P4 P5 Tots amb el «Catalunya Sud» · 2016-11-04 · Per tant, és evident que tots els pobles...

diari ebrediariDIVENDRES 3 DE JULIOL DE 2009 núm. 487

C/ Estanislao Figueres, Entlo.43002 TarragonaTel.: 902 35 70 [email protected]

www.mesebre.cat

Avui és notícia

Terres de l’Ebre

L’Alcalde de l’Aldea, DaniAndreu, agafa el relleu delconvergent Andreu Martícom a president del ConsellComarcal del Baix Ebre.

P4

La Confrària de la Ràpitaapuja la quota a lesembarcacions pesqueres.

P5

Esports

El tenista rapitenc AlbertMontañés, el nostre crack dela setmana.

P18

Societat

Recolzament massiu a unveí del Delta afectat perenderrocament.

P9 Una veu unànim de tots els agents socioeconòmics de les TE s'ha manifestat a favor de la instal.lació de la foneria Gallardo alpolígon industrial Catalunya Sud. L'alcalde de L'Aldea, Dani Andreu, ha manifestat que “en el context que estem de crisi, on el sec-tor primari no es troba en bons moments, és primordial fer una aposta conjunta i caminar de la mà per aconseguir aquest res-sorgiment econòmic ebrenc». Respecte a les veus contràries, Andreu ha dit que encara avui, ningú s'ha posat en contacte ambell, però que «qualsevol preocupació veïnal serà ben atesa per part de l'administració». P3

Tots amb el «Catalunya Sud»

Així es podrien definir els bous a les Terresde l'Ebre. Cada any es fan córrer a unapoblació o una altra, amb la conseqüentpolèmica entre partidaris i detractors. Tot i el manual de bones pràctiques con-sensuat pels veterinaris i els aficionats a la

tradició per evitar que els animals pateixin,i d'altres mesures, la polèmica continuaben viva, i el partit antitaurí les segueixconsiderant il·legals i continua endavantamb les denúncies.

P6

Tradicionals però també polèmics

DIVENDRES 3DE JULIOLDE 20092

opiniódiarimésebre

www.mesebre.cat

mésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Gerent:Aleix Beltran

Redacció:Tere Gonzalez, Diana Mar,

Michel Viñas, ArantxaAmores

Col.laboradors:Amado Cebolla, Josep Juan,

Maite Mestre, HadarAyxandri, Marto, Roco

Fotografia:Mariano Lalana

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

Publicitat:[email protected]

Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsaDistribució:

Unipost La ràpita977 74 50 51

c/ Estanislao Figueres, 17 entr.43002 Tarragona

Tel.: 902 35 70 70www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’opi-nió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

7.000 exemplars

ALTRES CARTES DELS LECTORS I PER A DEIXARLA TEVA OPINIÓ D’AQUESTA ENQUESTA, ENTRA A:

www.mesebre.cat

La secció de cartes és oberta a la participació detots els lectors de MÉS EBRE. Poden fer-les arribar ala redacció per correu (carrer Estanislao Figueras,17, entr. 43002 Tarragona o a través de l’adreçaelectrònica [email protected]). S’han d’adjuntarles dades personals, el número de DNI i un telèfon decontacte. Si es vol signar amb les inicials o de formaanònima serà sota la responsabilitat del lector.

Vols anunciar-te?Aquest és el teu espai privilegiat de

PUBLICITAT610 20 33 [email protected]

No t’ho pensis més!

Aixeco els ulls al cel i contemplol'espai… aquest enorme, vast iinsondable buit capaç d'albergarmons que uneixen les esperancesde la Humanitat i els seus més des-gavellats temors.

El Cosmos és font de les il·lusionsi somnis dels visionaris, però hi haque reconèixer que també amagamisteris on els pitjors malsons esfan realitat. Quants enigmes hi ha al'Univers? Quantes sorpreses espe-ren als pioners que s'aventurin aviatjar per l'Infinit? Quantes videscostarà el programa espacial?Interrogants a quals ningú pot res-pondre amb certesa.

I, no obstant, cal titllar d'insensatsals genis que posen el seuintel·lecte al servei de la ciència enares a conquesta de l'espai? Elsmés escèptics esgrimiran milraons per detenir les seves investi-gacions. Però no hi ha marxa enre-re. El procés és inexorable perquè ésla supervivència de l'espècie el queestà en joc. Tard o d'hora ens ado-narem que un dia no gaire llunyàs'esgotaran els recursos naturalsdel planeta i no hi haurà futur encas de romandre a la Terra. Ésnecessari buscar un altra llar, unmón semblant al nostre i esbrinarla forma de realitzar un èxode mas-

siu. No serà una empresa fàcil, mésben al contrari, resultarà unaingent tasca que no solamentrequerirà el compromís, esforç isacrifici de tots, sinó també lacol·laboració de cadascú de nosal-tres. Una excel·lent prova de soli-daritat.

Els avenços de la tecnologia ensajudaran a aconseguir-ho, tot i lescrítiques dels detractors sobre ladesmesurada despesa que aques-tes investigacions puguin generar.Malgrat no ser més que una simpleutopia a hores d'ara, l'objectiu ésvital i lloable, ja que el futur delsnostres fills dependrà d'aquestafany.

El que no en tinc cap mena dedubte és que el nostre destí estàallí dalt, a l'espai, per això cadavegada que tinc l'ocasió m'entre-tinc admirant el firmament ontitil·len miríades d'estrelles.

Ramon Gonzalez

Sant Carles de la Ràpita

Espai sideral

Cartes dels lectors

Han estat mesos d’espera.Mesos de rumors, decomentaris sense direcció ide propostes sense respos-ta. Finalment, ha hagut unprincipi d’acord entre elsdos clubs asconencs. Unabona notícia, com a mínimbaix el meu punt de vista.I és que penso que ens hemde deixar d’orgulls i d’histò-ries i hem de ser positius.De fusions se n’han conegutque han estat fructíferes, vaser el cas del Remolins i delBítem, dos clubs que tira-ven a desaparèixer i que,amb la unió, han mantingutviva la flama i conservenuna entitat que està mésconsolidada a la Primeraregional.També n’han hagut d’altresembrionàries i que mai hanpassat d’aquí. Es el cas delDeltebre i de la Cava. No hiha acord i sembla, des de ladistància, que serà compli-cat que pugui haver-ne.I ara, davant de la possibili-tat de que hi hagi clubs quepuguen no tenir directiva,s’està especulant amb d’al-tres fusions que poden sal-var el futbol a més d’unpoble de la Ribera.La veritat és que és la millorsolució si no n’hi ha unaaltra. Cal pensar amb laforça que poden agafar dosclubs fusionats. En tot. Imés ara que no hi ha sub-vencions ni patrocinadors ique hem entrat en un espi-ral del que serà difìcil sortir.Per tant, és evident que tots

els pobles volen ser inde-pendents en tot, però en elplànol esportiu és una qües-tió que cal estudiar.Darrerament sento comen-taris de que si Ginestar iBenifallet també ho estanmirant. Seria beneficiós. Ipotser que no hi hagi unaaltra solució per cap delsdos pobles.Aquest és el camí. El casdel meu poble, Ascó, ésben diferent. Per què divisióa una mateixa localitat?La Joventut Esportiva haestat el referent i ha jugatanys a Preferent podentpujar a Primera catalana.Però ara ha sortit un clubque ha creat futur amb unaescola de futbol, té empen-ta i força. S’ha imposat elseny i penso que tots ple-gats en sortirem benefi-ciats, si hi ha bona entesa,amb un club únic i potentque, amb l’ajuda del’Ajuntament, ens pot donarmoltes satisfaccions.Agrair, per tant, la bonasolució final i desitjar, desdel Més Ebre, que els clubsque els hi pugui fer faltapensin amb aquesta possi-bilitat. Es ben bona i a lallarga pot repercutir deforma positiva per a tots elsaficionats. Jo, que no tinc cap interéspolític en cap sentit, emdecanto a que Ascó (ambels anys es veurà) hem fetun pas endavant important.

Un bon aficionat d’Ascó.

Una fusió a Ascó que ha debeneficiar a tots plegats

Cartes dels lectors

A favor: inversió de 500 milions d'euros, 2.000 llocs detreball indirectes i 500 de directes, ampliació del polígonCatalunya Sud, revitalització del port dels Alfacs, creaciód'una xarxa ferroviària interna entre el polígon i el port dels

A l f a c s ,potencia-ció de lacentral demercade-ries del ' A l d e a ,prestigi idinamitza-ció per alp o l í g o nCatalunyaSud.

En contra: implantació d'una industria suposadamentcontaminant, gran necessitat de recursos hídrics, neces-sitat d'ampliar el polígon fins a 300 hectàrees, malaimatge per al territori, afectació negativa a sectors coml'agricultura, la pesca i el turisme.A l'igual que en altres projectes d'interès general, la noti-cia del projecte d'instal·lació de la Foneria Gallardo alpolígon Catalunya Sud, ha generat reaccions de tot

tipus. Per una part, els grups ecologistes i una platafor-ma recentment creada, esgrimeixen argumentsmediambientals per tal de que no es porti a terme laindústria a les TE. Per contra, tota la societat socioe-conòmica de les TE en ple, s'ha manifestat clarament afavor de la indústria i ha reclamat un pla de reindustrialit-zació per a les TE amb inversions importants, que apro-pin el creixement industrial del territori a altres indrets deCatalunya.El que està clar és que en uns moments tant delicats,econòmicament parlant per al territori, el fet de tancarles portes a una inversió d'aquesta magnitud podriaconstituir una irresponsabilitat greu, que ben segur con-tentaria a altres polígons veïns interessats en una de lespoques iniciatives importants a hores d'ara a nivell esta-tal. Dit això, tampoc estaria bé que els moviments eco-logistes preocupats pel medi ambient, baixessin la guàr-dia a l'hora de definir amb claredat els estàndards dequalitat ambiental mínims, respecte a la possible emissióde partícules de metall ó altres elements nocius a l'aire.Els que han de decidir, han de prendre bona nota, tantdels arguments favorables com dels contraris, i final-ment actuar en el benefici general del territori i la pobla-ció, tot prenent les mesures necessàries, per aconse-guir les mínimes repercussions negatives possibles.

Tota la societat socioeconòmica de lesTE en ple, s'ha manifestat clarament afavor de la indústria i ha reclamat unpla de reindustrialització per a les TEamb inversions importants, que apro-pin el creixement industrial del terri-tori a altres indrets de Catalunya.

Editorial

Foneria Si, Foneria No.

DIVENDRES 3DE JULIOLDE 2009 3

diarimésebreen portada

www.mesebre.catwww.mesebre.cat

Els principals agents socio-econòmics de les Terresde l'Ebre tornen «a ferpinya» per defensar un pro-jecte que consideren mésque positiu per al desenvo-lupament del territori. LaCambra de Comerç deTortosa, el ConsellEconòmic i Social de lesTerres de l'Ebre,l'Associació d'Empresarisde les Comarques de l'Ebre(AECE), PIMEC Montsià, iels sindicats UGT, CCOO iUSOC, han decidit fer unfront comú per reclamar algovern de la Generalitat unpla de reindustrialització pelterritori i no es descarta laconvocatòria de mobilitza-cions per reclamar inver-sions que elevin l'índex decreixement industrial de lescomarques ebrenques. Elsparticipants a la reunió hanaprovat el manifest “Enfavor de la inversió indus-trial a les Terres de l'Ebre”. El manifest considera que“les Terres de l'Ebre neces-siten un veritable impulseconòmic que les porti,d'una vegada, a poder gau-

dir de les mateixes condi-cions competitives d'altresindrets del nostre país”. Amés, es fa referència a queel projecte d'implantaciód'una activitat industrialsiderúrgica al Polígon indus-trial Catalunya-Sud potsuposar una bona empentade la reactivació econòmicaen la mesura que compor-tarà, a més de la creaciód'un cinc-cents llocs de tre-ball directes i dos mil indi-rectes, la potenciació d'in-

fraestructures bàsiques,com la central de mercade-ries i el port dels Alfacs”. Enaquest sentit, els partici-pants a la reunió conside-ren que tots els pronuncia-ments, que s'han fet o esfacin en relació a aquestprojecte, són perfectamentlegítims i respectables i,per tant, no és la seva inten-ció entrar en conflicte oconfrontació en ningú quedefensi altres interessos.Ara bé, com agents socio-

econòmics és la seva obli-gació defensar, amb sub-jecció plena a la legalitat,els interessos econòmicsdel territori. També mani-festen que “per la magnitudi els efectes que comporta,el projecte d'implantaciód'una activitat industrialsiderúrgica al Polígon indus-trial Catalunya-Sud ha deser considerat d'interèsgeneral per la reactivacióeconòmica del territori i,per tant, valorem molt posi-

tivament l'ampliació delPolígon Catalunya-Sud, enquant permetrà l'establi-ment de grans activitatsindustrials, com la de lafoneria”. L’alcalde de l’Aldea, DaniAndreu, s’ ha pronunciat aMés Ebre sobre l’accepta-ció del projecte. L’Aldea ésel municipi més pròxim a laconstrucció de la foneriaGallardo, i Andreu, hacomentat la seva satisfac-ció que tots els agents del

territori apostin pel futur icreixement industrial de lesTerres de l’Ebre. «En el con-text que estem de crisi, onel sector primari no estroba en bons moments, ésprimordial fer una apostaconjunta i caminar de la màper aconseguir aquestresurgiment econòmicebrenc». Andreu també haafegit que indústries aixíson les que faran gran elterritori. Unes indústriesrespectuoses amb el mediambient i que, en cap cas,serien implantades sino escomplís escrupulosamentla normativa ambiental.L’oposició dels grups ecolo-gistes i la plataforma veïnalde l’Aldea són les principalsveus contràries que hansorgit en contra del projec-te. Recordem les paraulesdel responsable deSEO/Birdlife al Delta del’Ebre, Ignasi Ripoll, que afe-gia la setmana passada que«es tracta d’un tipus d’in-dústria que ens fa moltapor, ja que emetrà partícu-les de metall a l’atmòsferaque posaran en perill l’agri-cultura, la ramaderia, lapesca i el turisme delDelta». Tampoc de moment laPlataforma s’ha pronunciatni ha demanat consens alseu alcalde; però DaniAndreu ja ha manifestat que«qualsevol preocupació veï-nal serà ben atesa per partde l’administració».

