Origen i evolució de la llengua catalana

7/29/2019 Origen i evoluci de la llengua catalana

1/17

Origen i evoluci de la llengua catalana1. La formaci de la llengua

a- La conquesta Romana: La Romanitzaci.b- El llat vulgar.c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres.d- El superestrat: les invasions germniques i rab.e- Ladstrat: visi diacrnica.f- Primers texts catalansg- Uni Arag-Castella

a- La conquesta Romana: La Romanitzaci.

La romanitzaci s el procs pel qual els romans van ocupar les terres de la Pennsula

Ibrica (i prcticament tota la ribera del Mediterrani) incorporant-la a l'Imperi Rom.Els territoris on la llengua llatina va arrelar i evolucionar s'anomenen la Romnia.Centrant-nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibrics es van fer seva la cultura delscolonitzadors, que tenia molt ms prestigi, comenant aix el procs de substituci de lallengua autctona de la zona colonitzada pel llat.

Primerament hi hagu una fase de bilingisme amb un s diglssic de les llenges: lallengua colloquial i la llengua culta, de relaci amb la civilitzaci, fins arribar a ladesaparici de les llenges indgenes.

b- El llat vulgar.

Cal distingir entre el llat vulgar i el llat culte. Les llenges romniques sn unaevoluci del llat vulgar, que era la llengua parlada, per tant es tracta dun llengua ambcontnua evoluci i amb diferncies dialectals entre les regions de la prpia Itlia, iencara ms amb els diferents territoris de lImperi. En comenar la disgregaci delImperi, levoluci i fragmentaci de la llengua saccelera i accentua, fins que el llat esva convertir, a cada provncia, en una altra llengua, en part igual i en part distinta de lallengua original. A finals de segle VIII i principis del segle IX, el llat ja apareixfragmentat en nombrosos dialectes que saniran transformant, en el transcurs del temps,en les llenges romniques.

c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres.

Abans de larribada dels romans, un seguit de pobles dorigen divers (indoeuropeusprocedents del nord, grecs, fenicis), shavien establert a les terres del nord-est de laPennsula Ibrica. Les llenges que parlaven van influir primer en el llat i

posteriorment en la configuraci del catal; avui dia encara hi ha restes lxiquesdaquestes llenges.

Al voltant del segle VI aC, com a resultat daquesta mescla de cultures, va nixer unacivilitzaci autctona: els ibers. Aquesta civilitzaci, juntament amb els pobles dorigen

basc que poblaren els Pirineus, constitueix el substrat iberobasc, el que ms va influir enel llat-catal posterior.


2/17

Exemples de lxic procedent del substrat:

- Indoeuropeus: Lxic: balma, trencar, banya, camisa Topnims: Besal, Verd.

- Grecs: Lxic: palangre, calaix, prestatge Topnims: Empries, Roses.

- Fenicis: Topnims: Eivissa, Ma, Tagomago.

- Iberobasc: Lxic: carabassa, esquerra, estalviar, pissarra Topnims: Cardona, Gerri,Tossa, neu, Isavarre...

d- El superestrat: les invasions germniques i rab.

Desprs de la caiguda de lImperi Rom, pobles dorigen germnic (visigots, francs) ims tard els rabs, van ocupar la Pennsula Ibrica. Les llenges dels pobles germnicsno van substituir mai la varietat llatina parlada a les nostres terres, perqu aquests ja

estaven romanitzats parcialment i no van exercir un domini cultural important. Elsrabs, en canvi, tenien una cultura molt desenvolupada. Aix, afegit al fet que vandominar la pennsula durant cinc segles, comport que lrab substitus la llenguaautctona daquelles zones on la seva presncia va ser ms intensa (s el cas, perexemple, del Pas Valenci). La influncia daquests pobles constitueix el superestrat.

Elements germnics: guerra, guanyar, bandera, espia, guaita, roba, blau, boig...Abunden els antropnims: Arnau, Bernat, Elvira, Frederic, Guillem, Raimon...

Elements rabs: talaia, duana, albar, arrs, sucre, carxofa, alfbega, massap, xarop,llebeig... La toponmia s molt abundant: els prefixos BENI, BINI i AL (Benimell,Binissalem, Alcdia. I antropnims: Mesquida, Rufat, Borja...

e- Ladstrat: visi diacrnica.

Est format per les llenges que determinen una influncia parcial sobre una altra.Normalment aquesta influncia s provocada per un perode de convivncia en unmateix territori. Al llarg de la histria, totes les llenges reben influncies de les seuesvenes. En el cas del catal tenim adstrat occit, castell, francs... Vegem-ne exemples:

- Occitans: cal recordar lestreta relaci entre el poble catal i loccit a ledat mitjana.

A ms, els poetes catalans escrivien en aquesta llengua les seues canons. Lxic: fais,beutat, ambaixada, bacall, bressol...

- Castellans: borratxo, broma, burro, buscar, llstima...

- Francesos: beixamel, biber, bidet, bufet, silueta... el sufix ATGE.

