar dites bases i que l'Ajuntament fa-ci un pla general de transports de laurbs. Així, en l'esdevenir, les compa-nyies, per obtenir noves línies, s'a-tindran als recorreguts, no que a ellesconvingui segons llurs interessos, sinóels que l'Ajuntament haurà assenya-lat en l'esmentat pla general. Així nohi haurà les possibles competènciesi així quedaran servides totes les bar-riades de la ciutat.

Qüestió de tarifes de tramvies i au~tòmnib'us. — Existeix un plet pendentde resolució, entre l'Ajuntament deBarcelona i la Companyia Generald'Autòmnibus, i no diem amb la deTramvies, perquè la competència queté l'Ajuntament sobre aquests últimsés gairebé nul·la. Es sabut que fins arala nostra ciutat havia gaudit d'unbon servei de transports, però d'unsmesos ençà, com a conseqüència d'a-

socialista ni simplement econòmica que djó que sustenta ja nostra representa- quest plet que esmentem, les Compa-en-An vint, famílies de la capital nagln ••• i - .itnn..n^4-r, Onrviíc-c-iA ¿u • ~,,ñ*,,* u«« »«»4. ^¡».»v.i«.-.;*.^ ~i nA~«m-cada vint famílies de la capital haginmantenir un comerciant o botirguer;i limitar alhora el guany dels inter-mediaris. D'aquesta manera, en lapugna existent a l'Escorxador entreels partidaris de la matança lliure iels del a règim, la nostra representa-ció s'ha oposat sempre a l'absolutallibertat d'operacions a l'Escorxadorper part dels proveïdors. I aixítambé, en el règim de reglamentaciód'establiments, opina que s'ha d'efec-tuar d'una manera racional i comple-tant sempre aquesta Reglamentacióamb limitació del benefici. I per aca-bar respecte a aquesta qüestió, diremque mentre el Municipi no segueixiuna altra orientació pel que fa alsimpostos indirectes i no desgravi lacarn, el porc i altres articles de pri-mera necessitat, de les quals recaptauns 12 milions de pessetes, l'Ajunta-ment no podrà fer pas una gran cos'arespecte a l'abaratiment de subsistèn-cies.

Politica sonni. — En prendre pos-sessió l'actual Ajuntament, ens tro-bàrem que aquesta Comissió existiagairebé només d'una manera decorati-va. En el Pressupost de 1931 figura-ven consignades en el seu capítol«JÜ.OOO pessetes, de les quals pot dir-seque en llur totalitat eren destinadesal sosteniment de la Junta Local delTreball i com una obligació imposadaper l'Estat. Pot dir-se que la PolíticaSocial de l'Ajuntament de Barcelonaha estat la Ventafocs de totes les Co-missions, i nosaltres hem volgut queen un règim republicà i que un ajun-

ció en el si d'aquesta Comissió, ésla inspirada en els principis del Pro-grama mínim del nostre Partit, o si-gui, la d'anar a la destrucció delsbarris i cásea insalubles; en l'aug-ment d'higiene de les cases habitadesper gent obrera i modesta i a l'ajut•de les organitzacions cooperatives deconstrucció.

A tal fi cal recordar la proposiciópresentada al Ple Consistorial per laminoria de la U. S. C., demanant fa-cilitats per a les societats cooperati-ves de treball, facilitats consistentsen la dispensa de subhasta en aque-lles obres el valor de les quals no ex-cedís de 50.000 pessetes, la dispensade l'obligació d'efectuar la correspo-nent fiança i la facilitat de liquida-cions. Aquesta proposició, desprésd'ésser presa en consideració pel Ple,està en estudi de la Comissió de Po-lítica Social, la qual espera dictami-nar en definitiva davant el nou Pres-supost.