«En favor de la inversió industrial a les Terres de l’Ebre»

Davant les veus oposi-tores al projecte de lafoneria de Gallardo alpolígon industrial Cata-lunya Sud...

Els Agents Socioeconòmics del territori aproven un manifest amb aquesta causa comuna

No es descarten noves mobilitzacions si la Generalitat no aposta pel creixement de les comarques ebrenques

TG

Els principals agents socioeconòmics del territori han decidit fer un front comú.


terres de l’ebrediarimésebre4

Avui ha estat l’últim diadel convergent AndreuMartí com a president delConsell Comarcal del BaixEbre. Aquesta deixa pas al'alcalde de l'Aldea, DaniAndreu (ERC), tal com vanacordar fa dos anys.Martí ha fet balanç delsdos anys que ha estat alcapdavant de l'enscomarcal i ha destacatque després de l'estiusortirà a concurs elmodel de gestió del cen-tre de recuperació d'ani-

mals, que s'emplaçarà aTortosa i tindrà capacitatper a 150 gossos i 100gats. També es va referira les actuacions ques'han fet en matèria depromoció econòmica iturística, com ara la millo-ra dels túnels de la viaverda i la rehabilitació deles estacions de Benifalleti Aldover. Finalment, varecordar que un 90% delsacords de ple s'han acon-seguit per unanimitat.Aquesta mateixa línia deconsens i diàleg és la quevol mantenir el nou presi-dent Dani Andreu. Aquestaccepta el repte ambil.lusió i amb ganes deseguir projectant el

Consell Comarcal del BaixEbre com un ens corpora-tiu reivindicatiu. Entre elstemes més importantssobre la taula, es troba eltema «històricament»pendent al territori ebrencde les infraestructures.«Es seguirà administrantdegudament els recursosentre la ciutadania i esseguiran fent les gestionsoportunes perquè es tan-quin, d’una vegada pertotes, els projectesoberts a les Terres del’Ebre». El canvi s’ha fetefectiu aquest mateixdivendres, i a partir d’a-vui, doncs, el Consellsegueix treballant peròamb nou president.

Dani Andreu, President del ConsellComarcal del Baix Ebre els pròxims dos anys

Desprès de dos anysde presidència al Con-sell Comarcal del BaixEbre, Andreu Martídeixa pas a l’alcaldede l’Aldea, Dani An-dreu.

Agafa el relleu en el càrrec al convergent i alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí

REDACCIÓ

L’Alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, serà president del Consell Comarcal delBaix Ebre els pròxims dos anys.

Cedida

Dinou espectacles d'ani-mació de teatre decarrer, quinze especta-cles itinerants musicals,cinc d'aforament limitat ipagament, sis campa-ments, i disset tavernes,són les grans xifres de laXIV Festa delRenaixement de Tortosaque se celebrarà del 23al 26 de juliol. A part deles novetats ja anuncia-des com la incorporaciódel call jueu com a espaide la Festa, també s'haprevist la reestructuracióde la marxa dels trastsque es farà a la plaça del'Ajuntament en un nouformat.

Comte enreraper la XIV Festadel Renaixement

La Plataforma enDefensa de l’Ebre ha pre-sentat la IX PiraguadaPopular en Defensa del’Ebre, que tindrà lloc elproper diumenge 12 dejuliol. L’objectiu, aproparel màxim de persones alriu. La quota d’inscripcióés de 15 euros per per-sona amb embarcacionsa rem, 20 euros a motor,i 10 euros més pel dinar.Els tiquets es podencomprar del 6 a l’11 d’a-quest mes al mercat i al’oficina de turisme deTortosa. La concentracióserà a Xerta.

IX PiraguadaPopular enDefensa de

l’Ebre

Aquest passat diven-dres 26 de Juny va tenirlloc a l'Aldea la inaugura-ció de la nova Llar d’

infants Municipal a càrrecdel conseller d'Educacióde la Generalitat deCatalunya, ErnestMaragall. A l’acte també hivan assistir, entre d’altresautoritats, l’alcalde DaniAndreu, la Regidorad'Educació, Ada Bedòs i la

Directora general del'Onada Bressol, MariaCinta Pascual. La inaugu-ració va representar el tretde sortida i posada en fun-cionament d'un dels equi-paments més necessarisa la població. L’OnadaBressol representa un nou

sistema de gestió, laPlataforma de Serveis,que li permet ofertar fins a

vint serveis per atendre demanera integral les neces-sitats de famílies i infants.

L’Onada Bressol, atenció alsinfants de 0 a 3 anys

Posada en marxa de la nova llar d’infants a l’Aldea

REDACCIÓ

Diàleg, consens i unitat d’acció, les treslínies a seguir en els pròxims 2 anys depresidència al Consell del Baix Ebre

Dani Andreu, Alcalde de l’Aldea


diarimésebreterres de l’ebre

www.mesebre.cat

D'aquesta manera, s'haformalitzat la renovaciódel primer protocol signatel 2004, amb l'objectiu deredefinir un model d'actua-

ció coordinada entre totesles instàncies implicades ala demarcació de lesTerres de l'Ebre per tal demillorar-ne la coordinació iafavorir sense minves deles garanties processals,assistencials i de protec-ció dels infants i adoles-

cents. Els canvis més des-tacables respecte el proto-col anterior serien l'e-xistència del RUMI (regis-tre unificat), la incorpora-ció de recursos abans ine-xistents (com és el centred'acollida i l'equip d'urgèn-cia), la incorporació d'un

número telefònic d'urgèn-cia i una unitat centralitza-da d'atenció 24h, la siste-matització de la sospita (adiferència de l'anterior,ara s'activa el protocol), laincorporació dels Mossosd'Esquadra il'Administració Local

(Consells Comarcals iAjuntaments de més de20.000 habitants) i laconstitució d'unaComissió Tècnica, decaràcter més operatiu. Elscasos de maltractamentsde menors denunciats enels mitjans de comunica-ció i l'increment d'aquestscasos han provocat unaprogressiva consciencia-ció davant d'aquesta reali-tat social i consegüentnecessitat de protegir elsubjecte jurídic més vulne-rable d'aquests abusos.Per tant, la finalitat essen-cial del Protocol és la pro-tecció de la infància i del'adolescència davant lesdiverses situacions de riscen les quals es poden tro-bar i que poden generardiferents tipus de maltrac-taments: físics, psíquics,sexuals, de desatenció...,definitis tots en el proto-col.

Menors més protegits

El delegat del Govern,Lluís Salvadó, acom-panyat dels directorsterritorials de Justícia iAcció Social i Ciutada-nia, Federico Diego iAdam Tomàs, han pre-sidit aquesta setmanala signatura de Proto-col bàsic d’actuacionsen casos d’abusos se-xuals i altres maltrac-taments a infants iadolescents de les Te-rres de l’Ebre.

Signatura del Protocol bàsic d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres tipus de maltractaments

REDACCIÓ

Nou model d’actuació coordinada entre totes les instàncies implicades de les Terres de l’EbreCEDIDA

L'Ajuntament de Deltebreha posat en marxa l'es-pai web AfterSun l'agen-da de l'estiu a Deltebre ique servirà per difondre,via internet, totes lesactivitats que s'organit-zen des de l'Ajuntament.El nou espai web(www.deltebre.org/after-sun) estarà en funciona-ment elsmesos de juliol i agost is'anirà actualitzant periò-dicament per afegir lesnoves activitats que s'or-ganitzin. També tindrà unlloc a la xarxasocial Facebook per tald'anar recordant cadaactivitat programada.

Espai webAfterSun, a

Deltebre

Agents dels Mossosd'Esquadra de l'Àrea Re-gional de Trànsit (ART) deles Terres de l'Ebre hanendegat un dispositiu detrànsit per reduir la sinis-tralitat a les vies de la de-marcació on es produei-xen més accidents, quesón la C-12 (Eix de l'E-bre), la N-340 i l'autopis-ta AP-7. Aquestes tresvan concentrar el 47%dels accidents del 2008.L’operatiu té una vigènciade quinze dies, del 23 dejuny al 7 de juliol, inclo-ent-hi l'operació sortidade vacances dels dies 30de juny i 1 de juliol.

Carreteresebrenques més

segures

Tal com anunciàvem lasetmana passada,desprès de dos mesos deveda, els pescadors del

litoral tarragoní han tornata sortir a la mar sota lesmesures del nou pla deviabilitat elaborat per ladirecció general de Pescaper sanejar econòmica-ment la Confraria dePescadors de la Ràpita,que, recordem, acumula

un deute de més d’1 miliód’euros. Les mesures delsanejament passen peruna pujada de la quota deles embarcacions, del3,5% actual a un 5%,reducció d’un 20% el per-sonal, i presència d’unvigilant de Ports de la

Generalitat que controlaràque tot el peix es comer-cialitze a travès de la llot-ja. També s’estudia la pos-sibilitat de cedir l’explota-

ció de les botigues devenda de peix de la Ràpitai Tortosa a una empresa.«No es tancarà, però pot-ser sí un traspàs».

Els pescadors de Sant Carles dela Ràpita hauran de pagar més

La junta gestora presenta el pla de viabilitat de l’entitat

REDACCIÓ


terres de l’ebrediarimésebre6

El PACMA basa la sevadenúncia en l'incompli-ment de la Llei deProtecció dels Animals,pel fet d'haver-ne celebratexhibicions de bous cap-llaçats i embolats, amb lacol·laboració i suport delpropi ajuntament, foradels terminis que estan

legitimats tradicional-ment. El PACMA ja va recó-rrer la resolució, en el seumoment, del delegat delGovern i, posteriorment,va presentar recurs dereposició i d'alçada davantla Direcció General de

Jocs i Espectacles.Davant la resolució negati-

va d'aquests recursos, elPACMA ha decidit portar a

via judicial la celebraciód'aquest congrés. MÉS

EBRE s’ha posat en contac-te amb l’alcalded’Amposta, Manel Ferré, iaquest ha explicat haber-se assabentat de la noticiapel Delegat del Govern ales Terres de l’Ebre, LluísSalvadó. Ferré ha comen-tat que estan més quetranquils davant la denún-cia presentada perquè elCongrès es va dur a termecumplint totes les normes«escrupulosament». «No entenem ara el per-què d’aquest fet i a aques-tes altures, ja que elCongrès va transcòrrer enabsoluta normalitat, ambles actes dels veterinaris isense cap tipus d’ inci-dents». Ferré també ha recalcatque aquest fet no veuràafectat el calendari de fes-tes majors i bous a la ciu-tat d’Amposta i a la restade territori.

Bous sí o Bous no? El PACMA encetauna nova lluita al territori

El Partit Antitaurí Contrael Maltractament Animal(PACMA) ha portat elGovern de la Generalitatal jutjat contenciòs ad-ministratiu nº9 de Barce-lona denunciant el 5èCongrès Nacional deBous de Corda celebratels dies 4,5 i 6 de juliolde 2008 a Amposta.

El Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal ha denunciat el Congrès Nacional de Bous de Corda

REDACCIÓ

La festa dels bous a les Terres de l’Ebre, la polèmica està servida.

Cedida

La Universitat Rovira iVirgili (URV) ha adjudicataquesta setmana lesobres del Campus del'Ebre, al barri deRemolins a Tortosa. Aixího ha anunciat el vicepre-sident del Govern, JosepLluís Carod-Rovira, des-prés de la reunió delConsell del'Administració de laGeneralitat a les Terresde l'Ebre. Carod ha deta-llat, a més, que l'empre-sa adjudicatària s'hauriacompromès a reduir eltermini d'execució d'obradels 24 mesos inicialsfins als setze.

Adjudicades lesobres del campus

de la URV

La cadena americana d'-hamburgueseries implan-ta un dels seus establi-ments a Tortosa. Serà dela modalitat McAuto, quees caracteritza perquè lacomanda i la recollida delmenjar es realitza des del'interior mateix dels vehi-cles. Estarà situat entrela carretera C-42 i el ca-nal de l'esquerra, en unsterrenys que ocupen3.432 metres quadrats.El proper 9 de juliol es fa-ran les proves de selec-ció de personal al teatreAuditori Felip Pedrell deTortosa.

McDonald’s aTortosa en la

modalitatMcAuto

Els dies 3, 4 i 5 de julioltindrà lloc a Campredó lacelebració de la Fira alCarrer que inclourà en l'edi-

ció d'enguany tres apartatsmonogràfics. La fira, que ja ha tingut dosedicions precedents, elsanys 2006 i 2007, va ofe-rir, en el seu moment, unamostra d'artesania amb laparticipació d'expositorslocals i d'altres indrets de

les Terres de l'Ebre. Aquestany 2009 l'AssociacióCultural Soldevila iCampredó Actiu -amb lacol·laboració del'Ajuntament de Tortosa, laGeneralitat de Catalunya i laDiputació de Tarragona- tor-nen a portar al carrer

aquesta activitat, enfocadaara cap a un conceptemonogràfic que englobaràtres grans apartats:Mestràlia Fira de Luthiers,dedicada als instrumentsmusicals catalans cons-truïts artesanalment. Amb el suport d'Artesaniade Catalunya, es farandemostracions del treballdels luthiers o artesans queels manufacturen i hi pren-dran part escoles de músi-ca tradicional i tallers dedanses; Curt Redó, aques-ta mostra de curtmetrat-ges, que assoleix enguany

la seva segona edició, téper objectiu mostrar el tre-ball de creadors locals i delterritori en l'àmbit del cine-ma; i [email protected], queneix a partir d'una sèried'activitats que es venenportant a terme aCampredó durant elsdarrers anys, com elCamprebloc, trobada deblocaires campredonencs id'arreu de les Terres del'Ebre. Hi participaran expositorsinformàtics, dissenyadorsde pàgines web, professio-nals del món de la imatge.

