PATRIMONI TORDERA

CATLEG DEL PATRIMONI HISTRIC I ARQUITECTNIC DE TORDERA

Ajuntament de Tordera

PRESENTACIUs presentem aquest primer dossier, dedici limitada, que recull els edificis que formen part del nostre ric patrimoni histric i cultural, amb la pretensi que serveixi com a eina de treball revisable per a una futura edici duna publicaci ms elaborada de cara a tot el pblic en general, com es mereix un treball daquesta mena. El nostre agrament i admiraci a totes les persones que, al llarg de molts mesos, van estar collaborant en la recollida de la informaci i en lelaboraci daquest material i esperem que tot aquest treball sigui dutilitat per a totes les persones de Tordera i per als estudiosos del nostre patrimoni.

Joan Carles Garcia Caizares Alcalde de Tordera

PERSONES QUE HAN PARTICIPAT EN LELABORACI DAQUEST CATLEGSanti Barrera Sureda Joan Borrell Ruscalleda Helena Carles Garau Isabel Colldeforns Soler Eva de los Dolores Agell Raquel Garcia Garcia Jordi Junc Pascal Maria Llad Brugus Mnica Noguerol Lombarte ngel Pous Barcel M. Carme Ribera Vicens Marta Robles Mass Albert Sabater Ruscalleda Maria del Mar Segurado Caimel Xavier Serra Alb ngel Vallicrosa Bota Mnica Violas Roura

ndexElement Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20ESGLSIA DE SANT ESTEVE CAMPANAR DE TORDERA MONESTIR DE LES GERMANES CARMELITES ERMITA SANT RAMON ERMITA DE SANT JAUME CEMENTIRI DE TORDERA CAPELLA DE FIBRACOLOR ERMITA DE SANT DANIEL MONESTIR DE VALLDEMARIA ERMITA DE SANT PERE ERMITA DE SANT VICEN ERMITA DE SANT PON ERMITA SANT SIXT I SANT TOU ERMITA DE SANT ANDREU ESGLSIA VALLMANYA ESGLSIA DHORTSAVINY MONESTIR DE ROCA-ROSSA ESGLSIA SANT PERE DE RIU ERMITA DE L'EROLA CAN MASS DEL SOT

1 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 44

ndexElement Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40CAN MORELL CAN PIGNATELLI CASA DEL DR. CARRERAS FAANA CAN PONS MASIA CAN BOLET VOLTES DE CAL TERRASS MASIA MAS SANT JAUME CAN TORRELLES MAS ROS CAN PUJADES CAN CASELLES MAS PIBERNAT MOLI DE PIBERNAT CAN PASCUAL DE VALLPLANA CAN MARC ESTACI DEL TREN CAN PERE MIQUEL MAS CABRER CAN TI MAS PORTS

46 48 50 52 54 56 58 60 62 64 66 68 70 72 74 76 79 81 83 85

ndexElement Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60CAN GAY CAN PRUNA MAS ANNETA CAN TERRADES CAL PISTOLER CAN MARIETA (Can Bocassa) CAN GELM DE LA TORRE MAS JULI CAN RITORT LA JLIA CAN BUSC CAN MIRALBELL CAN GOLBA CAN GARRIGA CAN PRATS CAN FERRER CAN PUIG DEL MAS MAS GRANELL MAS ROURE CAN PERAREDA

87 89 91 93 97 99 101 103 105 107 109 111 113 115 119 121 123 125 127 129

ndexElement Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80CAN TI LA RIERETA DE MAS MATAS CAN PUIGERMANAL CAN TORRENT CAN JAUMIC CAN RIBOY CAN GARA EL XAMPANY CAN RENOBAU CAN DIETA CAN NISCLA CAL SEBASTI DEL TUR CAN TALLEDA MAS BASART CAN SERRA DELS MASSANS CAN PALOMERES MAS BOFILL CAN THOS CAN RICASTELL CAN SENTENACH

131 133 135 137 139 141 143 145 147 149 151 153 155 159 161 163 165 167 169 171

ndexElement Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element Element 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 100CAN SONET CAN JOFR (Ca L'Aulet) MASIA LES FARRERES CAN BURGADA HOSTAL DEL GALL CAN CASETA CAN CASELLES CAN MONTSANT CAN PORTELL CAN CLARIC CAN CUCA / CUQUETA CAN BUC BSTIA CAN BREVIARI CASA JULIAN CAN VERT LA BUSIGA CAN CAMPS CAN PICA FONT PLAA DE LA VILA PONT NOU

173 175 177 179 183 185 187 189 191 193 195 197 198 199 201 203 205 207 211 213

ndexElement Element Element Element 101 102 103 104PISTA I MINA JALP TORRE DEFENSA DE CAN TONI JOAN POBLAT IBRIC DE MONT BARBAT AQEDUCTE DE CAN CUA

215 217 219 221

Elements religiosos

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 1 DenominaciESGLSIA DE SANT ESTEVE

Ajuntament de TorderaLocalitzaciPlaa de l Esglsia

poca i estilNeoclssic-Barroc

PropietatBisbat de Girona

Descripci de l'element

Es tracta d una construcci neoclssica formada per un cos de 3 naus en forma de creu llatina. Completa el conjunt la capella fonda a la banda del campanar. El punt de trobada dels 2 braos a la planta de creu llatina es converteix en una cpula de planta circular. Es distingeix la nau principal, situada al centre, per tenir una amplada major que les secundaries o laterals, les quals es comuniquen mitjanant arcs torals de mig punt. Aquests estan sostinguts en pilars cruciformes (la base del pilar en forma de creu). Els elements resistents sn els murs perimetrals, compartimentats per pilastres que ens marquen els arcs torals de la volta de can. La faana est executada amb grans blocs de pedra de diferents dimensions : carreus (es poden distingir fcilment unes tirades de bloc ms blanques i noves que la resta, signe de les reformes realitzades degut al mal estat en qu es trobaven). El portal s d un senzill per elegant barroc. T una columna a cada costat i est coronat per una cornisa tallada que formaria un arc de circumferncia si es pogus continuar. Sobre la cornisa hi reposa una capelleta on hi ha una escultura dedicada al titular de l esglsia. El sistema denlla entre les columnes i lescalinata es realitza mitjanant una base on hi reposen les columnes. Damunt la porta hi podem trobar un medall on shi representa un tord i lany 1803. Els balcons sn de tra civil, per no representen cap tipus de funci especfica ja que no hi ha la necessitat dilluminaci ni ventilaci. Els murs laterals estan executats amb mamposteria ordinria i les cantonades estan resoltes per blocs de pedra escairats. La coberta s d estil tradicional inclinada, acabada amb teula cermica rab de color vermell. Els blocs utilitzats per l escalinata no sn els mateixos que els de la faana principal, encara que sassemblen molt en quant a la textura i el color, ja que es tracta duna pedra ms resistent al desgast. L escalinata ha sofert diferents transformacions durant els darrers anys de la seva histria. Existeix documentaci grfica que demostra que s hi podia accedir pel tres costats. Desprs duna modificaci es varen eliminar els accessos laterals que foren substituts per uns bancs de pedra. Actualment ja no hi sn tot i que es poden observar les seves restes. L element ms representatiu i simblic de esglsia s el campanar. De planta quadrada, s hi poden distingir tres parts, que corresponen a tres fases de la construcci: I) En la primera shi troba una portalada pre-romnica composta de pedres ms antigues que la resta (part baixa). Tamb trobem indicis duna construcci pre-romnica en les restes de la cara oest, on hi ha part de larcada de volta de can que queda al centre del campanar. II) La part mitja del campanar, realitzada a partir de la primera transformaci feta a la segona meitat del segle XI, s destil romnic. Al primer pis hi ha una finestra de mig punt (amb forma de semicircumferncia) a cada cara i al segon pis unes finestres geminades. Es pot comprovar que les pedres emprades sn ms noves que les de la part baixa i estan collocades en tirades horitzontals. III) La part alta del campanar s un afegit del s. XVI per tal de situar-hi les campanes. Tot i que la pedra utilitzada sigui grantica i de diferent color, no desentona amb el conjunt. Les obertures sn de considerables dimensions, per tal de deixar pas al so de les campanes. Els arcs sn ogivals i lacabament amb forma de pirmide ens marca lestil gtic de la teulada. Aquesta est resolta amb pedres a les cantonades i cermica la resta. Damunt la cornisa es troba una grgola de pedra amb forma dun bac arraulit (esquema 1) El primer document on es fa referncia a l Esglsia de St. Esteve data del 977. Per segons S. Vendrell l esglsia pre-romnica podra ser ms antiga, del 586-601, poca en qu els visigots es van convertir al Catolicisme i dedicaven les esglsies a Sant Mart, Sta. Eullia i St. Esteve. Fins el 1246 depenia del monestir de St. Pere de Rodes. A partir d aquesta data la jurisdicci passar al monestir de Sr. Salvador de Breda. El 1780 es comena a construir lactual esglsia d estil Neoclssic i faana barroca. 1

Dades histriques

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaObservacions BibiliografiaBaron de Carlos: Tordera artstica i Monumental, Salvador Vendrell i Fbregas: Tordera, arrels dun poble. Carme Ribera: Esglsia parroquial St. Esteve de Tordera. Parrquia de Sant Esteve


Documents Plnol de situacide

Planta distribuciPu igv e

rt

ordi ant J de Sesglesia

Ajuntament Plaa de l'Esglesia

C

ar re r

delsFerrers

Faura

0

10

20

Escala 1:5000

2

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlanta de distribuci


3

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de Tordera


4

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 2 DenominaciCAMPANAR DE TORDERA

Ajuntament de TorderaLocalitzaciPlaa de lEsglsia

poca i estilPre-romnic, romnic, i gtic.