També, amb la mateixa finalitat,fou presentada una altra proposició,que es troba avui, per a la seva apli-cació pràctica, pendent del dictamen'dels tècnics, la qual va encaminada aobligar tots els propietaris de les ca-ses que no tinguin aquests elements,a construir wàter, dutxa, voreres itanques dels solars, resolent-se d'a-questa manera dos problemes d'higie-ne i d'urbanisme de cabdal importàn-cia i proporcionant d'aquesta faisófeina a un gran nombre d'obrers pa-rats de la nostra ciutat.

nyies han anat disminuint el servei,cosa que ha donat lloc a moltes quei-xes i ha obligat la Comissió de Fo-ment u dirigir-se a aquestes emprosesen el sentit que tornin a establir elservei que abans existia.

La causa del plet que esmentem téper origen unes demandes de milloresque foren fetes pel personal de tram-vies, autòmnibus i Metro a darrers demaig del passat any. Per a evitar unavaga de transports, intervingué enl'arranjament del conflicte la Genera-litat de Catalunya, i després l'Alcal-dia. Entre el que dit personal dema-nava i el que les Companyies podienconcedir, fou trobada una solució, pe-rò les millores aconseguides represen-ten, segons es diu, 109.000 pessetes ala Companyia General d'Autòmnibus,5.303.723 pessetes a la de Tramvies,S. A., i 225.000 al Metro; en total, unaugment de despeses per a dites em-preses, de 6.637.787 pessetes a l'any.No hem d'entrar a fons si entre lesautoritats que intervingueren en l'ar-ranjament del conflicte, fou acceptadala solució proposada mitjançant lapromessa de permetre un augment enles tarifes a fi de compensar l'aug-ment de despeses que representen lesmillores concedides al personal. Peròel cas és que el sentit comú ens portaa creure que sense una seguretat gai-rebé absoluta de poder augmentar lestarifes, les Companyies no haurienconsentit les millores fetes al perso-nal i el conflicte d'una vaga de trans-ports hauria esclatat en circumstàn-

rifes, sinó d'un reconeixement d'unsdrets que té la Companyia, l'esperitde la majoria de l'Ajuntament és elde no consentir l'execució de dit dretsense que la Companyia no renunciïa coses que es consideren de gran in-terès per a la ciutat. Sols així podràsolucionar-se aquest conflicte en elqual la nostra representació, pel càr-rec de la presidència de Foment queexerceix, ha d'assumir tota la respon-sabilitat.

Denúncies de contractes. — Al poctemps d'haver pres possessió l'actualAjuntament, va fer la denúncia d'unbon nombre de contractes, entre ellsel de servei de conservació de les ins-tal·lacions d'il·luminació, calefacció iforça de totes les dependències muni-cipals i el de prestació de serveis isubministre de personal i transportsper a les brigades de pavimentacióde l'interior, el de servei de conserva-ció de la il·luminació pública de la zo-na de l'interior i dependències munici-pals, el del subministre de gas per ala il·luminació pública de la zona del'interior, etc. En els nous concursosque s'han de fer per a atorgar aquestsserveis, es procurarà obtenir els mà-xims avantatges per a l'Ajuntament,encara que es dubta EÍ, donades lescircumstàncies econòmiques actualsd'elevació de salaris i dels altres ele-ments que intervenen en el cost deproducció, es jpodrà aconseguir el quees proposava en denunciar els con-tractes.

* * *Com a impressió general de política

municipal, la nostra minoria ha con-tribuït a la tasca de renovació quel'Ajuntament va fent malgrat totesles acusacions i insídies dels partitsenemics del règim republicà, amagatsavui sota noms diferents. Així hemde recordar com en l'afer de secula-rització de cementiris i en tots els al-tres que s'han presentat d'aquest ma-teix ordre, la nostra minoria ha inter-vingut substentant els principis bà-sics del nostre Partit. Cal remarcard'una manera especial la proposiciópresentada per la nostra minoria de-manant que l'Ajuntament defensés elsciutadans davant les exigències de laCompanyia Telefònica de pretendrecobrar un servei no prestat amb motiude la vaga general, proposició que fouaprovada per unanimitat.

