PD Terra 3-4 Com. Valenciana.doc

SEGON CICLEEDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROJECTE TERRA 3-4MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Terra -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1513/2006 del Ministeri d’Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària, i en el Decret 111/2007 de la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana, del 20 de juliol, pel qual s’estableix el Currículum de l’Educació Primària per a aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d’ensenyament-aprenentatge comprensiu que s’emmarca dins el paradigma de l’educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l’adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l’OCDE, l’informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s’entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s’indica en l’informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xiquets i les xiquetes a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d’èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d’un individu varien d’una situació a una altra i d’un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d’habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d’assolir una acció eficaç.

Ser competent, des d’aquest punt de vista, significa que l’alumne és capaç d’activar i utilitzar els coneixements que té davant d’un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l’aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d’aquestes premisses és possible l’aplicació d’un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Terra -VICENS VIVES- per al Segon Cicle : la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s’enfronta (Bruer, 1993).

L’eficàcia d’aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d’aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s’assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació Didàctica Terra -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l’aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les àrees de coneixement, és global i s’adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l’alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Terra -VICENS VIVES- per al Segon Cicle . L’activitat lúdica és un recurs didàctic important, especialment en el Segon Cicle

2

de l’Educació Primària. Considerem que el joc i el treball són complementaris i que els dos han de resultar motivadors i gratificants perquè l’alumnat construïsca els seus aprenentatges.

Si a tot això hi afegim la presència d’uns continguts que, a causa de l’especial importància que tenen en la nostra societat, han d’impregnar moltes de les activitats d’aprenentatge i l’interés per fomentar la capacitat de l’alumne per regular el seu propi procés d’aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l’actual Programació Didàctica Terra -VICENS VIVES- per al Segon Cicle de l’Educació Primària.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar d’acord amb aquestes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania respectant i defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així com fomentar actituds que promoguen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Conéixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicativas del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols, i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenrotllar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conéixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conéixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conéixer i respectar el cos humà, i utilitzar l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conéixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar en la seua conservació i millora.

o) Desenvolupar tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud contrària a la violència i als prejuís de qualsevol tipus.

p) Conéixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de comportament que n’afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a prevenir els accidents de trànsit.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL SEGON CICLE

1. Apreciar la importància dels valors bàsics que regeixen la vida dels grups i de les comunitats i actuar conforme a aquests, considerant i respectant la diversitat. (a)

2. Valorar el treball del grup desenvolupant actituds de cooperació i de responsabilitat front les tasques que li corresponen. (b, c)

3. Actuar amb autonomia i iniciativa personal en las activitats habituals i en las relacions de grup. (b)

4. Respectar els punts de vista i els interessos d’altres membres del grup. ©

5. Apreciar i valorar las diferències de tipus social, rebutjant qualsevol tipus de discriminació, i establint relacions equilibrades i constructives amb les persones del seu entorn quotidià. (d, o)

6. Comprendre i produir missatges orals i escrits atenent a diferents intencions comunicatives i desenvolupar hàbits de lectura. (e)

7. Adquirir els fonaments lèxics i estructurals per a l’aprenentatge d’una o diverses llengües estrangeres. (f)

8. Desenvolupar procediments de recollida i representació de la informació útils per a la resolució de senzills problemes. (g)

9. Reconéixer els coneixements i recursos materials disponibles útils per a la resolució de problemes propis de la vida quotidiana. (g)

10. Aproximar-se als esdeveniments i etapes històriques que han determinat l’evolució històrica de la societat occidental, del territori espanyol i de la Comunitat Valenciana. (h)

11. Comprendre i establir relacions entre fets i fenòmens de l’entorn natural i social de la Comunitat Valenciana, i conéixer las possibilitats individuals i de grups de contribució a la protecció i millora del medi ambient. (i, n)

12. Familiaritzar-se con l’ús de les noves tecnologies com mitjà per rebre i transmetre informació (j)

13. Procurar el benestar personal, desenvolupant hàbits de salut i higiene que contribuïsquen a un desenvolupament òptim. (k)

14. Usar els distints mitjans d’expressió (verbal, visual, plàstica, musical i matemàtica) de forma individual o integrada, desenvolupar habilitats creatives i de raonament. (l)

15. Desenvolupar la sensibilitat estètica i la capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artístiques. (l)

16. Conéixer i valorar el patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, partint del seu entorn pròxim i estenent el seu interés a àmbits cada vegada més amplis i diversos. (m, n)

17. Desenvolupar actituds favorables a la igualtat d’oportunitats per a totes les persones independentment del seu sexe, raça o nacionalitat. (o)

18. Valorar l’entorn natural i desenvolupar hàbits i actituds que contribuïsquen a la seua cura. (p)

19. Apreciar la importància de les normes de seguretat vial per a la nostra integritat física i la de la resta. (q)

Les lletres entre parèntesis (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

1. Adquirir i utilitzar correctament de forma oral i escrita, el vocabulari específic de l’àrea que permeta el desenvolupament de la lectura comprensiva a través de textos científics, històrics i geogràfics.

2. Conéixer i valorar la important aportació de la ciència i la investigació per a millorar la qualitat de vida i benestar dels éssers humans.

3. Comportar-se d’acord amb els hàbits de salut i atenció personal que es deriven del coneixement del cos humà, respectant les diferències.

4. Adquirir i desenvolupar habilitats socials que afavorisquen la participació en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

5. Conéixer la pertinença plural i compartida a més d’una realitat social, històrica i cultural. Així, la pertinença a la Comunitat Valenciana, amb els seus municipis, comarques i províncies, a Espanya, a Europa i al món.

6. Reforçar els llaços de pertinença al poble valencià a través del coneixement i valoració de les seues peculiaritats mediambientals, històriques i culturals.

7. Reconéixer les diferències i semblances entre grups i valorar l’enriquiment que suposa el respecte per les diverses cultures, que integren el món sobre la base d’uns valors i drets universals compartits.

8. Analitzar algunes manifestacions de la intervenció humana en el medi, valorar-la críticament i adoptar un comportament en la vida quotidiana de defensa i recuperació de l’equilibri ecològic.

9. Identificar els principals elements de l’entorn natural, social i cultural, analitzar la seua organització, les seues característiques i interaccions i progressar en el domini d’àmbits espacials cada vegada més complexos.

10. Reconéixer en el medi natural, social i cultural, canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps i indagar algunes relacions de simultaneïtat i successió per a aplicar aquests coneixements a la comprensió d’altres moments històrics.

11. Conéixer i valorar el patrimoni natural, històric i cultural de la Comunitat Valenciana, així com el d’Espanya, respectar la seua diversitat i desenrotllar la sensibilitat artística i l’interés per col·laborar activament en la seua conservació i millora.

12. Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi natural, social i cultural per mitjà de codis numèrics, gràfics, cartogràfics i d’altres.

13. Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i qüestions relacionades amb elements significatius de l’entorn, utilitzant estratègies de busca i tractament de la informació, formulació de conjectures, posada a prova d’aquestes, exploració de solucions alternatives i reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.

14. Planificar i realitzar projectes, dispositius i aparells senzills amb la finalitat de conéixer les característiques i funcions d’algunes màquines, utilitzant el coneixement de les propietats elementals d’alguns materials, substàncies i objectes.

15. Utilitzar les TIC per a obtenir informació i com a instrument per a aprendre i compartir coneixements i valorar la seua contribució a la millora de les condicions de vida.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL SEGON CICLE DE L’ÀREA DE MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

1 Comportar-se d’acord amb els hàbits de salut i cura corporal. (3)

2 Aprofitar les possibilitats del cos per aconseguir-ne un desenvolupament òptim i acceptar les limitacions, tant pròpies com alienes. (3)

3 Identificar els elements que conformen l’aparell locomotor humà i relacionar-los amb les seues funcions. (3)

4 Diferenciar les fases d’infància, pubertat, edat adulta i vellesa d’ésser humà considerant les característiques físiques i socials de cada etapa. (1, 7, 10)

5 Desenvolupar hàbits de participació en activitats de grup, mostrant un comportament constructiu i responsable. (4)

6 Conéixer les regles del funcionament democràtic, manifestant les pròpies idees i respectant les opinions dels altres. (4, 5, 7)

7 Contrastar la diversitat de pautes de convivència, relacions entre els membres, costums i valors, llengües, interessos, etc., en diferents grups humans, valorar la seua pertinença a un grup social específic i acceptar les diferències amb els altres. (5, 7)

8 Identificar l’organització política de l’Estat, i conéixer la divisió política i administrativa del territori espanyol i el mapa comarcal de la Comunitat Valenciana. (1, 5, 9)

9 Conéixer les festes i tradicions de la Comunitat Valenciana. (1, 6)

10 Interessar-se pel coneixement dels béns que composen el patrimoni cultural valencià i valorar la necessitat de participar directament en la seua protecció i conservació. (11)

11 Mostrar interés per la necessitat de conservar el medi natural i actuar decididament a favor de la seua defensa i protecció. (8)

12 Reconéixer en els elements del medi social i de la vida quotidiana alguns canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps. (10)

13 Comparar alguns trets elementals sobre l’evolució del treball, de les màquines i de les formes de vida quotidiana en diferents períodes històrics. (2, 10)

14 Interessar-se pel coneixement i la protecció del medi natural valencià i dels éssers vius que el conformen. (8)

15 Reconéixer els principals elements de l’entorn natural de la Comunitat Valenciana: climes, aigües, vegetació, fauna, etc. (9)

16 Identificar els principals animals domèstics i salvatges del seu entorn immediat. (9)

17 Interessar-se per conéixer les característiques de l’aire, de l’oratge i del cicle de l’aigua a la natura. (9)

18 Analitzar les característiques més significatives dels principals elements de l’entorn natural i descobrir-ne l’organització i les interaccions. (9)

19 Tenir interés per descriure i identificar els animals (vertebrats i invertebrats) i les plantes (arbres, arbustos i herbes) més característics de la Comunitat Valenciana. (9)

20 Descriure les propietats dels materials i reconéixer les roques i els minerals principals, parant una atenció especial a les característiques de la nostra Comunitat. (9)

21 Identificar com funcionen els ecosistemes i reconéixer-ne les alteracions per part de l’ésser humà, així com valorar l’aprofitament dels recursos naturals. (9, 10, 11)

22 Diferenciar els diferents tipus de màquines i reconéixer-ne els usos principals i l’evolució al llarg del temps. (2, 13)

23 Reconéixer les principals unitats de relleu i paisatges de la Comunitat Valenciana, així com els diversos elements que conformen el medi social. (6, 9, 11)

24 Identificar el treball i les principals activitats econòmiques de l’entorn quotidià. (9, 14)

7

25 Indicar les principals característiques de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i altres activitats primàries que configuren l’economia. (9, 14)

26 Conéixer els diferents sectors industrials de l’economia i identificar els tipus principals d’establiment comercial. (9)

27 Reconéixer la funció dels mitjans de transport i l’existència de les normes i senyals de trànsit que regulen els desplaçaments per les vies públiques, pobles i ciutats. (12)

28 Representar diversos conceptes relacionats amb els medis social i natural mitjançant l’ús de diferents codis (cartogràfics, numèrics, tècnics…). (12)

29 Desenvolupar estratègies de recerca i tractament d’informació per aplicar-les en la resolució de problemes relacionats amb elements significatius de l’entorn valencià. (13)

30 Plantejar preguntes i formular hipòtesis senzilles sobre fets observables i problemes coneguts de l’entorn, i establir generalitzacions a partir de la contrastació de la informació obtinguda. (13)

31 Conéixer l’organització bàsica de l’Univers i del Sistema Solar mitjançant la interpretació i el tractament de la informació quantitativa. (9)

32 Experimentar sobre les propietats elementals d’alguns materials, substàncies i objectes presents en l’entorn quotidià parant especial atenció a les fonts d’energia, la llum i el so. (13, 14)

33 Considerar les possibilitats i avantatges d’alguns recursos tecnològics en el medi, la comunicació, el transport i el disseny de noves màquines i refusar els usos inadequats que s’hi detecten. (13, 14, 15)

34 Reconéixer el paper dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies en el desenvolupament tecnològic i en la difusió i creació cultural. (13, 15)

Els nombres entre parèntesis (1, 2, 3...) indiquen l’Objectiu de l’àrea de Coneixement del Medi Natural, Social y Cultural de l’Educació Primària al qual es refereix cadascun dels Objectius del Segon Cicle d’aquesta àrea.

8

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUESRELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Segon Cicle: Tercer Curs

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESTercer Curs

OBJECTIUSSegon Cicle

CRITERIS D’AVALUACIÓSegon Cicle

Relacionar les necessitats socials satisfetes pels serveis públics.

Aprofitar les possibilitats del cos per aconseguir-ne un desenvolupament òptim i acceptar les limitacions, tant pròpies com alienes. (2)Reconéixer la funció dels mitjans de transport i l’existència de les normes i senyals de trànsit que regulen els desplaçaments per les vies públiques, pobles i ciutats. (23)

Assenyalar algunes funcions de les administracions i de les organitzacions diverses i la seua contribució al funcionament de la societat i valorar la importància de la participació personal en les responsabilitats col·lectives. (6)

Valorar les aportacions de les diverses professions al benestar general.

Identificar el treball i les principals activitats econòmiques de l’entorn quotidià. (20)Conéixer els diferents sectors industrials de l’economia i identificar els principals tipus d’establiment comercial. (22)


Identificar els sentiments i les emocions tant propis com de les persones que ens envolten.

Aprofitar les possibilitats del cos per aconseguir-ne un desenvolupament òptim i acceptar les limitacions, tant pròpies com alienes. (2)

Reconéixer i explicar, arreplegant dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació...) i les formes de vida i actuacions de les persones (tipus de vivenda, cultius, paisatge, vestimenta, etc.), així com valorar les actituds de respecte per l’equilibri ecològic. (1)

Desenvolupar actituds d’interés per la pròpia cultura i valorar les cultures diferents a la pròpia.

Conéixer i valorar les festes i tradicions de la Comunitat Valenciana. (8)

Reconéixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historico-artístic i cultural de la Comunitat Valenciana, tot indicant accions que contribuïsquen a la seua protecció. (7)

Reflexionar sobre els conflictes en les relacions amb els altres i respectar les normes de convivència.

Contrastar la diversitat de pautes de convivència, relacions entre els membres, costums i valors, llengües, interessos, etc., en diferents grups humans, valorar la seua pertinença a un grup social específic i acceptar les diferències amb els altres. (7)


Defensar la igualtat de drets, rebutjant la intolerància per raó d’edat, sexe o raça.

Desenvolupar hàbits de participació en activitats de grup, mostrant un compor-tament constructiu i responsable. (5)


9

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC




Valorar la importància de l’aigua per als éssers humans i identificar-ne els canvis d’estat en el nostre planeta.

Interessar-se per conéixer les característiques de l’aire, de l’oratge i del cicle de l’aigua a la natura. (14)


Reconéxer en el medi les transformacions esdevingudes en el temps.

Reconéixer en els elements del medi social i de la vida quotidiana alguns canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps. (11)

Explicar amb exemples concrets, l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana relacionat amb fets històrics rellevants de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com identificar les nocions de duració, successió i simultaneïtat. (9)

Reconéixer les característiques de plantes i animals.

Tenir interés per descriure i identificar els animals (vertebrats i invertebrats) i les plantes (arbres, arbustos i herbes) més característics de la Comunitat Valenciana. (16)

Identificar i classificar, segons criteris científics, animals i plantes (règim alimentari, forma de reproduir-se o morfologia). (2)

Identificar la utilització de recursos procedents d’animals i plantes o per obtenir productes d’ús comú.

Indicar les principals característiques de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i altres activitats primàries que configuren l’economia. (21)

Identificar, a partir d’exemples de la vida diària, alguns dels principals usos que les persones fan dels recursos naturals i assenyalar avantatges i inconvenients. (5)

Conéixer les parts del cos humà i conscienciar-se de la necessitat de practicar hàbits saludables.

Comportar-se d’acord amb els hàbits de salut i cura corporal. (1)Identificar els elements que formen l’aparell locomotor humà, relacionant-los amb les funcions que fan. (3)

Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i el desenvolupament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans. (4)

Valorar la importància dels sentits per a la realització de les activitats humanes.


Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i el desenvolupament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans. (4)

Aproximar-se al mètode científic observant processos naturals i recollint la informació que proporcionen.

Plantejar preguntes i formular hipòtesis senzilles sobre fets observables i problemes coneguts de l’entorn, i establir generalitzacions a partir de la contrastació de la informació obtinguda. (26)Diferenciar les fases d’infància, pubertat, edat adulta i vellesa d’ésser humà considerant les característiques físiques i socials de cadascuna. (4)

Obtindre informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (tot manejant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.). (12)

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

10




Interpretar imatges i detectar la informació que ens transmeten.

Desenvolupar estratègies de recerca i tractament d’informació per aplicar-les en la resolució de problemes relacionats amb elements significatius de l’entorn. (25)

Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per a situar-se en l’entorn, per a localitzar i descriure la situació dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plànols i mapes amb escala gràfica per a orientar-se i desplaçar-se. (8)

Reconéixer com estan organitzades diferents tipus de taules i saber introduir-hi informació.

Representar diversos conceptes relacionats amb els medis social i natural mitjançant l’ús de diferents codis (cartogràfics, numèrics, tècnics…). (24)


Observar mapes i altres representacions de l’espai físic i extreure les informacions que ens transmeten



Utilitzar diferents tipus de codis per indicar certs tipus de característiques.


Produir un text de forma ordenada arreplegant les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric. (13)

Classificar dades seguint determinats criteris.

Desenvolupar estratègies de recerca i tractament d’informació per aplicar-les en la resolució de problemes relacionats amb elements significatius de l’entorn (25)

Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (tot manejant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.). (12)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Comentar imatges en grup respectant les observacions dels altres.

Conéixer les regles del funcionament democràtic, manifestant les pròpies idees i respectant les opinions dels altres. (6)


Explicar de forma ordenada una història representada en una seqüència d’imatges.

Desenvolupar hàbits de participació en activitats de grup, mostrant un comportament constructiu i responsable. (5)

Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (tot manejant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.). (12)

11

Completar frases utilitzant el vocabulari aprés.

Plantejar preguntes i formular hipòtesis senzilles sobre fets observables i problemes coneguts de l’entorn, i establir generalitzacions a partir de la contrastació de la informació obtinguda. (26)


Llegir un text i respondre les preguntes sobre el seu contingut.



Valorar la comunicació interpersonal en la resolució de conflictos.


Assenyalar algunes funcions de les administracions i de les organitzacions diverses i la seua contribució al funcionament de la societat i valorar la importància de la participació personal en les responsabilitats col·lectives.(6)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Esforçar-se per resoldre les activitats de creixent complexitat.


Reconéixer i explicar, arreplegant dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima...) i formes de vida de les perso-nes (tipus de vivenda, cultius, paisatge, vestimenta, etc.), i valorar les actituds de respecte per l’equilibri ecològic. (1)

Desenvolupar tècniques per organitzar la informació mitjançant l’ús de línies i la classificació en quadres.



Reconéixer què s’ha après i què falta per aprendre.



COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Valorar els diferents tipus d’obres d’art que formen part del patrimoni cultural de la humanitat.

Reconéixer el paper dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies en el desenvolupament tecnològic i en la difusió i creació cultural. (29)


Realitzar treballs manuals seguint les Experimentar sobre les propietats Assenyalar les parts principals

12

instruccions que es proposen. elementals d’alguns materials, substàncies i objectes presents en l’entorn quotidià parant especial atenció a les fonts d’energia, la llum i el so. (28)

d’objectes i màquines. Indicar les funcions de cada una d’elles, planificar i realitzar un procés senzill de construcció d’algun objecte. Mostrar actituds de cooperació en el treball en equip i l’atenció per la seguretat. (11)

Valorar les manifestacions culturals associades a les festes de la pròpia localitat i d’altres llocs.



AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Planificar les conseqüències que es poden derivar de determinades accions.


Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i el desenrotllament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans. (4)

Reflexionar individualment sobre les normes de convivència per assumir responsabilitats.



Participar de forma autònoma en la planificació d’activitats.


Assenyalar les parts principals d’objectes i màquines. Indicar les funcions de cada una d’elles, planificar i realitzar un procés senzill de construcció d’algun objecte. Mostrar actituds de cooperació en el treball en equip i l’atenció per la seguretat. (11)

Saber expressar els gustos personals. Conéixer les regles del funcionament democràtic, manifestant les pròpies idees i respectant les opinions dels altres. (6)


COMPETENCIA MATEMÀTICA




Aplicar nombres com a identificadors de determinades imatges.



Utilitzar mesures i escales per descriure i representar la realitat.

Representar diversos conceptes relacionats amb els medis social i natural mitjançant l’ús de diferents

Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per a situar-se en l’entorn, per a localitzar i

13

codis (cartogràfics, numèrics, tècnics…). (24)

descriure la situació dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plànols i mapes amb escala gràfica per a orientar-se i desplaçar-se. (8)

Saber la utilitat dels nombres per situar-se en el dia en el qual ens trobem.



Segon Cicle: Quart Curs

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESQuart Curs



Valorar i respectar les opinions d’altres en un debat


Reconéixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, terra, clima, vegetació...) i les formes de vida i actuacions de les persones (tipus d’habitatge, cultius, paisatge, vestimenta, etc.), així com valorar les actituds de respecte per l’equilibri ecològic. (1)

Identificar els principals sectors i activitats econòmiques de la nostra societat

Indicar les principals característiques de l’agricultura, la ramaderia, la pesca i altres activitats primàries que configuren l’economia. (21)Conéixer els diferents sectors industrials de l’economia i identificar els principals tipus d’establiment comercial. (22)


Valorar les aportacions de les diverses professions al benestar de la població.

Identificar el treball i les principals activitats econòmiques de l’entorn quotidià. (20)

Assenyalar algunes funcions de les administracions i de les organitzacions diverses i la seua contribució al funcionament de la societat i valorar la importància de la participació personal en les responsabilitats col·lectives. (6)Identificar algunes de les aplicacions de la ciència en la creació de materials i productes d’ús quotidià. (14)

Aproximar-se a les societats i maneres de vida de diferents períodes històrics

Comparar alguns trets elementals sobre l’evolució del treball i de les formes de vida quotidiana en diferents períodes històrics. (12)


Diferenciar els pobles de les ciutats i conéixer les principals característiques de cada tipus de localitat.

Identificar l’organització social i política de la localitat, la província, la Comunitat Autònoma Valenciana i l’Estat, i conéixer la divisió político-

Assenyalar algunes funcions de les administracions i de les organitzacions diverses i la seua contribució al funcionament de la societat i valorar la

14

administrativa del territori espanyol. (8)

importància de la participació personal en les responsabilitats col·lectives. (6)

Apreciar la diversitat de paisatges, cultures i formes de vida a Espanya i a la nostra Comunitat

Reconéixer les principals unitats de relleu, paisatges i regions de la Comunitat Valenciana, així com els diversos elements que conformen el medi social. (17)


Conéixer les principals característiques de les nostres institucions democràtiques.

Conéixer l’organització politico-administrativa d’Espanya i el funcionament de les institucions democràtiques de l’Estat. (9)


COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC


ObjetiusSegon Cicle


Conéixer les característiques bàsiques del sistema format per la Terra i la Lluna.

Conéixer l’organització bàsica de l’Univers i del sistema solar mitjançant la interpretació i el tractament de la informació quantitativa. (27)

Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (emprant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.). (12)

Distingir els principals fenòmens atmosfèrics i realitzar una previsió de l’oratge.



Identificar la influència de les persones en la transformació del paisatge.

Identificar com funcionen els ecosistemes i reconéixer les seves alteracions per part de l’ésser humà, així com valorar l’aprofitament dels recursos naturals. (18)


Descriure els ecosistemas i enumerar els principals impactes sobre el medi i les possibles solucions.

Identificar com funcionen els ecosistemes i reconéixer les seves alteracions per part de l’ésser humà, així com valorar l’aprofitament dels recursos naturals. (18)


Caracteritzar materials, roques i minerals i distingir les fonts d’energia i els tipus de màquines.

Classificar les roques i minerals de l’entorn valencià utilitzant diferents mètodes. (15)

Identificar segons criteris científics (duresa, exfoliació o brillantor) roques i minerals.(3)

15

Diferenciar els diferents tipus de màquines i reconéixer els seus usos principals i la seva evolució al llarg del temps. (19)

Identificar fonts d’energia comuna i procediments i màquines per a obtindre, posar exemples d’usos pràctics de l’energia i valorar la importància de fer un ús responsable de les fonts d’energia del planeta. (10)

Reflexionar sobre els canvis esdevinguts en l’entorn natural i social amb el pas del temps.


Reconéixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, històrico-artístic i cultural de la Comunitat Valenciana, així com indicar accions que contribuïsquen a la seua protecció. (7)

Reconéixer la necessitat de protegir i conservar el nostre entorn natural.

Mostrar interès per la necessitat de conservar el medi natural. (10)


TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓN I COMPETÈNCIA DIGITAL




Extraure la informació continguda en una imatge.

Representar diversos conceptes relacionats amb el medi social i natural mitjançant l’ús de diferents codis (cartogràfics, numèrics, tècnics...). (24)

Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per situar-se a l’entorn, per localitzar i descriure la situació dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plànols i mapes amb escala gràfica per orientar-se i desplaçar-se. (8)

Fomentar l’ús de les noves tecnologies i la connexió a Internet com a font d’informació.

Reconéixer el paper dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies en el desenvolupament tecnològic i en la difusió i creació cultural. (29)


Interpretar mapes meteorològics i realitzar previsions de l’oratge.



Dissenyar esquemes o realitzar dibuixos que resumisquen un determinat procés.


Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (emprant

16

imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.). (12)

Analitzar la informació continguda en una taula o en una gràfica.

Desenvolupar estratègies de recerca i tractament d’informació per aplicar-les en la resolució de problemes relacionats amb elements significatius de l’entorn.. (25)

Identificar segons criteris científics (duresa, exfoliació o brillantor) roques i minerals. (3)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Utilitzar el lèxic científic específic per descriure una situació o un procés.


Produir un text de forma ordenada recollint les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric. (13)

Definir i classificar alguns termes segons estiguen relacionats amb el medi natural o social.



Contestar a les preguntes sobre el contingut d’un text.



Comentar imatges en grup respectant les normes bàsiques de l’intercanvi lingüístic.



COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Mostrar una actitud positiva i d’esforç personal en la resolució d’activitats de creixent complexitat.



Revisar la faena realitzada i avaluar tant alló que s’ha aprés com alló que manca per aprendre.

Desenvolupar estratègies de busca i tractament de la informació per aplicar-les a la resolució de problemes relacionats amb elements significatius de l’entorn. (25)


Aplicar diverses tècniques d’estudi que faciliten l’aprenentatge.

Desenvolupar estratègies de busca i tractament de la informació per aplicar-les a la resolució de problemes

Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i

17

relacionats amb elements significatius de l’entorn. (25)

socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (emprant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.). (12)

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Reflexionar sobre la necessitat de protegir el nostre patrimoni natural.

Mostrar interès per la necessitat de conservar el medi natural. (10)


Valorar el nostre patrimoni històric, artístic i cultural.



Demostrar interés per conéixer els esdeveniments històrics més rellevants del passat.

Comparar alguns trets elementals sobre l’evolució del treball i de les formes de vida quotidiana en diferents períodes històrics. (12)


Conéixer i valorar diferents jocs populars o tradicionals



AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Comparar aspectes relacionats amb el medi natural i social.



Deduir les causes i les conseqüències d’un procés.

Plantejar preguntes i formular hipòtesis senzilles sobre fets observables i

Assenyalar les parts principals d’objectes i màquines. Indicar les

18

problemes coneguts de l’entorn, i establir generalitzacions a partir del contrast de la informació obtinguda. (26)

funcions de cada una d’elles, planificar i realitzar un procés senzill de construcció d’algun objecte. Mostrar actituds de cooperació en el treball en equip i l’atenció per la seguretat. (11)

Proposar o valorar hipòtesis argumentant-ne els avantatges i inconvenients.

Plantejar preguntes i formular hipòtesis senzilles sobre fets observables i problemes coneguts de l’entorn, i establir generalitzacions a partir del contrast de la informació obtinguda. (26)


Comunicar opinions, gustos, emocions i experiències personals de forma argumentada.



COMPETÈNCIA MATEMÀTICA




Treballar amb els valors numèrics d’una taula o d’una gràfica que representa un procés natural.



Utilitzar les unitats adequades per quantificar alguns aspectes del medi natural o social.



Descriure la utilitat dels nombres per ordenar un procés i per situar-nos en l’espai i en el temps.


Explicar amb exemples concrets, l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana relacionat amb fets històrics rellevants de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com identificar les nocions de durada, successió i simultaneïtat. (9)

19

4. CONTINGUTSESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ

SEGON CICLE: TERCER CURS

Bloc 1. Geografia. L’entorn i la seua conservació

L’aigua: descripció general i principals característiques. La distribució de l’aigua al planeta Terra. Els estats de l’aigua i el cicle de l’aigua. Els rius. Els rius més importants de la Comunitat Valenciana. L’aigua i la vida al planeta Terra. Observació i descripció de distints tipus de paisatge: elements naturals i humans, la seua interacció. Formes de relleu i accidents geogràfics. Localització dels més rellevants en l’entorn pròxim, a la Comunitat Valenciana. Utilització significativa d’alguns topònims de l’entorn immediat, de la Comunitat Valenciana i del territori espanyol. Relacions entre els elements dels ecosistemes, factors de deteriorament i regeneració. Defensa i millora del medi

ambient.

Bloc 2. Ciències. La diversitat dels éssers vius Plantes: herbes, arbustos i arbres. Característiques, reconeixement i classificació. Animals: vertebrats i invertebrats. Característiques, reconeixement i classificació. La nutrició, relació i reproducció d’animals i plantes. Classificació d’animals i plantes en relació amb les funcions

vitals. L’ambient físic dels éssers vius i els seus components. Les adaptacions dels éssers vius a l’ambient en que viuen. L’agricultura. Estudi d’alguns cultius. La ramaderia. Estudi de la cria d’algunes espècies. Observació directa i indirecta d’éssers vius amb instruments apropiats i a través de l’ús de mitjans audiovisuals i

tecnològics. Interés per l’observació i l’estudi de tots els éssers vius. Actitud activa en el seu estudi. Hàbits de respecte i atenció als

éssers vius, especialment, els més pròxims al ser humà.

Bloc 3. Ciències. La salut i el desenrotllament personal La morfologia externa del cos humà. Els canvis en les diferents etapes de la vida. Els sentits: òrgans i funcions. Hàbits d’higiene dels òrgans dels sentits. La relació amb l’exterior. Els aliments. Classificació dels aliments segons la funció que complixen en una dieta equilibrada. Hàbits saludables (alimentació, higiene, exercici físic, descans, utilització del temps lliure…). Prevenció i detecció de

riscos per a la salut. Crítica de les pràctiques no saludables. El desenrotllament personal. Les activitats pròpies i la participacióen les d’índole col·lectiva. La responsabilitat

individual.

Bloc 4. Persones, cultures i organització social La família en la societat actual. Adquisició de responsabilitats en la família. La vida escolar. Participació i intervenció positiva en les activitats del centre. Les normes de convivència i el seu

compliment. Correlació de drets i deures. La població: pobles i ciutats. Zones urbanes i rurals de la Comunitat Valenciana. Els servicis públics i els equipaments urbans. La responsabilitat individual en l’ús dels transports i altres servicis. Els sectors de producció i l’activitat econòmica, en l’entorn més pròxim i en la Comunitat Valenciana. Festes i activitats culturals de la Comunitat Valenciana.

20

Les tecnologies de la informació i la comunicació. Obtenció de la informació i valoració de continguts. Els esdeveniments relacionats amb la localitat, la comarca i la Comunitat Valenciana en els mitjans de comunicació.

Bloc 5. Història. El canvi en el temps El transcurs del temps: passat, present, futur. La història personal. Canvis i permanències. Esdeveniments històrics i vida quotidiana. Testimonis i herències del passat. Els esdeveniments en el temps: les mesures del temps i l’eix cronològic. Esdeveniments i persones rellevants en la història: l’origen històric de les tradicions i festes de la Comunitat

Valenciana.

Bloc 6. Matèria i energia Canvis físics de l’aigua: estats sòlid, líquid i gasós. Alguns avanços, productes i materials que han sigut importants per a la societat. La producció de residus, la contaminació i l’impacte ambiental. Desenrotllament d’actituds, individuals i col·lectives, enfront de determinats problemes mediambientals.

Bloc 7. Objectes, màquines i noves tecnologies La ciència i la societat. Importància dels grans avanços científics per a millorar les condicions de vida. La importància

de l’ús d’aplicacions tecnològiques respectuoses amb el medi ambient. Informàtica. Utilització bàsica de tractament de textos. Presentació dels treballs en paper o suport digital. Busca guiada

d’informació en Internet. Els mitjans de comunicació a la nostra societat.

SEGON CICLE: QUART CURS

Bloc 1. Geografia. L’entorn i la seua conservació El planeta Terra: característiques físiques. La representació de la Terra: el globus terraqüi, mapes i imatges. Els moviments de la Terra i les fases de la Lluna. Les estacions de l’any. L’aigua. L’ús de l’aigua i el seu estalvi. Exemples de bones pràctiques en l’ús de l’aigua. Els rius més importants de la Comunitat Valenciana i de la Península Ibèrica. L’atmosfera i el temps atmosfèric: temperatura, humitat, vent i precipitacions. Ús d’aparells meteorològics. Arreplega, representació i anàlisi de dades relacionats amb temperatures i precipitacions. El paisatge. Formes de relleu i accidents geogràfics. Localització dels més rellevants en l’entorn pròxim, a la Comunitat

Valenciana i a Espanya. Observació i descripció de distints tipus de paisatge: elements naturals i humans, la seua interacció. Orientació en l’espai. Els punts cardinals i la brúixola. Ús de croquis, plànols i mapes. Utilització significativa d’alguns topònims de l’entorn immediat, de la Comunitat Valenciana i del territori espanyol. Relacions entre els elements dels ecosistemes, factors de deteriorament i regeneració. Defensa i millora del medi ambient. Espais i espècies protegides de la Comunitat Valenciana. Procediments de

conservació dels espais naturals i espècies.

Bloc 2. Ciències. La diversitat dels éssers vius Les comunitat biològiques i els ecosistemes. Els éssers vius d’un ecosistema, la seua adaptació a l’entorn i les

interrelacions entre comunitats biològiques. Observació directa i indirecta d’éssers vius amb instruments apropiats i a través de l’ús de mitjans audiovisuals i

tecnològics.

21

L’agricultura. Estudi d’alguns cultius. La ramaderia. Estudi de la cria d’algunes espècies Interés per l’observació i l’estudi de tots els éssers vius. Actitud activa en el seu estudi. Hàbits de respecte i atenció als

éssers vius, especialment, els més pròxims a l’ésser humà.

Bloc 3. Ciències. La salut i el desenvolupament personal La utilització saludable de l’oci i el temps lliure. Les diferents activitats d’oci. Hàbits saludables (alimentació, higiene, exercici físic, descans…). Prevenció i detecció de riscos per a la salut. Crítica

de les pràctiques no saludables. El desenrotllament personal. Les activitats pròpies i la participació en les d’índole col·lectiva. La responsabilitat

individual.

Bloc 4. Història. Persones, cultures i organització social Les administracions i el seu paper al servici dels interessos generals. Els servicis públics. La importància de la

contribució ciutadana al funcionament de les institucions. L’organització social, política i territorial d’Espanya. L’estat. Les comunitats i ciutats autònomes. L’Administració

Pública. La població. Observació i descripció d’alguns trets demogràfics. Zones urbanes i rurals de la Comunitat Valenciana.