- Italians: camerino, adgio, alegro, piano, sonata...

- Grups amerindis: (gaireb tots a travs del castell) canoa, hurac, mico, lloro, taur...

- Anglesos: bistec, bar, cctel, rcord, eslgan... I tamb molts termes esportius combsquet, xut, tennis, hoquei...


3/17

- Portuguesos: sarau, cantiga.

- Alemanys: zinc, blindar.

f- Primers texts catalans

No es conserven textos sencers escrits en catal fins als segles XII- XIII quan, amb eldesenvolupament de la burgesia, es va anar formant un nou pblic lector que noconeixia el llat. Per a no vol dir que se'n hagin escrits abans. Els textos ms antics

pertanyen als mbits jurdic i religis:

- un fragment d'una traducci del Forum Iudicum, el codi de lleis visigtiques.

- un recull de sermons conegut amb el nom d'Homilies d'Organy.

A ms, el repoblament de terres conquerides als musulmans propici l'aparici de

multitud de documents escrits en catal.

g- Uni Arag-Castella

Al segle XII Catalunya conquereix ms territori als rabs: la Catalunya Nova (Tortosa,1148; i Lleida, 1149. En aquests moments histrics es produa tamb un fet important:la uni dinstica de Catalunya amb Arag per mitj del matrimoni de Ramon BerenguerIV amb la princesa aragonesa Peronella, filla de Ramir II i hereva la corona aragonesa.A partir d'aquest moment els comtes catalans tindran el ttol de comtes-reis, i dues seranles llenges de la federaci: laragons i el catal. Tanmateix, en l'expansi de laCorona Catalanoaragonesa cap al sud (Pas Valenci) i a les illes, la llengua trasplantadaser el catal (excepte una part de l'interior valenci).

2. poca dexpansi. Segles XIII i XIV

a Les conquestes o Reconquesta: Catalunya Vella, Catalunya Nova

Des dun punt de vista lingstic, es denomina Catalunya Vella la zona on es va formarel catal que desprs es va trasplantar a altres territoris: la Catalunya Nova i la resta delactual domini lingstic. En aquesta Catalunya Vella la influncia rab fou nulla o

poca. La Catalunya Nova va estar ms anys sota domini rab i es pot comprovar per unamajor presncia en la Toponmia. Tortosa i Lleida en sn les ciutats msemblemtiques.

b Poltica: derrota de Muret

La batalla de Muret va esdevenir lany 1213 en aquest poble occit. Les tropes catalanesvan perdre i el rei Pere I va morir. El succeiria Jaume I, que conquistaria prcticament


4/17

tots els territoris on avui es parla catal. Com a conseqncia poltica daquesta batalla,els interessos expansius catalans es van fixar en el sud i les illes. s aix que es

projecten a partir dara amb ms inters la conquesta del Regne de Valncia i de lesIlles.

c Expansi de la llengua: Jaume I i Alfons III

Com hem dit, Jaume I (1208 1276) va conquerir els actuals Pasos Catalans,incorporant-los a la Corona Catalanoaragonesa com a regnes independents queformaven part dun confederaci. La llengua que es trasplant a aquests territoris fou lacatalana, encara que a una part de linterior valenci, on avui es parla castell, es va

parlar aragons.

que Mallorca (1229) i Eivissa (1235). La poblaci musulmana abandon les illes o bfou expulsada, mentre que les noves terres foren repoblades amb catalans procedents deCatalunya Vella. Lorigen dels repobladors condicionava doncs la llengua del nou pas.

Es pot constatar en alguns pobles aquest origen dels avantpassats pels llinatges. Calrecordar tamb que la societat rab daquella poca estava a un nivell social i cientficigual o superior al cristi.

Menorca (el 1287) fou conquerida uns anys ms tard per Alfons III: un 17 de gener.

El Pas Valenci va ser annexionat a la Corona progressivament, i la seua repoblaci foutamb lenta i els habitants rabs no van poder ser expulsats perqu shauria despoblat elregne: lany 1272 noms hi havia 30.000 cristians entre 200.000 sarrans. El "nous"valencians devien provenir majoritriament de terres occidentals de Catalunya, ja queaquest s el dialecte que shi parla avui.

d La primera literatura catalana: Llull i les Crniques

- Ramon Llull. Mallorca (1232-1316). Home culte, ser el primer autor que escriurprosa en catal. Com que no existeix un model de prosa catalana, va crear noves formeslingstiques. Pel que fa al lxic introdueix uns 7000 mots; i quant a la sintaxi, creanexes de subordinaci. Algunes obres: Llibre dAmic e Amat, Flix o Llibre de lesmeravelles.