Propietat


s una edificaci de planta quadrada en la qual es diferencien tres estils diferents. La planta baixa s destil pre-romnic amb una porta amb arc de mig punt. Es diferencia perqu els tipus de pedres sn ms desordenades i sobserva larrancada de la volta de carro de la primitiva esglsia datada del segle X. La part mitja del campanar s destil romnic del segle XI. Sobserva una disposici ms ordenada de les pedres amb una obertura de mig punt i una altra finestra geminada. La pedra est collocada en tirades horitzontals. La part alta s un afegit del segle XVI per ubicar-hi tres campanes. s destil gtic marcat, amb els arcs ogivals i forma piramidal de la coberta. En aquesta part shi troba una grgola que t forma danimal (s semblant a un porc). Aquesta part t les pedres ms grans, de diferent color, per no desentonen amb el conjunt. En referncia a les campanes: La grossa t el nom dIsidre, pesa 1000 kg amb unes mides de 86 dalt per 110 de dimetre. Va ser batejada el dia 8 de juliol de 1657 i fa el so Fa Natural. La mitjana pesa 800 Kg (84 cm dalt per 110 de dimetre), rep el nom de Nostra Senyora de Grcia i va ser batejada lany 1831. El seu so s el Fa. Hi ha dues campanes petites. Una de 150 kg (43x58cm) batejada el 1647 i amb el so de SOL. Laltra (43x53) pesa uns 100 kg i va ser batejada lany 1843. Va ser construda per Josep Teixid (La Bisbal). La seva part ms antiga s anterior al segle IX. L any 977 s esmentat per primera vegada en un document. No es coneix la data exacta de construcci de la part romnica per va ser entre els anys 1039 i 1091. Lany 1246 passa a dependre de Sant Salvador de Breda per una butlla del Papa Inocenci IV. En el 1315 per homenatge passa al bisbe de Girona. El 1694 l esglsia fou parcialment destruda i en la nova construcci que data del 1780-1817 el campanar nou no va acabar-se mai i per aquest motiu encara resta en peu el ms antic. Hi havia un rellotge molt gran situat a la part mitja del campanar, de lany 1700. Aquest rellotge es va treure lany 1971 donat que tapava part de les finestres. Curiosament aquest valus campanar, estava previst enderrocar-lo quan es va construir la nova esglsia (1780-1817) Salvador Vendrell i Fbregas Tordera Arrels dun poble. Baron de Carlos : Tordera artstica i monumental. Les Campanes de Tordera, Maite Barrera. Histria grfica de Tordera. Esglsia de Sant Esteve de Tordera ,Carme Ribera.

Dades histriques

Observacions Bibiliografia

Documents

5

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaci Planta distribuci


esglesia

Ajuntament

Plaa de l'Esglesia

0

5

10

Escala 1:2500

6

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 3 DenominaciMONESTIR DE LES GERMANES CARMELITES

Ajuntament de TorderaLocalitzaciC/ Ciutadans

poca i estilSegle XIX

PropietatLaura Albert Famlia Cayr


Originriament possea un pati de voltes, del qual noms en resta una part. Es conserva tamb una petita capella interior. Destaca la balconera exterior, que encara abraa les dues residncies. S hi pot observar encara la distribuci d habitacions al voltant del pati interior. Les cambres sn de sostre elevat. L edifici consta de tres pisos. Tot aix fa pensar que probablement va ser fet durant el segle passat. Per part de les germanes carmelites no existeix informaci sobre aquest edifici. I per part dels actuals propietaris tampoc existeixen dades d'inters. Les germanes carmelites shi estableixen el 1879, per ms tard, amb el donatiu fet per Joan Ferrer i Comaleres es traslladen a la seva ubicaci actual. Actualment, degut a les dimensions de ledifici, aquest va ser convertit en dues residncies, de les quals una ha estat molt reformada. Histria grfica i Registre Propietat

Dades histriques Observacions Bibiliografia Documents

7

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situacide San t Batom eu

Ajuntament de TorderaPlanta distribuci

Sa nt Ra m

onPlaa de les Creus 0 5 10

C. d

e

Carrer

Escala 1:2500

8

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 4 DenominaciERMITA SANT RAMON

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSant Ramon, 30

poca i estil PropietatSr. Pere Tona

Descripci de l'element Dades histriques Observacions Bibiliografia Documents

Es tracta duna construcci molt reformada deixant de banda les pedres situades a la part interior de la portalada i finestres. Cal destacar la troballa duna pedra donant la benvinguda en llat als visitants. Segons els propietaris daquesta casa i la del costat existia una plaa subterrnia situada entre el nm. 30 i 32, davant de Can Pons, a la qual hi tenien accs les 3 cases. La plaa va ser descoberta en unes obres de reforma i va ser tapiada novament. A linterior hi havia banc i una taula de pedra. En la guerra del francs va ser utilitzada com a pres i desprsva ser clausurada. Posteriorment pass a mans privades abans de ser convertida en pres de dones. Les niques restes que acrediten la seva identitat sn els dintells de la faana, les restes de les parets i la seva situaci en el poble. Histria grfica de Tordera

9



es pas l'Es

Ra mo n

derer Car

deDr del C.

Ca rre r

0

5

10

. Tr a uet

Escala 1:2500

10

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 5 DenominaciERMITA DE SANT JAUME

Ajuntament de TorderaLocalitzaciVenat de Sant Jaume

poca i estilSobre el Segle XVII (aprox.)

PropietatCan Pocall


Davant de la masia Mas Sant Jaume, separada per una era hi trobem l ermita de petites dimensions i planta rectangular, amb abss semicircular. A la part superior de la faana s hi troba la campana que t forma de creu.El portal i les finestres sn d estil gtic tard. Hi destaca l envigat de fusta i la teula decorada.Encara es conserva la pila d aigua beneda. L altar, abans de la seva destrucci, estava ornamentat per uns retaules del segle XVII. Tots representaven la vida del Sant, excepte un, situat en el centre, que data de finals del segle XV o principis del XVI i que representava l'oraci de Crist a l'hort. Va ser construda per un avantpassat de la masia en compliment d'una promesa. Aquest avantpassat volia pelegrinar a Compostella i en emmalaltir va substituir la pelegrinaci per la construcci de l'ermita en honor del mateix sant, Sant Jaume. L'any 1.936 va ser destruda i restaurada posteriorment. Es troba al costat mateix de la masia del Mas Sant Jaume. Histria Grfica de Tordera Vendrell Fbregas, Salvador: "Tordera, Arrels d'un Poble".


11

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situacil C. Sant Furrio


rag d'A

Plaa de Pau Casals

Ca

rre

r

Catade

luny

Cade

r rre

C

re ar

de

ta

lan

s

Ca

os

ny

P

a s

a

lu

at a

C

de

ls

gu da

Ca

rd

e

de

ar

re

s

Av in

r

rre

l Ca

Ro

s

r

deCa rre rl de

a

C

Av in

gu da

de

ls

Pa s

os

Ca

ta

lan

derr er

0

V alm

any

a

10

Ma

ra

ga

ll

C .d eL

leid

C ar re r

a

C ar re r

G na ir o

Ta rra na goCa rre rdeG ir a onCa

Escala 1:15000

m Cael [ d

l Ra

20

12

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 6 DenominaciCEMENTIRI DE TORDERA

Ajuntament de TorderaLocalitzaciVenat de St. Andreu

poca i estilSegle XIX, inaugurat l'any 1.858

PropietatMunicipal


s de superfcie rectangular, essent les parets laterals les de ms longitud. A la part posterior hi ha una sala que sobresurt de la faana en forma semicircular. Sembla ser que en el passat, aquesta sala era utilitzada de crematori. El 16 d'octubre de 1.853 es decideix buscar un lloc ms adient, que la plaa de l'esglsia parroquial pel cementiri. A l'any 1.858 es va inaugurar aquest cementiri del Venat de Sant Andreu. A l'arxiu municipal podem trobar l'ordre de 20 de novembre de 1896 a la que es donava compte del trasllat: "...Que s'exhumin, sota la inspecci del Sr. Rector, de l'antic cementiri i es traslladi amb el degut respecte les restes humanes en ell sepultades a l'actual cementiri de la parrquia...".

Dades histriques

s el segon cementiri que va existir a Tordera. El primer, com ja s sabut, estava situat al costat de lEsglsia Parroquial de Sant Esteve. A causa de laugment de la poblaci fou necessari construir-ne un de nou, el qual fou ubicat al venat de Sant. Andreu. Durant 40 anys (1.858-1898) es van celebrar enterraments en ambds cementiris fins que, degut a la construcci del Pont de Ferro, es va haver de traslladar de forma definitiva el primer. Damunt els terrenys on havia estat ubicat el primer cementiri, actualment hi trobem l'edifici de l'Ajuntament.

Observacions Bibiliografia DocumentsVendrell Fbregas , S. "Tordera, arrels d'un poble"

13

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciM es


Ca

rre

r

Carre

l r de

or Doct

an Ar

a

Cementiri Municipal

de lCa de rrer la Ca rrer de Miq ueld'U m na o un

0

30

Ca

Escala 1:15000

rre

r

60

de l

Ma sM

a rt

m Tra na unta

14

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 7 DenominaciCAPELLA DE FIBRACOLOR

Ajuntament de TorderaLocalitzaciPoblat de Fibracolor

poca i estilInaugurada el 20.6.1964.

PropietatAss. Vens Fibracolor.


Es tracta duna construcci sbria i senzilla. T un porxo amb arcades pel qual saccedeix a l interior. La capella est constituda per una sola nau. Est decorada amb pintures a les parets de motius referents al mar. Hi ha una porta que dna accs a una escala per pujar al campanar. L'empresa Fibracolor va comenar a funcionar el setembre de 1955. La construcci de la fbrica es va fer parallelament a la de les cases que avui formen el Venat de Fibracolor. L'estructura d'aquest venat correspon a la filosofia de les antigues colnies industrials del s. XIX: la construcci d'una fbrica, les cases per els treballadors, l'escola, l'economat, el bar, l'esglsia i altres serveis. Tot perqu els treballadors tinguessin a l'abast els serveis que necessitaven sense haver de desplaar-se.

15



16

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 8 DenominaciERMITA DE SANT DANIEL

Ajuntament de TorderaLocalitzaciAl costat del cam de Blanes a uns 4 km. de Tordera

poca i estilNo shan trobat dades de la construcci de lermita, per si lobservem detingudament sassembla a moltes altres ermites de la zona datades entre els segles XV, XVI i XVII. Per tant, podrem afirmar que lermita de Sant Daniel s destil Barroc.