Aquest cap de setmana, la Firaal Carrer a Campredó

Mostres artesanals per gaudir fins al diumenge 5 de juliol

REDACCIÓ

Segueix en peu de guerra la lluita per partde les protectores en contra de lacelebració dels bous a l’Ebre

Parla el PACMA


diarimésebrepublicitat

www.mesebre.cat


terres de l’ebrediarimésebre

www.mesebre.cat

Aquesta permanent, resul-tant de l'acte unitari i mul-titudinari que es va realit-zar el passat 27 d'abril aGandesa en defensa del'opció catalana per l'A 68,està formada pels presi-dents de les CambresOficials de Comerç,Indústria i Navegació deReus, Isaac Sanromà, i deTortosa, José Luis Mora;els delegats territorials delGovern de la Generalitat alCamp de Tarragona,Xavier Sabaté, i a lesTerres de l'Ebre, LluísSalvadó; el president de laDiputació de Tarragona,

Josep Poblet, i els vicepre-sidents de representacióterritorial al Camp deTarragona, Joaquim Nin, ia les Terres de l'Ebre,Pere Panisello; els alcal-des de Reus, Lluís MiquelPérez, de Tortosa, FerranBel, d'Amposta, Manel

Ferré, de Móra d'Ebre,Josep Solé, i de Gandesa,Miquel Aubà; i els direc-tors dels serveis territo-rials de Política Territorial iObres Públiques aTarragona, JoaquimMargalef, i a les Terres del'Ebre, Antoni Sabaté.

L'alcalde de Falset, JesúsTorralba, ha assistit a lareunió en qualitat d'amfi-trió. La trobada ha servitper fixar el full de ruta queseguirà la permanent peraconseguir l'objectiu mar-cat. Les Cambres de Reusi Tarragona, que s'erigei-

xen en portaveus delcol·lectiu, seran les enca-rregades de tancar sen-gles entrevistes amb elMinistre de Foment i ambel Conseller d'ObresPúbliques de la Generalitatque serveixi per transme-tre, al més al nivell, lesseves reivindicacions. Peraltra banda també s'hadecidit encarregar un estu-di d'impacte econòmic d'a-questa alternativa catala-na incidint sobre el poten-cial que pot tenir per dina-mitzar el territori. Tambés'encarregarà un estudid'impacte ambiental queserveixi per destacar lesvirtuts de l'opció catalana.En aquest sentit els res-ponsables de laPermanent han volgut des-tacar que el desdoblamentde la Nacional 420 fins aReus seria molt més sos-tenible des del punt devista mediambiental, tot elcontrari del que succeeixamb l'alternativa valencia-na, l'altra opció que aramateix té entre mans elgovern central a l'hora dedecidir aquesta sortida almar de l'A 68.

Constitució de la permanent deseguiment en favor de l’A-68

El castell de Falset vaser l’escenari de l’actede constitució de lapermanent de segui-ment a favor del traçatcatalà de la futura au-tovia A-68 que connec-tarà l’Aragó amb el Me-diterrani.

El traçat de l’autovia connectarà l’Aragó amb el mar Mediterrani

També es demana la connexió de la nacional 420 amb l’Eix de l’Ebre i el Port dels Alfacs

REDACCIÓ

Tots els assistents han destacat la importància de la reivindicació.CEDIDA

L’oficina del Síndic deGreuges va desplacar-se, fa pocs dies, aTortosa amb l’objectiud’apropar la institucióals ciutadans. La pro-blemàtica més greuoberta, ara per ara, a laciutat, el conflicte edu-catiu als IES, va sertransmesa a tot l’equip.El síndic de greuges,Rafel Ribó, va afirmarque es tracta d’un «con-

flicte molt greu» i va acu-sar de mala planificacióen la gestió administrati-va. Una quinzena dequeixes i consultes delsciutadans a l’IESJoaquim Bau i a l’IES del’Ebre van ser presenta-des; unes queixes queencara tardaran uns 15dies a rebre respostaperquè el tema, segonsRibó, es troba en fasede «diàleg». Qüestionstributàries, consum,medi ambient, contami-nació acústica, urbanis-me i conflictivitat laboralvan ser altres temàti-ques plantejades. La

darrera vegada que elsíndic havia visitat lacapital del Baix Ebrehavia estat al 2002,durant l’etapa d’AntonCañellas. L’any passates van portar a termeactuacions importantscom la protecció delsgats per part del’Ajuntament, o el pres-sumpte tracte vexatorid’un agent dels Mossosd’Esquadra a un ciutadà.Ribó no es va poderentrevistar amb l’alcal-de, Ferran Bel, per tro-bar-se de viatge a Israelper una reunió de laXarxa de Jueries.

Queixes i consultes presentadesal Síndic de Greuges

El conflicte deIs IES de Tortosa, sobre la taula

REDACCIÓ

El portaveu del PartitSocialista, Joan Sabaté,ha presentat aquesta set-mana al registre del’Ajuntament de Tortosa,una moció en defensa dela jota de les Terres del’Ebre. La moció, que espodria debatre en el pleordinari del 6 de juliol,sol.licita el reconeixementde la jota «com una mani-festació de cultura popu-lar i tradicional», en el con-text de les gestions per-què es declari també ofi-cialment la sardana«dansa nacional deCatalunya». Recordemque fa un temps, aquestamateixa moció fou presen-tada pel portaveu del PSCa l’Ajuntament d’Amposta,Antoni Espanya, en eltranscurs d’un ple al con-sistori de la capital delMontsià. Aquesta mociófou aprovada fa unes set-manes. Veurem ara elresultat a Tortosa.

Moció a favorde la jota

ebrenca i lasardana catalana

Dilluns va començar laMostra de Jazz deTortosa que es perllon-garà fins el proper 5 dejuliol. L'acte inaugural vatenir lloc a la plaçaBarcelona amb el con-cert de jazz de Bric aBrac i una baldanadapopular organitzada perl'Associació Plat i Gotamb la col·laboraciód'ONCE. A més, tambées va inaugurar l'exposi-ció de pintura “espiandoal sonido” de RicardoLópez Limón a l'HotelCorona de Tortosa. Entre les actuacions mésassenyalades del festival,destaca l'únic concert aEspanya que realitzarà elgrup nord-americà demúsica a capela TAKE 6,guardonat amb diversosGrammy. També actuarà Diego elCigala, amb una fusió deflamenco jazz i Just 4Fun.

Arrenca la XVIMostra de Jazz deTortosa fins al 5

de juliol


diarimésebresocietat

www.mesebre.cat

Segons Urbanisme,Rodríguez va demanar unallicència per a construir unmagatzem i aquest haviaconstruït segons ells unaunifamiliar. El propi afectatens comentava «nosaltresja ens havíem fet la idea,perquè portem sis anysbatallant». Però el que noés pensava en capmoment, aquest veí deDeltebre, que els veïns i elspolítics del municipi li dona-rien el suport que ha rebut,«estic molt agraït perquègràcies a ells de momentno han enderrocat elmagatzem», reconeixiaRodríguez. D'una banda,l'Ajuntament de Deltebre noha concedit a Urbanisme elpermís per enderrocar per

manca d'informació en ladocumentació tècnica. Iper l'altra banda, els veïnsja van començar a posarcarretes de matinada deldimecres per tal d'evitarque les màquines hipoguessin accedir.Joan Rodríguez continuadefensant que la construc-ció és un magatzem agrí-cola, i no un habitatge uni-familiar com diu Urbanisme«el magatzem d'unifamiliarno té res, ha estat el nota-ri, hi ha fotos que demos-tren que no s'utilitza comhabitatge». Però semblaser que Urbanisme no hiestà d'acord, de fetRodríguez es queixava queel dimecres mateix, vaintentar dialogar amb l'ad-vocada que porta el casdes d'Urbanisme quetambé hi era present en elmoment en què suposada-ment s'anava a dur a termel'enderroc i aquesta «noem va voler escoltar». «Aram'afronto a 18 mesos depresó, una multa de 24eurosÛ mensuals durantdos anys i a l'embargamentde la terra». El veí reconeixque es va excedir en l'alça-da i amplada del magat-zem però està disposat a

adaptar-se a les mesuresque fixa la normativa. Tot il'aturada, el director gene-ral d'Urbanisme, Pere Solà,comentava «Serem impla-cables» sobre la decisiód'enderrocar la construc-ció del veí de Deltebre. Malgrat l'oposició veïnal,Solà ha deixat clar que elmandat judicial es complirà

en el termini d'un mes. «Nopodem autoritzar magat-zems agrícoles que estransformen en habitatgesperquè va en contra de lallei», ha manifestat. Per últim, Urbanisme hainformat que aquest cas noés l'únic i l'Administració had'alliçonar sobre el que noes pot fer.

Recolzament massiu a un veí del Delta

Aquest passat dimartsa les 18 hores el veí deDeltebre, Joan Rodrí-guez, rebia la notíciaque el dimecres pelmatí li enderrocarien elmagatzem agrícola perno complir la normati-va que dictamina Urba-nisme.

Joan Rodríguez continua defensant que la construcció és un magatzem

DM

Interior i exterior del magatzem que es vol enderrocar a Deltebre.

Cedida

La Batalla de l'Ebre, entre eljuliol i el novembre del 1938,va enfrontar més de 200.000soldats dels bàndols repu-blicà i franquista i lesCamposines es va caracterit-zar per ser un punt neuràlgicde comunicacions, cosa que

va convertir aquesta zona enobjectiu de bona part de lesofensives franquistes. Arasetanta anys després la reti-rada d'explosius que hi ha enel subsòl és un treball previ iimprescindible per urbanitzarels terrenys del futur Sectord'Activitat Econòmica de laTerra Alta i la Ribera d'Ebre.El Consorci urbanístic de lesCamposines, està format perINCASÒL (Institut català delSòl) i els municipis de laFatarella Corbera d'Ebre,Gandesa, Batea, Bot,Caseres, Móra d'Ebre i Vilalbadels Arcs. L'empresa adjudi-cataria del desminatge, téprevist en una primera fase,

realitzar els treballs de pros-pecció, que s'executaran entot l'àmbit de la superfícievariant el sistema de detec-ció en funció de la orografiadel terreny. Els equips delocalització són aparells d'altaprecisió, anomenats gradiò-metres, que registren les ano-malies magnètiques genera-des per la presència d'objec-tes metàl·lics enterrats.Aquests treballs tindran uncost previst de 299.715euros.Per últim, cal destacar queen cas de detecció de despu-lles humanes, s'aplicarà laLlei sobre la localització iidentificació de les personesdesaparegudes durant laGuerra Civil i la dictadura fran-quista, i dignificació de lesfosses comunes, aprovadapel Parlament el passat 17de juny. El text preveu que ladescoberta de restes dedesapareguts durant la

Guerra Civil o la dictaduras'haurà de comunicar a laGeneralitat perquè adopti lesmesures adients per a la sevapreservació.

Retirada d’explosius a les Camposines

Aquests treballs tindran un cost de 299.715 euros.

REDACCIÓ

Un 28 de juny de 1969, naixel Dia de l'Orgull Gai, quanaquests és van amotinar irevoltar per tal de resistir-sea la repressió a la que erensotmesos i a ser arrestatsper la seva orientació sexual,en una “redada” policial rea-litzada al local Stonewall Innde Nova York freqüentat perhomosexuals. Des de llavorses venen celebrant diversosactes arreu de món per talde reivindicar la seva lliber-tat. Des d'aquell momentaquesta diada serveix perreclamar la total normalitza-ció legal, social i moral delfet homosexual. A l'Ebre,l'Associació l'Armari varenorganitzar el 1r 28 de juny enla història del territori l'any2005, a Alcanar, i el 2006 a

Amposta. I en l'actualitat,L'Associació de Gais iLesbianes de les Terres del'Ebre i el Casal PopularPanxampla van organitzardiverses activitats. “la gentencara no respon, segueixtancada dins de l'armari per-què no volen ser reconegutsi així no ajuden al col·lectiu a

fer força”, admetia el presi-dent de l'Associació,Federich Sancho. Els actesvan començar el dijous 25de juny amb la penjada d'unapancarta al monument feixis-ta que hi ha al riu Ebre al seupas per Tortosa on es podiallegir: homofòbia és feixis-me.

L’orgull de ser Gai“La gent...segueix tancada dins de l’armari”, Sancho.

DM

Aquest passat dimarts enComissió, el diputat alCongrés per ERC,Francesc Canet, formula-va diverses preguntes a laministra de Medi Ambient,Rural i Marí del governespanyol, Elena Espinosa,relacionades amb la plan-ta marina del projecteCastor. En concret i respo-nent a la pregunta formu-lada per Canet sobre laprevisió temporal que téel Ministeri per emetre ladeclaració d'impacteambiental del projecteCastor, la ministra va con-testar que la declaració és

positiva i que està en tra-mitació per ser publicadaal BOE. D'altra banda Espinosa nova respondre a altres pre-guntes relacionades ambel projecte del magatzemde gas, com les que feienreferència a les coordena-des geogràfiques i quepodrien afectar a com-petències de laGeneralitat de Catalunya oen quins termes i terminispensava donar resposta ales conclusions, mesures idemandes que fixa l'infor-me, d'agost de 2008, dela Direcció General dePolítiques Ambientals iSostenibilitat delDepartament de MediAmbient de la Generalitatde Catalunya sobre el pro-jecte.

Resposta positiva i en tramitació.

DM

Federich Sancho, president de l’Associació.cedida

Canet pregunta iEspinosa respòn

Aquesta zona de LaFatarella, torna a sernotícia.

70 anys després

Ubicació del futur Sectord’Activitat Econòmicadel Territori.

Les Camposines

L'administració deloteria número 3 deTortosa, situada l'avin-guda Cristòfol Colom,al barri de Ferreries,va repartir dissabte 27de juny un dels premisprincipals del sorteigde la Loteria Primitivad'aquesta setmana. Labutlleta, premiadaamb 99.880 euros, ésuna de les quatre desegona categoria ques'han registrat al con-junt de l'Estat, enhaver encertat cincnúmeros de la combi-nació guanyadora mésel complementari. Laresta van ser segella-des a Toledo i Madrid.La combinació guanya-dora va ser la formadapels números 1, 22,23, 36, 43 i 45, mésl'11 com a comple-mentari.

