Normativa

de funcionament

Anàlisi comparativa

dels tres casos

Resposta a tres preguntes d’un dels casos

Com a proposta de funcionament grupal, els primers objectius que ens hem marcat en el marc de la PAC 1 són els següents:

1. Consensuar amb l’equip el nom del grup.2. Crear una planificació grupal.3. Elaborar els acords d’intencions per al funcionament grupal.

Pautes a considerar:

1. Nom del grup i projecte

CAN COLAPI 12. Elaboració d’una revista digital escolar.

2. Taula de Planificació grupal — Temps o període dedicat com a grup a cadascuna de les activitats enunciades en les diferents PACs a treballar en equip:

Inicialment hem optat per la creació d’un calendari amb GoogleCalendar que contingui tant la matèria ABACV com les altres dues matèries que estem cursant aquest semestre: Desenvolupament organitzacional de l’e-learning i Gestió i sistemes de suport a l’estudiant.

Per altra banda, també hem elaborat un diagrama de Gantt que ens ha de permetre anar planificant les diferents activitats a realitzar i a més, fer-ne una relectura en funció de les diferents situacions i inconvenients que ens puguin anar sorgint al llarg de les PAC i del semestre.

— Calendari dedicat a la lectura de cadascun dels materials, treball o anàlisi.

El timming queda definit, tal i com s’ha assenyalant en el punt anterior en el calendari i en el diagrama de Gantt.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

1

— Descripció de les activitats i distribució individual, quan s’escaigui.

Sempre que es pugui, s’intentaran fer les tasques de forma cooperativa, en-tre els tres components del grup. Espontàniament, cada un iniciarà un tema, afegint-nos els altres a cada feina. Determinem el rol de revisor de tasques sense iniciar: un dels membres del grup s’encarregarà de comprovar que cap tasca queda sense fer i farà una proposta de responsable inicial de la tasca. Aquest rol el durà a terme en Toni Aguilar.

— Període de reflexió i treball individual tot comunicant i/o consensuant amb els di ferents membres del grup la feina que s’està realitzant.

De forma personal assenyalarem al calendari els períodes de feina intensos en l’àmbit professional (trimestrals, avaluacions...). Aquesta feina la realitza-ran en Lluís Ballarín i en Toni Aguilar. Tot i això cada membre del grup farà constar en el calendari les seves circunstàncies professionals i personals que puguin afectar les tasques a realitzar i al desenvolupament dels projectes.

— Elaboració de propostes i idees en el marc de la reflexió en equip: intercanvi d’informació, resolució de problemes i dubtes, objectius a assolir, etc.

1. Intercanvi d’informació:

Correu electrònic Xat UOC GoogleDocs GoogleCalendar Tauler grup UOC DropBox

2. Resolució de problemes i dubtes:

Els possibles problemes o dubtes que puguin sorgir s’hauran d’intentar resol-dre el més ràpid possible per no generar incertesa. És per això que un dels acords és la necessitat de connexió quasi diària per mirar d’estar actualit-zat.En funció del dubte o problema haurem de decidir si és millor gestionar-lo sincrònica o asincrònicament.Per experiència, sabem que els tres membres de l’equip acostumem a treballar a les nits (entre les 10 i les 12); sempre que sigui necessari, es poden plante-jar reunions virtuals al xat de la UOC —i així poder deixar-ho enregistrat— per solucionar qüestions puntuals.

Assincrònicament, l’eina de la wiki ens sembla l’espai més adequat (al que convidarem el consultor de la matèria, perquè en pugui fer un seguiment). Preferim aquesta eina respecte l’espai de discussió de la UOC, perquè des de la wiki hi ha un control total, no només de les discusions, sinó també dels materials usats. Avisarem d’aquesta decisió al consultor de l’assignatura.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

2

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

3

— Presa de decisions de manera asíncrona.

Sempre que es pugui, s’intentarà prendre les decisions de forma síncrona utilitzant eines com el xat de la UOC. Es guardaràn les converses on es prenguin acords importants (crearem una carpeta al Dropbox per aquesta finalitat). També treba-llarem —aquest document ha estat creat així—, sicrònicament i col·laborativament en un googledocs fent servir l’eina xat que incorpora.

L’eina discusió de la Wiki també ens sembla un espai interessant d’intercanvi d’opinions. També prenem l’acord d’activar l’enviament de correus electrònics a les bústies personals quan hi hagi missatges nous al wiki.

