paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació ... · Petjada ecològica La petjada...
50
un servei de la demarcació de Barcelona del COAC Introducció de paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació. Informació complementària: Els materials Escola Sert
Transcript of paràmetres de sostenibilitat en projectes d’edificació ... · Petjada ecològica La petjada...
un servei de la demarcacióde Barcelona del COAC
Introducció de paràmetres de
sostenibilitat en projectes
d’edificació.
Informaciócomplementària:
Els materials
Escola Sert
Problemes i estratègiesvistes a través de l’habitatge
A l’edificació, els paràmetres ambientals se centren en quatre camps de resposta a la demanda de la sostenibilitat, buscant aturar l’extracció de recursos de la terra i la generació de residus contaminants.
> La localització de l’edificació> El consum d’energia> El consum d’aigua> El consum de materials i els residus generats
Paràmetres ambientals
A l’edificació com a altres activitats, les accions per a la millora ambiental se centren en cinc estratègies de resposta:
> La reducció de la demanda> L’eficiència en l’ús> L’aprofitament dels recursos locals> El reciclatge> El rescat de l’impacte generat
Paràmetres ambientals
Quants materials consumeix un habitatge?
Molts, només a obra 2.500kg/m2 que en realitat són 7.500, ja que produir 1kg de material suposa al menys generar 2kg de residus, am múltiples impactes ambientals associats.
Tot I així, evitant el consum innecessari, optimitzant l’ús de la matèria i reciclant és possible economitzar tant en materials com en els seus impactes relacionats.
Ejemplo de sustitución de PVC en las partidas de electricidad, saneamiento y cerramientos exteriores (incremento de
3,95 euros/m2).
Incorporación de gravas recicladas en los elementos no estructurales (ahorro de 1,91 euros/m2 y del 15% del peso
del edificio).
Reutilización de los residuos pétreos en la obra (ahorro de 1euros/m2 y del
1,5% del peso del edificio).
Sustitución progresiva de los materiales con mayor impacto
ambiental.
Aumento progresivo de la utilización de materiales
reciclados.
Conseguir la reutilización de los residuos de obra en el
propio emplazamiento.
Aplicación de un plan de gestión de los residuos
Granulados pétreos 1113,8
Cerámica416,8
Cemento144,0
Agua103,6
Morteros prefabricados98,6
Cal 38,3 Hormigón prefabricado28,5
Acero26,0
Madera12,6
Consumo viableConsumo óptimo
Consumo estándar de una vivienda colectiva
de obra nueva2087 kg/m2
> La reducció de la demanda
> L’eficiència en l’ús
> L’aprofitament dels recursos locals
> El reciclatge
> El rescat de l’impacte generat
Considerant impactes
1er
pro
ject
e
2ón
pro
ject
e
Construcción Uso
Construcción Uso
Construcción
Construcción
Uso
Uso
Actual
Normativa ahorro energético
Post normativa ahorro energético
LEED platinum 2030
El pes del materials, avui i en el futur
Possible evolució de l’impacte ambiental de les fases de construcció i ús, segons l’energia i les emissions de CO2.
L'aplicació de les normatives d’eficiència energètica derivades de la directiva europea 2002/91/CE redueix al mateix temps el consum energètic total i la participació relativa de l’ús.
El sistema de certificació LEED preveu, cap a 2030, que el nivell de qualificació platinums’atorgui només als edificis que siguin generadors.
Fabricación Transporte* Extracción Uso y mantenimiento
Vertido Construcción Derribo
5.000 kg/m2 [1] 120 kg/m2 [2] 40 kg/m2 [3] 2400 kg/m2 [4]
Flujo de recursos Flujo de residuos
[1] MIPS abiótico y biótico menos materiales de construcción [2] Residuos de obra según ficha de residuos COAC [3] Cálculos propios [4] Materiales de construcción según banco PR/PCT ITeC
CONSTRUCCIÓN CONVENCIONAL
Un cicle generador de residus
Algunes indústries ja han començat a convertir els residus en nous recursos.
Tal és el cas de l’empresa Interface que en només tres anys (1995-98) va arribar una reducció de residus de producció de l'ordre del 40%, representant un estalvi de 67 milions de dòlars. Les matèries primeres extretes de l'escorça terrestre van baixar, pel que fa a 1994, en un 60%.
Començar a tancar el cicle dels materials és tècnicament possible i encara econòmicament viable.
Font: Mid-Course correction, Ray Anderson
L’estalvi de residus
Motxilla ecològica
La motxilla ecològica avalua totes les matèries primeres necessàries per a la fabricació d'una determinada quantitat de material o producte.
Té en compte els recursos abióticos, biòtics, l'aigua, l'erosió i fins i tot l'aire que es van usar en tot el procés de fabricació.
Un telèfon mòbil de 150g de pes pot arribar a una motxilla ecològica de 75kg i un ordinador de 6kg a una altra de 1500kg.
Alumini 1:6, Acer 1:15, Coure 1:420, Or 1:350.000.
Petjada ecològica
La petjada ecològica estableix quina quantitat de biosfera (de territori) resulta necessària per a produir els recursos i absorbir els residus que comporta una activitat.
