EL MOVIMENT ASSOCIATIU CATALÀ A DEBAT

Molts de nosaltres hem participat més o menys ac-tivament, més o menys permanentment en aquesta dinàmica dels Debats al Territori des dels seus inicis el gener de 2003.

I ho hem fet de manera personal alguns, de ma-nera col·lectiva d’altres, presencialment i virtual, manifestant les nostres opinions, suggeriments, pro-postes i crítiques. Durant aquests gairebé dos anys hem debatut 10 grans temes, tant a nivell d’anàlisi (diagnosi) com a nivell de proposta (pla d’acció). Temes com el patrimoni, el model associatiu, la ges-tió, el finançament, els nous reptes/nous col·lectius, la fidelitat al orígens i alhora necessitat d’innovar, els nous models associatius, les relacions amb i entre les associacions d’un mateix territori, el paper de les administracions i dels mitjans de comunicació, han estat tractats i aprofundits abastament. Per altra banda hem anat d’una punta a d’altra de Catalunya. Igualada, Perpinyà, Reus, Tàrrega, el Masnou, la Pobla de Segur, Girona, Llorenç del Penedès, Amposta i Manresa han estat els llocs on han acollit cadascun dels debats presencials. Cerdanyola fou la població on celebràrem el debat de conclusions l’abril de 2004.

Durant tots aquests mesos hem anat elaborant una sèrie de documents. La metodologia es cen-trava en confeccionar dos documents (diagnosi i pla d’acció) de cada tema a partir de les opinions,

Passem comptes

Full informatiu

Debat al Comú de Particulars de La Pobla de Segur, a l’Ateneu de Tàrrega i al Centre de Lectura de Reus

suggeriments i propostes realitzades a cada debat pre-sencial. Aquesta documentació era complementada per la secretaria dels Debats al Territori i novament posada a discussió, aquesta vegada a nivell virtual, mitjançant la metodologia Delibera al web http://debatsalterritori.delibera.info

Després, i fruit dels acords presos a Cerdanyola, hem estat presents al Fòrum Universal de les Cul-tures Barcelona 2004 en diferents àmbits, formats i dates. També la nostra presència ha estat palesa en la Mostra d’Entitats dels PP.CC. l’11 de setembre de 2004 al passeig de Lluís Companys de Barcelona i a la Mostra d’Entitats de la Mercè 2004 (setembre de 2004). Així mateix hem endegat una iniciativa anomenada Ens de Comunicació Associativa la qual respon a la necessitat de donar respostes concretes a alguns del dèficits detectats durant el procés dels Debats al Territori.

De tot això i una mica més us en volem parlar en aquest Full informatiu el qual vol ser una manera de comunicació entre nosaltres, de donar a conèixer la globalitat del procés dels Debats al Territori, dels objectius assolits i dels que encara estan per fer, de les sinergies aconseguides, de les frustracions i de les realitzacions dels seus protagonistes, en definitiva volem mostrar sintèticament i breu una part significativa d’aquests darrers dos anys dels Debats al Territori.

GENER DE 2005 • D.L. B-4720-2005

Moments del debat i exposició de conclusions al Parc del Coneixement Flor de Maig de Cerdanyola del

El dissabte 24 d’abril de 2004 ens vàrem reunir més d’un centenar de persones representants de les federacions i associacions que donen suport als Debats al Territori per treballar durant tot el dia al voltant de les diferents propostes d’acció recollides durant el procés participatiu. El lloc escollit fou el Parc del Coneixement Flor de Maig de Cerdanyola del Vallès.

Un cop realitzats els deu debats presencials i acabada la fase de participació virtual el que es tractava era de generar un procés de debat i apro-fundiment a partir de la participació aconseguida. Així, el fet que des de bon començament dispo-

sàvem d’un consens previ, fruit del procés parti-cipatiu anterior, va permetre destriar el gra de la palla, és a dir: donar per aprovades les propostes que havien tingut un alt grau de consens, descar-tar les que n’havien tingut en contra i centrar-se en les propostes més controvertides, les que no hi havia hagut consens. Aquest poder destriar previ ens va permetre poder-nos concentrar en les dificultats, saber les diferents aportacions fetes fins aleshores i discutir tot el temps que calgués en allò que era substancial i controvertit.

