Indians Vidrerencs Josep Argemí Festa MajorParlem dels... Parlem amb... Reportatge

Taula de Serveis

Emergències Centre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................088Bombers................................................................................... 085

AjuntamentOficines municipals............................... 972850025Fax oficines municipals..................... 972850050Vigilants..................... 972850000 / 670067740Assistent social.......................................... 972850170Llar de jubilats............................................. 972850907Jutjat de Pau................................................. 972851870Biblioteca Joan Rigau.......................... 972851285Centre cívic Francesc Llobet........ 972850067Piscina municipal...................................... 972850027Pavelló municipal (oficines)................ 972851445Pavelló municipal (públic)................... 972851214Deixalleria (contacte: Carla Rey).......... 637759060

EnsenyamentLlar d’infants.................................................. 972850917

Col·legi Sant Iscle..................................... 972850103Preescolar Sant Iscle............................ 972850836Col·legi Salvador Espriu..................... 972850808IES............................................................................. 972850711

SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)......972850156Farmàcia Vilardell..................................... 972875009Farmàcia Adzet........................................... 972875666Farmàcia Moré............................................ 972850575

Consell comarcalOficines............................................................... 972842161Fax oficines..................................................... 972840804Recaptació....................................................... 972840178Recaptació (oficines Vidreres).............. 972851094Protectora animals (Tossa de Mar)...... 972342030

TransportsAutocars R. Mas SL............................... 972850425TEISA...................................................................... 972260196SARFA................................................................... 972850157

Taxi Rafael Vico....... 972851139 / 609316932Renfe..................................................................... 902240202

Altres serveisFunerària (24 h.)

La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon.............................. 972850663/699460133Rectoria........................................................... 972850061ENHER (avaries)......................................... 900770077Comissaria Sta.Coloma de Farners Telèfon............................................................... 972842757Fax........................................................................... 972842201Bombers Maçanet de la Selva..972858828Veterinari (consultes privades)

Telèfon........................... 972850114 / 972858785Correus i telègrafs................................. 972851133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................... 972942950Fax...........................................................................972942953Notaria VidreresTelèfon........................... 972875957 / 972875958Fax...........................................................................972875959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.com

Oficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda

Biblioteca municipalDilluns de 17 a 20 h. De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 20 h. Dissabte de 10 a 13 h.

Serveis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina, dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés, dimarts i dimecres de 12 a 15 h

Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 h

Jutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 h

DeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9 a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes

Regidories (HORARIS A CONVENIR)

Urbanisme: Jordi Camps i Eduard Adrobau

Medi Ambient: Eduard AdrobauGovernació: Jordi Gómez i Antonio FernándezPersonal: Jordi Gómez i Antonio FernándezPromoció económica: Jordi GómezHisenda: Anna ClapésJoventut: Anna ClapésParticipació Ciutadana, comunicación i TIC: Bosco AntonFires i festes: Joan Bosco AntonEnsenyament i cultura: Genoveva MorSanitat: Margarita SoléEsports: Margarita SoléBenestar Social: Margarita Solé

Farmàcia Moré C/ Catalunya, 48....................................... 972850575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37............................. 972875009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, 60............................. 972875666

Farmàcies de guàrdiaNovembreVilardell ..................................... setmana del 19 al 25Adzet ............................................. setmana del 2 al 4Moré ........................... dia 1 i setmana del 12 al 18.

Farmàcies de guàrdiaDesembreVilardell ..................................... setmana del 17 al 23Adzet ........ dia 6 i 24, i setmana del 27 al 30Moré ............ dies 7, 9 i 25 i setmana del 4 al 5.

Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.

Telèfons d’interès

Horaris de serveis

Farmàcies

Normes per a les col·laboracions

EL R

EC C

LAR

58 ·

EDIT

ORIA

L

3

L’onze de setembre vam tenir a Vidreres una de les manifestacions més multitudinàries que hi ha hagut mai al poble. Persones de diversos orígens, sensibilitats socials i filiacions polítiques es van trobar per donar suport a la idea que encapçalava la marxa: Vidreres per la independència. L’acte no era un fet aïllat perquè s’emmarcava en les múltiples manifestacions sobiranistes de tot tipus que des de fa un temps s’estan multiplicant arreu de Catalunya. I si bé el concepte de sobirania plena per Catalunya no és, ni de bon tros, un invent de fa quatre dies, sí que resulta una novetat que s’hagi convertit en un tema habitual de conversa precisament perquè s’hi veuen possibilitats que esdevingui una realitat.

El nostre poble, com a microcosmos que reprodueix el que passa a gran escala, participa activament de tot el que representa i envolta aquest mo-viment, tant en els aspectes positius com negatius. És positiu que es par-li obertament de qualsevol reivindicació pacífica i democràtica perquè és l’única manera de fer madurar una democràcia encara molt tendra en molts aspectes: no oblidem que ens trobem en el període més llarg de democràcia de tota la història de l’Estat espanyol, quan tants altres països europeus ens porten segles d’avantatge. És negatiu, per altra banda, que davant d’unes reivindicacions fetes de manera civilitzada sorgeixin els qui recorren a la violència per combatre el que no es veuen amb cor de defensar amb la raó i el diàleg , ja sigui perquè no saben com fer-ho o senzillament perquè només creuen en la raó de la força. Per això hi ha els actes vandàlics, que n’hi ha hagut al nostre poble, en forma de crema de banderes o d’amenaces directes a través de les xarxes socials. Actuacions reprovables que mai no han de ser contestades al mateix nivell pel costat contrari.

Els temps es precipiten i les informacions també. Caldran anys per veure amb perspectiva i objectivitat el que està passant ara. De totes maneres, es miri per on es miri, ningú no pot negar que ens trobem en un moment històric perquè potser per primera vegada en la història del secessionis-me català la combinació de les raons sentimentals (la llengua, la cultura, la història) i les raons pragmàtiques (l’espoli fiscal, el menyspreu constant de l’aportació catalana a la riquesa espanyola) ha donat arguments a molts ciutadans que es miraven aquest tema amb una certa fredor i ha dotat a tot el moviment d’una transversalitat i profunditat inèdites. I, també, ha provo-cat la revifalla de la tercera via del federalisme, una alternativa que des de fa anys han abraçat algunes formacions polítiques catalanes però que des de l’altra banda no s’ha acollit amb gaire entusiasme.

Ara el repte és que el bosc d’estelades no ens amagui el paisatge que hi ha al darrere: una societat molt castigada per la crisi que està perdent a velocitat de vertigen conquestes socials que van costar molt de temps i suor d’acon-seguir. Aquest és el repte; cap viatge no valdrà la pena si al final no hi ha una societat més justa. I sembla que cada vegada més gent creu que aquest viatge el farem millor sols que mal acompanyats.

El Consell de Redacció

El Rec Clar no acaba al paper, pots visualitzar-lo al web de

l’Ajuntament i opinar i dir-hi la teva a través de les xarxes socials.

SERVEIS 02EdItoRIal 03

PaRlEm dE... 04PaRlEm amb... 08

dES dE la CaSa dE la VIla 11aCtUalItat 18

aNEm a EStUdI 30ESPoRtS 33

El VIatGE 37CURaR-SE EN SalUt 40

oPINIÓ 42FEm UNa QUEIXalada 44

ENtREtENImENtS 45El REC ClaR PEl mÓN 46

Sols o mal acompanyats

SUMARI

+ REC ClaR

EDITORIAL

I like

Crèdits:Edita: Ajuntament de Vidreres

Consell de Redacció: Ramon Garriga,Joaquim Bayé, Anna Viader, Maribel Planas,

Lluís Gascons, Arnau Call i Helena XirguCol·laboradors: Josep Formiga, Ángel

Teixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, Joan Grimal, Sergi Puig, Jordi Presas, Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Isabel Adzet.Producció, coordinació periodística, disseny

i maquetació i correcció lingüística: Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 1

08530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Joaquim Bayé

Impressió: StylografDipòsit legal: GI-235-98

EL R

EC C

LAR

58 ·

PARL

EM D

E...

4

PARLEM DE...

maria dolors Estartús i Guitart

Dels indians vidrerencs, recordo els Planella i els Blanch, ja que ambdós eren ascendents meus per part materna.Els germans Emili, Josep, Anicet i Cristina Planella havien nascut a Vidreres entre el 1875 i el 1883. Eren fills de Mariana Bayell Pujol, casada amb un noi de can Planella, tapers.La Mariana era germana bessona de la meva besàvia, per això manteníem bona relació amb els germans Pla-

nella. El primer d’anar a Amè-rica, cap al 1899, va ser l’Emili, fundador i dirigent del nego-ci. El seu destí va ser Xile i la ciutat de residència i lloc de l’empresa vitivinícola va ser Santiago.El 1902 van arribar-hi en Jo-sep i l’Anicet, amb afany aven-turer i a fi d’escapolir-se de les freqüents revoltes i guerres de l’Espanya d’aleshores. Amb els coneixements del conreu de la seva vinya a la Bòria de Pin-gances de Vidreres, els tres ger-

mans van ampliar la seva empresa vitivinícola “Bodega y vinos Planella Hermanos”. Van adquirir més terrenys per plantar-hi vinya i el temps de lleure el dedicaven a parti-cipar en associacions culturals i econòmiques. Als anys vint, l’Emili, el primer a negociar amb els vins, ja havia acumulat una fortuna més que considerable. Acompanyat de la seva esposa, la vidrerenca Maria Albà, de can Manxana, i dels seus fills, Joan, Mercuri

i Marina, va retornar a Catalunya el 1924. Aquesta tor-nada es va veure enterbolida per la mort de la Maria durant el viatge.Es van instal·lar a Barcelona al carrer Muntaner, amb tota mena de comoditats i confort. Tenien més d’un cotxe, una torre a Sant Feliu de Guíxols i una altra tor-re al Maresme. Tenien xofer i tres noies de servei, totes vidrerenques. Tanmateix, la relació dels Planella amb Vidreres no es va trencar. L’any 1936 hi van venir per la Festa Major, fent estada a casa del meu avi Agustí Guitart i Bayell. L’Anicet retornà a Catalunya el 1950 i, sovint, visitava Vidreres. En Josep es va quedar a Xile, regentant el negoci fins l’any 1954, que va morir.

Vidrerencs que van fer les Amèriques Indians Vidrerencs

S’anomenen indians o “americanos” aquells catalans que cap a mitjan segle XIX i principis del XX, per di-verses causes emigraven a Amèrica, principalment a Cuba. El motiu d’aquest canvi de residència era ma-joritàriament econòmic o aventurer, sempre arriscat. Molts d’aquests “americanos” tornaven a Catalunya després de travessar l’Atlàntic (“cruzar el charcho”, com deien ells) amb les butxaques repletes de diners. Havien fet “les Amèriques”.Per gaudir de la riquesa acumulada i alguns també per demostrar-ho, portaven una vida opulenta: es fe-ien edificar autèntiques mansions modernistes i, més tard, torres noucentistes.

El cotxe dels indians aparcat al carrer de Baix, en una foto de Fargnoli de l’1 de setembre de 1934

Un indià es com es coneixia a Catalunya

als aventurers i comerciants que després d’haver

emigrat a les colònies d’Amèrica,

tornaven després d’haver fet fortuna

EL R

EC C

LAR

58 ·

PARL

EM D

E...

5

PARLEM DE...

Quasi al mateix temps que els germans Planella, va anar a Cuba, molt jove, el vidrerenc Isidre Blanch Guitart, a bord d’un vaixell de mercaderies. Arribat a l’illa antillana, va fer de salta-taulells: de nit –com que era molt menut d’esta-tura- dormia arraulit a la part de sota del taulell, on treballava de dia. Estava casat amb Eduvigis Bou, filla d’uns calongins també establerts a Cuba. Vivien a la po-blació de Punta Brava del Guatao, prop de Santiago. Va fer cinc viatges a terres catalanes abans de tornar a Vidreres, on va morir. Els seus fills, uns van quedar a Vidreres, un altre a Caldes de Malavella i un altre, a Maçanet.

Un fill de l’Isidre, l’Emili Blanch Bou, va ser alcalde de Vidreres des del 1914 fins al 1918; va dimitir del

càrrec per ocupar la plaça vacant de se-cretari del mateix ajuntament. Al poble se’l coneixia amb el sobrenom d’ ”Emiliu Americanu”.A Vidreres hi havia hagut altres persones emprenedores que sentien la necessitat de buscar a Amèrica un món més ampli que el Vidreres de 2.100 habitants d’aleshores. Els germans Joan i Pere Julià Margarit de

ca l’Oliva, per exemple, també van anar a Xile, on re-gentaven un bar. L’any 29 van venir a Vidreres durant un mes i, en retornar a Amèrica, es van trobar que els

Emili Blanch Bou, amb barret. Ranxo dels anys 50

Emili Planella, amb Maria Albà i els seus fills, Joan, Mercuri i Marina en una foto datada Santiago, 21 de mayo de 1918

Molts vidrerencs es van sentir amb

la necessitat de buscar a Amèrica

un món més ampli

EL R

EC C

LAR

58 ·

PARL

EM D

E...

6

PARLEM DE...

ho havien robat tot i van quedar sense res. Els Planella els van deixar diners per tornar de nou cap a Vidreres.Entre els indians també s’hi compta una jove casada per poders amb un lloretenc, hereva d’una considerable

fortuna; també els Bou, els Riera Gruart, un tal Poch… i d’altres que van intentar o aconseguir ampliar el seu patrimoni al Nou Món.Els “americanos” vidrerencs en tornar al seu poble amb els di-ners guanyats ampliaven les se-ves antigues cases o en constru-ïen una de nova. El fill de l’Isidre Blanch, l’Emili –secretari de Vi-dreres durant molts anys- se’n va fer una de nova, davant de la qual ara hi ha can Magí. La seva

germana Joana, casada amb en Josep Babot –propietari i botiguer-, va ampliar la seva, que datava del 1863, la que fa cantonada al carreró que uneix les dues places del centre del poble.Les cases dels “americanos” vidrerencs no tenien cap es-til arquitectònic determinat, però destacaven de la resta d’edificis per la seva alçària, ja que solien tenir dos o tres pisos. Les finestres eren més grans i, per primera vegada a Vidreres, es van obrir balcons. El terra era de mosaic,

no enrajolat; el sostre, majoritàriament llis –les bigues no es veien-, era molt alt, a fi que hi hagués més aire per respirar i evitar així, en certa manera i tal com es creia a l’època, la plaga de la tuberculosi. La cuina estava situada a la part del menjador, i la taula i les cadires al seu voltant van substituir el típic escó. Es va començar a distribuir l’aigua per canonades que arribaven només a la cuina. Poc després es van fer les instal·lacions elèc-triques que va portar a terme l’empresa local Turbany-Farriol. Els dormitoris solien tenir alcova, pròpia de l’anterior època isabelina-romàntica.Alguns “americanos” nascuts a Vidreres no van tornar al seu poble. Van triar com a residència altres localitats, per això no hi ha constància arquitectònica de l’aventu-ra americana dels nostres convilatans.

Familia Julià, de ca l’Oliva. Els dos nens de la dreta són els que, de grans, van anar a Amèrica

Els “americanos” vidrerencs en tornar al seu

poble amb els diners guanyats

ampliaven les seves antigues cases o en

construïen unade nova

Albert Estrada Planella, nét d’Emili Planella i Bayell. Família Guitart Bayell, cosins dels germans Planella.Com a ampliació del tema podeu consultar l’article que apareix a El Rec Clar 55 signat per Narcís Gascons “Un emprenedor vidre-renc a Xile: Josep Planella i Bayell”.

Fonts d’informació:

EL R

EC C

LAR

58 ·

PARL

EM D

E...

7

PARLEM DE...

Josep Colomer Gay

De vegades, el destí ens prepara sorpreses de forma que quan volem esbrinar o indagar en alguna cosa no n’obtenim resultats fins que no han con-fluit una sèrie de coincidències.

Aquest és el cas de la història que ens ocupa, la d’un avanpassat nostre, en To-màs Colomer Cama, nascut en el mas Can Colomer de Vidreres l’any 1826 i que l’any 1858 es vaestablir a Jerez de los Caballeros (Badajoz) per negociar per als productors de taps de les comar-ques de la Selva i el Gironès la compra del suro que es produïa a les deveses de sureres d’Ex-tremadura. Aquest fet queda ben explicat i documentat al llibre “Història de Vidreres” d’en Josep Formiga (pàg. 257) i que fins ara ens era desconegut.

