PEC ESCOLA JOSEP MONTSERRAT PLC Gener19 fileEl resultat va ser una escola moderna, àmplia i...
Transcript of PEC ESCOLA JOSEP MONTSERRAT PLC Gener19 fileEl resultat va ser una escola moderna, àmplia i...
PEC ESCOLA JOSEP MONTSERRAT Actualització Juny 2016
Introducció
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (article 91) estableix que
tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya han de
disposar de projecte educatiu.
Els centres del sistema educatiu català han de recollir els principis
rectors del sistema educatiu que s'estableixen a l'article 2 de la Llei
12/2009. A més, els centres de titularitat pública han d'incloure-hi els
principis específics que s'estableixen a l'article 93 de la Llei 12/2009.
El projecte educatiu, que és la màxima expressió de l'autonomia
dels centres, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius,
n'orienta l'activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes
assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament
educatiu, d'acord amb el marc proporcionat pel Decret 102/2010, de
3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, que situa la presa de
decisions en l'àmbit del centre per enfortir la institució escolar i el
lideratge educatiu.
En aquest sentit, el projecte educatiu de centre és el document
estratègic marc de la institució escolar que concreta, interpreta i
aplica les previsions de la normativa vigent als trets característics del
centre, d'acord amb les necessitats educatives dels alumnes i els
objectius del centre. L'organització i la gestió dels centres han
d'orientar-se a assolir aquests objectius.
La normativa que regula el contingut, l'elaboració, la difusió i la
implicació dels diferents agents de la comunitat escolar en el PEC és
la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (articles 91-95). La
legislació bàsica estatal sobre el PEC és als articles 120 i 121 de la
Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.
0. PREÀMBUL
a) Marc històric
L’escola Josep Montserrat inicia la seva tasca educativa al setembre
de 1962 amb el nom de “Grupo Escolar José Monserrat”.
Neix gràcies a la iniciativa d’una entitat “Caja de Ahorros y Monte de
Piedad de Mataró”, el que més tard seria Caixa Laietana
(desapareguda com a entitat bancària el 2013 i de la que només
queda una fundació) . En aquells moments, l’Estat no proporcionava
totes les places escolars per als nens i nenes de la ciutat, que creixia
a un ritme vertiginós, ni un habitatge per als seus pares, treballadors
d’una ciutat industrial. El Sr. Jaume Recoder, President de l’entitat
bancària en aquella època, va voler actuar en la millora del món
educatiu construint la nostra i d’altres escoles a la ciutat a més de
força equipaments socials.
El resultat va ser una escola moderna, àmplia i lluminosa, al servei
d’un barri obrer de la ciutat. Cal pensar que, producte de l’època,
només era una escola per a nens. No va ser fins el final de la dècada
dels vuitanta que van entrar les primeres noies al centre.
En el projecte inicial, l’edifici constava de dues plantes, amb tres
aules per planta, sala d’actes i projeccions, biblioteca, aula de dibuix,
dues sales de visites, despatx de Direcció i Secretaria, sala de
Professors i un habitatge pel Conserge adossat a l’edifici. A la part
nord un gran pati poliesportiu. La capacitat escolar era de 240
alumnes, a raó de 40 alumnes per aula.
Posteriorment, amb el gran creixement del barri on està situada,
Peramàs, la falta d’escoles públiques a la zona i la bona acollida del
seu sistema pedagògic, va anar canviant fins a tenir deu aules de
Primària, perdent per aquesta raó molts espais complementaris: sala,
aula de dibuix, sala de visites, etc.
Amb data 4 de setembre de 1975, el Butlletí Oficial de l’Estat fa
pública l’Ordre per la qual el Col·legi passa a ser de règim ordinari de
provisió, quedant extingit el Consell Escolar Primari de la Caixa
Laietana, sent des d’aleshores un centre de titularitat pública.
b) L’escola: cronologia.
- 17 de setembre de 1962: obertura de portes. Primer dia
d’escola.
- Primera plantilla: Director, Sr. Lluís Llaquet, i 6 mestres.
- A través de Caja de Ahorros y Monte Piedad es dota a l’Escola
de conserge (amb vivenda a l’escola), mestre de música i cant,
mestre de català, entrenador d’atletisme, entrenador de
bàsquet, metge i infermera.
- Durant la dècada dels 60, l’escola atén fins a 660 alumnes
repartits en una aula mixta maternal, tres aules mixtes de
parvulari i deu aules per a nens d’ensenyament primari.
- Anys 1971 i 1972: la forta presència del bàsquet al centre fa
que l’escola es proclami campiona de Catalunya i, l’any
següent, campiona d’Espanya.
- 4 de setembre de 1975: passa a ser gestionada pel
Departament d’Ensenyament.
- Any 1975, una comissió gestora de pares redacta i legalitza els
estatuts de l’Associació de pares i convoca eleccions.