Fruit d’aquesta dinàmica i com a mostra del grau d’acord aconseguit reproduïm un resum de les con-

La trobada de Cerdanyola

Les principals conclusions dels 10 debats

1Cal un reconeixement real i concret per part de les institucions públiques del servei i del paper que

han tingut i tenen les entitats en la societat.-Els Ajuntaments han d’establir mecanismes de consulta i de suport amb les entitats pel que fa als programes i projectes d’equipaments i activitats, per veure que és el que poden fer elles, en què poden participar, i com poden rendibilitzar el seu patrimoni en funció d’aquests projectes i col.laboracions. -Cal un tractament fiscal adequat per part d’Ajun-taments, Generalitat i Estat: exempció d’impostos de les seves activitats, nova llei de mecenatge més atractiva per a les empreses, suprimir la fiscalitat del seu patrimoni, atès a que són entitats sense ànim de lucre i que aquest patrimoni té un ús social.

2La Catalunya exterior (casals catalans...) vol i necessita una nova articulació amb la Catalunya

interior, considerant no només l’administració pública com a interlocutor sinó el conjunt de la Catalunya interior, especialment la societat civil. Es fa del tot necessari articular una relació complementària amb

el conjunt del país i no només amb una administració pública específica.-L’estancament polític que el país ha tingut durant molts anys ha fet que les relacions administracions públiques–so-cietat civil hagin estat massa condicionades o clientelars. Cal aplicar un nou esperit més lliure i obert a aquestes relacions.

3Les entitats han de disposar de fonts de finança-ment diversificades i que no depenguin únicament

de l’administració o d’una sola empresa, algunes de les quals poden ser les mateixes activitats, la publicitat...-Potenciar la democràcia interna i la participació activa dels associats en la presa de decisions a les entitats. -Impulsar la creació de nous mecanismes de coordi-nació i de cooperació entre les entitats que ajudin a optimitzar els recursos econòmics, humans, de forma-ció i d’informació...

4Una Llei fiscal de l’Associacionisme Català que incentivi especialment el suport a l’associacionis-

me, per part dels associats i de les empreses del sector

comissió del moviment associatiu per negociar la llei amb els grups parlamentaris amb el suport del Departament de Cultura.-El nou Estatut hauria d’atribuir competències a la Generalitat per la regulació del règim fiscal de les entitats.-Establir sistemes clars de subven-cions amb indicadors que es puguin fixar a través de convenis que tin-guessin en compte la vida de l’entitat i les activitats. És fonamental que hi hagin mecanismes clars de control així s’evitarà el clientelisme i que l’entitat no respongui.

5 Davant del fet migratori actual, la societat civil catalana ha de

jugar un paper clau de cara a la integració dels nouvinguts i les re-lacions entre ells i els autòctons.

6 És fonamental conèixer en profunditat la tradició i arrels

socio-culturals del nostre país. Els referents històrics han de ser contemplats com a valors positius per tal d’augmentar la nostra auto-estima i que esdevinguin bàsics per plantejar-se el futur.

7 Aconseguir que els moviments/organitzacions i associacions

puguin desenvolupar la seva tas-

ca crítica i constructiva sense ser anul·lats per l’ordre establert i sense pervertir la seva funció a l’acceptar tasques que haurien de fer els serveis i les administracions públics.-Enfortir l’associacionisme en general, buscant noves formes de participació ciutadana que ajudin a implicar-se més i millor, a sentir-se seu el procés i l’organització.

8 Les associacions conjuntament amb les administracions, han de

dedicar els seus esforços a potenciar les pròpies activitats per contrarestar la influència de la gran competència de l’oferta comercial: les discoteques, la televisió, el cinema, els centres co-mercials, les àrees d’esbarjo, etc.- Crear un Consell d’Entitats dintre de l’Administració més propera,

que aglutini una representació de tots els col·lectius d’entitats, per potenciar la comunicació entre entitats. Aquest coneixement mutu de les activitats a organitzar suposaria la no duplicitat de les mateixes i el fet que la societat no hagués d’escollir entre activitats similars en un mateix dia.

