DISSABTE · 10 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15085 - AVUI / Any XLI. Núm. 13955 - EL PUNT

1,50€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSMartorell

Xavier Fonollosa

“La tensió, en política,mai és bona”

LES SÈRIES. Arrancada de cavall, parada de rossí / Einstein era un mal estudiant i treia males notes en matemàtiques P6,7

“Vós podeu estar agraït, molt agraït, alsistema que posem a disposició detothom, sense importar qui sou, d’onsou i si teniu papers”

El meu país Ramon Brugada

P14

3830

24-1

1106

53®

1818

70-1

1901

65T

Sánchez s’obre ara aparlar amb ERC i JxCatCANVI · Matisa el vet als partits independentistes expressat dimecres després d’haver estat rebut perFelip VI TEMPS · Relega la trobada clau per a la investidura amb Pablo Iglesias a primers de setembre

P15

Richard Gere, ahir, descarregant provisions al vaixell ‘Open Arms’, pendent de poder entrar en un port segur ■ ACN

EUROPA - MÓN P20

Porta provisions al vaixell i demana suport a l’acció humanitària

Richard Gere, amb Open Arms

SOCIETAT P8,9

El personal de seguretatdenuncia l’abús dels serveismínims i la precarietat L’aeroport del Prat, ahir ■ QUIM PUIG

Poques cuesen la vagade l’aeroport

NACIONAL P10

L’Estatpublica elsnoms delsmorts alscamps nazis936 catalans, aMauthausen i Gusen

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 2019

xplica StefanZweig a les seves

aclamades memòriesd’un europeu: el mónd’ahir, després de laprimera guerra mun-

dial, Àustria, aquell país creat artificial-ment pels estats victoriosos no podiaexistir independent ni tampoc volia exis-tir independent. Diu Zweig que “per pri-mera vegada a la història es va donar elcas paradoxal que un país es veiés obli-gat a acceptar una independència querebutjava amb porfídia”. Mentre que Àus-tria es volia tornar a unir als estats veïnsd’abans o amb Alemanya, aquests no envolien saber res d’una Àustria empobri-da, sense farina, ni pa, ni carbó, ni petroli,i perquè tenien por que tornessin elsHabsburg. I d’altra banda els aliats ha-vien prohibit l’annexió a l’Alemanya ven-çuda. De manera que a un país que novolia existir: la República austroalemanyase li ordenava: “Has d’existir!”

El pas dels anys, amb una guerra afe-gida més, i de nou amb aquell trosseja-ment i vigilància aliada que recull Gra-ham Green a El tercer home versionadaal cine, amb aquella tonada que se’t cla-va al cervell ni que no vulguis. Aquella

Viena que havia donat a començamentsde segle XX tota una explosió d’idees enarts, política i pensament, que el profes-sor de Princeton Carl E. Schorske siste-matitza a un assaig de títol La Viena defin de siglo. Un trencaclosques on hi haFreud, Klimt, Otto Wagner, o Schönberg, ion l’art busca sortides quan l’esperit eu-ropeu no ofereix utopies satisfactòries.Aquella altra Viena del segle XVIII con-nectada amb la Barcelona on l’empera-driu Elisabet Cristina es va casar ambCarles III a Santa Maria del Mar. De fet jas’havien casat per poders a Àustria peròel 1708 es va traslladar primer a Mataróper finalment fer entrada triomfal i ceri-mònia a l’agost a Barcelona. A la sevatomba hi ha una escena del port de Bar-celona amb aquelles estampes que ensremeten al 1714. Ho veig a Instagram, itinc ganes d’anar-hi.

Les batzegades de l’ahir, la mirada en-rere pot fer salts i talls molt diversos. Dequina manera ens ajuda fer aquest saltper interpretar el present? Quina és l’òp-tica adient? Qui ens ho explica? Ambquin mitjà: llibres, cine, art, xarxes? Quinaés la lliçó del passat? Hi ha voluntats, er-rors, accidents, direccions, qui atorgaexistències, altera vides, i acaba confor-mant els mapes?

E

Keep calmXavier Graset

Era ahir

Qui atorga existències, alteravides, i acaba conformant elsmapes?

om parlar de l’amor? I, tanma-teix, ho han provat quasi tots elspoetes fins, potser, inventar-lo.

També Pasternak. El cas és que laguerra civil s’acabava amb la victòriadels revolucionaris quan, abandonantels Germans del Bosc que van segres-tar-lo per convertir-lo en el seu “metgetreballador”, Givago decideix partir.Travessant el bosc, en ensopegar ambdues branques carregades de neu,imagina els llargs braços blancs de La-ra, rodons i generosos: “Et tornaré aveure, indescriptible bellesa meva.” Avegades, en aquells moments de comu-nió amb la naturalesa que la novel·laexalta fins quan l’horror s’escampa ar-reu, el doctor recordava Lara. Tambéla somiava. Quan arriba a Iuriatin, vaa casa seva, però Lara, en saber quehan vist Givago pels contorns, ha mar-xat a Varikino creient que aniria allàdeixant-li, però, unes claus i una cartaexplicant-li que la seva esposa, Tonia,va tenir una filla i que amb la resta dela família van marxar a Moscou. QuanLara torna, Givago perd el coneixe-ment, de tant de goig, però també per-què està malalt. També hi va estar, de

C

tifus, a l’inici de la revolució i és aixíque, davant de les convulsions, semblacom si el seu cos necessités emmalal-tir, infectar-se i prostrar-se, per refer-se: acostar-se a la mort per renéixer.

“El seu era un gran amor. Tothomestima sense adonar-se de l’extraordi-nari en el seu sentiment. Per a ells, encanvi, i en això residia l’extraordinari,els moments que com una flamaradad’eternitat, en la seva condemnadaexistència humana, sorgia la palpita-

ció de la passió, constituïen momentsde revelació i aprofundien més i més elsentiment de si mateixos i de la vida”,escriu el narrador, però potser trans-met més aquest gran amor amb de-talls fulgurants i sobretot a través delfet que Lara i Givago viuen cada mo-ment com si fos l’últim. Això perquè,mentre la família de Givago ha sigutexpulsada de Rússia, tenen la cons-ciència que poden ser detinguts: nohan actuat en contra de la revolució,però hi pot haver qui cregui que noprou a favor. I ella, a més, és l’esposade Strélnikov, que va ser líder revolu-cionari, però mai del partit i que hacaigut en desgràcia. Un dia, pressen-tint-ho Lara, arriba per recordar-hoKomarovski, que és d’aquesta mena degent que sobreviu a tots els règims.Decideixen refugiar-se a Varikino, onGivago torna a escriure poemes, peròKomarovski torna a trobar-los i, insis-tint en el perill, Lara parteix amb ell iGivago veu com desapareix: “Adeu, La-ra, a reveure en el més enllà, adeu,amor meu (...) No et veuré més, maimés, mai més en la vida, no et veuremai més.”

