Edició de BarcelonaDIJOUS · 28 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14681 - AVUI / Any XL. Núm. 13551 - EL PUNT

1,20€

1787

40-1

1819

61L

1344

95-1

1829

98t

A JUDICI · El Suprem confirma el processament dePuigdemont i 14 dirigents republicans més i obre laporta a suspendre els diputats acusats de rebel·lió

A un pas de lasuspensió Oriol Junqueras Raül Romeva Jordi Sànchez

Josep Rull Jordi TurullToni Comín

P6,7

Carles Puigdemont

NACIONAL P8-10

El President diu a Washington que el 9-Jplantejarà al mandatari espanyol exercirl’autodeterminació de forma acordada Torra, a Washington ■ ACN

Torra proposaràun referèndumpactat a Sánchez

ERC fixarà elseu full deruta perassolir laRepúblicaDissabte enceta laconferència nacional

Alemanya no passa de la primera fase del mundial de Rússia

L’ESPORTIU

La campiona, eliminadaAficionats alemanys ploren la derrota i l’eliminació de la seva selecció en la primera fase del mundial ■ OMER MESSINGER / EFE

Europa-Món P28

L’executiu socialista també asseguraque traslladarà al juliol les restes deFranco que són al Valle de los Caídos

El govern espanyolacostarà els presosmalalts d’ETA

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 2018

’Acadèmia Valen-ciana de la Llen-

gua ha presentataquesta setmana lapublicació de l’ObraCompleta de Carles

Salvador, un treball de Lluís Meseguerque omple un forat massa gran que nopodia seguir així. Ara els lectors tenenal seu abast un volum de més de set-centes pàgines que recull tant la poe-sia culta com la poesia popular delmestre, filòleg i poeta que tant va sig-nificar per a la cultura valenciana delsanys trenta i que tan decisiu fou en lanormativització i l’intent de normalit-zació del català al País Valencià.

En la presentació, els seus nets esvan explicar sorpresos per la capacitatde treball del seu avi, que va intentarabastar amb una gran eficàcia campsmolt diversos, del llibret de falla a lapoesia avantguardista. És realment es-pectacular, en efecte, i més encara si lisumem al seu treball poètic el seu tre-ball com a gramàtic, molt més coneguti valorat, mig per l’evident justícia quemereix, mig per raons diguem-ne de

màrqueting nacionalista.Sense Carles Salvador, en qualsevol

cas, difícilment tindríem el País Valen-cià que tenim avui i ni que siga per po-der entendre això, l’arribada d’aquestvolum tan acurat i precís és una mag-nífica notícia.

Un dels problemes que de manerahistòrica ha arrossegat el País Valenciàha estat precisament la manca de refe-rents. La generació dels seixanta, laque es va inventar de forma efectiva elpaís, per múltiples i variades raons nova poder fer lluir com calia els prece-dents importants de primeries del se-gle XX. I aquesta ha estat i és, encara,una tasca per anar acabant.

És evident que À Punt té més im-portància avui per a la llengua queCarles Salvador i tota la seua obra. Pe-rò sense Carles Salvador no hi hauriaÀ Punt. I és evident també que el reco-neixement del passat ens fa més forts iposa fonaments més rics a tot el quepuguem fer avui, a tot el que farem de-mà.

L

Keep calmVicent Partal

CarlesSalvador

Sense Carles Salvadordifícilment tindríem el PaísValencià que tenim avui i nique siga per poder entendreaixò, l’arribada del volum ésuna magnífica notícia

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

Ateneu Barcelonès va organit-zar dilluns un homenatge a Jo-sep M. Espinàs. Hi vaig anar

amb temps per por que no s’hi cabés.L’Ateneu manté una acreditada escolad’escriptura i era previsible que elsprofessors haguessin obligat els alum-nes a assistir-hi, amb ells al davant.També m’hi vaig presentar d’hora per-què comptava trobar-hi companys co-lumnistes amb qui parlar una estona.No s’hi cabia de gent gran: lectors sos-tinguts del nostre primer articulista,que ha fet noranta-un anys. Els alum-nes? Sempre són propensos a fer cam-pana i donar disgustos als professors.

Hi vaig saludar només tres col·le-gues. Potser si hagués estat un home-natge a Francisco Umbral o a un co-lumnista del New Yorker... Hi havial’admirat Joan de Sagarra vestit d’in-dià amb barret de palla, però en Joande Sagarra, que com més gran es famés s’assembla al seu pare de jove,cultiva un “entregent” per a mi més di-fícil i no vaig gosar dir-li res. A Inven-tari de jubilacions hi hem d’afegir eld’absències.

Observo l’Espinàs. Vist de perfil,

L’

sembla un gravat delineat per Josep M.Subirachs. Vist de cara, ell, que va serfundador d’Els Setze Jutges, té una re-tirada amb Joan Manuel Serrat. És cu-riós perquè Lluís Llach fa recordar Mi-quel Martí i Pol, que també va ser Jut-ge. I Lluís Gavaldà té un aire del poetai de Llach. Un dia hauré de rumiar lacausa d’aquesta cadena de semblancesentre escriptors i cantants. Quan esposa dret, Espinàs presenta la figuraespigada i impassible de Henry Fonda.

Isabel Martí, editora de La Campa-na, va treure fa uns anys un recull se-leccionat dels milers d’articles que Es-pinàs ha publicat, un per dia durant

quaranta anys. En comptes de repro-duir-los sencers es va limitar a un odos paràgrafs, de vegades a unes fra-ses. A l’Ateneu, Espinàs parla com enaquell recull. Cada observació es po-dria desplegar en un article. Respon aXavier Pla i Xavier Antich, els profes-sors universitaris que li glossen l’obra.Tu ja pots fer llibres i articles “pla-ners”, “fruits de l’observació quotidia-na” o “sense voluntat de transcendèn-cia”, que sempre surt l’estudiós que hocomplica, i ho complica bé, o que trobaen els escrits coses que tu no has pen-sat. O que has pensat i has deixat peral lector atent. Espinàs, més savi delque la seva incerta modèstia aparenta,ha publicat molts llibres de viatges fetsa peu. L’obra sencera és una expedicióa peu per la vida i el temps. “Jo socaquell que ha viscut.” I que ha donattestimoni del país i els seus habitants,per seguir el to bíblic. La consellera deCultura, Laura Borràs, que havia plan-tat el president Torra per presidir l’ac-te, va dir que Espinàs havia estat un“peripatètic”. L’irònic al·ludit va córrera advertir al públic que aquella paraulavolia dir una cosa bona.

“L’AteneuBarcelonèshomenatja Josep M.Espinàs

Vuits i nous

A peu per la vidaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 2018

El judici a la xarxa mafiosaque durant el franquisme ro-

bava nadons a joves mares queeren enganyades i venien els seusfills a famílies benestants no serviràper rescabalar el gran mal que vanprovocar els autors. Però veurel’inefable doctor Eduardo Vela as-segut a la banqueta dels acusats haestat ja una catarsi molt beneficio-sa per a la que va ser una nena ro-bada de la seva mare el 1969, a laclínica San Ramón de Madrid, InésMadrigal. Així com per al centenarde víctimes més aplegades en elcol·lectiu SOS Bebés Robados.

