Edició de LleidaDIVENDRES · 15 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14489 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13359 - EL PUNT

1,20€

1820

59-1

1777

25®

8011

75-1

1781

24w

Cap de llista del PSC a LleidaÒscar Ordeig P64

“El PP i Cs estanactuant des dela venjança”

CULTURA P48-49

Crítiques del’Icom per lasortida deles obresde SixenaL’òrgan internacional endesaprova les formes

Agents de la Guàrdia Civil a la seu de la companyia Unipost, a l’Hospitalet de Llobregat, ahir al matí ■ QUIQUE GARCIA / EFE

El setge a l’1-O continuaHi faltes tu Amb el diari d’aquest diumenge, quatre postals per enviar a

Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn

El jutge no permetfer campanya als empresonatsSUPREM · Llarena afirma quepersisteix el “risc de violència”en el cas de Sànchez, i ajorna ladeclaració dels altres encausats

RESOLUCIÓ · La justícia belgaarxiva la causa contra el governa l’exili després que Espanyaretirés l’euroordre de detenció

P6-20

Xavier García Albiol P16-17

Cap de llista del Partit Popular

“És bàsicque a partirdel 21 totsaparquemdiferències”

Elsa ArtadiNúmero 10 de la llista de JxCat a Barcelona P14

Edouard MartinEurodiputat i sindicalista francès P20

Víctimes dels copsen el referèndumfan una associació

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

caba una novaedició de Tempo-

rada Alta, el festival detardor de Catalunya,un dels més prestigio-sos de la península i

amb un notabilíssim ressò internacio-nal. I ho fa en una situació d’incertesa,a causa de la relectura fiscal que va ferel Ministerio de Hacienda sobre l’im-post de l’IVA que s’havia d’aplicar a lessubvencions culturals. En el seu mo-ment, la situació ja va ser prou anòma-la, perquè la revisió no tenia en compteles inspeccions que s’havien anat fentdurant anys i en les quals mai no s’ha-via posat l’accent en la hipòtesi d’unimpost que gravés les aportacions ins-titucionals. Després de l’aprovació perpart del Congrés dels Diputats, a pri-mers de novembre d’aquest any, d’unanormativa que certificava que l’IVA noafectava aquestes partides, el fet queara es continuï amb la idea de fer re-tornar els diners de forma retroactivaés desproporcionat, jurídicament moltfeble i ideològicament sospitós. Unaatzagaiada a bona part de la culturacatalana i a Temporada Alta en parti-

cular. Hi ha qui critica que teatres i mu-seus tinguin subvencions exemptesd’impostos. O que tinguin subven-cions, ras i curt. Podem discutir-ho, pe-rò el que és del tot indiscutible és quesi les reps i ningú no et diu que hauràsde retornar l’IVA i al cap d’un tempste’l reclamen, aleshores estàs indefensperquè han canviat les regles del joc (iel joc sencer) a mig partit.

Parlem de teatre, però, que és elque hauríem de fer en lloc de discutirsobre dret tributari. La majoria d’ente-sos, crítics, espectadors inquiets, àni-mes encuriosides i aficionats al mónde l’espectacle han sentenciat que elTemporada Alta d’aquesta tardor tédos guanyadors. Una versió essencial,intensa i concentrada del Vània, a càr-rec d’Àlex Rigola; i un muntatge dedansa d’Alain Platel, el fascinant Out ofContext-For Pina, subjugant i emotiudiscurs sobre el cos, els contactes, elmoviment i la memòria. I molts mésinstants de plaer, d’ombra, de dubte,de felicitat. De cerimònia compartida iexultant. Que duri. Avui més que mai:que duri.

A

Keep calmJosep Maria Fonalleras

TA: que duri

Hi ha qui critica que teatres imuseus tinguin subvencions,però si les tens i al cap d’untemps te’n reclamen l’IVA,aleshores estàs indefens

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

resento a Mataró el llibre d’enLluís Foix El que la terra m’hadonat, tercer del que en po-

dríem anomenar la “trilogia de la rodadel temps, els treballs i els dies”. Pri-mer va ser La marinada sempre arri-ba, després Aquella porta giratòria,ara aquest que parla del transcurs deles estacions. Foix és un fatalista opti-mista, si les dues paraules no es con-tradiuen entre si. Tot gira, tot roda–també des del punt de vista laboral–,tot acaba tornant al seu lloc, sovintmillorat, o evolucionat. I si no torna enaquestes condicions, ja ho farà o ja enshi adaptarem. Cosa que no implicapassivitat o conformitat. Foix és uncrític analista polític. Les estacions noes poden corregir, però els homes i lesseves accions sí. I el canvi climàtic queles pot alterar, també.

Poca gent a la presentació. La NúriaDòria, la llibretera, ja hi està acostu-mada: la gent es belluga poc. Ara: el lli-bre d’en Foix es ven bé, té bona sorti-da. Els editors l’han presentat d’unamanera tan excel·lent, amb bon paper,il·lustracions i una cinta per al punt,que soluciona molts regals de Nadal.

P

En Foix explica que l’ha escrit al finaldel dia, quan tornava a casa saturat depolítica i “procés”. Una evasió que esfa extensiva als lectors. Aquelles famí-lies que representa que s’han de bara-llar per Nadal, amb El que la terram’ha donat arribaran més asserenatsi airejats a taula.

S’obre un torn de paraules. L’amicPep Puig fa una bona aportació esta-blint les diferències entre Josep Pla iLluís Foix a l’hora de tractar el paisat-ge. Pla hi va al davant i s’hi implica.Foix hi va al darrere de manera mésdiscreta i empenyent-lo. Diu en Foixque a cada presentació aprèn coses di-

ferents i descobreix novetats en el seupropi llibre. Ahir, a Manresa, algú li vapreguntar per què no utilitza mai elpunt i coma. Hi ha lectors molt pene-trants en els detalls.

Després, anem a sopar. Com que acòpia de presentar-li llibres li conec elsgustos, ens entaulem a Can Dimas,prop del mar a aquesta hora invisible.El millor i més fi llobarro a la sal quees pot degustar al país. També, de pri-mer, els millors pèsols, els del Mares-me. Mar i muntanya. La muntanya il’horta que pot oferir el Maresme, tandiferents de la de la Segarra i l’Urgell,on el llibre se situa. Parlem de política,del procés. En coses no estem d’acord,però com ens podem barallar, ell i jo?Que potser ens han pres per ximples?

Sempre presento Foix dient que ésun aparent “senyor de Barcelona” quecada cap de setmana va a recuperarles arrels pageses. Ara hauré de dirque és un “aristòcrata”. Afirma al lli-bre que els que sàpiguen compaginarla ciutat amb els secrets del camp for-maran part en el futur del contingentdels “millors”, arrel etimològica d’aris-tocràcia.

“Diu Foix que elsque compaginincamp i ciutat seran els“millors” del futur

Manuel CuyàsVuits i nous

Aristòcrates

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/ig7zu4

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

“Estem perdent la batalla, noavancem amb prou rapidesa i

això és un drama.” El president fran-cès, Emmanuel Macron, no podiadescriure millor aquest dimarts lescircumstàncies que envolten la llui-ta contra el canvi climàtic al món.Macron, que es vol erigir en un delsgrans paladins en la lluita contral’escalfament global producte de lesemissions industrials, va reunir di-marts a París desenes de lídersmundials en una cimera per cele-brar els dos anys dels acords sobreel clima assolits el 2015 a la capitalfrancesa, però també per esperonarestats, regions i empreses en la cer-ca de solucions a una qüestió quepot comportar greus conseqüèn-cies en el desenvolupament mun-dial si no s’hi posa remei ben aviat.En la trobada no van participar, mal-auradament, els Estats Units, que,des que hi governa Donald Trump,han girat la cara al canvi climàtic i,fins i tot, han recuperat polítiquescom ara l’afavoriment de la indús-tria del carbó, que està provat, desde fa anys, que contribueix molt ne-gativament a l’escalfament del pla-neta.

En tot cas, el resultat finald’aquesta nova cimera té un regustagredolç. D’una banda, diferentsinstitucions i empreses, des del ma-teix Banc Mundial fins a assegura-dores com ara Axa o el banc neer-landès ING, anunciaven el seu com-promís de deixar de finançar projec-tes que afavoreixin l’escalfamentglobal. De l’altra, però, els expertsdenunciaven que moltes d’aquestesmesures eren reciclades i interessa-des i també que, per part dels estats–amb excepcions, com ara la delspaïsos nòrdics–, no hi ha una fermavoluntat d’implementar polítiquesmés restrictives contra l’ús delscombustibles fòssils, per exemple.Mentrestant, la Terra continua es-calfant-se, malauradament.

Canviclimàtic,pocs avenços

EDITORIAL

i fer campanya. Res. Final-ment, el jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena va decidir

ahir que res, que els presos polítics ca-talans que són candidats no poden nifer campanya. Jordi Sánchez, comtambé ho havien fet Joaquim Forn iOriol Junqueras, havia demanat diesenrere que se’l deixés sortir de la pre-só aquests dies de campanya electoralo que, en tot cas, se li deixés fer cam-panya des de la presó. Doncs res. Nisortir de la presó ni una cosa tan sim-ple com que, des de la presó mateix,Sànchez –i s’entén que la resta de can-didats– poguessin ser entrevistats perdiaris, ràdios o televisions. Res. Ni desde la presó mateix. Ni complint estric-tament amb el règim intern de la pre-só, tal com havia arribat a proposar laJunta Electoral. Res. La prova més cla-ra que no només els volen empreso-nats sinó que, a més a més, els volencallats. Perquè, què els costaria que

N “Ni fercampanya. A Forn,Sánchez i Junquerasno els volen nomésempresonats, elsvolen callats!

Sànchez, Forn o Junqueras poguessinser entrevistats des de la presó en qua-litat de candidats a les eleccions? Elsdeixen ser candidats a les eleccions(sí, ja ho sé, que en realitat el que pas-sa és que no ho han pogut impedir) pe-rò no poden fer campanya? Han de fercampanya per correu tradicional o uti-litzant els deu minuts setmanals detrucades permeses que podrien desti-

nar a les famílies? Són a la presó, nopoden fer campanya, i si en fan l’han defer d’estranquis i robant el poc tempsque tenen per a les famílies? Ho trobo,francament, una barbaritat. Em sor-prèn? No. La veritat és que d’aquest Es-tat ja no em sorprèn res. D’un Estatque és capaç de prohibir fins i tot el co-lor groc ja no em sorprèn res. Per quèJunqueras, Sànchez no poden fer cam-panya des de la presó? De què tenenpor? Del que diguin? No en tenen prouamb tenir-los empresonats que el quevolen és tenir-los callats? No hi veig,francament, gaire explicacions més. Iaixò se sap, és clar, el mateix dia que lavicepresidenta del govern espanyol, So-raya Sáenz de Santamaría, la triple S,diu que les eleccions del 21-D seran“absolutament netes” i que “no és assu-mible qüestionar-ho”. Sí, Soraya, abso-lutament netes; netes, democràtiques,participatives i en igualtat de condi-cions. Ha, ha, ha!

De què tenen por?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Més de 6.700 rohingyes, dels quals 730 eren me-nors de 5 anys, van ser assassinats d’un tret entrel’agost i el setembre a mans de les forces de segu-retat de Myanmar, segons l’informe sobre el terrenyfet per Metges Sense Fronteres (MSF), que denun-cia la massacre contra aquesta minoria ètnica.