Comarques i densitat de població. Els sectors de producció i l’activitat econòmica, en l’entorn més pròxim, la Comunitat Valenciana i Espanya. Festes i activitats culturals de la Comunitat Valenciana. Béns i servicis per a satisfer les necessitats humanes. El consum i l’activitat comercial. Les tecnologies de la informació i la comunicació. Obtenció de la informació i valoració de continguts. Els

esdeveniments relacionats amb la localitat, la comarca i la Comunitat Valenciana en els mitjans de comunicació. Iniciació en la valoració de les informacions obtingudes.

Bloc 5. Història. El canvi en el temps Introducció a la cronologia històrica. Utilització d’unitats de mesura temporal (dècada, segle) i iniciació al maneig de

les nocions de successió, ordenació i simultaneïtat. Les grans civilitzacions i les seues aportacions al progrés de la humanitat. Trets diferencials de les societats a través del

temps. Canvis i permanències. Esdeveniments històrics i vida quotidiana. Testimonis i herències del passat. Introducció als estils artístics. Grans artistes de la Comunitat Valenciana i d’Espanya. La riquesa artística de la

Comunitat Valenciana. Reconeixement i valoració del seu patrimoni artístic. Esdeveniments i persones rellevants en la història d’Espanya, amb especial referència a la Comunitat Valenciana.

Bloc 6. Ciències. Matèria i energia La matèria i les seues propietats. Tipus de materials: naturals i artificials. Classificació segons criteris elementals. Identificació de forces conegudes que fan que els objectes es moguen o es deformen. Forces d’atracció o repulsió. Canvis físics: canvis d’estat. Canvis químics: la combustió. Alguns avanços, productes i materials que han sigut importants per a la societat. L’energia i els canvis. Fonts i usos de l’energia. Intervenció de l’energia en la vida quotidiana. L’ús responsable de les

fonts d’energia en el planeta. L’estalvi energètic. Comportament dels cossos davant de la llum. Reflexió i refracció. Descomposició de la llum blanca. El color.

Identificació dels colors bàsics. La producció de residus, la contaminació i l’impacte ambiental. Desenrotllament d’actituds, individuals i col·lectives, enfront de determinats problemes mediambientals.

Bloc 7. Ciències. Objectes, màquines i noves tecnologies Màquines i aparells. Coneixement d’alguns operadors mecànics (eix, roda, corriola, pla inclinat, engranatge, fre, etc.) i

de la funció que realitzen. La palanca. Funcionament, tipus de palanques i els seus diferents usos i aplicacions més freqüents.

22

Planificació i realització d’algun objecte o màquina de construcció senzilla. La ciència i la societat. Importància dels grans avanços científics per a millorar les condicions de vida. La importància

de l’ús d’aplicacions tecnològiques respectuoses amb el medi ambient. Informàtica. Utilització bàsica de tractament de textos. Presentació dels treballs en paper o suport digital. Busca guiada

d’informació en Internet.

23

4. CONTINGUTSCLASSIFICACIÓ

TERCER CURS

ELS ÉSSERS VIUS

TEMA 1. EL COS HUMÀ

1. Les persones som éssers vius2. L’aparell locomotor3. Els ossos4. Els músculsL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 2. TENIM CURA DEL NOSTRE COS

1. L’alimentació i els aliments2. Una alimentació sana3. La salutHigiene i activitat físicaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 3. ELS SENTITS

1. Els cinc sentits. El tacte2. La vista3. L’oïda4. El gust i l’olfacteL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 4. ELS ANIMALS

1. Els animals són éssers vius (I)2. Els animals són éssers vius (II)3. Animals vertebratsUn mamífer: l’ovella4. Animals invertebratsUn insecte: la formigaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

24

TEMA 5. LES PLANTES

1. Les plantes són éssers vius (I)2. Les plantes són éssers vius (II)3. La nutrició de les plantes4. La reproducció de les plantesLa bajoqueraEl cirererL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 1R TRIMESTREREPÀS TRIMESTRAL 1R TRIMESTRE

TEMA 6. L’AIGUA

1. On hi ha aigua? 2. Els estats de l’aiguaEl cicle de l’aigua3. Els riusL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 7. EL PAISATGE QUE ENS ENVOLTA

1. El paisatge2. El paisatge de muntanya3. El paisatge de la plana4. El paisatge de costaEns orientemL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 8. REPRESENTAR L’ENTORN

1. Com s’interpreta una fotografia d’un paisatge2. De la realitat al croquis3. De la realitat al plànol4. Els mapes

TEMA 9. ELS POBLES I LES CIUTATS

1. Vivim en pobles2. Vivim en ciutats3. Equipaments i serveisEducació viàriaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

25

TEMA 10. VIVIM EN SOCIETAT

1. Aprenem a conviure. La família2. L’escola3. La localitatEls Drets de la InfànciaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N TRIMESTREREPÀS TRIMESTRAL 2N TRIMESTRE

TEMA 11. ELS TREBALLS (I)

1. L’agricultura2. La ramaderia3. La pesca4. L’artesania 5. La indústriaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 12. ELS TREBALLS (II)

1. Els serveis2. Tots consumim: el comerç3. Els establiments comercials4. Els mitjans de transport5. Transport marítim i aeriViatjar en avióL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 13. LES FESTES I TRADICIONS

1. El nostre temps lliure2. Festes i tradicions3. Més enllà de la pròpia històriaFestes i tradicions de la nostra comunitatFestes del mónL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 14. EL NOSTRE PASSAT

1. El pas del temps2. Els esdeveniments en el temps3. Més enllà de la pròpia història

26

Passat, present i futurL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 15. LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA

1. Relleu i rius2. Clima, vegetació i fauna3. Ciutats i pobles


QUART CURS

TEMA 1. LA TERRA I LA LLUNA

El Sistema Solar1. La Terra, planeta del Sistema Solar2. Els moviments de la Terra3. La Lluna, el satèl·lit de la Terra4. La representació de la TerraL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 2. L’ATMOSFERA I L’AIRE

1. L’atmosfera2. L’aire3. L’aire i la vidaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 3. EL TEMPS ATMOSFÈRIC

1. Elements del temps atmosfèric (I)2. Elements del temps atmosfèric (II)3. Com predim el temps atmosfèricTemps i climaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 4. ELS PAISATGES NATURALS I HUMANITZATS

1. Els paisatges naturals2. Els paisatges humanitzats (I)3. Els paisatges humanitzats (II)

27

L’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 5. EL MEDI I LA SEVA PROTECCIÓ

1. El medi dels éssers vius. El medi físic2. El medi biològic3. Comunitats biològiques. Ecosistemes4. L’ésser humà modifica els ecosistemesLa protecció del medi ambientL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques


TEMA 6. LA MATÈRIA I ELS MATERIALS

1. Matèria, materials i mesuramentsAlgunes propietats dels materials2. Ús i reciclatge dels materials3. Els minerals4. Les roquesL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 7. CALOR, LLUM I SO

1. La calor i la temperatura2. Efectes de la calor3. La llum4. Els espills i les lents5. El soL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 8. L’ENERGIA

1. L’energia2. Fonts d’energia no renovables3. Fonts d’energia renovables4. L’energia que utilitzemL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 9. LES MÀQUINES

28

1. Les màquines simples2. Les màquines compostes3. Utilitzem les màquinesLa roda i les màquinesL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 10. LA FAENA

1. Les persones i la faena2. El sector primari3. El sector secundariEl cultiu d’oliveres i l’oliLa cria de vaques i la llet4. El sector terciariL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N TRIMESTREREPÀS TRIMESTRAL 2N TRIMESTRE

TEMA 11. ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

1. Els mitjans de comunicació2. L’ordinador i InternetCom fer una presentació per ordinadorL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

CONÉIXER EL PASSAT

TEMA 12. EL NOSTRE PASSAT RECENT

1. La casa del besiaio Jaume2. L’escola i els jocs de Jaume3. La ciutat del iaio Eduard4. La vida de Maria a la ciutatL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 13. EL PASSAT LLUNYÀ

1. Els nostres primers avantpassats2. En temps dels romans3. L’època dels castells4. L’època dels descobriments5. L’època industrialHomes i dones de la HistòriaL’essencialAprén a ...

29

Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 14. ESPANYA

1. El medi físic d’EspanyaEl relleu d’Espanya2. Població i economia d’Espanya3. Espanya: un país democràtic4. Espanya: un país d’EuropaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques

TEMA 15.LA COMUNITAT VALENCIANA

1. El medi físic2. Les comarques de muntanya3. Les comarques d’interior4. Les comarques de costa5. Població i economiaL’essencialAprén a ...Repasse el que he aprésCompetències bàsiques


30

5. UNITATS DIDÀCTIQUES5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

TERCER CURSPRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Les característiques de l’ésser humà en relació amb altres éssers vius.– Els canvis al cos humà al llarg de la vida. – L’aparell locomotor i la cura de la columna vertebral.– Les parts de l’esquelet i les seues funcions.– Identificació dels principals ossos del cos humà.– Relació entre els ossos i les parts del cos.– Els músculs. Classificació dels músculs segons la seua forma. – Diferenciació dels dos tipus de moviments dels músculs.– Reconeixement dels principals músculs del cos humà. – Classificació de les articulacions de l’aparell locomotor.– Elaboració d’un vocabulari digital amb els conceptes del cos humà. – Observació i anàlisi d’il·lustracions i fotografies del cos humà.– Valoració de la importància de practicar les normes de cura de l’aparell locomotor per aconseguir una vida saludable.– Gust per la presentació ordenada i clara de la informació relativa a l’estructura del cos humà i l’aparell locomotor.– Respecte per les opinions diferents de les pròpies en l’aplicació dels procediments de treball i en la interpretació de les observacions.

TEMA 2.– Les característiques d’una alimentació equilibrada.– Classificació dels grups d’aliments segons l’origen i els nutrients.– Relació entre aliments i substàncies nutritives. – Recerca d’informació a Internet sobre els aliments.– Definició del concepte de dieta equilibrada.– Interpretació de la piràmide dels aliments. Valoració dels aspectes positius de la dieta mediterrània.– Interpretació de les etiquetes dels aliments envasats.– Distinció entre salut i malaltia. Enumeració dels principals agents infecciosos.– Descripció de les pautes de comportament en cas de malaltia.– Valoració de la importància del descans i reconeixement de les hores de son segons l’edat.– Reconeixement dels principals hàbits per prevenir les malalties.– Elaboració d’un vocabulari digital sobre l’alimentació i la salut. – Valoració de la importància de la higiene i de l’activitat física per aconseguir una vida saludable.– Respecte pels materials de mesura i dibuix, personals o col·lectius, que s’usen a l’aula.

TEMA 3.– Enumeració dels cinc sentits. Relació entre cada un dels sentits i l’estímul que detecta.

31

– Reconeixement de les diferents funcions sensitives de la pell. Aplicació de les normes de cura de la pell.– Identificació de les principals parts de l’ull.– Descripció del procés de la visió indicant la funció dels elements que hi intervenen. Enumeració dels hàbits que permeten tenir cura dels ulls.– Identificació de les principals parts de l’orella.– Descripció del procés de l’audició considerant les funcions realitzades per cada estructura de l’oïda. Reconeixement de les normes de cura de les orelles.– Identificació dels òrgans corporals responsables del gust i de l’olfacte.– Interpretació de dibuixos que representen les parts dels òrgans dels sentits.– Descripció del funcionament de l’òrgan del gust. Reconeixement dels quatre sabors bàsics.– Cura dels òrgans del gust i de l’olfacte.– Valoració de la importància de practicar les normes de cura dels òrgans dels sentits per portar una vida saludable.– Respecte per les persones que presenten discapacitats relacionades amb els òrgans dels sentits.

TEMA 4. – Les funcions dels animals. Classificació segons la seua alimentació.– Diferenciació de la forma de desplaçament dels animals.– Els animals ovípars i vivípars.– Classificació dels animals vertebrats. La pell dels animals vertebrats.– Diferenciació de les funcions de nutrició, relació i reproducció en l’ovella.– Reconeixement dels trets distintius dels animals invertebrats.– Classificació dels artròpodes.– Reconeixement de l’estructura corporal de la formiga.– Identificació de les tres classes de formigues. Anàlisi de la nutrició, la relació i la reproducció en la formiga.– Curiositat per indagar sobre les funcions vitals dels animals.– Experimentació de la cria de caragols.– Gust per la presentació ordenada i clara de la informació relativa a la biologia dels animals estudiats.– Valoració de la biodiversitat del planeta com una riquesa que ha de ser protegida.– Perseverança i confiança en el procés de recerca de solucions als problemes plantejats.

TEMA 5.– Enumeració de les característiques pròpies de les plantes.– Classificació de les plantes utilitzant diferents criteris.– Reconeixement de tres tipus principals de tiges.– Anàlisi d’il·lustracions amb les parts d’una planta.– Descripció de les principals parts de l’arrel, la tija i les fulles.– Classificació de les fulles atenent a la forma del llimbs i a la forma de la vora.– Relació entre els vasos conductors de les plantes i les sabes bruta i elaborada.– Interpretació d’un esquema sobre la fabricació d’aliment en les fulles.– Descripció dels òrgans protectors i reproductors de la flor.– Reconeixement de les fases del procés de reproducció de les plantes.– Definició de pol·linització i fecundació.– Relació entre la llavor i el fruit.

32

– Descripció del procés de germinació.– Aplicació dels continguts introduïts en la descripció de la bajoqueta i el cirerer.– Elaboració d’un vocabulari digital sobre les plantes.– Gust per l’elaboració d’esquemes que resumeixen els continguts de la unitat didàctica.– Respecte per les opinions diferents de les pròpies en l’aplicació dels procediments de treball i en la interpretació de les observacions.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6– Enumeració de les zones de la Terra en les quals es pot trobar aigua.– Valoració de la funció de l’aigua en els éssers vius.– Comparació de l’aigua de mars, rius i llacs.– Diferenciació dels tres estats físics de l’aigua.– Identificació dels principals canvis d’estat físic de l’aigua i dels processos que els generen.– Anàlisi de l’estat de l’aigua en diferents fotografies.– Enumeració de les fases del cicle de l’aigua.– Relació entre diferents etapes del cicle de l’aigua.– Definició de conceptes relacionats amb l’aigua.– Comparació dels cursos alt, mitjà i baix d’un riu.– Recerca d’informació sobre els rius a Internet.– Reflexió sobre els problemes de contaminació que pateixen els rius. – Realització d’un experiment sobre l’evaporació de l’aigua.– Utilització adequada dels instruments de dibuix i mesura, tant individuals com col·lectius.– Gust per l’elaboració d’esquemes que resumeixen els continguts del tema.– Respecte per les opinions diferents de les pròpies en l’aplicació dels procediments de treball i en la interpretació de les observacions.

TEMA 7.– El paisatge: elements naturals i elements humans.– La transformació humana del paisatge.– Tipus de paisatge: el paisatge de muntanya.– Tipus de paisatge: el paisatge de plana.– Tipus de paisatge: el paisatge de costa.– Els pobles de muntanya, de plana i de costa.– Principals ocupacions de les persones a cada tipus de paisatge.– Lectura i reconeixement dels principals elements d’un paisatge.– Anàlisi d’un mapa conceptual sobre els diferents tipus de paisatges.– Descripció pautada dels elements d’un paisatge a partir de l’observació i la comparació de fotografies. – Adquisició del vocabulari bàsic sobre cada tipus de paisatge.– Valoració de l’impacte de l’activitat humana sobre el paisatge. – Recerca d’informació a Internet sobre els diferents tipus de paisatges. – Realització d’exercicis d’orientació a partir dels punts cardinals.

TEMA 8.– La lectura d’una fotografia.

33

– Els principals aspectes a detectar en una fotografia d’un paisatge: relleu, vegetació, cursos d’aigua, edificis, camps, vies de comunicació.– L’anàlisi d’un croquis.– Els elements més importants d’un croquis: els plans.– Instruccions per dibuixar un croquis. L’anàlisi d’un pla.– Els elements més importants d’un plànol: orientació, toponímia, símbols convencionals, llegenda, escala.– L’anàlisi d’un mapa.– Tipus de mapa: físic, del temps, de comunicacions, polític.– Els elements més importants d’un mapa: títol, llegenda, escala, toponímia.– L’escala d’un plànol i d’un mapa.

TEMA 9. – Definició de poble i de ciutat.– Característiques dels pobles. La vida i la faena als pobles.– Característiques de les ciutats. La vida i la faena a les ciutats.– Les parts de la ciutat: centre, eixample i perifèria.– Els equipaments urbans i els serveis municipals.– El transport públic a les ciutats.– Els problemes de contaminació ambiental i acústica a les ciutats.– Educació viària: normes i senyals que regulen la circulació de vehicles i vianants.– Educació viària: normes de seguretat que cal adoptar en utilitzar la bicicleta o el monopatí.– Autoavaluació del compliment de les normes bàsiques de circulació viària. – Anàlisi d’un mapa conceptual sobre les característiques de pobles i ciutats.– Descripció pautada d’un itinerari urbà. – L’origen dels noms dels carrers. – Comparació de les característiques de pobles i ciutats a partir de l’observació de dibuixos i fotografies.– El padró d’habitants i el seu funcionament.– Elaboració d’un diccionari digital sobre els termes relacionats amb els elements de pobles i ciutats.

TEMA 10. – La convivència amb els altres.– Normes de convivència.– Drets i deures.– La vida en família. La participació en les tasques domèstiques.– Les normes de convivència escolar.– Les persones que formen la comunitat escolar.– Les funcions de l’Ajuntament.– Les eleccions municipals.– Les normes bàsiques de convivència veïnal.– Els drets de la Infància.– L’Assemblea. Les normes de l’assemblea.– Els senyals: senyals de circulació i senyals sobre les normes d’ús de la piscina.– Recerca d’informació sobre la participació de pares i mares a l’escola. – Reflexió sobre el grau de participació personal en les tasques domèstiques. – Connexió a Internet i recerca de recursos educatius.34

– Interpretació d’un mapa conceptual i compleció d’un resum sobre el tema.– Elaboració d’un diccionari digital amb el vocabulari treballat en el tema.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11.– Classificació dels treballs per sectors.– L’agricultura i la faena dels llauradors.– Classificació dels cultius segons siguen de regadiu o de secà.– La ramaderia i els diferents tipus de bestiar.– La cria del bestiar i la faena dels ramaders.– La pesca i els tipus de pesca.– La pesca marítima i la faena dels pescadors.– Comparació de la pesca d’altura i la pesca costanera.– L’artesania: singularitats del treball artesà i oficis artesans.– Les eines i les tècniques artesanes de fabricació.– Les principals característiques del treball industrial.– Classificació de les indústries en diferents grups.– La faena en cadena: l’exemple de la fabricació d’un llapis. – Interpretació d’un mapa conceptual sobre els treballs. – Comparació entre les tasques agrícoles del segle passat i les actuals. – Elaboració d’un vocabulari digital específic sobre els treballs.

TEMA 12.– Les faenes del sector serveis: serveis públics i privats.– El comerç: comprar i vendre.– Els agents que participen en el procés comercial.– Els diners i altres formes de pagament.– Els establiments comercials: botigues, mercats, supermercats, etc. – La funció de la publicitat i els suports publicitaris.– Els mitjans de transport terrestre, aeri i marítim.– Valoració dels avantatges i inconvenients de cada mitjà de transport. – Identificació i localització de les instal·lacions de ports i aeroports. – Descripció detallada del funcionament d’un aeroport.– Recerca d’informació a Internet sobre els mitjans de transport. – Anàlisi d’un mapa conceptual sobre el comerç i el transport.– Planificació i execució d’una xicoteta iniciativa empresarial.– Elaboració d’un vocabulari digital sobre els serveis, el comerç i els transports.

TEMA 13.– El temps lliure i l’oci. – Les principals activitats d’oci: activitats culturals, esportives i recreatives.– Les festes i les tradicions. L’origen de les festes. La diversitat de les tradicions.– Les llegendes. Personatges històrics i personatges de ficció. La transmissió de les llegendes.– Les festes i tradicions de la nostra comunitat. – Tipus de festa: local, religiosa i històrica.

35

– Festes del món: exemples de festes d’altres països.– El calendari de les festes tradicionals. – Classificació de les festes per la data.– Investigació sobre la nostra festa patronal i sobre algunes festes de la comunitat.– Consulta de llibres de divulgació i difusió, i recerca a Internet per obtenir dades.– Iniciació a operacions d’observació, descripció, comparació i generalització a partir de diverses fonts d’informació.– Connexió a Internet i recerca de recursos educatius.– Interpretació d’un mapa conceptual i compleció d’un resum sobre el tema.– Elaboració d’un diccionari digital amb el vocabulari treballat en el tema.

TEMA 14.– Les fonts d’informació que ens parlen del passat.– Les transformacions del conjunt de la societat amb el pas del temps.– La línia del temps. Les mesures del temps i el calendari. – Interpretació i elaboració d’eixos cronològics.– Ordenació d’una sèrie dades cronològiques i genealògiques en un eix cronològic.– Definició de les principals mesures del temps: dia, setmana, mes, any.– La història personal. L’àlbum familiar i els documents gràfics. – La història de la nostra localitat. – Les restes del passat: monuments històrics.– La conservació del patrimoni històric. – El passat, el present i el futur.– Interpretació d’un mapa conceptual.– Elaboració d’un àlbum de fotos sobre la història personal.– Reflexió sobre l’evolució futura de les nostres societats. – Elaboració d’una fitxa sobre un monument de la nostra localitat.– Recerca d’informació i descripció de monuments, festes i tradicions.

TEMA 15.– La varietat de paisatges i relleus en la Comunitat Valenciana.– El paisatge de la Comunitat Valenciana: elements naturals i elements humans.– Les principals unitats del relleu en la Comunitat Valenciana.– Els rius en el nostre territori.– Les característiques generals del clima de la Comunitat.– Les varietats climàtiques en la Comunitat Valenciana.– La flora i la fauna de la nostra Comunitat.– Les ciutats i els pobles del nostre territori.– Anàlisi i comparació de diferents tipus de paisatge de la nostra Comunitat a partir de l’observació de fotografies.– Identificació en un mapa dels principals elements del relleu, els rius i les varietats climàtiques del territori de la Comunitat Valenciana.– Reflexió entorn a la necessitat de preservar el nostre patrimoni natural.– Identificació de les activitats econòmiques del medi urbà i rural de la Comunitat Valenciana.

QUART CURS

36

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1.– Definició de l’univers, el Sistema Solar i la Terra.– Les línies imaginàries de la Terra: l’eix de la terra, els paral·lels i els meridians. – El moviment de rotació: la successió de dies i nits.– El moviment de translació: les estacions.– El sol de mitjanit.– Definició de la Lluna.– Els moviments de la Lluna: rotació i translació – Les fases lunars: Lluna nova, Quart creixent, Lluna plena i Quart minvant.– Definició d’un mapa.– Formes de representació de la Terra: el globus terraqüi i el planisferi.– Diferenciació dels tipus de mapes: físics, polítics i de carreteres.– Els signes convencionals d’un mapa.– Observació i anàlisi de fotografies. – Reconeixement de les línies imaginàries en un globus terraqüi. – Explicació de les raons de la variació del nombre d’hores de sol.– Realització d’experiències per entendre les fases lunars.– Relació de les estacions en els dos hemisferis.– Consulta de llibres de divulgació i difusió per obtenir dades.

TEMA 2. – Definició i característiques de l’atmosfera.– Els fenòmens atmosfèrics.– Definició de l’aire.– Les propietats de l’aire. – El vent. La utilització de la força del vent.– L’aire i la vida. La necessitat de l’aire per respirar.– El procés de la respiració a les plantes.– Realització d’experiències per comprovar algunes de les propietats de l’aire.– Reconeixement de les funcions de l’atmosfera que permeten l’existència de vida en el nostre planeta.– Observació i anàlisi de fotografies.– Reconeixement de les utilitats que se li donen a la força del vent.– Consulta de fonts alternatives al llibre per ampliar els continguts treballats. – Identificació dels instruments utilitzats per respirar en els mitjans on hi ha poc oxigen. – Valoració de les actituds responsables per reduir la contaminació de l’aire.– Consulta de llibres de divulgació i difusió per obtenir dades.– Elaboració d’un vocabulari digital sobre l’aire i l’atmosfera.

TEMA 3. – Definició de temps atmosfèric.– Els elements que determinen el temps atmosfèric: la temperatura, la humitat, el vent, la pressió, els núvols i les precipitacions.– Tipus de precipitacions: pluja, neu i granís. Tipus de pluja: plovisqueig, pluja i xàfecs o xàfecs.– Els canvis en l’oratge.

37

– Com conéixer el temps. Ús del termòmetre, el penell, l’anemòmetre, el pluviòmetre, l’higròmetre i el baròmetre.– La predicció de l’oratge: satèl·lits meteorològics i mapes de l’oratge.– Definició de clima.– Els factors determinants del clima: la distància d’un punt a l’equador, l’altitud, el relleu i la distància respecte al mar.– Interpretació d’un mapa del temps.– Consulta de llibres de divulgació i difusió per obtenir dades.– Observació i anàlisi de fotografies que representen el canvi del temps.– Compilació de les dades del clima durant un període de temps determinat i representació en un quadre.

TEMA 4.– Reconeixement dels elements que han transformat la formació dels paisatges na-turals.– Elements d’un paisatge natural: el relleu, l’aigua, la vegetació i la fauna.– Els paisatges agraris: els camps, els pobles, els camins i les carreteres.– Els paisatges industrials: les fàbriques i els tallers, les vies de comunicació i les conduccions de petroli, gas o electricitat.– Els paisatges urbans. – Elements del paisatge urbà.– Observació i anàlisi de fotografies.– Consulta de llibres de divulgació i difusió per obtenir dades.– Visitar una pàgina d’Internet per treballar els continguts del tema.– Localització i descripció dels elements propis d’un paisatge agrari i d’un paisatge urbà.– Comprensió d’un mapa conceptual que classifica els continguts treballats.– Reconeixement dels principals canvis que es produeixen en els paisatges urbans i humanitzats.– Observació i anotació dels principals elements del paisatge urbà de la localitat de l’alumnat.

TEMA 5. – El medi físic i el medi biològic.– Les adaptacions dels éssers vius al medi.– Les comunitats biològiques. Els ecosistemes.– Les cadenes i xarxes alimentàries: consumidors primaris, secundaris i terciaris.– Les accions directes sobre els ecosistemes. L’acció de l’ésser humà sobre el medi.– Els contaminants. La protecció del medi ambient.– Definició dels recursos naturals i valoració de la seua importància per a les necessitats de la vida.– L’aprofitament responsable dels recursos naturals.– Comprensió d’un mapa conceptual que sintetitza els continguts treballats.– Valoració de la necessitat de protegir el medi ambient en relació amb l’actuació de l’ésser humà i les conseqüències que es deriven de la contaminació.

SEGON TRIMESTRE

TEMA 6.– La matèria: definició.– Els materials. Classes de materials: naturals i artificials. – Els instruments de mesura per a la longitud, la massa, el volum i la temperatura.

38

– Les propietats físiques dels materials.– Ús dels materials: plàstic, paper, metall, fusta, fibres tèxtils i vidre. – Els materials poden reutilitzar-se: el reciclatge.– Els minerals i la seua obtenció: les mines.– Les utilitats dels minerals.– Les propietats dels minerals.– Les roques i la seua obtenció: les pedreres.– La classificació de les roques: roques sedimentàries, roques magmàtiques i roques metamòrfiques.– Classificació d’algunes roques i minerals utilitzant diferents criteris.– Descripció de minerals i roques utilitzant la terminologia adequada.

TEMA 7.– La calor: Fonts de calor.– La temperatura. – Els tipus de termòmetres: el termòmetre clínic i el termòmetre d’ambient. Com es mesura la temperatura.– Els efectes de la calor: els objectes varien de mida i estat.– La llum. Fonts de llum natural i artificial. – La propagació de la llum.– Els colors dels objectes i els colors bàsics.– La utilitat dels espills i les lents.– El so. L’eco. El soroll.– Descripció del procés de transmissió i recepció de sons.– Manipulació d’instruments en la realització d’experiències sobre els efectes de la calor.– Observació i anàlisi d’imatges.

TEMA 8. – L’energia: definició.– Identificació dels efectes originats per les forces: moviments i deformacions. – El consum d’energia.– Definició de les fonts d’energia.– Les fonts d’energia no renovables: el carbó, el petroli, el gas natural i el gas butà. – Els inconvenients de les energies no renovables.– Les fonts d’energia renovables: el Sol, el vent i l’aigua.– L’energia elèctrica.– L’energia dels combustibles.– Reconeixement de les accions que permeten estalviar energia elèctrica a casa.– Observació i anàlisi de fotografies.– Recerca d’informació per ampliar els coneixements.– Reconeixement dels instruments necessaris per aprofitar les fonts d’energia renovables.– Estudi d’un mapa conceptual.– Realització d’un experiment per comprovar com funciona la força eòlica.

TEMA 9. – Definició de les màquines.– Les màquines simples: la palanca, el pla inclinat, la roda i la politja.

39

– Les màquines compostes: les alicates, l’engranatge, el fre, la bicicleta, els cotxes i els electrodomèstics.– Les màquines a casa: el frigorífic, la llavadora i la planxa.– Les màquines a l’escola: l’ordinador, la calculadora i la pissarra digital. – Les màquines en el comerç: tallaembotits, balança i caixa registradora.– Les eines. – Identificació de l’origen històric d’algunes màquines simples com la roda.– Valoració de la contribució de les màquines al treball de les persones.– Observació de dibuixos que representen diverses màquines compostes i anàlisi de les maquines simples de les quals consten.– Lectura comprensiva de textos sobre la transformació de les màquines al llarg del temps.– Relació de les màquines que es troben a la casa, l’escola i el comerç amb la funció que desenvolupen.– Estudi d’un mapa conceptual.– Realització d’un procediment per aconseguir muntar un generador de corrent elèctrica.– Valoració de les repercussions en les formes de vida de l’ús de màquines.

TEMA 10.– La població activa: població ocupada i població no ocupada.– La població no activa.– El sector primari: l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria.– El sector secundari: la indústria i la construcció.– El sector terciari: el comerç, el transport, el turisme i altres serveis. – Observació, descripció i anàlisi del procés d’elaboració d’un producte industrial.– Diferenciació entre diversos tipus d’indústria.– Distinció entre comerç interior i comerç exterior.– Especificació dels tipus de transport existent segons el mitjà pel qual es desplacen: terrestres, aeris i marítims.– Reconeixement dels principals serveis i la contribució d’aquests a la societat.– Reflexió sobre els efectes beneficiosos i negatius del turisme.– Estudi d’un mapa conceptual.– Redacció d’un informe amb les característiques d’un centre industrial pròxim.– Valoració de la contribució dels oficis al benestar de la societat.

TERCER TRIMESTRE

TEMA 11.– Definició dels mitjans de comunicació, l’emissor, el receptor i el missatge.– Els mitjans de comunicació personal: telèfon, correu postal, fax, correu electrònic. – Els mitjans de comunicació social: premsa, ràdio, televisió, Internet.– L’ordinador i les seues parts. Internet: navegador, cercador, pàgina web.– Les precaucions en l’ús d’Internet. – Presentacions per ordinador.– Identificació de l’emissor, receptor i missatge d’un mitjà de comunicació.– Valoració de la contribució dels mitjans de comunicació en el nostre entorn.– Observació de dibuixos que representen diversos mitjans de comunicació personal i social.– Relació dels components d’un ordinador.40

– Identificació dels elements que hem de conéixer a Internet.– Lectura comprensiva de textos sobre les precaucions en l’ús d’Internet.– Reconeixement dels passos a seguir per crear una presentació per ordinador.– Estudi d’un mapa conceptual.– Realització d’un procediment per aconseguir escriure i publicar una revista.

TEMA 12.– Les etapes de la història i les mesures del temps.– Les restes del passat i les fonts històriques.– Les cases en els pobles dels anys vint del segle passat.– L’escola en l’època dels nostres besiaios.– El carrer com a lloc de relació social en el passat recent.– L’evolució dels jocs i els joguets al llarg del temps.– Els carrers, els edificis i els habitatges d’una ciutat en el passat recent.– El tramvia, el metro i el troleibús de les ciutats en el passat recent.– L’oci i la vida quotidiana en l’època dels nostres pares.– Interpretació d’un eix cronològic i utilització de diferents mesures del temps.– Valoració del progrés tècnic que ens permet una millora de la vida i de l’impacte en la vida quotidiana d’avanços tecnològics com la televisió o els ordinadors.– Consulta de llibres de divulgació i accés a recursos didàctics a Internet. – Realització d’una faena d’investigació sobre els jocs dels iaios.– Valoració de l’ensenyament com un èxit assolit en comparació amb la situació del nostre passat recent.

TEMA 13.– La Prehistòria: marc cronològic. – La vida quotidiana i els estris durant Prehistòria. – Roma i l’aparició de l’escriptura.– Les ciutats romanes i la vida quotidiana en temps dels romans.– Els castells i les esglésies en temps dels senyors feudals.– L’organització social i la vida quotidiana en l’època medieval. – L’Edat Moderna: el Nou Món i el creixement de les ciutats.– La vida quotidiana en l’Edat Moderna.– El procés d’industrialització al segle XIX i la ciutat industrial. – El treball infantil durant l’època industrial.– Homes i dones en la Història: Sèneca, Alfons X, Santa Teresa de Jesús, Diego de Velàzquez, Rosalía de Castro i Pablo Picasso.– Descripció d’il·lustracions que recreen les diferents èpoques estudiades.– Valoració de les restes arqueològiques i de les manifestacions artístiques de les societats del passat com a font de coneixement històric.

TEMA 14.– El relleu, les costes i els rius d’Espanya.– La població i l’economia d’Espanya.– La democràcia espanyola.– Les institucions democràtiques. – L’elecció de representants polítics.

41

– Espanya i la Unió Europea.– L’organització territorial d’Espanya.– Localització de les unitats de relleu de la geografia espanyola mitjançant la consulta d’un mapa físic de la Península Ibèrica. – Descripció del procés electoral seguit a les eleccions generals.– Observació i anàlisi de fotografies de la diversitat de paisatges espanyols.– Localització al mapa dels països que formen la Unió Europea.– Elaboració d’un mapa mural de les Comunitats Autònomes d’Espanya.– Anàlisi de la distribució de la població espanyola per Comunitats Autònomes. – Respecte per les opinions diferents dels companys.– Lectura i interpretació d’un mapa conceptual.– Valoració dels drets garantits per la Constitució espanyola.

TEMA 15.– El relleu de la Comunitat Valenciana.– Els rius de la Comunitat Valenciana.– El clima i la vegetació de la Comunitat Valenciana.– Les comarques i l’organització territorial de la Comunitat Valenciana– Les comarques de muntanya: el relleu, els rius i el clima. – La vida a les comarques de muntanya.– Les comarques de plana: el relleu, els rius i el clima.– La vida a les comarques de plana.– Les comarques de costa.– La vida a les comarques de costa.– La població de la Comunitat Valenciana.– Les activitats econòmiques en la Comunitat Valenciana.– Localització de les unitats de relleu de la geografia de la Comunitat.– Observació de la vegetació característica de la Comunitat Valenciana.– Localització de les comarques de muntanya, plana i costa.– Valoració de la xarxa de comunicacions de la Comunitat Valenciana.

42

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Cicle, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

43

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE

TERCER CURS


– Som a l’inici del curs i és important situar als alumnes i preparar-los per a passar un bon curs junts. Treballar la psicomotricitat i experimentar com a través dels sentits i el cos ens relacionem amb el nostre entorn i amb els altres ens proporciona una bona ocasió per a arribar a aquest objectiu.

– Per a això abordarem temes com l’ésser humà i les etapes de la vida. Aprendrem a conéixer com és el cos humà, com funciona i de quines parts està compost l’aparell locomotor, diferenciant-les entre elles.

– L’expressió oral i escrita es treballaran mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat inicial de la guia Què veiem? L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i ampliació proposades a la guia.

TEMA 2. TINC CURA DEL MEU COS

– En aquest tema aprendrem a tenir cura del cos humà, especialment a mantenir una dieta sana i uns bons hàbits per a mantenir un cos saludable. A més, remarcarem la importància de la higiene i de la pràctica de l’esport com acció saludable.

