Parlem_de_Sarria_60

Amb aquesta senzilla frase,els sarrianencs hem expres-sat amb pancartes i engan-xines una voluntat, un desig:que s’acabés d’una vegadael malson de l’empresona-ment de Núria Pòrtulas ique retornés a la sevacomunitat, amb els seusamics, els seus familiars, lagent del seu entorn mésproper, la gent que se l’esti-ma.

Han estat quatre mesosd’una prova duríssima pertots. El set de febrer s’em-portaven la Núria, de cap al’Audiència Nacional i decap a la presó de Soto delReal, a Madrid, sota unaacusació kafkiana, la depertànyer a una bandaarmada. El set de juny l’handeixada en llibertat ambcàrrecs. És a casa, peròencara està encausada.De tot aquest procés,àmpliament comentat per lapremsa, sobretot el diari elPunt, n’ha sortit reforçat el

col·lectiu de familiars iamics que han dirigit lacampanya de suport a laNúria. Cada setmana, incan-sablement, s’han manifestatdavant la seu d’ICV. Cadaquinze dies es convocavauna altra manifestació, sem-pre multitudinària, davant dela seu de la Subdelegaciódel Govern. També es vaconvocar una manifestacióa Barcelona, i el degoteigde declaracions i parla-ments de personalitats haestat incessant.

El poble de Sarrià de Ter hafet costat a la Núria i l’hadefensat públicament. Desde l’Ajuntament convocantun ple extraordinari perdemanar la presumpciód’innocència, l’aclarimentdels fets i el suport a la famí-lia Pòrtulas-Oliveras, des de

les múltiples reunions queels amics de la Núria han feta la seu del col·lectiu ApagaLa Tele, des de les nombro-ses pancartes penjades pelpoble, des dels múltiplesactes, com l’exposició al’Ajuntament on es varenpoder veure tots els articlesde suport a la premsa, o lagimcana amb la participaciódels Amics dels Gegants deSarrià de Ter, tot plegat ensha recordat, dia rere dia,que la Núria estava a lapresó. Han estat actituds valentes,compartides per moltspares, amb fills de la matei-xa edat els quals, en veurela insubstancialitat de lesproves de l’acusació, espreguntaven si aquestaloteria també els podiahaver tocat a ells. I molts hohan fet amb els ulls clucs,

sense voler saber-nemassa, però amb la certesaque en qualsevol cas, el fetde portar-la a l’AudiènciaNacional era desproporcio-nat.Ha estat també un dolorósprocés de descobriment dela política per molts joves,fins ara aliens a la classepolítica o a les conseqüèn-cies de l’actual sistema polí-tic. Una entrada a l’edatadulta, quan de cop es dis-cerneix entre si paga lapena lluitar per una ideolo-gia i per una causa justa o siviure vol dir anar fent i pas-sar-s’ho bé.

Núria, benvinguda a casa, aSarrià de Ter, a la tevacomunitat. Com diu DavidFernández, en un dels arti-cles d’opinió d’aquestParlem de Sarrià, per seguirlluitant i robant-li a la nitsomnis i utopies.

La Núria, a casa

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NNOOTTAA:: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció)amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:wwwwww..ssaarrrriiaaddeetteerr..ccaatt

Tema de portada Ajuntament

EntitatsCultura

Àlbum de fotosEspai escolar

El petit PdSSolidaritat

News

CCOONNSSEELLLL DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ

DDIISSSSEENNYY ii MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ

CCOORRRREECCCCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA

IIMMPPRREESSSSIIÓÓ

AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS

HHAANN CCOOLL··LLAABBOORRAATT EENN AAQQUUEESSTTNNÚÚMMEERROO

SSUUBBSSCCRRIIPPCCIIÓÓ AANNUUAALL

TTIIRRAATTGGEE

EE--MMAAIILL

PPOORRTTAADDAA

Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, RogerCasero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M.Sansalvador.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Toni Ruscalleda. Consorci per a laNormalització Lingüística de Salt

Impremta Monserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Cristina Vicedo, Esther Ferrero, LluísAymerich, Roger Torrent, CEIP Montserrat,EB Confetti, Conchita Mier, Prese Serrano,Anna M. Fornells, Enriqueta Mercader,Comissió de la Dona, Gabriel Roura, QuimCurbet, Dolors Xabé, Ariadna Monerris,Benet Salellas, Carles Ribera, DavidFernández, Joan Vila, Imma Merino, LluísMuntada, Víctor Alexandre, Oriol Ponsatí.

10 €

1.500 exemplars.

[email protected]

Manifestació per la Nuri a Girona. Foto: Jordi Bou.

42022223051555658

Sumari

AAGGRRAAïïMM LLAACCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE

LLEESS EENNTTIITTAATTSSCCOOMMEERRCCIIAALLSS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

editorial~

PdS 60

3

~

Quan em parlen de la part humana de les coses, inevi-tablement i amb evidència penso en persones, en per-sones molt concretes, ja que... què són les personesenteses com a tal, amb “part humana”? Doncs, percomençar, es pot dir que les persones, com a subjectesque són, que no objectes, perceben, interpreten, sen-ten, s’emocionen, pensen, s’expressen, es comuniquen,s’expliquen, escolten, entenen, observen, s’equivoquen,rectifiquen, aprenen, ensenyen, es mouen, s’impliquen,es comprometen, s’activen, construeixen, intervenen, esrelacionen... i que en definitiva, viuen d’una maneradinàmica i activa, cadascú a la seva manera, que peraixò no són objectes sinó subjectes, que per això sónpersones.

I les persones que es poden considerar amb “parthumana”, esperant que sigui una visió compartida,penso que són aquelles que segueixen i es regeixenper uns valors molt determinats, molt “humans” entèsen el bon sentit de la paraula, com l’honestedat, el reco-neixement, la sinceritat, la transparència, l’optimisme,l’alegria, l’esperança, el respecte, el seny, la crítica cons-tructiva, la consciència, la conseqüència, la solidaritat, lajustícia, la coherència... Aquests valors són assequiblesper tothom qui realment ho vulgui, en tingui voluntat iels entengui amb prou convenciment com per assumir-los com a propis i aplicar-los sobre la pròpia vida i lespròpies accions.

Després, però, ens trobem amb persones que no esregeixen amb aquests valors i principis, sinó que n’apli-quen d’altres totalment contraris, i llavors és quan enstrobem amb persones manipuladores, mentideres,demagogues, egoistes, farsants, irrespectuoses, que noes mereixen la confiança dels altres, arrogants, victimis-tes i que només pensen en elles mateixes, irresponsa-bles i no conseqüents amb les seves accions, indignes,incoherents...

A partir d’aquí, un es pot preguntar què té a veure totaixò amb el cas de la Núria Pórtulas. I la veritat és quehi té molt a veure. Perquè precisament la Núria viu laseva vida regint-se pels “valors humans” de les perso-nes, igual que molta altra gent que malauradament i tris-ta ha passat per processos com els que està passantella, i potser no de la mateixa manera, però en tot casprocessos on s’han posat en funcionament els diversosmecanismes de repressió que existeixen en els seusdiferents nivells: identificacions i registres, intimidacions,sancions econòmiques, vigilància i control, càrregues

policials, detencions sense motiu ni sentit, falses impu-tacions, fins i tot empresonaments com el cas que araens ha tocat tant de prop...

La reflexió important a fer aquí és que quan una perso-na aplica aquest valors dels que estem parlant, no ensha de preocupar què pensi, quines idees tingui o ambquines corrents de pensament pugui estar interessada,ni tampoc l’opció de vida que hagi triat, en quins cercleses mogui o amb qui es relacioni. Tot això no ha de ferpor ni s’ha de negar a ningú quan una persona es regeixper aquests “valors humans”.

En canvi, quan ens fixem amb els “responsables polí-tics” que han de dirigir la política que afectarà a tota laciutadania, en aquest cas la catalana, i amb les “res-ponsables policials” que han de vetllar per la “seguretat”de la gent, ens trobem que, tant uns com altres, teòri-cament “autoritats competents”, ens han demostratconstantment que els seus valors no són els que aquíhem denominat “humans” de les persones, sinó uns demolt diferents. Sembla així que qui ocupa posicions depoder i autoritat s’oblidi que ha de treballar per les per-sones i la ciutadania en general i que la seva preocupa-ció principal es centri en conservar el seu càrrec, el seuestatus, el seu orgull, el seu “honor”... i que no tinguincap mena de problema en fer i dir el que sigui més con-venient per a ells mateixos, i fer pensar a l’opinió públi-ca el que els hi interessa per a aquest fi, sense tenir encompte les conseqüències que es puguin produir delsseus fets i les seves paraules, ni assumir les seves res-ponsabilitats en el moment que els hi tocaria.

Així, pel que fa a les “autoritats competents” que ensituacions com la que estem vivint han demostrat nosaber aplicar-hi la “part humana” de les persones,només dir que potser s’haurien de plantejar treballar iadoptar aquesta part com a pròpia i després potser lescoses anirien d’una altra manera, amb seguretat moltmillor, i s’estalviarien processos i situacions com la queens ha estat ocupant des de fa 4 mesos, i que encarano s’ha acabat.

Finalment, és bo afegir aquí que la reacció sorgida de lasocietat civil, que en aquest cas ha provingut de dife-rents entitats i de gent molt diversa, com a mínim fatenir l’esperança que encara queden persones ambseny i serenitat, i s’ha de destacar perquè és el que s’hade conservar i potenciar. Que el que ha passat i estàpassant serveixi per tenir el criteri d’interpretació del

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

4

El cas de la Núria Pòrtulas, la part humanaAriadna Monerris Oliveras

que passa al nostre voltant, amb actitud crítica i cons-tructiva. I que també serveixi per ara i pel futur, senseoblidar com van les coses i quin paper juga cadascú,conservant-ho a la memòria per poder-ho tenir semprepresent; perquè aquesta experiència, que és el que haprovocat el contingut d’aquest article, serveixi peraprendre i tenir una perspectiva més real de com esfunciona en determinats casos. Que tothom, des dels

més petits fins als més grans i sigui quina sigui la sevadedicació (des dels estudiants fins els propis polítics),adopti aquesta “part humana” que és la capacitat deraó, d’interpretació, de visió, d’opinió, d’expressió, d’ac-ció... i en definitiva, d’exercir la capacitat d’intervenirpositivament en el nostre entorn. És la manera de millo-rar la societat i fer-la més justa per tothom.

PdS 60

5

~

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

tema de portada [núria pòrtulas]~

Foto

Jord

i Bou

Gimcana commemorativa a la Copa el 24 de març.

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

6

La Núria Pòrtulas i Oliveras, deSarrià de Ter, és una jove solidàriaamb les persones preses. Aquest ésel seu únic delicte i per aquest únicmotiu ha estat investigada, primer, ivíctima d’un muntatge, després, perpart de l’Àrea Central d’Informaciódels Mossos d’Esquadra. La deten-ció d’un company seu, en JoanSorroche, per ser extradit a Itàliapendent d’un judici per danys ambfinalitats terroristes la va posar alpunt de mira policial (ara hem sabutque la Guàrdia Civil va començar aseguir-la llavors, malgrat que vadescartar detenir-la més endavant) ila seva participació activa en lacampanya de suport a en Joan enconcentracions, repartint fulletons,encartellant o fent pintades, vanacabar de perfilar, a ulls dels “espe-cialistes” d’Informació, la categoriade líder d’una cèl·lula terroristaanarquista.

Des que es van endur la Núria finsavui ho han analitzat tot, d’ella: l’or-dinador, el telèfon, tots els seuspapers, adhesius, cartells, llibretes inotes; fins i tot han aportat a lacausa una fotografia de cadascundels discs de música que escolta,no podem pas dir que no hagi estat

una recerca a fons... sobre la sevaideologia i el seu compromís solida-ri, però res de profit si del que estracta és de provar la preparaciód’atemptats terroristes. Així, iseguint sempre la pròpia lògica jurí-dica espanyola, tenim una organit-zació terrorista que justificaria lapresó de la Núria que té lessegüents mancances: no han estatdeterminades (ni detingudes) lesaltres persones que componen l’or-ganització (perquè una organitzacióbé que l’ha de formar més d’unapersona) ni tampoc quina és la sevaestructura (encara que es digui queés horitzontal perquè és anarquistahi hauria d’haver una certa operati-vitat); no s’han localitzat ni armes, niexplosius ni tampoc els compo-

nents necessaris per fabricar arte-factes incendiaris (de veritat quen’hi ha prou dient que la Núriaabans de ser educadora va fer unFP de química?); tampoc no haestat possible descriure les accionsconcretes de llocs i persones quehavien de ser objecte dels atemp-tats (així ho acaben concloent enmés d’un informe a la vista de lainsuficiència de les notes de la lli-breta blava).

El cas de la Núria Pòrtulas i Oliverasés un episodi més en l’estratègia decriminalització dels movimentssocials que avui intenta eixamplarl’elàstic concepte d’organitzacióterrorista als grups solidaris amb lespersones preses, amb l’objectiud’intimidar-los i extingir-los. Alhoratot plegat vol incidir en un cert augedels moviments socials rupturistes ales comarques gironines, tambéamb voluntat de prevenir-ne l’exten-sió. El cas Pòrtulas no és pas unerror policial, l’Àrea Centrald’Informació Interior dels Mossossap bé per què va escollir la Núria,perquè és innocent de terrorismeperò és culpable de ser una lluita-dora anticapitalista i solidària dedebò.

Benet Salellas

Culpablede sersolidària de debò

Foto Jordi Bou

... perquè és innocent

de terrorisme peròés culpable de ser

una lluitadora anticapitalista i

solidària de debò.

~

No conec de res la Núria Pòrtulas. I si la conegués noens posaríem pas d’acord, parlant de política o d’es-tratègies socials. La Núria Pòrtulas és a la presó des defa més d’un mes i mig per ordre de l’Audiencia Nacionalespanyola. Ara no ve al cas la ideologia política de laNúria, ni encara menys la meva que em motiva a noestar d’acord amb ella. El que ve al cas és allò que hafet: no res. Que com n’estic segur que no ha fet res? Nocal que doni més explicacions que aquesta: no ha fetres perquè el sistema legal que tenim m’obliga a pensarque no ha fet res fins que algú em demostri el contrari.N’hi ha prou amb aquesta raó per creure en la sevainnocència. No en tinc cap altra, però tampoc en neces-sito més.La Núria Pòrtulas no ha fet res i, a més, ha rebut elsuport, entre altres, de tot el seu poble, Sarrià de Ter, unpoble on són gent la mar de reposada. Això és indicid’una altra prova, tot i que no em faci falta cap provamés. Però la faig constar perquè sempre cal fer constarquan algú té els veïns al costat.La Núria Pòrtulas fa més d’un mes i mig que s’espera ala garjola a veure de què l’acusen. S’hi podria arribar apassar quatre anys, si ho volen els seus carcellers. Éscom un segrest, però a dreta llei. Vivim en un estat onalgú pot passar-se dies, mesos i anys detingut mentrealgú altre es pren tot el temps del món per mirar que nofos cas que el primer algú hagués fet res, en comptesd’empresonar aquell primer algú no per veure si ha fetres sinó perquè hauria fet alguna cosa. Enrevessat.Sembla que tot plegat vulgui dir el mateix però no ho voldir: és la línia que separa la política preventiva de l’abúsde poder. De la prepotència.

No sóc pas dels que pensen que l’estat és un mal inventque cal superar. Això ho pensen els anarquistes i elsultraliberals: Fernando Pessoa els agermana, els anar-quistes i els ultraliberals, de manera excel·lent a El ban-quer anarquista. Llegiu-lo: és un text clar, per serPessoa, i curt, per ser Pessoa també, la qual cosa, perser Pessoa, és no només estrany sinó, sobretot, d’agrair.Perquè no sóc anarquista ni ultraliberal, confio en l’estat.Però l’estat és un invent excel·lent sempre que no caiguien mans dels defensors de l’ordre, sinó en els amantsde l’organització. Es pot ser organitzat i conviure amb eldesordre: regular-lo, acotar-lo i aprofitar-ne l’impulsgenerador de novetat i canvis.M’estic desviant. Parlava de la Núria Pòrtulas. He escritaquest article quan fa quaranta-set dies que és a lapresó. Quan llegireu això probablement ja en siguin cin-quanta-tres. Per a l’estat això deuen ser simples núme-ros. L’estat no pot tractar els seus ciutadans com núme-ros, com expedients, com casos per resoldre. Els ciuta-dans, primer, són persones. I cap persona innocent espot passar cinquanta-tres dies a la presó.És clar que podria ser que entre el dia que aquest arti-cle ha estat escrit i el dia que sortirà publicat, la NúriaPòrtulas hagi sortit lliure. No ho sé. Tant de bo. No crecque aquestes ratlles siguin de cap utilitat pràctica per aningú. Però, en tot cas, no em faria res haver-les publi-cat caducades.

(Article publicat a Presència 30 de març-5 d’abril 2007)

~


PdS 60

7

cinquanta-tres-diesCarles Ribera

Ara que van 1.245 vols secrets dela CIA amb segrestos il·legals i com-plicitat governamental, caldrà afir-mar –malauradament, un cop mésencara- que no cal anar tan lluny.Món global i desgavells locals. Fa 15dies –aquí i ara- s’ha segrestatil·legalment una persona. Amb com-plicitat governamental, ves per on,del tripartit d’esquerres.

Començo pel boc gros perquè des-prés de rellegir i repassar tota ladocumentació existent sobre ladetenció de la Núria Pòrtulas no sem’ocorre cap altra metàfora ni capaltra precisió. I la Núria ja fa duessetmanes que està empresonada ala presó de Soto del Real, a Madrid.Fins a l’estepa castellana l’han dut–verbigratia repressiva i paradoxaautonòmica- la policia catalana que

es diu democràtica, els gestorsestatutaris que es diuen antisistemaquan cal i la cuina de les mentidesamb tots els esbiaixos demodé:okupa, anarquista, terrorista. A lagarjola per equiparació. Però senseni una sola prova ni més imputacióque el que pensa i sent. La metàfora global, però, és purarealitat local. La santíssima guerrapreventiva. Primer detenen, des-prés ja veuran què redimonis impu-tem i ja cercaran les proves. Així ési així ha estat. I per ara, els Mossosnomés ens han dit qui és, quèpensa i amb qui es solidaritza. Peròni un sol mot del que ha fet. Ni unsol fet imputable. Ni un sol delicte.Democràcia: deixalla o estafa?

No tinc ni idea de quina és la lògi-ca política o policial que ordena ladetenció, el tractament “antiterro-rista” i l’empresonament, mésenllà de l’esgotadora guerra a ladissidència, instal·lada a tots elsEstats (també al català i d’esque-rres), de forma barroera, trista isinistra. Amb els mateixos usos,abusos i impunitats. La Núriadiuen –al·leluia!, dic jo- és antisis-tema. Diguem-ho així, tant se val.Però això –quina descoberta desopa d’all de la Divisiód’Investigació- no calia que ens hodiguessin els Mossos: ja ho sabí-em, ja ho compartíem. Fet i fet,també ho era Freud: “no cal dirque una cultura que genera tanmalestar no es mereix durar ni undia més”. També ho diu, encarapres, Mumia Abu Jamal: “hi ha quidiu que resistir-se al sistema és

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

8

Guantánamo a Girona?Núria vs Mossos, qui contra què

David Fernández Delinqüent habitual de la delinqüència

organitzada a l’Ateneu La Torna

Foto

Jord

i Bou


PdS 60

9

una bogeria, però el que és unabogeria és no fer-ho”.

La Núria –ara mateix- continuasegrestada injustament, impune-ment, per uns policies del règimadeptes, per uns responsables noaptes i per una decisió inepta. Pertot plegat, avui, també cal dir-hoaquí: “hi ha qui dirà que solidaritzar-se amb la Núria és una bogeria,però el que és una bogeria és nofer-ho”. Calen molts bojos per rever-tir-ho, és cert. Però l’Ajuntament deSarrià de Ter ja ho ha fet. I 1.000persones mobilitzades a Gironatambé. I la bona gent i “la bona fe”que es comença a activar aBarcelona. Mocions i mobilitzacionsque no consta que hagin preocupatJoan Saura, malgrat que sí li preo-cupa –i molt-, que la solidaritat esmobilitzi davant la seu d’ICV aGirona a tres mesos de les elec-cions. Cadascú fixa les seves priori-tats i en la seva prioritat es retrata.Fet i fet, com els governs europeusque estaven més amoïnats per comsortia el seu país a l’informe delsvols de la CIA que no pas pels gra-víssims fets denunciats.

Com els eficaços agents de la CIA,els brillants agents que van detenirla Núria no poden sortir-se’n impu-nement. Ells, amb número de placa,que van espectacularitzar la seva

detenció; ells, que li van aplicarimprocedentment la més crua idura de les legislacions especials–l’antiterrorista-; ells que la vanenviar, prevaricant i per penjar-semedalles, al pitjor dels tribunals–l’Audiència Nacional-; ells, que vanreinventant falsos terrorismes allà onnomés hi ha solidaritat; ells, que vantrucar a mitjans de comunicació per-sonalitzadament filtrant falsedats perpresentar una companya solidàriacom Jack l’Esbudellador. No ens hopodem permetre. Ni ens ho merei-xem ni els paguem per això. Durantmassa anys ens hem acostumat aconviure amb la impunitat policialamb resignació, a saber que si sónells qui la fan mai la paguen i a acu-mular paciències esperant justícia.

Ara –és clar- només cal exigir laimmediata llibertat de la Núria. Peròquan la recuperi, caldrà exigir –perdignitat col·lectiva- que processinels agents implicats, que els expul-sin i els inhabilitin. Com també diriauna altra veu gironina i solidària, ladel catedràtic Josep-MariaTerricabras, “els policies han decomplir la llei. Quan no ho fan delin-queixen. Ells i els que els manen”.