PRESIDENT DE RÚSSIA

Denúncia necessària

Després d’atacar, perseguir i empresonar l’oposició,per tenir-la ben debilitada i encarrilar-se la reelecció,a Putin només li falta presentar-se a la reelecciócom a independent, i no com a cap de la llista deRússia Unida, per tenir les mans del tot lliures i exer-cir el poder de forma encara més personal.

-+=

-+=

Desautoritzats, de nouJavier Lambán

Arrapat al poderVladímir Putin

-+=

Sidney Wong

El Consell Internacional de Museus, òrgan de pesen el món de la conservació de l’art, s’ha expres-sat de manera contundent contra el trasllat de lesobres de Sixena si no és imprescindible i definitiu,per la seva fragilitat i perquè les posa en risc. Peròaixò a alguns jutges i polítics no els importa gens.

PRESIDENT DE LA COMUNITAT D’ARAGÓ

DIRECTOR MÈDIC DE METGES SENSE FRONTERES

De reüllOdei A.-Etxearte

Èpicai realisme

independentisme s’enfronta als defensors del 155,però també s’encara als seus propis fantasmes: la

ratificació de la magnitud de la base social que elsustenta davant d’un increment de participació que potafavorir l’unionisme; la redefinició del full de ruta i lesdificultats per avançar en un marc autonòmic quecontinuarà vigilat i retallat, si no intervingut; elsprocessos judicials acarnissats i imprevisibles, i labatalla de JxCat i ERC per l’hegemonia després d’unmandat de rivalitats sota les estovalles del govern. Tot

plegat, amanit amb lescontradiccions de concórrer a leseleccions del 155. L’èpica electoral iel realisme, malgrat la cruesa de lasituació, no es reconcilien. ERC vaintentar que JxCat aclarís quiproposaran de president si

Puigdemont no pot tornar, però la batalla entre aliatspenalitza. I als de Puigdemont, la carta presidencial elsfunciona per l’anvers i el revers. Si guanya el 21-D i nopot tornar o el detenen abans, l’escàndol tindràmagnitud internacional. ERC dirà, si guanya, que el seupresident és a la presó, però encara n’hi hauria un altre,a Brussel·les, amb un complex paper institucional queels republicans han intentat perfilar amb complexitat, ique JxCat nega. No li cal entrar-hi: no volen dospresidents. Si guanya Cs, diran, a més, que amb la llistaunitària no hauria passat. La del 21 serà una nit difícil:cauran tots els filtres i la migradesa d’aquestaautonomia del 155 quedarà més despullada que mai.

L’

La del 21 seràuna nit difícil:cauran totsels filtres

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

L’alt tribunal suspèn el pla pelreferèndum i avisa que actuaràpenalment si el desobeeixen.Junts pel Sí manté elcompromís de fer la consulta.

10anys

20anys

40.000 pacients s’infectencada any als hospitals. Lesinfeccions més habituals sónquirúrgiques, respiratòries iurinàries.

El govern del PP accentua lapolítica de reinserció. En 19mesos, ha concedit el tercergrau a més membres d’ETA queels socialistes en 2 anys.

Suspensió constant Més infeccions El PP i ETATal diacomavui fa...

“Em declaro mésde Cocteau que dePiaf, més deD’Ormesson quede Hallyday

n només vint-i-quatre hores dediferència, han mort dos perso-natges tinguts per autèntics

ídols al país veí de dalt –França–. Pri-mer morí Jean d’Ormesson, 92 anys,escriptor, periodista, filòsof i membrede l’Académie Française. Era el 5 de de-sembre passat. I l’endemà morí JohnnyHallyday, 74 anys, cantant i actor, unaautèntica icona en el món francòfon,considerat per alguns l’Elvis Presleyfrancès.

ÉS QUASI INCREÏBLE, però en un dels úl-tims intervius, l’escriptor Jean d’Or-messon (Jean d’O l’anomenen els fran-cesos que sempre escurcen tant compoden) declarava que no és bo morir-seal mateix temps que mor un artista, iho deia referint-se a Edith Piaf, mortael 10 d’octubre del 1963, i a Jean Coc-teau, que morí exactament l’endemà. IJean d’Ormesson deixava anar, amb elseu esmoladíssim humor, que l’enter-rament de la Piaf, que “només” canta-va, eclipsà el Cocteau poeta, personat-ge de molts talents, artista gràfic, dra-maturg i cineasta. I vet aquí com són

E les coses: D’Ormesson morí just el diaabans de Hallyday.

HI HE FET ESPECIAL atenció, perquè del’un i de l’altre en tinc un singular re-cord. L’any 1966 vaig anar a Lourdes atraginar malalts, feina que els france-sos en diuen brancardier (portallite-res). I un dissabte al vespre, quan ja te-nia els “meus” malalts aconduïts, vaigfugir a Tarbes, on Johnny Hallyday feiaun concert. Al recinte hi havia una gen-tada increïble, vaig veure el cantant auna distància que devia ser com la quehi ha de l’estàtua de Colom a la font deCanaletes... i sentir-lo cantar, a mitges

i malament, perquè hi havia també unagran bramadissa.

QUAN MORÍ SALVADOR DALÍ (gener1989), a Figueres van venir dos perso-natges, abillats amb la fulgurant vesti-menta negra amb sumptuosos brodatsde color verd que llueixen els acadè-mics francesos. Un d’ells era Louis Pau-wels i l’altre, Jean d’Ormesson. Al Mo-tel Empordà on aleshores jo treballava,els vaig veure fent-la petar davant labarra del bar. Vaig entrar al recinte delbàrman simulant que remenava pa-pers, i els vaig escoltar parlar: s’admi-raven de l’oració fúnebre del rector deFigueres mossèn Narcís Costabella.Jean d’Ormesson deia: “Une véritablepentecôte...” I és que mossèn Narcíspredicà en català, castellà, francès, ita-lià, anglès i alemany, amb la sempre im-pecable dicció que entusiasmà Jeand’Ormesson. Un servidor, tot i quem’agradava (al principi) molt Johnny (iSylvie Vartan, oidà), es declara més deCocteau que de Piaf, més de D’Ormes-son que de Hallyday. Eren dues postalsde l’enyor que ara han canviat de color.

Josep Valls. Escriptor

Ídols del país veí (el de dalt)Tribuna

l fotògraf Henrik Ross (1910-1991)va ser emprat pel Judenrat perquè,

durant l’ocupació nazi, realitzés foto-grafies d’identificació dels jueus confi-nats al gueto de la ciutat polonesa deLodz. Els ocupants només van propor-cionar-li material per al treball assignat,però, aconseguint fotografiar fins a dot-ze persones en un sol negatiu, va apro-fitar la pel·lícula restant per a una altratasca, que va fer amb l’ajuda de la sevaesposa, Stefanie: documentar les con-dicions de vida al gueto, on van morirdesenes de milers de persones, i lescues per a la deportació als campsd’extermini. Aquesta feina clandestinava dipositar-la en caixes que va enterrarfins al moment de l’alliberament. L’any1961, Ross va testimoniar en el judicicontra Adolf Eichmann, el buròcratanazi que va organitzar el confinament ila deportació de jueus polonesos.

Henryk i Stefanie Ross apareixen aRecords del judici Eichmann, documen-tal del 1979 realitzat pel cineasta DavidPerlov (autor d’un diari filmat que cons-titueix una obra cinematogràfica singu-lar i sempre sorprenent) per a la televi-sió pública israeliana, que va fer-ne unasola emissió i que, com si no l’interes-sés una forma de memòria personalcom la que conté, va guardar-lo als ar-xius. Tampoc Perlov, com li era habitual,va fer res per continuar-lo fent visible.Mort el cineasta, la seva filla Yael Perlovva trobar fa uns anys la pel·lícula i vaprocedir a la seva restauració amb lacol·laboració de Liat Benhabib, directo-ra del Yad Vashem Visual Center, quereuneix la memòria audiovisual de l’Ho-locaust. Així és que l’any 2011, trenta-dos anys després de la seva realització,va començar a circular Records del judi-ci Eichmann. Fa dos dies, presentat perYael Perlov i Liat Benhabib, el film vaprojectar-se a la seu de Barcelona de laFilmoteca de la Generalitat dins del se-minari La vida de les històries/El testi-moni filmat que, a la UB, va reflexionarsobre com filmar els testimonis del’Horror. El cas és que, avançant-se a lasensibilitat recent per la memòria sub-jectiva, Perlov va registrar els recordsque del judici Eichmann tenien algunsdels testimonis i alguns dels que vanseguir-lo sense arribar a comprendrecom havia pogut esdevenir aquell ge-nocidi i com aquell home, d’aparençatan normal, havia estat capaç d’organit-zar-lo. Hi ha molts moments inoblida-bles en aquest documental, com araquan se’ns fa saber que, després de fo-tografiar el gueto de Lodz, Henryk Rossva abandonar la fotografia. Per sempremés.

E

Full de rutaImma Merino

El fotògrafde Lodz

Penjats delWhatsAppb El fenomen social delWhatsApp ha canviat la ma-nera de comunicar-se, relacio-nar-se o d’anar pel carrer.Amb més de 1.200 milionsd’usuaris és una de les xarxesmés utilitzades, i l’Estat espa-nyol és el país més aficionatd’Europa a usar-lo. Una de lesconclusions d’experts de dife-rents universitats és que un5% de la població espanyolade 15 a 65 anys té problemesd’addicció al mòbil, i un 15%l’utilitza de manera abusiva,amb una incidència més granentre el col·lectiu de joves iadolescents. L’ús del Whats-App és problemàtic quan in-terfereix en la vida personal,professional, social o familiar,donat que estar sempre con-nectat disminueix la creativi-tat i la capacitat de relacionar-se i la conseqüència la rep laproductivitat i el benestar. Vi-vim permanentment en aler-

ta, disposats a respondre a unnou estímul generat a la pan-talla. Tots tenim la nostra quo-ta de responsabilitat enaquest assumpte i hauríemde contribuir a una existènciamenys estressant.ANTONI VILANOVA CASALSBarcelona

La importànciade donar sangb La setmana passada elsbombers van fer una dona-ció multitudinària de sang aBrussel·les. Donar sang ésuna acció altruista molt im-portant. Jo mai havia donatsang. He de reconèixer queem feia una mica de por i enel meu entorn no era un as-sumpte que es tractés ambgaire freqüència. L’any pas-sat la meva mare va neces-sitar més d’una transfusióde sang. Vaig sentir queamb aquest gest una perso-na desconeguda havia con-tribuït a salvar la vida de la

meva mare i em vaig emo-cionar. Una de les primerescoses que vaig fer quan lameva mare es va recuperarva ser donar sang. Em vaigtornar a emocionar. Vaigpensar que aquest cop pot-ser era jo qui salvava la vidaa algú. Vull donar les gràciesals bombers i a totes aque-lles persones que donensang; és un petit gest ambconseqüències vitals.ELISENDA AGUILERABarcelona

