Llengua, cultura i societat

PAC 6 Llengua, cultura i societat

Llengua, cultura i societat

PAC 6

s important oferir un bon model de llengua a les xarxes socials i en els mitjans de comunicaci digitals, o s'ha de donar ms importncia al missatge?

Paraules clau

xarxa social, mitj de comunicaci digital, xat, correu electrnic, llenguatge, model de llengua, codi

Abstract

Les xarxes socials i els mitjans de comunicaci digitals han estat una revoluci per al mn de les llenges, han suposat una nova manera d'escriure, al servei de la immediatesa i la velocitat de l'acte comunicatiu i han donat una importncia rellevant al contingut del missatge obviant qualsevol tipus de reglament ortogrfic o convenci de cortesia. Es tracta sovint de comunicacions interpersonals, en la majoria de casos amb un grau d'intimitat que permet saltar-se les normes creades per a la llengua escrita. Precisament aqu pot ser que hi hagi l'error, en el plantejament; el llenguatge de les xarxes socials i el correu electrnic no s igual que el llenguatge parlat i tampoc s igual que el llenguatge escrit i, per tant, pot ser que el reglament pensat per a la llengua escrita no funcioni per a aquest s del llenguatge. Perqu potser del que es tracta s d'un altre codi, d'un nou codi que necessitar les seves prpies regles. Llavors, oferir un bon model de llengua en aquest tipus de comunicacions -de ben segur en milloraria i facilitaria l's- necessitaria la creaci d'un nou model de llengua per a aquest nou codi.

Introducci

s evident que en l's que es fa de les xarxes socials i els mitjans de comunicaci digitals all que s important s el missatge que es vol transmetre, l'objectiu de l'acte comunicatiu, per aix no significa que no haguem de donar importncia a la manera com es transmet aquest missatge. Avui en dia, desprs de ms de vint anys d'Internet, encara no existeix cap reglament per a aquest totum revolutum que ens trobem en el llenguatge emprat en aquests mitjans, ja sigui en el correu electrnic -que en la majoria de casos demana respostes rpides- o en els xats de les xarxes socials -que demanen respostes rapidssimes- on trobem faltes d'ortografia habituals, abreviatures, signes, absncia de majscules i de diacrtics, paraules d'una altra llengua escrites tal com sonen en la prpia, etc., a conseqncia de la rapidesa amb la qual es respon i de la naturalesa d'aquest tipus de comunicacions on tot s'hi val i tot es deixa fer.

Aix doncs, transmetre el missatge s l'objectiu de la comunicaci per s igualment important l's d'un model de llengua que, com a mnim, sigui per a tots igual. Quin ha de ser aquest model de llengua s la gran qesti que encara avui no han abordat els experts i vigilants de la llengua i de les institucions.

Les xarxes socials sn aplicacions digitals, a Internet, on els usuaris que en formen part (normalment s'hi han de registrar i crear un compte des del qual hi accedeixen) interactuen amb els altres usuaris, ja sigui escrivint-hi comentaris -sovint personals- que els altres poden comentar, ja sigui penjant-hi fotografies o comentant les publicacions dels altres usuaris i fins i tot xatejant, ja que la majoria daquestes xarxes socials inclouen uns espais per al xat -immediat o no-.

Per altra banda, els mitjans de comunicaci digitals engloben tant la premsa digital (diaris, televisi, rdio i revistes que han passat a utilitzar tamb l'entorn digital) com els mitjans interpersonals; el popular correu electrnic. Ens fixarem en aquest segon tipus de mitj de comunicaci digital, ja que s natural pensar que la premsa digital, pel que fa a qestions de llengua, est sotmesa a la normativa (s ben normal que la premsa tingui correctors que s'ocupen de la llengua, tamb la premsa digital). Amb una petita excepci, i s que la premsa digital deixa interactuar el lector normalment mitjanant espais per a xatejar o incloure petits comentaris sobre articles; aix, es podria considerar que aquests espais funcionen -quant al llenguatge usat i les seves caracterstiques- de la mateixa manera que els xats de les xarxes socials i per aix els incloem dins aquest tipus de llenguatge.

El correu electrnic s'usa per a enviar missatges entre usuaris, normalment de caire privat, i les xarxes socials combinen els xats pblics, els xats privats i tamb zones per a l'intercanvi de missatges asncrons. Els exemples ms populars de llocs web o plataformes que ofereixen comptes de correu electrnic sn Gmail, Hotmail, Yahoo, Hispavista, etc. I com a exemples de xarxes socials ms populars tenim Twitter, Facebook, Youtube, WhatsApp, Qzone, Wechat, etc.

