Organització de centres escolars

EL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

.

Legislació i organització dels centres educatius

Pere J. Carrió Villalonga

ELS SISTEMA EDUCATIU

Tema 1.1: Legislació i organització de centres educatius

2

SUMARI

Presentació ........................................................................................................ 3

Objectius ............................................................................................................ 3

Índex de continguts i mapa conceptual .............................................................. 3

Continguts .......................................................................................................... 5

1. L'escola com a institució................................................................................. 5

2. El sistema educatiu ........................................................................................ 7

3. L'administració educativa ............................................................................. 17

4. La legislació educativa ................................................................................. 23

5. L'organització dels centres educatius: òrgans de govern ............................. 29

6. L'organització dels centres educatius: el projectes intitucionals .................. 37

7. Conclusions.................................................................................................. 44

Informació complementària .............................................................................. 44


3

Presentació

• Importància del coneixement de la legislació educativa per al nou personal dels centres d’ensenyament.

• La professionalització requereix uns coneixements generals i específics

de la legislació i de l’organització escolar. Actualment les tasques docents i no docents en els centres educatius són més complexes perquè l’educació formal i els centres educatius ho són: � Normativa complexa � Diversitat de l’alumnat � Treball coordinat de diversos professionals � Conflictivitat � Organització � Participació en la gestió � Diversitat de funcions � Tutoria � Coordinació � Participació a òrgans col·legiats � Serveis � Activitats

Objectius

- Conèixer l’estructura i evolució del sistema educatiu espanyol. - Conèixer les lleis i normes que ordenen el sistema educatiu. - Conèixer la normativa específica en relació a centres, professorat i alumnat. - Conèixer l’organització i funcionament dels centres escolars.

Índex de continguts i mapa conceptual

1. L’escola com institució. L’escola sorgeix com una necessitat de la societat. Principals factors. Característiques. Evolució. Documentació.

2. El sistema educatiu. Concepte. Els sistemes educatius. El sistema educatiu espanyol. Evolució. Documentació.

3. L’administració educativa. La classificació de les normes. Principis legals del dret administratiu. Estructura de les normes. Les administracions educatives. Documentació.

4. La legislació educativa. Principals normes que regulen el sistema educatiu. La LOE i la LODE. Reglaments.

5. L’Organització dels centres educatius. Els òrgans de govern. Documentació.

6. L’organització dels centres: els projectes institucionals. Avaluació de centres educatius. Documentació.

7. Conclusions.


4

Sistema socio-educatiu

Sistema educatiu

Entorn o

medi Centre educatiu

Legislació

Legislació educativa

Administració educativa

Normes educatives

Organització dels centres educatius

PLANS AVALUACIÓ ÒRGANS

LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS

és

és

és

influeix

crea crea

Crea i

regula

regulen


5

Continguts

1. L’escola com a institució. L’escola neix com una necessitat de la societat. Principals factors. Característiques. Documentació.

L'escola neix de la societat. L'escola és la institució social especialitzada en l'educació formal1. Per arribar a la situació actual, l'escola ha passat per una transformació molt important.

Les societats primitives no tenien escoles: l'educació era responsabilitat de la família, del clan o tribu.

La necessitat de l'escola ve amb l'aparició de la propietat, el comerç, la indústria i l'especialització del treball.

Les primeres manifestacions educatives eren de caràcter particular entre un mestre que a canvi d'un salari impartia classe a un o varis alumnes.

El pedagog, que actualment és un tècnic o expert en aspectes educatius, a l'antiguitat clàssica era l'esclau que conduïa els infants fins a l'escola2.

A l'època medieval l'educació també estava a càrrec de les ordre religioses (convents) i les universitats.

Aquesta situació es manté inalterable fins a finals dels segle XVIII amb la Revolució Francesa (1789).

Fou a partir de la Revolució Francesa quan l'any 1793 es proclama per primera vegada l'escola obligatòria i gratuïta. Vet aquí l'origen de l'actual escola, amb les seves virtuts i mancances. Aquest ha estat un procés complex amb avanços i retrocessos constants.

1 Educación formal: es aquel ámbito de la educación que tiene carácter intencional, planificado y reglado. Se trata aquí de toda la oferta educativa conocida como escolarización obligatoria, desde los primeros años de educación infantil hasta el final de la educación secundaria.

2 Pedagogo, -ga (Del latín paedagogus y éste del griego paidagwgÕj formado por paij-paidÕj ´niño´ y por agw ´conducir´); sust. m. y f. 1. Persona cuya profesión consiste en enseñar y educar a los niños y a los jóvenes: en el colegio de mis hijos hay grandes pedagogos. 2. Persona que posee un conjunto de conocimientos teóricos o prácticos que le sirven para proporcionar enseñanzas de modo didáctico a otros: muchos niños con problemas de aprendizaje son tratados en la actualidad por pedagogos. 3. En la antigüedad o en épocas pasadas en las casas principales e importantes, persona que cuidaba y educaba a los niños: el pedagogo en el concepto griego era una persona encargada de llevar al niño al recinto escolar, esperar que saliera y ...


6

I això és perquè l'escola obligatòria i gratuïta implica l'existència d'unes autoritats especialitzades, uns pressuposts, una estructura, uns programes, uns regulació i una inspecció. Tot això implica un procés llarg, evolutiu que s'ha estès per tot el món occidental. A Espanya aquesta proclamació se va realitzar mitjançant la Constitució de Cadis de 1812 però no se va posar en la pràctica fins a 1857 (Llei Moyano). I quines són les característiques principals de l'escola obligatòria i gratuïta?:

Ampliació de l'edat de l'educació (dels 9 anys en els seus orígens fins al 16 a l'actualitat). Constant extensió de la demanda de l'educació, en especial als països industrialitzats i entorn a les ciutats.

Precisament la crisi més forta que afecta a l'educació és resultat de la forta demanda que ocasiona unes despeses sovint difícils d'assolir pels estats (La crisis mundial de la educación, Coombs3). Darrerament els resultats de l'informe PISA ha provocat una nova polèmica sobre els sistema educatiu.

Documentació i articles

INSTITUT D’AVALUACIÓ I QUALITAT DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS (IAQSE): Avaluació de diagnòstic http://iaqse.caib.es/documents/informe_AADD_2008_2009.pdf

AVALUACIÓ PISA 2009 (OCDE)

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/internacional/pisa-2009-con-escudo.pdf?documentId=0901e72b808ee4fd

MINISTERIO EDUCACIÓN I CIENCIA: Avaluació general de diagnòstic. http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/evaluaciongeneraldiagnostico/pdf-completo-informe-egd-2009.pdf?documentId=0901e72b8015e34e

3 COOMBS, P.H. (1971). La crisis Mundial de la Educación. Ediciones Península. Barcelona. COOMBS, PH 1985. La crisis mundial de la educación. Perspectivas actuales. Editorial Santillana. Madrid.


7

2. El Sistema Educatiu. Concepte. Els sistemes educatius. El sistema educatiu espanyol. Les lleis que regulen es sistema educatiu: evolució. Documentació.

Conceptes bàsics Sistema educatiu: Conjunt d’elements i factors que configuren el model d’educació d’un país. Sistema escolar: Conjunt d’institucions (normes i centres) perfectament delimitades que regulen i duen a terme l’educació d’un país o territori concrets.

Sistema educatiu Sistema escolar Context:

• Realitat social (necessitats i demandes

Ideals i fins educatius: • Constitució i lleis d’educació

Característiques dels SE espanyol:

• Intervenció de caràcter mixta4 • Compensador de desigualtats • Pretén la qualitat5

• Normativa • Institucions escolars (xarxa de

centres) • Agents escolars • Supervisors

Principi de subsidiarietat: diu que l’Estat no ha d’intervenir més que allà on la iniciativa privada no arriba. Aplicat a l’escola, defensaria que l’Estat no ha de crear escoles on hi ha escoles d’iniciativa privada6.

4 Els sistemes educatius poden tenir un caràcter centralitzat (ex. França) o descentralitzat (ex. Gran Bretanya, Suècia,...). El SE espanyol té un caràcter mixta. 5 L’actua’l llei del sistema educatiu espanyol és la Llei d’Educació (2006). 6 El PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD fue definido por primera por la Iglesia Católica en 1883: «La socialización presenta también peligros. Una intervención demasiado fuerte del Estado puede amenazar la libertad y la iniciativa personales. La doctrina de la Iglesia ha elaborado el principio llamado de subsidiariedad. Según éste, 'una estructura social de orden superior no debe interferir en la vida interna de un grupo social de orden inferior, privándole de sus competencias, sino que más bien debe sostenerle en caso de necesidad y ayudarle a coordinar su acción con la de los demás componentes sociales, con miras al bien común' (CA 48; Pío XI, enc. "Quadragesimo anno"). http://www.vatican.va/archive/catechism_sp/p3s1c2a1_sp.html http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/ccatheduc/documents/rc_con_ccatheduc_doc_19770319_catholic-school_sp.html

SISTEMA EDUCATIU

SISTEMA SOCIOEDUCATIU

SISTEMA EDUCATIU

SISTEMA ESCOLAR


8

Estructura del sistema educatiu espanyol Normativa legal Xarxa de Centres Articulació Característiques - Constitució

Espanyola - Lleis i

reglaments

- Públics - Privats - Concertats

a) Educació infantil. b) Educació primària. c) Educació secundària obligatòria. d) Batxillerat. e) Formació professional. f) Ensenyaments d’idiomes. g) Ensenyaments artístics. h) Ensenyaments esportius. i) Educació de persones adultes. j) Ensenyament universitari.