Nosaltres teníem constància, mitjançant l’arbre gene-alògic que va encarregar el nostre oncle Felip, que en Tomàs era el quart dels cinc fills que va tenir en Joan Colomer Adrià (1795-1843) i propietari del mas Co-lomer i del qual arrenca aquest arbre fins a l’actualitat. D’en Tomàs, però, no en quedava constància, ni de la seva descendència ni de la data de la seva mort.

Va ser l’any 1982 quan un nét seu, en Manuel Colomer Gordillo, que avui dia encara és viu i té 94 anys, apro-fitant les seves vacances es va desplaçar fins a Vidreres tractant d’esbrinar la relació del seu avantpassat amb algú que tingués el cognom Colomer. Ni la visita al mas Colomer, ni als arxius de la parròquia de Vidreres ni tant sols la conversa que vam mantenir amb ell van

ser suficients per confirmar-ne el parentesc, ja que en aquelles dates encara no teniem l’arbre genealògic fet.

Va ser a finals de l’any passat quan una neboda d’en Manuel, la Maria Luisa Méndez Colomer, es va desplaçar fins a Vidreres aprofitant un viatge a Barcelona per intentar novament relacionar el seu avantpassat Tomàs amb algun Colomer de Vidreres. Aquesta vegada ja disposà-vem de l’arbre i les dades del llibre His-tòria de Vidreres, que juntament amb les dades de la mateixa Maria Luisa, van

dur-nos a retrobar aquesta branca de la família Colo-mer perduda en el temps.

Vam saber que en Tomàs es va casar amb una rica pu-billa jerezana i que van tenir una llarga descendència de set fills i quatre filles, i també que va muntar la seva pròpia indústria de taps de suro i va crear una impor-tant activitat a la zona, fet que queda ben recordat en el museu d’història de Jerez de los Caballeros.

Durant el viatge que vam fer a Jerez per Setman Santa, vam tenir l’ocasió de conèixer, més de cent cinquanta anys després, a trenta-dos dels més de cinquanta mem-bres descendents d’en Tomàs que duen el cognom Co-lomer, en un dinar organitzat per la Maria Luisa i l’Ana. La majoria resideixen a Jerez de los Caballeros, pero també en van venir de Badajoz, Cadis, Madrid, Mà-laga, Huelva i Mèrida. A tots aquests caldria afegir-hi els residents a Barcelona, Girona, Suïssa, Alemanya i Noruega, que no van poder assistir-hi.

Coincidències de la vida, un vidrerenc a Extremadura

En Tomàs es va casar amb una rica pubilla jerezana i va muntar la seva

pròpia indústria de taps de suro

Tomàs Colomer

Tomàs Colomer en la seva indústria de taps de suro a Jerez de los Caballeros

EL R

EC C

LAR

58 ·

PARL

EM A

MB.

..

8

PARLEM AMB...

Helena Xirgu

Com va viure la proclamació de la Segona Repú-blica?Doncs com una família normal, a casa, amb els meus pares i germans. Jo vaig veure proclamar la repúbli-ca el 1931 i després el 34 també vaig veure com en Companys va proclamar la república catalana dins el govern espanyol. Això a l’octubre. Però jo recordo que al cap de dues hores ja hi havia tot l’exèrcit al carrer. Recordo també que l’exèrcit va anar a la Cambra de Co-merç de la Rambla, que és on es reunia Estat Català, i ho van ocupar i després també va anar a la plaça Sant Jaume.

I l’inici de la Guerra Civil?Aquell dia jo volia anar a la platja amb el meu ger-mà i un grup d’amics. Havíem de sortir de Barcelona. Des de l’estació de França volíem anar a banyar-nos a Badalona, que és on anava tothom. Vam baixar pel carrer Pelai cap a la Catedral per arribar a l’estació de França. En arribar a la Rambla vam sentir un tret. Nosaltres estàvem cap a l’hotel Colon i vam decidir tornar a casa.

I durant la guerra què va fer?Em vaig apuntar primer a la Creu Roja perquè si no hauria passat molta gana. Vaig estar-hi amb els bom-bardejos de la primavera del 1938 a Barcelona. Jo estava al centre d’ambulàncies i quan van començar els bombardejos vaig baixar on teníem les ambulàn-cies, en vaig agafar una i vam sortir. Vam baixar per Gran Via i a Plaça Universitat ja no podíem passar

de la metralla que hi havia de l’explosió. Crec que havia explotat un camió amb municions que devia col·lidir amb la casa del costat. Llavors vam baixar, vam agafar la llitera i vam anar cap a una senyora que havia baixat d’un tramvia i li vam preguntar què li passava. Ella ens va dir que res i de cop, va caure. Es veu que s’havia rebentat per dintre. Llavors vam aga-

far un ferit, el vam pujar a la llitera, el vam portar a l’ambulància i cap al Clí-nic. Aquest hospital just al costat de la facultat de medicina té una àrea que és tot un soterrani on anàvem posant els

morts allà enfilats. El que tenia identificació no se li feia res però qui no en tenia, se’l ruixava amb una mànega i se’l deixava allà. Jo vaig passar pel costat d’una filera de no sé quants morts.

Quants anys tenia?17 anys. A mi m’han tret la son de les orelles molt aviat.

Quant de temps va estar a la Creu Roja?Un mes i mig. Després un veí em va dir que als cos-sos de carrabiners buscaven gent i m’hi vaig apuntar. Vaig estar tota la guerra allà i quan es va acabar, el 25 de gener del 1939 jo estava al meu lloc i vaig veure com passaven els militars i vaig pensar: “Això ja està, és la retirada, no s’hi pot fer res més”.

I quina era la feina que vostè feia com a carrabiner?Senzillament, jo estava als “postes”. Jo posava benzina a civils però quan van entrar els nacionals a Barcelo-

L’avi més gran de Vidreres

“A mi m’han tret la son de les orelles

molt aviat”

Josep Argemí Augé

Una estelada al balcó i un menjador ple de fotografi-es dels seus fills i néts. La família i Catalunya: aquests són els dos pilars a casa de Josep Argemí, l’avi més gran de Vidreres. La seva és una història de canvis constants: de conductor d’ambulàncies i membre de les Forces de Carrabiners durant la República a fa-bricant de sabates a la dictadura. Ara gaudeix d’una vida tranquil·la a Vidreres, on resideix des de fa set anys, quan va abandonar definitivament el brogit de Barcelona per la tranquil·litat del nostre poble.

EL R

EC C

LAR

58 ·

PARL

EM A

MB.

..

9

na, allò era zona de foc i ens van declarar “poste” de guerra per als cotxes militars. Jo estava de carrabiner de ports i fronteres, d’encarregat dels “postes” del Prat del Llobregat. Tot això era cosa d’Hisenda, estava tot racionat. Cada cotxe tenia l’assignació d’un “cupó” i amb aquest nosaltres els donàvem uns tiquets. Un dels “postes” era del transport que anava del Prat a Plaça d’Espanya, i dels pobles del costat.

Un dia vaig fer una jugada mestra! Allà hi venien els rabassaires i pagesos en camions i demanaven benzi-na a Campsa, que els donava un número de matrícula i uns tiquets mensuals que havien de tenir per poder mesurar la benzina per cotxe. Cada camió tenia un “cupó” de benzina i quan s’acabava s’havien d’esperar fins al mes següent. Llavors, jo estava al “poste”, venia un cotxe a carregar, el conductor em donava el tiquet i jo mirava la matrícula. Si eren tiquets de 5, 10 o 20 litres, doncs els ho posava. I aquesta era la meva feina.

Hi va haver un cas especial. Quan hi va haver l’anne-xió d’Àustria amb Alemanya, que ja s’iniciava la guer-

ra mundial, la gent va dir de suprimir tots els “postes” perquè no sabien si tindrien més benzina. Llavors van comunicar-ho a tots els “postes” excepte al del Prat del Llobregat, on jo estava. A mi no em van comuni-car res. Ho vaig saber perquè venien molts cotxes a posar benzina.

Tothom venia on era vostè.Clar, perquè els tiquets van quedar inutilitzats. Jo vaig dir al col·lectiu de rabassaires que vinguessin a posar benzina perquè la cosa estava fotuda i vaig buidar tots els dipòsits! Al cap de mitja hora ja tenia la notifica-ció, em volien afusellar!

Però vostè no posava només benzina, oi? Era car-rabiner!Sí, portava pistola. Estava tot racionat i, per tant, s’ha-via de controlar. Però mai no vaig utilitzar l’arma. Quan van entrar els nacionals la vaig tirar a la clave-guera.

Quan va acabar la guerra vostè treballava per a la República, per tant, va haver de buscar una via de sortida per no ser detingut pels franquistes. Què va fer?Quan van entrar les forces, al cap de cinc o sis dies vaig començar a fer els tràmits per una depuració que es feia per les comissaries de policia. Vaig estar tres mesos registrat a les cartes de presentació dels cossos i al cap de cinc mesos ja estava lliure. Vaig haver de buscar avals per evitar anar a un camp de concentra-ció. Però com que jo estava al cos de carrabiners, que depenia del Ministeri d’Hisenda, em van proposar si volia continuar a través d’una depuració o del què fos i vaig dir que no.

Si hagués acceptat hauria hagut de servir al bàndol de Franco segurament. De Guàrdia Civil, potser?Segurament. Quan es va acabar la guerra, en Franco va unificar els dos cossos i va néixer la Guàrdia Civil.

I un cop va estar fora de perill, què va fer?El meu pare tenia un negoci petit que feia sabates de futbol i d’atletisme a mida. Això va fer que em relaci-onés molt amb el futbol, tant que em vaig casar amb la germana d’un jugador del Barcelona, en Valle. Aquest negoci va durar fins als anys 50, quan em vaig casar. Aleshores em vaig especialitzar com a tècnic en adobs i calçats. Jo vaig entrar en una societat americana que

En Josep, a l’esquerra, amb el seu germà gran en una foto del 1924

EL R

EC C

LAR

58 ·

PARL

EM A

MB.

..

10

PARLEM AMB...

es dedicava a intentar millorar la qualitat del calçat. Abans tot era manual i quan va entrar la maquinà-ria, la bellesa de la pell es va començar a perdre. La meva feina era recuperar aquesta bellesa que havia perdut en la fabricació, per això anava a fàbriques de calçat. Jo no venia res sinó que anava a assessorar. Precisament, una de les empreses espanyoles més im-portants era client meva, Segarra, que feia 25.000 parells diaris de sabates. Només amb Segarra vaig estar 10 anys al negoci i, és clar, això em va donar un prestigi.

Si que feia feina doncs!Sí, i també viatjava. Vaig anar dos cops a Portugal, dos més a Marroc, a Al-gèria, a Alemanya, Itàlia i per la res-ta d’Espanya. Per exemple, a Marroc quan hi vaig anar va coincidir amb la revolta del Sàhara.

I què hi anava a fer exactament?A revisar les fàbriques. Al Marroc, per exemple, te-níem les ordres de supervisar la producció i si vèiem algun error ho havíem de comunicar a l’encarregat.

I quant temps va estar viatjant?Uns 14 o 15 anys. Jo només feia demostracions, res més. Fins i tot vaig fer una conferència a Portugal.

I com va arribar a Vidreres?Doncs el 1977 vaig comprar una torre a Mas Flassià,

a en Sisquet. El 2005 vaig deixar Barcelona perquè la meva senyora tenia la vista malament i a Barcelona vivia en un quart pis sense ascensor.

Per què Vidreres i no un altre poble?Doncs perquè en aquella època el meu fill festejava amb una noia de Barcelona que els pares tenien una

casa a Vidreres. Però és clar, amb els anys la torre se’m va fer gran. Va morir la meva dona i els meus fills no en voli-en saber res així que me la vaig vendre. Amb un piset al mig del poble en tenia prou.

Un pis on hi oneja una estelada!Sí, és que sóc molt de la terra jo!

Va anar a la manifestació de l’onze de setembre?No, perquè mira (s’assenyala la panxa),

la caldera va molt bé (s’assenyala el cap), l’ordinador funciona bé, però tinc la boca, l’oïda, les cames, la vis-ta....anar a la manifestació hauria estat un problema

Però li hauria agradat anar-hi?Sí, i tant que hi hauria anat!

I què en pensa de tot el que s’està dient de la inde-pendència de Catalunya?Mira, he vist la monarquia, he vist la república, he vist la dictadura, he vist la democràcia i ara em falta veure la llibertat de Catalunya. A veure si hi sóc a temps!

“He vist la monarquia, he vist la república, he vist

la dictadura, he vist la democràcia i ara em falta veure

la llibertat de Catalunya”

El dia del seu casament, l'any 1949. Època dels seus viatges com a tècnic en cuir per sabates.

EL R

EC C

LAR

58 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

11

DES DE LA CASA DE LA VILA

alcalde de Vidreresa/e: jordi.camps@vidreres.cat

No podem permetre que apaguin la flama que escalfa el cor de les persones, el cor de les il·lusions isobretot el cor del nostre poble Artur Mas, President de Catalunya

Des de fa més d’un any a Vidreres només llegim ar-ticles del PSC-PSOE amb molt de descrèdit i alguns fins i tot ho fan de manera visceral, agafant frases de les xarxes socials i publicant-les fora de context, amb l’única intenció de “fer mal per fer mal”. Això és fer política?

Són articles virulents, però com més ho siguin, com menys intel·ligents i més testiculars siguin els argu-ments, com més insultin i més denigrin, més quedarà palesa la seva desesperació.

Som conscients de l’esperit de contradicció que pot te-nir l’oposició, el seu “no m’agrada res del que fa l’equip de govern”, el podem entendre i fins i tot podem en-tendre algunes vegades la incapacitat que tenen per explicar la veritat d’allò que estem fent. Sabem fins on volem arribar i farem més o menys corbes, però arri-barem a aconseguir el projecte que ens vam compro-metre. El nostre compromís amb Vidreres.

Ara és l’hora de tirar endavant Vidreres i construir-ne el seu futur, ara és l’hora de treballar units, és l’hora de dir prou.

Prou rancúnies, prou mentides, prou odi. Actualment som un equip que, potser fem més o menys bé la nos-tra feina, però treballem, i el que no ens podran treu-re mai és la nostra il·lusió, i la meva il·lusió per tirar endavant i fer que Vidreres sigui un referent positiu.

Cal contestar a les provocacions? Davant dels insults i de les campanyes destructives i insidioses hi ha la serenor, la fermesa i la generositat. Tots podem tenir opinions diferents i som conscients que sempre hi pot haver una lectura crítica de les decisions que es pren-guin, és normal, no pots tenir tothom content, i el que tampoc ens podem permetre és estar pendents tot el dia de què diuen, perquè si ho estiguéssim, acabaríem trasbalsats.

També s’ha de tenir en compte que moltes vegades els mateixos personatges que diuen bajanades, queden retratats, i per tant no es fan cap favor. Ells se senten bé interiorment després d’escriure o dir paraules grui-xudes, però aquestes, a qui més perjudiquen són a ells mateixos i a la seva mediocritat. El poble és savi.

Estem il·lusionats per tirar endavant Vidreres, per tirar endavant tot allò amb què estem treballant, i ho aconseguirem. Lluitem cada dia amb entusiasme, amb rigor i amb humilitat per aixecar Vidreres, per fer possible tot allò que tants volem i vam somiar, i entre tots ho podem aconseguir.

Jordi CampsCaminem endavant

Cens de la PoblacióDel 16 de juny de 2012 al 15 de setembre de 2012

La població de Vidreres ha augmentat en 56 habitants. Ha passat dels 7948 del 16 de juny de 2012 als 8004 del 15 de setembre de 2012.

D’aquests habitants, 4227 són homes i 3777 són dones.