“El narradortransmet aquestgran amor a travésdel fet que Lara iGivago viuen cadamoment com si fosl’últim

Imma Merino

Vivint el moment com si fos l’últim

Ombres d’estiu

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

l fallit contracte social de laTransició espanyola establia ellloguer com a alternativa a les

famílies que no es podien permetre, nies podrien permetre mai de la vida, lapropietat d’un habitatge. L’accés a unlloguer raonable facilitava a la classetreballadora viure del sou de la fàbricamentre les dones –d’acord amb el cli-xé feliçment superat– es dedicaven ales tasques de la llar, mai prou recone-gudes. El contracte va començar a fa-llar quan el cost de la vida va enfilar-semolt per sobre dels salaris, de maneraque moltes de les despeses assumidespels nostres pares sense haver de cau-re en l’endeutament domèstic avui se-rien simplement inassumibles. La se-gona baula d’aquesta cadena de des-propòsits va arribar amb el desboca-ment del mercat del lloguer. Milers imilers de famílies de l’Estat espanyolestan actuament condemnades a ladesesperació per culpa del desinterès i

E “La novabombolla s’aniràinflant fins a acabaresclatant a la caradels mateixos desempre

l’abandonament per part d’una classepolítica que no es cansa de reivindicarel constitucionalisme oblidant alhoraque és la mateixa Constitució la queproclama el dret universal a un habi-tatge digne. Frases tan boniques combuides, si no es porten a terme. La si-tuació no és tan sols escandalosa sinó,

sobretot, preocupant. Tant per a lesfamílies que no arriben a final de mes ihan de destinar gran part del migratsou al lloguer desorbitat com per alsjoves que, tots ho sabem, per puresraons econòmiques han esborrat delseu horitzó independitzar-se dels pa-res. És veritat que hi ha alguns ajunta-ments, com el de Barcelona, disposatsa fer passes fermes per frenar l’incre-ment dels lloguers i per controlar laplaga dels pisos turístics, perquè unacosa va lligada a l’altra. Cal subratllar-ho perquè és ben curiós: una alcaldes-sa de l’esquerra radical, com és AdaColau, més preocupada pel compli-ment dels drets de la Constitució queno pas la dreta autoanomenada cons-titucionalista. Però mentre l’Estat noestableixi per llei quotes urbanes depisos socials, com fan per exemple aFrança, la nova bombolla s’anirà in-flant per acabar esclatant a la caradels mateixos de sempre.

Els lloguers salvatgesXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

La vaga indefinida del perso-nal dels controls de seguretat

de l’aeroport del Prat torna a colpe-jar de manera escandalosament re-current els usuaris d’aquesta in-fraestructura amb la mala gestió del’Estat a través del Ministeri de Fo-ment i Aena. Aquesta protesta, queahir va afectar o amenaçar la mobili-tat d’unes 185.000 persones, se su-ma a la que fa uns dies va protago-nitzar el personal de terra d’Iberia i ales que cada estiu amenacen l’aero-port de Barcelona amb el caos, lesescenes tercermundistes i el perju-dici als usuaris i a la imatge de la ciu-tat i del país.

Aquesta vaga és una rèplica de lade fa dos estius amb el personal delsmateixos controls de seguretat. Hacanviat l’empresa i els treballadors,però continua havent-hi menys fil-tres i personal del necessari per co-brir el trànsit que genera l’aeroportde Barcelona. I, a més, hi ha el greugecomparatiu de Madrid-Barajas, queté un trànsit molt similar però moltpoca conflictivitat, perquè les condi-cions són força millors i quan sorgeixun problema és resolt amb celeritat.Avui són els treballadors de segure-tat i fa uns dies, els serveis de terrad’Iberia; altres vegades són els poli-cies, els pilots, els controladors o elpersonal de la neteja.

La responsabilitat d’això és delgestor (Aena) i del seu responsablepolític (Foment), que distreuen lagent amb foteses com ara batejarl’aeroport (Josep Tarradellas), peròels neguen una gestió eficientd’acord amb la magnitud real de lainstal·lació i es neguen a descentra-litzar-la amb un gestor més properals interessos dels usuaris i els sec-tors econòmics del territori (Catalu-nya). Això no té res a veure amb eldret a la vaga dels treballadors; té aveure amb el menyspreu als usuaris,que per exemple aquests dies veuenperillar els seus plans de vacances.Algú hauria de pensar en ells.

L’escarni del’aeroport

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelo-na (CCCB) dedica el cicle Gandules’19 –projec-cions nocturnes i gratuïtes– a pel·lícules quànti-ques. La tria del nou cap d’exposicions inclou tí-tols com High life, Twin Peaks, El tío Boonmee re-cuerda sus vidas pasadas i Donnie Darko.

HISTORIADOR

Cinema quàntic al CCCB

El BOE publica ara, dècades tard, la llista dels mortsespanyols a Mauthausen i el govern instaura el 5 demaig per homenatjar les víctimes del nazisme. En-horabona, però a banda del franquisme coautor i en-cobridor, cal denunciar els 40 anys de règim del 78en què no s’ha fet justícia a milers de ciutadans.

-+=

-+=

Atrapar el poderMatteo Salvini

Memòria i vergonyaGutmaro Gómez Bravo

-+=

Jordi Costa

El líder de la ultradretana Lliga Nord ha posat set-ge al poder, després d’un any fent campanya po-pulista des del govern i veient enquestes que el si-tuen favorit, ha dinamitat la coalició amb el Movi-ment 5 Estrelles i exigeix eleccions per poder im-plantar el seu projecte sense traves.

VICEPRESIDENT DEL GOVERN ITALIÀ

CAP D’EXPOSICIONS DEL CCCB

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllIgor Llongueres

Caprenúncia

quest és el títol del darrer capítol del llibre que JordiCuixart va publicar al juliol: Ho tornarem a fer. Quan

la injustícia és la llei, la desobediència civil és un dret. Ésun petit gran llibre. En aquest període de desconcert,d’impotència, de frustració i de retrets entre votants,partits i entitats, suposa una enorme injecció de moral ide lucidesa. El discurs de Cuixart, resumit en un articleseu que va publicar aquest diari el 4 d’agost, ens had’ajudar a trobar aquesta estratègia compartida, demoment inassolible, que ens permeti avançar cap a la

independència i fer de Catalunya unpaís millor. El president d’Òmniumrecorda sovint que ell no és unpolític, és un pres polític. No ha dedir el que han de fer els polítics niliderar-los. Ell ha entomat la sevaresponsabilitat amb una dignitat iuna valentia admirables. Fem-hotambé nosaltres com a ciutadans i

que ho facin els polítics que són al capdavant delspartits. A uns els fa mandra buscar consensos. Els altresencara confien que l’Estat espanyol voldrà desencallarel conflicte apostant per un diàleg sincer. N’hi ha que lapressa els fa prendre males decisions i d’altres que sónmassa prudents. Escoltem-nos els uns als altres ideixem-nos de retrets i de traïdors. Junts i determinatssom imparables. Cuixart aposta clarament per l’accióno violenta, un camí que, com ell assenyala, demanacompromís i disciplina. Si poden, llegeixin el seu llibre.Ho veuran tot molt més clar, que no vol dir més fàcil.

A

El llibre deCuixartsuposa unainjecció demoral i delucidesa

http://epa.cat/c/ken967

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

Mor Iago Pericot, director,escenògraf, professor de teatrei un dels principals renovadorsde l’escena catalana dels anyssetanta.

10anys

20anys

L’expresident de la Generalitat,Pasqual Maragall, està disposata encapçalar una manifestaciócontra una eventual retalladade l’Estatut per part del TC.

El president del governespanyol, José María Aznar,qualifica de “disbarat” laproposta de Pujol d’apujar lespensions mínimes.

Dol al teatre Contra el TC Pensions mínimesTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

questa setmanas’han complert

95 anys de la mortd’un dels poetes mésextraordinaris que hadonat aquest país.