- Crniques medievals

A mitjan segle XIII es comencen a escriure obres histriques en catal, les quatre msimportants sn: la Crnica de Jaume I o Llibre dels Fets, on es narra les memries deJaume I, inclou fets Histrics i poltics; la Crnica de Bernat de Desclot, on lautorcomena narrant fets anteriors a la seva poca, per el gran protagonista s Pere II elGran; la Crnica de Ramon Muntaner, que abraa des del regnat de Jaume I fins aldAlfons III; i la Crnica de Pere el Cerimonis. Les crniques tenen en com quenarren una poca comuna (segles XII a XIV aproximadament), tenen una intenci

poltica (defensar la monarquia).

e Literatura religiosa: Eiximenis, Vicent Ferrer


5/17

La importncia de les creences religioses justifica moltes accions a l'Edat Mitjana.Personatges com Vicent Ferrer, desprs canonitzat, i Francesc Eiximenis esdevinguerenfamosos per les seus predicacions i influncia.

Eiximenis (1330-1409): Va estudiar a les universitats de Pars, Roma, Oxford i Colnia,

i va viure a Valncia. Ms tard, va ser conseller de Joan I. Al final de la seva vida, vaser nomenat bisbe dElna.

Com a teleg va defensar la moral tradicional basada en lautntic esperit cristi. Peraix, va escriure una mena denciclopdia titulada Lo Cresti.

Vicent Ferrer (Valncia, 1350-1419): Sen conserven els sermons que pronunciavaperqu uns reportadors que lacompanyaven els copiaven. Fou predicador, teleg ipoltic. Ja en vida tenia fama internacional, arrossegava una multitud de fidels per granpart dEuropa. Donava una visi del mn totalment apocalptica: predicava la fi delmn. En el comproms de Casp va fer costat a Ferran dAntequera i la dinastia

Trastmara.

f Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, 1340/1346-1413): fou funcionari reial a la casa de Joan I. Esvei involucrat en un escndol de corrupci i, en morir sobtadament el rei, Metge vahaver de defensar-se dhaver contribut a la damnaci de lnima del rei, el qual haviamort sense confessi. Va ser empresonat el 1396 i absolt al cap de 3 anys. Amb la sevaobra Lo Somni, va contribuir a guanyar-se el perd i el favor del rei Mart I.

Es tracta dun relat del presumpte somni que t lautor quan s a la pres, amb el qual esvol guanyar el favor de la monarquia.

3. El segle XV: lesplendorSupremacia de Valncia: March, Martorell, de Sant Jordi, Roig...Poltica : el comproms de Casp, uni amb Castella (reis Catlics)Expansi mediterrnia

La Cancelleria Reial

a Introducci

La instauraci de la dinastia castellana dels Trastmara va provocar la castellanitzacide la cort. Les guerres per mantenir els dominis catalanoaragonesos a la Mediterrnia ila guerra civil catalana van provocar que Barcelona experiments una considerabledecadncia a mitjan segle XV. Aleshores, Valncia aconsegu la seva mximaesplendor.

El llat era la llengua dels documents eclesistics i dels estudis universitaris. Ls delcatal es va anar ampliant perqu la poblaci desconeixia el llat. La literatura en


6/17

llengua catalana es va estendre i la Cancelleria Reial va fer augmentar el nombre dedocuments redactats en catal en els mbits jurdics i administratius.

Fins a la primera meitat del segle XV continu la potica trobadoresca escrita en occit.Al final daquest segle, Ausis March empra ja el catal ja en els seus poemes.

El desplaament de lhegemonia cultural a Valncia va comportar que la majoria delsliterats fossin valencians o visquessin en aquesta ciutat, llavors centre cultural ieconmic. Els grans escriptors valencians sn:- Joanot Martorell. Autor de la ms famosa novella catalana de la histria: Tirant loBlanc.- Ausis March: el millor poeta catal de l'Edat Mitjana.- Jaume Roig, Jordi de Sant Jordi, Isabel de Villena, Joan Ros de Corella... Sn figuresdestacades de la histria de la literatura catalana que viuen en aquest perode i enaquesta ciutat, en la qual s'havia creat un ambiet literari adequat per a les tertlies i elsdebats.

b Poltica

Durant el segle XV a nivell poltic va tenir lloc el Comproms de Casp (1412) on es vaelegir com a rei Ferran dAntequera (1410-1416), amb la qual cosa sintrodueix aCatalunya la dinastia castellana dels Trastmara. A lany 1479 es produ la unidinstica amb Castella, que, malgrat que jurdicament no canvi res s que tinguconseqncies negatives per als Pasos Catalans: prdua de fora de les classes dirigentsautctones i submissi poltica de la Corona que pos en perill el catal com a llenguade cultura.

c Expansi mediterrnia

Lexpansi de la corona catalanoaragonesa cap a Siclia, Sardenya i Grcia va suposartamb lexpansi del catal. A Siclia es divulg extraordinriament en diversos indretsde lilla, fins al punt que hom pot comprovar encara lexistncia de mots dorigen catalen el dialecte sicili actual. Laportaci del catal als parlants italians meridionals simportant, sobretot pel que fa al lxic mariner.

A Sardenya la llengua catalana hi va ser emprada com a llengua oficial de les classesdirigents i com a llengua del comer. El catal tamb exerc en el sard una forta

influncia.

