“Hem de tancarel dol i tornara posar coma objectiu laindependènciade Catalunya”

ENTREVISTA Quim Torra. 131è PRESIDENT DE LA GENERALITAT

PRESIDENCIABLENo he renunciat mai a seron calgui, si cal, percontinuar avançant cap a laindependència del meu país

ATURADA DE PAÍSAmb Chacón hi va haver unmalentès (...) No tinc capdubte que les empreses delpaís hi donarien suport

❝

NO ANAR AL JUDICIQui té el problema és el TSJC(...) No anar al judici seriaposar de manifest que enshem de plantar

❝❝

❝DISCREPÀNCIESSí, n’hi ha (...) Aquesta és lasituació que volem perenfrontar-nos a unasentència com la que ens ve?

P6-9

El president Torra, durant l’entrevista feta pel director del diari, Xevi Xirgo ■ J. LOSADA

DIUMENGE · 8 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15114 - AVUI / Any XLI. Núm. 13984 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

1161

19-1

2018

76Q

1809

68-1

2113

24LNACIONAL P10

Puigdemont i Rovira, junts enun vídeo per escenificar elretorn a la sintonia política El vídeo el va difondre l’ANC ■ EPA

Crida a lamobilitzaciósostinguda

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 2019

n les llengües queconec guanya

terreny la pregunta“Com estàs?” utilitza-da com a fórmula desalutació, pràctica-

ment intercanviable amb un “Hola” oun “Bon dia”. S’utilitza sovint entre per-fectes desconeguts. La situació éssummament preocupant. Molts que-den paralitzats davant la magnitudd’aquest assalt directe a la intimitat.Com estic?, un es demana, i li entra unestat de vacil·lació inquietant, potserangoixant, de reflexió filosòfica. Hi hagent, com el meu amic Gerard, que noho poden superar i l’experiència elsdeixa incapacitats per a respondre apreguntes directes o binàries. No esveuen amb cor de dir sí o no: “Sí i no”,contesten sempre. Respondre sincera-ment a un inquisidor “com estàs?”obliga a consideracions que trencarienel ritme natural de la necessària hipo-cresia social. Els més astuts s’acullende seguida a respostes semblantmentconvencionals: “Bé, gràcies.” Ara, elsesperits inclinats al dubte hamletià

queden esparverats i balbucegen qual-sevol cosa inintel·ligible. Els argentins,tan donats a la introspecció psicològi-ca i a entrar en matèria al primer des-cuit, s’han inventat una resposta perdeixar les coses clares: “Bien, o quieresque te cuente?”. No és aconsellable ac-ceptar la proposició... si un té pressa.Amb tot el respecte als psicoanalistesde la Pampa, però, voldria reivindicaruna ancestral pràctica de la gent deCadaqués que destil·la la combinacióexacta de contenció social, experiènciade la vida i saviesa popular. Enfrontatal terrorífic “Com estàs?”, el cadaque-senc ha après, de generació en gene-ració, a contestar amb celeritat i sensecap mostra de dubte: “Hem de dir bé.”La solució és d’una eficàcia incontes-table. Tot queda resolt de manera sa-tisfactòria i no queda espai per a l’apa-rició d’angoixes existencials. Hem dedir bé. Totalment d’acord. La fórmulaes pot fer extensiva a múltiples i deli-cades situacions. Com veieu la situaciópolítica? Hem de dir bé. Com veieu elpaís? Hem de dir bé. I la família, comestà? Hem de dir bé. I vós mateix, comesteu? Està claríssim: Hem de dir bé.

E

Keep calmMiquel Berga

Hem de dir bé

Enfrontat al terrorífic “Comestàs?”, el cadaquesenc haaprès a contestar ambceleritat: “Hem de dir bé”

a molts anys, quan jo començavaa escriure, Joaquim Casas em vaaturar per dir-me: “Tu i els de la

teva generació ho feu molt bé, però usfalta una guerra.” Casas era escriptor.Abans de la guerra havia publicat pa-pers combatius. Va anar al front. Enva escriure les experiències, quan enva tornar. Va publicar després novel-les i cròniques. És una pena que no si-gui més divulgat. Diari d’un soldat,L’enterrament o Cel·luloide ranci es-tan molt bé. Admirava Josep Pla, i elvisitava sovint a Llofriu. Pla el va tit-llar de “pesat” a Notes per a Sílvia. Ala segona edició va suprimir l’epítet.Llavors, que és quan me’l vaig trobar,Casas col·laborava amb l’editorial Des-tino per posar ordre als textos del’obra completa de Pla.

Casas hi va afegir: “Us falta malallet.” Ahir els parlava de l’última no-vel·la de Xavier Bosch, Ni l’autor ni elsseus personatges han viscut una guer-ra, això és evident. Com Sílvia Soler,com Melcior Comes, com Albert Sán-chez Piñol, com Jaume Cabré –cas apart d’ambició literària–, per dir elsmés venuts. Rafel Nadal parla de la

F

guerra a distància. Són, som, el pro-ducte d’anys de pau, prosperitat i novacuina... Joan Triadú va dir que el XXés “el segle d’or” de la literatura catala-na. Tots els escriptors que li donen laraó van estar marcats per una o duesguerres: Riba, Carner, Torres, Gaziel,Espriu, Sales, Rodoreda, Oliver, Pe-drolo, Fuster, Bladé, Villalonga a la se-va manera, el mateix Pla amb la “malallet” projectada sobre el pobre Casas...

Acaba de sortir l’edició definitivad’Entre dos silencis, d’Aurora Bertra-na. La mateixa elaboració està impreg-nada dels efectes de la guerra: l’espa-nyola i l’europea. Va escriure el llibre

en castellà, tornada de l’exili als qua-ranta, pensant que, prohibit el català,tindria millor sortida. Joan Sales el vatraduir i publicar amb unes altera-cions “personals” que van disgustarl’escriptora. Ara Núria Sales, filla del’autor d’Incerta glòria, “la gran no-vel·la de la guerra”, l’ha traduït de nou.La neta, Maria Bohigas, l’ha publicat.No sé si és ben bé una novel·la o si se-ria millor dir-ne una crònica: AuroraBertrana hi explica uns fets bèl·lics enun poble de França que ella va viure.Els oprimits de la primera part són elsopressors de la segona. Les guerres hotrastoquen tot. Sí que puc dir que ésun llibre fora de sèrie. La traducció,admirable. Facin-se el favor de llegir-lo. Cal viure una guerra per produir untext així? Evidentment. La guerra eljustifica. Ara: cal una conflagració oafliccions extremes per penetrar enl’ànima humana, per produir textossòlids, ben escrits, amb la “mala llet”que Casas reclamava? Déu no ho vul-gui. Han passat vint anys del XXI: seràun segle d’or? El “procés” no ha donatde moment cap novel·la. També expo-saria grandeses, misèries i “mala llet”.

“Cal haver viscutuna guerra perescriure gransnovel·les?

Vuits i nous

Entre dos silencisManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 2019

l president Torra ja fa dies queparla de girar full. Ve “una novaetapa”, deia dijous en la seva

primera conferència a Madrid. Per ai-xò, durant l’entrevista que vam eme-tre ahir a El Punt Avui TV (i que avuireemetem i publiquem al diari), li vaigdemanar que ens ho aclarís: “Hem detancar el dol i tornar a posar com a ob-jectiu la independència”, va dir. I hi vaafegir: “Ens hem de plantar.” A mi emsembla que ho diu de veritat. Que n’es-tà tip que estiguem encallats, entre-tinguts amb picabaralles polítiques, ique vol avançar cap a la independèn-cia, com l’eslògan de la Diada d’aquestany. I que està disposat a predicaramb l’exemple. Com? Deixa entreveu-re clarament que no anirà al judici delTSJC, on li demanen un any i vuit me-sos d’inhabilitació i trenta mil eurosde multa per no haver retirat les pan-cartes i els llaços grocs de la façanadel Palau de la Generalitat. “Em sem-

E “Què passariasi Torra fa el quepredica, tanca eldol, s’apunta al‘Jo em planto’ i nocompareix al TSJC?

bla que li he dit ben clar”, em responquan li repregunto per tercera vegadasi hi anirà. I mig somriu. Els diré més,a risc d’equivocar-me. A mi em semblaque Torra no compareixerà al judicidel TSJC no pas perquè coincideixiamb el debat de política general, sinóperquè ha decidit plantar-se. I que si licanvien la data, potser tampoc hi ani-rà. Torra, que passava per allà, que notenia cap necessitat d’embolicar-se la

vida però que se la va jugar i ara és almig de totes les picabaralles, de les deMadrid i de les d’aquí, predica la des-obediència pacífica i ara em semblaque la vol practicar. Que vol tancar eldol d’exilis i presó i passar a una novaetapa. I que està decidit, sinó a provo-car-ho, a facilitar-ho, a ser una guspi-ra de la nova etapa. Vol que la iniciati-va sigui en aquest costat, al seu, i no aldel 155. Si Torra no va al judici, és ob-vi que el tornaran a citar. I si tampochi va? Faran com amb l’alcaldessa deBerga, Montse Venturós, quan no vacomparèixer al jutjat per no haverdespenjat una estelada de l’Ajunta-ment? Detindran Torra? S’adonen, dela quantitat de presidents de la Gene-ralitat contemporània que han estatjutjats o que han hagut d’anar a l’exi-li? No és normal. Detindran Torra perno haver despenjat uns llaços grocs iuna pancarta que deia Llibertat? Deveritat?