Joan Salvat-Papasseit, “de mare gita-na, d’obrera estirp i de lleial nació; dedignitat poeta”, segons la descripcióque consta a la placa del carrer de l’Ar-genteria, just a sota del pis on la tuber-culosi se’l va emportar amb només 30anys. Quant de talent, de creativitat,d’emoció i de saviesa ens hauria pogutregalar Papasseit si hagués viscut 30 o40 anys més? No ho sabrem mai, peròsí que podem recordar-lo llegint i gau-dint de la seva obra. És magnífica la se-va manera de venerar l’amor en totsels seus aspectes, però sobretotl’atracció efímera i ocasional que totssentim en moltes ocasions, i que Pa-passeit va descriure com ningú: “Som-riure, i que el somriure no fereixi ni elmateix que somriu; heus aquí el que ésdifícil.”

Joan Salvat-Papasseit era un patrio-ta de pedra picada, però no entenia

l’alliberament nacional separat de lajustícia social: “Més alt que les bande-res i els altars, cobertors de crims i depillatge, estan els que treballen i no po-den menjar.” El seu compromís, insu-bornable: “Som de la Llibertat i per laLlibertat: de suara i per sempre. Allí onclami un esclau, allí nosaltres”, i encaramés: “La llibertat no és cara per escas-sa, sinó escassa perquè s’ha de gua-nyar.” Hi ha paraules seves que semblendites avui mateix: “Jo no puc confor-mar-me que en nom de la unitat d’unEstat qualsevol em fermin els grillonsde l’esclavatge.” Sobre els pobles d’Es-panya: “L’Estat és un mal pare qui cor-rompeix llurs filles per a vida innoble.Aquestes –les nacions– protesten i esrebel·len.” Més mots d’una actualitat ra-biüda: “M’estimo els insurgents mésque no els conformistes i oprimits”, i“sou boigs perquè us ho diuen quan aixíus expliqueu? Feu-vos, doncs, un granmèrit d’ésser separatistes”. Per acabar,un clam sempre vigent: “Fem coses. Aaquells que no fan mai res no els tin-gueu en compte, si no és per di’ls-hi ai-xò: Feu coses o calleu.”

A

Full de rutaGermà Capdevila

Papasseit 95

Joan Salvat-Papasseit era unpatriota de pedra picada,però no entenial’alliberament nacionalseparat de la justícia social

“Compartíemla inquietud perentendre el món

ins fa dues setmanes, la Sarah ien Doug venien espinacs, en-ciams, bledes, col verda, pastana-

gues i ortigues en una parada del mer-cat dels pagesos on vaig cada dissabte aIndiana. Són una parella de neoruralstípics d’aquests que van tenir una jo-ventut salvatge i que més endavant vananar a viure al camp perquè el treballde la terra els protegís dels dimonis in-teriors i de la intempèrie del món exte-rior. Jo cada dissabte parlava una esto-na amb en Doug. Tot i que no tocava niquarts ni hores i deia coses com que laTerra és massa plena de gent o que s’es-tà preparant una guerra final, ens ente-níem a un nivell bàsic. Compartíem lainquietud per entendre el món on vi-vim, amb la diferència que jo tinc les ei-nes intel·lectuals i materials per enten-dre’l, i ell no. Però això s’ha acabat per-què un grup d’estudiants i professorsde la universitat van iniciar un boicotcontra la seva parada després que esdescobrís que la Sarah formava partd’un grup de supremacistes blancs quees diu Identity Evropa. Els estudiantses van manifestar a davant de la parada

F i la policia fins i tot va detenir una pro-fessora d’història afroamericana, CaraCaddoo, que protestava en una zona nopermesa. Com a venjança, el dissabtesegüent un grup de neonazis es vanpresentar amb armes al mercat, de ma-nera que aquell espai harmoniós es vaconvertir de cop en el possible escenarid’un tiroteig. Per això l’Ajuntament hadecidit suspendre el mercat fins que escalmin els ànims.

ARA TINC UN DILEMA DEVASTADOR. Si laSarah i en Doug tornen a venir, què hede fer? Comprar-los les hortalisses, quea més són de les més tendres i gustosesdel mercat, o fer veure que no els co-nec? Evidentment, la ideologia dels su-

premacistes blancs em sembla repulsi-va. Però, per altra banda, és tan fàcilcondemnar les seves fantasies identi-tàries des de la posició privilegiada dela universitat. La professora Caddoocobra 78.312 dòlars l’any i, en canvi, enDoug m’explica el fred que passen a l’hi-vern perquè només tenen una estufade carbó. A més, ells fan l’escolaritzaciódels seus tres nens a casa, perquè, se-gons diu la Sarah en un blog que aras’ha difós, no creuen en l’educació polí-ticament correcta. Però, és clar, segu-rament canviaria d’opinió si es poguéspermetre pagar tranquil·lament elsmaterials escolars o les excursionsamb la classe.

CREC QUE JA SÉ QUÈ FARÉ. Ja anava almercat aviat, però a partir d’ara hi ani-ré tan bon punt obrin, a les vuit. Així,amb una mica de sort encara no hau-ran arribat ni els neonazis armats niels companys progressistes de la uni-versitat, i ningú no veurà si els conti-nuo comprant aquests espinacs que,tan sols posant-hi un raig d’oli i sal, ja esfonen a la boca.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Espinacs supremacistesTribuna

Assessors a laDiputaciób Amb la tornada del PSC algovern de la Diputació de Bar-celona, s’ha parlat un altre copdel possible excés d’assessors.Personalment trobo normalque un govern tingui personaltècnic de confiança, però fins acert punt. La dada oficial ésque en tenen 84. De políticspotser sí, però el problema ésque no només hi ha assessorsd’aquest tipus, sinó també su-posadament tècnics. Com vatitular cert diari a l’agost del2011, quan el PSC va perdre lapresidència, “Polítics reconver-tits en assessors tècnics a laDiputació de Barcelona”, és adir, molts alts càrrecs hauriend’haver marxat en fer-ho tam-bé els polítics a qui servien, pe-rò no, van ser reconvertits en“tècnics assessors” i, per estal-viar-los la humiliació de conti-nuar allà on havien tingut po-der, van anar a àrees diferents:la coordinadora de Benestar

Social va anar a l’Institut delTeatre; càrrecs de RRHH i Go-vern Local van acabar a Parcs/Espais Naturals i Benestar So-cial, per després ser cap deRRHH de l’Ajuntament del’Hospitalet, d’on és alcaldessal’actual presidenta de la Dipu-tació. Quants “tècnics asses-sors” així van parasitar a la Di-putació? No ho sap ningú, i pucassegurar que no cobraven mileurets al mes. Això per no par-lar dels gerents, que són “càr-recs de confiança de lliure de-signació”, és a dir, endollats queno han passat cap prova de co-neixements, idoneïtat, mèrit nicapacitat, només els ha calgutser “amic de” o tenir el “carnetde”: càrrecs de confiança.RAMON GAUSACHS CALVETL’Hospitalet de Llobregat (Barce-lonès)