Avui i aquí, ara i des de fa 15 dies,s’està delinquint impunement. I no éspas la Núria qui delinqueix.Delinqueixen els Mossos i els que els

manen empresonant la Núria. I elsseus responsables, si miren a una altrabanda amb complicitat estràbica.N’estem tips, farts i alterats. Si això

es policia de proximitat, si us plau,que s’allunyin. Com més lluny,millor. Perquè ja estem tips que ensdetinguin veïnes i veïns –els Tres deGràcia-, ens etzibin que són “terro-ristes” i després surtin absolts. Aixòaltre sí que és terrorisme. I del pit-jor, per dir-ho tot: del terrorismed’Estat.Terrorisme d’Estat amb uniformeautonòmic que segresta una veïna aterres gironines i, sense necessitatde dur-la al Guantánamo americàen vols il·legals, la duen alGuantànamo local on han capficatla Núria. On han capficat a la Núriai a tots nosaltres, quan cada matí icada nit ens esclata l’artefacte de laseva ‘democràcia’ en comprovarque la Núria no és a casa seva niamb la seva gent. De la seva casaokupada –sí, okupada- d’on capescamot l’hauria d’haver segrestatfa 15 dies. No a Guantànamo, sinóal Gironès. No la CIA, sinó elsMossos. Torna aviat, Núria. Per seguir lluitanti robant-li a la nit somnis i utopies.Que és el nostre únic delicte: con-sumat a plena llum, reiterat a cadacantonada i reincident fa anys.Torna aviat, companya. Que t’estemesperant. Per seguir delinquint.~

Foto Jordi Bou

Fa prop de dues setmanes que la Nuri va ser detingudapels Mossos en una casa okupa del Pont Major. La vanarrestar per tenir contactes amb activitats terroristes. Defet encara no se sap per què la van agafar.Preventivament, diuen...Jo vaig néixer a Sarrià de Ter i conec els pares de laNuri, en Pere i la Dolors. No érem de la mateixa collaperò ens trobàvem en diferents activitats com les colò-nies o la revista Carrilet. Eren els anys 70.Recordo que una vegada jo arribava a Girona en tren;devia ser cap a l’any 1974. Venia de l’escola deTerrassa, era dissabte, perquè en aquell temps fèiemclasses els dissabtes. No hi havia l’autopista B-30, elsestudiants que hi anàvem tampoc teníem cotxe i el tra-jecte el fèiem en tren. Vaig arribar a l’estació i vaig cami-nar de pressa per anar a la parada de cotxes de líniacap a Sarrià. Quan era a la plaça Marquès de Camps emvaig adonar que no agafaria l’autobús i vaig decidir feruna volta per guanyar temps. Llavors vaig passar per laRambla i la plaça de la Independència fins arribar final-ment a la parada d’autobús a la Gran Via, davant on arahi ha la delegació de la Generalitat. Quan em vaig atu-rar em varen venir a trobar un parell de policies secrets.La meva pinta amb cabells llargs i barba, junt amb elmoviment erràtic que vaig fer per arribar al lloc, els vainduir a sospitar alguna cosa. Em varen escorcollar i emdeixaren estar. No va anar més enllà d’un ensurt pre-ventiu.Una altra vegada, l’any 1976, sortíem d’una reunió del’Associació de Veïns de Sarrià. No estàvem d’acordamb l’estructura que tenia la carretera N-2 al pas perSarrià. Decidírem que quan sortíssim aniríem a tallar latanca metàl·lica que separava la carretera. Un grup de7 o 8 amb tisores de tallar ferro ens vam situar prop del’encreuament amb la carretera de Banyoles. Mentretallàvem la tanca es va aturar un cotxe pel semàfor. Enadonar-nos que era la policia arrencàrem a córrer; unsvàrem anar cap a un costat i uns altres cap a un altre. Jovaig fugir a través de camps a tota velocitat. De lluny esva sentir un tret. «Collons, disparen», vaig dir al quecorria amb mi. Em vaig refugiar dins el pati de la casad’un amic que era amb nosaltres i des d’allà vaig poderveure com la Guàrdia Civil inspeccionava el seu cotxe,aparcat a la vora on fèiem el forat a la tanca.El mateix any 1976, en Quim Rodríguez, el Bitxo, enaquell temps estudiant de la Normal i més endavantalcalde de Sarrià, va ser detingut durant 6 dies per por-tar propaganda subversiva. Es van organitzar manifesta-cions per demanar la seva llibertat.És evident que ha plogut molt des de llavors. En aquelltemps hi havia una dictadura. Ara hi ha una democràcia.En aquell temps hi havia una policia i un cos de Guàrdia

Civil ensenyats per reprimir, ara no. En aquell temps lesforces de seguretat estaven a favor d´un poder enfron-tat amb la població i ara, en teoria, tampoc.La Nuri Pòrtulas és definida per tothom que la coneixcom una noia idealista, amant de les causes perdudes,que li agrada ajudar els més febles. La vida l’ha portat aconèixer moviments radicals. Però el coneixement demoviments radicals, el contacte amb ells, fins i tot la sim-patia envers ells, no pot ser mai confós amb el fet deser-ho.Recordo el meu pas per Londres la primavera de l’any1981. La meva activitat per descobrir-ho tot era de talmagnitud que un dia, en haver conegut una noia basca,vaig entrar en una reunió amb membres d’ETA. Mai m’heidentificat ni he entès el moviment terrorista d’ETA ni de

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

10

Els mossos i la Nuri

Joan Vila

Foto Jordi Bou

cap altre grup d’aquesta mena, però aquell dia era allà.La detenció de la Nuri em fa pensar en aquella reunió aLondres. Si la Nuri no ha comès actes terroristes, nialtres conductes delictives, si no se li han pogut trobararmes, per què no podem suposar que el contacte queté amb certs grups no és igual com el que jo vaig tenira Londres a la seva edat?Parlant d’això mentre caminàvem diumenge, un amicem va dir que per a ell era molt simple: totes les policiessón iguals. No vaig saber què respondre. Per un cantóem costa molt creure que la policia d’ara es pugui com-parar amb aquella que he explicat en els fets anteriors.Però per l’altra recordo coses que em fan dir que unapart de raó deu tenir. Recordo que durant el vessamentde fuel l’any 2004, els Mossos varen córrer per ser ellsqui portessin el cas, avançant-se als guardes forestals ia l’ACA. Recordo la insistència, les pressions, les menti-des i les males arts per presentar un informe al jutjatd’Olot que m’inculpés de qualsevol forma. «O ell o tu»,li havien dit a l´enginyer director del projecte. Recordoque en l’informe mai es va mencionar que hi havia hagutun accident, quan la documentació d’Indústria ho dei-xava clar. Recordo la prepotència de l’inspector(antropòleg, es va definir) quan ens va dir que ell maiperdia casos. Recordo la cara de la jutgessa quan li vaigexplicar la meva versió que desmuntava la trama delsMossos.És impossible que una policia que emana d’un poderdemocràtic es pugui comparar amb la policia repressivad’una dictadura. Malgrat això, les actituds són les que

són. Esperàvem una policia amiga, que pogués enten-dre’ns millor i ens hem trobat amb una policia distant, ala qual sovint no reconeixem com a nostra. Alguna cosadeu fallar en la formació i direcció d’aquest cos per arri-bar a aquesta conclusió.Aquella persecució quan tallàvem la tanca l’any 1976 esva acabar amb l’escorcoll del Citroën Dyane de l’amic,que en aquell moment estava fent la mili. Aquella matei-xa nit les indagacions de qui érem i què fèiem varenacabar allà mateix. Ni hi va haver cap represàlia per aqui feia la mili, ni tan sols els nostres pares se’n vanassabentar. I era la policia enemiga!Detenir la Nuri preventivament pel fet que a la seva agen-da hi havia adreces oficials i pel fet que coneix gent ambconnexió terrorista em sembla fora de lloc, és no tenir màesquerra. Per aquest mateix fet molts periodistes hauriende ser sospitosos. Certes actuacions s’han de fer pensantmés enllà. Possiblement la detenció en una comissariadels Mossos hauria estat suficient per aclarir els fets, nohavent d’aplicar la llei antiterrorista. La ingenuïtat d’unajove no ha de tenir forçosament la conseqüència de des-trossar-li la vida, ni la de la seva família.No m’hauria imaginat que un dia defensaria algú que esdefineix com a antisistema. Pensava que això tocava aJoan Boada. Però les coses no són senzilles. Els Mossosmai no han sabut que la pressió que ens feren a Besalúva contribuir finalment a un suïcidi. Ara ja ho saben.

(Article publicat al Diari de Girona el 18 de febrer del 2007)


PdS 60

11

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA

~

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

12

Quan el pastís de la democràcia va començar a repartir-se, abans de la mort de Franco, estava clar que els anar-quistes (o els anarcosindicalistes, àcrates, llibertaris i altres variants d’una família que, com totes, té els seus embo-lics) no en tindrien cap tros i ni tan sols en farien cap mossegada. En quedaven al marge per pròpia ideologia i per-què tampoc no els hi comptaven. A mitjan anys 70, però, hi va haver un certa recuperació de l’esperit anarquista aCatalunya. Aleshores, a part de les desavinences familiars, un muntatge policial com el del cas Scala va voler desa-creditar i enfonsar el moviment anarquista. Però mai no l’han acabat de matar i fins ara reemergeix amb els okupai altres alternatius. Per això, la policia (també si s’anomenen mossos d’esquadra, ara manats pels hereus dels comu-nistes, un dels grans enemics dels anarquistes) deu estar alerta: si ets anarquista i, a més, okupa, ets susceptible deser vigilat i castigat. Si, a més, et mobilitzes per un teu amic empresonat per una acció violenta comesa a Itàlia (onno l’han acusat de terrorisme) és possible que et segueixin, et revisin i et prenguin l’agenda. Depèn de com llegei-xin o interpretin les notes de l’agenda, poden detenir-te amb un descomunal desplegament policial, aplicar-te la lleiantiterrorista, prendre els ordinadors a la teva família, dur-te davant l’Audiència Nacional i tancar-te a la presó men-tre busquen proves. De què? Aquest és el cas de Núria Pòrtulas, la jove de Sarrià de Ter detinguda fa uns dies iretinguda a la presó perquè, segons he pogut llegir en algun diari, a la seva agenda hi ha anotat: “Es pot fer el quesigui respecte ell, cap problema, “con daños y finalidades terroristas”. Ara bé, alternant català i castellà, aquesta frasetan estranya apareix tota seguida a l’agenda? Més aviat sembla muntada amb el “tallar i enganxar”. En tot cas, algúapuntaria a la seva agenda que farà un acte terrorista? No deu ser que Núria Pòrtulas va anotar una acusació, pot-ser al seu amic? Mai un “terrorista” diria que ho és i que farà terrorisme.//

(Article publicat al diari El Punt el 23 de febrer del 2007 )

Núria P, anarquistaImma Merino

~

Foto

Jord

i Bou


PdS 60

13

NúriaLluís Muntada

L’empresonament de NúriaPòrtulas és, d’una maneramolt semblant a les deten-cions d’independentistes del’any 1992, un indicador fia-ble del grau de fragilitat extre-ma del nostre estat de dret.No sé si els reputats estudissociològics que la Generalitatha encarregat per investigarel fenomen de l’abstenció aCatalunya contemplen el per-fil d’aquest abstencionista: elciutadà indignat pel manteni-ment de la Llei antiterrorista(aprovada amb els vots delPSOE, del PSC, del PP i deCiU), una legislació que —comhem tornat a comprovar en elcas de la Núria— permet ambtota impunitat que primer esdispari i després es pregunti;el ciutadà que (a través delscasos de l’Èric i l’exèrcit delFènix, dels joves de Torà, del’encausament de JesúsArtiola per ofenses al Rei...)contempla astorat el degoteigincessant de tèrboles i arbitrà-ries citacions decretades perl’Audiencia Nacional; el ciu-tadà que ja no vol continuardigerint eufemismes com“secret de sumari” o sistemà-tiques filtracions de la policia,que vulneren de dalt a baix lapresumpció d’innocència deldetingut; el ciutadà que jan’està fins als bemolls d’escol-tar els recessos retòrics d’al-guns governants, capaços dedeclarar-se antisistema desde les seves magnes poltro-nes o prou desvergonyits comper ballar una dansa del ven-tre i projectar grans horitzonsutòpics i metafísics, encaraque sigui a costa d’oblidarque, dia a dia, com en el casde la Núria Pòrtulas, es vulne-ren els drets més elementals.

(Article publicat al diari El Punt el3 de març del 2007)

~

Foto Jordi Bou

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

14

Els vull explicar dues històries separades per trenta anysl’una de l’altra. Vet aquí la primera. Un dissabte dedesembre del 1976, en Miquel, un estudiant de 23anys, feia temps fullejant revistes en un quiosc deFigueres. La voluminosa bossa que portava carregada al’esquena va cridar l’atenció d’un policia nacional depaisà. L’agent de seguida va pensar que si en Miquelportava una bossa voluminosa i a més s’estava mirantrevistes tranquil·lament en un quiosc, aleshores, natural-ment, era un traficant de droga. El policia va demanar aen Miquel que obrís la bossa i n’hi mostrés el contingut,però de droga no en va trobar ni un gram; la seva bossaera plena fins al capdamunt de fulls volants de colorrosa que demanaven (eren vigílies del referèndum perla reforma política) “Llibertat, Amnistia i Estatutd’Autonomia”. Efectivament, el nostre Miquel era unestudiant roig i separatista, amb una barba mosaica imilitant del PSAN. Un terrorista, ja ho veuen. També hova veure el policia nacional, que el va conduir tot seguita la comissaria. Allà, a més dels fulls volants, li van loca-litzar una llibreta d’apunts personals. És ben cert que quibusca troba, i si es busca bé fins i tot s’acaba trobant elque es buscava, hi sigui o no. En un racó de la llibreta,els agents nacionals es van adonar que en Miquel s’hihavia apuntat l’encàrrec de fer un truc a ETA. Sí, sí, talcom ho senten, el nostre desinhibit terrorista portavaescrit al seu bloc de notes: “t:eta”. O això com a mínimés el que va llegir l’agudesa policial. Després de dosdies a la presó de Figueres, l’advocat va aconseguir ferentendre al senyor jutge (un gallec amb molt malespuces) que a la llibreta no hi deia “t:eta” sinó “tieta”. Finsi tot el jutge gallec va adonar-se que la mala cal·ligrafiano era motiu suficient per imputar un delicte de terro-risme a un estudiant barbut. I el van deixar anar.

Vet aquí la segona. Un dissabte de gener del 2007, laNúria, una estudiant de 26 anys, tornava d’una manifes-tació a Olot. En un control rutinari, els Mossosd’Esquadra li van trobar diversos fulls volants de propa-ganda anarquista. Efectivament, la nostra Núria era unaeducadora social llibertària que vivia en un casalot ocu-pat de Girona i que dedicava bona part del seu temps atasques subversives com ara fer companyia a gent granamb mobilitat reduïda o transmetre a adolescents elsperennes valors de l’escoltisme. Una terrorista, ja hoveuen. A més dels fulls volants, però, els nostresMossos li van localitzar també una llibreta d’apunts per-sonals. Entre aquests apunts, la perspicàcia policial (queamb trenta anys no es pot dir que s’hagi refinat gaire) deseguida va veure que la Núria hi havia anat deixantconstància de tots i cadascun dels objectius de la sevabanda armada. Sí, sí com ho senten: el dilluns toca elDepartament de Cultura, el dimarts la Subdelegació delGovern, el dimecres faves tendres, i anar fent. Ambaquest material ridícul, els Mossos van córrer a dema-nar una ordre judicial i al cap de pocs dies feien una visi-ta a domicili a la Núria i li aplicaven “manu militari” la lleiantiterrorista. Porta més d’un mes tancada a Soto delReal, a 700 quilòmetres de la família i els amics, espe-rant que algú li expliqui a quina banda armada se supo-sa que pertany i amb quins mitjans pretenia atemptarcontra els “objectius” de la seva llibreta.

El lector traurà les conclusions que cregui pertinents dela comparació de les dues històries, cent per cent verí-diques. La primera va tenir lloc just a la sortida del llargtúnel del franquisme i es va saldar amb un parell de nitsa la presó. La segona ha passat a la sortida del llargtúnel de la transició i encara no sabem ni com ni quans’acabarà. Cada dia tinc més arrelada la impressió que,a l’Estat espanyol, les llibertats es deterioren a mesuraque s’enforteix l’estat de dret. ¿I si l’error va ser creu-re’ns que això de l’estat de dret hi tenia res a veure, ambla llibertat?

Article publicat al diari El Punt el dimarts 20 de març del2007

Històriesparal·lelesOriol Ponsatí

~


PdS 60

15

Em pregunto què esperavendemostrar Joan Saura i JoanBoada, aquest darrer com a res-ponsable de l’Àrea Central delsMossos d’Esquadra, detenint NúriaPòrtulas després d’elaborar contraella una falsa imputació de “perti-nença a banda armada”, de“tinença d’explosius” i de “connexióamb grups violents”.

Em pregunto quants dies més hau-ran de passar perquè aquesta edu-cadora social de Sarrià de Ter tornia casa i ICV li demani perdó públi-cament per haver violat els seusdrets fonamentals. És realmentescandalós el que ha fet aquestpartit, un partit que vuit anys enrerecridava “Fora la Llei Antiterrorista!” ique ara es dedica a aplicar-la enqualitat d’inspirador i executor dela franquista Audiència Nacionalespanyola. Sembla mentida la ver-gonyosa davallada moral que potexperimentar una força políticaquan aconsegueix una mica depoder i els seus dirigents es veuenafavorits per uns sous dignes d’ex-trema dreta. El muntatge ordit perBoada, a més, és escandalós, per-què quan el jutge Santiago Pedraz,davant l’evidència, es va veure obli-gat a retirar els càrrecs contra laNúria, els Mossos el van convèncerque continuarien investigant i queja trobarien proves que justifiques-sin el seu empresonament. És a dir,que primer s’empresona i despréses busquen o es fabriquen les pro-ves. Però ja ha transcorregut unmes i mig i les proves no apareixen.On és la banda armada de laNúria?, on és la seva violència? onsón els explosius? La preocupació

Cas Pòrtulas, una reflexió

de Víctor Alexandre

d’Iniciativa, però, no és la NúriaPòrtulas, sinó les eleccions muni-cipals. Per això el seu neguit creixen paral·lel a la repercussió socialque està adquirint el cas, ja queel temps passa i les proves noapareixen per enlloc. Joan Boada,fins i tot, en una exhibició decinisme, ha demanat que la gentdeixi de manifestar-se cada dime-cres a Girona “per no perjudicarla Núria”. Doncs bé, NúriaPòrtulas, la noia de 26 anys quees troba segrestada a Soto delReal, és pacifista, no terrorista. ElsMossos la van fitxar a Besalúquan venia de manifestar-se con-tra els abusos policials, exacta-ment els mateixos abusos contraels quals es manifestavaIniciativa-Verds abans d’arribar alpoder.

http://www.victoralexandre.cat/20.03.07) ~

Foto Jordi Bou

Exposició a l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

L’actual Codi Penal defineix com a terroristes aquellespersones que, “pertanyent o col·laborant amb bandesarmades, organitzacions o grups la finalitat dels qualsés la de subvertir l’ordre constitucional o alterar greu-ment la pau pública” cometin atacs amb explosius oprovoquin incendis contra edificis o infraestructurespúbliques amb risc de lesions o mort.

Tot i que en el passat l’Estat espanyol ha aprovat -i pos-teriorment derogat- legislació específica en la matèria,actualment no existeix una llei antiterrorista especial, itots els delictes de terrorisme figuren tipificats en elCodi Penal, alhora que les regles de tramitació del pro-cediment es contenen regulades en la Lleid’Enjudiciament Criminal, que ha anat atribuint facultatsespecials respecte d’aquesta matèria a les forces d’or-dre públic i a les autoritats judicials.

Les mesures especials que s’introdueixen en la tramita-ció de l’enjudiciament dels delictes de terrorisme vénenjustificats en virtut del que disposa l’article 55.2 de laConstitució Espanyola, que preveu la possibilitat de sus-pendre per a determinats casos i en relació amb lainvestigació d’actuacions de bandes armades o ele-ments terroristes, la vigència de determinats drets fona-mentals contemplats en la Constitució: limitació deltemps de durada de la detenció preventiva, inviolabilitatdel domicili, secret de les comunicacions.

L’aplicació de la legislació antiterrorista permet, doncs,la detenció immediata d’aquells que siguin sospitososde pertànyer o col·laborar amb bandes armades, orga-nitzacions o grups que tinguin per objectiu destruir latranquil·litat de l’Estat de dret, al més pur estil totalitari:primer detenir, després investigar. I en aquest ordre decoses, ens hem de qüestionar inevitablement comqueda resguardat el principi de la presumpció d’in-nocència, omnipresent en tots aquells estats que s’au-todefineixen com a constitucionals i democràtics deDret.

El nostre sistema jurídic ha investit a les forces d’ordrepúblic de potestat legítima per arrestar i retenir sospito-sos, i sotmetre’ls a un procés restrictiu de drets i lliber-tats mentre s’investiga sobre la seva participació a lesactivitats presumptament delictives que n’han motivat la

detenció. S’està criminalitzant així als lliurepensadors?S’està convertint en terroristes les minories, presentant-les com un potencial perill per a la societat amb el fi dejustificar el control de la població? S’està penalitzant eldret a ser diferent? Tots som presumptament culpablesals ulls de la justícia?

Ningú ha pogut argumentar encara el perquè de l’apli-cació de la restrictiva legislació antiterrorista en la deten-ció de la Núria Pòrtulas. S’ha comentat obertament queno tenen proves que justifiquin la privació de drets a laqual ha estat sotmesa, i sembla que l’únic crim que hacomès ha estat relacionar-se amb amics d’idees anar-quistes, més actius contra el sistema del seu país. El prin-cipi de la presumpció d’innocència ha quedat absoluta-ment esvaït en un procés que va dirigit suposadament adefensar la població de l’amenaça que representen elstrets característics antisistema que defineixen la perso-nalitat de la detinguda. I per això, la sospitosa ha estatmereixedora de l’aplicació de les més restrictives nor-mes en matèria de drets del nostre Ordenament Jurídic:posada a disposició de l’Audiència Nacional (hereu delsantics Tribunals Militars i Tribunals d’Ordre Públic fran-quistes), que és l’únic òrgan competent per a conèixerels delictes en matèria de terrorisme que s’han imputata la Núria per a justificar el seu trasllat a Madrid i seguirla línia política (que no judicial) de dispersió dels presosqualificats com a tals; sotmesa a una situació d’incomu-nicació immediata i constant; privada del dret a nomenarun advocat que n’assumeixi la defensa, la qual estaràencarregada sempre en aquesta fase inicial a un advocatd’ofici que serà nomenat pel mateix òrgan jutjador. Totplegat, un procés completament restrictiu de dretshumans, de les llibertats atorgades i reconegudes per laConstitució, aprovada democràticament en el si d’unEstat de Dret, que respon a l’exclusiu pretext de debilitarla minoria discordant mitjançant l’aplicació de mesuresdirigides a impedir l’obstaculització d’una investigaciópolicial i judicial que està destinada a obtenir i a crear elsarguments que impediran de forma definitiva el recurs alprincipi de la presumpció d’innocència, que haurà que-dat destruït pel mateix sistema aprovat democràtica-ment. ¿Deu ser, doncs, que el sistema policial i judiciald’aquest país pretén qüestionar la virtut dels seus ciuta-dans en funció del to de veu que utilitzen en la defensade les seves idees?

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

16

Per què han aplicat la legislació antiterrorista a la Núria Pòrtulas?Lluís Aymerich Vinyals Portaveu del grup municipal de CiU

Malgrat que alguns no compartim la mateixa ideologiaque la Núria, sí que podem afirmar que, de ben segur,compartim amb ella la idea de la necessitat de lluitar ambfermesa contra les accions terroristes que debiliten el sis-tema i atempten contra un dels més importants principisdels Estats democràtics actuals: el dret a la vida.

No obstant això, si bé aquesta lluita ha de ser ferma irotunda, no pot caure en l’arbitrarietat i en la indiscrimina-ció, en el seu significat literal de perseguir les personessense fer-ne distinció en funció de criteris que, per impli-car una destrucció del principi de presumpció d’innocèn-cia, les fa més susceptibles que d’altres a patir l’aplicacióde la més restrictiva normativa legal en matèria de dretsfonamentals.