Lextensi i la pervivncia del catal als ducats grecs ens sn avui testimoniades per unaplec de documents -alguns escrits en catal- que sn la prova de ls cancelleresc delcatal en aquests ducats.

d La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era lorganisme administratiu de la Corona catalanoaragonesa. Foucreada per Jaume I al segle XIII i va ser abolida al segle XVIII. Aquesta socupava deredactar tota la documentaci administrativa de la Corona. Els documents eren redactats

en catal, aragons i llat.


7/17

La traducci, a partir dels textos originals, dobres grecollatines, i les relacions quemantenien els funcionaris amb les corts dAviny (Frana) i la Toscana (Itlia),introduren noves perspectives culturals que van marcar el pas de ledat mitjana alHumanisme. La Cancelleria es convert en el primer centre humanista de Catalunya.

Els escrivans de la Cancelleria van crear un model de prosa catal unificada, sensedialectismes, que serv com a model de la llengua per als documents administratius.

e Reflexions sobre la llengua

Al final del segle XV, a tot Europa, es van intentar dignificar les llenges romniques,ja prou diferenciades del llat, i per aix calia normativitzar-les. La majoria daquestesllenges van escriure les seves gramtiques entre els segles XV i XVI; el catal, per noho va fer fins al segle XIX.

Tot i aix, durant lltim ter del segle XV es comenaren a publicar obres que

reflexionaven sobre ls del catal:

- Liber elegantiorum, Joan Esteve.

- Regles desquivar vocables e mots grossers i pagesvols, Bernat Fenollar i Jeroni Pau.

- Brama dels llauradors de lHorta de Valncia contra lo venerable mossn Fenollar,Jaume Gassull.

4. Decadncia: segles XVI a XVIII

Concepte de decadncia. Causes i conseqncies

La guerra de la successi: els decrets de Nova Planta

Les actituds lingstiques

La repressi a Catalunya Nord

Menorca al segle xviii

La Decadncia

La Decadncia s un perode histric iniciat al segle XVI caracteritzat perqu la llenguacatalana va entrar en un procs de regressi del qual no es comen a recuperar fins elsegle XIX. Ni encara avui s'ha arribat a restablir una situaci "normal" per a la llenguacatalana.

Les causes que originen aquesta decadncia cal cercar-les ja a principis del segle XV: esprodueix un canvi de dinastia a Arag. El nou monarca s de la casa dels Trastmara, de

llengua castellana. La llengua de la cort passa a ser doncs aquesta. A finals del mateix


8/17

segle Arag s'uneix a Castella amb el casament dels anomenats reis Catlics. Aquest fetrefora encara ms el prestigi monrquic del castell.

Es dna a ms la circumstncia que Castella passa a ser durant els segles XVI i XVIIuna potncia mundial. s tamb l'poca dels segles d'or de la literatura castellana. La

majoria d'escriptors catalans escriuen en castell i es fa configurant la idea que el catalno s una llengua apta per a la literatura ni, en general, per a la cultura.

Per el fet ms decisiu pel que fa a l'ensorrament de l's del catal s la guerra de laSuccessi

La guerra de Successi

A principis del segle XVIII dues dinasties aposten per ocupar la corona espanyola:Carles, dels ustria; i Felip, dels Borb. No cal dir qui quany.

Per tal de repressaliar els venuts, Felip V va promulgar els Decrets de Nova Planta,pels quals suprimia les lleis i organismes propis d'Arag, Regne de Valncia, IllesBalears i Catalunya. Lobjectiu era dimposar la unificaci cultural i lingstica a totl'estat i implantar el centralisme europeu. El resultat va ser labolici de la institucionsdautogovern i lestabliment del castell com a nica llengua oficial del pas. Es perdia

per primera vegada en la histria l'oficialitat de la llengua catalana.

Les actituds lingstiques

Cal remarcar tamb la creixent separaci entre els pasos catalans. La manca de lligamspoltics i culturals ocasion l'afebliment d'una conscincia unitria i apareixendenominacions particularistes de la llengua, com ara valenci, mallorqu... Fins i tots'inventa el concepte de llengua llemosina per referir-se al catal evitant de dir-li pel seunom.

A pesar del prestigi del castell i de les prohibicions que hi hagi pogut haver contra lallengua catalana, cal recordar que per subsituir una llengua cal conixer-ne una segona.La major part de la poblaci era analfabeta i no sabia castell. No s doncs estrany queen estrats socials populars (els ms nombrosos) el castell no penetrs.

Entre els intellectuals catalans hi havia dues acctituds. Per una banda els quemenyspreen la prpia llengua i la consideren inferior; i per una altra banda els que enfan una defensa. Aquests darrers es basaven sobretot en raons de carcter sentimental i

patritic, per poc cientfic (Ignasi Farreres, Baldiri Reixach...).