– Els continguts del tema tenen un caràcter eminentment pràctic. Es tracta no només que l’alumnat arribe a una sèrie de coneixements sinó, fonamentalment, que adopte hàbits d’alimentació, higiene i activitat física que afavorisquen el seu desenvolupament.

– L’estimulació de l’aprenentatge de les noves tecnologies es treballarà mitjançant apartats com l’ Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia.

TEMA 3. ELS SENTITS

– Els alumnes aprofundiran en l’estudi dels sentits i les sensacions percebudes a través de cadascun dels òrgans dels sentits, com la pell i el tacte, els ulls i la vista, les oïdes i l’audició, el nas i l’olfacte i la llengua i el gust.

– S’analitzaran els elements que componen cada òrgan sensitiu i el seu funcionament amb l’ajuda de diversos tipus d’il·lustracions. Després s’experimentaran diferents sensacions i es reflexionarà sobre elles relacionat aquesta experiència amb els continguts teòrics treballats en el tema.

– Al llarg d’aquesta unitat estimularem la comprensió lectora de l’alumnat a través de la lectura dels diversos textos del llibre.

TEMA 4. ELS ANIMALS

– En aquest tema l’alumnat aprendrà a conéixer els animals, com s’alimenten, es desplacen i es reprodueixen, i com s’adapten al mitjà. A més, reconeixerà les diferències entre els animals vertebrats i els invertebrats i estudiarà un exemple d’animal mamífer i altre d’insecte.

– A més, s’aprofitarà aquest tema per a treballar en la classificació de continguts i la recerca d’informació en diferents tipus de suport o format.

– Al llarg d’aquesta unitat s’estimula la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, tant a través de les activitats del llibre com de les activitats d’Internet de la guia.

TEMA 5. LES PLANTES

44

– Al llarg d’aquest tema, l’alumnat treballarà el tema de les plantes, les seues característiques i parts, els diferents tipus existents, la nutrició i la reproducció. A manera d’exemple, estudiarà un exemple de planta, el roser.

– Incidirem novament en el treball dels processos de classificació en funció de criteris diversos relacionats amb les plantes: grandària, tija, etc. També aprofitarem la descripció dels processos de fotosíntesis i alimentació de les plantes per a comentar la seua importància com element fonamental de l’ecosistema Terra.

– La comprensió lectora es treballarà a partir de l’anàlisi del text Les plantes i la llum juntament amb diverses activitats que perpetran comprovar si els alumnes han assimilat el contingut del text.

TEMA 6. L’AIGUA

– Estudiarem tot el relacionat amb l’aigua. Per a això, es treballaran temes com la distribució de l’aigua en la Terra, l’aigua i els éssers vius, els tres estats de l’aigua i el cicle de l’aigua a la natura. A manera d’exemple, s’estudiaran amb més detalla els rius.

– Aprofitarem l’ocasió per a iniciar a l’alumnat en la realització de xicotets experiments a través d’una senzilla activitat en la qual s’analitzarà l’evaporació de l’aigua continguda en un got.

– Tant l’expressió oral com l’escrita es treballaran mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat inicial Què veiem? de la guia. L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i ampliació proposades a la guia.


– El paisatge que ens envolta és el gran eix i centre d’interés d’aquest tema. Per a això, treballarem continguts que giren al voltant dels elements naturals i humans del paisatge, els diferents tipus de paisatge natural i el tipus d’hàbitat humà en cadascun d’ells. Finalment, l’alumnat aprendrà a orientar-se i a interpretar els plànols.

– Per a desenvolupar aquests continguts serà clau l’observació de diferents imatges en els quals s’observaran els diferents tipus de paisatge i els elements que ho conformen. També s’abordarà com les característiques de cadascun dels diferents tipus de paisatge incideixen en la vida dels éssers humans i com les persones transformen el paisatge.


– En aquest tema estudiarem les diferents maneres de representar un territori a través de la fotografia, el croquis, el plànol o el mapa. Els alumnes identificaran els diversos elements d’un plànol: orientació, toponímia, símbols, llegenda, escala.

– Realitzarem la lectura detallada d’una fotografia d’un paisatge i, després, passarem d’interpretar un paisatge a realitzar-ne el croquis. Completarem les activitats amb l’anàlisi i l’elaboració d’un plànol, i la lectura de diferents tipus de mapes.

TEMA 9.ELS POBLES I LES CIUTAT

– Al llarg del tema l’alumnat treballarà els diferents tipus d’hàbitat humà: els pobles i les ciutats i les seues principals diferències. També estudiarà les característiques dels tipus de treball realitzats en les ciutats i en els pobles, així com l’equipament i el transport urbans. Finalment, s’estudiaran nocions d’educació vial per a ser un bon vianant i un bon viatger.

– Aprofitarem els continguts del tema per a proposar a l’alumnat una anàlisi de l’entorn urbà en el qual viu demanant-li que assenyale les característiques dels carrers, les zones verdes i parcs, els edificis i els serveis i espais públics.


– Aquest tema gira entorn de la conscienciació del fet que vivim en societat, centrant-nos en la importància del respecte a unes normes de convivència, tant en l’entorn familiar i en la comunitat escolar com en l’àmbit de la comunitat ciutadana.

45

– Destacarem les funcions de l’Ajuntament i les eleccions municipals com mètode d’elecció dels nostres representants en la institució municipal. També estudiarem quins són els Drets del xiquet.

TEMA 11. ELS TREBALLS (I)– En aquest tema tractarem els diferents tipus de treballs realitzats per l’ésser humà, com l’agricultura, la

ramaderia i la pesca en el sector primari, l’artesania i la indústria en el secundari, i els serveis en el terciari.

– Prestarem, a més, una especial atenció a l’observació del nostre entorn social, identificant els oficis i serveis que podem trobar en la nostra vida quotidiana, potenciarem la recopilació d’informació a través d’una enquesta i practicarem la representació gràfica de dades.

TEMA 12. ELS TREBALLS (II)– En aquest tema desenvoluparem els diferents tipus de treballs relacionats amb els serveis, especialment les

característiques del procés comercial, els diferents tipus d’establiments comercials, la publicitat com estratègia comercial, el consum responsable i aprendrem a ser emprenedors.

– També destacarem la importància dels mitjans de transport i reconeixerem els diferents tipus de mitjans de transport: terrestre, marítim i aeri.

TEMA 13. LES FESTES I TRADICIONS– Aquest tema gira al voltant del reconeixement de les diverses activitats de lleure i temps llibre que podem dur a

terme. A continuació, dedicarem un espai destacat a l’anàlisi de les festes i tradicions de la nostra Comunitat i n’identificarem algunes de les més representatives.

– També ens aturarem en l’anàlisi d’algunes festes d’altres llocs del món per valorar les diferències i les semblances amb les que celebrem a la nostra Comunitat. Sintetitzarem allò aprés completant un mapa conceptual i situant les principals festes de l’any al calendari.


– En aquest tema treballarem sobre el tema de l’espai temporal, especialment el passat. Per a això estudiarem el transcurs del temps: passat, present i futur, així com els esdeveniments en el temps: les mesures del temps i l’eix cronològic.

– També aprendrem a valorar la història personal, la història familiar i la història de la nostra localitat, així com les nostres festes i tradicions com nexe d’unió de la comunitat. A més potenciarem l’adquisició autònoma d’informació proposant a l’alumnat la realització d’una petita investigació sobre la seua pròpia història personal.

TEMA 15. LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA

– Al llarg d’aquesta unitat estudiarem alguns aspectes relacionats amb la Comunitat Valenciana. Per a això treballarem els següents continguts: l’aspecte físic, amb el relleu i els rius, les característiques generals del clima de la nostra Comunitat, les varietats climàtiques, la flora i la faunai l’aspecte humà, amb les característiques més destacades de les nostres ciutats i pobles.

– Aprofitarem aquest tema per a familiaritzar a l’alumnat amb la descripció d’algunes de les ciutats i pobles de la nostra Comunitat potenciant amb això, a més a més, el gust per la lectura.

QUART CURS


– Aquest tema té com objectiu principal que l’alumnat comprenga els trets principals de la Terra que es deriven de la seua ubicació en el Sistema Solar, la seua interrelació amb la Lluna i el Sol, així com, els moviments de rotació i translació.

46

– Per al desenvolupament d’aquests continguts serà fonamental l’anàlisi d’imatges i models que afavorisquen els fenòmens astronòmics descrits. També es treballarà en el tema les diferents formes de representació de la Terra.

– En aquest tema pararem una atenció especial a la lectura dels quadres i textos explicatius de les diferents definicions i conceptes explicats.


– En aquest tema treballarem aspectes relacionats amb l’aire i l’atmosfera, com la definició i les propietats de l’aire, l’atmosfera i el vent. També veurem els diferents tipus de vent i la utilització del mateix.

– Per a la comprensió d’aquests continguts es potenciarà la realització de senzills experiments relacionats amb les propietats de l’aire. Així mateix, es proposaran algunes activitats de recerca d’informació.

– La comprensió lectora es treballa a partir de l’anàlisi del text L’aire en moviment: el vent juntament amb la realització de les activitats que l’acompanyen per comprovar que els alumnes n’han entés el contingut.


– En aquest tema treballarem aspectes relacionats amb el temps atmosfèric, com la temperatura, la humitat, el vent, la pressió atmosfèrica, els núvols i les precipitacions.

– També veurem el canvi del temps, els mesuraments meteorològics, el baròmetre, el termòmetre, el penell, l’anemòmetre, el pluviòmetre, i l’higròmetre. Estudiarem la predicció del temps, els mapes del temps, els satèl·lits meteorològics, les zones climàtiques de la Terra i el clima i els factors que ho determinen.

– L’estimulació de l’aprenentatge mitjançant les noves tecnologies es treballarà mitjançant activitats com l’Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia.


– Treballarem continguts relacionats amb el paisatge, els diferents tipus de paisatge naturals o humanitzats i les transformacions que pateixen, tant les originades per la naturalesa com aquelles que són fruit de l’activitat del ser humà.

– Per a desenvolupar aquests continguts serà clau l’observació de diferents imatges en les quals s’observaran els diferents tipus de paisatge, les diferents classes de transformació que pot patir i els elements naturals i artificials d’un paisatge.

– L’expressió oral i l’escrita es treballaran mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat inicial Què veiem? de la guia. L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i ampliació proposades a la guia.

TEMA 5. ELS MEDI I LA SEVA PROTECCIÓ

– En aquest tema treballarem els ecosistemes i la seua relació amb l’ésser humà: les comunitats biològiques i els ecosistemes, el funcionament d’un ecosistema, l’alteració dels ecosistemes per l’acció directa de l’ésser humà, l’alteració dels ecosistemes per les accions indirectes de l’ésser humà i els recursos naturals i el seu ús.

– Aprofitarem l’estudi d’aquest últim punt abordarem l’adopció d’estratègies i hàbits per a realitzar un consum responsable de l’aigua i d’altres recursos naturals, prestant especial atenció al reciclatge dels residus.

– Al llarg d’aquesta unitat s’estimula la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, tant a través de les activitats del llibre com de les activitats d’Internet de la guia.

TEMA 6. LA MATÈRIA I ELS MATERIALS

– Al llarg del present tema treballarem la matèria i els materials: característiques, propietats, ús i reciclatge. També estudiarem els instruments de mesura de volum, massa i longitud, els minerals i les roques.

– L’observació directa de distints materials, l’anàlisi de diferents imatges i la utilització d’instruments de mesura seran procediments molt útils per a assimilar els continguts treballats en el tema.

47

– La comprensió lectora i la lectura es treballen mitjançant el text Algunes propietats dels materials juntament amb les activitats que acompanyen el text per comprovar que els alumnes n’han entés la lectura.

– L’expressió oral i l’escrita es treballen mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat inicial Què veiem? de la guia. L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i ampliació proposades a la guia.

– L’estimulació de l’aprenentatge mitjançant les noves tecnologies es treballarà mitjançant activitats com l’Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia.


– Estudiarem atentament la calor, la llum i el so. Per a això analitzarem la temperatura, la grandària, els colors de la llum i la utilitat dels espills i les lents. També veurem diferents lents i l’eco i el soroll.

– Per a la comprensió de la calor, la llum i el so serà fonamental una observació directa i guiada de fenòmens físics i la realització de senzilles experimentacions en les quals puguem observar, per exemple, el fenomen de la dilatació, les sensacions de calor i fred o la propagació de la llum.

– La comprensió lectora i la lectura es treballaran mitjançant el text de la introducció del temari, juntament amb les activitats que l’acompanyen per comprovar que els alumnes n’han entés la lectura. També treballarem la comprensió lectora mitjançant els documents La Idea i Per saber-ne més, que trobarem al llibre i que ens ajudaran a repassar els continguts llegits prèviament.

– L’expressió oral i escrita es treballarà mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat Experimenta amb la dilatació del llibre. En aquesta activitat, podrem avaluar com s’expressa l’alumne per explicar els fenòmens que ocorren a l’experiència. L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i d’ampliació proposades a la guia.

– L’estimulació de l’aprenentatge mitjançant les noves tecnologies es treballarà a través d’activitats com l’Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia, així com activitats interactives com Què veiem? de la guia.

TEMA 8. L’ENERGIA

– En aquest tema treballarem l’energia: com actua, per a què la necessitem, les principals fonts d’energia no renovables i els seus inconvenients, las energies renovables més utilitzades i els tipus d’energia que més utilitza l’home.

– Aprofitarem l’ocasió per a incidir en la necessitat de tenir cura del medi ambient i fer un ús sostenible dels recursos, especialment en el que al consum d’energia es refereix.

– La comprensió lectora i la lectura es treballaran mitjançant el text de la introducció del tema, juntament amb les activitats que l’acompanyen per comprovar que els alumnes n’han entés la lectura. També treballarem la comprensió lectora mitjançant els documents La Idea i Per saber-ne més, que trobarem al llibre i que ens ajudaran a repassar els continguts llegits prèviament.

– L’expressió oral i escrita es treballarà mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat Construir un petit molí de vent del llibre. En aquesta activitat, podrem avaluar com s’expressa l’alumne per explicar els passos que cal seguir per construir el molí i el funcionament d’aquest. L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i d’ampliació proposades a la guia.

– L’estimulació de l’aprenentatge mitjançant les noves tecnologies es treballarà a través d’activitats com l’Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia, així com alguns vídeos que podem veure durant el temari proposats a la guia per a la introducció de subapartats del tema.


– Abordarem diferents aspectes relacionats amb les màquines: què són, la seua utilitat i aplicacions. També veurem quin és la distinció entre màquines simples i compostes, amb exemples de cadascuna d’elles.

– Insistirem en l’observació de les màquines i instruments habituals en l’entorn domèstic i escolar. També proposarem a l’alumnat la construcció d’alguna màquina senzilla: una dinamo de bicicleta.

– La comprensió lectora i la lectura es treballaran mitjançant el text La Roda i les màquines juntament amb les activitats proposades a la guia per a aquest apartat, per comprovar que els alumnes han entés la lectura del

48

text. També treballarem la comprensió lectora d’un mapa conceptual i comprovarem que han entés les lectures del tema mitjançant activitats de compleció d’afirmacions.

– L’expressió oral i escrita es treballarà mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat Construir una màquina senzilla del llibre. En aquesta activitat, podrem avaluar com s’expressa l’alumne per explicar les màquines que componen una bicicleta i els passos a seguir per a la construcció d’una dinamo. L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i d’ampliació proposades a la guia.

– L’estimulació de l’aprenentatge mitjançant les noves tecnologies es treballarà a través d’activitats com l’Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia, així com algunes activitats interactives com Què veiem? de la guia, on aprofitarem per introduir el tema mitjançant un vídeo explicatiu visualitzant molts tipus de màquines.

TEMA 10. LA FAENA

– El tema se centra en l’anàlisi els sectors d’activitat econòmica i la divisió de la població en activa i no activa. Per això la tasca més important a realitzar en el tema és la classificació de totes les activitats econòmiques en tres sectors (primari, secundari i terciari) i la identificació dels oficis més rellevants de cada sector. També analitzarem diferents processos productius com el cultiu de la vinya, la criatura del porc o l’elaboració d’un producte industrial.

– També treballarem la comprensió lectora mitjançant els documents La Idea i Per saber-ne més, que trobarem al llibre i que ens ajudaran a repassar els continguts llegits prèviament. Per últim, els alumnes s’exercitaran en la realització d’enquestes i recolliran dades a través d’un qüestionari per tal de poder obtenir una informació concreta.


– En aquest tema introduirem els mitjans de comunicació i en diferenciarem dos tipus: els mitjans de comunicació social i personal. A més, estudiarem les parts d’un ordinador, l’ús i les precaucions d’Internet. Insistirem en l’estudi dels tipus de mitjans personals: telèfon, correu postal, fax i correu electrònic, i farem el mateix per als mitjans de comunicació social: premsa, ràdio, televisió i Internet. També aprendrem com escriure i publicar una revista.

– La comprensió lectora es treballarà mitjançant l’anàlisi del text de la introducció juntament amb les activitats que l’acompanyen. També treballarem la comprensió lectora mitjançant el mapa conceptual, que trobarem al llibre i que ens ajudarà a repassar els continguts llegits prèviament.

– L’expressió oral i escrita es treballarà mitjançant la resolució d’activitats en grup, com per exemple l’activitat Com fer una presentació per ordinador del llibre. En aquesta activitat, podrem avaluar com s’expressa l’alumne per explicar els passos a seguir en el desenvolupament d’una presentació. L’expressió escrita també s’avaluarà a les activitats de reforç i d’ampliació proposades a la guia.

– L’estimulació de l’aprenentatge mitjançant les noves tecnologies es treballarà a través d’apartats com l’ntern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia, així com algunes activitats interactives com l’ús de vídeos per a l’autoaprenentatge en les presentacions amb ordinador.


– Al llarg d’aquest tema parlarem del passat, com conéixer-lo i reconéixer-lo: Per a això ens ajudarem de l’observació i descripció de les il·lustracions, la definició del concepte d’Història, la identificació de documents històrics del passat i el reconeixement de la importància de les restes del passat.

– També serà un aspecte clau a treballar en el tema la identificació de les mesures del temps i interpretació d’un eix cronològic.

– L’anàlisi del passat recent es durà a terme a través de la lectura i de l’observació de fotografies relacionades amb diversos personatges representatius de tres generacions: el besiaio Jaume, el iaio Gerard i Llúcia, la mare. Ells seran el fil conductor per analitzar els pobles i les ciutats, els cases i els objectes de cada època, els jocs, els mitjans de transport, etc.

– Finalment, utilitzarem la informació d’un mapa conceptual per sintetitzar tot allò aprés al llarg del tema i proposarem als alumnes un xicotet treball d’investigació sobre els jocs dels seus iaios.

49


– En aquest tema estudiarem el nostre passat llunyà: la Prehistòria, els romans, l’època medieval, l’Edat Moderna i la industrialització. Per a treballar aquests temes ens ajudarem de l’observació de restes monumentals o arqueològics del passat i l’anàlisi de dibuixos que recreen diferents realitats històriques.

– També ens aproximarem a la biografia de diversos personatges de la història: Lucio Anneo Séneca, Alfons X, Santa Teresa de Jesús, Cristòfor Colom, Rosalía de Castro, Pablo Picasso.

– Continuarem estimulant l’aprenentatge mitjançant les noves tecnologies a través d’apartats com l’Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia.

TEMA 14. ESPANYA

– Començarem el tema amb l’anàlisi del seu medi físic a través de l’estudi del relleu, els arxipèlags, les costes i els rius, així com les principals unitats de relleu. Analitzarem les característiques principals de la població i l’economia d’Espanya, i els alumnes s’exercitaran en l’obtenció d’informació a partir de gràfics. També realitzaran esquemes per ordenar i resumir la informació més important.

– A continuació, identificarem les característiques que fan d’Espanya un país democràtic, analitzarem el procés d’elecció dels representants o el govern d’un país i identificarem les institucions democràtiques principals.

– Pararem una atenció especial a la interpretació de mapes relacionats amb Espanya, la seua realitat autonòmica i la seua integració a la Unió Europea. Així mateix, analitzarem a partir de mapes l’organització territorial d’Espanya. Finalment, comentarem el contingut d’un mapa conceptual i realitzarem una activitat per construir un mapa mural de les Comunitats Autònomes.

TEMA 14. LA COMUNITAT VALENCIANA

– En aquest tema descriurem la Comunitat Valenciana: la situació, el relleu, les costes, els rius, el clima i la vegetació, la població i les seues activitats econòmiques i el mitjà natural dels tres tipus de comarques: de muntanya, d’interior i de costa.

– Al llarg del tema es desenvoluparan conceptes i competències treballats en temes anteriors sobre la descripció del mitjà físic i l’activitat econòmica d’una societat.

– La comprensió lectora es treballarà mitjançant el text de la introducció juntament amb les activitats que l’acompanyen i la lectura dels documents La Idea i la lectura del text. Com són els transports a la Comunitat Valenciana? que trobarem al llibre, que ens ajudaran a repassar els continguts llegits prèviament. Els alumnes també aprendran a interpretar un mapa polític seguint pas a pas el procediment detallat al llibre.

– Se seguirà estimulant l’aprenentatge a través de les noves tecnologies mitjançant activitats com l’ Intern@uta del llibre o els quadres de Viatgem per Internet proposats a la guia.

50

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL SEGON CICLE

1. Reconéixer i explicar, arreplegant dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi físic (relleu, sòl, clima, vegetació...) i les formes de vida i actuacions de les persones (tipus de vivenda, cultius, paisatge, vestimenta, etc.), així com valorar les actituds de respecte per l’equilibri ecològic.

2. Identificar i classificar, segons criteris científics, animals i plantes (règim alimentari, forma de reproduir-se o morfologia).

3. Identificar segons criteris científics (duresa, exfoliació o brillantor) roques i minerals.

4. Identificar i explicar les conseqüències per a la salut i el desenrotllament personal de determinats hàbits d’alimentació, higiene, exercici físic i descans.

5. Identificar, a partir d’exemples de la vida diària, alguns dels principals usos que les persones fan dels recursos naturals i assenyalar avantatges i inconvenients.

6. Assenyalar algunes funcions de les administracions i de les organitzacions diverses i la seua contribució al funcionament de la societat i valorar la importància de la participació personal en les responsabilitats col·lectives.

7. Reconéixer, identificar i posar exemples del patrimoni natural, historico-artístic i cultural de la Comunitat Valenciana, tot indicant accions que contribuïsquen a la seua protecció.

8. Utilitzar les nocions espacials i la referència als punts cardinals per a situar-se en l’entorn, per a localitzar i descriure la situació dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plànols i mapes amb escala gràfica per a orientar-se i desplaçar-se.

9. Explicar amb exemples concrets, l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana relacionat amb fets històrics rellevants de la Comunitat Valenciana i d’Espanya, així com identificar les nocions de duració, successió i simultaneïtat.

10. Identificar fonts d’energia comuna i procediments i màquines per a obtindre, posar exemples d’usos pràctics de l’energia i valorar la importància de fer un ús responsable de les fonts d’energia del planeta.

11. Assenyalar les parts principals d’objectes i màquines. Indicar les funcions de cada una d’elles, planificar i realitzar un procés senzill de construcció d’algun objecte. Mostrar actituds de cooperació en el treball en equip i l’atenció per la seguretat.

12. Obtindre informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats. Fer prediccions sobre successos naturals i socials. Integrar dades d’observació directa i indirecta a partir de la consulta de fonts bàsiques i comunicar els resultats de forma oral i escrita (tot manejant imatges, taules, gràfics, esquemes, resums, etc.).

13. Produir un text de forma ordenada arreplegant les idees principals a partir de fonts escrites de caràcter científic, geogràfic i històric.

14. Identificar algunes de les aplicacions de la ciència en la creació de materials i productes d’ús quotidià.

51

7. AVALUACIÓ

7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ

SEGON CICLE: TERCER CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

Propostes d’activitats per dur a terme abans de l’inici del tema:

– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre els ossos.

– Relacionar una sèrie d’ossos amb la part del cos a què pertanyen.

– Identificar una sèrie de músculs per mitjà de la seua localització i a través d’imatges.

– Explicar què són les articulacions i quina és la seua funció principal.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

Continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne:

– Reconéixer les característiques de l’ésser humà.

– Identificar i diferenciar les parts de l’aparell locomotor.

– Localitzar, identificar i descriure les parts de l’es-quelet.

– Identificar i localitzar els músculs i els ossos de l’aparell locomotor.

AVALUACIÓ FINAL

Proposta d’avaluació dels continguts de cada tema:

Criteris d’avaluació: Tema 1 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Enumerar les característiques dels éssers humans. Activitat 1

Reconéixer les parts del cos humà i els canvis que es produeixen en les diferents etapes de la vida. Activitat 2

Distingir els diferents tipus d’articulacions. Activitat 3 Pàg. 8, Act. 6

Identificar i localitzar els principals ossos i músculs de l’esquelet humà. Activitats 4 i 8

Reconéixer els elements de l’aparell locomotor. Activitat 5

Classificar els músculs del cos humà d’acord amb les categories estudiades. Activitat 6

Reconéixer la forma d’alguns ossos i músculs del cos humà. Activitat 7 Pàg. 13, Act. 1

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre els aliments.

52

– Identificar la periodicitat amb què hem de prendre els diferents tipus d’aliments.

– Saber què hem de fer quan ens posem malalts.

– Relacionar una sèrie d’aliments amb el grup a què pertanyen.

– Saber explicar la importància de l’exercici físic per a la salut.



– Definir l’alimentació i reconéixer els grups d’aliments.

– Valorar la importància de la dieta i els aliments.

– Adquirir hàbits per a una bona higiene.

– Reflexionar sobre la importància de la salut i la prevenció de malalties.

– Valorar la importància de fer activitat física de manera periòdica.

AVALUACIÓ FINAL


CRITERIS D’AVALUACIÓ: TEMA 2 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Reconéixer les propietats d’alguns aliments i substàncies nutritives. Activitat 1

Indicar els aliments que hem de prendre cada dia a partir de l’anàlisi de la piràmide dels aliments. Activitat 2 Pàg. 23, Act. 8

Especificar l’origen d’alguns aliments de consum habitual. Activitat 3

Distingir els mètodes de conservació dels aliments i valorar la utilitat de les dates de caducitat. Activitats 4 Pàg. 23, Act. 1

Reconéixer els hàbits de salut necessaris per prevenir malalties. Activitat 5

Valorar els aspectes positius de l’activitat física per a la salut i la importància de les precaucions en practicar-ne. Activitat 6 i 7

Identificar els aliments el consum excessiu dels quals pot ser nociu per a la salut. Activitat 8

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre els sentits

– Relacionar cada sentit amb l’òrgan corresponent.

– Identificar el sentit que ens indiquen unes accions determinades.

– Classificar una sèrie d’aliments segons el seu gust: dolç, salat, àcid i amarg.


Taula amb els continguts bàsics exigibles per a la realització del seguiment dels aprenentatges de cada alumne.

– Localitzar en el propi cos els cinc sentits.

– Caracteritzar els cinc sentits.53

– Reconéixer el funcionament dels cinc sentits.

– Valorar la importància de mantenir una bona higiene dels cinc sentits.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer les funcions dels òrgans dels sentits i el que podem percebre a través seu. Activitats 1 i 4

Interessar-se per la cura dels òrgans dels sentits. Pàg. 44, Act. 4

Identificar els cinc sentits i localitzar-los en la part corresponent de l’anatomia humana. Activitat 2

Indicar la funció de les diferents parts del sentit. Activitat 3 Pàg. 44, Act. 2

Distingir els sabors bàsics a partir d’una sèrie d’exemples. Activitat 5

Reconéixer les principals parts de l’ull i les seues característiques més destacades. Activitat 6

Conéixer la base anatòmica dels òrgans del gust i de l’olfacte i els estímuls que detecten. Activitats 7 i 8

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre els animals.

– Saber el que menja un esquirol.

– Diferenciar animals entre vertebrats i invertebrats.

– Identificar quin animal ens proporciona una sèrie de productes.

– Reconéixer les característiques d’una formiga.



– Reconéixer les principals característiques dels animals.

– Identificar les característiques més importants dels animals vertebrats i diferenciar-ne els grups princi-pals.

– Caracteritzar i diferenciar els animals invertebrats.

– Conéixer com es desplacen, s’alimenten i es repro-dueixen els grups d’animals.

AVALUACIÓ FINAL

PROPOSTA D’AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS DE CADA TEMA:

Criteris d’Avaluació: Tema 4 PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Reconéixer les tres funcions dels éssers vius en diferents grups d’animals. Activitat 1 Pàg. 49, Act. 4

54

Classificar exemples d’animals en el seu grup corresponent. Activitat 1

Relacionar les adaptacions corporals dels animals amb el medi on viuen. Activitats 3, 5 i 7

Conéixer els cinc grups de vertebrats i les seues característiques bàsiques. Activitat 4

Distingir les característiques pròpies dels grups d’animals invertebrats. Activitat 2 Pàg. 57, Act. 3

Reconéixer la utilitat que tenen els animals per a l’ésser humà. Activitat 6 Pàg. 55, La llana

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Conéixer les característiques de les plantes com éssers vius que són.

– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre les plantes.

– Identificar les parts d’una planta.

– Distingir una sèrie de plantes cultivades a través de les seues fotografies.



– Reconéixer les principals característiques de les plantes.

– Identificar les parts d’una planta.

– Entendre i saber explicar la nutrició de les plantes.

– Reconéixer com es reprodueixen les plantes.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer les característiques pròpies de les plantes. Activitat 1 Pàg. 67, Act. 3

Establir les funcions de les parts de la planta. Activitat 2

Classificar les plantes segons la mida de la tija. Activitat 3

Indicar les funcions que realitza cada part de la planta. Activitat 4

Identificar la morfologia i les característiques de les fulles. Activitat 5

Explicar com es produeix la nutrició de les plantes. Activitat 6 Pàg. 71, Act. 7

Identificar els òrgans protectors i reproductors de la flor i establir les seues funcions. Activitat 7

Reconéixer diferents aspectes de la biologia del cirerer des de la seua morfologia a la seua cura. Activitat 8 Pàg. 75, Com és el…

55

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Conéixer els llocs on podem trobar aigua a la Terra.

– Diferenciar entre aigua dolça i aigua salada.

– Identificar els canvis d’estat de l’aigua i saber-los explicar.

– Distingir els diferents cursos d’un riu.



– Reconéixer la importància de l’aigua en la naturalesa.

– Identificar i diferenciar els tres estats de l’aigua.

– Entendre i saber explicar el cicle de l’aigua.

– Saber explicar què és un riu i diferenciar i reconéixer els seus cursos.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer com es distribueixen l’aigua dolça i l’aigua salada en la superfície del sòl. Activitat 1

Indicar com obtenen l’aigua els éssers vius i valorar la importància d’aquest recurs per a la seua supervivència. Activitat 2 Pàg. 87, Act. 1

Distingir els diferents estats de l’aigua. Activitats 3 i 5

Identificar les etapes del cicle de l’aigua i els canvis d’estat que es produeixen al llarg del cicle. Activitat 4

Reconéixer les característiques dels rius i els processos que tenen lloc en els seus diferents trams. Activitats 6 i 7

Prendre consciència sobre la contaminació que pateixen els rius i els possibles perjudicis que aquesta pot ocasionar en els éssers vius.

Activitat 7 Pàg. 92, Per saber-ne més

TEMA7

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar el tipus de paisatge: muntanya, plana i costa.

– Diferenciar les parts d’una muntanya.

– Descriure un poble de costa.

– Classificar una sèrie d’elements naturals i humans.

– Reconéixer per a què serveix una brúixola i quina informació proporciona sobre els punts cardinals.



– Reconéixer els elements naturals i humans del paisatge.

56

– Conéixer les característiques dels paisatges de muntanya.

– Conéixer les característiques dels paisatges de plana.

– Conéixer les característiques dels paisatges de costa.

– Identificar les principals tècniques d’orientació i reconéixer els punts cardinals.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer les formes de relleu dels paisatges de muntanya. Activitat 1 Pàg. 100, Act. Observa

Identificar i localitzar en un dibuix els elements naturals i humans del paisatge de plana. Activitat 2 Pàg. 105, Act. Observa

Explicar els impactes de l’activitat humana sobre el paisatge mitjançant exemples. Activitat 3 Pàg. 101; Pàg. 107, Act. 2

Distingir els elements naturals dels elements humanitzats d’un paisatge. Activitat 4 Pàg. 100, Acts. Observa i Respon

Comprendre com és la vida en els pobles de muntanya. Activitat 5 Pàg. 103, Act. 6

Reconéixer les formes de relleu del paisatge de costa. Activitat 6 Pàg. 100, Acts. 1, 3, 4

Identificar els punts cardinals i la seua posició en relació amb la direcció del sol Activitat 7 Pàgs. 108-109

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Descriure el paisatge d’una fotografia.

– Reconéixer què és un mapa i per a què serveix.

– Relacionar un paisatge fotografiat amb el seu croquis.

– Llegir un plànol i interpretar alguns símbols conven cionals i la toponímia.



– Llegir una fotografia d’un paisatge i identificar-ne els principals elements.

– Interpretar un croquis d’un paisatge i identificar-ne els plans.

– Analitzar un plànol i identificació dels seus principals elements.

– Reconéixer i interpretar diferents tipus de mapes.

AVALUACIÓ FINAL



Relacionar els diferents tipus de representació gràfica amb la seua definició. Activitat 1 Pàg. 119, Act. 3; Pàg. 123, Acts. 1,

2 i 4

Dibuixar el croquis d’un paisatge fotografiat i identificar-ne els diferents plans. Activitat 3 Pàg. 118-119

57

Analitzar i descriure una fotografia d’un paisatge a partir de diversos aspectes. Activitat 2 Pàg. 116, Acts. 1; Pàg. 117

Reconéixer els diferents tipus de mapa: físic, del temps, de comunicacions, polític. Activitat 4 Pàg. 122-123

Interpretar un plànol a partir dels seus elements bàsics. Activitat 5 Pàg. 121, Act. 1 i 2

Calcular l’extensió real d’un territori a partir de la informació indicada a l’escala d’un pla. Activitat 6 Pàg. 121, Act. 1 i 2

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Comparar una fotografia d’un poble i una fotografia d’una ciutat i identificar-ne les diferències.

– Reconéixer les característiques dels pobles, de les ciutats i les seues activitats, i del transport públic.

– Identificar actituds incíviques de vianants i de conductors.



– Comparar una fotografia d’un poble i una imatge d’una ciutat i identificar-ne les diferències.

– Reconéixer les característiques dels pobles, les ciutats i les seues activitats, i del transport públic.

– Identificar alguns dels equipaments urbans.

– Localitzar a l’espai equipaments que podem trobar a les ciutats.

– Reconéixer les normes de circulació viària.

AVALUACIÓ FINAL



Distingir les característiques de pobles i ciutats. Activitat 1 Pàg. 127, Act. 1-3; Pàg. 129, Act 1-4

Reconéixer les característiques dels pobles i del seu entorn pròxim. Activitat 2 Pàg. 127, Act. 1-3

Definir les parts de la ciutat i establir-ne les funcions. Activitat 3 Pàg. 129, Act 1, 2 i 5

Identificar alguns dels equipaments urbans. Activitat 4 Pàg. 130, Act 1

Localitzar en l’espai equipaments que podem trobar a les ciutats. Activitat 5 Pàg. 130, Act 1 i 2

Identificar els transports públics de les ciutats. Activitat 6 Pàg. 131, Act 3

Reconéixer les normes viàries bàsiques dels vianants i autoavaluar-ne el compliment. Activitat 7 Pàg. 132, Act 1-4; Pàg. 133, Act 5-

8

Identificar i explicar les normes de seguretat que s’han de complir quan anem amb bicicleta. Activitat 8 Pàg. 134, Act 1 i 2; Pàg. 135, Act

3-8

58

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Observar uns dibuixos i identificar quines normes de convivència estan respectant els personatges.