Què et pensaves,Àngel Ros?b L’alcalde de Lleida, ÀngelRos, ara declara que el fet ques’emportin les obres de Sixe-na és una malifeta perquè lasentència no és ferma. Totaquest embolic és per recor-dar el poema del pastor ale-many Martin Niemöller, enuna etapa de la història d’Ale-manya: “Quan els nazis vanvenir a buscar els comunistes,

vaig guardar silenci, perquè jono era comunista. Quan vanempresonar els socialdemò-crates, vaig guardar silenci,perquè jo no era social-demòcrata. Quan van venir abuscar sindicalistes, no vaigprotestar, perquè jo no erasindicalista. Quan van venir abuscar jueus, no vaig protes-tar, perquè jo no era jueu.Quan van venir a buscar-me,no hi havia ningú més que po-gués protestar.” Ara, el batlletasta en la seva pròpia pell lesfuetades de l’aplicació de l’ar-ticle 155. Si en el seu momentno vas protestar per la impo-sició esbiaixada de l’article155, esperes que hi hagi algúque ara protesti per la teva in-dignació? Àngel, aguantaferm i espera, que, potser sit’agenolles i demanes perdó,igual l’amo et tindrà compas-sió i no et fuetejarà més. Ambla condició que et mantinguissempre ben submís!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

n efecte devasta-dor de l’aplicació

de l’article 155 és im-posar l’estil mandrósde l’administració pú-blica castellana. Bona

part del funcionariat de l’Estat és con-tumaz en el vici que Mariano José deLarra va denunciar –fa 185 anys!– enl’article Vuelva usted mañana. Rajoy hoha dit fa poc: “La administración de laGeneralitá está en una situación de másnormalidá.” Els ciutadans ho noten entots els òrgans intervinguts ara pel go-vern espanyol. Sempre ha passat en elsserveis que ja depenien del poder cen-tral. Recordem l’episodi de les llarguescues en els controls de l’aeroport del

Prat. Ho experimentem avui en les dueshores d’espera per retirar certificats ales oficines de Correos. Damunt lesconselleries cau el pes de la burocràciaespanyola. Els tràmits s’han multiplicat.La gestió s’ha fet més lenta. Funciona-ris i tècnics de la Generalitat han deviatjar a Madrid per despatxar amb elscàrrecs dels ministeris que fan de con-sellers a dit. Que no ens encomanin elcapteniment de la dreta governant ma-tussera!: el Fernández Díaz a qui gravenuna conversa cínica; la pífia de De Cos-pedal que es creu impostors que la te-lefonen; la llufa que posa un periodistabritànic al ministre d’Afers Estrangersquan li mostra imatges que el contradi-uen. Fa anys que arreu del món ja sa-ben quin pa s’hi dona a Madrid. És elcas que Larra explicava en el seu arti-cle: un amic seu estranger va marxardesprés de sis mesos d’escoltar “vuel-va usted mañana” per una gestió quees podia resoldre en un dia.

U

De set en setJosep Maria Casasús

“‹Vuelvamañana›”

Cau a les conselleries el pesde la burocràcia espanyola.Els tràmits s’han multiplicat

Oriol Junqueras, VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“[Si el preu de la llibertat és la presó, l’hem d’assumir, permés dolorós que sigui”

La frase del dia

“Ni l’unionismeés tan fort compretén aparentar, nil’independentismeés tan feble comvolen fer creure

er preservar la seva unitat, Es-panya ha decidit sacrificar la se-va democràcia. I el més probable

és que es quedi sense una cosa ni l’altra.Entremig d’una onada patriotera, bonapart dels qui s’han deixat arrossegarper la filosofia de l’“A por ellos” han dei-xat sortir de l’armari el franquista so-ciològic que tenien dissimulat, i gaire-bé celebren amb focs d’artifici l’extin-ció dels pocs valors constitucionals quevalien la pena. Potser el més deprimentde tot no seran, com deia Martin Lu-ther King, els insults dels nostres ene-mics, sinó el silenci dels nostres amics,que probablement sota un atac de pà-nic respecte a les conseqüències perso-nals de mostrar simpaties pels cata-lans, potser perquè en el fons eren mésnacionalistes que amics, han certificatla irreversible ruptura emocional entreCatalunya i Espanya.

CERTAMENT, LA IMPOSICIÓ (per cert, in-constitucional) de l’article 155 da-munt la legítimament proclamada Re-pública ha propiciat unes eleccions enquè es prohibeix tot amb la intencióque perdi l’independentisme, amb l’ab-surd de fer retirar objectes de colorgroc, de prohibir termes com ara presi-dent Puigdemont, consellers a l’exili opresos polítics o de fer despenjar pan-cartes on diu “Democràcia” o vetar lapresència d’observadors internacio-nals. És així com el règim del 78 ha que-dat en evidència davant del món, mal-grat que la febre patriotera eviti que elssúbdits espanyols siguin conscients dela magnitud de la tragèdia.

PERQUÈ, ENTREMIG de tanta sobredosi derojigualda, és tràgic per als espanyolsque han perdut la vergonya de practi-car l’odi i el menyspreu contra els cata-lans el retorn a l’aïllament internacio-nal, la imatge d’esdevenir la Turquia del’oest, i recloure’s, de nou, en el landis-me al qual Espanya sembla destinada

P històricament cada vegada que s’en-fronta, impotent, als valors il·lustrats.Perquè, al cap i a la fi, els espanyols (entant que, per acció o omissió, incorrenen una responsabilitat col·lectiva) es-tan sacrificant la seva democràcia, laseva posició internacional i diríem queles seves dècades de modernitat per nores. La seva unitat ja és trencada. Nil’unionisme és tan fort com pretén apa-rentar, ni l’independentisme és tan fe-ble com volen fer creure. Probable-ment aquestes eleccions gestionadesper una Junta Electoral Central quesembla haver estat posseïda per l’espe-rit de Guruceta, en què la parcialitat i eljoc brut contra els independentistesfan de la comparació turca una conclu-sió natural, poden generar escenarisentre negatius i més negatius per alsqui encara entenen la unitat com a dog-ma sagrat, i que tracten els dissidentscom a heretges. Perquè, en cas que lesforces independentistes perdin, la sos-pita sobre el frau serà més que justifica-da, especialment tenint en compte l’ac-tuació del poder judicial, les prohibi-cions de la junta, la constatació que elPP i l’establishment espanyol és unamaquinària corrupta i sense escrúpols,

amb capacitat desmesurada de defugirla seva pròpia llei. Això representariaun escenari de guerrilla pacífica de des-gast, en què dos milions de persones,majoritàriament de classe mitjana, es-tudis universitaris i una llarga expe-riència organitzativa, farien la vida im-possible al Vichy local, i l’espassa de Dà-mocles de l’independentisme faria quequalsevol crisi nacional o internacionalpogués acabar per saltar al coll de l’Es-tat. L’existència d’una República al’exili pot ser un malson per a La Mon-cloa, amb contínues visites de repre-sentants de la societat civil, acadèmics,polítics,... o, encara pitjor, la possibili-tat de reconeixements o actes simbò-lics per part de països que pressiones-sin Espanya per defensar els seus inte-ressos o resoldre conflictes. En altresparaules, provocar un altre episodi es-tival de Gibraltar tindria els seus ris-cos.

ARA BÉ, EN CAS QUE l’independentismeguanyi, crec que els escenaris podenser tant o més complicats que una re-volta perpètua. Es tornaria a aplicar un155 quan la voluntat de la societat ca-talana reitera la seva voluntat de Repú-blica? Tot parafrasejant Pere Quart, dela revolució dels somriures passaríem ala revolució de la mala llet, amb situa-ció de tensió insostenibles, que, com vasucceir al llarg de la dècada dels setan-ta, ja no afectarien només Catalunya,sinó la mateixa supervivència delfranquisme encarnat en el seu fill ideo-lògic: la monarquia.

ARA BÉ, UN ALTRE ESCENARI possible, ca-paç de qüestionar la cuina (amb sospi-tes de dopatge) de les enquestes, seriauna victòria contundent. Tenint encompte la gimnàstica revolucionàriadels CDR, seria possible un nou 14d’abril que desbordi definitivament elfranquisme sota la seva crosta monàr-quica?

Xavier Díez. Historiador

Escenaris posteriors al 21-DTribuna

ERC reforça la figurad’Oriol Junqueras en l’úl-tim tram de la campanya.Mentre que JxCat rebutjael cos a cos amb els repu-blicans, lidera el discurs dela unitat i cita el vicepresi-dent del govern en el seuúltim espot electoral perdemanar el vot per tot elgovern legítim, els republi-cans han optat per inten-tar fer visible més que maique el seu principal actiués a la presó. Precisamenta Estremera faran un actepolític l’últim dia de cam-panya, abans de tancar elcompte enrere electoralamb un míting a Sant Vi-cenç dels Horts, la ciutatde Junqueras. El jutge delSuprem rebutja que elsempresonats puguin fercampanya i, per tant, pas-saran el Nadal al centrepenitenciari. Pablo Llare-na ha citat a declarar Joa-quim Forn, Jordi Sànchez iJordi Cuixart l’11 de gener.

JxCat continua centra-litzant el seu missatge enPuigdemont i en la neces-sitat de restablir el pre-sident i el govern legítims.El missatge és unívoc, ino permeten que els obrinesquerdes argumentals:qüestionar-ho, diuen, ésacceptar el 155 i no opo-sar-s’hi. L’estratègia elsfunciona tant que no hanrecorregut a cap gir en elrelat. Puigdemont multi-plica les aparicions públi-ques per videoconferèn-

cia. Dilluns no participaràen el debat de TV3 per noquedar en inferioritat decondicions a l’hora d’inter-venir, i el rellevarà JosepRull. Però el president dela Generalitat no para defer campanya, i les novestecnologies i les xarxes so-cials han fet viable el quesemblava una quimera.

Brussel·les, a diferènciade la presó, és més amableper participar en una cam-panya anòmala. Però siPuigdemont o Junquerasguanyen els comicis, la in-vestidura podria ser im-possible en els dos casos,amb el risc d’una immi-nent detenció del presi-dent català si trepitja l’Es-tat espanyol, i amb la com-plexitat material que Jun-queras pugui participaren un debat d’investidura.Això comptant que els re-sultats de l’independentis-me siguin prou folgats perpermetre que agafin l’escói no puguin delegar el voten el ple de constitució delParlament. Si l’indepen-dentisme suma però ambun resultat molt ajustat,els membres del govern ala presó i a l’exili haurande renunciar d’entrada alsseus escons.

La victòria d’Inés Arri-madas, però, també éspossible, segons les en-questes, mentre que el PPpodria esdevenir l’últimaforça de la cambra catala-na, amb uns resultats tanpoc favorables que hanforçat Mariano Rajoy aabocar-se a la campanya

electoral i a ampliar l’agen-da d’actes en què parti-cipava. En uns comicis ab-solutament condicionatsper la dinàmica plebiscità-ria, Cs juga la carta de de-manar el vot per aturar elprocés, però Arrimadas,a diferència de Miquel Ice-ta, no és l’aliada preferidadels seus socis del 155, en-cara que pugui guanyar.Iceta, de fet, prova d’avan-çar cap a la reconciliaciódels blocs, plantejant, perexemple, l’indult dels quesiguin condemnats. Unaproposta que no va agra-dar ni a Arrimadas ni al’independentisme, i quefa palesa la complexitat del’equació, tot i les millora-des expectatives electo-rals dels socialistes.