- Autonomia curricular, organitzativa i de gestió - Participació: consells escolars - Atenció a les necessitats específiques

El sistema educatiu espanyol actual neix de la Constitució de 1978 i de les lleis educatives que la desenvoluparen en els aspectes d'ensenyament. La xarxa de centres queda establerta en públics (propietat de l'Estat o institucions públiques) i privats (propietat particular). Aquests darrers poden ser concertats quan concerten el seu finançament per part de l'Administració a canvi de realitzar l'ensenyament de manera gratuïta, complir la normativa d’admissió d'alumnes, tenir un consell escolar, etc. L'ensenyament queda articulat de la manera següent: o General: infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació

professional. o Especial: educació permanent d'adults. o Ensenyances especials: idiomes, artístiques i esportives. o Superior: L’ensenyament universitari, els ensenyaments artístics superiors,

la formació professional de grau superior, els ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny de grau superior i els ensenyaments esportius de grau superior.

Les característiques que defineixen el sistema educatiu espanyol, són: o Autonomia curricular o pedagògica, organitzativa i de gestió. o Participació en els òrgans corresponents: claustre i consell escolar. o Atenció a les necessitats educatives específiques. A partir d’aquí cal reflexionar sobre el model de centre que això implica. Per arribar a aquesta situació, mai definitiva, hem de tenir present l’evolució que ha tingut el sistema educatiu al llarg del temps.


9

PRIMERES LLEIS D'EDUCACIÓ (L’EVOLUCIÓ) Llei Moyano (1857) Etapa Estructura Características

Elemental

La primera enseñanza elemental es obligatoria para todos los españoles. Los padres o tutores ó encargados enviarán a las escuelas públicas a sus hijos y pupilos desde la edad de seis años hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficientemente esta clase de instrucción en sus casas ó en establecimiento particular. La primera enseñanza elemental se dará gratuitamente en las escuelas públicas a los niños cuyos padres, tutores ó encargados no puedan pagarla, mediante certificación expedida al efecto por el respectivo Cura párroco y visada por el Alcalde del pueblo. Materias: - Doctrina cristiana y nociones de Historia sagrada - Lectura. - Escritura. - Principios de gramática castellana, con ejercicios de

ortografía. - Principios de aritmética con el sistema legal de medidas,

pesas y monedas. - Breves nociones de agricultura, industria y comercio, según

las localidades.

Primera enseñanza Los estudios de la primera enseñanza no están sujetos a determinado número de cursos: las lecciones durarán todo el año, disminuyéndose en la canícula el número de horas de clase.

Superior La primera enseñanza superior abraza además de una prudente ampliación de las materias comprendidas en la elemental, las siguientes - Principios de geometría, de dibujo lineal y de agrimensura.

Rudimentos de historia y geografía, especialmente de España.

- Nociones generales de física y de historia natural acomodadas a las necesidades más comunes de la vida.

Estudios generales

Períodos: el primero durará dos años, y el segundo cuatro. En el primer período de la segunda enseñanza las lecciones durarán todo el año, disminuyéndose en la canícula el número de horas de clase. En el segundo periodo empezarán las lecciones el dia 1º de Setiembre y terminarán el 15 de Junio. Para principiar los estudios generales de la segunda enseñanza se necesita haber cumplido nueve años de edad y ser aprobado en un examen general de las materias que abraza la primera enseñanza elemental completa. Para pasar al segundo período de la segunda enseñanza se requiere haber sido aprobado en un examen general de las materias que contiene el primero. Terminados los estudios generales de segunda enseñanza, y aprobados los seis cursos, podrán los alumnos ser admitidos al examen del grado de Bachiller en Artes.

Segunda enseñanza Estudios

de aplicación

Estudios de aplicación a las profesiones industriales: Dibujo lineal y de figura. Nociones de Agricultura. Aritmética mercantil. - Para pasar a los estudios de aplicación correspondientes a la

segunda enseñanza se requiere haber cumplido diez años y ser aprobado en un examen general de las materias que comprende la primera enseñanza superior.

- Terminados los estudios de aplicación correspondientes a la segunda enseñanza, los alumnos podrán recibir un certificado de peritos en la carrera a que especialmente se hayan dedicado


10

Modificacions a la Llei Moyano fins a la seva derog ació L'educació a la II República (1931-1939)

La Constitució republicana (II República) proclamava l'escola única, la gratuïtat i obligatorietat a primària, la llibertat de càtedra i la laïcitat de l'ensenyament. Entre els aspectes més remarcables que s'introduïren poden destacar:

a) Funcionarització de mestres i professors. b) Establiment d'ajudes o beques per a l'estudi. c) Regulació del bilingüisme. d) Establiment de la coeducació. e) Supressió de l'obligatorietat de la religió a l'escola. f) Reforma de la formació inicial dels docents. g) Regulació de la inspecció.

L'educació durant l'època de la dictadura (1939-197 8)

Durant els anys de la dictadura franquista s'estableix un rebutjament frontal a tota la política educativa de la República i s'estableix un ensenyament basat en els següents principis:

1. Control ideològic de tot el professorat, especialment l'estatal, amb

depuració política dels mestres que hi havia. 2. Programes escolars centralitzats. 3. Ensenyança catòlica a tots els nivells i centres. 4. Subsidierietat de l'Estat en matèria educativa. 5. Separació de l'ensenyament per sexes. 6. Sistema educatiu de "doble via": un batxillerat per la classe rica i una

primària pels més desfavorits.

Aquesta situació dura fins a l'any 1970 quan s'aprova la Llei General d'Educació (Villar Palasí). Aquesta llei proposa un canvi en l'estructura del sistema educatiu molt important i suposa una modernització educativa pel nostre país mai més aconseguida. D'entre les seves principals característiques, destacam:

- Establiment d'una programació de l'educació preescolar dels 4 al 6

anys. - Generalització i obligatorietat de l'educació general bàsica dels 6 als

14 anys. - Final del principi de subsidierietat de l'Estat en matèria educativa. - Financiació parcial de l'ensenyament privat (subvencionat). - Sistema educatiu centralitzat.


11

o Estructura dels sistemes educatius anteriors a la L ogse

Edat Llei Primària 1945 Batxiller 1953 Prim. 1965 Llei Educació 1970

2 MATERNAL MATERNAL J. INF.

3 MATERNAL MATERNAL J. INF.

4 PÀRVULS PÀRVULS PÀRVULS

5

PERÍODE D'INICIACIÓ

PÀRVULS PÀRVULS

PR

EE

SC

OLA

R

PÀRVULS

6 1 PRIMÀRIA C. INICIAL 1 EGB

7 2 PRIMÀRIA C. INICIAL 2 EGB

8 3 PRIMÀRIA C. MITJÀ 3 EGB

9

4 PRIMÀRIA C. MITJÀ 4 EGB

10

PERÍODE ELEMENTAL

INGRÉS 5 PRIMÀRIA C. MITJÀ 5 EGB

11 1 BATX. ELEMENTAL

6 PRIMÀRIA 2 ETAPA 6 EGB

12

PERÍODE PERFECCIONAMENT

GRAUS: ELEMENTAL MITJÀ SUPERIOR

2 BATX. ELEMENTAL

7 PRIMÀRIA 2 ETAPA 7 EGB

13 3 BATX. ELEMENTAL

8 PRIMARIA 2 ETAPA 8 EGB

14

INICIACIÓ PROFESSIONAL

4 BATX. ELEMENTAL (+ REVÀLIDA)

1 BUP 1 FPI

15 5 BATX. SUPERIOR 2 BUP 2 FPI

16 6 BATX. SUPERIOR (+R) 3 BUP 1 FPII

17 PREUNIVERSITARI COU 2 FPII

18

UNIVERSITAT UNIVER. 3 FPII

TIT

OL Certificat Estudis Primaris

Certi. Estudis Primaris Títol Batxiller Elemental Títol Batxiller Superior

Graduat Esc. (Cert. Escol.) T. Batxillerat

Tècnic Aux. Tècnic Esp.

Altres estudis: Escola Arts i Oficis, Escoles de Treball i Escola de Comerç


12

La Llei Orgánica d'Ordenació General del Sistema Ed ucatiu (LOGSE, 1990) Aquesta llei, que actualment regula el sistema educatiu (etapes i currículum, pròximament serà substituïda per la LOE, d’acord amb el calendari establert:

http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/calendarioLOE.pdf Característiques generals

"Con la L.O.G.S.E., se estructura el Sistema Educativo en Enseñanzas de Régimen General y en Enseñanzas de Régimen Especial. Se incluyen dentro de las primeras la Educación Infantil, la Educación Primaria, la Educación Secundaria (compuesta por la Educación Secundaria Obligatoria, el Bachillerato y la Formación Profesional de Grado Medio), la Formación Profesional de Grado Superior y la Educación Universitaria. Como Enseñanzas de Régimen Especial se contemplan las Enseñanzas Artísticas y las Enseñanzas de Idiomas. A estas enseñanzas habría que añadirles la Educación de las Personas Adultas, la Educación Especial y la Enseñanzas cuyo objetivo primordial es la Compensación de las desigualdades." Estructura En el cuadro se pueden observar los niveles educativos según la L.G.E. y según la L.O.G.S.E.