Detindran Quim Torra?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

La 37a Setmana del Llibreen Català ha arrencat amb

èxit després d’haver consolidataquesta oferta com una mena desegona part de la clàssica festa lite-rària de Sant Jordi. L’avinguda de laCatedral de Barcelona torna a con-vocar editors, autors i públic en unaparador que fa justícia a l’altíssimritme i nivell creatiu de la nostracultura. De mica en mica, els impul-sors de la Setmana han anat cons-truint un referent que funciona coma plataforma perfecta per a les no-vetats de la tardor i, de passada,com un bon trampolí per a la tem-porada de Nadal. Altra cosa és quela concorreguda convocatòria esreflecteixi en uns índexs de lectura ide vendes que no comparteixenaquesta eufòria. I això tenint encompte la gran quantitat d’aspi-rants que es queden a les portes dela publicació, com ho demostren lesrecurrents xifres de finalistes alsnombrosos premis literaris queanualment es convoquen arreu delpaís. Tenim, doncs, una produccióliterària molt elevada però un mer-cat massa petit.

Coincidint amb l’inici de la tren-ta-setena setmana s’han difós da-des sobre l’estat de la salut del mer-cat literari i de la indústria editorial.Una xifres que posen de manifestque, sense arribar als nivells desit-jables, almenys anem progressant.L’any passat les vendes de llibres enel nostre idioma van generar 237,7milions d’euros, la qual cosa implicaun creixement de prop de l’u percent respecte del 2017. El sector esmostra satisfet perquè consideraque s’està resistint l’embat d’unanova i competitiva oferta audiovi-sual i també perquè hi ha un mercaten castellà molt fort. És igualmentpositiu que els darrers anys esmantingui el creixement en el con-sum de ficció i no ficció i també enla literatura infantil i juvenil.

La festaliteràriacontinua

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’Iran ha fet un pas més en l’allunyament delsseus compromisos nuclears posant en marxaquaranta centrifugadores per augmentar les re-serves d’urani enriquit. Això dibuixa un complicatescenari a la regió, propiciat prèviament per la re-tirada unilateral dels Estats Units de l’acord.

DIRECTORA D’ESPANYA GLOBAL

Tensió nuclear

En un acte de Societat Civil Catalana, la directorad’Espanya Global va gosar dir que l’informe quehan elaborat, titulat La realidad sobre el procesoindependentista, no vulnera la presumpció d’inno-cència dels presos polítics. Molt cínic, venintd’una institució especialitzada a tergiversar.

-+=

-+=

Apoderament digitalJordi Puigneró

Cinisme en estat purIrene Lozano

-+=

Behruz Kamalvandi

El govern va presentar ahir el nou model d’identi-tat digital, un sistema innovador en el qual el ciu-tadà és propietari i gestiona directament i exclusi-vament la seva identitat i les seves dades. Una ini-ciativa capdavantera que posa Catalunya a l’altu-ra de països com Finlàndia, Noruega o Suïssa.

CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS

PORTAVEU AGÈNCIA DE L’ENERGIA ATÒMICA DE L’IRAN

http://epa.cat/c/zl522t

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

El segle enquè vivim

les kellys, acrònim de “las que limpian”, les veiemi es fan veure. Les veu –gaudeix dels seus serveis–

la clientela dels hotels de cinc estrelles on la majoriad’elles fan de cambreres de pis, cobrant entre 1,5 i 2euros per cada habitació que netegen. I es fan veure idonen a conèixer el seu testimoni (abusos, problemesde salut, indefensió laboral) i justes reivindicacions en laweb www.laskellys.org, i en entrevistes als mitjans, si béla por a les represàlies (a perdre el salari de misèria) noajuda precisament a la convocatòria d’actes públics.

Però com a mínim els posem rostrei sabem que l’explotació que s’estàconsentint afecta unes 300.000dones, 100.000 d’elles a Catalunya.En canvi hi ha un altre col·lectiuinstal·lat en un plus de vulnerabilitatextrema i sense pràcticament capcapacitat d’incidència malgratl’enorme utilitat social de la funció

que desenvolupa: el de les treballadores de la llar ques’ocupen també de les nostres persones grans. Unrecent informe del centre de treballadors estrangers(CITE) de CCOO en traça el perfil a partir de les usuàriesateses arreu del país: dona immigrada i sense papers,doblement invisible i precaritzada: per la desregulaciódel sector i per la pròpia situació administrativa. Lesconseqüències? Jornades laborals de més de 60 horesi restriccions considerables del seu període de descans.I tanmateix fan una feina que fa falta. Potser enshauríem de preguntar en quin segle estem vivint.

A

Habitacionsa 1,5 euros,jornades demés de 60hores, donessense drets...

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El jutge també arxiva la peçai no s’investigaran lesirregularitats explicadesper Corinna sobre el reiJoan Carles I.

10anys

20anys

El govern espanyol no esdesempallega de Falangeen la seva ofensiva contrael referèndum sobiranistad’Arenys de Munt

Un terratrèmol de 5,9en l’escala de Richter provocael pànic a Atenes i deixaun saldo provisionald’una trentena de morts.

Intocable Estranya unió Pànic a AtenesTal diacomavui fa...

i haurà gent a laDiada, no en tin-

guin cap dubte, peròsi algú s’espera quetot canviï perquè si-guem més o menys

(al Madrid polític diran que ha estat unfracàs, ja ho veuran), no s’equivoquin.Cal una altra gran demostració cívica ija no dic festiva perquè, amb gent a lapresó i a l’exili, això de festiva sobra.Però cal sobretot pels mateixos cata-lans que van dir prou amb aquella sen-tència del Constitucional del 2010 i vanfer un pas endavant que ja és irreversi-ble. No els parlo ara d’independència,perquè els processos de concreció dela voluntat d’autodeterminació sónmolt lents fins que alguna cosa els dis-para. El que vull dir és que el clic que vafer molta gent, alguns d’ells ja desapa-reguts, no té marxa enrere. I que amoltes persones, molt més joves, pot-ser no les trobem a les places del paísquan es fan concentracions, però hotenen molt més clar del que ho haviatingut mai ningú. Per tant, alguna cosaha canviat i molt en aquests anys, en-

cara que alguns venguin que tot estàaturat. Es van fer les consultes, es vafer el 9-N, es va fer l’1-O i això és moltmés del que alguns podien predir. Cer-tament ara hi ha l’anterior govern a lapresó o a l’exili i les llibertats que enteoria ens havíem donat el 1978 hanquedat tocades. I inhabilitaran el presi-dent Torra. Però el pas endavant hi haestat. Ara toca una Diada en la qualsembla que tothom ha d’estar pendentde si hi ha o no govern a Madrid. I de lasentència. No en dubtin, la sentènciaserà duríssima (la presó provisional il’exili ja ho és), però si són una mica es-pavilats deixaran una escletxa per treu-re gent de la presó. I això fa pensar amolta gent del país, i també de l’Estat,que han aconseguit frenar la indepen-dència que alguns volien ràpida. Sí, ésaixí. Però no diguin que res no ha can-viat perquè això tampoc no és veritat.Els partits hauran d’aprendre a superarel partidisme perquè, si no, el partidis-me els deixarà tocats. Vagin a la Diada ipersisteixin perquè res no tornarà a serigual com ho era el 2010.

H

Full de rutaJordi Grau

Els passosendavant

No diguin que res no hacanviat perquè això no ésveritat. Vagin a la Diada ipersisteixin perquè res notornarà a ser igual com hoera l’any 2010

quest 11 de setembre ha d’ésseruna gran victòria per al sobira-nisme i, a la vegada, ha de supo-

sar un gir estratègic de la situació. Proude somnis i irresponsabilitats. Amb re-alisme, hem d’aconseguir la indepen-dència i construir el nostre Estat.

CONTRA UN ESTAT AUTORITARI I CENTRA-LISTA, fonamentat en una sola pàtria,llengua i bandera, només queda pacífi-cament i democràticament oposar-s’hi,tot construint el nostre Estat, amb vo-luntat nacional, fermesa i que englobitota la nació completa (els Països Cata-lans). No podem cedir, ni demostrar fe-bleses. Un Estat com Espanya, imbuïtde nacionalisme espanyol, excloent, noentén res més que l’enfrontament i lasubmissió. Es creuen que, amb la força,sempre guanyaran, però tot té un límit ila taca d’oli de la llibertat i la realitat dela nació catalana i els seus continguts dedemocràcia, llibertat i pluralisme seranimparables a mitjà termini.

FERMS, AQUEST 11 DE SETEMBRE, hem d’as-solir una gran mobilització al Cap i Ca-

A sal de Catalunya, però també a la restade poblacions del país i, si pot ésser, dela nació completa, que produeixi porperquè el futur sigui nostre.