ERC també ha redirigiten els últims dies el mis-satge a buscar el vot útilde l’independentisme: perevitar que la llista d’Arri-madas, diuen, sigui la mésvotada. I igual que JxCatdemana el vot per reinves-tir Puigdemont i facilitar-li la tornada de l’exili, ERCel demana en tots els mí-tings per fer possible queel seu líder surti de la pre-só. Junqueras ha escrit di-versos articles des d’Estre-mera, i cartes que han es-tat llegides en actes decampanya i fins i tot pel di-putat Joan Tardà al Con-grés. Ahir, a més, l’ACNpublicava la primera en-trevista a Junqueras desde la presó, en què, tot ique evitava entrar en polè-miques amb la llista del

president, també defugiadir si cal reinvestir Puigde-mont després del 21-D–ningú podrà dir que ERCfa el joc als del 155, reba-tia– i admetia que ell nosap si podrà ser president.“Farem tots els possibles,però soc a la presó i seriauna irresponsabilitat perpart meva no preveure elsescenaris i els plans alter-natius”, concloïa, abansde refermar la confiançaen Marta Rovira com a al-ternativa d’ERC.

La CUP és l’única forçaque relliga el seu programaelectoral amb el full de rutade la legislatura fulminadapel 155. Basa el missatge enel compromís de retornar al’activitat política i institu-cional per situar la ciutada-nia a les portes de la cons-trucció de la República. Laforça dels anticapitalistes,convençuts de la coralitatde les seves sempre renova-des candidatures, és el pro-grama i la coherència rei-vindicada. Són els únicsque de manera clara apos-ten per la construcció d’unnou país actuant de mane-ra unilateral. La radicalitatdel missatge es basa tambéen la desobediència, que as-seguren que portaran a lapràctica per donar vigènciaa la llei de transitorietat ju-rídica i a la resta de lleis quepermetin edificar el nousistema. Per primer cop, amés, aborden la possibili-tat d’entrar al govern si ésper construir la República,tenint en compte que sóndirigents d’ERC i JxCat els

que paguen les conseqüèn-cies penals espanyoles.

Els anticapitalistes, pe-rò, no obliden els comunsi, malgrat que dependràde l’aritmètica que resultidel 21-D, la CUP vol afegirl’equip de Xavier Domè-nech al front que permetiaplicar polítiques socialsque cusin les fractures quehan provocat les políti-ques econòmiques que de-sitgen revertir amb expro-piacions i municipalitza-cions de serveis bàsics. Lacontundència del missat-ge es trasllada, a més, ambel to conciliador del candi-dat de la llista de Barcelo-na, Carles Riera.

Catalunya en Comú Po-

dem aspira a trencar elsblocs, però les enquestespronostiquen que queda-rà aixafada per la polarit-zació, com va passar el27-S a Catalunya Sí quees Pot. D’entrada, els co-muns volen posar d’acordel PSC i ERC i reclamar-losque renunciïn al 155 i a lavia unilateral, respectiva-ment, però ja s’han trobatamb un no per les duesbandes. Mentrestant, elsabadellenc es veu obligata tallar de soca-rel l’ombrade sospita que una absten-ció dels comuns podria ferpresidenta la cap de llistade Cs. També Arrimadaspodria ser una presidenta(im)possible. ■

RedaccióBARCELONA

CANVI ERC reforça l’actiu de Junqueras i farà un acte a Estremera, mentre que JxCatdemana el vot per restablir tot el govern legítim, vicepresident inclòs FÍSIC Les duescandidatures apel·len a l’excepcionalitat tot i les dificultats de cara a una investidura

El president(im)possible

Josep Rull i Elsa Artadi, ahir a Terrassa;Marta Rovira, en l’acte ‘Socialistescatalans’, i Arrimadas, en un altre acteamb dones ■ EFE / ACN / EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Així ho considera elcandidat del PP,Xavier GarcíaAlbiol, en unaentrevista

El Tribunal Supremnega als presospolítics que sóncandidats poder fer campanya

“A partir deldia 21 hemd’aparcar lesdiferències”

La justícia belgaarxiva el cascontra el govern a l’exiliNacional

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

TransformacionsL’APUNT produïssin els mítics “tumults”. Aquells en què el relat

de l’Audiencia Nacional, el Suprem, el govern espanyoli els partits anomenats constitucionalistes ha trans-format les manifestacions cíviques i pacífiques que esvan celebrar el 20 de setembre, la més important da-vant de la seu d’Economia. I que diguin el que diguinno ens cansarem de repetir que no van ser violentes.Anna Serrano

Tornem-hi amb la violència. És l’argument que justificaque Jordi Sànchez, segon de Junts per Catalunya perBarcelona, es mantingui a la presó. El jutge del Su-prem Pablo Llarena ha rebutjat la concessió de permi-sos a l’expresident de l’ANC per participar en la cam-panya del 21-D perquè considera que podria afavorir“mobilitzacions immediates” i que, amb elles, es re-

1796

01-1

1772

86w

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

8165

63-1

1772

13®

Amb les dues resolucionsdictades ahir, el magistratdel Tribunal Suprem Pa-blo Llarena deixa clar queaparca tota resposta versels empresonats indepen-dentistes fins passades leseleccions del 21-D. Peruna banda, el jutge nega aJordi Sànchez, expresi-dent de l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC) inúmero dos de Junts perCatalunya, poder sortir dela presó amb permisospuntuals per fer campa-nya, en assegurar que ambla seva llibertat “hi ha elrisc de violència”. Per l’al-tra, Llarena ha ajornatfins a l’11 de gener la novadeclaració de l’exconsellerd’Interior Joaquim Forn,de Sànchez i del líderd’Òmnium, Jordi Cuixart,els quals, la setmana pas-sada, li van demanar la se-va compareixença “de for-ma urgent” per declarar “afons” vers la causa contrael sobiranisme. El jutgeara no té cap pressa.

L’advocat de Sànchez,el penalista Jordi Pina, java anunciar ahir que pre-sentaran recurs a la salapenal del Suprem contrala negativa de Llarena dedonar-li autoritzacions desortida, tot i que nomésqueda una setmana decampanya electoral. Sàn-

chez volia participar en al-guns actes de la campa-nya, i que mitjans de co-municació li poguessin ferentrevistes i usar internetdes del penal de Soto delReal per participar en elsdebats.

En la resolució, el ma-gistrat admet que el Tribu-nal Europeu de Drets Hu-mans (TEDH) protegeixdrets humans com ara laparticipació en l’acció pú-blica. Tot i això, hi afegeixque el mateix tribunal fixaque els drets subjectius de

vot i elegibilitat “no sóndrets absoluts per impor-tants que siguin”. El jutgetambé exposa a Sànchezque la restricció de mante-nir-se en presó provisionali no poder participar en lacampanya “té un menorefecte que l’exclusió abso-luta del dret a ser escollit”,i hi afegeix que va ser no-menat número dos de lallista de JxCat “quan ja eraen presó provisional”.

I, sobretot, el magistratjustifica la limitació deldret de participació demo-cràtica de Sànchez pel“risc” que “pugui impulsarmobilitzacions públiquesviolentes (o greumentcontràries a l’ordre públici la pau social) similars ales que se li atribueixen”.

Tot i que la causa per re-bel·lió acaba de començar,l’instructor Llarena, en lesseves resolucions, com-parteix la tesi de la fiscaliaper acusar el moviment in-dependentista català defomentar la violència. “Lesautoritzacions que recla-ma de sortides no nomésfacultarien l’impuls demobilitzacions immedia-tes, sinó que poden aprofi-tar-se perquè els tumultses materialitzin com a re-acció a qualsevol actuaciópolítica que cristal·litzi enla forma que refusa l’idearide l’encausat”, clou el jut-ge Llarena. ■

RedaccióBARCELONA

El jutge nega a Sànchez fercampanya, per “violència”a El magistrat del Suprem respon al número dos de Junts per Catalunya que mantenint-lo en presó noperilla “el seu dret a ser escollit” a Ajorna la nova declaració de Forn, Sànchez i Cuixart fins a l’11 de gener

Agents de la Guàrdia Civil vanescorcollar ahir, durant forçahores, la seu de l’empresapostal Unipost a l’Hospitaletde Llobregat (Barcelonès) ivan retenir el seu director ge-neral, Pau Raventós, per or-dre del magistrat substitutdel jutjat d’instrucció 13 deBarcelona, Jaime Conejo, quedes de l’octubre s’encarregade la investigació sobre l’or-ganització de l’1-O. La dificul-

Pau Raventós, director general d’Unipost, entra a la seu que l’empresa té a l’Hospitalet de Llobregat, ahir ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

tat d’enregistrar tota la docu-mentació i correus electrò-nics —amb l’any 2015 com adata de partida— dels ordina-dors de l’empresa va perllon-gar l’actuació. Raventós, as-sistit per la penalista CristinaMolins, va ser detingut al seudomicili, que també va ser es-corcollat, i després va serconduït a l’empresa de l’Hos-pitalet. “ Se li ha donat un bontracte i s’ha acollit al seu dret

a no declarar a comissaria”,va explicar Molins. A la tarda,Raventós va quedar en lliber-tat en espera que el citi a de-clarar el jutge. El setembrepassat, diverses naus d’Uni-post, com una de Terrassa,van ser escorcollades, i vantrobar-hi cartes censals per al’1-O. Unipost va presentar unERO per a tota la plantilla, de2.200 treballadors a l’Estat, al’octubre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Guàrdia Civil torna a escorcollar Unipost per l’1-O

“Les autoritzacionspoden impulsartumults en resposta ala conformacióinstitucional queresulti dels comicis”Pablo LlarenaMAGISTRAT DEL TRIBUNAL SUPREM

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Els grups parlamentarisvan descartar ahir portara debat i votació el recurscontra l’article 155 al Tri-bunal Constitucional enplena campanya electoral.La primera intenció eracelebrar una DiputacióPermanent el dia 19, però

finalment s’ha optat per fi-xar la trobada el dia 27. So-bre la taula hi ha la presen-tació d’un recurs davant elTribunal Constitucionalcontra l’aplicació del 155després que el Consell deGaranties Estatutàrieshagi presentat un dicta-men en què es considerainconstitucional la desti-tució del govern un cop el

president espanyol Maria-no Rajoy es va apoderar deles competències per con-vocar eleccions i dissoldreel Parlament. Els mem-bres del CGE considerenque no s’ajusta als princi-pis de gradualitat ni deproporcionalitat. Teninten compte la dissolució delParlament, també apun-ten que “eren possibles al-

tres mesures menys lesi-ves per a l’autogovern i al-hora compatibles ambl’eficàcia d’aquest meca-nisme de coerció estatal”.El dia 27 vinent es votarà ala permanent; el grup deJunts pel Sí espera que laCUP s’abstingui, així comel grup Catalunya Sí que esPot, perquè pugui tirar en-davant el recurs. ■

El Parlament debatrà el recurs al155 després de les eleccionsRedaccióBARCELONA

Reunió dels grups ahir al Parlament per decidir laconvocatòria de la Diputació Permanent ■ EP

La justícia belga va arxivarahir definitivament la pe-tició d’extradició del presi-dent Carles Puigdemont iels quatre consellers exi-liats a Brussel·les, atenentaixí la retirada de l’euroor-dre de detenció per partdel jutge del Tribunal Su-prem Pablo Llarena, el 5de desembre passat. Desd’aquell dia ja havien dei-xat d’estar en vigor les me-sures cautelars imposadespel jutge contra els mem-bres del govern català,com el fet que notifiques-sin cada matí on serienaquell dia, tinguessin unaresidència fixa i coneguda,no sortissin del país i espresentessin cada cop quese’ls reclamés, però falta-va superar la formalitat detancar oficialment el cas.