– Identificar les principals faenes que els xiquets i les xiquetes poden fer com a membres de la família.

– Explicar algunes de les normes de convivència escolar.

– Reconéixer algunes de les característiques de les institucions de la localitat: l’Ajuntament.



– Identificar comportaments incívics.

– Identificar les característiques de la Comunitat escolar.

– Reconéixer la composició i les funcions de l’Ajuntament.

– Reconéixer les normes de convivència escolar.

– Explicar maneres de participació ciutadana.

– Distingir els drets i els deures d’un mateix.

AVALUACIÓ FINAL



Especificar les accions que els xiquets poden fer a casa i a l’escola per facilitar la convivència. Activitat 1 Pàg. 143, Act. 2, 3, 5

Explicar les raons sobre la necessitat de respectar les normes de convivència. Activitat 2 P. 143, Act. 4, 6; Pàg. 144, Act. 4

Identificar el significat de diversos senyals i conéixer les normes de convivència que representen. Activitat 3 Pàg. 143, Act. 1; Pàg. 153, Act.1

Conéixer qui forma la comunitat escolar i com funciona. Activitat 4 Pàg. 144, Act. 1 a 3

Distingir entre drets i deures, i entre normes i llocs de convivència. Activitat 5 P. 143, Act. 2, 3, 5; Pàg. 148 i 149

Identificar alguns dels Drets de la Infància. Activitat 6 Pàg. 148 i 149

Reconéixer les funcions de l’Ajuntament i el funcionament de les eleccions municipals. Activitat 7 Pàg. 147, Act. 6 a 8

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Enumerar diferents aliments que procedeixen de l’agricultura.

59

– Identificar diferents tipus de bestiar i els productes que s’obtenen de cada un d’ells.

– Reconéixer el treball artesanal i industrial en una sèrie d’imatges.



– L’agricultura i la ramaderia.

– La pesca i la faena del pescador.

– La faena dels artesans.

– Indústria i classes d’indústries.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer les tasques que realitzen els llauradors al llarg de l’any per obtenir recursos del camp. Activitat 1 Llibre: Pàg.: 161, Respon

Establir les diferències entre els diferents tipus de pesca. Activitat 2

Identificar els principals tipus de bestiar Activitat 3

Reconéixer imatges que es corresponen amb el treball artesanal i amb l’industrial. Activitat 4

Explicar les principals característiques del treball industrial i del treball artesanal. Activitat 4

Citar exemples de treballs o oficis artesanals. Activitat 5

Reconéixer els diversos tipus d’indústries existents en funció del producte que elaboren. Activitat 6

Diferenciar les matèries primeres dels productes elaborats. Activitat 7

Descriure l’elaboració d’un producte de manera artesanal i de manera industrial. Llibre: Pàgs.: 167 i 169

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar una sèrie de faenes i oficis propis del sector serveis.

– Descriure breument la faena que desenvolupen els seus pares.

– Relacionar una sèrie de transports públics amb la definició corresponent.



– Serveis públics i privats.

– El procés comercial.

60

– Establiments comercials.

– Els mitjans de transport.

– Infraestructures aeroportuàries grups.

AVALUACIÓ FINAL



Descriure breument en què consisteixen les faenes del sector secundari. Activitat 1

Classificar faenes segons si són serveis públics o serveis privats Activitat 2

Reconéixer els principals agents que intervenen en el procés comercial. Activitat 3 Pàg. 179, Respon

Seleccionar el mitjà de transport més adequat en diverses situacions. Activitat 4

Establir les característiques dels diferents tipus d’esta-bliment comercial. Activitat 5 Pàg. 181, Observa

Analitzar un anunci publicitari i reconéixer els mitjans que utilitza la publicitat per fomentar el consum. Activitat 6 Pàg. 181, Act. 1 a 3

Reconéixer els elements i les instal·lacions que podem trobar als diferents mitjans de transport. Activitat 7

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Explicar les activitats que l’alumne fa fora de la jornada escolar.

– Reconéixer les característiques principals de les festes i les tradicions.

– Especificar els dies en què se celebren algunes de les nostres festes.

– Identificar les festes que celebrem a la Comunitat.

– Argumentar per què a l’alumne li agrada celebrar festes.



– Classificar les activitats d’oci.

– Identificar les característiques de tradicions i llegendes.

– Reconéixer els elements més característics de les nostres tradicions i relacionar-los amb les respectives festes.

– Explicar una llegenda.

– Identificar algunes de les festes celebrades a la nostra comunitat.

– Buscar fotografies sobre festes locals.

– Explicar algunes festes característiques de la nostra localitat.

AVALUACIÓ FINAL

Proposta d’avaluació dels continguts de cada tema:61


Identificar i classificar activitats d’oci. Activitat 1 Pàg. 195, Act. 1, 2 i 7

Explicar una llegenda i identificar-ne i dibuixar els protagonistes. Activitat 2 Pàg. 197, Act. 1, 2, 3 i 7

Descriure les principals festes i tradicions de la nostra comunitat. Activitat 3 Pàg. 198-199; Pàg. 203, Act. 1

Reconéixer les característiques de diferents festes i tradicions. Activitat 4 Pàg. 197, Act. 4, 5 i 6

Relacionar diverses tradicions amb la seua festa corresponent. Activitat 5 Pàg. 198-199; Pàg. 204-205

Identificar les dates d’algunes de les festes tradicionals importants. Activitat 6 Pàg. 203, Act. 2

Seleccionar una festa tradicional i explicar per què a l’alumne li agrada celebrar-la. Activitat 7 Pàg. 196-197; 198-199; 205

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL


– Detallar les unitats de mesura en què es descompon un any, una setmana i un dia.

– Citar algun monument històric de la localitat i realitzar un dibuix que el descriga.

– Identificar les diferents etapes de la vida de l’ésser humà.



– Pas del temps i història personal.

– La mesura del temps.

– Els eixos cronològics.

– El patrimoni històric.

– Passat, present i futur.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer què és la història personal i quins tipus de fonts podem utilitzar per reconstruir-la. Activitat 1

Elaborar un eix cronològic amb els principals esdeveniments de la història familiar. Activitat 2

interpretar les dates del calendari.

Identificar les principals mesures de temps i saber emprar-les Activitat 3 Pàg. 211, Acts. 1 a 9

62

Explicar per quin motiu és important protegir el patrimoni històric i descriure algun monument de la localitat. Activitat 4 Pàg. 213, Acts. Respon

Identificar vehicles propis del present, del passat i del futur. Activitat 5

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar el paisatge de la Comunitat amb què es corresponen una sèrie d’imatges.

– Descriure breument fotografies arquetípiques de diferents paisatges del nostre territori.

– Escriure el nom de diferents ciutats i pobles de la Comunitat Valenciana.

– Citar animals i plantes propis del nostre territori.



– Diversitat paisatgística de la Comunitat.

– Relleu i rius de la Comunitat.

– Clima i varietats climàtiques. Vegetació i fauna.

– Ciutats i pobles.

AVALUACIÓ FINAL



Completar una sèrie d’oracions sobre el relleu de la Comunitat amb els termes corresponents Activitat 1

Situar en un mapa diferents elements del relleu del nostre territori. Activitat 2 Pàgs. 222 i 223

Assenyalar el nom de quatre animals i quatre espècies vegetals de la Comunitat Valenciana. Activitat 3

Localitzar en un mapa les diferents zones climàtiques del nostre territori. Activitat 4 Pàg. 224

Mencionar cinc ciutats destacades de la Comunitat Valenciana. Activitat 5

Assenyalar la veracitat o falsedat d’una sèrie d’afirma-cions sobre les nostres ciutats. Activitat 6

SEGON CICLE: QUART CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

63


– Reconéixer si una sèrie d’afirmacions sobre l’Univers, la Terra i la Lluna són verdaderes o falses.

– Identificar en imatges el Sol, la Terra i la Lluna.

– Conéixer els moviments de rotació i de translació de la Terra i els fenòmens que produeixen.

– Identificar en imatges les quatre fases de la Lluna.



– Caracteritzar el Sistema Solar.

– Identificar les línies imaginàries de la Terra: paral·lels i meridians.

– Reconéixer els moviments de la Terra i de la Lluna.

– Representar la Terra sobre mapes.

AVALUACIÓ FINAL



Descriure els nous conceptes introduïts en aquesta unitat: galàxia, estrelles, planetes, satèl·lits, astres... Activitats 1, 2 i 4

Verificar que reconeixen tots els planetes del Sistema So-lar i que saben localitzar-ne la posició respecte al Sol. Activitat 3

Descriure el moviment de translació i rotació de la Terra i relacionar-los amb les estacions, els dies i les nits. Activitat 6 Llibre: pàgina: 9, activitat 2.

Identificar les diverses fases lunars. Activitat 5 Llibre: pàgina: 11, activitat 2

Reconéixer les diferents formes de representació de la Terra i identificar-ne les línies imaginàries. Activitat 7

Diferenciar les característiques dels tres mapes i valorar la utilitat dels signes convencionals i els topònims. Activitat 8

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre l’atmosfera.

– Conéixer les principals característiques de l’atmosfera i de l’aire.

– Identificar els elements que contaminen l’aire.



– Descriure les propietats de l’aire.

– Reconéixer les característiques de l’atmosfera.

– Identificar les principals característiques del vent.

– Reconéixer la necessitat i importància de l’aire per als éssers vius.

AVALUACIÓ FINAL

64



Reconéixer les característiques principals de l’atmosfera. Activitat 5

Valorar les característiques de l’atmosfera que permeten la vida en la Terra. Activitat 6

Conéixer les característiques de l’aire i explicar algunes experiències per comprovar les propietats de l’aire. Activitats 1, 2 i 4 Llibre: pàg. 27, activitat Observar

com l’aire desplaça l’aigua

Saber explicar el procés de formació del vent i identificar les utilitats del vent. Activitat 3

Reconéixer els diferents equips especials per respirar en els llocs on no hi ha aire. Activitat 7

Explicar el procés de la respiració a les plantes i relacionar-lo amb la presència d’aire en la Terra. Activitat 8

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre el temps atmosfèric i els fenòmens atmosfèrics.

– Diferenciar els tres tipus de vent existents.

– Identificar els símbols en un mapa del temps i predir que temps farà en cada lloc.



– Descriure els elements del temps atmosfèric.

– Reconéixer els mesuraments meteorològiques.

– Predir el temps.

– Caracteritzar els diferents climes.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar els principals elements del temps atmosfèric i les característiques de cada un d’ells. Activitats 1 i 2 Llibre: pàg. 33, activitat 3

Reconéixer les característiques i la variabilitat del temps atmosfèric. Activitat 4

Conéixer els instruments utilitzats en el mesurament del temps i el seu funcionament. Activitat 3

Interpretar els mapes del temps i comprendre els conceptes relacionats amb la predicció. Activitat 5 Llibre: pàg. 42, activitat 2

Classificar les precipitacions segons la mida de les gotes d’aigua. Activitat 6

Localitzar i caracteritzar les tres zones climàtiques de la Terra. Activitat 7

65

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar els elements que conformen els paisatges naturals i humanitzats.

– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre els diferents tipus de paisatges.

– Diferenciar imatges que pertanyen a paisatges naturals i humanitzats.



– Descriure els elements dels paisatges naturals.

– Caracteritzar els paisatges agraris.

– Reconéixer els paisatges industrials.

– Identificar els elements del paisatge urbà.

AVALUACIÓ FINAL

PROPOSTA D’AVALUACIÓ DELS CONTINGUTS DE CADA TEMA:


Identificar els elements que han intervingut en la formació dels paisatges naturals. Activitat 1

Reconéixer els elements del paisatge natural. Activitat 2 Llibre: pàg. 47, activitat 1

Caracteritzar correctament els paisatges agraris. Activitats 3 i 4

Reconéixer les característiques dels paisatges industrials. Activitats 3 i 4

Caracteritzar els paisatges urbans. Activitat 5 Llibre: pàg. 51, activitat 1

Identificar els diferents elements que formen el paisatge urbà. Activitat 6

Diferenciar els paisatges naturals i humanitzats mitjançant algun tipus de suport gràfic. Activitat 7

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre el medi físic i el biològic.

– Relacionar alguns éssers vius amb les seues principals adaptacions al medi.

– Reconéixer què són les comunitats biològiques i els ecosistemes.

– Conéixer les accions de l’ésser humà que impacten negativament sobre el medi.



– Caracteritzar els medis físic i biològic dels éssers vius.

– Descriure les adaptacions dels éssers vius al medi.

66

– Identificar i definir què són els ecosistemes.

– Reconéixer les cadenes i xarxes alimentàries i els organismes que les componen.

– Identificar els principals contaminants i el medi al qual afecten.

– Valorar la protecció del medi ambient.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer els components més importants del medi físic. Activitat 1 Pàgina 59, Activitat 6

Diferenciar les relacions entre els éssers vius i explicar les seues principals adaptacions al medi. Activitat 4

Reconéixer què són els ecosistemes i les comunitats biològiques. Activitat 2

Identificar els organismes que formen una cadena i una xarxa alimentària. Activitat 3

Reconéixer la influència de l’ésser humà en la modificació dels ecosistemes. Activitats 5 i 6 Pàgina 71, Activitat 3

Conéixer les accions que permeten un millor aprofitament dels recursos naturals. Activitat 5

Relacionar les substàncies contaminants amb el recurs natural al qual afecten. Activitat 6

Detectar les accions que contribueixen a la protecció del medi ambient. Activitat 7 Pàgina 71, Activitat 1

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre els materials.

– Relacionar una sèrie de materials amb els seus usos habituals.

– Anomenar alguns minerals a partir d’una breu descripció del seu ús.

– Relacionar imatges amb l’ús habitual de dues roques conegudes.



– Identificació i usos dels materials naturals i artificials.

– Estudi de les propietats físiques dels materials.

– Classificació i utilitat dels minerals més rellevants.

– Reconeixement dels usos i tipus de roques.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer les propietats dels materials i diferenciar entre materials naturals i artificials. Activitats 1 i 3

67

Relacionar els instruments de mesura amb les seues unitats: longitud, massa i volum. Activitat 8

Identificar els principals usos dels materials més coneguts. Activitat 2

Diferenciar els minerals i les roques i conéixer la manera d’obtenció dels dos. Activitat 6

Conéixer les aplicacions de les roques segons les seves característiques i la seua composició. Activitat 7 Llibre: pàg. 101, activitats 2, 3 i 4.

Valorar la importància de reciclar els materials per poder reduir els residus contaminants. Activitat 4

Reconéixer les propietats dels minerals. Activitat 5

TEMA7

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre la calor i els canvis d’estat.

– Identificar noms dels colors en una sopa de lletres.

– Conéixer les lents i els espills, així com la utilitat que tenen, mitjançant la compleció de frases.

– Descriure alguns objectes que produeixen soroll.



– Identificar les fonts de calor.

– Estudiar els efectes de la calor sobre els objectes.

– Reconéixer les diferents fonts de llum i les seues característiques.

– Identificar el procés de propagació del so.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer les principals fonts de calor que existeixen, ja siguen artificials o naturals. Activitat 1

Identificar els diferents tipus de termòmetres i la utilitat de cadascun. Activitat 2

Reconéixer els efectes de la calor sobre els objectes: canvis de temperatura, mida i estat. Activitats 3 i 4

Identificar les diferents fonts d’obtenció de llum, tant naturals com artificials. Activitat 5

Explicar el fenomen de la propagació de la llum i l’aparició de diferents colors. Activitat 6

Reconéixer la utilitat dels diferents tipus de miralls i lents. Activitat 7

Distingir les fonts de so en l’entorn i classificar diferents sons agradables i soroll. Activitat 8 Llibre: pàg. 103, activitats 2 i 3

68

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses una sèrie d’afirmacions sobre les fonts d’energia.

– Relacionar algunes fonts d’energia amb les seues característiques.

– Anomenar algunes fonts d’energia a partir d’una breu descripció de les mateixes.

– Relacionar imatges amb l’ús de diverses fonts d’energia.



– Identificar les principals fonts d’energia.

– Conéixer la utilitat de les energies renovables i no renovables.

– Valorar de les diverses maneres d’estalviar energia.

– Conéixer la importància de l’electricitat i els combustibles a la vida quotidiana.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer fonts d’energia diferenciant-les de matèries primeres. Activitat 1

Identificar en una sopa de lletres diversos tipus de fonts d’energia. Activitat 2

Assenyalar la veracitat o falsedat d’afirmacions sobre fonts d’energia. Activitat 3

Explicar els avantatges i inconvenients de l’ús de les energies renovables i no renovables. Activitat 4

Relacionar diferents tipus de central elèctrica amb la seua corresponent font d’energia. Activitat 5

Completar frases amb consells sobre l’estalvi energètic. Activitat 6

Explicar com arriba l’electricitat a casa nostra. Activitat 7

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si una sèrie d’afirmacions sobre les màqui-nes són verdaderes o falses.

– Relacionar algunes eines amb la seua utilitat.

– Conéixer les màquines a casa i a l’escola, així com la seua utilitat mitjançant la compleció de frases.

– Descriure la utilitat d’algunes màquines conegudes.



69

– Definir el concepte de màquina simple i composta.

– Identificar màquines simples i compostes.

– Classificar màquines en funció del seu lloc d’ús.

– Reconéixer eines i les seues utilitats.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar la força, el suport i la càrrega en l’aplicació de la palanca. Activitat 1

Classificar màquines en simples i compostes. Activitat 2

Reconéixer la veracitat o falsedat d’una sèrie d’afirmacions sobre les màquines. Activitat 3 Llibre: pàg. 134, activitat 3

Relacionar imatges de màquines amb els mecanismes: palanca, roda i politja. Activitat 4

Unir amb fletxes màquines amb el seu lloc d’ús habitual. Activitat 5

Identificar eines i explicar quina és la seua utilitat. Activitat 6

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar activitats del sector primari, secundari i terciari.

– Definir de manera sintètica el concepte de persona en atur.

– Enumerar serveis públics.



– La població i la faena.

– Els sectors d’activitat.

– El sector primari.

– El sector secundari.

– El sector terciari.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar les activitats que formen part dels diferents sectors d’activitat econòmica. Activitat 1

Establir les diferències entre població activa i població no activa. Activitat 2

70

Indicar les característiques generals de la mineria. Activitat 3

Distingir els principals tipus d’indústries segons el tipus de producte que elaboren. Activitat 4 Llibre: Pàg. 143, Contesta

Reconéixer les característiques del sector terciari. Activitat 5 Llibre: Pàg. 149, Contesta

Identificar les activitats del sector primari i valorar les conseqüències dels avanços tècnics del sector. Activitat 6

Definir la funció dels serveis relacionats amb el benestar de les persones i posar-ne alguns exemples. Activitat 7

Relacionar una sèrie de fotografies amb les activitats econòmiques que representen. Activitat 8

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL


– Reconéixer si són verdaderes o falses afirmacions sobre els mitjans de comunicació personal.

– Identificar els noms dels mitjans de comunicació social i personal que veiem a les fotografies.

– Completar afirmacions mitjançant el vocabulari propi de la unitat.

– Reconéixer l’emissor, el missatge i el receptor en unes fotografies.

– Explicar la utilitat dels mitjans de comunicació.



– Definir els mitjans de comunicació personal.

– Identificar l’ordinador i Internet.

– Reconéixer els mitjans de comunicació social.

– Conéixer les precaucions en l’ús d’Internet.

AVALUACIÓ FINAL



Identificar l’emissor, el receptor i el missatge en mitjans de comunicació social. Activitat 1

Classificar mitjans de comunicació en personals i socials. Activitat 2

Reconéixer la veracitat o falsedat d’una sèrie d’afirmacions sobre els mitjans de comunicació. Activitat 3

Relacionar els elements que componen un ordinador amb els seus noms. Activitat 4

Unir amb fletxes els conceptes i definicions referents a elements de navegació per Internet. Activitat 5

Completar frases amb paraules relacionades amb la seguretat en la navegació a Internet. Activitat 6

71

Explicar com hem de fer una presentació amb l’ordinador. Activitat 7 Llibre: pàg. 165, 166, Text

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar la definició de present, passat i futur.

– Reconéixer diferents tipus de fonts històriques.

– Relacionar diferents unitats de mesura del temps amb la seua caracterització.

– Conéixer els oficis que van desenvolupar els nostres iaios.



– Les etapes de la Història.

– Pobles i ciutats en els anys 20 i 40.

– L’escola en els anys 20.

– Jocs i oci en els anys 20 i 40.

– Vida quotidiana en els anys 70.

AVALUACIÓ FINAL



Valorar la funció de la Història i la informació que ens proporcionen les restes del passat. Activitat 1

Interpretar mesures del temps històric i calcular equivalències entre diferents unitats de mesura del temps Activitat 2 Llibre: pàg. 170

Identificar objectes propis de l’època dels nostres besiaios, iaios i pares. Activitat 3

Conéixer les característiques dels pobles de l’època dels nostres besiaios. Activitat 4

Comparar els principals trets de les escoles actuals i de les escoles dels anys vint. Activitat 5 Llibre: pàg. 177, Respon

Reconéixer els canvis que s’han produït en les ciutats des dels anys quaranta fins hui. Activitat 6 Llibre: pàg. 179, Observa

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL


– Assenyalar l’etapa històrica a la qual corresponen una sèrie d’imatges.

– Dibuixar i descriure algun monument de la pròpia Comunitat Autònoma.



72

– La Prehistòria i els romans.

– L’època medieval.

– L’Edat Moderna.

– La ciutat industrial i la industrialització.

– Personatges històrics.

AVALUACIÓ FINAL



Definir què és la Prehistòria i reconéixer les formes de vida de les societats prehistòriques. Activitat 1 Llibre: Pàg. 189, Acts- 1 a 6

Identificar les eines que utilitzaven els grups prehistòrics en les seues activitats quotidianes. Activitat 2

Indicar la funció dels principals edificis d’època romana. Activitat 3 Llibre: pàg. 191, Act. 2.

Establir les relacions que mantenien els diferents grups socials durant l’Edat Mitjana Activitat 4

Reconéixer els principals espais en què es desenvolupava la vida en l’Edat Mitjana. Activitat 5

Descriure la biografia d’un personatge històric que considerem interessant. Activitat 6

Reconéixer els canvis que es van produir en les ciutats després del procés d’industrialització. Activitat 7 Llibre: pàg. 197, Acts. 1 i 3

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL


– Identificar paisatges de muntanya, plana i de costa.

– Esmentar dos rius i dues serralades d’Espanya.

– Assenyalar el sector d’activitat econòmica que exemplifiquen una sèrie d’imatges.

– Reconéixer una definició correcta de democràcia entre diverses opcions possibles.



– El medi natural d’Espanya.

– Relleus i paisatges espanyols.

– Població i economia.

– Espanya: un país democràtic.

– Espanya i la Unió Europea.

AVALUACIÓ FINAL



73

Identificar i localitzar al mapa els principals elements del relleu d’Espanya. Activitat 1

Enumerar les principals activitats econòmiques dels sectors primari, secundari i terciari a Espanya. Activitat 2

Reconéixer alguns dels països que formen part de la Unió Europea. Activitat 3 Llibre: pàg. 214, Observa

Identificar i localitzar les 17 Comunitats Autònomes d’Espanya. Activitat 4

Reconéixer les funcions de les principals institucions del govern espanyol. Activitat 5

Indicar les funcions de les institucions de la Unió Europea. Activitat 5 Llibre: pàg. 214, Respon

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL


– Localitzar i descriure paisatges de la Comunitat.

– Definir què és una comarca.

– Enumerar les principals activitats dels sectors primari, secundari i terciari.

– Reconéixer de forma raonada per què el sector terciari és el més important en la Comunitat.



– El medi natural de la Comunitat.

– Les comarques de muntanya.

– Les comarques de plana.

– Les comarques de costa.

– Població i economia de la Comunitat.

AVALUACIÓ FINAL



Reconéixer totes les característiques físiques de la Comunitat Valenciana. Activitat 1 Llibre: pàg. 223, Act. Contesta

Analitzar i descriure algunes fotografies representatives de la nostra geografia: vegetació, paisatges... Activitat 2

Conéixer el clima, les activitats econòmiques i el tipus de vida de la Comunitat Valenciana. Activitat 3

Identificar i localitzar les unitats de relleu de la Co-munitat Valenciana: plana, muntanya i costa. Activitats 3 i 4

Localitzar i descriure els rius que passen per la Comunitat Valenciana. Activitat 4

Caracteritzar les principals activitats econòmiques de la Comunitat Valenciana. Activitat 5

74

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d’avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d’aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L’aprenentatge no s’ha aconseguit.

75

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ

TERCER CURS


■ L’alumne haurà de relacionar diferents esports amb la part del cos que s’empra principalment en cada cas. Farem aquesta taula, que completaran al seu quadern de treball:

Cames Braços Cos Cap

Natació X X X X

Golf X X

Ciclisme X

■ Proposarem a l’alumnat que posen la mà estesa en un foli i que en dibuixen el contorn. Després els preguntarem:

– Quins dits utilitzem per escriure amb el llapis? Utilitzem el polze? I el dit menut?

– Saps amb quins dits ens cordem els botons d’un vestit o d’una camisa?

– Utilitzem més uns dits que uns altres per tocar i fer coses? Quins? Descobreix com es diuen.

■ Els alumnes hauran d’identificar quines parts del cos es mouen en fer un exercici determinat. Per exemple: córrer, nadar, saltar, anar en bicicleta, xutar una pilota...

■ http://www.tiching.com/65082

Els xiquets veuran aquest vídeo, en què es veuen les etapes de la vida d’una persona en només 40 segons. Després del visionat, comentarem entre tots les diferents etapes per les quals ha passat aquest home.


Escoltarem aquest vídeo, que explica els consells bàsics per cuidar la nostra columna vertebral, i demanarem als xiquets que els anoten al seu quadern.


Paquet d’activitats en què els alumnes podran treballar els ossos de l’esquelet humà.


Aplicació interactiva amb la que aprendrem a identificar els diferents ossos i músculs del cos humà. També podrem practicar els continguts apresos amb una sèrie d’activitats sobre el tema.


Pàgina web on trobarem una sèrie de titelles articulats per imprimir i pintar. En ser articulats, ens serviran per parlar dels moviments de les articulacions del cos humà i de les dels altres animals.


Web interactiva per conéixer els ossos i els músculs del cos humà. L’alumne ha de triar entre músculs o ossos i l’aplicació li va preguntant per cadascun d’aquests. Hauran d’anar marcant amb el ratolí la posició correcta del múscul o os en qüestió.


76

http://www.tiching.com/65052







Veurem tots junts aquest vídeo, que ens explica amb un model 3D l’esquelet humà. L’esquelet humà és el conjunt total i organitzat de peces òssies que proporciona al cos humà una ferma estructura de locomoció, protecció, suport…


Pàgina web del CP Los Angeles sobre “El nostre cos” dirigida a alumnes de tercer cicle d’Educació Primària. Trobem deu activitats autocorrectives relacionades amb l’aparell locomotor humà. Podem dividir l’alumnat en 10 grups i que cadascun resolgui una activitat individualment. Al final les corregirem entre tots a la pissarra per comprovar els possibles errors dels alumnes.


Farem fotocòpies d’aquesta pàgina a l’alumnat traient abans els noms dels diferents ossos i les donarem als xiquets, que estan agrupats en grups de cinc.

Donarem a cada grup una llista dels diferents ossos del cos humà i els demanarem que els escriguen als llocs correspo-nents de cada dibuix.

En acabar farem una posada en comú per corregir els possibles errors conceptuals de l’alumnat.

TEMA 2. TENIM CURA DEL NOSTRE COS

■ L’alumne haurà de copiar i completar la taula per indicar si les següents activitats són un bon o un mal hàbit per cuidar el nostre cos:

Bon hàbit Mal hàbit

Menjar molts dolços X

Netejar l’habitació X

Fer natació X

No rentar-se les dents X

Dutxar-se freqüentment X

■ Proposarem a l’alumnat que faça una llista de les activitats diàries que intervenen en la cura del seu cos. Després les apuntarem en la pissarra i les comentarem col·lectivament.


Proposta monogràfica en què es treballa l’alimentació. Es presenten diverses activitats perquè els alumnes puguen demostrar les seues competències sobre alimentació i nutrició:

– Identificar els diferents aliments, classificar-los, conéixer-ne els beneficis / perjudicis...


Joc didàctic d’alimentació en què els xiquets han de menjar els aliments que van eixint pels forats del tauler.


A manera d’ampliació podem visitar aquesta pàgina web i relacionar la pràctica de l’esport amb uns bons hàbits alimentaris.


Pàgina web on els xiquets trobaran una taula amb els aliments més rics en greixos.

Per grups, els demanarem que esculguen un d’aquests aliments i que busquen imatges en revistes o a Internet. Després, farem un mural amb les imatges de tots ells.


En aquesta pàgina web trobarem un altre experiment per analitzar els greixos dels aliments.

■ Dibuixarem una taula amb els 7 dies de la setmana i les caselles “desdejunar”, “dinar”, “berenar” i “sopar”. Tot seguit posarem els xiquets en grups de quatre. Els xiquets copiaran la taula i prepararan un menú setmanal. Per

77








fer-ho completaran la taula amb els diversos aliments tenint en compte que siguen menús equilibrats. Ajudarem als xiquets amb preguntes d’aquest estil:

– Quins grups d’aliments podem desdejunar? És bo desdejunar dolços cada dia?

– Què preneu per berenar? És més sa menjar un entrepà o un producte de pastisseria?

– Els caps de setmana aneu al restaurant? Què us agrada demanar per dinar? Creieu que mengeu sa?

Al final, compararem i comentarem els diferents menús entre tots.


Projecte amb 25 activitats que relaciona la cura del cos i l’educació física.


Pàgina web de l’Institut de Tecnologies Educatives del Ministeri d’Educació sobre els hàbits de salut i la cura del cos. Els xiquets hi trobaran diferents apartats, amb els quals podran ampliar els conceptes estudiats. Entre aquests:

– Descobreix el teu cos, Els secrets d’una vida saludable,

– Aprén a cuidar-te i Aprofita la teua educació física.

TEMA 3. ELS SENTITS

■ Formarem grups de 6 o 7 alumnes. Apartarem una mica les taules i les cadires cap a un costat de la classe. I després, proposarem a cada grup que jugue a la gallineta cega:

a) Posarem cada grup en un extrem diferent de la classe. Un alumne farà de gallineta cega. b) Demanarem a la resta de xiquets de cada grup que es distribuïsquen a prop i més o menys en cercle al voltant de la

seua gallineta cega, i que es mantinguen en el costat de la classe que se’ls ha assignat.c) Quan cada xiquet i xiqueta haja pogut ser la gallineta cega, tornarem a ordenar la classe entre tots i els

demanarem que responguen les preguntes següents:– Quins són els cinc sentits? Quins has utilitzat quan eres la gallineta cega?– Quins sentits has usat mentre un dels teus companys feia de gallineta cega, per esquivar-la?

d) Finalment, cada alumne escriurà en el seu quadern la seua experiència: com s’ha sentit, quins sentits ha utilitzat, si li ha costat atrapar i reconéixer els seus companys...


Els xiquets observaran aquest vídeo on s’expliquen els òrgans dels sentits. Després, iniciarem un debat amb aquestes preguntes:

– • Amb quins sentits reconeixem que una taronja és una taronja?– • Què passaria si ens fallara algun dels cinc sentits?


Activitat interactiva que permet a l’alumne aprofundir en el coneixement del sentit del tacte. L’alumne pot anar memoritzant la informació i, posteriorment, avaluar tot el que ha aprés.


Pàgina web que consta de quatre apartats on dos xiquets fan preguntes a un professor i aquest els va resolent tots els seus dubtes sobre els ulls i la visió.

Els alumnes trobaran una explicació teòrica sobre el sentit de la vista amb moltes imatges animades. En el quart apartat hi ha una sèrie d’activitats autocorrectives.


Pàgina web on els xiquets trobaran informació ampliada sobre els quatre sabors bàsics. També hi ha un joc en el qual han d’indicar els sabors de 20 aliments en el menor temps possible.

78







■ Perquè els xiquets puguen comprendre millor la relació que hi ha entre els òrgans de l’olfacte i del gust, podem proposar l’activitat següent:

a) Escollirem cinc alumnes voluntaris, que col·locarem en cadires davant de la classe.

b) Els embenarem els ulls i els demanarem que es tapen el nas.

c) Els posarem damunt de la llengua un tros de poma i els demanarem que identifiquen el que tenen a la boca.

d) Una vegada hagen respost, els demanarem que es destapen el nas.

Els alumnes veuran que amb el nas tapat no són capaços d’identificar el que tenen a la boca, fins que es destapen el nas. Repetirem l’experiment amb un tros de ceba, i després amb un tros de creïlla.


Joc educatiu que ens ofereix activitats per aprofundir en el coneixement dels cinc sentits del cos humà. Conté entre d’altres jocs: relació de percepcions amb el sentit corresponent, trencaclosques, sopa de lletres i exercicis d’ampliació sobre els òrgans de cada sentit.


Com a ampliació, proposem visitar, amb l’ajuda del professor, aquesta pàgina web per treballar el sentit de la vista. Es tracta d’una pàgina de jocs òptics.


Proposta educativa que forma part d‘una extensa col·lecció d‘activitats que cobreixen tot el currículum de l’àrea de coneixement del medi social i natural per l’educació primària.

Aquesta part treballa els sentits humans, els òrgans que els componen, el seu ús, les malalties que afecten el seu funcionament, etc.

Els alumnes han de relacionar conceptes, omplir buits amb els termes correctes i resoldre propostes lúdiques.


Material web amb informació sobre el sentit de la vista. També consta d’un petit qüestionari fet amb Hotpotatoes.


Aplicació interactiva que ens explica la funció de cada part de l’orella de forma clara i amb el suport de la imatge per tal de que ho puguem situar fàcilment.


En aquesta pàgina web trobem una cacera del tresor sobre els sentits adreçada a l’alumnat del cicle mitjà de primària, de necessitats educatives especials i de l’escola inclusiva.


Aquest recurs ens ofereix informació detallada sobre els diferents òrgans del cos humà que intervenen en cadascun dels sentits.

Molt útil perquè els alumnes recullen informació i amplien els seus coneixements. Podem proposar-los que, per grups, facen un treball sobre un dels sentits i després el presenten a la resta de la classe.

TEMA 4. ELS ANIMALS

■ Anotarem el nom d’alguns animals a la pissarra. A continuació copiaran i completaran aquesta taula en el seu quadern:

ANIMALAMBIENTS

Aire Terra Aigua

Gavina X

Rabosa X

79








Dofí X


Aquesta pàgina web fa una introducció al món animal i està enfocada a despertar l’interés dels alumnes pels animals.

Farem un recorregut pels diferents grups i formes de classificació dels animals i veurem imatges representatives de cadascun.

■ Ajudarem l’alumnat a fer un quadre que resumisca les característiques que assenyala el llibre i que es relacionen amb el que han estudiat al llarg del tema. Inclourà els grups de vertebrats estudiats, com naixen, com s’alimenten, com es desplacen i on viuen.


Proposta educativa que treballa les classes de vertebrats, les parts del seu cos, la seua alimentació, reproducció i característiques distintives.

L’alumne pot avaluar les seues competències amb els exercicis d‘omplir buits, triar el concepte correcte, resoldre els jocs didàctics.


Les imatges d’aquest vídeo ens serviran per mostrar als alumnes en què consisteix el procés d’elaboració del formatge d’ovella.

Mirarem el vídeo a partir del minut 4 i després farem les preguntes de comprensió següents:

– Com s’obté la llet de les ovelles? On l’aboquen després per fer el formatge?

– Quins passos segueixen per convertir la llet en formatge? Com l’envasen?


Projecte d’activitats sobre els animals invertebrats: què son, com es classifiquen, quines característiques presenta el seu cos, formes de respiració....


Aquest vídeo ens mostra un formiguer fet a casa que reprodueix l’estructura d’un formiguer real.

Podem comentar com són les galeries i les càmeres que les formigues construeixen i tot el que hi tenen a dins.