Permet determinar, per exemple, quant sòl productiu consumeix la societat (actualment el 135% del disponible en tot el món).
És un mecanisme de càlcul i avaluaciómolt gràfic, encara que la seva utilitzacióen l’edificació és complexa.
Reserva de recursosTant les reserves com la taxa de renovació dels suposen limitacions a les disponibilitats dels materials i a la velocitat que aquest poden ser emprats.
Així, per a un recurs determinat empleat en una activitat determinada, farà falta una aportació de material per substituir el recurs malmès amb el pas del temps.
Noves unitats: energia i CO2
Ja no resulta suficient conèixer els materials per mitjà de la seva dimensió, densitat, resistència, preu, etc., sinó que és necessari adoptar un sistema de conversió a partir de les dades ambientals que disposem.
Usarem especialment: el pes dels materials, la seva energia de fabricació, les emissions de gas CO2 relacionades.
Serà necessari a més obtenir la descomposició de l'edifici en unitats de pes de materials simples.
L'ús de l'energia suposa l'exercici d'una activitat, de treball. Implica relacions amb el mitjà i, per tant un impacte que, encara que no puguem descriure'l completament a través de l'energia consumida en el procés que avaluem, pot emmarcar-se en un quadre més ampli on la relació energia-impactesigui més acceptable com paràmetre de comparança.
El consum d'energia comercial comporta associats una sèrie d'impactes ambientals reconeguts, com les emissions de CO2 a l’atmosfera, causats per l’ús de combustibles fòssils que afavoreixen l’efecte hivernacle.
Perquè ens importa l’energia
Com comptem l’energia dels materials
El consum d’energia es pot traduir en emissions de CO2 per valorar els diferents tipus d’energia implicats ja que no resulta igual consumir energia elèctrica que gas natural o energia eòlica.
Per això parlem d’una cosa més concreta, quilograms de CO2, fent així distincióentre les diferents fonts d’energia.
El CO2, finalment, és el gas amb major participació en el canvi climàtic.
Perquè ens importa el CO2
Els materials de construcció pròpiament constituents de l’edifici conformen el primer àmbit d'estricta responsabilitat de l’arquitecte i els altres agents de l’edificació en els cicles materials de l’arquitectura.
Granulats petris53,37%
Ceràmica19,97%
Ciment6,90%
Aigua4,96%
Altres5,02%
Fusta0,61%
Acer1,25%
Fromigó prefabricat1,37%
Calç1,83%
Morter prefabricat4,72%
Material kg/m²Granulats petris 1490,5Ceràmica 557,7Ciment 192,7Aigua 138,6Morter prefabricat 131,9Calç 51,2Fromigó prefabricat 38,2Acer 34,9Fusta 16,9Altres 140,2
TOTAL 2792,8
Valors de referència: pes
Els materials de la nostra edificació actual representen una elevada quantitat d’energia.Com més “moderns” són més energia necessiten, la qual cosa no suposa una relació directa amb l’impacte ambiental final, ja que sempre s’ha de considerar el cicle de vida sencer.
Ciment10,96%
Alumini7,19%
Morter6,54%
Additiu3,77%
Granulats Petris3,30%
Calç2,80%
PVC1,74%
Fusta1,37%
Formigó Prefabricat
1,66%
Altres8,24%
Acer23,78%
Ceràmica28,64%
Material MJ/m2Ceràmica 2598Acer 2157Ciment 994, Alumini 653Morter 593Additiu 42Granulats Petris 299Calç 254PVC 158Formigó Prefab. 151Fusta 124Altres 747
Total 9070
Valors de referència: energia
Residus
Enderroc
Maquinària
Mà d’obra
Fabricació materials
Extracció de matèries primeres
L’extracció de matèries primeres habitualment es troba contada la fabricació.
La mà d’obra implica una consideració diferent, pel fet que el consum de recursos que implica el personal d’obra no només té relació amb aquesta sinó també amb altres activitats, pel que no és del tot correcta la seva imputació a l’edificació.
La maquinària s’ha d’incloure però la seva participació habitualment resulta molt baixa (un 3 o 5% del total).
El tractament de residus també té una participació important.
Quines fases importen més
Un exemple: A la Cerdanya les cobertes, per normativa, han de construir-se en pedra pissarra. Encara així, la major part de la pissarra prové de Galícia (segons les oscil·lacions de la disposició de la pedra i els seus preus).
Comptant un viatge de 1000km, un consum de 20 litres de gasoli cada 100km per a un camió de 20 tones tot carregat, això vol dir 200 litres/gasoli x 39MJ/litre/gasoli = 7800 MJ.
Si dividim 7800 MJ entre les 20000 Kg de pissarra, obtenim un valor de 0,39 MJ/kg, quatre vegades el del material (pedra natural: 0,10MJ/Kg).
La repercussió del transport
La repercussió energètica de la utilització de maquinària d'obra, calculada usant també dades ambientals del banc PR/PCT de’l ITeC, varia entre el 0,051% i el 0,14%. En les emissions de CO2 la relació no canvia.