9 El contribuent ha de poder decidir directament on vol

que vagin els seus impostos i que l’àmbit de cultura pugui tenir les mateixes possibilitats que d’altres (com l’església).-Les administracions han de donar un tractament específic al movi-ment associatiu.

10 Elaborar una estratègia de comunicació del sector

associatiu, a partir de les bones experiències.-Establir una negociació instituci-onal perquè es creïn espais públics finançats, del pressupost de publi-citat institucional, per anunciar activitats i fer reforç del portal en els mitjans de comunicació-Establir una negociació amb els mitjans que faciliti la col·laboració entre el sector associatiu i el perio-dístic per publicar les informacions de forma periòdica.

Com a cloenda i resum s’edità un formulari que amb 17 propostes d’acció resumia tot l’esperit i les aportacions realitzades durant el procés. Aquestes 17 propostes es complementaven amb una en blanc, amb la intenció que fos cadascú el que la complementés en la mesura que trobés a falta algun aspecte important.

El formulari 17+1

Intervencions a l’Assemblea Mundial del Voluntariat celebrada en el marc del Fòrum de les Cultures.

La col·laboració amb el Fòrum de les CulturesEls Debats al Territori va ser la pri-mera activitat associada al Fòrum Barcelona 2004 i estava inclosa dins d’una proposta més general que es va realitzar a la direcció del Fòrum a la tardor de 2001 per part de la Federació de Cors de Clavé.La resposta inicial del Fòrum Barcelona 2004 va ser de força fredor. Davant d’això es va decidir tirar endavant iniciant-se un procés de treball dels Debats al Territori conjuntament amb 20 federacions. És des d’aquesta perspectiva que s’ha d’entendre la nostra presència a diferents dels seus àmbits. Tres han estat els espais de participació dins del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

L’Assemblea Mundial del Volun-tariat IAVE 2004: va ser el marc escollit per presentar els principals resultats del procés dels Debats al Territori així com de la metodologia que es va aplicar per confeccionar les conclusions. Així davant d’una nodrida representació del volunta-riat internacional es va presentar l’experiència un resum de la qual us reproduïm: L’associacionisme català ha estat l’origen del nostre model social i la seva evolució ha servit per plantejar-nos el nostre futur. Durant un any i mig hem endegat una di-nàmica participativa conjuntament amb més de 20 federacions culturals catalanes. Així, hem treballat terri-

torialment els temes a debatre fa-cilitant una participació transversal que incentivà la intervenció de les minories, aplicant noves tecnologies per tal d’estendre i facilitar la parti-cipació. Com a resultat de cadascun dels 11 debats celebrats en sortiren un seguit de diagnosis i de plans d’acció per a cada debat. D’aquesta manera els més de 300 participants han fet un total de 20.349 aportaci-ons/posicionaments /intervencions, de les quals 11.737 són referents a les diagnosi i 8.612 referents a les propostes d’acció.

Com a síntesi de tot el procés s’elaborà un formulari amb les 17 accions més significatives (vegeu apartat corresponent) les quals han de servir com a eina de treball vers al nostre futur i com a base de relació amb d’altres models socials d’arreu del món, que fomentin la pau mundial.

La FIRA: aquest era un espai obert, situat prop d’una de les entrades principals al recinte del Fòrum. De l’1 al 5 de setembre, de 10:00h a les 20:00h de manera ininterrompu-

La presentació de l’espectacle “Associacció” fou multitudinària.

da, Debats al Territori vàrem estar presents en aquest espai oferint tot tipus de tallers (maquillatge, teatre, contes, ball de bastons, gegants...) com a mostra concreta de les nostres activitats, oferint eines d’animació i de dinamització de l’entorn social. Diverses foren les federacions que aportaren material, persones i en-tusiasme durant aquests dies. Així mateix es realitzaren uns plafons de presentació dels Debats al Territori, on d’una manera sintètica i descrip-tiva s’explicà l’experiència.