La Uni Internacional de Telecomunicacions de les Nacions Unides va anunciar el maig de 2014 que a finals del mateix any els usuaris d'Internet serien prop de 3.000 milions, aix representa el 40% de la poblaci mundial. Dins d'aquestes enormes xifres, quants sn usuaris de les xarxes socials i quants ho sn del correu electrnic? Doncs segons un estudi fet el 2013 per l'empresa Royal Pingdom (que es dedica a l'anlisi de l'activitat a la Xarxa) els usuaris del correu electrnic a finals de 2012 eren un 2.200 milions, i segons dades de Facebook (una de les xarxes socials ms populars), el 2014 aquesta xarxa va arribar a la quantitat de 1.200 milions d'usuaris.

Tenint en compte el potencial comunicatiu i alhora social que t Internet, la quantitat d'usuaris que en fa s i les caracterstiques del llenguatge que s'usa sobretot a les xarxes socials i en el correu electrnic s ben normal que hom es pregunti quina repercussi acabar tenint en les llenges.

Si Internet es una revolucin, ser probablemente una revolucin lingstica Crystal (2001:8).

Seran les llenges unes vctimes d'aquesta revoluci de la qual parla Crystal? O podem pensar que n'acabaran sortint beneficiades? Ens trobem, doncs, amb diferents respostes dels lletrats, acadmics i membres que vetllen per la salut de les llenges a aquestes preguntes; n'hi ha que posen el crit al cel i es preocupen perqu creuen que ser la f de la correcci en l'escriptura i n'hi ha que, com Crystal, consideren que s una oportunitat, un enriquiment: El correo electrnico ha ampliado el abanico de posibilidades estilsticas en modos interesantes y provocativos (2001:151).

Respecte a aix, A. Mart (any, pgina?) diu quelcom interessant:

Potser si ens plantegssim el tema de la perspectiva que les llenges sn eines al servei de la comunitat i dels individus, que ens permeten comunicar-nos, reflexionar i fer les coses ms diverses la situaci no s tan dramtica. s lgic que les llenges es facin ress dels canvis socials i, per tant, el que s'est produint grcies a Internet s l'aparici d'un nou registre o, potser millor, d'un nou codi de comunicaci. Per tant, potser enlloc de lamentar-nos, haurem de celebrar el naixement d'una nova manera de comunicar-nos

Sempre hi ha hagut qui davant dels canvis s'ha espantat i ha pensat que les conseqncies noms serien dolentes, com per exemple amb l'aparici dels bolgrafs, quan es va creure que farien que la calligrafia dels escolars perds bellesa a favor d'una escriptura prctica i llegible. Potser s que es va perdre aquella bella calligrafia de manera extesa, per els beneficis de la invenci del bolgraf quant a la seva funcionalitat, i no noms en l'entorn escolar, han estat ms que evidents i superen amb escreix el que s'hagi pogut perdre. I ja que parlem d'Internet, disponible per al gran pblic a partir de 1991, recordem que els primers anys d'aquest invent l'angls n'era la llengua dominant i hi havia un sector relacionat amb la llengua que es lamentava que all era el principi de la f de moltes llenges, sobretot de les minoritries, i creia que l'angls acabaria acaparant no noms l'mbit digital, sin tamb els altres. Desprs de ms de vint anys des d'aquella data estem veient que aix no ha estat aix, ans al contrari, l's de les llenges que no sn l'anglesa ha anat en augment, en la majoria de llocs amb lliure accs a la xarxa s majoritria la llengua local. Aquest s el cas del catal, que gaudeix d'una molt bona posici entre les llenges ms usades pels internautes catalans.

Val a dir tamb que l'estil informal que s'usa a les xarxes, als xats i en el correu electrnic s ms semblant a la parla que a qualsevol tipus de llenguatge escrit, ja que en el text s'hi inclouen signes, emoticones i expressions que s'esforcen a parlar de l'estat d'nim i de les sensacions dels interlocutors. Aquest llenguatge o Netspeak t unes caracterstiques determinades; vegem-les a continuaci, grosso modo:

Les faltes d'ortografia (s'ometen grafies -com per exemple la h-, es canvien b per v, ...), que sn acceptades, fins i tot en el cas d'un xat entre fillegs hi podrem veure alguna falta, per la rapidesa de l'acte comunicatiu ho excusa de tal manera que s'adjudiquen a la velocitat de l'escriptura i a l'absncia de reps.

Les abreviatures, com per exemple l's de la grafia x en el seu equivalent de per i la grafia q en el seu equivalent de que: xq (perqu). Aix s propi dels mtodes jeroglfics, aix que no es tracta de cap novetat en la histria de la llengua.

L's de majscules per a simular que es crida.

La repetici de lletres per a emfasitzar una sensaci, com ens passaria en el llenguatge parlat: aaaaaaaau!

L'absncia dels signes de puntuaci, o almenys no utilitzats de manera correcta, repetint-los sovint per a emfasitzar.