El ministeri fiscal deBrussel·les va esperar al’audiència que havia fixatper ahir la Cambra delConsell –equivalent a unjutjat de primera instàn-cia, en què inicialment es-tava previst que donés aconèixer la decisió de sise’ls extradia o no, i perquins suposats delictes–per comunicar formal-ment la decisió del Su-prem de retirar la petició,amb la qual cosa el jutge vaconstatar que el cas “ja noés aplicable”. A la vista,

que es va fer a porta tanca-da i va durar pocs minuts,no hi van anar els afectats,ja que no tenien el deurede fer-ho i van deixar la re-presentació en mans delsadvocats. Aquests, de fet,ja no havien interposat re-curs contra la retirada delTS, i ahir l’entorn del go-vern a l’exili destacava enuna nota que la decisió po-sa el “punt final” a tota re-lació amb la justícia belga.

Amb això, el president iels consellers ja es podenmoure lliurement perqualsevol país tret de l’Es-

tat espanyol, on segueixvigent l’ordre de detenciócontra ells dictada per lajutgessa de l’AudienciaNacional Carmen Lamela,després que el 2 de novem-bre no anessin a declarar aMadrid, i rebutgés el seuoferiment de fer-ho per vi-deoconferència des deBrussel·les. El 24 de no-vembre el cas passaria alSuprem per unificar lescauses contra l’indepen-dentisme, i l’endemà dedeixar a la presó Oriol Jun-queras, Joaquim Forn i elsJordis, i alliberar els altres

sis consellers, Llarena de-cidia retirar l’euroordrepel temor a la desautorit-zació que hauria suposatque la justícia belga ha-gués decidit no extradir-los, o no ho hagués fet pelsprincipals delictes que elsimputa, com el de rebel·liói sedició, a més de malver-sació, desobediència i pre-varicació. La mateixa fis-calia belga ja havia descar-tat per manca de base, enuna vista el 17 de novem-bre, el delicte de corrupcióque els volia imputar La-mela, que hauria suposat

la seva extradició automà-tica. En tot moment, ToniComín, Meritxell Serret,Lluís Puig i Clara Ponsatí,a més de Puigdemont, vanal·legar que els delictes dequè se’ls acusava no sóncrims a Bèlgica, i que lajustícia espanyola no elsgarantia un procés just.

En tot cas, de momentpreveuen seguir a Bèlgicaperquè si es moguessin,Llarena podria dictar no-ves ordres de detenció i ex-tradició al país on vagin,fet que iniciaria altre copel procés judicial. Puigde-

mont, això sí, ja ha avan-çat que, si és per ser reele-git president després deles eleccions del 21-D, tor-narà a Catalunya a ser in-vestit a risc que l’arrestin.

No es poden personarPrecisament ahir, el ma-teix Llarena va denegar lapetició que li havien fet elscinc exiliats de poder-sepersonar en la causa ober-ta contra el conjunt del go-vern. En una providènciafiltrada a Europa Press, eljutge denega la petició

“fins que aquests es posina disposició” del tribunal, iconsidera, al contrari delque demanaven, que nocal aclarir “el que estàprou clar”, en al·lusió a laretirada de les ordres in-ternacionals. El jutge, amés, desestima en una al-tra providència la queixapresentada per l’exmem-bre de la mesa del Parla-ment Joan Josep Nuet–l’únic a qui va deixar lliu-re sense mesures caute-lars– perquè els seus lle-trats no havien pogut serpresents en les declara-cions l’1 de desembre delsJordis i els membres delgovern empresonats. ■

a Puigdemont i els quatre consellers ja poden moure’s lliurement per qualsevol estat, llevat del’espanyol a Si canviessin de país el Suprem podria emetre una nova ordre i reiniciar el procés

RedaccióBARCELONA

La justícia belga arxiva elcas contra el govern a l’exili

El president Puigdemont i els quatre consellers exiliats van extingir ahir tota relació amb la justícia belga ■ ACN / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

05.12.17El jutge Pablo Llarena retiral’ordre per por que la justíciabelga no els extraditi, o ho fa-ci per delictes menors.

03.11.17La jutgessa Lamela dictaeuroordre de detenció per aPuigdemont i els consellers.

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017

864907-1177707w

SOM ALTERNATIVA

El cap de llista de la CUP, Car-les Riera, va afirmar ahir a laseu d’EFE que és “moralmentinsostenible” un escenari enquè l’independentisme “clau-diqui”, “es retracti” de la pro-clamació de la República iacati la Constitució i el 155,sobretot tenint en compteque l’1-O més de dos milionsde persones “es van jugar elfísic”. Per la CUP, retornar al’escenari previ a l’1-O seria“d’una duresa insuportable”.En relació amb Catalunya enComú-Podem, el dirigent cu-paire va assegurar que és laforça política amb la qual témés coincidències en l’“agen-da social”, però va lamentarque les propostes de la candi-datura de Xavier Domènechno es poden desenvolupar en“el marc de la Constitució”. Eldels comuns és “un viatge in-comprensible”, segons Riera,que va instar-los a adonar-seque les mesures socials queproposen “només es podenaplicar en una lògica republi-cana”. ■ REDACCIÓ

PSC

Domènech buscael vot universitariamb Owen Jones

El cap de llista de Junts perCatalunya, Carles Puigde-mont, va denunciar ahir desde Brussel·les que la Generali-tat ocupada arran del 155 ésmés lenta, amb més burocrà-cia i amb por: “Avui per com-prar un fonoscopi cal jurar laConstitució.” Puigdemont vacensurar que s’hagin aturat iretardat diversos projectessanitaris o la convocatòria de2.400 places de professionalssanitaris pel 155. ■ REDACCIÓ

L’ex-secretari general de Po-dem i líder de Som Alternativava participar ahir per segonavegada en un acte de campa-nya amb ERC. Albano DanteFachin, per primer cop al cos-tat de Marta Rovira, va dema-nar el vot per a l’independen-tisme i va avisar els comunsque “si el 21-D no hi ha majo-ria de vots independentistes,guanyarà Mariano Rajoy”. “To-ta la resta són excuses i fer-setrampes.” Segons Fachin, ca-da vot per a Xavier Domènechbeneficia el president del go-vern espanyol. La republicanai l’expodemita van coincidir adefensar l’impuls d’un procésconstituent després del 21-Dque derivi en una Constituciócatalana. ■ REDACCIÓ

Puigdemontdenunciael 155 sanitari

Xavier Domènech es vaacompanyar ahir de l’escrip-tor i activista britànic OwenJones per reclamar el vot in-dignat amb el cost de les ta-xes universitàries. L’acadèmicanglès va recordar que els jo-ves catalans tenen les matei-xes dificultats per accedir aestudis universitaris que elsbritànics i “els mateixos ene-mics” que al Regne Unit, i vadefensar la unificació delsmoviments dels indignats, dellaborista anglès Jeremy Cor-byn i del demòcrata nord-americà Bernie Sanders perrevertir la pèrdua de serveispúblics i lluitar junts interna-cionalment contra l’avanç “delfeixisme i el racisme que vaacabar amb les nostres socie-tats a mitjan segle passat”.Jones, que ja va fer campanyaamb Domènech per les elec-cions espanyoles, va reclamarel vot pels comuns contra la

CUP

Desplaçamentdimarts finsa Estremera

El cap de llista del PSC, MiquelIceta, es va refermar ahir enl’aposta per demanar indultsper als dirigents independen-tistes en cas que siguin con-demnats, en pro de la “recon-ciliació” i malgrat haver rebutrecels des del PSOE. “Hi haqui em critica pel fet de de-manar l’indult, però algú a Ca-talunya ha de pensar en comcosirem les ferides. I no m’im-porta pagar un preu per pen-sar en escenaris de reconcilia-ció. No ho faig en funció delque altres facin o no, sinó per-què n’estic absolutament con-vençut”, va explicar. La porta-veu del PSOE al Congrés,Margarita Robles, va rebaixarla iniciativa a una mera pro-posta electoral. ■ REDACCIÓ

Candidats de la llista d’ERC esdesplaçaran dimarts al matífins a la presó d’Estremera, onhi ha tancat el cap de llista,Oriol Junqueras, des del 2 denovembre, en un acte simbò-lic l’últim dia de campanya. Ala tarda la tancaran a Sant Vi-cenç dels Horts. ■ REDACCIÓ

Riera veu obstaclesmorals per acatarla Constitució

CATALUNYA EN COMÚ-PODEM ESQUERRA

Fachin demanael vot per alsindependentistes

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JUNTS PER CATALUNYA

Iceta es refermaen els indults alsempresonats

precarització. Des de la plaçaUniversitat de Barcelona, Do-mènech va assenyalar l’ex-membre d’Unió i exsecretarid’Universitats amb Artur MasAntoni Castellà, avui a la llistad’ERC, com la persona que vaproposar al ministre Wert unapujada de les taxes università-ries. “Com faran polítiquesd’esquerres?”, es va preguntar.El cap de llista va retreure aERC haver consolidat “les re-tallades de Mas”, que haurienexpulsat, segons els càlculsdels comuns, 50.000 joves al’estranger. En aquest sentit,Domènech va recuperar unafrase del 2012 del consellerd’Empresa i Ocupació, Fran-cesc Xavier Mena, adreçadaals joves: “Agafin el primer vola Londres, i a servir cafès.” Elscomuns van prometre una re-baixa de les taxes i caminarcap a la universitat públicagratuïta. ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

Lluís Martínez / David BruguéBARCELONA

er què entra en política una per-sona acostumada a treballar ensegona línia?Pel mateix que els companys que

són a la llista. A meitat de novembre, ettruca el president i et diu: “El Jordi Sàn-chez i jo estem fent una llista per anar ales eleccions i la voldríem unitària.” I amoltes persones que venim del món pro-fessional, de diversos àmbits i tendèn-cies, ens demanen participar-hi. Hoagraïm i ens hi sumem.

No va sentir vertigen, en implicar-s’hi enun moment tan complicat?El moment és complicat, però també éscert que tenim un govern i uns líders ci-vils que ens han portat molt lluny. Nosal-tres estem agraïts de poder fer el mateixque han fet ells fins ara i d’acompanyar-los en aquesta llista. És un honor.

Va ser a la manifestació dels 45.000.Com la va veure?Va ser molt emocionant, un dia increï-ble. S’ha donat la xifra de 45.000, però lapolicia amb què érem nosaltres ensdeien que ja podíem comptar que érem eldoble i que estaven molt impressionatsper la manera tan endreçada i cívica defer manifestacions dels catalans.

I la UE, com si sentís ploure...Això no és ben bé així. Al marge de l’opi-nió pública, que és un xic diferent, els paï-sos europeus i les institucions han recla-mat repetidament, i sobretot a partir deles imatges de l’1-O, diàleg i negociació.