Propietat


El petit edifici consta de planta rectangular i lelement que sobresurt ms s la porxada. Aquesta porxada est formada per sis pilars de pedra. La coberta daquesta porxada est formada per la taulada, de teules rabs i unes vigues de fusta. El seu estil s molt similar al daltres capelles de la comarca. Tamb podem observar que una espadanya sost la campana. Lltim element a destacar s el seu cementir que est situat al costat de ledifici i tamb s de dimensions redudes. En aquest cementiri shi enterraven els difunts daquest venat, que a causa de les riuades no podien ser enterrats al cementiri de Tordera. Lestat actual de ledifici no s el de temps enrere ja que cap als anys vuitanta va ser restaurada per poder perdurar en el temps. Encara que no existeixen dades concretes de la seva fundaci, segons el Baron de Carlos, el portal dovellat de lentrada ens indica que la seva construcci estaria als voltants del segle XVII. El seu nom sembla ser que prov per haver estat bastida en uns terrenys del convent de monges de Valldemaria. Aquest convent depenia, a la vegada, del monestir de Sant Daniel de Girona, daqu prov el nom de Sant Daniel. El primer diumenge dagost es celebra un ofici amb motiu de la Festa Major del Venat, tot i que la resta dels actes de la festa es duen a terme a la Mina de Jalp. Salvador Vendrell Baron de Carlos.

Dades histriques

Observacions Bibiliografia Documents

17

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciRo ss ol iny


Carr erCarrer de la M as ia

Dan

iel

Mas Anneta

dels Salzes

C. de la Zona

Esportiva

Danie

Galldel

Residencial Sant Danielde

Sant

l

nt Sa

uda

Can Guix

Aving

Ermita de Sant Daniel

C

ar Rie r a re te de ra de lV il a r

Torrent

Mas Oliv

0

60

120

Escala 1:30000

18

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 9 DenominaciMONESTIR DE VALLDEMARIA

Ajuntament de TorderaLocalitzaciValldemaria

poca i estils. XII

PropietatPrivada

Descripci de l'element Dades histriques

Amb el temps, lantic monestir ha anat perdent les seves caracterstiques arquitectniques. Tan sols en queda com a testimoni, una petita esglsia romnica del segle XII adossada a una casa de pags del segle XVII (segurament fou construda per la famlia Jalp aprofitant lantic convent. Actualment s utilitzada com a magatzem i graner. Els primers documents que fan esment del monestir daten del 16 de maig de 1159 i es refereixen a una donaci per part dels senyors de Maanet i Rocabert a la seva abadessa. El 1169 passar de dependre del monestir cistercenc de Nonenge a l Aveyron francs al de Cadins a lAlt Empord fins el 1550. En aquest any els seus bns foren adjudicats al monestir de Sant Daniel de Girona. El 1603 l abadessa concedeix l establiment enfitutic del monestir i les seves terres a favor de Pere Miquel Jalp. Cap a la segona meitat del segle XVI deixa de ser monestir per esdevenir el centre duna explotaci pagesa. Lany 1905 els Jalp venen la seva propietat a Vicen Coma i Ferrer. El 1931 sefectuen transformacions importants, com ledificaci de la casa nova, una granja i un pant. El 1939, acabada la Guerra Civil, era una zona freqentada pels maquis que aprofitaven les caracterstiques del lloc per amagar-shi. Aquest fet va provocar que el masover Casals abandons Valldemaria i el 1941 fos arrendat per la Capitania Militar fins el 1957. Daquesta manera es va installar un destacament de soldats que amb la seva presncia acabaren amb les visites dels maquis. Durant aquests 16 anys (1941-1957) alguns joves de Maanet i Torderah i feren el servei militar. A partir del 1957, amb la marxa dels soldats, ha estat la famlia de Flix Pou i Ros qui ha ocupat la masoveria. Fou el primer monestir femen cistercenc dels Pasos Catalans. El cam que va del Monestir de Valldemaria a la capella de Sant Daniel conserva encara el nom del Cam de les Monges. - El nostre poble de pags, Taller Histria de Maanet de la Selva - Els monestirs Catalans BCN, Jaume Marqus Casanovas - Maanet de la Selva Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Observacions Bibiliografia

Documents

19



N- II

r Ca

ra re te

0

60

120

Escala 1:30000

20

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 10 DenominaciERMITA DE SANT PERE

Ajuntament de TorderaLocalitzaciVenat de Sant Pere

poca i estilSegle XIV o XV



Aquesta ermita presenta un Absis triangular. A la seva dreta s'hi torba una petita sagristia .La campana es troba a la part ms alta de l'edificaci subjectada per dos pilars. Com a objecte de valor artstic i cultural hi podem trobar una petita talla de 15 cm dalada ubicada sobre una bacina per les almoines . Es tracta d'una talla policromada en pa dor que representa Sant Pere assegut al tro, duent al cap les tres corones papals i, a la m,les claus del Regne. Lany 1921 aquesta ermita fou objecte d'una restauraci. Posteriorment, durant la Guerra Civil, va ser parcialment destruda. En un determinat moment, davant aquest edifici religis, hi van sser plantats dos xiprers, i s que, en l'poca en que no era possible atravessar el riu , en aquest terreny s'hi havia celebrat alguns enterraments. Lany 1981 es va dur a terme lactual restauraci de l'ermita grcies a lesfor dels vens i a la collaboraci de la Parrquia de Tordera i de lAjuntament. Tot plegar va culminar el dia 1 de juliol de 1984 amb la benedicci de la imatge. A la llinda de pedra de la porta dentrada hi figura la inscripci:1664, possible data de la seva construcci. Anteriorment l'ermita de Sant Pere presentava un petit atri cobert amb quatre columnes de rajola que formaven un prtic i, damunt de les quals, es recolzava el teulat avui desaparegut. Sembla ser que, antigament, presidint l'altar i dins un a forncula en forma de petxina, hi havia una imatge diferent a l'actual talla de Sant Pere. Salvador Vendrell Histria Grfica de Tordera

Observacions

Bibiliografia Documents

21



Ermita de Sant Pere

CarreteraN-ll

Carrer

dels

Aigua

m olls

u F abra

g Avinat

z

nde

n

y

uda

dels

Pidal

pins

Cajal

Ram

adal

Pom pe

r de N

dom

Men

Ve nd re ll

r de V ila

r de

Carre

Carr er

de

r de

d 'E nr

ic

Car re

Car re

Car

Carre

rer

G ra na do sCarre r

d'Emi li

0CarrerEnric

30

60

Escala 1:15000

22

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 11 DenominaciERMITA DE SANT VICEN

Ajuntament de TorderaLocalitzaciVenat de Sant Vicen (Veure annex )

poca i estilSegle XI / XII

Propietat


Es tracta d una ermita de mides redudes, de murs de pedra i coberta de teula. s una nau amb absis circular separat per un arc triomfal que deuria aguantar una volta de can. El campanar d'espadanya damunt labsis s un element afegit amb posterioritat, igual que els contraforts que aguanten tot el conjunt. Un dels documents que confirmen la seva existncia en el s. XIII s el cartoral del monestir de Roca-Rossa on hi consta la donaci feta de l alou del Camp Franc, al pla de la capella de Sant Vicen a l any 1201. Va ser cremada durant la Guerra Civil. Fins fa poc temps es trobava en estat de runa, per lacci de lassociaci de vens i amics , fa que actualment s'hagi recuperat la seva antiga fisonomia i el dia 3 d'octubre de 1999 es va dur a terme la solemne benedicci de la nova edificaci. El dia 1 de setembre celebraven la festa en honor de Sant Vicen patr dels artesans, teulers i els que tractaven amb el vi.


23



Mas Mirabell

Can Golba

Can Busc

0

30

60

Escala 1:15000

24

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 12 DenominaciERMITA DE SANT PON

Ajuntament de TorderaLocalitzaciVenat de St. Pon

poca i estilPrimera construcci romnica s.XI. Posteriors reformes d estil barroc.



L ermita t absis rod i la nau s de volta de can. L'altar major, destrut durant la Guerra Civil, era barroc i havia estat consagrat el 1735. La seva reconstrucci fou realitzada amb molta senzillesa. L atri t la coberta sostinguda per bigues de fusta i el formen 12 columnes de pedra destil dric (clara empremta de l'art neoclssic) i barroc.En una de les arcades hi ha gravada la data de la seva construcci, 1729. La primera construcci fou d estil romnic i en resten l absis rod i la nau de volta cilndrica. De les posteriors reformes en tenim dates exactes com per exemple: En el llindar superior de la finestra esquerra hi ha la inscripci "1615 al 5 de maig". A la pedra de la llinda del portal hi ha gravat l'any 1685. L'atri va ser construt l'any 1729 i va ser restaurat el 1833 i refet el 1982. L'altar major data del 1735. I finalment a la pila de l'aigua beneda s'hi pot llegir 1737. S'hi celebra l Aplec de Sant Pon cada 11 de maig. Aquesta celebraci s de temps immemorial. Salvador Vendrell (Tordera Arrels dun poble). Guia del Romnic de la comarca del Maresme.


25

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciHostal Sant Pon


Can Paboi

Can Freixes

Cmping Tordera Park

Can Tonisco

0

10

20

Escala 1:5000

26

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 13 DenominaciERMITA SANT SIXT I SANT TOU

Ajuntament de TorderaLocalitzaciProp de la casa pairal de can Talleda del Bosc

poca i estilConstruda cap als segles XV o XVI. Estil romnic.

PropietatCan Talleda


L'edifici s d'estil romnic del segle XV o XVI amb un rfol o cobert tpic de masia construt posteriorment, el qual destaca dins el conjunt. Consta dun senzill atri sostingut per 4 columnes de rajola. A la faana principal i, ms concretament, al costat dret de la porta dentrada hi ha una pica. A la part superior de la porta dentrada hi trobem la inscripci de 1675. Aquesta data no ens indica l'any de la seva construcci si no algun fet important que va esdevenir a l'entorn de l'edifici, com per exemple, alguna consagraci, modificaci de l'edifici o, simplement, la mort d'alguna persona important. Lermita tamb t una campana. Aquesta ermita ha estat recentment restaurada i actualment presenta un estat impecable de bona conservaci La data ms antiga que trobem referenciada de l'ermita s del 12 de gener de 1.602, quan en Pere Joan de Talleda encarreg un retaule a Dami Matas per l'ermita de Sant Tou. Dami Matas (1.550-1.615) va escenificar uns dels penltims actes de la rica histria dels pintors de la nissaga Matas al Bisbat de Girona. Era nt de Pere Matas (+/1558) i fill de Nicolau Matas (+/1.570). Encara que la seva personalitat pictrica no pot comparar-se en rigor i transcendncia histrica a la del seu avi. Conjuntament amb el seu germ Joan va dur el nom de la marca familiar cap a terres del Bisbat de Barcelona, tot superant l'estricta limitaci gironina dels seus predecessors. Se sap que Dami Matas va collaborar amb Pere de la Rocha a Perelada (1574), va pintar dos retaules per l'esglsia de Cadaqus (1583) i per a la Merc de Girona (1592). Una altra obra seva s el Retaule de la Resurrecci de S'Agar). I a ms a l'any 1.577 va contractar amb la confraria de Sant Joan el pintat de les portes de la nova capella de la seu de Barcelona. El retaule que va realitzar per la capellla de Sant Tou estava dedicat a Sant Tou (Sant Hou **) i Sant Sixt i, suposadament, estava situat darrera l'altar. Aquest retaule representava la vida i martiri dels dos sants. Segons fonts orals, actualment aquest retaule estaria a Celr , conjuntament amb altres obres dedicades a aquests sants. (**). Sant Hou es troba escrit aix en els documents del segle s. XVII i s el vertader nom , per degut als enllaos de la parla amb el pas del temps sha convertit en Tou.