Per altra part, hem de dir que espot comprovar la manca d'una majorautonomia municipal que permetésdur a cap un gran nombre de cosesen les que avui l'Ajuntament no téfacultat, car depenen del Govern cen-tral. Altrament, no podem deixar defer referència a la situació econòmi-cament desastrosa en què hem hagutde fer-nos càrrec de l'Ajuntament.Són 900 milions de pessetes de deuteque pesen sobre la ciutat, amb un pa-gament d'interessos que importa 50milions a l'any, que s'enduu la meitatdel Pressupost; vénen després 24 mi-lions de pessetes per a personal, i res.ten només 21 milions per a totes lesaltres atencions que a part ha de te-nir l'Ajuntament. Cal només recor-dar que de 1923 fins ara, ha més quedoblat el deute municipal. Mentre noes trobi una solució per aquest pro-blema econòmic, i mentre una novaorientació en el sistema fiscal no vin-gui a completar això, han de passttrencara alguns anys abans que es tra-dueixin en realitats les noves orienta-cions d'un Ajuntament veritablementrepublicà i democràtic.

J. Duran i Guàrdia. — Joaguim Xi-rau.—Rafael Campalans.

Unid Socialistade Catalunya

Demà, diumengeConferència de Leonor Serrano, a

les 6 de la tarda, a l'estatge oficial dela U. S. C. del districte Vili, carrerMontseny, 35, pral. Tema: "El sentitespiritual del Socialisme."

Demà, diumengeConferència de M. Serra Moret, a

Vidreres, a les 4 de la tarda, en el localdel Centre Republicà Socialista. Tema:''Què és el Socialisme."

1 febrerConferència a Molins de Rei, a dos

quarts de deu de la vetlla, organitzatper la Secció local de la U. S. C.,Oradors: Leonor Serrano i Felip Bar-jau. Temes: "La missió de la donad'avui" i "La qüestió agrària"

Pag. 4 JiMtícia SocUl

COOPERA T i S ME

La Cooperativa deConsum de BerlínKonsum - Genossenschaft Ber-

lin und Umgeged. — Berichtüber das 32. Geschäftsjahr.1930-31. (Cooperativa de con-sum de Berlin i els seus -vol-tants. — Memòria del 32exercici social 1930-31).

El tret més assenyalat que a-cusa la Memòria d'aquesta im-portant Cooperativa de Con-sum, és la baixa en la xifra devendes i la contracció de bene-ficis que ha experimentat du-rant l'exercici 1930-31 amb re-lació a l'anterior. Mentre en1929-30 les vendes s'elevaren a80.010.389 marcs i el benefici,fou de 3.219,977 marcs, en1930-31 les vendes no han pas-sat de 77 milions i els beneficis

-han estat sols de I..53I-338

marcs. Això no té altra causaque la situació econòmica gene-ral d'Alemanya que repercu-teix d'una manera terrible sobrel'economia domèstica de les clas-ses treballadores, reduint cadadia més llur capacitat de com-pra. Per altra part, les Coope-ratives de consum alemanyeshan estat les més fidels seguido-res — quan no les iniciadores—de la política" de reducció depreus, cosa per la qual moltesde les seccions de la Cooperati-va de Consumi de Berlin acusenuna disminució en el valor i un'considerable augment en la•quantitat i pes dels articles ve-nuts.

En aquests moments de crisiés quan les cooperatives de con-sum demostren llur gran valori quan afermen llur superioritatsobre els mètodes privats del co-merç al detall. Entre el grannombre de fallides de cases co-mercials que s'han registrat aAlemanya en aquests darrerstemps, no hi hagut cap coope-rativa que hagi sucomfoit, sinó,que al contrari, totes han anatassegurant • llur situació i enfor-tint llur constitució interna, al-hora que han estat la més fer-ma salvaguarda del poble en a-aquests moments de misèria i dedesesperació. En la lluita con-tra la vida cara, les cooperati-ves són les que han presentatsempre el cost de vida més baixi les que han augmentat d'unamanera positiva la potència decompra dels migrats recursosdels obrers alemanys. En lalluita contra .els «cartels» i lescoalicions capitalistes de mono-poli, han estat les cooperativesles que han dit sempre la pri-mera paraula i les, que han anul-kt llurs perniciosos efectes enl'economia popular.