Per què aquesta resistència al diàleg delgovern d’Espanya?Quan realment creus que tens la raó noet negues al diàleg. Ells saben que estem

Pen una democràcia, que el poble s’ex-pressa amb molta claredat, que ho ha fetcada vegada i que ho farà de nou el 21-D.Ells s’escuden darrere del no perquè sa-ben que no tenen la raó ni la legitimitat.Què es pensaven que tenien? La forçabruta. Es pensaven que intimidant, fentpor i posant gent a la presó aturarien elreferèndum. No van ni trobar les urnes.Són incapaços de controlar el territori, lagent i la voluntat popular.

Tornem a Brussel·les. Al president comel veu anímicament?Està en una situació difícil i no es pot tri-vialitzar la situació, ni la d’ell ni la delsquatre consellers exiliats. Situació com-plicada, mesures de seguretat, la famíliai els amics a distància, la incertesa... Pe-rò està en forma, molt determinat.

El lema ‘Puigdemont, el nostre presi-dent’ d’on ve?Nosaltres per què ens presentem enaquestes eleccions? Perquè ens les con-voca en Rajoy, que des de Madrid deci-deix que no li agrada el nostre govern i eltreu. I això no és així. El govern el nome-na el president, i al president el tria elParlament. La voluntat popular rau onrau, no en un despatx de Madrid. Lesnostres institucions són el Parlament, elgovern i el president. El primer efecteque han de tenir aquestes eleccions ésrestaurar la democràcia, i això vol dirrestaurar el govern que hi havia.

La Junta Electoral diu que no podemanomenar “president” el president.Molt curiós, perquè al president Montillali segueixen dient president Montilla.També han prohibit els llaços grocs.

Un dels contrasentits que veiem...I en canvi no els preocupa que tinguemcandidats a la presó i a l’exili que no pu-guin fer campanya en igualtat de condi-

cions. Els preocupa que hi hagi una pan-carta que digui “Democràcia”, perquècreuen que afavoreix certs partits. S’hohaurien de fer mirar. Si creuen que lesparaules democràcia, llibertat i dignitatafavoreixen alguns partits, això vol dirque els altres hi han renunciat.

Com es pot restituir un govern si Es-querra és la llista més votada?Nosaltres creiem que guanyarem leseleccions. L’enquesta que val és la del dia21. I, enquesta rere enquesta, la personapreferida per ser president de la Genera-litat és l’actual, amb una gran majoria.

Algunes enquestes pronostiquen un in-dependentisme sense majoria.El que val és el vot de la gent, que a mésno caldrà que hi vagin a les 5 de la mati-

nada ni que passin por ni vetllant les es-coles, perquè no hi haurà un problemade violència de l’Estat. Si en aquelles con-dicions de l’1-O es va poder fer tot això,ara el 21-D s’ha de revalidar el resultat.

L’independentisme es mobilitza i repgarrotades. Aquest sentiment pot por-tar a la majoria absoluta?Sens dubte la gent està molt decidida,perquè té la convicció que només a tra-vés de la independència tindrem un fu-tur millor. Tot això no ho fem només perun sentiment. És la convicció de deixarper als teus nets un futur millor.

Hauria estat millor una llista conjunta,amb la CUP fins i tot?Hi vam treballar molt, en la llista conjun-ta. No és moment de retrets, però és evi-dent que molta gent ho demanava. No vaser possible. Van ser dies complicats, iper això vam fer la llista que vam poderfer. La llista del president és el que méss’acosta a la llista unitària.

Com es fa una campanya amb candidatsa l’exili i a la presó?Amb molt d’esforç, molta determinació iamb un equip que és fantàstic i que s’hideixa la pell cada dia.

Sembla que es va proclamar la repúblicai que després es va fer marxa enrere.Per què no es va més enllà el 27 d’octu-bre? La gent s’hauria mobilitzat, però javam veure com reaccionava l’Estat l’1-O.Algú ha de ser responsable i no posar enperill la gent. Ara ens trobem un 21 dedesembre. Una gran ironia, perquè ellsmateixos han provocat aquesta segonavolta de l’1-O...

Doncs hi ha por d’una tupinada.En el recompte serà molt difícil, perquètenim apoderats i interventors a totesles meses electorals. ■

“El 21-D hade servir perrestaurar lademocràcia”FENT EL PAS · Elsa Artadi va en el lloc 10 de la llistade Junts per Catalunya per Barcelona i n’és la directorade campanya. És una de les estrategues de la formació

Elsa ArtadiCandidats

REDACCIÓ

Quan realment creus quetens la raó, no et negues aldiàleg. S’escuden darreredel no perquè no tenen nila raó ni la legitimitat

❝

Poden veureaquesta entrevista

a les 19 h i a les 21 h

Víctimes de l’1-O de Dosri-us promouen la creaciód’una associació d’afec-tats i damnificats per lescàrregues policials que esvan viure durant la jorna-da del referèndum. El mu-nicipi maresmenc va serun dels que va patir en pri-mera persona la repressiódels cossos de seguretat del’Estat, que es van perso-nar en dos dels tres col·le-gis electorals que s’hi ha-vien habilitat, i que en con-junt va originar una tren-tena de ferits, entre elsquals hi va haver el mateixalcalde, el republicà MarcBosch, i molts afectatsemocionalment.

Amb la intenció d’arre-plegar el màxim de gentpossible, els promotorsaposten perquè l’entitattingui una vocació nacio-nal i no se subscrigui úni-cament a l’àmbit local.“Nosaltres llançarem laproposta i ara veurem laresposta que tindrà”, ex-plica Virgínia Martínez,una de les impulsores, quecreu que, com a Dosrius,hi ha més llocs on existeix

la inquietud d’unir-se i fer-se sentir. D’entrada, siprospera la iniciativa, quees presentarà pública-ment demà a les 12 delmigdia a l’Ajuntament, te-nen dos objectius clars.D’una banda, reivindicaruna comissió d’investiga-ció, que ja va tombar el Se-nat amb els vots en contradel PP, de Cs i del PSOE,entre d’altres, que serveixiper exigir responsabilitatsi esbrinar qui va donar lesordres d’atacar els col·le-gis, i, de l’altra, implemen-tar grups terapèutics per-què no només les personesque van rebre els cops, si-nó també les que van que-dar colpides per les imat-ges de violència de les càr-regues, rebin ajuda psico-lògica professional.

“Afectats per l’1 d’octu-bre ho són tots”, defensaMartínez, que reconeixque el germen de consti-tuir l’associació va sorgirdesprés de les nombrosestrobades i concentracionsde protesta que les vícti-mes de Dosrius han anatfent però també de la ne-cessitat de fer justícia, su-perar l’episodi i intentarguarir la ferida. ■

a La iniciativa, que vol tenir vocaciónacional, neix al Maresme a Reclamenuna investigació per les càrregues

RedaccióDOSRIUS

Víctimes del’1-O impulsenuna associació

Una imatge de la càrrega policial de l’1-O a l’escola Castell de Dosrius ■ EPA

L’Ajuntament de Dosrius vaposar en marxa pocs diesdesprés de les càrregues poli-cials un servei gratuït d’aten-ció psicològica dirigit a totsels veïns afectats en un as-pecte emocional per les càr-regues policials que va dur aterme la Guàrdia Civil durantel referèndum. Unes sessionsd’ajuda dirigides per profes-sionals en la matèria, ques’han anat allargant i que en-cara estan actives. “El grup noes desfarà fins que tothom noho hagi superat”, indica Virgí-nia Martínez, que admet que

ella va necessitar participar-hiperquè va ser una de les vícti-mes. “Si no fos per aquest es-pai encara ara no podria par-lar-ne”, assenyala. Amb 62anys, recorda com un muntde furgonetes de la GuàrdiaCivil es van presentar a l’esco-la Castell de Dosrius, mentreel seu fill i el seu home eren adins. “No m’ho vaig pensar ivaig córrer fins al col·legi, pe-rò quan era a prop de la portaper entrar-hi, els agents vantirar-me a terra i em van escri-dassar de mala manera”, re-corda Martínez.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Atenció psicològica gratuïta

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1776

65w

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

exalcalde de Badalona aspiraper segon cop a presidir la Ge-neralitat, tot i que, si es confir-men les enquestes, prou feina

tindrà per no quedar l’últim en la cursaelectoral del dia 21. Ell no es creu elssondejos i assegura que té molt clar queel PP serà una força decisiva en el nouarc parlamentari.

Com afronta els últims dies de campa-nya tenint en compte que les enquestesno són gaire optimistes per al PP?Nosaltres els afrontem amb molta il·lusiói esperança, convençuts que el dia 21 hipot haver un canvi en el govern de la Ge-neralitat. Les enquestes a Catalunya sem-pre ens han donat pitjors resultats queels que hem acabat obtenint, perquè somun partit que té una bossa de vot ocultque no es manifesta en les enquestes.Som plenament conscients que el canvino serà possible si no hi ha un PP fort.

No deien que el sector unionista per fihavia perdut la por?Hi ha una part de votants, especialmentles persones d’edat avançada, que enca-ra tenen certs temors.

Firmaria tenir la clau del Parlament?Firmaria ser la clau de l’estabilitat a Ca-talunya i, per tant, el nostre objectiu és

L’RedaccióBARCELONA

convertir-nos en una formació decisivaen el nou govern.

Quina és la diferència entre votar el PP ivotar Ciutadans?Nosaltres tenim experiència de govern,hem demostrat que no canviem de crite-ri cada dues setmanes en funció de lesenquestes, i en aquests moments fa faltaun partit que tingui la capacitat de treu-re Catalunya de l’actual crisi econòmicai social. A Espanya ara només ho pot ferel PP. A més, dels tres candidats consti-tucionalistes, soc l’únic que té experièn-cia en la gestió pública.

Què passarà a partir del dia 21 si el blocindependentista obté majoria absoluta?Estic convençut que no passarà. Però,si passés, respectaríem el resultat comsempre hem fet. Ara bé, si l’independen-tisme pretén seguir en la línia dels dar-rers mesos, lamentablement entraríemen una etapa d’inestabilitat que obligariael govern d’Espanya a actuar de nou.

Per tant, volen obligar l’independentis-me a renunciar als seus propòsits?No exigim cap renúncia a cap idea.

Com es fa compatible?El mateix sistema democràtic preveu elscamins perquè qualsevol força políticapugui materialitzar el seu projecte, sem-pre dins de la legalitat. I ara no hi ha unamajoria al Congrés que accepti els plan-tejaments independentistes.

I com vol donar resposta al 80% de ca-talans que reclamen un referèndum?Un referèndum sobre la independènciano es preveu ni es preveurà en cap refor-ma constitucional. La immensa majoriade la societat catalana el que vol és quees duguin a terme les reformes necessà-ries perquè Catalunya continuï sent elmotor econòmic i social d’Espanya.

Com ho sap si ni tan sols han acceptatuna consulta no vinculant?Jo acceptaria sotmetre a votació, si hiparticipessin tots els espanyols, una re-forma constitucional per actualitzarterritorialment el país [l’Estat]. Peròen cap cas un referèndum per separarCatalunya de la resta d’Espanya.

El PP dels últims anys ha pres decisionsequivocades que han provocat un aug-ment del nombre d’independentistes?Quan un pren decisions cada dia, nosempre l’encerta. Però cap error potjustificar que s’hagi dinamitat l’estatde dret ni que s’hagi arribat a la situacióde crisi política i institucional que hanprovocat Junts pel Sí i la CUP en els dar-rers mesos.