Des de la distància, hom podria pensar que d’algunamanera s’ha de lluitar en contra del terrorisme i que leslleis han de ser severes per exterminar aquesta xacrasocial. És una llàstima que, normalment, les persones ensoblidem d’aquests tipus de problemes quan ens passa delluny, però ara que ho veiem de prop i que ens ho hemplantejat, veiem clar que en un dit Estat de Dret com elque vivim, no podem permetre l’aplicació de qualsevol llei

que vulneri els drets constitucionals, sense ser restrictiusen aquesta aplicació.

No pot ser que per professar certa ideologia, tenir deter-minada estètica o per trobar-li tan exigües proves, pugui jaser tractada com a culpable i, sense haver-se-li reconegutni tan sols els drets que es garanteixen a qualsevol delin-qüent comú, s’hagi classificat a la Núria indiscriminada-ment en la més dura categoria penal per a privar-la deldret fonamental a gaudir d’una legítima defensa, del seudret a la privacitat, manifestat tant en la inviolabilitat delseu domicili com en el secret de la seva correspondènciai comunicacions, i sobretot s’ha atemptat contra la sevasalut amb la perllongada retenció incomunicada a la qualha estat sotmesa. Hi ha qui diu que el cas de la Núria hade servir per escarmentar altres persones que sí quemereixen aquest qualificatiu de terroristes o pertanyents abandes armades. Algú pot fer semblant afirmació sensecaure-li la cara de vergonya?

Benvolguda Núria, espero que quan surti publicataquest escrit ja el puguis llegir des de casa teva i totspuguem dir que només ha estat un malson, tot i que elmal que t’hauran fet serà irreparable.


PdS 60

17Telèfon 972 17 11 51

~

Foto Jordi Bou

He dit altres vegades que conec per-sonalment la Núria. Es podria dir quede sempre. Conec el seu tarannàhumanista, la seva vitalitat i la sevamanera de ser solidària. En conectambé la ideologia, visió del món iopinions. I no les comparteixo. Peròaixò no hi té res a veure. El que cales parlar del que estan vivint la Núriai la seva família. Una experiència queno només ha trasbalsat la vida fami-liar a can Pòrtulas sinó que ha reper-cutit en el conjunt de la vida local.S’ha comentat a bastament quin haestat el procés, quin ha estat cadapas i quines han estat les repercus-sions judicials. Que finalment, sónrepercussions humanes. Resta eldesenllaç, que espero primer quesigui prompte i segon que sigui satis-factori per tots. Ho saben en Pere, laDolors, en Miquel i la resta de fami-liars i amics que no han defallit i hanmostrat una serenor i valentia queens obliga als altres a mostrar-los totel nostre suport.

Ho varem dir en la Moció que es vaaprovar a l’Ajuntament de Sarrià deTer i que ha anat circulant i aprovant-se fins a 25 ajuntaments més.Demanem el respecte per la pre-

sumpció d’innocència i la clarificaciójusta del cas de manera definitiva.Demanem, també, que es tinguin encompte les opinions i les declara-cions que des de les institucions,entitats i el carrer s’han sentit aques-tes setmanes. I sobretot, demanemque tot plegat es resolgui ràpida-ment.

Perquè com explicàvem, aquestasituació ha trasbalsat enormementuna família del nostre municipi, peròtambé al conjunt dels veïns i veïnes.I en aquest sentit hem de ser cons-cients de la mobilització social quehem viscut. De la solidaritat, recolza-ment i suport que els sarrianencs isarrianenques hem mostrat.Aquesta, és la part positiva d’un epi-sodi molt negatiu. La gent de l’entornmés proper a la Núria i que és unpart important del jovent del nostrepoble, s’ha bolcat d’una manera mésque destacable per reclamar el queentenen que és just.

El que nosaltres podem fer enaquest cas és estar al costat de lafamília, dels amics, confiar amb lajustícia i traslladar a altres instàncies,institucions i representants la nostra

visió. Treballarem intensament, comfins ara, per fer tot el que estigui a lesnostres mans. Confio que no calgui.Però tan important com això és des-tacar com s’ha mogut la gent.Homes i dones de totes les edats imaneres de pensar han sortit alcarrer per reclamar una cosa queens sembla prou sensata: que se’nha fet un gra massa.

Aquest és un dels avantatges deviure en una societat cohesionada.De pertànyer a una comunitat benestructurada i amb una xarxa ciuta-dana suficientment potent. Que quanhi ha algun element que pertorba lanostra manera de ser, la nostramanera de fer, la nostra tranquil·litat,ens mobilitzem. I estenem tots elsnostres llaços per donar coberturaanímica a qui ho passa malament.Aquest és el gran valor afegit deviure en un poble. Esperem que totplegat acabi aviat. Que puguemveure properament la Núria pelscarrers de Sarrià. Però també que aSarrià de Ter puguem seguir expres-sant les nostres idees ambtranquil·litat, respecte i llibertat.

~ t

ema

de p

orta

da [n

úria

pòr

tula

s]

PdS 60

18

La Núria i la gentRoger TorrentRegidor per ERC de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

~

Els Amics dels Gegants varen participar en la gincama a la Devesa. Dolors Oliveras s’adreça al públic.

Fotos Roger Casero

El dia 11 de gener de 2005 vaig ser investit Alcalde deSarrià de Ter. Aquest fet va significar per a mi un honor,un repte i també una gran responsabilitat. Durant elsanys que he estat a l’Ajuntament, primer com a regidori últimament com a alcalde, he aportat el millor que tinc,la meva capacitat de treball, d'esforç i d'il·lusió per tal deno decebre la confiança que es va dipositar en mi.

Durant el meu mandat, he tingut ocasió de conèixer irelacionar-me amb moltes persones que tenen, mésenllà de la responsabilitat que significa estar al capda-vant d’un ajuntament o institució, el convenciment decompromís personal que dóna sentit a la seva tascapública. I és aquest principi el que m’ha guiat durant eltemps que he ostentat el càrrec d’Alcalde de Sarrià deTer.

Desitjo haver sabut estar a l’alçada de les circumstàn-cies i si en alguna ocasió no ha estat així, en demanodisculpes. Als companys de l’equip de govern, els vullagrair la seva molt bona feina feta, la seva confiança i elseu esforç, m'han ajudat, i molt, a fer més lleugera lameva responsabilitat a l’alcaldia. I als que segueixen elsanimo a continuar impulsant els projectes iniciats enaquesta etapa.

Com a veí de Sarrià estic orgullós del poble que entretots estem fent. Sabem, però, que la feina en un pobleno s’acaba mai, per tant cal que tots aportem el millorde nosaltres mateixos a aquest projecte comú que ésSarrià de Ter. Des de l’aportació individual fins a les deles associacions i entitats, que desenvolupen una moltimportant funció social, tots hem de treballar per conti-nuar dotant-nos de nous serveis i fer un poble cada diamillor.

Deixo el càrrec amb el convenciment que, més enllà decolors i de les diferencies polítiques, queda un capítolde relacions personals i de respecte mutu entre tots elsregidors, que ha donat sentit a la nostra relació amb unclima de diàleg franc i constructiu en els Plens i lesComissions.

Vull deixar constància també des d’aquestes ratlles elmeu agraïment a tot el personal que treballa en aquestAjuntament, ja que sense ell, sense la seva feina calladai moltes vegades grisa, però d’una importància vital peral bon funcionament de la institució, seria impossibleque aquest poble funcionés amb la dinàmica en què hoestà fent dia rere dia.

Sóc plenament conscient que amb aquest període al’Ajuntament culmina una etapa de la meva vida de laqual em sento particularment orgullós, una etapa departicipació amb les diferents entitats esportives, socialsi culturals de Sarrià de Ter, durant la qual, d’una manerao altra, sempre he estat col·laborant i que m’ha servitper valorar i estimar més, si cal, el poble de Sarrià de Teri els seus veïns.

Finalment vull agrair també i molt especialment elsuport que sempre, sempre, he rebut de la meva donaDolors, ja que mai m’ha mancat el seu suport, el seuestímul i la seva comprensió. Comença, per tant, unanova etapa de la meva vida més íntima i familiar, méstranquil·la, a la qual dedicaré tot el temps i l’atenció quela meva situació personal i familiar en aquest momentsrequereix.

Sincerament,Nicolás Pichardo

ajuntament

~

PdS 60

19

Carta de comiat

Amb el canvid’any, aquest2007, s’albira asis mesos vista elfinal d’un man-dat. S’obre unperíode debalanç i repàs dela feina feta, perun costat, i deproposta i novesil·lusions, per l’al-tre. Però a lesportes del finaldel mandattambé es visualit-zen més algunesde les polítiquesque al llarg d’a-quest tempss’han anatdesenvolupant.Hi ha qüestions al’ajuntament quea nivell de poblepassen desaper-cebudes si esporten bé i quenomés són notí-cia si hi ha con-flictes. La políticade personal ésun exemple clari-ficador en aquestsentit. D’altrabanda, al finaldels mandatstambé es visualit-zen més accionsi activitats, que alllarg dels darrers anys s’hananat treballant a foc lent, enaquest cas les polítiques d’a-tenció a la gent gran i les d’i-gualtat responen a aquestacaracterística.

~ a

junt

amen

t

PdS 60

20

La política a foc lentRoger Casero Gumbau

portaveu del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

conveni labo-ral de l’ajunta-ment, tascaque es va feral llarg del pri-mer any i migde mandat.Després d’unan e g o c i a c i ófeta sempre enun clima d’en-tesa i de tre-ball construc-tiu, es va sig-nar el convenii es vacomençar aaplicar, nonomés ambles mesuresde caràctere c o n ò m i c ,sinó també isobretot, ambles mesuresde caràctersocial i deconciliació. Elmateix conve-ni, però, nomarcava unpunt i final enla necessitatde revisar iactualitzar lasituació labo-rals dels treba-lladors, sinóque incorpora-va també elcompromís de

l’equip de govern d’elaboraruna valoració i estudi de llocsde treball, eina imprescindiblea l’hora de projectar els ser-veis municipals en el futur mésimmediat. Actualment en laseva darrera fase d’execució,

La força humana d’un ajuntament la repre-senten els seus treballadors, personal fun-cionari i laboral que, des de les seves tas-ques i responsabilitats, cada dia aixequen lapersiana de la casa comuna per estar al ser-vei dels veïns. Durant aquest mandat es feiadel tot necessari negociar i actualitzar el

Xerrada sobre el procés de dol al Coro. Roger Casero, Pilar Matas i Lluïsa Ros.

Lectura del manifest contra la violència de genere. Roger Casero, Loli Fernández i Susanna Vila de laComissió de la Dona de Sarrià de Ter.

ajuntament

~

PdS 60

21

la valoració i estudi de llocs de tre-ball ens ha permès analitzar l’orga-nització interna de l’ajuntament,revisar-la i repensar-la per projectarmillores en la seva organització, enl’organigrama i en el repartiment detasques i responsabilitats del perso-nal de l’Ajuntament. Aquest estudiés una eina molt vàlida sobre laqual projectar nous serveis munici-pals i/o la creació o potenciació denoves àrees. A més també aportaràuna valoració més objectivable iequitativa dels costos de personal,detectant desajustaments i propo-sant mesures correctores. Aquestsdarrers quatre anys hi ha hagut unabona relació entre el govern i elstreballadors de l’ajuntament, hi hahagut acord, entesa i treball enpositiu. És una feina fosca, és unafeina invisible que només es troba afaltar, només apareix, si no es fa.

La política a foc lent és aquella que,sense presses però sense pausa, esva cuinant poc a poc, i poc a poc vadonant els seus fruits. Aquestsdarrers quatre anys hem anat “cui-nant” a foc lent el desenvolupamentde les polítiques d’igualtat; ambmés feina que titulars, sense exces-sives gesticulacions, l’equip degovern, i en especial des de la regi-doria de serveis socials en estretacol·laboració amb la Comissió de laDona de Sarrià de Ter, hem anatampliant els objectius, any rere any,a treballar en qüestió d’igualtat a

Sarrià de Ter. La política a foc lentpermet consolidar el que vas fentcada any, perquè no existeix lapressa d’haver d’avançar precipita-dament, permet que s’arrelin mésels programes i projectes i que esfidelitzin. La paciència i la manca depressa, però també la constància,són els ingredients bàsics a partirdels quals les noves polítiquess’implanten en el municipi. Enaquest sentit tot el treball realitzatels anys 2003, 2004 i 2005 hanpermès que al 2006 madurés i fosuna realitat el Pla Dona a l’Acció (plade polítiques locals de dones deSarrià de Ter), i sense aquest treballprevi, sense aquesta base de treballi d’activitat consolidada, no haurienestat un èxit les Taules de Donesorganitzades a principis del 2007.Al llarg d’aquest mandat hempotenciat les polítiques de gènere,com ho hem fet amb les polítiquesd’atenció a la gent gran (pla inte-gral, oficina d’atenció, activitats,tallers, cursos...) o de joventut(suport a les entitats, inversió allocal, Pla Local de Joventut, habitat-ges de protecció oficial...), les hempotenciat per seguir-les incremen-tant i fer-les créixer a foc lent, ambcompromís, amb constància, ambresponsabilitat i, en algunsmoments, si cal, cuinant-les amb unfoc més viu.

EEppíílleegg:: NNúúrriiaa PPòòrrttuullaass,, eell ccoomm--pprroommííss..

Retrocedeixo en el temps tretzeanys enrera i em trobo fent de cap(monitor) de Pioners i Caravel·les(nois i noies de 14 a 17 anys) al’Agrupament Escolta Joan Pons deGirona. Són habituals les trobadesentre els diferents agrupamentsescoltes de Girona i de la demarca-ció de Girona, a vegades a la matei-xa ciutat, d’altres en alguna sortida,intercanvi, activitat... És a través del’escoltisme que conec la Núria,malgrat que ella forma part del’Agrupament Escolta Pare Claret. Elmoviment escolta des de fora sem-bla molt endogàmic, però quan elvius, hi perceps tanta diversitat comdiversitat hi ha a la mateixa societat.Ara penso en la Núria i, inevitable-ment, penso en l’escoltisme.

L’escoltisme ha format part de lameva vida des dels onze anys, i hanestat quinze els anys en què hi heestat actiu. De les moltes coses quel’escoltisme m’ha permès conèixer iviure (amics, experiència, treball enequip, fraternitat...), n’hi ha una quel’he viscut amb especial intensitat ique, d’alguna manera, m’enllaçaamb la Núria: el compromís.Malgrat no ser una exclusivitat delmoviment escolta (només faltaria!),sí que l’escoltisme l’explicita d’unamanera simbòlica, cerimonial, enuna mena d’exercici d’autocrítica icreixement personal que es varenovant al llarg de les diferentsetapes de l’escoltisme. Malgrat quedesprés el compromís agafa formesi conceptes diversos, la força queaquest concepte té és essencial entota persona que se sentiinterpel·lada per canviar i millorar elnostre món. La Núria és la lluita per-manent pel compromís i el compro-mís inexcusable per la lluita.L’exageració dels gestos als qualsestà sotmesa no fa res més que evi-denciar la senzillesa, però alhoramagnitud, del seu compromísenvers tot el que l’envolta, un com-promís que, estic convençut, noserà vençut, ja que s’alimenta preci-sament del seu inconformisme i dela seva voluntat de desvetllar cons-ciències. Núria, qui es comprometno s’atura, no es conforma i, sobre-tot, no defalleix. ~

Roger Casero amb una de les seves filles encén una espelma en record de les víctimes de la violènciade gènere

La primera trobada de gegants, a Sarrià, va ser la trobada del bateig d’enBaldiri i la seva parella, la Carmeta, amb els seus amics, els nans: en Sidro,la Betty, el senyor Esteve i l’Oriol.Els va batejar, el dissabte 10 de setembre de 1988, en el marc de la festamajor del poble, un dels seus principals impulsors, el llavors alcalde deSarrià: en Jordi Cañigueral.Foren els seus padrins:-Els gegants de Girona, els gegants de Bescanó, els de Figueres, els de la Valld’en Bas, els de Santa Coloma de Farners, els del Barri de Gràcia deBarcelona i els de Sant Feliu de Guíxols.

La festa fou tan sonada, que diu que al poble encara se’n parla: ballades,cercavila, xocolata per a tothom, discursos i, finalment, els confits, que nopodien faltar en un bateig com aquell!Després, tot va anar rodat, els veïns de Sarrià van ser convocats a una granassemblea on va néixer, com ja sabeu, l’associació dels Amics dels Gegantsde Sarrià de Ter, per la qual van anar passant un grapat de sarrianencs, deci-dits i emprenedors, engrescats per la cultura popular i empesos per undesig: mantenir la tradició que molts altres sarrianencs van engegar fa 19anys. Poc a poc, la nostra família gegantera es va anar convertint en una gran famí-lia que creixia en nombre de socis, alhora que incorporava nous membres,una nova parella de gegants, més lleugers: la parella enamorada, en Cinto ila Maria; el seu gegantó, el personatge més estimat i entendridor, enQuimet; i la nana Montserrat!, nascuda per celebrar el 25è aniversari del’Escola del mateix nom, i que, juntament amb la Betty, segueix sent una deles figures més divertides i esbojarrades de la colla; tenim, és clar, un dimo-ni, un patufet, un ós,...Vàrem ser vila gegantera, l’XIena de les comarques, i els carrers de Sarrià esvan omplir a vessar de gegants i nans ballant al so de les gralles i els tim-bals i tots els veïns del poble els varen acompanyar.L’Àngel Daban ens va obsequiar amb músiques, cançons i rondalles quetoquen els nostres músics i ballen gegants i nans.

~ e

ntitat

s

PdS 60

22

SaltenGegants!

Quan sentiu sonar les grallesi el redoble dels timbals,

afanyeu-vos, veniu tots, queja passen els gegants!

No ha faltat a Sarrià, cap setembre,des de llavors, la trobada gegantera,que reuneix colles diverses, queens visiten amb gegants acolorits ique, acompanyant els nostres nansi gegants i grallers i timbalers, fande petits i grans les delícies, rodantpel poble en una gran cercavila . Avui, tot i que a les famílies gegan-teres, com a tantes altres tradicions,els vents ja no els són tan propicis,els qui ens estimem els gegants i totel que ells representen ens propo-sem tirar endavant, comptant ambel vostre ajut i per molts anys, elsgegants de Sarrià.Vam encetar, l’any passat, l’Aplecd’en Cinto i la Maria. Va ser el pri-mer d’una llarga sèrie, per mostrar atothom les nostres activitats iengrescar, a tort i a dret, amb elstallers de les danses, les músiques iles cançons dels Gegants de Sarrià. I no oblidem la trobada que, aquestany, haurà de ser molt especial,serà la XX Trobada dels Gegantsde Sarrià!

Enriqueta MercaderAmics dels Gegants de Sarrià de Ter

~

entitats~

PdS 60

23

Les Jornades de la DonaTreballadora volen aprofitar qualse-vol ocasió per donar a conèixer allòque fan les dones, allò que ens pre-ocupa, però també allò que ensdiverteix o ens fa rebel·lar. Per aixòla Comissió de la Dona de Sarrià deTer s’esforça a buscar espais de tro-bada on poder compartir experièn-cies i on parlar de problemescomuns que potser encara no sabí-em que ho eren. Sense descuidar-nos de les manifestacions artísti-ques o creatives, les exposicions,que tan aviat ens poden parlar dellocs i gent propers com de donesque viuen en països allunyats i ambproblemes més colpidors que elsnostres.

Com ja sabeu, la realitat és d’uncolor o un altre segons quina siguil’òptica amb què es mira, i enguanyles Jornades de la DonaTreballadora han volgut analitzarquina és la imatge de la dona dinsla societat a partir de l’òptica queofereixen els mitjans de comunica-ció. És una visió global? Esbiaixada?Manipulada? Distorsionada? Real?Quina influència pot tenir sobre unpúblic infantil o juvenil? Quin paperjuga la “nova finestra del món” queés Internet?

Les V Jornades de la DonaTreballadora de Sarrià de Ter es van

inaugurar el dia 6 de març a l’edificiel Coro. Aquest acte es va centraren la temàtica general de lesJornades: “Dones i mitjans decomunicació”.

La inauguració va ser duta a termeper l’Ateneu Infantil, grup format pernen@s d’entre 10 i 12 anys deSarrià de Ter. L’acte va consistir enla representació de les “NotíciesJúnior”. L’escenari era una granpantalla de televisió amb els seusaltaveus inclosos, al qual només hifaltava el comandament a distàn-cia. Les nostres dues periodistes,Raquel i Alexandra, presentaven el

telenotícies en directe des del Coro,connectant a través del càmeraMohamed i amb les reporteresSaray i Cristina, enviades especialsa diferents barris de Sarrià de Ter.La primera va entrevistar diferentssarrianencs i sarrianenques inter-pretats per Alberto i Cristina, i lasegona va fer preguntes en directeals assistents a l’acte, sobre quinaopinió tenien de les V Jornades dela Dona Treballadora de Sarrià deTer. I com tot bon telenotícies, nopodia faltar el nostre home deltemps, interpretat per en Pau, queens va advertir de les onades decalor a les quals vam ser sotmesosposteriorment.

Els assistents a l’acte van aprofitarper assaborir l’estupenda exposiciórealitzada per diferents col·lectiusamb el nom de “Presències iabsències”, que constava de tresapartats diferenciats: d’una bandahi havia la part de l’escola bressolamb la pàgina de naixements delsdiaris; d’una altra, hi havia la part dela presència de les dones als diarispromoguda per Jubilus amb la par-ticipació de la gent gran; i finalment,l’apartat de la presència de lesdones a internet, realitzada per ser-veis socials.

L'EBM Confetti va voler col·laboraroferint un mural on es veien les

Dones i mitjans de comunicacióV Jornades de la DonaTreballadora

Comissió de la Dona de Sarrià de Ter

“Les notícies Júnior” presentadesper l’Ateneu Infantil al “Coro”.

dates dels naixements dels infants matriculats a l'escolabressol, recordant una mica les pàgines dels diaris on esdóna la notícia dels naixements de les diferents comar-ques gironines.

A l’hora de buscar una aproximació entre les dones i elsmitjans de comunicació, vam pensar que de l’ampli ven-tall d’opcions que aquests ens ofereixen, la premsa escri-ta és la més propera a la gent gran. D’aquesta premsatradicional, vam fer un recull de notícies, columnes d’o-pinió, reportatges i publicitat dedicat exclusivament a lafigura de la dona. Ens interessava aprofundir en la visióactual que avui, a principis del s. XXI, la premsa escritaofereix de la dona. Vam estructurar el material en panellsde temàtiques diferenciades: “Dona i salut, per què sónles dones les que cuiden?”, “Dones que manen”, “Donescompromeses”, “Dones artistes” i finalment,“Malauradament són notícia...” apartat dedicat a la violèn-cia masclista. El material exposat, que procedia de diarisi revistes actuals, va ser recollit per dones vinculades al’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran amb d’altresactivitats i tallers. Les participants voluntàries van res-pondre a la crida de dinamització que es féu des d’a-questa mateixa oficina i que va donar suport en la con-fecció del material final.