El quadre següent mostra els resultats del càlcul d'impacte ambiental realitzat amb dades del banc PR/PCT de’l ITeC per a quatre tipus constructius: patróestadístic, sistemes constructius convencionals, prefabricats metàl·lics i un altre format per aquest segon amb fonamentacions de formigó.
La repercussió del procés de construcció
75% enderroc
25% construcció
3,7 kg/pers./dia
Perquè importen tant els residus
Recurs, producte i residu són noms que donem a un mateix conjunt de materials en moments diferents: recurs, quan són matèries primeres; producte, quan estan organitzats i són útils per a satisfer una necessitat; residu, quan ja s’ha consumit la seva utilitat i estan desorganitzats.
Si recollim tots els residus dels processos d’extracció, manufacturat i ús de qualsevol producte i els reorganitzem amb la qualitat original amb la que els vam recollir del mitjà, haurem evitat els impactes ambientals associats al seu abocament i haurem regenerat el recurs.
Avaluant materials i sistemes
El cicle de vida, del bressol a la tomba
El cicle de vida, del bressol a la tomba
El cicle de vida, possibilitats de comparació
Efecte hivernacle (Grenhouse): bloqueig de la radiació infraroja.
Ozó (ozone): Emissions que destrueixen la capa d'ozó que reflecteix part de la radiació ultraviolada del sol.
Acidificació (acidification): Increment de l’acidesa del sòl i les aigües per sulfurs, òxids de nitrogen i amoníac.
Eutrofització (Eutrophication): Desordre de decreixement o creixement de vegetals pels fosfats i d’altres substancies.
Contaminació d’estiu (Summer smog): Concentració d'ozó per òxids de nitrogen i carbohidrats amb els raigs solars.
Contaminació d'hivern (Winter smog): Problemes respiratoris causats per concentracions de diòxids de sulfur.
Metalls pesats (Heavy metals): Toxines de compostos com cadmi, mercuri o plom.
Carcinoma (Carcinogen): Partícules microscòpiques que poden arribar a allotjar-se en els pulmons provocant càncer.
Pesticides (Pesticides): Compostos verinosos de llarga durada que poden romandre en l'aire, li aigualeix i el sòl.
Energia (Energy): Consum energètic, no referit a cap tipus de font en particular.
Residus sòlids (Solid waste): Material divers, desordenat i de vegades contaminant, que normalment va a abocadors.
Efectes ambientals considerats a un ACV
Bressol a la tomba
Bressol al bressol
El cicle de vida, del bressol al bressol
El cicle de vida, informació adient
Aplicació de l’ACV seguint la norma ISO/DIS14040:1996(E), per l’EUTTId’Igualada. Fullana, Pere i Puig, Rita “Análisis del ciclo de vida”.
En el cicle de vida de la marquesina s’han considerat com a subsistemes: la fabricació i el processament de matèries primeres; el muntatge i la instal·lacióde la marquesina; l’ús i el manteniment i finalment la gestió de residus.
En la gestió de residus, un cop passat el temps de concessió, el mobiliari seràdesmantellat i seleccionat per tal de poder realitzar la gestió de cada producte (el corian a abocador i els altres a reciclatge).
El cicle de vida, un cas concret
El cicle de vida, un cas concret
Nou disseny de la marquesina: disminució del pes dels materials
Nou disseny de marquesina: reducció dels diferents impactes
El cicle de vida, un cas concret
Bibliografia i fonts sobre ACVBibliografia principal sobre ACV
La majoria dels gràfics d’aquest apunt pertanyen als dos llibres següents: • Pere Fullana i Palmer, Salvador Samitier i Martí, Corrdinadors, “Iniciació a l’Avaluació del Cicle de Vida”, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, Direcció General de Qualitat Ambiental, Barcelona, 1996.• Pere Fullana i Rita Puig, “Análisis del Ciclo de Vida”, Cuadernos de Medio Ambiente, Rubes Editorial, S.L., Barcelona 1997.
Informació sobre ACV
EUETI d’Igualada - MEDIO AMBIENTE http://www.euetii.upc.es/curs3/medi/acvcat.htm Life Cycle Assessment (LCA) http://www.eea.dk/Projects/EnvMaST/lcaThe LCA website http://www.io.org/lcaA guide to approaches, experiences and information sources http://service.eea.eu.int/envirowindows/lca/kap00.htmPNUMA http://www.unepie.org/pc/sustain/lca/lca.htmLife Cycle Assessment – IISD http://iisd1.iisd.ca/business/lifecycle.htmEcocycle, primera revista virtual sobre ACV http://www.doe.ca/ecocycleASTRUP, A. et al. (1998): "Life Cycle Assessment (LCA). A guide to approaches, experiences and informationsources". European Environment Agency.
Quatre tipus de forjats analitzats segons càlcul d’impacte ambiental de materials de fabricació
1-Forjat de biguetes de fusta de pi amb voltes manuals de dues capes de rajoles i farciment de residus granulats.
2-Forjat de semi-biguetes de formigó pretensat, volta ceràmica industrial i farciment de formigó per aconseguir una capa d’anivellació de 4cm de gruix mitjà.