Tots els membres del grup tenim dispositius mòbils amb connexió a internet, així que si hi ha algú que no es connecta per treballar sincrònicament i faria falta, sempre tenim l’opció de fer-li arribar un correu electrònic.

Acordem però que inicialment ens connectarem a les plataformes de la matèria com a mínim una vegada cada dos dies (no cal però fer aportacions sempre que ens connectem).

Establim que el cap de setmana cal un descans per poder treballar amb més intensitat la resta de la setmana.

— Elaboració del treball final.

Elaborarem el treball final en un entorn de col·laboració de googledocs, seguint les pautes de la matèria i de manera sincrònica sempre que ens sigui possible (com a mínim en parella). Si això no és possible ho farem asíncronament però sempre de manera col·laborativa.

— Lliurament de l’activitat.

Intentarem tenir finalitzada les PAC un dia abans del seu lliurament per poder assegurar que no hi ha problemes d’última hora, i un cop fetes les comprovacions pertinents, es farà el lliurament.

— Altres aspecte de funcionament i cohesió de grup.

Un dels aspectes inicials a treballar és donar una imatge nova a la wiki —motiu pel qual consultarem la possibilitat de realitzar-ne una d’externa a la original, vinculada a aquesta a través de la seva pàgina inicial— i uns colors corporatius de la wiki. Aquests aspectes ajudaran a identificar amb més facilitat el projecte —la majoria ens trobem immersos en altres wikis— i a fer l’entorn més agradable i motivador.

Per realitzar aquesta tasca comptem amb un dels membres del grup, l’Ismael Cabezudo, que per la seva formació en el món artístic, es presenta voluntari a realitzar-ne el logo. A més, l’aportació d’altres membres en qüestions tècniques (modificació de l’aparença de l’entorn wiki en base als colors del logo) també ajudarà a donar uniformitat.

També trobem molt escaient la possibilitat de connectar-se regularment (cada 2 dies com a màxim) per els documents compartits amb el grup a més de la wiki, per donar una ullada a l’estat de les activitats i mantenir-nos connectats al projecte. El fet que cadascú monitoritzi els canvis a la wiki mitjançant l’enviament de correus electrònics automàtics facilitarà molt la tasca de seguiment.

— Format de la planificació i seguiment de la matèria.

A l’hora de planificar-nos, i com ja s’ha anat citant, utilitzarem diferents eines (Wiki, GoogleDocs, xat) on s’ofereixen una sèrie de canals que permeten uns mecanismes, a priori, suficients. El fet d’estar treballant amb altres projectes de forma similar ens facilita bastant la tasca.

A més, l’existència d’un diagrama de Gantt compartit mitjançant el GoogleDocs pot ajudar molt a presentar la globalitat del projecte d’una forma visual, facilitant la tasca de conèixer en cada moment l’estat de les tasques.

S’havia comentat la possibilitat de crear un Hashtag per comunicar-nos via Twit-ter, però s’ha desestimat davant el risc d’un excés de vies de comunicació, que podrien dispersar-nos i dificultar la tasca comunicativa entre els diferents mem-bres del grup.

3. Acords inicials 3.1. Estratègies d’organització del grup:

— Freqüència de connexió a l’espai de grup per estar al dia de les noves comunicacions i aportacions.

Com ja s’ha comentats anteriorment, en condicions normals, establim una fre-qüència de connexió diària (o màxim cada dos dies), sense necessitat de realitzar aportacions cada vegada que ens connectem, només caldrà fer-ho quan sigui oportú. Diferenciem la setmana laboral del cap de setmana. En principi, exceptuant pics de feina, els caps de setmana no seràn de connexió obligada.

— Definició de rols, rotació dels mateixos si escau, i establiment de les tas-ques dur a terme per part de cada un d’ells.

En principi preferim intentar no tenir uns rols establerts per les feines per poten-ciar al màxim el treball en col·laboració. Tot i això està clar que per la nostra formació inicial i les nostres característiques cadascú de nosaltres tendirà a rea-litzar tasques que més s’apropin a les seves virtuts.

En feines puntuals, i a mida que vagin apareixent, podem determinar tasques a realitzar pels membres del grup, sempre intentant que aquestes quedin repartides de manera equitativa.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

4

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

5

— Llengua de treball i programari comú per a la realització de les tas-ques.