A l’hora d’analitzar la presència de les dones a internetens vam plantejar algunes preguntes: presenta internet,com a reflex social, la varietat de realitats que viuen avuiles dones?, la dona-objecte o l’estereotip femení esmanté a la xarxa?, s’adverteix algun canvi entre aquestaimatge i la que s’ofereix a través d’altres mitjans?, hi hauna nova dona-virtual?, es correspon a l’actualitat laimatge que internet ofereix de la dona a la nostra realitatpersonal i col·lectiva?, la capacitat d’accés de les dones

~ e

ntitat

s

PdS 60

24

a internet té un paral·lelisme amb les ofertes dirigidescap a elles?Vam intentat respondre aquestes preguntes estudiantTRES CYBERMONS on existeix una presència fona-mental de les dones.

Primer cybermón: la imatge de la dona per als homes.És on la imatge de la dona és utilitzada per atraure i ven-dre productes als homes. La dona aterra com a símbolde submissió per a vendre una colònia masculina o uncotxe de luxe. Plantejant-nos com a conclusió una pre-gunta més: com repercuteixen aquests anuncis en lanostra imatge com a dones?Segon cybermón: la imatge que es ven a les dones. Onels cossos de les dones es veuen com a objectes imper-fectes que s’han de corregir amb els productes proposatsi els models de feminitat que es venen inclouen també uncànon de bellesa ideal, sense el qual no s’existeix com adona a la nostra societat (centres d’estètica, operacióestiu, reforçant els estereotipis de les dones lligats amb lacasa i la bellesa com els referits a cuina, decoració, i atenir un cos ”perfecte”. Arribant a la conclusió següent:com repercuteixen aquests anuncis en la nostra imat-ge com a dones?Tercer cybermón: la imatge presentada per les matei-xes dones. És necessari, per tant, construir sobre la imat-ge imposada i col·lectiva, una altra de personal i indivi-dualitzada que respongui a la identitat real de cada dona.Investigant hem descobert que també existeix a internetaquella imatge que creen les mateixes dones i que repre-senta altres inquietuds de caire més intel·lectual i cultural.Internet està essent un mitjà eficaç per a la participacióactiva, la denúncia de la discriminació i la violència i lasolidaritat en xarxes i associacions i que contribueix al’eemmppooddeerraammeenntt de les dones. L’assumpció del poder através de la xarxa funciona, entre totes ho fem possible .

En general ens adonem que la dona de finals de segleno té una identitat única, i a través d’internet pot, fins itot, resultar paradoxal. És clar que tants variats miralls,alguns deformats, presenten múltiples imatges. Inclúsen aquest viatge virtual al voltant de la presència feme-nina a la xarxa, trobem una dona de transició o de rolsen crisi. Sortosament descobrim que l’empoderamentfemení obté els seus resultats en benefici d’una socie-tat en construcció: mencionar diferents casos en elsquals l’activisme en xarxa ha demostrat que es potaportar el gra de sorra de les dones des de la col·lecti-vitat i la presa de poder, perquè les seves veus s’escol-tin i algunes situacions canviïn (evitar l’execució dedones d’arreu del món, denunciar actituds manifesta-ment masclistes en homes premiats per la seva carreraprofessional, evitar mutilacions genitals femenines,etc.).

Ens sentim menys soles davant la injustícia i tenim lacapacitat de reaccionar amb rapidesa i amb con-tundència. Per tant, arribem a la positiva conclusió queinternet col·loca a les nostres mans noves eines quepoden tenir conseqüències revolucionàries. Depèn denosaltres fer-ne un bon ús i promoure les bones pràcti-ques.

entitats~

PdS 60

25

“Les veus de les dones, El Salvador” és el nom del’exposició que va ocupar la Sala Patronat durant lesJornades. Una exposició de fotografies realitzades perTonyi Manero que parlaven de gent, de dones, de paï-sos que ens cauen molt lluny, països d’aquells que endiuen del tercer món, encara no sé ben bé per què. Toti així, resulta molt fàcil reconèixer en els seus rostres laduresa d’un dia a dia marcat per la misèria. Perquè elcert és que la cara de la misèria és igual a El Salvadorque al Raval de Barcelona, on resulta que a més a mésha de conviure (el modernisme no perdona!) amb elgran cub projectat per Richard Meier fet de llum blan-ca i de vidre que respon al nom de MACBA.

Observant aquestes dones que es guanyen la vida compoden, hom no podia deixar de veure la dignitat ambquè totes elles miraven directament als ulls del fotògraf.Un fotògraf que amb major o menor subjectivitat leshavia captat en el seu anar i venir, comerciant amb frui-tes o amb el seu propi cos.

El món de la prostitució, alguns en dirien “submón” per-què quasi sempre viu amagat i envoltat d’una secretasordidesa, és una constant en les imatges de la TonyiManero que aconsegueix mostrar-ne la seva cara méshumana. Dones molt joves que semblen molt grans,pintallavis generosos i ulls que miren entre avorrits idesencisats.

La càmera de la Tonyi Manero també captava altres ins-tants a El Salvador. Una ciutat amb els peus fortamentarrelats encara al camp. I les seves dones encara méshereves que ningú de les tradicions, del comerç o del’intercanvi, amb els fills enganxats a les faldilles i enor-mes feixos al cap. A elles no els parlis d’industrialitza-ció, de màrqueting o de globalització. Encara moltmenys de jubilació. Les dones velles de les fotografies,sanes o malaltes, segueixen portant a casa els seusminsos jornals.

I enmig de l’abandonament de la població, d’aquestincessant “buscar-se la vida”, les fotografies reflectïentambé la tasca realitzada per les ONG, que en moltesocasions supleixen la feina que correspondria fer a lesadministracions locals i internacionals, però que des-prés de tants anys de dominació colonial i de governscorruptes, no saben, no poden o no els deixen ocupar-se de la seva gent.

La pobresa colpeja fort, especialment a les dones. Peròés encara més dura amb les dones prostitutes, perquèels seus companys de viatge són en molts casos la dro-godepèndencia i el virus VIH. La Tonyi Manero ha pres-tat la seva càmera perquè nosaltres aquí escoltem lesveus de les dones de El Salvador. Durant aquests dies,ella va ser la seva veu a Sarrià de Ter.

Des de fa quatre cursos que l’escola Montserrat parti-cipa en la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter a lesJornades de la Dona Treballadora.

Enguany, i tenint en compte el tema escollit, la comis-

sió del programa d’innovació d’educació per a la ciuta-dania va proposar una activitat per a cada cicle amb lafinalitat de muntar una exposició a “La Cooperativa” perconstatar la diferència de protagonisme de l’home i ladona als mitjans i veure que s’hi reflecteixen valors, pau-tes de conducta, prejudicis i models estereotipats quefomenten la desigualtat per raó de sexe.

Malauradament, els mitjans de comunicació, per la sevapresència permanent en la nostra vida quotidiana i laseva enorme difusió, exerceixen una considerableinfluència entre la població com a divulgadors d’exem-ples a imitar, de tipus de relació, de models de bellesa...

Per això els objectius que es van proposar van ser:

• Constatar el paper real de la dona a la nostra societat.• Comparar les dones del nostre entorn amb les que sur-

ten als mitjans de comunicació.• Analitzar els rols femenins tant en les sèries com en els

dibuixos animats.• Fomentar l’esperit crític davant les sèries de televisió,

dibuixos i anuncis.• Fomentar actituds de rebuig davant la discriminació per

raó de sexe.

Els alumnes d’educació infantil van fer una valoració deles tasques que realitzen les dones d’avui dia habitual-ment. El seu treball va quedar reflectit en uns murals ones podien veure les mares en diferents àmbits: família,professió, lleure, tasques domèstiques,...A cicle inicial van analitzar els dibuixos animats que

Exposició de Tonyi Manero a la Sala Patronat “Les veus de les dones, El Salvador”.

veuen habitualment a la televisió ivan destacar els trets més caracte-rístics dels personatges. En elsmurals van reflectir que la majoriadels protagonistes són masculins.

Els alumnes de cicle mitjà van dur aterme una “cacera de prejudicis” através de les sèries de televisió queells veuen habitualment. En aques-tes sí que hi havia protagonistesfemenines, però totes seguien unmateix patró: “guapes, fantàstiques,simpàtiques, molt ben pentinades imaquillades, a l’última moda...” És adir, els seus murals destacaven quees repeteix l’estereotip femení, ladona símbol de bellesa, preocupa-da només per la imatge.

Els alumnes de cicle superior vanfer un muntatge audiovisual a partirde la recerca dels estereotips i pre-judicis que els mitjans de comuni-cació actuals encara transmeten.No els va estar difícil trobar exem-ples de la dona tractada com aobjecte, de la dona consumidoraobligada a comprar un munt de pro-ductes de bellesa, de les donesguapes forçosament burres i de leslletges intel·ligents, i de l’esport coma cosa només d’homes; però sí queels va costar molt trobar notícies enquè les dones fossin les protagonis-tes positives.

La conclusió general va ser la grandiferència entre les dones que sur-ten als mitjans de comunicació i lesdones del seu entorn proper, això

ens fa evident que encara la donaha de continuar reivindicant el seupaper REAL en la societat actual.

Finalment, i seguint en la mateixasintonia d’ús de les noves tecnolo-gies, destacarem que, després del’excel·lent acollida de l’audiovisual“Dones del Món”, enguany vamvoler demanar de nou la col·labo-ració dels sarrianencs, i en aquestcas tant de dones com d’homes,per confeccionar l’audiovisual“Trenquem motlles”. A partird’una demanda senzilla, fotogra-fies de dones treballant i d’homesen l’àmbit familiar, vam anar reco-llint les vostres fotografies per ela-borar un particular àlbum de fotosen què destacava, sobretot, lanaturalitat en la majoria de les

fotografies. Més de 150 fotogra-fies, la majoria de les quals dedones, però amb una bona i posi-tiva participació dels homes, com-plint així un dels objectius de lesJornades de la Dona Treballadora:incrementar la participació, impli-cació i sensibilització dels homes,ja que la igualtat només és possi-ble si hi treballem dones i homesplegats. “Trenquem motlles” notenia l’objectiu, com algú deviapensar, de proposar uns motllesnous per als homes i les dones, unintercanvi de motlles entre gène-res; al contrari, l’audiovisual finalit-zava sentenciant que cal que“trenquem motlles, trenquemTOTS els motlles, perquè no hi hamotlles possibles”.

~ e

ntitat

s

PdS 60

26 ~

Murals fets pels nens del CIEP Montserrat expo-sats al Centre Cívic “la Cooperativa”.

A Sarrià som optimistes: hem de pensar que, indepen-dentment de les desgràcies en forma de vies, carreteresi autopistes que ens migparteixen i ens migpartiran, deles mancances que hi pugui haver …som doblementafortunats. Per una banda som un poble amb un índexelevat d’associacionisme que fa que la ciutadania parti-cipi activament d’allò que s’anomena societat civil. Hi haun munt d’entitats, agrupacions i col·lectius que es cui-den amb dedicació d’omplir grans espais de la vidasocial, cultural, esportiva, del lleure … del poble. Per unaltre costat, la fortuna també ens ve pel fet de disposard’una publicació com la que tenim, ara mateix, a lesmans. Parlem de Sarrià, seixanta números d’una magni-fica realitat editorial, ha aconseguit en el transcurs detots aquests anys, consolidar-se en aquella declaraciód’intencions que exposa la seva capçalera: revista decultura i informació local.

La informació hi és present en una proporció abundant:temes d’actualitat, opinió des de punts de vista dife-rents, informació municipal, ressenya d’activitats i esde-veniments que s’han produït, entrevistes i presenta-cions. La cultura també hi fa el seu gruix: crítica literària,cròniques, història, investigació, activitats artístiques iviatges, les pinzellades d’humor que no fallen mai…Cada número és un compendi trimestral de la vida,quotidiana i intensa, d’aquest poble. Cada exemplar deParlem de Sarrià és una peça esperada per tots els lec-tors que, convenientment col·leccionada, farà, a còpiad’anys, un repertori informatiu i cultural local formida-ble.

Des del grup que edita aquesta publicació periòdica, hiha el convenciment que ha de ser una revista viva. Queha de ser un òrgan d’expressió de la societat que dónavida a aquest poble, i que bona part de les pàgines hand’estar disponibles per a les entitats sarrianenques.Tractant-se d’una revista que es confecciona a nivell devoluntariat, per simple i pura afició i dedicació delscol·laboradors, a ningú se li escapa que els recursos sónlimitats i que les disponibilitats a vegades poden flaque-jar. És una llàstima veritable que ocasionalment puguinquedar activitats, festes o actes de qualsevol mena (quehan representat un esforç notable d’organització) desa-teses, sense la merescuda cobertura informativa a lesplanes de Parlem de Sarrià.

És per això que fem una crida, primer escrita en aquestpaper, però que més tard serà personalitzada a cadaassociació o entitat, amb la finalitat de motivar-les a pro-moure la figura del cronista propi: algú que pugui cui-dar-se de fer-nos a mans un breu resum d’aquella festa,d’aquella activitat esportiva, d’aquella celebració, ama-nida amb alguna fotografia o material gràfic, i que seràla garantia d’aparició en la publicació corresponent.Som conscients que mantenir un calendari d’activitatstan intens com el que s’arriba celebrar a Sarrià és qües-tió de molta voluntat, rigor i dedicació. I voldríem que noen quedés cap sense el necessari ressò a la revista: laHistòria l’hem d’escriure entre tots. Amics i amigues detotes les entitats: us animem a participar de maneraactiva en aquesta aventura. Vosaltres sou els millors cro-nistes. Som-hi!

entitats~

PdS 60

27

Vostè pot ser cronistaJosep M. Sansalvador i Provensal

~

Foto Quim Llunell

Exposició sobre “El Coro” a la sala gran.

~ c

ultu

ra

PdS 60

28

La història començava a ser con-siderada com una memòriacol·lectiva. Durant molt de temps,unes minories dominants confon-drien el seu propi passat amb elpassat de tota una col·lectivitat.Aquest fou el llarg període d’unahistòria de reis, de batalles i trac-tats diplomàtics.

Si en el segle XIX Jules Micheletté la intuïció que la verdaderahistòria consisteix a recuperar elpassat de tot un poble, la històriaoficial, acadèmica i docent, conti-nuarà instal·lada en els seus“esdeveniments”. Durant molt detemps, la història fou relat literari idesprés relat erudit i en ambdóscasos mai arribà a ser plenamentinnocent. La recuperació del passat en fou, per molt detemps, una justificació.La memòria històrica va tardar temps a esdevenirmemòria col·lectiva de tot un poble; solament quan hoaconsegueix, quan el passat no és una simple acumula-ció de records, ans un reconeixement dels fets en lesseves connexions, en el seu esdevenir, és quan podemdir que s’ha recuperat el passat per a millor conquerir elfutur. Aleshores, la història és molt més que un simpleentreteniment o una evasió. La història significa abansque res, conèixer els fonaments de la nostra vida actual,saber d’on venim, qui som i augmentar les probabilitatsde saber on anem. Aquesta reflexió que faig és conse-qüència de la lectura, necessàriament ràpida i urgent,per atendre l’oferiment que els amics Assumpció Vila iJosep Brugada em van fer de presentar el llibre Sarriàde Ter, el paper de la història.

El treball que han fet els diversos inombrosos autors assoleix real-ment la definició d’història local enel sentit tècnic i estricte del terme.Cada capítol o cada apartat és unaverdadera sèrie de monografiesde la vila de Sarrià, que fonamen-tades en documentació original,estudien la seva evolució històrica.Cal remarcar el terme “documentoriginal”, puix constitueix la basedel treball de l’historiador: “sensedocuments, no hi ha història”.Aquest principi que difonguerenels historiadors francesos a les pri-meries del segle XX, queda confir-mat amb escreix en el llibre deSarrià de Ter, el paper de la histò-ria. L’elenc d’actors que han inter-

vingut en la confecció del llibre que ens ocupa, hanescrit amb coneixement directe els temes que tracten,a vegades en són fins i tot protagonistes, cosa que con-fereix fiabilitat als seus escrits, classificant-los en l’àmbitde “documents d’història”. Els diversos apartats o capí-tols del llibre Sarrià de Ter, el paper de la història, vénena ser una mostra clara de múltiples facetes o formes defer història.

El fonament lògic del tema ve constituït pels treballsarqueològics que ens donen notícia del passat mésremot de la vila i el seu terme. L’arqueologia forma partde la Història sense textos. Els arqueòlegs amb la sevaperícia, la seva pràctica i habilitat, han llegit els docu-ments muts, sense lletres que són les pedres i els mate-rials arqueològics que ens informen a bastament de laimportant vil·la romana del Pla de l’Horta i les seves

Sarrià de Ter, el paper de la històriaGabriel RouraCanonge arxiver, Arxiu de la Catedral de Girona

La paraula “història” recorda uns temps feliç-ment passats en què era imprescindible

aprendre de memòria –entre d’altres coses-la llista tan llarga com incomprensible delsreis gots o d’un seguit de dades i notícies

que ben poca cosa ens deien. Amb el tempssorgia la pregunta: Però la història per què

serveix? Aquest plantejament era ben legítim,si tenim en compte que la història era consi-derada com un simple relat de fets de tempspassats. Però a poc a poc, fou possible ado-nar-se que els fets es referien a la vida de

l’home en societat. Que uns semblaven mésimportants que d’altres i es va pensar que

havia de tenir una causa. Així l’homecomençà a interrogar-se sobre el seu passat.

Foto: Roger Casero

adjacències, datades de finals del segle II o comença-ment del segle III. Aquesta edificació constitueix la par-tida de naixement de la nostra vila. Sense deixar derecordar el magnífic Mil·liari amb la seva inscripció gra-vada en lletres capitals romanes del tipus librari. En elcapítol corresponent podran llegir-la.

Avançant en el temps, Sarrià se significa amb la sevapresència a través de la col·lecció diplomàtica, sobretotdels diferents estaments eclesiàstics. Els diferents tipusd’actes escrits sobre pergamí són la base del coneixe-ment històric i la seva evolució en l’Edat Mitjana.Recordem el que hem dit més amunt. “Sense docu-ments no hi ha història”. Cada document dóna notíciade l’acte que realitzen els actors davant notari: establi-ment, reconeixement de propietat, permuta de propie-tat, establiment de censos, absolució d’home propi,donació, venda, etc. Amb consignació dels actors.Aquesta és la notícia directa. En tot document notarial,però, hi consten una sèrie de fórmules de seguretat quedonen fe de l’acte, de garantia de la seva realització ialtres que responien a formularis notarials que tenienels seus orígens en els formularis del Dret Romà.

Les fórmules que acompanyen els documents són ele-ments que mai s’han de deixar de banda, puix ens infor-men dels canvis que en les diverses èpoques i llocs esvan produint segons es reflecteixen en les datacions.Seria de gran profit aconseguir la transcripció completadel centenar de pergamins que es consignen en el lli-

bre, acompanyada de la corresponent traducció alcatalà.

La descripció de l’època moderna, fins al dia d’avui,constitueix la forma d’història de tipus crònica, perquèels que descriuen fets o esdeveniments i les seves cir-cumstàncies, es basen en historiadors solvents, com aratota la qüestió de la guerra del francès o de laIndependència, i en altres concernents a Sarrià, esbasen en el coneixement directe de persones i famíliesque han deixat petjada en el progressiu esdevenir de lapoblació: pensem en les nissagues del paper que tanthan marcat el caràcter dels sarrianencs.

Més directa és encara la historiografia del segle XX,amb la forta intervenció dels molts protagonistes de lesaccions narrades –sigui en forma d’entrevistes, sigui enles cròniques esportives, o en activitats cíviques isocials. Penso en el patronat de pares de família, el tea-tre, les colònies de vacances i tantes altres activitats quees van dur a terme abans i després de la guerra incivil.

Per acabar vull fer memòria especial de la revistaCarrilet. Com a tal revista ha estat una bona eina de rela-ció entre els veïns, un entreteniment profitós i una dis-tracció amena i familiar. Cal conservar-la, puix que amida que passa el temps esdevé un dipòsit de materialhistòric integrant-se en l’amplia selecció de bibliografiaque enriqueix la cronologia de Sarrià de Ter.

cultura~

PdS 60

29

Oh! PaperPapereria i Ofimàtica

Complements i màquines d’oficinaMaterial d’arxiuMaterial de dibuixMaterial d’escriptura i correccióMaterial d’informàticaMaterial escolarPapers i manipulatsArticles i objectes de regalLlaminadures

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TER

Telèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83

a/e: [email protected]

~

~ à

lbum

de

foto

s

PdS 60

30

àlbum de fotos

L’hora del conte a la bibliotecaEmília Xargay.

Fotos Roger Casero

Cavalcada de Reis.

àlbum de fotos

~

PdS 60

31

Cercavila de Carnestoltes de l’EBM Confetti. Fotos Roger Casero

El rei Carnestoltes al pavelló. Foto Agustín Jaime

La justificació que hauríem de tro-bar per a un llibre com aquest, ésen primer lloc que Sarrià de Ter ésuna població molt propera a la capi-tal i per tant la majoria de fets histò-rics, vicissituds i canvis que haexperimentat la ciutat van afectard’una manera o altra el col·lectiuhumà que de bell antuvi va habitarels territoris del Pla de Sarrià. Sarriàde Ter, el paper de la història és unintent –esperem que reeixit- derecollir els fets històrics més signifi-catius, més llunyans i més propers,d’una població: Sarrià de Ter. Ambuna intenció: fer un servei a aquestpoble perquè pugui saber què hi haal darrera del seu nom, perquè espugui saber quins van ser els seusorígens, per deixar ben clara tambéquina és la seva identitat. La nostravoluntat -la de totes les col·labora-dores i col·laboradors- ha estat lad’aportar també un gra de sorra a lavida social i cultural de Sarrià de Ter.Primer que res vull agrair el treballque cada col·laborador, col·labora-dora, ha aportat al conjunt d’aquestllibre d’història, un text que té l’a-vantatge que es pot llegirtranquil·lament per capítols, sensepresses. He de dir, però, que en laseva major part és un llibre moltseriós, potser excessivament seriós.Dic això perquè en un bon tant percent el llibre parla, explica –malau-radament- fets de guerra, guerres.Ja es comprendrà, doncs, que mol-tes vegades la cara de la històriasigui d’una seriositat i d’un realismeaclaparadors.