L'escriptura d'una paraula d'una altra llengua tal com sona en la prpia: gutbai! enlloc de good bye.

L'el.lipsi, sobretot en el cas de pronoms personals

L's d'icones (emoticones) que designen estats d'nim, sentiments, etc.

Davant d'aquest peculiar llenguatge, tan i tan usat avui en dia, i l'absncia d'una normativa, cada cop en ms pgines web o entorns digitals, sobretot en els escolars, universitaris, institucionals i empresarials sorgeixen guies d'estil, manuals de cortesia, guies d's, en definitiva, normatives que regulen l's de la llengua en aquests entorns pel que fa a xats i correus electrnics. s fcilment comprovable si en qualsevol buscador d'Internet hi posem les paraules s de la llengua en el correu electrnic o manual d's de la llengua a Internet, ja que ens apareixen molts resultats de manuals i guies ms aviat de carcter institucional.

Ens haurem de preguntar per qu passa aix, per qu cadascuna de les universitats i empreses i cadascun dels governs creuen que existeix la necessitat de normativitzar l's d'aquests recursos, almenys dins dels seus espais digitals. Potser sigui perqu no existeix, a dia d'avui, cap normativa o cap tipus d'acord global -ja que Internet t un abast global i, per tant, les xarxes socials i el correu electrnic tamb- que reguli o doni directrius clares pel que fa a ls de la llengua en aquests espais.

Per llavors sorgeix una altra pregunta, serviria d'alguna cosa que exists aquesta normativa? O aquestes directrius? s difcil posar regles i que es compleixin en espais comunicatius tan personals, privats, que no poden de cap manera estar sotmesos a un control de correcci d'estil ni de cortesia. Seria com si ens sotmetessin a un reglament estricte quan hem de parlar per telfon, qu podem dir, qu no i com ho hem de dir.

Els ms puristes solen mostrar-se preocupats pel futur de la llengua escrita d'aquells ms joves, dels que han nascut ja amb Internet, perqu consideren que si la major part de la seva producci escrita s d'aquestes caracterstiques, amb tant poc respecte per les regles ortogrfiques, acabaran escrivint aix sempre, sense distincions. Aquest temor s infundat ja que l'aprenentatge de les regles de la llengua escrita est a crrec de l'escola, i hem de suposar que aquests joves hi aniran i seran ensenyats. I tamb hem de donar per suposat que aquests infants sabran diferenciar i utilitzar el Netspeak en aquell tipus d'aplicacions que limiten els carcters (la majoria de les xarxes socials) i que, en canvi, faran s de la norma escrita quan pertoqui. Esperem que a l'escola tamb els sabran orientar en el sentit de la responsabilitat i l'adequaci lingstica. Els adults que hem vist des de bon principi la revoluci d'Internet i que ens hi hem anat familiaritzant amb el temps sabem distingir perfectament la diferncia entre un missatge que enviem a un amic i un correu electrnic que enviem al nostre cap, i no ho farem pas usant el mateix tipus de llenguatge. Hem d'esperar el mateix, doncs, dels infants i dels joves.

Val a dir que aquests mateixos puristes sn aquells que posen tota mena d'objeccions a l'adaptaci de la nova terminologia que sorgeix de la Xarxa, anglicismes, en la majoria de casos, dels quals se n'extn tant l's a les altres llenges que acaben formant part de l'escriptura diria de qualsevol llengua. Estic pensant per exemple en el mot emoticona, terme adaptat al catal amb origen en el terme angls emoticone, que designa el smbol grfic d'una cara que expressa diverses emocions. Aquest s un exemple, per hi ha molts termes per a adaptar, aix s una tasca de les institucions, i no totes tenen clara la importncia d'aquest fet.Aix doncs, s, el missatge s el ms important en aquest tipus d'actes comunicatius, per la velocitat amb la qual s'escriu i la seva immediatesa els atorga unes caracterstiques a resultes de les quals hom t la sensaci que seria necessari posar-hi una mica d'ordre. Potser la soluci no s plantejar-s'ho com quelcom que s'ha de reglamentar com est reglamentada la llengua escrita, perqu de fet, no es tracta ben b de llenguatge escrit, per tampoc es tracta d'un acte de parla. No s ni una cosa ni l'altra, ni sembla que es tracti d'un tipus de registre, sembla ms aviat un nou codi de l'acte comunicatiu, com diu l'Antnia Mart en el fragment que apareix ms amunt en aquest text.

De fet, tres dels autors consultats en la bibliografia d'aquest text ( D. Crystal, E. Ferreiro i A. Mart) coincideixen a afirmar que s ms que un tipus de llenguatge, s un nou s del llenguatge, i el ms adient seria acordar noves convencions per a aquest nou s.