La llengua de treball entre els membres del grup serà el català. En el cas que el programari no ofereixi aquesta possiblitat, optarem per altres llengües (a ser possible el castellà i en última instància l’anglès).

— Establir la funció dels canals de comunicació.

*Espai de debat: Una de les eines que, per experiència, facilita la tasca d’intercanviar informació i oferir un punt de trobada on debatre és l’espai de discussió de la wiki de grup. Optem per utilitzar aquesta via de comunicació assincrònica (que garanteix més possibilitats de ser reposats i reflexius), tot i que sabem que cal utilitzar també l’espai dels acords grupals de l’aula.

Som conscients que el funcionament de la matèria demana que fem ús de l’espai d’acords grupals de l’assignatura, però considerem que l’ús de la wiki garanteix un funcionament més real, de cara a utilitzar-lo en futurs projectes, fora de l’assignatura.

*Wiki de grup:Després de comentar-ho al consultor de la matèria, hem preferit enllaçar la wiki de l’aula a una wiki externa, que donarà més possibilitats a l’hora de ser modi-ficada, a més de poder utilitzar els mateixos usuaris d’entrada que amb altres wikis que, a títol personal, utilitzem els membres del grup.

*Àrea de fitxers:a. Organització de la informació en carpetes temàtiques:Sempre que sigui possible, utilitzarem GoogleDocs per compartir la informació (o DropBox si es tracta d’altres tipus de documents). Treballarem sobre el document en qüestió i, un cop definitiu i revisat per tots els membres, el penjarem a la wiki de grup, o s’enviarà al consultor, segons s’indiqui.

b. Notificació de la tramesa d’un nou fitxer a la resta de companys:Utilitzant el correu electrònic que es genera automàticament en convidar als al-tres membres del grup a participar d’un document o fitxer (depenent si treballem amb GoogleDocs o DropBox). En aquest darrer cas, disposarem d’una carpeta compartida entre els usuaris.

c. Pautes per donar noms als fitxers i documents treballats:Cal vigilar amb els noms dels documents, evitant punts (.) per esquivar problemes amb les extensions. En cas de treballar amb diferents versions, s’afegirà al final del document el text _versió_1 i successives, fins arribar a _versió_definitiva.

— Utilització justificada de l’espai de correu personal:

S’utilitzarà el correu personal per avisar quan cal una connexió a l’entorn (si no s’ha consultat diàriament, per interessar-nos per la no connexió d’algun com-pany o bé cal arribar a algun acord immediat). També quan calgui amonestar per alguna raó o per avisar de la troballa d’informacions rellevants i que volem compartir.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

6

— Utilització de l’espai de conversa de la UOC:

El xat de la UOC en converses privades ens sembla una bona eina, es poden gravar les converses i així el consultor de la matèria pot comprovar les nostres connexions. Mentre treballem amb el GoogleDocs, es pot utilitzar l’espai de xat del mateix per consultar i compartir opinions, tot i que no hi ha la possibilitat d’enregistrar la conversa, a l’historial d’actualitzacions es pot veure que el docu-ment s’ha actualitzat, al mateix moment, per més d’una persona.

— Sistema de comunicació clara i lliure amb garanties:

Tal com s’ha comentat anteriorment i s’ha realitzat aquest mateix document, l’eina de GoogleDocs i els esborranys previs garanteixen una bona comunicació. Aquesta comunicació i confiança és fonamental pel bon funcionament del grup, cal que es potenciï i es cuidi, fent ús de les habilitats socials.

— Sistema de revisió final de treballs i activitats i lliurament de les ma-teixes:

Tenint en compte la proposta de treball col·laborativa, a la majoria d’activitats proposades es farà la revisió final es farà en dues fases:

1. A través de l’enviament del document als membres del grup per fer-ne una darrera lectura, revisant-ne els continguts i cohesionant les diferents aportacions realitzades.

2. Realitzant una maquetació definitiva en format PDF.

3. Enviant el document definitiu a la resta de companys per donar el vist-i-plau abans de lliurar-lo al consultor de la matèria.

— Marge de dies per donar resposta a una qüestió o aportar opinions fixat:

El marge de connexió establert inicialment és d’un o dos dies; per tant, els mem-bres del grup han d’intentar respondre en aquest marge de temps. Tot i això, si hi ha previsió de puntes de feines externes a l’assignatura caldria avisar a la resta del grup o fer-ho constar al calendari per avançat.

