Edició de LleidaDIJOUS · 14 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14488 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13358 - EL PUNT

1,20€

1820

59-1

1777

25®

1215

03-1

1363

83w

Número 1 de Catalunya en Comú Podem per LleidaSara Vilà P48

“De l’equidistànciajo en diccoherència”

Hi faltes tu Amb el diari d’aquest diumenge, quatre postals per enviar aJordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn

NACIONAL P28

Alts càrrecs socialistes a l’Audiència de Sevilla en l’inici del judici per presumpta malversació, entre altres delictes ■ EFE

Judici a la corrupció del PSOE

CONTRAST · La xifra està llunyde les 3.000 que l’Estat cita perdenigrar l’independentisme

Només 332 firmeshan formalitzatel canvi de seu

CIUTAT · Més de la meitat deles empreses que han marxat hohan fet a la capital d’Espanya

P6-22

EUROPA-MÓN P30

Estrasburgavala ambrecels obrirla nova fasedel ‘Brexit’Els líders de la UEhan d’aprovar l’acord

Carles Riera P14

Cap de llista de la CUP

“Estem disposatsa presidir elgovern, si ésper fer laRepública”

Lluís Puig i Gordi P18

Conseller de Cultura de la Generalitat a l’exili inúmero 2 de Junts per Catalunya per Girona

“Dels fetsde Sixenase’n diuvenjança”

Jenn DíazNúmero 8 de la llista d’ERC per Barcelona P20

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

any 1897(https://ca.wiki-

pedia.org/wiki/1897)un jove d’Elx, ManuelCampello, va trobar aljaciment arqueològicde l’Alcúdia

(https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacim-ent_arqueol%C3%B2gic_de_l%27-Alc%C3%BAdia), un parell de quilò-metres al sud de la ciutat, una escul-tura monolítica i policromàtica que vaser identificada com a ibèrica. La be-llesa de la peça d’art és esborronado-ra i el fet que estiga pràcticamentcompleta, molt excepcional. Es vaidentificar com a ibèrica i datada delsegle IV o V aC. Un autèntic tresor.

La peça, de seguida, es va identifi-car com “la Dama d’Elx”. Un arqueò-leg francès la va comprar i se la vaemportar a França, on es va mostraral Louvre. Posteriorment el govern deVichy va negociar amb el govern deFranco tornar-la. El 1941 es va fer unacord pel qual les autoritats espanyo-les se la quedaven. I ho van fer literal-ment: a Madrid.

Des dels anys seixanta a Elx una in-tensa mobilització popular ha recla-

mat el retorn de la Dama a la capitaldel Vinalopó, on com és lògic ha esde-vingut un gran símbol d’identitat. In-fructuosament. L’escultura segueix alMuseo Arqueológico Nacional de Ma-drid i només en una ocasió va visitarElx durant uns mesos. Se la van tor-nar a emportar de seguida.

Ara Compromís ha reobert el debatsobre el retorn de la Dama d’Elx, ar-ran del conflicte de Sixena. Fins i totrecordant que algunes tesis que finsara s’havien expressat, com que hihavia un contracte o un compromísque autoritzava l’anada a Madrid, jano tenen sentit. Si el contracte de Si-xena no val i és més important quetornen al lloc d’origen unes obresd’art que no pas com han arribat almuseu, doncs el cas de la Dama d’Elxhauria d’estar definitivament clar i elseu lloc de destinació no podria sercap altre que la ciutat que li donanom.

Això no passarà, però. Ja veuranvostès com la Dama no torna a Elx.Demostrant així que amb el tema Si-xena ni parlem d’art ni de justícia. Si-nó d’una altra cosa.

L’

Keep calmVicent Partal

La Dama

Ara Compromís ha reobertel debat sobre el retornde la Dama d’Elx,arran del conflicte de Sixena

La vinyetaFer

ue ho certifiquin els íntims: sócun independentista molt críticamb “els meus”, els que han con-

duït el “procés” fins al drama on esteminstal·lats: els del “tenim pressa”, elsdel “president (Mas), posi les urnes”,els que no han sabut comptar ni su-mar efectius, els que no han previst laforça brutal i judicial de l’Estat, els su-persticiosos del segle XXI (com si elsegle XXI no fos en moltes coses igualque el XX, el XIX, el XIV o el XXII), elsrefiats de la Unió Europea, els que novan construir estructures d’estat, elsque han cedit la convocatòria de leseleccions actuals a l’adversari... Enmoltes coses els admiro, i l’adhesió éstotal. Moltes coses les deploro.

Ara: no permetré que els adversaris,meus i dels “meus”, usin el paràgrafque acabo d’escriure per carregar-sede raons i assenyalar amb el dit “la di-visió interna dels independentistes”.Infinitament més abomino la reaccióabusiva de l’Estat. Joan Fuster apun-tava: “Jo dic que sóc agnòstic per noexagerar.” Jo dic “abusiva” per noblasfemar. I si dic “adversaris” i nouna paraula més forta és perquè el

Q

llenguatge militar m’incomoda. En totcas, són bel·ligerants –deixem-ho ai-xí– amb els independentistes i tambéamb els catalans en general. La inter-venció dels comptes de la Generalitatque limita les inversions contra la po-bresa o a favor de la investigació hodemostra. Són tots els pobres inde-pendentistes? Ho són els laboratoris oles universitats? Els catalans, tots elscatalans, que ajudem al sostenimentde l’Estat que ens vol mal, som objectede punició. Unes altres paraules volensortir pensant en això i en les presonsdesmesurades: humiliació, venjança.

Sixena ho explica tot. Ni en campa-

nya electoral l’Estat i els seus servi-dors s’han volgut congraciar amb Ca-talunya. L’espoli de les urnes funerà-ries del museu de Lleida ha anat a càr-rec del jutge i de la Guàrdia Civil enuna acció que tanca el cercle obert l’1d’octubre. Podrien haver esperat l’en-demà de les eleccions però han ante-posat la fatxenderia al cinisme. Perl’endemà es reserven més detencions.També persecucions: sobre els alcal-des, sobre gent que va assistir a unareunió o que passava per allí. “Voleneliminar una generació de polítics ca-talans”, ha dit Puigdemont. A l’ene-mic, ni aigua. Ara ha sortit: som ene-mics. A Sixena han observat que algu-nes obres estan escrostonades. Ens envolen fer pagar la reparació.

Algú dels concentrats al Museu deLleida va dir: “Ens volen humiliar, pe-rò no ho aconseguiran.” Hauria estatmillor dir “ho superarem”, perquè,d’humiliat, me’n sento molt. Qui ensen rescabalarà sinó els “meus”, quehan tornat al mon real i mantenen laindignació i la dignitat? FernandoÓnega es pregunta a La Vanguardia siels hem perdonat. Aquí té la resposta.

“La humiliacióde Sixena explicatota la situació deCatalunya

Manuel CuyàsVuits i nous

Venjança

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/cgca9y

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Un dels tòpics més tronatsque se senten i es llegeixen

des de fa algunes setmanes és queel procés democràtic ha forçat lamarxa de 3.000 empreses radica-des a Catalunya. Seríem, doncs, aldavant d’una catàstrofe econòmicade gran abast, induïda per la dèriad’alguns polítics de complir les se-ves promeses i voler consultar elselectors sobre el futur que volenper al seu país. Sobre la qüestióeconòmica s’han escrit moltes exa-geracions i mitges veritats, quan nofalsedats. Curiosament, ho fan elsmateixos que afirmen que tot elprocés és una immensa mentida.

Resulta que la xifra d’empresesque finalment han formalitzat lasortida de Catalunya és molt infe-rior a la que es propala sense haver-la contrastat abans. No és cap casaïllat, sinó el tarannà i la manera detreballar que s’està imposant. La in-formació ha esdevingut propagan-da. És a dir, una estafa al lector que,quan aflori, farà un mal formidableal periodisme. Però sembla que ennom de la unitat d’Espanya qualse-vol conducta és disculpable i ac-ceptable.

No s’explica prou bé que el quehan fet moltes empreses és canviarla seu social. No es diu que no hanmarxat. Ni han tancat les fàbriquesni han renunciat al mercat català.Tampoc s’explica quines són lesmaniobres que ha fet l’Estat perforçar les empreses renuents aadoptar aquesta decisió. Més d’ho-ra que tard es coneixeran aquestespressions, que ompliran de vergo-nya els seus protagonistes. La cire-reta dels pastís és el govern espa-nyol, que tant ha contribuït a lamarxa de les empreses, i que s’ado-na ara del mal que tal actitud causa.I no a l’economia catalana sinó al’espanyola. Algú els ha d’explicarquè és l’economia global.

Mentides al’entorn del’empresa

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El millor ciclista del món en l’actualitat, guanyadorde quatre Tours de França (2013, 2015, 2016, 2017) ila Vuelta (2017), ha donat positiu en aquesta provaen duplicar la quantitat permesa del broncodilata-dor salbutamol, usat en casos d’asma. Per ara no hiha sanció, però l’ombra del dopatge plana de nou.

PRESIDENT DE CIUTADANS

L’ombra del dopatge

D’una baralla de bar a Saragossa entre un de LaFalange i un antisistema, on el primer mor, Riveraen fabrica un espot electoral amb la bandera d’Es-panya com a víctima i protagonista. Sense cap es-crúpol pel mort ni respecte pels fets, que s’hand’esclarir i jutjar. S’aprofita tot, la carronya també.

-+=

-+=

Economia virtualMariano Rajoy

Treure rèdit d’un mortAlbert Rivera

-+=

Chris Froome

Malgrat que repeteixen que més de tres mil em-preses han fugit de Catalunya, només 332 ho hanfet efectiu. I malgrat que diuen que l’economia ca-talana cau, al novembre el Port va tornar a batre elrècord d’increment de tràfic de contenidors. Lesdades continuen desmentint el govern espanyol.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

CICLISTA

èxode de les empreses no aca-ba de formalitzar-se tan ràpi-dament com ens fan veure des

de l’Estat i des dels apocalíptics par-tits del bloc del 155. Poc més d’un 10%han consumat el trasllat, mentre quela gran majoria es mantenen en espe-ra dels esdeveniments aprofitant elstres mesos de coll per sol·licitar l’altade canvi de seu en un altre registre fo-ra de Catalunya. Per tant, el col·lapseeconòmic amb què amenacen algunspartits podria no ser tan catastròfic.Albiol pronostica que les empresesmarxaran, Arrimadas parla “d’asfíxiaal teixit productiu” i Iceta promet “evi-tar el desastre econòmic”. La por al’economia ja va influir a fer fugaç ladeclaració de la república. Ara Rajoyinsta a no boicotejar Catalunya. Malaconsciència?

Malgrat tot, les xifres són significa-tives i no s’han de menystenir; tampocconfondre i fer veure allò que no és. És

L’ “El menor èxodeempresarial té mésde posar un peu acada lloc i de porper protegir vendesa l’Estat, que decàstig al procés

clar que vivim temps en què fins i totla justícia intenta convertir en violèn-cia allò que eren manifestacions pací-fiques i revolta, allò que era resistèn-cia passiva. Resulta significatiu que lagran majoria d’empreses s’estiguin es-perant, com a mínim, al 21-D, o potsermés i tot. I també que la meitat de les

que sí que s’han decidit a canviar deseu ho han fet cap a Madrid. A veure siés perquè algunes prefereixen l’estalvifiscal que el canvi els implica? O prote-gir-se davant d’un eventual boicot delsseus clients de la resta de l’Estat?

Un grup d’un centenar llarg de di-rectius d’empresa alerta, en un docu-ment fet públic a l’escola de negocisEsade, del risc de descens en la con-tractació i del grau de preocupació di-rectiva respecte de la situació políticacatalana. Avís cert. Tant com que elsdirectius reclamen al govern de l’Estatno només una “sortida jurídica, sinótambé una solució política”. Potser aral’Estat negarà les xifres, com en el casdel dèficit fiscal que la Generalitat in-tervinguda pel Ministeri d’Economiaaugmentava a 16.570 milions, en llocdels 16.000 que reclamava el governcatalà destituït, i l’endemà havia desortir Montoro a desmentir les sevespròpies xifres.

Fuga fugaçCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Hiperactius

a hiperactivitat de la Junta Electoral Central (JEC)està arribant aquesta campanya a uns límits

insospitats activada, majoritàriament, pel bloc del 155.El seu afany per fer complir la llei l’està portant, però, avulnerar un dels principis sagrats de qualsevoldemocràcia, la llibertat d’expressió, com estanconstatant els professionals de TV3 i Catalunya Ràdio,que estan sotmesos a una vigilància constant–malaltissa, s’hauria de dir– del Partit Popular iCiutadans. En aquest afany inquisidor s’emmarca

l’expedient sancionador obert per laJEC a l’emissora pública per doseditorials de Mònica Terribas, doseditorials on la junta provincial no vaveure cap problema. A vuit dies deles eleccions, i vistes com van lescoses, de ben segur que a la JuntaElectoral Central se li girarà moltafeina. Mentrestant, segueix la

creuada per eliminar de tot edifici públic qualsevolsímbol o cartell en favor de la llibertat dels presospolítics. Van començar pels ajuntaments i ahir els vaarribar l’hora als departaments del govern de laGeneralitat, on els Mossos es van personar per ordenarla retirada de cartells i llaços grocs i van prendre nota delnúmero dels despatxos on s’exhibien. Els drets a lallibertat d’expressió i a la llibertat d’informació estansent torpedinats de forma descarada i amb unaimpunitat digna de Tribunal Constitucional. Però quiconfia, a hores d’ara, en la justícia?

L

L’afanyinquisidor dela JuntaElectoral topaamb dretsfonamentals

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

La CUP intensifica les crítiquesal conseller d’Interior i alsMossos i Carles Puigdemontdefensa el conseller i l’actuaciódel cos policial.

10anys

20anys

Can Ruti no tornarà a funcionardel tot fins dilluns que ve. El foces va originar en una papereraperò no se’n coneixeran mai lescauses.

Manifestació rècord a SantSebastià per reclamar la fid’ETA. Els congregats rebutgenl’assassinat del regidor del PP aErrenteria José Luis Caso.

Altes pressions Incendi a Can Ruti A favor de la pauTal diacomavui fa...