Si volem veure com viuen, com s’alimenten i com es relacionen les formigues, podem buscar informació per construir-ne un i deixarlo a la classe.


Aquest vídeo fa un recorregut per la història i la producció de la seda i ens mostra la varietat de teixits que en podem obtenir. Ens servirà per iniciar una conversa on comentarem quin és el procés per obtenir-la: a partir dels cucs, obtenim els capolls dels quals obtenim una gran quantitat de fil per teixir.


Aquesta pàgina web explica amb imatges la cria de cucs de seda.

■ Assignarem un vertebrat a cada alumne. Després cada un d’ells buscarà una fotografia per Internet amb l’ajuda dels pares i l’apegarà a una fitxa.

Posteriorment escriurà les característiques de l’animal i el grup al qual pertany. Així tindrem un fitxer de consulta de vertebrats a la classe.


Proposta d’activitats i imatges per reforçar els coneixements sobre els vertebrats adquirits a classe. Es treballen diferents aspectes:

– Què són? Com es classifiquen els animals vertebrats? Parts del cos, classes de mamífers i aus.


80










En aquesta pàgina web trobarem informació sobre els diferents tipus de grups d’invertebrats. Podrem ampliar-la a través de diverses activitats, com per exemple:

• Classificació dels grups d’invertebrats: agruparem als alumnes de quatre en quatre i els hi repartirem els diferents grups d’invertebrats.

Després, els demanarem que busquen informació sobre el seu grup i finalment l’exposaran a la resta de companys de classe.

• Apartat Activitats. Els alumnes realitzaran les activitats proposades i després les corregirem entre tots.

• Apartat Avalua’t. Com a resum dels contiguts, els alumnes contestaran les preguntes d’aquest apartat i després en farem una avaluació conjunta.

TEMA 5. LES PLANTES

■ Anotarem el nom de diferents ecosistemes a la pissarra. Per exemple, selva, desert, praderia, muntanya, bosc, delta, etc. Els alumnes hauran de copiar els noms de la pissarra i assignarem cada ecosistema a un grup d’alumnes.

Amb cartolina i llapis de colors, dibuixaran l’ecosistema proposat i faran una llista del tipus de plantes que hi trobaran. També hauran d’indicar la disponibilitat hídrica.

Farem un mural amb els dibuixos i comentarem cada un dels treballs dels grups. Aprofitarem per resoldre els possibles dubtes i errors conceptuals que hi hagen aparegut.

■ Proposarem a l’alumnat una sèrie de preguntes:– Tens alguna planta a casa?

– És dins de la casa o fora al balcó? Per què?

Els alumnes hauran d’explicar als seus companys la seua expe-riència usant les expressions: jo tinc..., jo pense..., una vegada...


Aplicació interactiva que ens ensenya a distingir les diferents plantes així com les seues parts.

També podem practicar amb alguns jocs didàctics amb els quals posar a prova els coneixements apresos.


Proposta monogràfica sobre les plantes perquè l’alumne conega els tipus de plantes que hi ha, les necessitats que tenen, que distingeixen les principals espècies, fruits...

Els exercicis es plantegen amb preguntes de fals/verdader, relació de conceptes o resolució de jocs didàctics.


Observarem aquest esquema de la nutrició d’una planta. Dividirem la classe en quatre grups, de manera que uns dibuixaran l’arrel, altres la tija, altres les fulles i altres la terra i el cel. Una vegada acabat hauran d’escriure els processos que es donen en cada lloc i que participen en la nutrició.


En aquest vídeo ens ensenyen a preparar una rica macedònia amb cireres. Demanarem als alumnes que anoten els ingredients i després els preguntarem quin d’ells no poden consumir. Si ho creiem interessant, podem fer la macedònia entre tots utilitzant tots els ingredients menys el vi de xerés.


Pàgina web amb diferents manualitats per treballar amb fulles seques. Entre d’altres, els xiquets aprendran a fer targetes, quadres o estampar veles amb flors seques.


En aquesta pàgina web els alumnes trobaran idees per realitzar la seua col·lecció de fulls i diverses formes de com les podem classificar.

81







■ Començarem per assignar una planta a cada alumne. Els xiquets hauran de buscar una fotografia i apegar-la en una fitxa, en què escriuran les característiques de la planta i el grup al qual pertany: herba, arbust o arbre. Així tindrem un fitxer de consulta de plantes a la classe.


Aplicació sobre les plantes, en la qual es tracten, entre d’altres, aquests continguts parts d’una planta classificació, respiració, fotosíntesis, reproducció...

■ Agruparem als alumnes i els proposarem un experiment per comprovar com germina una llavor. De material necessitem: 4 gots de plàstic, boles de cotó, llenties i aigua.

Introduirem cotó en cada got. Damunt del cotó posarem diverses llenties, procurant que no queden cobertes pel cotó. Col·locarem els 4 gotos en llocs diferents:– •1r i 2n en una finestra on doni el sol. El 1r el regarem cada dia però el 2n no el regarem.

– •3r, dins de la nevera, regant-lo cada dia.

– •4t, dins d’un armari fosc, regant-lo cada dia.

Observarem el creixement de les llenties al llarg d’una setmana i omplirem una taula com aquesta:

Aigua Llum Foscor Creixement

Vas 1

Vas 2

Vas 3

Vas 4

TEMA 6. L’AIGUA

■ Anotarem el nom de diferents mitjans aquàtics en la pissarra. Per exemple:

– Riu, mar, gel, rierol subterrani, cascada, núvols, etc.

Els xiquets copiaran els noms i n’escolliran un. Amb cartolina i llapis de colors dibuixaran el mitjà aquàtic que hagen escollit i hi inclouran els animals i les plantes que hi visquen. Finalment, farem un mural amb els dibuixos i els penjarem en la classe.

■ Proposarem a l’alumnat una sèrie de preguntes:

– Has estat alguna vegada a la platja? I en alta mar? Amb quin mitjà de transport vas ser?

– Has fet alguna vegada una excursió al riu? Quina diferència hi ha entre l’aigua del mar i la d’un riu?

– Has estat alguna vegada en una muntanya nevada?

Els alumnes hauran d’explicar als seus companys la seua experiència usant les expressions: jo he anat..., jo conec..., una vegada...


En aquest web trobem una animació explicativa sobre els canvis d’estat de l’aigua. També inclou un test i un repàs amb un resum de la lliçó explicada.


Demanarem als alumnes que observen aquest paisatge i indiquen en quins llocs podem trobar aigua i en quin estat es troba. Després farem una taula en la pissarra amb les diferents respostes:

• Trobem aigua líquida a l’estany que apareix en la base de la imatge i en els núvols que s’han format en l’aire.

• Trobem aigua en estat sòlid en les cimeres de les muntanyes en forma de neu o gel.

• Trobem aigua en estat gasós a la resta de l’atmosfera, encara que no es pot veure.

82





En aquest vídeo els alumnes poden veure i escoltar els aspectes bàsics del cicle de l’aigua i així consolidar allò aprés.

■ Farem un mural en classe sobre els cursos d’un riu. Per a això, penjarem en la paret un gran tros de paper d’embalar i dibuixarem en ell un riu, amb els tres cursos separats.

Demanarem als xiquets que busquen imatges de rius en revistes o a Internet i les porten a classe.

Una vegada reunides totes les imatges, les anirem separant segons el curs del riu al qual pertanyen. Després, els alumnes les apegaran al lloc del mural corresponent.


Pàgina web on trobem diversos experiments sobre l’aigua que podem realitzar amb els alumnes. Entre d’altres tenim: Dissolucions, netegem l’aigua, el cicle de l’aigua, un núvol d’aigua...


Curiós vídeo on els alumnes podran veure un experiment per evaporar aigua calenta instantàniament gràcies al fred.


Projecte d’activitats sobre el Cicle de l’Aigua a partir del conte “El viatge d’una goteta d’aigua”.

Es treballa la importància de l’aigua per a la vida dels éssers vius i per tant la necessitat de fer-ne un ús adequat i de mantenir el medi natural.


Paquet d’activitats on es treballa el cicle de l’aigua, els seus diversos usos, com utilitzar-la racionalment, i com evitar la contaminació dels rius i del mar..

Ens servirà per comprendre la importància de l’aigua i debatre en classe el que podem fer per ser responsables amb l’ús diari de l’aigua.


Pàgina web sobre l’aigua a la Comunitat Valenciana. Tot I que es treballa a un nivell més alt, podem extraure informació sobre diversos temes:

• Característiques de l’aigua, la importància de l’aigua per a la vida, els usos i abusos de l’aigua...



Mirarem els dos primers minuts d’aquest vídeo en el qual es mostra un paisatge gravat des d’una avioneta i preguntarem:

• Com és el paisatge que hem vist? Creieu que és un terreny muntanyenc o més prompte pla? Com és la seua vegetació?

• Hi ha aigua? Creieu que és un riu o un mar? Per què? Creieu que es pot navegar en aquest riu?

• Hi ha molts camins en aquest paisatge? Com és el poble? Algú ha vist una línia de ferrocarril? On?

A continuació, mirarem el tercer minut del mateix vídeo i farem preguntes similars:

• Com és la vegetació d’aquest segon paisatge? Hi ha molts arbres? Penseu que els camps estan cultivats?

• Hi ha més boscos o més camps en aquest paisatge? S’han construït camins en aquest paisatge? I cases?


Imprimirem aquesta imatge en què hi ha tres dibuixos de la mateixa casa i demanarem als xiquets que completen cada dibuix per convertir-los en tres paisatges diferents. Podem suggerir-los que tracten d’elaborar un paisatge al costat del mar, un altre que siga pla i un altre que siga muntanyenc.

■ Invitarem als alumnes a reflexionar sobre la necessitat de conservar el paisatge natural. Per això preguntarem:

83









• Creieu que està bé talar boscos per cultivar terres? I per construir piscines?

• Per què és important cuidar els boscos? Per què s’han de cuidar els rius?


Observarem aquesta imatge d’un paisatge de muntanya transformat i preguntarem:

• Com ha estat transformat aquest paisatge? Per què creieu que s’ha construït una carretera?

• Com penseu que s’ha construït aquesta carretera? Creieu que s’han talat molts arbres? Per què?


Veurem aquest breu vídeo d’una màquina excavant una muntanya i després preguntarem:

• Què està fent aquesta màquina? Què excava?

• Què penseu que està construint? Per què?


Visitarem el web següent en què trobarem dibuixos de diversos tipus de paisatges per pintar.

Demanarem als xiquets que escullen un paisatge que siga de muntanya i que el pinten. Després demanarem que hi afegisquen elements humans perquè siga un paisatge humanitzat.


Veurem aquest vídeo breu sobre les muntanyes del Gran Canyon als Estats Units i preguntarem:

• Com són les muntanyes que acabem de veure? Tenen vegetació? En quina part?

• Com són les seues formes? Es tracta d’una sola muntanya o d’una serra? Per què?

• Quina forma té el riu que hi passa? Per què creus que té tantes corbes el riu?


Mirarem aquest vídeo sobre un paisatge manxec i preguntarem:

• Hi ha elevacions en aquest paisatge? Creieu que són turons o muntanyes?

• A què creieu que es dediquen els seus habitants? Per què?

• Heu visitat alguna vegada un paisatge semblant? On?


Veurem aquest vídeo de dibuixos animats sobre els diferents elements del paisatge de plana i després realitzarem les activitats proposades a la diapositiva 2.



Buscarem a Internet imatges com aquestes sobre meandres i comentarem entre tots la forma del riu, el relleu al voltant d’aquest, i la vegetació de l’entorn.


Mirarem els quatre primers minuts d’aquest vídeo en què es mostren imatges de Menorca des de l’aire. Preguntarem:

• En aquest paisatge les muntanyes arriben al mar? Com es diu aquest tall vertical?

• Hi ha platges en aquesta costa? Com són? Heu vist una badia? I un cap?

• Heu estat a l’illa de Menorca?


Veurem aquest vídeo de dibuixos animats en què s’expliquen els diferents elements del paisatge de costa i després els xiquets realitzaran les activitats proposades a la diapositiva 3 del mateix vídeo.


84












Mostrarem als xiquets aquesta imatge d’un paisatge de costa humanitzat i preguntarem:

• Com és el relleu d’aquest paisatge? Es tracta d’una costa alta o d’una costa baixa? Per què?

• Creieu que la platja està formada per arena o per grava? On hi ha un riu? I un delta?

• Penseu que és un paisatge natural? Quins elements han estat construïts per les persones?

• Creieu que és un paisatge molt humanitzat? Per què? Heu vist alguna vegada un paisatge semblant?


Imprimirem aquesta imatge i demanarem als xiquets que localitzen les formes del relleu costaner següents: cap, golf, badia, estret, illa.

■ Proposarem als xiquets un exercici d’orientació. Per això agafarem una brúixola i eixirem al pati.

Deixarem la brúixola a terra i demanarem als xiquets que se situen mirant el Nord.

A continuació, els demanarem que obrin els braços i finalment els preguntarem:

• On hi ha l’Oest, a la vostra dreta o a la vostra esquerra? I l’Est?

• On hi ha el Sud, davant de vosaltres o a la vostra esquena?

• Per on ix el sol? Per on s’amaga?


Mostrarem als xiquets un dibuix d’un paisatge com l’anterior i preguntarem:

• Com és el paisatge d’aquest dibuix? Quins elements podeu identificar?

• Quin tipus de paisatge creus que és: muntanya, plana o costa? Per què?

Després demanarem als xiquets que dibuixen un paisatge i a partir de les mateixes preguntes analitzarem cadascun dels dibuixos.

■ Escriurem a la pissarra les formes de relleu estudiades: muntanya, serra, serralada, vall, altiplans, turó, depressió, estret, golf, península, cap. Els xiquets hauran de classificar aquestes formes de relleu al seu quadern elaborant tres llistes, una per cada tipus de paisatge estudiat.



Buscarem a Internet imatges com les anteriors, en què per identificar el tipus de paisatge representat resulta necessari examinar atentament la imatge.

Demanarem que observen les imatges i que endevinen si es tracta d’un paisatge de muntanya, plana o costa.

Per això els direm que es fixen en els següents elements: les formes del relleu; la vegetació; si és un paisatge natural o un paisatge humanitzat.

■ Elaborarem un mural que continga paisatges naturals i paisatges humanitzats. Per això demanarem als alumnes que busquen fotografies en revistes o catàlegs a sa casa i que els porten a classe.

Per dur a terme el mural demanarem a cada xiquet que seleccioni una fotografia de les que ha portat a classe i que explique:

• Si hi ha elements naturals: relleu, vegetació, aigua.

• Si hi ha elements humans: cases, carreteres, camps.

• Si creu que es tracta d’un paisatge natural o d’un paisatge humanitzat.

Seguidament dibuixarem dos grans cercles en un mural i escriurem el seu tipus de paisatge: paisatge natural o paisatge humanitzat.

Finalment cada xiquet apegarà les seues fotografies dins del cercle correcte.



85







Mostrarem aquestes imatges als xiquets i farem preguntes sobre els conceptes de serra i serralada:

• Quantes muntanyes veus a la primera fotografia? I a la segona?

• Quina diferència hi ha entre una serra i una serralada? A quina foto creus que hi ha una serra?



Descobrirem als alumnes un dibuix d’un parc d’atraccions com aquest i els preguntarem:

• Quin lloc es representa en aquest dibuix? Quantes atraccions hi ha en aquest parc?

• I piscines? Hi ha arbres en aquest parc? Com ho sabeu? Què més hi ha en aquest parc?

• En què creus que consisteix l’atracció número 8? I l’atracció número 6?

• Quina atracció d’aquest dibuix penseu que pot correspondre amb la fotografia de la pàgina 115 del llibre? Per què?

■ Demanarem als alumnes que dibuixen un mapa d’un parc zoològic que hagen visitat. Per això hauran de pensar:

• Quins animals hi ha en aquest zoològic.

• Com estan distribuïts al parc.

• Quins altres elements hi ha en el zoològic: llacs, camins, edificis, zones de recreació per als visitants, etc.

Després demanarem a diversos xiquets que isquen a la pissarra perquè mostren i expliquen el seu dibuix.


Imprimirem aquesta imatge d’un mapa del tresor i repartirem a cada xiquet una còpia del dibuix perquè l’acolorisquen lliurement. Abans d’això demanarem que observen el dibuix i preguntarem:

• Com és el territori representat en aquest mapa? Creieu que són illes? Per què? Quantes illes hi ha?

• Hi ha muntanyes en aquest lloc? On? Hi veieu un llac? Com sabeu que és un llac? Hi ha vegetació? I animals?

• Per què creieu que el vaixell porta una bandera amb una calavera? Què creieu que indica aquest dibuix?

• On s’amaga el tresor? És a la zona nord o a la zona sud de l’illa? Per quina part de l’illa arriba el vaixell?


Visitarem el web següent en el qual trobarem fotografies de paisatges. Seleccionarem sis imatges, les imprimirem i les penjarem a la pissarra.

Després demanarem a un xiquet que isca a la pissarra i que descriga el paisatge d’una de les sis fotografies.

Els altres xiquets hauran d’endevinar quina fotografia s’ha descrit, i qui l’endevine eixirà a la pissarra. Es repetirà l’activitat fins a endevinar totes les imatges.


En aquesta pàgina web trobarem imatges de paisatges de diversos pobles de tot el món. Demanarem als xiquets que escullen una fotografia i que l’analitzen seguint la pauta indicada a la pàgina 117 del llibre.

■ Demanarem als xiquets que porten a classe una fotografia d’un paisatge que coneguen o que hagen visitat.

Cada xiquet mostrarà la seua foto a la resta de la classe i explicarà com és el paisatge i quants plans s’hi observen. Després cada xiquet dibuixarà un croquis del seu paisatge i el mostrarà després a la resta de la classe.

Finalment podem construir un mural amb totes les fotografies i els seus corresponents croquis.

■ Proposarem als alumnes dibuixar un plànol de casa nostra. Per això els recordarem que en un plànol tots els elements han de ser representats:

• Com si foren vistos des de dalt.

• De manera proporcional, és a dir, respectant el mateix ordre i correspon dències de la realitat.

Els recomanarem que comencen dibuixant l’habitació més gran de la casa, i després hi afigen les habitacions contigües. Al final poden dibuixar-hi els mobles i pintar-ho.

86






Imprimirem un plànol senzill com aquest i repartirem una còpia a cada alumne perquè el pinte i el complete a partir d’una llegenda que haurà d’inventar ell mateix.

■ Els xiquets dibuixaran el plànol del recorregut entre sa casa i l’escola.

Per això hauran de respectar la distribució dels carrers, afegir símbols convencionals i escriure els noms d’algunes carrers i places. Després cada xiquet ho mostrarà a la resta de la classe i explicarà als seus companys quins elements de la realitat ha representat.


Per treballar el concepte d’escala i el seu càlcul, mostrarem un pla com aquest de la ciutat de Gijón i preguntarem:

• Per què en els plànols la realitat es dibuixa més menuda? Com es diu aquesta reducció?

• A què equivalen 3 cm d’aquest plànol a la realitat? Quina longitud té en realitat la platja de Gijón?

• Quant mesura el riu en aquest plànol? Aleshores quina és la longitud real d’aquest riu?

• Per què creieu que és tan important respectar l’escala a l’hora de representar la realitat en un plànol?

■ Demanarem als alumnes que dibuixen el plànol d’un poblet que coneguen molt bé. Després mostraran el plànol al seu company de pupitre, el qual haurà d’interpretar el plànol i endevinar com és el poble que el seu company ha dibuixat.


En aquesta pàgina web trobarem mapes de diferents tipus que podrem mostrar als alumnes perquè els classifiquen.


Mostrarem un mapa físic com aquest i explicarem als alumnes que a la llegenda del mapa s’indica el tipus de relleu. Després preguntarem:

• A quines zones de la península s’observen més zones verdes? On hi ha més zones de marró fosc?

• Què signifiquen les zones de marró fosc? Quins altres colors s’indiquen a la llegenda?


Imprimirem un mapa de la península ibèrica com el que trobarem en aquesta pàgina web, i demanarem als xiquets que facen una predicció del temps.

Per això els xiquets hauran de completar el mapa amb els símbols oportuns i pintar-lo. Finalment cada xiquet mostrarà la seua predicció al seu company de pupitre, el qual haurà d’endevinar la predicció del temps indicada al mapa.

■ Suggerirem als xiquets que elaboren un plànol de sa casa. Per això hauran de representar l’espai des de dalt, i respectar les mesures de la realitat.

Després cada xiquet mostrarà el seu dibuix a la resta de la classe i explicarà la distribució de sa casa.

■ http://www.google.es

Proposarem als xiquets consultar el buscador de google maps i trobar el plànol del territori entre sa casa i l’escola.

Per això escriuran en el buscador l’adreça de sa casa i la del col·legi, i la imprimiran. Després cada alumne pintarà el seu plànol i el completaran afegint nous símbols per indicar informació més precisa: botigues, parcs, etc..



Mostrarem dos mapes d’Europa als alumnes: un físic i un altre polític, com els que trobarem en aquests webs. Preguntarem:

• Quin territori es representa en aquests mapes? A quin es representa el relleu d’Europa?

• A quin es representen els països europeus? Com es diu aquest tipus de mapa?

87



http://www.google.es/






• Què és un mapa físic? Quin dels dos mapes és un mapa físic? I un mapa polític?

• Quines diferències observeu entre aquests mapes? Tenen la mateixa forma? Com són els colors?

TEMA 9. ELS POBLES I LES CIUTAT


Mostrarem als xiquets una imatge com l’anterior sobre una localitat específica i els demanarem que la descriguen. Per fer-ho hauran d’explicar amb detall com són els carrers i les cases.

■ Demanarem als xiquets que porten a classe revistes de viatges per fer un mural sobre pobles i ciutats. Mentre els xiquets retallen fotografies de pobles o ciutats, penjarem un paper de mural a la pissarra i hi dibuixarem dos cercles: un per a pobles i un altre per a ciutats. Finalment, cada xiquet triarà dues de les fotografies que ha retallat i les apegarà al cercle corresponent.


Veurem aquest curt vídeo, en el qual apareixen diferents pobles, i demanarem als xiquets que trien un poble que els agrade. Per fer-ho traurem el so del vídeo i quan acaben de mirar-lo preguntarem:

• Com és el poble que més us ha agradat? Té mar? És de muntanya?

• Els carrers del poble són plans o costeruts? Com són les cases?

• Per què heu escollit aquest poble? Heu estat mai en un poble semblant?

■ Demanarem als xiquets que porten de les seues cases una postal o una imatge d’un poble que hagen visitat o que coneguen. Cada xiquet ensenyarà la imatge que ha portat als seus companys, dirà el nom del poble i explicarà com és.

■ Escriurem les paraules següents a la pissarra i els xiquets assenyalaran quines estan relacionades amb les ciutats:

• Eixample, camps, polígon industrial, ramaderia, perifèria, pisos, barris.

Després demanarem als alumnes que pensen altres paraules relacionades amb les ciutats i les escriurem a la pissarra.


En aquesta adreça web trobarem una unitat didàctica d’aprenentatge interactiu sobre els serveis municipals. La unitat proposa una sèrie d’activitats en les quals s’invita l’alumne a reflexionar sobre el servei municipal més adequat per a cada cas.


Mostrarem una imatge com aquesta d’una maqueta i proposarem als alumnes planificar quins equipaments urbans caldria construir en una nova ciutat.

Per fer-ho explicarem que els edificis en gris seran habitatges i els blancs, equipaments. Preguntarem:

• Quins són els equipaments urbans més importants que s’haurien de construir en aquest nou barri?

• Per què és necessari que hi haja una escola? És important que hi haja una biblioteca? I un cine?

• Penseu que caldria construir un hospital al barri? Per què? I un centre comercial?

■ Proposarem als alumnes fer un joc d’endevinalles sobre els serveis municipals. Per fer-ho, un xiquet eixirà a la pissarra i descriurà un servei municipal específic, però sense esmentar-lo. El xiquet que l’endevine eixirà a la pissarra i farà el mateix amb un altre servei social, i es repetirà l’activitat.


Observarem aquest vídeo didàctic per conéixer les normes viàries per a vianants i prevenir d’aquesta manera riscos innecessaris, i després preguntarem:

• Quins comportaments incorrectes es mostren en el vídeo? Quina és la manera correcta d’actuar?


88







Proposarem als alumnes fer el test que trobarem en aquesta pàgina web sobre la seguretat viària de ciclistes i patinadors. Si hi ha alguna pregunta que es conteste de manera equivocada, l’escriurem a la pissarra amb la resposta correcta.


En aquesta adreça web trobarem una unitat didàctica d’aprenentatge interactiu sobre les principals normes de circulació i senyals de trànsit.

Proposarem als xiquets visitar l’apartat La meua bici i jo, i després de llegir i escoltar les explicacions sobre com circular en bicicleta, farem el qüestionari de la web.

■ Iniciarem un debat per raonar sobre els avantatges i inconvenients de viure en un poble o en una ciutat. Podem preguntar:

• On creieu que es viu millor, en un poble o en una ciutat?

• On hi ha més serveis? I llocs d’oci?

• Es pot anar caminant a tot arreu en una ciutat? On hi ha més soroll?

• On preferiu viure vosaltres? Per què?

■ Dibuixarem a la pissarra aquesta taula perquè els xiquets la copien al quadern i la completen:

Carrers Cases

Faena dels

habitants

Parts en què es

divideix

Pobles

Ciutats

Finalment farem una posada en comú per detectar possibles errors conceptuals de l’alumnat.


Imprimirem un plànol com l’anterior, en el qual diversos noms de carrers i places no estan assenyalats, i en repartirem una còpia a cada xiquet perquè:

• Escriga noms amb significat a cinc carrers i cinc places del plànol.

• Després de completar el plànol, el mostren al seu company de taula i li expliquen el significat de cadascun dels noms seleccionats.


Mirarem aquest vídeo sobre la ciutat de València, en el qual es mostra una reproducció en 3D de la ciutat, i preguntarem:

• Com són els carrers de la ciutat de València? Hi ha més carrers amples o més carrers estrets?

• Hi ha edificis alts a València? I edificis antics? Heu vist una església? On?

• Heu vist algun equipament urbà? Quina funció creieu que té?

• Heu visitat la ciutat de València? Quan? Què és el que més us va agradar?

■ Els xiquets explicaran al seu quadern l’itinerari que fan per anar de sa casa a l’escola, i descriuran els carrers i els edificis del recorregut. Hauran de dir si:

• Els carrers són estrets o amples; si són només per a vianants o hi circulen vehicles, si travessen una plaça.

• Els edificis són antics o moderns, amb cases o blocs de pisos, alts o baixos, amb botigues o tallers.

Després demanarem a diversos xiquets que lligen en veu alta la seua descripció, i finalment entre tots assenyalarem les similituds i les diferències entre els recorreguts.

■ http://wwww.tiching.com/83555

Mostrarem un plànol com aquest del metro i tramvia de la ciutat de València, i preguntarem:

89

http://wwww.tiching.com/83555




• Heu anat mai en metro? I en tramvia? A quina ciutat? En què es diferencia el metro del tramvia?

• Observeu aquest pla. Què indiquen les línies? Com estan assenyalades les diferents parades?


■ Escriurem a la pissarra les paraules següents perquè els alumnes les copien al quadern:

• Respectar; dialogar; interrompre; escoltar; com partir; molestar; col·laborar.

Després per parelles hauran d’envoltar les que creuen que contribueixen a la convivència. Per acabar, corregirem entre tots la resposta correcta, i per això preguntarem en cada cas:

• Per què aquesta acció contribueix a millorar la convivència? Què passaria si no actuàrem així?

• Per què aquesta acció no facilita la convivència? Què dificulta les relacions amb els altres?


En aquesta pàgina web trobarem onze normes de convivència que han estat il·lustrades amb el personatge de còmic de Mafalda.

Imprimirem els onze dibuixos i repartirem una còpia a cada xiquet. Per fer això, si és necessari, imprimirem més d’una còpia per dibuix. Finalment farem preguntes com les següents:

• Qui té una norma sobre com hem de parlar? En què consisteix aquesta norma? Llegiu-la en veu alta.

• Com ha estat il·lustrada en aquest dibuix? La compliu?

■ Dibuixarem a la pissarra la taula següent perquè els xiquets la copien al quadern i la completen:

A casa A l’escola

A la localitat

Normes de convivència

Per acabar farem una posada en comú per detectar possibles errors conceptuals de l’alumnat.


En aquesta pàgina trobarem activitats didàctiques per treballar el significat de les principals senyals de circulació.

Si seleccionem la icona del cercle roig ¡Alto!, accedirem a l’apartat dedicat als senyals de prohibició.

En aquest apartat podrem consultar una explicació sobre els senyals de prohibició treballats a la pàgina 142 del llibre. Per això haurem de seleccionar l’activitat situada a la dreta, a la fila del centre.


Demanarem als xiquets que es fixen en les tasques que realitza cada persona en aquest dibuix. Preguntarem:

• Quina tasca està fent el pare? I la mare? El xiquet també col·labora? Com? Què fa la iaia?

• Qui s’encarrega a ta casa de cuinar? I de llavar la roba? En què ajudeu vosaltres?

■ Preguntarem als alumnes sobre els deures i els drets que tenen els xiquets de la seua edat, i a mesura que els esmenten els escriurem en dues llistes a la pissarra.

■ Escriurem les paraules següents a la pissarra i els xiquets assenyalaran quines estan relacionades amb les normes de convivència:

• Respectar; conversar; cridar; escoltar; col·laborar; compartir; incomodar; col·laborar.


En aquesta pàgina web els xiquets ampliaran els seus coneixements sobre els drets humans. En ella es mostren dotze àlbums de fotos il·lustrats a partir de casos específics de xiquets i xiquetes de tot el món. Al final de cada àlbum hi ha un joc de preguntes per treballar la comprensió lectora.


90






En aquesta pàgina web trobarem dibuixats els primers deu articles dels Drets de la Infància. Imprimirem diverses còpies dels dibuixos i retallarem la part superior perquè només quede la il·lustració.

Després penjarem a la pissarra els dibuixos dels deu articles, i demanarem als alumnes que tracten d’endevinar quin dret ha estat il·lustrat. Una vegada identificats els deu articles cada alumne haurà d’escollir un dret i hi pintarà una còpia del dibuix corresponent.

■ ■ http://www.tiching.com/82845

Mirarem aquest vídeo fins al minut 2.22 en què xiquets i xiquetes de Mèxic opinen sobre els Drets de la Infància, i plantejarem aquesta qüestió:

• Segons la vostra opinió, quin és el dret de la infància més important? Per què?

Després seguirem observant aquest vídeo des del minut 3.04 al 3.25, i del 3.42 al 6.40. Preguntarem:

• Les xiquetes i els xiquets tenen els mateixos drets? Què opinen les xiquetes i els xiquets del vídeo sobre això?

• Vosaltres creieu que l’opinió de les xiquetes i els xiquets és important per als adults? Per què?

• Per què és important que totes les xiquetes i tots els xiquets puguen rebre educació?

Per acabar, els xiquets respondran al quadern les quatre anteriors preguntes individualment i per escrit.

■ Iniciarem un debat per raonar sobre les causes per les quals alguns països respecten tots els Drets de la Infància. Podem preguntar:

• Per què en alguns països els xiquets no poden anar sempre a l’escola? Per què han de treballar?

• Podríeu aprendre si no hi haguera una escola al vostre barri? I si no tinguéreu llibres?

• Observeu la fotografia de la pàgina 149 del llibre. Com és la classe on estudien els xiquets?

• Quins elements són iguals als de la nostra classe? En què és diferent?


Proposarem als xiquets jugar al joc Mou fitxa que trobarem en aquesta pàgina web. Es tracta de tirar el dau i moure la fitxa pel tauler interactiu amb la finalitat d’arribar a la meta, que representa el ple reconeixement dels Drets de la Infància.

■ Dibuixarem a la pissarra la taula següent sobre els col·lectius que formen la Comunitat Escolar:

Comunitat escolar Noms

Professors

Alumnes

Conserge

Personal de neteja

Director

Pares

Els xiquets copiaran la taula al quadern i la completaran amb els noms propis de les persones que coneguen.


Mostrarem aquest dibuix als alumnes i farem les preguntes següents:

• Què creieu que estan fent aquesta xiqueta i aquest xiquet? Estan parlant tranquil·lament?

• Observeu la cara dels personatges. Creieu que estan discutint? Per què? Com s’ha de dialogar?


Demanarem als xiquets que observen l’anterior dibuix i preguntarem:

• Quina norma de convivència creieu que representa aquest senyal? Per què no hem de cridar?

91





A continuació proposarem als alumnes que escullguen una de les normes de convivència estudiades i que dibuixen un senyal inventat sobre aquesta.

Després cada xiquet mostrarà el seu dibuix a la resta de la classe i explicarà quina norma de convivència hi ha representat.


Mostrarem aquest dibuix als alumnes i demanarem que ens expliquen quins xiquets i xiquetes del dibuix no estan respectant les normes de convivència.

A mesura que enumeren les normes les anotarem en una llista a la pissarra. Finalment demanarem als alumnes que dibuixen la mateixa escena del dibuix, però amb els xiquets i les xiquetes complint amb les normes de convivència.


Imprimirem aquest dibuix sobre les principals normes de conveniència escolar i repartirem una còpia per cada dos alumnes.

Després els demanarem que lligen amb atenció el llistat de normes i que decidisquen amb el seu company de pupitre quines són les cinc normes més importants.

Per acabar farem una posada en comú per identificar les cinc normes considerades més importants per la classe.


Observarem aquesta fotografia sobre un ple municipal i preguntarem als alumnes:

• Per què l’habitació està decorada amb banderes? On creieu que hi ha aquestes persones?

• Què creieu que s’està celebrant en aquesta reunió? Què es decideix en els plens municipals?

• Qui participen en els plens? On creieu que s’asseu l’alcalde? Per què?

TEMA 11. ELS TREBALLS (I)■ Demanarem als alumnes que esbrinen en què treballen els seus pares, oncles i altres familiars i en què consisteix la seua faena. Posarem en comú els resultats i comentarem quins són els oficis més freqüents.

Després classificarem aquestes faenes segons siguen per obtenir matèries primeres, elaborar un producte o altres oficis com ara ajudar els altres.


Iniciarem una conversa amb els xiquets per comentar de quina manera arriben a casa nostra els productes agrícoles:

• Veurem que uns es consumeixen directament com la fruita o els vegetals.

• Observarem que altres s’elaboren com els sucs o les melmelades.

Per il·lustrar l’activitat, veurem aquest vídeo de l’elaboració d’un suc de fruita.


Mirarem aquest vídeo que ens mostra el procés d’elaboració del pernil fins al minut 6 i després iniciarem una conversa sobre el que hem vist.

Aquesta activitat ens servirà per comentar quin és el procés que segueixen els productes ramaders fins a arribar a les nostres cases pel seu consum.


En aquest vídeo veurem com s’efectua una subhasta de peix en una llotja. Després preguntarem:

• On porten el peix els pescadors després de la jornada? Com el col·loquen?

• Com es reparteixen el peix els compradors? Com decideixen el preu?

■ El dia anterior, demanarem als alumnes que busquen per Internet imatges de peixos i que les imprimisquen.

92







Procurarem reunir entre tots peixos corresponents als dos tipus de pesca: Costanera, com sardines, raps, llenguados i d’altura com bacallans o abadejos i tonyines. L’endemà, els alumnes elaboraran un mural. Dibuixaran un vaixell que represente la pesca d’altura i un altre, la costanera i classificaran les imatges de peixos.


Aquest vídeo narra l’ofici de ferrer i la seua tasca a la farga, treballant el ferro, per fer ferradures, reixes, aixades, etc.

Comentarem de quina manera treballa el ferro i ens servirà per iniciar una conversa sobre l’antiguitat i la importància dels oficis artesanals.

■ Escriurem a la pissarra noms d’artesans com ceramista, ferrer, cisteller, cantirer, terrissaire, fuster i sastre.