3-Forjat de perfil IPN 180 d'acer amb voltes manuals de dues capes de rajoles i farciment de residus granulats.
4-Forjat de perfil de planxa plegada d'acer galvanitzat i un tauler de planxa ondada farcida de formigó.
Estudis sobre substistemes: forjats
La enseñanza de la arquitectura y el medio ambiente. Projecte Life. CoAC, ITeC, UPC i Gencat
El forjat de biguetes de fusta té un impacte menor que els altres casos.
L'impacte del forjat de biguetes de fusta és menor, sobretot en energia i efecte hivernacle.
Els forjats de biguetes metàl·liques i semi-biguetes de formigó es reparteixen els efectes més alts, excepte el primer el cas més impactant en energia, residus sòlids, metalls pesats, carcinoma i contaminació de l’aire.
En canvi, el forjat de perfils de xapa plegada no sobresurt de la resta en cap cas i, en el seu conjunt, té un comportament assimilable al de fusta.
Estudis sobre substistemes: forjats
Quatre tipus de cobertes analitzats segons càlcul d'impacte ambiental de materials de fabricació.
1-Coberta tradicional ventilada amb làmina de impermeabilización i aïllament, coneguda com ventilada.
2-Coberta convencional transitable amb paviment ceràmic, impermeabilización i aïllament tèrmic.
3-Coberta invertida amb l'aïllament tèrmic sobre la impermeabilización, i capa de graves.
4-Coberta industrial tipus deck, amb impermeabilizaciónsobre aïllament tèrmic i xapa plegada.
Estudis sobre substistemes: cobertes
La enseñanza de la arquitectura y el medio ambiente. Projecte Life. CoAC, ITeC, UPC i Gencat
La coberta transitable consumeix més energia.
Seguida molt prop per la tipus deck, la coberta transitable té un alt impacte d'energia de fabricació. Pel que fa als residus sòlids, les cobertes que necessiten crear capes de formació de pendent amb formigons són les quals més sobrants d'obra i fabricacióproduïxen. La utilització de fàbriques ceràmiques i aglomerantes en obra és la causa. La resta d'impactes es troba repartit entre els diferents tipus, en funció dels diferents efectes ambientals, encara que generalment la coberta ventilada és la qual té un impacte menor.
Estudis sobre substistemes: cobertes
L'avaluació ambientals per mitjà, per exemple, de programes informàtics comper exemple el Simapro va permetre conèixer i comparar el perfil que presenten les solucions constructives alternatives, encara que si no s'establixun ordre de prioritats o de ponderació entre els diferents impactes amidats en el qual resulta bastant difícil arribar a conclusions absolutes.
La valoració final hauria de considerar el comportament que els diferentscasos tenen en els diferents efectes, simultàniament.
Es necessita, doncs, una escala de valors relatius que permeti comparar impactes que no són comparables. Aquesta escala de valors que faci possibletal comparança pot provenir, per exemple, del marc normatiu o dels objectiusdel propi projecte, combinant segurament qüestions de l'àmbit global i local.
Estudis sobre substistemes: valoració
Descripció kg/UA MJ/UA kgCO2/UA quantitat kg % MJ % kgCO2 %Finestra de fusta de roure per a envernissar, col.locada sobre l'obra, amb dues fulles batents, per a un buit d'obra de 120x120 cm, de qualitat 2 i classe A1 (UNE 85208) segons resultats d'assaigs, amb bastiment de doella amb tapaboques per a persiana
31,14 112,6 4,12 1 31,14 37,1 112,60 12,2 4,12 6,1
Persiana practicable de fusta de pi per a envernissar, amb llibret mòbil de lamel.les de 12 a 12,5 mm de gruix de 60 a 65 mm d'alçària i bastiment de 45 mm d'amplària, amb dues fulles batents de dues fulles plegables cada una, amb comandament de barra
10,55 46,72 3,14 1,44 15,19 18,1 67,28 7,32 4,52 6,7
Vidre aïllant de dues llunes incolores de 4 i 6 mm de gruix i cambra d'aire de 6 mm, col.locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini
25,24 434,51 28,95 1,44 36,35 43,3 625,69 68,1 41,69 62,1
Envernissat de finestres i balconeres de fusta, al vernís sintètic, amb una capa de protector químic insecticida-fungicida i dues d'acabat, amb la superfície semi mat
0,405 39,45 5,82 2,88 1,17 1,4 113,62 12,4 16,76 25,0
83,84 100 919,19 100 67,09 100
Envernissat de finestres i balconeres de fusta, al vernís sintètic, amb una capa de protector químic insecticida-fungicida i dues d'acabat, amb la superfície semi mat
0,405 39,45 5,82 28,8 11,66 100 1136,16 100 167,62 100