Els Speakers´ Corner: És a partir d’una proposta treballada especial-ment amb la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, que es van dissenyar tot un seguit de propostes que expressaren

President del Parlament Sr. Ernest Benach en la qual se li presentà el dossier complert del procés i se li demanà de presentar la memòria dels Debats al Ter-ritori, aspecte que accedí de grat i que es realitzarà un cop editada la memòria.

Els debats al territori a Manresa al Centre Flors Cirera, a Girona al Centre de la Mercè i a Perpinyà a la Sala Aragó.

Entrevista amb el President del Parlament de Catalunya

Debats al Territori també ocupà un lloc destacat a la Mostra de l’Associacionisme dels PP.CC feta l’11 de setembre de 2004 al passeig de Lluís Companys de Barcelona.

Mostra de l’11 de Setembre

Un dels objectius marcats ja des de bon comença-ment dels Debats al Territori era el de presentar les conclusions al Parlament de Catalunya. En aquest sentit, com a preàmbul el passat mes de setembre es va tenir una entrevista amb el Molt Honorable

l’evolució del fenomen associatiu a Catalunya, les seves implicacions socials, els problemes que l’afecten així com l’esperit de superació i de futur que té en l’actualitat. Tot plegat es concretà en la creació de l’espectacle ASSOCIACCIÓ, creat expressament per l’ocasió i que comptà amb una preestrena a la Mostra de Teatre Amateur de Pineda de Mar el maig de 2004. En aquest conjunt de propostes es va voler donar protagonisme a tot el seguit de federacions cultu-rals catalanes que donaren suport als Debats al Territori així com també el presentar les principals conclusions que aquest procés ha possibilitat.

Per tal de fer visible tot el procés cre-atiu dels Debats al Territori i d’acord amb un dels seus objectius, s’ha inici-at el procés de edició de la Memòria. La impressió serà assumida per l’Ajuntament de Barcelona amb un format de DIN A-4, a quatre tintes. En aquesta memòria es reproduirà la dinàmica participativa, imatges dels diferents esdeveniments, les principals aportacions i propostes sorgides, així com es farà una anàlisi del moment en que es troba el moviment associ-atiu català. Tota la documentació i annexes estaran detallats al final de la memòria i el seu contingut penjat a les webs de les federacions organit-zadores.Un cop editada la memòria es realit-zarà la seva presentació al Parlament de Catalunya dins del primer semes-tre de 2005.

La memòria dels Debats al Territori

Els Debats al Territori al Fòrum de les Cultures

Davant la constatació general de l’escàs ressò que les activitats de les associacions en general aconsegueixen a través dels mitjans de comunicació s’ha generat una dinàmica de cara a tirar endavant un projecte d’Ens de Comunicació Associativa. D’altra banda també s’ha constatat de manera general que les adminis-tracions públiques -especialment els ajuntaments- es converteixen en promotors de vida cultural i, en aquests moments, el moviment associatiu viu sota els efectes d’aquesta irrupció que no pocs dirigents associatius qualifiquen de competència.Les institucions que inicialment estan decidides a tirar endavant aquesta dinàmica són: la Federació de Cors de Clavé, la Federació d’Ateneus de Catalunya, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco.La proposta es concreta en:

1-Dotar el moviment de medis de comunicació propis: una publicació, una web, una oficina d’informació.2-Crear un mecanisme de relacions públiques en-carregat de divulgar i millorar la imatge pública de les associacions.3-Crear consciència de transcendència del patrimoni de les associacions.4-Promoure una estratègia de canvi favorable al moviment associatiu en l’administració dels pres-supostos públics culturals i de festes.

Durant diverses reunions amb responsables d’aquestes federacions s’ha valorat i aprofundit diversos aspectes com:1. Estudis preliminars: Definició de la iniciativa. Anàlisi de viabilitat social i econòmica. Inventari de la comunicació de les federacions i associacions culturals.2. Estudi de continguts d’una publicació.