— Sistema per aconseguir que la totalitat dels membres tinguin present, en tot moment, la totalitat del projecte:

Per aconseguir una major vinculació de tots els membres del grup en tot el projecte, es procurarà, inicialment, de realitzar totes les activitats de forma col·laborativa, participant tothom de totes les activitats.

Bo i això, si hi ha cap repartiment de feina, sempre haurà de ser revisat pels companys de grup, compartir els documents amb GoogleDocs el seguiment i re-visió de les tasques dels companys serà senzill.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

7

Fóra bo subdividir les activitats a realitzar quan aquestes s’hagin repartit, per poder-les exposar d’aquesta forma al diagrama de Gantt. Aquesta actuació ajudarà a tenir un control de la realització de les tasques, i més tenint en comp-te que l’esmentat diagrama permet visualitzar el percentatge de realització de cadascuna de les feines.

— Marge de temps per arribar a consens o acords sincrònicament:

Per agilitzar la realització del treball caldrà fixar un termini màxim entre dos o tres dies. Quan es plantegi la necessitat d’arribar a un acord, cada membre dirà la seva i acordarem una decisió final. Si observem que en aquest termini algun dels membres no ha realitzat cap aportació al debat, s’enviarà un correu electrò-nic per sol·licitar-ne la participació. El mecanisme més pràctic podria ser l’espai de discussió de la wiki.

— Condicions que fan possible una revisió dels Acords Inicials:

S’intentaran seguir aquests acords inicials, amb possibilitat d’adaptar-los si es dóna alguna de les situacions següents:

1. Quan un dels membres caigui malalt i això pugui produïr un endarreriment en la realització pactada del projecte.

2. Si, durant el semestre, ens adonem que en més d’una ocasió es produeix un punt crític que impedeixi un funcionament òptim de les tasques a realitzar pel grup de treball.

3. Si observem que qualsevol de les eines web 2.0 triades no s’adapten a les expectatives inicials, o bé en trobem d’altres que ofereixen una sèrie de possibi-litats inexistents fins llavors, i que faciliten la realització de les tasques.

— Alternatives a la comunicació en cas de fallida dels canals habituals:

Donat que tots els membres disposen d’informació de tots els altres components (diferents comptes de correu electrònic, número de telèfon...), establirem diferents alternatives de comunicació si els canals habituals no funcionen:

1. Enviar un correu electrònic a la bústia personal de la UOC i/o a la per-sonal.

2. En cas de no rebre resposta o bé si falla la xarxa d’internet, realitzar una trucada telefònica (sempre en cas de màxima urgència i com a darrera opció).

Anàlisi comparativa dels tres

casos

El document següent presenta l’anàlisi comparativa dels tres casos d’estudi: les discussions virtuals (cas 1), les activitats basades en la col·laboració virtual entre els participants (cas 2) i les comunitats virtuals d’aprenentatge (cas 3). Aquesta anàlisi es fa a partir de les qüestions plantejades en el debat virtual realitzat en el marc de l’assignatura. Metodològicament parlant, ens hem plantejat la tasca a partir de les quatre línies marcades pel debat virtual: aprenentatge individual i col·lectiu, elements metodològics, avaluació i eines tecnològiques. Hem cregut oportú confeccionar una taula resum (que ha quedat elaborada en un GoogleDocs) amb aquells elements que són comuns a tots els casos, per una banda, i aquells que són particulars, per l’altra.

Aspecte 1: Aprenentatge virtual i col·lectiu

En tots tres casos, la primera acció per iniciar el treball col·laboratiu ha estat la presentació dels membres del grup, aspecte fonamental en els entorns virtuals. Partim d’equips de treball virtual, cosa que vol dir que no hi ha contactes cara a cara entre els participants (o, en el cas 3, amb una part virtual important), de manera que la presentació inicial de cadascun dels membres del grup de treball és interessant per conèixer les característiques personals de cada alumne/treba-llador (àmbit de treball, experiència, aficions...). Una vegada presentats, s’enceta una activitat amb tots els participants que contribueix a conèixer més exhaustiva-ment cada membre per donar peu a l’inici de la tasca com a tal.

