Pas a Primýria Modificaciý Abril 2014
-
Upload
belaxeraco -
Category
Documents
-
view
220 -
download
0
description
Transcript of Pas a Primýria Modificaciý Abril 2014
-
PROGRAMA DE TRNSIT D'INFANTIL A PRIMRIA
1.- JUSTIFICACI DEL PROGRAMA:
El Programa de Trnsit (ents com a pas d'una etapa a una altra) d'Infantil a
Primria haur d'incloure's en el Pla d'Acci Tutorial i en el Pla General Anual de Centre (PGA)
L'alumnat de 1r de Primria mant encara les caracterstiques psicolgiques prpies de l'alumnat d'Infantil. A ms suposa un canvi prou important perqu canvia el professorat (i es redueix el temps del tutor/a per l'entrada d'especialistes), l'espai, la metodologia, la distribuci del temps, els materials, s'utilitzen diversos llibres de text
Per aix, des de l'Educaci Infantil s'ha de potenciar i desenrotllar totes les
possibilitats de l'alumnat i dotar-los de les competncies, destreses, actituds que faciliten l'adaptaci a Primria perqu es comprova que s difcil i complicat el canvi. Per tant, s imprescindible l'estreta relaci i coordinaci entre el professorat que impartix Infantil 5 anys i el professorat que impartix 1r de Primria (tant tutors/es com especialistes) perqu l'alumnat visca la transici de forma ordenada, progressiva, seqenciada, coherent, evitant canvis bruscos.
2.- PERSONAL RESPONSABLE
El professorat responsable d'implementar el Programa de Trnsit ser:
Els mestres d'Infantil, tutors/es de 5 anys. Equip docent de 1r de Primria. Professorat especialista de P. T. El/La Cap d'Estudis, que coordinar el Programa. El psicleg, que assessorar en cas necessari.
El Programa ser debatut pel Claustre (a travs de les reunions de Cicle i de la COCOPE) ja que tot el professorat pot estar en estos cursos i podr ser revisat anualment fent-se les modificacions que es consideren oportunes pedaggicament justificades. s fonamental l'orientaci i collaboraci de les famlies els fills/es del qual es troben en esta etapa per a obtindre els millors resultats.
3.- FINALITATS: Les finalitats del Programa de Trnsit sn:
a) Facilitar la transici adequada i l'adaptaci de l'alumnat als canvis produts en el context escolar (Pas d'Infantil a Primria).
b) Orientar les famlies sobre els aspectes que permeten l'adaptaci dels seus fills i filles a la nova etapa (Primria).
c) Orientar al professorat (intercanvi de dades, documentaci, informaci) d) Promoure la coordinaci entre el professorat d'Infantil i Primer Cicle de Primria
intentant salvar les dificultats de coordinaci que solen donar-se entre ambds etapes.
-
4.-CARACTERSTIQUES GENERALS DE LALUMNAT Per a poder coordinar correctament el trnsit d'una etapa a la segent, el professorat de primer curs de Primria necessita conixer les caracterstiques de lalumnat que finalitza Educaci Infantil. Aquestos arriben a Primria amb les caracterstiques psicoevolutives prpies de cinc anys i segons la seua maduresa. FSIQUES: s ms gil. Domina la motricitat grossa i desenrotlla la fina. El seu sentit de l'equilibri s ms madur. S'orienta en les quatre direccions. Bota i bota sense dificultat. Es para sobre un sol peu. Corre de punta. Guarda equilibri en punta i de peu. Utilitza el llapis amb seguretat i precisi. Dibuixa una figura humana completa i que es pot reconixer. Va definint la seua lateralitat. SOCIALS: s obedient, es pot confiar en ell. Pot assumir responsabilitats. Discuteix i pot enfadar-se si se li contradiu. Es mostra protector amb els xicotets. s egocntric, per menys que en edats anteriors. Una certa capacitat per a l'amistat. Prefereix el joc associatiu. Passa del joc lliure al joc de regles. Acata les normes. Li agrada la roba i disfressar-se. Joc imitatiu. T sentit de la vergonya. La seua vida emocional s ms estable. COGNITIVES: Ha superat l'etapa preconceptual per a entrar en la del pensament intutiu. s ms realista i menys espontani. Ha millorat la seua atenci. Li agrada observar, investigar,plantejar hiptesi i verificar-les. Quan pinta o dibuixa la idea precedeix a l'obra. Menys inclinat a faules fantstiques. Curis per conixer la realitat. LINGSTIQUES: Parla sense articulaci infantil. s molt xarrador/a. Les seues respostes sn ms ajustades al que es pregunta. Les seues preguntes, ms escasses i serioses. Predomina el per a qu. Quan pregunta s per a informar-se. S'expressa amb frases correctes i acabades. Usa qualsevol classe d'oracions,subordinades i condicionals. Vocabulari, s'interessa pels significats de les paraules. Pot arribar a dramatitzar fenmens naturals. El dileg t un paper important.