La Primitivatoca a Tortosa,

Toledo i Madrid


esportsdiarimésebre

www.mesebre.cat

A Figueres no guarden moltbon record del pas de l’em-presari que, amb la firmaMiapuesta, va instal.lar-se alclub gironí. No obstant, vaser el primer pas. I desprésn’han hagut dos més: aCastelldefels i a Vilajuïga. Iara hem viscut un possibleintent a les Terres de l’Ebre.El Benifallet, en plena crisidirectiva (ha inscrit l’equipperò encara no té cap junta,n’hi ha previsions de que n’hihagi), s’ha trobat amb unasorpresa.Un suposat representantd’un grup d’empreses barce-loní va trucar al vicepresio-dent Josep Faneca i al presi-dent Josep Lluís Poley (tots

dos sortints) interessant-se iposant preu a la plaça delclub benifalletenc a Segona. Segons Poley, «vam trobar-ho molt estrany però ens vaposar una quantitat i, al diasegüent, una altra superior.Ens parlava d’una fusió i de

que el nou equip fusionatjugaria a Barcelona, aSegona regional. Li vamcomentar que n’havíem deparlar en una assemblea desocis però que la meua opi-nió inicial era que no ho veiaclar i menys per unir-nos

amb un club a Barcelona».El president sortint del CFBenifallet assegura que nos’ha sabut res més d’aques-ta persona i que «ha estatuna qüestió sorprenent pelplantejament. Semblava unabroma però ens van infor-mar de quants diners hihavia pel mig i que volienuna resposta».La suposada compra que esvolia fer no té sentit, semprei quan no es jugui (amb unnou club fusionat) aBenifallet. No té viabilitatperquè no es pot canviar dedemarcació en un cas comaquest (cadascuna té un plade competicions fixat). Peròno deixa de ser una notíciacuriosa.També hem pogut saberque un representant d’ungrup d’empreses s’ha pogutinteressar per poder com-prar la plaça del Pomar(Badalona). Serà casualitat?Es la mateixa broma o pot-ser hi ha algú que reialmentvol comprar una plaça d’un

club?. Sigui com vulgui, l’a-fer és interessant. De totes maneres, la situa-ció del CF Benifallet no can-via. Continua sent del totincerta, sense directiva. Esbusquen solucions però finsara cap d’elles s’ha concre-tat.

Es compra la plaça d’un club?

En els darrers anyshem conegut el cas delMiapuesta. Primer a Fi-gueres, després a Cas-telldefels i al final a Vi-lajuïga.

ACTUALITAT

El president del CF Benifallet rep la trucada d’un empresari interessat en comprar la plaça de l’equip

M.V.

Va manifestar que eraper a fer una fusió iportar l’equip a laSegona regional deBarcelona, un fet que noté viabilitat

De Barcelona

D’altra banda, elBenifallet s’ha inscrit ala competició peròencara no té juntadirectiva. El tema estàcomplicat.

Sense directiva

Ho he comentat en di-verses ocasions. Famés d’un any i mig, enuna entrevista a JoaquimRoda, president de la UERemolins-Bítem, vaig re-cordar-li un comentarique, a la vegada, haviafet uns anys abans enuna altra entrevista. Ro-da va dir que no tarda-riem a veure com clubsmodestos del nostre fut-bol portarien les claus al’Ajuntament davant d’unbuit directiu existent.

Tot plegat, aquell co-mentari inicial de Rodava ser fa uns quatreanys. Recordo que se’nva parlar molt entre elsaficionats. Alguns consi-deraven que era pessi-mista i molt dramàtic.

Doncs bé, serà l’expe-riència de Joaquin Roda(més de tres décadesde vinculació directiva) oel seu instint però va en-certar-ho de ple.

I ho estem veient. Hiha clubs que tenen pre-vist o que volen portarles claus a l’Ajuntament.I pot haver-ne algun mésen els propers dies.

«No em pensava queel tema de la crisi seriatan greu, però la veritatés que està condicio-nant molt més del pre-vist», deia Roda el da-rrer dia que li vaig parlar.

Pessimisme? No. Rea-lisme en tot cas. I ara s’i-nicien especulacions defusions entre pobles perpoder salvar els clubsde futbol. Això no pintabé per ningú. Esperemque quan canviï la situa-ció general no siguimassa tard per l’esporten general.

Joaquim Roda vaavançar-ho

L’opinió de Michel

La setmana passada vamavançar que Angel Rangel es-tava a un pas de poder fer elsalt a la Premier League. ElSwansea, el seu equip actual,no va estar per la labor de ne-gociar (el rapitenc té contrac-te en vigor) i va considerar-lointransferible. No obstant,després de parlar-ho amb elsseus representants, va acce-

dir a fixar una clausula de res-cisió. En primera instància eraprohibitiva, però amb els diesha pogut reduir-se i està mésprop de la quantitat que elclub anglès de la Premier ofe-reix per Angel Rangel.

Tot està pendent d’un darrerreajust del Swansea i un acordentre totes les parts.

El club gal.lès ha manifestatque Angel és un jugador molt

estimat i que interessa. En qualsevol cas, el rapi-

tenc té ganes de progressar ifer el salt. Malgrat això, calconsiderar les opcions que po-den existir de que al final no hihagi entesa entre els dosclubs i que hagi de continuarjugant amb el Swansea, unany més. La setmana vinentesperem poder informar ja dela resolució de l’afer.

Angel haurà d’esperarEl Swansea ha acceptat negociar però encara hi ha distàncies

REDACCIÓ

SALT A LA PREMIER

Una acció d’un partit del Benifallet, d’aquesta temporada.PF

El CF Ginestar tampoc témassa clar el seu futur direc-tiu. O potser sí: no té junta. I,segons fonts consultadesahir dijous, no hi havia cap al-ternativa ni cap persona inte-ressada en agafar el relleu.

Batiste Bru, un dels direc-tius que més anys portava ique era un dels pilars del club

de la Ribera, no continuarà. Ara tot són especulacions i

període d’espera. No obstantaixò i amb la manca de suportque, com en altres indrets, tél’entitat d’empreses i patroci-nadors, el futur és bastantgris.

Una situació que no és no-va i que ja comença a sermolt actual.

Futur molt incert aGinestar

No apareix junta directivaREDACCIÓ

MES PROBLEMES PER FER DIRECTIVA


diarimésebreesports

www.mesebre.cat

José Luis Tarrazona, presi-dent del CF Amposta, sobrela situació dels dos joves ju-gadors, opina que «en el casde Pitarque és veritat queens va dir que esperava lapossilitat de tenir una ofertade la Segona B però que sihavia d’anar a un Tercera di-visió, preferia quedar-se al’Amposta. No obstant, en elde Becerra no ha estat així.Fins i tot ha comentat acompanys meus que prefe-reix anar a la Pobla o alReus, perquè tenen més ni-vell, que no pas seguir ambnosaltres».Tarrazona afegeix que «ésun menyspreu al nostre clubi, lògicament, estem disgus-tats. Aquest jugador ha ex-plotat enguany perquè l’Am-

posta li ha donat l’oportuni-tat de poder fer-ho. Calagrair la seua millora i es-forç però també ha de valo-rar més al club».

L’Amposta es manté fermen què els dos joves juga-dors podrien no tenir cabu-da a la plantilla. Segons Ta-rrazona, «tenim dos

jugadors per tancar la planti-lla. Un és Manel Puig, queestà de viatge i fins que tor-ni no en podem parlar, i l’al-tre és un davanter que s’ha

d’acabar de confirmar. Siconcretem això, la plantillaja estarà enllestida. Ho te-nim clar».

Malgrat això i en base a

les paraules del president,Pitarque podria arribar a te-nir possibilitats de seguir al’Amposta «si es manifestaaviat, tal com ens ha comen-tat». Però amb Becerra s’in-tueix que poden haver-himés dificultats.

Per tant, el futur de Bece-rra i Pitarque sembla lluny,en aquests moments.

D’altra banda, els joves ju-gadors cal dir que, amb laseua edat i amb la tempora-da que han efectuat, espe-ren la seua oportunitat defer un salt, un fet que éscomprensible. I, a més, éspossible que no s’hagin sen-tit valorats amb la propostaque els hi ha fet l’Amposta ique, segons hem pogut sa-ber, és bastant inferior a lad’altres equips de la catego-ria. Caldrà esperar però ahores d’ara hi ha unesdistàncies.

En els propers dies sa-brem com acaba la història iquina destinació tenen elsdiamants blanc-i-negres comaixí els va batejar MÉS EBRE

aquesta temporada.

El futur de Becerra i de Pitarquesembla estar lluny del CF Amposta

El futur de Josep Bece-rra i Jordi Pitarque, ahores d’ara, sembla es-tar lluny del CF Ampos-ta. Molt haurien decanviar les coses.

ACTUALITAT

El president José Luis Tarrazona creu que hi ha un «menyspreu a l’entitat», principalment en el cas de Becerra

REDACCIÓ

Jordi Pitarque i Josep Becerra, els diamants blanc-i-negres, com MÉS EBRE els va batejar durant aquesta temporada.ME

La Rapitenca ha fet tres fitxat-ges més. Un dels tres ja va avançar-loMÉS EBRE fa unes setmanes. Estracta del defensa central DavidGalindo, té 26 anys i s’ha for-mat al Saragossa i ha jugatamb Vila-real (amb qui va ser in-ternacional juvenil), a l’AlbaceteB (amb qui va pujar de Terceraa Segona B) i finalment ambl’Onda.Un altre dels fitxatges és Rober-to Garcia, un mitjapunta de 27anys que ha jugat amb el Be-

nicàssim, el Burriana, el Valen-cia B i l’Onda. I finalment, l’equip rapitenc ha in-corporat a Angel Villacampa ‘Vi-lla’, lateral esquerrà de 32 anysque ha defensat la camiseta del’At. Tarrazona, el Palamòs i elRoda, equip d’Albacete de laTercera divisió del que arriba ala Ràpita.

Tots tres s’afegeixen a les al-tes ja conegudes.

En un altre ordre de coses,esmentar que avui divendrestindrà lloc l’assemblea de socisdel club rapitenc, a les 21.30hores al Casal Cultural El Maset.

La Rapitenca incorpora aGalindo i Roberto, jugadorsque estaven a l’Onda També fitxa Villa, del Roda d’Albacete

REDACCIÓ

TERCERA DIVISIÓ

La junta directiva del Tortosaha informat que incorpora ala primera plantilla el jugadorMarc Benet, que estava alCambrils. Es un migcampistaformat al Nàstic, amb qui vajugar fins el juvenil.Així mateix, es confirma el re-torn, ja com a jugador fitxat,del davanter Alex Accensi,que la temporada passada(sent encara juvenil) va estarcedit al Roquetenc.En el capitol de renovacions,el tècnic Sergi Domènech

pot comptar ja amb José Ra-mon, el porter Franc Reolid iel lateral Sergio Pradas.

A aquestes s’han d’afegirles ja conegudes de les últi-mes setmanes: Subi, Mauri,Joseph, Quique i Xavi Anell.

Les incorporacions ja pu-blicades són: el porter AlexRódenas (Vilafranca), HéctorMéndez (Villalrabo), Borrull(Roquetenc), Alberto Diez(Amposta), Calafat (Catalò-nia) i Unai Egurbide (Rapiten-ca).

Segons les mateixesfonts, faran la pretemporada

Oscar Benet (Remolins-Bí-tem) i els juvenils Maikel iUbalde.

La plantilla no està tanca-da i cal dir que s’està treba-llant per acabar de perfilar laplantilla.

El Tortosa fitxa a Marc Benet (Cambrils)i confirma el retorn d’Alex Accensi,jugador que va estar cedit al RoquetencJosé Ramon, Franc Reolid i Sergio Pradas també han renovat

REDACCIÓ

PRIMERA CATALANA

Oscar Benet (Remolins-Bítem) farà lapretemporada amb elTortosa així com elsjuvenils Maikel i Ubalde

Faran la pretemporada

Avui divendres (21.30hores) es celebraràl’assemblea de socis alCasal Cultural El Maset,de la Ràpita,

Assemblea

A. Teixidó, tècnic de la Rapitenca.

12 diarimésebre

13diarimésebre

ebrediari

www.mesebre.cat 610

2033

25


esportsdiarimésebre

www.mesebre.cat

Més de 280 persones assisteixen a l’acte que va servir de cloenda de la temporada del club aldeà

Més de 280 persones van as-sistir-hi al sopar que serveixper tancar la campanya a laUE Aldeana. Tots els clubs fan la seua fes-ta per acomiadar la tempora-da, però la que celebra elclub aldeà té unes connota-cions especials pel sentimentpatriòtic que disposa.

L’acte va concentrar juga-dors, tècnics, delegats, pa-trocinadors, col.laboradors,president, directiva, familiarsi socis i aficionats del club.Una vegada més es va podercomprovar la força que tél’entitat que presideix Fran-cesc Rodriguez, per la quan-titat de gent que va moure.

Dani Andreu, Alcalde i exju-gador del club, va expressaren els seus parlaments elsentiment que genera el cluba la localitat i va demanar«unió» per tirar endavant enla mateixa direcció i per se-guir progressant. El presi-dent, Francesc Rodriguez, vaparlar d’anar més units i con-tinuar fent més fort el club iva agrair la col.laboració i eltreball de tota la gent vincula-da a l’entitat.

El directiu Ximo Cugat, unany més, va fer de presenta-dor i va donar l’encant neces-sari a l’acte amb el seu caris-ma. Ximo va destacar a tots

els jugadors del club «per ami són els millors» i va su-bratllar l’éxit de les noies. Eljuvenil femení ha estat cam-pió provincial i de Catalunya iel cadet també s’ha procla-mat campió provincial i ha es-tat cinquè de Catalunya.

Uns bons resultats que vantenir el seu reconeixement.Així mateix, com sempre, ca-da jugador, tècnics i delegatsvan tenir un record de la tem-porada, destacant les distin-

cions als més regulars, es-portius i golejadors. La junta,a partir d’aquesta setmana,ja treballa per la temporadavinent en la planificació detots els equips.