Arribats a aquest punt, els membres prenen consciència de l’objectiu comú que cal treballar, cosa que facilita la cohesió del mateix grup, que treballa per a una finalitat comuna. Cooperar permet la cohesió grupal i el suport social, alhora que fomenta l’autoestima.

El pròxim pas consisteix a definir uns acords de grup de forma consensuada. És important tenir clares les diferents tasques que cal dur a terme, establir uns rols d’actuació sobre la base de les capacitats i les habilitats de cada membre i elaborar un calendari de treball que ajudi a organitzar el treball adequadament. Cal, per tant, establir espais de trobada (síncrons o asíncrons) que afavoreixin l’intercanvi entre els membres per tal que sorgeixin decisions compartides, justi-ficades i argumentades. Lògicament, aquest espai de trobada generarà una co-munitat virtual d’aprenentatge amb un sentiment de pertinença que es farà cada vegada més evident a mesura que avanci el projecte. La recerca d’un nom de projecte o grup de treball i l’elaboració d’uns acords conjunts fomenten aquest sentiment d’interdependència positiva i constitueixen elements fonamentals per a l’assoliment dels objectius fixats.

Aquests objectius s’han planificat i consensuat en el marc de la matèria i dels acords grupals. En aquest mateix document també s’estableixen i es distribueixen els diferents rols de cada membre del grup. El repartiment de les responsabilitats és un dels aspectes a tenir en compte a l’hora de parlar sobre les característiques del treball col·laboratiu. Aquí hem d’assenyalar que, com en tota relació humana, l’establiment dels rols de lideratge acostuma a sorgir de manera natural, sempre que no vingui predeterminada per una jerarquia (com passa en el cas 3).

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

8

Ara, pel bé del grup i de l’avaluació tant individual com col·lectiva, és convenient que tots els membres del grup tinguin una participació equilibrada. El document d’acords grupals pren aquí el protagonisme màxim.

L’establiment d’un calendari compartit és important també per intentar plantejar una situació realista, fent evident a tots els membres del grup l’estat del projecte en tot moment. En aquest sentit, fixar el calendari (GoogleCalendar és una eina molt interessant) és importantíssim per assolir els objectius en el terminis que determini el consultor o la consultora de la matèria. En aquest cas concret, la realització de diferents tasques seqüenciades per part d’una sèrie de components que treballen de forma simultània fa imprescindible un compromís a l’hora de seguir aquests terminis.

En el treball col·laboratiu la cooperació entre els membres del grup afavoreix la cohesió del grup i fomenta l’autoestima, tant individual com col·lectiva. Aquesta metodologia de treball ens permet crear vincles socials que altres mètodes de treball no permeten. Per això és fonamental que les activitats a realitzar estiguin pensades a aquest efecte, potenciant la interconnexió entre els participants i intentant simular en la virtualitat un espai de relació humana tan pròxima com sigui possible.

En el treball compartit és necessari justificar i defensar les opinions pròpies per tal de consensuar-les amb els companys i les companyes, la qual cosa permet reflexionar sobre les opinions pròpies i alienes i converteix aquesta feina en una preavaluació de les tasques. Cal, doncs, generar espais on aquest intercanvi sigui possible.

Atès que el treball col·laboratiu es produeix entre diferents membres, facilita l’assoliment d’objectius més complexos per tal com la interacció entre els dife-rents participants suma coneixements i perspectives. D’acord amb això, que la col·laboració sigui síncrona o asíncrona no és fonamental, tot i que sovint poder treballar de manera síncrona en moments concrets (amb el suport d’un xat, per exemple) possibilita avançar més ràpidament en la progressió de les tasques.

Aspecte 2: Elements metodològics

Com a tot treball col·laboratiu, és imprescindible que s’estableixi una metodologia que garanteixi una comunicació fluida entre tots els elements del grup. En aquests casos en concret, cal tenir en compte que, majoritàriament, ens trobem amb una col·laboració virtual, establerta en un lloc -i sovint un moment- diferenciat, que necessita unes eines específiques (fils de debat, xat, fòrum…).