Sentir-seavergonyitb Assegut davant la tele, se-guint el debat d’investidura,

no podia creure’m el que es-tava veient, ni podia enten-dre que allò acabés com vaacabar. Aclofats a les buta-ques del Congrés, un estolde senyors (servidors en elgovern de la nació) tenenuna única missió: investir unpresident. I resulta que noho fan, per què?, doncs per-què –imagino– els lídersdels partits no estan gairemés enllà dels aristòcratesd’èpoques passades queconspiraven per accedir almillor lloc a la cort. Com ademòcrates que ens diuenque som, prèviament a la fa-llida investidura, hem fet totallò que pertocava fer, s’hanfet llistes electorals plenesde noms desconeguts, s’hanfet campanyes electorals(per cert, ben poc didàcti-ques), s’ha fet meditació(més sobre la diatriba detots que no sobre l’efectivi-tat dels seus programes), is’han celebrat els comicisd’on va sortir la llista més

votada... Però –oh desgrà-cia!– no va sortir un guanya-dor amb majoria absoluta,únic resultat que compta,per actuar com un rei abso-lut o com un dictador. És re-querit el poder total, encaraque només sigui per quatreanys, perquè des del poderés més fàcil perpetuar-se.Una majoria simple és feble,requereix el compromís i lagenerositat de tots, heusaquí el drama! Uns diuen:-Jo (i els companys d’ell) nofarem res que et pugui aju-dar a manar, esperarem quet’ensorris, la teva banda nopot dirigir Espanya. Uns al-tres diuen: -Jo, perquè socd’esquerres, t’ajudo a gover-nar, però, noi, tot té un preu,i te’l vull cobrar.

Potser sí que tot té unpreu, fins la governabilitatd’un país i la seva ciutada-nia... que fa la impressió defuncionar prou bé, sola.MIQUEL OLAYA GALCERANBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 2019

Pedro Sánchez, PRESIDENT DEL GOVERN EN FUNCIONS

“Parlarem del programa amb Unides Podem, el PNB, elPRC i amb les forces nacionalistes de Catalunya”

La frase del dia

“Analistes dediferents tendènciescoincideixen que lesvariables mésdeterminants en elsuport o rebuig a laindependènciacontinuen sent lallengua, el lloc denaixement delspares (i el propi) il’autoidentificaciónacional

l meritori esforç de construcciód’una identitat inclusiva, flexiblei no-essencialista desenvolupat

per l’independentisme català en l’últi-ma dècada ja no amaga el fet que les po-sicions polítiques a favor o en contra dela secessió catalana estan molt deter-minades per qüestions d’identitat pro-funda que difícilment provocarangrans oscil·lacions de vot. Analistes deformació, procedència i afinitats políti-ques tan dispars com Joe Brew, Fran-cesc Abad, Jordi Muñoz o José Luis Ál-varez coincideixen a assenyalar que lesvariables més determinants en el su-port a la independència o en el seu re-buig continuen essent la llengua, el llocde naixement dels pares (i el propi) il’autoidentificació nacional. Aquellsque tenen com a llengua habitual el cas-tellà, amb un dels pares o tots dos nas-cuts fora de Catalunya (o ells mateixosnascuts a la resta de l’Estat espanyol) ique se senten més espanyols que cata-lans o completament espanyols difícil-ment donaran el seu suport electoral apartits independentistes.

AQUEST PERFIL SOCIOLÒGIC és sovint im-mune a tota mena d’argument favora-ble a la secessió de caràcter no identita-ri: li és igual el maltractament fiscalque pateix el país, el dèficit d’infraes-tructures, la impossibilitat de desenvo-lupar polítiques de benestar social i, elque és més important, és completa-ment indiferent a la violació de dretsfonamentals amb la qual l’aparell del’estat castiga els independentistes (ien els casos més extrems considerenjusta la retribució que pateixen i pati-ran tots aquells que treballen perl’emancipació catalana a través d’unprocés pacífic i democràtic). La qüestióinquietant que revela aquesta situacióés que no hi ha decisió democràtica quealteri el moll de l’os de la identitat, queprimer som, existim, i després ja veu-rem en quin sentit omplim aquesta

E existència (cosa, sigui dit de passada,que també es pot predicar de la matei-xa Catalunya independent i que algunsactors polítics no han acabat d’enten-dre: que primer cal ser un estat sobirà idesprés ja veurem, a través del vot eneleccions periòdiques, en quines políti-ques més o menys progressistes es con-creta aquest estat).

AQUEST DIAGNÒSTIC ve a tomb perquèens serveix per reflexionar al voltantde dues qüestions vinculades a l’actualfase del procés. La primera és que en lainsistència d’un partit com ERC a pros-seguir pel camí de promoure allò que enpodríem anomenar el no-nacionalismequan la política de blocs nacionals es

troba tan definida sembla que perse-gueixi atraure sectors de la població ca-talana d’identitat espanyola per cons-truir una majoria dins la Catalunya au-tonòmica (un camí que en el seu mo-ment ja havia recorregut la CiU de Jor-di Pujol des de l’altra banda de l’espec-tre ideològic). És possible que aquestaestratègia sigui al darrere del remarca-ble èxit electoral aconseguit per ERC ales darreres eleccions generals espa-nyoles i municipals, però aquest camíté data de caducitat sigui perquè la di-recció d’ERC verbalitza clarament laseva renúncia al projecte de la indepen-dència (i perd, en conseqüència, el su-port de bona part de les bases que de-fensen aquest projecte) o sigui perquèl’aparell de l’estat continua castigantels seus quadres per molts votants del“no” que ERC atregui en eleccions dinsel marc constitucional espanyol i aixòels obligui a tornar a una aposta unila-teral.

L’ALTRA QÜESTIÓ a destacar d’un debatcentrat en la identitat és que, tal comdestaquen Joe Brew des de l’indepen-dentisme i José Luis Álvarez des del’unionisme, a mitjà termini la realitatexistencial (això és, demogràfica) afa-voreix l’independentisme. Els catalansnascuts a Espanya, amb componentsd’identitat espanyola molt marcada,són majoritàriament gent gran i són re-emplaçats a cada cicle electoral per ca-talans joves nascuts a Catalunya (o percatalans joves nascuts a l’estranger ode pares estrangers la majoria delsquals no poden votar a la Catalunya es-panyola). Tradicionalment els poblesdominadors resolien contextos comaquest atacant l’existència dels poblessubjugats però, i això potser explica elpànic de les elits espanyoles, aquestaopció és inviable al segle XXI i, en casque en algun moment existís la tempta-ció d’exercir-la, seria allò que assegura-ria definitivament la llibertat.

Hèctor López Bofill. Professor de dret (UPF)

Identitat, existència, essència

Tribuna

SísifJordiSoler

tenció queaquest article no

va de premsa. El Brusiva ser el diari de Bar-celona, però el Brusiés també un bar de

Barcelona situat al rovell de l’ou de laciutat. Si hi ha un lector a qui aquestesquatre ratlles li despertin unes ganesirrefrenables d’anar a consumir-hi,haurà de tenir paciència, perquè si al-gú intenta avui anar al Brusi el trobaràtancat. El personal del bar fa vacances,com si l’agost fos encara aquella èpocade l’any en què la ciutat quedava de-serta. I aquesta és l’excepcionalitatque el fa mereixedor d’un article comaquest, quatre ratlles improvisadesque pretenen ser un homenatge a unestabliment resistent enmig d’un pai-satge urbà mutat, mutant.