FONT: Padró Municipal d’Habitants

EL R

EC C

LAR

58 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

12

DES DE LA CASA DE LA VILARegidor de Governació, Personal i Promoció Econòmicaa/e: jordi.gomez@vidreres.catEl cost del l’equip de govern

de l’Ajuntament de Vidreres

A l’anterior revista vam publicar els costos dels diver-sos llocs de treball del personal laboral i funcionari de l’Ajuntament de Vidreres. Com és lògic, i amb la finali-tat de mostrar una total transparència, crec convenient fer públics els costos que l’actual equip de govern i dels regidors de l’oposició representen per l’Ajuntament. S’ha considerat la mitjana de les retribucions durant el període comprès entre el 15 de juny del 2011 i el 30 de setembre del 2012 (15 mesos i mig).Així, com en el cas dels treballadors, el cost de cada lloc de treball és en funció d’una valoració que es du a terme mitjançant una comissió; en el cas dels regi-dors el cost i/o les retribucions s’acorden mitjançant acord de ple a l’inici de la legislatura. Cada regidor, en funció de les seves competències, té uns deures i unes responsabilitats que cal assumir, però també és elegit per dur a terme unes iniciatives que sota el seu criteri i la seva responsabilitat ajudaran a millorar el municipi i a resoldre els problemes que es presentin, amb mesura, seny i sentit comú. Cal valorar, així doncs, aquest cos-tos, no solament en relació amb unes assistències, sinó a una feina que ha de donar uns resultats que s’han de valorar durant el mandat i també al final. Serà el conjunt dels ciutadans que en finalitzar la legislatura, jutjaran la feina feta i els donarà suport o no a les pro-peres eleccions municipals. El conjunt de ciutadans constitueixen, així doncs, la comissió de valoració.

Ens podem trobar, en conseqüència, que el cost d’un càrrec polític d’una legislatura sigui superior a l’ante-rior, però que en base a la seva capacitat, dedicació i tenacitat, valorant els resultats obtinguts, es justifiqui sobradament l’increment del cost que suposa. Penso que és de molt mal gust fer demagògia sobre re-tribucions. En alguns casos donen informacions falses que únicament pretenen crear crispació en un deter-minat grup de la població. És igualment de mal gust donar a entendre que l’única feina que fan part dels regidors del l’equip de govern és assistir a unes juntes de govern i/o a uns consells de govern. Però encara resulta més patètic que aquestes declaracions les facin membres de l’equip de govern de l’anterior legislatura. L’única raó que justifica aquestes declaracions és que possiblement la seva feina es limitava a les assistènci-es a les juntes de govern, plens, etc. Potser és per això és que ens hem trobat un romanent important de di-ners ques’ha d’invertir en el poble. El ciutadà paga els impostos per rebre serveis a canvi, no perquè aquests diners quedin inactius a l’Ajuntament. Invertir aquests diners d’una manera adequada i d’acord amb les ne-cessitats del municipi requereix, tal com s’ha dit abans, capacitat, dedicació i tenacitat, per treure’ls tant rendi-ment com sigui possible. Aquest és el nostre objectiu i, malgrat tots els entrebancs, ho hem d’aconseguir.

Jordi Gómez García

Regidor Sou brut(15,5 mesos)

Assistències Desplaçaments Seguretat social Total cost(15,5 mesos)

Jordi Camps 49.326,40 € 14.914,01 € 64.240,01 €

Eduard Adrobau 24.178,00 € 656,60 € 7.947,33 € 32.781,93 €

Jordi Gómez 25.050,00 € 60,64 € 25.110,64 €

Anna Clapes 13.530,00 € 13.530,00 €

Bosco Anton 13.310,00 € 13.310,00 €

Margarita Solé 12.600,00 € 12.600,00 €

Antonio Fernández 12.530,00 € 12.530,00 €

A. Prat - G. Mor 9.450,00 € 9.450,00 €

Rhut Rosique 1.750,00 € 1.750,00 €

Lluís Ferrer 1.610,00 € 1.610,00 €

Joan Sureda 1.610,00 € 1.610,00 €

Elisabet Bosch 1.610,00 € 1.610,00 €

Ernesto Torres 1.610,00 € 1.610,00 €

Fe d’errates del document “El cost del personal al servei de l’Ajuntament” del regidor Jordi Gómez García de l’edició d’estiu 2012 d’El Rec Clar.La taula de l’article hauria d’haver estat precedida pel següent titular: Cost mitjà anual dels diferents llocs de treball. (Any 2011)

Cost de l'equip de govern i regidors de l'oposició durant el període comprès entre el 15 de juny del 2011 al 30 de setembre del 2012 (15 mesos i mig)

EL R

EC C

LAR

58 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

13

DES DE LA CASA DE LA VILA

Regidor d’Urbanisme, medi ambient, món rural i Patrimonia/e: eduard.adrobau@vidreres.catMedi Ambient,

urbanisme i món rural

En un any, l’àrea de medi ambient de Vidreres ha rebut subvencions per un valor total de 90.500 €: 50.000 € per adequar la zona del pavelló, 33.000 € per a la pre-venció d’incendis forestals i 7.500 € per a la instal·lació de plaques solars tèrmiques, subvencions que mai s’ha-vien demanat.

Presentació de la instal·lació solar al Pavelló Municipal de Vidreres Des del 25 de juliol està en funcionament una nova instal·lació d’energia solar tèrmica al Pavelló Munici-pal, presentada durant el setembre. La instal·lació està basada en tecnologia alemanya d’alt rendiment que utilitza captadors de tubs de buit amb mirall concen-trador parabòlic i aigua en lloc de líquid anticongelant. Durant 2 mesos, l’Ajuntament ja ha estalviat més de 400 € i ha evitat l’emissió aproximada de 630 quilos de CO2, fet que suposaria una amortització en un màxim de 10 anys seguint la trajectòria actual en un perío-de mig de vida de 25 anys. L’acció s’emmarca dins del PAES (Pla Acció Energia Sostenible). Aquestes plaques solars han tingut un cost total d’uns 27.000 € amb una subvenció de 7.500 € per part de l’ICAEN.

L’Ajuntament de Vidreres ha rebut una subvenció de 50.000 € per a un projec-te innovadorEn els darrers mesos s’ha anat treballant per definir com ha de ser l’espai de l’esplanada del pavelló. Hi ha pocs recursos però és moment de ser creatius. Inici-alment es volia asfaltar per millorar l’aparcament. Des del punt de vista personal o com a tècnic, crec que és un gran error. És una zona emblemàtica, un espai obert del casc urbà, una gran zona polivalent que con-vertir-la en una gran zona asfaltada perdrà tot l’encant. Per això hem treballat amb una idea similar a la zona de la Copa de Girona (zona de La Devesa), tot inte-grant la vegetació, l’aparcament, les festes i fires, etc., una zona molt polivalent i agradable. Vam encarregar un estudi d’adequació de la zona i ens vam presentar a una convocatòria de l’Agència Catalana de Residus, que subvencionen la utilització d’àrid reciclat. Normal-ment es fan servir per reparar camins, però nosaltres hem presentat un projecte de parc urbà amb àrid reci-clat i ens han donat 50.000 €.

Seguim treballant amb la idea per tal d’assegurar que es puguin fer totes les activitats que s’hi fan en aquest moment i altres més, com zones de passeig i zones es-portives.

Una canvi de look a l’entrada de VidreresLa qualitat paisatgística incideix directament a la qua-litat de vida dels ciutadans. Amb aquest mandat, s’han anat reestructurant les zones verdes, com la rotonda dels Ranxers (buscant qualitat i un baix manteniment). Durant el novembre es modificarà la zona verda que va des de la rotonda dels Ranxers fins a la zona de davant de la ATO. Es sanejarà la vegetació existent i es canvi-arà l’orografia del terreny, aportant terres i modificant les existents, per crear una zona de passeig i punt de connexió entre mas Flassià, els pins, i el casc urbà. Al mateix temps es juga amb la vegetació i les motes de terres per tal de trencar la vista de la carretera i crear un ambient més tranquil i agradable.

Recollida municipal de residus. Estalvi de 100.000 € anualsLa recollida de residus municipals és un dels contractes municipals més importants, es tracta d’un import molt elevat (aprox. 480.000 €). Aquest es paga amb la taxa d’escombraries, que si fem un càlcul ràpid surten uns 63 € per habitant (per habitatge ara es paguen 123 €).Fins l’any 2011 se subvenciona la recollida municipal amb gairebé 180.000 €, un import totalment fora de lloc. Diners que no es gastaven en la millora, per exem-ple, de carrers. Enguany s’ha incrementat la taxa per ajustar realment els costos, però les despeses de gestió de residus per entrar a l’abocador continuaran pujant any rere any. Com a responsables polítics hem negociat i hem re-plantejat el servei perquè la població no hagi de pa-gar més i hem renegociat el contracte estalviant uns 100.000 € anuals. Si tots ens impliquem en la bona se-gregació i a mantenir net el poble, no s’hauran d’incre-mentar les taxes. Durant els pròxims 3 mesos s’anirà ajustant al servei. Amb l’estalvi es podran augmentar les bonificacions pels que facin una bona segregació i així anar millorant el servei.

Eduard Adrobau

EL R

EC C

LAR

58 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

14

DES DE LA CASA DE LA VILA

Aprofitem per recordar que és bàsica la implicació dels ciutadans. I per això recordem que els residus s’han de deixar sempre a dins del contenidor. Al passat ple del 25 de setembre es va aprovar el “Reglament regulador del servei públic de gestió de residus municipals i ne-teja viària” amb l’objectiu de definir i establir compor-taments poc cívics per tal de sancionar-los. Per exem-ple: deixar bosses de deixalles així com altres residus o restes de vegetació a terra o al voltant dels contenidors es podrà multar amb una sanció per un import d’entre 100 i 3000 €.

UrbanIsme

Asfaltatge del carrer Costa Brava. Cost total de 26.000 €El carrer Costa Brava és un dels més emblemàtics del poble. És l’artèria principal de comunicació del casc urbà i des de feia molt temps la circulació amb vehicle i a peu era molt precària.S’ha parlat moltes vegades de què s’ha de fer, si una rambla, mantenir el carrer amb les característiques ac-tuals, etc., però el temps passa i els projectes, sobretot en aquest moment, costen molt i no hi ha gaires recur-sos. Per tant, el que s’ha fet és arranjar l’aglomerat per fer segura la circulació i, posteriorment, arranjar les voreres. Sabem que es tracta d’un pedaç, però un pe-daç eficaç que ens ha de permetre plantejar amb més calma què volem.El cost total d’aglomerar-lo de punta a punta, repintar les línies, i la construcció dels guals ha estat de 26.000 €. Aquest s’ha aconseguit amb les millores ofertades en altres trams d’asfaltatge del camí de les Bòries i el de la zona esportiva, i també negociant amb l’empresa, aprofitant que porten les màquines, negociant el paga-ment a curt termini, etc. Tot per aconseguir el millor preu i fer més amb menys.

Asfaltatge de la zona esportiva del Sal-vador EspriuDurant el mes d’agost s’ha dut a terme l’asfaltatge de la zona esportiva, així com l’aparcament de davant de l’es-cola bressol. Projecte reivindicat per molts usuaris, ja que l’elevat trànsit feia que el camí de terra es malmetés ràpi-dament i causés problemes de pols a la zona esportiva.

Col·locació de marquesines de busA la mitja rotonda de davant el Mercadona es col-locaran dues marquesines de parada de bus, on pa-raran les línies de Teisa i Sarfa. Aquest acord s’ha fet amb l’ATM de Girona, amb qui es pretén tenir un punt adaptat per a la parada de tots els busos, amb els hora-ris i amb un plànol amb totes les destinacions. Pel que fa a l’empresa de transports Rafel Mas, de moment es mantindrà a les oficines actuals.

món rUralDurant els mesos d’estiu s’han anat netejant diversos trams de recs de desguàs. Actualment ja s’han netejat més de 2 km i es preveu continuar. Pel que fa a l’ar-ranjament de camins s’ha aprofitat els mesos estivals per arreglar 4 creuaments de camins amb recs i rieres. Aquests guals es tracten del pas del Rec Clar, que porta a la zona de l’hípica, el de la Font del Pla i la zona es-portiva. També s’ha construït el del pas del Rec Sorrer, conegut popularment amb el pas dels Xais.Punts àmpliament reclamats per molts veïns per mi-llorar la mobilitat. L’agència Catalana de l’Aigua (ACA) no va autoritzar la col·locació de tubs perquè argu-mentava que disminuïen el pas d’aigua, amb la qual cosa podria provocar inundacions. Es per això que es va haver d’optar per aquest sistema, perquè l’altra op-ció era la construcció de petits ponts, que des del punt de vista econòmic, actualment és inviable.

EL R

EC C

LAR

58 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

15

DES DE LA CASA DE LA VILA

web: www.ciuvidreres.com fb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres

L’objectiu de la legislatura, en un carreró sense sortidaEl pacte fiscal en la línia del concert econòmic era el gran repte de país per aquesta legislatura.

El 25 de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució on es fixaven les línies mestres d’aquest pacte fiscal (un canvi d’estatus en matèria de finan-çament: sortir del règim comú de la LOFCA, màxi-ma capacitat per al Parlament per mo-dificar els impostos, agència tributària de Catalunya, és a dir, la clau de la cai-xa, model bilateral i reducció del dèficit fiscal), i instava el Govern a obrir una negociació amb el Govern espanyol.

El 20 de setembre, Mariano Rajoy va tancar la porta a qualsevol possibilitat de negociació del pacte fiscal. Va ser un no rotund a la demanda de sobira-nia fiscal per Catalunya expressada per una àmplia majoria del Parlament. En aquest punt, la legislatura no podia continuar com si no hagués passat res.

Una manifestació impressionantL’11 de setembre, un milió i mig de catalans va fer sentir la seva veu pels carrers de Barcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

Davant d’aquest clam massiu, i en conseqüència, da-vant de l’escenari d’obrir un procés de gran enverga-dura i complexitat que entronqués amb el que s’ha-via expressat a la manifestació, era necessari que els ciutadans poguessin expressar a les urnes quin camí ha de seguir a partir d’ara el país. En democràcia, l’aval definitiu es produeix a les urnes.

Nova etapa, nova legitimitatEl president Mas ha expressat que després del no del Govern espanyol al pacte fiscal, Catalunya ha d’iniciar un nou camí, emprendre la construcció d’estructures d’estat i exercir el dret a l’autodetermi-nació, a través d’una consulta. Però CiU va guanyar les eleccions amb un programa que tenia com a mà-xima fita el pacte fiscal, i per tant, abans d’iniciar

aquest nou camí, són necessàries unes eleccions que expressin quina és la voluntat del poble de Catalu-nya. Una nova etapa requereix també una nova legi-timitat, tant internament com de cara a Espanya i a la comunitat internacional.

Davant de grans reptes, visió de paísPensant en clau partidista, el més còmode hagués estat esgotar els dos anys que quedaven de legisla-

tura. Però els moments transcendents –i aquest ho és- requereixen altura de mires, prioritzar la visió de país, aban-donar l’interès de partit.

El President ja ho havia expressat més d’un cop: si es produïen condicions prou excepcionals que aconsellessin fer un gir en la governació del país, no dubtaria a convocar les eleccions. En aquest sentit hi ha una aposta personal

del President:

“No són temps de comoditats institucionals, ni de qui dia passa any empeny; són temps en què cal ju-gar-se-la, per sobre de la comoditat personal o l’in-terès de partit. I és al poble de Catalunya, autèntic amo del seu destí, a qui correspon decidir qui vol que el representi en aquests temps històrics, amb quina força i amb quina legitimitat”.

CiU Vidreres

Grup de CiU Vidreres

CIU considera necessàries unes

eleccions que expressin quina

és la voluntat del poble de Catalunya

Per què se celebren les eleccions dos anys abans del previst?

EL R

EC C

LAR

58 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

16

DES DE LA CASA DE LA VILAweb: www.progrespervidreres.cat a/e: info@progrespervidreres.cata/e: 660.800.315 fb: Progrés Per Vidreres

Servei d’orientació jurídica gratuït a Vidreres

Fruit de la voluntat i el compromís de fer una opo-sició responsable i rigorosa que vetlla pels interessos de tota la gent de Vidreres, i perquè creiem en l’ús del diàleg i el respecte en lloc de l’ús de la imposi-ció i la prepotència com a eines per resoldre els pro-blemes del nostre poble, hem proposat a l’equip de govern que el nostre municipi pugui disposar d’un servei d’orientació jurídica gratuït.