Cuadro. Estructura del Sistema Educativo según la L GE y según la LOGSE

Edad LGE (1970) LOGSE (1990)

0 1 2 3 4 5

- No existeix - No existeix Maternal Maternal Párvulos Párvulos

Educación Infantil- Primer ciclo Educación Infantil- Primer ciclo Educación Infantil- Primer ciclo Educación Infantil- Segundo ciclo Educación Infantil- Segundo ciclo Educación Infantil- Segundo ciclo

6 7 8 9

10 11

1 EGB/ Ciclo Inicial 2 EGB/Ciclo Inicial 3 EGB/Ciclo Medio 4 EGB/Ciclo Medio 5 EGB/Ciclo Medio 6 EGB/ 2 Etapa

1 PRIMARIA/PRIMER CICLO 2 PRIMARIA/PRIMER CICLO 3 PRIMARIA/SEGUNDO CICLO 4 PRIMARIA/SEGUNDO CICLO 5 PRIMARIA/TERCER CICLO 6 PRIMARIA/TERCER CICLO

12 13 14 15

7 EGB/ 2 Etapa 8 EGB/ 2 Etapa 1 BUP/ 1 FPI 2 BUP/ 2 FPI

1 ESO/PRIMER CICLO 2 ESO/PRIMER CICLO 3 ESO/SEGUNDO CICLO 4 ESO/SEGUNDO CICLO

16 17 18

3 BUP/ 1 FPII COU / 2 FPII UNIV./ 3 FPII

1 BACHILLERATO/CFGE 2 BACHILLERATO UNIVERSIDAD/CFGS


13

Educació Infantil

"Se extiende hasta los 6 años y se organiza en dos ciclos: hasta los 3 años y de 3 a 6 años. Esta etapa no es obligatoria. No obstante la Administración debe ofertar puestos escolares suficientes para cubrir la demanda. Se reconoce el carácter educativo de este período, cuya finalidad es contribuir al desarrollo físico y personal y se regulan las condiciones que deben cumplir los centros que implanten la etapa Infantil. Objetivos: - Expresados en capacidades. - La finalidad de esta etapa educativa es favorecer el desarrollo físico y personal de los niños y niñas y compensar las desigualdades que por divrsas razones existan. Areas: - Identidad y Autonomía Personal

o El cuerpo y la propia imagen o Juego y Movimiento o La Actividad y la vida cotidiana o El cuidado de uno mismo

- Medio Físico y Social

o Los primeros grupos sociales o La vida en sociedad o Los objetos o Animales y plantas

- Comunicación y Representación

o Lenguaje Oral o Aproximación al lenguaje escrito o Expresión Plástica o Expresión Musical o Expresión Corporal o Relaciones, Medida y Representación en el espacio.

El número máximo de alumnos por aula queda fijado en 25. El profesorado tendrá la titulación de Maestro especialista en Educación Infantil para el ciclo de 3 a 6 años, y el mismo o el de Educador Especializado (título de Técnico Superior de Educación Infantil) para el primer ciclo." Educació Primària

"La educación primaria comprende seis cursos académicos de 6 a 12 años, organizado en tres ciclos de dos años cada uno. Es una etapa educativa obligatoria y gratuíta. Su finalidad es promover la socialización de los niños y niñas, favorecer su incorporación a la cultura y contribuir a la progresiva autonomía de acción en su medio. La educación se organiza en Areas impartidas por Maestros/as.


14

La metodología didáctica tiene un carácter personal y se adapta a los distintos ritmos de aprendizaje de cada niño. La evaluación es contínua y global. La promoción de alumnos de un ciclo a otro se basará en prácticas de refuerzo educativo y adaptaciones curriculares. Objetivos: - Expresados en capacidades Areas y horario semanal:

Horas Semanales Areas

1º ciclo 2º ciclo 3º ciclo

Conocimiento del Medio 3,5 3,5 3,5

Educación Artistística 3 2,5 2

Educación Física 3 2,5 2

Lengua Catalana y Literatura 4 3,5 3,5

Lengua Castellana y Literatura 4 3,5 3,5

Lengua Extranjera - 2 3

Matemáticas 3,5 3,5 3,5

Religión/estudio 1,5 1,5 1,5

Recreo 2,5 2,5 2,5

TOTAL 25 25 25

Principales innovaciones: - Aprendizaje de una lengua extranjera a partir de los ocho años con profesorado especialista. - Profesores especialistas en Educación Física. - Progresiva incorporación de profesores especialistas en Música. - Educación más adaptada a las necesidades de los niños y las niñas. - Un máximo de 25 alumnos por aula (salvo excepciones por necesidades de escolarización)."


15

Educació Secundària Obligatoria "Es una etapa educativa, obligatoria y gratuita, que se extiende a lo largo de cuatro años después de la etapa de EDUCACION PRIMARIA. Proporciona la formación necesaria para proseguir estudios tanto de Bachillerato como de Formación Profesional de grado medio. El objeto del diseño de esta nueva etapa educativa radica básicamente en ampliar la educación obligatoria hasta los dieciséis años a fin de adecuarla a la edad laboral inicial de cualquier ciudadano español y equiparar el Sistema Educativo español con los de otros lpaises de la U.E. Principales características La atención a la diversidad de intereses, motivaciones, y aptitudes de los alumnos constituye el objetivo fundamental de esta etapa educativa. Para alcanzarlos, se introducen modificaciones en la organización de los centros y de las enseñanzas: - 30 alumnos máximo por aula. - Departamento de orientación con orientador-psicólogo o pedagogo y dos o

tres profesores de apoyo para los alumnos con mayores dificultades. - Optatividad: es decir, posibilidad de elegir algunas de las materias de cada

curso. - Adaptación de la enseñanza para alumnos con dificultades de aprendizaje.

• Programas de Diversificación Currícular (alumnos con 16 años) • Programas de Garantía Social (alumnos con 16 años).

Condiciones de acceso Haber cursado, el año académico anterior, 6º de Primaria. Estructura Esta dividida en cuatro años o cursos: de 12 a 16 años. BACHILLERATO El bachillerato comprenderá dos cursos académicos. Tendrá modalidades diferentes que permitirán una preparación especializada de los alumnos para su incorporación a estudios posteriores o a la vida activa. Podrán acceder a los estudios de bachillerato los alumnos que estén en posesión de título de Graduado en Educación Secundaria. El bachillerato proporcionará a los alumnos una madurez intelectual y humana, así como los conocimientos y habilidades que les permitan desempeñar sus funciones sociales con responsabilidad y competencia. Asimismo, les capacitará para acceder a la formación profesional de grado superior y a los estudios universitarios.


16

El bachillerato se organizará en materias comunes, materias propias de cada modalidad y materias optativas. Las modalidades de bachillerato serán como mínimo las siguientes:

- Artes. - Ciencias de la Naturaleza y de la Salud. - Humanidades y Ciencias Sociales. - Tecnología.

FORMACIÓN PROFESIONAL

La formación profesional, en el ámbito del sistema educativo, tiene como finalidad la preparación de los alumnos para la actividad en un campo profesional, proporcionándoles una formación polivalente que les permita adaptarse a las modificaciones laborales que puedan producirse a lo largo de su vida. Incluirá tanto la formación profesional de base como la formación profesional específica de grado medio y de grado superior.

En la educación secundaria obligatoria y en el bachillerato, todos los alumnos recibirán una formación básica de carácter profesional.

La formación profesional específica comprenderá un conjunto de ciclos formativos con una organización modular, de duración variable, constituidos por áreas de conocimiento teórico-prácticas en función de los diversos campos profesionales. Los ciclos formativos se corresponderán con el grado medio y el grado superior.

Podrán cursar la formación profesional específica de grado medio quienes se hallen en posesión del título de Graduado en Educación Secundaria.

Para el acceso a la formación profesional específica de grado superior será necesario estar en posesión del título de Bachiller.

Para quienes hayan cursado la formación profesional específica de grado medio y quieran proseguir sus estudios, se establecerán las oportunas convalidaciones entre las enseñanzas cursadas y las de bachillerato. "

Documentació

Ley Moyano: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ley_ Moyano.mht

LGE: http://www.cyberpadres.com/legisla/boe_14.pdf

LOGSE: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/LOGS E.mht


17

3. L’administració educativa. La classificació de les normes. Principis legals del dret administratiu. Estructura de les normes. Les administracions educatives. Documentació.

L'Administració Educativa: de les lleis als reglame nts La Constitució Espanyola: http://mallorcaweb.net/oce//normes/constitucio.pdf estableix els principis bàsics que presideixen tota la legislació en matèria educativa:

El dret a l'educació apareix recollit en l'article 277. Els deu apartats que té determinen els principis generals que han de regir tota la normativa educativa. A més a més d'aquest dret a l'educació la CE recull altres drets relacionats amb l'educació, com la llibertat de càtedra, la llibertat ideològica i religiosa, el dret a la cultura, els drets del nin, segons els acords internacionals, els drets humans en general i els drets de les persones que pateixen minusvalidesa física, psíquica i sensorial (avui se parla de discapacitat). La CE aborda també el tema de la descentralització de l'Administració de l'ensenyament en el marc de l'Estat de les Autonomies. L'article 149.1.30 estableix la reserva competencial de l'Estat central. La classificació de les normes

GOVERN DE L'ESTAT ILLES BALEARS

NORMES AMB CATEGORIA

DE LLEI

Constitució Espanyola

LLei Orgànica LLei Ordinària

Estatut d'Autonomia (Llei Orgànica Estat) LLei

REGLAMENTS Reial Decret Ordre Ministerial

Decret Ordre Conseller

Normes segons jerarquia de l’autoritat

Resolució

Instrucció

Circular

7"1. Tothom té dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament.

2. L'educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions. 4. L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. 5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. 6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi. 8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis. 9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. 10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi."


18

Principis legals del Dret Administratiu

Principi de Legalitat Això representa que qualsevol actuació de l'Administració està sotmesa a la Llei i que les seves resolucions han de tenir un suport o base legal. També vol dir que cap norma o disposició pot vulnerar allò que diu una norma o disposició superior.

Principi de Jerarquia

Principi que regeix la relació vertical i unitària dels òrgans d'una Administració Pública mitjançant el vincle de la Subordinació. És el principi que faculta els òrgans superiors per a dirigir, inspeccionar, revisar i ordenar la conducta dels subordinats. Aquest principi es troba en l'art. 103 de la Constitució.

Principi de Competència

Principi que regeix la distribució de les tasques encomanades a l'Administració Pública perquè pugui complir els fins que li són propis. És la quantitat de poder que s'atribueix a cada òrgan de l'Administració. La competència és irrenunciable per l'òrgan administratiu al qual s'ha atribuït. Aquest principi està regulat a l'art. 12, 13 i 14 de la LRJAP/PAC. Jerarquia de les normes

Entre les normes amb categoria de Llei no funciona el principi de Jerarquia sinó el de Competència. Determinades matèries han d’ésser regulades per Llei Orgànica (art. 81 CE). Determinades matèries no poden ésser regulades per Decret-Llei, etc. Els Reglaments estan ordenats d'acord amb el principi de Jerarquia (art. 23.2 de la LRJAE):

o Reial Decret o Ordre de la Comissió Delegada de Govern

o Ordre Ministerial o Disposicions d'autoritats, segons l'ordre jeràrquic.