La repressi lingstica a la Catalunya Nord

Un episodi poc divulgat de la nostra histria s la prdua de les comarques nord-

catalanes (Rossell, Cerdanya, Vallespir...). En acabar la guerra dels Segadors aquests


9/17

territoris passen a formar part de l'hipercentralista estat francs. Llavors comencen lesprohibicions contra la llengua catalana i una srie de mesures paralleles:

- 1654 expulsi declesistics catalans i la seua substituci per clergues francesos;

- 1677 prohibici de predicar en catal a la catedral de Perpiny

- 1682 ordre que exigeix la llengua francesa als rossellonesos per obtenir crrecs pblicsi universitaris

- 1700 edicte de Llus XIV que obliga els jutges, magistrats, notaris a redactar tota ladocumentaci exclusivament en francs i a usar-lo oralment en les deliberacions.

Aquesta persecusci arribaria a la resta dels Pasos Catalans amb els Decrets de NovaPlanta.

Menorca en el segle XVIII

Un cas especial el representa Menorca. Com a conseqencia de la guerra de Successi,Espanya lliura a Gran Bretanya Gibraltar i Menorca. Durant quasi tot el segle XVIIIl'illa est sota domini britnic i no li afecten per tant els Decrets de Nova Planta. Lallengua oficial continua essent el catal, encara que s'utilitza el castell per a lesrelacions puntuals entre les autoritats estrangeres i les locals.

Menorca ofereix a la cultura catalana intellectuals de la talla de Joan Ramis i Ramis iAntoni Febrer i Cardona.

5. El segle xix fins al 1936: la Renaixena i la recuperaci nacional

El Romanticisme

La Renaixena: els jocs florals, els nous escriptors en catal

Campanya de lAven

I Congrs Internacional de la Llengua Catalana

Creaci de lIEC

El context poltic: la mancomunitat, lestatut del 32. Oficialitzaci del catal.

Desprs de tres segles en qu l's de la llengua catalana havia anat quedant apartatd'mbits d's tan importants com l'ensenyament, l'administraci i l'esglsia (vegeu elconcepte de decadncia), entrem en un segle ms favorable per al catal.


10/17

A Europa havia aparegut un moviment artstic que influiria en les reivindicacions de lesnacions sense estat: el Romanticisme. La seua aparici als Pasos Catalans ocasion uninters per la llengua, pel passat medieval i per la nostra literatura, especialment elfolklore i la cultura popular..

Parallelament sorgeix a Catalunya (i en menor mesura al Pas Valenci i a les Balears)un moviment de recuperaci de la identitat catalana: la Renaixena, que abastariaaproximadament el perode comprs entre 1830 i 1880. Els seus objectius sn:

- Estudiar i divulgar els escriptors clssics.

- Potenciar el prestigi social de la llengua.

- Recollir i divulgar la literatura popular.

- Aconseguir en general un nivell de normalitat per a la llengua catalana.

- Revitalitzar el conreu de tots els gneres literaris.

Per aix es van recuperar els Jocs Florals. Eren un certamen literari de passat medieval-s'havien creat el 1393- recuperat per potenciar la presncia del catal en la literatura ien la vida social. El seu lema era cantar la ptria, lla fe i l'amor. Els discursos que es

pronunciaven cada any en la seua inauguraci eren autntiques proclames catalanistes,pel que fa a la naci i a la llengua.

Un paper importantssim en la Renaixena el van tenir els escriptors, que van comenara fer del catal un s "normal". Fins llavors havien escrit les seues obres en castell.Joaquim Rubi i Ors (Lo Gaiter del Llobregat) s el primer a reivindicar l's exclusiudel catal a Barcelona. Els grans escriptors del segle xix sn potser Jacint Verdaguer,ngel Guimer i Narcs Oller. A Valncia exerceix aquesta funci reivindicativa TomsVilarroya. A les Illes, Mari Aguil es dedica a recollir la cultura popular per retrobar lallengua rica que conservava el poble. Al llarg del segle augmenta el nombre de

publicacions en catal: Lo Vertader Catal, Calendari Catal, Lo Gay Saber, DiariCatal, La Renaixensa, L'Esquella de la Torratxa...

Cal recordar que fins aquesta poca cap instituci havia fixat la normativa del catal,ning exercicia el model lingstic de referncia que havia detingut a l'Edat Mitjana la

Cancelleria Reial. Ara es demanava des d'alguns sector que alg exercs aquest paper,per hi havia dues tendncies que defensaven dos models de llengua fora doferenciats:per una banda els que defensaven un catal antic inspirat en la llengua medieval; peruna altra els que defensaven el catal colloquial com a model d'estndard.

Lany 1890 la revista lAvens (desprs es dir l'Aven) publica una srie darticles enqu es va perfilant la necessitat de crear la codificaci del catal. Es debat l's delguionet, de l'apstrof, l'accentuaci grfica, la lletra ...

Ja en el segle xx, el sentiment catalanista estava prou desenvolupat com per exigir unasituaci lingstica i cultural normalitzada. En aquest context se celebra el 1906 el I

Congrs Internacional de la Llengua Catalana, en qu participen lingistes de tallamundial (Menndez i Pelayo, F. Mistral, P. Shdel...). S'hi va reivindicar la necessita


11/17

urgent d'elaborar una normativa nica acceptada per tothom i la necessitat d'introduir elcatal en l'ensenyament, l'oficialitat del catal... Els estudis sobre el catal prenen des dellavors un carcter cientfic. Una figura importantssima en aquest congrs fou AntoniMaria Alcover, filleg, folklorista i capell que va conar estudiant la literatura polularmellorquina i va acabar preparant el DCVB, l'obra filolgica excelsa de la llengua

catalana.