11,66 100 1136,16 100 167,62 100
Finestra 83,84 87,8 919,19 44,7 67,09 28,6Manteniment 11,66 12,2 1136,16 55,3 167,62 71,4
Total finestra + manteniment 95,51 100 2055,35 100 234,71 100
Comparant solucions, finestres de fusta
Descripció kg/UA MJ/UA kgCO2/UA quantitat kg % MJ % kgCO2 %Finestra d'alumini lacat, amb interrupció del pont tèrmic, col.locada sobre bastiment de base, amb dues fulles batents, per a un buit d'obra de 120x120 cm, elaborada amb perfils de gamma preu superior, de qualitat 1 i classe A3 (UNE 85208) segons resultat
31,7 5127,32 740,05 1 31,70 42,5 5127,32 82,6 740,05 87,2
Persiana enrotllable de PVC, de lamel.les de 14,5 a 15 mm de gruix de 45 a 50 mm d'alçària i de 4 a 4,5 kg per m2
4,5 315 46,49 1,44 6,48 8,7 453,60 7,3 66,95 7,9
Vidre aïllant de dues llunes incolores de 4 i 6 mm de gruix i cambra d'aire de 6 mm, col.locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini
25,24 434,51 28,95 1,44 36,35 48,8 625,69 10,1 41,69 4,9
74,53 100 6206,61 100 848,68 100
Persiana enrotllable de PVC, de lamel.les de 14,5 a 15 mm de gruix de 45 a 50 mm d'alçària i de 4 a 4,5 kg per m2
4,5 315 46,49 1,44 6,48 100 453,60 100 66,95 100
6,48 100 453,60 100 66,95 100
Finestra 74,53 92,0 6206,61 93,2 848,68 92,7Persiana 6,48 8,0 453,60 6,8 66,95 7,3
Total finestra + persiana 81,01 100 6660,21 100 915,63 100
Comparant solucions, finestres d’alumini
Descripció kg/UA MJ/UA kgCO2/UA quantitat kg % MJ % kgCO2 %Finestra d'alumini lacat, amb interrupció del pont tèrmic, col.locada sobre bastiment de base, amb dues fulles batents, per a un buit d'obra de 120x120 cm, elaborada amb perfils de gamma preu superior, de qualitat 1 i classe A3 (UNE 85208) segons resultat
31,7 3128,57 446,20 1 31,70 42,5 3128,57 74,4 446,20 80,4
Persiana enrotllable de PVC, de lamel.les de 14,5 a 15 mm de gruix de 45 a 50 mm d'alçària i de 4 a 4,5 kg per m2
4,5 315 46,49 1,44 6,48 8,7 453,60 10,8 66,95 12,1
Vidre aïllant de dues llunes incolores de 4 i 6 mm de gruix i cambra d'aire de 6 mm, col.locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer o alumini
25,24 434,51 28,95 1,44 36,35 48,8 625,69 14,9 41,69 7,5
74,53 100 4207,86 100 554,83 100
Persiana enrotllable de PVC, de lamel.les de 14,5 a 15 mm de gruix de 45 a 50 mm d'alçària i de 4 a 4,5 kg per m2
4,5 315 46,49 1,44 6,48 100 453,60 100 66,95 100
6,48 100 453,60 100 66,95 100
Finestra 74,53 92,0 4207,86 90,3 554,83 89,2Persiana 6,48 8,0 453,60 9,7 66,95 10,8
Total finestra + persiana 81,01 100 4661,46 100 621,78 100
Comparant solucions, finestres d’alumini [r]
Descripció kg/UA MJ/UA kgCO2/UA quantitat kg % MJ % kgCO2 %Finestra de PVC no plastificat, col.locada sobre bastiment de base amb dues fulles batents, per a un buit d'obra de 120x120 cm, de qualitat 2, amb caixa i persiana de PVC
52,49 3540,07 496,05 1 52,49 59,1 3540,07 85,0 496,05 92,2
Vidre aïllant de dues llunes incolores de 4 i 6 mm de gruix i cambra d'aire de 6 mm, col.locat amb perfils conformats de neoprè sobre alumini o PVC
25,24 434,51 28,95 1,44 36,35 40,9 625,69 15,0 41,69 7,8
88,84 100 4165,76 100 537,74 100
Persiana enrotllable de PVC, de lamel.les de 14,5 a 15 mm de gruix de 45 a 50 mm d'alçària i de 4 a 4,5 kg per m2
4,5 315 46,49 1,44 6,48 100 453,60 100 66,95 100
6,48 100 453,60 100 66,95 100
Finestra 88,84 93,2 4165,76 90,2 537,74 88,9Persiana 6,48 6,8 453,60 9,8 66,95 11,1
Finestra + persiana 95,32 100 4619,36 100 604,68 100
Comparant solucions, finestres de PVC
€ % kg % MJ % kgCO2 % kgCO2/€1086,10 1,83 95,51 1,18 2055,35 1,00 234,71 1,00 0,216594,16 1,00 81,01 1,00 6660,21 3,24 915,63 3,90 1,541619,68 1,04 95,32 1,18 4619,36 2,25 604,68 2,58 0,976594,16 1,00 81,01 1,00 4661,46 2,27 621,78 2,65 1,046alumini 50% reciclat (inclou manteniment i persiana)
resum finestra 1,20x1,20mfusta (inclou manteniment i protecció solar)
alumini (inclou manteniment i persiana)pvc (inclou manteniment i persiana)
La dispersió de valors d’impacte ambiental d’energia per als diferents tipus de finestres analitzats va des de 1 per al tipus fusta amb manteniment fins a 3,24 per al tipus alumini convencional, que baixa a 2,27 si el metall és reciclat. Quan es consideren les emissions de CO2 degudes al tipus de generaciód’energia la relació canvia i, per als mateixos exemples, se situa en 1 i 3,90 respectivament.