Estructura de les normes: Preàmbul: bases legals, exposició de motius, explicació del contingut. Cos: articulat, disposicions addicionals, transitòries i finals (derogatòria). Aspectes que convé llegir: Entrada en vigor.

Àmbit d'aplicació. Terminis que fixa. Normes que substitueix i/o deroga. Disposicions transitòries.


19

Les administracions educatives Organització de l'administració educativa

Els nivells o àmbits de la l’administració són: estatal o central, autonòmic i municipal. En el nivell estatal actua el parlament de la nació que aprova les lleis i el govern central que elabora els reglaments i gestiona els temes de la seva competència. Aquestes competències referides a l’educació les exerceix el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Congrés de diputats: http://www.congreso.es Govern central: http://www.la-moncloa.es/ Ministeri d’Educació, Cultura i Esport: http://www.mec.es En el nivell autonòmic actua el parlament de la Comunitat Autònoma que elabora les lleis i el govern autonòmic que elabora els reglament i realitza la gestió, mitjançant la conselleria corresponent. Parlament: http://www.parlamentib.es/ Govern: http://www.caib.es En el nivell municipal s’exerceixen les competències educatives que la llei preveu.

El Ministeri d'Educació i Ciència És l'òrgan encarregat per exercir les competències reservades a l'Estat. A la vegada els aspectes relacionats amb l'educació corresponen a la Secretaria d'Estat d'Educació i Universitats que té el seu propi organigrama.

Competències exercides pel Ministeri d'Educació, Cu ltura i Esports Les principals matèries reservades a l'Estat són les següents:

• Ordenació general del sistema educatiu

• Promulgació de normes bàsiques8 per a tot l'Estat • Requisits mínims dels centres docents

• Regulació de l'expedició i convalidació de títols acadèmics

• Alta Inspecció

• Planificació general de les inversions

• Ajudes a l'estudi (regulació de beques) • Centres públics espanyols a l'estranger i règim jurídic dels centres

estrangers al nostre país

• Cooperació internacional

8 Les normes bàsiques són aquelles que desenvolupen els aspectes bàsics d’una llei d’aplicació general i

que són competència de l’Estat.


20

La Conselleria d'Educació i Cultura Des de l'1 de gener de 1998 la Comunitat Autònoma de les Illes Balears gaudeix de la competència en matèria educativa.

Les competències en matèria educativa de la nostra comunitat autònoma són exercides per la Conselleria d'Educació i Cultura.

Estructura de la Conselleria d'Educació i Cultura La Conselleria d’Educació i Cultura, sota la direcció del seu titular, que rep el títol o nom de conseller, s’estructura en els centres directius següents: - Secretaria General - Direcció General d’Administració, Ordenació i d'Inspecció Educativa. - Direcció General de Planificació i Centres. - Direcció General d’Innovació i Formació. - Direcció General d’Universitat. - Direcció General de Personal Docent. - Direcció General de Formació Professional i d’Aprenentatge Permanent - Direcció General de Cultura. - Direcció General de Política Lingüística. - També existeixen, com a òrgans perifèrics, les delegacions territorials d’Educació d’Eivissa i Formentera i de Menorca, les quals s'encarreguen de la gestió escolar pròpia de les illes menors. Distribució de funcions - La Secretaria General assumeix la gestió del pressupost de la conselleria i s'encarrega dels recursos humans (excepte personal docent) i la planificació i gestió d'obres i necessitats de recursos materials dels centres escolars. - La Direcció General d’Administració, Ordenació i d’Inspecció Educativa exerceix competències en matèria d’ordenació acadèmica, d'inspecció educativa, d’ensenyament del català, d’ensenyament de llengües estrangeres i coordinació de programes educatius internacionals i de tecnologies de la informació en l’àmbit educatiu. - La Direcció General de Planificació i Centres exerceix competències en les matèries següents: planificació educativa; coordinació, règim orgànic i funcionament de centres docents; escolarització dels alumnes; ensenyaments de règim especial; educació de persones adultes; gestió de títols i beques. - La Direcció General d’Innovació i Formació exerceix competències en les matèries següents: innovació educativa; formació permanent del professorat i educació a distància del professorat; educació especial i atenció a la diversitat; cooperació i solidaritat en l’educació. - La Direcció General d’Universitat exerceix competències derivades de la legislació sobre universitats i les corresponents a les relacions amb la comunitat universitària. - La Direcció General de Personal Docent exerceix les competències derivades de la gestió del personal docent.


21

- La Direcció General de Formació Professional i d’Aprenentatge Permanent assumeix competències en matèria de formació professional, educació permanent i règim especial. Depèn d’aquesta Direcció General l’Arxiu-Museu de l’Educació. - La Direcció General de Cultura exerceix competències en les matèries següents: promoció cultural, propietat intel·lectual; biblioteques, museus i arxius de titularitat de l’Administració de les Illes Balears; patrimoni històric; gestió d’equipaments culturals. - La Direcció General de Política Lingüística, en la qual s’integra la Junta Avaluadora de Català, exerceix competències relatives a planificació i execució de programes de dinamització lingüística i a normalització lingüística en l’àmbit de les administracions públiques. Competències compartides entre ambdues administraci ons Per tal de millorar l'eficàcia de la gestió ha d'haver-hi una coordinació entre les dues administracions que tenen competències en matèria educativa. A tal efecte s'indiquen els temes compartits sobre els quals s'establiran nexes de coordinació:

• Registres de títols acadèmics i professionals • Manteniment de bancs de dades informatitzats de personal, centres i

documentació d'utilització conjunta. • Procediments de col·laboració necessaris en matèria d'investigació

educativa, educació a distància, programes d'alumnes, formació i perfeccionament del personal docent, d'administració i d'inspecció educativa, educació compensatòria, així com altres temes que es decideixin.

• Procediment per facilitar la informació necessària sobre l'estat i situació del sistema educatiu.

• Execució de plans d'avaluació general del sistema educatiu i programes de caràcter experimental sobre ordenació general del sistema educatiu i fixació de les ensenyances mínimes.

• Investigació i experimentació en matèria de projectes, construccions i dotació de centres. Informació relativa als pressuposts en matèria d'ensenyament.

Competències educatives dels ajuntaments i d'altres organismes

Els ajuntaments, pel fet de ser les administracions més properes al ciutadà, es troben en condicions òptimes per intervenir més eficaçment en el camp de les necessitats i de la problemàtica de la població. És necessària la seva responsabilització en el tema dels recursos educatius i culturals. Un servei públic no s'hauria de limitar a donar prestacions econòmiques, ha d'ocupar-se d'informar, formar, implicar, etc. Certament hi ha hagut un increment de les seves competències. De les primeres obligacions assignades com són vigilància de l’escolarització obligatòria , la conservació, neteja, custòdia (conserges i porters) i vigilància dels edificis escolars; oferta del terreny per construir escoles (la construcció


22

corre a càrrec del Govern i després passa a ser propietat municipal); reparacions dels edificis escolars (en cas de grans reparacions, les administracions educatives les financen o subvencionen), n'han sorgit d'altres fruit del desenvolupament legislatiu en matèria educativa o de la progressiva implicació dels ajuntaments en la gestió educativa i en la promoció de la seva qualitat. Per exemple:

- La presencia amb veu i vot, als consells escolars. - La creació d'escoletes infantils - Centres d'educació permanent d'adults, per a l'obtenció dels títols de

Graduat Escolar o l'equivalent en aquests moments de Graduat en Educació Secundària obligatòria.

- Programes d'inserció laboral de joves - Gabinets psicopedagògics municipals per a l'atenció a determinats

alumnes (normalment solen actuar en col·laboració amb l'escola) - Monitors de música, educació física, plàstica, tecnologia per a la

realització d'activitats extraescolars o de suport especialitzat - Col·laboració amb els mestres en temes diversos; l'educació viària,

educació per a la salut, descoberta del medi, etc. - Publicació de material didàctic o de suport - Convocatòries de beques i concessió d'ajuts econòmics als centres - Iniciatives i suport en relació a la normalització lingüística i cultural.

Quant a altres organismes, podríem fer referència, en primer lloc, als de caràcter públic: les Mancomunitats i els Consells Insulars, amb algunes competències semblants als ajuntaments i d'altres encara per definir. En segon lloc i en relació a l'àmbit privat, cal esmentar les associacions de pares/mares d'alumnes, associacions religioses i polítiques, associacions empresarials i sindicals, els mitjans de comunicació social, fundacions culturals i assistencials, centres d'animació sociocultural, etc., organismes que tenen les competències que la legislació general i els seus estatuts els atorguen.

Documentació

• LEY 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (BOE 27/11/92 n. 285) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_administratives/ley30_92.pdf

• LEY 4/1999, de modificación de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (BOE 14/01/99 n. 12) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_administratives/procediment_1999.pdf

• LLEI 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB 03/04/03 n. 44) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_administratives/procediment_illes.pdf


23

4. La legislació educativa. Principals normes que regulen el sistema educatiu. La LOE i la LODE. Reglaments.

Constitució:

• http://mallorcaweb.net/oce//normes/constitucio.pdf

L'educació a la Constitució de 1978

Amb la Constitució de1978, s'estableix el dret a l'educació que en el seu article 27, contempla en aspectes següents: "1. Tothom té dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament. 2. L'educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals. 3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions. 4. L'ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. 5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. 6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals. 7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi. 8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis. 9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi. 10. Es reconeix l'autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi."

L'aplicació de la norma constitucional ha condicionat tot el desenvolupament legislatiu i normatiu en matèria educativa.