D'aquesta manera les coope-ratives de consum es van gua-nyant cada dia més la simpatiadel poble alemany. Bona provad'això és el desenrotllament queha experimentat la Cooperativade Berlin en el nombre dels seussocis en els darrers anys de lacrisi. Amb 128.683 socis a juliolde 1927, passà a 146.000 a ju-liol de 1928, a 171.ooo_ a juliolde 1929, a 188.000 a juliol de1930, i a juliol de 1931 en tenia199.106.

Aquesta formidable expansióha exigit un augment paral·lel demitjans de distribució, i els 247establiments de venda que la

Justícia SocialCorreu Administratiu

y. Sam}, de Cabra, rebut gir portalde 4'5o pessetes.

S. Marco, de Blanes, rebut gir postalde 4'5o pessetes.

Cooperativa posseïa en 1927,s'han convertit en 379, escampa-des per la ciutat de Berlín i lespoblacions que formen la sevacintura. D'aquests 379 establi-ments de venda hi han 4 gransmagatzems, a magatzems de tei-xits, i de mobles, 287 botiguesde queviures i 85 carnisseries itocineries.

Un esdeveniment de granimportància que registra la Me-mòria de l'exercici 1930-31, ésla inauguració, escaiguda enmarç del passat any,, de la no-va fabrica de pa que la Coopera-tiva ha aixecat a Spandau-Haselhorst, que ve a sumar-se ales altres tres que ja posseïaPentitat. La producció de pa enl'exercici de 1930-31 de les qua-tre fàbriques ha estat de quilos16.595.025.

Una de les altres característi-ques de l'expansió d'aquestaCooperativa, és el desenrotlla-ment de la seva Caixa d'Estal-vis. En 1927-28 les imposicionsefectuades en la Caixa s'elevarena 24.957.129 marcs i en 1930-31han estat de 49.049.145 marcs.De dia en dia l'obrer alemanyes va donant compte que no hilia lloc més segur per als seusestalvis que en la Cooperativa,car és l'únic lloc en què sap dequina manera són invertits elsseus recursos i on sap que no-mjés són emprats per al seu be-nefici exclusiu.

El total de persones emplea-des en els serveis administra-tius, de producció, de distribu-ció i de transport de la Coope-rativa de Berlin, en el mes dejuliol de 1931, era de 3.846.

LL. A.

11 nou estatoe cen-tral de la unió Socia-lista de CatalunyaPreguem als companys isimpatitzants prenguinnota del nou estatge cen-tral de la Unió Socialistade Catalunya, carrer Altde Sant Pere, 29, pral.,

BarcelonaEl nou estatge, més am-pli i adequat, permetrà ala U. S. C. correspondrea les necessitats creixents

de l'organització

COLTRA ELS A l t i SOSBE LA TELEFÒNICA

Del meu earnelADOLF HITLER

Segons un historiador alemany, elfamós general Boulanger,, que tant en-tusiasmà als francesos dels primerstemps de la tercera república, repre-sentava, als ulls, dels alemanys, la cer-tesa dc/la guerra amb França. Aquestaventurer de la política que es diuAdolf 11itler, ¿representa, avui, als ullsdels francesos, la certesa' d 'una novaguerra amb Alemanya? Tot fa creureque si, i per això és tan combatut al'altra banda dels Pireneus. Però permolt que creifci, a Alemanya, el partitd'Adolf Hitler, àdhuc s! arriba a apo-derar-se del govern no és possible que,desencadeni una nova guerra, car laimmensa majoria del poble no n'és par-tidari. HitJer podrà ésser l'intèrpretd'un nacionalisme cridaner, que volvenjar-se i reíCabalar-se, però enfrontde les seves munions xovines, trobaràsempre, més nombroses encara, lesmasses obreres, els intel·lectuals cons-cients, els homes de pau. Cont raaquests, Rifle1" n'o podrà res. I aquestssón els ventades representants d'Ale-manya, a la qual biUrà bastat, n'estemsegurs, per a no intentar de nou l'aven-tura, la desastTOsa experiència de 1914.