Ara, on ens trobem? 3. Pressupostos: Revista. Oficina de premsa i relaci-ons públiques. Revista d’internet.4. Estudi de possibilitats de comunicació audio-visual.5. Constitució de l’Ens de Comunicació Associati-va: Estatuts. Assemblea de Constitució.

Acord inicial: s’acorda tirar endavant el projecte de creació de l’entitat Ens de Comunicació Associativa, per part de les federacions participants, amb la proposta inicial d’estatuts, dotant a la junta gestora que sorgeixi del procés, de la capacitat legal per gestionar ajudes institucionals, de les associacions i dels particulars, una vegada presentats els estatuts a l’organisme pertinent.Ja des d’un bon començament hi ha hagut la voluntat d’ampliar el nucli gestor amb la incorporació d’altres federacions que vulguin impulsar aquest procés as-sociatiu. Així doncs us animem a implicar-vos-hi i a fer-vos vostre aquesta proposta.Així mateix s’ha establert un calendari d’edició de la futura publicació periòdica amb els següents ter-minis:

A. Procés de creació del número 0 de la revista, amb l’objectiu d’abril 2005B. Primeres edicions: juny, setembre i novembre 2005C. Segona etapa: edicions mensuals 2006 (conside-rar juliol-agost i desembre-gener)D. Tercera etapa: edicions tots els mesos de 2007.

Manifestar també que tota aquesta dinàmica associ-ativa s’emmarca dins de la proposta realitzada en el Debat nº 3 de creació d’una Comissió del Moviment Associatiu per negociar amb els grups parlamentaris catalans, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, una nova Llei Fiscal de l’Associ-acionisme Català i l’establiment d’una Plataforma Permanent de relació amb les administracions.

Aquest full de divulgació ha estat elaborat per deixar constància d’una feina que s’ha des-envolupat al llarg d’un temps intens i des de la preocupació per la problemàtica actual del moviment associatiu. S’ha obtingut el suport de les autoritats d’abans i ara, per la qual cosa volem manifestar l’agraiment de les Federacions organitzadores. Sense aquesta col·laboració no seria possible desenvolupar seriosament propostes dirigides a millorar i actualitzar els mecanismes de dinamització de les nostres associacions, que va ser el propòsit manifestat a l’acte inaugural celebrat al Museu d’Història de Catalunya amb la presència d’una amplia representació institucional.

Dos anys de debats

Amb la col·laboració activa de: Federació Internacional d’Entitats Catalanes, Federació d’Organitzacions Catalanes In-ternacionalment Reconegudes, Agrupament d’Esbarts Dansaires, Federació Sardanista,

Coordinadora de Bastoners, Agrupació de Colles de Geganters, Agrupació de Castellers, Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, Federació Catalana d’Entitats Corals, Federa-ció de Bandes de Música de Catalunya, Federació d’Entitats Excursionistes, Federació Ca-talana de Voluntariat Social, Òmnium Cultural, Associació Catalana de Premsa Comarcal, Federació de Joves Cambres de Catalunya, Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, Moviment

Coral Català.

Amb el patrocini: Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Diputació de Barcelona, Diputació de

Lleida, Diputació de Tarragona, Institut Català del Voluntariat, Institut Municipal de Cultura de Barcelona, Ajuntament d’Igualada, Ajuntament de Perpinyà, Ajuntament de Reus, Ajun-tament de Tàrrega, Ajuntament del Masnou, Ajuntament de la Pobla de Segur, Ajuntament

de Girona, Ajuntament de Llorenç del Penedès, Ajuntament d’Amposta, Ajuntament de Manresa, Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalana de Municipis i Comar-

ques, Rúbrica Editorial, Diari Avui, Vilaweb, La Caixa.

Debats al Territori és una iniciativa de:

http://debatsalterritori.delibera.info, debatsalterritori@elcoro.net, Telf. (34) 93 319 97 77 Fax (34) 93 319 76 22