Pot estar avalat per parlar de conciliacióentre els diversos blocs algú com vostè,que afirma “Els catalans de bé som elsque ens sentim espanyols” i que crida ‘Apor ellos’ amb les connotacions que té?És bàsic que, a partir del dia 21, tots si-guem capaços d’aparcar les nostres dife-

rències i centrar-nos en allò que creiemque és important o urgent com ara recu-perar la convivència en la societat i rege-nerar la confiança des d’un punt de vistaeconòmic. A partir del 21, hauríem d’in-tentar anar tots a l’una en aquells temesen què puguem coincidir.

Des de l’1 d’octubre, ha parlat amb polí-tics del bloc independentista?Sí, cadascú amb els seus plantejaments iles seves idees, però jo soc una persona aqui li agrada parlar amb tothom.

Pot revelar amb qui?Amb Jordi Turull.

Ja havia passat per la presó?Sí.

Aquesta conversa l’ha fet reflexionar?Jo crec que el PP no té res a veure amb lasituació que han hagut de viure aquestespersones en les últimes setmanes.

És el govern del Partit Popular el queels destitueix i els treu la condició d’afo-rats, per exemple.Quan un intenta dur a terme un cop a l’Es-tat, l’Estat s’ha de defensar. Quan algú in-tenta dinamitar un estat, s’ha de donaruna resposta. La decisió de decretar presópreventiva no correspon al govern d’Espa-nya, sinó a un jutge. A mi ja m’agradariapoder celebrar una campanya amb unacerta normalitat institucional i amb totsels candidats presentant les seves propos-

INDEPENDÈNCIA · “Un referèndum no es preveurà mai en cap reforma constitucional. Nomésacceptaria sotmetre a votació, si hi participessin tots els espanyols, una actualització territorial del’Estat” INVESTIDURA · “No és tan important el candidat com les polítiques que es duran a terme”

Cap de llista del Partit Popular

Xavier García Albiol

“És bàsic que,a partir del 21,tots aparquemles diferències”

REDACCIÓ

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017

tes. Però, quan algú provoca uns fets moltgreus, ha de ser conseqüent.

Li ha transmès cap altre missatge?Li he transmès que, després de les elec-cions, la prioritat serà seure en una taulai generar confiança. I que els nostrescomportaments han d’estar d’acord ambles normes de convivència i no provocarl’actual situació d’inseguretat.

Amb Carles Puigdemont, ha intentatparlar-hi?No.

Què li diria si el tingués al davant?Li diria: “Ja t’ho deia que podia passar,això.”

Té el desig de veure’l algun dia a la presó?No tinc cap desig de veure ningú a la pre-só. Ara bé, quan algú presumeix d’havervulnerat la legalitat, ha de ser conseqüentamb els seus actes. Si anirà o no a la presó,no depèn ni de García Albiol ni del governd’Espanya. Depèn dels jutges.

Quins incentius tenen previst impulsarper tal que les empreses que han traslla-dat la seu social tornin a Catalunya?El principal incentiu és que hi hagi tran-quil·litat des del punt de vista polític i so-cial. Estem estudiant amb el govern d’Es-panya un paquet de mesures a través debonificacions que afavoreixin el retornde les empreses que han marxat, peròque també facilitin que se n’instal·lin de

noves a Catalunya.

No hauria estat més productiu no incen-tivar-ne la marxa?S’han fet canvis normatius que facilitenels moviments de les empreses a tot Es-panya, d’entrada i de sortida. Ho van de-manar les mateixes empreses.

Les empreses han traslladat o han de-manat traslladar la seu social, però nola producció. No és més aviat una mesu-ra de pressió?Quan vols traslladar una entitat, el primerque fas és emportar-te’n el domicili social;després, el fiscal; després, els centres de de-cisió... I te n’acabes enduent la producció.

Però això no ha passat i, en canvi, vostèsfan un discurs alarmista.A mi el que em preocupa és que els restau-radors, els comerciants i els hotelers ensexpliquin que, si no hi ha un canvi de ten-dència que generi confiança, al gener o alfebrer hi haurà 3.500 treballadors que ani-ran a l’atur només d’aquest sector a la ciu-tat de Barcelona. La incertesa ara afectales empreses, però molt aviat, si no hi haun canvi, afectarà els treballadors.

A qui està disposat a fer president o pre-sidenta de la Generalitat?El millor candidat és Xavier Garcia Albiol.

I si la resta no hi estan d’acord?Doncs ens hauríem de posar d’acord ambMiquel Iceta i Inés Arrimadas i prendre la

millor decisió. En aquestes eleccions, noés tan important el candidat com les polí-tiques que es duran a terme.

Quin dels dos candidats prefereix?La meva preferència és que hi hagi la mi-llor opció de govern a partir del dia 21.No és un tema tant de persones com depolítiques i de tenir les idees clares.

El president o presidenta ja no ha deser el de la llista més votada com sem-pre ha defensat?En una situació de normalitat, ho hauriade ser, i així ho defenso, però crec que aCatalunya, atesa l’excepcionalitat queestem vivint, hem de generar un governque creï confiança, i això només és possi-ble amb els partits constitucionalistes.

Dimitirà si obté pitjors resultats?Soc una persona al servei del meu partit,i ara i sempre faré el que el partit conside-ri adient. En tot cas, estic convençut queel dia 21 obtindrem uns bons resultats.

Mantindrà passi el que passi que vol tor-nar a ser alcalde de Badalona?Jo vull tornar a ser alcalde de Badalona,però en aquests moments la meva únicaprioritat és governar Catalunya i que tornia ser un referent nacional [estatal].

Si té un càrrec en el futur govern de Ca-talunya, el PP de Badalona ja li pot anarbuscant substitut?Ara només puc dir que la meva prioritat

és restablir la pau a Catalunya.

Durant molts anys l’hem sentit defensarla immersió lingüística. Han vist que cri-ticar-la dona vots?Amb el transcurs del temps, s’ha demos-trat que aquelles iniciatives que eren po-sitives fa uns anys han estat utilitzadestendenciosament pel govern de la Gene-ralitat. Em sembla que la immersió lin-güística s’hauria de sotmetre a un re-plantejament. No es pot aplicar la matei-xa mesura d’actuació al barri de SantRoc de Badalona que a un barri de la Ca-talunya interior.

En quants exemples es basen per dir quel’escola adoctrina?N’hi ha molts. És inadmissible que en unaescola bressol de Barcelona es faci cantarals nens “Llibertat [per als] presos polítics”.

I això dona per generalitzar amb total’escola catalana?No, no. Jo crec que la immensa majoriad’educadors i directors de Catalunya sónexcel·lents professionals i molt vocacio-nals. En conec molts. Però n’hi ha unapart que s’estan dedicant a adoctrinar.

Continua pensant que l’aplicació del 155ha estat massa tova?Crec que el 155 s’ha aplicat de la millormanera per arribar a acords amb el PSCi Ciutadans. Mariano Rajoy tenia l’obli-gació de prendre una decisió d’estat.Aquest 155 és fruit d’aquest acord, i emsembla que està donant bons resultats.

S’està perdent el nord en el moment enquè s’arriba a prohibir un color?Ningú en aquest país està prohibint uncolor. Hi ha alguns polítics que tenenuna clara voluntat de fer servir el grocper fer una reivindicació política. No ésel mateix. No crec que alguns estiguemperdent el nord, tot i que potser és certque tots podríem actuar amb el cap mésfred en alguns moments.

Quin model de mitjans de comunicaciópúblics proposa?M’agradaria tenir uns mitjans més im-parcials i plurals, reflex de la societat ca-talana. No pot ser que els mitjans de co-municació públics de Catalunya s’haginconvertit en el principal instrumentd’agitació del procés independentista.

És admissible que això ho afirmi algúque sent alcalde va provocar que la plan-tilla de Badalona Comunicació fes uncomunicat en què denunciava ingerèn-cies polítiques?El que vam aconseguir amb la televisiópública de Badalona va ser elevar l’au-diència. En campanya electoral, els tre-balladors van dir que havien notat in-gerències de tots els governs, i és unplantejament que respecto.

Especialment accentuades amb el PP.A mi no em consta així.

Si pogués fer marxa enrere, canviariaalguna declaració o decisió seva dels úl-tims mesos?Si no em penedís de coses, no seria un és-ser humà, però no recordo cap fet concretque m’hagi generat un trauma. Ben segurque m’he equivocat en algunes decisions,però cap ha estat transcendent. ■

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

1793

55-1

1551

63®

El Punt Avui distribuiràamb el diari d’aquestdiumenge una làminaamb quatre postals perenviar a cadascun delspresos polítics catalans:Oriol Junqueras, JoaquimForn, Jordi Cuixart i JordiSànchez. La iniciativa,que s’ha fetconjuntament amb lasectorial de l’ANCCristians per laIndependència, preténmostrar la solidaritatamb els investigatsfent-los arribar elmissatge que cadascúescrigui a la postal. Lespostals, que s’han deretallar, ja tenen impresal’adreça de cadascundels empresonats i cal,sobretot, posar-hi elremitent, ja que elscentres penitenciaris noadmetencorrespondència si nos’identifica clarament laseva procedència.

Hi faltes tu

Redacció BARCELONA

ílvia Bel també es mulla a favor dels presos polítics. Què elsescriuria a les postals?

Un poema de Salvador Espriu. “Però en la sequedat arrela el pi /crescut des d’ella cap al lliure vent / que ordeno i dic amb unespoques lletres / d’una breu i molt noble i eterna paraula: / m’alçovell tronc damunt la mar, / ombrejo i guardo el pas del meu camí,/ reposa en mi la llum i encalmo ja la nit, / torno la dura veu en nuroquer del cant.

Per vostè, són presos polítics?Jo no soc jurista, però llegint la definició de “presos polítics” laconclusió que en trec és que, efectivament, això són. Privats dellibertat per haver exercit un mandat democràtic. I és evident lamotivació política del seu empresonament. Constatar això m’en-tristeix profundament i el sentiment d’indignació se m’imposacada dia amb més força.

Com veu les eleccions del 21 de desembre?Tinc sentiments contradictoris. No m’agraden les imposicions niles prohibicions i em semblen unes eleccions envoltades de tot ai-xò. El dret d’expressió limitat, candidats a l’exili o empresonats,la Generalitat intervinguda. Polítics fent campanya amb el termeagressiu de l’“A por ellos”, o l’“Ara sí que votarem”, menyspreantaquelles persones que vam rebre cops per votar i per creure en lademocràcia l’1-O. És insultant. I al mateix temps, com a demò-crata, em sento amb el deure de votar una de les tres opcions queem representen. Darrere de la meva expressió de vot no hi ha odini menyspreu envers Espanya ni cap a la resta de catalans que nopensen com jo, només la certesa que tot aquest engranatge polí-tic i judicial que ha volgut frenar unes idees amb violència i prohi-bicions acabarà caient per la força pacífica de la raó. ■

S

“Els enviaria unpoema d’Espriu”

EL PUNT AVUI

Sílvia Bel Actriu

Redacció BARCELONA

aume Cabré també vol aportar el seu gra de sorra a la campa-nya de suport als presos. Què els escriuria?