El Brusi resisteix, clavat al xamfràde Llibertaria amb Freneria, a mig mi-nut de Sant Jaume. Sobreviu impassi-ble a la pressió depredadora del turis-me que està transformant el pols i lapell de Barcelona en un encadenamentde locals de restauració dissenyats peralimentar l’exèrcit dels passavolantsque visiten Catalunya a base de pizza ogelats italians. Doncs que se’n vagin aItàlia turistes i restauradors, collons!

La gent del Brusi els tenen tan benposats que l’època de l’any que mésgent passa per davant l’establimenttanquen, aliens al diner fàcil del turis-me i fidels a una manera de fer i a unaBarcelona que palpita a un altre ritme.El Brusi s’explica per això i per la sevabarra de sermpre, de fòrmica, i la refri-geració feixuga amb ventiladors, el ca-ràcter de la mestressa, Montserrat Sa-badell, i els seus callos, aplaudits pertots els que saben menjar de veritat.

Enhorabona, barcelonins, perquè siel turisme no ha pogut fer res contra elBrusi, també hi ha esperances que sesalvi Barcelona.

A

De set en setJordi Panyella

Homenatgeal Brusi

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

oaquim Amat-Piniella(1913-1974) va escriure laseva novel·la autobiogràficaK.L. Reich entre el 1945 i el

1946 i la va veure publicada el 1963,i Montserrat Roig va llegir el 1972les Cartes des dels camps de con-centració, de Pere Vives, i la lecturadesvetlladora –“va ser la meva pri-mera notícia que hi hagués espa-nyols morts en aquella catàstrofe”,admetia anys més tard– va motivarel llibre reportatge Nit i boira. Elscatalans als camps nazis, dedicat aAmat-Piniella. Quan es compleix el80è aniversari de l’exili republicà iquan han passat més de quarantaanys des que Roig va recuperar lesveus de la memòria, el Butlletí Ofi-cial de l’Estat (BOE) va copiar ahirla periodista traspassada el 1991 iva publicar finalment els noms de4.427 republicans morts als campsnazis de Mauthausen i Gusen.

A diferència de la Generalitat,que ha visitat periòdicament elcamp de Mauthausen per honorarla memòria de les víctimes de l’hor-ror nazi, com va fer el conseller RaülRomeva el maig del 2017, el governespanyol ha estat un dels últimsd’Europa a sumar-se al record delsmorts per la llibertat pel pes de lacomplicitat franquista, i no va serfins al 5 de maig que una ministracom la de Justícia, Dolores Delgado,hi va descobrir una placa oficial. I vaser un dia polèmic: Delgado va aban-donar precipitadament l’acte ensentir com Gemma Domènech cita-va la contribució a la memòria histò-rica del pres polític Romeva. “Espa-nya als seus fills caiguts a Mauthau-sen”, resa el text estatal en castellà i

Jalemany. “Tot el dolor d’un poble.En memòria de les persones depor-tades als camps nazis”, diu en cata-là, castellà, hebreu i alemany la pla-ca fixada per Romeva.

Al final del Consell de Ministres,ahir era la ministra portaveu, IsabelCelaá, qui explicava el tribut delBOE als represaliats i ho va fer ambíntima emoció. “És el recordatorisolemne que té el govern amb els re-publicans, l’exili i tot el que va serl’horror franquista. Jo ho sento demanera molt íntima perquè un ger-mà de la meva mare va ser una deles víctimes de Mauthausen...”, varevelar Celaá. “Apareixen ara ambuna identitat que en el seu dia els vaser negada perquè als camps naziseren considerats apàtrides”, hi afe-gia Celaá tot recordant el triangleblau cosit a l’uniforme de pres ambquè s’identificava els republicans.

Després de viure durant dècadesals calaixos de la seu del Registre Ci-vil Central, al madrileny carrer de laMontera, els noms i les dates de nai-xement i de defunció surten ara dela foscor gràcies al treball del grupd’historiadors dirigits per GutmaroGómez Bravo, professor de la Uni-versitat Complutense de Madrid. Elcoordinador acadèmic de la comis-sió per al 80è aniversari de l’exili re-publicà, Jorge del Hoyo, admet quela llista podria tenir errors i que estàobert a al·legacions. A la llista hi ha963 catalans morts en els doscamps austríacs: 469 de Barcelona,209 de Tarragona, 143 de Lleida i115 de Girona. Fins ahir vivien en laprosa d’Amat-Piniella, en el perio-disme de Montserrat Roig i en les fo-tografies que Francesc Boix va treu-re del camp amb l’ajut de l’austríacaAnna Pointner. Ahir el BOE es vaposar al dia. ■

El BOE copia Montserrat RoigDavid PortabellaMADRID

TARD · L’Estat publica els noms de 4.427 republicans morts als camps nazis de Mauthausen i Gusen en el 80è aniversari del’exili i quan fa 40 anys que la periodista va publicar ‘Nit i boira’ FITA · Catalunya és, amb 936, la que té més presos assassinats

700persones figuren enels certificats de de-funció que l’Estat fran-cès va enviar a l’espa-nyol en la dècada dels50 del segle passat ique Franco va arraco-nar als llimbs adminis-tratius de la dictaduraperquè els seus fami-liars no poguessin tra-mitar mai cap recla-mació al govern ale-many. En el tracta-ment de tots els exi-liats republicans coma apàtrides als campsnazis hi va tenir a veu-re la diplomàcia delministre franquista deGovernació i cunyatdel dictador, RamónSerrano-Suñer. EnricGarriga, president del’Amical de Mauthau-sen, lamentava el 5 demaig que el tribut es-tatal als 9.500 republi-cans deportats arribésquan només quedenvives cinc veus que po-den parlar en primerapersona del camp: Lá-zaro Nates, SiegfriedMeir, Juan Romero, Vi-cente García i ConchitaGrangé.

La ministra Delgado va visitar el camp de Mauthausen el 5 de maig ■ EFE

L’absència de diàleg quePedro Sánchez s’imposaamb la Generalitat sentpresident en funcions tépeatges com ara el de nosaber com serà l’homenat-ge a les víctimes delsatemptats del 17 d’agostdel 2017 a la Rambla i a

Cambrils. Fonts del seu en-torn més proper admetenque el president espanyolno té cap comunicació deTorra sobre com serà l’actei que vol que li concreti comés per decidir si hi va dis-sabte o no hi va i deixa la re-presentació estatal en ladelegada Teresa Cunillera.

El primer aniversari vaestar enrarit perquè la pre-

sència de Felip VI –instatper Quim Torra a saludarLaura Masvidal, dona delconseller que va liderar laresposta al 17-A i ara pres,Joaquim Forn– va suscitarcrits en contra i a favor en-mig del silenci majoritari.Sánchez, que el 2018 va es-tar amb el rei a la plaça deCatalunya, és conscientque el que envolta el 17-A

s’ha enrarit encara mésper les informacions sobreel coneixement que el CNItenia de l’imam de RipollEs Satty. En aquest clima,Sánchez medita quedar-seal lloc de retir estiuenctriat per al pont de la Marede Déu d’Agost i no acudirel 17-A a Barcelona. Torra,serà fidel a visitar Forn aLledoners dissabte. ■

Sánchez insta Torra a concretarl’acte del 17-A per decidir si hi va o noDavid PortabellaMADRID

Pedro Sánchez en l’acte d’homenatge a les víctimes del 17-Aque es va fer l’any passat pel primer aniversari ■ EFE

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

Nausícaa HernàndezMARTORELL

avier Fonollosa va trepitjar perprimer cop l’ajuntament de Mar-torell com a polític l’any 2003.Després d’anys formant part de

l’equip de govern de Salvador Esteve, Fo-nollosa li va prendre el relleu l’any 2015.El primer mandat el va compartir ambtres regidors d’ERC. Ara les urnes li hanfet confiança i governarà quatre anysmés, aquest cop amb majoria absoluta,

La primera pregunta és obligada. A quèatribueix l’augment del nombre de regi-dors que va aconseguir el 26-M?La sensació és que vam fer una obra degovern molt ben feta. Conec el meu pobledes de tots els vessants, i això és essen-cial per fer bé d’alcalde. El principal actiuque ha de tenir qualsevol comunitat és laconvivència i la cohesió social, i crec que,en aquest sentit, hem tingut un mandatmolt correcte i la gent ho ha valorat posi-tivament. A més, Martorell tenia fama deser un poble lleig... i nosaltres hem acon-seguit fer de la dificultat una virtut. Elnostre eslògan era “Passar del gris al co-lor”: allà on podem hi posem colors. Aixòagrada als martorellencs.