Del primer, que entrena An-ton Flores, dir que ja es co-neixen els fitxatges d’OscarMasdeu i Jonatan (AmpostaB) i Fidel (Ampolla). Carlos Al-bacar, Dani Fluixa, Castells,Oscar Magrinyà i Dani Iniestahan estat baixa.

«Visca la Unió Esportiva Aldeana»

La Unió Esportiva Alde-ana va fer dissabtepassat l’acte de cloen-da de la temporada.Com sempre, va sermultitudinari.

REDACCIÓ

Dani Andreu, Alcalde de l’Aldea, en els parlaments de l’acte de cloenda de la temporada de la UE Aldeana.Cedida

El juvenil femení ha estat campió provincial ide Catalunya de futbol-sala i el cadet, campióprovincial i cinquè de Catalunya.

Les dones triomfen

Antolí Ortiz, d’Antena Caro, va estar-hi a l’acte en representació del mitjà enel que treballa, sent el responsable del programa Esports 96.

Cedida

ACTUALITAT

Aquesta setmana, segonsfonts directives del club ull-deconenc, ja es pot confir-mar el fitxatge del tècnic Ro-gelio Figueres que,d’aquesta forma, torna al

conjunt del Montsià.La setmana passada, el

propi tècnic ens comentavaque hi havia un principi d’a-cord però que mancava aca-bar de concretar qüestionsde caire esportiu. Doncs,avui ja està tot aclarit i ja sé

sap quan l’entrenador co-mençarà la pretemporada.Concretament serà el dia 6d’agost.

El porter Oscar Carrasco,que era el tercer del primerequip de la Rapitenca i juga-va amb el filial, ha fitxat així

com Damià, que estava alSant Rafel. Jorge (Sant Jordi)i el porter Jonatan han estatbaixa i cal dir que renova lamajoria de la plantilla. AlbertArnau, que tenia altres ofer-tes, també continua. Choli,amb qui s’està parlant, ésqui falta per fer-ho.

El fet que renovi gairebétota la plantilla s’ha de desta-car. Tot i les dificultatseconòmiques de la tempora-da passada, els jugadors se-gueixen, una circumstànciaque també està passant a al-tres clubs de la comarca.

Rogelio Figueres entrenarà al’Ulldecona, la temporada vinentEl porter Oscar Carrasco (Rapitenca) també s’incorpora

REDACCIÓ

JA ESTA CONFIRMAT

Rogelio Figueres.

-Canal TE ofereix elsvideos dedicats, al pro-grama MÉS ESPORT, alsequips que han pujat decategoria o, en el casdel Catalònia, al que vajugar la promoció d’as-cens. Es poden veure a:wwwyoutube.com/user/canalte

-Estephane, jugadordel Remolins-Bítem, nocontinua al club de Bí-tem després d’arribar aun acord amb la juntaque presideix JoaquimRoda. Ha rebut diversesofertes però en el mo-ment del nostre tanca-ment encara no havia fit-xat amb cap equip.

-El Terrassa jugaràenguany el torneig MariàToha que organitza elRemolins-Bítem. Ho faràjuntament amb la Rapi-tenca, el Tortosa i l’e-quip amfitrió.

-El Catalònia ha con-firmat les incorpora-cions de Cosido (Torto-sa), Eugeni Del Cerro (laSénia), Mario (Vilalba) iAlbert (Sant Rafel). Os-car Rumense, que deixael futbol, Toni Calafat(Tortosa) i Marc Sales,que per lesió no pot se-guir jugant, són baixa.

-El Gandesa segueixpendent de la respostade German Inglès, juga-dor morenc que viu a lacapital de la Terra Alta.La possibilita existeix i siel jugador no rep unaoferta d’un club de Ter-cera divisió, podria fitxaramb un Gandesa que re-cupera a Bladé, desprésde la lesió, i que mantégairebé tota la plantilla.

-Els Reguers encarano té aclarida la situaciódirectiva. Aquesta set-mana ha hagut una reu-nió entre l’Ajuntament ila directiva. La famíliaRoca no està clar quecontinuï i caldrà esperarper saber si hi ha una al-ternativa a la localitat.L’equip s’ha salvat deldescens i està inscrit.

-José Luis Navarroseguirà entrenant l’Hor-ta. El tècnic d’Alcanyísté un principi d’acordamb la directiva que pre-sideix Alfredo Vives.

Breus


diarimésebrepublireportatge

www.mesebre.cat

Gestió dels residus de la comarca del Baix Ebre (Rebé)ENTREVISTA A DANI ANDREU, PRESIDENT DEL REBÉ

P: Fa dos anys que ocupa la presidència del Rebé. Des de la perspectiva deltemps, quina valoració en fa?R: Amb els resultats a la mà a data d'avui estem molt satisfets, tot i això la implemen-tació del nou sistema no ha estat fàcil. Domènec Tomàs, gerent del Rebé, ha viscut enprimera persona aquesta etapa prèvia a la implantació del nou sistema i segur que uspot fer palès el que ha representat aquest període.

Domènec: Realment no ha estat una tasca fàcil. Els inicis han estat molt durs donatque la nova contracta amb l'empresa de recollida entrava en vigor l'1 de gener del 2007i fins al juliol del 2008 no es va iniciar el canvi de sistema. Per tant, hi va haver un perí-ode transitori en el que s'estava executant la nova contracta tot i que amb el model ante-rior ja que la logística del nou sistema encara no estava a punt.

P: Quins aspectes d'aquest període transitori foren els més complicats?Domènec: La complicació principal van ser les dures negociacions amb l'empresa pertal d'acordar les condicions econòmiques i alhora ser conscients del salt econòmic quevaren patir alguns municipis pel fet de passar de contractes reprorrogats fins al límitamb preus extremadament barats a preus emmarcats al 2008.No obstant, tot aquest esforç s'ha vist recompensat tal i com avalen els resultats obtin-guts i la comarca del Baix Ebre ha donat un pas gegant en la recuperació dels residus,incrementant molt notablement la taxa de recollida selectiva.

P: Quins són els resultats a les poblacions amb el nou sistema de recollida?R: Amb uns mesos d'implantació del model cinc fraccions compacte amb sistema“easy”, a les poblacions usuàries d'aquest sistema, s'ha triplicat la recuperació dels resi-dus. A grans trets, els municipis “easy” tenen un comportament estàndard, partint d'un10% de taxa de recuperació viària han passat a superar àmpliament el 40%. Ha estat,per tant, un autèntic salt quantitatiu.No obstant, cal fer referència a la dues realitats coexistents a la comarca en aquestsmoments: els municipis amb model cinc fraccions compacte, amb uns resultats que par-len per sí sols; i els municipis que tenen una contenirització diferent, amb més conteni-dors de resta que de selectiva. Aquest darrer subconjunt l'integren els municipis deTortosa, Deltebre i l'Ametlla de Mar, que estan al voltant del 14% de recuperació viària.Aquest fet condiciona la taxa comarcal perquè són poblacions amb un elevat nombred'habitants. Així, a nivell comarcal, la taxa de recuperació viària és del 20% i la taxa de recuperaciótotal és del 30%, és a dir, afegint-hi les deixalleries i circuits específics de recollida.

P: Per tant, amb els resultats actuals, on es situa la comarca del Baix Ebre din-tre el context autonòmic o estatal?R: Sempre s'ha dit que en matèria de gestió de residus la comarca del Baix Ebre hapatit un retard històric. Gràcies a l'esforç dels meus antecessors, dels membres delRebé, d'alcaldes i regidors de l'àrea de medi ambient i de serveis, dels tècnics dels ajun-taments i tècnics de la casa implicats i a la col·laboració de l'Agència Catalana deResidus, i sobretot gràcies a l'esforç de la ciutadania, s'ha deixat enrera aquest retard.Encetem una nova etapa amb més mitjans i els nostres reptes han d'anar encaminats aoferir als ajuntaments un servei de major qualitat, estendre el model compacte de formaglobal a la comarca, augmentar la qualitat dels materials recollits i realitzar campanyesde sensibilització de forma continuada.

Hi han poblacions del Baix Ebre amb taxes de recuperació totals del 60% i amb nivellselevats de qualitat, fet que els situa a la franja alta de la classificació a Catalunya.Al 2007 (les dades del 2008 no estan publicades) el Baix Ebre ocupava la posició núme-ro 32 de les 41 comarques catalanes, amb una taxa de recuperació del 21%. Eren unsresultats modestos. Ara, en poc temps, amb la introducció del nou model, aquesta taxacomarcal s'ha incrementat un 10%, situant-nos amb un total del 31%. Per tant, esca-lem deu posicions més, passant de 32 a 22, situant-nos, exactament, a la franja mitjade Catalunya.Si sumem més esforços i s'aconsegueix extrapolar la realitat compacta a tota la comar-ca, amb una taxa al voltant del 50%, ens situaríem al podi. Aquí ens volem trobar a nivellautonòmic. A nivell estatal, Catalunya està molt per sobre de la realitat d'Espanya, onamb prou feines s'ha començat a implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica.

P: Ha tingut bona rebuda entre els ciutadans la recollida de la matèria orgàni-ca?R: Sí, tenim uns bons resultats. Els municipis amb model cinc fraccions compacteestant obtenint uns índex molt bons, al voltant dels 300 grams per habitant i dia. La ciu-tadania ha respost molt bé perquè 300 grams són molts, si tenim en compte que demitjana una persona genera un quilo de brossa al dia i almenys un 45% és matèria orgà-nica. Per tant, dels hipotètics 450 grams de la nostra brossa diària, aquestes pobla-cions recuperen un 66%. L'objectiu normatiu al 2012 és de recuperar el 55%. La mitja-na catalana al 2008 fou de 120 grams. Per tant, mirant els números es pot dir que s'hacomençat amb bon peu. Ara el que s'ha de frenar és la presència d'impropis. És peraixò, que properament es durà a terme una campanya de retorn de resultats a la pobla-ció i focalitzada a la reducció d'aquests impropis.

P: Impropis?R: El més preocupant a dia d'avui, ja no és tant augmentar la quantitat sinó la qualitat.Aquest model té molts avantatges, però per contra, incrementa el nombre d'impropis.La gent es confon de contenidor, de forma inconscient o per desconeixença, cosa quecontamina les diferents fraccions. Per exemplificar-ho, un impropi a la fracció orgànicaseria una llauna, és a dir tot allò que no és matèria orgànica. En especial, aquest pro-blema d'alt contingut d'impropis afecta sobretot a la logística del tractament de la frac-ció orgànica, perquè llavors s'encareix el procés de compostatge, no s'obté un produc-te final de qualitat i l'Agència de Residus penalitza als municipis que no ho fan bé. Lesprimeres caracteritzacions de matèria orgànica del primer trimestre de 2009 ens handeixat un regust agredolç perquè si bé als municipis petits s'ha tingut uns bons resul-tats, al voltant del 14%, hi ha algun resultat molt preocupant, del 32%, a la zona litoral.A Catalunya la mitjana del 2008 es va situar al 11%. Un 32% de contaminació de mate-rial, no es admissible com a matèria orgànica, ja pot considerar-se resta.

P: Per acabar, a totes aquelles persones que encara no ha començat a fertriatge a casa, que no volen o no poden fer el reciclatge, que els hi diríeu?R: Primerament agrair la generositat de la gent conscienciada que sí fa el reciclatge.Gràcies al seu esforç diari, aportant aquest gest responsable que és triar la brossa acasa i portar-la de forma separada al contenidor corresponent, aconsegueixen millorarla qualitat ambiental. És, precisament a la gent que no feia la separació i que ara sí hofa a la que transmeto el meu més sincer agraïment perquè al cap i a la fi sense ells notindria sentit res del que fem.Als que encara ho troben massa complicat, només dir-los que és qüestió d'organitzar-se. El fet de triar les escombraries domèstiques no ha de ser una elecció personal, sinóun acte de responsabilitat, d'implicació social i de sentit comú. Són actes de convivèn-cia i solidaritat com qui apaga el llum d'una habitació buida o tanca l'aixeta quan es rentales dents, o fins i tot aturar-se a un semàfor roig o pagar quan s'estaciona a la zonablava. Per tot això voldria encoratjar-los per començar a reciclar, perquè amb ganestothom ho pot fer.

Fa aproximadament un any, el Consorci per a la gestió dels residus de lacomarca del Baix Ebre (Rebé) va iniciar el canvi de sistema de recollida selecti-va a tots els municipis que conformen la comarca del Baix Ebre. Paral·lela-ment, s'ha introduït un nou contenidor al carrer, el de color marró, per diposi-tar els residus orgànics. A dia d'avui, excepte l'Ametlla de Mar que està execu-tant les obres de soterrament de contenidors, tots els ciutadans del Baix Ebredisposen de la recollida segregada dels residus domèstics mitjançant l'innova-dor sistema compacte Easy. Passat aquest període és moment de fer balançamb el president i gerent del Rebé.

16esportsdiarimés

ebrewww.mesebre.cat

esportswww.mesebre.cat


MÉS EBRE va avançar-ho aprincipis d’aquest any: Quèpassa a Ascó?, deia el titularde la notícia. Ja avançàvem lasituació i també explicàvemque la seua resolució no seriasenzilla. De fet, el Club Espor-tiu Ascó, ja per aquella èpo-ca, havia efectuat diversespropostes, però cap d’elles,així com les reunions que esvan anar fent durant el pre-sent any, va trobar resposta.

La insistència de l’Alcaldeamb què només designariauna subvenció pels dos clubsva propiciar més interés ambla subvenció. El fet que el CEAscó pugés a Primera vaobrir més incertesa. I és queclar, podia passar que, ambun club a cada categoria, lafusió quedés més lluny i que,a la vegada, pugués tenir jus-tificació una doble subvenció(una per equip), repartint laque decidiís donar l’Ajunta-ment.

Malgrat totes aquestesconjectures, en la reunió deldilluns tot ha quedat aclarit.L’Alcalde, membres dels dosclubs i el delegat federatiu

ebrenc, Joaquim Del Pino,van ser-hi presents. I desprésde més dues hores, va existir

l’acord. Aquesta setmana, cada

club havia de fer la seua as-

semblea per explicar-ho alssocis. I, a partir d’aquí, s’hand’anar concretant totes lescondicions fixades, com l’ad-ministració, la nova junta i elsestatuts, amb el nom produc-te de la fusió: Joventut Espor-tiva Ascó Escola.