última vegadaque vaig pujar a

la Mussara va ser perassistir al modest pe-rò alhora exquisit fes-tival Mussart. En

aquella edició, actrius com Ivana Miñoi Mercè Pons recitaven poesia entre lesruïnes que encara queden del que undia va ser un lloc habitat. N’hi ha queparlen d’aquest racó inhòspit de lesmuntanyes de Prades com un dels es-cenaris catalans on es produeixen mésfenòmens paranormals i, de fet, lesdarreres imatges que m’arriben de laMussara de normal no en tenen res.S’hi veuen camions, molts camionsmilitars, i gent armada amunt i avall,com si estiguéssim en plena batalla.Les fotografies, fetes diumenge pas-sat, formen part de l’operatiu EagleEye, integrat per un escamot de mésde 650 militars de l’exèrcit espanyolque fins divendres marcaran paquetper diferents espais estratègics delCamp de Tarragona.

Ens expliquen que el fet que l’aero-port de Reus estigui literalment envaïtper l’exèrcit en el context català actuali en plena campanya electoral d’unscomicis, també paranormals, és puracoincidència. I ens justifiquen que ésnormal veure circular a mig matí pelport esportiu de Tarragona tot ter-renys de guerra amb gent uniformadaa dalt, perquè ho fan en pro de la nos-tra seguretat.

Que sí, que si voleu fem veure queens ho creiem, que tot això no té res aveure amb la trista situació que estàvivint Catalunya. Que sí, que ja ho ve-iem, que tanta presència militar no in-timida ningú, ans al contrari, ens fasentir tan segurs saber que per terra,mar i aire tenim l’exèrcit jugant al gat ila rata! I com que no té res d’electoral inomés són unes maniobres rutinàriesque es fan a diferents llocs de l’Estat alllarg de l’any, el fet que avui vingui unaaltra ministra a passar revista tambéés pura coincidència. Perquè, avui, lasenyora Cospedal i la seva cohort degent del PP segur que no convoquen lapremsa per dir-hi la seva i fer-se la fo-tografia davant uns militars que, expli-quem-ho tot, no són precisament ba-rats de mantenir.

Però és clar, tot això no interessa auna Junta Electoral que, entre buscarllaços grocs pels carrers de Catalunya,controlar els avis de Reus que no facintombs pel Mercadal i vigilar que els pe-riodistes de la Corporació no facin deperiodistes, està massa entretinguda.Tot plegat, molt paranormal.

L’

Full de rutaMercè Ribé

Fetsparanormals

“Decidim quinaresposta donem al’autoritarisme del’Estat espanyol

questes eleccions ens faran escollirsobre quina resposta donem els ca-talans a l’autoritarisme de l’Estat

espanyol. Tenim tres grans blocs: un pri-mer bloc, els integrants del qual ratifiquenaquest autoritarisme de què són complis-ses, es manifesten juntament amb grupsfeixistes, donen per bons els crits de “a porellos” i donen suport al 155. El segon bloc ésel d’aquells que ofereixen la ruptura demo-cràtica a Espanya. Respectant molt la sevaproposta, si els catalans ho tenim difícil, ellsencara més, ja que només tenen el suportd’un de cada cinc espanyols. Si la indepen-dència de Catalunya és un objectiu difícil, laruptura democràtica espanyola encara hoés més.

PER ÚLTIM, TENIM TRES OPCIONS que do-nen com a resposta la ruptura democràticaa Catalunya. Dins d’aquest darrer bloc, l’in-dependentista, tenim tres estratègies perfer aquesta ruptura democràtica. Una quese centra en elements simbòlics, com ararestaurar el govern legítim; una altra quevol mantenir la confrontació unilateral desdel minut zero, i una darrera que ha analit-zat què ens va fallar el 27 d’octubre, els can-

A didats de la qual han explicat el perquè es vadecidir no oferir una resistència a l’aplica-ció del 155 i que ens diu què hem d’aconse-guir per fer aquesta ruptura.

RESULTA POC ENGRESCADOR dir que no po-dem tornar al 3 d’octubre i que ho tenimmés difícil del que ens pensàvem. Molt pocpopular és dir que serà bastant improbablepoder restaurar el govern legítim a curt ter-mini perquè aquest té una part a la presó, oamb l’amenaça d’anar-hi, o a l’exili, i tambétenim els dos líders de les entitats indepen-dentistes empresonats.

PREMIAR EL REALISME i la sinceritat a vega-des és difícil quan tenim qui ofereix una cer-ta idea que tot pot tornar a la situació del 3d’octubre, un refugi per curar les ferides

emocionals que ens han fet patir aquestessetmanes. Però si realment creiem en la lli-bertat del poble de Catalunya, la prioritat ésmirar la realitat per molt que aquesta noens agradi i reconèixer tot el que hem fetper avançar però també el que encara ensmanca. Encara que d’una manera una mi-ca matussera, hi ha una de les opcions queja fa una mica de bretxa entre votants delscomuns i dels socialistes.

EL 21-D DECIDIM QUINA resposta donem al’autoritarisme de l’Estat. Potser és l’horaque deixem de donar respostes simbòliqueso respostes plenes d’èpica dialèctica que no-més ens porten a noves derrotes i a més de-cepció. Potser és l’hora que pensem en solu-cions que tenen en consideració la realitat iel que encara ens manca. Fa massa tempsque ens perdem en elements simbòlics,quan molts només són mitjans per arribar aun objectiu: la ruptura democràtica a Cata-lunya. El que ens falta és molt clar: més basesocial i millor posició internacional; la resta,per molt simbòlic i important que ens sem-bli, és secundari i potser que premiem quiens ofereix, encara que molt dèbilment, al-guna solució a aquestes mancances.

José Rodríguez. Expert en comunicació en xarxes

Què decidim el 21-D?Tribuna

Estimar la tevagentb Noruega és un país ambpocs habitants i potser més fà-cil de gestionar. Però vull anarmés enllà dels habitants quepugui tenir un país i apel·lar a lavoluntat i generositat que cadagovern hauria de tenir cap a laseva gent. Aquest país era po-bre, però tot va canviar quanl’any 1969 van trobar-hi gas ipetroli i va passar a ser un paísmolt ric fent molt rics els seushabitants. El secret és que l’es-tat ha socialitzat els guanys.Tots els ingressos del petrolivan a parar a un fons de pensi-ons on es calcula que hi haguardats 1.000 bilions de dò-lars, garantint així les pensionsactuals i de futures generaci-ons. A Noruega hi ha pocs po-bres, però també hi ha pocsrics. És una societat molt igua-litària i molt poc jerarquitzada.L’atur és d’un 4%. L’educacióés el tema prioritari per a totsels partits polítics. Les escoles i

universitats són públiques igratuïtes per a tothom. Expor-ten el petroli i el gas i usen elsguanys per generar energia re-novable. És un país ric, però hasabut explotar la seva riquesa–cada país té la seva– i repartirels diners entre la seva gent.De ben segur que tenen cosesa millorar, la perfecció no exis-teix, però aquesta manera defer és el que fa que Noruega nosigui un país qualsevol.MONTSERRAT AVENDAÑOMataró (Maresme)

Previsible ilamentableb Aquests dies estem veientJunts per Catalunya, ERC i laCUP lluitant entre ells, inten-tant recuperar l’avantatgeelectoral arrabassant votants ales altres formacions, i en canvihaurien d’estar lluitant per evi-tar la pujada del bloc del 155.No cal que treballin per con-vèncer el votant independen-tista, sinó per guanyar-se el vo-

tant abstencionista, el votantindecís, el votant del PSC o elvotant de Ciutadans... Potserels caldria clarificar qui és Ciu-tadans: un partit que prometiaser el garant de la regeneraciódemocràtica d’una Espanyamalalta i que ha acabat sent lacrossa del PP de la FAES.JAUME FONTCOBERTABarcelona

Quadratura delcercleb Estudis universitaris relacio-nen directament més agilitatmental i flexibilitat cognitiva alsbilingües o poliglotes. Tenenmés facilitats per comprendrela diversitat, per posar-se en ellloc de l’altre. Si trasllademaquest tema al màxim nivellpolític, trobarem que de Pujol aPuigdemont tots dominencom a mínim tres llengües. Siparlem de l’àmbit espanyol, deSuárez a Rajoy, només una debé. D’Aznar diríem que trepitjal’anglès i el català, i no en la in-

timitat, precisament.Els governs centralistes que

hem patit no és que hagin tin-gut una bena als ulls respectea la nostra idiosincràsia, sinóque han exercit de manera atà-vica la piconadora sobre elsnostres drets. Tres opinions encap cas d’independentistes. El-pidio Silva: l’Estat espanyol ésun règim autoritari, no és prò-piament una democràcia. Er-nesto Ekaizer: política criminaldel PP contra el procés. LuisGarrido: Espanya té greus dèfi-cits democràtics. Com que novolen posar-se en el lloc de l’al-tre, els és més fàcil envair lesnostres competències amb el155. Per aquest motiu, quanreivindiquem el dret d’autode-terminació, a ells els represen-ta la quadratura del cercle. Avotar els que tenen més agilitatmental i flexibilitat cognitiva!Ens hi van la llibertat i la repú-blica!SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Pepe Serra, DIRECTOR DEL MNAC

“El primer que ha de fer [el president d’Aragó] és donarles gràcies a qui ha guardat i conservat les pintures”

La frase del dia

“Fins ara, la based’aquest edifici delpoder ha estat moltàmplia i ferma; encanvi, el cim potserha sentit vertigen al’hora de rematarl’edifici

a suspensió del poder autonòmicmitjançant l’aplicació de l’article155 ha fet de Catalunya una “so-

cietat oberta” a totes les arbitrarietatsjuridicopolítiques del poder espanyol–el despotisme indissimulat de la llei,com ha succeït amb l’espoli del Museude Lleida, sense anar més lluny–, for-malment abolides després de la substi-tució de la legalitat franquista per laConstitució de 1978. La separació no-minal de poders ha estat anorreada ennom de la unitat d’Espanya, de maneraque es pot afirmar que aquest propòsitha cimentat les actuacions sistemàti-ques i coordinades dels poders execu-tiu, legislatiu i judicial. És, en aquestsentit, que els vells de la tribu podemparlar, sense violentar en excés els lí-mits de la raó política i històrica, depràctiques neofranquistes, perquè unade les característiques del franquismeera, justament, una fèrria unitat depropòsit en totes les esferes de poder. Abanda dels resultats visibles d’aquestesactuacions, cal remarcar-ne un efecteno menys evident, però igual de pertor-bador pels seus efectes dissolvents: estracta del desordre instaurat, en laconsciència social i individual, entornde la relació entre el desenvolupamentnormal d’una societat –que, es digui elque es digui, continua la seva dinàmicaamb més o menys alts i baixos sectori-als– i el poder que l’ha d’articular i co-hesionar en termes d’expressió simbò-lica, administració material i represen-tació política. El desgavell expressa-ment instaurat és notori, i té com a es-tratègia que els catalans perdem pel ca-mí la capacitat de pensar-nos nosaltresmateixos com a subjectes de poder, ca-paços de crear i mantenir un estat pro-pi. Les pròximes eleccions del 21-D po-ca cosa podran fer per recompondre eldesgavell, però ja n’hi ha que en voldri-en treure rendiment assegurant a pri-ori un bloqueig que faria poc menysque ingovernable el país. Naturalment,

L aquesta posició comporta la certesaque els guanyadors en serien els inde-pendentistes (d’aquí, la insistència enla no governabilitat, la persistència dela “fractura social”, l’amenaça més omenys concisa del 155, etcètera) i, enconseqüència, que només els partitsmonàrquics serien els únics capaços degovernar (d’aquí, la insistència en l’es-tabilitat, el retorn de les seus socials,les inversions, la cohesió, etcètera).Afegim-hi, per arrodonir el cercle mà-gic, la fragmentació del país en tres ter-ços, representats, respectivament, pel“bloc independentista”, el “bloc consti-tucionalista” i aquells anomenats “in-diferents”, que ara estarien disposats asortir del seu ostracisme al llarg dels ci-cles electorals autonòmics.

EN AQUEST ESCENARI, deliberadamentdecantat en favor de la continuïtat deldomini de la raó d’estat espanyola, latasca que li esperaria a l’independen-tisme, en cas que guanyés les eleccions,

seria colossal, perquè no sols afectariala recomposició del poder en tots elsàmbits, sinó que comportaria una me-na de reconstitució de la moral públicasota l’assalt enfurismat i incontinentde la catalanofòbia. La insistència delspartits monàrquics en el dibuix d’a-questa situació, traçada i alimentadaper la burocràcia repressora que manaa l’Estat, planteja cruament a l’inde-pendentisme què farà l’endemà de leseleccions: cal preguntar-se, doncs, siho té prou en compte, i, en cas que siguiaixí, com pensa enfrontar-s’hi. Fins faun mes, jo era dels que pensaven en ungovern de concentració dels tres par-tits independentistes amb els Comuns-Podem de les “sobiranies”, la plurinaci-onalitat, etcètera. Un programa repu-blicà de xoc i garanties socials, de nousdrets individuals i col·lectius, obert aun procés constituent, permetia cons-truir el país sota una nova cohesió i unhoritzó d’emancipació global basat enrealitats materials i noves formes departicipació col·lectiva en els afers pú-blics nacionals. No cal dir que el despla-çament de Catalunya en Comú cap aun territori de permanent indefinicióprogramàtica en tots els àmbits, ex-cepte en la desqualificació sistemàticade les conquestes guanyades l’1 i el 3d’octubre, que la proclamació de la Re-pública el 27-O no va ser capaç de co-agular en forma de poder propi, m’hanfet renunciar a la utopia d’aquella pro-posta agosarada de concentració depoder. De manera que el 22-D l’inde-pendentisme necessitarà un “supremarquitecte” per aixecar el nou edificidel poder. Fins ara, la base d’aquestedifici del poder ha estat molt àmplia iferma; en canvi, el cim potser ha sentitvertigen a l’hora de rematar l’edifici.Potser caldrà que la nova figura geo-mètrica sigui menys piramidal i méshoritzontal. Que el “suprem arquitec-te” sigui col·lectiu. Que el poder torni alcarrer.

Julià de Jòdar. Escriptor

El poder i la seva baseTribuna

esgarrifo cadacop que sento

dir a un políticd’aquest país que voltrinxar la immersió lin-güística a les escoles.