La decrepitud de Vela, d’edatavançada, no pot amargar la mons-truositat que hi ha darrere la faltad’escrúpols de les pràctiques quese li imputen. A les innombrablesperò conegudes vulneracions delsdrets humans practicades pel rè-gim franquista, cal afegir-hi aque-lles que van quedar menys visibilit-zades però igual de terrorífiques,com el robatori i comercialitzacióde nadons que no s’hauria pogutrealitzar sense la cobertura de ladictadura franquista.

Els efectes reparadors des delpunt de vista moral del judici no hade deixar de banda l’aspecte méspolític de la qüestió. L’Estat espa-nyol ha de fer una reflexió profundasobre el desemparament que hanviscut les víctimes i la falta de su-port que han trobat en les instàn-cies oficials per denunciar els seuscasos. Quaranta anys després de lacaiguda del franquisme, és el mo-ment que el govern espanyol i totesles instàncies estatals pertinentsposin a disposició de les víctimestots els recursos necessaris peraclarir cada cas, esbrinar la identi-tat de les famílies naturals de lesquals no haurien d’haver estat maiseparades i aconseguir portar elsculpables davant la justícia.

L’Estat ha defer costat alsnens robats

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Detingut ahir per presumpta corrupció en la con-tractació de directius de Divalterra, l’antiga Imel-sa, ha estat l’aposta del PSPV per netejar la imat-ge de la Diputació, tacada per l’anterior president,el popular Alfonso Rus, detingut el 2016 tambéper un afer de corrupció relacionat amb Imelsa.

ESCRIPTORA

La mateixa pedra

La poetessa i narradora barcelonina es va mostrarsorpresa en saber-se guanyadora del premi Lli-breter 2018 al millor llibre publicat de literaturacatalana per Permagel, editat per Club Editor. Elpremi, sense dotació econòmica, l’atorguen els lli-breters d’arreu del país.

-+=

-+=

Més val tardPablo Iglesias

Premi LlibreterEva Baltasar

-+=

Jorge Rodríguez

Ho hauria pogut fer abans, però cal valorar el gestdel líder de Podemos, que dimarts va visitar JordiCuixart i va poder saludar Jordi Sànchez a la pre-só madrilenya de Soto del Real, on romanen pre-sos des de fa 255 dies. Com diu Marcel Mauri,aquest és el camí a seguir.

SECRETARI GENERAL DE PODEMOS

ALCALDE D’ONTINYENT I PRES. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

ue l’Estat espanyol té un proble-ma amb la judicatura és ja unaobvietat. De fet, que l’espanyol

és un sistema judicial polititzat, satu-rat i ineficient no ho sosté un servidorsinó magistrats i magistrades que hanprotagonitzat una sorprenent vaga detogues. Per enumerar només algunsdels casos que han causat estupefac-ció, no ja entre la ciutadania sinó entreels mateixos jutges i juristes, esmenta-ré l’acusació de rebel·lió contra els diri-gents republicans catalans (TribunalSuprem), l’exoneració de violació delsmembres de La Manada i la posteriorposada en llibertat (Audiencia de Na-varra) i l’arxivament de la causa con-tra Florentino Pérez pel cas Castor(Audiencia Nacional). Tres inquie-tants decisions judicials fonamentadesen la defensa política de la sacrosantaunitat d’Espanya en el cas català,d’una visió patriarcal i masclista de lasocietat en el cas navarrès i de la pre-

Q “Presos políticscatalans, La Manada,el Castor o el casNóos evidencien quela justícia espanyolano és justícia

servació dels interessos oligàrquics enel dels terratrèmols gasístics. Si hi afe-gim la parcialitat monàrquica de l’ac-tuació de la fiscalia en defensa de la in-fanta Cristina en el cas Nóos, ja tenimtots els tòtems de l’statu quo. Avui po-drem veure a TV3 el documental 20-S,que se suma a la multitud de proves

que neguen la rebel·lió i la sedició en elcas dels presos polítics catalans. I en elde La Manada, és la mateixa ministrade Justícia, Dolores Delgado, la que as-segura que els jutges necessiten for-mació en temes d’agressions sexualsperquè apliquen una visió masclistadel Codi Penal. Per tant, no és un pro-blema de lleis sinó d’impunitat en lamala praxi i conducta dels jutges, jaque a aquells que realitzen tals despro-pòsits no els passa absolutament res acausa de la politització del Consell Ge-neral del Poder Judicial. Bé, no els pas-sa res si no s’és independentista (SantiVidal), es posa banquers corruptes a lapresó (Elpidio José Silva) o s’investigaels crims del franquisme (BaltasarGarzón). Tots tres fulminantment in-habilitats. I no oblidem que un estat dedret no és aquell que es regeix pel quedicten els jutges sinó el que té capaci-tat per garantir una justícia equitativai imparcial.

La impunitat de la togaFerran Espada / fespada@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Clatelladasonada

a joia de la corona dels mandats del PSOE i el PP harebut una sonada clatellada del Tribunal de Comptes

Europeu: la xarxa d’alta velocitat a l’Estat espanyol ésineficient, amb una escassa utilització i importantssobrecostos. No és cosa nova, pensaran, però veure elsnúmeros cou. Quatre dades: 2.675 km en servei (3.827 sis’hi sumen els quilòmetres en construcció), una inversióde més de 53.557 milions d’euros (un 25% procedentsde fons europeus) i, atenció, una ràtio de 13,4 passatgersper quilòmetre recorregut (a França són 49, al Japó 166).

L’Estat espanyol és el que té la xarxamés extensa d’Europa i el que harebut més finançament comunitari,i tot i així és on menys s’utilitza laxarxa d’alta velocitat. Només sesalva la línia que uneix Barcelona iMadrid. La planificació ha estatnefasta, amb la construcció de líniesque no eren rendibles, i amb

l’agreujant dels importants sobrecostos que han tingutels projectes. Algú dirà que no tot s’ha de fiar a larendibilitat, cert. Però entre poc i massa, perquè calrecordar que aquestes grans inversions s’han dut aterme, en bona part dels casos, per a bé i glòria del partital govern i no pas per una necessitat objectiva,oblidant-se de serveis imprescindibles com les rodalieso el corredor mediterrani. Els que les van tirar endavantmiraven més el cost/benefici electoral que nol’econòmic, i el resultat ha estat un mosaicirremeiablement ineficaç.

L

Amb l’altavelocitat s’hamirat més elcost/beneficielectoral quel’econòmic

http://epa.cat/c/did2k7

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern declara desertel concurs per adquirir lesurnes del referèndum, peròconfirma la seva voluntat decomprar-les.

10anys

20anys

Tres anys després de la sevadimissió com a vicepresidentdel Barça, Sandro Rosellanuncia que vol ser presidentdel club quan hi hagi eleccions.

Josep Borrell, candidat delPSOE a la presidència delgovern espanyol, comunica elseu suport al grup defensor deles tesis del Foro Babel.