Fins ara havia governat amb tres regi-dors d’ERC. Quina valoració en fa?Molt bona. La seva feina va ser impeca-ble. Malauradament, però, els seus corre-ligionaris potser no ho van veure igual. O

Xpotser, per governar de manera impeca-ble, han rebut. Jo sempre els he defen-sat, però dels tres regidors no n’hi ha capque hagi repetit. Tot plegat, desprésd’uns processos interns una mica com-plexos.

Per tant, aquest darrer mandat els hapassat factura, dins ERC?I tant! Paradoxalment governar bé els hapassat factura, sense cap mena de dubte.Han prescindit d’ells al seu partit. Esticsegur que si haguessin seguit al capda-vant de la candidatura d’ERC, haurienaconseguit un resultat millor. Però la po-lítica té aquestes coses. Anàvem juntssempre, com un sol equip, i això agrada-va als nostres votants i als seus. Ara bé,algú a dins de l’organització creia que ha-vien de marcar més el seu espai.

Ara afronta una legislatura amb majoriaabsoluta. Quins beneficis hi veu?D’entrada estic content perquè la gentens ha fet confiança, però això tambéaugmenta la pressió. Ho afrontaremamb il·lusió. Ja he parlat amb tots elsgrups municipals, no vull que s’entenguila majoria absoluta com que no comptoamb la resta. Valoro molt la pluralitat po-lítica i intentaré arribar a acords, des dela diferència, amb tots els partits.

Hi ha veïns que es queixen de l’estat delnucli històric. Té pensat fer-hi algunacosa durant aquest mandat?La vila necessita un impuls, i com a alcal-de ho tinc molt clar. Tenim un programa

de subvenció de les façanes, però el quenecessita el barri és gent. Ara hi ha pràc-ticament la meitat de població que fa 20anys. Això fa que no hi hagi comerç i, enconseqüència, hi falta activitat. Que esti-gui allunyat de la resta del poble no aju-da. Li manca algun atractiu que cridi lagent a venir, i una opció podria ser ferhabitatge assequible. Des de l’Ajunta-ment estem donant voltes a què fer.

En aquesta legislatura acabarà de tirarendavant el barri de la Sínia.Sí. Ja ho teníem tot aprovat amb un altnivell de consens. El projecte ve de moltlluny, però la crisi econòmica el va atu-rar. Ara que ens n’allunyem una mica,malgrat que les conseqüències socialsencara hi són, té més sentit acabar elprojecte. A la Sínia 1 farem 330 habitat-ges de protecció oficial. Després, a la Sí-nia 2, que ja està ordenada, hi haurà un50% d’habitatge de protecció oficial. Pe-rò aquesta segona part no es podrà fer

sense enllestir l’altra.

Amb aquests pisos de protecció oficial,quedarà coberta la necessitat d’habitat-ge a Martorell?No, amb els habitatges de protecció ofi-cial de la Sínia 1 no. Amb tot l’habitatgeque es farà al barri de la Sínia 2, sí. Pot-ser no seran barats, però sí assequibles.A més, l’augment de l’oferta farà que elspreus es paralitzin i es regulin.

L’any passat van augmentar els desno-naments. N’hi va haver nou més i, pertant, la tendència no és a la baixa.Quan una persona no paga, nosaltres po-dem fer la intermediació del deute hipo-tecari o la intermediació dels desnona-ments per impagament de lloguer, o finsi tot tramitar els ajuts socials; però al fi-nal aquesta problemàtica no és compe-tència dels ajuntaments. Tenim una ofi-cina local d’habitatge per a aquest tipusde casos, però no podem facilitar allotja-

MAJORIA “Ja he parlat amb tots els grups municipals, novull que s’entengui la majoria absoluta com que nocompto amb la resta” PARTIT “Soc dels que creuen quela nostra força política no pot ser polifònica”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSMARTORELL

ORIOL DURAN

2015 2019

21R E G I D O R S

PSC-CP4

PSC-CP4

CiU8

ERC-AM3

PP1 Cs

1Cs121

R E G I D O R S

JxCat12

Movem Martorell-En Comú Guanyem

2

SomMartorell

1

Movem Martorell-

Entesa4

ERC-AM2

Xavier FonollosaAlcalde de Martorell (Junts per Martorell)

“Els pactesno han de sernomés ambERC”

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 2019

ment eternament sense cap contrapres-tació perquè suposa una despesa. No ésjust facilitar l’habitatge a algú sense quetingui cap cost, almenys no a llarg termi-ni. Hem de fer que hi hagi feina per in-tentar reduir el nombre de persones ensituació de vulnerabilitat.

Parli’m de la paradoxa de Martorell: elPIB més alt de Catalunya amb una taxad’atur 2 punts per sobre de la mitjana dela comarca.És una paradoxa, sí. Tenim 60.000 llocsde feina i som 28.000 habitants. Cal te-nir en compte que Martorell té ingre-dients que fan que la taxa sigui més ele-vada que en altres poblacions. És el pobledel Baix Llobregat que genera més ocu-pació, però els perfils que es requereixenaquí a vegades no es compleixen. Passa,per exemple, amb l’idioma. El nostre ín-dex d’immigrants és dels més alts de lacomarca, sobretot perquè som un poblemolt ben comunicat. Molts cops és la po-

blació migrant la que està a l’atur perquèno compleix el perfil que es requereix.

Sabent que l’idioma és un escull, què esfa des de l’Ajuntament perquè ho deixide ser?Des de l’Ajuntament treballem per a laimmersió, però no és fàcil. Tenim tresprogrames d’integració: el programaHaima, l’Arrels i l’Orígens. També dispo-sem d’una tècnica especialitzada queajuda a la integració. A més, tenim altresprogrames, a través del centre de promo-ció econòmica, que són per afavorir la in-serció laboral de determinats col·lectiusque sovint tenen dificultats per accediral mercat de treball.

Si desglossem les dades de l’atur,veiem que hi ha més dones que homes.Què es fa des de l’Ajuntament per re-vertir aquesta i totes les problemàti-ques relacionades amb la desigualtatde gènere?

Tenim tot un protocol de polítiques degènere. Una de les coses que anuncià-vem en campanya electoral era que crea-ríem una regidoria de polítiques de gène-re i d’igualtat. Ara ja tenim una regidoraque se n’encarrega, la Belén Leiva. Desde l’Ajuntament, a més, ens sumem a to-tes les iniciatives relacionades amb elmoviment feminista i l’LGTBI. Però te-nim les competències que tenim. Oncrec que cal fer més incidència és als ins-tituts i amb la gent migrant.