D’entrada, cal disposar d’un element que ofereixi un espai de debat, element clau per a la resolució dels entrebancs i dubtes que vagin sorgint al llarg dels projec-tes. En el nostre cas, la utilització del fòrum, amb els seus fils de debat, garanteix tenir resolta aquesta problemàtica.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

9

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

10

A banda, es planteja des d’un principi la necessitat d’organitzar-se de forma clara i precisa, garantint que tots els membres del grup coneguin, en tot moment, els objectius que cal assolir, quins rols i tasques exerceix cada membre i quin temps es disposa per desenvolupar cada tasca. Així doncs, és fonamental la utilització d’elements com ara l’organització de tasques i rols (organigrames, fluxogrames) i l’establiment de tècniques que fomentin l’organització temporal d’aquestes tasques (calendaris i cronogrames, per exemple).

Altres elements, ja més específics d’algun dels casos, però que ens sembla que cal remarcar perquè són un element extrapolable als altres, són: el brainstorming (pluja d’idees) o pràctiques relacionades amb el ZDP (zona de desenvolupament proper).

Ens sembla reconèixer el fòrum, amb els seus fils de debat, com l’element me-todològic més utilitzat en els treballs col·laboratius virtuals. En tots tres casos apareix com un element clau per a la resolució dels entrebancs i dubtes que van sorgint al llarg dels projectes.

Aspecte 3: Eines tecnològiques

D’entrada, tots tres casos treballen en un entorn tipus EVA (espai virtual d’aprenentatge). Voldríem, a més, agrupar les eines utilitzades en tres grans grups: eines de comunicació, eines de planificació i eines de productivitat.

Les eines de comunicació, com ja hem dit en diferents moments, són les que ajuden els components de l’equip a salvar les distàncies físiques que els separen. Entre d’altres, podem assenyalar els fòrums, els debats, el correu electrònic i el xat.

Les eines de planificació són les que ajuden el grup a decidir de forma comuna i consensuada, d’una banda, els terminis en què es duran a terme les tasques, així com els lliuraments de tasques, i, de l’altra, els acords que tenen a veure amb formes d’actuació dins el grup.

En el primer cas, parlaríem d’eines com les taules de planificació grupal d’activitats. Aquestes taules són imprescindibles per acordar i consensuar les tasques a rea-litzar, qui en serà el responsable i el temps en què es durà a terme. En el segon cas, ens referim a actuacions consensuades, com ara l’ús d’un color per a cada membre per poder deixar constància de “qui ha dit què”.

Finalment, les eines de productivitat són les que ajuden els equips en l’acompliment de les tasques de forma col·laborativa: eines de creació web i processadors de textos (documents, formularis, taules d’excel...).

Ens agradaria destacar que en cap dels tres casos es parla d’eines col·laboratives com ara el GoogleDocs o el GoogleSites. Encara que les eines amb les quals es treballa poden ser útils per col·laborar de forma asíncrona entre els diferents membres del grup, si en algun moment es vol coincidir treballant en el mateix espai de temps (per agilitzar algunes preses de decisions, per exemple), trobem a faltar alguna eina que conjugui treball asíncron amb treball síncron, com ara GoogleDocs. A més, a l’hora de crear un contingut dels documents/resultats definitius, la utilització de les carpetes és una bona solució, però no s’hauria de descartar la utilització d’altres possibilitats com les wikis o GoogleSites, que potser ajuden a mantenir una distribució més ordenada i de més fàcil accés a tota aquesta informació (a banda de disposar d’espais de discussió, com és el cas de les wikis).

Evidentment, davant de la constant evolució i aparició de noves eines a l’espai web 2.0, cal una permanent actualització a l’hora de conèixer les diferents eines existents i no tancar-se a fer servir només un únic tipus de recurs, ja que les ca-racterístiques de cada eina poden resoldre situacions diferents amb més eficiència que no d’altres. Possiblement, en el moment d’elaborar aquests casos aquestes eines que comentem no tenien la difusió que tenen actualment, i per això ens trobem aquesta limitació en l’ús en tots els casos.

Aspecte 4: Avaluació

En tots els casos analitzats observem com en l’avaluació també incorporem aspec-tes propis del treball col·laboratiu. De fet, podríem caure en l’error, com es fa so-vint, d’oblidar aquests aspectes de l’avaluació per fer-la sols de manera individual o sumativa. En canvi, en els tres casos estudiats es combinen, d’una manera o altra, metodologies d’avaluació conjunta, autoavaluació i coavaluació, tots ells ele-ments molt interessants que encaixen perfectament amb el treball col·laboratiu.