Hi haurà urnes L’hora de Rossell Borrell i el ForoTal diacomavui fa...

stimadíssims fill ifilla, ara que ja

heu fet cinc i vuitanys, us confesso quetinc por. M’esgarrifapensar que potser ja

vaig tard en la vostra educació sexual ique algun dia pugueu arribar a qües-tionar-vos si el no té matisos. Tinc porde no aixecar els fonaments que, quanja no sigueu tan menuts, us facin tenirben clar que no és no fins i tot amb lescalces als turmells. De fracassar enl’intent que poseu el vostre granet desorra per ajudar a erradicar la violènciamasclista. De no haver batallat prouperquè els vostres mestres incloguinl’educació afectiva i sexual en el currí-culum escolar. Que si algun dia sentiu,llegiu o sabeu d’una violació, individualo en grup, tant se me’n fot, no se us ir-riti l’ànima perquè hàgiu naturalitzatque aquestes coses passen. De no ex-plicar-vos amb prou contundència quehi ha sexe sense amor però no potexistir el sexe sense respecte. Tinc por,ara que encara sou petits per interpre-tar com funciona aquest maleït món,

de no dotar-vos d’eines per fugir delmasclisme que en ple segle XXI con-demna la dona “atrevida” enfront del’home “triomfador”. De no ajudar-vosa comprendre que no sou propietat deningú i encara menys de qui us estimapoc i malament. De no començar ja afer camí perquè sigueu sempre amosde les vostres decisions, també les queafectaran la vostra vida sexual, mésenllà dels prototips que mira d’impo-sar una societat patriarcal. M’horrorit-za pensar que no he batallat prou per-què no us hàgiu d’enfrontar a banda-des de salvatges ni a aquells que elsjustifiquen. O que algun dia, per no ha-ver fet bé la meva feina, us pugueupreguntar si una víctima d’una agres-sió sexual portava aquell dia la robaadequada. M’inquieta no saber dife-renciar la informació de l’educació. Ono traslladar-vos amb rigor que no souéssers superiors a ningú, però tampocinferiors. També us vull explicar que laparaula pot ser gairebé tan feridoracom l’agressió física. Tinc por que hà-giu d’anar per la vida tenint por.

E

Full de rutaSara Muñoz

Carta alsmeus fills

Tinc por de no aixecar elsfonaments que, quan ja nosigueu tan menuts, us facintenir ben clar que no és nofins i tot amb les calces alsturmells

“Hi ha unindependentismede frontera queno atén a plansmestres

n dels pocs defectes del sector mésactivista del moviment indepen-dentista és un excés de pensament

pseudoestratègic. Tot sembla o bé ser unasolució màgica, un pla mestre, una conspi-ració o un moviment planificat. Algunssemblen descriure Catalunya com si fostot fruit d’un guió de The House of Cardstot ple de conspiracions, pactes secrets,plans maquiavèl·lics, moviments d’escacs,traïcions i herois de paper. La política real,de fet, s’assembla com un ou a una casta-nya a aquesta ficció i l’excés d’estrategs desaló fa que tota la construcció estigui plenade contradiccions argumentals i lògiques.

HE DESISTIT D’ATENDRE a tant de soroll icops de pit patriòtics. Crec molt més útilparlar sense complexos des de l’indepen-dentisme amb el qual em sento més pro-per: un tipus d’independentisme que novol tenir la raó moral, el dels barris on sommenys del 20%, una veu que és minoritàriaal nostre entorn laboral, personal i veïnal.Una veu que alguns cops crec que és mino-ritzada involuntàriament per un nucli ac-tivista molt més sorollós. Hi ha un inde-pendentisme de frontera que no atén a

U plans mestres, que, tot i voler la indepen-dència de Catalunya, no s’atura perquèaquest projecte no s’assoleixi i fan feina alsllocs més complicats. Alguns poden for-mar part d’un sector molt activista, estarals CDR on demostren que l’independen-tisme també s’interessa a evitar desnona-ments o participen de projectes de barrique van més enllà de la lluita per la llibertatde Catalunya. D’altres formen part del mo-viment social que no és independentistaperò que ajuda a vertebrar la societat cata-lana, i ajuden a aquesta capil·laritat social ia aquest lent moviment de la societat cap a

una demanda de més llibertats. Alguns al-tres fins i tot poden votar opcions no inde-pendentistes en algunes eleccions.

SI LA INDEPENDÈNCIA no pot ser derrotadaés perquè el sector d’avantguarda és hipe-ractiu. Mantenir la flama té una gran com-ponent de voler tenir raons morals i un es-forç continu. Tot i no connectar ambaquest sector, admiro la seva combativi-tat. Però crec que la victòria vindrà amb ladarrera persona que s’afegeixi al movi-ment independentista donant veu a unventall de sensibilitats diferents de les quemés s’escolten. Per assolir l’hegemoniasocial, l’independentisme necessita quesigui majoritari en barris com Vilapicinaa Nou Barris, que sigui l’opció majorità-ria entre els delegats dels sindicats o en-tre els treballadors industrials. Tambéper ser hegemònic necessita no ser tanminoritari com ho és ara a barris comCiutat Meridiana, a Barcelona, o ciutatscom Badia del Vallès. En tot cas, trobomolt més interessant sumar-me al cotxeescombra de l’independentisme queatendre l’estat sobreexcitat de l’avant-guarda del moviment.

José Rodríguez. Sociòleg

El cotxe escombraTribuna

Història deCatalunyab He llegit al diari d’avui la no-tícia de la jubilació de l’entra-nyable JAP, el senyor Joan An-toni Poch. Amb tot l’afecte lidesitjo una feliç nova etapa enla seva vida. Aquestes ratllessón per reconèixer-li la seva fi-na ironia, el seu humor tan en-certat i els seus dibuixos tanexpressius. Em sap greu d’unamanera especial que plegui,perquè des de l’any 2012 queretallo, enganxo i col·leccionodia a dia les vinyetes d’en JAP,(també les d’en Fer) de mane-ra que he titulat el meu àlbumHistòria de Catalunya en vi-nyetes. Per a mi és una mane-ra especial de guardar i recor-dar els fets importants delnostre país des de l’expressivi-tat d’en JAP. El trobarem molta faltar. Moltes gràcies per lafeina ben feta!M. DOLORS FARRIOL VINYESTerrassa (Vallès Occidental)

Trist espectacleb La inauguració dels Jocsdel Mediterrani va fer pena.On era el públic? Les federa-cions catalanes havien sol·lici-tat entrades, però la respostava ser que no en quedaven.Els partits ultradretans jas’havien preocupat de repar-tir-les a entitats espanyolistesa canvi que portessin bande-res espanyoles. Volien gallejarde la majoria silenciosa d’es-panyols que hi ha a Catalunyai els va sortir el tret per la cula-ta. Tal com ja va dir GabrielRufián: “No és majoria ni és si-lenciosa.” Van fer un ridícul es-pantós. Tot plegat perquè “nosuporten que ens hàgim apo-derat del discurs de la bondat,això és el que els irrita més,perquè és una bondat desar-mada, fàcil d’humiliar però in-destructible”, paraules de Jor-di Cuixart. A veure si aquestagent manipuladora s’adonad’una vegada per totes que aCatalunya som la majoria que

estimem el nostre país, la nos-tra cultura (on eren els caste-llers?), la nostra llengua ma-terna. Els catalans que volemviure en llibertat sense cade-nes ni condicionaments.ALEGRIA JULIÀ I DANÉSBarcelona (Barcelonès)