Lleis:

• LEY ORGÁNICA 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación (BOE 04/07/85 n. 159)

• http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/lode_actualitzada.pdf • LEY ORGÁNICA 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema

Educativo (BOE 04/10/90 n. 238) • http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/LOGSE.mht

• LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (BOE 04/05/06 n. 106) • http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei_educacio.pdf


24

Reglaments de centres: (*)

• Decret per el qual s'estableix el Reglament d'Organització del IES • http://mallorcaweb.net/oce/normes/rocies.pdf

Vegem ara algunes característiques de la LOE:

El sistema educativo se organiza según la LOE en etapas, ciclos, grados, cursos y niveles de enseñanza de forma que asegure la transición entre los mismos y, en su caso, dentro de cada uno de ellos. Divide las enseñanzas que ofrece el sistema educativo en: a) Educación infantil. b) Educación primaria. c) Educación secundaria obligatoria. d) Bachillerato. e) Formación profesional. f) Enseñanzas de idiomas. g) Enseñanzas artísticas. h) Enseñanzas deportivas.

LOE (Ley Orgánica de Educación) aprobada el 20 de abril de 2006 y publicada en el BOE 4-5-06.

2º17

1ºBACHILLERATO

16

4º15

3º2º

14

2º13

1º1º

EDUCACIÓNSECUNDARIAOBLIGATORIA

12

6º11

5º3º

10

4º9

3º2º

8

2º7

1º1º

EDUCACIÓNPRIMARIA

6

3º5

2º4

1º

2º

3

3º2

2º1

1º

1º

EDUCACIÓNINFANTIL

0

CursoCicloEtapaEdad

LOE

ESQUEMA DE LA LOE

2º17

1ºBACHILLERATO

16

4º15

3º2º

14

2º13

1º1º

EDUCACIÓNSECUNDARIAOBLIGATORIA

12

6º11

5º3º

10

4º9

3º2º

8

2º7

1º1º

EDUCACIÓNPRIMARIA

6

3º5

2º4

1º

2º

3

3º2

2º1

1º

1º

EDUCACIÓNINFANTIL

0

CursoCicloEtapaEdad

LOE

ESQUEMA DE LA LOE


25

i) Educación de personas adultas. j) Enseñanza universitaria. Novedades e implantación Educación Infantil (0-6 años); Etapa totalmente edu cativa Gratuidad generalizada de la etapa 3-6 años. A partir de los 5 años se iniciarán las enseñanzas de idioma extranjero y la aproximación al ordenador. Primaria (6-12 años) • Desde 1º, los alumnos con dificultades dispondrán de planes de refuerzo y apoyo. • A partir del curso 2008-2009 se realizará una evaluación de diagnóstico de las competencias básicas alcanzadas por los alumnos al finalizar 4º curso . • Sólo se podrá repetir una sola vez en toda la etapa como ya establecían la LOGSE y la LOCE. • Se incorpora una nueva asignatura: Educación para la ciudadanía (5º y 6º) • A partir del año académico 2009-2010, cada alumno dispondrá al finalizar la educación primaria de un informe sobre su aprendizaje, los objetivos alcanzados y las competencias básicas adquiridas. ESO (12-16 años) I • Se paraliza la introducción de los itinerarios que marcaba la LOCE a partir de 3º y se presta mucha atención a la diversidad y las medidas de refuerzo. • Se mantienen los Programas de Diversificación Curricular (a partir de 3º, no 4º como ahora ) Hasta el término del año académico 2006-2007, los alumnos que hayan cursado el curso 2.º de la ESO, no estén en condiciones de promocionar a 3º y hayan repetido ya una vez en esta etapa educativa, podrán incorporarse a un programa de diversificación curricular. • Los cursos de Garantía Social pasan a ser de Cualificación Profesional Inicial. • Se impartirá la asignatura Educación para la Ciudadanía en dos cursos por determinar y se reducirá el número de asignaturas en los dos primeros años para favorecer el tránsito de Primaria a ESO. • A partir del año académico 2008-2009 se realizará en todos los centros docentes una evaluación de diagnóstico de las competencias alcanzadas al final del 2º curso. El último curso: 4º, será de carácter orientador de cara a futuras opciones, con la posibilidad de escoger materias. • No se podrá repetir mas de dos veces en toda la etapa y podrá ser cualquiera


26

de los cuatro cursos, con mas de 3 asignaturas suspensas. La evaluación y promoción de los alumnos en la ESO tal como las regula la LOE se aplicarán a partir del año académico 2007-2008, hasta entonces, según la LOCE.• Se conservan los exámenes extraordinarios de septiembre sólo para el 4º curso. • Según el calendario de aplicación de la LOE, en el año académico 2007-2008 se implantarán, con carácter general, las enseñanzas correspondientes a los cursos 1.º y 3.º de la ESO reguladas por la LOE y dejarán de impartirse según la LOGSE. • En el año académico 2008-2009 se implantarán, con carácter general, las enseñanzas correspondientes a los cursos 2.º y 4.º de la ESO reguladas por la LOE y dejarán de impartirse según la LOGSE. Programas de Cualificación Profesional Los alumnos que hayan repetido curso dos veces en la ESO y vuelvan a suspender, podrán pasar a los nuevos Programas de Cualificación Profesional si tienen mas de 16 años y menos de 21, pudiendo optar por diferentes módulos, unos que conducen a la obtención de la cualificación profesional y otros a obtener el título de la ESO. Excepcionalmente, con 15 años. Bachillerato • Se paraliza la implantación del mecanismo de acceso a la Universidad de la LOCE (Prueba General de Bachillerato y pruebas específicas de cada Universidad). • Se plantea la existencia de una única prueba de acceso sobre los contenidos de 2º, cuya superación no será imprescindible para obtener la titulación en Bachillerato ni para el acceso a los Ciclos Formativos de Grado Superior. • Habrá tres modalidades de Bachillerato: Arte, Ciencias y Tecnologías; y Humanidades y Ciencias Sociales (ahora son cuatro) . • Surge una nueva asignatura común llamada Ciencias para el mundo contemporáneo para los que no cursen la modalidad de Ciencias. • Se pueden repetir los dos cursos si se tienen mas de dos asignaturas suspensas y ambos cursos disponen de pruebas extraordinarias en septiembre. • Según el calendario de aplicación de la LOE en el año académico 2008-2009 se implantarán, con carácter general, las enseñanzas correspondientes al curso 1.º de bachillerato reguladas por la LOE y dejarán de impartirse según la LOGSE. • En el año académico 2009-2010 se implantarán, con carácter general, las enseñanzas correspondientes al curso 2.º de bachillerato reguladas por la LOE


27

y dejarán de impartirse según la LOGSE. Religión La Religión será evaluable pero no conmutable a efectos de promoción, adquisición de becas y acceso a la Universidad. Alternativa a la Religión en desarrollo.

Ara per ara, la LODE amb les seves modificacions és la llei fonamental que regula els drets establerts a l’article 27 de CE. Ha estat modificada i completada per la LOE Anem a veure quin són els aspectes que regula:

- El dret a l’educació :

• El dret a l’educació bàsica ( regulada a la LOE ) que permeti el desenvolupament de la pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat.

• El dret a accedir als estudis superiors en funció d’aptituds i vocació, però sense discriminacions econòmiques, nivell social o residencia.

• S’estableixen els mateixos drets als estrangers residents al nostre país.

• L’activitat educativa orientada cap als principis constitucionals. • La llibertat de càtedra orientada cap a la realització dels fins

educatius. • Els drets dels pares i les seves obligacions. • El drets dels alumnes i les seves obligacions: • Creació de centres escolars per part de les Institucions Publiques • Creació de centres privats • Participació: El Consell Escolar de l’Estat • Els centres sostinguts amb fons públics (concertats)

Esquema sobre participació: La LODE regula el Consell Escolar de l’Estat http://www.mec.es/cesces/inicio.htm Cada Comunitat Autònoma té el seu propi Consell Escolar El Consell Escolar de les Illes Balears http://ceib.caib.es/index.htm Els consells escolars dels centres estan regulats a la llei9.

9 Vegeu pàg. 30


28

En aquestes lleis se defineix l’òrgan, la composició i les competències. El règim de funcionament no expressament indicat a la Llei se defineix en el ROC.

Documentació (*)

• http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei_educacio.pdf

Normes bàsiques: • http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo.html

Etapes educatives:

• http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo/ensenanzas.html


29

5. L’Organització dels centres educatius. Els òrgans de govern. Documentació

L'organització escolar

L'Organització escolar seria l'ordenació dels distints elements de l'escola perquè tots concorrin adequadament a l'educació dels escolars.

L'educació dels escolars, com fi de l'escola en conjunt, és el principi ordenador en funció del qual han de disposar-se els distints elements que constitueixen la institució escolar.

Conceptes a tenir en compte:

a) Organització: disposició dels diversos elements d'un conjunt de manera coherent, adaptats a la seva finalitat.

b) Escola: a. Nom de la institució encarregada de donar una educació

general als infants. b. Nom de diferents sistemes educatius escolars, pel que fa als

continguts globals, o bé a l'organització. c. Nom de l'edifici o lloc on es desenvolupa l'activitat escolar.

c) Centre escolar: conjunt d'alumnes i professorat d'un mateix centre. d) Tipus d'escola per la titularitat: els centres docents se classifiquen en

públics i privats.

Són públics, els centres el titular (propietari) dels mateixos és un poder públic. Són centres privats aquells, el titular (o propietari) dels quals és una persona física o jurídica de caràcter privat. Els centres privats sostinguts amb fons públics reben la denominació de centres concertats. La prestació del servei públic de l’educació es fa a través dels centres públics i privats concertats.

e) Denominació dels centres públics segons el nivell educatiu que tenen:

• Els centres públics que ofereixen educació infantil es denominen

escoles infantils; els que ofereixen educació primària, col·legis d’educació primària; els que ofereixen educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional, instituts d’educació secundària.

• Els centres públics que ofereixen educació infantil i educació primària es denominen col·legis d’educació infantil i primària.