Aquest servei que vam incloure com a prioritat en el nostre programa electoral i que suposa un cost molt assumible per l’Ajuntament de Vidreres, aportarà grans avantatges als vidrerencs.

Per exemple, permetrà que molts vidrerencs que per manca de recursos econòmics no es poden per-metre el dret fonamental d’una tutela judicial efec-tiva i el dret de defensa, puguin rebre l’orientació jurídica gratuïta d’un professional. El servei d’ori-entació jurídica gratuït permetrà als usuaris fer front a problemàtiques tant diverses i habituals en la situació de crisi que estem vivint com poden ser pagaments d’hipoteques, reclamacions de deutes, tancament d’empreses, impagament de pensions d’aliments, impagament de lloguers, etc.

Avui més que mai, vivim envoltats de greus proble-mes socials, econòmics, personals i familiars que ens afecten a tots en menor o major mesura. Envers aquesta problemàtica, l’Ajuntament de Vidreres, a part de no restar passiu i posar els mitjans necessaris per donar solució a aquesta greu situació que patei-xen molts vidrerencs, per sobre de tot ha de donar exemple i servir de model a la ciutadania. Per aquest motiu en el darrer Ple del mes de setembre vam pro-posar els següents precs a l’equip de govern (CIU-Vidreres Som Tots-ERC-AM) :

- Adequar-se a la llei estatal de transparència i fer públiques les retribucions econòmiques dels càr-recs polítics electes, tal com anteriorment havíem sol·licitat a la celebració del Ple mitjançant instàn-cia a l’equip de govern, i que no havien contestat dins el termini legal establert. Després de fer aquest prec, el Sr. Eduard Adrobau (VST-ERC-AM) va manifestar que “casualment” havien pensat copiar l’exemple del municipi de Cubelles.

- Que com a mostra de solidaritat pel que fa a les retallades que estan patint els funcionaris, l’equip

de govern i la resta de regidors s’apliquin la ma-teixa reducció de sou, tal com es va fer a l’anterior mandat i com han fet altres municipis.

- Que l’Alcalde Jordi Camps (CIU) i el regidor Edu-ard Adrobau (VST-ERC-AM) amb dedicació parci-al de l’equip de Govern renunciïn a la paga de Na-dal com estan fent altres municipis.

- Que el regidor Jordi Goméz deixi de cobrar per les funcions de secretari del Consell de govern i cobri únicament per assistir a les juntes de govern local, igualant així, la seva retribució al mateix que perceben la resta de regidors de l’equip de govern. Recordem que aquest òrgan administratiu pura-ment consultiu anomenat Consell de Govern Mu-nicipal, que no té cap altre poble similar a Vidreres, representa una despesa setmanal mínima de 840 €, i que a l’any suposa més de 43.680 euros. La supo-sada tasca d’aquest nou òrgan amb l’anterior equip de govern es feia amb reunions setmanals no retri-buïdes dels regidors i convidats de cada grup polític assistent.

Propostes plenes de sentit comú, ètica, solidaritat, exemplaritat i compromís social amb Vidreres, que només requereixen de la bona voluntat de l’equip de govern (CIU-Vidreres Som Tots-ERC-AM), per dur-se a terme i que segur que han passat pel cap de molts vidrerencs i vidrerenques. Propostes que qual-sevol polític compromès amb el seu poble i la seva gent no dubtaria a prendre com a pròpies.

“Ja pots xiular, si l’ase no vol beure”

Progrés per Vidreres-PSC-PM

EL R

EC C

LAR

58 ·

DES

DE L

A CA

SA D

E LA

VIL

A

17

DES DE LA CASA DE LA VILA

web: www.vidreressomtots.cat a/e: vst@vidreressomtots.cattel.: 608.188.432 Soroll,

hi ha molt sorollSoroll, hi ha molt soroll, a les cases, al carrer, som so-roll i fem soroll. I perdem de vista que el poble avan-ça encara que costi.

hem invertit més de 120.000 euros en millorar ca-mins veïnals, que s’han construït 4 guals en rieres que milloren significativament la mobilitat entre di-versos barris: la font del Pla, la zona de l’hípica, la zona esportiva, i el carrer Orient.

Que s’ha congelat l’increment anual d’IBI a totes les famílies. Tot i les dificultats econòmiques que té l’Ajuntament i les retallades pertinents, hem mantin-gut un gran nivell a la festa major.

Estem actualitzant totes les ordenances per posar-les al dia, on s’hi han establert criteris de justícia social, bonificacions i incentius a les famílies. Hem fet orde-nances pioneres com la de residus, amb bonificacions per a persones grans que viuen soles, per a les famílies que no tenen recursos i per a totes aquelles persones que fan una segregació correcta de residus. Hem he reprès de forma clara les polítiques de joventut.

S’ha arranjat l’asfalt del carrer Costa Brava, i prope-rament, les voreres. S’ha asfaltat la zona esportiva del Salvador Espriu, el camí de les Bòries, i es continuen asfaltant els carrers d’Aiguaviva.

I malgrat les dificultats aconseguim optimitzar tots els serveis que depenen de l’Ajuntament: aigua, resi-dus, neteges, telefonia, jardineria, etc. per tal de tenir més recursos i poder invertir en el poble. Ens conver-tirem en municipi pioner en l’estalvi energètic, amb un pla director lumínic que amb l’estalvi aconseguit permetrà millorar i reparar la il·luminació.

Però hi ha soroll, també en diem xivarri, guirigall, fressa, fragor, enrenou, murmuri.

I dubtem de nosaltres mateixos, i oblidem que ens hi esforcem cada dia. Que portem pencant des de fa més d’un any des del govern i tota la vida des del po-ble. Que estem avançant per millorar el poble. Que estem lluitant per aconseguir subvencions de sota les pedres, com els 33.000 € per a la prevenció d’in-cendis, 7.500 € per a les plaques solars del pavelló, 50.000 € per arreglar l’esplanada del pavelló i conver-tir-la en una gran zona verda municipal on hi hagi cabuda per a tot (festa major, fires, festes, esport), i que integri vegetació per esponjar la zona.

Hem lluitat per preservar el patrimoni, s’ha digni-ficat l’11 de setembre arreglant el monument a Lluís Companys, s’arreglarà l’antic escorxador en lloc de construir-hi pisos per preservar el patrimoni de tots els Vidrerencs.

Treballem per a tot el municipi. Es construirà un lo-cal social a Aiguaviva per ajudar la cohesió social en lloc de fer-hi una deixalleria, i es trauran recursos d’on sigui per netejar les zones verdes.

Aquest equip de govern està tirant el poble endavant tot i que sembli una quimera en la situació actual.

I quan el soroll s’atura i mirem enrere veiem d’on venim i recordem que som l’aire fresc de la política Vidrerenca, gent preparada d’un grup obert i parti-cipatiu.

Gent que ens atrevim a somiar amb un poble i un país millor, som els que lluitem per un estat propi des del poble, cada dia.

Els que volem seguir fent petites passes de gegant. Idealistes quotidians, d’ahir, d’avui i de demà.

Sempre hem estat així, i continuem així. Somiadors, lluitadors, fills del poble, fills d’un país amb tant fu-tur com passat.

Perquè volem seguir lluitant per la gent d’aquest petit gran poble i és així com hem fet realitat uns quants somnis: la desqualificació del parc d’activitats; la construcció d’un model turístic amb Lloret, Sant Feliu, Tossa, Santa Cristina, Caldes, Llagostera; I la modernització i l’apropament de l’administració via telemàtica com el “reparaciutat”.

Perquè malgrat el soroll, sabem d’on venim i sabem on anem.

Vidreres SomTots - ERC-AM

VidreresSomTots!

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

18

ACTUALITAT

marta Cuesta Puche Biblioteca Municipal Joan Rigau i Sala

BibliotecaL’escriptor David Cirici visita la Biblioteca de Vidreres

La Biblioteca de Vidreres canvia l’horari

El passat 26 de setembre la biblioteca va rebre la visita de l’escriptor David Cirici, autor de la novel-la “I el món gira”, que va compartir amb els mem-bres del club de lectura i d’altres persones que es van apropar a la biblio-teca, una conversa sobre llibres i en particular so-bre la seva vida i la seva obra “I el món gira”,

guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2011. Només iniciar la tertúlia, l’escriptor va explicar alguns detalls sobre aquesta obra. Segons va explicar Cirici, “a vegades es penedeix d’haver tractat el cas Millet a la novel·la perquè tot això li ha portat algun més d’un mal de cap” . Pel que fa a la seva manera de fer i d’escriure, David va manifestar que sempre busca un llenguatge molt

planer, molt natural, encara que de vegades li costa aconseguir-ho.

A David Cirici, l’ofici i el plaer de l’escriptura li ve de mena. El seu pare, Alexandre Cirici Pellicer, va publicar un munt de tractats sobre l’art català contemporani.

David s’ha estimat més abocar-se a la creació literària, ara en forma de novel·la per a adults, encara que es va iniciar com a escriptor fent novel·la infantil i juvenil. Durant molts anys la seva intensa dedicació al guio-natge i a la publicitat no li van deixar gaire temps per escriure.

D’altra banda, responent a algunes preguntes dels lec-tors sobre la seva novel·la, David va confessar que el fet de guanyar el Premi Prudenci Bertrana li ha per-mès viure de l’escriptura, és a dir, només dedicar-se a escriure, que és el que més li agrada.

Aquesta activitat està patrocinada per la Institució de les Lletres Catalanes, i també es va comptar amb la presència de la Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vidreres, Genoveva Mor Roy.

Els dos centres escolars d’educació infantil i primà-ria que hi ha al poble acaben la jornada escolar a les 16.30 h. La Biblioteca de Vidreres vol oferir un servei millor a la població escolar de Vidreres i per això, a partir de l’1 d’octubre canvia l’horari d’obertura a la tarda. A partir d’ara la biblioteca obrirà les portes a les 16.30 h. Així, aquesta ampliació horària dels serveis bibliote-caris comportarà que ni pares ni fills s’hagin d’esperar fins a les 17 h per poder gaudir de la Biblioteca.

A partir de l’1 d’octubre l’horari de la Biblioteca serà:

HORARI D’ESTIU(del 15 de juny al 15 de setembre)Matins: de dimarts a divendres de 10 h a 13 hTardes: de dilluns a divendres de 16.30 h a 20 hDissabtes: Tancat

HORARI D’HIVERN (del 16 de setembre al 14 de Juny)Matins:Dilluns i divendres tancat  De dimarts a dijous de 10 h a 13 h  Dissabte de 10 h a 13 hTardes: de dilluns a divendres de 16.30 h a 20 h

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

19

ACTUALITAT

La Biblioteca de Vidreres és dipositària de les imatges del documental «La Festa del Ranxo de Vidreres» en-registrat per Agustí Fabra i Bofill, el 5 de març de 1935. Aquest es va veure al Teatre del Casino La Unió al pro-grama d’activitats del Carnestoltes passat. La pel·lícula, filmada pel terrassenc Agustí Fabra i Bo-fill (1903-1972), forma part de la sèrie de més de vint reportatges que va recopilar en els films titulats «Fol-klore», «Danses i Festes» i Costums típiques» i amb els quals l’Agustí Fabra va aconseguir diverses medalles i premis en el Concurs de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya dels anys 1934,1935 i 1936. Fins i tot una de les seves obres va ser seleccionada per participar en el Festival de Cinema de Berlín de l’any 1936. El documenta està exclòs de préstec però qual-sevol persona que així ho vulgui, el pot consultar a la mateixa biblioteca.

Fotografies i textos de l’univers literari amb què l’auto-ra ens apropa als seus sentiments mitjançant la crea-ció d’uns personatges, especialment els femenins, que cobren vida més enllà del relat. L’exposició repassa les etapes de la vida de l’autora, des de l’infantesa a Sant Gervasi, els anys d’aprenentatge i d’amors i desamors, el llarg exili, el retorn i la consagració, fins a després de la seva mort.“Federica Montseny 1905-1994”, futura exposició del 23 al 11 de desembre. Inclou imatges de la seva biogra-fia i les diverses facetes com a ministra, feminista, es-criptora i filòsofa. La seva trajectòria, avançada al seu temps, la va portar a convertir-se en la primera dona ministra de l’Estat Espanyol, fet que va significar una ruptura i un important.

NovembreACTIVITAT: Activitat infantil “Contes d’animals” a càrrec d’Olga Cercós, dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys)DIA I HORA: dimecres 7 de novembre a les 18 hACTIVITAT: L’hora del conte (+ 3 anys) “Caca de la Vaca!” a càrrec del Cigró de la Marieta.DIA I HORA: dijous 22 de novembre a les 18 hACTIVITAT: Exposició “Federica Montseny 1905-1994”DIA I HORA: del 23 al 11 de desembreACTIVITAT: Sessió del Club de Lectura DIA I HORA: 28 de novembre a les 20.30 h

DesembreACTIVITAT: Activitat infantil “Contes per acaronar” a càrrec d’Elena Andrés, dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys)DIA I HORA: dimecres 5 de desembre a les 18 hACTIVITAT: Exposició “Federica Montseny 1905-1994”DIA I HORA : del 23 al 11 de desembreACTIVITAT: L’Hora del conte (+ 3 anys) “Contes a la cassola” a càrrec de Patrícia McGillDIA I HORA: dijous 20 de desembre a les 18 hAquest mes espai dedicat a l’associacionisme cultural de Vidreres. Entitat convidada: Gaia Exòtics. Tallers, exposicions i activitats relacionades amb el món dels animals.

biblioteca de Vidreres - Joan Rigau i Sala c/ Orient, 18 - Vidreres · telèfon 972.85.12.85web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreresa/e: bibvidreres@gmail.comProgramació

d’activitats de novembre a desembre 2012

Col·lecció local : Imatges de la Festa del Ranxo de Vidreres

Exposició: “Mercè Rodoreda 1908-1983”.