A CURT TERMINI, ens cal la unitat estratè-gica i l’enfortiment dels espais nacio-nals. El d’ERC és la punta de llança del’independentisme. Colom, Carod-Rovi-ra, Puigcercós, Junqueras… han cons-truït un nou projecte d’independènciapopular i d’esquerres i, ara, en recullenels fruits. Res s’improvisa.

L’ESPAI DEL “PUJOLISME” necessita amburgència reconstruir-se, sense comple-xos de cap tipus, fins i tot respectant lafigura de Jordi Pujol. Refer l’espai cen-tral que ell representava és imprescin-dible per consolidar la majoria social.Seria un suïcidi esquarterar aquest es-pai. Va ser molt important i segueixsent-ho. En aquest sentit, l’indepen-dentisme ha d’ajudar l’espai dels con-vergents a superar les opes hostils, quedes de les dretes, les clavegueres i el na-cionalisme espanyol pretenen fer-los-hi, per anorrear-lo. Ens cal, doncs, una

nova Convergència, que barri el pas amaniobres i entelèquies com la Lliga De-mocràtica i altres artefactes d’aquestamena.

CAL DEFENSAR TAMBÉ els nostres sectorsrevolucionaris (la CUP i el seu entorn),perquè millorin resultats i apuntalin elseu espai.

A BANDA DE LA CONSOLIDACIÓ de totsaquests espais, hem d’ésser capaçosd’arrossegar els comuns i sectors delPSC catalanistes que encara hi són, se-grestats per la burocràcia del PSOEdins del PSC.

AQUESTA GRAN ALTERNATIVA ha de trobaraliances nacionals a les Illes i el País Va-lencià, que aviat es despertaran contraun Estat central, incapaç de reconèixerla seva pluralitat nacional, lingüística icultural.

L’11 DE SETEMBRE DEL 2019 és l’inici d’unanova etapa, en què l’independentismeha d’ésser més intel·ligent i actuar sen-se cap lliri a la mà.

Miquel Sellarès. Perios

Construïm l’EstatTribuna

Sospitesesdevingudescertesesb El 17 d’agost del 2017 vaquedar clara la complicitat en-tre el terror i el CNI. Increïble,oi? Doncs Público ho confirmai la claveguera calla.

Fi d’un judici manipulat “pa-ra escarmiento” en espera,amb els presos polítics pen-dents de sentències duríssi-mes. En paral·lel, alliberen San-dro Rosell, víctima de dos anysde presó preventiva, per haverestat president del Barça. I lajutge instructora, directiva delReal Madrid?Sí, tot lliga! Barce-lona registra vagues d’empre-ses que gestionen també a Ma-drid. La delinqüència s’incre-menta un 30%. Els assassinatses multipliquen a causa de lesdrogues. Violacions i abusossexuals cada dia... I a Madrid nohi passa res de tot això? Ja te-nim els Mossos en entredit, po-licia de segona divisió, ensdiuen. Solidaris ells, tant el PP

com el sindicat de CNP sugge-reixen a l’autoritat competentl’enviament d’uns quants mi-lers de piolins per superar ladesprotecció Colau. No recor-den, però, l’agressió del l’ 1-O.Cal continuar dient-los “ni oblit,ni perdó”?

Les lleis marítimes obliguena salvar o rescatar la gent queha patit un naufragi. El feixismeitalià no els deixa desembarcara Itàlia; el socialisme espanyoltampoc els deixa baixar del’Open Arms en cap port espa-nyol excepte Algesires. Per notenir permís de rescat els estanpreparant una sanció monu-mental i exemplar. Cretins! Elnostre govern ens informa queEspanya, amb independènciade l’espoli anual, ens deu el queno està escrit, però basat encompromisos estatals esdevin-guts lleis. Recordem quelcomd’allò de “cumplir las leyes”?però no poden pagar perquè elgovern està en funcions.

Tot seguit surt la solidaritatautonòmica, el vividor compul-

siu amb els diners d’altri, “noestá para rebeliones” llevat del’aplicació d’un segon 155. Sor-prenentment s’hi afegeix elcònsol dels Estats Units, quealerta els seus conciutadans dela perillositat de Barcelona,com si als EUA no fos legal la ti-nença d’armes per protegir-se.Senyor cònsol, nosaltres nohem arribat tan lluny. I sí, és ve-ritat, a la insubmisa Catalunya,entre totes les coses que femmalament, hi ha el fet de man-tenir salada l’aigua que besales nostres costes. En vista detant d’interès a desprestigiar-nos, voleu dir, amics, que l’Onzede Setembre ens hem de que-dar a casa?JOSEP M. PONSAVilafranca del Penedès(Alt Penedès)

Pedro Sánchez, elgran forat negreb Davant un problema, cal sa-ber si el subjecte el percep coma tal, si vol resoldre’l, si ho com-

prèn i si té la capacitat de solu-cionar-lo. En aquest moment,després de la presentació delseu “programa comú progres-sista”, ens ha demostrat, perenèsima vegada que no percepel problema català, o no vol re-soldre’l, o no ho comprèn, o noté la capacitat per resoldre-ho.La història ens ha ensenyatque l’Estat espanyol noméspercep i està capacitat per per-petuar i maximitzar el seu po-der centralitzador. Són un foratnegre que tot ho absorbeix idestrueix tot el que és diferent.I la mostra de la seva major fal-sedat la manifesten amb la re-petició del mantra que el pro-blema català és de convivèn-cia, i així ens menystenen i ridi-culitzen; fórmula repetida pelsseus escuders Ábalos, Borrell,Calvo, Celaá, etc.; i, d’aquestamanera tanquen el seu cerclevirtuós, ja que solucionen la se-va dissonància cognitiva po-tenciant el seu atavisme.AMADEU PALLISER CIFUENTESBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Marta Rovira, SECRETÀRIA GENERAL D’ERC

“Demostrem que seguim dempeus, que volem acabarla feina i guanyar, i lluitar contra la repressió”

La frase del dia

“No podemoblidar unapersonalitat tanexcelsa. Ha de serpunt de referència

naïs Nin (1903-1977) és un ex-emple del feble coneixement ge-neral que tenim de persones

amb una trajectòria única que per la se-va ascendència catalana hauríem deconèixer. Ho és per l’immens mèrit lite-rari de les seves novel·les, assaigs, dia-ris, cartes o ficció, també per la mestriade fer un joc en l’escriure entre mentirsobre el que era cert i afirmar veritatsque eren mentides. Va ser una de lesprimeres dones que de manera total-ment lliure tractà l’erotisme i la porno-grafia per damunt de l’escàndol detants aspectes de la seva vida privada,fins i tot de la més íntima. És una auto-ra de caràcter universal.

FILLA DEL PIANISTA CUBANOCATALÀ Joa-quim Nin, que va abandonar la família iper qui Anaïs tenia fascinació –explicauna relació incestuosa tot dient “No elsento com si ell fos mon pare”–, era ger-mana del compositor Joaquim Nin iCulmell. Anaïs Nin va ser una dona lliu-re.

ELS SEUS AMICS FOREN I SÓN FARS LITERA-RIS i culturals: Henry Miller, Artaud,Edmund Wilson, Gore Vidal, JamesAgee o Lawrence Durrell. L’obra d’Ana-ïs ha deixat una petja inesborrable enla literatura, en el pensament i en la vi-da particular de moltes dones i homes.Font d’inspiració fílmica, va ser una es-criptora i dona força avançada al seutemps.

EL MÓN CULTURAL I DEL PENSAMENT NORD-AMERICÀ va saber valorar tot el que te-nien de valor la seva obra i les sevesidees; així, l’any 1973 el PhiladelphiaCollege of Art li atorgà el doctorat ho-noris causa.

L’ESCRIPTORA MARIA VILANOVA en la sevadarrera obra ha escrit Anaïs sota lesvoltes a redós d’uns personatges que aMenorca sentiren fascinació sobre

A Anaïs Nin, una novel·la que sedueix.Sòlida i respectuosa amb la variant me-norquina del català.

NO TOTA L’OBRA D’ANAÏS NIN ha estat tra-duïda al català, malgrat ser enaltida, amés a més de la seva obra literària, coma precursora absoluta del món lliure dela sexualitat femenina, del respectemés absolut a tota forma de relació ínti-ma.

LA REFLEXIÓ ÉS ÒBVIA, no podem oblidaruna personalitat tan excelsa. Ha de serpunt de referència, i així podríem citarinnombrables exemples més, de totsels àmbits i disciplines: trobaríem totauna allau de persones d’abast universald’ascendència catalana. Cal aprofun-dir-hi per una obligada reparació cultu-ral, no pas per un xovinisme ridícul, ai-xò és propi d’enzes i de cultures oficialso estatals amb cultura feble, com aral’espanyola oficial, que persegueix diarere dia la recuperació plena de la nos-tra llengua i cultura.