Carretera deles Aigüesb La Carretera de les Aigüess’ha convertit en un lloc ons’apleguen centenars de bar-celonins i barcelonines per feresport. I els que hi anem acórrer trobem cada vegadapitjor el terra. Hi ha trams onestà molt malament, especial-ment el dels primers quilòme-tres després del pla dels Ma-duixers en direcció al miradordels Xiprers. Per culpa de lespedres i pedrots que hi ha,molts i moltes ensopeguen icauen. Demano a la regidoriade Sarrià-Sant Gervasi que fa-ci quelcom per arreglar-lo. Ésmolt senzill: s’hi ha d’afegir

terra i aplanar-la.MIQUEL PUCURULLBarcelona (Barcelonès)

Esport i política

b Aquests dies es fa molt evi-dent allò que ens diuen queno s’ha de barrejar la políticaamb l’esport. Per això en elmundial de futbol comencenels partits prèvia interpretaciódels himnes de cada estat.També és per això que prolife-ren les banderes estatals iabunda la gent que els dies departit hi va embolicada. O queen la patètica inauguració delsJocs del Mediterrani totes lesintervencions es fessin en es-panyol, que algú esmercésmolts esforços (i diners?) perfer desaparèixer signes deidentitat catalans i n’apare-guessin d’espanyols a dojo,fins i tot fent-ne baixar del cel.Doncs ja ho sabeu: no barre-geu política i esport.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 2018

SísifJordiSoler

Albert Rivera, PRESIDENT DE CIUDADANOS

“Torra, Rufián i Tardà són els Salvini de la políticaespanyola”

La frase del dia

“Cal unarenovació delprojecte d’Europa iuna adequació alsnous reptes, peròsense perdre devista que hi ha tanta guanyar com aperdre

a declaració Schuman és el nomque rep el discurs pronunciat pelministre d’Afers Exteriors de

França Robert Schuman el 9 de maigde 1950 i que es considera el primerpas cap a la construcció de la futuraUnió Europa. La declaració Schumancomença enunciant un principi quecontinua sent actual: “La pau mundialno es podrà mantenir sense els esfor-ços a la mesura dels perills que l’amena-cen.” I continua afirmant: “La contri-bució que una Europa ben organitzadai ben viva pot aportar a la civilització ésfonamental per mantenir unes rela-cions pacífiques. [...] Si vam haver depatir la guerra és perquè no havíemconstruït una Europa unida. La unitatd’Europa no es farà de cop ni mitjan-çant un pla únic: es farà mitjançantrealitzacions concretes i, primer detot, creant una solidaritat de fet.” Gai-rebé 70 anys després el fenomen de laglobalització ha fet que la idea de soli-daritat que llavors s’expressava en ter-mes intereuropeus avui agafi una altradimensió.

“LA CREACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA és unade les fites més importants de la histò-ria de la humanitat.” Aquesta afirmaciórotunda, la va pronunciar l’expresidentdels Estats Units Barack Obama desd’Atenes en la gira europea que va ferper acomiadar-se dels aliats al final delseu mandat. Obama no va escatimarelogis cap a Europa i el que representaen la defensa dels valors democràtics.Paraules d’un Obama que acabava deser derrotat per Donald Trump i que noes va estar de recordar que la democrà-cia pot ser especialment complicada, ihi va afegir: “Creieu-me, jo ho sé.”

EUROPA TÉ AVUI EL REPTE de mantenir elsprincipis que van impulsar el seu ori-gen mentre es defensa de l’amenaçaque representen per a la seva pervivèn-cia els populismes creixents. I no sem-

L pre ho aconsegueix. El Brexit demos-tra com de prima pot arribar a ser la lí-nia que separa l’èxit del fracàs. La porde la immigració va ser un dels argu-ments que van utilitzar els partidarisque la Gran Bretanya sortís de la UE iés un dels arguments polítics que haimpulsat l’augment de molts dels par-tits populistes. La Lliga Nord italiana, ala qual pertany el ministre de l’InteriorMatteo Salvini, no rebutja el qualifica-tiu de populista i defensa respostesemocionals sense voler entrar en la ra-cionalització del debat. Ha estat preci-sament el rebuig del govern italià a aco-llir els immigrants rescatats en aigüesde la Mediterrània el que ha tornat asacsejar les consciències però tambéles estructures d’Europa.

LA CONVOCATÒRIA OFICIAL de la reuniódel Consell d’Europa que començaaquest dijous té sobre la taula la refor-ma d’un sistema europeu d’asil i la re-cerca de solucions per la pressió migra-tòria. La cimera informal del cap de set-mana a Brussel·les en què van partici-par 16 dels estats membres va deixarclares les diferències però, tot i així, esva avançar cap a una possible soluciócomuna. La idea fundacional d’actuar

solidàriament per oferir respostes con-cretes es manté i s’adverteix que capdels aliats es pot quedar sol en la gestiód’una situació de crisi d’aquestes di-mensions, de la mateixa manera que lapreservació dels valors impulsors delprojecte europeu inclou la defensa de lavida de les persones que han fugit delsseus països a la recerca d’un futur mi-llor. La manera de fer casar una cosaamb l’altra es la que porta a la discussióde, per exemple, qüestions com ara so-bre on cal situar els centres d’acollidad’immigrants. I en vista de les discre-pàncies s’ha obert la porta al fet que al-guns dels estats membres puguin pren-dre decisions no compartides ni con-sensuades amb la resta de socis de launió.

TOT INDICA QUE ENS ABOQUEM a un esce-nari en què, es faci el que es faci, acaba-rem amb una opinió pública dividida iamb una crisi institucional més omenys evident. Als uns i als altres calrecordar-los que cal mesurar quinespoden ser les conseqüències de mante-nir les legítimes discrepàncies. I és quesi les enquestes no s’equivoquen el prò-xim Parlament Europeu estarà moltmés ple de diputats que no creuen en elprojecte comú europeu.

CAL UNA RENOVACIÓ del projecte d’Euro-pa i una adequació als nous reptes, pe-rò sense perdre de vista que hi ha tant aguanyar com a perdre. Els governs delsEstats Units i Rússia han demostratque se senten més còmodes minimit-zant el paper d’interlocució de la UnióEuropea i negociant amb la Xina. Unescenari, batejat com el del G3, genstranquil·litzador per a la defensa de lademocràcia i dels drets humans. I ésque, amb totes les seves imperfeccions,Europa continua sent el principal llocd’acollida, qui més inverteix en solida-ritat i l’espai més estable de llibertat iconvivència.

Rafael de Ribot. Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

En defensa d’EuropaTribuna

es imatges de l’es-perpent les tenim

tots a la retina: una ce-rimònia inaugural ambun estadi mig buit,com la majoria de lescompeticions, i sospi-

tosament ple en canvi de banderes es-panyoles; pocs referents culturals localsi nacionals, en contraposició amb l’om-nipresent exèrcit de la pàtria; esportis-tes perdent-se en el camí cap als recin-tes, havent de cantar l’himne a cappella,aturats per vaga dels àrbitres o perquèse’ls desmunta la pista, o posant meda-lles als rivals per deixadesa organitzati-va... Per desgràcia, el ridícul de Tarrago-na amb els Jocs Mediterranis està sentolímpic, i no és perquè no es veiés venir.