I aix es funda l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1907. El seu objectiu era la recuperacii consolidaci de la llengua i la cultura catalanes en tots els mbits. L'any 1911 es creala secci filolgica de l'IEC, que des de llavors t les funcions de fixar la normativa delcatal. s Pompeu Fabra el filleg ms destacat de l'entitat, i sota les seues orientacionses publiquen el 1913 les normes ortogrfiques de la llengua catalana moderna. Aquestallegua havia de complir aquests requisits:

- Ser clara i ampta per a transmetre el pensament.

- Reflectir la llengua parlada.

- Ser harmnica amb les altres llenges romniques germanes.

- Representar tots els dialectes.

- Eliminar els barbarismes i recuperar el prestigi d'altres llenges de cultura.

En definitiva, es volia crear una llengua nacional apta per a tots els usos i es vaaconseguir.

Per sense suport poltic no hi havia llengua oficial ni oficialitzaci de la normativanova. Per aix s tan important la creaci de la la Mancomunitat de Catalunya l'any1914, semblant a l'actual autonomia per amb molt menys competncies. A pesar de la

poca capacitat governativa, van poder desenvolupar una tasca cultural important,impulsant l's del catal en l'ensenyament, les institucions, l'administraci... Prat de laRiba n'era el president.

L'any 1923 s'acaba aquest relatiu autogovern amb la dictadura de Primo de Rivera i estorna a prohibir el catal. Per de nou el 1931, en proclamar-se la II Repblicaespanyola, Catalunya recupera les institucions prpies i assoleix ms autogovern amb

l'Estatut d'Autonomia de 1932. El catal es restableix com a llengua oficial.

Al llarg del segle xx el catal va anar recuperant transitriament l'oficialitat, per mai vaacabar de normalitzar-se, i la situaci diglssica es va mantenir. En molts mbits elcastell era la llengua de cultura i tradici. Els catalans llegien majoritriament el diarien castell, les novelles... Per el nombre de publicacions en catal va augmentat. Fins itot l'any 1931 es cre Rdio Associaci de Catalunya, la primera emissora que emetiaexclusivament en catal.

Tot s'estronca de nou amb la guerra civil espanyola i el triomf dels feixistes.


12/17

6. El Franquisme

A La guerra i les conseqncies: la repressi

B Prohibici del catal

C Resistncia i exili: premis, escriptors, publicacions

A.La guerra i les conseqncies: la repressi.

La Guerra Civil espanyola acab amb el triomf del general Franco, que shavia revoltatcontra la legalitat republicana. Aquest triomf va significar el final del sistemademocrtic i la repressi de qualsevol persona, entitat o organisme que manifests unaactitud contrria al nou rgim.

La dictadura franquista va reprimir la llengua catalana per segona vegada durant el segleXX (durant la dictadura de Primo de Rivera, del 1923 al 1930, havia estat perseguida

per primer cop en aquest segle). Es va prohibir qualsevol smbol propi de la culturacatalana, i la llengua nera el tret ms caracterstic: es va canviar el nom del carrers i latoponmia, es van clausurar tots els mitjans de comunicaci en catal, es va imposar elcastell en tots els nivells de lensenyament. Es van prohibir les manifestacions de lacultura catalana en general, sobretot ls pblic de la llengua... Aix va fer que es

produs un gran retrocs cultural i lingstic; de fet, sintent fer desaparixer el catal isubstituir-lo pel castell.

B. Situaci sociolingstica durant el franquisme: prohibici del catal.

La primera etapa de la postguerra estigu marcada per la prohibici de ls pblic delcatal en tots els mbits i per la resistncia de la societat catalana, que es mantingufidel a la llengua. Vegeu aquest ban bastant explcit.

Malgrat la forta repressi que exercia el govern, durant aquests anys es van continuarpublicant obres escrites en llengua catalana, per clandestinament: lInstitut dEstudis

Catalans public, el 1947, un text cientfic catal. A ms, tamb circulaven revistesciclostilades i es van crear algunes editorials. Daltra banda, moltes cases particularsacollien activitats culturals prohibides oficialment: lectures potiques, classes decatal

Els Estudis Universitaris Catalans es van separar de lactivitat de la universitat oficial,fortament castellanitzada, i a partir de lany 1942, amb collaboraci amb lIEC (persense lautoritzaci oficial), feren cursos de lingstica catalana, histria de la literaturacatalana i histria de Catalunya.

Pel que fa al teatre, tamb a partir del 1942 es reprengu la representaci dobres en

catal al Romea.