- Curs 1984-85: es matriculen les 6 primeres nenes al Josep
Montserrat.
- Any 1986: el Sr. Lluís Llaquet deixa la direcció del centre
després de 24 anys.
- Curs 1996-97: es gradua l’últim grup de 8è a l’escola.
- Curs 1998-99: es presenta el gegant “Pep” a l’escola.
- Any 2000: Musical TIC al Teatre Monumental. Escrit i dirigit per
la Rosa Mª Vidal, mestra de música de l’escola. S’edita un CD
on hi ha una col·laboració de la Lola Casas amb la lletra de la
cançó “El meu barri”.
- Curs 2002-03: Celebració del 40è aniversari. El mestre i pintor
Sr. Antonio Carlos Soriano realitza una pintura al pati per a
conmemorar-lo.
- Cantem els 40: s’edita un CD per celebrar l’aniversari. El “Rock
del Montserrat” es converteix en l’hinme de l’escola.
- L’any 2008 es presenta a l’escola en “Jan”, el nostre cap gros.
S’inaugura el Bloc de l’Escola i els blocs de cada cicle.
- Curs 2012-13: Celebració del 50è aniversari. Diferents actes al
llarg del curs culminen amb un gran espectacle al Teatre
Monumental, l’1 de juny.
- 1 de Juny de 2013: Presentació del “Lip Dub” de l’Escola Josep
Montserrat i de la cançó “Cantem els 50!”
- Curs 2014/15: l’escola inaugura la seva pàgina a Facebook.
- 13 de novembre de 2015: Festa de jubilació del Sr. Alejandro,
corserge de l’escola durant 33 anys.
Han estat Directors d’aquest Centre:
En LLUIS LLAQUET ANTIN ......................... 1962-1986.
En LLUIS CANSECO LARA ...........................1986-1991.
En JOAN TORRES PRIETO ...........................1991-1996.
En FRANCESC BORDA BORI ....................... 1996-2002.
Na GEMMA DURAN FRANCH ...................... 2002- 2010.
En JUAN ANTONIO ROMERO AGENJO ....... 2010- .........
1. DESCRIPCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE
L’Escola Josep Montserrat, fou construïda l’any 1962 i comença la
seva activitat al setembre del mateix any. Des de l’any 1975 depèn
del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Codi d’identificació: 08021041 N.I.F.: Q-5855760-D
Està ubicada a Mataró, al barri de Peramàs, entre l’Eixample i
Cerdanyola. Peramàs és un barri construït cap els anys 60. En els
seus inicis fou un barri de cases unifamiliars on foren a viure gent
procedent del centre de Mataró. Amb la immigració a les vores del
barri també s’hi construïren blocs de vivendes.
L’Escola consta d’un edifici de dues plantes, un semisòtan i un pati
amb pista poliesportiva amb dos vestuaris. Nombre d’unitats: tres
d’Educació Infantil i sis d’Educació Primària. L’Escola disposa també
de dues sales d’ús múltiple, una aula d’informàtica, una aula
d’anglès, un laboratori, una petita aula d’Educació Especial, dues
aules de reforç, una sala de mestres i una tutoria. A més, els
despatxos de Direcció i Secretaria.
Alumnat
En el moment actual, començament de 2016, els alumnes provenen,
en gran part, del barri de Cerdanyola Sud. Són famílies d’origen
divers que, majoritàriament, parlen castellà en el seu àmbit quotidià.
D’altra banda, tenim un percentatge considerable de població d’origen
marroquí i centro-africana, fruit dels moviments migratoris que viu el
barri. Aquest tipus de família tenen una mitjana de fills més elevada
que la de les famílies autòctones que viuen en la mateixa zona. En els
darrers cursos s’han incorporat, també, alguns alumnes xinesos. En
conjunt, la població estrangera del centre voreja el 33% del total de
l’alumnat.
El nivell sòcio-econòmic i cultural de les famílies és mitjà-baix.
L’actual situació econòmica del país, en general, s’està reflectint en
un gran nombre de famílies que fins ara no presentaven dificultats
econòmiques.
En l’actualitat, l’escola té un total de 221 alumnes, dels quals un 9 %,
aproximat, són de parla catalana, un 32 % de parla estrangera i la
resta (59%) de parla castellana.
Mestres
En l’actualitat, inicis de 2016, el Claustre està format per 14,5
mestres, la majoria dels quals són propietaris definitius, i un mestre
de Religió Catòlica (0,5 de dotació definitiva i compartida amb un
altre centre) que cobreix la demanda del centre.
Personal PAS i subaltern
L’escola compta també amb la presència d’un conserge (Auxiliar
d’ensenyament, que facilita l’Ajuntament) i amb la d’una
administrativa (PAS, que depèn del Departament d’Ensenyament)
que compartim a règim de mitja jornada amb un altre centre.