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

20

ACTUALITAT

El rosari d’activitats que el Casal de Vidreres porta a terme durant el curs de l’any és la clau per entendre aquesta voluntat inequívoca del col·lectiu de la gent gran del nostre poble per mantenir-se al peu del canó en la lluita per l’activitat quotidiana de la vida.I si a aquesta voluntat hi afegim les turbulències socials i econòmiques que colpegen dia rere dia les famílies, la realitat quotidiana esdevé preocupant en uns moments en què els avis s’han convertit, en molts casos, en una garantia de supervivència de molts nuclis familiars que han vist desaparèixer els recursos econòmics que fins fa poc temps eren el suport d’estabilitat i progrés per a tota la família. Els avis han passat de ser el col·lectiu residual de la societat de fa un temps, a ser l’últim, i sovint, únic remei de subsistència per a les generacions que actual-ment estan a la plenitud de la vida.Des d’aquesta perspectiva, el futur és incert. I és des d’aquesta incertesa que cal valorar positivament l’ac-titud positiva dels casals, i concretament del Casal de Vidreres, que lluny del desànim, manté una actitud positiva, mantenint i incrementant unes activitats que donen resposta a la càrrega, la responsabilitat i el com-promís de benestar social que afecten la societat. En-horabona, Casal de Vidreres.Ja sabem que aquesta senzilla crònica que ara teniu entre les mans sempre ha estat l’aparador de totes les activitats socials, culturals, espirituals i lúdiques que la voluntat dels dirigents i l’acceptació dels socis i no socis porten a terme al llarg de l’any, sense excuses pel desànim, però la situació actual es mereix una crida a tot el col·lectiu de la gent gran de Vidreres. Cal felici-tar-los per la seva actitud de col·laboració i cal animar

a aquells que encara no hi participen perquè obrin les portes de noves propostes a través dels recursos que la Llar posa al seu abast. La nostra força neix de la unió. La Llar és el camí.Dit això, passem als fets i activitats que han alimentat aquest estiu.DemOsTraCIó COUnTrY. El diumenge dia 1 de juliol, a la mitja part del ball de tarda, va tenir lloc una demostració de country a càrrec dels alumnes del curs 2011/2012. La sorpresa va ser molt agradable i segur que fructificarà com una llavor de cara al curs vinent.eXCUrsIó JUlIOl. No va ser la primera visita, i tampoc no serà l’última. El dia 24 de juliol vam visitar Osona i el Ripollès, dues comarques ben diferents de la nostra, però que ens ajuden a comprendre la riquesa cultural i paisatgística de la nostra terra. Després de l’esmorzar a La Gleva, i de visitar el Museu de la Retira-da i els carrers comercials de Camprodon, vam satisfer les nostres necessitats gastronòmiques en un restau-rant de la Vall de Camprodon, esplèndida de verds i d’harmonia.CanTaDa D’HaVaneres. Ja ens hi tenen acostu-mats. El dissabte 28 de juliol, la nostra coral “La Veu de la Gent Gran” ens va delectar amb un nou concert dedicat a tots els socis i amics de la Llar.reUnIó De JUnTes De Casals. Dilluns 20 d’agost. A la seu del nostre Casal hi fan cap les juntes dels casals veïns de la comarca de la Selva. L’objectiu no és altre que l’intercanvi lliure i apassionat d’experi-ències i problemes per tractar-los entre tots i mirar de trobar-hi possibles solucions

L’activitat quotidiana del Casal

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

21

ACTUALITAT

Carrer Ponent, 29 telèfon: 972 85 09 07 casalvidreres@gmail.com

eXCUrsIó aGOsT. Era dimarts 28 d’agost. Vam sortir direcció a La Jonquera. La frontera, aquesta lí-nia imaginària artificial que separa les terres i les par-les, ens obria les portes d’Amelie les Bains, capital del Vallespir, d’Arlès, de Costoja. Després d’un dia de sen-tir-nos estrangers, tornàvem a casa travessant la fron-tera per Tapis i Maçanet de Cabrenys. A les 8 i escaig del vespre érem a casa, amb el convenciment que els pobles no necessiten fronteres.InICI D’aCTIVITaTs. Passat l’estiu, és hora de co-mençar el nou curs 2012/2013.- Gimnàstica. Ha començat el dia 5 de setembre. - Taller de manteniment de la memòria. Ha començat el dia 5 de setembre- Taller de manualitats. Comença el dia 19 de setembreEsperem que aquests cursos responguin a les inquie-tuds dels alumnes. DIaDa Del sOCI. Va ser el divendres 21 de setem-bre. Podem considerar-la la festa més significativa de l’any. Al matí, a les 12, a Vidreres, es va celebrar la Mis-

sa en sufragi dels socis difunts, amb la intervenció de “La Veu de la Gent Gran”. Després, vam anar directa-ment cap a Platja d’Aro, i vam fer un dinar de germanor a “La Terrassa”. Després, a la tarda, hi va haver ball, pas-seig, bon humor... i, al final, resulta que vam arribar a Vidreres una mica massa tard. Hi ha un ferm propòsit d’esmena per al futur.

eXerCICI FÍsIC I PreVenCIó De CaIGUDes De la GenT Gran. El taller es va portar a terme durant cinc jornades entre els dies 13 i 27 de setembre. Va ser una experiència bona i profitosa. El dijous 27 de setembre, el Sr. Jordi Camps, alcalde de Vidreres, va fer entrega d’un petit obsequi commemoratiu als 25 socis i sòcies assistents al taller.

aCTUaCIó mUsICal. El diumenge 30 de setem-bre, a la mitja part del ball, el duet de cant i guitarra clàssica, les joves Carmina Daban i Raquel Labrac, ens van obsequiar amb un petit recital de cançons catala-nes i italianes. Durant mitja hora, mentre descansava el cos, els assistents van sentir com l’esperit s’enlairava a cada cançó que sortia de les veus de la parella.

InICI D’aCTIVITaTsClasses de country. InICI: 2 d’octubre del 2012Classes de català. InICI: 2 d’octubre del 2012Classes de francès.InICI: 4 d’octubre del 2012Classes d’informàtica.

InICI: 5 d’octubre del 2012Congrés de la gent gran.Tindrà lloc a Lloret de Mar el divendres 26 d’octubre.

eXCUrsIOnsOCTUbre. La tenim programada pel dimarts 16 d’octubre. DesTÍ: Tavertet, Rupit, Santuari de la

Salut, La Gleva. Coll de Condreu.nOVembre.DesTÍ: Pardines i Ventolà. Es concretaran les dates.Desembre. Pre-Nadal. DesTÍ: Roda de Barà. Visita al Museu de la Ràdio de Lluís de l’Olmo. Es concretaran les dates.

...I demà..

Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

22

ACTUALITAT

A l’anterior edició de la revista Rec Clar vam estar parlant de la importància de conservar les tradicions, com és la Flama del Canigó i la festivitat pagana de Sant Joan, i de transmetre-les amb el seu esperit a les futures generacions.Durant aquest mes de setembre, un cop transcor-regudes les nombroses activitats de la Festa Major d’enguany, Grup Vitraris: Cultura i Tradició va col-laborar, juntament amb altres entitats del poble, amb la Marxa per la Independència que el dia 11 de se-tembre va organitzar l’Assemblea Nacional Catalana de Vidreres. El passat dia 21 de setembre es van iniciar, novament, les activitats del Cine Fòrum amb la projecció de “La Cinta Blanca” una exitosa i guardonada pel·lícula de Michael Haneke de l’any 2009. Després, com és ha-bitual, es va encetar un debat ben interessant sobre el contingut del film i, paral·lelament, es va oferir al assistents un petit refrigeri a base de coca i cava.El dissabte 29 de setembre, i dins de les Jornades Eu-ropees del Patrimoni, vam col·laborar en l’activitat organitzada pel Centre d’Estudis Selvatans que con-sistia en la visita al castell medieval de Vilobí d’Onyar, sota el guiatge del seu propietari, Joaquim Vivas Solà. Tot seguit, en Lluís Ball-llosera va explicar-nos l’evo-lució de l’església parroquial; i, finalment, la matinal es va cloure amb la visita a Can Roscada, on en Xa-vier Gabarró va mostrar-nos unes peces ceràmiques ben interessants.L’endemà, el diumenge 30 de setembre, i dins dels actes de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Se-gura d’aquest any, que va durar del dia 22 al 29 de setembre, vam organitzar una caminada cultural a l’entorn del centre del poble que va comptar amb les explicacions de Josep Formiga. A través de detalls i anècdotes de tota mena, vam poder descobrir el ric passat de Vidreres i les particularitats dels carrers i de la seva distribució. Sempre ve de gust conèixer els orígens del poble i a ningú ens va decebre.Us recordem que tenim un bloc on podeu consultar les nostres activitats passades i futures, http://vitra-ris.blogspot.com.es. També podeu agregar-vos com a amistat al nostre perfil de Facebook: vitraris.vidreres.Per acabar, volem aprofitar aquest mitjà per infor-mar-vos de les properes activitats que la nostra en-

titat portarà a terme durant els propers mesos, i per anunciar-vos que ja s’està preparant el nou calendari de Vidreres 2013, amb fotos ben interessants (co-menceu a fer les vostres reserves):

sortida pel camí de ronda de llançà12 d’octubre. Llançà-El Port de la Selva

Cine Fòrum – loup. nicolas Vanier19 d’octubre. Teatre Casino La Unió

Visita a la Torre de Cartellà27 d’octubre. Cartellà (Vidreres)

musical “Històries de bar”(col·laborem en la difusió). 10-11 de novembreOrganitza: El Ginjol de Maçanet de la Selva

Festival de cinema vidrerenc –Cine Fòrum16 de novembre. Casino la Unió

Pujada al Castell de sant Iscle18 de novembre. Vidreres

ruta megalítica per l’ardenya-Cadiretes6 de desembre. Serra de l’Ardenya-Cadiretes

Cine Fòrum 21 de desembre. Teatre Casino la Unió

Caga Tió Popular22 de desembre. Vidreres

Web: http://vitraris.blogspot.com.esa/e: vitraris@gmail.com

Des del Grup Vitraris Grup Vitraris

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

23

ACTUALITATVine a l’assemblea! twitter: ancvidreresHashtag: #11s2012 fb: ancvidreresweb: www.assemblea.cata/e: vidreres@assemblea.cat

Un èxit rotund en la

celebració de la Diada

Nacional de Catalunya a

Vidreres

Tornarem a vèncer

Guanyarem! Aquesta va ser la sensació que vam te-nir des de l’Assemblea després de l’èxit de les mo-bilitzacions del passat 11 de setembre. Segurament un sentiment compartit per tot un país que va dir prou i va protagonitzar una de les manifestacions

més massives de la història de Ca-talunya.Al matí de la diada, al nostre poble, prop de 400 persones van partici-par a la cívica manifestació “Vidre-res Marxa cap a la Independència”. A part de la societat civil, a la con-vocatòria van acudir-hi diverses entitats culturals, socials i juvenils, els hereus i pubilles 2012/13 i re-

presentants de partits polítics. Sortint des de la Ro-tonda dels Ranxers, vam baixar fins la rotonda del Portal, i, passant pels carrers Pau Casals i Catalunya, vam concentrar-nos a davant de l’Ajuntament en di-recció a l’ofrena floral. A la tarda, quatre autobusos plens van sortir des de l’esplanada del pavelló municipal rumb a Barcelona. Les 250 persones que veníem de Vidreres ens vam sumar a les vingudes d’arreu de Catalunya i dels Països Catalans. Els carrers del centre de Barcelona ja estaven col·lapsats una hora abans de l’inici de la manifestació, tots els assistents es reafirmaven amb un clam unitari “independència” i un missatge ine-quívoc “Catalunya proper estat d’Europa!”. La Marxa cap a la independència que es va portar a terme a la majoria dels municipis de Catalunya, de

la mà de l’ANC, i la culminació amb la gran mani-festació multitudinària a Barcelona, han marcat un punt de no retorn i han fet entrar Catalunya a l’agen-da política de la majoria dels Estats i institucions de la UE. Igualment, el canvi de rumb dels partits po-lítics demostra com n’és, d’important i útil, la mobi-lització pacífica ciutadana i el clam unitari de tot un poble unit sota el mateix objectiu. Després d’aquest 11 de setembre res no serà igual, tenim unes eleccions amb un rerefons de comicis plebiscitàries. Esperem que sigui l’ última vegada que haguem d’anar a les urnes per votar un govern dependent d’Espanya. Nosaltres des de la base que constitueix la societat civil i sempre des d’un inde-pendentisme transversal, continuarem treballant .Visca Vidreres i Visca Catalunya lliure

ANC Vidreres

EL R

EC C

LAR

58 ·

ANEM

A E

STUD

I

24

ANEM A ESTUDI

Aina Soley i Josep Dalmau,

Aquests dos joves vidrerencs van ser els candidats guanyadors en l’acte d’elecció de la Pubilla i l’Hereu de Vidreres celebrat durant la Festa Major d’enguany. Com cada any l’acte de proclamació va anar acompanyat del Ball de Gala dels nous representats del pubillatge de la vila.

Pubilla i Hereu Vidreres 2012-2013

Fotografies d’Anna Prat

EL R

EC C

LAR

58 ·

ANEM

A E

STUD

I

25

ANEM A ESTUDI

Fotografies de Gemma Isal

Diada Nacional de CatalunyaMassiva participació en els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a Vidreres. El principal acte va ser la manifestació que va recórrer el centre del poble.

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

26

ACTUALITAT

Àngel Daban, coordinador d’Activa 21 i director del projecte Personatges únics per escoltarFa un any que Activa 21 existeix i, si bé en molts sentits s’ha evolucionat (gairebé hi inclouria una “r” al prin-cipi de la paraula) cap a millor, l’entitat està -com el primer dia- en constant construcció i canvi, sempre procurant edificar sobre fonaments estables i procu-rant equilibrar humilitat amb confiança en el nostre equip, projectes i objectius.

Aquesta nova temporada iniciem l’aventura de buscar patrocinadors, amb la important col·laboració d’em-preses del poble, interessats en activar la societat.

Comptem, també, amb noves incorporacions de joves que s’han animat a formar part del nostre equip, i hem aprofitat el sorgiment de nous projectes i noves tas-ques. Els agraïm immensament tot el que estan apor-tant perquè els asseguro que s’hi destinen moltes hores.

Finalment, i molt breument, volem donar les gràcies tant a les empreses com als nous membres de l’equip; sembla que es podran fer realitat dos nous projectes aquesta segona temporada: el projecte Olivetti i el pro-jecte 1imatge1000paraules: amb aromes de cafè.

Moltes gràcies a tots i totes, els esperem als pròxims esdeveniments que, si més no, els asseguro que no els faltarà actitud, inconformisme i il·lusió!

Sergi Firmino, responsable d’organització i financesCom a entitat organitzativa cal fer ús i donar exem ple de què som. Des de l’àrea d’organitza-ció interna volem destacar dos conceptes im-portants: les comissions i els freelance projects.

Per una banda, hem distribuït les diverses tasques de l’or-ganització en comissions, on cada una té el seu responsa-ble per tal que tot rutlli a la perfecció: comunicació, disseny web, continguts, finances, entre d’altres. Totes estan englo-bades dins d’una comissió coordinadora: El Laboratori. I per altra banda, hem incorporat un concepte atrevit i innovador: els freelance projects. Tenen la finalitat de dinamitzar els diversos projectes de desenvolupament, i pretenen ser, també, un punt d’oportunitats per a noves idees que vinguin de dins de l’entitat, però també de fora.

Arià Bayé, responsable de comunicacióAquest any ens hem proposat crear un social media planning per tal de superar totes les fronteres que hi puguin haver a internet, poder arribar a tot el nostre entorn i facilitar a tots els usuaris de la xarxa la possi-bilitat de comunicar-se amb l’entitat. Al mateix temps, pretenem crear una àmplia xarxa de networking (xar-xes socials: Nova Fan-page de Facebook, Twitter, G+, About.me, YouTube i Linkedin) per tal de cohesionar i ampliar la quantitat d’usuaris que poden interactuar amb nosaltres i, per descomptat, millorar la qualitat del servei de comunicació. El social media d’Activa 21 també ha de ser capaç de mobilitzar més fàcilment i mantenir ben informats tots els interessats en les acti-vitats i els continguts que generem des de l’entitat.

Toni Grabulosa, administrador de webs i respon-sable d’audiovisualsDes de la secció de la web intentem, juntament amb les altres comissions, plasmar un ‘quadre’ de què és Activa 21 i tot el que fem a l’entitat. Per tal de poder descriu-re al màxim detall i esdevenir un portal d’informació

“S’ACTIVA la segona temporada: l’equip parla”

L’equip amb Josep M Fericgla, protagonista de l’última activitat de l’entitat

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

27

Web: www.activa21.com(i a totes les xarxes socials,twitter, Fb, G+, linkdin, etc)a/e: Activa21.oficial@gmail.com

Activa 21dinàmic i intuïtiu, estem treballant en noves millores, nous portals, com per exemple un portal exclusiu per als nostres projectes. Tanmateix, per al nou projecte Olivetti s’haurà d’implantar un nou web que permeti l’accés als membres del projecte per tal de publicar els seus articles, etc. Els webs d’Activa 21, Activa 21 - Pro-jectes i Activa 21 - Olivetti, han d’estar plenament in-tegrats a les xarxes socials, per així fer-ne una ràpida difusió i poder informar els nostres seguidors amb la màxima eficiència i amb el menor temps possible. Així doncs, en nom de l’entitat us convidem a seguir-nos a les xarxes socials i a visitar els nostres webs.

Laura Marés, directora del projecte 1imatge-1000paraules: amb aromes de cafèSaps realment si el cafè que consumeixes cada matí és un producte just, és a dir, si la gent que l’ha conreat ha estat pagada justament? T’has parat mai a pensar com es podria fer front al capitalisme tan salvatge que tenim avui en dia? Amb el nou projecte 1imatge1000paraules: amb aromes de cafè, volem donar resposta a qüestions d’aquest estil, però en un format dife-rent al de les conferències: mitjançant documentals crítics. Pretenem apro-fundir, des d’una altra perspectiva, en temes polítics, socials i econòmics per tal d’informar sobre aspectes de la nostra societat molts cops descone-guts i promoure actituds i hàbits que facin una societat més justa. A més del documental, fa-rem venir una persona implicada, ja sigui el director, el guionista o algú expert en el tema que tractem per tal d’iniciar un col·loqui i debat, tot oferint cafè de comerç just als assistents. T’esperem en aquest nou projecte!