Sostenen, aquests polítics, que la llen-gua castellana està discriminada a lesaules i que els nens i nenes no gaudei-xen de les mateixes oportunitats peraprendre els dos idiomes oficials de Ca-talunya. No entenen, o fan l’orni perquènomés visualitzen votants, que l’actualmodel d’escola catalana és un modeld’èxit i una eina que, per sort, afavoreixen majúscules la cohesió social. Imagi-nem per un moment que en un barri demajoria castellanoparlant es donés a

les famílies l’opció de triar la llengua enquè volen que els seus fills siguin edu-cats. Aquells que aposten per l’escolacatalana triarien el model actual. Unabona part dels nouvinguts optarienamb molta probabilitat per escolaritzarla canalla en castellà amb la idea que estracta d’un idioma més universal i elspot ser més útil en el futur. I què farienels veïns de tota la vida que ara rene-guen de l’actual model i segueixen lasenda dels partits que volen triturar laimmersió lingüística? Doncs moltsd’aquests, i escric amb coneixement decausa, optarien per l’escola catalanaper tal d’evitar dur els seus fills a les au-les que estan plenes d’immigrants.Cruel però real. La fractura seria de talmagnitud que es crearia un país quecaminaria a velocitats diverses. Aixíque, sisplau, deixin en pau les escolesdel país, promoguin la barreja social iposin-se tots plegats a treballar per do-tar el professorat de més recursos.

M’

De set en setSara Muñoz

Deixin en paules escoles

Posin-se tots plegats atreballar per dotar elprofessorat de més recursos

Segons les dades del Col-legi de Registradors Mer-cantils, des del 2 d’octubrefins al 12 de desembre3.004 societats han dema-nat el trasllat del domicilifiscal fora de Catalunya.La major part, prop de2.000, ho van fer durant elmes d’octubre i des d’ales-hores la xifra ha baixatconsiderablement. Ara bé,d’aquestes, només 332han formalitzat el pas, és adir, només aquestes hanfet efectiva la sol·licitud alregistre mercantil de des-tinació, segons fonts de laconselleria d’Economia.

Aquesta xifra es corres-pon a l’extracció de les da-des del Butlletí Oficial delRegistre Mercantil (Bor-me) a data de 30 de no-vembre, i en si mateixa novol dir que la resta de lesempreses no acabin for-malitzant el pas, però entot cas, de moment no hohan fet.

Amb el decret d’urgèn-cia del Partit Popular perfacilitar el moviment deseus socials, per tramitarel trasllat només cal quel’administrador de la so-cietat sol·liciti, via notari,el canvi en el registre mer-cantil d’origen. Aquestcomprova que l’empresano tingui actes pendents(un tràmit que dura entre15 i 20 dies) i a partird’aquí emet un certificatliteral que té una vigènciade tres mesos. En aquesttemps l’empresa ha de ferla sol·licitud al registre dedestinació, que alhora va-lidarà que tot estigui cor-recte (uns 15 o 20 diesmés). Això vol dir que comel gruix de les sol·licituds

es va fer durant el mesd’octubre, es podria espe-rar que a 30 de novembrehi hagués moltes més em-preses que ja haguessinformalitzat tot el procés.Segons les dades extretesdel Borme, dels 332 expe-dients “finalitzats”, 96 hovan fer a l’octubre i 236 alnovembre. En tot cas, ladada clau podria ser la cor-responent a les altes alsnous registres al mes dedesembre, ja que si durantaquest mes no es disparael nombre de formalitza-cions podria significar queuna part de les empreseshaurien repensat el pas.

En espera del 21-D?En aquest sentit, cal re-cordar que el president es-panyol, Mariano Rajoy, vaanunciar la convocatòriad’eleccions a Catalunya el27 d’octubre, i que potseruna part de les empresesque van iniciar el tràmithan optat per esperar aveure què passa el 21-D iesgotar així el termini detres mesos que tenen.També pot ser que aque-lles que van fer el pas mo-gudes sobretot per unapor de la caiguda de ven-des a l’Estat per l’efecte delboicot a productes cata-lans n’hagin tingut prouamb anunciar el trasllatperò no necessitin forma-litzar-lo. En tot cas, les da-

des del Borme no perme-ten avaluar-ne els motius.

Segons expliquen desdel Col·legi de Registra-dors d’Espanya, els termi-nis per formalitzar el pro-cés poden dependre de lanaturalesa de cada empre-sa, ja que, si bé el decret delPP evita que la decisió pas-si per la junta d’accionis-tes, sí que cal la seva apro-vació en el consell d’admi-nistració, i moltes empre-ses –expliquen des delCol·legi– van iniciar el trà-mit abans de tenir aquestvistiplau.

En tot cas, de les 332que ja han fet la inscripcióal registre de destinació enaquests mesos, més de lameitat han optat per ubi-car-se a Madrid (un56,6%). La segueixen Ara-gó, amb un 11,4%; el PaísValencià, amb un 9,3%; lesBalears, amb un 6%; An-dalusia, amb un 5,4%; Cas-tella i Lleó, amb un 2,4%, ila resta de territoris vanassumir el 8,7% restant.

També n’arribenTanmateix, entre l’octu-bre i el novembre, segonsaquesta mateixa extrac-ció de dades del Borme,73empreses van traslladar laseu social d’altres territo-ris cap a Catalunya. Entreaquestes, per exemple, lafirma d’automoció HBPOAutomotive Spain i la

d’electrodomèstics CandyHoover. També en aquestcas, la meitat dels trasllats(un 53,4%) provenen deMadrid, i la xifra total ésrelativament similar a laregistrada en aquests ma-teixos mesos del 2016(79). Això vol dir que, a pe-sar del clima polític, el vo-lum d’empreses que hanportat la seva seu social aCatalunya no ha baixatdràsticament. En canvi,les 332 que van formalit-zar la sortida entre l’octu-bre i el novembre tripli-quen les que ho van fer enaquest mateix períodel’any passat (104).

És un salt important,més enllà de representar

ara per ara només l’11% deles que van iniciar el tràmiti a pesar de la incògnita so-bre què faran la resta. Hoés també per l’impacte que

ha generat sobre la con-fiança en l’economia cata-lana el fet que en la llista deles 3.000 hi hagi bona partde les grans empreses(Banc Sabadell, Caixa-Bank, Abertis, Planeta,Codorniu, Agbar, Gas Na-

tural, Bimbo, Pastas Gallo,etc.). L’impacte psicològicha estat enorme. No aixíl’impacte sobre la recapta-ció, ja que en el cas que eltrasllat hagi generat tam-bé un canvi en el domicilifiscal l’impost de societatses liquida al 100% a la hi-senda espanyola sense re-torn directe, independent-ment d’on sigui la seu so-cial o fiscal. En el cas del’IVA, l’IRPF o impostos es-pecials els ingressos es re-verteixen directament alterritori on es produeixenen un percentatge fixatper la llei (Lofca), tambéindependentment d’on si-gui el domicili fiscal o so-cial de la societat. ■

Ball de números en el canvi de Canvis de seu entre el 2 d'octubre i el 12 de desembre, segons el Colegio de Registradores MercantilesOctubre.................................................................... 894Novembre.............................................................. 1.982Desembre ................................................................. 128TOTAL ..........................................................3.004

Canvis de seu formalitzats el 30 de novembre, segons la conselleria d'Economia (amb dades del Borme)Octubre.......................................................................96Novembre.................................................................236TOTAL ............................................................. 332

De les quals56,6% ...............................................................a Madrid11,4% ................................................................. a Aragó9,3% ......................................................al País Valencià6,0%................................................................a Balears5,4% ............................................................ a Andalusia2,4% ......................................................a Castella i Lleó8,7% ........................................... a la resta de territoris

RedaccióBARCELONA

La fuga de seus no es c332 De les 3.000 societats que han sol·licitat canviar de seudes del 2 d’octubre només han formalitzat el trasllat al voltantd’un 11% TERMINIS El certificat per fer el canvi té validesadurant tres mesos MADRID La meitat de les que hanmarxat (un 56,6%) han anat a la capital espanyola

53,4per cent de les companyiesque han portat la seu a Cata-lunya en aquests mesos pro-venen de Madrid.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

73empreses han portat la sevaseu social a Catalunya desd’altres territoris entre l’octu-bre i el novembre.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres delBorme deldesembre seranclau en l’impacte

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 20176 |

El conseller deCultura de laGeneralitat, LluísPuig, valora l’espoli

Així ho assegura elcandidat de la CUP,Carles Riera, en unaentrevista

“Dels fets deSixena se’ndiu venjança”

“Puigdemontés un actornecessari iimportant”Nacional

seus socials

onsuma

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

“Les vesteixen com putes”

L’APUNT versació de fons. El govern del PP, però, es volia venjarde l’èxit del 9-N i va fer que el Tribunal de Comptes elsobrís aquest procediment. Ja cansa que el bloc del 155i, en alguns casos, Podem, culpin de tot la víctima al’estil –em sap greu comparar-ho amb un tema tangreu– del famós “és que les vesteixen com putes” deljutge de menors Emilio Calatayud.Joan Rueda

El candidat el PP, Xavier Garcia Albiol, va assegurarahir que Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Ire-ne Rigau havien vist com els embargaven algunes deles seves propietats perquè “s’ho havien buscat”. Sí,van organitzar una consulta popular no vinculant queel govern del PP va qualificar de botifarrada i que vaser jutjada pel TSJC i el Suprem, però no pas per mal-

1802

25-1

1783

39®

El president de la Cambrade Comerç de Barcelona,Miquel Valls, va demanarahir als partits polítics encampanya que defineixinquins plans tenen perimpulsar l’economia i elbenestar a Catalunya encas que guanyin les elec-cions. Durant una roda depremsa, Valls va lamentarque el debat polític no ofe-

reix propostes concretesper a temes “prioritaris”com ara l’atur, la reduccióde les desigualtats o l’im-puls a la internacionalitza-ció i la digitalització de lesempreses.

El president de la Cam-bra considera que, mal-grat alguns focus de con-flicte geopolític, l’entorninternacional és molt fa-vorable al creixement, ique hi ha bones perspecti-ves per a la demanda inter-

na. No obstant això, vamanifestar preocupacióper si l’escenari postelec-toral a Catalunya no apor-ta “prou estabilitat i con-fiança” a les empreses i laciutadania, un fet que po-dria afectar negativamenttant la inversió com el con-sum, i que “també tindràimpacte en les condicionsfinanceres i creditícies”.En aquest cas, va alertar,caldrà revisar “significati-vament a la baixa” les pre-

visions de cara al 2018,després que el 2017 es tan-qui amb un PIB aproximatd’un 3,2% gràcies a lesinèrcies positives prèviesal quart trimestre.

Per aquest motiu, Vallsva reclamar a les agrupa-cions polítiques progra-mes “que abordin els prin-cipals problemes”, comara la desocupació, quecaldria reduir “a nivells to-lerables, entre un 6% i un7%”. ■

La Cambra reclamaals partits elprograma econòmica Valls insta els polítics a definir quins plans tenen permillorar el PIB a Veu prioritari reduir l’atur i les desigualtats

RedaccióBARCELONA

Vista a contrallum d’un dels espais del Port de Barcelona ■ I. ALVARADO / REUTERS

Malgrat els problemes per a lapromoció internacional delPort de Barcelona, vetat pelMinisteri d’Afers Estrangersper a una campanya a l’Amèri-ca del Sud, el mes de novem-bre torna a ser de rècord per al’enclavament català. La càrre-ga a través de contenidorsacumulada durant l’any creixun 33,7% i impulsa el tràfic to-tal de la instal·lació, que aug-menta un 26% en els onzemesos de l’any. El novembreha estat, doncs, el millor mesal Port de Barcelona pel que faa l’evolució del tràfic de conte-nidors, una activitat estratègi-ca per a la instal·lació i per al’economia de l’entorn. Durantaquest mes, la càrrega de con-tenidors ha crescut un 57,5%, iha assolit el rècord anual del2017, un any en què tots elsmesos (a excepció de l’abril)s’han registrat creixements dedos dígits.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rècord de tràficde contenidorsal Port, de nou

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

1784

00-1

1758

42®

Mariano Rajoy va regalarahir a Freixenet el primer imés cotitzat espot de Na-dal: tot un president espa-nyol demanant als ciuta-dans que per aquestes fes-tes brindin amb cava d’a-questa marca, malgrat quesigui català. Rajoy va apro-fitar la seva visita d’ahir ales caves de Sant Sadurníper fer visible que el presi-dent del primer grup cavis-ta, José Luis Bonet, sem-pre ha estat lleial a Espa-nya i al PP. “Quan més de3.000 empreses ja hanmarxat de Catalunya, Frei-xenet ha decidit quedar-s’hi i resistir i aquest és ungest de valentia que ens fasentir orgullosos”, va asse-nyalar el cap de l’executiuespanyol per, tot seguit,colar un suposat missatgeper desmarcar-se del boi-cot contra el cava català:“Demano que no es casti-gui els empresaris pel fetde ser catalans. Hi hamolts empresaris ques’han vist castigats per de-cisions que han pres unspolítics irresponsables i ai-xò no ho podem permetre.I demano que els consumi-dors donin el mateix tractea Freixenet que a qualsevolaltra marca espanyola”, vaconcloure Mariano Rajoy.

Just abans de la seva in-tervenció, José Luis Bonet

ja havia abonat el terrenyafirmant que “gràcies al155” ha tornat la “norma-litat” a Catalunya. Bonetva completar el seu rosarid’elogis cap al PP dema-nant que espera que el 155continuï després del 21-D.Però ni ell ni Rajoy no esvan referir en cap moment–ni van permetre pregun-tes dels periodistes– aldescontentament i fins itot indignació general quees respira en el sector des-prés que s’hagi filtrat queel govern espanyol té in-

tenció de permetre l’am-pliació de les hectàrees devinya dedicades a l’elabo-ració de cava a la comuni-tat d’Extremadura, con-cretament al terme muni-cipal d’Almendralejo. Nil’oposició expressada pelConsell Regulador del Ca-va, que paradoxalmentpresideix Pedro Bonet, di-rectiu de Freixenet i ger-mà de José Luis Bonet,han servit perquè el Minis-teri d’Agricultura escolti elclam de la majoria d’elabo-radors, que es concentrena Catalunya (prop d’un97%), que creuen quel’única sortida per recupe-

rar el prestigi del cava en elmercat internacional ésreduir l’extensió de vinyesper frenar el creixementdels caves barats de granconsum i apostar per unaproducció més limitada enquè predominin els cavespremium.