30

Òrgans de govern a) Col·legiats : consell escolar del centre i claustre de professors. b) Unipersonals : director, cap d'estudis i secretari. Participació Els pares, les mares, o els tutors legals d'alumnes, l'alumnat, el professorat, el personal d'administració i serveis i els ajuntaments participaran en la gestió dels centres a través del consell escolar. Igualment, d'acord amb el que s'estableix en aquest reglament, el professorat hi participarà a través del claustre; els pares i mares, a través de les seves associacions; i l'alumnat, en la forma que reguli el projecte educatiu de centre. El consell escolar El consell escolar dels centres amb nou o més unitats estarà compost pels membres següents: a) El director del centre, que en serà el president. b) El cap d'estudis. c) Cinc mestres elegits pel claustre. d) Cinc representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes. e) Un representant del personal d'administració i serveis. f) Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre. g) El secretari del centre, que actuarà com a secretari del consell, amb veu, però sense vot. L’alumnat estarà representat en el consell escolar dels col·legis públics d'educació primària i col·legis públics d'educació infantil i primària, amb veu però sense vot, en les condicions que estableixi el projecte educatiu de centre. Composició: http://www.mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ composicio.pdf Funcionament del consell escolar El consell escolar del centre es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre, i sempre que el convoqui la presidència o ho sol·liciti, almenys, un terç dels seus membres. En tot cas, serà preceptiva, a més, una reunió a principi de curs i una altra al final. L'assistència a les sessions del consell escolar serà un dret i un deure per a tots els membres. Les reunions del consell escolar del centre es realitzaran en dia i hora que possibilitin l’assistència de tots els membres. El director enviarà als membres del consell escolar la convocatòria amb l’ordre del dia, la documentació que


31

serà objecte de debat i, si escau, d'aprovació, amb una antelació mínima de set dies naturals. Podran realitzar-se, a més, convocatòries extraordinàries amb una antelació mínima de 48 hores, quan la naturalesa dels assumptes que hagin de tractar-se així ho aconselli. El consell escolar adoptarà els acords per majoria simple , excepte en els casos següents: a) Aprovació del pressupost i de les directrius per a la seva execució , que requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del consell amb dret a vot. b) Aprovació del projecte educatiu , que inclou el reglament d'organització i funcionament, el projecte lingüístic, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d'Educació i Cultura, com també les modificacions, que requeriran el vot favorable de dos terços dels membres del consell amb dret a vot. c) Aprovació del canvi de denominació específica del centre , que requerirà el vot favorable de dos terços dels membres del consell amb dret de vot. Competències segons la LOE El consell escolar del centre té les competències següents: a) Aprovar i avaluar els projectes i les normes a què es refereix el capítol II del títol V d’aquesta Llei. b) Aprovar i avaluar la programació general anual d el centre sense perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent. c) Conèixer les candidatures a la direcció i els pr ojectes de direcció presentats pels candidats. d) Participar en la selecció del director del centr e en els termes que estableix aquesta Llei. Ser informat del nomenament i cessament dels altres membres de l’equip directiu. Si s’escau, amb l’acord previ dels seus membres, adoptat per majoria de dos terços, proposar la revocació del nomenament del director. e) Decidir sobre l’admissió d’alumnes amb subjecció al que estableixen aquesta Llei i les disposicions que la despleguin. f) Conèixer la resolució de conflictes disciplinari s i vetllar perquè s’atinguin a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries adoptades pel director corresponguin a conductes de l’alumnat que perjudiquin greument la convivència del centre, el consell escolar, a instància de pares o tutors, pot revisar la decisió adoptada i proposar-hi, si s’escau, les mesures oportunes. g) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social. h) Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equip escolar i aprovar l’obtenció de recursos complementaris d’acord amb el que estableix l’article 122.3.


32

i) Fixar les directrius per a la col·laboració, amb fins educatius i culturals, amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes. j) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre. k) Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l’Administració competent, sobre el funcionament del centre i la millora de la qualitat de la gestió, i sobre els altres aspectes relacionats amb aquesta qualitat. l) Qualsevol altra que li atribueixi l’Administració educativa. Claustre de professors El claustre, com a òrgan de participació del professorat al centre, té la responsabilitat de planificar, coordinar, avaluar, decidir i, si escau , informar sobre tots els aspectes docents d’aquest . El claustre serà presidit pel director, i estarà in tegrat per la totalitat del professorat que presti serveis docents al centre. El claustre es reunirà, com a mínim, una vegada al trimestre, i sempre que el convoqui la direcció o ho sol·liciti un terç, almenys, dels seus membres, que hauran d’indicar els temes que s'han d'incloure a l’ordre del dia. En tot cas, seran preceptives, a més, una sessió del claustre al principi del curs i una altra al final. L’assistència a les sessions del claustre serà un dret i un deure per a tots els components. Competències del claustre (LOE) El claustre de professors té les competències següents: a) Formular a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració dels projectes del centre i de la programació general anual. b) Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació genera l anual. c) Fixar els criteris referents a l’orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes. d) Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la recerca pedagògica i en la formació del professorat del centre. e) Elegir els seus representants en el consell esco lar del centre i participar en la selecció del director en els termes que estableix aquesta Llei. f) Conèixer les candidatures a la direcció i els pr ojectes de direcció presentats pels candidats. g) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre. h) Emetre informe sobre les normes d’organització i funcionament del centre. i) Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions i vetllar perquè aquestes s’atinguin a la normativa vigent.


33

j) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre. k) Qualsevol altra que li atribueixin l’Administració educativa o les normes d’organització i funcionament respectives. Òrgans de govern unipersonals. Equip directiu L’equip directiu del centre est à format pels òrgans de govern unipersonals, que exerciran les respectives funcions i competències, i hi actuaran de forma coordinada. L’equip directiu, dirigit i coordinat pel director del centre, haurà de responsabilitzar-se de les tasques següents: a) Organitzar el centre i vetllar-ne pel bon funcionament. b) Estudiar, i presentar al claustre i al consell escolar, propostes per fomentar i possibilitar la participació coordinada de tota la comunitat educativa en la vida del centre. c) Proposar procediments d’avaluació de les diferents activitats i projectes del centre, i col·laborar en les avaluacions externes del seu funcionament. d) Organitzar i gestionar actuacions de caràcter preventiu que afavoreixin les relacions entre els diferents col·lectius que integren la comunitat educativa i que millorin la convivència al centre. Director Són competències del director: a) Tenir la representació del centre , representar l’Administració educativa en el centre i fer arribar a aquesta Administració els plantejaments, les aspiracions i les necessitats de la comunitat educativa. b) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre , sense perjudici de les competències atribuïdes al claustre de professors i al consell escolar. c) Exercir la direcció pedagògica , promoure la innovació educativa i impulsar plans per a la consecució dels objectius del projecte educatiu del centre. d) Garantir el compliment de les lleis i altres disposicions vigents. e) Exercir el comandament de tot el personal adscrit a l centre . f) Afavorir la convivència al centre, garantir la mediació en la resolució dels conflictes i imposar les mesures disciplinàries que correspongui n als alumnes , en compliment de la normativa vigent, sense perjudici de les competències atribuïdes al consell escolar per l’article 127 d’aquesta Llei. Amb aquesta finalitat, s’ha de promoure l’agilitació dels procediments per a la resolució dels conflictes en els centres. g) Impulsar la col·laboració amb les famílies, amb institucions i amb organismes que facilitin la relació del centre amb l’entorn, i fomentar un clima escolar que afavoreixi l’estudi i el desenvolupament de totes les actuacions que propiciïn una formació integral en coneixements i valors dels alumnes. h) Impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les avaluacions externes i en l’avaluació del professorat. i) Convocar i presidir els actes acadèmics i les sessi ons del consell escolar i del claustre de professors del centre i executar els acords adoptats en l’àmbit de les seves competències.


34

j) Dur a terme les contractacions d’obres, serveis i subministraments, així com autoritzar les despeses d’acord amb el pressupost del centre, ordenar els pagaments i visar les certificacions i documents oficials del centre, tot això d’acord amb el que estableixin les administracions educatives. k) Proposar a l’Administració educativa el nomenament i cessament dels membres de l’equip directiu , amb la informació prèvia al claustre de professors i al consell escolar del centre. l) Qualsevol altra que li encomani l’Administració educativa. Selecció del director La selecció del director es fa mitjançant un procés en el qual han de participar la comunitat educativa i l’Administració educativa. Requisits per ser candidat a director. Són requisits per poder participar en el concurs de mèrits: a) Tenir una antiguitat d’almenys cinc anys com a funcionari de carrera en la funció pública docent. b) Haver impartit docència directa com a funcionari de carrera, durant un període de la mateixa durada, en algun dels ensenyaments dels que ofereix el centre al qual s’opta. c) Estar prestant serveis en un centre públic, en algun dels ensenyaments dels del centre al qual s’opta, amb una antiguitat en aquest d’almenys un curs complet en publicar-se la convocatòria, en l’àmbit de l’Administració educativa convocant. d) Presentar un projecte de direcció que inclogui, entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació. Cap d'estudis i secretari El cap d’estudis i el secretari seran professors, funcionaris de carrera en situació de servei actiu amb destinació definitiva al centre. Seran designats pel director, amb comunicació prèvia al consell escolar, i nomenats per la Conselleria d'Educació i Cultura. Responsabilitats El Cap d’Estudis El Cap d’estudis és el responsable de la coordinació didàctica del centre. Assisteix a les reunions de Consell Escolar i de la Comissió de Coordinació Didàctica. Elabora els horaris de l’alumnat i del professorat. Controla l’assistència de l’alumnat i del professorat. El Secretari És el responsable de la gestió administrativa i econòmica del centre. Controla el personal no docent del centre.