Comparant solucions, resultats finestres
El desenvolupament d'una estratègia sostenible per als materials ha de tenir en compte l'impacte ambiental de cadascuna de les parts de l'edifici.
L'anàlisi i l'establiment de criteris per a la selectivitat ambiental considera totes les fases del seu cicle de vida: extracció, fabricació, posada en obra, ús i manteniment, desconstrucción i finalment reutilización o reciclatge.
No perdre de vista el cicle de vida
Criteris i instruments de selectivitat
Eficiència en el consum: reducció de la quantitat per unitat de servei
• Potenciació de la rehabilitació
• Utilització de materials reciclats i reciclables
• Minimització i gestió dels residus, tant de l’obra com de l’ús de l’edifici, cap a la reutilització i el reciclatge (aplicació de Plans de gestió de residus)
• Potenciació de la durabilitat i del manteniment (aplicació de Plans de manteniment en l’ús de l’edifici)
• Utilització de materials del lloc
Millora ambiental en el material: disminució dels impactes associats
• Preferències per la utilització de productes comercials que disminueixen l’impacte ambiental respecte els seus competidors
• Substitució de l’ús dels materials i sistemes amb més impacte associat
Els criteris sobre materials: estratègies
•Baixa energia primària
•No contaminant
•No perillós
•Residus controlables
•Amb certificació ambiental
•Juntes reversibles
•Fabricat amb reciclats
•Reutilizable
•Durable i de baix manteniment
•Que inertitzi residus
•Que estalviï energia
•Que estalviï aigua
Els criteris sobre materials: filtres
El banc PR/PCT i el programa TCQ 2000www.itec.cat > metabase
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Treballa amb el TCQ GMA:Funciona a partir de la versió 3.1 del TCQ 2000 i requereix un banc amb informació mediambiental (PR/PCT) que actualment és l’únic amb aquest tipus de dades a Espanya.Finalitat:Permet estimar l’impacte ambiental que generarà una determinada obra de construcció expressat en energia, emissions de CO2 i residus i, per tant, és una eina d’ajuda a l’elaboració de plans de gestió de residusResultats que podem obtenir:•Pes dels materials que composen l’edifici•Residu: pes–volum•Embalatge: pes–volum•Cost energètic i emissions CO2: materials–maquinària•Cost energètic i emissions CO2: materials–maquinària
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Requeriments:
Estat actual dels Banc PR / PCT (paramètric) amb informació MA:
Residus d’obra Embalatges Energia + CO2
Banc d’edificació 90% 50% 90%Banc d’urbanització 90% 0% 90%Banc d’obra civil 90% 0% 90%
Banc amb informaciómediambiental
Versió 3.1 o superior
‘04 ‘05 ’06 i ‘07
Mòdul “Pressupost”de l’aplicació
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Funcionament: primer pas “Adaptar”
Buscar el Banc PR/PCT a l’ordinador
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Funcionament: primer pas “Adaptar”
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Funcionament: segon pas “Anàlisi d’incidències detectades”
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Funcionament: tercer pas “Generar els informes, residus pes (Kg/m2)”
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Funcionament: tercer pas “Generar els informes, residus pes (kg, Kg/m2)”
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Funcionament: tercer pas “Generar els informes, residus volum (m3, m3/m2)”
Mòdul de gestió mediambiental TCQ 2000Funcionament: tercer pas “Generar els informes, embalatges volum (m3, m3/m2)”
El programa Athenahttp://www.athenasmi.ca/index.html
Green Building Handbook, SpoonPress
Els manuals de construcció sostenible
Guia de l’edificació sostenibleEditada per l’Institut Cerdà, Barcelona, 1999
Guía de edificación sostenible, País Vascohttp://www.gizaetxe.ejgv.euskadi.net/r40-2200/es/contenidos/notas_prensa/guia_metodologica_edificacion/es_14819/guia_metodologica_edificacion.html
L’agenda de la construcció sosteniblewww.csostenible.net
Bioconstrucciónwww.bioconstruccion.biz
productososteniblewww.productosostenible.net
Ziclawww.zicla.com
L’Agència de residus de Catalunyawww.arc_cat.net
65 % Reciclable o reciclat?
TIPUS IVerificades per tercera partUn únic logotipMulticriteriAptitud per a l’ús
TIPUS IIAutodeclaracionsMonocriteri
TIPUS III Dades d’un inventari de Cicle de VidaInformació entre empreses
(EPD environmental product declaration)
Els segells de qualitat ambiental
Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental
AENOR Medio Ambiente
Etiqueta ecològica de la Unió Europea – EU Ecolabel
Angel Blau – Umweltzeichen Weil...