Examinant aquestes metodologies avaluatives, l’avaluació conjunta possibilita valo-rar conjuntament totes les activitats i les iniciatives que es donen en el procés de treball. L’autoavaluació, per la seva banda, genera una reflexió personal sobre tot el procés que ha realitzat un mateix estudiant i les fites que ha assolit. I, final-ment, en la coavaluació els companys avaluen la feina de la resta de components del grup i contribueixen a repensar el procés individual i els objectius assolits. Aquestes metodologies faciliten, a més, reflexionar metacognitivament sobre el conjunt d’objectius a assolir.

Així mateix, en els exemples analitzats veiem com s’efectua un seguiment i una avaluació continuada per part de la persona responsable de la consultoria. En aquests casos, el paper del consultor o la consultora no es limita a l’avaluació final pròpiament dita, sinó a fer un seguiment de les tasques dutes a terme amb la finalitat de fer una avaluació tant quantitativa com qualitativa. Ens sembla que aquest aspecte qualitatiu és fonamental com a element motivador dels equips i com a instrument per poder millorar els resultats avaluats.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

11

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

12

Conclusions

Al llarg d’aquest procés de comparació hem pogut comprovar el valor afegit que aporta el treball col·laboratiu respecte a la realització de projectes individualment. En volem destacar alguns avantatges que ens semblen imprescindibles, com ara el fet que fomenten un aprenentatge constructivista (en el sentit que l’aprenentatge es dóna a través de les aportacions de tots els membres). També volem asse-nyalar els valors socials que aporta el treball col·laboratiu: solidaritat, la sinceritat i la transparència, el respecte, la tolerància i la negociació, entre d’altres, són elements que difícilment es poden treballar quan ho fem des de la individualitat.

Igualment, ens sembla important remarcar el nou rol que adquireix el professor/líder i l’alumne/treballador en aquestes metodologies. L’alumnat o el treballador deixa de ser un subjecte passiu en el procés d’aprenentatge o en la producció. El professor o líder és un guia o facilitador que fomenta la col·laboració i que vetlla pel bon funcionament de l’equip, alhora que aporta recursos al grup quan aquests trobem entrebancs en el procés de realització de les tasques.

Un altre aspecte positiu que reforça el treball col·laboratiu és el referit a l’avaluació. Si bé altres sistemes de projectes individuals poden tenir un seguiment continuat dels resultats (no deixant l’avaluació com a procés merament quantitatiu al final del procés), el treball col·laboratiu ofereix unes possibilitats de coavaluació (en-tre els diferents components del grup) i autoavalació (com a individu que forma part d’un col·lectiu) difícils d’efectuar en una forma de treball individual. Aquesta consciència per part del grup i de l’individu de l’existència d’una interdependència positiva i la possibilitat de ser avaluats des de dins afavoreix l’adquisició d’aquests aprenentatges amb unes majors garanties d’èxit.

Paral·lelament, com hem indicat en apartats anteriors, l’aparició de la Web 2.0 i la constant evolució d’aquest recurs està facilitant l’aparició de noves eines tec-nològiques que fomenten aquesta construcció col·laborativa de l’aprenentatge.

D’altra banda, el que hem treballat amb aquesta comparació és una concreció en la pràctica d’allò vist, tant en el material teòric com en el posterior debat realitzat en el marc de l’assignatura. Finalment, hem d’afegir que aquesta anàlisi ens ha permès examinar les metodologies que practica la UOC en moltes de les seves matèries i de les quals som alumnes, cosa que ens ha fet reflexionar i entendre més profundament aquestes metodologies.

Resposta a tres preguntes

d’un dels casos

Les activitats basades en la col·laboració virtual entre els participants

3. Esmenteu tres aspectes destacables sobre l’organització de la informació que han ajudat a la gestió del treball grupal. Quins aspectes creieu que es podrien millorar?

Els participants del grup Doorway (XPX Studios) han realitzat una bona feina a l’hora de dur a terme les tasques següents:— Fer una bona distribució dels temes de conversa, des del Tauler del grup, tan-cant els fils de debat i iniciant-ne d’altres posteriorment. Això permet no deixar elements sense solucionar i acomplir el objectius de manera organitzada. — Organitzar adequadament els fitxers fent un repartiment per colors en l’elaboració de les tasques. Aquest és un aspecte molt important, tal com indica Pereña (1999), per tal de desenvolupar el projecte de manera asíncrona, ja que altrament es pot perdre molt de temps en la recerca dels recursos i no desen-volupant el projecte en si mateix.— Potenciar la transparència i la sinceritat. És un element que podria passar desapercebut, però, en aquest cas, ha estat fonamental per al desenvolupament del projecte. La confiança en el grup i la possibilitat d’anar reconduint els even-tuals entrebancs aporten seguretat i dinamisme al grup. Paral·lelament, és un dels elements que els alumnes han valorat positivament en la seva autoavaluació, cosa que ens mostra fins a quin punt ha estat important per a l’equip.