A tall d'exemple, quan va sorgir l'invent del telfon es va haver d'arribar a unes convencions que ajudessin a fer que la comunicaci fos ms fluida: la salutaci inicial, la salutaci final, es tractaria, doncs, de quelcom similar per a aquest nou s de la llengua; un reglament (obert, ja que un reglament com el que tenim per a la llengua escrita no funcionaria per all que hem esmentat de la dificultat de posar regles a quelcom que no est sotms a correcci, que s privat) o unes convencions que facilitessin la comunicaci.

Aix doncs, el model de llengua per al llenguatge de les xarxes socials i el correu electrnic hauria de comenar amb un nou reglament, especfic per a aquest llenguatge, que reguls les abreviatures, l's dels signes de puntuaci, l's de les majscules, etc., de manera que facilits l'acte comunicatiu en aquests entorns, d'acord amb el que els usuaris involuntriament ja han anat fent aquests anys i sobretot adaptant de manera rpida i efica la nova terminologia que sorgeix de l'entorn informtic, la qual cosa facilitaria la tasca.

En conclusi, encara que el missatge sigui el protagonista en els intercanvis que es produeixen a les xarxes socials i al correu electrnic, s igualment important oferir-hi un bon model de llengua; potser aquest model haur de ser un nou model de llengua, un nou codi amb el seu nou reglament.

Bibliografia

Crystal, D. (2002). El lenguaje e Internet. Madrid: Cambridge University Press.

Crystal, D. (2005). La revolucin del lenguaje. Madrid: Alianza Editorial.

Yus, F. (2001). Ciberpragmtica. El uso del lenguaje en Internet. Barcelona: Ariel.

Calsamiglia, H; Tusn, A. (1999). Las cosas del decir. Manual de anlisis del discurso. Barcelona: Ariel.

Kress, G. (2005). El alfabetismo en la era de los nuevos medios de comunicacin. Granada-Mlaga: Aljibe.

Ferreiro, E. (2006). Nuevas tecnologas y escritura. Revista Docencia del Colegio de Profesores de Chile, XI (30), 46-53.

Franquesa, E.; Puiggen, A. Llengua i comunicaci II. Material didctic UOC.

Webgrafia (bibligrafia web)Cassany, D. (2002). La alfabetizacin digital. Dins XIII Congreso Internacional de Lingstica y Filologa de Amrica Latina, a Ciutat Universitaria Rodrigo Facio, Universitat de costa Rica: del 18 al 23 de febrer de 2002. (pp. 3-20) Editor Snchez Corrales, Vctor. Consultat 8 de desembre 2014, des de http://www.academia.edu/2976089/La_alfabetizaci

HYPERLINK "http://www.academia.edu/2976089/La_alfabetizaci%C35b3n_digital"

%C35b3n_digital data de consulta?Mart, A. Llengua i Internet: text i pretext. Consultat 28 de desembre 2014, des de

www.uoc.edu/humfil/digithum1/marti/llengua_i_internet.htmTermcat, Centre de Terminologia. Consultat 9 de desembre 2014, des de http://www.termcat.cat data de consulta?UIT, Uni Internacional de Comunicacions. Consultat 4 de gener de 2014, des de www.itu.int data de consulta?Planificaci

i recerca

B

Estructura

Ordre: abstract primer, mots clau desprs. Hi manca un cos i unes conclusions en apartats diferents.

Argumentaci

ltims pargrafs del desenvolupament i conclusi no gaire ben estructurats: curts, poc elaborats, superficials.

CohesiMolts problemes de puntuaci (marcats de color blau)

Expressi i estil

Algun problema de registre, redactat massa senzill i poc cohesionat, colloquial en alguns punts.

Correcci gramaticalHi ha fora errors.

Presentaci i format bibliografia

Falta justificar

Bibliografia: vigila la tipografia als ttols darticle de revista i posa entre claudtors la data de consulta dels llocs web. Falten dades en algun dels documents (any,editorial, lloc). Ordena per ordre alfabtic.

Valoraci globalQualificaci B

Estructura i arguments prou correctes i expressi clara, per falta polir alguns aspectes per aconseguir un grau ms elevat delaboraci del redactat.

Ferreiro, E. (2006). Nuevas tecnologas y escritura. Revista Docencia del Colegio de Profesores de Chile, XI (30), 46-53.

Netspeak s com anomena David Crystal el llenguatge usat en els xats, xarxes socials i correu electrnic per a diferenciar-ho de la parla i de la llengua escrita.

Crystal, D. (2005). La revolucin del lenguaje. Madrid: Alianza Editorial. (pg. 102)

Crystal, D. (2005). La revolucin del lenguaje. Madrid: Alianza Editorial. (pp. 89-97)

Hbrid: o tot en xifres o tot en lletres.

hbrid

Hbrid

Ordre alfabtic no respectat.

9