Cada alumne n’escollirà un. Elaborarà una llista dels objectes que aquest artesà construeix de forma manual i en dibuixarà alguns.

Després, podem confeccionar un mural amb els noms dels artesans on penjarem la llista i els dibuixos que hem realitzat.


Aquest vídeo ens mostra imatges del procés de fabricació d’un vehicle. Comentarem les imatges amb preguntes com:

• Com funciona una cadena de muntatge? De quina manera es fabrica un cotxe?

• Quantes persones hi ha treballant en aquesta cadena? De què s’encarrega cada una?

• Quina és la funció de les màquines? Qui s’encarrega de controlar-les?


En aquest vídeo podem veure una simulació en 3D en què es mostra a vol d’ocell un polígon industrial.

Ens servirà per comentar quins són els elements d’un polígon industrial i quines característiques tenen. Podem preguntar:

• Quines característiques tenen els edificis? Com són? Són tots iguals?

• Hi ha només fàbriques o també hi ha magatzems? En què es diferencien?

• Com són els carrers? Quins mitjans de transports apareixen?

■ Proposarem als alumnes que imaginen que van a pescar. Després redactaran un text sobre el seu dia de pesca ideal assenyalant:

• El lloc on pescaran: riu, mar, llac…

• El tipus d’embarcació o el lloc des d’on pescaran.

• Les coses que necessitaran per pescar.


Les activitats interactives d’aquesta pàgina web resultaran molt útils per reforçar coneixements sobre els treballs estudiats al llarg del tema.

■ Demanarem als alumnes que busquen entre els seus familiars, amics, coneguts... persones que treballen a l’agricultura, la ramaderia o la pesca. Seguidament els formularem aquestes preguntes:

• Quina és la teua faena? On la realitzes?

• Què pesques? Què cultives? Quines bèsties cries? (segons l’entrevistat siga agricultor, pescador o ramader).

• A quina hora comença la teua jornada de treball? I quan acaba?

• Què és el que més t’agrada de la teua faena?



93







Els webs següents ofereixen un ampli conjunt de senzilles explicacions i activitats interactives sobre l’agricultura i la ramaderia.

TEMA 12. ELS TREBALLS (II)■ El dia anterior demanarem als alumnes que busquen i retallen en revistes velles imatges sobre faenes de diversos sectors i que hi busquen informació sobre aquestes. L’endemà, cada alumne mostrarà als seus companys cadascuna de les imatges que ha retallat i explicarà en què consisteix la faena que representa.

■ A continuació, iniciarem una conversa sobre les faenes que ens servirà per conéixer les preferències dels alumnes. La conduirem amb preguntes com ara:

• Quina és la vostra faena preferida? Per què? Us agradaria fer aquesta faena quan sigueu grans?

• Aquesta faena consisteix a elaborar un producte o serveix per ajudar els altres? Us sembla important? Per què?

Finalment, elaborarem un mural amb les imatges de faenes que hem reunit. Col·locarem les imatges i, escriurem davall de cadascuna el nom de la faena i una breu descripció d’aquesta.


En aquest vídeo veurem imatges de la faena a la cuina d’un restaurant. Preguntarem el següent:

• Quina faena fan aquestes persones? De què s’encarreguen els cuiners?

• I els cambrers? A quin sector pertanyen? Per què? Es tracta d’un servei públic o d’un servei privat?

■ Amb aquesta activitat completarem el mural de faenes de diversos sectors que hem iniciat anteriorment. Llegirem els noms de les faenes representades en el mural, direm si corresponen a un servei públic o privat i ho anotarem a continuació.


Mostrarem aquesta imatge als alumnes per ensenyar-los com és un xec bancari. Després, analitzarem i comentarem els elements que ha de contenir:

• A qui va dirigit: el nom d’una persona, una empresa o bé les paraules al portador.

• La quantitat de diners a cobrar en lletres i en números.

• Lloc, data i firma perquè tinga validesa.

■ Formarem parelles i prepararem el text d’un anunci d’un producte de lavabo. Escriurem unes pautes a la pissarra:

• Triarem un producte que fem servir en la higiene diària.

• En destacarem les característiques i propietats i en remarcarem les qualitats.

• Escollirem el destinatari a qui va adreçat l’anunci.

Finalment, cada parella redactarà el text procurant presentar el producte de la forma més atractiva possible.


Mirarem aquest vídeo d’una animació realitzada en una maqueta de tren o veurem diversos models de trens de mercaderies. Mitjançant l’observació de les imatges:

• Observarem les característiques dels trens de càrrega.

• Veurem les instal·lacions ferroviàries.

• Comentarem les diferències entre els trens de càrrega i els de passatgers.


Aquest vídeo ens ofereix una animació en què podem observar una forma de transport que combina diferents maneres i es fa amb contenidors.

Comentarem com d’aquesta manera es pot fer més ràpidament i eficaçment el transport d’una mercaderia.


94






Veurem aquest vídeo sobre el transport aeri, que ens mostra diversos aeroports i una gran quantitat d’avions comercials. Observarem la forma i la mida de:

• Les pistes d’enlairament i aterratge.

• La torre de control.

• Les terminals i edificis contigus.

• La diversitat d’avions.


Mirarem aquest vídeo, que ens permet veure com és l’interior d’un avió Boeing 787, inclosa la cabina del pilot. Podem comentar, entre altres coses:

• Com és la cabina del pilot.

• Els sistemes de navegació que utilitza.

• Com està distribuït l’avió.

• La disposició dels seients a la cabina de passatgers.


Aquest vídeo ens servirà per mostrar als alumnes com és un avió de transport de mercaderies i com es carrega. Observarem el vídeo i preguntarem:

• En què es diferencia d’un avió de passatgers? Té finestres? És més gran o més menut?

• Com s’hi introdueixen les mercaderies? Quantes persones treballen en aquest procés?


Aquesta aplicació conté una sèrie d’activitats per utilitzar els diners com a mecanisme de compra en quantitats simples. Mitjançant l’acció de comprar en una botiga de joguets, els alumnes reforçaran la utilització de monedes i bitllets i faran compres segons el preu del joguet o la quantitat disponible.

■ Demanarem a l’alumnat que facen una enquesta als seus pares o a persones adultes que visquen amb ells. Per fer-ho dibuixarem la plantilla de l’enquesta a la pissarra i la copiaran al seu quadern de treball:

Home DonaEn què treballes? .................................

On treballes? ..................................És una empresa de serveis?

Sí NoEn cas afirmatiu, digues si és una empresa

Pública Privada

Finalment comentarem a classe els resultats de l’enquesta.

■ Dividirem la classe en dos grans grups d’alumnes. Un buscarà informació gràfica sobre els tipus de vies terrestres que hi ha (carreteres, autovies...) i els vehicles que hi circulen.

L’altre grup ho farà sobre les vies de ferrocarril i els tipus de trens. Al final exposaran els seus resultats a tota la classe.



Les webs següents ofereixen un ampli conjunt d’explicacions senzilles i activitats interactives sobre el comerç i els transports, respectivament.

TEMA 13. LES FESTES I TRADICIONS

■ Escriurem a la pissarra el nom d’activitats d’oci perquè els alumnes ens diguen si els agrada practicar-les:

• Escoltar contes; jugar al parc; anar al cine; visitar un museu; fer gimnàstica; xarrar amb els amics; jugar a bàsquet; anar al teatre; practicar natació.

■ Dibuixarem a la pissarra aquesta taula i demanarem als xiquets que ens expliquen quines activitats fan després de l’escola, el cap de setmana i durant les vacances escolars:

95






Després de

l’escola

Cap de setmana Vacances

Activitats

Després, cada xiquet dibuixarà la taula al seu quadern i l’omplirà a partir de les activitats que fa en el seu temps lliure.

■ Demanarem als xiquets que ens expliquen com celebrem el Carnestoltes i la Cavalcada de Reis. Preguntarem:

• Què fem per Carnestoltes? Us agrada disfressar-vos? Per què? Quines coses són diferents durant el Carnestoltes?

• A l’escola celebrem el Carnestoltes? I fora de l’escola, també el celebreu? Amb qui?

• En què consisteix la Cavalcada de Reis? A banda dels Reis Mags, qui més desfila a la Cavalcada?

• Vosaltres aneu a veure la Cavalcada de Reis? Qui us hi acompanya? Us agrada assistir-hi?

■ Els alumnes explicaran quines festes els agrada més celebrar. Per fer-ho hauran de descriure primer les festes i indicar després les raons per les quals els agrada celebrar aquesta festa.


Mirarem aquest vídeo, en què uns xiquets i unes xiquetes practiquen activitats extraescolars. En traurem la veu i preguntarem:

• Quines activitats esportives practiquen aquests xiquets i xiquetes?

• Quines activitats culturals fan? Practiquen alguna activitat recreativa?

• I esportiva? Quines altres activitats podem fer durant el nostre temps lliure?


Mostrarem als alumnes una imatge com aquesta fotografia d’una xiqueta llegint amb la seua mare i preguntarem:

• Què estan fent aquesta xiqueta i la seua mare? Creieu que s’ho passen bé? Per què?

• Per què penseu que la lectura pot ser divertida? Vosaltres llegiu quan teniu temps lliure?

• Quin tipus de lectures us agrada més llegir? Us agraden els contes? Llegir és una activitat cultural o recreativa?

Proposarem als xiquets explicar alguna llegenda que coneguen. Per fer-ho eixiran alguns xiquets a la pissarra i narraran els fets i en descriuran els protagonistes. Tot seguit demanarem a l’alumnat que dibuixe els protagonistes d’alguna de les llegendes que els seus companys han explicat.


Mirarem aquest vídeo sobre la festivitat de la Santantonada a la localitat castellonenca de Forcall i preguntarem als xiquets:

• En quin mes se celebra la Santantonada? En què consisteix aquesta festa?

• Què és el “maio”? On es planta? Per què serveix? Per què es recullen arbres i branques del bosc?

• Creieu que l’origen d’aquesta festa és religiós o relacionat amb faenes agrícoles i ramaderes?

• Heu participat en aquesta festa? Se’n realitza alguna en honor a Sant Antoni en la nostra localitat?


Visionarem els dos primers minuts del vídeo i preguntarem:

• Què es commemora en la celebració dels Moros i Cristians de Vila Joiosa? Des de quan se celebra?

• Quin és l’acte central de la Festa de Moros i Cristians de Vila Joiosa?

• Com són les embarcacions que apareixen en el vídeo? I com van vestides les persones?

Després prosseguirem visionant junts el vídeo per explicar l’origen històric d’aquesta festa.

■ Proposarem als xiquets un debat sobre la transformació de les festes i les tradicions. Per a això preguntarem:

96





• Podem introduir canvis en la manera de celebrar les festes? Per què?

• Canviaríeu alguna cosa de la celebració del Dia de Reis? Per què?

• Quina festa t’agradaria celebrar-la tal com la coneixes?

• Hi ha alguna festa que t’agradaria modificar alguna cosa? Què canviaries?

■ Proposarem als xiquets reflexionar sobre les similituds entre les nostres festes i les festes del món estudiades a les pàgines 200 i 201 del llibre.

Els farem preguntes sobre la música, el vestuari, el ball o el menjar, entre altres costums practicats a les festes:

• És important la música en les nostres festes? I en altres festes del món?

• Utilitzem vestits especials en les nostres festes? I en altres parts del món?

• A quina de les nostres festes es balla? Es balla a altres llocs del món?

■ Demanarem als xiquets de la classe que siguen originaris d’altres països que ens expliquen festes que es practiquen al seu país d’origen.

■ Proposarem als xiquets jugar a endevinar les principals festes del món que hem estudiat. Per fer-ho un xiquet eixirà a la pissarra i descriurà una de les festes sense esmentar-ne el nom. El xiquet que endevine la festa eixirà a la pissarra i descriurà una altra festa.

■ Escriurem a la pissarra els elements següents perquè els alumnes ens indiquen amb quina festa tradicional es relacionen:

• Joguets, betlem, disfresses, bunyols de vent, ou de Pasqua, decorar l’arbre.

■ Dibuixarem quatre cercles a la pissarra, un per cada estació de l’any, i demanarem als xiquets que indiquen quines festes celebrem en cada estació.

A mesura que vagen anomenant les festes i l’estació en què les celebrem, les anotarem dins del cercle corresponent. Després preguntarem:

• Quines altres festes coneixeu que se celebren a l’estiu? I a la tardor?

• Quan se celebra la festa major de la nostra localitat? I la festa de la nostra comunitat?

■ Escriurem les dates següents a la pissarra perquè els alumnes diguen quina festa se celebra aquell dia:

• 1 de gener; 1 de novembre; 25 de gener; 12 d’octubre.

Per fer-ho, els alumnes copiaran als seus quaderns aquestes dates i escriuran al costat la resposta correcta.

■ Demanarem als xiquets que planifiquen com els agradaria ocupar el temps lliure durant una setmana de vacances.

Per fer-ho els demanarem que dibuixen una taula i que hi indiquen en la mateixa proporció activitats d’oci, activitats esportives i activitats recreatives.

També podran indicar activitats formatives o activitats de voluntariat.


Visitarem de nou aquesta pàgina web, en què trobarem diverses rondalles valencianes.

Seleccionarem una rondalla i demanarem a uns quants xiquets que la lligen en veu alta. Després preguntarem als alumnes:– Què explica aquesta rondalla? Qui en són els protagonistes? Com es diuen?

– Creieu que aquests personatges van existir realment?

Després els alumnes hauran de dibuixar els personatges de la llegenda i al final farem una posada en comú per comparar els dibuixos.

■ Preguntarem a cada xiquet quina festa li agrada més celebrar i escriurem les respostes en una llista a la pissarra.

A continuació comptarem quina festa és la preferida per la classe i quines la segueixen, i ordenarem la llista segons els vots.

97


Finalment, demanarem als xiquets que expliquen per què han escollit aquesta festa.


■ El dia anterior, demanarem a l’alumnat que porte fotografies antigues de sa casa. Procurarem reunir entre tots imatges d’on apareguen persones, ciutats, paisatges i objectes. Cada alumne mostrarà les seues fotografies i comentarem entre tots els elements que ens criden l’atenció. Finalment podem fotocopiar-les i fer un mural amb totes elles.


Consultarem aquesta pàgina web on trobarem una completa informació sobre els calendaris utilitzats per diverses civilitzacions. També podem consultar les diferents formes i utensilis utilitzats al llarg dels segles per al mesurament del temps.


En aquesta pàgina web podem consultar el calendari lunar de diversos anys. Veurem com es representa i trobarem més informació sobre les fases lunars.


Mirarem aquest vídeo que mostra imatges del patrimoni històric de Morella. Servirà per iniciar una conversa sobre el pas del temps a ciutats i pobles. Destacarem el valor històric dels monuments i la importància de conservar el patrimoni.

■ Els alumnes buscaran a casa imatges de la seua localitat actuals i del passat. A classe, comentarem les diferències i finalment confeccionarem un mural.


En aquest documental podem veure prototips de cotxes del futur. Visionarem el vídeo fins al minut 2,15 i preguntarem:• Heu vist algun cotxe semblant? Us sembla pràctic? Per què?• En què s’assembla als cotxes actuals? Quins avantatges té?

■ Proposarem als alumnes que imaginen com creuen que hauria de ser la ciutat ideal del futur. Després, la dibuixaran en un full de paper.

No només hauran de tenir en compte l’aparença estètica sinó que hauran de resoldre alguns dels problemes de les ciutats actuals com la contaminació i el trànsit.Cada alumne mostrarà el seu disseny als seus companys, explicarà les característiques de la seua ciutat ideal i explicarà perquè l’ha dissenyat d’aquesta manera.


Aquest vídeo educatiu conté una presentació en forma d’animació per introduir-nos en el món de l’arqueologia. Mirarem la primera part, fins al min. 3,40 on podem veure i comentar el següent:• Què són les restes arqueològiques.• La situació de les mateixes.• Quines dades ens proporcionen: tècni ques, riquesa, comerç, guerres, agricultura, clima, dieta, malalties, etc.

■ Demanarem als xiquets que demanen a sa casa llibres de text antics o materials escolars dels seus pares i iaios, o que els busquen a les biblioteques.

Després els portaran a classe i entre tots comentarem com són i els comparem amb els llibres que utilitzem nosaltres a classe.

■ Dividirem la classe en grups i proposarem que cada equip busque a Internet imatges dels monuments següents:

– L’Alhambra de Granada, la Giralda de Sevilla, la Mesquita de Còrdova.

98






– L’Escorial, la Catedral de Burgos, la Catedral de Santiago.

– La Cova d’Altamira, el museu Guggenheim de Bilbao.

– La Sagrada Família de Barcelona, el castell de Peníscola.

Després portarem les imatges d’aquests monuments a classe i els comentarem entre tots.


A través d’aquest conjunt d’activitats interactives treballarem el concepte de temps passat i com la història ha deixat les seues empremtes en els monuments, les tradicions, els costums... de la nostra localitat.


La lectura d’aquesta pàgina web ens ajudarà a ampliar el coneixement sobre la idea del pas del temps, les unitats de mesura del temps i la història de la nostra localitat.


■ Dibuixarem a la pissarra una taula de tres columnes corresponents a cada un dels tipus de paisatge.A continuació demanarem als alumnes que pensen noms de localitats valencianes que coneguen i els ajudarem a classificar-les a la columna adequada.

Muntanya Planura Costa

■ Demanarem a cada xiquet que, amb ajuda dels seus pares, busque per Internet una foto d’algun d’aquests tipus de paisatge valencià: – Sistema Ibèric i Serralades Bètiques.

– Depressió de València.

– Costa baixa i costa alta i retallada.

Cada xiquet descriurà la seua imatge i l’apegarà en un mural on representarem el relleu de la Comunitat Valenciana.


Seleccionarem cinc plantes en aquesta pàgina web, farem diverses còpies de cada una i les repartirem entre els xiquets.

Els xiquets buscaran entre els seus companys aquells que tinguen la mateixa imatge que ells i s’ajuntaran formant un grup.

Cada grup escriurà les característiques de la planta i les explicarà als seus companys.

■ Proposarem als alumnes que realitzen un petita redacció explicant com és la seua localitat. Llegirem totes les redaccions i entre tots escollirem les millors. Després buscarem entre tots fotos del nostre poble i ciutat.Finalment, combinant les fotos i les redaccions farem en grups murals sobre la nostra localitat.



Proposarem a l’alumnat que realitze les activitats interactives que suggereixen aquestes adreces web sobre les diferents comarques del territori de la Comunitat Valenciana.

■ Els alumnes portaran a classe alguns atles o els demanaran en préstec a la biblioteca del centre. Després organitzarem la classe en xicotets grups i apuntarem a la pissarra les localitats següents:

– Gandia, Morella, Benidorm, Xátiva, Alcoi, Peníscola, Utiel, Oriola, Elda, Requena, Sagunt.

Finalment les classificaran segons siguen de muntanya, de plana o de costa.

QUART CURS

99







■ Demanarem als xiquets que busquen les definicions de les paraules següents en el diccionari: – Univers, galàxia, constel·lació, cos celeste i astre.

Després, les comentarem una a una i així consolidarem els coneixements de l’alumnat.

■ Buscarem imatges en revistes o a Internet dels diferents elements del Sistema Solar i els imprimirem en color i amb una proporció aproximada a la realitat.

Després, construirem entre tots un gran mural del Sistema Solar, on apegarem els diferents astres i planetes que anirem identificant amb els seus respectius noms.


Pàgina web on els alumnes trobaran informació ampliada sobre els planetes del Sistema Solar.Si ho creiem oportú, farem entre tots una taula a la pissarra en la qual anotarem les principals característiques de cada planeta.Les comentarem i els xiquets la copiaran al seu quadern personal.


En aquesta pàgina web de la Viquipèdia en la nostra llengua els alumnes podran ampliar la informació sobre els moviments de la Terra.

Prestarem especial atenció als diferents esquemes que hi ha, sobretot al del moviment de rotació.


Vídeo del canal “Meteo K” dedicat a la Lluna que servirà per ampliar els coneixements dels xiquets.

Després de la lectura del text els demanarem que facen un resum de tot el què han aprés sobre el nostre satèl·lit.


Pàgina web que explica pas a pas com construir un rellotge de sol.

Podem fer dos grups i intentar construir-ne dos amb l’alumnat.


Pàgina web que conté diferents aplicacions relacionades amb l’orientació: els punts cardinals, els mapes i la brúixola.

Entrarem en els apartats “els punts cardinals i els mapes” i “la brúixola”.


Animació interactiva sobre la Terra i les seues característiques creada per l’Institut Geogràfic Nacional que es divideix en diversos apartats.En cada un d’ells els alumnes trobaran una explicació teòrica i uns exercicis pràctics.Demanarem als xiquets que entren i repassen els continguts dels apartats:– Sistema Solar, amb tres lliçons: una ullada a l’Univers, el Sistema Solar i el nostre planeta.– Mapes i globus, on entrarem en les tres primeres lliçons, sobre representació de la Terra, globus terraqüis i mapes.


Projecte d’activitats JClic on en Llunàtic, un astronauta, guia l’usuari per l’espai mostrant els planetes, els satèl·lits, els cometes, les constel·lacions, els asteroides, les fases de la lluna, els eclipsis...

L’aplicació s’organitza en tres paquets: “El sistema solar”, “Els planetes” i “La terra i la lluna”. Conté animacions i uns enregistraments sonors molt divertits.


Proposta monogràfica on es treballen els principals elements de l’espai en què vivim partint del planeta on habitem i els astres que tenim més a prop: Sol i Lluna.

100









Els exercicis avaluen les competències de l’alumne al voltant d’aquest tema i li ofereixen informació textual i visual complementària a més a més d’ajudar-lo a orientar-se i situar-se en el món.

El recurs inclou un repàs de continguts teòrics, un diccionari i activitats divertides per consolidar els continguts exposats.



Observarem amb atenció aquest vídeo que ens explica el problema de la contaminació atmosfèrica.

S’entén per contaminació atmosfèrica la presència en l’atmosfera de substàncies en una quantitat que implique molèsties o risc per a la salut de les persones i dels altres éssers vius.

Després, iniciarem un debat sobre la contaminació de l’aire a partir de preguntes de l’estil: – Digues un mitjà de transport que no contamine. Saps si algunes persones l’utilitzen per desplaçar-se per la ciutat?

– Què hauríem de fer per reduir la contaminació de l’aire?

– Enumera diferents energies alternatives al petroli. Per què no s’utilitzen més aquest tipus d’energies alternatives?

A continuació, farem una llista en la pissarra de les diferents accions que prevenen la contaminació atmosfèrica i els alumnes les anotaran en el seu quadern de treball.


Pàgina web on els alumnes podran repassar els seus coneixements sobre l’aire i l’atmosfera.

També conté una sèrie d’exercicis avaluatius.


Vídeo didàctic sobre la importància i la utilitat de l’aire i de l’atmosfera.

Després d’observar-lo, demanarem als alumnes que facen un resum dels diferents temes tractats, remarcant:– Característiques de l’aire i de l’atmosfera, utilitats i tipus de vent, importància de l’aire per als éssers vius…


Pàgina web amb diferents experiments per treballar amb els alumnes les característiques i propietats de l’aire.

Entre ells, destaquem: la pressió de l’aire pot retenir aigua, el pes de l’aire, la força de l’aire, l’aire ocupa espai…


Observarem aquest esquema de la respiració i l’alimentació d’una planta i el copiarem en la pissarra.

Al seu costat serà interessant fer un esquema comparatiu de la respiració dels animals, on haurà de quedar ben il·lustrat:a) quin és el gas que prenem de l’aire els éssers vius quan respirem i quin és el que desprenem.

b) remarcar que les plantes realitzen 2 processos dife-rents, un d’ells molt important per a la resta d’éssers vius perquè fabriquen oxigen, necessari per respirar.

A continuació, preguntarem als xiquets:

– Les plantes respiren durant el dia o a la nit? Per on prenen les plantes l’oxigen de l’aire?

– Per què la fotosíntesi només ocorre durant el dia? És la fotosíntesi important per als animals?

– Pots explicar què fan les plantes amb l’oxigen que produeixen?

– Com respiren els animals? Quin gas necessiten per respirar? És el mateix que a les plantes?


Construirem milotxes amb els alumnes. Per a això,farem grups de cinc xiquets i els entregarem el material adequat.Observarem detingudament la presentació anterior que ens mostra pas a pas com construir una milotxa.Una vegada acabada la milotxa observarem entre tots el següent vídeo que ens ensenya com fer volar una milotxa:


Després, anirem al pati i jugarem amb les nostres milotxes. Això sí, haurem de provar-los un dia que faça vent.

101









■ Els xiquets miraran per la finestra i seguidament faran una descripció de l’oratge que fa en el seu quadern.

Podem dirigir l’activitat anotant algunes paraules en la pissarra, com ara: seré, plujós, ennuvolat, calorós, fred, nevant, tempesta...Al final els alumnes llegiran les seues descripcions a la resta de companys de classe.


Demanarem als xiquets que observen la imatge del mapa meteorològic d’Espanya amb atenció, i després contestaran:

– Què representa aquest mapa? Quina ha de ser la seua utilitat? Saps on vius tu?

– Saps com s’anomenen els professionals que s’encarreguen de donar la informació d’aquests mapes?

– Què indiquen els símbols que hi ha dibuixats sobre les diferents Comunitats Autònomes?

– Saps quin símbol indica que fa sol? Quin s’utilitza per indicar que està ennuvolat? I per indicar que plou?

– En quines comunitats fa bon temps? En quines comunitats està plovent?

– Hi ha alguna comunitat amb algun símbol diferent? Què pot representar?


Aplicació on els alumnes trobaran diversos exercicis per a treballar el temps atmosfèric.

Els xiquets podran repassar els diversos fenòmens atmosfèrics a través de sopes de lletres, puzles, frases incomplertes...


Amb aquesta pàgina web els alumnes podran repassar el funcionament d’una estació meteorològica així com els instruments utilitzats en ella.

En l’apartat Experimenta s’explica com es construeixen un pluviòmetre i un penell. També s’explica què podem fer per veure l’arc iris.


Els alumnes observaran aquest vídeo que correspon a un fragment d’un documental de la BBC.

En ell s’explica i s’analitza quins factors donen lloc a la gran diversitat de climes que podem trobar en la Terra.


En aquesta pàgina web trobarem un llistat dels principals símbols meteorològics.

Agruparem als xiquets de quatre en quatre i els demanarem que escullen 3 símbols i busquen el seu significat.

Després, cada grup explicarà els seus símbols a la resta de la classe.


Observarem entre tots aquest vídeo de l’huracà Irene des del minut 4:33 fins al 5:13. Després, observarem aquest altre vídeo de RTVE que explica l’arribada de l’huracà Irene al continent americà.


Després, explicarem als alumnes que l’huracà Irene va ser un cicló tropical que va aparéixer a l’oest de l’Atlàntic nord.Va tocar terra a Puerto Rico, a final d’agost de 2011 amb força pròxima a la d’un huracà, causant forts vents i danys importants.Després començarem un debat a través d’aquesta pregunta:– Què hem de fer si s’acosta un huracà?


En aquesta pàgina trobem informació meteorològica centrada en la Comunitat Valenciana.

Dividirem als alumnes en grups reduïts i els proposarem que es repartisquen aquestes activitats:

1. Explicar l’oratge que fa hui en cada una de les províncies de la Comunitat Valenciana.

2. Buscar la seua localitat i descriure l’oratge que hi fa i les prediccions pels pròxims dies.

102









Al final, cada grup exposarà els seus resultats a classe.


■ Agruparem als alumnes de quatre en quatre i els entregarem una revista.

Hauran de buscar diferents tipus de paisatges, identificar-los amb els seus noms i característiques i després retallar-los i apegar-los a una cartolina que també els proporcionarem.

Per acabar, cada grup exposarà els seus resultats a la resta de la classe.

■ Penjarem dos murals a la paret titulats Paisatge agrari i Paisatge industrial.

Demanarem a cada xiquet que faça un dibuix d’un element pertanyent a un d’aquests dos paisatges i que l’apegue al mural corresponent.

Després, cada xiquet explicarà quin element ha dibuixat i per què pertany a un dels dos paisatges.


Observarem amb els alumnes aquestes dues imatges, que ens mostren com ha canviat un paisatge a causa de la transformació humana.

Anirem comentant col·lectivament els canvis esdevinguts en aquest paisatge.


En aquest portal trobem una galeria d’imatges de paisatges urbans i rurals.

Anirem mostrant diferents fotografies als alumnes perquè les vagen descrivint al mateix temps que indiquen els seus elements característics.


Joc que serveix per conscienciar l’alumne dels canvis que és necessari fer a l’entorn perquè l’home puga viure-hi.


En aquesta pàgina web l’alumnat trobarà una explicació dels tipus de paisatges naturals i humanitzats que existeixen.

Demanarem a cada xiquet que escriga un resum dels continguts explicats, que després llegiran a la resta de la classe.

■ Farem grups de quatre o cinc alumnes i donarem el nom d’una ciutat del món a cada un. Per exemple:– Nova York, Tòquio, París, El Caire...

Cada grup haurà de buscar informació i imatges de la seua ciutat a Internet o en altres fonts d’informació (revistes, enciclopèdies…).

Després hauran de redactar un text en què resumisquen el que han trobat de cada una. A mode d’exemple proposem aquests textos:– Nova York és la ciutat més poblada dels Estats Units, amb uns 9 milions d’habitants. És un dels principals centres

comercials, financers i culturals del món.

– Tòquio és la capital del Japó i té uns 8 milions d’habitants. La major part de la població treballa als serveis. Destaca la indústria i el seu port, un dels de més trànsit del món.

TEMA 5. EL MEDI I LA SEVA PROTECCIÓ

■ Escriurem a la pissarra els noms de diferents ecosistemes. Per exemple:– Desert, bosc de faigs, bosc d’avets, llac, mar i sabana.

Seguidament, realitzarem les activitats següents:

a) Els alumnes faran grups de 6 o 7 i escolliran un d’aquests ecosistemes per dibuixar un mural.

b) Hauran de dibuixar-lo sense animals ni plantes. Els direm que posen només el sòl i el cel. Així, hauran de dibuixar roques, arena, núvols, neu, el sol, etc.

c) Mentrestant, nosaltres penjarem a la pissarra els dibuixos o les fotografies de plantes i animals típics de cada un d’aquests ecosistemes.

103





d) Finalment, entre tots hauran d’indicar a quin ecosistema hem de posar cada un d’aquests éssers vius.

e) Després, com a activitat addicional, hauran d’indicar les relacions tròfiques –és a dir, alimentàries– que s’estableixen entre ells.

És important que destaquem que sense les plantes no hi pot haver animals en un ecosistema.

Farem veure als alumnes que si hi ha plantes, hi ha animals herbívors, i l’existència d’animals herbívors permet que haja animals carnívors.


Unitat didàctica formada tant per continguts teòrics com per activitats pràctiques i d’investigació.

Està destinada als professors de Primària com a recurs per introduir i ampliar a l’aula els conceptes relatius al medi físic: – L’aigua, els fenòmens atmosfèrics i les roques i minerals.


Presentació on es mostren algunes de les diferents adaptacions dels animals i les plantes al medi on viuen.

Observarem entre tots aquest presentació i després demanarem a cada alumne que escriga una adaptació al medi i que l’explique al resta de la classe.


Aplicació per estudiar les cadenes i les xarxes alimentàries.

Conté exercicis pràctics per a convertir una cadena en una xarxa tròfica.


En aquesta pàgina del Ministeri de medi ambient trobem un document excel que conté el catàleg d’espècies amenaçades a Espanya.

L’observarem entre tots i escollirem alguns animals i plantes perquè els xiquets busquen més informació sobre ells.

■ Demanarem als alumnes que, en grups de quatre, facen un dibuix d’un poble i indiquen els recursos naturals que s’han necessitat per això.

Després, comentarem tots els dibuixos amb la resta de companys de classe i al final, els penjarem en un mural a la paret.


Mostrarem als alumnes aquesta imatge d’una xarxa tròfica d’un ecosistema terrestre.

Anirem comentant entre tots les diferents relacions alimentàries dels éssers vius que componen aquest ecosistema.

Ens centrarem en la diferenciació dels components de cada nivell de la xarxa tròfica.


Vídeo educatiu que explica la problemàtica dels animals en perill d’extinció. Observarem el vídeo fins al minut 3:00 i després demanarem als xiquets que facen un llistat de les accions de l’ésser humà que posen en perill els animals.

Després, les comentarem entre tots i iniciarem un debat a través de la qüestió següent:– Què podem fer per evitar que tants animals estiguen en perill d’extinció?


Amb aquesta aplicació els alumnes podran conéixer la biodiversitat marina i els efectes que té el canvi climàtic amb la medusa Jones.

A cada apartat, a més a més, trobarem exercicis i jocs amb els quals repassarem els materials apresos.


Farem grups de quatre o cinc alumnes i els entregarem aquesta imatge d’una piràmide alimentària que també projectarem a l’aula.

104









Comentarem als alumnes que en una piràmide alimentària els organismes productors estan situats a la base i els consumidors terciaris en el cim.

Seguidament, demanarem a cada grup d’alumnes que construïsca una cadena i una xarxa alimentària amb aquests éssers vius.Per això, hauran de retallar els diferents éssers vius d’aquesta piràmide, tornar-los a apegar en un full a part i afegir les fletxes de les seues relacions tròfiques.Després, comentarem les diferents cadenes i xarxes alimentàries dels diferents grups entre tots.Finalment, penjarem totes les cadenes i xarxes tròfiques en un mural a la paret.

TEMA 6. LA MATÈRIA I ELS MATERIALS ■ Agruparem els alumnes de quatre en quatre. A continuació els ensenyarem diversos materials i hauran d’indicar si són artificials o naturals. Per exemple:

– Objectes fets a partir de materials artificials: Tovallola, pot de plàstic, cotxe metàl·lic, full de paper, cartolina, plastilina, got de vidre, estoig de roba...

– Objectes fets a partir de materials naturals: Rajola de marbre, pissarra, pinça de la roba de fusta, joguet de fusta…

Finalment, realitzarem una taula com la següent en què classificaran els materials segons siguen artificials o naturals:

Material Artificial Natural

Tovallola X

Rajola X

....................


L’enllaç conté una proposta didàctica en forma de dibuixos i animacions per il·lustrar algunes propietats visibles dels materials.

Algunes de les propietats són la duresa, la brillantor, etc. L’enllaç també conté una activitat al final que permet consolidar els coneixements adquirits.


Aquesta pàgina web conté diferents recursos per aprendre a cuidar el nostre entorn. Trobarem animacions, trencaclosques, vídeos i jocs didàctics amb els quals podem aprendre a reciclar els materials correctament.


En aquesta pàgina web podrem reforçar el que hem aprés en aquest apartat. Per exemple, conté una definició àmplia de minerals amb alguns exemples.

També conté imatges sobre minerals que formen roques i altres que s’usen per extraure metalls.

Els continguts són avançats, però en qualsevol cas permeten il·lustrar alguns aspectes treballats en aquest apartat, com les propietats característiques dels minerals i algunes maneres de mesurar-les amb exemples senzills.


En aquesta pàgina web dedicada als materials podem explorar diferents continguts. Per exemple, l’origen, l’obtenció, les propietats i el reciclatge de materials.

També trobarem un apartat amb activitats i un altre que conté alguns recursos per investigar sobre els materials.


L’enllaç conté una aplicació Java amb diverses activitats que treballen els continguts sobre les roques i minerals que hem vist en aquest tema.Els alumnes podran consolidar els coneixements adquirits mitjançant les diferents activitats proposades en aquesta aplicació.

■ Escriurem a la pissarra els valors següents de longitud i preguntarem:

105






1 mm 1 cm 1 m 1 km– Quina relació hi ha entre les unitats? Quants mm són 20 cm? Quants m són 1 km?– Quina unitat s’usa per a expressar l’alçada d’una persona? I la distància entre dues ciutats?