Aina Soley, directora del projecte “Olivetti”El projecte Olivetti és una de les noves iniciatives d’Ac-tiva 21 amb què volem facilitar una manera senzilla i interactiva perquè la gent a qui li agradi escriure pu-gui opinar de l’actualitat a través d’Internet. El nostre objectiu és crear un bloc on s’hi puguin trobar articu-listes de llocs i edats diferents, amb diversos punts de vista, que ens donin una visió més àmplia de la nostra realitat. Aquesta comunitat estarà formada per escrip-tors fixes i eventuals que podran col·laborar-hiamb una determinada periodicitat, i els lectors tindran

l’opció d’escollir quin és l’article que més els agra-da, de manera que els més populars es podran pu-blicar en alguns mitjans de comunicació nacionals. Estem molt il·lusionats amb aquest nou projecte i espe-rem que molta gent s’animi a enviar-nos algun article!

Pol Pruneda, director del taller de creixement per-sonalEl meu objectiu principal quan, enmig d’una reunió d’Ac-tiva 21, vaig esmentar el nom d’en “Fericgla”, era compar-tir amb els altres l’experiència d’una persona que m’havia ajudat molt, ja anteriorment. Així que, amb el vistiplau dels meus companys, em vaig posar a gestionar l’activitat. No puc dir que el camí recorregut des del dia que vaig te-nir la idea fins el dia de la conferència hagi estat de roses, però enmig de totes les dificultats que comporta organit-zar un acte d’aquesta magnitud, crec que vaig aprendre

com actuar i vaig poder personificar el meu objectiu com cal, i això, sense cap mena de dubte, em va fer sentir realitzat com a persona. Per a molts, la conferèn-cia va tenir lloc aquell dijous de 8 a 10 del vespre, però per a mi i alguns dels meus companys de l’entitat, ja feia me-sos que durava, i això, malgrat que pu-gui ser estressant, és el que la va fer més enriquidora i vam aprendre què s’ha de fer davant la planificació d’un acte com aquell. No tinc dots de líder, i mai no m’havia plantejat fer una cosa d’aquest estil, però sí que amb Activa 21 i d’una

experiència com aquesta n’he extret una cosa important i és que per intentar canviar el món només fan falta dues coses: el pensament crític i bons amics o gent que et doni suport.

Aida Cuello, responsable de logística i reservesAquesta nova temporada donem especial importància a la implicació dels joves amb Activa 21 perquè creiem necessari col·laborar, a través de diversos projectes, en la creació d’una opinió pròpia sobre molts temes actu-als tractats per experts. Creiem que és fonamental la incorporació de noves energies, gent amb idees i passió que vulgui aportar diverses propostes o participar en la creació de nous projectes. Obrim les portes a tothom que vulgui entrar a col·laborar amb l’entitat amb conei-xements tècnics o com a voluntari quan se’l necessiti. Us hi esperem!

Us presentem les novetats i canvis a partir de la veu de tots els membres, i és que comencem

una nova temporada carregats de projectes, ganes, actitud, il·lusió

i inconformisme

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

28

ACTUALITAT

Parròquia Santa maria de VidreresPl. de l’Església

L’Ajuntament de Vidreres, a instància de la Parròquia, ha reposat la placa de marbre de la façana de l’esglé-sia. Cal donar gràcies per haver recuperat aquest element patrimonial del poble, que dignifica la seva plaça principal. Al mateix lloc hi havia hagut la placa amb què el règim franquista commemorava els “caí-dos por Dios y por España”, és a dir, les víctimes de la Guerra Civil que el bàndol vencedor volia reivindi-car. En iniciar-se el període democràtic i recuperar-se les llibertats, es va optar oportunament per substituir aquella placa per una de nova que no fes refe-rència a cap bàndol sinó que contingu-és un missatge cristià i cívic. L’autor del poema que hi llegim fou Mn. Pere Ri-bot i Sunyer (1908-1997), el “poeta del Montseny”, rector de Riells des de 1941. Allí mantingué una important activitat cultural a favor de la llengua catalana. Mn. Ribot fou també l’autor de la lletra dels nous goigs de St. Iscle i Sta. Victò-ria, que musicà Francesc Mas i Jené.

Què ens diu el poeta?

El vent de nostres banderes abriga el cor de tothom.

Comença amb una imatge vibrant: les banderes al vent. És una imatge d’alegria, d’optimisme i de corat-ge. Fixeu-vos en què les banderes aquí no tenen res d’imposició o exclusió; més aviat abriguen i acullen la diversitat. Les banderes uneixen quan agermanen.

Era una bona idea quan es restablia la democràcia i també avui en dia.

El cor de Déu, el seu Nom, manté la fe de Vidreres.

A la Bíblia el nom té molta importància. Conèixer el nom d’algú és tenir accés a ell. Per això el Nom de Déu mereix tant de respecte, perquè tot i que Déu està molt molt amunt, ens ve a trobar i ens descobreix

l’amor del seu cor. La fe, la confiança que tant ajuda a tirar endavant, troba fonament en aquesta obertura del cor de Déu. Vidreres, com tota comunitat, necessita la confiança.

Llar de Déu, divina brasa, aquesta és la nostra casa.

El temple parroquial és la casa de Déu: per als creients la casa és permanent-ment al sagrari. La bardissa cremant que mai es consumeix és com Déu es va fer present a Moisès a l’Horeb, quan el va cridar per alliberar el poble d’Israel de

l’esclavatge d’Egipte. La brasa és també el símbol amb què l’àngel va tocar la boca del profeta Isaïes per pu-rificar-lo i cridar-lo a proclamar la veritat al poble de Judà. Al mateix temps el temple també és la llar aco-llidora, el refugi entorn del qual es va fundar el poble, la nostra casa pairal. Quina alegria la del fill pròdig quan torna a casa del pare i se sent acollit! Que tots nosaltres, quan llegim aquests versos, puguem reviure l’alegria de saber que som a casa.

Reposició de la placa de la plaça de l’Església

L’autor és Mn. Pere Ribot i

Sunyer, rector de Riells des de 1941, amb l’objectiu de difondre un

missatge cristià i cívic

Parròquia de Sta. Maria de Vidreres

EL R

EC C

LAR

58 ·

ACTU

ALIT

AT

29

ACTUALITAT

Rosa maria doltra llinàs del torrent

El 24 de març del 2012 a dos quarts de 10 del vespre, a Can Magí, era el dia que havíem escollit per tornar a trobar-nos tota la colla d’alumnes de 8è d’E.G.B. de l’escola Sant Iscle, de la promoció 67/68.Amb alguns dels companys feia més de quatre anys que no ens vèiem, des de l’últim sopar. La il·lusió per la tro-bada era general: alguns ens veiem ben sovint, amb d’altres no passa el mateix, i aquest sopar ens permet re-viure moments viscuts a l’escola, en-tre companys, professors, excursions, etc.Tothom anava arribant, mica en mica ens anàvem retrobant: alegria, petons, abraçades de tots els companys de classe, semblava que no hagués passat el temps. Crec que teníem més ganes de trobar-nos que no pas de menjar.A mesura que anaven passant les hores estàvem més engrescats: rialles, fotos, records d’un i de l’altre,

tothom qui més qui menys tenia una anècdota per explicar. Aquests moments fan que un s’adoni que encara que no ens veiem cada dia i faci molt temps

que no ens trobem, seguim tenint la il·lusió de quan érem més petits. Val a dir que som un grup molt ben avingut i que cada cop que ens hem retrobat, ha sigut fantàstic perquè tothom ha fet tot el possible i l’impossible també per poder venir, fins i tot n’hi ha que han vingut de fora de CatalunyaMoments com aquests fan que tornem a reviure records de la nostra infan-tesa i crec que això no s’ha de perdre mai, un any més ho hem aconseguit i esperem que puguem celebrar-ho tots junts durant molt de temps.

El nostre record a tots els companys que també un dia hi van ser però que malauradament ens van dei-xar, per tots vosaltres.Només em queda dir-vos a tots que fins a la propera i salut a tothom.

3a Trobada alumnes promoció 1967/1968

Va semblar com si no hagués passat el temps, tot eren petons, abraçades i alegria entre els antics alumnes de 8è d’E.G.B. de la

promoció 67/58 de l’escola Sant Iscle

Alumnes promoció 1967/1968

EL R

EC C

LAR

58 ·

ANEM

A E

STUD

I

30

ANEM A ESTUDI

web: http://www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn/

L’aventura d’aquesta nova escola ja la vam iniciar el curs passat, entre sorolls d’obres, trasllats d’aules, amb tot el mobiliari corresponent, reduccions dels espais de pati i l’eliminació del gimnàs, entre d’altres movi-ments i canvis poc usuals en una escola.Per això, aquest curs 2012-2013, hem començat d’una

manera diferent a la d’altres anys.Com tothom ha pogut veure, hem estrenat una part nova de l’edifici es-colar. Els alumnes privilegiats han estat els petits d’educació infantil i els alumnes de 1r de primària. L’edifici nou també inclou altres espais d’ús ge-neral: el gimnàs, on s’hi ha afegit una tarima per a possibles espectacles i on hi conviuen les classes d’educació físi-ca i de psicomotricitat; el menjador,

que ha augmentat la seva capacitat pel que fa a l’espai; l’aula d’educació artística, que de moment no s’haurà de compartir amb la biblioteca; l’aula de música on, encara que manera reduïda, hi ha espai per cantar i ballar; i d’altres espais destinats a suports o aules co-munes per als alumnes o els mestres.Les aules noves són molt maques i lluminoses, però més petites que les que teníem abans. A la planta bai-xa hi trobem les aules d’infantil; cada nivell de par-vulari comparteix un lavabo que comunica les dues aules i, a més, tenen un petit pati interior.La resta d’aules esmentades es troben al primer pis amb el petit inconvenient que, ara per ara, en aquesta planta no hi ha cap lavabo.

La resta d’alumnes de l’escola, des de 2n fins a 6è, en-cara continuen als mòduls prefabricats i no sabem quant temps més s’hi hauran d’estar, ja que les obres de remodelació de l’edifici estan molt endarrerides i, de moment, no avancen.Nosaltres hem començat amb ganes i il·lusió i, entre tots, intentarem tirar endavant el nou curs.Agraïm l’esforç i l’ajuda de totes les persones que han col·laborat en aquest procés i que han fet possible co-mençar amb més normalitat.

Un començament de curs agredolç CEIP Salvador Espriu

L’escola comença un

nou curs amb ganes, il·lusió i amb l’esforç

i l’ajuda de moltes persones

EL R

EC C

LAR

58 ·

ANEM

A E

STUD

I

31

ANEM A ESTUDI

web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola sant iscle de vidreres

És dilluns 12 de setembre i l’escola Sant Iscle recupe-ra la vida i la cridòria d’uns mesos enrere. Els nens i les nenes s’esperen a la porta de l’entrada des de ja fa una bona estona, ansiosos per entrar i tornar a trepit-jar el pati de l’escola, així com també per visualitzar la nova classe, i fins i tot en alguns casos, conèixer la nova mestra. A gairebé totes les cares s’hi pot reconèixer un ampli somriure, fruit d’una barreja entre un cert nervi-osisme i la il·lusió d’encarar un nou curs escolar (espe-rem que aquesta il·lusió duri tot el curs!).Pel que fa a l’horari escolar, a causa del seu bon funcio-nament, continuem fent el mateix que el curs anterior, i el Suport Educatiu Personalitzat (SEP), que també ha estat molt satisfactori, se seguirà fent.La novetat d’aquest curs és l’entrada a l’escola a les 9 h i a les 15 h, que es produeix sense fer files amb l’objec-tiu d’entrar de forma esglaonada i evitar els embussos. Estem convençuts que aquest nou sistema aportarà tranquil·litat i més puntualitat a l’hora de començar les classes. “Així no passarem fred!”, diuen uns; “Oh! Ja no podrem fer tertúlia abans d’entrar!”, diuen altres.Alguns dels comentaris dels alumnes d’aquest inici de curs són: “He entrat amb moltes ganes”, “Els curs ha començat molt bé”, “Estic molt content de tornar a veure els meus companys”, “Estic molt feliç de veure els amics”, “Aquest any vinc amb més energia que mai”, “Ja estava cansat de vacances i per fi he pogut tornar a l’escola!!” Ara bé, com tothom sap, aquest any continuem estant de RETALLADES! Malgrat que el Departament d’Educació continuï re-

duint les ajudes al desenvolupament com a solució per sortir de la crisi, nosaltres continuem creient en la nos-tra feina, i procurem que la pèrdua de recursos no vagi acompanyada d’una pèrdua d’il·lusió per educar, tot i que en ocasions esdevé difícil. Disminueix la qualitat d’aprenentatge, però no la nos-tra professionalitat. Ara bé, fins quan serà suficient aquesta professionalitat? La vida no és només avui; cal estar preparats pel demà encara que el futur sigui incert. Però si d’una cosa n’es-tem convençuts és que l’educació és la base. Enmig de tota aquesta situació tan desesperant, el que ens ajuda a seguir endavant com a mestres és el privi-legi de poder continuar col·laborant en la formació de persones que qui sap, potser el dia demà, aconseguiran fer les coses molt millor que els que ho fan ara.

Comencem el nou curs! Escola Sant Iscle

Malauradament, fa poc que ens ha deixat, de forma inesperada, l’Anicet Salvans Roura.

La Comunitat del “Sant Iscle” volem reconèixer en aquests tristos moments l’empremta que va deixar a la

nostra escola després d’exercir-hi el seu magisteri durant 28 anys, on a més de destacar-hi com a mestre també ho

va fer en altres càrrecs com el de director.

Si en algun aspecte sobresortia era, sens dubte, pel seu entusiasme envers la natura, que coneixia molt bé i

estudiava; d’aquesta afició en van sortir diversos treballs que va fer sobre algunes zones del poble, que després feia

servir com a material pedagògic.

El recordarem sempre!!

EL R

EC C

LAR

58 ·

ANEM

A E

STUD

I

32

ANEM A ESTUDIC/ de l’ Institut, s/ntelf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.cat

L’Institut Vidreres ha iniciat una nova estratègia que tendeix a potenciar l’oferta formativa postobligatòria. Tal com es preveu en l’actual Projecte de Direcció s’aposta prioritàriament per una línia estratègica que afavoreixi l’establiment d’un disseny formatiu i curri-cular més equilibrat entre els estudis obligatoris i els postobligatoris i una major connexió entre l’Institut, la Formació Professional i el teixit industrial i empre-sarial de l’entorn. El proper curs escolar es completarà definitivament el procés de partició que l’Institut Vidreres i el SES Maçanet van iniciar ara fa tres anys. Aquest procés s’ha realitzat de forma paulatina i seqüen-ciada al llarg dels darrers anys i implica que a partir del curs 2013-2014 els quatre grups d’ESO de l’Institut Vidreres estaran conformats per nois i noies de Vidreres. Aquest fet suposa l’alliberament d’espais i la disminució de la massa d’alumnes es-colaritzats en educació obligatòria. Aquesta nova conjuntura afavoreix la potenciació dels estudis postobligatoris dins del marc formatiu de l’Institut, la qual cosa, sens dubte, canviarà la feso-mia del centre en els propers anys i permetrà ampliar l’oferta educativa de Vidreres i de la comarca. En aquest curs escolar s’han iniciat dos nous tipus d’estudi a l’Institut Vidreres:

Cicle Formatiu de Grau Mitjà en “Sistemes micro-informàtics i xarxes”Aquests estudis capaciten per instal·lar i mantenir serveis de xarxes fixes i mòbils, serveis d’Internet i sistemes informàtics i també per prestar suport als usuaris i usuàries. Tenen una durada de 2.000 hores (1.584 lectives a l’Institut i 416 pràctiques en un cen-tre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics. Aquest cicle formatiu ha tingut una gran acollida per part dels alumnes de tota la comarca (Vidreres, Ma-çanet, Hostalrich, Sils, Caldes, Santa Coloma, Riuda-renes, Arbúcies, etc.) i actualment s’ha tancat la ma-

trícula deixant alumnat en llista d’espera.