JJuussttiiffiiccaacciióó ddeell ttííttooll ddeell lllliibbrree

El volum Sarrià de Ter, el paper de lahistòria ha estat redactat, doncs,per diverses col·laboradores icol·laboradors –tots ells molt vincu-lats amb Sarrià de Ter- de formacióuniversitària, els quals han fet recer-

ca sobre algun tema, fet, període,col·lectiu o personalitat lligada ambla població. ¿Per què els apel·latiusSarrià de Ter i el paper de la histò-ria? Doncs, perquè ja es com-prendrà que quan vam voler intitu-lar aquest recull de treballs, quetenen un fil conductor sobre lahistòria dels habitants de Sarrià, laparaula ‘paper’ posseïa per a totsnosaltres un gran valor semàntic,un gran valor significatiu, un granvalor fins i tot sentimental –si m’hopermeten- perquè per poder docu-mentat bé la història, una històriaqualsevol, la d’un poble com elnostre, cal dir que s’han de llegir,revisar, interpretar, transcriure,documentar papers, molts papers;és clar que afortunadament perescriure aquesta història hemhagut de remetre’ns no només alspapers, sinó fins i tot a les inscrip-cions escrites a les pedres, a lesinscripcions dels objectes, passantper la meravella que són els perga-mins dels segles XII, XIII i XIV quevam localitzar a l’Arxiu de laDiòcesi de Girona, a l’ArxiuHistòric de Girona, a més dels queguarda l’Arxiu Capitular, els qualsens han llegat nombrosos coneixe-ments de l’edat mitjana. Desprésde llegir i interpretar els valuosospergamins vam haver d’avançar lla-vors, per seguir el fil de la història,amb suport paper.En els anys –diguem-ne- clandes-tins, fins i tot la revista Carrilet, esfeia amb paper, els actors delCentre Teatral de Sarrià de Dalts’havien d’aprendre els papers, elsequips d’handbol eren cridats sem-pre arreu a fer un bon paper, pertant, ja es comprendrà la insistèn-cia que volem posar en la paraula“paper”, puix que nosaltres ambaquest recull d’història, històries,hem volgut també fer un bonpaper. Vam pensar que la paraula ‘paper’

no podia mancar al títol que havíemde donar al primer llibre d’històriaque hom escrivia a consciència,amb cara i ulls, sobre els fets pas-sats de la població. Per tant, heusací, doncs, Sarrià de Ter, el paper dela història. Totes les col·laboradoresi col·laboradors hem escrit, doncs,diversos episodis que formen partde la història de Sarrià i el llibre elpodreu llegir perfectament percapítols, que tenen la seva autono-mia dintre dels períodes de la histò-ria general de Catalunya.

Hem volgut rescabalar el sentit dela història que ens han llegat elsnostres mestres historiadors deGirona i de la cultura catalana. Somhereus de la historiografia deJaume Vicens Vives, de SantiagoSobrequés, de Joaquim Nadal, deJosep Clara, de Lluís Mª de Puig, deMartí de Riquer, d’Anton MªEspadaler i del Dr. Gabriel Roura.Hem volgut, a més, que el llibreaportés una bona col·lecció defotos antigues a fi i efecte que tot-hom pugui tenir una visió retros-pectiva de com era de bonic elpoble fa cinquanta, setanta, o centanys.

Sarrià de Ter, el paper de la històriaés un volum que recull i comentaels fets més significatius del poblede Sarrià de Ter, amb una visiódiguem-ne retrospectiva; DELREMOT AHIR, PER ARRIBAR ALPRESENT AVUI; com que la històriaés evolució, estudi de l’evoluciódels pobles i les persones, havíemd’acudir, com tots els llibres d’histò-ria, als orígens; per tant, Sarrià evo-luciona des dels remots orígensprehistòrics com demostren JoanAbad i Albert Aulines, fins al quesabem de les èpoques preromanes(època ibèrica) i al procés de roma-nització que deixà magnífica petja,extraordinari substrat, amb el des-

~ c

ultu

ra

PdS 60

32

Sarrià de Ter, el paper de la històriaJosep Brugada i Gutiérrez-Ravé Filòleg i professor de cultura catalana

cultura~

PdS 60

33

cobriment de la vil·la romana del Plade l’Horta, construcció que elsarqueòlegs Lluís Palahí i David Vivódaten i estudien al llibre a partir delsegle I aC. També la possible cons-trucció d’un pont romà sobre el riuTer en èpoques de l’emperadorOctavi August (63 aC-14 d C), eldescobriment d’una borna mil·liàriade l’època de Maximí el Traci, (s. IIId.C), la vil·la romana del Pla del’Horta i la pedrera de Can Guilana,marquen d’una manera inequívocaSarrià de Ter com a indret impor-tant, decisiu i estratègic en el procésde romanització a les comarquesgironines. Ja que som a la vil·laromana del Pla de l’Horta, voldriasumar-me a la reivindicació que fanels arqueòlegs Palahí i Vivó en elseu article, per tal que un dia–d’una vegada per totes- es puguiacabar d’excavar bé, científicament,el jaciment de la vil·la romana delPla de l’Horta.

En aquest punt de la romanització,convé avui fer un record a les auto-ritats culturals perquè algun dia –nomassa llunyà- es puguin reprendreels treballs de les excavacions de lavil·la romana que es van deixar amig fer als anys setanta.

Enllà dels segles de la romanitzaciódel país, després de la caiguda del’Imperi Romà d’Occident, (476),vingué el període de dominacióvisigòtica, de la qual tenim forçaelements arqueològics; l’èpocadeixà només rastres del seu pas pelgran nombre d’enterraments (79tombes i dues necròpolis) que sesituen també a la zona arqueològicadel Pla de l’Horta, i que d’ençà de2004 han treballat i investigat elsarqueòlegs del grup JANUS, elsquals posaren al descobert, entremolts altres objectes en bronze i enferro, les troballes d’una preciosasivella decorada amb pasta devidre i de dues fíbules, que aporten–sens dubte- materials valuosos,apreciadíssims del jaciment visigò-tic de Sarrià.

La vida medieval a Sarrià ve deter-minada per l’esment en alguns per-gamins dels diversos camins, cami-num publicum, els quals ens donenfe -ja a l’entorn de l’any 1000- queel territori es trobava en una autèn-

tica cruïlla de camins que menavencap al comtat de Besalú o cap a lazona oest de Parietes-Rufini alsdominis episcopals de TaialàDomeny-Bruguera.

Pel que fa a la vida medieval delsvilatans de Sarrià, és important l’es-ment que es fa de l’església de SantPau de Sarrià l’any 978, la qual pos-teriorment esdevindria la parròquiade referència de tot el terme: SanctiPauli de Serriano. A partir de l’anymil, són nombrosos i veritablementimportants els pergamins de totamena que vinculaven les cases depagès i els molins del terme amb elmonestir romànic de Sant Pere deGalligants de la ciutat de Girona i esdonava compte de les compres-vendes, de la cessió de patrimoni,del pagament de censos, causespies i altres contribucions al mones-tir. La totalitat dels 39 pergamins,de l’AHD, els de l’ADG, els quepuguin aparèixer a l’ACG, ens per-metran fer un ulterior estudi moltmés exhaustiu de la vida medievalal Pla de Sarrià. A partir dels perga-mins que la Sílvia Mancebo, del’AHG, ha transcrit amb gran cura,sabem que els pagesos lliures idependents de la zona de Sarriàexpressaren durant diversos seglesels pactes o conveniències amb l’a-bat de Sant Pere de Galligants, elqual va arribar a tenir també la juris-dicció del castell de Montagut. Elshabitants li retien homenatge per-què l’abat de Sant Pere –que tenia

el seu poder i la seva influència enels territoris de la seva jurisdicció-en la mesura que podia protegia elshabitants, els pagesos i els molinersdel terme. Els protegia i els abraça-va a la fe cristiana amb el mantell dela protecció divina i les conse-güents servituds feudals. Per tant,els sarrianencs, per gaudir de lacategoria o la reconeixença d’ho-mes i dones propis i sòlids delterme, retien el corresponenthomenatge a la figura o a l’auctori-tas de l’abat.

L’abat de Sant Pere ostentà la juris-dicció civil i criminal de tota l’en-contrada de Sarrià-Sant Julià, finsque el rei Pere III el Cerimonióss’encarregà –a petició dels matei-xos veïns del raval gironí de SantPere- de discernir entre el que haviade pertànyer a la jurisdicció ecle-siàstica i allò que havia de pertàn-yer a la jurisdicció civil. Enllà d’a-questa disposició reial, els pagesoslliures i dependents de Sarrià esta-ven vinculats també a la Pabordiade Xuncla de l’església de Sant Feliude Girona i a la Pabordia de Maigde la catedral de Girona. Els habi-tants del terme, per la devoció cris-tiana que expressaven a les ditesesglésies, van contribuir durantmolts segles a la construcció i alsosteniment material, econòmic ien espècies d’aquestes institucionseclesiàstiques gironines tanemblemàtiques. Cal dir que entreels segles XI al XIV, l’Església, com

Josep Brugada signa llibres després de la presentació a la Sala del Coro el dia 20 de gener.

Foto: Roger Casero

afirmava Edmon Pognon, aclapara-va totalment la vida d’un poble decreients absoluts.Fins a la data de la Pesta de l’any1438, la relació dels cristians ambels jueus va ser de tolerància i decol·laboració econòmica. Com afir-mava l’admirat historiador francèsGeorges Duby, “durant molt detemps hi va haver coexistènciaentre jueus i cristians, sense massaagressivitat”. Res més cert per laconvivència multireligiosa a Girona,de manera, doncs, tal i com ensexplica Sílvia Planes, que els jueusefectuaven préstecs als aristòcratesgironins, però també als pagesosde les rodalies que ho necessita-ven. Als jueus, però, tradicional-ment se’ls ha imputat la causa detotes les xacres que es produïen ala vida medieval, per tant, doncs,quan s’esdevingué la gran pestaeuropea del segle XIV, com en unanova apocalipsi, alguns cristiansmalèvolament acusaren i responsa-bilitzaren els jueus d’haver matat aCrist i de tots els mals haguts i perhaver.

El pont que unia la riba fluvial deSarrià amb el raval del Pont Major,va ser ja des de l’època romana unindret de pas obligat per totsaquells que des de França volienentrar a la ciutat de Girona o a lainversa. Seguint l’antic traçat de laVia Augusta romana, el pont tingué“sempre” un paper molt rellevantdurant l’edat mitjana i en les èpo-ques modernes. Tant és així queexisteixen disposicions reials delmateix rei Jaume II on demana quees procedeixi a la reparació de lespedres del pont. Al 1338 s’estableixun dret de barra o de peatge per afer front a les despeses de manteni-ment de la construcció, pagamentque havien de satisfer tots elscarruatges que pretenien creuar elpont. Encara l’any 1424, en l’èpocadel rei Alfons El Magnànim, s’ator-gava llicència per escrit per tal quees pogués cobrar l’esmentat peat-ge.

De l’epidèmia de pesta negra queassolà tot Europa el 1348, no ensabem massa res del que poguéesdevenir-se a Sarrià, però de lapesta que es desenvolupà dossegles després, sí que en tenim

detallada notícia. Al 1650 unmenestral assaonador d’origen bar-celoní ens dóna diverses referèn-cies sobre el contagi de pesta quees va produir a Girona, Sarrià i enaltres pobles de l’Empordà. Els cro-nistes de Girona, com l’il·lustreJeroni Reial de Fontclara, jurat encap de la ciutat, també ens n’ofereixacurada referència i en aquestadata, el contagi de pesta ja no espodia imputar als jueus, perquè al1492 la monarquia espanyola els vaexpulsar de la península. ¿Qui oquè va ser el causant de la pestaaleshores?

En l’època moderna les Guerres deSuccessió, les estratègies bèl·liquesi les confrontacions armades tambévan tenir un gran protagonismeentre els veïnats de Sarrià i de PontMajor. Les guerres que la monar-quia hispànica generà amb elsexèrcits francesos van tenir unagran repercussió a casa nostra–sobretot lògicament en el puntestratègic de Pont Major-, el virreidel Principat de Catalunya,Alexandre de Bournonville al 1648,va fer fortificar el Pont. A la llarga,però, tants conflictes armats (que lagent senzilla entenia poc) provoca-ren el lògic cansament de la pobla-ció. No obstant això, els conflictesque es produïren a finals del segleXVII, les guerres dites de Successióque van mantenir els recels i lesbaralles entre la monarquia espan-yola i la poderosa monarquia fran-cesa en època del cardenalRichelieu, 1635, portaren l’econo-mia catalana a la ruïna, altrament

s’acabaren de perdre els doministerritorials catalans del Rosselló.

Ja entrats de ple al segle XIX, laguerra contra els exèrcits invasorsde Napoleó Bonaparte, després demúltiples assetjaments i batallesamb la coneguda pretensió d’anne-xionar els territoris de Catalunya al’Imperi francès, al final –com analit-zem- tampoc no va venir a solucio-nar res, puix que el conflicte ambels francesos, deixà la poblaciósarrianenca en un estat de misèriatotal que el poble trigà almenys unsquaranta anys a refer-se’n comple-tament.

A partir dels anys 30 del segle XIX,la població treballadora de Sarrià vacontribuir amb diversos impostos‘indirectes’ –com molts altrespobles de la demarcació- a l’aixeca-ment de l’economia de l’Estatespanyol de l’Antic Règim. Poc apoc, per això, de resultes de diver-ses iniciatives en el camp de lamanufactura i la industrialitzacióencapçalades per l’industrial FelipFlores i Brugada, capdavanter de laindústria paperera, Sarrià gaudíposteriorment d’estructures pro-ductives que donaren feina a lagent de la població.

Molts veïns assalariats, a jornal,–com analitza magníficamentAssumpció Vila- es van guanyar lavida deixant-se la pell a les rajole-ries, a les fàbriques de ciment, a lesindústries papereres, als molins, a laproducció d’energia elèctrica de lapoblació.

~ c

ultu

ra

PdS 60

34

Gabriel Roura, Josep Brugada, Nicolás Pichardo i Assumpció Vila

Foto: Roger Casero

cultura~

PdS 60

35

L’any 1870 va inaugurar-se la fàbri-ca de paper d’en Flores que incor-porà el procés mecànic per a l’ob-tenció de pasta de paper. Malgrat laincipient industrialització del poble,encara una altra guerra, la guerracarlina, vindria a enterbolir la pau iel progrés dels cinc-cents i escaighabitants que tenia Sarrià l’any1874. En les èpoques de més omenys estabilitat, els habitants deSarrià havien aconseguit eixamplarels seus territoris parroquials i fins itot alguna comunitat religiosa degermanes de l’orde dels caputxinsinstal·laren el seu convent dedicat al’educació a Sarrià. Llàstima que hivan estar tan poc!

Per altra banda, a finals del segleXIX, l’any 1894, es va gaudir aSarrià d’il·luminació elèctrica alscarrers, molt abans que ciutats comFigueres, o viles com Palafrugell oPalamós. Amb el tombant del segleXIX al XX, vingueren, doncs, alpoble, nous projectes, alguns d’ellses quedaren en això, solament enprojectes, com per exemple el d’untramvia que hauria de connectar-nos amb la ciutat de Girona. (ja ensaniria bé avui semblant novetat!). Escrearen associacions corals i recre-atives, es construïren edificis singu-lars i d’estètica noucentista, JocsFlorals, equips esportius, etc. Enaquest capítol de la vinculació deSarrià de Ter al noucentisme català,vam tenir la gran sort que un arqui-tecte, gironí il·lustre, Rafael Masó,ens llegués alguna obra, comaquest magnífic edifici del Coro.Hem tingut afortunadament alguna

herència del noucentisme, amb l’o-bra pictòrica i malauradament quasiefímera de Pere Farró, i la singulari-tat dels edificis de l’arquitecte giro-ní Rafael Masó i Valentí, com lesEscoles o la Casa Pòrtules que laRaimonda Coll s’ha encarregat d’es-tudiar. Llàstima que algunes famí-lies sarrianenques que posterior-ment van fer fortuna a la vida i vantenir un paper rellevant en la vidasocial i cultural de les comarquesgironines, es desvinculessin deSarrià, em refereixo a la famíliaTeixidor o Ensesa, aquesta darreral’ha estudiat al llibre, la professoraHelena Benito. Malgrat tot, però, elshabitants no perderen mai l’entu-siasme per fer activitats, de maneraque a principi del segle XX, amb cri-teris clarament republicans i fede-rals, s’establí al poble el Cor il’Orfeó Joventut, els èxits i vicissi-tuds dels quals estudia AssumpcióVila. Com també estudia la perso-nalitat, la vida i l’obra cultural i polí-tica a l’època de la Mancomunitatde Catalunya, del metge AgustíRiera i Pau, recordat per moltssarrianencs com “un home de trac-te agradable, humà i de gran cultu-ra”.

Després de dictadures militars, comla de Primo de Rivera, els anhelsrepublicans expressats per lapoblació de Sarrià de Ter i de totCatalunya esdevingueren una reali-tat el 12 d’abril de l’any 1931. Elperíode de la Segona Repúblicarepresentà també la represa perSarrià de Ter de nous projectessocials i cívics per a la població,

molt especialment els de caràctereducatiu.

Ho ha documentat Narcís Casassa,amb el seu estudi sobre el mestreIsidre Macau i les escoles del CENUa l’època de la República. Desprésd’un període de realitats i d’il·lusionsdemocràtiques, absolutament meres-cudes i legítimes, els corrents feixis-tes als anys trenta enrariren la con-vivència als pobles d’Europa per aca-bar amb la bogeria humana del fei-xisme. La imposició del feixisme esconcretà entre els pobles espanyols icatalans amb una Guerra Civil que alnostre poble portà tràgicament, entrealtres conseqüències i malvestats, unbombardeig sobre els ciutadans civilsque causà la mort de cinc persones.Llavors, com per acabar-ho de rema-tar, s’esdevingué una altra tragèdia: lacol·lisió entre un camió cisterna quetransportava benzina i el tren petit deBanyoles. Un lamentable balançtambé en el període de la GuerraCivil que segà la vida de 12 personesi deixà també nombrosos ferits entreels habitants de Sarrià. Malgrat tot,però, com documenta AssumpcióVila, Sarrià, enmig de la invasió feixis-ta, va demostrar també ser unapoblació solidària, de valors humani-taris, perquè els veïns van acollir 17del centenar de nens refugiats de “laguerra” que van venir a Girona.

Llavors per a molts va venir l’exili, elsilenci i la repressió, viscuda a Sarriàpels qui van haver de marxar de casaseva, del seu país, pels qui ja no vantornar, i pels qui, foragitats de casaseva, van venir a treballar forçada-ment aquí a Sarrià. Em refereixo alspresoners de guerra d’origen basc,d’origen andalús, de Tarragona fins itot, que van treballar com a autènticsesclaus per construir en 120 0 125,dies el sinistre “Puente del Caudillo”.!Vegeu quina absurda proesa! Amb tot això, s’esdevingueren qua-ranta anys de franquisme que aSarrià –com arreu del país- es tradui-ria en alcaldes i representants ano-menats a dit, en construccions defactura feixista, en destrossa reredestrossa urbanística per a beneficiarels interessos superiors i aliens alpoble. Destrucció total de la part mésemblemàtica i més antiga de lapoblació –per exemple-, per cons-truir als anys setanta uns accessos a

La Sala del Coro es va omplir de gom a gom per la presentació del llibre.

Foto

: Rog

er C

aser

o

una autopista que vint anys desprésde fets quedaren ja obsolets. ¡Vegeuamb quines perspectives de futur id’eficàcia treballaven les autoritatsautoritàries de l’època!

Però els habitants de Sarrià saberensobreposar-se a la postguerra i al’ambient feixuc i sòrdid del règimfranquista. A banda de la política uni-lateral del franquisme, el poble vaveure créixer i expansionar-se tantesindústries papereres (Torras, Pons,Vila, Butinyà), les qual representarendurant tots aquests anys: pa, suor, llà-grimes i treball per a molts de nosal-tres. A conseqüència d’aquestaindustrialització i dels consegüentsbeneficis econòmics del capital,Sarrià va apreciar un destacable crei-xement demogràfic i expansió alsanys 50; n’és un magnífic exemple laconstrucció de les cases de Sarrià deDalt, del Grup Torras, que podeu lle-gir en l’estudi de detall que n’ha rea-litzat l’Elisa Llenas. El poble, però,amb el seu treball, la seva constància,la seva perícia i la seva intel·ligènciava saber sobreposar-se a la sordide-sa del règim. D’aquí, de Sarrià de Ter, en va néixerl’handbol a les comarques gironines,esport que impulsà el Sr. AndrésRodríguez, història que bé explica alllibre per a tots nosaltres l’EmilínRodríguez, perquè ell, l’Emilín, amb lateoria, el treball constant, la discreciói la pràctica, juntament amb tantsaltres voluntaris de Sarrià, tingué elprotagonisme del balonmano, del’handbol, amb un mestratge –calsubratllar-ho també- incomparable,impagable!

Es crearen grups de teatre, ho sabenperfectament els veïns de Sarrià deDalt, sobretot la Joana Rosdevall, enLluís Aymerich i en Pere Vila, queamb el seu treball sobre la històriadel teatre han aportat una contribu-ció molt valuosa a la història d’un fetcultural que d’alguna manera s’hau-ria d’impulsar novament.

De Sarrià, als últims anys de l’èpocafranquista -com sabeu- en sorgí unnucli intel·lectual i una revista:Carrilet, la qual donà excel·lentspedagogs, excel·lents periodistes itanmateix la trajectòria d’alguns artis-tes com ara Quim Corominas il’Emília Xargay, el vessant artístic dels

quals comenta també la RaimondaColl.

Comptat i debatut, doncs, totsaquests fets que he destacat aquí id’altres que degueren produir-se ique de moment no tenim documen-tats, formen la història de les dones idels homes que de tants segles, detant temps han viscut a Sarrià. Totsaquests fets afaiçonen la història méscontemporània, juntament amb elnaixement de nous nuclis de pobla-ció a Sarrià de Ter, com el veïnat de laRasa o el veïnat del Pla de l’Horta,amb la seva demografia, les sevesocupacions, les seves associacions;un novell i benvingut Sarrià de Ter,amb les seves noves activitats econò-miques que ha posat en relleu amb elseu estudi la geògrafa Bet Sau. Elsbarris de la Rasa i el Pla de l’Hortadonen també forma a la nostra histò-ria humana més recent. Malgrat quepolíticament parlant Sarrià de Ter vatenir també el seu parèntesi amb l’an-nexió a la ciutat de Girona l’any 1976,i la posterior creació entre 1979-1983 del Consell Municipal, sota elsauspicis del primer Ajuntamentdemocràtic gironí presidit per un his-toriador, Joaquim Nadal, l’inoblidableJust Manuel Casero es va fer càrrecde la gestió política del poble com unsarrianenc més. Cal dir que el ConsellMunicipal renovà l’impuls de millora,les il·lusions democràtiques i de crei-xement qualitatiu del poble. Ho sapperfectament Joaquim Rodríguez,que va haver de substituir l’enyoratJust M. Casero al càrrec i que ensexplica també al llibre -amb totamena de detalls- les polítiques i lesvicissituds econòmiques i de mitjansd’aquella incipient democràcia quehavia arribat als ajuntaments. Val adir, però, que havia arribat lademocràcia però no havia arribat elfinançament corresponent. JoaquimRodríguez passà el relleu en la pre-sidència del poble al primer alcaldeescollit democràticament que tinguéSarrià de Ter després dels anys de ladictadura. Només en JordiCañigueral sap què era i què repre-sentava fer d’alcalde en aquells anysen què la maquinària econòmica ipolítica del país s’estava engegant.M’imagino que en Josep Turbau, quehagué de lluitar de manera colossalamb grans titans de la política,(accessos a l’autopista, el TGV, recon-

versió de la N-II, etc.), potser a unnivell més concret de política local,tal vegada obtingué més satisfac-cions.

També al final del llibre trobareu unestudi del medi natural de la zonaterritorial de Sarrià de Ter i Sarrià deDalt, que ha recopilat l’IvanBustamante, al qual vull animar desd’aquí per tal que ampliï l’estudi i queen un futur pròxim ens ofereixitambé una autèntica guia de natura,si pot ser il·lustrada a tot color, de latotalitat de la zoologia, dels espaisverds i d’expansió verda de Sarrià,que a vegades ens passen per alt.