Entre els elements millorables, els estudiants potser podrien haver utilitzat més eines per treballar cooperativament (per exemple, Googledocs) a fi d’avançar a més velocitat. Es podria potenciar puntualment el treball sincrònic, com ara si-multaniejar documents i xats.

5. Quines raons intuïu, a partir de l’ànalisi realitzada sobre l’activitat del grup, que són les que els han portat a atorgar els següents adjectius per descriure el treball col·laboratiu que han realitzat: compartir coneixements, consens, interessant, auto-disciplina, competència, companyonia, col·laboració, nou, etc.?

El grup ha funcionat molt bé: els membres han crescut plegats i han assolit els objectius fixats de l’assignatura. Aquest creixement ha estat alhora conceptual, aptitudinal i actitudinal. Està clar que la finalitat de l’activitat s’orienta a la cohe-sió de l’equip i a aprendre a treballar col·laborativament, així com a valorar els aspectes positius d’aquesta forma de procedir (aprenentatge significatiu, learning by doing), tal com s’assenyalava en els objectius de la matèria.

6. Quines són les diferències que detecteu entre l’inici de la integració grupal i la que ha mantingut el grup a l’hora de desenvolupar la PAC 3?

En un inici, els alumnes es mostren desconfiats i expectants, unes actituds que canvien quan van trobant espais comuns i de confiança i van establint vincles des de la virtualitat. En aquest aspecte, són importants les actuacions dema-nades en la fase inicial del grup, com ara les presentacions dels estudiants, la creació de l’equip i la tria d’un nom (cosa que genera un sentiment de perti-nença al grup, al projecte, etc.). En la PAC 3, i un cop superada aquesta fase, els alumnes ja tenen experiència en la manera de treballar, han adquirit compe-tències en el treball col·laboratiu, coneixen els companys, es tenen confiança i, per tant, la feina flueix de manera molt més adequada i mesurada; no els cal donar tantes explicacions ni planificar com en la fase inicial, perquè ja en són experts i, doncs, més eficients.

ABAC

V. A

pren

entatge

basa

t en

activitats c

ol·la

borativ

es virtua

ls. 2

n se

mes

tre. C

urs 20

10-201

1

13

CAN COLAPI 12Documents col·laboratius

Acords de grup (document inicial):

https://docs.google.com/document/d/1iSuClROGkHTxuGUDVXSNvoqCjGkWID2DhoC9Jfc3sTU/edit?hl=ca#

Acords de grup (versió definitiva):

https://docs.google.com/document/d/1F_laC6Nb3AEwgn1qv_GTRhm1e0DJV1_noRqPHpi1kr4/edit?hl=ca#

Diagrama de Gantt. Planificació grupal:

https://spreadsheets.google.com/ccc?key=0AlQWtiXngvhudENWV2tNdW10Y2VYVm9EZ2h1c1ZuOGc&hl=ca#gid=1

Resposta a les preguntes:

https://docs.google.com/document/d/1GOvBHAE9AnXl_0bBrKtvMqFHKOmrpyIi374AmiDfEwg/edit?hl=ca#

Resums i respostes a les preguntes dels 3 casos:

https://docs.google.com/document/d/1TD5l-iCAVEPtOFh3vNbopGXTCj8w9951o1nW734Mzso/edit?hl=ca#

Taula comparativa dels 3 casos:

https://docs.google.com/document/d/1DKYyFHwngbXtm1wt8MVPwhKqMZzHrAH3WK9rlfv3Szw/edit?hl=ca#

Wiki Can Colapi 12:

http://cancolapi12.wikispaces.com/

Projecte d’innovació. Repositori Revista digital escolar:

https://docs.google.com/document/d/16KhByw4iyfn7Ua04KU_mFUnkmMyUivbsbKlk0VjA0Zk/edit?hl=ca#

Toni Aguilar, Lluís Ballarín i Ismael Cabezudo. 2011