Curs específic per a l’accés als cicles de Grau Mitjà (CAM)Aquests estudis estan dirigits a persones que no tenen el títol de graduat en edu-cació obligatòria o equivalent acadèmic i que l’any en què es matriculen del curs

compleixen, com a mínim, 17 anys. Permeten a les persones que el superen l’accés direc-te als cicles de grau mitjà de formació professional inicial. Les matèries del curs s’estructuren en tres àm-bits: àmbit de la comunicació (COM), àmbit social (SOC) i àmbit cientificotecnològic (CTE). La durada mínima del curs és de 600 hores.

Institut Vidreres: Nova oferta formativa IES Vidreres

L’Institut de Vidreres

potencia els estudis

postobligatoris

Alumnes del CAM Taller del Cicle Formatiu

EL R

EC C

LAR

58 ·

ESPO

RTS

33

ESPORTS

Web: www.noucaules.orgfb: noucaules

Nou Caulès

Acabem d’iniciar la temporada 2012-2013. Tenim per endavant molts dies per gaudir del bàsquet, gaudir dels nostres companys, dels entrenaments i dels entrena-dors, dels pares i mares que també “juguen” amb tots nosaltres, gaudir de defensar un atac a la nostra ciste-lla, gaudir d’atacar una defensa a la cistella contrària, de riure, de lluitar, de passar-s’ho de “conya”…, en de-finitiva, de viure.Si fem un petit resum:· Som a prop dels 100 nois i noies en edats compreses entre els 6 i 25 anys.· Tenim un “súper” equip d’entrenadors titulats i tots fets a casa, a “La Pedrera”, i és que “Som més que un club”!· Tenim 9 equips (Escola, Pre-Mini Mixte, Mini Feme-ní, Pre-Infantil Masculí, Cadet Femení , Júnior Femení , Júnior Masculí (taronja), Júnior Masculí (blau) i Sè-nior Femení) que intenten cada cap de setmana portar el nom del nostre club i del nostre poble molt amunt, independentment si de si es guanya o no el partit.I com que no volem parar de créixer cada dia:· Estem treballant molt a fons el desenvolupament de les xarxes socials i tenim un grup al Facebook que es diu CB NOU CAULÈS que ens permet estar en contacte amb tot allò que envolta el nostre club. Volem que els

nostres jugadors, entrenadors, pares i mares i també els antics jugadors visquin l’actualitat del Nou Caulès, par-ticipant en els concursos, cròniques, pujant fotos, etc.· En temps de crisi com l’actual, volem lluitar més que mai per aconseguir fer la 13a edició del LUDIBÀS-QUET. Creiem que val molt la pena gaudir dels valors de l’esport, del lleure, de l’amistat…,i amb l’ajut de tots vosaltres i dels organismes oficials i privats estem se-gurs que ho aconseguirem.Per finalitzar, una cosa: visca el bàsquet i visca el Nou Caulès!

Nova temporada del Nou Caulès

motS ENCREUatSSUdoKU

SoPa dE llEtRES Solució: 17 plantes de propietats remeieres: boldo, camamilla, malví, marduix, matafaluga, marialluïsa, melissa, menta, orenga, poliol, regalèssia, romaní, sàlvia, senet, senigrec, tarongina, til·la. Frase feta: Sposar fora de combat.

Solucions dels entreteniments

BUIRACGREUGESREMUGARANYAIOUSAREMLOTERSENTERBOLIRGMTLEGORSREGUER

FELLOPLASTICAFEgMANIAgUgRAUADAMgELgXANOSgRgUgERCALgATUREMSILAERgXUSMA

742395618

196874325

853126749

615287493

987463152

324519867

269731584

571948236

438652971

EL R

EC C

LAR

58 ·

ESPO

RTS

34

ESPORTS blog: clubbttvidreres.blogspot.coma/e: club.btt.vidreres@gmail.comFrancesc Solà (president) 616.560.743Ricard Sargatal (secretari) 626.549.645

Aquesta Festa Major el Club BTT Vidreres, amb la col-laboració de l’Ajuntament, s’ha fet càrrec de la popular bicicletada nocturna “a la llum de la lluna” que es por-ta a terme cada any per aquestes dates al poble. L’èxit de participació va ser més que positiu( tot i el canvi de data a causa del mal temps), ja que van assistir a la Pla-ça de l’Església de 180 a 200 persones amb ganes de pedalar de nit pel Pla de Vidreres.El recorregut, d’uns 11 km, era “planer”, com ja és nor-mal en aquesta zona i apte per a tothom. A dos quarts de deu iniciàvem la bicicletada a un ritme lent per sortir del poble i creuar la carretera principal amb l’ajut dels Municipals. Al cap de poca estona vam fer una petita aturada per fer un traguinyol d’aigua amb els càntirs de

Can Tonet. Després de rodar uns quilòmetres a ritme molt suau i creuar altre cop la carretera, l’aturada va ser a Can Massa Súria, on tots els participants podien “pi-car” i beure alguna cosa i fer petar un xic la xerrada. Al cap de noranta minuts arribàvem tots (uns més cansats que d’altres) al mateix punt de sortida i amb ganes de tornar-hi altre vegada. “És una experiència única això de circular de nit amb bicicleta!”, ens deia un dels parti-cipants. Per tant, fins la propera!Volem agrair a tots i totes la vostra participació i amb què feu possible aquests petits grans moments. Tam-bé volem agrair la col·laboració especial d’en Lluís i en “Curro”, entre altres, per fer la bicicletada més segura. Salut i pedals!

Club BTT Vidreres

Bicicletada nocturnaa la llum de la lluna

EL R

EC C

LAR

58 ·

ESPO

RTS

35

ESPORTS

web: atleticvidreres.coma/e: info@atleticvidreres.com

Els meus ulls es tenyeixen d’un vermell emocionat, és dissabte 15 de setembre i en el meu mòbil sona l’avís d’un Whatsapp nou. En obrir-lo veig la foto d’un nen rialler lliurant una placa a en Santi, que la rep amb un somriure ple d’il·lusió.La pregunta Et passa alguna cosa? delata la llàgrima que tímidament es passeja emocionada per la meva galta. Al meu voltant homes i dones disfressats “de macos” brindem amb cava a l’espera d’uns nuvis, però el meu cor i la meva ment es troben lluny, en un pavelló, felicitant en Santi, escoltant les paraules emo-tives d’en Jordi, recordant entre abraçades moments passats, observant com els grans (els sènior) contenen l’emoció d’una nova temporada, mirant una graderia plena de felicitat i il·lusionats en veure la samarreta del meu club enfundada en una cara infantil plena d’il·lusió.És la foto de la il·lusió, la il·lusió d’un Club pel fet de tenir la sort de comptar amb tanta gent meravellosa, la il·lusió dels jugadors per una nova temporada, la il·lusió dels pares per ajudar els seus fills, la il·lusió d’uns nens per gaudir d’una pilota, la il·lusió d’uns entrenadors per indicar un camí, la il·lusió de tots per un projecte anomenat Atlètic Vidreres.

Dies més tard, en repassar les fotos em vaig adonar que en aquesta foto hi ha un protagonista silenciós, un protagonista anomenat Santi, un protagonista que reuneix tots aquells valors que fan fort aquest club (esforç, superació, respecte i implicació).

Un dia aquest noi va tenir un somni, jugar a futbol sala, i al costat d›uns amics va formar l’Atlètic Vidr-eres. Aquest equip va créixer i es va fer competitiu; en algun moment semblava que es trencava el seu somni, però no va desistir, va creure en ell i d’aquesta creença va sorgir un nou projecte anomenat Veter-ans, un lloc on amics i exjugadors podran compartir la il·lusió per aquest esport, un projecte que ha inun-dat el Club d’il·lusió.

Per això vull aprofitar l’ocasió per agrair-li al Santi que:

• Sigui un mirall per a grans i petits.

• S’hagi convertit en un exemple per poder expli-car els nostres valors.

• I sobretot, per recordar-me que malgrat les difi-cultats, si un creu en els somnis aconseguirà que es facin realitat.

Gràcies Santi

FSCEQuina il·lu…Pepe Garcia davilaCoordinador Esportiu del Club

EL R

EC C

LAR

58 ·

ESPO

RTS

36

ESPORTS

web: www.clubolimpicvidreres.blogspot.coma/e: clubolimpicvidreres@gmail.com

Enguany hem celebrat la 3a cursa popular de Festa Major 2012 dedicada als infants més petits.Malgrat ser un diumenge de festa major, aquest any ha estat un èxit rotund ja que hem tingut rècord de participants. Sigui com sigui, els petits de la casa han gaudit fent una activitat diferent.Tots han estat guanyadors, tots han tingut un record de la cursa: una medalla acompanyada d’un petit es-morzar amb aigua, sucs i galetes.Us volem agrair a tots i a totes la vostra participació, que de ben segur ens farà continuar i millorar perquè tot surti millor en properes edicions.També volem agrair molt especialment la col·laboració de la nostra regidora d’esports, la Margarita Solé.Us esperem a la nostra escola d’atletisme i/o de vòlei que fem els dilluns, dimecres, dijous i divendres al pavelló de Vidreres.

Un cop més, el Club Olímpic Vidreres ha donat su-port a un gran atleta de Lloret, l’Àngel Mullera, que es va classificar per anar als Jocs Olímpics de Londres.

Tot i que no va passar de la primera ronda, és tot un èxit que un atleta de la comarca de la Selva hagi ar-ribat a uns Jocs Olímpics.

Al cap de poques setmanes de tornar de Londres va quedar primer en la prova de 3.000 m obstacles als campionats d’Espanya d’atletisme que van tenir lloc a Pamplona.

Enhorabona Àngel!

“A tope”! Club Olímpic

No podem deixar passar l’oportunitat de comentar la participació de dos atletes vidrerencs del Club Olímpic, Aleix Garriga i Toni Mar-tínez, a la TRANS-CAT, cur-sa celebrada durant els dies 8,9,10 i 11 de setembre.Una cursa per amants del trail que consta de quatre etapes

i passa per algunes de les millors zones de la nostra geografia, com la comarca del Berguedà, del Ripollès, de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, i que està a l’abast

de tot corredor de trail amb un mínim de preparació.Quatre curses i quatre comarques amb un total de 122 quilòmetres i 15.000 metres aproximats de desnivell acumulat.El nostre atleta, Aleix Garriga va fer pòdium com a tercer classificat a la primera etapa, i va acabar cinquè a la classificació general individual amb un total de 15 hores, 22 minuts i 54 segons.En Toni Martínez va haver d’abandonar la cursa per una lesió que no el va deixar continuar, però de ben se-gur que hagués obtingut una molt bona classificació.Moltes felicitats!!!

El Club amb Àngel Mullera

Dos vidrerencs a la cursa TRANS-CAT

EL R

EC C

LAR

58 ·

VIAT

GES

37

VIATGE

Joan Martí i Maria Fernández

Capital: MoscouExtensió: 17,075,200 km2 Població: 139.390.205 habitantsCoordenades: 60°00’N 100°00’E

El passat pesa. Aquesta és la sensació que vam tenir quan ens dirigíem a Sant Petersburg en tren. Avui dia, l’única entrada ferroviària des del Bàltic a Rússia és des de Hèlsinki (Finlàndia). Estònia, més a la vora de Rússia, no està connectada amb Rússia per tren. Sem-bla que visquin d’esquena l’un de l’altre.

De fet, Hèlsinki i Sant Petersburg estan només a 3 ho-res en tren, i certament el viatge no es fa gaire feixuc, perquè el trànsit de persones amunt i avall del vagó és continu. Primer és el moment de la po-licia fronterera de Finlàndia, després d’un noi jove que pregunta si algú vol canviar moneda, i finalment, la policia russa. Amb un posat seriós, típic de pel·lícula de James Bond, van dema-nant el visat i la targeta d’immigració, comprovant que la foto de cadascun dels passaports coincideixi amb cada individu, abans de posar un segell que certifiqui la nostra estada temporal a l’antiga Unió Soviètica.

La primera impressió al baixar del tren és d’una certa inseguretat, provocada per la més absoluta incapaci-tat d’entendre res del que hi ha escrit a les botigues, als bars, etc. Ara bé, al cap d’un moment però, l’alfabet ciríl·lic es pot començar a llegir com si fos el nostre alfabet. Evidentment no llegim cap paraula correcta-ment, però com a mínim ens divertim llegint el nom dels carrers i podem recordar quina és la parada del metro on hem de baixar per anar a l’hotel.

Dels dies que hem estat a Sant Petersburg ens em-portem la sensació que hi ha dos personatges amb els quals la ciutat s’omplia de significat: Pere I el Gran, i Caterina II la Gran (sí, sí, els russos no són tan ocur-rents com nosaltres posant sobrenoms als reis). A Pere I li deuen la creació de la ciutat a principis del s. XVIII, al voltant del riu Neva i a la vora del Bàltic. La nova ciutat, que passaria a ser la capital de l’Imperi Rus, era la finestra a l’Europa occidental que Pere ne-

cessitava per estar a l’aguait de totes les modes que passaven a la vora. El títol de capital li va durar 200 anys, fins la Re-volució Russa, quan la capital va passar a ser Moscou.Caterina II va ser capaç de convertir Rússia en una potència dominant a l’Europa oriental. Però potser més im-portant que això va ser el seu tarannà il-lustrat, que es manifestà en l’adquisició d’obres d’art, a partir de les quals es va crear el Museu de l’Hermitage, i es van

ocupar, entre altres, edificis el Palau d’Hivern, resi-dència oficial dels tsars. La gentada que té la intenció de veure les obres més conegudes, fa obligat reservar hora d’entrada, anar amb guia i portar auriculars per no perdre detall dels seus comentaris. La ciutat també destaca pels nombrosos palaus que té. La majoria estan situats a la vora del riu Neva, amb unes façanes de colors clars i pàl·lids: rosa, verd, blau... Diuen que així a l’hivern, quan la llum del sol és

Sant Petersburg i Moscou

La primera impressió al baixar

del tren és d’una certa inseguretat,

provocada per la més absoluta

incapacitat d’entendre res

L’ermitage, palau d’hivern dels Tsars Església de Sant Basili a la Plaça Roja

EL R

EC C

LAR

58 ·

VIAT

GES

38

VIATGE

molt tènue, els palaus de l’antiga noblesa es disposen a contrastar la foscor perpètua dels mesos d’hivern. Per això és més recomanable visitar la ciutat durant l’estiu, no només per la temperatura, sinó també per-què es pot gaudir de les nits blanques.Actualment aquests palaus no s’utilitzen per a l’antiga funció a què estaven destinats. I a falta d’aristocràcia, molts d’ells estan oberts al públic i es fan representa-cions de balls tradicionals.Com que la ciutat va ser capital del país, a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau hi ha el mausoleu dels tsars, on estan soterrats tots els membres de la família imperial dels Romanov.Si l’Hermitage es pot comparar amb el Louvre, el Palau de Versalles també té una rèplica a Rússia, Peterhof, que es va manar construir després que Pere el Gran visités el palau francès. Es va edi-ficar davant el Mar Bàltic la residència d’estiu dels tsars. Davant les nombroses visites, el palau només es pot visitar en grup organitzat, no es poden fer fotografies a l’interior i cal protegir-se el calçat amb uns peücs de plàstic per tal de no fer mal-bé el parquet. Més impressionant que les habitacions, les catifes, els detalls ornamentals, i les coberteries, que mostren una gran pompositat, destaquen els jardins, les fonts, les piscines i els miradors on es pot observar la desembocadura del Neva al Bàltic.Moscou és totalment diferent a Sant Petersburg. Té un aspecte diferent. Només agafar l’autobús de l’ae-

roport per anar a l’hotel, et trobes unes autovies de 6 carrils per cada sentit que facilita el trànsit d’una ciu-tat on hi viuen més de 10 milions i mig d’habitants. Sobten les diverses gammes de cotxes que hi trobem, des del més típic Lada soviètic vell, deteriorat i ro-vellat fins als 4x4 més opulents que trobem per les nostres contrades.L’hotel on ens quedem està a la vora del World Trade Center, un conjunt de gratacels en construcció que arribarà a ser el futur districte econòmic de la capital russa. Capricis de la història, enfront d’aquests sím-

bols del capitalisme, des de l’hotel es podia veure una de les set Germanes, edificis construïts durant el govern de Stalin, que actualment s’utilitzen com a universitats, hotels, etc.Com Sant Petersburg, Moscou també té el seu riu, el Moscova, al voltant del qual es troben alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat. És el cas de la

Catedral del Salvador, des de la qual ja es pot veure el Kremlin. De tota manera, el moment en què et trobes sota el Museu d’Història, i es veu al fons de l’àmplia explanada la Catedral de Sant Basili, amb les seves cúpules tan característiques de colors tan cridaners, és quan sents que estàs en un lloc carregat d’història, la plaça Roja. Fins i tot una esgarrifança et recorre el cos mentre observes amb incredulitat allò que només has vist en revistes de viatges, a la televisió, als llibres d’història i, de vegades, colgat de neu. Miris on mi-ris, la història hi és ben present. A una banda hi ha

De Sant Petersburg ens emportem la sensació que hi ha dos grans

personatges: Pere I el Gran i Caterina II

Vista dels jardins del palau d’estiu Peterhof

EL R

EC C

LAR

58 ·

VIAT

GES

39

VIATGE

Vista del World Trade Center de Moscou

En una de les estacions de metro de Moscou

el mausoleu de Lenin, la muralla del Kremlin, on hi ha els noms dels herois de la Revolució de 1917. Evi-dentment, aquesta és una visita obligatòria.I una altra visita ben important és la del metro de Moscou, la qual disposa d’algunes estacions que són autèntiques galeries d’art, ensotades uns quants me-tres sota terra per evitar el riu Moscova, realitzades

durant l’època soviètica. Hi trobem referències a la història russa, a la classe obrera, a la pagesia, als sol-dats que van lluitar en la II Guerra Mundial, a la dona treballadora, mitificacions atemporals construïdes en mosaics, i escultures i pintures que recordaven a tota la població quins eren els teòrics protagonistes del somni comunista.