Certificació FSC (Consell de gestió forestal)
PEFC (Certificació forestal Paneuropea)
Cigne Escandinau – Miljörmärkt Swan
NF Environmental
Environmental Choice
ANAB (Assiciazione Nazionale per l’Archittetura Bioecologica) – IBO-IBN
Els segells de qualitat ambiental
Distintiu de garantia de qualitat ambiental (setembre 2005)
Etiqueta ecològica europea (març 2005)
CODI CATEGORIES DOGC DO010 Primeres matèries i productes de plàstic reciclat 3500 (25/10/2001) 003 Esmenes de sòl i substrats de cultiu L 242, 12/09/2001 varis
· primeres matèries de plàstic varis 007 Pintures i vernissos d’interior L 236, 04/09/2002 varis· productes de plàstic reciclat varis 008 Bombetes elèctriques L 242, 10/09/2002 varis
040 Productes i sistemes que afavoreixen l’estalvi d’aigua 4150 (09/06/2004) 021 Rajoles rígides per a terres L 94, 11/04/2002 varis
· aixetes i elements de dutxa varis - Bomba de calor (en estudi) - -· limitadors de cabal varis - Mobiliari (en estudi) - -· vàters varis· dispositius que estalvien aigua al vàter 1· altres sistemes que afavoreixen l’estalvi d’aigua varis
060 Productes i transformats de suro 3402 (05/06/2001)· productes per a l’enologia 1· productes per a l’aïllament tèrmic, acústic i vibràtil ∅· productes per a revestiments decoratius ∅· altres productes per a aplicacions industrials, artesanals i artístiques ∅
080 Pantalles acústiques per al trànsit 3499(21/10/2001) 1150 Calderes i escalfadors domèstics de gas 4107A (06/04/2004)
· calderes ∅· escalfadors ∅
190 Productes de fusta 3651 (06/06/2002)· productes de primera transformació de la fusta ∅· productes de segona transformació de la fusta ∅· productes semielaborats de fusta ∅· productes de fusteria industrial ∅· envasos i embalatges de fusta varis· manufactures de fusta ∅· subcategoria de mobles de fusta ∅
Tenen en compte criteris com:
L’ús de matèries primeres
Els consums d’aigua i d’energia
Les contaminacions a les aigües
Les emissions a l’atmosfera
La generació de residus, etc.
El distintiu de la Generalitat de Catalunyahttp://www.gencat.net/mediamb/qamb/distintiu.htm
La etiqueta ecològica de la UEhttp://www.eco-label.com/ http://europa.eu.int/comm/environment/ecolabel/index_en.htm
Fonts d’informació
• CONSTRUCTION MATERIALS MANUALManfred Hegger, Volker Auch-Schwelk, Matthias Fuchs, Thorsten Rosenkranz. Detail, 2005
• ECOLOGY OF BUILDING MATERIALSBjørn Berge 2000 (English edition), Architectural Press, Oxford
• ENVIRONMENTAL IMPACT OF BUILDING AND CONSTRUCTIONS MATERIALSCIRIA (Construction Industry and Information Association) 1995. UK
• ENVIRONMENTAL RESOURCE GUIDEThe American Institute of Architects 1996
• GREEN BUILDING HANDBOOKA guide to building products and their impact on the environment. Volume 1 Tom Woolley, Sam Kimmins, Paul Harrison and Rob Harrison 1997, E & FN Spoon, London.
• GREEN DESIGNAguide to the Environmental Impact of Building Materials.Avril Fox and Robin Murrel 1989, Architecture Design and Technology Press, London
• GUIA DE L’EDIFICACIÓ SOSTENIBLEInstitut Idelfons Cerdà 1999, Institut Cerdà, Barcelona
Manuals solucions alternatives
• A GREEN VITRUVIUSPrinciples and practice of sustainable architectural design. The THERMIE Programme of theComission of the European Communities.1999, James & James, London
• HAZARDOUS BUILDING MATERIALSA guide to the selection of alternatives. Edited by S.R. Curwell & C.G. March 1986, E. & F.N. Spon, London
• HANDBOOK OF SUSTAINABLE BUILDINGAn Environmental Preference Method for Selection of Materials for Use in ConstructionRefurbishment. David Anink, Chiel Boonstra, John Mak 1996 James & James, London.
• PROGRAMA LIFE, FORMACIÓN DE TÉCNICOS EN MEDIO AMBIENTE – EDIFICACIÓNIntroducción + Libro 1 + Libro 2 Comisión Europea, Dirección General XI. Medio ambiente. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Generalitat de Catalunya.
• THE GREEN CONSTRUCTION HANDBOOKA Manual for Clients and Construction Professionals Research by Ove Arup & Partners 1993, Design Build, Bristol.
Manuals solucions alternatives
•PRODUITS, TECHNIQUES ET MÉTHODES POUR LA BÂTIMENT FAVORABLES À L'ENVIRONNEMENT. 1992, Ministère de l'Equipement du Logement et des Transports, Paris.
•HAZARDOUS BUILDING MATERIALS. Steve Curwell. 2nd ed. 2002, E&FN Spon, London - New York.