Parlem de mobilitat. Per fi s’han reini-ciat les obres del quart cinturó.Es va projectar fa més de 25 anys, és unavergonya que no estigui fet. S’ha perduttemps, hi ha hagut problemes amb el go-vern central i també d’interns. Per fi tor-na a estar en marxa la que serà una deles infraestructures més grans del país:evitarà haver de passar per Barcelonaper moure’s per l’arc metropolità.

Vostè forma part de la direcció executi-va del PDeCAT. Quin creu que és l’espaique ha d’ocupar el partit dins la novaformació en què treballen Puigdemont iMas?Soc dels que creuen que la nostra forçapolítica no pot ser polifònica. Hi ha d’ha-ver una sola veu i un sol missatge. Jo, quevinc de CDC, crec que el nostre espai éscatalanista. Per tant, agrupa gent moltcatalanista i alhora gent d’ordre i centra-da. Hi haurà gent independentista quevoldrà fer la república de forma imme-diata. Cal una gran força política on espugui sentir còmode tothom, desd’aquest catalanista centrat fins als quisegurament voldrien fer les coses mésràpid. Ocupar espais que no són el nostresovint no dona bons resultats.

Com veu el pacte que es va fer entreJxCat i el PSC a la Diputació de Barce-lona?Per analitzar aquest pacte s’han d’ana-litzar tots els pactes. Hi ha molts pactesi molt diversos. A la Diputació de Barce-lona es van intentar fer diferents acordsi l’aritmètica va donar pel que va donar.Es van valorar diverses opcions i aquestaera la més possibilista per a la milloradel finançament i dels ajuntaments de lademarcació de Barcelona. Els pactes nohan de ser només amb ERC, el PSC ésun dels partits grans d’aquest país, i pertant s’hi ha de poder arribar a acords.Si el que plantejava ERC en un momentdonat no convenia, tenim tot el dret aintentar pactar amb altres forces polí-tiques.

Arran del pacte a la Diputació es va ferpública una certa tensió entre ERC iJxCat.Evidentment la tensió, en política, maiés bona, i menys quan comparteixes go-vern. Crec que ambdues forces hauriende fer esforços perquè hi hagi més ente-sa. És clar que no es pot fer política ambobjectivitat mentre tinguem polítics em-presonats i a l’exili. Em sorprèn, però,que ERC sortís ofesa després d’arribar a27 acords en diferents municipis onJxCat havia guanyat les eleccions...

Salvador Esteve va ser president de laDiputació molts anys. Vostè s’ho haplantejat?La meva ambició política s’acaba al meupoble. M’han ofert coses i sempre he ditque no. Crec que hi ha persones més pre-parades que jo. Malauradament ens tro-bem amb gent que ocupa càrrecs que livenen grans, i jo no vull ser un d’aquests.

Feia referència a la situació anòmalaque viu Catalunya. Quina creu que hau-ria de ser la resposta del govern un copes conegui la sentència de l’1-O?Doncs no ho tinc clar. Vull creure que lajustícia funcionarà i que la sentència se-rà absolutòria, almenys dels delictes derebel·lió i sedició. No haurien de poderutilitzar els òrgans judicials per fer unamena de revenja política. Cal resoldre elsproblemes polítics des de la política o nofem cap favor a la qualitat democràtica.

I si és condemnatòria?Si és condemnatòria no sé quina reaccióhi haurà. L’única possibilitat seria l’in-dult per part del govern espanyol. I no séni com estarà l’Estat quan això passi. ■

Defineix un poble com una comunitatde gent que viu en una mateixa reali-tat que alhora és plural i diversa.Persones amb pensaments, ideo-logies i orígens molt diferents, quehan de conviure. I està convençutque aquest és el principal actiu dequalsevol comunitat, la convivèn-cia i la bona cohesió social. Reco-neix que no és una persona de des-patx, li agrada trepitjar carrer, pararl’orella, parlar amb la gent i, sobre-tot, escoltar-la. I és que ho té moltclar: un alcalde només ho pot fer bé siconeix el seu poble; si no, no es podendetectar carències i fer que la millorasigui constant. I ell compleix el requi-sit, coneix la realitat de la vila. Hi va néi-xer, créixer, i ara hi viu amb la seva pare-lla i tres filles. Recorda com era el poblequan era petit i se sent orgullós delscanvis que s’hi han fet. Martorell es vafer al mig del camí, i això és bo perquèels permet estar ben comunicats. Peròel pas de certes infraestructures nosempre ha estat amable, i Martorell esva guanyar la fama de ser un poble lleig.Ja sigui des de l’equip de govern o alcapdavant d’aquest, Fonollosa ha tre-ballat durant anys per revertir aquestasituació i donar color al municipi. Voliaaconseguir que sigui còmode viure-hi,però sobretot volia fer sentir els marto-rellencs orgullosos de ser-ho.

Un alcalde ambvocació de políticamunicipal

Per governar de maneraimpecable, han rebut. Josempre els he defensat,però dels tres regidors(ERC) cap ha repetit

❝ ❝El PSC és un dels partitsgrans d’aquest país, i pertant s’hi ha de poderarribar a acords

Vull creure que la justíciafuncionarà i que lasentència serà absolutòria,almenys pel que fa a larebel·lió i la sedició

❝

EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 201914 | Nacional |

Us demano disculpes d’antuvi per retornar-vos a aquell mal moment. Ara que ja ha pas-sat tot, que ja esteu a casa, que seguramentesteu gaudint d’unes merescudes vacancesdesprés d’unes setmanes complicades, us envull recordar els detalls.

Vós potser no us n’adoneu, però vàreu te-nir molta sort, moltíssima; la sort d’esti-uejar en un país amb bona gent i gent bona.Vós no ho recordeu tot, sovint, en aquellessituacions el cervell es bloqueja i fa oblidarels mals tràngols. Us en faig cinc cèntims.Estàveu passejant per la rambla, sol, quanvàreu notar una pressió al pit i vàreu caurea plom. En molts països haurien aprofitat elmoment per robar-vos la cartera, el rellotge,el mòbil i la dignitat. I tothom hauria fugit.Aquí no, aquí us varen socórrer un taxista iuna vianant, i la senyora va trucar al 112.Un adolescent, ja sabeu, aquells a qui no elsimporta res que els passi al voltant seu, vacórrer per agafar un desfibril·lador que hihavia uns metres més enllà. Us va col·locarl’aparell al pit per a que us donés una des-càrrega elèctrica i vàreu recuperar el ritmevital. Vuit minuts més tard us carregavenen una ambulància. Vuit minuts, 480 se-gons, i ja estàveu en mans de professionals.

A les tres de la matinada arribàveu al’hospital amb la sensació que la vida se usesmunyia com la sorra entre els dits. I allàteníeu una especialista esperant-vos. Aque-lla metgessa, estudiant brillant a batxillerat,sis anys de carrera, un any tancada en unahabitació preparant un examen i cinc anysde formació d’especialista, va gestionar quetinguéssiu a la vostra disposició tot un equipde professionals ja preparat per a que usobrissin l’artèria que us causava un infart, ales tres de la matinada. I un cop oberta, nonomés vós, sinó tots plegats, varen tornar arespirar tranquils. Eren tres quarts i mig dequatre de la matinada quan ingressàveu a launitat coronària sota l’atenta mirada de lametgessa, vigilant-vos, a vós i als altres 40pacients del servei, per 22 euros bruts l’ho-ra. Hauria de romandre encara quatre horesmés a l’hospital, i ja en n’hi havia passatvint, mentre el seu marit i els fills eren a ca-sa. Perquè algú dubti que la seva feina no éspurament vocació.