A continuació escriurem a la pissarra les relacions entre aquestes diferents unitats i els alumnes les anotaran al quadern d’activitats.■ Recordarem les propietats dels materials que hem vist al principi del tema i les relacionarem amb la roba que porten els alumnes.Per això, preguntarem:

– De quins materials estan fetes les peces que portem a l’hivern? Quina característica tenen?

– Portem la mateixa roba a l’estiu? De què estan fetes les camisetes? Quina propietat destacaríeu?

Per acabar l’activitat, farem una llista a la pissarra amb diferents fibres tèxtils i les seues principals propietats i els alumnes les anotaran al quadern.


L’enllaç conté una proposta formativa d’exercici per consolidar coneixements sobre els minerals i les roques.

Està basada en la visualització d’imatges dels diferents minerals i el seu reconeixement per part de l’alumne.

En seleccionar cada fotografia apareix informació addicional sobre l’objecte considerat. També proporciona il·lustracions sobre l’extracció de roques i minerals acompanyades d’exercicis.


■ Demanarem als alumnes que escriguen aquestes paraules a la casella corresponent:

■ Per fer-ho, podem explicar quina és la funció de cada objecte, fer un dibuix a la pissarra i finalment classificar-la.cuca de llum, foc, bombeta, trompeta, estrella, veu, aigua bullint, radiador, Sol, campana, ciclomotor, forn, llanterna

Calor

Llum

So

■ http://www.tiching.com/82109 A la part inferior d’aquesta pàgina web trobarem una llista de sons que podem escoltar, com el de les campanes.A continuació, els xiquets hauran d’endevinar quin objecte produeix el so i el classificaran com a so agradable o soroll.


En aquesta pàgina web repassarem els coneixements sobre els canvis de mida d’un objecte en variar-ne la temperatura.

Hi observarem un experiment en què s’es-calfa i es refreda un metall per observar-ne la dilatació i contracció.

■ Elaborarem un diagrama dels canvis d’estat com el que presentem a continuació:

■ Després, escriurem les paraules següents a sota del quadre corresponent: gel, aigua, vapor, augment de temperatura, disminució de temperatura


En aquesta pàgina web trobarem les instruc-cions per crear un xicotet arc de Sant Martí.

106

Líquid Sòlid

Condensació

Gas

Evaporació

Fusió

Solidificació





Prepararem el material i entre tots elabo-rarem la pràctica.

Després, n’observarem el resultat i con-clourem que la llum blanca és el conjunt de tots els colors.


Mirarem aquest vídeo, en què es planteja la pregunta “Per què el cel és blau?”. Després, preguntarem:– Què vol explicar aquest vídeo? Quin fenomen ens ajuda a veure el cel blau?

Farem un breu esquema de la dispersió de la llum en l’atmosfera per afermar els continguts apresos.


En aquesta pàgina web ens ensenyen com construir un periscopi i ens proporcionen unes instruccions per fabricar-ne un.

Explicarem que un periscopi utilitza les propietats de la llum en els espills per veure objectes mentre estem amagats.

Finalment, construirem un periscopi utilitzant els materials de la web.


Mirarem aquest vídeo sobre lents convergents i divergents i plantejarem les preguntes següents:– Quins dos tipus de lents ens mostra el vídeo? Quines característiques les diferencien?– Què li passa a un ull miop? Quin tipus de lent necessita per veure-hi correctament?– Què li passa a un ull hipermetrop? Amb quin tipus de lent es corregeix aquest defecte de la vista?

Per reforçar els continguts apresos en aquesta activitat, comprovarem aquests efectes de les lents amb unes ulleres per a miops i unes altres per a hipermetrops.


Mirarem aquest vídeo sobre com es produeixen i es transmeten els sons i després preguntarem:– Per què es mou la llum en el cartró quan parlem? Per què varia aquesta vibració?– Com es transmet el so entre les dues llaunes quan parlem? Quin mitjà utilitza?

Finalment, proposarem fer l’experiment a classe, i així comprovarem aquests fenòmens.


En aquesta pàgina web trobarem una pre-sentació amb exemples auditius sobre les qualitats del so.

Podem escoltar alguns sons i diferenciar-los segons el que hem aprés en l’explicació de la presentació.


En aquesta pàgina web, trobarem vint-i-huit activitats interactives breus per repassar els continguts apresos.

Podem fer grups de dos alumnes i que resolguen les activitats i anoten el resultat obtingut al seu quadern.

Finalment, corregirem les activitats i comen-tarem els possibles errors per evitar concep-tes mal apresos.

■ Escriurem a la pissarra les temperatures següents i preguntarem:

3ºC 5ºC 0ºC 37ºC

– Què és la temperatura? Amb quin instrument es mesura la temperatura? Quins tipus de termòmetres hi ha?

Tot seguit llegirem les temperatures escrites a la pissarra i les anotarem al quadern d’activitats.

■ Explicarem als alumnes que les persones aprofitem les propietats dels materials aïllants i conductors de la calor per a la nostra vida diària.Farem aquestes preguntes als nens:– Per què a l’hivern utilitzem peces d’abric per no passar fred?– Per què utilitzem paelles metàl·liques i no d’un altre material? Les paelles són aïllants o conductores?

107







Repassarem què són els espills i entre tots explica-rem com és la imatge que veiem en un espill. Per fer-ho, proposarem l’activitat següent: Dibuixa una xiqueta sostenint un globus amb la mà esquerra davant un espill i la imatge que es veurà d’ella a l’espill.


Aquest vídeo ens ofereix un conjunt de sons de la casa que ens ajudaran a diferenciar sons febles i sons intensos o soroll.Per aconseguir-ho, farem una taula com la següent i la completarem amb els sons del vídeo.

Sons febles Sons intensos o soroll... ...

– Febles: ocells; Soroll: cotxe.

TEMA 8. L’ENERGIA

■ Els alumnes es dividiran en dos grups i cada un haurà de dibuixar un mural utilitzant llapis de colors i retoladors. Un d’aquests murals serà un dibuix d’una comunitat de pocs habitants.

Tots els objectes que necessiten energia portaran una etiqueta indicativa amb la font d’energia que necessiten: electricitat, gas o petroli.

L’altre serà un dibuix d’una societat antiga, quan l’electricitat i els motors no existien.

De la mateixa manera, els alumnes indicaran les fonts d’energia que s’utilitzaven: foc, tracció animal, aigua, etc.

■ Finalment, proposarem les preguntes següents:– L’home ha necessitat sempre energia, a més a més de l’obtinguda amb l’aliment, per dur a terme les seues

activitats?

– Quina diferència hi ha entre l’eficàcia de l’energia que s’utilitzava en l’antiguitat i en l’actualitat?


L’enllaç conté quatre senzilles animacions que descriuen les maneres quotidianes d’obtenció d’energia.

Al final de les animacions hi ha un exercici autocorrectiu que ajudarà als alumnes a consolidar els coneixements apresos en aquest apartat.


L’enllaç conté una proposta didàctica en forma d’infografia que descriu les principals fonts d’energia no renovables

En particular, la infografia il·lustra alguns dels conceptes que s’han treballat en aquest apartat, per exemple, el carbó, el petroli i el gas natural.


Aquest enllaç conté un vídeo on els alumnes podran veure dos embassaments a Espanya on es genera energia hidroelèctrica.

Es podrà observar la integració de les instal·lacions hidroelèctriques a l’entorn i l’absència d’emissions contaminants per al medi ambient.■ http://www.tiching.com/62729

Aquest recurs ens proposa comprovar amb els alumnes els seus coneixements sobre les fonts d’energia. Per això ens proposa un senzill test de verdader-fals amb onze preguntes sobre aquest tema

Així, els alumnes podran reforçar els coneixements sobre les diferents fonts d’energia que s’han vist en aquest tema.


L’enllaç conté una infografia sobre les fonts d’energia renovables.

108







A més a més de les fonts d’energia renovables vistes al llarg del tema, se n’introdueixen dues més: l’energia geotèrmica i la procedent de la biomassa.

Així, els alumnes coneixeran aquestes fonts d’energia i també el seu origen i el seu possible aprofitament.

Finalment, la infografia conté senzills exercicis que l’alumne podrà completar pel seu compte per consolidar el que ha aprés.■ http://www.tiching.com/41537

La informació que hi ha en aquest enllaç ens servirà com a exercici de reforç per repassar el que han aprés sobre l’energia hidràulica.

Després de veure les infografies, podem preguntar:– Com es formen els rius? Funcionaria una central hidroelèctrica al desert?

– Per què hi ha una sala de turbines a la central? Què necessita per funcionar?

Podem comentar altres aspectes com la producció d’energia elèctrica en funció de l’estació.


■ En aquesta activitat tractarem de relacionar una professió amb les màquines que s’usen. Per a això, dividirem la classe en dos grups i un grup farà una llista amb professions conegudes. A continuació, el segon grup farà una llista per cada professió amb les màquines que utilitzen. A manera d’exemple:– •Fuster: Serra, martell, fresadora, polidora, etc...

– •Professor: Compàs, ordinador, pissarra electrònica, etc...

Finalment, proposarem als alumnes que divideixen les màquines en simples o compostes. Podem utilitzar la taula següent:

SimplesCompostes


Tot seguit, observarem la imatge del web i escriurem una llista a la pissarra de totes les màquines que hi veiem. Després, classificarem les màquines de la llista utilitzant la taula anterior, per diferenciar les màquines simples i les compostes.


En aquesta pàgina web, repassarem els coneixements sobre les parts d’una bicicleta i les màquines simples que la componen. En el vídeo observarem tots els components per peces d’una bicicleta moderna amb canvi de marxes.


Visitarem aquesta pàgina web i realitzarem les activitats de classificació de màquines simples i compostes.

Per a això, en primer lloc observarem les màquines simples i compostes que ens presenten i després resoldrem l’activitat final.

Per completar l’activitat, podem escriure l’exercici a la pissarra i afegir màquines simples i compostes.


En aquesta pàgina web, trobarem una activitat interactiva d’identificació dels electrodomèstics d’una casa.

Els alumnes practicaran la recerca agrupant-se per parelles i buscaran tots els electrodomèstics de la casa.

Finalment, comentarem que hi ha altres estances de la casa amb altres electrodomèstics i els citarem breument.


Entrarem en aquesta pàgina web i completarem la prova de l’intrús. En ell hem de buscar l’eina que mai no usaria un professional.


109








En aquesta pàgina web podem veure un vídeo de la història dels transports. Explicarem que tots les màquines menys el vaixell porten rodes i destacarem la seua importància en la vida diària. Finalment, compararem els tipus de rodes dels diferents transports, així com l’evolució d’aquesta al llarg de la història.


En aquesta pàgina web, trobarem activitats interactives breus per repassar els continguts apresos.

Podem fer grups de dos alumnes i que resolguen les activitats anotant el resultat obtingut al seu quadern.

Finalment, corregirem les activitats i comentarem els possibles errors per evitar conceptes mal apresos.

■ Repassarem la diferència entre les màquines simples i compostes i completarem la taula següent amb les màquines que hem estudiat:politja, roda, alicates, fre, palanca, pla inclinat,engranatge, bicicleta.

Màquines Simples Màquines compostes

■ Explicarem als alumnes que les persones utilitzem moltes màquines compostes diàriament com a forma de transport. Alguns exemples: el cotxe, autobús ... Per a això, farem les preguntes següents als xiquets:– Quina forma de transport utilitzes per venir a l’escola? Es tracta d’una màquina simple o composta?

– Quina màquina composta és fonamental en un transport, per a la seguretat? Què ens permeten els frens?

■ Repassarem que són les eines i, entre tots, explicarem com les podem classificar i en direm alguns exemples. Després, proposarem aquesta activitat:

Completarem la taula següent amb els noms de les eines següents:

Màquines Simples Màquines compostes

martell, trepant, talladora d’embotits, pinzell, tornavís,alicates, polidora, tisores, polidora elèctrica.


En aquest vídeo podem veure la construcció d’una màquina simple que ens pot ajudar en les tasques de la casa, un plegador de camisetes. Per a això, prepararem el material, seguirem les instruccions i construirem una màquina simple.

TEMA 10. LA FAENA

■ Proposarem als xiquets inventar històries d’una ciutat on imaginarem que hi falta una professió. Un xiquet descriurà el funcionament d’aquesta ciutat sense especificar la professió, i els altres xiquets l’hauran d’endevinar. El primer alumne que l’endevine s’inventarà a continuació una història semblant amb una altra professió. Quan un altre alumne l’endevine farà el mateix, i així successivament.


Mostrarem aquesta imatge i demanarem als xiquets que proven d’identificar les diferents professions representades.

Amb els noms d’aquestes professions farem una llista a la pissarra. Tot seguit demanarem als xiquets que anomenen altres professions i les afegirem a la llista. Finalment els comentarem que hi ha una gran diversitat de faenes que es poden fer.


Presentarem als alumnes una imatge com aquesta d’una part d’una ciutat i demanarem que es fixen en les faenes que han estat necessàries per crear aquest espai. Els preguntarem:

– Quins elements hi ha en aquest carrer? Hi veieu una boca de claveguera? I fanals? Quins elements adornen el carrer?

– Quina funció té el clavegueram? I els fanals? Qui creieu que ha dissenyat els elements d’aquest carrer?

– D’on procedeixen les pedres per al paviment? Com han estat transportades fins a la ciutat?

110





– Qui ha construït el paviment? Hauria estat possible construir aquest carrer sense les diferents faenes de les persones?

■ Demanarem als alumnes que indiquen la professió dels seus pares en el cas que treballen, i les anotarem a la pissarra. Tot seguit els alumnes les classificaran segons el sector d’activitat al qual pertanyen.

■ Dibuixarem tres cercles a la pissarra amb el nom de cadascun dels tres sectors i preguntarem a cada xiquet de què li agradaria treballar de gran i a quin sector pertany aquesta faena.

Després demanarem als xiquets que compten quants alumnes volen treballar en cada sector i finalment identificarem entre tots el sector amb més demanda.


Mirarem aquest vídeo sobre la mecanització en la criança de les gallines i preguntarem:

– Com alimentem les gallines?

– Creieu que les màquines permeten criar les gallines més fàcilment?

– Penseu que aquesta granja és un exemple de cria intensiva? Per què?


Abans de mirar aquest vídeo sobre la tècnica del palangre, recordarem als xiquets que hi ha diverses tècniques de pesca i que una d’aquestes és el palangre, que consisteix a preparar un cordell llarg i gruixut del qual pengen de tant en tant uns caps de corda amb hams als extrems.

Tot seguit mirarem el vídeo fins al minut 1:35, després del minut 2.32 al 3.30, del minut 5.24 al 5.40, i finalment del minut 07.04 al 8:00. Preguntarem:

– A quina hora ixen a pescar els pescadors? Què és el primer que preparen? Què posen a l’ham?

– Per què creieu que hi posen peix tallat? Com són els peixos que han aconseguit pescar?

■ Demanarem als alumnes que esmenten aliments cultivats pels llauradors i els apuntarem a la pissarra. Tot seguit, entre tots assenyalarem quins productes són després transformats en la indústria agroalimentària.

■ Proposarem als alumnes que indiquen objectes de la classe que estiguen fets a partir de minerals: ferro, coure… Així mateix, podem assenyalar alguns objectes que hi haja a classe perquè els alumnes indiquen amb quin tipus d’indústria s’han elaborat: química, electrònica…


Proposarem als alumnes que facen les activitats interactives que proposa aquesta web sobre l’elaboració de l’oli. Després podem proposar als xiquets que expliquen per escrit com es produeix l’oli.



Mirarem les imatges d’aquests vídeos, en què es mostra la recollida mecanitzada, i preguntarem:

– Per a què s’utilitzen aquestes màquines en la recollida de l’olivera? Quin treball manual substitueixen?

– Creieu que la recollida mecanitzada de l’oli té avantatges sobre la recollida manual? Quins?

– Quins inconvenients té la recollida mecanitzada? Penseu que aquestes màquines poden contaminar?


Mirarem aquesta presentació a manera d’infografia que està disponible en aquesta pàgina web i preguntarem:

– Quins són els mètodes de recol·lecció que s’utilitzen per recollir les olives?

– Què es fa amb les olives abans de moldre-les? Per què es renten? Com se separen les fulles?

– Com es trituren? Per què es bat la pasta resultant? En què consisteix la centrifugació?

– Com es conserva l’oli? Cal que hi haja una temperatura determinada perquè madure l’oli?


Mirarem aquest vídeo, en què s’ensenya com fer sabó amb oli usat, i després preguntarem:

111








– Quins elements necessitem per fer sabó a partir de l’oli? Quins passos hem de seguir?


Aquest vídeo ens mostra imatges d’una granja de vaques de Requena. Aquesta granja es diferencia de les altres perquè la seua explotació també genera energia i té molts avantatges energètics. Després de veure el vídeo, podem iniciar un debat per tractar sobre aquest tema.

■ Demanarem als xiquets que anomenen els productes que podem obtenir de la vaca. A mesura que els vagen anomenant els escriurem a la pissarra. Després classificarem els productes esmentats a partir de l’origen de procedència: si provenen de la llet, de la carn de vaca o de l’adobament.



Observarem aquests dos materials, en què s’explica a través d’una infografia el procés d’elaboració del formatge i del iogurt, i preguntarem:

– Com s’elabora el formatge? Què és la quallada? Què és el premsatge? I l’emmotllat?

– Com es transforma la quallada en formatge? Com s’anomena aquesta etapa?

– Què és el iogurt? Com es creu que es va descobrir?

– Per què penseu que per fer iogurt la llet se sotmet a diferents canvis de temperatura?

Finalment, explicarem que també podem obtenir llet i fer formatge i iogurt de la cabra i l’ovella.


Mirarem els dos primers minuts d’aquest vídeo que tracta sobre un dels sectors més importants de l’economia de la nostra Comunitat: el turisme. A continuació, iniciarem una conversa on parlarem dels serveis que ofereix aquest sector i quins són els llocs de treball que genera.


Aquesta presentació ens ofereix un estudi sobre els sectors primari, secundari i terciari. Per mitjà d’imatges i gràfics, els alumnes podran repassar i ampliar els continguts que hem treballat en aquesta unitat.

■ Copiarem aquesta sopa de lletres a la pissarra i els xiquets hi buscaran cinc paraules sobre el sector primari:P R I M A R I O E GE J L’ O M P E X E AR A M A D E R I A VX I C A G P E S C AT L M I N E R I A NA G R I C U L T O R

■ Proposarem als alumnes que contesten col·lectivament, a manera de xarrada-col·loqui, aquestes preguntes sobre els transports:

– Quins mitjans de transport utilitzes habitualment?

– Quin t’agrada més? Explica per què.

■ Explicarem a classe quines són les ocupacions laborals dels nostres familiars més directes. Després hauran de dir si cadascun dels seus familiars són població no activa o activa i, en aquest últim cas, si treballen al sector primari, secundari o terciari.

■ Proposarem a classe un xicotet debat a partir d’aquesta pregunta:

– •Els apicultors són llauradors o ramaders?



Aquestes webs ofereixen interessants activitats interactives per reforçar i ampliar els continguts treballats en el tema.

112









■ En aquesta activitat utilitzarem els diferents mitjans de comunicació que coneixem per identificar l’emissor, el missatge i el receptor. Per fer-ho, escriurem les paraules:

– •Televisió, telèfon, carta, ràdio, premsa, correu electrònic.A continuació, per cada mitjà de comunicació, emplenarem una taula com la següent:

Mitjà Emissor Missatge ReceptorTelevisió Periodistes Notícies La famíliaTelèfon

Finalment, entre tots, farem una correcció dels possibles errors comesos en els exemples proposats.

■ http://www.tiching.com/83473 Tot seguit, observarem la imatge de la web i escriurem una llista de tots els mitjans de comunicació que hi veiem.Després, per a cada mitjà de comunicació, posarem exemples d’emissor, missatge i receptor, com a l’activitat anterior.

■ http://www.tiching.com/83476 En aquesta pàgina web descobrirem com es va crear Internet i ampliarem els nostres coneixements respecte d’aquesta xarxa. Amb els textos consecutius aprendrem nous termes que s’utilitzen i podrem llegir un problema de dependència a Internet.

■ http://www.tiching.com/84775 Visitarem aquesta pàgina web i mirarem el vídeo. Després, farem un mural amb les quatre instruccions que cal seguir quan naveguem per Internet, i dibuixarem al costat de cada instrucció un dibuix representatiu.

■ http://www.tiching.com/83723 En aquesta pàgina web podem veure un vídeo sobre com fer una exposició oral utilitzant la presentació que hem fet. Explicarem que hem de comentar les diapositives i no llegir-les.Finalment, entre tots pensarem alguns consells per parlar en públic durant una exposició oral.

■ En grups de 5 alumnes, prepararem una presentació per explicar els passos que cal seguir per elaborar una presentació per ordinador.A la presentació hi hauran d’aparéixer els punts descrits al llibre, així com fotografies i textos. Finalment, per grups faran una exposició oral davant de tota la classe per afermar els continguts apresos.

■ http://www.tiching.com/83725 En aquesta pàgina web trobarem activitats interactives breus per repassar els continguts apresos.Podem fer grups de dos alumnes i que resolguin les activitats i anotin els resultats obtinguts al seu quadern. Finalment, corregirem les activitats i comentarem els possibles errors per evitar conceptes mal apresos.

■ Després, farem grups de 5 alumnes i els demanarem que seguisquen els passos enunciats en el procediment per elaborar una revista escolar.Per fer-ho, demanarem als xiquets que facen una llista amb títols, una altra llista amb els apartats, una amb idees i l’última llista amb les tasques que farà cada company. Després, cada grup decidirà el títol de la seua revista; els apartats, segons les idees escollides, i la tasca que farà cada company. Amb tot això, elaboraran una revista.Per acabar, farem una posada en comú de totes les revistes elaborades a classe.

■ Ensenyarem fotografies de dispositius com:

– •Telèfon fix, fax, carta, ordinador, telèfon mòbil,ordinador portàtil, televisor, aparell de ràdio, diari i revista.L’alumnat els haurà de dibuixar al seu quadern de treball i escriure-hi el nom al costat. Després l’encerclaran de color:

– •Roig: els mitjans de comunicació personal.

– •Blau: els mitjans de comunicació social.

■ R Cada alumne copiarà les frases següents al seu quadern de treball i després deduirà i escriurà les paraules perdudes:

– •Anomenem ....... la transmissió d’informació entre persones.

– •Els mitjans de comunicació ....... serveixen per transmetre informació de persona a ........

– •En tot acte comunicatiu hi ha un ....... i un .......

– •El ....... és allò que es comunica.

– •Els mitjans de comunicació ....... són aquells que transmeten la informació entre un gran nombre de persones.

■ http://www.tiching.com/83129 Aquesta web ens ofereix un joc per conéixer les normes i precaucions bàsiques en l’ús d’Internet.

113







■ http://www.tiching.com/6477 Web amb nombrosos recursos, jocs, animacions, etc., per conéixer millor els mitjans de comunicació.


■ http://www.tiching.com/35727 En aquesta pàgina trobarem una aplicació interactiva que ens mostra un clar eix cronològic amb les diferents etapes de la història i les seues principals característiques.

■ Per parelles, repartirem cinc targetes blanques als xiquets i els demanarem que apunten esdeveniments importants de les seues vides, com:– •Naixement, primers passos, naixement d’un germà, primer dia a l’escola, etc.Després ordenaran els fets en el temps i posaran les targetes una al costat d’una altra com si fóra un eix cronològic. Per acabar ho dibuixaran en el quadern.

■ Els demanarem que porten de casa algun record dels seus iaios o besiaios. Pot ser, per exemple, una fotografia, una carta o un objecte.Després, per parelles, hauran d’observar els records que han portat i resoldre les qüestions següents:

– •Quin tipus de font històrica és? Es tracta d’un document escrit, d’una resta material o d’un document gràfic?

– •Què ens narra de la vida dels nostres besiaios? Quines diferències hi ha respecte de la nostra vida actual?

■ Farem una posada en comú final per compartir el que hem aprés sobre la vida dels nostres iaios o besiaios.

■ http://www.tiching.com/83980 En aquest vídeo veiem una altra manera de llavar la roba fa cent anys. Ens fixarem en:

– •Com s’escalfava l’aigua.

– •Amb quin sabó es llavava la roba.

– •Com es fregava la roba.

– •Com es rentava el sabó.

– •Com eren les pinces i les planxes.

■ Farem cinc grups i demanarem als alumnes que amb l’ajuda dels seus pares busquen a Internet imatges d’objectes quotidians de l’època de Jaume:– •Per il·luminar: llums de petroli i canelobres.

– •Per escalfar: estufes i brasers.

– •Per cuinar: cuines antigues.

– •Per refredar els aliments: neveres antigues.

– •Per llavar: gerres i palanganes, safarejos.Observarem les imatges i comentarem com han canviat aquests objectes al llarg del temps. Després, amb les fotografies farem un mural de la casa de Jaume.

■ Escriurem a la pissarra els noms dels jocs i els joguets següents perquè els alumnes els copien als seus quaderns:– Pilota; monopatí; Lego; cèrcol; cotxe, teledirigit; videoconsola; puzle; tren de fusta; xapes; cartes; cuineta; cromos;

corda de saltar; nina Barbie.Per parelles, hauran d’encerclar els que creuen que ja existien en l’època de Jaume. Al final, farem una posada en comú per comentar les respostes.■ Demanarem als alumnes que amb l’ajuda dels seus pares o iaios busquen fotografies de pobles o ciutats dels anys quaranta del segle XX a Internet. Procuraran que les fotos mostren carrers i places. A continuació:

– •Per parelles comentaran les imatges i els canvis que s’han produït en els darrers cinquanta anys.

– •Buscaran elements típics d’aquella època.Al final farem una posada en comú i parlarem sobre com ha canviat el nostre entorn.

■ Demanarem als alumnes que porten de casa algun objecte de quan els seus pares eren xiquets. Pot ser, per exemple, un joguet o un aparell que ja no s’utilitza actualment. Observarem els objectes que han portat, comentarem per a què servien i els compararem amb els que emprem actualment.

114




■ http://www.tiching.com/37663 En aquesta pàgina web els xiquets ampliaran els seus coneixements sobre continguts relacionats amb la història. Es tracta d’un recurs que permet treballar el concepte d’història, la cronologia, les fonts i la divisió de la història. Inclou exercicis per practicar cada un d’aquests continguts.

■ Demanarem als alumnes que parlen amb els seus iaios, o altres persones d’edat avançada, i els pregunten sobre com era:

– •La casa on vivien.

– •L’escola i com estudiaven en la seua infantesa.

– •Els jocs i els joguets amb què es divertien.

■ L’aparició de la televisió va ser un esdeveniment revolucionari. Podem proposar als alumnes que facen algunes preguntes als seus iaios o altres persones majors que hagen viscut l’aparició de la televisió:

– •Quina edat teníeu quan vau veure la televisió per primera vegada? On la vau veure?

– •Quins programes veieu? On solíeu veure la televisió?

■ Demanarem als alumnes que busquen fotos de llocs emblemàtics de la seua ciutat o poble en l’actualitat i en l’època dels seus iaios. Després, entre tots, comentarem les semblances i les diferències que observem entre les imatges antigues i les actuals.


■ http://www.tiching.com/83358 Aquests web descriuen nombrosos jocs populars amb els quals es divertien els nostres iaios. Després de la lectura dels webs organitzarem la classe en grups per escollir i divertir-nos amb algun dels jocs descrits.


■ Proposarem una activitat en la qual els alumnes hauran de simular que són arqueòlegs. Per a això, recordarem que la faena dels arqueòlegs consisteix a estudiar el passat mitjançant la recuperació i la interpretació del material que troben.Els alumnes formaran grups i escolliran un tipus de jaciment arqueològic diferent: una ciutat, un temple, un cementeri, unes termes o banys públics, un palau, etc.Seguidament pensaran en les tasques que haurien de desenvolupar allà i en els utensilis que necessitarien. Podem preguntarlos:

– •Quin lloc excavareu? En quina època es va construir? Quina mida aproximat té? Està davall terra?

– •Quines faenes haurien de realitzar en un primer lloc? Quins utensilis necessitaríeu per dur a terme cada activitat?Finalment, els alumnes imaginaran quins objectes trobarien quan comencessin a excavar. Els ajudarem preguntant-los:

– •Quin tipus d’objectes heu trobat? De quins materials estan fets?

– •Quina utilitat tenien abans? I ara també els emprem? Estan en bon estat encara els objectes trobats?

■ http://www.tiching.com/84728 Aquest vídeo fa una recreació de la vida dels homes de la prehistòria. Veurem del min. 3 al min. 4.40 i del min. 5.40 al min. 8.20 . Després, comentarem aquests aspectes:

– •Com vivien, els llocs on dibuixaven, quins animals escollien per les seues representacions i per què.

– •De quina forma treballaven en els seus dibuixos i quins materials i colors utilitzaven.

■ http://www.tiching.com/84273 Aquesta presentació ens permet fer una aproximació al dia a dia dels romans. Coneixerem en què consistien les seues activitats habituals, la seua vestimenta, els seus menjars, a què dedicaven el temps lliure, com mesuraven el temps, etc.

■ http://www.tiching.com/8117 Aquesta aplicació està dissenyada per introduir als alumnes en el coneixement del món medieval d’una forma divertida. Realitzarem un viatge a l’Edat Mitjana en el qual podrem estudiar els castells, els personatges més representatius i la vida quotidiana amb l’ajuda d’un bufó que ens farà de guia.


■ http://www.tiching.com/84958 Consultarem aquestes pàgines per conéixer el castell de Xàtiva. Veurem un vídeo amb imatges del castell i podrem trobar informació detallada sobre el mateix.

115









■ http://www.tiching.com/84276 Aquest vídeo que mostra diversos quadres del pintor Hans Holbein (1497-1543) ens permetrà mostrar als alumnes imatges representatives de l’Edat Moderna. A través de l’observació dels quadres podrem comentar com vestien, veurem diversos objectes i escenes quotidianes i escoltarem la música de l’època.

■ http://www.tiching.com/84277 Aquesta presentació realitza un petit recorregut en imatges pels inicis de la impremta. Coneixerem qui va inventar la impremta i els qui eren els seus col·laboradors i veurem imatges dels primers llibres impresos com també de diversos documents.

■ http://www.tiching.com/84959 Mirarem aquest vídeo que ens mostra imatges de la revolució industrial a la població d’Alcoy.Veurem fins al minut 2.40 i a continuació comentarem junts el que ens haurà cridat més l’atenció de les imatges.

■ http://www.tiching.com/84961 Aquesta pàgina web ens ofereix una versió digital del Llibre dels Fets de Jaume I. Els alumnes podran passar-ne les pàgines escrites i observar les il·lustracions. L’aplicació permet llegir el text en valencià modern o bé escoltar-lo i també consultar el context històric de cada paràgraf.

■ http://www.tiching.com/84284 Aquest vídeo ens ofereix imatges per ordre d’antiguitat de diversos dels monuments més importants del món. Veurem una representació de les diferents civilitzacions que van existir en el món en el nostre passat llunyà a través dels seus monuments.

■ http://www.tiching.com/83400 Els textos i activitats interactives d’aquesta pàgina web seran de gran utilitat per reforçar i ampliar els continguts treballats al llarg del tema.

■ Escriurem aquesta sopa de lletres en la pissarra.I N D U S T R I A GS A T F A B R I C AT L I G T I H U O TE J C A R B O X E AO P E T R O L I O VS E T E X T I L A EDesprés els alumnes la copiaran en el seu quadern i buscaran paraules relacionades amb època industrial.

■ http://www.tiching.com/29511 L’alumnat ampliarà coneixements sobre la Prehistòria a través dels vídeos i textos d’aquest web. A Disposarem als alumnes en quatre grups:

– •El primer grup buscarà informació sobre la vida i l’obra de Jaume I.

– •El segon grup buscarà informació sobre la vida i l’obra de Cristòfor Colom.

– •El tercer grup buscarà informació sobre la vida i l’obra de Isabel de Villena.

– •El quart grup buscarà informació sobre la vida i l’obra de Joaquim Sorolla.Al final cada grup exposarà els seus resultats a la resta de companys de la classe.

TEMA 14. ESPANYA

■ D’entrada, demanarem als xiquets que per parelles busquen les definicions de les següents paraules en el diccionari i les copien en el seu quadern:

– •Altiplà, serra, depressió i serralada.Seguidament, les comentarem una a una i posarem exemples de cada tipus de paisatge per així consolidar els coneixements de l’alumnat.

■ Dibuixarem i pintarem les principals unitats de relleu i els rius que configuren la península, per fer-los retallables i apegables. Després, construirem entre tots un gran mapa de la Península Ibèrica i l’anirem completant amb els dibuixos. D’aquesta manera podran comprovar els seus coneixements.

■ Perquè els alumnes puguen relacionar les unitats amb el tipus de paisatge on viuen, buscarem imatges en revistes o a Internet dels seus pobles o ciutats d’estiueig. Observarem les fotografies entre tots i farem les següents preguntes:

– •En quina part d’Espanya es troba aquesta localitat? Està situada en la cosa o a l’interior?

– •Quins paisatges trobem en aquesta regió? Quins rius i muntanyes hi ha a prop?

116








■ http://www.tiching.com/7893 Aplicació interactiva que permet repassar els diferents elements del relleu interior d’Espanya. Inclou teoria i exercicis.

■ Dividirem la classe en cinc grups i els demanarem que amb l’ajuda dels pares busquen a Internet fotografies de diferents paisatges d’Espanya:

– •Muntanyes, altiplans, depressions, rius, costes.Després comentarem les fotografies entre tots per veure a quin paisatge corresponen, les classificarem i farem un mural del relleu d’Espanya.

■ http://www.tiching.com/84978 Aquesta presentació ens servirà per repassar, a partir de l’exemple de la Comunitat Valenciana, els sectors econòmics de la població. Veurem com s’organitza la població activa i quines són les indústries i les activitats més representatives de la Comunitat Valenciana.

■ http://www.tiching.com/44331 La Constitució explicada als xiquets. Animació que explica els punts més importants de la Constitució espanyola. Inclou un joc final en el qual es repassen els continguts explicats.

■ Prepararem un mapa mut de la Unió Europea, en blanc i només amb els límits dels estats membres. Els repartirem els mapes per parelles i demanarem que escriguen els noms dels estats i els pinten de diferents colors.Després farem una posada en comú per corregir possibles errors.

■ http://www.tiching.com/2121 Pàgina web amb un conjunt de mapes interactius d’Espanya: Mapes físics sobre les principals unitats de relleu. Mapes socioeconòmics sobre l’organització territorial i l’economia.

■ Proposarem als alumnes que confeccionen un mapa tridimensional del relleu espanyol. Els poden servir de model els mapes físics que han vist en el llibre i a Internet i hauran de representar en el seu mapa els elements principals del relleu: Serralades Depressions Rius més importantsPoden confeccionar el mapa amb pasta de paper pintada sobre una base de cartró.

■ Preguntarem als alumnes si treballen o no els seus pares i mares i a quin ofici es dediquen, per elaborar una estadística del treball de les famílies. Apuntarem el nombre total de persones de la nostra mostra i quantes pertanyen a la població activa.Després demanarem als xiquets que relacionen els oficis amb el sector econòmic corresponent i els ajudarem a expressar els resultats en percentatges.

■ http://www.tiching.com/84378 Vídeo en el qual s’explica com funciona el sistema electoral d’Espanya. Serveix per reforçar i ampliar els continguts treballats en l’apartat.

■ http://www.tiching.com/23676 Amb aquesta aplicació interactiva l’alumnat pot reforçar i ampliar el que ha aprés sobre la Unió Europea: Què és la Unió Europea. Com es va constituir i com ha evolucionat. Quins són els països que la componen.


■ Repartirem als alumnes una fotocòpia ampliada del mapa de la pàgina 221. Després els demanarem que el calquen en un full en blanc i que l’apeguen sobre una cartolina. A continuació: Pintaran les comarques fixant-se en els colors del mapa del llibre i seguidament les retallaran. Escriuran el nom de cada una de les comarques ajudant-se del llibre i prestant atenció a les seues formes i colors. Encaixaran totes les comarques fins a construir el mapa complet de la Comunitat.Podem indicar-los que situen les comarques en el següent ordre: primer les 12 de costa, de Nord a Sud, etc...