13/17

C. Resistncia i exili: premis, escriptors i publicacions.

Durant la dictadura, es va produir una resistncia cultural i lingstica tant a lexteriorcom a linterior dels territoris de parla catalana.

A lexili es continu usant el catal tant el lmbit parlat com en lescrit: es vanpublicar revistes i llibres, es van seguir celebrant els Jocs Florals... Daquesta manera esvolia mantenir el prestigi aconseguit durant la primera meitat del segle XX.

A linterior, els que es van quedar al pas van reprendre la vida cultural, per demanera clandestina.

Les manifestacions culturals catalanes augmentaren notablement a partir de la dcadadels 60, ja que el govern es va veure obligat a fer mostra duna certa obertura com aresposta de les pressions internacionals i les decidides reivindicacions de la societatcatalana:

Es convocaren premis literaris, com ara el Josep M. de Sagarra (1963), el Josep M.Folch i Torres (1963) i el Prodenci Bertrana (1967), per tal de fomentar la creaciliterria en catal.

Es crearen entitats per promoure ls del catal (mnium cultural, Obra culturalBalear i Rosa Sensat...), i va augmentar el nombre de cursos de catal.

Es va crear el grup Els Setze jutges (1961), i aix va sorgir la nova Can, quecontribu a recuperar la conscincia del pas.

Les representacions teatrals en catal sincrementaren, i fins i tot es va rodar algunapellcula: el 1969 sestren Laia, i el 1976, La ciutat cremada.

Aparegueren moltes revistes noves. A ms, a poc a poc va anar creixent la quantitat demitjans de comunicaci en catal: 1976 es fund Rdio 4 i sort el primer nmero deldiari Avui.

Es van crear noves editorials ( Edicions 62, Editorial 3 i 4), que van donar un granimpuls a la publicaci de llibres dautors catalans. Lany 1969 es va comenar a

publicar la Gran Enciclopdia Catalana. Daltra banda, tamb es traduren al catal lesobres de grans autors representatius de les ltimes tendncies europees: Sartre, Brecht

En aquesta etapa, nombrosos lingistes estudiaren i divulgaren alguns dels aspectes poctreballats de la llengua; cal esmentar, entre daltres, Joan Coromines, Francesc de BorjaMoll, Manuel Sanchis i Guarner i Antoni M. Badia i Margarit.

El 1971 es cre lAsamblea de Catalunya, que reivindic, a ms de ls oficial delcatal, lexercici de les llibertats democrtiques sota el lema < llibertat, amnistia iestatut dautonomia>.


14/17

7. poca actual

La situaci legal de la llengua: Catalunya, PV, Illes Balears

La situaci lingstica de la resta de Pasos Catalans

Vitalitat de la llengua: ensenyament, mitjans de comunicaci

Ls del catal en l'actualitat. Previsions de futur

La situaci legal de la llengua

En recuperar l'estat espanyol les institucions democrtiques desprs de quatre decennisde feixisme, s'estableix un sistema poltic organitzat en autonomies. Els Pasos Catalanscontinuen fragmentats, encara que disposen d'una certa capacitat d'autogovern (peramb nombroses restriccions per part del govern central). S'aproven els respectiusestatuts d'autonomia, en els quals queden reflectides les competncies dels governs ditsa partir d'ara "autonmics": la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i elGovern Balear. En primer lloc cal apuntar qu en diu la Constituci espanyola pel quefa a les llenges d'Espanya.

- Art.3 de la Constituci espanyola

1. El castell s la llengua espanyola oficial de lestat. Tots els espanyols tenen el deurede conixer-la i el dret dusar-la.

2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials amb les respectives comunitatsautnomes dacord amb els seus estatuts.

3. La riquesa de les diferents modelitats lingstiques dEspanya s un patrimonicultural que ser objecte despecial respecte i protecci.

De la qual cosa es dedueix que la llengua castellana s obigatria per a tothom, i que lesaltres noms tenen el dret a ser emprades. Els estatuts

Art.3 de lEstatut dAutonomia de Catalunya

1. La llengua prpia de Catalunya s el catal.

2. Lidioma catal s loficial a Catalunya, aix com tamb ho s el castell, oficial a totlEstat espanyol.


15/17

3. La Generalitat garantir ls normal i oficial dambds idiomes, prendr les mesuresnecessries per tal dassegurar llur coneixement i crear les condicions que permetinderribar a llur igualtat plena quant els drets i deures dels ciutadans de Catalunya.

s important el qualificatiu de llengua "prpia", aix com tamb el fet de preveure

"mesures per assegurar llur coneixement", ja servir de base per a la poltica lingsticade la Generalitat.

Art.3 de lEstatut dAutonomia de les Illes Balears

1. La llengua catalana, prpia de les Illes Balears, tindr, juntament amb la castellana, elcarcter didioma oficial. Tots tenen el dret de conixer-la i dusar-la i ning no podrsser discriminat per causa de lidioma.

s semblant a l'estatut catal. En canvi el valenci introdueix novetats que podenconduir la interpretacions secessionistes de la llengua:

Art. 7 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana

1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autnoma sn el valenci i el castell.Tothom t dret a conixer ls i a usar-los.