García Albiol també valloar el compromís de Frei-xenet amb Espanya i vallançar el seu propi titularde campanya: “Cap governon sigui el PP no estudiaràcap indult als senyorsPuigdemont i Junqueras.”Vigilats per un ampli dis-positiu policial, més d’uncentenar de persones con-vocades pels comitè de de-fensa de la República(CDR) es van concentrar al’accés a Freixenet permostrar el seu rebuig a lavisita dels populars. ■

Josep M. Flores / TaempusSANT SADURNÍ D’ANOIA

Rajoy reivindica a Freixenetl’espanyolitat del cava catalàa El president espanyol aprofita la seva visita electoral a les caves de Sant Sadurní d’Anoia peragrair la lleialtat del grup cavista català al PP a Bonet espera que el 155 s’allargui més enllà del 21-D

El PP va aprofitar la visitad’ahir de Mariano Rajoy per in-augurar la nova seu badaloni-na de la formació. Els popularsabandonen el cèntric local onromanien des de feia dues dè-cades i s’instal·len al barri pe-rifèric de la Salut, un dels feusd’Albiol. La nova seu ha estatbatejada com a oficina d’aten-ció als veïns i, curiosament,està situada a escassos me-tres del local que ocupa Gua-

Rajoy, Bonet i García Albiol visitant ahir les caves Freixenet de Sant Sadurní d’Anoia ■ AFP.

nyem Badalona en Comú, for-mació que va arrabassar l’al-caldia a Albiol.

Durant el torn de paraules,el president del govern espa-nyol va assegurar que desprésdel 21-D el seu executiu “conti-nuarà amb la voluntat de dià-leg amb qui sigui escollit presi-dent de la Generalitat de Cata-lunya”, però va deixar molt clarque, sigui quin sigui el resultat,“Catalunya continuarà for-

mant part d’Espanya i d’Euro-pa”. Rajoy va tornar a acusarels líders independentistesd’“enganyar els ciutadans”.Per la seva banda, el candidatdel PPC, Xavier García Albiol,va subratllar que el PP ambRajoy al capdavant “ha de-mostrat que sap governar i de-fensar els interessos de Cata-lunya i Espanya i que pren de-cisions d’estat quan toca”, enreferència al 155.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP trasllada la seu badalonina al feu d’Albiol

“Gràcies al 155 hemrecuperat lanormalitat i esperemque després del 21-Dcontinuï”

José Luis BonetPRESIDENT DE FREIXENET

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

8518

03-1

1782

62®

Ajuntament deSant Iscle de Vallalta

EPA-0162017

ANUNCIPer Decret d’Alcaldia núm. 515/2017 de data22 de novembre de 2017 es va resoldre sot-metre la sol·licitud d’uns particulars, mit-jançant escrit amb registre d’entrada núm.2017/1958 de data 22 de setembre de 2017,de les obres de COL·LOCACIÓ D’UNABARRACA D’EINES (MODULAR, ENTARI-MADA I DESMUNTABLE) DE CARÀCTERPROVISIONAL al c. Doctor Barri, s/n (CanCarol), Sector SUP-1 “Verdaguer” del PGO–Sòl Urbanitzable Programat–, de Sant Isclede Vallalta, al tràmit d’informació pública mit-jançant inserció de l’anunci en el DOGC, enel Diari Oficial de la Generalitat de Catalu-nya, en un diari de premsa periòdica dels demés divulgació en l’àmbit municipal, i al tau-ler i la web de l’Ajuntament, durant el terminide vint dies hàbils, tal com disposa l’Article67 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pelqual s’aprova el Reglament sobre proteccióde la legalitat urbanística.

Sant Iscle de Vallalta, 11 de desembre de2017Eduard Turon i MainatAlcalde

eat ha anunciat recentmentla construcció d’una plantalogística completament au-

tomatitzada de 5.700 m², a Mar-torell, referent de la Indústria 4.0,amb tecnologia intel·ligent deSiemens i única en la seva cate-goria, mentre que el Departamentde Vicepresidència i d’Economia iHisenda, intervingut per l’Estat,ha publicat un dèficit fiscal de16.570 milions d’euros el 2014, un8,4% del PIB i 570 milions mésdel que esperàvem. Les dadeseconòmiques parlen per si soles.Però, tot i això, amb la vista posa-da a les eleccions del 21 de de-sembre, alguns partits tornen aatiar la por social per fer decantarvots dels electors.

El reial decret llei aprovat pelgovern espanyol que va permetreel canvi de domicili social de lesempreses sense l’acord previ dela junta d’accionistes fomenta lainseguretat jurídica i busca gene-rar un clima de tensió i por queobligui els catalans a fer marxaenrere en les seves aspiracions.En resum, els canvis de domicilisocial volen tenir un efecte polítici estètic, però no en tenen capd’econòmic que sigui rellevant.

Recordem que, en realitat, uncanvi de domicili no és res mésque una nova adreça de l’empre-sa i que en cap cas comporta uncanvi d’estructura operativa (ins-tal·lacions, plantes, línies de pro-ducció, de distribució, personal,etc.). Per tant, no afecta de capmanera en la generació de PIB nien la riquesa del territori.

S

En l’àmbit fiscal, l’impacte éstambé mínim. L’impost de socie-tats és 100% estatal, no hi ha capcessió d’aquest a la comunitatautònoma on es genera i la re-captació va íntegrament a l’Estat.Per tant, pel que fa als ingressostributaris per aquest impost, ésirrellevant on es trobi el domicilisocial i fiscal de l’empresa.

Pel que fa a l’IRPF, l’IVA i elsIIEE (impostos especials sobre eltabac, l’alcohol, el combustible,etc.), aquests impostos tampocestan vinculats ni al domicili so-cial ni al fiscal, sinó al territori on

es produeixen, i de la seva recap-tació l’administració estatal encedeix per llei (LOFCA) un per-centatge d’entre el 50% i el 58%a la comunitat, essent la principalfont d’ingressos de la mateixa.

Un altre nivell tributari és el lo-cal, on els tributs (contribució,obres i instal·lacions, etc.) són re-captats íntegrament per les ad-ministracions locals (ajunta-ments i diputacions) i no depe-nen d’on s’ubica el domicili socialo la seu fiscal, sinó d’on estan elsterrenys i edificis. Tots aquests in-gressos romanen al territori. De

fet, el mateix Sindicat de Tècnicsdel Ministeri d’Hisenda recordavaque el canvi de domicili sociald’empreses tindria un impactefiscal “pràcticament inexistent”per les arques de la Generalitat.

L’economia catalana va supe-rar l’any passat la xifra històricade 5.000 milions d’euros en in-versió estrangera directa i en elprimer semestre de l’any s’hacaptat un 21% més que en el ma-teix període del 2016. El mesd’octubre s’ha batut el rècord his-tòric de tràfic de contenidors alport de Barcelona, així com les

exportacions realitzades des delport de Tarragona. Potser hi haempreses que volen moure laseu, però la potencialitat i credibi-litat de l’economia catalana esdemostra amb tot aquest capitalinternacional que hi aposta deforma clara malgrat l’infundatdiscurs de la por. La darrera mos-tra és la de FedEx, que inauguraun centre logístic a Barcelona,igual que fins ara ho han fetMaersk Group, AstraZeneca, Ven-te Priveé o Amazon, entre moltesaltres. Aquestes empreses notraslladen la seu social ni fiscal aCatalunya, i no obstant això lesseves inversions productives sóngeneradores de riquesa i ingres-sos tributaris per al nostre territo-ri. Les instal·lacions generaran tri-butació local, els treballadors ge-neraran IRPF i el consum que fa-cin generarà ingressos tributarisper l’IVA i els IIEE, que revertirantotal o parcialment en Catalunya.

La catalana és una economiaindustrial, oberta al món, innova-dora, imbricada en un ric teixit in-dustrial i productiu, i situada enun entorn altament competitiu.Per això, un canvi que vagi mésenllà del trasllat nominal de seués exageradament costós i, pertant, econòmicament inviable.Les empreses necessiten perprosperar d’un ecosistema favo-rable que els permeti disposar demà d’obra qualificada, empresesde serveis i satèl·lits per subcon-tractar activitats, universitats po-tents que fomentin la investiga-ció, escoles de negoci prestigio-ses, centres logístics intermodalsi zones franques, connexions ambEuropa i la resta del món, palausde congressos, places hoteleres,oferta d’oci per als visitants, etc.Tot aquest ecosistema es trobaen una de les regions econòmi-ques més dinàmiques d’Europa,de la qual Barcelona és l’eix cen-tral, i que constitueix un potentís-sim pol d’atracció i desenvolupa-ment empresarial.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Els canvis de domicili social notenen cap efecte econòmic

La nau d’Amazon, a Castellbisbal, amb robots que automatitzen els processos logístics ■ EL PUNT AVUI

Àlex MorenoEconomista

No hi van arribar a temps ino concorren plegats aaquestes eleccions, però laCUP, Som Alternativa iProcés Constituent vanpresentar ahir la Platafor-ma per la República. Estracta d’un espai políticconstituït per aglutinar fe-

deralistes, confederalistesi independentistes ambl’objectiu de “superar l’an-tic règim” i treballar per larepública des de l’esquerra“rupturista”. No descar-ten, a més, que si la con-fluència prospera es puguiconvertir en una futuracandidatura electoral.L’exsecretari general dePodem, Albano Dante Fa-

chin, membre de Som Al-ternativa juntament ambd’altres exdirigents delpartit violeta, va argumen-tar que no es podrà avan-çar en el terreny del fede-ralisme, el confederalismeo l’independentisme sis’espera al vistiplau del’Estat. “Qualsevold’aquests horitzons no espot aconseguir esperant

un permís que difícilmentarribarà i això s’ha deconstruir”, va dir Fachin.

El candidat de la CUPper Barcelona, Carles Rie-ra, va dir que espera queels comuns s’afegeixin a laplataforma, tenint encompte que considerenque el manifest és prouobert perquè s’hi puguinintegrar. “És prou clar i no

és només un espai per a in-dependentistes”, va desta-car. Ara bé, denuncien elmanteniment de l’“equi-distància” i la “neutrali-tat”, un posicionamentque l’exlíder català de Po-dem va criticar amb con-tundència.

Fachin, que en aquestacampanya també partici-pa en actes amb ERC, tam-bé va argumentar la im-portància de la plataformaper defensar una “idea so-cial de república” en el pro-cés constituent participa-tiu que els partits sobira-nistes coincideixen ques’ha d’obrir. ■

RedaccióBARCELONA

La CUP i Fachin, units en unaplataforma per la República

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

8623

22-1

1731

90®

ERC va tornar a reivindi-car-se ahir com l’opció“útil” per aconseguir unavictòria de l’independen-tisme el 21-D i posar fi a les“mentides” dels partitsque van donar suport al’article 155. En un acte aTarragona, tant la núme-ro 2 d’ERC a Barcelona,Marta Rovira, com el con-seller de Justícia, CarlesMundó, van acusar Cs, elPSC i el PP de prioritzarl’estratègia electoral a es-cala estatal sobre els inte-ressos de Catalunya.

“Prenen decisions enfunció dels interessos queels donen vots a l’Estat es-panyol, i així no es pot go-vernar un país”, va senten-ciar Rovira, que va acusarla “dictadura del 155” demantenir bloquejats 400milions i d’haver aturatiniciatives de govern comara el pla de fosses.

“Els importa un rave elque interessa o convinguials ciutadans de Catalu-nya”, va denunciar Mun-dó, que va acusar tots trespartits de fer servir el 21-D“no per fer propostes, sinóper situar-se millor davantl’únic que els interessa, la

cursa cap a La Moncloa”.En aquest sentit, l’excon-seller va acusar Cs, el PSC iel PP de fer servir el seudiscurs a Catalunya per“silenciar” la corrupció i lamala gestió econòmica delgovern de Mariano Rajoy, ide parlar d’“odi a Espa-nya” entre els indepen-dentistes com a manerade “justificar-se”.

“És segurament l’ex-pressió més repugnantque podem sentir. Els ciu-tadans de Catalunya nonomés no tenim odi, sinóque estimem els ciutadansespanyols i volem ser-neels millors veïns”, va de-

fensar Mundó, que tambéva carregar contra les crí-tiques a l’escola catalana.

MobilitzacióEls candidats republicansvan insistir de nou en unacrida a la mobilització delvotant independentista, ifins i tot del de “l’entorndels comuns”, en paraulesde la número 2 per Tarra-gona, Noemí Llauradó.“Per fer possible la repúbli-

ca de forma contundent iindubtable, ens cal unmandat que es vegi desd’aquí fins a l’últim racódel món. En funció de la se-va magnitud, tindremmés velocitat de creuer enaquesta república”, vasentenciar Rovira.

La número 2 dels repu-blicans va subratllar queuna victòria d’ERC que fesd’Oriol Junqueras “el clarguanyador”, serviria per

fer “justícia de debò” i “re-habilitar” el cap de llistadels republicans, que estroba encara en presó pro-visional. “El 21-D tracta deconfirmar-los aquest pà-nic que tenen” a Junque-ras, va subratllar. Roviratambé va apel·lar a l’expe-riència de govern per pola-ritzar el vot independen-tista: “ERC és garantia decomençar i acabar la feinai no fallarà mai.” ■

RedaccióTARRAGONA

ERC acusa el bloc del155 de prioritzar lacursa a La Moncloaa Mundó troba “repugnant” que es parli d’odi cap alsespanyols a Rovira reclama una majoria “indubtable”

Rovira i Mundó, ahir, en l’acte dels republicans a Tarragona ■ JAUME SELLART / EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

El jutjat de primera ins-tància número 2 de Giro-na va admetre ahir a trà-mit la querella col·lectivaper les càrregues de l’1-Opresentada pels ajunta-ments de Girona, Sant Ju-lià de Ramis i Aiguavivaamb el suport dels advo-cats voluntaris. La quere-lla es dirigeix contra elsagents que van actuar, elsseus comandaments i elsresponsables polítics de

l’operació contra el refe-rèndum per tortures, le-sions i delictes contra elsdrets individuals. El porta-veu dels advocats, AlbertCarreras, va valorar queaquest és un “pas molt im-portant” perquè permetràque els ajuntaments pu-guin demanar diligènciesamb l’objectiu d’acreditarque les càrregues no vanser “una acció espontània”sinó el resultat “d’un plapremeditat i consensuat”.Carreras avançava, però,que el procediment serà“llarg” perquè més de dos-cents ferits han presentatdenúncies contra les càr-regues (que s’incorporen ala querella). Per la sevabanda, l’alcaldessa de Gi-

rona, Marta Madrenas, vaadmetre ahir que se sentiamolt satisfeta per l’admis-sió a tràmit, que permetràinvestigar “a fons” qui vanser els responsablesd’aquella “jornadad’opressió” que es va viurel’1-O a Catalunya, però es-pecialment a Girona, SantJulià de Ramis i Aiguaviva.