Hi trobareu també al final del llibreun apèndix literari interessant,curiós, sobretot en les paraules d’enJosep Mª Sansalvador, el qual amanera de nou cronista i trobadorsarrianenc, animo que no deixi lafeina sinó que la incrementi, perquèla seva literatura és intel·ligent i apre-ciada a les pàgines de la revistaParlem de Sarrià.

Per tant, heus ací en aquest llibreSarrià de Ter, el paper de la història,sarrianenques i sarrianencs, la vostrahistòria.

La recopilació de fets que publiquemen aquest llibre ha de servir –emsembla- per reflexionar sobre el quehem estat, però sobretot per a refle-xionar, planificar i projectar sobre larealitat actual del que tenim, del lle-gat que ens ha deixat la història detostemps, per fer de Sarrià de Ter unpoble encara millor, molt més culte,més endreçat, més estètic, méspròsper, més sostenible, més solida-ri; humà, humaníssim i altamentconvivencial.

Bo i esperant que el llibre us siguiagradable i útil, vull donar-vos lesgràcies a tots per la vostra atenció.Vull agrair també les atencions atots els amics de Sarrià i també alsmeus pares, la Isabel, la madrilenyad’origen, catalana d’adopció que vavenir a parar a Sarrià a causa de laGuerra Civil i la postguerra, i al meupare, en Joan de l’Horta, i a tots elsaltres de l’Horta, la meva família deSarrià. Visca Sarrià de Ter i que sigui per amolts anys!

~ c

ultu

ra

PdS 60

36

~

Voldria agrair primer de tot a Josep Brugada, la feina derecopilació, harmonització dels textos i paciència que hatingut amb tots els col·laboradors per tal que anéssim fentels deures, i també a l’editor Quim Curbet per l’acuradaedició d’aquest llibre, “Sarrià, el paper de la història” quees presenta.

El llibre és una obra plural, de molts redactors de la revis-ta Parlem de Sarrià, la qual surt amb continuïtat des del’any 1994. Complir anys en una revista de caire local noés fàcil. Gairebé en cada número hi surt un article d’histò-ria o un article que probablement passarà a la història. Lamajor part d’aquests articles han estat publicats abans a larevista. Ara tenim l’oportunitat de rellegir-los de maneracronològica, amb molta més documentació, sobretot del’època medieval, ja que es completen algunes llacunes.

El professor Josep Brugada ha fet un repàs exhaustiu decada època històrica. Hi ha també un treball de recercade les imatges antigues, que al llarg dels anys ens hancedit persones i famílies sarrianenques. Esmentar i agrair,entre d’altres, a Antònia Xargay, Josep Casas, EstrellaBallada, Dolors Xabé, Lluís Massegú, Mercè Brugués,Enriqueta Puigdemont, Carme Serra, Maria Vidal, EmíliaPi, la cessió de les seves fotos.

La recerca no només s’ha fet en les hemeroteques. Alllarg de molts anys s’ha fet una feina important, la derescatar la memòria oral que potser ara no seria possi-ble de fer.

El pedagog Xavier Besalú ens animava moltes vegades aescriure el llibre sobre Sarrià. Ho deia fa tres i quatre anys,conscient que ja hi havia prou material per fer-lo.Nosaltres hi posàvem el fre de mà. Quedaven encaraalguns buits. En els darrers anys s’han escrit alguns arti-cles sobre els darrers 50 anys i també donàvem per tan-cada la recerca sobre el Convent de la Divina Pastora,sense donar cap resultat espectacular. Per altra banda,per completar les èpoques antigues s’ha de tenir sort ique els mateixos arxius històrics publiquin els seus reges-tos. Si no és així, el treball és molt feixuc, de poc èxit enla recerca.

Xavier Besalú sol dir que un poble ha de tenir la seva prò-pia escola i el seu llibre. Per ell aquests són els elementsimprescindibles per tenir identitat. La revista ha fetaquest caliu, i de mica en mica ha publicat un polsim delque som o del que volem ser com a poble.

Quan a finals de setembre vaig representar el municipi deSarrià de Ter en la trobada de pobles que duen el mateix

topònim al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona,vaig poder palesar una cosa ben simple: d’història entenim molta, de patrimoni ben poc. Perquè la històriad’una terra de pas com es Sarrià també ha comportat laseva destrucció gairebé sistemàtica. A Sarria de Lugo i alSeñorío de Sarrià, que pertany al municipi de Puente laReina, tenien encara el seu pont romànic i un bonic nucliantic. A Sarrià ja no. I de poc no ens quedem sense esglé-sia de la Misericòrdia per l’acampada de les tropes deNapoleó al seu voltant. D’aquí bé que quan parlem deSarrià, parlem d’un poble que ha participat en tots els fetshistòrics comuns a Catalunya, però que és un poblemodern, que s’ha hagut de refer contínuament. D’aquí béque quan s’ha elaborat el catàleg de patrimoni es valorinalguns elements arquitectònics que a d’altres pobles pas-sarien desapercebuts. A Sarrià, el que és antic té moltvalor, per la seva raresa.

Sarrià de Ter ha canviat molt en els darrers anys, ara ésun poble que ha atret molta població de fora que no haseguit l’evolució del poble. El llibre farà aquesta funció,servir de pauta, d’introducció per tots els que els interes-si el seu poble d’adopció. Molts de nosaltres hem sentit dels nostres pares i delsnostres avantpassats les anècdotes i les vivències que vapatir el poble. Sempre he explicat que molts articles elshe escrit escoltant o agafant al vol el que m’explicaven elsmeus pares al menjador de casa. Seguint el fil d’Ariadna,la recerca en les hemeroteques i parlant amb moltssarrianencs, hem explicat amb exhaustivitat alguns fetscabdals. Per als nous sarrianencs, aquest llibre ha de ser-vir per fer immersió en la nostra història, entendre perquè som tan lluitadors i entendre l’esforç col·lectiu d’a-quest poble per millorar-lo i seguir endavant malgrat lahistòria, que a voltes ens ha estat adversa.

cultura~

PdS 60

37

Presentació del llibreSarrià de Ter, el paper de la històriaAssumpció Vilaregidora per PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

~

Foto: Roger Casero

Sota la llum lletosa d’un diumenge d’hivern, el pont del’Aigua sembla voler navegar sobre una jungla de can-yissars, regats per l’aigua encalmada i dubtosa d’un riude color bastard, salpebrat de pedres que, com enaquell Macondo de Cien años de soledad, semblen ousde dinosaure abandonats. Per a un gironí de soca-rel creuar el Ter sempre ha estatuna experiència mística, perquè el fet de travessaraquest riu significa dirigir-se cap al nord, cap allà on nei-xen els nostres anhels i els nostres somnis. Però anarcap al nord, en primer terme, és anar cap a Sarrià pelcamí de França. Els automòbils passen pel riu sense atu-rar-se, sense mirar enrere, sense sentir la veu de la cam-pana del Pont Major que els adverteix del perill, perquèa l’altre costat del riu hi ha un poble que treballa fins itot un diumenge d’hivern.Sarrià és un poble industriós que va viure d’esquena alriu que li dóna el nom, un poble que durant molts anysfou només un carrer, al qual el sol tan sols gosavail·luminar de través, entre la fumarada permanent de laTorras. Les seves cases alçades entre murs de rierencsserpentejaven a la vora d’un camí, solcat des de l’anti-gor per gent de tota mena. Però avui és diumenge i lesdones caminen abrigades cap a missa d’onze, i els vells

es passegen entre els nínxols del cementiri, i els avionsvolen baix per deixar anar la seva càrrega de viatgerssobre les pistes del camp de Vilobí. Avui és diumenge iel rellotge de l’ajuntament marca les hores amb un mar-telleig discret, com per no destorbar la pau dels quedescansen o dels gironins que els visiten. Sota un celblau de quadricromia, Sarrià sembla voler exercir ambfruïció el seu repòs dominical, però sorolls diversosdemostren que els sarrianencs fins i tot aprofiten elsdies de festa de guardar per avançar feina, a dins de lesseves cases o a les hortes. Tots semblen voler fer honora un poble que exhibeix amb orgull una serra de basti-dor en el seu escut.Una motocicleta insolent petardeja pel carrer del Firal,trenca el silenci en un poble on el silenci no sempre éspossible. Sarrià va néixer en el camí i en el camí conti-nua, encara que el Carrilet ja no pari a la Placeta i elsforasters corrin amb els seus automòbils platejats perl’autovia o per l’autopista. Però avui és diumenge i a CanLlausàs hi ha gent que espera, i un gat para el sol arrau-lit en un balcó, i un Papà Noel despistat continua espe-rant el moment propici per deixar el seu sac de regals,i les campanes del Pont insisteixen d’ofici per cridar alsde Girona que s’han perdut nord enllà.

~ c

ultu

ra

PdS 60

38

BarretadesDiumenge aSarrià

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

Quim Curbet

~

Foto: Roger Casero

cultura~

PdS 60

39

Amb l’obra TTrruuee WWeesstt, iniciàvem elmes de febrer el cicle Escenaris 07a Sarrià de Ter. Precedida d’unamagnífica rebuda a la sala Planetadins del festival Temporada Alta deGirona, l’obra de l’actor i dramaturgamericà Sam Shepard no va passardesapercebuda. Una història entredos germans antagònics, amb videsi conductes absolutament contra-posades, es converteix en un mal-son quan Austin, el germà assenyati guionista de Hollywood, es veuobligat a escriure la vertadera histò-ria (True West) que li dicta en Lee, elseu germà vividor i delinqüent. Elsaltres personatges, Saul, el produc-tor, que veu en la història que liexplica en Lee un autèntic western,i la mare dels dos germans, admira-blement caracteritzada per NorbetIbero, juguen papers cabdals perconduir l’obra cap a una lluita pelsdrets d’autor de la història queescriuen entre tots dos i per trobarel punt que tenen en comú els dosgermans.

Alhora, Shepard, escrivint una obrabasada en un guionista, es fa lessegüents qüestions: A què es renuncia quan es crea? Aquè es renuncia si es viu? Es potviure sense crear?Es pot crear sense viure? I sobretot,quins són els límits?.A l’escenari del teatre de Sarrià deDalt vam veure una autèntica bata-lla campal entre els dos germans,amb estones de certa violència físi-ca. Però en el rerafons, Shepard ensparla d’autenticitat, de la recercadel jo personal. Afloren els senti-ments, por, gelosia, amor, odi, senti-ments que difícilment els homesposen sobre la taula, tret que es tro-bin en una situació límit, com enaquest cas se’ls obliga. Austin, ambuna vida convencional, es creiacreador sense viure, i en Lee viviasense crear. Troben un punt d’in-flexió bolcant totes les seves misè-ries sobre l’escenari, destrossanttot el que és material per quedar-se només amb l’imprescindible, elseu propi jo.

Per les Jornades de la DonaTreballadora vam gaudir d’unespectacle d’humor impagable.

L’obra GGiiuulliieettttaa, de la pallassa PepaPlana, una particular visió de l’obrade “Sexpir”, Romeo i Julieta. Ambpocs elements dalt de l’escenari, unmoble amb rodes que servia tant decasa com de bagul, les seves granssabates i el nas vermell que lacaracteritzen de pallassa, PepaPlana interpretà tots els papers daltde l’escenari, amb petites variacionsde vestuari i modulacions de la veu. Una salutació quixotesca, senyoresi senyores, una referència a la Nuriempresonada amb una pancarta “Nuri lliure” i molts gags per fer-nosriure i entretenir-nos. Pepa Plana ésuna actriu compromesa, membrede Pallassos Sense Fronteres. Enparaules seves, “els pallassos trans-metem el missatge que en unasituació límit, riure o fer riure és unregal. En algunes situacions, riureés un luxe, i que s’entengui que elque està fent un pallasso és posartiretes al dolor”.

Per als més menuts, es van oferirdos bons espectacles: Ambulants,amb la Cia. Clownx Teatre, la histò-ria de dos venedors ambulants quedins de les seves maletes hi portenmoltes petites històries d’arreu delmón, i un espectacle de titelles “Elrei de la casa”, amb Farrés Brothersi Cia. Una història de gelosia entregermans basada en fets reials, noreals.

El cicle se’ns fa curt. Si poguéssim,programaríem un bé de Déu d’o-bres, però això és el que ara per araes pot fer. D’entrada, volem agrair

Escenaris 200709.02.07 TTrruuee WWeesstt. David Selvas 25.02.07 AAmmbbuullaannttss. Cia. Clownx Teatre03.03.07 GGiiuulliieettttaa. Cia. Pepa Plana18.03.07 EEll rreeii ddee llaa ccaassaa. Farrés Brothers i Cia.

Assumpció Vila regidora del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter

com sempre al Consell Comarcal del Gironès i a laDiputació de Girona els seus ajuts econòmics tant pelcaché de les companyies, per la fitxa tècnica, com perl’assessorament en la recerca d’obres adequades alnostre escenari. Cal dir que el festival es troba moltarrelat, tot i que la múltiple oferta de la ciutat de Gironaofega i amaga aquestes representacions que es duena terme en les poblacions de l’àrea urbana. Tot i això,el públic sarrianenc va ser prou receptiu i hi va acudircom sempre. Cal, però, trobar un públic nou i sobretotatreure els més joves. És un lloc comú que els afec-cionats al teatre han participat en un moment de laseva vida en alguna obra com a actors. Aquesta apos-ta pel teatre, per l’aula juvenil, ens ha de portar a crearafecció i sobretot a participar de l’oferta teatral delpoble, assistint-hi.

~ c

ultu

ra

PdS 60

40

FERRETERIA DECOFER� FERRETERIA� JARDINERIA� PINTURA� REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

� PARAMENT PER LA LLAR� PETIT ELECTRODOMÈSTIC� MATERIAL ELÈCTRIC… � TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

~

El rei de la casa.

El passat dijous 15 de març d’enguany, a les 7 de la tarda, enFrancesc Mauri va fer una conferència sobre el canvi climàtic a labiblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter. Aquesta activitat estavainclosa en el menú de l’escriptor del mes de març. Hi van assistir unes50 persones.En Francesc Mauri Domènech va néixer a Barcelona el 26 de desembrede 1966. Va estudiar Geografia i es va especialitzar en climatologia. Ésmolt popular com a meteoròleg de TV3 i Catalunya Ràdio i també ésmembre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya. Favint anys que es dedica a aquesta professió.La conferència va començar amb una breu introducció sobre el canvi climà-tic. És un fenomen del qual es parla molt a la premsa, en llibres, publica-cions i mitjans de comunicació, sobretot pel que fa a les catàstrofes. Totcanvia en aquest planeta, el clima, la fisonomia de la terra... Francesc Mauriva presentar aquests canvis mitjançant alguns gràfics que representen l’e-volució de la temperatura al llarg de la història. La pregunta clau que es planteja és si l’espècie humana està contribuintd’alguna manera al canvi climàtic.Segons el conferenciant, hi ha un 40% de causes naturals i un 60% de cau-ses humanes produïdes per la influència dels habitants del nostre planeta. Les causes naturals principals són:• Les glaciacions: són les fluctuacions d’èpoques fredes i càlides. Per

exemple, ara estem en una època interglacial i d’aquí a 10.000 anys arri-barà una glaciació a llarg termini.

• Erupcions volcàniques: quan els volcans entren en erupció s’estenen perles capes atmosfèriques, emeten gran quantitat de pols i fan de filtre delsol.Això implica que la temperatura del planeta baixi molt durant 1,5 o 2anys.Exemples: Paricutín. El volcà està situat a Mèxic, a la serralada neo-volcànica, a prop d’Uruapant (Estat de Michoacant) i encara avui es trobaen activitat. Krakatoa: illa volcànica d’Indonèsia, situada a l’estret deSonda, entre les illes de Sumatra i Java. Va ser destruïda parcialment l’any1883 per l’erupció del seu volcà Perbuatan.

• Petita edat del gel-efecte hivernacleL’atmosfera és un hivernacle natural. L’efecte hivernacle és un fenomennatural que permet que la Terra tingui una temperatura idònia per a lavida: l’energia del sol travessa l’atmosfera i escalfa la Terra, però algunsgasos de l’atmosfera (CO2-diòxid de carboni i vapor d’aigua) impedeixenque la radiació procedent de la Terra s’escapi a l’espai. Gràcies a aquestfenomen, l’escalfor queda retinguda a l’atmosfera i el planeta manté cons-tant la seva temperatura global. Es fa una evolució de la temperatura pla-netària des de l’any 1860 fins ara. La temperatura ha pujat 0,74 graus i espreveu que en 50 anys pugi de 2 a 5 graus, segons el model climàticgeneral.

• Pluges Ara plou menys, aproximadament una mitjana de 600 litres durant l’any,segons el gràfic de pluviometria que ens va mostrar des de l’any 1897 al2002.

cultura~

PdS 60

41

El canvi climàticsegons

Francesc MauriEva Martínez i Escobosa

• ReciclatgeLes deixalles s’aprofiten un 30% i l’altre 70% va a l’a-bocador, a la planta incineradora.

• AutomòbilEn poblacions petites, la gent es mou en cotxe i en ciu-tats grans es fa servir el transport urbà o a peu. Commés ràpid es circula, més contaminació hi ha.

• Energia a la vivendaBombetes de baix consum· Duren moltes hores més que les normals. · Consumeixen menys i estalvies uns 60€ en 10

anys.Finestres d’alumini· Millor de doble vidre, amb tancament de pont

tèrmic i amb cambra.Calefacció/Aire condicionat· És antiestètic.· Ocupa més lloc del normal.· La calor és per convecció.

· S’estalvia molt amb el sistema de terra radiant.La temperatura és uniforme. És més recoma-nable perquè és més confortable, però és un50% més car.

• Energies renovablesS’han de diversificar les energies i comptar més amb lesforces naturals: el vent, el sol, les marees..., que són mésrespectuoses amb l’entorn i més sostenibles.

Al final de la conferència es va fer un torn de pregunteson es van tractar temes com les pluges del 1940, la cai-guda dels blocs de gel, la tecnologia, el biodièsel, mesu-res per estalviar aigua, descens de temperatures i elpronòstic del temps. Hi va haver una gran participaciódel públic assistent.També cal fer referència al llibre que ha publicat enFrancesc Mauri, juntament amb Miquel Grimalt i JavierMartín Vide, titulat Els núvols (guia de camp de l’atmos-fera i previsió del temps), d’Edicions El Mèdol, que eltrobareu a la Biblioteca Emília Xargay.

~ c

ultu

ra

PdS 60

42

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

Consell per respectar el medi ambient (“granets de sorra” segons Mauri)

~

Eva Martínez i Francesc Mauri. Francesc Mauri va signar autògrafs a tots els seus fans.

cultura~

PdS 60

43

Carles Fontserè, nascut a Barcelonaal 1916, va ser per damunt de totun vitalista lluitador, que a través dela creativitat feia palesa i alhoradenunciava la realitat més punyentdel seu entorn. Al llarg de la sevavida van ser molts els episodis crí-tics a nivell polític i social que li vantocar viure i, malgrat això, mai vadeixar escapar cap mitjà al seuabast per fer front a aquestes con-tingències. La seva faceta mésconeguda i reconeguda, va ser lade cartellista anarquista, amb elsseus treballs per la CNT, la FAI i elPOUM durant la II República i laGuerra Civil Espanyola, com ellmateix diu en un article seu publicatel 1983, per l'exposició itinerantsobre la GCE de la Direcció deBelles Arts i Arxius, “ ... aquells pri-mers cartells van ser, en certamanera, el [certificat] multicolor dela revolució a Catalunya”. La creati-vitat d'en Fontserè era polifacètica,així doncs podem trobar obra sevaen el món del còmic, l'escenografia,la fotografia, la direcció artística il'escriptura.

Acabada la guerra el 1939 es vaveure obligat a exiliar-se a França iposteriorment a Nova York, on vaconèixer la seva entranyable com-panya Terry Broch, i finalment aMèxic on va treballar amb en Dalí ien Mario Moreno, més conegutcom a “Cantinflas”.No va ser fins el 1973 que va retor-nar a Catalunya, instal·lant-se aPorqueres (Girona), on va morir elproppassat 4 de gener als 90 anys.Abans però, d'aquest fet, en Carlesva tornar a fer honor a la seva tra-jectòria reivindicativa, formant partactiva de la Comissió per laDignitat, per a la lluita del retorndels papers de Salamanca, on amés ell hi tenia confiscats docu-ments i materials personals.

La vida d'en Carles Fontserè, sobre-tot a rel de la seva mort, ha estatdescrita per moltes persones que elconeixien amb profunditat, bé siguiperquè van seguir de prop la sevatrajectòria professional, bé siguiperquè van tenir el plaer de podercompartir amb ell, petits camins devida.

Seria poc ètic per part nostre rees-criure el que ja s'ha dit, o preten-siós, alhora que insensat, inventarretalls d'una vida o d'una personali-tat, que d'altrament se'ns escapa .Ara bé, els membres de la Comissiódel Paper, vam tenir l'enorme plaerde conèixer personalment en Carlesi la Terry, i va ser en el marc de l'or-ganització de les III Jornades delPaper de l'any 2001, on el leitmotivde les mateixes era el cartellisme. Iés aquí, on en els petits espais deles nostres trobades per preparar-ho tot, vam poder compartir conver-ses en el seu estudi de Porqueres isentir de prop aquest gran home,que amb la senzillesa que el carac-teritzava ens va anar explicant retallsd'història viscuda, amb un profundariquesa de coneixements, peròsobretot un saber fer i un saberestar, no només admirable, sinó queenvejable per tots nosaltres. No ensvam sentir estranys, però sí sentíemque érem uns privilegiats, perquè enCarles i la Terry ens permetien cop-sar la seva intimitat, cosa que desdel respecte més profund semprehem agraït.

CarlesFontserè a Sarriàde TerEsther Ferrero

Foto: Esther Ferrero

Són molts els homenatges que se lihan ofert, des de homenatges a laseva obra com en l'exposició quese li va dedicar el 1984 al Palau dePedralbes, fins als més institucionalscom la Creu Sant Jordi que li va seratorgada l'any 1985 pel aleshoresvicepresident de la Generalitat,Josep Lluís Carod Rovira, però deben segur que aquells homenatgesíntims i discrets dels que també haestat plenament mereixedor, tenienun valor especial per ell.

Tres volums autobiogràfics:- Carles Fontseré, Memòries d´un

cartellista català, Pòrtic,1995. - Carles Fontseré, Un exiliado de

tercera en París durante la segun-da guerra mundial, Acantilado,2004.

- Carles Fontseré, París, Mèxic,Nova York memòries, Proa, 2004.