Dades histriques

Edificada pels antics propietaris de Can Talleda del Bosc. Aquesta ermita va tenir un sacerdot beneficiat per la famlia Talleda que cuidava del seu manteniment i es dedicava al culte de la capella. El 7 dagost celebra la festa de Sant Sixt i el 17 de juliol la de Sant Tou. Aquests dos sants sn els patrons de Celr, poblaci on segons la tradici van ser martiritzats i enterrats. Per accedir a l'ermita cal passar per un petit cam que t el seu inici prop de Can Talleda. Va ser edificada per un avantpassat de la famlia Talleda dins la seva propietat. El 17 de juliol de 1.641,segons consta a l'arxiu parroqial, s'hi va celebrar una missa en honor de Sant Tou. Lany 1.718 es va construir el cor i altres retaules. Durant la Guerra Civil va ser destruda per una vegada acabat el conflicte , es va reconstruir amb molta senzillesa.

Observacions Bibiliografia Documents27 Can Talleda

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situacigr Ne g or e


Gl de

rr To

en t

Sant

Tou

Can Manso Mascotade

Can Talleda

Can Bibot Can Barraqu

To rr

en t

0

60

120

Escala 1:30000

28

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 14 DenominaciERMITA DE SANT ANDREU

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSobre un turonet a 2 km. de la vila, prop Cam de Vallmanya (Dins Can Bof)

poca i estilSegle XI i XII (Estil Visigtic)

PropietatCan Bof


Es tracta d'una ermita amb la nau coberta amb volta de can i absis circular. S'hi observa una finestra que, d'acord amb l'estil, tamb s visigtica. Linterior de l'ermita de Sant Andreu s arrebossat i conserva l'estil primitiu . Cal destacar-ne la forma de lleugera ferradura del seu arc triomfal. Pel que fa a la faana val a dir que ha estat reformada . A la cripta, de l'ermita, que malauradament ha estat profanada en alguna ocasi, hi ha enterrats els membres de la famlia Bofill. Cada 30 de novembre shi celebra Festa de Sant Andreu Apstol. Aquest el patr dels pescadors amb arts pesqueres menors (canya) i els que pesquen en rius i estanyols.

Vendrell Fbregas S. Tordera, Arrels dun poble, Tordera, 1988. Altimira Puig, JM : Guia del romnic de la comarca del maresme. (1982). Edita. Museu Comarcal del Maresme, Matar.

29



n CaCan Thos

fill Bo

Can Ricastell

Rie

ra

de

ya an lm Va

0

60

120

Escala 1:30000

30

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 15 DenominaciESGLSIA VALLMANYA

Ajuntament de TorderaLocalitzaciAl cam que condueix a l'abocador clausurat, situat passat Can Burgada

poca i estilAny 1826. Neoclssic /barroc catal.

PropietatBisbat de Girona, Sota custdia de la Parrquia de Tordera.


Al cim de la porta d'entrada de l'esglsia de Vallmanya hi trobem gravat lany 1826. Segons la famlia que sen ocupa aquest va ser lany en que , sobre uns terrenys cedits per la famlia Burgada, es va procedir a la construcci de lactual esglsia, el cementiri, la rectoria i el campanar. La parrquia de Vallmanya havia estat molt important i della en depenien Sant Pere de Riu i Santa Eullia dHorstaviny. Hem de tenir en compte que donada la importncia que la parrquia tenia en temps anteriors no podem descartar que 1.826 es refereixi a una de les ltimes reconstruccions i no a l'any d ela seva construcci. Sigui com sigui l'esglsia i lestil neoclssic i barroc que la caracteritzen sn indubtablement de principis del segle XIX. Malgrat que l'esglsia de Vallmanya est dedicada a Sant Miquel el seu altar est presidit per Sant Feliu. Aquest fet t una explicaci: la figura de Sant Miquel deix d'existir el 1936 com es sabut, durant aquell desastre que s'inici aquell any, l'interior de l'interior de l'esglsia va ser cremat. Dos anys desprs de la fi del conflicte es restaur i es va inaugurar el dia 1 dagost de 1.941. Va ser durant aquesta reconstrucci que Sant Feliu Mrtir va ser ubicat en lloc d'honor de l'esglsia. Concretament la nova talla va ser una ser una donaci de la famlia Burgada Castell amb motiu del casament de la seva filla. La campana que t actualment l'esglsia de Vallmanya data del 1943. El darrer enterrament al seu cementiri es va dur a terme el 1946, en morir Joan Castell, besavi de Can Burgada. Actualment a lesglsia shi celebren tota mena dactes litrgics: misses, casaments, bateigs, comunions..., no es fa de forma regular per aquest fet permet mantenir viva la seva funcionalitat El dia ms important s el dissabte ms proper al primer dagost. En aquesta data, cada any, s'hi celebra una missa amb motiu de la Festa de Vallmanya. L'esglsia s d'estructura molt senzilla i ha estat molt reformada al llarg dels anys. En el seu conjunt hi trobem lesglsia prpiament dita, el campanar, la rectoria i el cementiri. Abans la rectoria es comunicava amb lesglsia a travs duna porta que accedia al cor per,actualment, aquesta comunicaci ha estat tapiada. A linterior hi podem trobar els segents elements. - Laltar major on hi ha ubicada la figura de Sant Feliu. - Quatre capelles laterals, amb les seves imatges corresponents, dedicades a Sant Antoni, al Sant Crist , a Sant Josep, i a la Purssima. Val a dir que algunes de les imatges varen ser cedides per la famlia de Can Castell com a promesa per una pesta porcina. - El cor, per la banda esquerra del qual s'accedeix al campanar. - Uns motius decoratius que s'extenen per les parets o murs de tot l'interior. - Uns quadres pintats a les columnes representant els passos de la Setmana Santa. Vallmanya, on es ubicada l'esglsia, s un nucli agregat a Tordera des de 1830 i es troba referenciat per primera vegada a lany 886 amb el nom Valle Magna.Trobem que el El 1202 consta com Sancti Michaelis de Vallemanya. Tal com consta al Llibre Verd del Captol de la catedral de Girona, el 1362 pass a pertnyer a la Seu Gironina Fins el 1960 va ser parrquia independent. De fet, lltim rector hi va ser fins el 1957.Els llibres de comptes es van tancar aquell any amb un saldo de 30 ptes. Tot i estar fora ben conservada,la humitat est fent mal a linterior de forma molt visible. Actualment sest pendent duna subvenci del Bisbat de Girona per arranjar el sostre i les goteres que malmeten les parets. 31

Dades histriques Observacions

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaBibiliografia Documents Plnol de situaci Planta distribuciVendrell, Salvador. Tordera arrels dun poble PP. 197-198 Testimonis orals de la famlia que sen ocupa des de fa 30 anys.


Can Burgada

Can Verdaguer

Can Buc Bstia

0

60

120

Escala 1:30000

32

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 16 DenominaciESGLSIA DHORTSAVINY

Ajuntament de TorderaLocalitzaciTur dHortsaviny a la Serra del Montnegre.

poca i estilSegle IX-X romnic. Ledifici actual s del S. XVIII



Es tracta dun edifici que destaca per la seva grandiositat tot i haver estat parrquia d'una petita poblaci. El campanar s destil gtic acabat en un sostre en punxa. Les finestres del campanar tamb tenen arcs ogivals. La faana s sbria i t un gran roset a la part superior. Annex a ledifici hi ha un cementiri. L interior est ben conservat ja que l'Associaci de Vens d'Hortsaviny va iniciar l'any 1998 accions per a la seva total recuperaci. Una de les primeres d'aquestes accions va ser installar un "campaner electrnic" que permet escoltar el so de les campanes cada hora. Sembla que la seva construcci s de l'poca de la reconquesta duta a terme per Carlemany. Aquest va fer construir moltes esglsies i capelles en honor dels seus avenos davant els rabs. El fet de ser dedicada a Santa Eullia i Sant Llop corrobora aquesta teoria, ja que moltes de les esglsies construdes durant la reconquesta tenien aquests sants com a eix central de la devoci. En un primer moment va dependre del Bisbat Giron i de l'Arquebisbat de Narbona. Segons el cartoral de donacions fetes al monestir de Roca Rossa , en data del 6 de juny de 1162, hi consten diverses terres de la Parrquia de "Sanctae Eulalie de Orsavinano". L'any 1246, mitjanant la Butlla del Papa Inocenci IV la parrquia passa a dependre del Monestir de Sant Salvador de Breda. L'any 1.320 s esmentada en l'homenatge de Guillem de Cams, fill del Cavaller Guillem de Pineda, a favor de Pere, Bisbe de Girona, per ra dels delmes d'aquesta parrquia. L'any 1362 passa a dependre de la seu gironina, segons consta al "Llibre Verd" de la Catedral de Girona. Actualment est molt reformada, per sembla que la esglsia primitiva podria haver estat construda al segle IX o X. Ledifici que es conservat avui dia hauria estat reformat el s, XVIII tal com es pot veure gravat en una pedra situada a la finestra del darrera de la sagristia (1772). A la porta del cementiri hi podem observar la data de 1.863 que podria ser l'any de la seva restauraci. s a 12 Km. del nucli urb de Tordera. El culte de la parrquia est a crrec del rector de Sant Cebri de Vallalta. El patr s Sant Llop (1 de setembre). Tamb s'hi celebra la Festa de la Mare de Du del Roser (primers de maig) i Santa Eullia (10 de desembre) que era la antiga patrona d'Hortsaviny. La imatge va ser cremada durant la G.Civil. Vendrell Fbregas, Salvador. Tordera, arrels dun poble. Arxiu Municipal

Dades histriques


34



Esglsia d'Hortsaviny

Can Portell

Can Borra

Can Cuca

0

60

120

Escala 1:30000

35

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 17 DenominaciMONESTIR DE ROCA-ROSSA

Ajuntament de TorderaLocalitzaciDins Hortsaviny (Urb. Can Camps). (a 9 km del casc)

poca i estilConstrucci de pedra picada amb estil de transici de les acaballes del segle XII o inicis del XIII amb sobrietat arquitectnica similar a la cistercenca, per tant el trobem dins lpoca del Romnic de transici.