“Violència extrema”L’alcaldessa consideraque l’admissió a tràmit erael que tocava fer perquè és“evident” que les càrre-gues van ser “absoluta-ment desproporciona-des”. En aquest sentit, vatornar a denunciar la “vio-lència tan extrema” dequè van fer ús els cossos

policials espanyols.A Girona, els atacs de la

policia espanyola es vanrepetir en diversos col·le-gis electorals, amb una es-pecial virulència al col·legiVerd —al centre de la ciu-tat i on estudien les fillesdel president, Carles Puig-

demont–. A Aiguaviva elsincidents van ocórrer alpavelló municipal, que éson s’havia anunciat queaniria a votar el president.Davant l’atac al col·legielectoral de Sant Julià deRamis, Puigdemont vaanar a votar a Cornellà del

Terri. Pel que fa a Aiguavi-va, la policia s’hi va presen-tar mentre es feia un dinarpopular a la plaça del’Ajuntament i va comen-çar a colpejar els veïns,que s’estaven quiets ambels braços alçats davantdel consistori. ■

a També inclou lesagressions alscol·legis de Sant Juliàde Ramis i Aiguaviva

Admesa la querella per lescàrregues de l’1-O a Girona

ACN / J. Nadal GIRONA

Agents de la Guàrdia Civil en plena repressió al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis ■ AFP

A la seva ciutat i “davantde la seva gent”, el cap dellista de Junts per Catalu-nya i president a l’exili,Carles Puigdemont, va de-nunciar el suport del PSC,al PP i a Cs. En connexió endirecte des de Brussel·les,al final del míting a l’Audi-tori de Girona, ple a vessar,Puigdemont va referir-seal presidenciable del PSC,com a “Miquel-155-Iceta”.Li va recordar que “repre-sentarà sempre el 155,que seran sempre les llei-xes buides del Museu deLleida”. “L’has feta tangrossa, Miquel, que la di-missió te la demanarà lavergonya d’haver empèsels empresonaments, l’e-xili, d’haver anat al costatdels que volen dividir elscatalans o de portar a lesllistes representants d’en-titats molt fosques”, va ex-clamar Puigdemont, en-mig d’aplaudiments. Puig-demont va dir que Icetanomés té l’oportunitat “de

reconciliar-se amb la his-tòria si accepta el resultatdel 21-D”. En un to abran-dat, li va recordar que, “sisurt derrotat el bloc del155, democràticamentIceta s’hauria de retirar”. Ihi va afegir que els resul-

tats del 21-D significaranla victòria de la “Repúblicadels ciutadans”.

L’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, que vaobrir l’acte, es va a dirigirals que volen votar Cs perpreguntar-los si de debò

estan a favor de “destruir”la cohesió social i la convi-vència.

Ginesta i SangtraïtEl número sis de la llistaper Barcelona, Josep Rull,va agrair “l’escalf” que rep

de la gent en aquests ac-tes. El conseller va relatarl’experiència a la presó i elsuport de les cartes rebu-des de fora de Catalunya,en especial una d’Astúries.El remitent li feia saberque “no era independen-

tista però que era demò-crata” i que consideravauna injustícia el que esta-va passant. Rull va evocarel color groc com a símbolde llibertat tot citant elpoeta Joan Maragall quedeia que “Catalunya és Ca-talunya perquè fa olor deginesta”. La cap de llista gi-ronina de Junts per Cata-lunya, Gemma Geis, encanvi, va triar la cançó d’Elvol de l’home ocell, de San-graït, per lloar la figura dePuigdemont. Geis va re-calcar que són unes “elec-cions excepcionals” i que“cal guanyar-les perquè es-

tan liquidant l’autogovernde Catalunya”. ”No podemlegalitzar el 155”, va con-cloure. L’exconsellera delPSC Marina Geli va dir que“no reconeixia el PSC” ique el dia que va triar “so-birania” ho va fer per po-der-se mirar al mirall. Elnúmero cinc de la llista deGirona, Lluís Guinó, vasubratllar que no valen“equidistàncies” ni “cridesal vot útil” –com fa ERC–,ja que l’únic vot útil és Car-les Puigdemont. ■

Puigdemont diu que Icetarepresentarà sempre el 155

Gemma BusquetsGIRONA

a En directe, al míting de Junts per Catalunya a Girona, repta el cap de llista del PSC a acceptar elsresultats del 21-D per “reconciliar-se amb la història” a Li retreu el suport als empresonaments

Elsa Artadi, Gemma Geis, Josep Rull, Marta Madrenas i Marta Pascal, ahir a l’Auditori de Girona ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“L’has feta tan grossa,Miquel, que la dimissióte la demanarà lavergonya d’haverempès l’exili i elsempresonaments”Carles Puigdemont

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

8253

16-1

1782

26®

8662

85-1

1775

58w

8672

45-1

1782

32®

Ajuntamentd’Amposta

ANUNCIAprovada inicialment pel Ple de la Cor-poració, en sessió duta a terme el dia 27de novembre de 2017, la modificaciópuntual número 49 del POUM: “Definiciód’una nova destinació d’equipament co-munitari (aparcament) i requalificacióamb aquesta nova destinació (clau 3n) iamb la clau 3i, de part de l’illa confinadapels carrers Escoles, Cervantes, Ronda iDiana”, redactada per l’arquitecte munici-pal Jaume Castellví Miralles, s’exposa alpúblic per un termini d’un mes, comptat apartir del dia següent al de la inserció delpresent anunci en el Butlletí Oficial de laProvíncia, durant el qual podrà ser exa-minat pel qualsevol persona i formular-hiles al·legacions que siguin procedents.

Amposta, 11 de desembre de 2017L’alcalde,Adam Tomàs i Roiget

Natàlia Segura / BRUSSEL·LES

ls moviments independentis-tes no són els únics queobren conflictes territorialsa la UE. La petita illa de Xi-

pre fa més de quaranta anys que es-tà dividida i Brussel·les encara in-tenta reunificar-la sense èxit. L’an-títesi del cas català és un punt departida per l’eurodiputat xipriotade l’Esquerra Unitària Europea, Ta-kis Hadjigeorgiou. La seva llarga im-plicació en la qüestió xipriota com apolític i periodista de renom fa quela disputa territorial catalana hagicaptat la seva atenció.

El sorprèn, el moviment català?M’encanta i admiro que les perso-nes lluitin per la seva independèn-cia perquè vol dir que tenen un som-ni. La majoria de polítics a la UnióEuropea no tenen cap somni per alseu poble. Però venint d’un país di-vidit per culpa de la invasió turca,haig de confessar que el cas catalàem genera sentiments barrejats.

Què cal perquè el somni es faci rea-litat?Tres coses. Una majoria aclapara-dora que doni suport a la indepen-dència, és a dir, com a mínim mésdel 65% dels vots. En segon lloc, queaquesta majoria sigui sostingudadurant un llarg període de temps i,finalment, suport exterior. No veigaquests tres elements a Catalunyaara mateix.

ESi el 21-D s’aconsegueix la majoria,vindrà el suport internacional?Necessiteu aquest suport durantmolt de temps per fer notar als go-verns europeus que existeix un pro-blema que han de resoldre. Siaquest problema es manté durant 1o 3 anys, llavors actuaran. De mo-ment, la UE ha enviat un missatgeclar: no vol involucrar-s’hi perquè jaté prou maldecaps.

La UE intervé en el conflicte xiprio-ta, però no en el català...La UE dona el missatge que ho volresoldre, però només són paraules.Només aspira a apuntar-se una vic-tòria amb la reunificació de l’illa. Enqualsevol cas, s’impliquen a Xipreperquè es tracta d’unificar un terri-tori. En canvi, tenen por que si elscatalans s’independitzen, també hofaran els flamencs o els escocesos.

Però la seva intervenció precisa-ment ho podria evitar.Sí, és cert. S’haurien d’asseure a lataula i intentar fer de mediadors.Tanmateix, crec que es pensen quesi se’n mantenen al marge durantsis mesos potser el problema es re-soldrà sol. Però si la majoria a favor

de la independència aguanta, lla-vors la UE s’asseurà a la taula.

Veu intencions d’asseure’s, a Ma-drid i a Barcelona?No, al contrari. El govern espanyolnomés diu que la llei i la Constituciós’han d’obeir i la UE els dona suport.Madrid s’asseurà a la taula només siels catalans continuen donant su-port al seu somni i mantenenaquest problema en l’agenda euro-pea. Però això requereix temps.

S’han comès errors al bàndol inde-pendentista?És molt fàcil criticar, ara mateix,però tot depèn del resultat. Si d’aquía uns anys els catalans s’indepen-ditzen, llavors hauran fet allò cor-recte. A vegades un seguit d’errorsno necessàriament genera un resul-tat negatiu, sinó que poden acabarsent decisions encertades.

El 21-D té garanties?No. Cal condemnar que hi hagi polí-tics a la presó i a l’exili en aquesteseleccions. De totes maneres, els co-micis seran significatius i donaranuna imatge de la societat.

I si l’endemà de les eleccions no hiha un acord per negociar?Històricament, la lluita per la inde-pendència sempre s’ha fet ambsang. No vull que passi això a Cata-lunya, així que convindria queaprenguéssim de la història de laHumanitat. ■

“Si la majoriaindependentista aguanta,la UE s’asseurà a la taula”GARANTIES · “Cal condemnar el fet que hi hagipolítics a la presó i a l’exili en aquestes eleccions”

Takis HadjigeorgiouEurodiputats

PARL

AMEN

T EU

ROPE

U

XipreCapital:Nicòsia

Mar Egeu

Mar Mediterrani

Nicosia

Turquia

Grècia

Nicòsia

Turquia

Grècia

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

i va costar decidir-se a encapçalarla llista de la CUP però ara admetque s’hi troba bé. “És com si ha-gués fet un cim i ara m’hi passejo.”

Gens estrany si hi afegim que dies abansde la campanya va tenir una peritonitisque l’obliga a anar diàriament a l’hospi-tal. El 21-D espera rebre l’alta i poder de-dicar el 100% de les seves forces a laconstrucció de la República que tan an-hela. Confessa que l’exsenador i activistaLluís Maria Xirinacs el va influir de ma-nera radical des que hi va coincidir el1976, quan l’activista demanava l’amnis-tia dels presos polítics a la Model.

Fa dos anys, en les darreres eleccions, laCUP va dir que no hi havia majoria sufi-cient per fer la DUI. Ara volen construirla República proclamada el 27-O; quinamajoria és necessària per fer-ho?El relat ja no és el mateix perquè hem ce-lebrat un referèndum que l’independen-tisme va guanyar, tot i la repressió del’Estat, i amb un èxit de participació ho-mologable al del Brexit i superior al del’Estatut. Per tant, el donem per fet iguanyat legítimament. I si els referèn-dums es guanyen o es perden en funciódel nombre de vots, les eleccions ho fanen escons. En aquest sentit, si hi ha unamajoria republicana que guanya amb unescó de més, apliquem el programa.

LRedaccióBARCELONA

I quin és el primer pas?Al Parlament, impugnar el 155 i fer vi-gent la llei de transitorietat que vamaprovar el setembre, d’acord amb elmandat democràtic de les eleccions an-teriors. El 22 de desembre serà el 28d’octubre simbòlic i, per tant, restitui-rem tots aquells decrets i lleis en matèriasocial que el TC va suspendre i, final-ment, posarem en marxa tota una bate-ria de lleis i decrets, que en diem de ladignitat, que farà que la República esti-gui orientada a superar les fractures es-tructurals que té realment el país i quetenen a veure amb la desigualtat, la pre-carietat i la pobresa. A l’ensems, posa-rem en marxa el procés constituent,que, en definitiva, és una gran mobilitza-ció social i participativa per debatre i de-terminar el model de país que volem.

I formar govern, no?Evidentment. I no només estem dispo-sats a investir-lo sinó també a participar-hi sense límits, amb totes les conseqüèn-cies i en qualsevol responsabilitat, in-cloent-hi la presidència, sempre que estracti de fer un govern republicà que des-obeeixi el 155 i constitueixi la Repúblicades del moment zero i de manera unila-teral.

La resta de forces independentistes jano en parlen, d’unilateralitat?És l’única via possible. Altres partits par-len de diàleg i bilateralitat i nosaltres jahi estem d’acord. És evident que aquest

conflicte democràtic amb l’Estat espa-nyol es resoldrà, amb el temps, amb dià-leg, i no pas des de la bilateralitat sinódes de la multilateralitat en l’escena in-ternacional. Però ara, en el context ac-tual, per poder arribar a aquest escenaril’única via és la unilateralitat, perquèl’Estat s’ha negat a dialogar.

I si hi ha una majoria independentista,què seria més efectiu: investir un presi-dent a l’exili, un vicepresident a la presó,o la llista més votada?Allò fonamental per formar govern és elprograma polític i no pas els noms. Per laCUP, després del cop d’estat del 155, no-més hi ha un únic govern legítim que estroba a l’exili i a la presó. Val a dir que javam intentar arribar a un acord previque hagués facilitat una resposta concre-ta a la pregunta en què proposàvem sig-nar l’alliberament dels presos, la desobe-diència al 155, un Procés Constituent i laimplementació de la República. ERC vaposar com a condició signar-lo a tresbandes, i el PDeCAT se’n va desmarcarperquè va considerar que encara no erael moment d’arribar a preacords. I, cer-tament, és inquietant mirar els progra-mes, perquè el PDeCAT parla de retorn al’autonomia, tot i que sabem que el posi-cionament de Puigdemont és més agosa-rat i avançat que el del seu partit, i ERCapunta a la bilateralitat que –hi insistei-xo– si funciona, fantàstic, però com queno funcionarà, esperarem que se sumi,en un termini molt breu de temps, a

l’única via possible: la unilateralitat, i lla-vors investirem govern i hi participarem,i tant Puigdemont com Junqueras tin-dran el nostre suport. Per contra, si se’nsproposa l’acatament del 155 i el retornde l’autonomia, no només no investiremsinó que estarem a l’oposició. Així que el21-D esperem obtenir el millor resultatper fer decantar la balança i intentarcontribuir al fet que el Parlament experi-menti un desplaçament cap a polítiquesd’esquerra, perquè això permetrà sumari legislar en matèries socials.