-
5.- DIFERNCIES ENTRE LALUMNAT DE 5 ANYS I LALUMNAT DE 1r DE PRIMRIA
EDUCACI INFANTIL EDUCACI PRIMRIA
Taules i cadires baixes formant equips. Taules individuals i cadires altes organitzades de diverses formes
Major llibertat de moviments. Moviments ms pautats
Major necessitat de contacte fsic i afectivitat .
Menor necessitat de contacte fsic i afectivitat
Saquet (esmorzar, aigua). Saquet o motxilla menuda (aigua i esmorzar) i carpeta.
Temps lliure desprs de lescola. Deures per a casa. Aula amb diversos espais de joc lliure i guiat, racons.
Aula amb pocs espais de joc.
Activitats didctiques amb enfocament ms ldic i flexible.
Activitats didctiques ms formals i rgides.
Menor temps asseguts. Major temps asseguts.
Situacions daprenentatge molt dinmiques. Situacions amb major comproms datenci, observaci i escolta.
Menor nombre de professorat en laula. Major nombre de professorat en laula. Distinta exigncia acadmica. Distinta exigncia acadmica
rees destudi: autonomia i iniciativa personal, comunicaci i representaci i medi social-natural i cultural.
rees destudi: matemtiques, castell, valenci, angls, medi, religi, E.F...
Fitxes i material ms visual. Llibres i material ms monton.
Temps segons dure lactivitat. Temps pautat amb un horari concret. 6.- DIFICULTATS QUE PODEN APARIXER EN EL PAS DINFANTIL A PRIMRIA Els primers dies en el primer curs de primria es poden observar en lalumnat els comportaments segents:
Prdua d'inters per les tasques escolars. Distints nivells descolaritzaci de lalumnat. Adaptaci als nous espais. Diferents ritmes maduratius. Dificultats en la comprensi d'orientacions i explicacions. Necessiten un major esfor per a mantindre's concentrat en les activitats. Manifesten intranquillitat motora, s a dir, es mouen amb molta freqncia. Solliciten reiteradament anar al bany o beure aigua. Desitgen el joc a cada moment. Alguns poden mostrar sudoracions, plors, reclamar a sa mare o son pare,
desitjos de tornar a l'aula d'infantil, ansietat Estes conductes de l'alumnat aniran desapareixent a mesura que l'alumnat s'adapta a la nova situaci. s per aix que, programar un perode d'adaptaci que els permeta adaptar-se a la nova situaci s una actuaci quasi inevitable. La fase dadaptaci comprendria el tercer trimestre de l'ltim curs d'Educaci Infantil i el primer trimestre de 1r d'Educaci Primria, on es desenrotllen activitats conjuntes als dos cursos destinades tant a conixer els nous espais com a establir vincles afectius positius amb el nou professorat i entre lalumnat.
-
7.- ACTUACIONS:
Les segents actuacions es realitzaran en el tercer trimestre de cada curs i el
primer trimestre del curs segent:
a Amb l'alumnat:
INFANTIL 5 ANYS:
ACTIVITATS TEMPORALITZACI RESPONSABLES
Fer una part de lassemblea en disposici diferent (en els seus llocs)
Tercer trimestre Tutors/es d'Infantil 5 anys
Treball complementari per a casa (lectura, acabar els deures). A lhora de fer una fitxa, cal ajustar el temps de realitzaci. Si no sacaba se lemportaran a casa.
Tercer trimestre La lectura, un dia a la setmana durant el tercer trimestre. Els deures quan es done el cas. Les fitxes quan no sacaben
Tutors/es d'Infantil 5 anys
Utilitzar la pauta Montessori per a escriure lletres i nmeros (posar data). Pautes per a escriptura en majscula i reconeixement de la minscula.
Tercer trimestre Tutors/es d'Infantil 5 anys
Entrada del professorat. Mes de juny Tutors/es de 1r, especialistes.
Prolongar en el temps leixida al bany
Tercer trimestre Tutors/es de 5 anys, especialistes.
1r de PRIMRIA:
ACTIVITATS TEMPORALITZACI RESPONSABLES
Esmorzar a laula.
Primer mes Lltima setmana caldria aprofitar per a entrenar-los com han desmorzar al
Tutors/es i especialistes de 1r de Primria
-
pati.
Disposici de la classe en grups. Primer trimestre Tutors/es i especialistes de 1r de Primria
Utilitzar material com (colors, llapis,...en safates) i a partir de lltima setmana de setembre comenar a emprar el material individual (s de lestoig) .
Primer mes Tutors/es i especialistes de 1r de Primria
Lectura a casa Tot el curs Tutors/es de 1r de Primria
Pautes per a escriptura en majscula i minscula i reconeixement de minscula. Sutilitzar la lletra lligada fins al final del 2n trimestre.
