34 DIJOUS, 24 D’ABRIL DEL 2014 ara

Neix Made in Me, una marca per personalitzar el calçatÓscar Vega i Luis Álvarez eren directors de màrqueting de la cadena hotelera NH Ho-teles fins que van decidir entrar a formar part de la indústria de la moda, i han aca-bat creant la marca online de sabates Ma-de in Me. Es tracta d’una web de fabricació i distribució multicanal on els productes

són dissenyats íntegrament pel client, amb un procés molt senzill, i fabricats per la pròpia empresa. El preu de les sabates os-cil·la entre els 129 i els 194 euros i es comer-cialitzen amb una caixa de regal també personalitzada i un codi individual per a futures possibles produccions. ESTILS

MONTSERRAT ROSSELL

La mala consciència burxa cada cop més la indústria de la moda, capitanejada per les grans cadenes de moda ràpida i barata que

produeixen massivament i tenen poc en compte els drets dels treba-lladors o el mal que fan al planeta. Mentre aquestes empreses debaten com impulsar iniciatives de respon-sabilitat social i mediambiental, fa temps que una bona colla de profes-sionals han posat fil a l’agulla per oferir un model de consum alterna-tiu. Aposten per la moda slow, la qualitat per sobre de la quantitat. Tenen clar que ha de ser sostenible, ecològica i ètica. A Catalunya són desenes les marques, dissenyadors i bloguers que han pujat al carro.

“El disseny responsable ja no és una opció”. És el que reivindica Virgi-nia Rondeel, disse-nyadora i presi-denta de l’Associ-ació de Moda

Sostenible Barcelona. “Ja hem gas-tat tot el que podíem gastar. La Ter-ra està a punt d’explotar”, alerta. No és estrany, doncs, que sigui una abanderada de l’upcycling, l’art d’utilitzar roba usada i restes de ma-terials per crear noves peces amb valor afegit a través del disseny.

Dissenyadors ‘eco’ Cada vegada més artistes se sumen a la moda responsable El cànem és la “fibra fetitxe” de Cristina Salguero, l’ànima de la fir-ma de moda femenina Pure Green Apparel. A la universitat es va ado-nar de “com és de bruta la moda, de tot el que amaga que des de fora no es veu”. Com a professional no volia participar en això i va decidir apos-tar per les fibres naturals i ecològi-ques. Era l’any 2006 i els professors la van prendre per boja. Però el temps li ha donat la raó i continua

trencant motlles. Les protago-nistes de la seva última col·lec-

ció: les puntes de cotó ecolò-gic i niló reciclat.

Els vestits scuba són la icona d’Ecoology, la marca amb què Eva García ha aconseguit, gràcies a l’apor-

tació del disseny, que la mo-da sostenible sigui cool i es

tregui de sobre l’etiqueta hip-py. Si de petita feia vestits

per a les seves nines, ara els fa per a “una dona

activa, urbana i fe-menina, que és conscient que

consumir roba ecològica pot

ajudar al futur de les persones i del medi ambient”. La seva nova col·lecció s’està confeccionant en un taller social del Raval on treba-llen dones en risc d’exclusió.

La moda sostenible també ha ar-ribat a la llar de la mà de Sara Gal-ceran, una apassionada del disseny i la decoració que sempre ha estat involucrada en la causa ecològica i el comerç just. Fa un any i mig va po-sar tots aquests ingredients en una coctelera i en va sortir Koko Klim, la primera firma de l’Estat amb una col·lecció completa de tèxtil eco per a llit, bany i sala d’estar. “A Europa i als Estats Units era fàcil trobar-ne, però aquí no”, diu.

Justament, el material és el punt fort d’Organic Cotton Colours, es-pecialistes en el teixit de cotó 100% orgànic. Conrea els seus propis camps de cotó al Brasil, que generen

desenvolupament econò-mic i social a la zona i es reguen només amb la

pluja. Amb Santi Ma-llorquí al capdavant, ara mateix té entre

mans un projecte real-ment ambiciós, però, sobretot, sos-tenible. Treballen amb cotó color, és a dir, cru, però també verd i mar-ró, dues varietats que es van perdre amb la Revolució Industrial i “no hi ha gairebé ningú que les promocio-ni”, diu Mallorquí.