Descarteu, doncs, abandonar l’hemiciclesi no hi ha majoria independentista?Si guanyen els constitucionalistes, assu-mirem la derrota i obrirem un període dereflexió per preparar-nos per a una novaetapa de lluita. Si hi ha una majoria inde-pendentista que opta per l’autonomis-me, estarem a l’oposició. Com? Des dedintre, des de fora, amb una participacióvariable... Aquí les fórmules de creativi-tat són molt importants. Cal tenir encompte que quan el 27-S vam començarla legislatura ningú no s’imaginava quearribaríem a l’1-O o al 27-O. Vam haverde fer un camí llarg i dur, vam fer foral’Artur Mas, vam tombar el primer pres-supost i vam assumir contradiccions perfer possible el referèndum. Ara, si acon-seguim majoria, hem de ser optimistes, isi comptem amb el múscul i la influènciadel moviment ciutadà al carrer, podremfer capgirar la situació i imposar l’agendarepublicana.

PREOCUPACIÓ· “És inquietant llegir que el PDeCAT parli de retorn a l’autonomisme i ERC,de bilateralitat; però no funcionarà, i esperarem que aviat s’afegeixin a la via unilateral”PUIGDEMONT · “És un actor necessari i important perquè va fer possible l’1-O i el 27-O”

Cap de llista de la CUP

Carles Riera“Estem disposatsa presidir elgovern, si és perfer la República”

SIGNATURA

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

I com pensen alliberar els presos si, enteoria, això depèn de la justícia espanyo-la?Una via és guanyant la batalla política, laRepública, i generar un escenari de dià-leg i de concertació multilateral en uncontext internacional en què el temadels presos estigui sobre la taula de la ne-gociació per tal que el pacte final ambl’Estat inclogui l’amnistia.

Però ho veu factible, després d’experi-mentar com ha actuat l’Estat?Si arriba un triomf republicà i de diàlegens situarem en un procés que pot com-portar uns anys de confrontació. No seràun camí fàcil; fins ara hi ha hagut unacerta ingenuïtat, que nosaltres no com-partíem, però ara ja sabem on som. Peròescolteu: quina lluita contra una dictadu-ra o a favor d’un canvi social profund queqüestiona l’arquitectura del poder no hapassat per un temps de confrontació itensió? Al final guanyarem, perquè aixòés una batalla democràtica per tal queCatalunya es doti d’un marc més amplide drets civils, socials i polítics.

I per aconseguir aquesta República, calque la CUP s’alinei amb el PDeCAT? I elsComuns?Es tracta de sumar una majoria republi-cana i també d’esquerres. Tant de bo quepodem arrossegar els comuns i, fins i tot,aguditzar les contradiccions en el mónsocialista. Però és evident que més que elPDeCAT, Puigdemont és un actor neces-

sari i important que va contribuir a fer elreferèndum i a la proclamació de la Re-pública. En l’anterior legislatura partíemd’un escenari de reforma i vam acabar enel 27-O. Vam fer possible modificar el po-sicionament del PDeCAT i ara ho volemcontinuar fent, tot i que, pel que fa alprograma social, estem en posicions to-talment confrontades. Hem constatatun desplaçament a l’esquerra aquests úl-tims anys del procés i, el que és més im-portant, un moviment ciutadà cap a po-sicions de molta radicalitat democràtica.Tenim una població de més de dos mi-lions de persones que davant d’una situa-ció d’injustícia democràtica desobeeixenestats, institucions, jutges i fiscals. Aixòés molt important, i el que va espantar laUE va ser una revolta democràtica con-tra l’status quo, desplaçada cap a l’es-querra, crítica, que va impugnar el règimdel 78 i tot el seu caràcter conservador,neofranquista i corrupte.

Vostè, però, va ser crític amb el paper dela CUP el primer any de la legislaturaEra molt crític amb la política institucio-nal perquè crec que els canvis socials esprodueixen al carrer. Hem vist amb cla-redat que quan el moviment indepen-dentista estava en mans de la gent avan-çava, i quan agafaven les regnes les insti-tucions, es frenava. En comptes de serun amplificador de les peticions ciutada-nes, jugaven a diluir i convertir en refor-ma el que era una revolta, però en la dar-rera fase vam aconseguir donar-li la vol-

ta. Si la CUP està a la institució és per serelement actiu dels canvis, no per gestio-nar o facilitar la governació. Estem onvolíem estar i anem cap a on volíemanar, i hem demostrat que dins de l’Esta-tut i la Constitució és impossible legislarmés enllà del que marca l’status quo. Ai-xò és el que recriminem al PSC i als co-muns, que no facin el salt.

Però és que ells no volen trencar?Nosaltres plantegem una República, decap manera plantegem un trencamentamb la resta de pobles de l’Estat espa-nyol. Ni tampoc volem deixar d’exercir lasolidaritat. El problema és que l’Estat,com a intermediari d’aquesta solidaritat,ha estat un desastre. El règim del 78 ésun sistema que no para d’extreure recur-sos per alimentar la seva maquinària i ésmafiós, ja que la corrupció és tan estruc-tural que no dona garanties per teniraquest flux de solidaritat eficient i equi-tatiu. Per tant, hem de buscar altres ca-nals per tal de poder exercir aquesta soli-daritat i crear un projecte republicà deconcepció cívica no identitària en quètothom tingui els mateixos drets i deu-res, al marge de la seves identitats o na-cionalitats. L’esquerra independentistasempre ha defensat aquesta concepció.És cert que vam fer concessions tàcti-ques en l’anterior legislatura, però ara jano renunciarem a l’agenda social. Ara ésqüestió de cosir les fractures reals delpaís, les que han creat la precarietat, lapobresa i les desigualtats.

Després de tot el que va succeir la legis-latura passada, a què creu vostè que araha d’estar disposada una persona votantde la CUP?Li demanaria que incorpori la conscièn-cia republicana en el seu cos i en la sevavida quotidiana, que es prepari per in-tensificar les lluites socials i sindicals pertal que la República esdevingui social. Labase del nostre èxit serà la mobilitzacióal carrer i el treball a nivell local perquèels municipis s’identifiquin amb la Repú-blica, i cal tenir la clara consciència quel’avantguarda dels canvis és la gent a tra-vés de les lluites que puguin crear condi-cions de canvi al Parlament. I, finalment,haurem de ser conscients que patirem larepressió de l’Estat a través de les esco-les, els CDR, els alcaldes... Hi hem d’estarpreparats des de l’acció no violenta, que,d’acord amb Gandhi, fa que la violènciaque empra l’Estat se li acabi girant a lacontra.

I vostè no tem per una regressió econò-mica?Dins d’un sistema liberal i capitalista, elsíndexs segueixen la mateixa tendència:l’atur interanual, comparat amb el del’any passat, fins i tot millora, i allà on nohi ha hagut procés l’atur ha augmentat.Els indicadors macroeconòmics s’hanbellugat molt poc després del terratrè-mol polític. És cert que amb unes dadesmicro com les que afecten en sectorscom ara el turisme, el consum ha baixat,però possiblement per un efecte psicolò-gic. Així que el terratrèmol polític ha tin-gut poca influència. Per nosaltres, el rep-te és la reorganització de l’economia i ladistribució del règim impositiu, no enspreocupa l’evolució sinó el canvi. Plante-gem un pla de xoc contra la pobresa,apostem perquè s’aprovin els decrets dela dignitat per fer fort el sector públic,expropiant, per exemple, els pisos buitsque tenen els bancs, als quals els contri-buents hem donat milions d’euros queno pensen tornar. Per tant, els expropia-rem els pisos, i tot i així encara no enshauran retornat tots els diners prestats,i els posarem al servei d’un parc públicd’habitatges de lloguer; volem crear unabanca pública i nacionalitzar sectors es-tratègics com són l’aigua i l’electricitat.

Vostè és una cara nova, però fa anys queestà en el món de la política...Vaig començar en aquest mateix barridel Poblenou als 17 anys militant al mo-viment cristià de base, molt vinculat a lateologia de l’alliberament, i després emvaig incorporar al Casal de la Pau perapuntar-me al moviment d’objecció deconsciència i antimilitarista. Aquí hi ha-via el quarter general de Xirinacs, quellavors reclamava l’amnistia dels presospolítics palplantat davant la Model i aixòem va portar a conèixer-lo fins al puntque em va influir de forma radical. Jo ve-nia d’una ideologia llibertària i el temanacional em quedava lluny, però amb ellvaig fer el lligam entre els plantejamentsd’esquerres i els independentistes i apartir d’aquí ja vam compartir tota unavida. També hi havia la Marxa per la Lli-bertat de l’Àngel Colom, que ens va pro-posar a Jordi Sánchez i a mi, i a mésgent, que ens incorporéssim a la Cridaper crear un grup d’acció no violenta.Després vaig incorporar-me a l’esquerraindependentista, origen de la CUP. ■

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

Pedro Sánchez confia enuna remuntada de MiquelIceta d’aquí a una setma-na si es mobilitzen “elsoblidats” pel govern inde-pendentista de CarlesPuigdemont. En una visitainesperada a Sabadell–anunciada el dia abans–el líder del PSOE va fer cos-tat ahir al del PSC en unmíting en què va acusarl’independentisme d’ha-ver dividit els catalans. “Hi

ha remuntada. No aspiro aser quarts, ni tercers, nisegons; el Partit Socialistaaspira a ser la primera for-ça política a Catalunya”,va arengar.

Sánchez va apel·lar alvot per a Iceta per un go-vern amb “mà esquerra”que fugi de la “crispació”, iva versionar un mític lemade campanya del PSC: “Séque és difícil, però ens hemde mobilitzar perquè si tuhi vas, ells se n’aniran.”“La qüestió és que guanyinels catalans, els oblidats

durant aquests anys pelgovern secessionista, noes tracta de guanyar pertornar a separar, sinóper tornar a unir”, va afir-mar.

En bona part, la inter-venció de Sánchez sem-blava més la d’una campa-nya d’unes espanyoles,centrat essencialment aatacar Mariano Rajoy. Eldirigent del PSOE no es vaquedar a sentir Iceta acausa d’altres compromi-sos. El cap de llista va la-mentar el cost social, polí-tic i econòmic que al seu

parer ha tingut l’indepen-dentisme: “No us toca se-guir, no us prorrogarem elcontracte.”

A primera fila, a sis ca-dires de distància de Sán-chez, hi seia l’alcalde deCastellar, Ignasi Giménez,que va suspendre’s de mili-tància –en paraules se-ves– justament pel suportsocialista a l’aplicació del’article 155. “He vingut aescoltar”, explicava.

No hi va haver cap refe-rència al 155, ni tampoc aun eventual indult als in-dependentistes en cas quesiguin condemnats, unaidea llançada al matí perIceta a RAC1 que va inco-modar el PSOE. Iceta no-més s’hi va referir de ma-nera indirecta: “Si soc pre-sident prendré totes lesmesures que em semblinadequades per recosir lesferides.” ■

a El líder del PSOE confia en una remuntada del PSC a El dirigent socialistacatalà demanarà l’indult dels polítics independentistes que siguin condemnats

Sánchez apel·la a votarIceta perquè guanyin “elsoblidats” de Puigdemont

RedaccióSABADELL

Iceta i Sánchez, ahir, en un míting de campanya a Sabadell ■ EUROPA PRESS

La casualitat, la presènciad’algun infiltrat en el mítingdel PSC a Sabadell o simple-ment algú amb sentit de l’hu-mor va voler que la cadira re-servada amb un cartell ambel nom del primer secretaridel PSC, Miquel Iceta, fosl’etiquetada amb el fatídicnúmero 155 de l’article de laConstitució amb què popu-lars, socialistes i Ciutadanshan destruït l’autogovern de

Catalunya. Que la premsa hodetectés, i fotografiés aques-ta conjunció astral, va fer quel’organització s’adonés de lamofa i retirés l’adhesiu atemps, abans que es poguésimmortalitzar Iceta asseguta la cadira. No hi va haver fo-to. “Nosaltres no som res-ponsables del 155”, deia l’al-caldessa de Badia del Vallès,Eva Menor, en presentar el lí-der del PSC i Pedro Sánchez.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cadira 155, per al cap de llista

“La qüestió és queguanyin els catalans,els oblidats durantaquests anys pelgovern secessionista”

Pedro SánchezSECRETARI GENERAL DEL PSOE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

COMUNICACIÓ

Domènech veuCatalunya atrapada

POLÍTICA

El castellà i només el castellàva ser la llengua utilitzada ahirper Inés Arrimadas, CarlosCarrizosa i Antonio Espinosaen el míting al Teatre Kursaalde Manresa. Tret d’una breureferència d’Arrimadas a Mar-ta Rovira i de Carrizosa a ArturMas, totes les intervencions esvan fer en llengua espanyola.Al Bages, Arrimadas va repetirque vol ser la presidenta de la“reconciliació” i de “tots elscatalans”. ■ REDACCIÓ

POLÍTICA

La Junta Electoral Central(JEC) ha obert un expedientsancionador a Catalunya Rà-dio per dos editorials de la pe-riodista Mònica Terribas elsdies 28 i 30 de novembre.L’òrgan ha conclòs que Terri-bas va vulnerar el principi deneutralitat informativa i plura-lisme polític, i ha estimat aixíel recurs del PP a la resolucióinicial de la junta electoral pro-vincial de Barcelona. Segonsla JEC, la periodista va fer una

Ciutadans usanomés el castellàen l’acte al Bages

Sanció per dos editorialsde Mònica Terribas

El candidat de Catalunya enComú-Podem a les eleccionsdel 21-D, Xavier Domènech,creu que Catalunya està“atrapada” entre qui “ataca” iqui “retalla” l’escola catalana.Ho va dir en referència a lesacusacions d’adoctrinamentde Cs i als governs d’ArturMas i Carles Puigdemont, res-pectivament. I va anar mésenllà amb Cs: “No s’adonenfins a quin punt la gestió de lacrisi i els atacs contra l’escola

“al·lusió jocosa” a anteriorsresolucions de la mateixa jun-ta i va expressar la “idea implí-cita que existeix una repressióestatal de l’independentismecatalà”, en el cas del dia 28, ique dos dies després, en car-regar contra el PP, el PSOE iCs per no haver acceptatcrear una comissió d’investi-gació sobre l’1-O, va fer “unainvectiva en to partidista ielectoralista” i “obertamentcrítica i reprovatòria”. ■ EPA

pública són una venjança con-tra el poble de Catalunya, ifins a quin punt ens hem derebel·lar contra això”, va etzi-bar. El cap de files dels co-muns ho va dir en un mítingde campanya a Sabadell, laseva ciutat natal, un acte enquè els comuns van reivindi-car el model català com a ga-rantia d’igualtat d’oportuni-tats. Domènech ho va fer alcostat de la número 2, Elisen-da Alamany. ■ REDACCIÓ

La cap de llista de Cs, InésArrimadas ■ EFE

Agents dels Mossos d’Es-quadra van visitar ahir laseu central de les conselle-ries de Justícia i Sanitatper fer retirar llaços grocs ialtra simbologia reivindi-cativa de la llibertat delspresos polítics perquè esconsidera que és “partidis-ta” i que atempta contra laneutralitat de les institu-cions. Es tracta d’ele-ments que els mateixostreballadors de les conse-lleries han penjat a les pa-rets o que tenen a les tau-les dels seus despatxos.