Primer trimestre Tutors/es i especialistes de 1r de Primria
Establir racons (lectura, ordinadors, pintar). Assemblees al principi del mat. Flexibilitat en la duraci de les activitats. Donar ms pes en lavaluaci a lobservaci directa, lassimilaci dhbits, treball diari
Primer trimestre Tutors/es i especialistes de 1r de Primria
Realitzar les proves sense que lalumnat siga conscient de que s un control. En alguns moments durant aquest 1r trimestre separar-los per a fer alguna activitat individual de manera que quan hagen de realitzar una prova no associen separaci-prova.
Primer trimestre Tutors/es i especialistes de 1r de Primria
Realitzar algun projecte Primer trimestre Tutors/es
Habilitar un espai del pati de primria per a jugar lalumnat en la terra
Possibilitat de visitar infantil Primer trimestre Tutors/es
INFANTIL 5 ANYS I 1r DE PRIMRIA:
ACTIVITATS TEMPORALITZACI RESPONSABLES
-
Visita a laula de 1r de primria.
1 dia del mes de juny Tutors/es
Compartir el pati amb lalumnat de 1r fora dhorari.
Un dia del mes de juny
Tutors i tutores
Activitats compartides en la Biblioteca Comptar experincies alumnes de 1r a Infantil (qu han aprs, a on han anat)
Un dia al mes de juny Tutors i tutores
b Amb el professorat:
ACTIVITATS TEMPORALITZACI RESPONSABLES
Reunions internivells per a intercanvi dinformaci i conixer les formes de treballar, metodologia Prendre acords.
Juny (si shan nomenat els tutors/es de 1r) si no en setembre
Tutors/es i Cap dEstudis (que fixar les reunions).
Reuni per a establir pautes dactuaci amb lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu
Juny Tutors/es, professorat de PT, AL i psicleg.
Seguiment del Programa (Valoraci de les activitats plantejades amb lalumnat)
Juny i desembre Tutors/es, especialistes i Cap dEstudis
Avaluaci del Programa Desembre Tutor/es, especialistes i Cap dEstudis
Reunions del professorat dels 2 cicles per a decidir el prstec dels llibres. Ha de fer-se tots els anys perqu les col.leccions canvien.
Setembre Tutors/es
Reuni de coordinaci per a establir les pautes dactuaci
Tercer trimestre Tutors/es dInfantil i Primria i Cap dEstudis.
El professorat de 5 anys acompanyar al professorat de 1r, en la recepci de lalumnat, el 1r dia, durant uns 5 10
1r dia de classe. Mes de setembre
Tutors/es 1r i mestres dinfantil que han tingut a lalumnat.
-
minuts
c Amb les famlies:
ACTIVITATS TEMPORALITZACI RESPONSABLES
Informaci sobre el contingut del Programa i el pas a Primria
Final del segon trimestre
Tutors/es de 5 anys, Cap dEstudis
Reuni informativa sobre les caracterstiques psicoevolutives dels xiquets i les xiquetes destes edats.
Juny Psicleg
Convocar una reuni general on se'ls informe del tipus de material que necessitaran, metodologia a emprar, continguts a treballar, normes d'aula i centre Visita a les aules de 1r i altres dependncies del Collegi (Biblioteca, Gimns)
Setembre (abans dentrar lalumnat)
Tutors/es de 1r
Passar un qestionari a les famlies per que valoren les actuacions que shan realitzat en el Pas dInfantil a Primria
Finals del 1r trimestre Tutors/es de 1r
s de lagenda com a ferramenta i mitj de comunicaci amb les famlies
Tot el curs Tutors/es i especialistes de 1r
8.- RELACI FAMLIA-ESCOLA En lnies generals, el pas d'Infantil a Primria, suposa un canvi tant en el fons (nous docents, diferent organitzaci i distribuci d'espais i temps) com en la forma de treball (nova metodologia, un altre tipus dactivitats) Tots estos canvis que ha d'afrontar l'alumnat, davant del pas a la nova etapa escolar, generen una gran incertesa tant en els menors com en les seues famlies. s per aix, que des de l'escola es realitzaran les actuacions proposades en aquest document perqu comprenguen i accepten el canvi.
-
9.- SEGUIMENT I AVALUACI:
El seguiment es realitzar en juny i desembre i finalitzar amb l'elaboraci
d'una Memria en qu es tindran en compte les dificultades trobades i s'establiran les propostes de millora.
DIL.LIGNCIA per a fer constar que aquest pla va ser aprovat pel Consell escolar degudament
convocat en temps i forma- en sessi ordinria de 16 de juliol de 2013 a la que van assistir
15 membres, dels 24 que de fet i dret composen el consell escolar, votant a favor 14, en
contra 0 i abstencions 0, per tant va ser aprovat amb la majoria legal establerta.
DIL.LIGNCIA per a fer constar que aquest pla va ser modificat pel Claustre degudament
convocat en temps i forma- en sessi ordinria de 2 dabril de 2014 sent aprovat per
unanimitat dels membres assistents.
Aielo de Malferit, 2 dabril de 2014