“Jordi, Jordi, Oriol, Quim... Quanta paciència que heu de gastar!Sou valents i us duem al cor, amb admiració. Sabem que el somniés a la vora i és lluny. A la vora perquè la implicació de la gent, ca-dascú amb les seves possibilitats, és admirable. I serà difícil per-què ells tenen el poder i ganes d’exercir-lo. Però no tenen cap for-ça sobre els nostres anhels. Deia la Muriel que nosaltres som elsomni. Això no ens ho pot arrencar ningú. Ni a mastegots.”

Què n’opina que encara hi hagi quatre persones a la presó?Hi ha persones empresonades perquè els que han fet servir laviolència policial han fet presoners i els han acusat de violents.No sé per què retenen els Jordis. Milers de persones érem a laGran Via i no vam veure cap acte de violència. No sé per què rete-nen el vicepresident Junqueras o el conseller Forn. Represàlia?Si no els han alliberat és perquè calculen que, de cara a les elec-cions que han convocat ells, els afavoreix tenir-los tancats.

Com ha viscut personalment les últimes setmanes?Amb una barreja d’admiració i de decepció. L’exili del president iconsellers ha internacionalitzat la situació. Com també els mésde 50.000 catalans que es van manifestar a Brussel·les. Se’ns haabocat a unes eleccions inesperades; però la sensació de descon-fiança cap a les maniobres del govern espanyol és profunda.

Què n’espera de les eleccions?Espero que vagin bé als nostres interessos. Els que llancen la ca-sa per la finestra estan molt eufòrics; m’agradaria decebre’ls.Hem de votar tots i hem d’esperar i vigilar que no facin trampes.El nou govern, si guanyem, tindrà a sobre el 155. Serà difícil. ■

J

“Sou valentsi us duem al cor”

EL PUNT AVUI

Jaume Cabré Escriptor

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 19

1344

05-1

1780

54®

remià de Mar va viuredimecres al vespre el plemunicipal més impor-tant de l’any per dues

raons: d’una banda, i després desetmanes de negociacions, elgovern en minoria de CiU i elPSC va aconseguir aprovar elpressupost per a l’any que vegràcies al vots d’ERC i l’absten-ció del PP. El protagonisme vaser, però, per a Miquel Buch(CiU), que va materialitzar du-rant la sessió la seva renúnciacom a alcalde d’aquest municipimaresmenc després de deuanys en el càrrec. Buch es vaacomiadar de la política localconsiderant que ha tancat uncicle i defensant la premissaque “l’ideal serien dos mandatsde cinc anys per als alcaldes”.Alhora, el polític premianenc

Ppodrà dedicar-se a encarar larecta final de la campanya elec-toral, ja que ocupa el número 22de la llista de Junts per Catalu-nya. Una agenda que mirarà decomplir, tot i els seus problemesde salut, que precisament el vanobligar a mantenir la incògnitafins a darrera hora de si podriaser present en el seu darrer plecom a màxim responsable de lacorporació municipal. “Paradaa boxes per canvi de rodes i, sitot va bé, a rodar”, manifestavaamb humor el mateix Buchunes hores abans de la sessió,en al·lusió a la seva salut. “Avuiés un dia complicat”, reconeixial’encara alcalde només de co-mençar el seu discurs de co-miat. Unes paraules carregadesd’emoció i amb els sentiments aflor de pell en què el també pre-sident de l’Associació Catalanade Municipis (ACM), càrrec queestà previst que abandoni tam-

bé el mes que ve, va fer un repàsde la seva trajectòria com a al-calde. En una sala plena de goma gom, amb familiars, amics, al-caldes i companys de partitfent-li costat, Buch va recordar,

entre altres moments, que la se-va arribada al capdavant delconsistori va ser el 2007 arrande la sobtada mort en accidentde trànsit de l’aleshores alcaldeJaume Batlle (CiU). “No va ser

una decisió fàcil, però no men’he penedit ni un sol dia”, rela-tava Buch, recordant que la de-cisió de deixar l’alcaldia “estavapresa des de feia mesos”. Uncop acabat el seu discurs va re-bre les paraules dels portaveusde la resta de forces polítiquesdel consistori desitjant-li sorten el futur.

Precisament, el futur políticde Premià de Mar viurà dissab-te un nou episodi transcenden-tal amb la celebració d’un pleextraordinari per escollir elsubstitut de Buch al capdavantde l’equip de govern. Tot fa pre-veure que serà Miquel ÀngelMéndez (CiU), mà dreta deBuch i actual primer tinent d’al-calde. “Els teus valors han deservir de guia”, va manifestarMéndez just abans de fondre’sen una abraçada amb Buch id’escoltar una càlida ovació perpart dels assistents. ■

RedaccióPREMIÀ DE MAR

El comiat de l’alcaldeMARXA ·Miquel Buch renuncia formalment a l’alcaldia de Premià de Mar després de deu anys en el càrrec en el transcursd’un ple emotiu SUBSTITUT · Dissabte s’escollirà el nou batlle i, previsiblement, el relleu recaurà en Miquel Àngel Méndez

Miquel Buch deixa l’alcaldia de Premià de Mar després de 10 anys. ■ LL.A.

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 15 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

45800458104582045830458404585045860458704588045890

45801458114582145831458414585145861458714588145891

45802458124582245832458424585245862458724588245892

45803458134582345833458434585345863458734588345893

45804458144582445834458444585445864458744588445894

45805458154582545835458454585545865458754588545895

45806458164582645836458464585645866458764588645896

45807458174582745837458474585745867458774588745897

45808458184582845838458484585845868458784588845898

45809458194582945839458494585945869458794588945899

67700677106772067730677406775067760677706778067790

67701677116772167731677416775167761677716778167791

67702677126772267732677426775267762677726778267792

67703677136772367733677436775367763677736778367793

67704677146772467734677446775467764677746778467794

67705677156772567735677456775567765677756778567795

67706677166772667736677466775667766677766778667796

67707677176772767737677476775767767677776778767797

67708677186772867738677486775867768677786778867798

67709677196772967739677496775967769677796778967799

360300300300300360300300300360

300300300300300300300300300300

330330330330390330330330330330

300300300300300300300300300300

330330330330480330330330330330

300300300300300300360300300300

300300300300300300300300300300

300300300300300300300300

12.300300

390330330390330390330330

300.000330

300300300300300300450300

12.300360

210150150150150210150150150210

150150150150150150150150300150

180180180180240180330180180180

150150150150150150150150150150

180180180180180

7.650180180180180

150150150150150

60.000210150150150

150150150150150

7.620150150150150

150150150150150150150150150150

240180180240180240180180240180

150150150150150150150150150210

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

.....

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

......

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

�������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

��������

64409160005090

781 9912762422

8449544

65 356 5087 5888888083858888

29986999

750750606060

150 7801809030

18018030

60 150 750 9902409090909030

21015060

��������

��������

���������

���������

���������

�������� ��������

��������

���������

���������

��������

��������

���������

��������� �������� �������� ��������

��������

���������

���������

���������

���������

���������

��������

��������

���������

SORTEIG

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèriesdels números premiats, classificats per la seva xifra final

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteigS O R T E I G D E L D I A 1 4 D E D E S E M B R E D E L 2 0 1 7

Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

LOTERÍA NACIONAL 9917

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS

AQUEST SORTEIG ADJUDICA 2.463.000 DÈCIMS PREMIATS PER UN IMPORT TOTAL DE 12.600.000 €

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

l mediàtic sindicalistafrancès Edouard Martinestà seguint l’evolució delconflicte català a través

de les notícies que li arriben dela seva família de Lleida. Ara eu-rodiputat socialista, Martin vaquedar especialment impactatper la violència de les forces es-panyoles l’1 d’octubre. El cone-gut com a “heroi de l’acer” per laseva lluita contra el gegant Ace-lor- Mittal, marca estil i discurspropi al Parlament Europeu res-

ENatàlia SeguraBRUSSEL·LES

pecte a Catalunya.

Com viu el conflicte tenint fa-mília a Catalunya?És un tema que sempre es debata taula quan els visito. Sobretot,em fa mal que la societat catala-na estigui tan dividida. Gent queabans compartia unes tapes,ara gairebé no es parlen.

Els polítics en tenen la culpa?Tant Rajoy com Puigdemont es-taven desqualificats per inten-tar trobar una solució política.

Fan falta nous líders?El mal ja està fet, però abans

d’arribar a aquest punt de vio-lència i empresonaments,m’hauria agradat que Rajoy iPuigdemont s’haguessin apar-tat. Estic segur que tant a Cata-lunya com a Espanya hi ha per-sones que es podrien haver asse-gut per negociar un acord queconvingués a les dues parts. Noha passat, i ha sigut un fracàs.

El PSOE ha perdut una oportu-nitat?Penso que persones de fora delspartits polítics, per exemple,antics alts càrrecs institucio-nals o de la societat civil, po-drien haver intentat trobar

aquest acord polític.

Des de París s’entén el conflic-te?Al sud de França estan moltpendents del que passa a Cata-lunya. Hi ha francesos de Perpi-nyà que senten com a capital se-va Barcelona, no París.

I Brussel·les?Europa ha reaccionat al cas ca-talà amb molta por que, si Cata-lunya era reconeguda com a in-dependent, llavors altres partsd’Europa també ho poguessindemanar. El que no he entès hasigut el silenci de la Comissió i elConsell.

I el Parlament?No és un tema de la nostra com-petència, però podríem haveropinat. Hi va haver un debat aEstrasburg, sense resolució nivot. Una cosa estranya.

Li hauria agradat parlar?Sí, però també penso que moltspolítics parlen sobre coses queno coneixen perquè pensen queun polític ha d’opinar sobre tot, ia vegades expliquen grans bes-tieses. No soc cap especialista,però podria haver donat el meupunt de vista personal.

L’actitud de Macron és millorque la de Rajoy?Els corsos estaven a Barcelonal’1-O. El govern ho sabia molt béi Macron tenia por que la victò-ria dels independentistes tin-

gués influència a Còrsega.

Presos polítics i exiliats. Ho porto molt malament. Aixòha sigut una agressió molt duraper part de Rajoy i és una faltapolítica molt greu. Per mi era in-imaginable, pensava que no hoviuria mai.

El 21-D té garanties?Rajoy ha comès un error gravís-sim, però també penso que elsresponsables polítics catalanssabien molt bé el risc que cor-rien si declaraven la indepen-dència. És veritat que ho deuenpassar malament a la presó i al’exili, però això els afavorirà.

Per què?He parlat amb gent catalana noindependentista ni espanyolistaque consideraven que les cosesja estaven bé. Ara, per ràbia vo-taran per la independència. Noadmeten el que ha fet Rajoy permolt que es disculpi dient que éscosa dels jutges.

I si guanya l’independentisme iRajoy manté el 155?Seria una gran hipocresia. Perquè demana al poble català quetorni a les urnes si no vol respec-tar el resultat?

Què s’hauria de fer doncs?Sigui quin sigui el resultat, el te-ma català tornarà a la taula. Siel poble català vol la indepen-dència, s’ha de votar i que es res-pecti el resultat. ■

“Europa hareaccionat al cascatalà amb por”FRANÇA · “Macron tenia por que la victòria delsindependentistes tingués influència a Còrsega”

Edouard Martin

PARLAMENT EUROPEU

Eurodiputats