ULISSBS

El proteccionismei els consumidors

"Konsument", l'òrgan mensual ua ¡aUnió de Cooperatives Econòmiques deIugoslàvia, dóna un exemple,« <m undels seus números recents, de la jiolí-tica duanera de lugoeslàvía quo Hau-ria de servir d'avís per als u-ltras paï-sos. Aquesta revista esmenta, comexemple, els enormes privilegis quegaudeixen els fabricants le clivosai de sucre del país a costes dels con-sumidors.

"El sucre txecoeslovac—diu la re-vista—costa 3,80 dinars (1) el quiloposat a lá' frontera, però el dret deduana puja 3 dinars i l'impo.« cieconsum és de 6.65 dinar*, de maneraque el sucre costa al magatzemista13.45 dinars el quilo. El sucre lugoes-lau, sobre el qual no es eobfii »nppstduaner, es ven al mateix preu. Aixòvol dir que les deu fabriqui« de sucredel país, que produeixen 95,0('..) va-gons de sucre re r any, realitzen unbenefici anual d'almenys ÍÍOO milionsde dinars pel simple fet Me l'üxistèn-cia d'aquesta tarifa. L'impost del con-sum és tan elevat que cl dre', duaneri l'impost junts pugen més del do-ble del preu de cost del suçv*, que no-més és de 4 dinars el quilo. Més, filmalaurat consumidor ha J j pagtxr-loa 15 dinars. Els cartels controlen - defet totes les fàbriques de suero d«lpaís, cosa que fa que la lluita contrales tarifes duaneres, contra els im-postos sobre el consum i contra elspreus exhorbitants, sigui completa-ment desesperada. El mateix passaamb la cervesa. La cervesa de Bohè-mia costa menys de 2 dinars el litre,posada a la frontera, però la cervesaiugoeslava, costa 5.20 dinars el litre.Per què? Perquè el dret d'importaciós'eleva a 6.60 dinars el litre. Qui se'ngaudeix? Les 35 cerveseries contro-lades per un sol trust que realitzaun benefici de 150 milions per any,pel sol fet de l'existència de la tarifaduanera. Els salaris de tots els ope-raris empleats en la indústria cerve-sera no arriben a 40 milions de di-nars per any, mentre que el consumi-dor es veu obligat a pagar un preuexhorbitant per una cervesa que noés de bon tros tan bona com la deBohèmia."

Però, per què anar a buscar tanlluny aquests casos característics deproteccionisme? A casa nostra entrobarem a cents, tan o més alliçona-dors que aquest!

T A L L E R S

ZEUSConstrucció de l'apa-reli de Ràdio "ZEUS"de 3, 5 f 6 vàlvulescompletament selce«tins » Reparaciód'altres aparells deRàdio I gramòfons de

totes menes

"ZEUS"Sepúlveda, 174

Telèfon 30883

A la darrera Assemblea de la Gene-ralitat de Catalunya, el diputat com-pany Francesc Viladomat, va presentarla següent proposició, que s'aprovàamb l'únic vot en contra del senyorCaldero:

«Que l'Assemblea acord^que el Go-vern de la Generalitat de Catalunyas'adreci al Govern de la República, de-manant-li que faci tot el possible per aevitar que la Companyia Nacional Te-lefònica prengui ,cap mena de repres-salies contra els seus abonats, pel fetde negar-se a pagar uns serveis noprestats per l'esmentada Companyia».

En defensa de la proposició, el com-pany Viladomat va pronunciar aques-tes paraules:

«La Generalitat de Catalunya fidelal seu postulat de justícia social, i vo-lent fer honor als seus principis, haha posat en tots moments una atenciópreferent en tots els problemes deri-vats de la lluita plantejada entre el ca-pital i el treball.