HO HEM DE FER PER UN DESGREUGE d’anysi panys de persecució lingüística, perplantar cara a la voluntat d’un intentcontinu de genocidi cultural. Fos demanera sanguinària, sota la dictadurafranquista, o intentant el mateix demanera més subtil, amb el PSOE, o mésrude, amb el PP. Només cal mirar leslleis que ens imposen ara mateix i l’es-cassa capacitat de defensar en ferm laplena normalitat en el nostre àmbit lin-güístic; allà on Josep Pla, gens sospitós,deia que era el seu país, on li responien“bon dia” al seu “bon dia”.

ENS CAL UNA POLÍTICA MOLT MÉS DECIDI-DA, amena i sòlida de programació cul-tural, que arribi a tot arreu: a universi-tats, escoles i instituts, escoles d’adultsi, és clar, a TV3 i tots els mitjans de laCorporació Catalana de Ràdio i Televi-sió. Però també als mitjans que rebensubvencions del govern, siguin munici-pals o privades; de l’Església, o d’on si-gui. Mitjans vol dir premsa, ràdio i tele-visió. També ajuts a les editorials, siguien forma d’ajuts a l’edició o als audiolli-bres, o als CD. A tots els mitjans.

LA CULTURA ÉS UNIVERSAL, ha estat el re-fugi del país moltes i moltes vegades,per això tots els atacs genocides quehem sofert, i que sofrim. No els cau lacara de vergonya, als dits constitucio-nalistes, aquells que no s’immutenquan uns cossos policials armats colpe-gen, violen i empresonen el poble cata-là o els seus dirigents pel “delicte” devoler votar.

UNIVERSALISTES, SÍ, PERÒ DE DEBÒ, ambuna guanyada autoestima a còpia de re-sistència, fent de la cultura l’eina queajudi a despertar consciències adormi-des, enganyades i també, ai!, compra-des a canvi de càrrecs polítics o de tren-ta monedes. Dura consideració? No,lliure, seguint l’exemple d’Anaïs Nin.

Josep Maria Solé i Sabaté. Catedràtic d’història contemporània a la UAB

Anaïs Nin, per exempleTribuna

inc de fer un cir-cuit pel Rosselló.

De retorn a casa, duesparades entranyables:el petit Cementiri delsEspanyols, a Argelers,i el Memorial Walter

Benjamin, a Portbou. Dues imatges lli-gades a la tràgica crònica dels despro-pòsits. Un parell de dies abans havia vi-sitat el Camp d’Internament de Ribe-saltes, l’immens no res on s’apilarencatalans, republicans espanyols, jueusi gitanos. El record de moltes derrotes.

Quan Hannah Arendt visità la tom-ba de Benjamin declarà que mai no ha-via vist un cementiri tan bell, vora elmar i penjat davant l’abisme, i a la ve-gada capaç d’acollir la dissort. Pocmés al nord, separats per una forçadafrontera, les platges que foren conver-tides en camps de refugiats, quan fu-gien de l’escomesa franquista. I, enca-ra, el traç de la persecució de jueus i gi-tanos a la Segona Guerra. L’espai re-centment arranjat a Ribesaltes mostrael més fosc de la crònica.

Aquests dies es fa a Perpinyà el 31èFestival Internacional de Fotoperiodis-me i es poden observar diverses mos-tres que contrasten la situació de mei-tat del segle passat amb el momentactual de la migració mediterrània.Drames amb la seva pròpia dinàmica,però que no tenen gaire de diferent.Fotos del passat són ben actuals i dar-rere el filat les dones i homes són inter-canviables, tot i que en molts casos esconstata el diferent color de la pell.

Algú em recorda que una ministraen funcions els darrers dies ha dit queEspanya col·laborà fermament en laderrota del nazisme. Quina bestiesa o,potser, quina incultura. L’èxode repu-blicà i la convivència amb el nazismedeixà l’evidència d’on se situava el go-vern espanyol. Les imatges no enga-nyen. És ben trist que encara avui Es-panya s’alineï al cantó de les fotos es-grogueïdes de la història.

V

De set en setJaume Oliveras

Derrotes

om a les portes de la Dia-da Nacional i d’un judiciels dies 25 i 26 de setem-bre al Tribunal Superior

de Justícia que pot suposar lainhabilitació del presidentQuim Torra pels llaços grocs.

Vostè va ironitzar sobre la rapi-desa de com ha anat tot plegat.Sí, era una manera de veure-ho,amb ironia. L’altra és amb lacruesa de veure com un Estat,implacablement, un cop agafaun objectiu el persegueix fins alfinal i no té cap vergonya de res:magistrats que s’han mostratpúblicament favorables al 155 ia la retirada de llaços grocs sónels que em jutjaran, irregulari-tats processals, coincidènciaamb les dates del debat de polí-tica general...

Creu que la decisió, la inhabili-tació, ja està presa?Jo crec que sí, des que la JuntaElectoral Central fa el requeri-ment a petició de Ciutadans i elPP tot segueix un camí que in-evitablement ha d’acabar ambla inhabilitació, quan tècnica-ment és impossible que amb untribunal imparcial això passés.Ara està jutjant la justícia espa-nyola i tots sabem què perse-gueix: acabar de donar el copd’estaca definitiu al movimentindependentista català i a lameva persona.

SLa data coincideix amb el de-bat, sembla que no hi ha inten-ció de canviar-la i la fiscalia jaha dit que no es faci. Vostè par-la de lleialtat a les institucionscatalanes, li ha passat pel capno presentar-s’hi?Qui te el problema és el TSJC inosaltres hem de saber si res-pecta la separació de poders.Per mi, això són temes menors.La meva resposta sobre si aniréo no al judici cal entendre-la desdel marc en què ens movem. Hiha quatre grans principis: de-mocràcia, republicanisme,drets humans, civils i polítics idesobediència i no-violència. Ésprenent com a base aquest cor-pus amb què encetem una novaetapa que jo prendré la decisió.

Però li ha passat pel cap?Cal que la resposta s’adigui amballò que sempre diem, que de-fensarem i exercirem el poderamb un escrupolós respectepels drets humans, socials i polí-tics de tothom, també els delpresident de la Generalitat. Emsembla que la resposta és clara.

No anar-hi seria practicar ladesobediència que vostès pre-diquen?No anar-hi seria posar de mani-fest que ens hem de plantar.Quan parlem de confrontaciódemocràtica, de què estem par-lant? Doncs que ens plantemdavant d’un Estat autoritari irepressiu que utilitza tots elspoders per tirar endavant la se-

va idea. Per això hi estem en-frontats democràticament i demanera no violenta, amb lesúniques armes de la desobe-diència civil.

Estem millor que al principi dela legislatura?Catalunya està a punt de tancaruna etapa marcada per la re-pressió. Mentre hi ha hagut eljudici, la repressió ens ha acla-parat una mica a tots. Això

s’acaba. En aquesta nova etapaque comença, proactiva i no re-activa, en què tanquem el dol itornem a posar el que la Diadaens demana, Objectiu indepen-dència, en el centre del debat,necessitem tres coses: enfortir-nos, tenir un pressupost i unhoritzó per concretar com femaquest Objectiu independència.

És evident que la unitat estra-tègica en l’independentisme nohi és del tot.És molt complicat, però alhorahi ha brots d’esperança i el con-venciment per part de tots elsactors polítics del repte que te-nim al davant, del moment his-tòric que tornem a tenir tots.Tinc la màxima confiança en lamàxima responsabilitat de totsels actors polítics, socials i eco-nòmics que ens han acompa-nyat en aquest trajecte. Estemen una situació no gaire dife-rent de la que hi havia en elsprolegòmens del primer d’octu-bre. I el primer d’octubre és pos-sible perquè hi ha una comunióentre un govern decidit a tirarendavant i una societat civil quel’acompanya.

Hi ha un govern cohesionat enaquests moments?En aquests moments hi ha ungovern cohesionat. Probable-ment el que sí que necessitemés enfortir-lo, i això vol dir do-nar-li les eines, tenir un pressu-post, tenir un horitzó clar icompartit per la societat civil.

Això és el que ha de fer un go-vern que s’ha d’enfrontar a undels moments més importantsde la nostra història contempo-rània. S’està jutjant el dret al’autodeterminació de Catalu-nya. Si estem dins el marc gene-ral del principi Ho tornarem afer, dret negat - dret exercit, sies nega el dret a l’autodetermi-nació de Catalunya, haurem detornar a fixar-nos com a horitzól’exercici del dret a l’autodeter-minació.

Oriol Junqueras no descartaunes eleccions anticipades coma resposta a la sentència; PereAragonès parla d’eleccions sino hi ha pressupost; Roger Tor-rent, de govern de concentra-ció; Josep Bargalló, d’una qües-tió de confiança; l’hem sentit avostè i a l’expresident CarlesPuigdemont dient que no hihaurà eleccions. No sembla si-nònim d’un govern cohesionat.La meva preocupació és tirarendavant junts, perquè nomésjunts ho podem fer. Apel·lo atots els ciutadans i tots els polí-tics que van fer possible l’1-O.Tothom sap que no hauria estatpossible sense aquesta comuniód’interessos, sense la generosi-tat i solidaritat republicana quees va crear en aquell momentper tirar endavant.