Ja tot està en marxa i elbodevil ha acabat. Ascó no-més tindrà un club, a la Pri-

mera regional.La nova junta una comissió

esportiva amb membres decadascuna de les dues. L’op-ció asconenca és renovar aMiquel Cotaina, però mancaacabar de parlar-ne i concre-tar-ho. I, posteriorment, s’a-nirà perfilant la plantilla i deci-dir com queda amb la fusióde tots dos equips.

La fusió entre els dos clubs d’Ascó ésuna realitat després de la última reunió

Ha estat un bodevilllarg. Molt llarg. Però fi-nalment ha tingut ente-sa. Els dos clubs d’Ascóes fusionen i en forma-ren un de nou.

REGIONAL

Semblava que seria complicada però finalment ha hagut entesa i hi haurà un únic equip, a la Primera regional

REDACCIÓ

La Federació Catalana deFutbol permet uns diesper acabar d’inscriure elnou club a la Primeraregional.

Moratòria

Tot està en marxa pertirar endavant els acordsentre els dos clus per feroficial la fusió. Ha costatperò ja és una realitat.

Enllestir-ho

L’afició va vibrar amb l’ascens del CE Ascó. La temporada propera estarà més unida amb la fusió dels dos clubs.PF

Amb la fusió dels dosclubs d’Ascó, Els Re-guers se salva del des-cens que tenia per com-pensació. Amb l’ascensdel Club Esportiu es vasalvar el Santa Bàrbara iara, amb la fusió, restauna altra plaça lliure algrup ebrenc de Segona.I serà Els Reguers qui ob-té, d’aquesta manera, lapermanència a la catego-ria. Ara el que manca éssaber com quedarà la si-tuació directiva al club re-guerenc. Si continua lafamília Roca o si hi ha al-guna alternativa a la loca-litat. L’equip (com el Beni-fallet) està inscrit però laveritat és que encara fal-ta confirmar si tirarà en-davant o no. Falta tambésaber com s’aclarirà l’a-fer a Benifallet (tal comhem explicat a la plana10) i si el filial de la Rapi-tenca continuarà a la ca-tegoria. Si es confirmaalgun d’aquests casos,hauran de pujar equipsde Tercera (Aldeana, Gi-nestar o Roquetenc B).

Els Reguers sesalva del descens aTercera regional

De retruc

REDACCIÓ

El torneig juvenil Manel For-né arriba a la desena edició.El seu cartell, sempre atrac-tiu, aquest any, pel seu ani-versari, encara ho serà mésamb la presència dels juve-nils del Barça i del Deporti-vo de la Corunya i per la no-

vetat destacada de lapresència de la seleccióabsoluta de Japó. Es unanovetat perquè, per primercop, hi pendrà part en eltorneig una selecció absolu-ta.

La presentació serà el dia8 d’agost i els partits, el 15i 16 del mateix mes.

Les confrontacions, a lessemifinals, tenen una dura-ció de 30 minuts per part.La gran final, prevista peldiumenge dia 16 d’agost,tindrà una duració de noran-ta minuts (45 per part).

Tot en marxa per una novaedició del Manel FornéSerà a la Ràpita, els dies 15 i 16 d’agost

REDACCIÓ

FUTBOL BASE

Aquesta tarda-nit, a la Platjade les Avellanes de l’Ampo-lla, comença una nova edicióde l’Open de Futbol Platja.

Un esdeveniment consoli-dat i que el primer cap desetmana del mes de juliolestà marcat a l’agenda es-

tiuenca de les Te-rres de l’Ebre perla seua vessant lu-dic-esportiva i, engeneral, per l’es-pectacle que com-portar sobre la so-rra de la platja dela localitat ampo-llera.

Avui comença l’OpenFutbol Platja l’AmpollaA la Platja de les Avellanes

REDACCIÓ

ACTUALITAT

A més del juvenil de laRapitenca, hi seran el delBarça, del Deportivo i laSelecció Absoluta delJapó.

Equips

L’equip H2O va guanyar l’any passat.ME


diarimésebreesports

www.mesebre.cat

–Tot i jugar la fase d’as-cens a Divisió d’honor acasa, no es va poder pujar.Malgrat això, el balanç dela temporada és positiu?.–Si analitzem tot el que s’hafet durant la temporada, jodiria que sí, que ha estatmolt positiu. Es ben cert queens va quedar un mal cosamb la fase d’ascens perquètot el treball que havíem fet,amb l’equip campió de la lli-ga regular, no va poder ser-vir per pujar. Ens quedaaquesta espina clavada imés amb l’esforç que va fer-se per organitzar-la aquí aAmposta. Però coses deljoc, qüestions esportivesvan privar de poder-ho acon-seguir. Malgrat això, pensoque el balanc, com he dit, éspositiu.–Va pesar la responsabili-tat?.–Crec que no. L’equip ésmolt competitiu però el pro-blema és que la plantilla éscurta. A la fase d’ascens ensvam trobar amb rivals quesón dels millors d’Espanyaamb equips formats per 12o 14 jugadores que totes te-nien minuts a pista. Clar,això quan has de competir aun nivell alt en tres dies esnota. Penso que va ser mésaixò. I també la influència dela sort. Si contra el Salud deTenerife no ens arriben aempatar a falta de quatresegons, segurament ha-guéssim tingut més op-cions. Però, això, lògica-ment, són circumstànciesdel joc.–En qualsevol cas, fou unadecepció, no?.–Sí, tant Marc, el tècnic,com jo havíem treballat molti també cal destacar a totala gent que havia ajudat ique havia donat suport. D’al-guna manera, vam sentir

que els havíem fallat. I l’ob-jectiu no s’havia pogut com-plir. En contrapartida vamrebre felicitacions de la Fe-deració Espanyola, de la Ca-talana, de tot arreu per l’or-ganització. Però en laqüestió esportiva no vampoder obtenir el premi. –Cal destacar el suport del’afició.–Sí, el pavelló va estar plede gom a gom tots els diesi això per nosaltres va seruna satisfacció molt gran,un orgull. Clar, per aquestmotiu diem que va ser unadecepció perquè no vam po-der respondre i donar unasatisfacció a la gent.–Els plantejaments canvienper la temporada vinent?.–No. Seguirem treballant enla mateixa direcció. El quehem d’intentar és que juga-dores joves tinguin més mi-nuts i, d’aquesta forma, espugui disposar d’una planti-lla més amplia per poder serun equip encara més com-petitiu.–I així poder aprofitar elbon treball que s’està fenten els planters?.–Correcte. Estem molt con-

tents de com es treballa labase i la quantitat de jugado-res i jugadors que dispo-sem. Som l’únic equip deCatalunya que, en aquestatemporada, ha tingut tres

equips a les semifinals i dosd’ells han estat campions dela Copa catalana. L’infantilfou semifinalista, el sèniorcampió de la Copa i primeren la lliga nacional i el juvenilcampió de copa i subcam-pió de la lliga. Podem dir

que avui en dia som el pri-mer club de Catalunya enhandbol femení. El juvenil témolta qualitat, amb jugado-res que van a la selecció ca-talana i espanyola. Com la

resta d’equips base, ha deser el futur de l’entitat. Dosjugadores ja passen al pri-mer equip i esperen que pu-guin comportar l’incrementde la competitivitat de laplantilla que abans parlava ique creiem que ens falta per

poder arribar més lluny.–Núria Gracia ha marxat alLleó.–Sí, és una jugadora forma-da a Amposta i serà una bai-xa important. Però ens om-pli de satisfacció que unanoia feta al nostre club pu-gui fer el salt a la màximacategoria.–Hi ha canvi de tècnic.–Marc Fornós, per qüestionsde feina, no podrà dedicar-se tot el temps que voldria.Passa a ser el Director Es-portiu. I Ivan Dragic, un en-trenador de la casa, és elnou tècnic del primer equip.–La temporada vinent seràcomplicada per tots, enl’aspecte econòmic.–I penso que també en l’es-portiu. La Federació té pre-vista una reestructuració dela Lliga nacional per crearuna Divisió de Plata. Peraixò baixaran més equips inosaltres hem de tenir l’al.li-cient d’estar al grup de dalti no veure’ns implicats.–A Amposta hi ha moltatradició d’handbol.–Actualment, tenim un grannombre de xiquetes i xiquetsal club, és dels anys que

més. Un fet meritori i que in-dica com es viu aquest es-port.–Malgrat totes les dificul-tats que hi ha per tirar en-davant, il.lusionat per se-guir lluitant la temporadapropera?.–Sí, la gent que estem treba-llant ho seguirem fent ambmoltes ganes. La respostaque trobem dóna força perfer-ho. Sempre voldríem quehi haguessin més personesimplicades però entenemque és complicat i que lagent vol estar el més como-da possible, sobre tot encaps de setmana, un fet queés comprensible. Els que es-tem lluitarem per seguir en-davant i poder continuar pro-gressant.

«Podem dir que avui en dia som el primerclub de Catalunya en handbol femení»

XAVI SIMÓN. President del CH Amposta

Segons Xavi Simón, elbalanç de la tempora-da és positiu, tot i queencara queda clavadal’espina de la fase d’as-cens a Divisió d’honor.

«Ho avalen els resultats obtinguts, amb dos equips campions de la Copa catalana i un altre a les semifinals»

REDACCIÓ

Formació del juvenil del CH Amposta, campió de la Copa Catalana.Cedida

«No poder pujar havent disputat la fased’ascens a casa, va ser una decepció per tota lail.lusió que tots plegats havíem posat»

Espina clavada

«No va pesar la responsabilitat. Va ser més unproblema de que la plantilla és curta perafrontar tres dies de competició d’alt nivell»

Plantilla curta

«Continuarem treballant en la mateixa direcció.Estem molt satisfets del que s’està fent, ambmoltes xiquetes i xiquets als planters»

Il.lusió per seguir

El sènior femení delCH Amposta disposade jugadores semipro-fessionals.

Es el cas d’AmadeaSatekova i de DenisaFronova (Eslovaquia),de Slaijana Topic (Bos-nia), d’Itxaso Egaña ide Cruz Robles. Un fetque demostra la di-mensió d’aquest equipd’handbol femení quecal destacar quecompta amb un nivellexcepcional amb les ju-gadores locals quecomposen la plantilla.

Alba Simon i RosaPalmer són les jugado-res del juvenil que pas-sen al primer equip.

Alba i Núria Gràcia(ara ha fitxat amb elLleó), van ser les re-presentants del club enla la Selecció CatalanaAbsoluta que va procla-mar-se campiona delTorneig de les Nacionsa A Corunya, contraGalícia, Euskadi i GranBretanya.

Un equip ambjugadores

semiprofessionals

Internacional


opiniódiarimésebre

www.mesebre.cat

El CRACK de la setmanaL’ENTREVISTA

Avui: Albert Montañés i Roca

–Somiaves de petit en ser tenista iarribar a l’elit?.

–Doncs no, però cada vegada que jugavauna miqueta mes...

–Quan te n’adones que podies arribarlluny? Qui va influir més?.

–Quan de la Ràpita vam marxar a Reus ide Reus a barcelona... I sense dubte quimés ha influit han estat els meus pares,sense ells no hagues arribat on estic ara..

–Quins són els primers tenistes querecordes de la tv? Quin podria ser elteu idol?.

–Recordo a Boris becker, Agassi,Sampras... i els meus idols són Agassi iFederer..

–De no ser tenista, què t’haguésagradat ser?.

–Futbolista i del Barça, jejejeje...

–Estàs entre els 35 millors del món.Vas passar fins la tercera ronda aWimbledon. Tot això no és fàcil. Esnaix o et fas amb els anys?.

–Jo crec que una mica de tot, però ambels anys t’acabes fent més. Es indubta-ble, vas millorant.

–Coneixes a Rafa Nadal? És un refe-rent? A nivell personal és com sem-bla des de la distància.

–Si que el koneixo. És un referent per altenis i sobretot per a l’espanyol. És unapersona normal i corrent, i molt humil. Sí,és tal com se’l veu des de fora.

–I Federer? Com el veus?.

–Per a mi és el màxim. Una màkina i unagrandíssima persona.

–Al tenis professional, l’ambient éstan artificial com es veu? Ho dic pertot allò del glamour....

–Doncs no. Depèn de quins jugadorsperò normalment cadascú va a la seua ihi ha bones relacions. Potser és més tot el que ho envolta, peròentre els jugadors, majoritariament, no ésaixí.

–Ara ja amb més anys, quan somies,

on et veus què pots arribar?

–Encara puc donar molt més. Tinc molttenis a dins. M’agradaria arribar al top-15.

–A la Ràpita s’està treballant bé eltenis formatiu. Estàs enganxant alsmés joves.

–Bé sempre és bo que els petits facinesport, i és un orgull que pensin amb mi...

–Quantes hores entrenes al dia?.

–Tres al mati i dues a la tarde, més omenys. Ei!! però no cada dia...

–En ocasions, lamentes el ritme devida que portes i t’agradaria portar-ne un altre?.

–De vegades si, és complicat sempreestàs fora lluny del teus i no és fàcil, i noacabes d’acostumbrar-te mai. Però perun altre costat també val la pena. Es unsacrifici però fas el que t’agrada.

–Et sap greu estar tants de dies llunyde la Ràpita? Què és el que enyoresmés de la teua localitat?.

–Sí, ja m’agradaria estar molt més, peròbé. El que més enyoro és a la familia, alsamics i als llagostins... Tot plegat!

–Els rapitencs iestan amb tu.

–És un orgull ser rapitenc i que la gent emsegueixi. Gràcies. Ajuda a esforçar-temés i a millorar dia a dia.

–Creus que encara, a nivell mediàtic,no se’t valora el suficient pel queestàs fent?.

–Doncs una miqueta si, sempre surtenels mateixos però davant d’aixo no hipodem fer res. Nosaltres seguirem així, poquet a poqueti sense fer soroll. No obstant, la veritat ésque algunes vegades es passen parlantsempre del mateix...

