PASSA-T’HO DE POR AMB 1 AQUESTS SUPERMALSONS! S...—D’acord, molt bé —va dir l’Ethan...
11
e l l a b o r a t o r i d e l p à n ic J e f f C r e e py S U P E R M A L S N S
Transcript of PASSA-T’HO DE POR AMB 1 AQUESTS SUPERMALSONS! S...—D’acord, molt bé —va dir l’Ethan...
A C A B A D O S
D i S E Ñ A D O R
E D I T O R
C O R R E C T O R
E S P E C I F I C A C I O N E S
nombre: Silvia
nombre: Patrizia., Iolanda
nombre:
Nº de TINTAS: 4/0
TINTAS DIRECTAS:
LAMINADO:
PLASTIFICADO:
brillo mate
uvi brillo uvi mate
relieve
falso relieve
purpurina:
estampación:
troquel
título: Supermalsons 1
encuadernación: Rústica con solapas
medidas tripa: 13 x 19,5 cm.
medidas frontal cubierta: 13,2 x 19,5
medidas contra cubierta: 13,2 x 19,5
medidas solapas: 8
ancho lomo definitivo: 10,5 mm
OBSERVACIONES:
Fecha:
1
El la
bora
tori
del
pàni
cje
ff c
reep
y
EL LABORATORI DEL PÀNICQuan l’Amy, en Matt, la Georgia i l’Ethan van decidir anar d’acampada, no imaginaven que entrarien en el
perillós territori del doctor Zukov... Es diu que els seus experiments són malèfics i que crea éssers sinistres
que viuen a les ombres.
Que ningú s’atreveixi a entrar al seu laboratori! Perill mortal
Ells es pensaven que només eren contes per a nens... i ara hauran de pagar les conseqüències d’haver entrat
al lloc més terrorífic que existeix.
Cada SupermalSonS és una nova història
que et farà posar els pÈls de punta. No te’n perdis cap!
T’agraden els
? En tens més!
Supermalsons 2 RVE: Realitat Virtual Espantosa
el laboratori del pànic
Jeff Creepy
SupermalS nS•Aconsegueixunallanterna.
•Fica’talllit,alesfosques, sota els llençols.
•ObreunSupermalsons.
•Llegeixtoteslespàgines sense que et tremolin les mans.
•Nocridisenlesparts més espantoses!
•Sitenselspèlsdepunta...
has perdut!
Accepta el RepteEsgarrifós
Sup e
rmal
S nS
SupermalS nS
PASSA-T’HO DE POR AMB AQUESTS SUPERMALSONS!
estrellapolar.cat
@EditorialEstrellaPolar
@llibresjoves
@EstrellaPolarEditorial
10219216
www.estrellapolar.cat
Jeff Creepy
El laboratori del pànic
SUPERMALS NS
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 1 16/4/18 15:44
3
Estrella Polar
Títol original: Testing time© del text i de les il·lustracions: Editorial Planeta S. A, 2018© de la traducció: David Nel·lo, 2018© d’aquesta edició: Grup Editorial 62, s.l.u., Estrella Polar, 2018Av. Diagonal, 662-664, 08034 [email protected] edició: maig del 2018ISBN: 978-84-9137-561-6Dipòsit legal: B. 7.742-2018Imprès a Catalunya
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de repro-ducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 2 16/4/18 15:44
3
CAPÍTOL 1
L'Amy es va aturar quan va arribar al riu soro-
llós i amb un corrent molt fort. Davant seu,
el camí conduïa al misteriós i callat Bosc Ne-
grós. Amb un simple salt seria allà, entre les plan-
tes enfiladisses i les branques que cruixien.
Va respirar fondo, es va apartar els cabells de la
cara i va avançar unes passes.
— Espera’t!
L’Amy es va aturar en sec quan va reconèixer la
veu queixosa del seu germà Matt. Només era un
any més gran que ella, i alt i prim com un xiprer,
però sempre li deia el que havia de fer.