Propietat


El monestir dels monjos de Sant Agust de Santa Maria de Roca Rossa estava format per un claustre, la sala capitular, casals de canonges, refector i magatzems. Per, el que cal destacar s lesglsia o cenobi i les cel.les adossades a lesglsia. El cenobi del monestir es troba en el punt ms alt respecte del conjunt, des don es pot veure tota la Vall Baixa de la Tordera. Aquesta esglsia s molt llarga en relaci la seva amplria; creiem que aix s perqu en temps passats, i amb molta habilitat, fou allargada per la part oposada a lbsis. Duna sola nau i un absis rod, t coberta ojival, que ens indica que s una construcci de principis del gtic. Es conserva la nau i labsis del temple i algunes restes dels murs que formaven el petit monestir. Fa bastants anys que part de la bveda es desplom, arrossegant en llur caiguda el cor situat sobre lentrada, deixant prcticament cegada la porta principal. En aquesta part hi havia larcada (feta de carreus) que, juntament amb les capilleres dunes finestres laterals, han estat robades, degut a lestat daband. Malauradament shan emportat els elements arquitectnics de ms inters. En el llibre de fets darmes de Catalunya del cronista Bernat Boades ens diu que, en temps del comte Berenguer III fou trobada a la muntanya de Roca Rossa una imatge de la Verge. Tot seguit shi edific un temple. El monestir fou consagrat pel Bisbe de Girona, Berenguer de Llers. El fundador fou Guerau II de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell. El vescomte don al monjo Bernat el seu alou de Fredena, que confrontava per orient amb la Roca Rossa, no lluny del torrent de la salvatge. Sha escrit que Roca Rossa, era una abadia en la qual es guard la regla de Sant Benet fins el segle XIV en qu els monjos es feren canonges regulars de Sant Agust, i aix mateix en J.Puig i Cadafalch, el senyala com a monestir benedict; no sabem el fonament daquestes afirmacions, per el fet que lacte de fundaci fos subscrita per Berenguer, abat de Santa Maria de Vilabertran, i per Berenguer, abat de Sant Feliu de Girona, els dos monestirs de lordre de Sant Agust, creiem que deixa fora de dubtes, que el priorat de Roca Rossa, ja des del comenament fou dagustins. Aix trobem que la carta de fundaci de la Cannica Agustiniana s del 1145. A partir de lany 1177 es troben els primers documents que deixen constncia de donacions fetes a lEsglsia. Per exemple, el 14 doctubre de 1279, el vescomte de Cabrera cedeix una octava part del delma que rep de la parrquia de Sant Esteve de Tordera en favor del monestir. Per a partir del segle XIV s quan comena el calvari del monestir que el portar fins a lestat actual. El 1383 es fa la primera visita pastora, on es deixa clar que el monestir passa per una situaci molt precria. La situaci del 1383 va portar que a lany 1391 es vengus la capella de Sant Corneli i les seves terres. Cap a lany 1400 sacceler la seva davallada en disminuir les donacions. Per aquesta ra es redueix a quatre el nombre de canonges. En temps del cronista Boades, al voltant de 1420, ja podem veure lestat de deteriorament del monestir; ell mateix es queixava dels seu estat. El punt culminat fou lany 1431 quan un terratrmol va saccejar les muntanyes dHortsaviny, deixant malmeses les parets del monestir. Lany 1514 deixen de residir-hi monjos de forma habitual i el 1540 sabandona. El monestir va decaure totalment lany 1592. Aquest any el Papa Sant Climent VIII va suprimir tots els monjos de lordre de Sant Agust del comtat de Barcelona, Rossell i Cerdanya i va passa els beneficis dabadies i monestirs al captol de Solsona. Una prova daquesta situaci s el document de Gaspar Roig que diu: Han dejado caer toda aquella casa, que no hay sin paredones descubiertos, y hubiese parecido ruina la iglesia a no ser obra tan fuerte como es, pero en ella apenas se celebra misa. Finalment, el 28 de gener de 1775 el propi monestir i la seva gleva de terra va ser donat en rgim demfitusi a Mariana Camps i el seu fill Antoni Camps, pagesos dHortsaviny. Les terres de conreu i boscos restaren al Captol de Solsona. Fins lany 1853 encara figurava com a patrimoni del Captol de Solsona. 36

Dades histriques

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaObservacions


La Direcci General del Patrimoni Artstic de la Generalitat de Catalunya ha incoat expedient per declarar monument histric - artstic el que queda del monestir. Actualment es troba en un precari estat de conservaci, sense cap signe de recuperaci, el bosc creix entre les runes. La seva situaci en mig duna urbanitzaci no ha suposat una millora. Tanmateix necessita urgentment una intervenci per tal que no desaparegui. En els antics documents en llat fan referncia al priorat amb el nom de: Rupe-Rusa (1209), Rupe-Flava (1209), Rouca-Rosa (1220) o Ruppe Ruffa (1294) Salvador Vendrell, Tordera Arrels d'un Poble Histria Grfica de Tordera. Fonts orals Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa. Barcelona (1984) Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, n 498 (nov. 1936), pg 445-449.

Bibiliografia

Documents Plnol de situaciBuenavista

Planta distribuci

Turo de la Roca-RossaC

ar

r re

Urbanitzaci Roca-Rossa

0

60

120

Escala 1:30000

Planta segons Butllet del centre excursionista de Catalunya.

37

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 18 DenominaciESGLSIA SANT PERE DE RIU

Ajuntament de TorderaLocalitzaciVenat de St. Pere de Riu (A uns 15 km de Tordera )

poca i estilSegle XI - ROMNIC

PropietatTot i ser parrquia independent, est avui sota la custdia de la Parrquia de Pineda de Mar.


Construcci bsica del segle XI amb volta de mig can reforada amb arcs torals. Hi ha tres bonics finestrals a dues llums. L abss situat en un fort desnivell es troba envoltat per una escala de pedra del pas. Sobre aquest, se n troba un altre de menor importncia. Els materials que els basteixen sn carreus, morter i cobertes de teula rab. Labss i la paret lateral tenen unes arquecions llombardes que demostren la seva antiguitat, aix com el campanar romnic. Tots es troben en bon estat arqueolgic. Les naus sofriren reformes en el segle XVI, per es conserva fora b l'antic estil romnic. La faana encarada al mar s de tendncia barroca. El 3r. gra de l'escala d'accs presenta unes curioses pedres amb gravats i unes boniques figures de pedra al costat d'un vell rellotge de sol. L'esglsia presenta afegits exteriors com la rectoria, que actualment est preparada com a casa de colnies, el cementiri i la torre mirador. Aquesta torre s de planta quadrangular amb dues finestres i presenta sostre abovedat amb parets de pedra d estil molt rstec. La coberta s un mirador de pedra el qual domina tota la vall fins el mar. Segons Mari Manet l edificaci podra ser visigtica. Pels vestigis trobats es creu que va ser construda sobre un emplaament rom. Al segle XI shi aixeca un nou edifici. Lany 1246 la trobem esmentada en una butlla del Papa Innocenci IV per la qual aquesta Parrquia passa a dependre del Monestir de Sant Salvador de Breda. El 1.362 passa a dependre de la Seu de Girona. Fins el S. XVI, l'Esglsia de Sta. Maria de Pineda va ser sufragnia de la de St. Pere de Riu, fins i tot es troben escrits de l'any 1214 en qu se l'anomenava com St. Pere de Pineda. Va ser refeta al segle XVI amb nous afegits per conserva fora b lestil romnic. Va ser saquejada i incendiada durant la Guerra Civil. Situada en un promontori duns 250 mts dalada sobre la vall per on corre la riera de Pineda entre el tur de Gurdia i les restes del Castell de Montpalau. Durant molts anys es va celebrar l Aplec del Dilluns de Pasqua i actualment sha recuperat aquesta tradici. Prop de l'esglsia hi ha una capelleta dedicada a la Mare de Du del Roser. Aquesta fou destruda durant la Guerra Civil. Salvador Vendrell Fbregas " Tordera Arrels d'un poble". Guia del Romnic de la comarca del Maresme (pg. 131).