L’esdeveniment ja és de vergonyaaliena des que es va haver d’ajornar unany –n’han tingut un de més, set de coll,per preparar-lo– perquè no estaven apunt. I no ho estaven en bona part, ni hoestan encara, per una politització queha fet baixar del carro molts tarragoninsque hi havien donat un suport entusias-ta. El comitè organitzador, encegat perles visites i els copets a l’esquena reials,s’hi va lliurar en cos i ànima amb unaactitud acrítica impròpia dels temps, ies va refiar d’unes promeses de finan-çament estatal que primer es van anarretardant, sobretot per lluites internesdels dirigents, i després reduint fins a xi-fres escarransides. Tot plegat, mentre laGeneralitat complia religiosament elsseus compromisos amb un esforç nota-ble. Però ni així van reflexionar. Van do-nar l’esquena a les federacions esporti-ves del país, qui sap si per por de catala-nitzar massa els Jocs i donar lloc a si-tuacions incòmodes per al rei, mentren’emparaven una potinera espanyolit-zació. I, és clar, quan ha aflorat el desas-tre, gran part de la ciutat i ara també del’opinió pública forana els ha donat me-rescudament l’esquena. És Tarragonaqui no ho mereixia. I Catalunya, tampoc.

L

De set en setÒscar Palau

Uns Jocspotiners

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 20186 |

Els republicansaborden el cap desetmana el nou fullde ruta cap a larepública

Refarà la Meridianai hi haurà millores aGlòries i la Rondade Dalt l’any abansde les municipals

Consellnacionald’ERC, al’Hospitalet

Colau preparaun estiu pled’obres aBarcelonaNacional

El xoc entre el poder judi-cial espanyol i el poder le-gislatiu català està a punt.La sala d’apel·lacions delTribunal Suprem va des-estimar ahir els recursospresentats per quinze po-lítics i líders socials cata-lans i confirma el seu pro-cessament pels delictes derebel·lió, malversació defons i desobediència en ha-ver promogut i declarat laindependència de Catalu-nya. Això significa que 25persones seran jutjadesper liderar el procés.

A més, la fermesad’aquesta resolució per-met ara al jutge instructordel Suprem, Pablo Llare-na, exigir al Parlament lasuspensió com a diputatsde l’expresident CarlesPuigdemont i Toni Comín,que són a exili, i dels cincdiputats a presó: OriolJunqueras, Raül Romeva,Jordi Sànchez, Jordi Tu-rull i Josep Rull, empa-rant-se en l’article 384 bisde la llei d’EnjudiciamentCriminal (LECrim). Lasuspensió implica que noperden l’acta però sí el seudret a vot, fet que deixariaen minoria el bloc inde-pendentista. Des del Par-lament, hi ha grups queprecisen que la suspensió

requereix una votació dela majoria absoluta del pledel Parlament.

En la resolució, notifi-cada ahir, els magistratsMiguel Colmenero, Alber-to Jorge i Vicente Magro(els quals no podran for-mar part del tribunal jutja-dor) asseguren que hi haindicis “suficients i raona-bles” perquè tretze dels 25investigats siguin proces-sats pel delicte de rebel·lió,tot i que reitera que és lafiscalia i les acusacionspersonades qui decidiran

de quins delictes els acu-sen. La rebel·lió és el topalli podrien rebaixar-la al de-licte de sedició, també for-ça greu. El tribunal hi afe-geix un novedós concepteque és que aquest delicterecollit en l’article 472 delCodi Penal “exigeix un al-çament públic i violent,però no l’ús d’armes”. Rea-litzen aquesta interpreta-ció del Codi Penal per res-pondre a la defensa delpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, que exposa queels alçaments són els que

es van produir el 1931 i el1981, criteri que compar-teix el tribunal, i insisteixque la rebel·lió no és un al-çament militar.

El tribunal sí que sostéque és evident que “es vanproduir actes violents” el20 de setembre, amb elsescorcolls al Departamentd’Economia, per “impediragafar urnes i paperetes”, il’1-O, el dia de la votació,amb els ferits que hi va ha-

ver. Detalla que serà en eljudici quan el tribunalhaurà de resoldre si s’hapogut imputar aquestaviolència als acusats, tot ique exposa que amb la se-va actuació, els membresdel govern van “acceptar ifins i tot animar” els ciuta-dans a anar a votar en unreferèndum prohibit pelTribunal Constitucional i“en conseqüència a en-frontar-se físicament amb

agents dels cossos i forcesde seguretat”.

En aquest sentit, la salad’apel·lacions va més enllài assegura que per l’actituddels ciutadans en un “alça-ment públic i de forma tu-multuosa” per impedirl’aplicació d’una llei, comfan realitzar el 20-S po-drien ser acusats del delic-te de sedició (art.544 delCodi Penal). Una interpre-tació extrema que mai no

M. Piulachs/ X. MiróBARCELONA

El Supremenvairà elParlamentRESOLUCIÓ El tribunal desestima els recursos de quinzeacusats catalans i declara la fermesa del seu processamentCONFLICTE El jutge Llarena pot exigir ja la suspensió dePuigdemont i sis diputats, i la cambra decidirà si ho executa

“No es persegueix unprojecte polític, sinóqui per assolir els seusobjectius recorre a laviolència, ni que siguifeta per tercers, peròl’accepta i l’anima”

“ Pot haver existit unalçament quan lesautoritats van derogarla Constitució il’Estatut amb un úsmalintencionat delpoder ”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La resolució del Suprem

“Van exercir laviolència per fer unreferèndum prohibitpel TC. El Codi Penalno exigeix l’ús de lesarmes en el delicte derebel·lió”

El president Torra, en viatgeoficial als EUA, qualifica d’“in-decència jurídica” l’anunci deprocessament per rebel·lió, amés d’assegurar que el go-vern català ho denunciarà“arreu, sobretot fora de l’Es-tat espanyol, perquè és almón on es guanyarà aquestabatalla, on ja s’està gua-nyant”. Torra es mostra con-vençut que cap dels mem-bres del govern exiliats seranextradits pels països on resi-deixen o es troben i fa una cri-da als catalans que viuen al’estranger a fer d’“ambaixa-dors d’una causa justa i legíti-ma com són el dret a l’auto-determinació i la denúncia dela regressió política i la con-

culcació de drets i llibertats”.Per la seva banda, ERC quali-fica d’“injusta” i “inconcebi-ble” la decisió. En paraulesdel president del grup parla-mentari republicà, Sergi Sa-brià, la decisió “es basa enuna consideració d’un fetsque tots sabem que no vanexistir i que, a més, tergiversaunes situacions que tots sa-bem que no són delicte”.L’únic objectiu del processa-ment, conclou, és polític: po-sar fi al moviment indepen-dentista a base de tallar elcap als seus líders. Pel que faa la suspensió dels diputatsprocessats, ERC és partidàriade “defensar la sobirania delParlament”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC diu que la cambra és sobirana

El ple del Parlament, amb elpresident Quim Torra, diputats deJxCat i la líder de Cs, al’oposició ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 2018 | Nacional | 7

DretsL’APUNT empresonats són prou dignes per representar els ciu-

tadans a la cambra. En darrer cas, els catalans els và-rem votar i no han estat ni jutjats encara. Quin poderpassa llavors per damunt de l’altre? El legislatiu o eljudicial? En teoria són independents l’un de l’altre al’Estat democràtic espanyol? O tornarem a retorçarles lleis per collar l’independentisme?Carles Sabaté

El jutge Llarena vol suspendre els drets polítics als di-putats processats per rebel·lió i malversació i la restade delictes que els imputen a la quinzena de membresdel govern català. Instarà el Parlament a suspendre elsdrets de representació de 6 diputats. Però, i si el pledel Parlament decideix no fer-ho? Podria ben bé serque els diputats catalans decideixin que els diputats

s’ha aplicat als integrantsde la Plataforma d’Afec-tats per la Hipoteca (PAH)quan paralitzen un desno-nament ordenat judicial-ment, com va apuntar elpenalista Jordi Pina, en undels seus escrits de defen-sa de Sànchez, Rull i Tu-rull. Precisament, el tribu-nal titlla de “banalitzaciódel succeït”, quan Pina ex-posa que els manifestantss’expressaven exercint la

seva llibertat d’expressió iexercien el seu dret a vot.