Aquestes discrepàncies a quèles atribueix? Perquè deuen serdiscrepàncies.Sí, hi ha discrepàncies. És prou

Quim Torra 131è president de la Generalitat

LLACH · “El resultat del debat constituent l’hem d’acabar portant al Parlament per discutir-lo” ELECCIONS · “No descarto serpresidenciable, però només si l’objectiu és la independència” LLAÇ GROC · “La meva resposta sobre si aniré o no al judici calentendre-la des del marc de la desobediència i la no-violència” TSJC · “Crec que la decisió d’inhabilitar-me ja està presa”

Xevi XirgoBARCELONA

“Si marquem un horitzócomú, sembla lògic ungovern de concentració”

UrnesHi ha discrepànciesfruit de les eleccions.Aquesta situacióés la que volem perenfrontar-nosa una sentència?

❝

❝Aturada indefinidaM’he reunit amb laconsellera Chacóni m’ha comunicat ques’han malinterpretatles seves paraules

Entrevistaal cantautorQuico Pi de la Serra

Els dirigentsde JxCat i ERCescenifiquen elretorn de la sintonia

Crida conjuntade Rovira iPuigdemontper a la Diada

“Vull marxard’Espanya”Nacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 20196 |

evident que l’independentismedurant aquests mesos, fruitd’unes eleccions... qualsevolelecció provoca discrepàncies,perquè t’estàs enfrontant elec-toralment a altres companysque poden tenir els mateixosobjectius però que militen a di-ferents partits i, per tant, hi hauna confrontació i un debatideològic. I després hi ha un de-bat postelectoral amb els pac-tes. Aquesta situació és la quevolem per enfrontar-nos a unasentència com la que ens ve? Ono ens convé a tots molt méstreballar per donar una respos-ta conjunta des de la majoria in-dependentista que hi ha al Par-lament, de 70 diputats?

Vol dir que la confrontació hau-ria de ser amb l’Estat, i no pasentre vostès?És la manera més clara de dir-ho.

Junqueras parlava aquesta set-mana en una entrevista a la SERd’un govern de concentració.Vostè què en pensa? Ho veu?Si marquem un horitzó pel dreta l’autodeterminació i aquestgovern és més enriquit amb al-tres personalitats, un governd’ampli espectre, etcètera, emsembla lògic que això succeís.Perquè és evident que estem de-manant un trajecte comú, unhoritzó comú, una perspectivacomuna, perquè el que no potser és que arribéssim a un acordper respondre a les sentències iens entrebanquéssim amb elpressupost o qualsevol cosa que

Passa a la pàgina següentEl president, Quim Torra, al terrat del Palau de la Generalitat, en una perspectiva poc habitual ■ JOSEP LOSADA

Referèndumconstitucional

L’APUNT referèndum la Constitució Catalana que aprovi lacambra. Institucions i societat civil plegades per ti-rar endavant un text constitucional. Viuríem un nou6 i 7 de setembre i un nou 1-O, ho tornaríem a fer,però diferent. Tinguem a punt les urnes, però noper a una mera convocatòria electoral autonòmica.Tornaran a venir, tornarem a vèncer.Emili Bella

El president, Quim Torra, en un moment de l’entrevistaa El Punt Avui diu que haurem de tornar a exercir eldret a l’autodeterminació i, en un altre moment, queles conclusions del debat constituent s’hauran de por-tar al Parlament. Lligant una cosa i l’altra, hom s’aven-tura a pensar que el nou full de ruta –ara en diem ho-ritzó compartit– que estan discutint implica votar en

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

1170

84-1

2146

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 20198 | Nacional |

pogués passar. El que és impor-tant és que ens estiguem mar-cant un camí que tots ens com-prometem a fer fins al final i as-sumint-ne totes les conseqüèn-cies.

I aquest govern de concentra-ció, qui hauria de concentrar?JxCat, ERC, la CUP, els co-muns...?Tots aquells actors polítics i, perquè no, socials i econòmics, quevolguessin participar en la novaetapa. Em permetrà tota la pru-dència a l’hora d’expressar-meperquè, entre altres coses, detot això n’estem parlant.

Quan Junqueras diu que nohem de tenir por de les urnes,en algun moment semblava queli responia a vostè i a Puigde-mont quan van descartar unavançament electoral.No ho crec. No puc posar-me enla pell del company Oriol Jun-queras. Insisteixo que la mevaprioritat ara és ser capaç d’a-conseguir la unitat estratègica ianar més enllà. Això vol dir unprograma. Hi ha una frase d’Ar-mand Obiols, de la Colla de Sa-badell, de la qual aquest any ce-lebrem el centenari, que diu que“els febles es basen en les il·lu-sions, els forts tenen programa”.Necessitem un programa i l’oca-sió de les sentències ens el dona.

Som a les portes que hi sigui,aquesta unitat?Tinc una gran esperança que ai-xò acabi sent així, hi tinc la mà-xima confiança. No puc dubtarde la responsabilitat de tots ple-gats en aquest moment.

Necessitem aquesta unitat, pe-rò necessitem pressupostos,també. En tindrem? El governpot continuar si no n’hi ha?No tinc cap dubte que en tin-drem. Ni m’ho plantejo, que non’hi hagi. No tinc cap dubte queel vicepresident Aragonès tiraràendavant el pressupost.

Quan el vicepresident Aragonèso el conseller Bargalló parlende la possibilitat que no hi hagipressupost és perquè ja donenper fet que no s’aprovaran?És molt més important pensarquè farem amb el pressupostque tindrem que no començar,ara, un debat, una mica estèril,sobre la possibilitat de no apro-var-lo. Aquest pressupost quetindrem, amb aquests més de2.500 milions de què disposa-rem, seran una eina formidableper al país.

Moltes de les afirmacions que licomento són de membresd’ERC al govern. Se sent pres-sionat pels seus socis?No, nosaltres vam signar unpacte de coalició. I els pactes decoalició, amb totes les dificul-

tats que han tingut a Catalu-nya, han estat una pràcticamolt habitual. En canvi, en l’úl-tima conferència que vaig fer aMadrid destacava que Espanyaha estat incapaç de tenir-ne capen tots aquests anys de demo-cràcia. Un govern de coalició téles seves dinàmiques, certa-ment. Són partits diferents, ques’adrecen a electorats diferents,però que són capaços de con-sensuar uns criteris comuns iun pla de govern que jo ja he de-fensat diverses vegades al Par-lament, i ho tornaré a fer en eldebat de política general.

Hi anirà, a aquest debat, o aniràal TSJC?Crec que això pràcticament ja lihe dit.

Quan creu que hi haurà la sen-tència de l’1-O?Creiem que els primers diesd’octubre.

I a principi d’octubre hauran ar-ribat a un acord?N’estic convençut.

Quan parla de desobediència, aquè es refereix? En la seva con-ferència a Madrid va dir queconsiderava una aturada depaís una forma de protesta líci-ta. És plantejable?Jo el 3 d’octubre vaig sortir alcarrer, com milions de ciuta-dans. I entenc que milions de

ciutadans tornarem a fer un al-tre 3 d’octubre com a reacció ala sentència, això és evident. Iaixò entra dins de les moltespossibles accions de desobe-diència. Repeteixo, jo com apresident de la Generalitat,com a ciutadà, també tinc lameva responsabilitat de sumar-me al tsunami democràtic. Latinc responent al judici que vos-tè abans em plantejava.

A la consellera Àngels Chacónno li agrada la idea d’una atura-da indefinida.M’hi he reunit i m’ha comunicatque s’havien malinterpretat lesseves paraules. Així que el mal-entès està aclarit.

Ella parlava de l’efecte que pottenir en les empreses. Creu queen pot tenir?Moltes empreses del país, i s’havist amb l’elecció del presidentde la Cambra de Barcelona, es-tan al costat dels drets i les lli-bertats de Catalunya i no tinccap dubte que a una aturada depaís les empreses hi donarientambé tot el suport.

Com s’ha de reordenar l’espaipotsconvergent?La millor manera de reordenar-lo va ser la llista a les europees.Quan la ciutadania hi va veureel president Puigdemont, ToniComín i Clara Ponsatí, va veureque la llista representava de

manera molt plural les veus del’independentisme. I van treureun milió de vots. La meva con-clusió és que com més ens as-semblem al que representaaquella llista, més possibilitatstenim. Unitat, però amb un ob-jectiu clar, com el que va teniraquella llista. A la ciutadania lihem de parlar clar. Un delspunts d’aquesta nova etapa ésrecuperar la credibilitat.

Vostè em parla de llistes i jo deformacions polítiques. JxCat iel PDeCAT s’han de fusionar?El que ha d’existir és un partitque es digui JxCat. Que recullitotes aquestes sensibilitats, ambel president Puigdemont al cap-davant i amb l’objectiu de la in-dependència. No sé si això s’hade fer amb fusions... Hi ha un al-tre actor que és la Crida, de laqual soc un dels fundadors. Quecom m’ho imagino? Com s’hovan imaginar els que van disse-nyar aquella llista electoral euro-pea o fins i tot la que em va por-tar a mi a la presidència, la del21-D, on vam ser capaços d’en-viar un missatge a la ciutadaniad’una llista molt oberta, ambmoltes sensibilitats i molts ac-cents, però amb un objectiu cla-ríssim. No només és un tema denoms, sinó també d’horitzons.