— Primer treu-te la motxilla — va dir el noi.
— Ostres — va rondinar l’Amy— . I per què?
— Perquè no podràs saltar amb tant de pes.
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 3 16/4/18 15:44
4 5
L’Amy va estrènyer la motxilla més fort. Dar-
rere seu, els seus amics Ethan i Georgia van inter-
canviar una mirada. Havia sigut així durant tota
l’excursió. Digués el que digués l’Amy, en Matt
sempre tenia una idea millor.
— Aquelles roques semblen molt relliscoses
— va dir en broma la Georgia.
L’Amy va alçar els ulls al cel, exasperada. Abans
que ningú la pogués aturar, va saltar per sobre l’ai-
gua amb un crit salvatge. Va aterrar perfectament
damunt les roques. Es va girar per mirar el seu
germà amb cara de triomf.
— Endavant, Amy! — va cridar l’Ethan, i ho va
acompanyar amb un cop de puny enlaire.
En Matt va arronsar les espatlles.
— És molt fàcil! — va dir l’Amy esbufegant— .
Qui és el següent?
En Matt va saltar amb facilitat per damunt del
riu. La Georgia el va travessar amb uns saltirons
graciosos. Només quedava l’Ethan,
que feia una pinta curiosa a l’altra
banda. Es va col·locar bé les ulleres so-
bre el nas i va fregar-se les mans.
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 4 16/4/18 15:44
4 5
— Au, som-hi!
L’Ethan va agafar embranzida fins a la riba,
però va calcular malament el salt. Va caure al riu,
sense gràcia, i amb l’aigua fins als genolls va co-
mençar a xipollejar com un peix enfadat.
— Ecs! — va cridar— . Traieu-me d’aquí! L’ai-
gua està més freda que l’aixella d’un os polar.
L’Amy va estirar-lo per un braç.
— A poc a poquet! — va dir la Georgia entre
rialles.
— A veure, tio — va dir en
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 5 16/4/18 15:44
6 7
Matt també rient— , com ho saps, que l’aixella de
l’os polar és freda?
— D’acord, molt bé — va dir l’Ethan mentre es
fregava el turmell, i de seguida va canviar de te-
ma— : La qüestió és que ara ja som aquí. Al cor
del Bosc Negrós.
Tots quatre van mirar al seu voltant. Els pins
s’erigien silenciosos en la penombra, tots apinyats
com les tombes al cementiri. Les plantes enfila-
disses semblaven serps damunt d’aquell terra ple
de fulles.
Feia hores que caminaven per arribar a aquell
lloc. Havia sigut idea d’en Matt: unes vacances
d’estiu fent acampada enmig del bosc. Serien a
quilòmetres de distància de tot, i més lluny de casa
del que ho havien estat mai.
Es va sentir un tro llarg i somort. Un aire fred
i humit va acariciar la cara de l’Amy i el cel es va
ennegrir.
— Ostres, que bé! — va dir ella— . Sembla que
hi haurà tempesta. Hem de plantar les tendes
abans que ens quedem xops.
— Xops, has dit? — va fer l’Ethan assenya-
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 6 16/4/18 15:44
6 7
lant-se les sabates i els pantalons curts, que ja es-
taven força molls.
— Volia dir abans que els altres ens quedem
xops — va aclarir l’Amy.
La noia els va conduir cap a dins del bosc. No
havien avançat gaire i l’Ethan va començar a pro-
testar.
— Ai — va cridar— . Em fa mal!
— Què és el que et fa mal? — va preguntar
l’Amy.
— El turmell — va gemegar l’Ethan— . Me’l
dec haver torçat quan he caigut al riu.
La Georgia es va ajupir per examinar-lo. Va ta-
llar el cordó amb el seu ganivet multiús suís i, amb
compte, li va treure la bota. El turmell de l’Ethan
es veia tot vermell i inflat.