El Suprem també refu-sa la queixa dels proces-sats que s’ha fet una ins-trucció parcial, amb untribunal no competent iperseguint un projecte po-lític. Els magistrats asse-guren que es persegueixpenalment “qui fa un as-salt de la llei, derogant laConstitució i l’Estatut perla via de fets”.

La sala també veu indi-cis del delicte de malversa-ció de fons públics, tot ique la xifra oscil·la i no hiha factures pagades troba-des. El tribunal assumeixla tesi de l’Advocacia del’Estat, que assegura que“es va organitzar un siste-ma d’engany sota l’apa-rença de partides del pres-supost correctament exe-cutades, que ocultaven eldestí de quantitats per al

referèndum”. Una conclu-sió no demostrada per laGuàrdia Civil que realitzatots els informes vers el re-ferèndum i que compar-teixen el jutge de Barcelo-na, que cerca els organit-zadors, i el Suprem, ambels aforats i alts càrrecs.En un darrer informe, labenemèrita eleva a 3,2 mi-lions d’euros els dinersgastats pel govern en l’1-O.Finalment, el Supremtambé considera que hi haindicis per acusar elsmembres del govern i de lamesa del Parlament dedesobediència, ja que as-segura que desobeeixenles ordres del Constitucio-nal dels del novembre de2015, on el jutge començael relat criminal.

Ningú no dubta que eljutge Llarena voldrà apli-car l’article 384 bis i sus-pendre de diputat Junque-ras, Romeva, Sànchez,Rull i Turull. Els manté apresó, segons els seus ar-

guments, perquè no reite-rin el delicte ni fugin. Alho-ra, mantenir-los en presóprovisional és un requisitimprescindible per poderexigir la seva suspensió, amés de considerar-los “re-bels” perquè se’ls acusa derebel·lió.

Alguns juristes expres-sen que serà més difícilexigir la suspensió de Puig-demont i Comín perquèsón a l’exili. Altres, però,precisen que l’ordre de cri-da i cerca internacional ésper a la seva posada en pre-só i, per tant, també els hipot aplicar. Una dificultatafegida, com indicava ahirl’advocat Gonzalo Boye, ésque als seus defensats, Co-mín i Serret, no se’ls ha no-tificat el processament iper tant, no és ferm.

Finalment, caldrà veu-re com encaren els grupsparlamentaris l’aplicaciód’aquesta suspensió dedrets a diputats que enca-ra no tenen un condemnaferma i que es vol executarper primer cop en unacambra sobirana. ■

“Caldrà defensar lasobirania delParlament, que esregeix per les sevespròpies normes”Sergi SabriàPRESIDENT DEL GRUP PARLAMENTARID’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les reaccions

“Estic segur que nos’extradirà cap políticcatalà i ens permetràafegir un motiu mésde denúncia”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“És el pla definitiu dela indecència jurídica.Denunciarem lasituació sobretot almón, perquè és almón on es guanyaràaquesta batalla”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els ciutadans,sosté el Suprem,també poden seracusats de sedició

La futura nova fiscal gene-ral de l’Estat, María JoséSegarra, es va sotmetreahir a l’examen obligat delCongrés abans de la sevadesignació i va rebutjarque es parli de presos polí-tics a Espanya per referir-se als líders independen-tistes empresonats a Es-tremera, Soto del Real i Al-calá-Meco. “No es pot par-lar de presos polítics, per-què ningú està perseguitper les seves idees, sinóper haver vulnerat la llei”,va reivindicar Segarra. Lanova fiscal progressista, adiferència del seu prede-cessor conservador JuliánSánchez Melgar, exigeixque s’arribi fins al final enla investigació de la violèn-cia policial de l’1-O per “re-visar” si les càrregues vanser proporcionades o no.

En la seva presentació,Segarra ja va disgustarLourdes Ciuró (PDeCAT) iCarolina Telechea (ERC)parlant de “desafiament”independentista. Davantel prec del PDeCAT id’ERC a dir si farà com

Sánchez Melgar i obstacu-litzarà la investigació de laviolència policial l’1-O, Se-garra es va comprometre aanalitzar “tots i cadascundels innombrables proce-diments” per verificar “siva existir un ús de la forçaproporcionat o despropor-cionat” a Catalunya el diadel referèndum. Segarra,això sí, no va voler dir si re-tirarà l’acusació de rebel-lió firmada pel predeces-sor de Sánchez Melgar, eldifunt José Manuel Maza.

A més d’enviar el seu su-port als fiscals catalans,Segarra va prometre queella es guiarà “des de la im-parcialitat” i que no accep-tarà ordres del govern. “Alfiscal general no se li po-den donar ordres de cap ti-pus”, va afirmar. ■

La nova fiscalno admet quees parli depresos polítics

David PortabellaMADRID

a Segarra vol que s’investigui fins alfinal la violència policial de l’1-O a Esnega a avançar si retirarà la rebel·lió

“No es pot parlar depresos polítics, ningúestà perseguit per lesseves idees, sinó perhaver vulnerat la llei”María José SegarraFISCAL GENERAL DE L’ESTAT

María José Segarra es va sotmetre ahir a l’examen delCongrés com a nova fiscal general de l’Estat ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 20188 | Nacional |

L’Associació de Municipisper la Independència(AMI) demanarà una re-unió al president del go-vern espanyol, Pedro Sán-chez, per exposar-li la “re-gressió que viu Catalu-nya”. Així es va decidirahir durant la trobada de

la directiva i l’executivade l’entitat a Manlleu. “Nohem vist cap canvi de ta-rannà amb el nou go-vern”, va justificar el pre-sident de l’AMI, Josep Ma-ria Cervera, que va dir quehauria estat “un grangest” i hauria ajudat a“destensar la situació”que Sánchez hagués de-manat “l’alliberament

dels presos polítics”. Peraixò, la reunió també pre-tén fer veure al presidentespanyol “com es trepit-gen els drets fonamentalsdels polítics i de la ciuta-dania”. Encara no està de-cidit, però, si a la trobadahi haurà una representa-ció de l’ens o el màximd’alcaldes possibles.

D’una altra banda, te-

nint en compte la reunióprevista el 9 de juliol entreSánchez i el president dela Generalitat, Quim Tor-ra, l’AMI va exigir ahir aaquest que “no faci cap re-núncia” i que “respectil’esperit de l’1 d’octubre”.