On comprar moda ètica Creixen les botigues físiques que venen moda responsable Des d’ahir es pot comprar a Moves To Slow Fashion (MTS), la nova aventura de Mònica Melero i Rosa Bernier, dues expertes en e-commer-ce que, després de llançar la seva prò-pia marca i un blog des d’on promo-uen un estil de vida slow, ara han fet un pas gegantí: crear una plataforma online multimarca. A més d’un catà-leg amb 22 marques, un 80% catala-nes, MTS ven producte solidari i dis-posa d’un servei de recollida a domi-cili de roba de segona mà.

Sunsais Ecofashion Group i Fair-changes són dues altres opcions de compra per internet. Per als que prefereixen les botigues físiques, les possibilitats es van ampliant. Caro-lina Simó va obrir la veda a Barce-lona el 2011 amb la boutique Green-LifeStyle (Torrent de l’Olla, 95). La

Creix la moda ètica i sosBarcelona acull avui la primera passarel·la de moda

responsable, amb motiu del Fashion Revolution Day

Dificultats A Europa i als Estats Units és més fàcil trobar roba ecològica que a l’Estat

02

01

03

35ara DIJOUS, 24 D’ABRIL DEL 2014 estils

Els dissenys de The 2nd Skin Co, a Los AngelesLa cantant Jennifer Lopez ha acudit aques-ta setmana a la gala American Idol, celebra-da a Los Angeles, amb un vestit del duo An-tonio Burillo i Juan Carlos Fernández, tots dos alma mater de la firma The 2nd Skin Co. El projecte dels dos madrilenys va néixer l’any 2006, apadrinats per Tamara Falcó.

Gisele Bündchen versiona la cantant BlondieL’idil·li entre la model Gisele Bündchen i el ge-gant suec H&M és obvi des de fa 3 temporades. Ara, però, no només dissenya per a la marca i n’és imatge, sinó que també ha versionat el te-ma Heart of glass, de Blondie, juntament amb el DJ francès Bob Sinclair. La cançó sonarà a la campanya publicitària per televisió.

stenible feta a Catalunya

idea la va teixir a Berlín, remenant en mercats de dissenyadors inde-pendents, on va fitxar-ne uns quants. Entre roba, complements i joies, dóna a conèixer una dotzena de marques, com la vienesa Milch, que transforma vestits d’home re-butjats en vestits de dona, o Upcy, una firma argentina amb el centre d’operacions a la capital catalana que fa bosses a partir de jaquetes de pell reciclades.

Si GreenLifeStyle va trencar el gel al barri de Gràcia fa tres anys, en fa un que el mateix concepte de bo-tiga ha aterrat al centre amb Humus (Avinyó, 29). Darrere el taulell des-patxa Cecilia Peña, que ve del món de la cooperació internacional i l’ac-tivisme verd. Té moltes ganes de de-mostrar que “les coses es poden fer bé i alhora fer que siguin viables”. Per això ofereix roba urbana de dis-seny, ètica i ecològica, per a dona i

L’estrena, avui al Palau RobertAl Palau Robert, l’Associació Mo-da Sostenible ultima els prepara-tius de la 1a Passarel·la de Moda Sostenible, en què avui desfilaran més de 40 marques i dissenya-dors. És l’aportació catalana al Fashion Revolution Day, una ini-ciativa mundial que, sota el lema “Who made your clothes”, convi-da a reflexionar sobre qui i què hi ha al darrere de la roba que ves-tim. El pretext: els més de 1.100 morts i 2.400 ferits a Bangla Desh arran de l’esfondrament, ara fa un any, d’un edifici de fà-briques tèxtils que treballaven per a marques com Mango, Be-netton i Primark. “El que prete-nem amb la passarel·la és recor-dar aquestes persones, fer saber que existeixen males pràctiques en la moda convencional i mos-trar que hi ha alternatives reals”, exposa la presidenta, Virginia Rondeel. Es faran tres desfilades, a les cinc, les sis i les set de la tar-da, amb entrada lliure. Iniciati-ves com aquesta s’han gestat a la fira BioCultura, de productes ecològics i consum responsable, una cita que del 8 a l’11 de maig celebrarà l’edició número 21 al Palau Sant Jordi. Des de fa uns quants anys la moda també hi té un espai propi, que no para de créixer. Com evidencia la seva di-rectora, Ángeles Parra, “BioCul-tura no parla de coses abstrac-tes”. “Les solucions que proposa –afegeix– són solucions a un món que s’esgota, una realitat tangi-ble, que emprenedors dinàmics i creatius ja han endegat, com la moda sostenible”.

per a home, i disposa d’un ampli ventall de preus.