La resta ja la recordeu molt bé. Aquestava ser la gran sort que vàreu tenir, que uncop vàreu despertar ho podeu recordarpràcticament tot, quan en la majoria delscasos en aquestes situacions o no se sobre-

viu o es tenen seqüeles importants. En elvostre cas, no; va ser tot tan ràpid i efectiu,que heu pogut recobrar la normalitat entots els sentits. Al cap d’una setmana mar-xàveu del servei de bracet del vostre fill i lavostra esposa, agraït. “No hi ha diners al

món per pagar-ho”, em diguéreu. “Dinersn’hi ha, però mal repartits”, us vaig replicar.

Vós podeu estar agraït, molt agraït, al sis-tema que posem a disposició de tothom, sen-se importar qui sou, d’on sou i si teniu pa-pers. Estic d’acord que tenim un bon siste-ma de salut, però no em vull quedar embada-lit en l’autocomplaença, perquè no en tincprou, ho reconec, mai en tinc prou, perquèencara podria ser millor. I vull que ho sàpiga.Sobretot vull que sàpiga que el nostre siste-ma el fan bo especialment els seus professio-nals, a la cua d’Europa en sous, però al cap-davant en compromís amb el servei públic.

Vós creieu que tot ha estat un miracle, elmiracle de la rambla a les 3 de la matinada.Doncs no, ha donat la casualitat que vàreuestiuejar en un país amb gent solidària, ambuna xarxa pública de desfibril·ladors, i ambprofessionals competents del SEM i de l’hos-pital públic al seu servei 24 hores. Vós vàreutenir la gran fortuna de tenir un sistema pú-blic a punt, en el moment més crític de lavostra vida, que ara us permet gaudir d’unasegona oportunitat. No la desaprofiteu.

Bon estiu, i guardeu-vos del sol i especial-ment del maleït tabac.

“No és un miracle;estiuejàveu en un paísamb gent solidària,una xarxa públicade desfibril·ladorsi professionalscompetents del SEMi de l’hospital públical seu servei 24 hores

Cirurgià

El meu país

Una intervenció quirúrgica a l’hospital Josep Trueta de Girona ■ URE COMAS

Ramon Brugada

Un sistema públicsempre a punt

El jutge de l’Audiencia Na-cional José de la Mata hademanat a les entitatsAndbank, Crèdit Andorrà,Banc Sabadell d’Andorra iBanca Privada d’Andorrael saldo i els moviments dediversos comptes oberts anom de Francesc RobertRibes, imputat en la causaper blanqueig de capitals,que és soci de Jordi PujolFerrusola, el fill gran del’expresident, en conside-rar que podria haver ocul-tat fons fins ara descone-guts. Segons explicava eldiari El Mundo, la fiscalBelén Suárez va comuni-car al jutge que Pujol Fer-rusola “és o ha estat titularde fons diferents dels queja es coneixen” en aquestpaís i figura com a cotitu-lar en cinc comptes ambRibes, que és exdirectorde la televisió andorrana ide l’empresa Antoni Zor-zano. La fiscalia va trobartransferències entrecomptes sense que hiconstés “cap raó”. El dipu-tat de la CUP Carles Rierava acusar ahir la famíliaPujol de tenir “una certaconcepció feudal del país,en què es confon la perso-na, la família, el partit i elterritori”. ■

El jutge buscaa Andorra fons“amagats” delfill gran de Pujol

RedaccióBARCELONA

Els comuns han demanatque el vicepresident delgovern, Pere Aragonès,comparegui a la DiputacióPermanent del Parlamentaquest mes per conèixerels detalls de la congelacióaplicada als departamentsde serveis bàsics i la reta-llada del 6% en els organis-mes de la Generalitat, ex-cepte a recerca i salut. Lapresidenta, Jéssica Al-biach, va dir que s’hauriaevitat aquesta situacióamb la seva proposta dereforma fiscal i aprovantel pressupost de l’Estat. ■

Els comunsvolen detalls dela “retallada”als organismes

RedaccióBARCELONA

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDISSABTE, 10 D’AGOST DEL 2019

1420

17-1

2146

75L

Al Palau de Marivent erenindependentistes que nopoden tenir la clau de la in-vestidura i amb els quals elpresident espanyol no esreunirà, però ahir a Ma-drid eren “forces naciona-listes de Catalunya” quemereixen que la portaveusocialista, Adriana Lastra,hi dialogui i que els exposiel nou programa de legisla-tura abordat amb elsagents socials. Tant eltractament de dimecrescom el d’ahir són de PedroSánchez, que ara matisa elvet a ERC i JxCat i prometque Lastra citarà GabrielRufián i Laura Borràs. El

president en funcions esreserva la cita clau ambPablo Iglesias, a qui relegaa un dia “a finals d’agost oprincipis de setembre”, toti que la data límit per serinvestit és la del 23 de se-tembre.

Després de concloure latanda de 14 reunions amb180 col·lectius –tots senseescó al Congrés tret de JoanBaldoví (Compromís)–amb interlocutors que hatriat ell, Sánchez es va feli-citar per la fita i farà una se-gona tanda amb entitats apartir del 19 d’agost.Abans, Sánchez descansa-rà uns dies en ple pontd’agost i això agita UnidesPodem, perquè vol citarIglesias quan quedin me-

nys de vint dies per a la dis-solució de les Corts, un fetque portaria a la repeticióelectoral el 10 de novem-bre. “Parlarem amb el PNB,amb el Partit Regionalistade Cantàbria, amb les for-ces nacionalistes de Cata-lunya i, lògicament, ambUnides Podem per si po-dem arribar a un acord quematerialitzi el govern pro-gressista”, va relatar. Eldiàleg serà lliurar a tothomun programa obert que volexecutar el govern en soli-tari del PSOE. L’entornd’Iglesias veu una “presa depèl” consumir “tot l’agostburlant la negociació” i re-clamarà la coalició sensepor d’eleccions el 10-N.

La portaveu, Isabel Ce-laá, rebatia que Sánchezpensi en urnes: “Volem ungovern ara, com més aviatmillor, que no hi hagi capdubte”. Celaá alerta d’unatardor calenta per la sen-tència del Suprem per exi-gir al PP i Cs l’abstenció:“Sabem que hi haurà qües-tions més delicades a aten-dre a la tardor. No es tractade regalar a Sánchez ungovern, és donar a Espa-nya el que necessita.” ■

David PortabellaMADRID

Sánchez exposarà a Podem,ERC i JxCat el seu programaa Matisa el vet a l’independentisme i enviarà Lastra a dialogar amb Rufián i Borràs a Relega la citaclau amb Iglesias a principis de setembre a Els morats reclamen la coalició sense por d’eleccions

La ministra portaveu, Isabel Celaá, rebatia ahir que Sánchez persegueixi la repeticióelectoral el 10 de novembre i reclamava “un govern com més aviat millor” ■ PACO CAMPOS / EFE