Precisament sobre l’1-O, Cervera va anunciar ladecisió de l’associació debatlles de “donar un caireinstitucional” a aquestadata davant les dificultatsde convertir la jornada en“festa local”. “Com a ajun-taments hem de reconèi-xer el que van fer els veïnsi solidaritzar-nos-hi”, vaexplicar. ■

L’AMI demanarà unareunió a Pedro SánchezRedaccióMANLLEU

La directiva i l’executiva de l’AMI, reunides ahir al Museu delTer de Manlleu ■ ACN

El govern de la Generalitatdonarà una màxima con-sideració política a la reu-nió del pròxim dia 9 entreQuim Torra i el presidentespanyol, Pedro Sánchez,la primera entre els mà-xims responsables políticsde Catalunya i Espanyadesprés de l’1 d’octubre i ladeclaració d’independèn-cia del 27 d’octubre. Elpresident Torra va deixarclar ahir des de Washing-ton que aquesta no seràuna trobada més entre elrepresentant d’un governautonòmic i el de l’Estat.No serà una reunió de peixal cove i el primer propòsitserà el de plantejar a Sán-chez la convocatòria d’unreferèndum pactat comuna “solució molt accepta-ble”, segons va deixar clarQuim Torra.

El president català acu-dirà a la cita de La Moncloaamb la cartera dels temesnetament polítics i queda-ran per més endavant, enreunions bilaterals entreministres i consellers,qüestions sectorials compoden ser les infraestruc-tures. Torra ho va deixarmolt clar: “Parlarem sobreel dret a l’autodetermina-ció. És que aquest és el te-ma. Si no volem afrontar eltema no tenen gaire sentitaquestes reunions.”

Des de la part espanyo-la, les intencions són mésambigües i ahir el presi-dent Pedro Sánchez vatornar a trepitjar aquestsviaranys quan en una res-posta parlamentària el di-putat Gabriel Rufián vadir que acudia a la cita del9 de juliol amb voluntat dedur-hi a terme un “diàlegsincer i obert”. Segons elpresident espanyol,aquesta voluntat es basaen el fet que el nou execu-tiu espanyol no farà de laconfrontació territorial

una estratègia electoralper aconseguir vots. Sán-chez va traspassar a “lafalta de criteri de l’ante-rior govern del Partit Po-

pular” la “fractura socialque existeix a Catalunya” iva mostrar el seu desig que“tant de bo a partir del prò-xim 9 de juliol puguem em-

prendre un camí que es-tronqui les ferides”.

Per la seva part, Torraes va mostrar expectantdavant l’actitud poc con-

creta dels portaveus so-cialistes. “Veurem ambquin partit socialista enstrobem”, va dir Torra, queva concretar que seria“una fantàstica notícia”que tornés a aparèixer “elPSOE de l’any 1974, quandefensava el dret a l’auto-determinació”. Tot i això,el president de la Genera-litat va fer un planteja-ment que va voler anarmés enllà de la trobadaamb Sánchez i va subrat-llar que el seu govern tre-ballarà aquesta legislaturaper “implementar la Re-pública catalana”. Va sermolt clar en dir que cal im-plementar el mandat sor-git de l’1 d’octubre peròtambé va reconèixer quela celebració d’un referèn-dum pactat amb l’Estat se-ria “una solució molt ac-ceptable” al conflicte. Enaquest sentit, va afirmarque es donaria per satisfetamb “una solució que esbasés a fer les coses com alQuebec o Escòcia”; és adir, una consulta negocia-da amb el respectiu estatcentral.

Del desenvolupamentde la reunió entre els dosmàxims mandataris espa-nyol i català dependrà elclima general de la relacióentre els dos governs i elsèxits de les reunions que,amb posterioritat, han dedur a terme els diversosconsellers de cada àreaamb els ministres del ramper abordar qüestionspendents.

Les conselleries estanesperant a passar el 9 dejuliol per concretar la peti-ció de reunions i tancardates i agendes. La volun-tat del govern català és defer bona l’expressió de Pe-dro Sánchez d’establiruna relació “bilateral”amb el govern de Catalu-nya. ■

a El president de la Generalitat adverteix des de Washington que està decidit a implementar laRepública catalana a El president del govern espanyol es mostra disposat al “diàleg obert i sincer”

Torra proposarà a Sánchezfer un referèndum pactat

RedaccióWASHINGTON

“Tant de bo a partirdel 9 de juliol puguememprendre un camíque estronqui lesferides”Pedro SánchezPRESIDENT DEL GOVERN D’ESPANYA

“Cal veure amb quinPSOE ens trobem i si éscom el del 1974, quandefensava el dret al’autodeterminació”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Parlarem del dreta l’autodeterminació,perquè aquest és eltema, i si no volemafrontar-lo no tenengaire sentit aquest tipusde reunions”

El president Torra en la inauguració de l’American Catalonian Council a Washington ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 201810 | Nacional |

Aprovar una nova dreceraque dugui a l’objectiu d’im-plementar la República.Això és el que pretén la no-va ponència política queERC portarà a debat i vota-ció en la conferència na-cional que celebrarà dis-sabte i diumenge a l’Hospi-talet enmig d’una gran ex-pectació, com ho proval’allau d’inscripcions, mésde 1.200 militants i simpa-titzants del partit. La ci-mera ha de posar sobre pa-per i ratificar el gir estratè-gic que els dirigents ja hananat assenyalant des de lafallida declaració del 27d’octubre i l’aplicació del155, consistent en resuma mirar d’eixamplar la ba-se amb un front antire-pressió ampli i polítiquessocials del govern abansd’afrontar cap nou intent,al qual no posen terminis.

El partit, de fet, ja hi ar-ribarà amb bona part delsdeures fets. Després quel’esborrany de la ponència,

fet públic a principi demaig, provoqués cert re-bombori mediàtic per ha-ver assumit que no n’hi haprou amb el 50% per asso-lir la independència i ques’havia tornat al “camp ba-se”, a més de parlar de“procés multilateral” i re-duir a “una petita part” elsactes unilaterals, les basess’han mobilitzat i han pre-sentat una munió d’esme-nes per retocar o matisarel text, si bé cap per can-viar-lo sencer. En concret,fins a 1.451, un fet que laportaveu, Marta Vilalta,destaca a El Punt Avui per-què “evidencien que hi haganes de participar i de seraliats per traçar la nova es-tratègia”. Estudiades unaper una per la comissió re-dactora interna, formadaper unes 25 persones,unes 1.100 de les esmenesvan ser ja transaccionadeso incorporades directa-ment, mentre que les 350restants han estat debatu-des i en molts casos ja re-soltes en les assembleesterritorials que es van fer

la primera quinzena de ju-ny, amb la qual cosa po-ques arribaran vives al seudebat i votació aquest capde setmana. “S’ha estat ge-nerós per incorporar totesles veus de l’organització”,remarca Vilalta.

A grans trets, arran delprocés intern, la ponèncias’ha retocat en dos puntsimportants. D’una banda,s’ha posat més èmfasi a do-nar valor a l’1-O com a mo-ment fundacional, quecanvia l’escenari i suposaun abans i un després alpaís. De l’altra, s’ha aclaritque l’estratègia d’ERC, se-gons la portaveu, no impli-ca “sota cap concepte re-nunciar a cap via democrà-tica i pacífica” per arribar ala República, un fet quequedarà expressament de-finit. Això sí, es continuaadmetent que hi interve-nen una multiplicitat d’ac-tors, i que en un escenaride repressió no hi ha prouforça per implementar-la,per la qual cosa cal assolirno tan sols la majoria, sinó“l’hegemonia” social.“Vam intentar fer el cim,no vam poder i toca reor-ganitzar-nos, però conti-nuem a la muntanya”,puntualitza Vilalta, totresseguint el símil queapareix en la presentació.