— Fantàstic! — va rondinar en Matt.
— Ei — va burxar-lo l’Amy— . Si som aquí és
per culpa teva.
L’Ethan va forçar un somriure.
— Sempre han dit que aquest bosc està maleït,
oi? — I es va netejar les ulleres, que estaven esquit-
xades d’aigua.
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 7 16/4/18 15:44
8 9
— No, Ethan — va començar la Georgia— . No
hi ha malediccions ni bruixots al bosc. I ara val
més que ens espavilem i plantem les tendes.
L’Amy va posar-se a treballar sense fer cap cas
de les referències al bosc esgarrifós. És clar que
sempre s’inventaven llegendes, però sobretot eren
històries que els nanos s’explicaven els uns als al-
tres per espantar-se. I en aquell moment hi havia
coses més importants per fer.
L’Amy va ajudar la Georgia a separar totes les
parts de la tenda, d’una manera més ordenada que
els nois, fins que es va adonar que hi faltava algu-
na cosa. Les piquetes que servien per subjectar la
tenda plantada no hi eren.
— Ai, ai — va fer ella.
— Sisplau, no em diguis que t’has descuidat les
piquetes a casa, Amy — va dir la Georgia amb un
somriure forçat— . Ets la meva millor amiga; no
m’agradaria haver-te de matar.
— Tranqui..., nena — va puntualitzar l’Amy,
quequejant una mica— . No me les he descuidat.
Sé exactament on són.
En Matt es va alçar amb un bot.
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 8 16/4/18 15:44
8 9
— Amy? — va dir.
— Ara torno.
— Amy!
La veu del noi es va perdre en la distància.
A grans gambades, l’Amy es va dirigir cap al
riu que havien travessat. La bosseta negra amb les
piquetes havia de ser allà. Si ella i la Georgia no
podien plantar la seva tenda, haurien de compartir
l’altra amb els nois. I abans de fer això preferia que
li caigués un llamp al damunt.
«Primer allò de l’Ethan, i ara això», va pensar
l’Amy, amb una rialleta. «Potser sí que el bosc està
maleït».
La claror del dia s’anava esvaint amb rapidesa
i la pluja feia xim-xim al llarg del camí. L’Amy
va arribar a la riba abans del que es pensava. Tot
d’una, va adonar-se que estava tota sola. Va notar
com se li posava la pell de gallina i una esgarrifan-
ça li va recórrer l’esquena. Va tenir la sensació que
alguna cosa no rutllava.
«Ei, que no t’agafi cangueli, ara», va pensar.
«Controla’t!».
Per sort, encara que amb prou feines hi havia
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 9 16/4/18 15:44
10 11
llum, va localitzar la bossa de les piquetes. Va aju-
pir-se per recollir-la, però de sobte va sentir un
soroll que venia dels matolls del riu. Els branqui-
llons que es trencaven van sonar com un tret en-
mig de la quietud misteriosa del bosc.
— Ei, hola? — va intentar cridar, però les parau-
les no li van acabar de sortir.
El cor li anava a cent per hora per la correguda
que havia fet. Ara les cames li feien figa i la por se
li escampava pel cos.
L’Amy va brandar el cap i es va parar en sec. Al-
guna cosa va sortir de la penombra: era un home
vell amb la cara arrugada i una ganyota dura. Ana-
va tot escabellat. La boca mig oberta deixava veu-
re unes dents corcades i grogues.
L’Amy va començar a recular.
L’home amb prou feines es va moure. El seu
capot es va agitar i els ulls d’un blau d’acer van tra-
vessar la foscor. Semblava un esperit malèfic que
brillés entre els arbres.
De pressa, massa, la figura va alçar un braç.
En aquell moment, l’Amy va deixar anar un
xiscle.
T_10219216_El laboratori del pànic-2es.indd 10 16/4/18 15:44