La d’ahir no és la prime-ra visita de la policia de laGeneralitat en seus del go-vern amb el mateix objec-tius. L’1 de desembre pas-sat ja es van presentar a laconselleria d’Agricultura ia la d’Economia. De la pri-mera van arrencar llaçosgrocs que hi havia penjantde les finestres de la faça-na principal i a la seud’Economia van fer treurepancartes que hi havia alsbalcons.

Des que està en vigor laintervenció de la Generali-tat amb l’aplicació de l’ar-ticle 155 de la Constituciói amb l’empresonamentdels consellers, funciona-ris de diversos departa-ments s’han organitzat enassemblees per denunciarl’anormalitat de la situa-ció. Aquests mateixos fun-cionaris duen a terme set-manalment mobilitza-cions al carrer, com la dedilluns passat davant laseu d’Interior. ■

Els Mossos,contra elsllaços grocs ales conselleries

RedaccióBARCELONA

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

8154

05-1

1777

49w

La veu d’Oriol Junquerasva ressonar ahir al ple delCongrés des de la presód’Estremera (Madrid) perobra del portaveu d’ERC,Joan Tardà. “El 21-D tor-narem a votar. L’insto aacceptar el resultat, res-pectar-lo i implementar-lode mutu acord. Sense copsde porra, aquesta vegada.Sigui quin sigui el resultat,li reclamo que abandoni elcamí de la judicialitzaciód’un conflicte polític, queabandoni la via de la re-pressió i que iniciï el camí

de la política”, exigia el vi-cepresident pres a Rajoy.

Junqueras es va fer sen-tir gràcies a la carta que vallegir Tardà davant un he-micicle amb molts absentsi on no hi havia el destina-tari, el president espanyol.

A més de desafiar-lo a aca-tar les urnes, Junquerasretreu a Rajoy que hagiutilitzat l’article 155 per“espoliar” les peces d’artde Sixena “amb nocturni-tat i traïdoria”.

“Li desitjo feliç Nadal”En la carta, Junqueras espermet ironitzar que a lapresó no ha topat amb capdels “centenars d’impu-tats o condemnats per cor-rupció” del PP. “A quinapresó són?, perquè aquí non’hi veig cap”, demanaamb sornegueria el cap dellista d’ERC. “Li desitjo unfeliç Nadal en companyia

dels seus”, s’acomiadaJunqueras.

Ni la cortesia de desitjara Rajoy que passi les festesamb els seus –cosa que ellno podrà fer– no va com-moure el PP i el govern. Enrèplica a la interpel·lacióde Tardà, la ministra deSanitat, Dolors Montser-

rat, va ignorar la veu deJunqueras. “La veritablecarta és el dietari del pro-cés [de Josep Maria Jo-vé]”, rebatia Montserraten l’intent de menystenirla veu epistolar de Junque-ras. Dit això, la ministra esva presentar a si mateixacom a víctima de “l’odi

sembrat” presumpta-ment a Catalunya per l’in-dependentisme. “Jo li ex-plicaré la meva història.Dissabte passejava pelmeu poble, Sant Sadurníd’Anoia, i afiliats d’ERCem van cridar «feixista» i«marxa». Aquesta és la ve-ritat! Miri’m als ulls i veuràque als meus ulls no hi haodi ni rancor. Jo vaig veureodi i rancor en els ulls dequi m’escridassava”, va dirMontserrat a Tardà. Elportaveu d’ERC, però, vaposar en qüestió el discursde la trencadissa familiarpel procés català sugge-rint que si els familiars noes parlen és per problemesprevis i típics de família.

El debat al Congrés vaacabar amb una lluita cro-màtica, ja que Montserratva reivindicar el seu vestit“groc pistatxo” en con-trast amb el llaç groc deTardà. “No en tenen prouamb tot el que ens han se-grestat als catalans queara també es volen apropi-ar el color groc, un delspreferits del jovent i delsnens!”, va dir Montserrat,ovacionada pels pocs dipu-tats del PP presents. ■

a Tardà llegeix una carta del vicepresident empresonat aEstremera a Montserrat se sent víctima de l’“odi sembrat”

RedaccióMADRID

Junqueras es fa sentiral Congrés: “Rajoy,aturi la repressió”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El 21-D tornarem avotar. L’insto arespectar el resultat i aimplementar-lo demutu acord”

Oriol JunquerasVICEPRESIDENT DE LA GENERALITAT

Tardà, lluint el llaç groc i la insígnia de Junqueras ■ E.N. / EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

8165

63-1

1772

13®

onseller, com està?Ens trobem en un estatanímic de fermesa, so-bretot amb la perspecti-

va del que estem fent amb vistaal 21 de desembre. Això ens do-na molta energia i ens omplel’agenda. I, veritablement, te-nim poc temps. Ara toca estarconcentrats en la campanyaperquè ens hi juguem el tot.

Entenc que dilluns va ser un diadur. Com va viure la retirada deles obres de Sixena del Museude Lleida?Va ser un dia molt trist. Des dela distància vaig intentar donarsuport a tot el personal del mu-seu, com també als responsa-bles que hi van anar del Depar-tament de Cultura per donarsuport humà, sabent que jurídi-cament no hi podien fer res. Es-tem molt dolguts.

Era necessària tota aquella in-vasió policial?No, ni tampoc començar a les 3de la matinada, ni que, en mar-xar, tota la caravana de vehiclesque duien les obres anessin pertot Lleida tocant les botzines ensenyal de festa. Tant els cotxesparticulars com els de la Guàr-

Cdia Civil. D’això se’n diu escarni,ser partidista i se’n diu venjan-ça. Venjança perquè s’ha execu-tat una resolució judicial queencara no és ferma i perquè s’hafet amb un procés judicial erro-ni, mal portat i manipulat políti-cament de manera descarada.

Va sentir impotència per estartan lluny i no poder fer-hi res?Sí, impotència total. Segura-ment si hagués estat allà potsertampoc hi hauria pogut fer res.Perquè, en definitiva, el que hapermès això és l’article 155. Pertant, la meva indignació era es-pecialment pel PSC i Ciutadans,que estan governant a l’Ajunta-ment de Lleida. Que sàpiga totala ciutat i tots els amants del pa-trimoni cultural català queaquests dos partits, que han do-nat suport al 155, són els quepermeten aquestes salvatjades.I que el ministre de Cultura hadilapidat una llei del patrimonicatalà que des del 1993 ningúhavia impugnat. Ningú s’haqueixat mai, sempre s’ha col·la-borat amb la gestió del patrimo-ni entre comunitats autònomesi amb el Ministeri de Cultura,quan en teoria no hi té compe-tència. S’han trencat ponts quecostarà molt de restaurar.

Pensa que sense l’aplicació de

l’article 155 això no hagués pas-sat?No, perquè hi havia recorregutjudicial i les coses es podien ferd’una altra manera. Com a mí-nim, s’hagués retardat moltmés i no hagués estat una deci-sió precipitada. Fixi’s, el mateixdilluns, el dia que es va fer eltrasllat, el jutge que va ordenarl’execució autoritzant utilitzarla força si feia falta, aquell jutgemarxava del jutjat perquè hi es-tava provisionalment. L’haviendestinat allà en aquell momentnomés per fer l’execució imme-diata de la sentència.

Una decisió a corre-cuita.El discurs del PP, de Ciutadans idel PSC és que, amb el 155, esrestableix la normalitat. I el quefan és incomplir els objectiusque ells mateixos pregonen.Nosaltres ja sabem que el 155no és per restablir la pau i latranquil·litat. I la demostraciómés evident és aquesta. Dillunsmolta gent va plorar veient commarxaven aquelles furgonetes.El patrimoni cultural no està fetper generar conflicte, està fetper conservar-lo, divulgar-lo ifer-lo accessible. El Museu deLleida era el Museu de Sixena.Ara aquestes obres seguramenttindran molta afluència de visi-tants però allà no els espera cap

futur brillant. És un conflictetotalment inútil.

L’alcalde de Lleida deia que espenedia per com s’estava apli-cant el 155.Doncs els polítics, quan es pene-deixen d’alguna cosa, dimitei-xen. És fàcil. Des d’aquí li diriaque plegui, si de veritat li sapgreu. Jo no em penedeixo d’ha-ver rebut demandes judicials id’haver estat pressionat per lajustícia en aquests tres mesosde conseller per mirar de man-tenir i defensar el patrimoni.

Perquè vostè està investigatper desobediència.Sí, sí, crec que em van posaruna querella per desobediència.Jo no em penedeixo del que hefet. Per tant, si ell se’n pene-deix, ho té molt fàcil.

Quin risc corren les obres ambla seva nova ubicació?Espero que cap perquè, en defi-nitiva, no deuen voler cap mal ales obres. I en cap cas vull queles obres d’art es facin malbé.

Preveu que se’n tindrà la matei-xa cura i preservació que al mu-seu de Lleida?D’això no puc opinar perquè nohe visitat les instal·lacions ni co-nec el tracte. Espero i desitjo

que el govern d’Aragó, la Dipu-tació o a qui li pertoqui triï unsconservadors que siguin profes-sionals i tractin les obres ambcura, tal com aquí es va fer per-què sortissin en les millors con-dicions possibles.

La via judicial no està esgotada.Confia que les peces puguintornar?Doncs miri, el 22 de desembre,en funció de com vagi el resultatelectoral, li puc assegurar que sipuc ajudar perquè continuïaquest tràmit judicial, el re-prendrem. Des d’on sigui i comsigui. Però sense deixar perdrecap possibilitat.

Sempre que ho permeti el 155.El que ens cal veritablement ésque es retiri el 155, que s’allibe-rin els presos polítics i que mar-xin les forces d’ocupació. És unavergonya i ho vivim amb moltatristesa des d’aquí. El dia de lamanifestació de Brussel·les vamparlar amb tantíssima gent,vam rebre un munt d’abraçadesi tothom tenia un sentiment detristesa molt gran. I el que vo-lem transmetre des d’aquí ésoptimisme a aquesta gent deCatalunya que se sent trista perla nostra situació. Volem que si-guin optimistes, que confiïn enquè, junts, podrem superaraquest terrible sotrac en la his-tòria del nostre país.

Parlem de la campanya electo-ral. Com hi participa des deBrussel·les?Doncs hi participo amb el queens permeten els nous mitjansde comunicació, enviant arxiusde so, de vídeo i textos per alsprogrames electorals. Sobretotels vídeos són una eina fantàsti-ca que em permeten ser pre-sent, en directe o en diferit, enuna gran quantitat d’actes. Mi-ro de tenir molta cura de Giro-na, per descomptat. Però tambéhaig d’agrair públicament que

Anna PuigBRUSSEL·LES

TRASLLAT · “Ha estat un procés judicial erroni i manipulat políticament d’una manera descaradagràcies al 155” EXILI · “La nostra presó és molt gran: podem anar arreu del món, menys a casa”

Lluís Puig i Gordi Conseller de Cultura de la Generalitat a l’exili i número 2 de Junts per Catalunya per Girona

“Dels fets de Sixenase’n diu venjança”

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

molta gent de la cultura d’arreudel país m’hagin demanat serpresent al seus actes. Ens es-tem fent un tip de treballar permirar de ser arreu per donar su-port a tothom. Des d’aquí, ensdona la sensació que estem fentfeina. Judicialment, hem pogutdonar un cop demà, d’algunamanera, als nostres companysque han sortit en llibertat provi-sional. No vull dir que hagi estatnomés gràcies a nosaltres però,

per descomptat, hi hem ajudat.I si ho podem fer amb els quatrepresos que queden, pot estar se-gur vostè que ho farem. Tambéli haig de dir que durant aques-ta campanya rebem moltíssi-mes visites. Cada dia ens ve aveure gent de Catalunya, i aixòens dona molta energia. I espe-rem que aquesta energia tambése l’emportin cap a Catalunya il’escampin. I no tenim gaire resmés al nostre abast. Tenim pocs

recursos i només ens queda lacreativitat, però això ens per-met fer una campanya que ésmolt sincera, honesta i esperemque eficient.

Se sent amb desavantatge?Totalment. Per exemple, enl’elaboració del programa elec-toral, pel que fa a l’àmbit de lacultura i la llengua, via correuelectrònic ens hem pogut plan-tejar propostes i fer modifica-

cions. I haig de dir que està molttreballat. Ara bé, em sento endesavantatge pel fet de no po-der entrar a Catalunya i fer eldoble de feina. Ho fa molt méscomplicat i, a més, és la primeravegada a la meva vida que parti-cipo en una campanya electoral.

I quina campanya!Una campanya inèdita i esperoque única i irrepetible. Si Euro-pa no veu que la situació que viuCatalunya no és democràcia, téun greu problema. Aquesta ésuna situació forçada per unscondicionants que mai hauriend’haver existit.

Parlant d’Europa, quina creuque pot ser la seva reacció si hiha majoria independentista?Els resultats s’han de veure eldia 21. Ara veiem enquestes detots colors i de totes menes. Pe-rò en tot cas, si es repetís el ma-teix percentatge que el 27-S, se-ria una gran victòria. Si malgratla policia, els presos, els políticsen llibertat provisional i uns al-tres a l’exili podem tan solsmantenir el mateix resultat,doncs Europa s’ho hauria de re-plantejar. Estem vivint un cal-vari democràtic.