Dades histriques

Observacions


37

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciCal Bibi


Cal Forest

Cal Bec Can Vert

Can Basart

Esglsia de Sant Pere de Riu

Cal Marqus

0

60

120

Escala 1:30000

38

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 19 DenominaciERMITA DE L'EROLA

Ajuntament de TorderaLocalitzaci Plnol de situaciHortsaviny

Esglsia d'Hortsav n y i

Can C c a i r l

0

6 0

1 0 2

Escala 1:30 0

39

Masies

ZONA 1

Masies i cases del centre del poble Masies del venat Sant Jaume

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 20 DenominaciCAN MASS DEL SOT

Ajuntament de TorderaLocalitzaciCr/Santiago Russinyol, 35-37

poca i estilSegona meitat del segle XIX (Aprox. 1.870). Masia del Grup I

PropietatSalvador Mass Ribas


Can Mass del Sot, com moltes de les masies de la nostra pagesia treballadora, va sser construda en diverses fases. Aix ens els primers temps era una construcci de planta baixa i, a mesura que la situaci econmica dels primers estadants s'an consolidant i la famlia va anar creixent , la casa es va anar engrandint fins a sser la masia amb un pis que s'ha conservat fins els nostres dies. Les parets exteriors que constitueixen la fesonomia prpia de la casa estan construdes de la pedra slida tpica de les masies, adjuntada bsicament amb argila o fang. Aquest detall de construcci no es pot apreciar a la faana ja que actualment s arrebossada, s per, marcadament visible en les parets laterals exteriors i en la paret exterior que constitueix el darrera de la casa. Els torderencs van batejar la masia amb el nom de "Can Mass del Sot" perqu baixant cap a ella de Can Comaleres, la casa i els seus terrenys apareixen enclotats. Segons ens consta Josefa Ribas , la mare de l'actual propietari, antigament "Can Mass del Sot" era una de les darreres masies del poble, ms enll ja era considerat "Fora Vila". Ens trobem davant d'una casa de pags que s'ha transms sempre de pares a fills de forma hereditria. Malauradament, per, la darrera vegada no va poder ser aix: l'actual propietari la va heretar del seu avi, Salvador Mass i Pons , i no directament del seu pare ja que aquest , Josep Mass i Fulladosa, recordat encara com actor de teatre del poble per haver encarnat, entre d'altres, personatges com els de Sant Josep i Nam en Els Pastorets o el de protagonista mascul de la marina L'Avi-, no va poder heretar mai en morir prematurament als 31 anys a causa de l'agreujament del delicat estat de salut amb que va arribar de la guerra. Com molts altres catalans va ser pres per les tropes franquistes. Durant els seus llargs mesos d'empresonament, els pares i la famlia, en no rebre'n cap notcia, van haver d'anar-se fent a la idea que possiblement era mort. La incertitud no va acabar fins que, un cop acabada la guerra, se li va permetre escriure'ls unes ratlles i, d'aquesta manera, fer-los saber que, tot i empresonat, continuava viu. Antigament can Mass del Sot devia ser una de les masies del poble que tenia menys terreny propi encerclant-la. Aix, la part edificada de la finca era davant per davant d'una mplia era i estava envoltada per nombrosos camps. Cal pensar que la propietat ocupava el que s actualment la illa de cases que comena on s'ubica la masia, s'allarga per la dreta vers el Passatge Morell, per l'esquerra uns quants metres ms enll de l'actual carrer Santiago Russinyol, continua pel carrer Alcalde Vendrell i finalitza uns quants metres endins del carrer Gaud. De fet, els terrenys de Can Mass s'extenien fins ms enll del que s la vorera dels carrers Gaud i Alcalde Vendrell. Aix , on ms o menys hi ha la meitat de l'amplada del carrer Gaud els Mass i tenien un pou. Tot aquest ampli terreny descrit formava part de la propietat privada de la famlia i, en el seu moment, per a protegir-lo del cam pblic, s'hi plant un bosc d'alzines al voltant. Es tractava d'un grup d'alzines centenries que, en urbanitzar-se la zona, van haver de ser tallades.

Dades histriques

Observacions Bibiliografia Documents44 Fonts orals i documentals

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciCasi ol RuC ar re rde


Sa

nt

ia g

o

rrr er delca l'A ldePassatg edelMorell

de

n Ve dr e ll

0

10

20

Escala 1:5000

45

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 21 DenominaciCAN MORELL

Ajuntament de TorderaLocalitzaciCam Ral

poca i estilDe l'any 1.780 (est gravat a la pedra de la porta d'entrada principal).

PropietatJosep Ma. Violas i Vega


El primer cos central conserva l'estructura original de 1.780 DADES HISTRIQUES: Cap a 1.749 -1.750 van fer els establiments o censos de la xxxxxxxxxxx de Mas Poch (els terrenys ms propers a la masia Poch i que quedven aprox. A la zona del mercat, Cam Ral, Santiago Rossinyol i el Gaud. Es va fer un establiment a Joan Rossell. En Narcs Miquel Colomer es subroga als cens d'en Joan Rossell amb tots els seus drets. En Mateu Ruscalleda redimeix el cens de la casa entre 1.825 i 1.831.


El primer propietari va ser en Narcs Miquel i Colomer , conegut com en Narcs Miquel Morell (La Maria Serra Morell s la seva muller). Les terres on es va construir la masia pertanyien a l'xxxxxxxxxxx Llampilles de Cerd i Poch que era la propietria de Mas Poch (on est ubicat actualment el C.A.P. - Cal Ros).

Fonts orals dels propietaris ( Josep Violas i Joan Carles Violas).

46

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situacirrer Ca del m Ca


Passatge

del

Morelldel

0

10

20

Ral

Escala 1:5000

47

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 22 DenominaciCAN PIGNATELLI

Ajuntament de TorderaLocalitzaciCam Ral, 44

poca i estilAny 1.899. Estil indiano.

PropietatJoan Pignatelli Camps.


L'escalinata exterior dentrada s composta per una barana de ferro colat amb dibuixos i ornamentaci. Presenta un balc amb 2 columnes de ferro que tenen la base a la planta on es troba la porta dentrada. El balc superior porxat es format per tres balcons que donen al jard. De la part superior de la casa en sobresurt un cos quadriculat, a manera de cimbori A la part lateral esquerra de la casa, s'hi troba el rellotge de sol. El Sr. Freixes la va fer construir i desprs la va vendre a un indi, el solter Narcs Forts i Borrell. Durant la guerra Civil fou utilitzada com a comit i Hospital de soldats. Narcs Forts i Borrell la vengu a Josep Costas i Lacomba. La seva nta, Anastsia Costas, es cas amb Joan Pignatelli i Camps, lactual, propietari. T la particularitat de ser de les poques cases del nostre municipi amb aquest estil de finals del segle XIX. Es troba al vell mig del poble, tot i que des del Cam Ral no es detecta la seva presncia, ja que queda un xic amagada. La seva aparena s de casa senyorial. Conservant la lnia de la casa, el jard tamb s d'estil indiano, disposat davant de la casa en forma d'avinguda o passeig. Fonts orals



48



C.A.P

del rrer Ca

s Me

Ca r

re rS an tR am

Ca m[0 10 20 Ra l

Escala 1:5000

on

Cam Ral

49

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 23 DenominaciCASA DEL DR. CARRERAS

Ajuntament de TorderaLocalitzaciCr. Sant Ramon,22

poca i estilSegle XIX, modernista

PropietatMaria Rosa Lunas Masnou


Casa d'estil modernista amb planta baixa i dos pisos. La faana principal presenta la clssica ornamentaci modernista amb decoraci esgrafiada amb motius florals, medallons de cermica vidrada i coronaments de cermica balandrejada i tamb amb representacions de grgoles. La porta s de fusta amb relleus i el picaporta de llaut daurat. Al portal interior i a la planta baixa les parets estan recobertes a mitja alada de cermica decorada. Els balcons, les finestres, les baranes i les reixes sn de ferro forjat i de lnies corbes. Es constru lany 1892. Els primers propietaris foren la famlia Carreras. Lany 1988 pass a mans de lactual propietria.


Fonts orals de la propietria.

50

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situacimo n


Ra

Sa n

t

a sp l'E

se

s

der er

C ar

Ca

rre

r

de

0

5

10

Escala 1:2500

51

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 24 DenominaciFAANA CAN PONS

Ajuntament de TorderaLocalitzaciST. Ramon, 23

poca i estil1880-1890, estil modernista

PropietatSr. Pons. Gener 1.961


A la faana hi havia balcons de ferro forjat i sota aquests balcons una porxada amb arcs de volta. Actualment noms hi resten els dos balcons coberts destil modernista amb esgrafiats de motius florals a les parets laterals. Lantic propietari era el Sr. Agust Navins, el qual, en el seu moment va establir en aquesta casa la banca Navins. Aquesta banca tenia una sucursal a Blanes. La casa va passar a ser propietat del Sr. Navins per lenlla amb la pubilla daquesta casa anomenada "La pubilla d'en Quim de les unces". En els anys de la revoluci va ser incautada per part de les joventuts llibertries. A finals de la guerra, la casa va ser abandonada. El gener del 1.961 pass a lactual propietari.

Garca, Martn M. Los portales Modernistas ed. Catalana de Gas y Electricidad . 1979. Barcelona. Fonts orals

52

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciRa mo nes pas l'Es


derer Car

de

Ca rre r

Sa ntr el D C. d . Tr a uet

0

5

10

Escala 1:2500

53

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 25 DenominaciMASIA CAN BOLET

Ajuntament de TorderaLocalitzaciCarrer Roger de Flor, 11

poca i estilMasia del s. XVIII, del grup II

PropietatLlus Ribas Alzina


Masia del grup II de tres plantes, amb teulada de dues vessants i front a la faana principal. Hi ha 6 finestres dovellades que conserven l mpit amb motllures. El portal, tamb dovellat, presenta una gran llinda superior on hi ha gravades una creu i la data 1.766. A la part dreta de la faana encara es conserva el ferro del rellotge de sol. Lestructura del primer pis i les golfes sn de bigues de fusta. A la plana baixa es conserva la forncula on abans hi havia una representaci de la Mare de Du del Roser, la qual va ser requisada durant la guerra.


Sha calculat que t uns 230anys. La masia va ser comenada per la part de darrera lany 1765 i durant aquell any fou construda la faana principal. Lany 1766 es va continuar la construcci i sacab la faana principal que s lactual. La part esquerra de la planta baixa, antigament, era la cort. s la cinquena herncia. Abans anomenada Mas Figueres (Daqu ve el nom del carrer). El nom de Can Bolet prov del fet que un de la famlia es pentinava al sol cada dia i un que passava pel carrer li va dir textualment: ...De tant pentinar-te et deixars el cap com un bolet". Benet i Gar , Llus. Les masies del Maresme. Barcelona. Ed. Montblanc Martn. CEG 1983 Fonts Orals: Sr. Llus Ribas Alzina. (propietari).


54

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciAntoni


Ca rre rM erc

C ar re r

R od

Carrer de Ro ger de

or

de Pu v ig er t

ed aCa rre rd e

C ar r er

Ro ge

i llo

Carrer de

Mas Figueres

rd

Mu r

de

Flor

e

de Puig v er t

r Ll ia

Pa

ssa

tge

0

10

20

Escala 1:5000

55

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 26 DenominaciVOLTES DE CAL TERRASS

Ajuntament de TorderaLocalitzaciCarrer Ferrers

poca i estilPpis. S. XIX (1820-1830)

Propietat


Es tracta d un pas per vianants situat sota una casa, que comunica el carrer Ferrers amb la Plaa de lEsglsia. Des de la Plaa de l Esglsia veiem un arc rebaixat dobra cermica amb acabat rebossat i pintat. Des daquest arc fins el proper de pedra hi ha un sostre amb bigues de fusta. Aquest segon arc est format per pedres de similar geometria que connecta amb un volta de can el tercer arc cermic que s diferent dels altres per la collocaci de les peces cermiques a sardinell.