EL R

EC C

LAR

58 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

40

CURAR-SE EN SALUT

La dermatitis atòpica, coneguda també com pell atò-pica o èczema atòpic, és una afecció dermatològica crònica o recorrent de tipus al·lèrgic i inflamatori.L’atòpia és una inflamació de les capes superficials de la pell, que normalment provoca envermelliment, descamació i molt de pruït (picor). Presenta una dis-tribució típica segons l’edat i amb una evolució crò-nica o recurrent.La dermatitis atòpica és una malaltia que afecta una proporció molt important de la població i darrera-ment la seva incidència ha augmentat molt a perquè cada vegada hi ha més concentració de substàncies

irritants a l’ambient. Acostuma a afectar la cara, el coll i la part superior del tronc; també pot aparèixer als plecs dels colzes i als genolls.

La seva prevalença en la població espanyola adulta és entre un 3-10%, però es calcula que en nens entre 0 i 7 anys pot arribar al 10-30%. Tot i que es constaten diferències entre les diferents zones geogràfiques, sol ser més habitual al nord que al centre i al sud. Afecta totes les races, però és més freqüent en la raça negra i sobretot en països desenvolupats, i també es dóna en ambdós sexes, però hi ha un lleuger predomini en dones.

Dermatitis atòpica

El nostre dibuixant Sergi Puig acomiada la seva col·laboració periòdica en la nos-tra revista. Tot prenent el relleu d’en Quim Bou, des de l’estiu del 2004 ha alegrat les nostres planes amb les seves caricatures i les seves tires dels animals de Gosseres. Aquí us oferim la primera i la darrera d’aquestes tires. Des del consell

Acostuma a afectar la cara, el coll i la part superior del tronc; també pot aparèixer als plecs dels colzes i als genolls.

EL R

EC C

LAR

58 ·

CURA

R-SE

EN

SALU

T

41

Farmacèutica Titular

No s’han pogut definir les causes de la dermatitis atòpica, encara que els factors genètics són molt alts. Condicionants externs com el pol·len, els àcars, la pols, la contaminació, el contacte amb diversos metalls, les al·lèrgies alimentàries, les situacions d’estrès o un dese-quilibri emocional també poden desencadenar l’atòpia o empitjorar un brot ja existent. L’asma, la rinoconjun-tivitis i la dermatitis atòpica constitueixen una conjunt de malalties que se solen relacionar.La dermatitis atòpica no és una malal-tia contagiosa. Actualment no existeix una cura definitiva, però es poden ar-ribar a controlar els símptomes com la picor i l’envermelliment de manera totalment eficaç.El tractament variarà en funció de si ens trobem amb un brot agut o si es tracta d’un procés recurrent on cal-drà una teràpia de manteniment. En els brots aguts els medicaments d’elecció són els corticoides tòpics per baixar la inflamació. També s’aplicaran preparats emol·lients i antipruriginosos o si existeix exsudat es donaran locions o gels amb efecte assecant. En cas que piqui molt es pot afegir un antihistamínic via oral. En els casos més greus el metge dermatòleg pot recomanar el tractament amb immunosupressors

com el tacrolimus o el pimecrolimus o fins i tot amb infeccions s’administren antibiòtics tòpics o de via oral, segons la gravetat o l’extensió de les lesions.

Per al manteniment s’han d’administrar preparats hidratants i emol·lients que restableixin la barrera lipídica. Se solen prendre una sèrie de mesures hi-gièniques com:

- Cuidar la pell. És important man-tenir-la humida utilitzant cremes o locions humectants sense alcohol, ni perfum, ni altres productes químics. Podria servir també utilitzar un hu-midificador per l’ambient.

- Cuidar les ungles per evitar el rascat i que no es produeixin ferides i no es puguin infectar; evitar complicacions com infeccions per fongs, bactèries o virus i evitar també les cicatrius per-

manents.

- Evitar canvis en la temperatura corporal. Va bé fer banys curts amb aigua tèbia, mai calenta, i no s’han de fer dutxes. Utilitzar sabons suaus o millor syndet (sabons sense sabó). No cal fregar ni eixugar la pell massa fort. Seguidament és aconsellable hidratar-la amb locions o cremes per a pells atòpiques.

de redacció li volem agrair aquest temps que ha col·laborat amb la revista i li volem desitjar tota la sort del món en els nous reptes pro-fessionals que ara emprèn.

L’atòpia és una inflamació de les capes

superficials de la pell acompanyada d’envermelliment,

descamació i picor.

Júlia Vilardell Fajula

EL R

EC C

LAR

58 ·

OPIN

IÓ

42

OPINIÓ

L’11 d’octubre d’enguany es compliran els 50 anys de l’obertura del concili ecumènic Vaticà II. Amb aquest motiu el papa Benet XVI ha convocat l’Any de la Fe.

Amb aquesta efemèride voldria es-criure sobre Joan XXIII, el Papa bo, i la Comunitat Ecumènica de Taizé fundada pel germà Roger. Joan XXI-II va ser l’impulsor d’aquest concili, el primer concili que no era per con-demnar sinó per examinar-se i reno-var-se en el si de l’Església. El papa Joan també volia apropar-se i escoltar els cristians no catòlics. Al mateix temps, el germà Roger, d’ori-gen protestant, va fundar la comunitat de Taizé, que

des dels seus inicis ha estat un punt de trobada i de diàleg per a l’ecumenisme.

El 28 d’octubre de 1958 va ser escollit el cardenal de Venècia Angelo Roncalli com a nou Papa, que prengué el nom de Joan XXIII. Poc temps després de la seva elecció, va rebre en audiència el germà Roger i el germà Max. D’aque-lla trobada amb el nou Papa, el ger-mà Roger en guardava un bon record i ho classificava com un signe de pur Evangeli. En el moment del comiat, el

Papa Joan XXIII els va invitar a tornar en una altra ocasió a Roma.

Joan xxIII i Taizé

El germà Roger va fundar la Comunitat

Ecumènica de Taizé l’any 1940

El germà Roger amb el Papa Juan Pau II l’any 1986

Concetració Taizé

El germà Roger a Madras, Índia

EL R

EC C

LAR

58 ·

FEM

UNA

QUE

IXAL

ADA

43

Web: www.taize.fr/es

En l’esglèsia de Taizé Germà Roger

Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revista El Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

I aquella ocasió no va trigar massa a venir, ja que el 25 de gener de 1959, el Papa Joan XXIII anunciava la convocació d’un concili ecumènic. Joan XXIII, a través del concili, volia afavorir una reconciliació dels cristians sense fer un procés històric, sense cer-car qui havia tingut raó i qui s’havia equivocat.

Des del començament del concili, el germà Roger i el germà Max van ser presents en les sessions con-ciliars, com a observadors. Durant aquell període,

els germans de Taizé van viure en un pis que va ser un lloc d’acollida per als participants del concili. D’aquesta hospitalitat van néixer amistats amb els bisbes i amb els no catòlics presents allà.

Durant una audiència privada que el Papa Joan XXIII va tenir amb els germans Roger i Max, digué sobre Taizé: Ah! Aquesta petita primavera. Qui ha fet una estada a Taizé, pot dir que són unes paraules molt ben trobades!

Lluís Gascons i Clarió

EL R

EC C

LAR

58 ·

FEM

UNA

QUE

IXAL

ADA

44

FEM UNA QUEIXALADA

Productes de tardor

Arròs caldós amb bolets i conill de bosc elaboració Posem al foc una cassola amb oli. Quan estigui un punt calent hi afegim el conill que prèviament hem tallat a trossos petits i hem salpebrat. Deixem que es rosteixi durant 5 minuts i seguidament hi afegim la ceba tallada ben petita. Quan estigui ben rostit hi afegim el tomàquet i deixem que cogui durant 15 minuts. Després hi afegim l’arròs i els bolets, fregits prèviament amb un punt d’oli, i remenem. Finalment hi afegim l’aigua bullint i remenem una mica; un cop arrenqui el bull hi afegim la sal i deixem que bulli a foc lent però alegre, durant 20 minuts.També parlarem de la fruita seca o grana seca, un producte molt energètic recomanat per les persones que fan esport, ja siguin grans o petites. Farem una recepta de grana seca una mica més entretinguda però molt bona.

Banda dolça de full amb fruita secaelaboracióEn una safata i amb un full de paper vegetal es posa la làmina de pasta de full, d’aproximadament uns 16 cm de llarg per uns 4 cm d’ample. Es dobleguen totes les vores, es punxa amb una for-quilla i es pinta amb una mica d’ou. Tot el voltant s’omple de crema i se’n reserva la meitat per més tard. S’escampa una mica de sucre per tots els voltants i es posa al forn a 180 graus durant 25 minuts. Després es retira del forn i es deixa refredar. Un cop fred s’hi afegeix la crema i per sobre la fruita seca i es pinta de gelatina de poma. Per servir-la es talla a gust del consumidor i pot anar acompanyada d’una copeta de cava, de moscatell o de garnatxa.

INGREdIENtS PER a 4 PERSoNES:

400 g Arròs500 g Conill de bosc300 g Bolets250 g Ceba300 g Tomàquet200 g Oli40 g Sal850 g Aigua

INGREdIENtS PER a 4

PERSoNES:

Làmina de pasta de full

Crema catalana una mica

espessa 1/5 l

Fruita seca: pinyons,

nous, panses, avellanes i

prunes

Sucre

Josep Borrell

De productes de tardor per elaborar plats de cuina podríem anomenar-ne molts, des dels llegums, els arros-sos, els bolets, la caça i també productes per poder fer postres, com els codonys o les confitures i els fruita seca.En aquest número d’El Rec Clar parlarem de l’arròs, que es pot fer com un entrant o d’acompanyament d’un segon plat, o de postres, com l’arròs amb llet, unes postres típiques del País Basc.L’arròs és un producte que es recull a finals de setembre i al llarg del mes de octubre, té molta fibra i és ric en proteïnes. Quan un té problemes de panxa, també va bé un plat d’arròs bullit caldós, ja que ajuda a passar el malestar del cos. En aquest número donaré una recepta d’arròs caldós amb bolets i conill de bosc, un plat típic de la temporada de tardor-hivern.

EL R

EC C

LAR

58 ·

ENTR

ETEN

IMEN

TS

45

ENTRETENIMENTS

motS ENCREUatS. Horitzontals. 1. Coixinet de les agulles. Greus motius de queixa. 2. Parlarà entre dents en senyal d’enuig, de desaprovació. En alguns indrets de la Selva es deia per trenc, bony. 3. Farem servir una cosa. Ins-cripció breu de caràcter informatiu, al revés. Tanca el mes. 4. Privar de lucidesa. Sigla d’hora mitjana de Greenwich. 5. çalG. Eugeni d’..., escriptor i assagista autor de “Glosari”. Rec principal de cada feixa. 6. Art de modular en suro. 7. Hom la dóna assegurant que ha vist una cosa. La de grandesa és l’obsessió d’aparentar importància exagerada, riqueses. Centre de taula. Forma de raure. 8. Home que va sempre mal engiponat, brut. Article de bellesa. A Llofriu i

Hi heu de trobar el nom de 17 plantes amb propietats re-meieres. Amb les lletres escadusseres heu de poder llegir una frase feta per dir: deixar l’enemic de manera que resti incapaç de continuar combatent.

SUdoKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadre interior. Hi ha més d’una solució.

Fem poble tot entretenint-nos

SoPa dE llEtRES amb frase feta popular

altres indrets, molest, que cansa. 9. La quarta de Vidreres. La vocal del súmmum. Pasta sòlida que, fosa, és emprada per segellar plecs, cartes, donada a la biorxa. Desocupació per manca d’oferta de col·locació. 10. Allò que s’ajusta al sentit comú, en sentit invers. Xurma, conjunt de gent bai-xa, vil.

Verticals. 1. Remor que se sent, hom diu, en el estany de Banyoles, donats pel parell de bous que s’hi enfonsaren junt amb el bover. Crearé. 2. Ajudeu algú que és atacat, de baix a dalt. Lletra amb la qual Neró escrivia 1.000. 3. La d’El Rec Clar és nova. Ocells. 4. Unides per les februres. 2.050 romanes caragirades. La més fina de Vidreres. 5. Bolet co-mestible molt apreciat que no es cuca i a Vidreres és cone-gut amb el nom rossinyol. Centre de castellans. 6. Arç de tanques. 7. Grec sense gec. Privo de veure un objecte fent més claror que ell, de baix a dalt. 8. Nota falsa produïda per un cantat en el registre. Nota de Brunyola. Al bell mig de la cara. 9. Al bell mig de la porta. Assistirà a missa. Quaran-ta romanes en el xalet. 10. Sua lleugerament. 10 romanes. 11. Tres de les que fan la punyeta. Gat que no pot miolar. No tothom la sap menar a bon port. 12. Espetecs que hom fa amb el dit del mig disparant-lo amb força després de te-nir-lo aturat pel dit polze. 13. Forma de salutació en entrar en una casa. Eufemisme de me cago en... l’olla, ronda, dena, mi. 14. Forma de sostreure. Unides pels brams.

Solucions a la pàgina 33

P a I S S E l a G E R m

o t S V b a l R a - X a

S F a o l o a l l I t t

E m a R I a l l U I S a

N R E l o I m d a o S F

I - o l m N R m o R E a

G P d a I a G E E E N l

R - m C m S o I m N E U

E a I V l a S b N G t G

C R o m a N I a a a t a

Joan Giralt i Roca

EL R

EC C

LAR

58 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

46

EL REC CLAR VA PEL MÓN

Carles Pascual i Marc Pascual a Londres

La família Garriga-Rovira a Washington, DC, EUA

En Joan i la Carme a la Plaça Sant Pere de Roma (Italia)

En Marc Llinàs a la Playa de la Concha a San Sebastian

En Dídac, l’Eva, l’Eva i en Rafa al cràter

del volcà Vesuvi a Nàpols, Itàlia

EL R

EC C

LAR

58 ·

EL R

EC C

LAR

VA P

EL M

ÓN

47

La Laura, l’Albert i l’Oriol a venecia.

En Lluis Quellos amb els seus amics Marc i Aitor, davant el gran buda Tian-Tan o gran buda de Hong Kong

La Maria Soler i la Maria Fernandez a la Ciutat de les Arts i les Ciencies de Valencia

La Vanessa i la Gemma davant la Torre

del Rellotge de Praga

Famílies Erena-Montoro i Puig-Torrens

a Cabo de Gata (Almeria).

Foto de Josep Ferrer

Fenòmens meteorològics a Vidreres