~ c

ultu

ra

PdS 60

44

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

~Carles Fontserè, Terry Broch, Roger Caser i Assumpció Vila,

al pati de la seva casa de Porqueres l’any 2001

Foto: Esther Ferrero

cultura~

PdS 60

45

Josep Brugada

La literatura en determinades oca-sions no és res més que pur arte-facte lingüístic i un joc enrevessatde paraules sense una trama argu-mental o una història subjacent,que engendra solitàries metàfores ipercepcions les quals sovint el lec-tor no sap ben bé cap on el porta-ran. L’última novel·la d’Imma Monsó,lluny d’aquest joc d’artificis buits,conté una història explicada desd’un punt de vista narratiu externque deriva cap a l’explicació de l’a-bans i el després de la mort d’unindividu, el Cometa, el qual s’haviaconvertit en el company sentimen-tal i de fatigues vitals de la Lot.L’excusa d’aquest procés narratiués justament la mort d’un personat-ge essencialment jove; i ja se sap,doncs, que totes les morts sempredeixen un buit enorme que les per-sones properes difícilment podenomplir. Quan aquest trencament haatrapat una parella raonablementjove i amb una filla, la falla resultabrutal per a la psicologia dels queresten. La novel·la des quecomença fins que acaba s’explicades del punt de vista d’un autoraimpersonal, és a dir, omniscient,externa a la vida dels dos personat-ges però que no venç la temptacióde fer parlar Lot i d’immiscir-se enel seu pensament.

Del que tracta aquest espai narratiués d’omplir de vivències, de suposi-cions, de metàfores, el buit que hadeixat la mort del Cometa, perso-natge que sempre se l’anomenaràaixí amb aquest pseudònim.Arribarem a saber com va ser elpersonatge, quina era la seva per-sonalitat, com reaccionava, com escomportava. Perquè Imma Monsó,l’escriptora, autèntic ésser creador

–omniscient- com si hagués estat laveritable companya sentimental delfinat, ens anirà descabdellant laseva personalitat. Diguem que l’au-tora s’ha empescat una possible,versemblant, vida d’un home joveque progressivament madura, finsque la mort interromp el seu periplevital. Llavors l’autora fa viure el per-sonatge femení, la Lot, bo i imagi-nant com hauria estat la seva vida siel Cometa no s’hagués mort.

El text novel·lesc, des del punt devista formal, utilitza també la tècnicaliterària del flash back; és a dir, té lacapacitat d’anar endavant i endarre-ra en el temps. Situa el lector abans idesprés de la mort del personatge ise’ns planteja una hipotètica restau-ració de la seva vida, de manera quearribem a tenir una idea –segons erala seva psicologia i la seva personali-tat- de com podia haver estat la sevaexistència en cas que aquesta nos’hagués truncat.

Un home de paraula fa incursionsen l’àmbit de l’estudi psicològic pertal que el lector s’informi essencial-ment de quina classe de personaera el Cometa i quina vida va portar.Arribarem a saber que era tot unpersonatge, temperamental tanma-teix. A partir d’aquí, en l’experiènciavital d’una relació de parella nogens convulsa, hi sorgirà de tot; totel que pot emergir en les vides deles persones inquietes, cultes i ambcerta capacitat per a trencar elsmotlles banals i rutinaris de la nos-tra existència moderna. Els perso-natges posseeixen una integritat–culturalment parlant- i un estatusper sobre de la mitjana i en capmoment l’escriptora es capbussa enl’experiència vital dels seus orígens,sinó que parteix d’uns personatgesfets, ben posicionats en la fira de lesvanitats de la vida d’avui. La mort,però, ja sabem que trenca tots elsesquemes i és la mateixa escriptoraque ens serveix la clau, el leitmotiv,a partir del qual es generarà tota latrama novel·lesca. Crec que lanovel·la comença veritablementquan l’escriptora afirma: “ Qualsevollector mínimament sensible potimaginar sense problemes què sig-nifica el dolor que provoca la mortde l’estimat”, p. 14.

Imma Monsó

UUnn hhoommee ddee

ppaarraauullaa

Ed. La magrana, 2006

Situats, doncs en aquest punt,desenllaç i partença de tota la ficciónarrativa, passant pel subratllat per-sonal de l’escriptora que deixa clarquè és i en què consisteix l’exercicio l’art d’escriure, diu: “Escriure haestat sempre una bona manera desaber què passarà. Vas escrivint ivas sabent. Vas escrivint i va pas-sant. Comences una història i nosaps com anirà, precisament l’es-crius per saber on acabarà.”Assentada, doncs, aquesta premis-sa, la novel·la es desenvolupa bo iexplicant detalls dels orígens delsamors, de la relació entre la Lot i elCometa. No cal dir que ImmaMontsó fa algunes incursions -nomassa- en la psicologia femeninade la Lot enfront d’un home de con-viccions de pedra picada, prudent,circumspecte d’allò més en lesseves respostes, que abominava elfariseisme, home de món, professord’institut: “Ell era de tardor. Unautèntic home de novembre. Brusc i

tendre. Vehement i silenciós. Ni pro-fundament trist ni exultant d’ale-gria...” p. 251

El text, esdevé en el fons la històriad’una superació, d’un intent reeixitde superació femenina perquè ella–en principi- una dona insegura desi mateixa, però encantadora, extra-ordinàriament crítica, s’ho qüestio-na tot abans de validar qualsevolcertesa o qualsevol apriorisme. Alfinal de la novel·la, però, podemconvèncer-nos que a través del queli ha tocat de viure i sofrir a la Lot,per més que el Cometa tingués unacoherent personalitat, ella –sensdubte- és també una gran supervi-vent, “Ella hi és”, com diu la narra-dora. La Lot, una gran dona, doncs,llàstima que no es completin del totles seves introspeccions i no sapi-guem moltes més de les seves inte-rioritats. Aquí, en aquest punt, elslectors hauríem volgut més novel·lapsicològica tal vegada. Així, no

resulta estrany per als lectors que laLot es pregunti sobre què és i enquè consisteix l’enamorament, en siexisteix realment l’amor absolut;sobre la hipocresia humana, en quèés la mort, què engendra en els queresten, etc.

Un home de paraula, per descomp-tat, no és un text de banalitats, estàfarcit de referents culturals perquèels protagonistes en els quals sesubmergeix la narradora posseei-xen un cert estatus cultural i unracional nivell de vida, com hemavançat. Una novel·la que aprofun-deix en certes vides quotidianes,però mai s’hi descriuen unes tova-lles amb llantions d’oli, ni hi ha maiarmaris desendreçats, ni joguinesescampades, ni baf de sofregits. Enaquesta novel·la, tot s’intueix dinsun ordre i on tot sembla fer olor denou. Més que trobar-hi psicologia,el que hom trobarà en aquest textés un devessall d’inquietuds.

~ c

ultu

ra

PdS 60

46

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 51 pAG 65

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

~

cultura~

PdS 60

47

Si abans d’arribar al cul de sac deSant Aniol de Finestres (a mig camíentre Sant Martí i Sant Esteve deLlémena), tombeu a la dreta deixantla carretera Comarcal 531, en ellloc on es troba un pont que permettravessar la Llémena i us endinseufins a una petita vall, voltada demodestes muntanyes, haureu anata raure a Granollers de Rocacorba.Aquest poble està situat als ves-sants occidentals de la serra deRocacorba, la qual forma part de laSerralada Transversal Catalana.L’església, juntament amb la rectoriai el castell –més que un castell sem-bla un casal de pagès– forma ungrup harmoniós i amb molta perso-nalitat. Està assentada al peu de lamuntanya que barra la part nord-oest de la vall, en un dels punts enquè aquesta és més elevada. Aixòla fa visible des de gairebé tota lacontrada i li dóna un aire de pre-sidència. Les masies estan escampadesarreu de la plana i a tots els ves-sants de les muntanyes que l’envol-ten –hom tarda a descobrir-lestotes, especialment les que estanmig amagades per la vegetació,que en trobar-les abandonades, lesha anat cobrint-, els noms d’algunesd’elles són ben bonics: “El Feliu”, “Elcompany”, “El Boix”, “La Ginestera”,“Gelats”, “Barolesc”, “Les Feixes”,“Can Sala”, “ Can Bosch”, “ El Mateu”,“ Can Fona”……..fóra llarg d’ano-menar-les totes.

La vall queda configurada per unseguit de camps de conreu de for-mes irregulars, situats a diferentsnivells, separats per camins i mar-genades. La seva fisonomia és real-ment molt atractiva, mirant-la desd’un lloc un xic elevat sembla unaexposició de catifes, amb la particu-laritat que canvien sovint de color, ifins i tot, segons l’hora, en unmateix dia se’t mostren diferents, itambé canvien d’aspecte segons eltemps que fa.A la banda oest surt majestuosa perdamunt de les muntanyes queencerclen la vall, retallada sota elfirmament, la Cinglera del Far, iseguint en direcció nord s’estén lamuntanya enmig de la qual, en diesclars, s’albira el Santuari de la Salutde Sant Feliu de Pallerols, és comuna taca blanca damunt del verdfosc de la boscúria; i encara méscap al nord, enmig d’un coll, quesembla fet expressament en ungest de deferència a la bellesa, espoden veure encisadores les cres-tes del Puigsacalm, potser un delscims més bonics de la serralada,especialment per la corba que des-criu mig arc de cap per avallemmarcant un bocí de volta celes-tial.Però el més pintoresc cal cercar-hoen els llits de les rieres per on s’o-bren camins les aigües que dava-llen per les muntanyes, o brollen deles deus, sovint enfonsades entredepressions de remarcable consi-

deració, plenes de la vegetació prò-pia d’aquests indrets, o bé formantpenya-segats rocosos que captiven.I també en les zones de boscombrívoles i humides on tot estàcobert de molsa que desplega totesles gammes del verd, convidant areviure-hi algun conte de fades.Les muntanyes estan pobladesprincipalment de roures i alzines,però també abunden molt el gine-bró i diverses espècies d’arbustos:boix, grèvol, bruc, ginesta, arboç...,en algunes parts es troben grupsde pins, aquesta planta, tot i que esveu que és sobrevinguda, s’hi fa béi prolifera bastant .Si hom s’aventura per camins, ivelles carreteres tot ja mig desfigu-rat, sovint queda gratament sorprèsen descobrir comes obertes entre-mig d’aquells nius de muntanyes ,llocs assolellats i bells que mostrennoves perspectives; i com en ungest sol·lícit de la terra, arreu es tro-ben fonts d’aigües cristal·lines.A mesura que un es va enlairant, esvan eixamplant els horitzons, i fins itot des d’algun cim s’arriben aveure els Pirineus, és bonic quanestan coberts de neu i si això s’es-cau en un dia que hi hagi núvols decotó damunt seu, és impossiblealbirar la ratlla divisòria entre el cel ila terra.I les postes de sol!, les espectacu-lars postes de sol, algunes vegadesamb vermells roents, roses suaus,tota la gamma de blaus i grisos quemai hàgiu pogut imaginar, i els raigsde sol travessant per entre lesescletxes dels núvols és un espec-tacle indefinible, cal veure-ho.Granollers no és més que un poblede pagès, sense l’altivesa de l’altamuntanya, ni la vistositat de lacosta, però a mesura que el vasdescobrint te n’enamores, justa-ment perquè hi trobes encantsinsospitats.

Cop d’ull a Granollers de

RocacorbaDolors Xabé 1981

L’església, la rectoria i el castell es veuen des de gairebé tota la contrada i li dóna un aire de presidència.

Foto

: Joa

n Vi

la.

~

L’experiència com a responsable de la biblioteca emdemostra que no donem la importància que es mereixa la lectura.

A vegades, els estudiants, per superar la seva etapa esco-lar, s’han vist obligats a llegir llibres que potser no són elsque els hi hauria agradat llegir i avorreixen la lectura.Quan comencin l’etapa universitària també molts dels tex-tos que llegiran seran del seu interès, però n’hi hauràalguns que se’ls resistiran. El que és evident és que hau-ran de llegir molt i que la lectura serà un dels eixos fona-mentals en el seu procés d’aprenentatge; perquè l’estudisigui eficaç, es necessita saber llegir.

Saber llegir, llegir, vol dir aconseguir fer una lecturacomprensiva d’un text, distingir les idees principals deles secundàries, entendre els conceptes, saber si etmotiva, etc. També és aconsellable llegir amb un diccio-nari ben a prop per poder cercar les paraules que nosón entenedores o per cercar noves terminologies.

La lectura a la biblioteca és un recurs bàsic per ajudar aampliar els coneixements i ajuda a aprofundir en lesmatèries i en la recerca d’informació.

L’interès que actualment tenen els joves per la lecturaestà quedant relegat per l’interès a les noves tecnolo-

gies, eina complementà-ria, però que si abans nohan tingut un bon apre-nentatge lector tampocpodran tenir habilitat perfer ús dels dossierselectrònics .En definitiva, per podercórrer primer hem d’a-prendre a caminar i aixòes pot aplicar perfecta-ment a la lectura.

Un autor anònim deixàescrit que llegir i enten-dre és alguna cosa, llegiri sentir és molt, llegir ipensar és tot el que hompot desitjar. No hi ha gai-res més coses impor-tants que ens facinhumans.

~ c

ultu

ra

PdS 60

48

bibliotecala lectura

AUTOESCOLAGIRONÈSGGIIRROONNAA:: AAvv.. JJaauummee II,, 3366 -- TTeell.. 997722 2200 2277 1144FFOONNTTAAJJAAUU:: RR.. XXaavviieerr CCuuggaatt,, 5522 -- TTeell.. 997722 2222 1122 5577SSAARRRRIIÀÀ:: CC//.. MMaajjoorr,, 1111 -- TTeell.. 997722 1177 0066 5522ee--mmaaiill:: iinnffoo@@aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoommwwwwww..aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoomm

Anna M. Fornells

Les biblioteques públiques de Salt, Sarrià de Ter i Girona hem volgut fer un homenatge a la lectura i als lectors.Podeu trobar una selecció del que tenim a la guia de lectura que hem editat a les nostres biblioteques i és alvostre abast perquè en pugueu gaudir.

~

Prese Serrano

El Centre Cívic la Cooperativa va reiniciar el mes d’octu-bre els cursos i tallers del curs 2006-2007, així com laprogramació de xerrades i exposicions mensuals. S’hade fer esment de la participació que han tingut aquestany els menuts del poble. Alguns han continuat ambl’EMG (Escola de Música del Gironès), ja que aquest ésel segon any que tenim la sort de tenir-la en el nostrecentre, i d’altres han inaugurat un nou curs.

Abans de presentar-lo formalment s’ha de dir queaquest naixement no ha estat fortuït, ni una casualitat, niun imprevist, sinó que ha nascut de la recollida dedemandes dels pares i mares que visitaven laCooperativa, els quals ens van fer arribar el seu interèsperquè és pogués portar a terme en el poble. El millorlloc és el Centre Cívic, on es realitzen o volem que esrealitzin les activitats i cursos que interessin a la gent deSarrià, de tot Sarrià.“Senyores i senyors, els presento el curs d’anglès pera nens i nenes de primària”. Aquesta presentació oficiali formal vol constatar que la inauguració a l’octubre vatenir una bona acollida, perquè encara que la demandahavia estat sol·licitada per alguns pares i mares, tambéen van venir d’altres per informar-se i per l’interès depoder-lo fer tan a prop de casa i de no haver d’anar finsa Girona, i no és que estigui lluny Girona, sinó és el fetde sortir amb temps de casa per arribar a l’hora a clas-se, el fet de trobar aparcament i el fet que si nomésestudia una hora, cal esperar-se fent un volt per la ciu-

tat. Sí, crec veritablement que és un avantatge poder feraquest curs amb tanta proximitat. En aquest curs, en aquesta estrena s’han pogut fer elscursos de 2n, 3r i 4t de primària, i com a començamentno està malament.Hem de dir que hi han nens i nenes que encara queestaven interessats per poder assistir al nou cursd’anglès, no ha estat possible. Aquesta impossibilitat haestat per la casualitat de la coincidència del dia i l’horadel curs amb activitats extraescolars.Aquest fet a vegades suposa un handicap per poderassistir a activitats en què estàs interessat i a la vegadarealitzar l’esport que t’agrada. Perquè Sarrià és un pobleesportiu, on fa molts anys que hi ha una àmplia ofertaesportiva i a més una resposta del poble envers aques-ta oferta.He d’agrair al CEIP Montserrat la seva col·laboració enaquest nou curs. Per fer extensiva l’oferta del nou curs ique només quedés en les persones interessades, vamdemanar a l’escola si podien col·laborar donant a cadanen i nena un full informatiu del nou curs, i la respostava ser afirmativa.

Aquesta nova oferta també s’ha estès als nois i noiesd’ESO. Però per ells no és novetat, perquè el curs ante-rior 2005-2006 van iniciar aquest curs els alumnes de3r i 4t d’ESO.I no ens podem oblidar dels més grans, dels papes imames i alguns de més jovenets que no són papes imames sinó simplement adults.L’oferta d’anglès s’ha fet a dos nivells; anglès per adults

cultura~

PdS 60

49

els

més menuts

Foto Prese Serrano

Classe d’anglès dels nens de 2on i 3r de primària amb la professora Marisa Martínez.

(nivell de perfeccionament) i inici d’anglès (nivellbàsic).Vull reiterar que aquests cursos també s’han por-tat a terme per la demanda que ens han fet els adultsen el Centre Cívic.

El Centre Cívic és un espai obert a tots els sarrianencs,on ens podeu fer arribar els vostres interessos per feractivitats, cursos, tallers, xerrades, exposicions...Com a espai cultural del poble, intentem des de l’àreade cultura que cada home o dona, nen o nena el puguiveure com un referent seu per poder fer i ampliar l’àm-bit cultural, però s’ha de tenir present que amb lacol·laboració de tots vosaltres podrem arribar a fer lesactivitats en les quals esteu interessats o interessades.

D’altra banda, per als més menuts no només volem queles activitats que facin siguin cognitives, d’aprenentatge,com és anglès, sinó, també volem fomentar la creativi-tat, que ben segur cada menut i menuda té i a vegadesno sap com desenvolupar-la o mostrar-la als altres.Doncs hi ha una solució crec que màgica, fent manua-litats. Realitzant aquesta activitat, recomanada permestres i pedagogs, els nens i nenes poden deixar anarla seva imaginació sense límits i fer les creacions mésmàgiques, sempre guiats per una bona mestra com ésla Finucha Prats. És la nostra professora de plàstica desde fa uns quants anys i ella sap treure tot el que tenena dins els nens i que surti a l’exterior donant-li la formamés original i expressiva dins del món de les manuali-tats.

També hem de destacar les activitats i tallers nous quehan fet en aquest curs els adults, com són: tast de vins1r i 2n nivell, curs de cuina vegetariana, curs de cuinade temporada i dansa del ventre. Dins de l’àrea de les exposicions hem de dir que toteshan estat molt interessants, però que s’ha de destacarun artista sarrianenc conegut per tots com és en QuimPradas. Va exposar la seva obra el mes de novembredel 2006 i va portar al Centre Cívic un caliu amb lesseves originals figures de fusta, unes figures que nomésell sap com fer-les i com donar-hi aquest toc tan perso-nal.També vull agrair la col·laboració del CEIP Montserratamb el Centre Cívic. Aquest curs ha estat una col·labo-ració que la podríem qualificar com anual, perquè elmes d’octubre des de l’escola ens van cedir l’exposició“Foment de la recollida selectiva i reducció de residus”,la qual fou visitada per tots els nens i nenes de l’escola.Al mes de març, com fa anys han participar amb les VJornades de la Dona Treballadora. La seva participacióha estat fent l’exposició “Dona i mitjans de comunica-ció” exposada durant tot el mes de març i visitada pertota l’escola. I l’última col·laboració i participació amb elCentre Cívic ha estat el mes d’abril amb l’exposició “Lamar de deixalles”, col·laborant portant peixos per poderfer una mar neta, la mar que tots voldríem tenir.

L’escola Montserrat és un model per als nostres fills ifilles, intenta inculcar la cultura, el respecte pel mediambient i valors que els ajudaran a créixer a nivell per-sonal.

~ c

ultu

ra

PdS 60

50

~

Els nens de l’escola Montserrat varen visitar l’exposició “Foment de la recollida selectiva i reducció de residus” a la Cooperativa.

Foto Prese Serrano

espai escolar~

PdS 60

51

En un moment com l’actual en què des de diferentssectors relacionats amb l’escola s’ha valorat la incidèn-cia de l’aprenentatge de les ciències en l’adquisició deles anomenades competències bàsiques, hem de pen-sar que la ciència es basa en l’observació, la curiositat,l’experimentació, l’objectivitat i, fins i tot, en la incertesa,elements necessaris per al desenvolupament crític dela persona. En els darrers anys, ja s’han anat introduint innovacionsi moltes escoles, entre elles la nostra, apliquen currícu-lums com el de Ciència 3-6 i Ciència 6-12, basats enl’observació, la manipulació i l’experimentació, es treba-lla per projectes on les ciències de la naturalesa acos-tumen a tenir un paper important, s’utilitzen metodolo-gies en les quals es demana a l’alumne que plantegihipòtesis o que faci prediccions i, sobretot, es promoula conversa perquè es puguin expressar i contrastardiferents idees. Aquesta línia de treball iniciada ja fa uns quants cursos,s’ha vist compensada aquest curs, quan el Departamentd’educació ens ha dotat amb una “Aula de Ciències”que hem muntat a l’antic laboratori. La dotació constade quatre ordinadors multimèdia, dues lupes binocularsconnectades als ordinadors que ens permeten veure enuna gran pantalla tot allò que estem observant, conso-les de captació de dades amb connexió a l’ordinadoramb sensors interns i externs, càmeres fotogràfiquesdigitals, kits d’experimentació pel coneixement d’objec-tes quotidians, instruments de mesura i òptics, proces-sos tecnològics, treballs de camp, energies renovables,estudi d’éssers vius... Tot aquest material està distribuït en diferents com-petències i el seu conjunt dóna l’oportunitat als alum-nes de conèixer millor el que passa al seu voltant, depoder experimentar, provar, intentar, assajar i fer totauna sèrie d’activitats on el “saber fer” és el camí quecondueix a aprendre.

Així que ara estem parlant d’una aula a vessar d’instru-ments significatius en el món dels adults: lupes, micros-copis, lents, balances, rellotges, termòmetres, motorssolars, cèl·lules fotovoltaiques, cintes mètriques, grà-fics... Eines que cal posar a l’abast dels nostres nens inenes per facilitar que posin en joc les seves ideessobre com funcionen i per a què serveixen, per donar-los l’oportunitat d’usar-los en situacions significatives.Parlem d’una aula com espai de recerca, oberta a l’en-torn que, sens dubte, farà sorgir guspires de curiositat,plantejar-nos dubtes envers el que ens envolta, obser-var i interpretar fenòmens, ens acostarà al màxim lapossibilitat d’experimentar i que els seus resultatspuguin comunicar-se per ser compartits i interpretatsconjuntament. Parlem, doncs, d’un espai de treball queserà clau per avançar en la construcció de nous conei-xements, per a aprendre a mirar i a interrogar el móndes dels ulls de la ciència. Portem a l’aula la realitat méspropera del nen. És a partir d’aquest àmbit que el nen va construint elsseus aprenentatges i “ L’aula de Ciències” l’ajuda i hiposa els mitjans perquè els vagi adquirint.

Una aula diferent: l’aula de ciènciesDolors Gasull i Puig, responsable de l’aula Engràcia Bramon i Ayats, cap d’estudis

~

Els més petits experimentant amb materials.

Dos nens de P-4 “diseccionant” un verat.