■ Formarem grups d’alumnes que s’ajudaran entre ells per aprendre els noms de les comarques de muntanya.Per això poden utilitzar els puzles i fer les següents activitats Dibuixaran siluetes de comarques i els companys hauran d’endevinar quines són. Escriuran lletra per lletra cada nom fins que els companys la reconeguen. Barrejaran les peces de totes les comarques i escolliran només les de muntanya.

117







■ Cada alumne tornarà a agafar les peces del puzle que ha realitzat al principi d’aquest tema i seleccionarà les que corresponguen a les comarques de muntanya. Després: Encaixarà aquestes peça sobre la taula, de nord a sud. Repetirà els seus noms diverses vegades fins a memoritzar-los.

■ Els alumnes tornaran a agrupar-se en xicotets grups per poder treballar amb les comarques d’interior. Per a això: Dibuixaran la seua silueta i els companys hauran d’endevinar quina comarca és. Diran els noms de les comarques de muntanya que es troben al costat de les d’interior.

■ Cada alumne seleccionarà les peces del puzle de comarques que corresponen a les comarques d’interior i les ordenarà de nord a sud damunt de la taula. Després dirà els seus noms sense mirar el llibre ni les peces.

■ Tornarem a utilitzar les peces del puzle de comarques però ara només utilitzant les que corresponen a les comarques de costa. Podem ordenar-les d’aquest a oest o a la inversa, intentant memoritzar els seus noms a partir de la seua forma.

■ http://www.tiching.com/84417 Proposarem el visionat d’aquest vídeo sobre l’Albufera de València i preguntarem: On es troba l’Albufera? Quin tipus de vegetació observes en el vídeo? Per què és de gran importància ecològica el Parc Natural de l’Albufera? Quins problemes té actualment el Parc Natural de l’Albufera?

■ http://www.tiching.com/84407 Utilitzarem aquest vídeo que mostra imatges del port de València per iniciar una conversa sobre les activitats portuàries. Destacarem el següent: Les instal·lacions del port i la seua distribució i organització. Els diversos tipus d’embarcacions: vaixells de càrrega, transatlàntics, embarcacions recreatives, etc. i la seua finalitat. El tipus d’activitats que allà es realitzen i a quin sector econòmic pertanyen.

■ http://www.tiching.com/84858 En aquesta aplicació trobarem un mapa interactiu de les comarques de la Comunitat Valenciana.L’alumnat haurà de situar sobre un mapa algunes comarques de la nostra Comunitat. A la mateixa pàgina web trobarem més mapes de la Comunitat Valenciana per treballar altres continguts.

■ Proposarem als nens que facen una redacció explicant com és algun lloc natural pròxim a la seua localitat com un bosc, una platja, un llac...

■ Escriurem en la pissarra els noms d’algunes espècies vegetals que trobem en la Comunitat perquè, a continuació, els alumnes concreten en quines comarques del nostre territori es localitzen:

carrasca surera jonc sabinapi resiner roure petit timóginebre marí pi blanc coscolla

■ Proposarem a l’alumnat realitzar una xicoteta xarrada-col·loqui a partir de les següents preguntes: Quins avantatges creus que hi ha a viure en una comarca de plana? I de costa? I de muntanya? I quins inconvenients? En quin tipus de comarca t’agradaria viure? Per què?

■ http://www.tiching.com/84303 WebQuest a través de la qual coneixerem millor les capitals de província de la Comunitat Valenciana.

118





7. AVALUACIÓ7. F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en què mesura es duen a terme les activitats d’ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s’aconsegueixen. L’objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s’ajusten en la realitat i modificar el procés d’implementació de les tasques programades quan no s’aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandarditzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d’aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d’escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d’ensenyament-aprenentatge, redistribuint l’ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

119

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se un atenció especial a aquells alumnes que disposen d’unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l’atenció a aquests tres grups d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada cicle en particular, que persegueix l’educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l’alumnat.

L’orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d’ensenyament i, en particular a l’adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l’alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels xiquets i les xiquetes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l’Educació Primària.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l’alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus: Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l’elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions

curriculars amb diferents graus de significació. Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l’organització dels recursos humans i materials del centre per

atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L’Orientació Educativa s’organitza en tres nivells que van des de l’acció tutorial, desenvolupada a l’aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d’Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d’aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l’educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l’alumnat, entenent que d’aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l’article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l’etapa, s’establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Sense perjudici de la permanència durant un curs més en el mateix cicle, prevista a l’article 20.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, l’escolarització d’aquest alumnat en l’etapa d’Educació primària en centres ordinaris podrà prolongar-se un any més, sempre que això afavorïsca la seua integració socioeducativa.

L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu als que es refereix l’article 78 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, es realitzarà atenent a les seues circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d’escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l’horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d’un cicle, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s’adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s’incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

120

L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb la deguda qualificació i en els termes que determinen les administracions educatives, es flexibilitzarà de forma que puga anticipar-se un curs l’inici de l’escolarització en l’etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es prevega que són aquestes les mesures més adequades per al desenvolupament del seu equilibri personal i el seu socialització.

L’acció tutorial està lligada a una visió integral de l’educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d’Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d’aprenentatge de l’alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d’intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l’equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l’avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l’orientació i l’acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del col·legi.

b) Potenciar l’esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d’una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l’aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d’habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d’activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l’equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l’adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l’assoliment d’un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

121

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l’Educació Primària:

• Crear l’entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

• Fer participar a les famílies en aquest procés amb l’objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l’àmbit escolar.

• Entendre la lectura com una font de coneixement i d’enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

• Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

• Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d’una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és a dir, que adeqüe el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

• Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d’atenció en la realitzada en grup...

• Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

• Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d’expressió verbal i no verbal a fi d’optimitzar les habilitats comunicatives.

• Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que hem llegit, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

• Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que convida a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriqueixen el sentit global dels textos.

• Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

• Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

• Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l’observació de models i estimular el gust por compartir aquestes creacions individuals.

• Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

• Suscitar, a través de valors explícits o subjacents a les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l’entorn, que defuja prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

• Afavorir l’ús continu i autònom de la biblioteca perquè l’alumnat es familiaritze amb les seues normes d’ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d’aprenentatge i gaudi.

• Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar información pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d’accés a la lectura.

• Promoure l’aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescritura en totes les àrees curriculars de l’Educació Primària.

Metodologia per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura

1. L’estímul d’hàbits lectors

Abans de perfilar el pla lector és recomanable establir unes bases que consoliden el seu disseny i aplicació: què entenem per foment de la lectura, quins requisits i actituds han de reunir els mediadors, quins tipus de lectures requereix cada cicle, quin

122

esquema general seguirem perquè el projecte no s’estanque i, finalment, quines circumstàncies o accions poden contrariar la motivació de llegir.

1.1. Definició d’una idea de foment de la lectura

El nostre projecte aposta per una transmissió gradual del gust per llegir que contemple aspectes afectius i intel·lectuals. No s’ha d’oblidar que el descobriment del plaer lector ha de basar-se en procediments lúdics i creatius que eviten qualsevol temptació imperativa. En primer lloc, presentarem la lectura com un divertiment per, després, associar-la a les necessitats d’informació i aprenentatge dels alumnes.

Òbviament, la nostra meta és desenvolupar competències lectores entre els menuts per aconseguir que les interioritzen, és a dir, que adquirisquen el costum de llegir i es convertisquen en lectors estables. Però no convé “començar la casa per la teulada”. Ens valdrem de propostes i estratègies variades que s’ajusten als diferents nivells formatius i a la diversitat de l’alumnat. Es tracta de dissenyar un itinerari que partisca de la identificació d’elements lingüístics –sons, lletres, síl·labes, paraules, frases, paràgrafs–, passe per la construcció de significats –a través, per exemple, de la selecció d’idees, personatges o accions–, i culmine amb la interpretació i la valoració de les lectures des de criteris raonats que, sense negar mirades pròpies, respecten una base textual.

Volem que els alumnes s’acosten als llibres deixant-los “parlar”, aprenent a “escoltar” el que diuen, i dialoguen amb ells, ja que tota lectura és un acte interactiu que apel·la a la sensibilitat, a la imaginació i a l’obertura de mires. Per a això comptem amb la necessitat de comunicar-se que sent el xiquet, de compartir experiències, amb la seua curiositat. En suma, vam desitjar transmetre la motivació de llegir, no l’obligació de fer-ho, perquè “el verb llegir no suporta l’imperatiu” (Daniel Pennac).

1.2. Com ha d’actuar el mediador

En un bon pla d’invitació a la lectura tot l’equip docent ha d’assumir, en menor o major grau, un paper de mediador i reunir els següents atributs:

Entendre la psicologia infantil i la seua diversitat.

Llegir habitualment i tenir coneixements sobre literatura infantil i juvenil, i disposar d’informació al voltant de novetats editorials d’interés.

Voler transmetre el plaer de la lectura, així com el valor personal i social de ser un lector autònom, confiant en una tasca mediadora que apel·le a recursos didàctics tant personals com materials.

Ser sensible als valors que irradien els textos per incentivar la reflexió i l’esperit crític entre els alumnes.

Entendre l’acte lector com un estímul que ajuda a configurar la pròpia personalitat i a superar conflictes o problemes.

Saber promoure la participació mitjançant estratègies lúdiques que activen la imaginació, i generar ambients que faciliten aquesta tasca.

Estar obert a les recreacions individuals sense imposar lectures concloents que inhibisquen la creativitat dels xiquets.

Sentir curiositat pels gustos i els interessos dels seus alumnes.

Tenir aptituds per convertir-se en un model de lectura silenciosa i col·lectiva.

A més, és probable que el mestre o la mestra tope amb obstacles a l’exercir de mediador. Una forma de preveure’ls és explicitar els més freqüents. Per exemple:

Els contextos familiars i socials que viuen d’esquena a la lectura.

La possible heterogeneïtat dels grups, tant les competències lingüístiques com en la seua relació amb els llibres.

El “tòpic popular” que considera la lectura com una alternativa d’oci excessivament seriosa, i fins i tot avorrida, que obliga a pensar però no distrau.

La propensió, comú entre els escolars de Primària, d’associar qualsevol obra amb llibres de text i, per tant, amb els “deures” o l’estudi de continguts.

La tendència a automatitzar les habilitats de lectoescriptura que se’n van assimilant i a desatendre la vessant comprensiva.

123

En aquest sentit, el coordinador del projecte pot organitzar reunions periòdiques on valorar la situació dels diferents cursos i traçar estratègies d’intervenció. Recordem que el coordinador ha de facilitar la faena mediadora assumint, entre altres, les següents funcions:

Efectuar l’anàlisi de les necessitats de formació del professorat, dels materials didàctics per al foment de la lectura i de l’estat de les biblioteques d’aula i del centre.

Impulsar el pla anual per alumnes i mestre, en col·laboració amb el professorat, i seleccionar textos per cada cicle que permeten avaluar les habilitats de comprensió lectora.

Promoure en el centre totes les iniciatives i projectes que el professorat o els alumnes proposen en relació amb el foment de la lectura.

Proposar, si s’estima necessari, a les autoritats competents de la comunitat l’organització de cursos de formació al voltant de la promoció de la lectura i el desenvolupament de la comprensió lectora.

Informar als docents de quantes convocatòries sorgeixen relatives a la formació en tècniques i estratègies de foment de la lectura, especialment d’aquelles que es dirigisquen a les comunitats educatives (pares, professors i alumnes).

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors dels diferents cursos i cicles poden esbossar un pla estructurat en tres moments perquè progresse en funció de les competències lectores que va adquirint l’alumnat. Vegem un possible resultat:

a) El codi oral, gairebé exclusiu a l’Educació Infantil, perd la seua preeminència a favor de l’escrit. Conscients d’això, començarem prioritzant la lectura mecànica, la descodificació de les lletres i les paraules, la seua correcta expressió oral i traç. Durant el primer cicle de Primària és molt important l’acostament visual. Les lectures seran molt senzilles, amb lletres grans i frases curtes, que repetisquen paraules o rimes lleugeres que ajuden a comprendre allò llegit; i es recolzen sempre en il·lustracions atractives per la seua varietat de colors i, fins i tot, en suports musicals. Com és lògic, per qui aprén a llegir les imatges són tan importants com les paraules i tendeix a fixar la seua atenció a les escenes, a veure-les com compartiments independents. La trama, per hàbil que siga, és per ell secundària.

Per mitjà d’aquests textos, començarem a treballar l’elaboració d’inferències a partir d’imatges i títols; i la lectura expressiva per identificar i pronunciar correctament els sons, respectar les pauses marcades per punts i comes, distingir les frases enunciatives de les exclamatives i interrogatives i els diàlegs de la narració. És a dir, les habilitats que permeten aprendre el sentit global d’allò llegit, recórrer a la pròpia experiència per comprendre-ho, reconéixer als seus protagonistes, seqüenciar les seues accions (en una introducció, un nus i un desenllaç), compartir opinions o impressions sobre les lectures, enriquir el vocabulari i escriure oracions simples.

b) Quan els xiquets dominen la lectura mecànica, ens plantejarem consolidar els recursos assimilats i incidir en la comprensiva. Un pas que podem situar en el primer cicle, sempre que no descuidem als alumnes que encara tinguen dificultats amb les competències bàsiques abans citades. Per pal·liar aquestes situacions, establirem diversos nivells de lectura que contemplen diferents ritmes d’aprenentatge i permeten una òptima progressió de tots (veure els exemples de l’Annex).

És el moment en què la “curiositat del xiquet li fa interessar-se per moltes coses que l’envolten; però això, no obstant, no li impedeix que també li atraguen els contes meravellosos” (Pedro C. Cerrillo et. al). Per aquest motiu, seleccionarem tant lectures aferrades a la realitat com llegendes i narracions fantàstiques, on les il·lustracions, sense deixar de ser fonamentals, perden centralitat a favor d’un text on la tipografia s’acoste als patrons estandarditzats. La seua acció ha de ser dinàmica, la seua sintaxi àgil i han de combinar parts narratives amb descripcions i diàlegs breus perquè seran els primers models de producció escrita. A semblants criteris de senzillesa respondran les cançons de bressol, nadales, embarbussaments i endevinalles que ens serviran per plantejar jocs lingüístics que estimulen la imaginació i la creativitat.

En aquesta fase, la consulta del diccionari i la pràctica de tècniques elementals que faciliten la comprensió (rellegir, avançar, deduir el significat de fragments “difícils” a través de la interrelació amb altres...) són recursos imprescindibles. També ho són les lectures dramatitzades i les representacions teatrals amb les que exercitar la dicció, el ritme i la pronunciació clares, així com l’harmonia entre textos i sistemes de comunicació no verbal en virtut del personatge, el missatge i la situació concreta.

c) En el tercer cicle, aprofundirem en les habilitats de lectoescriptura perquè el xiquet inicie l’ESO en condicions i reforce la seua afició pels llibres. Entre els que elegim (de 100 a 150 pàgines aproximadament), inclourem les faules, els relats d’aventures i de viatges, les intrigues detectivesques i de terror, les llegendes, alguns clàssics adaptats que puguen atraure pel perfil dels seus protagonistes i la seua trama; així com les antologies líriques i de proses poètiques que versen sobre temes que preocupen o interessen als menuts (l’amor, la llibertat, la solidaritat, l’amistat, la naturalesa, el

124

misteri...). Paral·lelament, els contes meravellosos ens portaran a les narracions fantàstiques i els humorístics als girs irònics. Així descobriran nous estils i gèneres que els ajuden a definir els seus gustos o preferències. Aleshores, cal observar si visiten la biblioteca amb assiduïtat i utilitzen el servei de préstec autònoma i voluntàriament. És una manera directa de valorar si el pla lector ha tingut els fruits esperats, si la motivació per llegir forma part del dia a dia dels alumnes.

Així mateix, en aquesta etapa reforçarem tècniques com el resum, l’esquema o l’escriptura de textos propis basats en models més complexos, malgrat ser també dinàmics i de sintaxi senzilla, i ens assegurarem que l’eficàcia, la velocitat i la comprensió lectores són les esperables al nivell formatiu.

En un altre ordre de coses, és oportú evitar actituds o estratègies que frustren la intenció última del projecte explicitant les més corrents a fi de preveure-les i no incórrer en elles. Per exemple, procurarem evitar aquests errors:

Presentar el pla lector com una obligació o com una assignatura més.

Que les pràctiques de foment de la lectura impliquen premis o sancions.

Que els jocs de lectoescriptura siguen una excusa per a l’enrenou improductiu.

Imposar la participació en activitats relacionades amb el projecte de lectura.

Seleccionar obres atenent només a les inclinacions literàries dels mediadors.

Que els llibres escollits no interessen als alumnes, als seus destinataris reals.

Usar fragments on el seu significat propi resulte equívoc, indefinit o confús.

Limitar les propostes de motivació a actes que giren entorn del llibre com a objecte, arraconant així la faena directa sobre les competències lectores.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients lectors

La creació d’ambients propicis a la lectura entre els alumnes no és matèria intranscendent, sinó essencial i de complexes ramificacions. En un sentit lax, el terme ambient engloba els espais, els temps, les accions i les vivències dels participants en els processos educatius. Malgrat ser un tema que sobrepassa els límits d’aquestes pàgines subratllem diverses qüestions:

a) Volem que les activitats de foment de la lectura realitzades a l’aula possibiliten la participació de tots, l’acostament i el diàleg entre els uns i els altres, per formar grups cohesionats que compartisquen objectius, metes i il·lusions i, al temps, secunden l’autonomia personal en el marc d’unes relacions cooperatives. Per aquest motiu, i sempre que siga possible, prescindirem de la tradicional disposició espacial pròpia de les classes magistrals basades en una comunicació unidireccional: el professor és l’emissor i els alumnes, en files d’una persona, actuen de simples receptors. Davant aquest patró de tall “acadèmic”, optarem per una organització més activa ajuntant els pupitres en grups d’entre tres i sis persones perquè cada xiquet siga, al mateix temps, receptor i emissor; i es potencie la faena en grup, el diàleg i l’opció d’abordar simultàniament activitats complementàries o diferents en funció de les necessitats. D’aquesta manera, crearem ambients dinàmics, susceptibles de transformar-se segons la naturalesa del treball que es plantege. Per exemple, en una xarrada o debat els xiquets i el professor poden seure al voltant de l’aula perquè flueixen les opinions i es cree una impressió de complicitat que, aliena a qualsevol ordre marcadament jeràrquic, afavorisca una comunicació circular entre el docent, els alumnes i el grup.

b) També desitgem que els entorns de lectura reflectisquen les peculiaritats, els interessos i la personalitat dels menuts. Per a això cal fer-los partícips de la configuració dels espais a través, per exemple, de cartells amb missatges sobre la lectura en general o llibres en particular que siguen una nota de color en el centre i susciten el compromís personal amb el projecte. Similar efecte tindrà l’elaboració d’eslògans publicitaris (com aquest aforisme de Ciceró ideal per a la biblioteca: “Els meus llibres sempre estan a la meua disposició, mai estan ocupats”), d’octavilles sobre la lectura o els llibres; o les firmes voluntàries i les reflexions de suport al pla de lectura que reculla un panell situat en un lloc transitat de l’escola.

A la mateixa línia, podem impulsar biblioteques d’aula que faciliten l’accés dels xiquets a un variat repertori d’obres infantils i els permeten compartir i intercanviar lectures. Han de situar-se en espais accessibles i compondre’s de llibres d’atractiu disseny, acompanyats de motius ornamentals realitzats pels alumnes.

c) En el terreny de les estratègies i les vivències, ens vam decantar per un acostament lúdic a la lectura que evite la seua excessiva sacralització. No al·ludim a tècniques que simplement “entretinguen” al xiquet, sinó que transmeten una concepció de la lectura com a acte de comunicació i plaer que estiga d’acord amb la idea que “la cultura humana ha sorgit de la capacitat de l’home per jugar, per adoptar una actitud lúdica” (Johanes Huizinga). Vam buscar activar els

125

vasos comunicants entre joc, pensament i llenguatge, entenent que el primer és un instint vital de l’ésser humà del que es val per conéixer el seu entorn i desenvolupar habilitats socials i intel·lectuals imprescindibles en un món on la interacció comunicativa és crucial. A més, el joc indueix a la participació seguint unes regles, un ordre, i tendeix a enfortir l’autoconfiança i la motivació. És més, les seues normes, en no haver de cenyir-se a una lògica de l’ús, són un instrument que potencia la creativitat i la imaginació. Superarem així l’“obligació de llegir”apostant pel “joc de llegir”.

Per exemple, les tècniques que exposa Gianni Rodari a la Gramàtica de la fantasia, com ara la creació d’històries a partir d’un binomi fantàstic o de l’error creatiu, transformant les funcions que assumeixen els personatges assignant-los fins i tot papers antagònics, pensant què els ocorrerà després del final, què haguera passat si... són un bon viver de propostes validades per l’experiència docent de l’enginyós pedagog italià.

d) Per últim, els espais lectors han d’estendre’s fora de les quatre parets de l’aula i efectuar-se també en el mateix pati, a la biblioteca del centre, a l’aula d’informàtica... Aquests dos últims llocs estaran ben senyalitzats i el seu condicionament ha de ser agradable –bona il·luminació i organització, espai balder, decoració amable, etc.– per no retraure als xiquets i convidar-los a entrar.

Per aconseguir-ho, cap realitzar visites periòdiques perquè els alumnes, sobretot en els dos primers cicles, es familiaritzen amb el seu contingut –prestatges, cartellera, revistes, panells informatius, etc– i practiquen les seues normes d’ús i gaudi. Per exemple, programant alguna activitat de sol·licitud de préstec; jugant a col·locar llibres en el seu lloc, a localitzar obres, temes o autors; a representar situacions i personatges que descobrim, i fins i tot amb sessions d’explicar contes o lectures dramatitzades que continguen fragments i personatges de diferents històries. No ens serveix una biblioteca que siga només un magatzem de llibres perquè, sense deixar de transmetre els principis de respecte i ordre que regeixen la seua utilització, aspirarem a integrar-la en l’ambient lúdic, participatiu i motivador que encoratge el projecte de lectura.

A més de les biblioteques, gairebé tots els centres de Primària i Secundària solen tenir una aula d’informàtica amb ordinadors Pentium connectats a la xarxa que, en ocasions, disposen d’accessoris: impressores, escàners... i utilitzen programes educatius virtuals o en suport digital. L’ús actiu de tals recursos en el nostre projecte lector és un element clau, ja que els xiquets senten especial curiositat per tot el que s’associe a les TIC.

Per potenciar aquesta volença, els mediadors han de considerar tres vessants:

L’aprenentatge de recursos amb els que dominar les funcions bàsiques de l’ordinador: escriure, buscar informació, emmagatzemar-la...

La utilització de la informàtica com una eina: per dissenyar la portada de la revista escolar, realitzar dibuixos o cartells el motiu del qual siga la lectura o els llibres, passar a net contes propis o inventats entre tots, usar el corrector per descobrir quines faltes d’ortografia s’han comés, visitar pàgines de literatura infantil i seleccionar un o diversos textos que atraguen per llegir en veu alta, intercanviar correus i textos amb alumnes d’altres centres, etc.

L’ordinador com a recurs pedagògic per matisar o ampliar coneixements de lectoescriptura, aprofitant webs especialitzades que incloguen exercicis interactius o amenes pràctiquess d’escriptura i comprensió lectora (veure les pàgines recomanades a l’apartat 7)

2.2. Implicació de les famílies en el projecte

És indispensable buscar la col·laboració de les famílies perquè el pla lector no es limite a l’àmbit escolar. La manera més directa d’implicar-les és donar a conéixer el nostre projecte mitjançant fullets i organitzar reunions informatives que tinguen, per exemple, una periodicitat mensual. Naturalment, en elles convé esbossar unes pautes d’actuació. A sota llistem una sèrie d’idees a comentar o debatre entre tots:

Pares i mares han de tenir present que són uns models de conducta pels seus fills i filles. Si els petits els veuen llegir és més fàcil que valoren la lectura i la perceben com una activitat quotidiana.

Hem de recordar, encara que siga evident, que cada persona té els seus gustos i que no tots els llibres han d’interessar-li. Ni tan sols si és un bon lector.

Tampoc s’ha de plantejar la lectura com una obligació i, encara menys, convertir-la en un càstig. Al contrari, pot ser una excusa per compartir aficions, per disfrutar junts explicant històries i llegir o fullejar llibres que els resulten interessants als xiquets.

És bo afavorir qualsevol mena de lectures adequades a la seua edat i capacitats, des de còmics a revistes infantils, i no transmetre mai la impressió que llegir és una pèrdua de temps o una activitat tediosa.

126

La motivació lectora es reforçarà si a casa hi ha llibres de temàtica variada i comprometem al xiquet a l’ampliació de la biblioteca domèstica i en la constitució d’una pròpia. De fet, un dels objectius centrals de les sessions informatives serà orientar en l’elecció de lectures infantils, tenint en compte les característiques de cada alumne, el seu nivell formatiu i inclinacions. La disponibilitat dels tutors i del coordinador per aconsellar als pares –fixant horaris de visita i presentant-se com a figures de referència– són un requisit imprescindible.

En aquest sentit, també és interessant comprovar si alguna biblioteca pública pròxima inclou un “racó” per pares, una secció amb obres i documents que serveixen d’ajuda en l’educació dels fills, especialment en relació amb la lectura: manuals sobre la manera d’explicar contes, llibres per intentar que els xiquets es convertisquen en lectors... Si no trobàrem aquest servei, sempre és possible crear-lo a la biblioteca del centre.

Igualment, durant la primera sessió informativa o en les posteriors, podem traçar altres estratègies que col·laboren en la motivació lectora suggerint a les famílies diverses activitats. Per exemple:

Acompanyar al xiquet a la biblioteca pública més propera, “tafanejar-hi”, tramitar el carnet de soci i prendre un llibre en préstec per, finalment, retornar-lo a la data indicada.

Visitar una llibreria amb una bona oferta de literatura infantil i juvenil, assignar-li un pressupost (20 o 30 €, per exemple) i deixar que elegisca el llibre que més li atraga. Després, podem comentar les raons de la seua elecció i ressaltar aspectes positius: un títol o tema que indueix a la lectura, les il·lustracions divertides, etc.

Amb el mateix objectiu cal visitar fires de llibres que solen organitzar-se anualment a moltes localitats en determinades dates, com el dia del llibre.

Aconsellar, particularment als pares i mares del primer cicle, que lligen contes als seus fills abans de dormir. Un quart d’hora o deu minuts de lectura en veu alta estimulen l’afició per les històries que contenen els llibres. Encara que demanen de gaudir reiteradament d’aquelles que més els agraden fins a aprendre-se-les de memòria, és fàcil despertar la seua curiositat per noves obres fullejant-les, observant les il·lustracions, el títol, etc. Una alternativa és recórrer a contes en CD durant els trajectes en cotxe per, una vegada acabada l’audició, comentar-los entre tots. També és possible narrar alguna llegenda ambientada en els llocs que es recorren o inventar-ne una conjuntament i gravar-la després.

Proposar a les mares, als pares o als iaios/es més implicats que assisteixen a les reunions que, en horaris prèviament convinguts, narren contes, reciten poemes o expliquen històries que recorden de la seua infantesa. És més, poden exposar i compartir les seues experiències lectores.

Associar l’acte de llegir a moltes tasques quotidianes. Per exemple, el xiquet pot participar en les següents faenes:

Ajudar a escriure la llista de la compra i a revisar-la a la botiga o al supermercat, o descobrir els ingredients i passos d’una recepta de cuina mentre s’elabora.

Consultar la programació televisiva per escollir què vol veure, a decidir quina pel·lícula escollim per a una vesprada de dissabte o de diumenge, llegint en veu alta les sinopsis que ofereixen alguns cines o la cartellera de molts diaris.

Revisar un mapa de carreteres o el plànol d’una població quan vulguem saber el lloc on ens trobem, quin serà el proper poble o carrer que ens trobarem, o a quants quilòmetres estem del nostre destí.

Llegir en veu alta i comentar notícies curioses o les instruccions d’un electrodomèstic en posar-lo en marxa...

En fi, es tracta de coordinar-se i sumar esforços perquè els petits associen la lectura a diverses activitats que realitzen al costat dels seus éssers més pròxims.

3. Objectius generals per a l’educació primària

Passem a llistar uns objectius generals com a punt de partida per a altres més concrets que s’explicitaran per cicles en els següents apartats. Prèviament, s’ha de recordar que la formació en hàbits lectors és un procés que s’inicia en etapes anteriors. En efecte, a l’Educació Infantil es reforça especialment la parla, i el contacte amb el llibre es planteja des de procediments orals i visuals, centrats en il·lustracions o imatges. Durant aquests anys es recorre a contes i textos de la tradició popular per activar la imaginació, l’interés i la curiositat dels xiquets. És obvi que el paper mediador de la mestra o el mestre és essencial en convertir-se en la persona que explica històries, estimula la participació i guia la comprensió i l’expressió orals. Però, amb el temps, l’alumne deixa de ser un mer receptor que intervé en la comunicació directa, conversacional, i s’acosta al codi escrit utilitzant les seues competències orals per adquirir habilitats de lectoescriptura. Estem davant d’un salt qualitatiu de primera magnitud que comença en els cursos inicials de l’Educació Primària. En general, convindria que durant aquesta etapa els alumnes pogueren consolidar les aptituds que segueixen:

Desenvolupar competències per llegir amb fluïdesa, velocitat i entonació adequades, comprendre diferents tipus de textos adaptats a la seua edat o pensats per aquesta, utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar vocabulari i conéixer les regles bàsiques d’ortografia.

127

Dominar estratègies elementals de comprensió lectora.

Estimar el valor dels textos literaris i servir-se de la lectura com a font de plaer, informació i enriquiment personal.

Usar la biblioteca per a la cerca d’informació en els processos d’aprenentatge, així com veure en ella un recurs privilegiat de gaudi o fruïció.

Llegir i resumir (de manera oral o per escrit), en acabar cada cicle, deu obres aproximadament, a més de gaudir de tipus de textos d’extensió variable, tant per suggeriment del mestre o de la mestra com per iniciativa personal.

Adequant-nos al marc d’actuació descrit, començarem sintetitzant les intencions que ens mouen en tres grans blocs:– Saber llegir → Ensenyar i reforçar competències de lectoescriptura.– Voler llegir → Estimular la motivació o el gust per la lectura.– Poder llegir → Generar ambients propicis a la pràctica lectora.

A partir d’aquest esquema general desglossarem els objectius del nostre projecte per a l’Educació Primària:

Crear l’entorn adequat perquè els alumnes senten el desig o la motivació de llegir i perceben la lectura com un acte de plaer i una necessitat.

Fer partícips a les famílies en aquest procés amb l’objectiu de relacionar la lectura i la vida quotidiana, evitant així circumscriure-la a l’àmbit escolar.

Entendre la lectura com una font de coneixement i d’enriquiment lingüístic i personal imprescindible a la nostra societat de la informació.

Aprofundir en el domini de la llengua, en les seues estructures i destreses bàsiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) perquè els alumnes no tinguen dificultats de comprensió lectora, i siguen capaços de planificar activitats i de transmetre missatges –opinions, desitjos i pensaments– clars i coherents.

Impulsar progressivament el gust per la lectura a través d’una selecció de textos que considere el nivell formatiu dels diferents cursos o cicles, és dir, que adeqüen el seu llenguatge, els seus personatges i arguments als interessos i als coneixements dels alumnes.

Desenvolupar a cada cicle, de manera gradual, competències que asseguren una lectura comprensiva, eficaç i fluida: la memòria, el bagatge lèxic, la capacitat de concentració en la lectura personal, d’atenció en la realitzada en grup...

Exercitar la lectura expressiva de diferents tipologies textuals utilitzant el registre adequat a cada una: ritme, entonació, pronunciació...

Incidir en recursos que permeten integrar sistemes d’expressió verbal i no verbal a fi d’optimitzar les habilitats comunicatives.

Assimilar estratègies de comprensió lectora (rellegir, avançar, consultar el diccionari, buscar referents pròxims, formular i validar hipòtesis, comentar impressions, dialogar sobre el que anem llegint, preguntar dubtes, redactar resums i esquemes...)

Concebre la lectura com un procés actiu i creatiu que invita a posar en joc coneixements i experiències prèvies, a formular inferències o anticipacions i a compartir interpretacions que matisen o enriquisquen el sentit global dels textos.

Despertar la sensibilitat, la imaginació i la creativitat mitjançant la lectura, així com la facultat de raonar crítica i ponderadament sobre els missatges, les formes i la qualitat dels escrits.

Establir les bases per un acostament personal a la lectura, ajudant a definir afinitats i gustos.

Animar la producció pròpia de textos senzills a partir de l’observació de models i estimular el gust per compartir aquestes creacions individuals.

Fomentar la valoració i la fruïció estètica de les manifestacions literàries.

Suscitar, a través de valors explícits o subjacents en les lectures, una mirada crítica, tolerant i reflexiva, una percepció més complexa i oberta de l’entorn, que defugi prejudicis per raons de sexe, condició social o origen geogràfic.

Afavorir l’ús continu i autònom de la biblioteca perquè l’alumnat es familiaritze amb les seues normes d’ús i els seus fons, i la considere un espai privilegiat d’aprenentatge i gaudi.

Incentivar un acostament productiu a les noves tecnologies que permeta obtenir i seleccionar informació pertinent, i utilitzar-les com una via complementària d’accés a la lectura.

Promoure l’aplicació de les competències adquirides a través de les propostes o activitats concretes de lectoescriptura a totes les àrees curriculars de l’Educació Primària.

128

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l’actualitat la introducció i generalització de l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l’entorn social de l’alumnat com, específicament, a l’àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat des d’edats el més primerenques possibles.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l’aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC en el Primer Cicle de Primària afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d’aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l’adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Iniciar la familiarització de l’alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l’ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d’aquests tres objectius seria de caràcter instrumental i psicomotriu. L’alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb l’ús del ratolí i les habilitats psicomotrius que requereix el seu ús.

En el segon objectiu, la familiarització amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l’alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn immediat. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l’anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió.

Així mateix, al llarg d’aquest segon objectiu, seria interessant l’alumnat tinguera una noció de les noves realitats sorgides a l’entorn de la Informàtica i Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d’aprenentatge a partir de l’ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d’introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d’iniciar la capacitació de l’alumnat en l’aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l’entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en el Primer Cicle de l’Educació Primària haurà introduir-se a l’alumnat en el coneixement i ús de l’ordinador mitjançant la seua utilització com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l’aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l’ús de les eines tradicionals com en la realització d’activitats interactives, comentari d’imatges o vídeos extrets d’Internet o amb el suport d’altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l’atractiu que els formats digitals tenen sobre l’alumnat caldria incidir en l’ús de les TIC en els processos d’adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

129

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L’organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d’aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l’ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S’establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d’atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l’assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l’organització de les mesures d’atenció a la diversitat.

En relació amb l’organització dels espais: s’atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualització de l’aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d’usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l’interior de l’aula habitual haurà de facilitar la realització d’una diversitat d’activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l’horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l’administració educativa, l’atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D’aquesta manera es facilita la realització d’activitats interdisciplinars, d’agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l’horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d’àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l’organizació i l’eficàcia de l’atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l’organització i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l’atenció a la diversitat.

En relació amb l’organizació dels materials curriculars per a l’alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l’edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l’elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l’elaboració de les programacions d’aula. S’ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d’opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

130

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l’alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d’organització del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l’àmbit purament acadèmic estenent l’acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l’acció instructiva i formativa d’aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realització d’activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d’una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l’existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d’ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l’horari lectiu, és a dir, de l’horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s’estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d’avaluació individual per on passa l’alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d’estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d’actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure’s a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

131

PD Terra 3-4 Com. Valenciana.doc

Documents

Transcript of PD Terra 3-4 Com. Valenciana.doc