35

Òrgans de coordinació docent dels centres d’educaci ó secundària a) Departaments didàctics i departaments de família pr ofessional Els departaments didàctics i de família professional són equips de treball que permeten la integració del professorat en la vida de l’institut, s’encarreguen d’organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis de les àrees, matèries o mòduls corresponents i les activitats que se’ls encomanin dins l’àmbit de les seves competències. Constitueixen la via de participació del professorat en l’organització docent, com també un mitjà permanent de perfeccionament pedagògic i científic a través d’un sistema de reunions periòdiques dels seus membres. A cada departament didàctic s’integrarà el professorat que imparteixi ensenyaments propis de les àrees, matèries i mòduls assignats. Els correspon entre altres tasques, elaborar, sota la coordinació i direcció del cap del departament, i tenint en compte les línies bàsiques establertes per la comissió de coordinació pedagògica, la programació didàctica dels ensenyaments corresponents a les àrees, matèries i mòduls , integrats a cada un dels departaments. b) Departament d'orientació En els instituts d’educació secundària es constituirà un departament d’orientació compost per: a) El professorat de l’especialitat de pedagogia o psicologia. b) El professorat de l’àmbit lingüístic i social. c) El professorat de l’àmbit científic i tecnològic. d) El professorat tècnic de l’àrea pràctica. e) El professorat que realitza tasques de suport a l’alumnat amb necessitats educatives especials. f) Als instituts que imparteixin programes d’iniciació professional o altres programes proposats per la Conselleria, també s’hi incorporarà el professorat responsable d’impartir aquests programes. En el cas dels instituts amb departaments de família professional, si el professorat que imparteix algun d’aquests programes és professorat tècnic de formació professional, s’incorporarà al departament de la família professional a què pertany. g) Altre personal que reglamentàriament pugui determinar l’Administració educativa. c) Equips docents L’equip docent de grup estarà constituït per tots els professors que imparteixen docència als alumnes del grup. Serà coordinat pel seu tutor. L’equip docent es reunirà en sessions ordinàries com a mínim una vegada cada mes. i en sessions d’avaluació segons el que disposa la normativa.


36

d) Tutories

En els instituts d’educació secundària, cada grup d’alumnes tendrà, un professor tutor, que es procurarà que sigui el mateix al llarg del primer cicle. L’esmentat tutor serà designat pel director de l’institut entre els professors que imparteixen docència a tot el grup i preferentment entre els que tenguin major nombre d’hores de docència al grup, a proposta del cap d’estudis. Aquest últim s’encarregarà, amb la col·laboració del departament d’orientació, de la coordinació dels tutors, i hi mantendrà les reunions periòdiques necessàries. e) Comissió de coordinació pedagògica Als instituts d’educació secundària hi haurà una comissió de coordinació pedagògica, la composició de la qual serà la següent: El director, que en serà el president. El cap d’estudis. Els caps de departament. L’orientador del centre. El coordinador de la comissió de normalització lingüística. El coordinador d’activitats complementàries i extraescolars. Tasca: coordinar tota l’activitat didàctica del centre. f) Comissió de normalització lingüística.

Formada per un membre de l’equip directiu, i entre tres i sis membres del claustre, designats pel director, un dels quals en serà el coordinador. Tasca: coordinar el projecte lingüístic del centre. g) Coordinació d’activitats complementàries i extra escolars. Els centres disposaran d’un coordinador d’activitats complementàries i extraescolars. h) Altres coordinacions El Reglament d’Organització i Funcionament del IES i les instruccions d’Organització i funcionament dels IES, regulen amb molt de detall l’organització i funcionament d’aquests òrgans.

Documentació

• Reglament d’Organització i Funcionament dels IES http://mallorcaweb.net/oce/normes/rocies.pdf

• INSTRUCCIONS IES

http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ins_ ies.pdf

• Composició Consell Escolar: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/comp osicio_consell_escolar.pdf


37

6. L’Organització dels centres educatius: els projectes institucionals. Avaluació de centres.Documentació

ELS PROJECTES INSTITUCIONALS DELS CENTRES La planificaió en el centre Els centres disposen d’autonomia per definir el model de gestió pedagògica i organitzativa, que ha de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents:

a) Autonomia pedagògica: - projecte educatiu - el projecte lingüístic - programacions didàctiques - altres plans

b) Autonomia organitzativa: - reglament d'organització i funcionament - programació general anual - memòria anual

El projecte educatiu Els centres docents elaboren el projecte educatiu en el qual s’indiquen els objectius i les prioritats educatives, així com els procediments d’actuació. Per a la seva elaboració s’han de tenir en compte:

• Les característiques del centre i del seu entorn. • Les necessitats educatives de l’alumnat. • El caràcter propi dels centres privats i concertats queda inclòs en el

projecte educatiu. Elaboració i aprovació del projecte educatiu La seva elaboració correspon a l’equip directiu i ha de ser avaluat i aprovat pel consell escolar. Els centres elaboraran el projecte educatiu tenint en compte el context socioeconòmic i cultural del centre, les necessitats educatives específiques de l’alumnat, les directrius i propostes establertes pel consell escolar, les propostes realitzades pel claustre i les aportacions de les associacions de pares i mares d’alumnes. El projecte educatiu de centre serà debatut per tots els sectors de la comunitat educativa, i serà aprovat per majoria de dos terços del consell escolar, que en farà l'avaluació.


38

Inclourà els elements següents: a) Els trets d’identitat del centre. b) Els objectius educatius encaminats a l’adquisició de les competències bàsiques i a l’obtenció d’un rendiment escolar adequat a les possibilitats de cada alumne, que seran establerts per la comunitat escolar, com també els valors educatius a què el centre dóna prioritat. c) Els principis i criteris bàsics que caracteritzen el centre referits a la intervenció educativa, l’orientació i l’avaluació. d) Els objectius del centre amb la finalitat d’aconseguir l'educació en la diversitat, que es desenvoluparan en el pla d'atenció a la diversitat. e) L’estructura organitzativa del centre, que es basarà en el principi de participació i col·laboració dels diferents sectors de la comunitat escolar i s’orientarà envers l’èxit de les finalitats i al compliment dels principis establerts, respectivament, als articles 1 i 2 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu, la qual vendrà recollida en el reglament d'organització i funcionament. f) El projecte lingüístic de centre, que ha de formular els objectius del centre en relació a la normalització lingüística d’acord amb la normativa que hi sigui d’aplicació. g) Les decisions sobre la coordinació amb els serveis socials i educatius del municipi i altres institucions, per a la millor consecució de les finalitats establertes. h) El conjunt d’indicadors que han de permetre fer el seguiment i l’avaluació del grau de compliment dels objectius generals inclosos en el projecte educatiu, com també dels respectius projectes i programes que el formen. i) Les condicions en les quals seran representats els alumnes, amb veu però sense vot, al consell escolar del centre. Els centres faran públic el seu projecte educatiu, com també aquells altres aspectes que puguin facilitar informació sobre el centre i orientació a l’alumnat, i als pares, mares o tutors legals, i afavorir, d’aquesta forma, una major implicació del conjunt de la comunitat educativa. Els centres estaran obligats, com a mínim cada cinc anys, a dur a terme la revisió i, si escau, la modificació del projecte educatiu de centre amb la participació de tota la comunitat educativa. El projecte lingüístic Els centres docents han de disposar del seu projecte lingüístic, inserit en el projecte educatiu i encaminat a la plena normalització de la llengua catalana.


39

Aquest projecte inclou la planificació lingüística del centre i la consideració de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua vehicular de l’ensenyament, d’acord amb allò que es preveu en la normativa vigent.

El projecte lingüístic, com a part del projecte educatiu de centre, serà elaborat per l'equip directiu a partir de la normativa vigent i amb les aportacions que hagi pogut rebre tant del claustre com de la comissió de normalització lingüística.

El projecte lingüístic tendrà com a objectiu fonamental aconseguir que tot l’alumnat assoleixi, en acabar el període d’escolarització obligatòria, la competència lingüística en català i en castell à i, almenys, en una llengua estrangera.

En el projecte lingüístic quedarà definit:

a) El tractament de la llengua catalana, com a vertebradora de l’ensenyament, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, i com a llengua de l’ àmbit administratiu i de comunicació del centre. b) El tractament global de les llengües curriculars (catalana, castellana i estrangera) en els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’objectiu de propiciar-ne la coordinació i la integració per tal de millorar-ne els resultats, tant en el conjunt com en relació a cada una. c) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre amb l’objectiu d’assolir el compliment de la normativa referida a la normalització lingüística.

d) Els criteris per a l’atenció específica d’alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixement de llengua catalana i, si també fos el cas, de llengua castellana. Les programacions didàctiques Els centres docents han de desenvolupar el currículum prescriptiu de les Illes Balears establert pel Govern i l'han d'adequar i concretar en la pràctica pedagògica, mitjançant les programacions didàctiques que seran elaborades pels departament didàctics a partir dels criteris elaborats pel claustre de professorat. La coordinació correspon a la comissió de coordinació pedagògica. Aquestes, han de contenir:

- l’adequació i la seqüenciació dels objectius generals de les àrees, assignatures, àmbits i mòduls.

- la seqüència dels continguts al llarg de cada cicle i curs; les estratègies metodològiques.

- els plans d’actuació amb les mesures d’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques i de reforç educatiu.

- els criteris, les estratègies i els procediments d’avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge.