La ponència, així, posa-rà l’accent en el fet que calser “més forts” per estar apunt quan es pugui obriruna nova oportunitat, sen-se posar percentatges niterminis, a partir de teixiraliances amb tots els ac-tors de l’1-O i el 3-O, ambels quals es vol assolir com-plicitats en la defensa de lademocràcia i les llibertats,per convèncer-los que laRepública és l’única garan-tia per assolir-los. “Tenimmolt per créixer; és la ma-nera de fer-ho possible”,creu Vilalta, que destacauna altra idea transversalen tot el text: la prioritat ésla via negociada, i això im-plica forçar els poders del’Estat a entrar-hi, enfor-tint el suport social i política Catalunya, i alhora bus-cant més complicitats so-bre el dret a l’autodetermi-nació a la resta de l’Estat i al’exterior. En aquest sen-tit, les esmenes deixenmés clar que l’objectiu éstreballar per exerciraquest dret, que es propo-sa que es reguli en el marcde la UE, i que es recordaque també està reconeguten la Constitució, que vaassumir el Pacte Interna-cional pels Drets Civils iPolítics, on figura en el pri-mer punt. ■

Òscar PalauBARCELONA

ERC busca una altra dreceraper arribar a la Repúblicaa Dissabte enceta la conferència nacional que ha d’aprovar el seu gir estratègic, amb més de 1.200inscrits a Arran de les esmenes, la ponència final donarà més valor a l’1-O i no renunciarà a cap via

ERC va celebrar el 2013 l’última conferència nacional, tancada llavors pel president Oriol Junqueras, que ara manté el lideratge des de la presó ■ A.S. / ARXIU

“El que ha fet que nopuguem materialitzarla República és larepressió de l’Estat, iaquí és on ens call’hegemonia social”

“Cal forçar l’Estat anegociar, però ERC norenuncia sota capconcepte a cap viademocràtica i pacífica”Marta VilaltaPORTAVEU D’ERC

“Cal teixir aliancesamb els actors de l’1-Oi el 3-O; allà vam sermolt forts, així quetenim capacitat desumar més gent”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El document advoca per estarmés preparats per quan arri-bin noves oportunitats d’im-plementar la República, tascaen què cal treballar però a laqual s’evita posar terminis.“Hem après dels últims me-sos que hi ha molts factorsque no depenen de nosaltres,però no hi ha cap voluntatd’eternització del procés, enqualsevol moment es potobrir una altra oportunitat”,defensa Vilalta, que tambérespon a les crítiques delsque els acusen de tornar al’autonomisme: “Ni la ponèn-cia ho diu ni és la voluntat

d’ERC tornar a etapes passa-des.” En aquest sentit, defen-sa que les polítiques socials isectorials que el text indicaque ha de desplegar el govern“volen desbordar el marc au-tonòmic, i evidencien que esnecessiten les eines d’un es-tat per donar-hi resposta”. Amés, segons Vilata, treballarper la cohesió social també ésclau per fer República, tascaen què confia i també enl’obertura d’un procés partici-patiu en la societat, el que finsara es coneixia com a procésconstituent. Això sí, han que-dat desterrats termes molt

usuals els últims anys, comara estructures d’estat o lleisde desconnexió. “Que no esparli de coses no vol dir quequedi tot descartat, això és labrúixola que marca el rumb,una ponència estratègica queno baixa a veure quina llei fafalta en un moment determi-nat”, defensa Vilalta, que ad-verteix també: “Si fem el ma-teix que vam fer, arribarem almateix resultat.” La ponènciatambé aposta per donar mol-ta participació a la dona en elprocés vers la República, i fo-mentar polítiques transver-sals d’igualtat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Neguen que sigui un retorn a l’autonomisme

EL PUNT AVUIDIJOUS, 28 DE JUNY DEL 201812 | Nacional |

1431

34-1

1910

49Q

La consellera de la Presi-dència, Elsa Artadi, com-parteix la diagnosi que vafer l’exconsellera d’Ense-nyament, Clara Ponsatí,sobre els errors de l’estra-tègia independentista quevan portar al carreró sen-se sortida i demana a par-tits i entitats sobiranistesrepensar el camí.

Ho feia en la primeracompareixença parla-mentària a la comissiód’Afers Institucionals, onva admetre el que ja saptothom: “És cert que la fei-na no està acabada, tot noes va fer bé.” Artadi assu-meix la responsabilitat del

govern per no haver asso-lit la independència tot idefensar que no n’és l’únicresponsable i afirmar queavui s’està més a prop del’objectiu que no s’estavaabans. Artadi demana almoviment independentis-ta que no abandoni la uni-tat i que acordi l’estratègiafutura.

És la resposta que dona-va la consellera de la Presi-dència a la intervenció deldiputat de la CUP, CarlesRiera, que li retreia nova-ment un pla de govern au-tonomista. En certa ma-nera, també responia alsrepresentants del PSC,Ferran Pedret, i de Catalu-nya en Comú, Xavier Do-mènech, que van acusar el

govern de “desorientacióestratègica” i de no aclarir“de què va” la legislatura.

Els representants deCiutadans i el PP van ata-car junts i amb cops bai-xos. Per desprestigiar Ar-tadi i Aragonès com anoms forts del nou governtant Carlos Carrizosa comXavier García Albiol vanrecordar que el secretarid’estat encarregat d’inter-venir la Generalitat, Ber-múdez de Castro, haviaaplaudit Artadi i Aragonèsper haver col·laborat tant itan bé amb el 155. Artadies va defensar argumen-tant que mai va parlaramb ell ni el va conèixermentre va ser directorageneral sota el 155. No-

més després de ser escolli-da diputada el 21-D, s’hi vareunir, va admetre.

En resposta als retretsde Pedret i Domènech deno assistir a comissions bi-laterals amb l’Estat o a or-ganismes com el Consellde Política Fiscal, Artadiva preguntar-los quin sen-tit té quan la majoria estàen mans del govern espa-nyol i Pedro Sánchez ja hadit que el finançament noes resoldrà aquest man-dat: “És una patata calen-ta que ningú vol resoldre al’Estat.”

Artadi va prioritzar, en-tre d’altres, el Consell deGoverns Locals perquèdictamini sobre lleis futu-res com ara la del finança-ment dels ajuntaments i elmodel d’inversió per alsfons europeus i fons locals.També un pacte nacionalcontra la violència mas-clista per millorar la coor-dinació i el finançament, amés d’un pla per introduirla perspectiva de gènereen la formació en l’admi-nistració pública. A mésdel comissionat per l’auto-govern, que ha d’inventa-riar els efectes del 155 ■

a Demana repensar el camí cap a la independència i comparteix la diagnosi de Ponsatí a Prioritza unpla inversor als municipis, un de xoc contra la violència masclista i fer inventari dels danys del 155

Artadi admet errors i instaa refer l’estratègia unitària

Xavier MiróBARCELONA

Elsa Artadi, durant la seva compareixença ahir a la comissiód’Afers Institucionals del Parlament ■ ACN