Qui ha de liderar aquest espai?El president Puigdemont. És ellíder del nostre espai, que ara

Ve de la pàgina anterior

❝Full de rutaNecessitem unpressupost i un horitzóclar i compartitper la societat civil

RespostaMilions de ciutadanstornarem a fer un altre3 d’octubre com areacció a la sentència

❝❝ UnitatApel·lo als ciutadansi els polítics que vanfer possible l’1-O pertirar endavant

‘Momentum’Estem en una situacióno gaire diferent de laque hi havia en elsprolegòmens de l’1-O

❝❝ DivergènciesTenim un governcohesionat, perònecessitemenfortir-lo

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 2019

presideix el Consell per la Repú-blica, és la veu més reconegudade l’independentisme a l’exte-rior. És un valor insubstituïbleper al moviment independentis-ta en general, com ho és tambéOriol Junqueras. No vull renun-ciar a cap lideratge perquè elsnecessitem tots. Necessito enCarles Riera i en David Fernàn-dez. I la meva crida als comunsés: si vostès volen de debò i s’hocreuen, si defenses el referèn-dum d’autodeterminació, el de-fenses a Barcelona i a Madrid,no el fas desaparèixer en la ne-gociació a Madrid.

En aquesta nova etapa diu queno hi haurà eleccions a la canto-nada, però les haurà de convocarquan s’acabin els terminis. S’hiveu, com a presidenciable?No he renunciat mai, si cal, percontinuar avançant cap a la in-dependència del meu país, a seron calgui. Mai renunciaré a ser-vir el meu país. Quan el presi-dent Puigdemont em va oferirser president vam tenir unaconversa molt breu i no teniacap altra alternativa que dir quesí, per responsabilitat civil. Lamateixa resposta li dic: si crecque puc ser útil en aquest paísen la posició qui sigui, seré allà.

Per tant, no ho descarta?Però només si l’objectiu és la inde-pendència, no unes eleccions au-tonòmiques per dirimir no sé què.

Tornaran a posar sobre la taulala investidura del presidentPuigdemont?El president Puigdemont és ellíder del nostre grup parlamen-tari, de l’espai de JxCat. El Par-lament, quan m’investeix, és so-ta la premissa de la restitució ala Constitució. El nostre espaino renunciarà mai a posar elpresident Puigdemont a la pre-sidència de la Generalitat. Ditaixò, ara la intenció del presi-dent Puigdemont és centrar-sea aconseguir fer efectiva la sevaacta d’eurodiputat. Aquesta ésuna altra batalla que guanya-rem, i que ens ofereix un altreventall d’oportunitats immens.

Aquesta Diada hi ha qui pateixd’aquesta desorientació. Ho en-tén que hi ha gent que pensi“Què estan fent” i que això puguirestar gent a la manifestació?Em sap molt greu. Hem de sercapaços de dir a la ciutadaniaque no hem fet les coses bé, queaquestes discrepàncies que devegades han sorgit entre com-panys de viatge no les hem sa-but gestionar, que a la relacióentre el món de l’exili i l’interiorno li hem donat prou força. En-tenc que hi hagi una part de laciutadania compromesa que di-gui “Per què haig de tornar a do-nar credibilitat a aquesta gent?”Em preocupa enormement i emsento molt concernit per aquesttema. Només puc tornar a apel-

lar a la màxima confiança, a lacredibilitat. Des del primer diahe estat al costat de la gent, per-què jo vinc d’allà, la meva trajec-tòria no és gens política. Quanno hem estat a l’altura ho he en-caixat sempre amb una decep-ció personal molt gran. Donem-nos una oportunitat, confiança iesperança. Tenim motius per al’esperança. Estem trobantpunts de contacte en grans con-ceptes. Estem parlant tots deno-violència, de desobediència,conceptes dels quals potser noens atrevíem a parlar fa tres oquatre anys. Ara, prou enga-nyar-nos. Prou de jugar amb pa-raules tots plegats. No prostitu-ïm més les paraules. Si diem quefarem un debat constituent lide-rat per Lluís Llach, fem un de-bat constituent liderat per LluísLlach amb totes les conseqüèn-cies. I el resultat d’aquest debatconstituent l’hem d’acabar por-tant al Parlament per discutir-lo, és clar que sí. Això vol dir quetenim un horitzó comú.

Vostè parla amb algú del go-vern de Madrid? No hi ha cap lí-nia oberta?No. Cap. Vaig enviar fa mesosuna carta al president del governespanyol i no he rebut resposta.

Quan va fer-hi la conferència,s’esperava que hi hagués mésrepresentants del món polític,econòmic i social de Madrid? Li

van fer el buit?La veritat és que no tenia capmena d’expectatives de qui po-dria venir a la conferència. Emva interessar molt saber que hihavia representants diplomà-tics de més de vint països. Aixòera molt important perquè, endefinitiva, potser ens cal adre-çar-nos tant a la ciutadania es-panyola com a la ciutadania detots els països del món. Que novingués cap ministre em sem-bla que es podia esperar força.No em va semblar cap sorpresa.

Hi haurà govern a Espanya? Unde veritat, no en funcions.Miri, això és com quan dèiem sihi hauria pressupost a l’Estatespanyol que el senyor Sánchezno volia pressupost. En aquestmoment, el senyor Sánchez voleleccions. És un jugador empe-dreït que té clares les jugades.Amb la precarietat amb quès’augura aquest govern, amb elqual d’aquí a dos mesos estaremdiscutint el pressupost, és pro-bable que és senyor Sánchezvulgui anar a unes eleccions queli atorguin un resultat millor.

Les divergències a Madrid entreERC i JxCat poden aprofundirmés l’escletxa entre els socis?Hem tingut divergències a Ma-drid i al Parlament. El que ésimportant, en aquest estadi, ésque superem aquestes diver-gències perquè el repte que te-

nim és tan colossal que no vullperdre-hi ni un segon. Ara elmeu objectiu és aconseguir quequan vinguin les sentènciesaquest país estigui preparat, apunt, amb un horitzó clar deper on hem d’anar.

Li ha passat l’empipada pel pac-te entre el PSC i JxCat a la Di-putació de Barcelona? Vostè vadir-ho clarament...Sí, vaig dir-ho clarament.

És un error que s’ha comès?Jo crec que molta gent no ho vaentendre.

Entre ells, vostè?A mi em va costar molt.

Li han donat explicacions?Qui?

Qui va fer el pacte...En vam estar parlant, sí. Tot ai-xò que ha passat ens ha de ferveure que la millor resposta a lasentència és la unitat, enfortirles institucions, guanyar fortale-sa i tenir un horitzó comú, per-què si no, hi ha decisions quepotser ara no preveiem, peròque d’aquí a un mes o dos enspoden tornar a portar proble-mes. L’única manera d’afrontarla nova etapa, si és que ens lacreiem seriosament, i jo me lacrec, fins a les últimes conse-qüències, és marcar-nos aquesthoritzó. ■

El president de laGeneralitat,Quim Torra,divendres passat almatí, durant lasessió de fotos dedesprés del’entrevista a ElPunt Avui TV. Al’esquerra, Torra ala galeria gòticadel Palau i al terratde l’edifici. Alcostat, al Pati delsTarongers (on espot veure un llaçgroc de fons), iprop de la portadel seu despatx.■ JOSEP LOSADA

PressupostNo tinc cap dubteque el vicepresidentAragonès tiraràendavant els comptes

❝ ❝ ❝EndreçaHa d’existir un partitque es digui JxCatamb Puigdemontal capdavant

❝ JxCat-PSCEm va costar moltentendre el pactea la Diputacióde Barcelona

InvestiduraEn aquest momentel senyor Sánchezvol eleccions. És unjugador empedreït

PostconvergènciaLa millor manerade reordenar l’espaide JxCat va ser lallista de les europees

❝

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 201910 | Nacional |

L’alcalde de Terrassa, Jor-di Ballart, anirà a visitaren les pròximes setmanesl’exdiputat Josep Rull a lapresó de Lledoners. L’al-calde va inscriure aquestavisita en un acte de nor-malitat i va lamentar quehi hagi membres del PSCque hagin anat a veure elspresos independentistes i

“no ho hagin explicat”.L’exsocialista, al capda-vant ara de la plataformaTot per Terrassa, conside-ra que en aquest país“s’hauria de començar ademostrar més sensibili-tat en públic” i va fer unacrida a separar “l’àmbitpolític de l’humà” i va re-cordar que Rull va ser du-rant molts anys regidor deTerrassa i ha tingut i téuna relació personal ambmolta gent de la ciutat.