Data naixement 26-11-80

Lloc de naixement Sant Carles de la Ràpita

Residència la Ràpita (quan no està en competició)

Professió Tenista

«Penso que encara puc donarmolt més. Tinc molt tenis dins.M’agradaria arribar al top-15»

Entre els 35 millors del món

POLÍGON INDUSTRIAL LES TOSSES

19.000 m2 de NAUS COMERCIALS I INDUSTRIALS

C/ NÀPOLS

SALA

METRO

C/ LISBOA

C/ NÀPOLS

C/BE

RLIN

C/RO

MA

Informació i ventaTel. :977 707 038Fax: 977 707 039

Mòbil: 629 302 [email protected]

c/Nàpols

c/Berlín

GALERIA SIXTINA AMPOSTAEstem al c/Nàpols, nau 16.Dilluns a divendres:17:00 a 20:00 hores.Reserves i visites concertadesTel: 647 715 780Per a altres horaris i per dissabtes i festius

C/RO

MA

GALERIA SIXTINA

C/ NÀPOLS

ALA

ETRO

C/ LISBOA

CINEMESAMPOSTA

C/ NÀPOLS

C/BE

RLIN

C/BE

RLIN

Polígon Tosses


diarimésebrepublicitat

www.mesebre.cat


tortosadiarimésebre serveis

L’AMPOLLAAjuntament Pl. Manuel Ferre i Solé, 3Forn de Pa Artesà Cabrera Avda. Barceloneta, 4Forn de llenya Brú C/ Sol, 9Hotel La Roca Plana Avda. Ramon Pous, 32Rest.Club Nautic-Casa Montero- Avda. Ramon Pous, s/n

L’ALDEAAjuntament Av. Catalunya, s/nBar Abril Av. Catalunya, 325Cafeteria Germans Marín Ctra. Tortosa-l’AldeaBar Societat Av. Catalunya, 131

DELTEBREAjuntamentC.A.P.Mercat La CavaCafeteria NicanorFarmacia Matilde Av. Goles de L’EbreBibliotecaPanaderia Fresquet Av. Goles de L’Ebre209Mercat Jesus i MariaBar Elia Recinte Festiu

SANTA BÀRBARAAjuntament Plaça Cid i Cid, 1C.A.P. C/ Verge Montserrat, s/nCentre Cultural C/ Verge Montserrat, 28

ULLDECONAAjuntament C/ Major, 49

LA SÉNIAAjuntament C/ Tortosa, 1

GODALLAjuntament Plaça Mare Teresa Blanch, 8

LA GALERAAjuntament C/ Sant Llorenç, 36

LA RAPITAAjuntament Plaça Carles III, 13C.A.P. Av. Jacint VerdaguerMercat Plaça del MercatLlotja de Peix PortUnipost C/ Comptedefloridablanca, 63Forn Carlos Ripolles Plaça VellaBar Catalunya C/ Sant Isidre

ALCANARAjuntament C/ Generalitat, 10Oficina Municipal de Turisme Ps. Marítim - LES CASES D’ALCANARC.A.P. C/ Calig / Ronda del remeiEsplai de Juvilats C/ Ramon y Cajal / Av.CatalunyaCafeteria Moreno Plaça Major

MASDENVERGEAjuntament Pça. Esglesia, 11

MAS BARBERANSAjuntament C/ Moli, 20

FREGINALSAjuntament C/ Major, 11-13

AMPOSTAAjuntament Pl. Espanya, 3-4Immobiliaria Mar i Vent Av. La Ràpita, 38Mercat Pl. Ramon Berenguer IV, 68Bar La Lira Ampostina Av. Santa BàrbaraHospital Comarcal d’Amposta C/ Jacint VerdaguerBart’s Cafè (Delta Spa) C/ Ibiza, 14C.A.P. Av. CatalunyaProfoto Av. La RàpitaCafeteria La Tratoria Av. La RàpitaCosell Comarcal Montsià Av. La RàpitaForn Cafeteria Cavalles Av. La RàpitaMossos d’esquadra Av. La RàpitaBiblioteca Plaça del CastellLlar de Jubilats C/ Cervantes, 58

ROQUETES

Ajuntament C/ Masia, s/nC.A.P.MercatRestaurant AmaréCinemes Oscar’s Severo Ochoa, 4

ELS MUNTELLS

Ajuntament Pça de la Vila, s/n

SANT JAUME D'ENVEJA

Ajuntament Avda. Catalunya, 22-30

TORTOSA

Ajuntament Plaça EspañaMotos Cantó Av. Generalitat, 165Restaurant Sabogabar Pl. Alfonso XII, 2Mercat Municipal Av. GeneralitatHospital Ctra. La SimpàticaCafeteria New Orleans Av. Generalitat, 21Bar La Tertulia Plaça España, 11Bar Esport C/ Teodoro GonzálezLo Cistell C/ CiutadellaC.A.P. FerreriesC.A.P. del Temple Plaça CarriletBiblioteca C/ Del VallConsell Comarcal C/ BarcelonaL’Aliança C/ AlcanyisDelegació del Govern C/ MontcadaEsports Fevi Plaça de l’EstadiU.R.V. C/ Betania, 5U.R.V. Escola d’Infermeria Ctra. La SimpàticaServeis Territorials d’Ensenyament C/ Providència, 5-9Mossos d’EsquadraHotel Virginia Av. GeneralitatEstació d´autobusos HIFECeller de L’Ebre C/Barcelona, 87EMD de Jesús Plaça Pati de la Immaculada, 1Centre de Radioteràpia Hosp. Santa Creu- Pg. Mn Valls, 1 Jesús

ON TROBAR SEMPRE EL SETMANARI mméésseebbrree

www.mesebre.cat


diarimésebregastronomia

www.mesebre.cat

És saludable, baix en greixos, el podem cuinar de moltes maneres i, a més, és econòmic. Aquesta setmana us presentem al senyor pollastre

Avui us presentem unescuixes de pollastre al vi,per començar el nostreplat haurem de tindrequatre cuixes de pollas-tre, treurem l'excés degreix i pell a les cuixes iles marcarem en una ollaamb una mica d'oli d'oli-va. Salarem amb sal gros-sa i li farem un parell detombs fins que es quedidaurada. Afegirem l'all ta-llat a làmines i una micade julivert picat, ho ani-rem remenant fins que es-tiguin fets els alls, llavorsafegirem el vi i mantin-drem el foc fort fins quees redueixi el caldo. Uncop reduït, baixarem laforça del foc, taparem l'o-lla i courem durant unamitja hora finalment un

cop fet el plat, una guar-nició fresca com unaamanida de capdells ensdonarà un toc de frescuramolt apropiat en aquestaépoca de l'any. Plat nutri-cionalment molt complet,saludable i indicat per atothom, aporta fibra i ésdepuratiu. Per reduir l'a-portació de greix, és mi-llor treure la pell del po-llastre abans de cuinar-lo.La carn de pollastre ésmolt consumida i, sensepell, té un contingut baixen greix per la qual cosaés molt interessant desdun punt de vista nutritiu.Els productes carnics sóntambé una font importanten elements minerals al-gun dels quals poden serinteressants per certs co-llectius de persones. Elprograma de Canal TE,“Primentons i Tomates”,cada setmana sorteja unsopar per a dues perso-nes a un restaurant de lesnostres terres, si voleuparticipar-hi en aquestconcurs només heu d'en-viar un missatge amb elmòbil al 5516 amb la pa-raula TE CUINA, i partici-

pareu en el sorteig d'unsopar al restaurant de lasetmana. Ja sabeu, com més mis-satges envieu, més possi-bilitats de guanyar tin-dreu. Ara tocaarremangar-se i... co-mençar a cuinar.

“Primentons i Tomates”. Avui: Pollastre

Cuixes de pollastre al viblanc, aquesta és lanostra proposta gas-tronòmica de la setma-na, i de guarnició, unaamanida ben freda queens ajudarà a païraquest excel.lent àpatd’estiu.

REDACCIO

Cuixes de pollastre al vi.ME

4 cuixes de pollastre.

3 alls

Oli d'oliva

1/2 l de vi blanc

Sal grossa i julivert

Ingredients

ME


serveisdiarimésebre

www.mesebre.cat

L’horòscop

Àries20/3 al 19/4

En assumptes d'amor has d'apostar molt fortper a tu , però no canviïs d'idea amb facilitat.El trànsit d'Urà per la teva casa dotze et potprovocar més d'un maldecap.

Taure20/4 al 19/5

Les teves relacions sentimentals passen perun moment de gran sensualitat. Respecte ala teva salut , no li demanis a la vida massacoses.

Bessons20/5 al 21/6

Avui tindràs la capacitat de crear un entorncàlid i íntim amb la teva parella. Si utilitzes lalògica i et mostres en tot moment positiu,molts dels teus problemes desapareixen.

Cranc22/6 al 21/7

Pel que fa a l'amor , pots evitar viure una decep-ció si actues fredament i amb distància degu-da . El trànsit de Venus i Mercuri pel teu signeet dóna una bona injecció de vitalitat.

Lleó22/7 al 22/8

En assumptes d'amor fer marxa enrere nosignifica necessàriament perdre força ovalor. Pensa que sempre que no et posis tra-ves a tu mateix , el teu cos no fallarà.

Verge23/8 al 21/9

Ningú millor que tu sap el que necessites senti-mentalment . Per millorar la teva salut evita elsembolics i les contradiccions. Intenta ser claramb tu mateix i amb els altres.

Balança22/9 al 22/10

És el moment de deixar-te dur per la imagina-ció i per les ganes de viure noves experièn-cies sentimentals. Pensa que un bon massat-ge tots el dies t'ajuda a descarregar tensions.

Escorpí22/10 al 21/11

En l'amor , el teu sentit de l'anàlisi fa que endeterminades ocasions et perdis cosesbones oportunitats . Està millorant en el teuestat de forma i la teva resposta anímica.

Sagitari21/11 al 21/12

En assumptes d'amor algú estarà molt pendentde tu i dels teus desitjos . Respecte a la tevasalut , si mires en el teu interior reconeixeràs lescoses que realment et provoquen benestar.

Capricorn21/12 al 19/01

Dintre de la teva relació de parella és importantque no perdis el sentit de la realitat. Procuraconèixer millor el funcionament del teu cos ,així no et duràs sorpreses.

Aquari20/1 al 18/2

En assumptes d'amor , el que debò t'importasón les emocions , sentir-se estimat i desitjats.És possible que durant el dia d'avui paguis unpetit preu pels excessos alimentaris

Peixos19/2 al 20/3

La teva mà esquerra, el teu tacte i la tevasensibilitat et serviran per assolir el que etproposes en l'amor . Mantenir-te en forma ésbo per tu

Televisió

Ajuntament de Tortosa 977 58 58 00

Policia Local de Tortosa 092

Policia Nacional 091

Emergències 112

Mossos d’Esquadra 088

Hospital Verge de la Cinta 977 51 91 00

Hospital de la Santa Creu 977 50 15 22

Jutjats de Tortosa 977 51 08 77

Autobusos (HIFE Tortosa) 977 44 03 00

Biblioteca Marcel·lí Domingo 977 44 55 66

Delegació del Govern 977 44 12 34

Ajuntament d’Amposta 977 70 00 57

Policia Local d’Amposta 977 70 01 14

Centre d’Urgències del Montsià 977 70 05 21

Jutjat Primera Instància Amposta 977 70 41 70

Biblioteca Sebastià Juan Arbó 977 70 48 21

Consell Comarcal del Montsià 977 70 43 71

Transports Col·lectius del Delta 977 70 44 22

Renfe (L’Aldea) 977 45 01 54

Ajuntament de Roquetes 977 50 15 11

Ajuntament de Deltebre 977 48 93 09

Policia Local de Deltebre 977 48 71 00

Biblioteca Municipal Deltebre 977 48 99 25

Jutjat de Pau de Deltebre 977 48 21 81

Ajuntament de la Ràpita 977 74 01 00

Telèfons d’interès

Farmàcies de guàrdia.

Queralt Álvarez, Matilde Bruch, 21 (Deltebre) 977489750

Centelles Mas, Mª Pilar Av. Catalunya, 302 (L’Aldea) 977450543

Capella Arzo, Godofredo Av.Molins d'en Compte,50 (Jesús) 977500764

Gamundi Miret CB Av. Colon, 8 (Tortosa) 977500923

Ulldemolins Reverter, Xavier Generalitat, 17 (Alcanar) 977730105

Pujol - Pons Crta de Grao,49 (Amposta) 977700489

Lluís Gisbert, Laura Sant Isidre, 187 (St. Carles de la Ràpita) 977745545

Aguiló Ruiz, Neus Barcelona, 65 bis (Masdenverge) 977718702

Peset Bosch, Tomàs Sant Llorenç, 47 (La Galera) 977718419

(Nota: Per a guàrdies nocturnes de les farmàcies de Masdenverge i Santa Bàrbara, entresetmana, cap de setmana i dies festius, dirigir-se a Amposta). Aquest llistat correspon a ladata d’edició del diari, per a conèixer les farmàcies de guàrdia de la resta de dies, es potconsultar a través de la web http://www.coft.org/.