Els de 6è A pesant i observant pel microscopi.

mental pèndol de Foucault (compa-rable en popularitat al del ProfessorTornassol), testimoni insubornablede la rotació terrestre, i la reproduc-ció de la selva tropical que s’hirecrea amb fidelitat, amb vegetació,fauna i fins i tot tempestes autòcto-nes de la selva amazònica. El plane-tari i alguna exposició temporal quees pot admirar ocasionalment,també justifiquen sobradament lavisita.

La intendència es va deixar a criteridels participants: qui va voler vaportar-se el dinar, però també foupossible fer ús del servei de res-taurant que s’ofereix al mateixCosmoCaixa, molt digne i a un preuprou raonable. A la tarda, a l’acaba-ment de les activitats programades,vam tornar cap a casa, no sensehaver jugat abans a la immensaplaça de la Ciència i haver experi-mentat amb alguna de les especta-culars atraccions científiques que hiha instal·lades. Van ser tants experi-ments i tantes emocions concentra-des en poques hores que a aques-tes alçades jo ja no recordo en quèconsisitia l’efecte de Coriolis, ni què

era la convecció de Rayleigh-Bénard, ni què era la distribuccióque feia un tal Gauss … Algun anyhi haurem de tornar: val la pena!

Un mes i pocs dies més tard, el diu-menge 11 de març, vam mobilitzar-nos altra vegada per dur a termeuna excursió que ja és clàssica enel nostre calendari i que en altresocasions ja n’hem fet crònica: lasortida a Núria. La participació vaser considerable, com és habitual, imalgrat que el dia d’anar a Núria eldespertador toca més aviat delcompte, tothom va poder agafarl’autobús que ens va acompanyar aRibes de Freser, per poder prendreallí el tren cremallera fins a destí. Elsque, a més, van passejar-se entelefèric per aquelles muntanyestenen un altre mitjà de transport perafegir a la llista. Aquest any, perefecte de l’escalfament global i delbenigne hivern que hem disfrutat,de neu no n’hi havia gaire, peròamb ajut dels canons i de bonavoluntat per part dels esquiadors,qui va voler calçar-se esquís tambého va aconseguir. La resta de l’ex-pedició es va haver de conformar

amb lliscades amb trineus, algunninot i batalles de boles de neu, ibones passejades per aquells parat-ges, aprofitant un dia magnífic, quevenia a compensar el temporal demil dimonis que havíem ensopegaten l’anterior edició. L’oferta d’activi-tats de l’estació hivernal també ésnotable. A part de les pròpiamentesportives i lúdiques d’exterior,sempre hi ha alguna exposició pervisitar, la sala de jocs per matar l’es-tona, la cafeteria amb zona de píc-nic que convida a sobretaulesentretingudes … i per damunt detot, l’atractiu natural i els esplèndidsi fotogènics paisatges de la vall.

A Núria també hi tornarem l’anyvinent, sens dubte. I si algú va visi-tar el Santuari amb ganes d’enco-manar-se a la Mare de Déu i expe-rimentar sobre la llegenda de l’olla ila campana, calculo que els resul-tats estaran disponibles a mitjansde desembre … Però que quediclar que l’AMPA, sobre aquest parti-cular, no es fa càrrec ni assumeixcap mena de garantia ni de respon-sabilitat !

~ e

spai

esc

olar

PdS 60

52

972 17 04 24Carrer Escoles, 5 • SARRIÀ DE TER

�

INSTAL·LACIONSCLIMATITZACIÓREPARACIONS ELECTRODOMÈSTICS

~

Al llarg de la nostra experiència com a educadores enshem trobat el comentari que l’estiu és la millor èpocaper treure el bolquer ( poca roba, no fa fred...), però caltenir en compte el moment evolutiu de l’infant.El control del pipí i de la caca necessiten una madura-ció psíquica i física (control de la bufeta per retenirorina). En els més petits, no se’ls ha desenvolupat enca-ra les connexions entre el cervell i les funcions d’elimi-nació.El fet que a P3 no es pugui portar el bolquer, incons-cientment pot provocar que tinguem més pressa pertreure’l , però no per treure el bolquer abans es con-trolarà més aviat.Si es fa en el seu moment, el pipí i la caca es controlenamb pocs dies.De vegades podem caure en la confusió que quan uninfant es baixa els pantalons i després seu al vàter pen-sem que ja està preparat, però els infants en aquestaedat imiten el que veuen i diuen el que senten: “pipí”(però encara sense significat). Com també podem tro-bar altres situacions com per exemple: agafen unacullera i fan veure que mengen, agafen una escombra iescombren...

QQuuaann ccoommeenncceemm aa ll’’eessccoollaa bbrreessssooll??Al voltant dels 2 anys, els infants comencen a manifes-tar interès per baixar-se els pantalons i asseure’s a l’ori-nal , llavors nosaltres els l’oferim.Per poder assolir el control d’esfínters, a l’escola es fanun seguit d’hàbits preparatius:Primer preguntem individualment si vol fer pipí a l’orinal.Llavors l’acompanyem en el moment de baixar-se elspantalons (per això recomanem pantalons amb gomaque faciliten la seva autonomia).S’asseu a l’orinal i al cap d’un moment quan el nen/a enté prou s’aixeca.Nosaltres mirem l’orinal i diem el que veiem : “hi ha pipí”o “no hi ha pipí” (evitant que aquest fet sigui viscut comun èxit o un fracàs).Després posem el bolquer net.

Ens hem trobat amb infants que al principi no volenseure a l’orinal, si no hi volen seure no insistim, ni obli-guem; el fet que no vulguin seure no vol dir que tarda-ran més en adquirir el control. Li seguim preguntant dià-riament i quan se sent segur accepta.Prioritzem la tranquil·litat de l’infant en el seu procésd’adquisició del control d’esfínters.Quan un infant fa pipí a l’orinal i la majoria de vegadesel bolquer és sec, llavors és quan el nen/a està pre-parat per treure-li , aleshores ho comentem a les famí-lies i ens posem d’acord. Es aconsellable aprofitar el capde setmana o uns dies de festa per poder fer el canvisense presses.Una vegada l’infant no porta bolquer, al començamentés normal que el pipí o la caca s’escapi en alguna oca-sió. Nosaltres el que fem és verbalitzar la situació, no elsrenyem. Els diem: s’ha escapat el pipí, anem a canviar. Si els infants associen fer pipí o caca amb angoixa elspot comportar alguns problemes: controlant menys,retenint la caca i endarrerint l’adquisició.Es pot donar el cas que s’hagi tret el bolquer i al capd’unes setmanes es pot veure que el nen/a no estavapreparat, ja que se li escapen molts pipís. És millor evi-tar que es visqui el procés amb angoixes i nerviosisme.Es pot tornar a posar el bolquer, ja que el tòpic que ésun pas endarrera és fals. Haurem d’esperar que l’infantestigui preparat.Quan sigui el moment adient, l’infant adquirirà el controld’esfínters de la mateixa manera que va adquirir leshabilitats motrius com el volteig, el gateig, asseure’s,posar-se dret i caminar. Educadores, pares i mares,acompanyem aquest procés.

espai escolar~

PdS 60

53

Quan s’ha de treure el bolquer?

ÉÉss mmééss ffààcciill aassssoolliirr eell ppiippíí,, eenn ccoommpptteess ddee llaaccaaccaa..

SSii eemm ddeeiixxeeuu tteemmppss ppuucc aapprreennddrree,, ppeerrmmeettrree’’mmvviiuurree aaqquueesstt mmoommeenntt aammbb ttrraannqquuiill··lliittaatt..

~

Nuri Senén i Montse López, les educadores de l’EBM Confetti

~ e

spai

esc

olar

PdS 60

54

A més de les tasques i funcions quel’AMPA del CEIP Montserrat duem aterme dins el recinte escolar prò-piament dit, -que, lògicament, sónles que més rellevància tenen-, peridea i voluntat de la junta actual s’hacregut convenient ampliar les activi-tats que s’organitzen de maneraque en pugui disfrutar tota la famí-lia. Des de fa uns cursos, pretenemque aquesta entitat sigui una asso-ciació ben viva i que els nostresobjectius socials arribin al màximpossible de beneficiaris. En aquestsentit, s’intenta oferir una agendaamb propostes per participar–hi totel col·lectiu: alguna vegada sónconferències, en d’altres ocasionsse celebra alguna festa …i enaquest primer trimestre hem deciditampliar horitzons. Hem pogut orga-nitzar un parell de sortides que, enopinió unànime dels participants,poden qualificar-se d’èxits. Aaquesta vocacional intenció devoler fer participar tota la família deles activitats, s’hi afegeix un incen-tiu: una bonança econòmica cir-cumstancial en el nostre pressupost

ens ha permès fer la màniga amplai patrocinar bona part del cost deles sortides. D’aquesta manera hemaconseguit el que semblaria impos-sible: viatges bons, bonics i barats! Pel diumenge 4 de febrer vam pro-gramar una excursió que feia unparell de cursos que se’ns resistia: a

Barcelona ens esperava elCosmoCaixa, el Museu de laCiència de la Fundació la Caixa,situat a la part alta de la capital, apeu de Ronda de Dalt. Vam sortir aprimera hora, i després d’un viatgesense incidències, tota la collaesmorzàvem davant la imponent

arquitectura del centre esperantque obrissin portes. Una vegadadins, cada família va disposar de lli-bertat per escollir alguna de lesactivitats en cartell. El CosmoCaixaés una obra pedagògica colossal.Es pretén que el visitant, l’usuari, esfiqui dins els experiments en perso-na. S’han acabat aquells museusplens de vitrines on tocar res eraprohibit. Del que es tracta aquí ésde fer anar engranatges, ginys i dis-positius i fer pràctica dels experi-ments que es proposen. És unmuseu dinàmic, adaptat a lesnecessitats del segle XXI, que s’en-clava en el marc d’unesinstal·lacions impressionants. És unexemple de centre cientificoculturalultramodern situat en un edifici sin-gular, una antiga construcció indus-trial amb gran personalitat arqui-tectònica. La lloable tasca que hiduu a terme la Fundació la Caixa,amb Jorge Wagensberg al capda-vant, ha estat reconeguda a nivellinternacional. Si haguéssim de rete-nir algunes imatges d’aquesta visita,de ben segur que citaríem el monu-

Sortides a CosmoCaixa i a Núria: Ampa travelJosep M. Sansalvador AMPA CEIP Montserrat

Escala de cargol de l’interior del CosmoCaixa.

Sortida per tocar la neu a Núria.

Foto

Jose

p M

. San

salv

ador

Foto Roger Casero

el petit PdS~

PdS 60

55

el petit PdSAquesta és la pàgina destinada als col·laboradors més joves de larevista!

Tots els nens i nenes de Sarrià de Ter ens poden fer arribar els seusescrits, notícies, dibuixos, fotografies … i Parlem de Sarrià en farà unaselecció i en publicarà a cada número.

Joves reporters, comenceu a fer punta al llapis i pareu atenció. Capnovetat infantil sarrianenca us ha de passar per alt. Podeu preparartambé els estris de dibuix i les vostres càmeres fotogràfiques i acon-seguirem que aquesta pàgina sigui la més guai de la revista.

En fa la inauguració la Maria Mercè, una nena de 6 anys del carrerMajor, que ens ha enviat una crònica de l’excursió que va fer ambl’AMPA de l’escola al CosmoCaixa de Barcelona, aquest hivern.

(Traducció :

Hi vam anar, al Cosmocaixa, ambun autobús.Hi vam anar un grup de l’escolaMontserrat. Érem molts pares imolts de nens.Al matí vam anar al PlanetariBombolla i vaig veure molts plane-tes.Ens en vam anar a dinar i desprésde dinar vam anar al “Toca-toca” ivam tocar molts animals i em vaagradar més l’estrella de mar i vaigveure una serp i un ratolí i una gra-nota i vaig veure coses de mar. Emvan agradar tots els animals i vaigtenir una aventura: era que vam feruna cursa en un passadís. I us eldibuixaré.I és una mica com us el dibuixaré :)

Maria Mercè Sansalvador i Boadas~

Un dia del mes de setembre, vaigrebre una trucada d’un company dela feina. Em proposava anar en unamissió d’ajuda a un municipi deGuatemala agermanat amb Sarrià.Li vaig dir que en volia saber unamica més per fer temps i pensar-m’ho, ja que mai havia fet una feinad’ajuda humanitària i no sabia fins aquin punt serviria, ni amb qui niamb què havia d’implicar-me; endefinitiva, em feia una mica de por.Però ...com podia dir que no, si dis-posava de dies de vacances i notenia cap impediment?Vaig voler conèixer una mica méson m’estava ficant i vaig començar arecordar uns cartells que sempre

havia vist a l’entrada i sortida delpoble: Aguacatan ... Ves per on,Aguacatan entrava a la meva vida iara sentia de debò que no podia dirque no a aquell nom tantes i tantesvegades llegit.Després d’unes quantes trucadesvaig arribar al nucli causant delneguit que em portava de cap.Déu meu ....Era una mena d’espaique semblava que havia servit feiatemps com a aula de col·legi, pled’ordinadors, taules com pupitres,coses velles i gent; però...bastantsamb discapacitats físiques, no pasmentals, ja que semblava que tre-ballaven de valent.

Tot girava al voltant d’una personaque de seguida vaig pensar que erael que posava ordre a tot aquellenrenou i em vaig presentar.

La feina era més complicada delque pensava; es tractava d’atendretots els discapacitats d’Aguacatan,fer-ne un reconeixement, una histò-ria clínica, valorar els seus proble-mes i donar el tractament més ade-quat i....que jo mateixa.Vaig demanar ajuda a tots els com-panys que d’una manera o altrahavien treballat a països subdesen-volupats, però la nostra missió erauna mica diferent ja que ja sabia

d’antuvi que els meus nens seriendiscapacitats i poc em van poderajudar. Això em treia la son, però demica en mica vaig començar a fer lallista del que podria fer-me falta.I un dia del mes de novembrevàrem agafar un avió per iniciaraquella feina.Tot eren sorpreses:facturar un equipatge que feia moltsmés quilos del compte, els paquets,les filmadores de pel·lícula, màqui-nes de fotografiar, medicaments,cadires de rodes dels nostres amicsTano i Ru, etc., demanar ajut a untreballador d’Aena i cadires derodes per arribar a l’avió i podercol·locar-se al seient indicat, dema-nar canvis de seient perquè en Tanoi la Ru no podien viatjar sense algu-na persona al costat que els ajudésen les seves necessitats...Tot unproblema que calia resoldre elmàxim bé possible.Per sort en Jan i la Paqui ja tenienexperiències de viatges anteriors isabien com fer-ho.Però sempre de bon rotllo, no sem-blava que allò els afectés. I lesseves dificultats ens anaven fenforts, i d’aquell grup que érem ensortia força i sensació de grup, iganes de passar-ho bé i ganes deriure. Jo pensava que era un privi-

~ s

olid

aritat

PdS 60

56

Al bell mig del poble vaig fer una troballa

Conchita Mier

En Tano Pla ben acompanyat.

legi dels déus haver conegut totsaquells amics amb qui estava vivintuna experiència tan gran .

L’arribada a Aguacatan va costarmés de 24 hores de viatge, però alfinal vam arribar.Daniel, al principi el xofer decamioneta i després l’entranyable“amigo Daniel”, ja ens esperavaamb la Pili, una altra ànima deGERD que havia fet molta feina aAguacatan i va ser com una ambai-xadora per a tots nosaltres, i nosabeu pas com l’estimen: per a ellsés una guajalala més la seva Pilar.Daniel ja tenia preparada la sevadesbaratada pick-up per iniciar l’úl-tim tram del viatge. Allò ja era puraaventura. En primer lloc va treureunes fustes que feien de rampa perpujar les cadires i després les male-tes i per últim les 15 persones quefèiem l’expedició; mentrestant jom’adonava que el dibuix delspneumàtics de la camioneta feiatemps que havia desaparegut . Durant les 6 o 8 hores que vamviatjar no parava de fer-li preguntesde tota mena, ja que si estava pen-dent de la carretera se’m posavenels pèls de punta de veure els foratsdel paviment i la forma de conduirdels altres cotxes; li preguntavasobre la seva família, els seus cos-tums, el clima, què feia quan notenia camioneta, si es guanyava béla vida, si la gasolina costava moltsdiners, si funcionava l’ambulànciaque havia regalat Sarrià de Ter, sisabia que estàvem agermanats, elsmenjars, el col·legi dels nens, siestaven vacunats.... Fins i tot copia-va el que menjaven.

Per fi vàrem arribar. És un municipique pertany al departament deHuehuetenango i té una poblacióde 50.000 habitants, dispersos enuna extensió de 300 km quadrats idistribuïts en 80 comunitats quepertanyen a quatre ètnies diferents.Aquest departament, juntamentamb el Quiché, va ser els que mésvan patir els efectes negatius de laguerra civil.La gent ens esperava, fins i tot a l’e-missora de ràdio local anunciavenla nostra vinguda i la possibilitat deser visitats de forma gratuïta per unmetge.L’endemà vam començar la nostrafeina al Centre de Salut de la pobla-ció. La feina desenvolupada perGERD era important. Havien llogatdues camionetes encarregades d’a-nar a recollir els discapacitats a lescomunitats disperses per las mun-tanyes, els portaven al Centre deSalut i allà els visitàvem i els hidonàvem menjar, ja que de vega-des podien tardar hores en arribaral centre.

El treball era dur. Estava veient lesconseqüències d’una manca totalde plans de prevenció, així commalalties portades al seu màximdesenvolupament i que aquí ja novèiem, com per exemple espinesbífides, malalties congènites comrubèoles, toxoplasmosi, malforma-cions, síndromes de Down i altresalteracions que serien causa d’avor-tament terapèutic.També estàvem veient desnutri-cions importants i nens malnodritsque pràcticament eren tots, ja queno disposen de frigorífic, per exem-ple, i això suposa no menjar carn,només un cop cada setmana omenys, ni llet, ni derivats làctics.Són conscients de les seves man-cances, però tenen una mena deresignació perquè sempre ha estataixí. Com encapçala un article deGERD és “La terra dels oblidats“.El cert és que malgrat tot ens vanacollir molt cordialment i ens vamsentir de seguida com a casa nos-tra; anàvem pels carrers i la gentens saludava com si fos el nostrepoble.I així vaig conèixer GERD i tota lafeina que desenvolupen d’unamanera que sembla que no podenperdre ni un minut, perquè ja sigui aCuba, ja sigui a Guatemala o aNicaragua, algú esta esperant laseva ajuda i corre pressa.Estic convençuda que jo he trobatun tresor al bell mig de Sarrià de Teri crec que val la pena que tots hosàpiguen i que s’impliquin amb tas-ques de les que porten a terme.Gràcies amics Tano, Paqui, Pili, Ru,Jan i tants d’altres que jo no coneci que formen part de GERD.

solidaritat~

PdS 60

57~En Quico Ramió, una nena i la pediatra Conchita Mier.

El grup expedicionari al complet.

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I de l’univers no n’estic segur. ALBERT EINSTEIN

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

Editorial

En temps de la dictadura els qui s’a-trevien a discrepar del sistema erentitllats de comunistes. Després detrenta anys de democràcia, els quis’atreveixen a discrepar són titllatsde terroristes. Com diu una velladita, per a aquest viatge no ens calienalforges.I per a més sarcasme la primeratinent d’alcalde de la ciutat mésimportant del país, es declarava anti-sistema. No hi entenem un borrall.Ens prenen per babaus, o ens collo-nen?

Sam Enfot,Redactor en Cap

Política

L’oposició aixeca polseguera i laministra del ram retira la llei de l’al-cohol perquè s’acosten eleccions.Ep! És que ningú no li ha donat unaagenda a aquesta bona senyora? Ésque no sap que aquí cada quatre diestenim eleccions? És que ara resultaque les lleis s’han de fer pensant enel què dirà l’oposició i en els votsque es poden guanyar i no pas pen-sant en les bondats que es defensen?I és que ja ho diuen els experts: si hasde fer equilibris no miris l’abisme,perquè t’estimbaràs.

Amadeu Vot,TSN, Madrit

Política nazi-onal

Els PePeros treuen la llopada alcarrer diumenge sí i diumengetambé. Contra l’Estatut, contra lapau, contra els jutges, contra elgovern i contra el Sumsum Corda.Veure’ls bramar a tothora és unespectacle impagable. I també repug-nant.

PePe Alcalá,TSN, Madrit

11-M

La marxa del judici per l’atemptat del’11-M demostra, a qui ho vulguiveure, que allò només va ser obra de

quatre descerebrats que volien ate-rrir-nos a tots i no d’una conxorxadels Socialistes-ETA-Perpinyà-Carod-Oleguer Preses-No sé Què perenderrocar No sé Qui.Això només per a qui ho vulguiveure, és clar, perquè els que seguei-xen raca-raca amb el seu discurs dela conspiració, no ho veuran. Que jaho diu el refrany: no hi ha pitjor sordque el que no hi vol veure. O algunacosa així.

Frederic J. de Tots els Sants,TSN, Madrit

Euskadi

La tossuderia de no legalitzar capcandidatura de l’antiga Batasuna per-què no condemnen la violència, potportar les coses a un carreró sensesortida. Si no els deixen exercir la viademocràtica, quina opció els queda?Només dues qüestions: algú s’hamirat si en els estatuts de la Falangees condemna la violència?Algú s’ha preguntat si el que fancada dia des de la Cope és o no ésapologia de la violència?Si no fos tan patètic, ens petaríem deriure...

Patxi Iñaki,TSN, Bilbo

Religió

El Papa Joan Pau II ens va dir quel’infern no existia, que no era un llocsinó una idea. Ara el seu successorBenet XVI ens diu que sí, que exis-teix i que si no fem bondat hi anirema petar tots.És el que té ser infalible, que no t’e-quivoques mai. O que no et podendur la contrària. Que no és ben béigual, però s’hi assembla.

Benet Sense,TSN, Roma

Desmentits

No és cert que en Tortell Poltronavulgui fitxar Pasqual Maragall.No és cert que en Rambo vulgui fit-xar Joan Boada.

No és cert que el cos de Mossosd’Esquadra passi a dir-se Mossos deHarrelson.No és cert que els de Polònia ens vul-guin fitxar de guionistes.

Nolasc A. Gat,Becari

Medi ambient

Davant l’amenaça del canvi climàticque comportarà la pujada del nivellde les aigües i la modificació dràsticadel paisatge i el territori, alguns espa-vilats s’han afanyat a demanar permi-sos a l’ajuntament per posar barque-tes de rem al passeig del Riu i ferrutes turístiques guiades per tot elllarg delta del Ter.Tranquils, diuen que ha dit l’alcalde.No creiem que l’aigua arribi tanamunt, però si arriba el cas, ho estu-diarem.

Mª del Mar Aiguamoll,TSN, Sarrià d’Avall

Nota

Agraïm a la classe política, dirigents ioposició, els que manen i els que notant, el valuós material que ens sub-ministren.Què faríem sense ells?

Consell de Redacció

La reivindicació

Si els Mossos volen detenir algú, quedetinguin la gallina del Pont i siconvé al responsable de Ponts iGallines, però que deixin el nostrejovent tranquil.¡Llibertat per a la Núria! (i la gallinaa la cassola, és clar)

~ n

ews

PdS 59

58

LLIBERTAT NÚRIA

Parlem_de_Sarria_60

Documents

Transcript of Parlem_de_Sarria_60