Pràcticament a tocar, inspirant-se en els espais de coworking, Capi-pota Productions ha posat en mar-xa Coshop (Banys Nous, 6), una bo-tiga col·laborativa de marques i dis-senyadors de moda slow en què cadascú té un racó per exposar pe-ces. Funciona com una incubadora que vol fer créixer projectes de pro-ducció local artesanal i, alhora, for-mar una comunitat econòmica amb valor social. Amb només dos anys de vida, ja dóna aixopluc a 60 propos-tes i en té 200 més en llista d’espe-ra. De moment, Barcelona encara és l’epicentre d’aquest tipus de nego-ci, tot i que a la resta del territori co-mença a haver-hi moviment. A Gi-rona, Lídia Aymerich acaba d’inau-gurar l’Slowroom Girona (plaça Ca-talunya, 15), “una plataforma de projecció de talents emergents”.

Blogueres per la roba ètica Les ‘green bloggers’ també troben el seu lloc a la xarxa Ara per ara són poques, però es fan llegir i ens sacsegen la ment amb moltes preguntes que, sovint, tenen respostes desagradables. Les ano-menades green bloggers es volen fer un lloc dins la moda, que “no té per què ser un món frívol i superficial”, replica Sònia Flotats, autora del blog soGOODsoCUTE. Ella pot presumir de ser la primera a l’Estat que ha de-cidit jugar-s’ho tot a una sola carta, la de la moda compromesa. Des de la primavera passada s’esforça per “de-mostrar que els projectes socials i mediambientals també poden ser d’allò més chic”. A la periodista Mar Rocabert també li agrada el risc. Aquest febrer ha llançat el primer blog de tendències sostenibles en ca-talà, Cucdecol. Es volia diferenciar de les blogueres de moda trendies i cools, així que va començar pel nom: què millor que un cuc verd sortit del seu hort? Al blog presenta marques i dissenyadors “que treballen a pe-tita escala, produeixen de manera local i/o ecològica, enriqueixen el comerç de proximitat i tenen en compte els drets dels treballadors i el respecte pel medi ambient”.

“Una buscadora activa de recur-sos i tendències slow per viure en consonància”. Així es defineix Vic-ky Ferrer, una ambientòloga i ciclis-ta urbana que fa un any va començar el blog En consonancia. “Em mou tot el que és natural i tendeixo a con-sumir coses tan naturals com puc, però moltes vegades això deixa de ser pràctic i eficient”. Per això reco-mana només les coses útils, fàcils, i a l’abast de tothom.

Una iniciativa solidària L’ONG internacional Arthelps combina moda, art i solidaritat Morro do Papagaio és una favela de la ciutat brasilera de Belo Horizon-te, i també l’escenari de l’últim pro-jecte de l’ONG Arthelps, que es de-dica a millorar la vida de persones en entorns socialment desafavorits a través de la creativitat i l’art. Al fe-brer va viatjar al Brasil, on va mun-tar tallers de disseny de samarretes per a més de 80 joves al voltant de dos eixos: el papagai i el futbol, “una bona manera de promocionar-se pel Mundial”, explica Xavier Calvo, director d’operacions. La col·lecció, feta amb cotó 100% orgànic certifi-cat, es posarà a la venda al mes de maig i amb els beneficis volen finan-çar la construcció d’una escola d’an-glès a la mencionada favela.e

Consciència Les ‘green bloggers’ volen provar que ‘chic’ i ètic poden anar de bracet

MULTITUD D’OFERTES I ALTERNATIVES

01. La botiga Coshop, a Banys Nous 6, a Barcelona. COSHOP 02. Cartells promocionals del Fashion

Revolution Day. ARA 03. Un disseny de la firma de teixits ecològics Pure Green Apparel. PURE GREEN APPAREL

ECOOLOGY