40

Altres plans

• El pla d’atenció a la diversitat

• Projecte d'intervenció educativa,

• Participarció en programes d'intervenció socioeduca tiva

• Pla de convivència

Reglament d'organització i funcionament El reglament d'organització i funcionament serà elaborat per l’equip directiu amb la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa i aprovat pel consell escolar. S’incorporarà al projecte educatiu de centre. Haurà de concretar , tenint en compte els recursos i les característiques pròpies del centre, entre d’altres, els aspectes següents : a) L’organització pràctica de la participació de tots els membres de la comunitat educativa. b) Les normes de convivència que afavoreixin les relacions entre els diferents membres de la comunitat educativa. c) Els canals de coordinació entre els òrgans de govern, els tutors, els departaments didàctics, l’equip de suport; de serveis, i d’activitats i complementàries i extraescolars, de la comissió de normalització lingüística, i altres coordinacions que s’hi puguin establir . d) L'organització i repartiment de responsabilitats no definides en la normativa vigent, mitjançant la constitució de comissions, si escau. e) L'organització dels espais i les instal·lacions del centre i normes per a l’ús correcte, amb l’especificació del pla d'evacuació de centre i de prevenció de riscos. f) Les normes de funcionament dels serveis educatius del centre. 3. En tot cas el reglament d'organització i funcionament s’haurà d’adequar al que dicti la normativa vigent respecte als drets i deures de l’alumnat. LA PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL I LA MEMÒRIA ADMINISTR ATIVA La programació general anual és un instrument bàsic de planificació i organització del centre. Ha de contenir la proposta organitzativa i curricular que, amb caràcter anual, elabora el centre, com a concreció del projecte educatiu i demés projectes institucionals del centre, per garantir el desenvolupament coordinat de totes les activitats educatives, l'exercici correcte de les


41

competències dels diferents òrgans de govern i la participació de tots els sectors de la comunitat escolar. La programació general anual inclourà: a) El pla d'actuació de l'equip directiu i dels òrgans col·legiats per tal de dur a terme els objectius específics que el centre es proposa aconseguir en el curs acadèmic, mesures que es desenvoluparan per a la consecució i els recursos prevists a tal efecte. b) L’horari general del centre i els criteris pedagògics establerts per a l'elaboració, tenint en compte per a això l’optimització i l’aprofitament dels espais i recursos materials del centre. c) El plans de treball per a l'elaboració o el seguiment del projecte educatiu de centre, que inclou el reglament d'organització i funcionament, el projecte lingüístic, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d'Educació i Cultura, o les modificacions dels que ja s’han establerts. d) El plans de treball per a l'elaboració o el seguiment dels projectes curriculars d’etapa o les modificacions dels que ja s’han establert. e) El pla de formació del professorat del centre. f) La programació anual de les activitats complement àries i extraescolars, i dels serveis complementaris. g) La memòria administrativa , que contendrà, entre altres elements, el document d’organització del centre (DOC) , l'estadística de principi de curs i la situació de les instal·lacions i l'equipament. La programació general anual serà elaborada per l’equip directiu del centre, tenint en compte les deliberacions i els acords del claustre i del consell escolar. La programació general anual serà informada pel claustre de professors en l’ àmbit de la seva competència i elevada, per a l'aprovació posterior, al consell escolar del centre, que respectarà, en tot cas, els aspectes docents que són competència del claustre. Una vegada aprovada, es remetrà un exemplar de la programació general anual al Departament d’inspecció educativa, que comprovarà l’adequació d’aquesta a la normativa vigent, i indicarà, si escau, les modificacions que s'hi hagin d’introduir. Un altre exemplar quedarà en la secretaria del centre, a disposició de la comunitat educativa. La programació general anual serà d’obligat compliment per a tots els membres del centre.


42

Qualitat i avaluació dels centres L’avaluació és una mitjà idoni de propiciar la millora de la qualitat de l’ensenyament en els centres i, en general, del sistema educatiu. L’avaluació es realitzarà des de perspectives formatives, i complementarà les perspectives internes amb les externes al centre. L’avaluació dels centres tendrà en compte el context socioeconòmic i cultural, i els recursos disponibles. Avaluació interna dels centres Els centres avaluaran els projectes educatius i curriculars, i la seva execució, n’assenyalaran els aspectes que seran objecte d’avaluació continuada i preveuran procediments perquè els resultats de l’avaluació permetin introduir millores en els aspectes avaluats. A la planificació de l’avaluació interna s’establiran les responsabilitats i funcions conforme als criteris següents: Memòria de final de curs a) El consell escolar avaluarà, segons la seqüenciació establerta i, en tot cas, preceptivament, al final de cada curs acadèmic, el projecte educatiu, inclosos el reglament d’organització i funcionament, el projecte lingüístic i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d’Educació i Cultura, la programació general anual, les activitats complementàries i extraescolars, la participació i la integració dels diferents sectors de la comunitat educativa i, en general, el funcionament i la gestió de recursos del centre, respectant en tot cas, els aspectes docents que són competència del claustre de professors. A tal finalitat, podrà demanar informes dels òrgans de govern i de coordinació docent. b) El claustre de professors i la comissió de coordina ció pedagògica avaluaran al final de cada curs acadèmic el projecte curricular de cada etapa que s’imparteix al centre i els aspectes docents inclosos en el projecte educatiu i en la programació general anual del centre. c) Els centres podran crear comissions específiques dins d’aquests òrgans per avaluar determinats aspectes de la seva activitat. La Conselleria d’Educació i Cultura potenciarà la formació dels equips directius i del professorat en general per dur a terme aquestes tasques i elaborarà, a través de l’Institut d’avaluació i qualitat del sistema educatiu de les Illes Balears, models, indicadors i instruments per facilitar l’avaluació interna i la millora de la qualitat dels centres.


43

Avaluació externa dels centres A fi de propiciar la millora educativa dels centres i l’eficaç gestió dels recursos, la Conselleria d'Educació i Cultura establirà plans d’avaluació que complementin l’avaluació interna. El Departament d’inspecció educativa i l’Institut d’avaluació i qualitat del sistema educatiu efectuarà l'avaluació externa d'aquests centres, d'acord amb els plans i criteris establerts per la Conselleria d'Educació i Cultura. L'avaluació dels centres haurà de tenir en compte les conclusions obtingudes en les anteriors avaluacions, els resultats de l'avaluació interna, com també el context socioeconòmic i els recursos de què disposa. L'avaluació s'efectuarà sobre els processos educatius i sobre els resultats obtinguts, tant pel que fa a l'organització, la gestió i el funcionament, com al conjunt de les activitats d'ensenyament i aprenentatge. Els resultats específics de l'avaluació externa seran comunicats al consell escolar i al claustre de professors de cada centre. Es faran públiques les conclusions generals derivades dels resultats de l'avaluació dels centres. La Conselleria d'Educació i Cultura elaborarà plans per a l'avaluació de la situació del personal docent, a través de l’Institut d’avaluació i qualitat del sistema educatiu de les Illes Balears. En aquesta avaluació, els òrgans de govern unipersonals i col·legiats dels centres hauran de col·laborar amb el Departament d’inspecció educativa en els aspectes que específicament es determinin. Així mateix, es garantirà la col·laboració dels diferents sectors de la comunitat educativa. Avaluacions de diagnòstic

La LOE preveu que se realitzin dues evacuacions de diagnòstic en el marc de l’educació bàsica (6/16 anys). La primera a 4rt de primària i la segona a 2n de secundària. Aquestes avaluacions se generalitzaran a partir del curs 2008/09 i permetran obtenir dades representatives, tant de l’alumnat i dels centres de les comunitats autònomes com del conjunt de l’Estat i han de versar sobre les competències bàsiques del currículum.

Documentació

LOE: http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei _educacio.pdf

Reglament d’Organització i Funcionament dels IES http://mallorcaweb.net/oce/normes/rocies.pdf Avaluacions de diagnòstic http://www.institutodeevaluacion.educacion.es/ieval uacion/publicaciones/evaluacion-diagnostico.html


44

7. Conclusions

1ª. L’escola neix de la societat 2ª. L’escola rep la influència i influeix en la societat 3ª. El sistema educatiu està constituït pel conjunt d’elements i factors que configuren el model d’educació d’un país. 4ª. L’article 27 de la Constitució regula el nostre sistema educatiu. 5ª. Les lleis educatives actuals són:

• LEY ORGÁNICA 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación (BOE 04/07/85 n. 159)

• LEY ORGÁNICA 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo (BOE 04/10/90 n. 238)

• LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (BOE 04/05/06 n. 106)

6ª. La normativa està basada en els principis de legalitat, de jerarquia i de competència. 7ª. L’administració educativa té tres nivells: estatal, autonòmic i municipal 8ª. Els òrgans de govern del centre són l’equip directiu, el claustre de professorat i el consell escolar. 9ª. La planificació a llarg termini del centre se realitza mitjançant el projecte educatiu del centre. 10ª. La planificació a curt termini se realitza mitjançant la programació general anual i s’avalua a través de la memòria anual.

Informació complementària

La organització escolar http://mallorcaweb.net/oce/ice/documents/La_organitzacio_escolar.doc

PRINCIPALS ACCESOS ALS FITXERS INDICATS

Instituto de Evaluación -Ministerio Educación http://www.institutodeevaluacion.educacion.es/

Informe PISA http://www.oecd.org/document/25/0,3343,en_32252351_ 32235731_39733465_1_1_1_1,00.html

Avaluacions de diagnòstic http://www.institutodeevaluacion.educacion.es/ieval uacion/publicaciones/evaluacion-diagnostico.html

Ley Moyano http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ley_ Moyano.mht

Ley general de educación 1970 http://www.cyberpadres.com/legisla/boe_14.pdf

El sistema educatiu – MEC


45

http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo .html

La Constitució Espanyola http://mallorcaweb.net/oce//normes/constitucio.pdf

Ley Orgànica General del Sistema Educativo (LOGSE) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/LOGS E.mht

Ley Orgánica del Derecho a la Educación (LODE) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/lode _actualitzada.pdf

Ley Orgánica de Educación (LOE) http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/llei _educacio.pdf

Reglament Orgànic dels Instituts d’Educació Secundà ria http://mallorcaweb.net/oce/normes/rocies.pdf Instruccions dels Instituts d’Educació Secundària http://mallorcaweb.net/oce/ice/normes_educacio/ins_ ies.pdf

Index de legislació general http://die.caib.es/normativa/

WEBS RECOMANADES http://www.mec.es http://www.caib.es http://weib.caib.es

Organització de centres escolars

Documents

Transcript of Organització de centres escolars