Per què es presenta per Giro-na? Vostè és terrassenc.No soc gironí però he tingut elplaer, per la meva vida profes-sional, de treballar en el món dela cultura per tot el país. Des deteixits associatius, des de l’àm-bit de l’empresa privada, i els úl-tims set anys com a director ge-neral de Cultura Popular. Jo nosoc una persona coneguda perhaver sortit als mitjans de co-municació però, a nivell delmón de la cultura, puc dir ambmolt d’orgull que tinc moltesamistats a les Terres de l’Ebre,al camp de Tarragona, al Segrià,al Pirineu, al Ripollès, a la Gar-rotxa, a l’Empordà... Això és untresor. Quan em vam demanar

si volia participar-hi vaig dir quesí perquè entenia que podia seruna persona fàcilment identifi-cable en qualsevol de les demar-cacions. Soc molt terrassenc, iho seré tota la vida, però tambésoc un gran trepitjador de tot elpaís. Estic molt orgullós de for-mar part de la llista de Girona iespero que la meva participacióajudi a engrescar la gent.

Si vostè surt elegit, vindrà aprendre possessió de l’acte dediputat?L’Estat ha de retirar les deman-des judicials, ha d’alliberar elspresoners i ha de retirar els càr-recs contra els companys del go-vern que estan en llibertat con-dicional. Ens vam presentar a lajustícia belga per fer aquesta fei-na. No és perquè no volguéssimestar amb els companys sinóperquè des d’aquí teníem clarque podíem ajudar. I de mo-ments ens va bé. Jo vindré si hiha garanties per a tot el govern.

Què ha canviat amb la retiradade l’eurordre?Doncs que som ciutadans lliu-res del món, que podem voltarper tot arreu però que no po-dem tornar al nostre país. Miricom n’és de gran, la nostra pre-só. Podem anar a qualsevol llocdel món però l’únic que no po-dem fer és entrar al lloc quemés estimem. Esgarrifós.

Voldria repetir com a consellerde Cultura, malgrat tot?Tot conseller o consellera acce-deix al càrrec quan li demana elpresident. I el dia que el presi-dent decideixi destituir-me, no-més m’ho ha de dir. Sempre a laseva disposició. Si el nou governel presideix Carles Puigdemont,que espero que així sigui, evi-dentment em tindrà a la sevatotal disposició. Però, sobretot,ho ha de voler el president, queés el qui mai hauria d’haver es-tat cessat per un 155. ■

El conseller Lluís Puig afirma que sense l’aplicació de l’article 155 les obres de Sixena no haurien marxat ■ EPA

1543

05-1

1769

29®

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

Lluís Martínez / Anna SerranoBARCELONA

er què entra en política?Fins al 20 de setembre la mevaopció política era una qüestiópersonal. El meu compromís

com a ciutadana era anar a votar. L’1d’octubre vaig veure que amb això non’hi havia prou. Catalunya vivia una si-tuació excepcional. Jo havia de prendreuna actitud excepcional. A més, jo sem-pre he defensat que les dones han de ferun pas endavant i entrar en política. Ai-xí, doncs, quan em van fer la proposta deformar part de la candidatura d’Esquer-ra em va semblar impossible negar-m’hi.

Hi ha influït Marta Rovira?Molt. Per a mi, Marta Rovira és un refe-rent. Em sembla una dona molt valenta imolt preparada per encapçalar una llis-ta, malgrat que el nostre candidat és a lapresó. Ho està fent molt bé.

La justícia espanyola li busca les pessi-golles... La justícia se’n sortirà?Vull creure que no hi ha motius perquèse’n surtin. Però se n’estan sortint ambaltres casos, quan la majoria de nosaltreshauríem dit que aquella línia no la creua-rien pas. Però ho fan.

Una cosa és viure la política des de fora iuna altra des de dins...Quan vius la política des de dins et miresles campanyes dels altres partits no coma votant, sinó com a rivals polítics. Maim’havia mirat així la política. Però aixòtambé em passa amb la literatura...

Com es viu una campanya quan un can-didat a la presidència és a la presó?Com una anormalitat total. Fa tot justun any vaig conèixer i saludar l’OriolJunqueras, en la Nit de Santa Llúcia.

PAra, un any més tard, jo formo part de laseva candidatura i no he pogut ni fer uncafè amb ell per parlar de les propostes nidel model de país que vol.

Què s’ha de fer l’endemà de les elec-cions, si guanyen els independentistes?Seguir treballant per la república. Moltescoses que ens havien dit que no es po-drien fer sí que s’han fet.

Què esperen aconseguir?Recuperar les institucions legítimes, queels presos polítics surtin de la presó i queel govern legítim torni de l’exili.

Difícil, tenint un Estat en contra...La manera exacta la desconec. Però hemde fer un pas endavant i buscar les com-plicitats dins i fora de Catalunya.

Què passa si guanya el bloc del 155?Que ens esperen quatre anys de repres-sió absoluta. Ja ho estem veient des del20 de setembre. Companys que dormena la garjola. Líders pacifistes que fa dosmesos que són a la presó. Amb una con-vocatòria d’eleccions il·legítimes...

Un govern de quatre anys del bloc del155 faria obrir els ulls a més gent?L’1 d’octubre ja va fer aquesta feina. Mol-ta gent va despertar aquell dia. Seria unairresponsabilitat votar el bloc 155 si nos’està disposat a acceptar un 155 dur. El155 tovet no existeix. L’alcalde de Lleidava dir que li sabia greu que el 155 s’esti-gués utilitzant per emportar-se les obresde Sixena. Per a què es pensava que s’uti-litzaria? Per arrasar Catalunya.

Es parla de construir la república, però al’hora de la veritat ens fem enrere...L’1d’octubre és un mandat del tot legí-tim, però penso que la comunitat euro-pea es mirarà les eleccions del 21 de de-sembre com un referèndum pactat. Si la

gent fa confiança al bloc de la república,crec que la comunitat europea i interna-cional ens haurà d’ajudar.

Afloren diferències entre Esquerra iJunts per Catalunya. Això desmotiva?Entenc que com a ciutadans hi ha moltescoses que ens desmotiven i que ens in-dignen, i que no les entenem i que vivimamb una frustració constant. Però hemde ser realistes. A mi em sembla que Car-les Puigdemont és el president legítim dela Generalitat i de la possible república.Però també em sembla que el 21 de de-sembre haurem de veure què diuen elscatalans a les urnes, i el pas següent ésveure quina és la situació personal i legalde cadascú. No és cap ximpleria esperara veure, el 21 i el 22 de desembre, quinaserà la situació de Puigdemont, què pas-

saria si el triessin president i quina in-vestidura es podria fer. No podem jugaramb les expectatives dels catalans.

I és realista parlar d’Oriol Junquerascom a president si és a la presó?Em sembla més possible que surti de lapresó que no que el senyor Puigdemontpugui deixar d’estar en el punt de mira.

Els independentistes no havien de fixaruns punts comuns? On són?El punt en comú més clar és que les tresforces volen la independència i treballarper la república. També és veritat que ca-dascú fa la seva feina, eixamplant la sevabase social amb els seus votants.

Es recupera la idea de la via unilateral?És impossible parlar de via unilateralquan Esquerra i Junts pel Sí, en el seumoment, i també la CUP, mai es van ai-xecar de la taula de negociació. Són unspartits que fins a l’últim moment, i fins itot ara, malgrat la repressió, volen dialo-gar. Esquerra sempre parla del diàlegcom a opció. Oriol Junqueras és a la pre-só i des d’allí segueix parlant de diàleg.

Esquerra pactaria amb CPC-Podem?Els que haurien de prendre una decisió,més que Esquerra, serien els comuns.Esquerra mai ha tancat l’opció que ellsfacin un pas endavant i ens ajudin aconstruir la república. Hauran de decidirsi volen estar amb el bloc del 155 o ambel bloc dels que volem les urnes.

El PP i Ciutadans afirmen que la gentnormal és la que els fa costat.Em sap greu que parlin de persones nor-mals, perquè ells són els primers que hanalterat la normalitat. Què vol dir ser unapersona normal, un “catalán de bien”?Que ens equivoquem? Que haurem derepetir les eleccions fins que el poble deCatalunya voti allò que volen que voti? ■

“No podemjugar amb lesexpectativesdels catalans”ACCIÓ · Escriptora, feminista i número 8 d’EsquerraRepublicana per Barcelona, els episodis de l’1 d’octubrela van convèncer per fer el pas cap a l’activitat política

Jenn DíazCandidats

REDACCIÓ

Esquerra sempre parladel diàleg com una opció.Oriol Junqueras és a lapresó i des d’allí segueixparlant de diàleg

❝

Poden veure aquesta entrevista ales 19 h i les 21 h

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 2017

8629

02-1

1776

68w

1328

08-1

1762

87®

El titular del jutjat d’ins-trucció 13 de Barcelona,Juan Antonio RamírezSunyer, de 70 anys, queinvestiga els preparatiusdel referèndum de l’1-O,ha presentat la baixa mè-dica, ja que des de dillunsestà ingressat a l’hospitalper una afectació estoma-cal, segons va informarahir el gabinet de premsadel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC), que alhora va de-tallar que ja s’ha activat elprocés de substitucions.

En concret, el jutge demenors 3, Mariano DavidGarcía Esteban, cobriràfins dilluns les tasques del

jutjat, i després ho farà eltitular del jutjat d’instruc-ció 16 de Barcelona, el ve-terà Jaime Conejo Here-dia, el qual és el substitutnatural del jutjat d’ins-trucció 29, que té un per-mís, i que és el jutge substi-

tut del 13. La darrera accióde Ramírez va ser autorit-zar els escorcolls i deten-cions de càrrecs d’Econo-mia, el 20 de setembrepassat. El jutge Conejo di-rigeix la instrucció de l’1-Odes de l’octubre passat. ■

a El titular del jutjat d’instrucció 16 el substitueix a La darreraacció de Ramírez, les detencions de càrrecs d’Economia

El jutge de l’1-O téla baixa mèdica

RedaccióBARCELONA

Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, amb els líders d’ERC, quanvan sortir en llibertat, el 22 de setembre passat ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIJOUS, 14 DE DESEMBRE DEL 201722 | Nacional |

132808-1176289®

Redacció BARCELONA

iz Castro és una escriptora nord-americana, que va ser mem-bre de la direcció de l’ANC. Què escriuria als presos?

M’ha costat molt saber què dir-los i ja els he escrit dos cops. Hevolgut poder dir-los una cosa important, la cosa “correcta”. Iaquest fet m’ha frenat. Però això és un error. Saps quan algú mori et preocupa dir la cosa adequada a la família i llavors et quedesen silenci? És millor dir alguna cosa que quedar-te en silenci. Noimporta tant el que diguem com que els diguem alguna cosa. Es-tan allà en aquelles cel·les fredes, a soles, sense les seves famílies.Cada carta que els arriba és un escalf, és un recordatori que elsestimem, que agraïm el seu sacrifici, que no els hem oblidat i queno els oblidarem fins que els hagin alliberat, i que ara mateix sa-bem que la millor, de fet l’única, cosa que podem fer per alliberar-los és votar el 21-D a favor d’algun partit independentista. Si gua-nyen els del 155, no sé si sortiran mai, i això senzillament no potser. No ho accepto.

Com ha viscut aquestes últimes setmanes la situació política?Amb angoixa. Em sap greu que no hem aprofitat la victòria delreferèndum en què el poble va insistir a exercir la democràcia. Ientenc que o la defensem el dia 21-D votant amb tota la nostraforça o ho pagarem molt car. Tampoc no em fa gaire gràcia unacerta reculada que he sentit de part dels polítics. Cada pas enrererebrà la resposta implacable de l’Estat. La gent no recula.

Com veu les eleccions?Són il·legítimes, convocades pel PP en nom del Gobierno de l’Es-tat, per controlar un país on representen el 8,5% de la gent, enconxorxa amb Cs, que els farà de marca blanca, i del PSC, que havenut la seva ànima al diable. I alhora són unes eleccions per tor-nar a explicar, al món i a nosaltres, que volem ser lliures. ■

L

“Cada carta és unescalf per a ells”

EL PUNT AVUI

Liz Castro Escriptora

Redacció BARCELONA

oni Albà sempre s’ha mostrat molt actiu i compromès a favorde l’independentisme. Ha pogut escriure als presos?

Fins ara no els he escrit perquè ja he pogut parlar amb gent pro-pera a ells. La veritat, però, és que em trobo fatal. Tinc tant de do-lor pel que està passant amb gent a la presó, part del govern al’exili i amb la situació en general... Realment, tot estava preparatper poder funcionar com a país: la Seguretat Social, els Mossos,la hisenda, però no ens esperàvem la reacció d’un estat tan feixis-ta. Estic en estat de xoc. També creia que tots els presos sortiriende seguida de la presó i no em volia creure el que passava. Per ai-xò, tampoc no m’han sortit fins ara les paraules per escriure’ls.

Què els diria en les postals que repartirà el diari?Us estic esperant a fora; us vull veure lliures.

Què opina sobre el fet que el govern espanyol i alguns partitspolítics neguin que estiguem davant de presos polítics?Són uns mentiders. Ataquen l’honor d’un poble i tergiversen larealitat. Són presos polítics i exiliats, i els ho hem de dir a la cara.

L’han citat a declarar per un presumpte delicte d’injúries pelcontrapregó a la Mercè. Què va pensar quan va rebre la citació?Que ja trigaven. Hem vist els casos de companys com el senyorBohigues o els titellaires i sabia que tard o d’hora em tocaria.

Què n’espera, de les eleccions del 21-D?Per primer cop em sento una mica reconciliat amb Europa, per-què ha forçat el govern espanyol a convocar eleccions. Tots pen-sàvem que allargarien el 155, però Europa els ha obligat a ferunes eleccions, que són com una segona volta de l’1 d’octubre.Veig els del 155 molts nerviosos i això em dona esperances. ■

T

“Us espero a fora,us vull lliures”

DANI RIOS

Toni Albà Actor

El Punt Avui distribuiràamb el diari d’aquestdiumenge una làminaamb quatre postals perenviar a cadascun delspresos polítics catalans:Oriol Junqueras, JoaquimForn, Jordi Cuixart i JordiSànchez. La iniciativa,que s’ha fetconjuntament amb lasectorial de l’ANCCristians per laIndependència, preténmostrar la solidaritatamb els investigatsfent-los arribar elmissatge que cadascúescrigui a la postal. Lespostals, que s’han deretallar, ja tenen impresal’adreça de cadascundels empresonats i cal,sobretot, posar-hi elremitent, ja que elscentres penitenciaris noadmetencorrespondència si nos’identifica clarament laseva procedència.

Hi faltes tu