MATÍ TARDA TEMPERATURES

Màxima Mínima

37º 20°Nuvolositat variableNúvolsalts

TORTOSA

CATALUNYAFont. Servei Meteorològic de Catalunya

SolNúvols

altsNuvolositat

variableMolt

ennuvolat Boirina Boira CalitjaNúvol

Ruixat Pluja Pedra TempestaRuixat de

neu Tramuntana GregalNeu

Llevant Xaloc Migjorn Garbí MestralMar de

fonsMar

arrissadaPonent

Marejol MarorFortamaror Maregassa

Mar desfeta

Mar moltalta

Mar enormeMar brava

Estat del cel: de matinada la nuvolositat serà variable, tot i que amb tendènciaa quedar serè o poc ennuvolat a l'inici del matí.A partir d'última hora del matí ja creixeran núvols d'evolució apunts del terç nord del país i nuvolades al Pirineu i al Prepirineu,on a la tarda quedarà el cel cobert o molt ennuvolat. A la resta delpaís durant la segona meitat del dia estarà entre poc i mig ennu-volat. Precipitacions: a partir de migdia s'esperen xàfecs dispersos i moderats a puntsdel Pirineu i del Prepirineu, més importants al sector oriental, queal llarg de la tarda podran arribar a altres punts del terç nord delpaís. Aniran acompanyats de tempesta, i localment també ambcalamarsa. Temperatures: sense canvis importants. Ambient molt calorós arreu, i amb unamarcada sensació de xafogor al litoral.Les mínimes estaran entre 10 i 15 graus al Pirineu, entre 15 i 20graus al Prepirineu, entre 17 i 22 a la Depressió Central i alPrelitoral, i entre 19 i 24 graus al litoral. Les màximes s'enfilaranentre els 28 i els 33 graus al Litoral i al Pirineu, i entre els 33 i els38 graus a la resta del país, tot i que a Ponent i a la vall de l'Ebrepodran ser puntualment més altes. Visibilitat: entre bona i regular en general, tot i que serà puntualment dolen-ta en moments de xàfec. Vent: en general bufarà el component sud fluix amb cops moderats. Al'inici i al final del dia serà fluix i variable, tot i que hi haurà terralfluix a punts del Litoral, i tramuntana moderada al matí i fluixa ala nit a l'Empordà. Estat del mar: Costa Brava:terral fluix de matinada i al final del dia, tot i que amb tramuntanamoderada al principi del dia i fluixa a la nit al nord del cap deCreus. Durant el matí s'imposarà el component est i a partir demigdia el component sud, fluixos amb cops moderats, predomi-nant al matí el xaloc, girant a migjorn i posteriorment a garbí.Mar arrissada amb àrees de marejol a la tarda, tot i que al norddel cap de Creus hi haurà marejol tot el dia. Costa Central:terral fluix de matinada. Durant les hores centrals de la jornadas'imposarà el component sud fluix amb cops moderats, amb pre-domini del xaloc al matí i del garbí a la tarda. Vent fluix i de direc-ció variable al final del dia.Mar plana a arrissada. Costa Daurada:al sud del cap de Salou bufarà de component sud fluix, amb copsmoderats al centre del dia, amb predomini del xaloc. A la resta dela zona bufarà de component sud fluix amb cops moderats, sobre-tot de migjorn, tot i que de matinada i al final del dia s'imposarà elvent fluix i de direcció variable.Mar plana, amb àrees d'arrissada a partir de migdia.

El temps. Previsió

DIVENDRES 3 DE JULIOL DE 2009 23classificatswww.mesebre.cat

IMMOBILIARIA�VENDA I LLOGER

La Sénia. Local comercialen cantonada de 40m2.Molt cèntric (AvingudaCatalunya, 1). Zona demolt de transit de cotxes ipeatonal. Condicionatcom a despatx, ambinformàtica instal·lacióelèctrica nova, alarma, etc.Gran oportunitat per mun-tar qualsevol negoci. Pervisitar-lo, 661 913 588.

La Ràpita. Es llogaLocal comercial de 45m2 i soterrani de 55 m2situat al principalcarrer de la població,(C/ Gorria, 26 al costatde la Bolleria SantAntoni). Ideal per aqualsevol tipus denegoci. Es lloga en l’es-tat actual d’obra. 647938 168Amposta. Edifici en plecentre comercial a l'a-vinguda de la Ràpita, 4.Ideal per a qualsevolnegoci que requereixigran transit comercial.A la millor zonad'Amposta. Per visitar-lo 661 70 73 83.

Ulldecona. Local de 35m2 ubicat al carrermajor. Ideal per a botigaú oficina. 300E al mes.977 74 33 99. L'Ampolla. Local de 35m2davant club nautic, a l'edifi-ci “nautic” sala diafana i unbany. Oportunitat.290Û/mes 977 74 33 99

La Sènia. Piso ideal parejas,consta de comedor con salidabalcón, cocina independienteequipada(lavadora, frigorífi-co,placa y horno eléctrico)aseo con ducha reformado,hab.doble salida ext, hab indv,en el centro del pueblo.320E/mes. 661707383 (Preguntar por Emi)..

La Ràpita. Plaça d'aparcamentamb traster en lloguer. A l'edi-fici El Mariner, a primera líneade mar, al davant del ClubNàutic. Zona molt difícil d'a-parcar a l'estiu. 670 51 65 20

Reus. Gran oportunitatde local comercial al cen-tre de Reus. Local encantonada de 168m2diafans, amb més de 25metres de façana. Situata la plaça Hercules, aldavant d’un col.legi.Disposa de 3 places d’a-parcament al mateix edi-fici. 661 91 35 88

Casa en venda. La Cava,250m2 construïts, 2plantes, 3 habitacions,menjador rústic ambxemeneia, cuina office, 1bany, 1 terrassa ample imagatzem. ¡IdealFamíl ies! Interessats661 707 383Amposta. Local a l’a-vinguda La Ràpita enlloguer. Superfície 220m2. Ideal qualsevoltipus de negoci. Donaa dos carrers.610203325

Es traspassa bar-cafete-ria a Amposta molt bonasituacio i en plena acti-vitat economica. Causaper canvi de residència iper tant no poder aten-dre. Interesats trucar:639512494DIVERSOS�

Marina Sant Carles. Eslloguer dos amarres, unde 8 metros i altre de 12metros, a la nova mari-na de Sant Carles de laRàpita. Molt ben situats.670 516 520

TREBALL�

MOTOR�

VOLS VENDRE Ó LLOGARUN PIS A LES TERRESDEL’EBRE? POSA’T EN CON-TACTE AMB PROFESSIO-NALS DE TOTA LA VIDA

PISO Perfecto

L’AMPOLLA. LOCALCOMERCIAL UBICATA PRIMERA LINIA.

IDEAL PER A QUASE-VOL NECOCI. EVA

647.93.81.68

Sant Carles de laRàpita. Es ven barca

de 7’5 m, marcaFour Winns amb dosmotors OMC de 150CV cadascun de ben-zina. Preu de ganga12.000Û Interessatspreguntar per Susana

607 538 304.

Zona La Cava (cantonadaQuatre carreteres),Deltebre. Gran localcomercial, ideal per ofici-nes. Es cantoner i total-ment acristalat, al terra hiha parket. Al entrar hi hauna sala molt gran, on hicaben 4 taules de des-patx. A continuació i tambéexterior hi ha el despatxdel director amb capacitatde posar-hi una gran taulade despatx i mobles auxi-liars. També consta debany i un traster per guar-dar-hi coses. El local estàcompletament equipat i enuna zona perfecta, prop debancs, locals comercials ial centre del poble. Nomèsper 850Û al mes, no t'es-peris més! .Tfn. 661 70 73 83

Amposta. PassatgeGuadalajara, a la zona delcamp de futbol. Pisos a

estrenar de 2 habitacions,menjador, cuina, banycomplert y balcó. Per

entrar a viure avui mateix.Acabats d’alta qualitat.

Zona immillorable al costatde col·legis, supermercats

i zona comercial. Visiti’lsense compromís. Podem

negociar el preu.Tel.610203325.

GRAN OPORTUNITAT.Tarragona ciutat, casc antic.Pis reformat a estrenar, totexterior de 3 habitacions (2dobles), preciós saló-menja-dor amb cuina americana,bany de gresite, sostresamb llums halògens, terrade gres rústic, Nou a estre-nar. Edifici rehabilitat. Elpreu actual és de 169.000Ûquan fa poc era de210.000Û. És una verdaderaoportunitat. Ideal per a estu-diants de la URV. 661 91 35 88

Sant Jaume d’enveja.Casa en lloguer al centredel poble. Davant de l’es-glesia (C/ Major, 143).Només 350€ al mes.

647 938 168.

977 20 33 55Jefe/a administració / Tarragona

Precisem un/a jefe/a d'administració per un hotel de 4* ambun Grau superior d'administració, ade o empresarials, que tin-gui un nivell d'anglès mig-alt i que tingui coneixements de con-tabilitat, aspectos fiscals, tresoreria, crèdit amb un mínim d'ex-periència de 2 amb un mòdul FICO de SAP.

977 74 33 99www.mesfeina.com

AMPOSTA. LOCALEN VENDA Ó LLO-

GUER A L’AVINGUDALA RÀPITA. GRAN

OPORTUNITAT661913588

Immobiliaria Buscaautonoms amb dedica-ció total ó parcial per

vendre pisos a lesTerres de l’Ebre.977 24 97 00

INFERMER/AEs busca professionalamb titulació vigent i

experiència demostradaper a treballar a les

Terres de l’Ebre.ImtInteresades enviar

curriculum a:[email protected]

Es ven cotxe NISSANprimera, a un preumolt baix. Interessatspreguntar per Emili618 002 793.

La Ràpita. C/Gorria. Local

comercial ambsoterrani i altell.

En lloguer almillor carrer de

la població.

647 93 81 68

SE ALQUILA LOCAL

COMERCIAL 60M2

EN DELTEBRE.

BUENA SITUACIÓN.

650 46 84 55

Vols anunciar-te?

Aquest és el teu espai privilegiat de

PUBLICITAT

610 20 33 [email protected]

No t’ho pensis més!

Caravana seminovaKNAUS Sudwind KU-500 (oct-2004), equi-pament de sèrie +extres (calefacció,

aigua calenta, potesreforçades, estabilit-zador ALKO, clara-boia panoràmicaHEKI II, tapallançaKnaus, toldo viatgeInaca Ibiza, roda derecanvi i gat, antena

TV, etc. Preu12.900€

654 375 373


a l’últimadiarimésebre

www.mesebre.cat

El món de les rebaixes ésapassionant no és nomésaquella imatge de les portesdel «Corte Inglés» que dónamolt que pensar, sobretot anivell psicològic, sobre l'és-ser humà. Sinó, que des del'Administració és treballaper tal de dónar la màximainformació tant als vene-dors com als compradors.En el cas del venedors uncop s'inicien les rebaixeshan de tindre molt clar elque poden i no poden fer,per exemple res decol·locar robetes passades

de temporada, a no serque informin explícitamentde que el que estàs a punt

de comprar, és un modelmés antic que l'anar a peu,una decisió molt vàlida enun moment donat. Així aTarragona i Terres de l'Ebre,a l'igual que a la resta decomarques, estan fent unseguiment als centrescomercials i eixos comer-cials de les capitals decomarca i a les empresesmés significatives dels sec-tors d'equipament de la per-sona i de parament de lallar. Per cert, sabieu que lesrebaixes són opcionals pelsestabliments i que han d'a-dequar-se als períodeslegals establerts? Jo no,que fort!Pel que fa al comprador,aquí si que ens hem de lligarels matxos, sublim el ventallde tipològies amb les queens podem trobar, que trac-taré més endavant, ara vol-dria recordar-vos quesegons la normativa (DecretLegislatiu 1/1993 sobrecomerç interior que refon lanormativa catalana enaquest àmbit), s'entén pervenda en rebaixes l'ofertad'articles i productes apreus inferiors a l'habitual,que vos sembla? Gràciesadministració però de lamanera que està anant tot,

aquest detall no se li escapani al més pintat! Així que si veieu una peça

que val el doble que en tem-porada, podeu denunciarl'establiment. Per excel·lència, en èpocade rebaixes triomfa l'adqui-sició de roba, sabates icomplements de la llar.D’una banda, els comer-ciants es queixaven que lagent no ha comprat en tem-porada però també creuenque això repercutirà positi-vament en les compres derebaixes, aquest estiu.D'aquí podem extraure unamàxima «les rebaixes nosempre són dolentes, tot ique amb el que portem asobre: rebaixes de sous,

socials, etc... Doncs quasisents la paraula rebaixes ivoldries cremar l'establi-ment en senyal de protesta‘a les barricades!’». Però no,ara arriba el moment degaudir. L'armari vuit, la casasense aquells detallets quequeden tan bé, aquell coixi-net que no te pega en resperò «era barato», doncsaixò s'ha acabat. Ara toca elegir un dia, triaruna roba còmoda i llençar-teal carrer en busca de lagran ganga com deia PedroAlmodóvar. Però què passa?Com l'immensa majoria enshem estat reprimint fins a

l'extrem perquè no hi ha uneuro, doncs aquesta possi-bilitat de comprar mésbarat és pot traslladar, sisenyors, a la compra com-pulsiva. Aquella ànsia per comprarque pot acabar sent unautèntic malson, així per tald'evitar-ho us recomano feruna llista del que necessiteui no sortir a comprar acegues. Però la temptació hi és,està allí, esperant-te a lacantonada o dins d'una boti-ga (hi ha aire condicionat i latemptació no és tonta) i sisupereu les primeres rebai-

xes, encara us quedarà unaaltra prova, les segonesrebaixes. En definitiva un plaer sobre-natural que cal controlar,però que s'ha de viure.Només els visionaris quehan arribat a un estadi supe-rior de consciència entenenque és imprescindible quela tovallola i el bikini han d'a-nar coordinats o que unfons d'armari no ho és deveritat sinó tens aquellsjeans de marca tan fabulo-sos i que has esperatmesos passant per davantde l'aparador per fer-te ambells finalment.

Després de les primeres, les segundes

Que no tot és blanc onegre, l’experiènciaens demostra que éscert! Com cert és queaquest passat dime-cres 1 de juliol co-mençaven les Rebaixesen majúscula ja que en-guany comencen for-tes, fins el 50% de des-compte des de l’inici iun 70% al final. I queacabaran el proper 31d’agost.

Amb la seva justa mida, anar de rebaixes potser un autèntic revulsiu per als moments de crisi de tot tipus

DIANA MAR

Cartell curiòs de segones rebaixes.Cedida

Ni les persones més riques del món eviten la

temptació de comprar a preu de ganga, o no?

La frase...

SENSACIONS, MOMENTS I INFORMACIÓ SOBRE LES REBAIXES.

P4 P5 Tots amb el «Catalunya Sud» · 2016-11-04 · Per tant, és evident que tots els pobles...

Documents

Transcript of P4 P5 Tots amb el «Catalunya Sud» · 2016-11-04 · Per tant, és evident que tots els pobles...