2. La Generalitat Valenciana garantir ls normal i oficial dambdues llenges, iadobtar les mesures necessries per tal dassegurar-ne el coneixement.

3. Ning no podr ser discriminat per ra de la seva llengua...

El fet d'anomenar valenci a la llengua ha provocat constants problemes institucionals ijurdics que han fet molt de mal a la unitat de la llengua. El ms recent s la negativa aacceptar els ttols de coneixement de llengua catalana de la JACC o els de FilologiaCatalana per tal d'ocupar llocs de feina que depenen de la Generalitat Valenciana. Els

propis estudiants valencians de Filologia Catalana que estudien a les universitatsvalencianes han de demostrar amb un examen posterior que coneixen la llengua"valenciana", perquen els seus diplomes noms apareix "llengua catalana". A ho hafet el govern del PP.

La situaci lingstica a la resta dels Pasos Catalans

- A Andorra la seua Constituci de 1993 va ratificar el catal com a nica llengua oficialdel territori. Per es permet un sistema d'ensenyament on els alumnes poden estudiar enfrancs i en espanyol i no haver de cursar nbi tan sosl l'assignatura de Llengua Catalana.

- A la Catalunya Nord el catal no t reconeixement oficial i noms s promogut grciesa iniciatives privades com La Bressola (1976), associaci que va fundar diverses escolesen qu lensenyament es fa exclusivament en catal.

- A la Franja d'Arag el catal tampoc no s oficial. Els successius governs aragonesosdel PP i del PSOE no s'han atrevit a reconixer ni tan sols que all es parla catal.


16/17

- A lAlguer el catal tampoc no t reconeixement oficial i est en retrocs en relaciamb litali.

Vitalitat de la llengua: ensenyament, mitjans de comunicaci...

- El sistema educatiu

El catal s la llengua habitual de lensenyament a Catalunya i a les Illes Balears. Perpoder accedir-hi com a docent cal acreditar un bon nivell de coneixement del catal.Tots els escolars reben la majoria de les classes en catal. Aquesta s l'nica manerad'assegurar que en acabar els estudis d'ESO assoliran un nivell de compressi iexpressi normal en les dues llenges oficials. (Si b en la prctica tothom sap que no saix i que continua hevent-hi nombrosos alumnes que no dominen el catal per s elcastell).

Al Pas Valenci existeix un sistema educatiu que permet l'ensenyament en valenci

separat de l'ensenyament en castell. Els escolars es divideixen segons la llengua enclasses o instituts. La Generalitat valenciana ha vingut dificultant darreramentl'existncia de centres educatius en valenci, de manera que molts escolars no podenestudiar en catal.

- Els mitjans de comunicaci

En els mitjans de comunicaci la presncia del catal s irregular. Laparici de TV3 iCanal 33 va suposar un pas important cap a la normalitzaci de ls del catal a latelevisi. Per altra banda, al Pas Valenci existeix Canal 9, per no emet tota la

programaci en catal i els darrers anys a ampliat l's del castell en programesqualificats de "teleporqueria" en hores punta. El segon canal valenci, Punt 2, s tot envalenci.

Pel que fa a la rdio, a Catalunya hi ha una gran oferta en catal, tant per partd'emissores pbliques com privades. Destaquen Com Rdio, privada, i Catalunya Rdio,

pblica i lder d'audincia.

Est previst crear la televisi balear en aquesta legislatura. El govern del PP ha anunciatque ser en catal i castell.

Cal remarcar que la creaci d'aquests canals t com a objectiu la defensa i promoci dela llengua catalana.

Quant a la premsa escrita destaca lAvui, primer diari escrit ntegrament en catal.Tamb hi ha El Peridico de Catalunya (amb versi castellana i catalana), Diari deBalears; i pel que fa a la premsa comarcal: El Punt, el 9 Nou, el Segre, el Diari deGirona, etc. Tamb sha de destacar el setmanari El Temps, editat a Valncia.

Pel que fa a la presncia en internet, el catal ocupa un dels primers llocs del mn, i mssi tenim en compte noms criteris proporcionals al nombre de parlants. Destaca la webVilaweb per ser pionera i per la seua qualitat.

L's de la llengua catalana en l'actualitat. Previsions de futur


17/17

La normalitzaci de la llengua catalana encara no sha assolit plenament, i potser nos'assolir mai. Encara queden molts mbits ds en qu l's del castell s gairebexclusiu..

El problema de l'adaptaci dels immigrants s'intenta solucionar amb pocs mitjans

perqu puguin aprendre la llengua catalana. Influeix negativament l'actitud lingsticade la majoria de catalanoparlants de no parlar el catal amb ells per norma; aix comtamb el fet que no sigui una llengua "necessria" en molts mbits.

El nivell de competncia lingstica en catal de la poblaci s precria si es t encompte que s una llengua oficial.

Nivells de coneixement:

Origen i evolució de la llengua catalana

Documents

Transcript of Origen i evolució de la llengua catalana