I es ara, que per estar reunits elsdiputats en assemblea, poden tenir elmàxim valor les interpretacions de laGeneralitat respecte als efectes d'a-quests conflictes esmentats.

El resultat d'un d'aquests conflictes,és el que ha donat peu a presentaràaquesta Assemblea la proposició queMnc l'honor de defensar. Em refereixo

( i ) Un dinar — o'io ptea. aproximadament.

La producció de hlalSegons els càlculs de l'Institut In-

terriacional d'Agricultura, la collitatotal de blat a Europa en 1931 ha es-tat de 842 milions de centals (I cen-tal: 45.35 quilos). Corn a conseqüèn-cia de la reduïda collita de sègol, quesegons sembla és inferior en 90 mi-lions de centals a la de 1930, és pro-bable que hi haurà una més gran de-manda de blat per a la panificado,car la farina de sègol entra en unagran proporció en la fabricació delpa en molts països d'Europa« Les ex-pedicions de blat cap a Europa,, du-rant els tres mesos compresos entreI'l d'agost i el 31 d'octubre, s'hanelevat a 100 milions de centals, i in-diquen que fins a la nova collita Eu-ropa tindrà necessitat de 400 milionsde centals, a més de les seves pròpiescollites. Els estocs exportables de l'A-mèrica del Nord es calculen a propde 440 milions. Austràlia disposaràde prop de 90 milions de centals pera l'exportació, e»- lloc dels 75 milionsque s'havien calculat anterioment. Els

a la darrera vaga de la Companyia Te-lefònica.. No és necessari explicar tot el pro-cés d'aquella vaga perquè això està enla memòria de tots; però cal fef resal-tar que l'origen fou la demanda pelsseus empleats d'un augment en els sousque percebien, sous en extrem migrats,i per tant, insuficients per a viure de-centment.

Malgrat que els balanço« de la Com-panyia acusaven una situació prouavantatjosa per a correspondre a lesjustes aspiracions de llurs empleats, lasupèrbia i la intransigència sistemàticaforen les principals línies de conductad'aquella empresa. '

La Gerència i la Direcció de la Com-panyia Telefònica, no vojent adme-tre diàleg amb obrers afiliats a orga-nismes sindicals, reconeguts per lesautoritats i que funcionen d'acord ambllurs lleis establertes, agreuja i allargaaquella vaga causant enormes perjudi-cis al públic en general.

Acabada la vaga, l'esmentada Com-panyia fa objecte de tota mena de coac-cions als abonats que no havent pogutfer ús dels aparell» telefònics «g ne-guen a pagar uns serveis no prestats.Per tant, cunsideiant injust t abusiu elprocedir d'aquesta empresa, demano »l'Assemblea que aprovi aquesta pio-posició».

COMARCALS

Caria oberta al director delSetmanari «Heïlex»

Girona, 15 gener 1932Senyor Director de "Reflex".

Girona.Molt senyor nostre : Agrairem i es-

perem que us servireu publicar la SK-g-üent carta oberta en les planes delvostre periòdic:

Molt Sr. nostre: En Fútima ediciódel vostre setmanari, hem llegit unsolt sense signatura i, per tant, dedirecció, donant compte que els com-panys Cristòfol, Bancells í Alegrí ha-vien cursat la baixa de la Unió Socia-lista de Catalunya—Secció de Giro-na—per estar en desacord amb la, po-lítica feixista i poc liberal qw dum ncap els partits d'esguerra que són alGovern de la Generalitat.

No està en nosaltres el dret de sor-tir en defensa de tots els partits d'es-querra que componen el Consell de laGeneralitat, però sí hem de ferconstar, pel que a nosaltres ens iitany,que els representants del nostre partita la Generalitat no poden ésser en-globats entre els mots de "feixistes ipoc liberals" :

Primer. Perquè mai no han defu-git donar compte de la seva gestiódintre el Consell.