Testimonis orals : Propietaris de Cal Terrass

56

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciAjuntament


Plaa deCa

l'Esglesiarre r

dels

Ferrers

0

5

10

Escala 1:2500

57

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 27 DenominaciMASIA MAS SANT JAUME

Ajuntament de TorderaLocalitzaciC/ Girona, s/n

poca i estilMasia del Grup II sobre els segles XVI-XVII

PropietatSr. Gregorio Bozigas


Ens trobem amb una masia del grup II amb front a la faana principal i la teulada a dues vessants. El portal s de mig punt amb grans dovelles i les finestres presenten tpica ornamentaci gtica. La finestra del mig est constituda per una coronella gtica de tres arquets recolzada sobre dos capitells amb ornamentaci i espitllera sota l mpit. Les restants tenen motllures i nervadures. Tenen poca ornamentaci sn finestres molt senzilles. La part del darrera s completament nova, en canvi es conserva linterior intacte. Al davant hi ha una espaiosa era ben conservada amb una exposici permanent dels estris que sutilitzaven en el camp fets amb ferro forjat. En l'actualitat hi ha el restaurant, on anteriorment podria haver estat la pallissa. A la part esquerra hi ha una caseta per la defensa de la casa. I finalment, en front hi tobem lermita de Sant Jaume en plena activitat. A la casa hi trobem la data de l'any 1.736, tot i que aquesta data seria de les primeres reformes, la casa original sembla que hauria de ser dels segles anteriors (s XVI-XVII ) juntament amb l'ermita que es troba al costat. Declarada dinters per la Generalitat. Antic propietari Sr. Navins. Abans era l'antiga Masia de Can Pocall. Fonts orals: Joaqum Gay (masover) Benet i Gar, Llus Les masies del Maresme Barcelona Ed. Mont blanc-Martin CEC 1.983 Vendrell i Fbregas, Salvador: "Tordera Arrels d'un poble".


Bibiliografia

Documents

58

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situacir d el Ma sMPlaa de Pau Casals


a rt

rre

g Ara

C.d

Ca

C ar rert

Ma

Ma

s

de

CataCadede

rre

Ca

r

r Ca

rre

de

at al

un y

a

C

lan

s

de

Ca ta

Ca

re

rre

rd

r

r

e

lR Ca

l

ar

re

r

deCa rre rl de

a luny

os

C

Pa ]s

os

de ls

Ma

ra

ga

rre Ca

r

eL

ll

r

leid a

Av in

gu da

C ar re rG na iro

r Ta ra na goCa rre rdeG na iro

m Cael [ d

R al

0der rre Ca

Valm

a any

10

20

Escala 1:15000

59

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 28 DenominaciCAN TORRELLES

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSant Jaume. 1

poca i estilMasia del grup I s. XIV

PropietatSr. Josep Rossell Torrelles


Masia del Grup I ja que trobem el portal rod principal a la faana lateral que suporta la teulada. Sobserva una finestra geminada, destil gtic amb ornamentaci floral i sota l mpit hi podem observar un espitllera. Aquesta t la mateixa tipologia que la del Mas Sant Jaume, la qual cosa fa pensar, juntament amb la proximitat de les dues cases, que per aquesta zona hi havia un picapedrer que treballava amb srie, tot creant aquests tipus de llinda amb els capitells penjats. Tamb es conserva lestructura de bveda catalana a linterior de la masia. A la dovelles de la porta i als laterals es conserven els ferros per lligar els cavalls. Al pati es conserva un pou de possible origen rom i un abeurador que podria haver estat un sarcfag rom, ja que es tracta duna sola pea grantica. El rellotge de sol que ja no es conserva es trobava a la faana sud de la casa. Es conserven escriptures de la compra de la casa per part de la famlia Torrelles de lEsparra al voltant de lany 1500. Aix ens demostra que la casa s ms antiga tal com confirma lexistncia duna finestra destil gtic. Al 1.700 hi ha notcia que la casa fou dividida en dues parts amb motiu del repartiment duna herncia. De la casa originria, desprs de la divisi amb motiu de l herncia, actualment noms sen conserva la part oest. Fonts orals del propietari


60

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciC. de


C am

Ll e idade Ca r rre Ca

R alo l R s

0

10

20

Escala 1:5000

61

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 29 DenominaciMAS ROS


poca i estilMasia del grup III

PropietatMunicipal


s una masia estretament lligada a l'activitat del cava a Tordera i que en el seu moment va gaudir d'un cert esplendor. Pere Ros i Caimel va estudiar per Capell al Seminari de Girona, per l'any 1.890 torna a Tordera, abandona l'activitat religiosa i decideix dedicar-se al mn del xampany. Aquest mateix any construeix la cava (veure annex). Al 1.901 forma societat amb Mari Pons , un capell que viu al Mas Sant Jaume. Mari Pons per emmalalteix i decideix tornar-se a dedicar a la vocaci religiosa per la qual cosa el 1.904 la seva part a la societat la compra en Esteve Adroher i Dorca (Futur propietari de la Masia "El Xampany" de Tordera). L'any 1.905 la societat es trenca de forma poc amistosa. Entre 1.905 i 1.918 a Mas es continua elaborant xampany per no es comercialitza. A partir de 1.918 comena el perode de mxim esplendor del producte sota la marca "Llorens-Ros" i l'any 1.922 obt la medalla d'or de Catalunya i Balears. Fins i tot el senyor Ravents , propietari de les caves codorniu, ve a Tordera per conixer directament el producte, elaborat amb mtodes ms heterodoxos que els de la cava de Sant Thou. La davallada comena al 1.939 i el 1.942 la societat es dna de baixa. Actualment encara s conserva la cava i algunes de les eines utilitzades. Pere Ros mor l'any 1.954 No tenim dades de l'poca de la seva construcci, per s una de les ms antigues del Venat. Masia actualment situada al vell mig d'una nova zona residencial de Tordera a la que li dna nom. Actualment pertany a l'Ajuntament i en un futur es vol convertir en hotel d'entitats. Joan Bou i Helena Serra, Bombolles de Producci local: Pedaos d'histria; Ajuntament de Tordera,1996 Fonts orals


62

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciC. de


Ll e ida

C atr arre de

alu

ny ade Ca rr er

Ca

o l R

s

C am al R

c

0

10

20

Escala 1:5000

63

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 30 DenominaciCAN PUJADES

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSant Jaume, 5

poca i estilGRUP III

PropietatJaume Serra Vila


S'hi conserven la porta dovellada en forma de ferradura i les finestres amb dovelles, una de les quals s d'estil gtic. El cos de l'edifici situat a l'esquerra fou afegit posteriorment. Antigament tenia dos masovers i els terrenys de Fibracolor eren de lantic propietari. T pou i rellotge de sol. Al llibre "Tordera, Arrels d'un poble" explica que el 1.583 ja consta que existeix Mas Pujades del qual n'era propietari Jaume Pujades que li dona nom al mas. Sembla que l'inici de lobra va ser a l'any 1583 fins a la finestra gtica . La nova teulada i lafegit lateral de la dreta daten dels anys 1805 o 1806. Els balcons van ser construts l'any 1.945.

Observacions Bibiliografia DocumentsTordera Arrels d'un poble,Salvador Vendrell Fonts orals dels propietaris

64

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciMasia Mas Sant Jaumerre Ca


Corts d'Hernan Carrer

Plaa del Pi

d'Enric

Carrer

de

Bailn

Ca la Llagostina

Carrer

Can Pujades

Carrer

d'Enric

Morera

0Can Caselles

30

Escala 1:15000

C

.do Gir na

60

e

rre Ca

Morera

r

C

at al u

de

ny a

Carre r deT irso de a Molin

la

Inmacula

da

rde

Carrer

Carrer de Castille jos

deMenendez

Pelayo

65

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 31 DenominaciCAN CASELLES

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSant Jaume, 6

poca i estilAny 1.201. Masia del grup II

PropietatJoan Vilajeliu Serra


Destaca la finestra destil gtic del segle XV amb espiadors. Les finestres amb dovella de la planta baixa han estat modificades contemporniament per tal de disposar ms llum natural a la casa. El nom de la casa prov del cognom dels primers propietaris. Antigament el venat de la zona era anomenat venat de Caselles. Actualment, la casa i els seus terrenys pertanyen al venat de Sant Andreu. D'aquest fet, Salvador Vendrell dedueix que la casa don nom al venat. El pou i la casa original daten aproximadament del 1283. La part del davant de la casa va ser ampliada al s. XV . La faana actual s daquella poca. El 1919 fou comprada per la famlia de lactual propietari. En el Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa surt qualificada com a mas el 13 de setembre de 1.201, concretament se l'anomena, "Perpiniani de Casellis".

Observacions Bibiliografia- Salvador Vendrell - Fonts orals: ngel Torrelles, Joan Bou, Pilar Vilajeliu. - Cartoral de Sta. Maria de Roca Rossa, Pons i Guri.

Documents

66

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciC.


a Inmla

a lad cu

Morera

Carrer

de

Can Caselles

Carrer

d'Enric

C. Ro sva nce lles

nendez Carrer Me

fa Tra r lgaCa la Llagostina

Carrer de Castille jos

Can Pujades

Pelayo

0

30

60

Escala 1:15000

67

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 32 DenominaciMAS PIBERNAT

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSan Jaume

poca i estilMasia del grup III, any 1.700

PropietatDe l'Ajuntament


Actualment resta la faana principal i el cant esquerra convertit en porxo. La porta principal es presenta dovellada. La finestra situada al damunt d'aquesta cont un escut herldic, a la part superior. El primer propietari fou Pau Pibernat i Roqueta, el qual en el seu moment es va vendre el mol i les terres, conservant, per la masia. Actualment la part dreta de la casa s propietat del Sr. Plumacebes i la resta s patrimoni de lAjuntament. Segons Salvador Vendrell est documentada abans de l'any 1.700.