•GUÍA DE BIOCONSTRUCCIÓN. Camilo Rodríguez Lledó. 1999, Mandala, Madrid
•L'HABITAT ECOLOGIQUE. quels matériaux choisir? / Friedrich Kur. 1998, Mens: TerreVivante, cop.
•ENVIRONMENTAL RESOURCE GUIDE. Edited by Joseph A. Demkin American Institute of Architects.1996, John Wiley & Sons, New York.
Manuals solucions alternatives
Materials:• Agenda de la Construcció Sostenible (www.apabcn.es)• Biollar (www.biollar.com)• Biohaus (www.biohaus.es)• La casa ecológica (www.casa-ecologica.com)• Silver Solutions (www.silversolutions.info)• Biomat Ibérica (http://www.biomatiberica.com/)
Informació i assessorament materials “naturals”• Biotectura (www.biotectura.com)• La ciutat verda (www.laciutatverda.org)• GEA (www.gea-es.org)• Abil bioconstrucción (www.abilconstruccion.com)
Materials biosfèrics
• GeneralAgenda de la Construcció Sostenible (www.apabcn.es o www.csostenible.net) Agència de Residus de Catalunya – Bases de dades (http://www.arc-cat.net/ca/ccr/consultes/)Zicla (www.zicla.com) REDCICLA (www.redcicla.com)Instituto para la Sostenibilidad de los Recursos (www.isrcer.org)European Recycling and the Environment (http://www.tecweb.com/recycle/eurorec.html)Bureau of International Recycling (http://www.bir.org)
• FustaASERMA (Asociación Española de Recuperadores de Madera) (www.confemadera.es/aserma)
• AcerECOACERO (www.ecoacero.com)Steel recycling institute (www.recycle-steel.org) European Metal Recycling (www.emrltd.com/) (empresa privada dedicada al reciclatge de metalls)
• AluminiARPAL (Asociación para el reciclado de productos de Aluminio) (www.aluminio.org)
• Paper i cartróREPACAR (Asociación Española de Recuperadores de Papel y Cartón) (www.repacar.org) RECICAP (91 5763003)
Materials reciclats i reciclables
• VidreANAREVI (Agrupación Nacional del reciclado de Vidrio) (www.anarevi.com)ECOVIDRIO (www.ecovidrio.es)
•PlàsticsANARPLA (Asociacion Nacional de Recicladores del Plástico) (www.ctv.es/USERS/anarpla/home.html)CICLOPLAST (Asociación de productores de materias primas y de transformadores de plásticos) (www.cicloplast.com)Centro Español de Plásticos (www.cep-inform.es)
• ÀridsGERD (Gremio de Entidades de Reciclaje de Derribos) (93 5824499)Gestora de Runes de la construcció (93 4147488)Agència de Residus de Catalunya – apartat residus construcció (www.arc-cat.net) ITeC (Institut de Teconologia de la Cosntrucció de Catalunya) (www.itec.es)Enric Vázquez - UPC (93 4017099)CEDEX (Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas) (www.cedex.es)FIR (Federación Internacional de Reciclaje) (www.fir-recycling.com)
Gremi d’Àrids de Catalunya (www.gremiarids.com)
Materials reciclats i reciclables
Criteris a altres mercats
BRE Environmental Profiles - Certificació de materialsBritish Research Establishment
BRE Environmental Profiles - Certificació de materialsBritish Research Establishment
BRE Environmental Profiles - Certificació de materialsBritish Research Establishment
BRE Environmental Profiles - Certificació de materialsBritish Research Establishment
BRE Environmental Profiles - Per tona de materialBritish Research Establishment
BRE Environmental Profiles - Per unitat d’amidamentBritish Research Establishment
BRE Environmental Profiles - Materials 60 anysBritish Research Establishment
Cradle to Cradle™ - Impactes avaluatsMcDonough Braungart Desing Chemistry
Cradle to Cradle™ - Residus com a nutrientsMcDonough Braungart Desing Chemistry
El programa de certificació Cradle to Cradle™McDonough Braungart Desing Chemistry
Cradle to Cradle™ Technical/Biological Nutrient Certification: a binary, pass-fail approach designed for those materials and simple products that are homogeneous in nature. This certification only encompasses the Material and Nutrient (Re)utilization criteria.
Cradle to Cradle™ Product Certification: a three-tiered approach consisting of Silver, Gold, and Platinum levels to reflect continuing improvement along the cradle-to-cradle trajectory. This certification contains the following five categories of metrics: Materials, Nutrient (Re)utilization, Energy, Water, and Social Responsibility.
Both certifications apply to materials, sub-assemblies and finished products.
Cradle to Cradle™- Classificació per riscosMcDonough Braungart Desing Chemistry
Cradle to Cradle™ - Criteris toxicitat humanaMcDonough Braungart Desing Chemistry
Cradle to Cradle™ - Criteris toxicitat al mediMcDonough Braungart Desing Chemistry
Cradle to Cradle™ - Criteris de certificacióMcDonough Braungart Desing Chemistry
un servei de la demarcacióde Barcelona del COAC
Introducció de paràmetres de
sostenibilitat en projectes
d’edificació: Els materials
Escola SertOctubre 2007