Segon. Perquè la Unió Socialistade'Catalunya té anunciada pels pro-pers mesos de febrer i març les as-semblees generals del partit, entre lesseccions de Barcelona i les de Catalu-nya, on totes hi seran representadesamb veu i vot pels seus delegats.

Tercer. Perquè en l'ordre del diahi ha consignat que aquests consellersposaran a la consideració dels reunitsla tasca portada a cap i podrà ésserimpugnada en cas de no ésser delseu grat.

Això és el que ens plau fer constarreferent al partit en general. En quanta la baixa d'aquests senyors de laSecció de Girona, hem de dir:

Primer. Que el senyor Carles Cris-tòfol cursà baixa verbal fa dos me-sos, al·legant canvi de residència obli-gat per la seva professió.

Segon. Que el senyor HeribertBancells cursà la baixa el passat mes,sense especificar els motius.

Tercer. Que el senyor Enric Ale-grí, redactor de "Reflex" i vocal ad-junt del Consell Directiu de la nostra

estocs mundials disponibles per a l'ex-portació en 1931-32 s'elevaran proba-blement a 775 milions de centals,mentre que les demandes no passarand'uns 530 milions de centals. A la fide la campanya, és a dir, en agost de1932, els estocs disponibles s'elevaranprobablement a 225 milions de centalscontra 330 milions en agost de 1931.Les sembres efectuades aquesta tar-dor a Europa queden al mateix nivellque les de l'any anterior, car l'aug-ment registrat-a França ha neutralit-zat la disminució de Romania. A l'A-mèrica del Nord i a l'Africa del Nordla reducció de la superfície sembra-da ha estat enorme a causa de la se-quedat del mes d'octubre.

entitat, fins aquest moment no ha cur-sat la baixa.

Agraïrem, senyor Director, que fa-ci la mercè de publicar aquestes lle-tres en el periòdic de la seva direc-ció, per deixar les coses en son lloc ahonor de la veritat.

Agraïts a la vostra gentilesa, apro-fitem aquesta avinentesa per a salu-dar-lo atentament.

Lluís BOTA VILLASeeretari-PresluViit

Subscripció perma-nent pro

Justícia SocialJUSTÍCIA ROCIAI, necessita l 'ajut

urgent dels companys de la UnióSocialista- do Catalunya i dels queKÍmjmtit /en amb una Catalunyanova, plenament incorporada a fesooiTontn del món civilitzat.

JUSTÍCIA SOCIAL, òrgan de laUnió Socialista de Catalunya, not'é mea «itraden que les que liofereixen els seus aínics.

JUSTÍCIA SOCIAL, per u subsistiri prosseguir la lluita contra elsfaismes de dreta i d'esquerrà,ha d'ésser l'obra de tots, fruïtdel sacrifici de tots.

Companys ! Amics ! Contribui-rà : " ,

Fent subscriptors.Augmentant la quota mensual.Aconseguint donatius, o quo-

tes mensuals dels simpatitzaiiteque conegueu.

I es segur que pensant tot»,uns sgons cada dia, en la, millormanera de'ajudaj- a JUSTÍCIA SO-CIAL, podrem eixugar el dèficit i,també, orear el fons Uel futur òr-gan diari de la Unió Socüista d«Catalunya. *

-Responent a la primera cridahem rebut, les següents :

Subscripcions mentualt

M. Serra i Moret ..: 50.1. Comorera -.. 5Conrad Guardiola OJ. M. Vilorrúbia (Pineda) ... 2M. Palchi (Girona) 5J. M. Solé (Arenys de Munt). 5F. Viladomat '5Fernandez Aldavert 5Ramon Paitubí (Arenys de

Munt) ' 5

Total 85

Donating

a.Pessetes

.. ... 50

Tota la correspondència de subs-cripcions i donatius, ha d'ésseradreçada a Joan Comorera, Alt deSatit Pere, 29, prgl.

NAOIA : Caianov», aia-au : Barcelona