En una entrevista al’ACN, Ballart va indicarque per explicar la situacióde Catalunya “no tot ésblanc o negre”, ja que con-

viuen realitats i sensibili-tats molt diverses. Enaquest sentit consideraque “Catalunya hauriad’aprendre del que s’ha feta Terrassa”, en una claraal·lusió al partit que Ba-llart lidera i que, segonsl’alcalde, “aglutina perso-

nes molt diferents ques’han posat d’acord per-què comparteixen moltescoses que van més enllà dela posició nacional”.

Ballart també es vamostrar crític amb els úl-tims episodis de la políticacatalana i va criticar “l’ex-

cés de gesticulació” que hiha entre els partits políticscatalans i va advertir quela ciutadania “està cansa-da dels llaços i les pancar-tes”. Per aquest motiu vademanar al govern i a l’Es-tat que apropin posicions is’asseguin a negociar un

referèndum com a solucióal conflicte territorial.

L’alcalde també es vareferir a la sentència deljudici de l’1 d’octubre, queel Tribunal Suprem hau-ria de fer pública aquestatardor: “Hi ha moltes pos-sibilitats que sigui con-demnatòria i dura peròhaurem d’esperar i serprudents.” Ballart és delsdirigents que també s’hanmostrat favorables a la ce-lebració d’eleccions com aresposta a la sentènciaperquè siguin els ciuta-dans els qui decideixincom actuar. “Convocareleccions després d’aques-ta sentència tenint encompte el moment sensi-ble que viurà el país seriauna resposta convenient.”Així mateix, Ballart tambéés del parer que Catalunyanecessita un executiu“fort i estable” que sigui unbon interlocutor per poderabordar els problemes queafecten els municipis. ■

a L’alcalde deTerrassa creu que lasocietat està cansadade llaços i pancartes

RedaccióBARCELONA

Ballart visitaràRull i demana alPSC sensibilitat

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, durant un moment de l’entrevista ■ ACN

Després d’un estiu en quès’han posat més en relleules desavinences que nopas les coincidències entreels socis de govern, elsgrans líders a l’exili deJxCat, el president CarlesPuigdemont, i d’ERC, lasecretària general MartaRovira, han volgut sortir alpas a les veus que critiquenla falta d’unitat partidistacom a element desmobilit-zador de l’independentis-me i han escenificat el re-torn d’una mínima sinto-nia amb un missatge con-junt que va difondre l’ANCa les xarxes divendres a lanit, i que els mateixos pro-tagonistes esbombarienahir al matí. El vídeo –en-registrat probablementdurant la cimera indepen-dentista del cap de setma-na passat a Ginebra– fauna crida unitària a parti-cipar en la Diada, si bé jaavancen que després cal-dran mobilitzacions sos-tingudes com a resposta a

la previsible sentènciacondemnatòria en el judicia l’1-O, que la portaveu delgovern espanyol, IsabelCelaá, ha situat en la pri-mera quinzena d’octubre.“És molt important que elmoviment independentis-ta, amb tota la seva trans-versalitat, suma i riquesa,surti al carrer de maneraconjunta, i torni a expres-

sar que continuem dem-peus, determinats i que vo-lem acabar la feina”, co-mençava, tota sola, Rovi-ra, que es mostrava dispo-sada a sortir “tantes vega-des com faci falta”, i que ci-tava la independència com“el millor mitjà per cons-truir la República”.

A partir d’aquí, la diri-gent republicana convida-va Puigdemont a afegir-sea la imatge i al missatged’unitat, per recalcar la im-portància d’una Diada “ex-cepcional” perquè arriba ales portes d’una sentènciaque condemnarà tots elsindependentistes. “Permés dura que sigui, noaconseguirà aniquilar-nos”, desafiava, això sí. Elpresident tornava a lloar-ne el caràcter “cívic, pací-fic, plural, transversal i in-clusiu” dels últims anys, idemanava que aquest anyla jornada torni a ser un èx-it. “El necessitem per con-tinuar explicant que no no-més no ens hem rendit, si-nó que continuarem”, pro-clamava. “Que vegin quehem pres la iniciativa, queno ens resignem només arespondre a la repressió,sinó que passem a l’acció”,insistia Puigdemont, querecordava que ve “una era”en què caldrà mantenir lesmobilitzacions “de mane-ra llarga en el temps”, coma resposta a la sentènciaque haurà de ser “combi-nada” entre institucions isocietat, tant a Catalunyacom a l’estranger. ■

Ò. PalauBARCELONA

Crida conjunta de Rovira iPuigdemont per a la Diadaa Els dirigents de JxCat i ERC escenifiquen el retorn de la sintonia per reclamar un nou període demobilitzacions contra la sentència a Veuen “necessari” l’èxit de l’Onze per continuar explicant-se a fora

Després d’un primer acte aBerna el cap de setmana pas-sat, que va reunir unes 200persones contra la repressióespanyola i a favor del dret al’autodeterminació, les as-semblees exteriors de l’ANCvan muntar ahir actes a diver-

Puigdemont i Rovira, en el vídeo conjunt que es va difondre ahir per les xarxes socials ■ ACN

ses capitals europees ambmotiu de la Diada, com ara Pa-rís, Amsterdam i Dublín. Des-taca la taula rodona que va re-unir al Waterloo Creative Stu-dio de Londres l’exconsellerToni Comín, la diputada deJxCat al Parlament Aurora

Madaula, la d’ERC al CongrésMarta Rosique, l’exregidor cu-paire a Berga Francesc Ribera il’excandidat de Primàries Jor-di Graupera, en una jornadaque va acabar amb un sopar iactuacions musicals i de laColla Castellera de Londres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Comín participa a Londres en els actes internacionals

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 201912 | Nacional |

mb una trajectòria ar-tística i un grau decompromís polític forade tota discussió, el

cantautor i músic Quico Pi de laSerra (Barcelona, 1942) ja noestà per eufemismes. I, per ai-xò, defensa sense embuts la ne-cessitat que, segons ell, té Cata-lunya d’emancipar-se de l’Estatespanyol.

Què anirà a reivindicar enguanya la Diada?Hi aniré per reclamar la inde-pendència, no pas per felicitarels partits. I també per exigir lallibertat dels presos polítics i el

A

Quico Pi de la Serra Cantautor

Francesc EspigaBARCELONA

PARTITS · “El que m’interessa és plantar cara d’una manera clara a l’Estat,i que anem tots a una” ESTAT · “No m’ha sorprès gaire tot el que estàpassant. He rebut força hòsties a la vida i ja conec segons quins tarannàs”

“Vull marxard’Espanya”

retorn dels exiliats.

Vostè que ha estat a tantes,com ha vist l’evolució d’un es-deveniment que ha passat deser gairebé anecdòtic a multi-tudinari?És un fet molt positiu. Si aqualsevol altre país tinguessinun grau de mobilització com elque hi ha aquí cada any, ambmilions de persones al carrer,això obriria debats a fons. Al’Estat espanyol no és així, elque implica que ens enfrontema una realitat bastant lamen-table.

L’ha sorprès la resposta de l’Es-tat al procés?Tinc 77 anys i ja em va tocar

lluitar contra el franquisme i, amés, tot el meu treball està im-plicat amb la realitat política.Per tant, no m’ha sorprès gairetot el que està passant ara ma-teix. He rebut força hòsties a lavida, i ja veig per on van segonsquins tarannàs. I quan parlemdel fet que ara vivim en demo-cràcia, hauríem de veure quèdiu la fórmula grega d’aquestconcepte. Perquè segons quipot repetir tantes vegades comvulgui que és demòcrata, però larealitat ens diu que hi ha gentempresonada o exiliada sensehaver comès cap delicte. Jo, lademocràcia, no la veig per en-lloc. A més, aquí, tampoc nos’han passat comptes amb el fei-xisme com han fet a Alemanya,

Itàlia o Portugal. Hi continuahavent represaliats desapare-guts i es continuen sentint al·le-gats feixistes impropis en altrespaïsos. A Tortosa, per exemple,tenen tot un monument fran-quista enmig del riu.

Es considera desencantat ambels partits?Una mica fastiguejat sí, i per ai-xò et deia que no aniré a la ma-nifestació per felicitar-los percom ho estan fent. Hi ha gentexiliada i a la presó de manerainjusta, i això és una qüestió

cabdal ara mateix. A mi el quem’interessa és que es planti cla-ra, d’una manera clara, a l’Es-tat, i que anem tots anem a una.I quan es comencen a fer disqui-sicions de cap aquí o cap allà,confesso que em sento una mi-ca fastiguejat.

Cal més autocrítica a l’indepen-dentisme, doncs?Jo el que tinc clar és que vullmarxar d’Espanya. Autocrítica?Sempre n’hi ha d’haver. En tot,en futbol, en política o en el quesigui. ■

Quico Pi de la Serra, en una imatge d’arxiu en un concert a l’Hospitalet deLlobregat ■ JUANMA RAMOS

La secretària d’estat del’Espanya Global, IreneLozano, va defensar ahir aBarcelona que dirigeix “unprojecte d’informació, node propaganda”, desprésque aquesta setmana elgovern iniciés accions le-gals contra un informe di-fós per aquest organismedel Ministeri d’Afers Es-trangers sobre la realitatde l’independentisme. Lo-zano va inaugurar la “jor-

nada sobre convivèncialingüística a Catalunya”organitzada per SocietatCivil Catalana i va asse-nyalar que la labor d’Espa-nya Global és mostrar “elcaràcter de país modernque pot fer grans aporta-cions a la governança glo-bal”. Segons la dirigent, eltreball La realitat sobre elprocés independentista“és un informe basat en elsfets i les dades”, una cosade la qual “s’adonarà qual-sevol que ho llegeixi”, i vaasseverar que l’estudi nocontradiu la presumpciód’innocència dels presospolítics pendents de sen-tència.