Salvador Vendrell, "Tordera Arrels d'un poble",

68



Can Caselles

a ny ll m VaRie ra

a

de

Can Marc

Mas Pascual

Mas Pibernatder Carre

L'A lzinar

0

60

Urb. Mas Reixac

120

Escala 1:30000

69

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 33 DenominaciMOLI DE PIBERNAT


poca i estilLa construcci original s del 3 de novembre de 1879. Lany 1967 es va reformar fins a tenir laspecte actual

PropietatJoan Llavina i Manresa


Es troba al costat de la masia que porta el mateix nom. En resten les parts antigues. Les vessants de la teulada han estat canviades en l'actualitat. El porxo antic lhan transformat en una terrassa per la part del teulat. A finals del segle passat el mol havia estat una escola del venat. Actualment es conserven les canonades que portaven les aiges al mol i que el feien funcionar. El primer propietari fou el Sr. Pau Pibernat i Roqueta, que a ms del mol daigua, tamb possea el Mas Pibernat. Ms endavant es va vendre les terres i el mol al Sr. Antonio Matar, el qual per la seva part el va vendre als actuals propietaris lany 1.946. La data ms antiga que tenim del mol s la del 3-XI-1879 i la trobem escrita en una rajola. Els actual propietaris el reformen al 1967

Observacions Bibiliografia DocumentsFonts orals dels propietaris

70

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situaciCar rer


Can Caselles

a ny ll m VaRie ra

a

de

d 'Enric

Can Marc

Mas Pascual

Mas Pibernatder Carre

L'A lzinar

0

60

Urb. Mas Reixac

120

Escala 1:30000

71

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 34 DenominaciCAN PASCUAL DE VALLPLANA


poca i estilMasia del Grup II, anterior a l'any 1.600

PropietatJoan Serra i Pascual


Actualment la casa conserva diverses construccions o elements originals, com el celler, uns forns de pa antic i un portal quadrat dovellat Les finestres de la faana tenen dovellat i sn les autntiques o originries. Les finestres posteriors, en canvi, han estat reformades. Antigament, els masovers vivien a la part esquerra de la casa. Comprada a lany 1600 pels avantpassats de la pubilla Pascual . La pubilla Pascual es cas amb en Timoteu Serra. En Joan Serra Pascual es lactual propietari. Tal i com consta gravat a la finestra principal la casa, ha patit, com a mnim dues reformes: una al 1.707 i una altra al 1.814. Es coneix popularment amb el nom de Can Timoteu Fonts orals dels propietaris

72



Can Caselles

a Va llmRie ra

ny a

de

Mas Pascual Mas Pibernatr Carre

de

L'A lzinar

de

na llpla Va

0

C

re ar

r

60C

120a dRo ur e.

Escala 1:30000

73

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 35 DenominaciCAN MARC

Ajuntament de TorderaLocalitzaciMas Reixach,

poca i estilMasia del Grup IV,

PropietatDami Muoz


La porta principal dovellada i finestra superior conserven el dovellat original. La casa ha estat reformada , considerablement, amb afegits de construcci contempornia. Anomenada tamb Ca la Maria la Castellana. Segons fonts orals : Mas Llad ara ja no hi s, s una altra casa nova ara, i Can Marc estava situada davant per davant de Mas Llad. Les cases formaven part de la mateixa finca, essent Mas Llad la principal i Can Marc la masovera. A les escriptures de la casa sembla ser que hi figura la data de la seva construcci. ('''''''''''''''''''''''''). Els actuals propietaris la compraren a lanterior propietari a l'any 1.950

Observacions Bibiliografia DocumentsFonts orals del propietari

74



Carr

er

de

llp Va

a lanixa Re ch

Ma da gu de

s

llp Va

Mas Reixac

in Av

Carre

r

Ca

rre

r

de

Reixa

Ro

a ed ur

c

r

Carrer de

Ca

Urbanitzaci Mas Reixac

rre

Carrer

Ma s

lade

de

Ca rreter

de

a lan

a

L'Alzinar

N-llC.de

o l'Arb

0de

30

60

Sureda

Escala 1:15000

75

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 36 DenominaciESTACI DEL TREN

Ajuntament de TorderaLocalitzaci Plnol de situaciCa r e

ACa r eA

Polg n o Industr a l iCar e

Can Verda e t lD

Carr er D

Ferr

oca l i r

esta i ce d Barc elo a n

a Ma an t e

0

3 0

6 0

Escala 1:15 0

76

ZONA 2

Masies del venat Sant Daniel

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 37 DenominaciCAN PERE MIQUEL

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSant Daniel

poca i estilpoca i estil masia del 1.600 i del grup II

PropietatEsteve Miquel


La forma de la masia s molt peculiar , la teulada s a una sola vessant i la faana principal es troba al lateral oposat a la pendent del teulat. Si s'oberva el front de la casa indueix a pensar que fou aquest, en temps passat , la faana principal ja que s'hi emplaa una finestra amb formes gtiques i una possible porta tapiada (per tant la construcci original la situarem en el grup II). Ara b, actualment a l'interior de la casa s'hi accedeix per la faana lateral on hi ha dues balconades entre dues finestres a la part superior i dos portals entre ms finestres a la part inferior. L'altre vessant de la teulada hauria estat substitut per una espcie de terrat coronat per una balustrada, en el moment de transformar el lateral en faana principal. Sembla que la casa ha anat passant de pares a fills i que la nissaga prov de la famlia Jalp un descendent del qual anomenat Pere Miquel (1562-1605) s'establ no massa lluny de la casa dels pares i don nom a aquesta nova branca de la famlia. Per tant la casa hauria estat construda ara fa ms de 400 anys a finals del segle XVI o principis del XVII . La casa guarda diferents vestigis de les poques passades com per exemple una porta de 1.870 o una Verge del Rosari del 1.712 emplaada dins la seva forncula. Tamb en una finestra hi ha la data d'una reforma realitzada el 1.671. A la faana hi ha una pedra on hi ha la segent inscripci: "Era nova i part coberta. Du volgus que sempre fos festa, us donaria tres coses grcies, salut i pessetes " i la data s de 1.849. Fonts orals

Dades histriques


79

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaPlnol de situacil'Edelw eiss


Carrer

C. de l'Accia

Ca

rre

r

de

tns l'Hor

ia

Carrer

de

la

Gar dn

ia

Carr er

del

Gessam

deTo r ren tde Carr er

del

Clav ell

Mas

M

rCarrerl'AssutzenaC. de

a

Mas CabrerJ. Salvat Papasseit

0

60

120

Escala 1:30000

80

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 38 DenominaciMAS CABRER

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSant Daniel, 45

poca i estilGrup II

PropietatAntonia Gaula Costa


La masia t les caracterstiques d un grup II, es a dir, la faana principal es situa en el front de la teulada. L estructura s de tres plantes amb ampliacions laterals posteriors. A la teulada hi observem rfec de doble filera formada per una de rajols de punta de diamant i una altra de rajols plans. Les finestres dovellades sn d estil gtic i conserven l mpit. Ambdues presenten arc conopial i la de la dreta tamb t tres arquets. Ara b, el portal de mig punt amb dovelles s fruit d una reforma molt actual. A l interior hi resten encara dues sitges destinades a l emmagatzematge de gra. Els actuals propietaris ladquiriren fa uns 10 anys a la Sra. Masferrer, la qual era la 5ena. Generaci que la disfrutava. Sembla ser que era una ms de les cases que formaven part duna propietat important de terres i que segons la denominaci estava destinada a la cria de cabres. Ara b, la data ms antiga coneguda s del S. XIII per tant la famlia Masferrer no fou la responsable de la seva construcci.


81



J. Salva t C.de

Papasseit

Carrer

de

rr To t en

CarrdeGe s p

ete radeGI-6 00

M as

M ra

de

Eugassada AristosBa rc e lon a

0

60

120

Escala 1:30000

82

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 39 DenominaciCAN TIO

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSant Daniel 74

poca i estilMasia del Grup II .

PropietatSra. Rosa Serra Ti (Famlia Manresa -Ti)


Masia del grup II de tres plantes, amb la faana principal al front de la teulada. Hi ha una finestra gtica a lesquerra, geminada d arc conopial amb arquets que contenen ornamentacions florals. Aquesta coronella gtica est recolzada sobre dos capitells igualment decorats. La resta de finestres sn de dovelles austeres conservant l mpit. La finestra que hi ha sobre el portal t inscrita la data 1.631 . El portal s de ferradura i els laterals de la faana tenen pedres frontises. Des de temps immemorial sempre ha estat propietat de la famlia Ti. Sobre una finestra hi ha inscrita la data 1631, any d una possible reforma, ja que les finestres d estil gtic fan pensar que podria ser ms antiga. Aquesta Masia va funcionar com a oficina de correus ja que es trobava en una carretera important entre Girona i Barcelona. Hi havia un rellotge de sol, que segons la propietria fou un dels primers de la comarca. Es venia des de la carretera a mirar lhora. Fonts orals de la famlia

83



Mas Ports

Can Gay

Can Ti

Ca

rre te r

aG

I-

60 0

Can Ferrar

0

30

60

Escala 1:15000

84

Catleg del patrimoni histric i arquitectnic de TorderaElement 40 DenominaciMAS PORTS

Ajuntament de TorderaLocalitzaciSan Daniel 76

poca i estilTipus I amb taulada a dues vessants

PropietatSr. Massaneda de Sta. Coloma de Farners


De lantiga masia noms es conserva un contrafort que el trobem a la part lateral de la casa. s una masia molt senzilla formada per dos cossos i amb la taulada a dues vessants. La faana no presenta massa obertures, noms hi ha una porta sense cap mena de decoraci i una finestra al pis superior situada just al damunt de la porta. A mitjan gener de 1553 va nixer Pere Porter fill de Pere Porter, pags del venat de Gasolves i dEullia. Li van ser padrins Sebasti Giberta i Pere Ti (Full del fets, 1621). Existeix la llegenda de les calderes den Pere Botero, la qual est relacionada amb la histria daquesta masia. El personatge Pere Botero va existir i va viure i morir en aquesta masia, Mas Porters. La vida daquest senyor va estar envoltada de tal misteri que fa pensar realment que part de la llegenda s certa. Salvador Vendrell. Fonts orals del masover.

85


Ajuntament de Tor

PATRIMONI TORDERA

Documents

Transcript of PATRIMONI TORDERA