Lozano va agrair en laseva intervenció l’oportu-

nitat de participar en “undebat necessari i interes-sant sobre la convivènciade les llengües” i va defen-sar que “la convivència lin-güística és un element fo-namental de la convivèn-cia democràtica”.

“Les llengües són un ele-ment crucial de la nostracondició d’éssers de cultu-ra”, hi va afegir la secretà-ria d’estat, que va destacarel caràcter simbòlic i pràc-tic que tenen els idiomes. Iés que “una llengua no esconserva en un museu, ai-xò la distingeix de qualse-vol altre element etnogrà-fic o cultural”, va dir.

Lozano va afirmar que“l’objectiu de qualsevol vi-sió humanista de la política

i la vida” és “desenganxar-se del territori” propi, jaque en “enganxar-se mas-sa al territori, la terra, elterrer, un pot acabar con-vertint-se en cargol”.

La secretària d’estat vadestacar que Espanya Glo-bal du a terme “un gran es-

forç per donar a conèixerles fortaleses del país” i vareiterar que el que dirigeixés “un projecte d’informa-ció, no de propaganda”,motiu pel qual es buscasempre ser “molt rigorosaen el mètode”. La voluntatdel govern espanyol és

traslladar una imatge de“país modern, innovador iamb talent” i que EspanyaGlobal “es consolidi comun projecte inclusiu per da-munt de colors i ideolo-gies”: “Ens uneix a tots itots podem participar-hi”,va acabar. ■

a La secretàriad’estat de l’EspanyaGlobal participa en unacte de Societat Civil

RedaccióBARCELONA

Lozano defensa el rigoren l’informe del procés

Ester Lozano, en l’acte de SCC ahir a Barcelona sobre la convivència de les llengües ■ EFE

El petit comerç està pre-parat per a un ús cada ve-gada més gran de la tar-geta com a mitjà de paga-ment?Els hàbits de consum hanevolucionat a gran veloci-tat. Per als petits comer-ços, les noves tecnologiessón una oportunitat i nouna amenaça. BBVA posaa disposició dels clientssolucions digitals: fa unsmesos vam ser la primeraentitat a l’Estat espanyola incloure dins de l’app,tant de particulars comd’empreses, una expe-riència digital que permetals comerços, amb TPV

de BBVA, tenir un controlintegral de les seves ven-des. Gràcies a My Busi-ness el comerç pot conèi-xer d’una manera imme-diata i mitjançant el mò-bil el total de vendes gene-rades en una o més boti-gues, i fins i tot filtrar perdata o veure l’evolució deles mateixes respecte aperíodes anteriors.

Com han rebut els comer-ços aquesta nova eina?Les xifres parlen per ellesmateixes. Des del seullançament, el mes de ge-ner, My Business ha rebutun 107% més de visites

que l’antiga secció de co-merços que va substituir icompta amb un 90% mésd’usuaris.

Quines novetats aportarespecte a la versió ante-rior?Abans, el client podia veu-re l’abonament de les re-meses però la informacióno estava organitzada cla-rament.

Amb My Business, elTPV de BBVA deixa deser només un canal de co-brament i permet consul-tar en temps real les ven-des i devolucions registra-des i ajuda a tenir una vi-

sió global del negoci.D’aquesta manera elclient té al seu mòbil totala informació que necessi-ta per prendre decisionsen temps real amb les da-

des que li facilita aquestaeina, fet que li facilita lagestió del dia a dia. Elfeedback recollit dels nos-tres clients així ens hoconfirma.

Tenen pensat introduirmillores o realitzar algundesenvolupament nouper a comerços?En el cas de My Business,hem incorporat el mes dejuliol dades estadístiques igràfiques sobre les ven-des. El tiquet mitjà i la se-va evolució, els dies demés i de menys facturacióo la gràfica de vendes delsúltims dies, són algunesde les informacions queajudaran al comerç a ferun millor seguiment deles seves vendes i, així, po-der prendre decisions es-tratègiques per optimit-zar el seu negoci.

Què diria a un petit co-merç sobre els nous rep-tes a què s’enfronta enaquesta era digital?El món s’està transfor-mant molt ràpidament,han de veure com unaoportunitat les enormespossibilitats que oferei-xen les noves eines digi-tals. A BBVA posem a laseva disposició solucionsdigitals innovadores, moltútils per a la gestió del seunegoci, i volem acompa-nyar-los en el seu propiprocés de transformació.

“Per al petit comerç,les noves tecnologies són unaoportunitat, no una amenaça”a BBVA treballa per oferir solucions que faciliti als comerços l’adaptacióa un nou consumidor que ha evolucionat en la manera com s’apropaal negoci i com realitza el pagament de les seves compres

Antonio MacíasDirector de mitjans de pagament en transformació digital de BBVA

El banc al mòbil amb BBVA

Antonio Macias ■ BBVA

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIUMENGE, 8 DE SETEMBRE DEL 2019

El president espanyol enfuncions i líder del PSOE,Pedro Sánchez, va dema-nar ahir a Unides Podemque fes “un pas endavant”i “desbloquegés” d’una ve-gada la investidura. “Te-nim els vots, tenim els es-cons i tenim el programacomú progressista... Li dica Unides Podem que assu-mim els nostres resultatselectorals i que ens posema treballar ja”, va consta-tar en la cloenda del Con-sell de Política Municipal aToledo. “Si amb 151 es-

cons vam ser capaços defer el que vam fer en 12mesos, què podem fer amb165?”, es va preguntar enveu alta, tot posant en re-lleu èxits com ara l’aprova-ció del salari mínim inter-professional. “Què no po-drem fer en els pròximsquatre anys? Què justificaque estem bloquejats?”, vainterpel·lar directamentels de Pablo Iglesias. “Queel 10 de novembre la gentens vegi treballant per de-rogar la reforma laboral;de bracet amb ajunta-ments, diputacions i co-munitats autònomes en lalluita contra la violència de

gènere, o aprovant la lleiper a una mort digna”, vaconcloure el president es-tatal en funcions, que, aixòsí, va reconèixer oberta-ment per primer cop que hiha “cert risc” de repeticiódels comicis al Congrés.

El president del PP, Pa-blo Casado, es va afanyar acriticar les declaracions deSánchez. “El risc cert per aEspanya és un Pedro Sán-chez que vol anar a elec-cions per acabar la juga-da”, va sentenciar en l’acted’inici del curs polític delPP a Galícia. “Al PP, li ani-ria bé una repetició electo-ral perquè, arribats a

aquest punt, ningú dubtaque el partit ha crescut elsúltims mesos; però fer tor-nar els espanyols a les ur-nes seria una enorme ir-responsabilitat”, va refle-xionar en veu alta. Casado,per cert, va amenaçar elPSOE amb forçar un Con-sell de Política Fiscal i Fi-nancera per exigir el paga-

ment de les bestretes pen-dents a les autonomies.“Repto el president de Cs aMelilla o qualsevol presi-dent de govern autonòmicdel PSOE a unir-se al PP iconvocar immediatamentun CPFF per reclamar ja elpagament dels 7.000 mi-lions pendents a les comu-nitats”, va desafiar. ■

RedaccióBARCELONA

Pedro Sánchez instaPodem a desencallarla seva investiduraa Admet per primer cop, això sí, un “cert risc” de repeticióelectoral a Casado insta a forçar el Consell de Política Fiscal

La portaveu del govern, Merit-xell Budó, va acusar ahir Sán-chez, en una entrevista a EFE,d’estar instal·lat en “el bucledel no-acord” i de ser “inca-paç” d’assumir la “cultura dela coalició”. “No sembla que laseva voluntat sigui arribar aun acord, sinó que tingui mésganes que hi hagi unes altreseleccions”, va reflexionar, jaque el veu “més pendent deles enquestes” que dels resul-tats del 28-A, per decidir si estorna a les urnes. La conselle-ra de la Presidència, enaquest sentit, va ressaltar quea Catalunya ja hi ha ha-gut, “no sense les seves difi-cultats”, més d’un executiu decoalició, com n’hi ha tambéen molts països europeus, pe-rò que “sembla” que no esconsolida a l’Estat “per inca-pacitat o no-voluntat”. “El riscmés elevat d’eleccions sem-bla que és a l’Estat”, i no a Ca-talunya, va cloure Budó, queva refermar el no de JxCat enun nou intent d’investidura.

Sánchez, en un acte ahir a Toledo ■ ISMAEL HERRERO / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Budó exhibeixel govern catalàde coalició