2. CARÀCTER PROPI DEL CENTRE
2.1. TRETS D’IDENTITAT
2.1.1. Escola catalana.
El català és la llengua vehicular, ambiental i d’ensenyament en
l’àmbit escolar. L’ús de la pròpia llengua és un dret reconegut a tots
els membres de la Comunitat educativa. En tot cas, caldrà garantir
que a l’acabament de l’escolaritat, els alumnes siguin competents en
totes dues llengües oficials.
L’escola vetlla per adequar els seus mitjans i recursos perquè no es
produeixi cap tipus de discriminació en l’ús i aprenentatge de les dues
llengües, sent el català la llengua d’aprenentatge de la lectura i
l’escriptura, i el castellà com a segona llengua s’inicia a Cicle Inicial
(de forma oral). Així mateix, la llengua anglesa també s’inicia al
primer cicle de Primària.
Tot i això, amb la llengua estrangera hi ha el convenciment de la seva
importància i l’escola vetlla per desdoblar obligatòriament una sessió
setmanal. A més, si fos possible, en funció de la dotació de personal,
plantejariem alguna altra àrea en llengua anglesa.
2.1.2. Pluralitat ideològica.
Partint de la realitat bàsica d’una societat plural en el terreny de les
idees polítiques, religioses i socials, i també de les situacions
econòmiques, creiem que la funció de l’escola en aquesta societat és
orientar, ajudar i acompanyar els nens i les nenes en l’aprenentatge
de la convivència i de la solidaritat, estimulant els valors d’una
societat democràtica: solidaritat respecte als altres i actitud de
diàleg, sense caure en el dogmatisme ni en imposicions arbitràries, i
amb la finalitat que progressivament es formin els seus propis criteris
i, analitzant la realitat, puguin prendre decisions responsables.
Així doncs, a partir d’aquesta premisa, l’escola es declara
aconfessional i respectuosa amb les diferents creences religioses i
culturals respectant l’expressió de la intimitat personal dels individus.
Aquest principi no pot interferir en la tasca docent de transmissió de
coneixements, ni interferir en l’esperit crític amb que l’escola ha de
dotar els alumnes.
L’escola dóna la possibilitat de rebre la matèria de Religió Catòlica
(sempre que el Bisbat proporcioni el mestre/a especialista en la
matèria). Els alumnes que opten per no fer religió en horari escolar
fan continguts d’Educació en Valors Socials i Cívics. Totes dues
opcions són avaluables pels alumnes.
2.1.3. Escola inclusiva que atén a la diversitat.
L’escola acull a tot l’alumnat que des de la comissió d’escolarització
de Mataró és assignat al centre. L’alumnat és atès amb les seves
característiques pròpies, tenint en compte el seu procés
d’aprenentatge personal. La Comissió d’Atenció a la Diversitat és qui
té competència per a designar el tipus d’atenció que necessita un
alumne per potenciar al màxim les seves capacitats.
2.1.4. Escola coeducadora.
L’escola educa sempre vetllant per la igualtat entre les persones.
L’ensenyament que s’imparteix a l’alumnat és igual per a nens i
nenes i es desenvolupa en un marc de coeducació, sense cap
discriminació per raó de sexe.
2.1.5. Escola per la pau i la solidaritat.
L’escola és un marc d’aprenentatge de resolució de conflictes
mitjançant el diàleg i potenciant les estratègies de mediació, en
benefici de la cohesió social i rebutjant qualsevol forma de violència.
Participa en propostes solidàries de ciutat o de país.
L’objectiu és educar per a la responsabilitat, per la pau i la llibertat.
La construcció del pensament crític ajuda a formar els nostres
alumnes com a persones íntegres i dignes de la comunitat on viuen.
2.1.6. Escola que fomenta la salut i els bons hàbits de vida.
L’Escola vetlla per incidir en els quatre components bàsics pel
creixement personal: el treball de bons hàbits de salut i
d’alimentació, la pràctica d’activitat física, coneixement del cos i del
cor i el treball de les emocions. Formem part del Programa SI, de
Salut Integral, que treballa amb els nens i nenes en aquesta direcció.
També, participem del programa “a l’escola, la fruita entra sola” que
promou la Generalitat. Així mateix, apostem per una alimentació
saludable on es recomama per esmorzar entrepans i/o fruita.
2.1.7. Escola oberta a les TAC.
L’escola afavoreix la integració de les noves tecnologies de
l’aprenentatge i la comunicació en la tasca educativa, fomenta el seu
ús en totes les àrees curriculars i en tots els espais de l’escola.
D’aquesta manera, aconseguim alumnes que assoleixin un bon nivell
en la competència digital.
2.1.8. Cooperació.
L’escola és un medi ric en estímuls i motivacions on l’alumne és el
protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, amb ajuda de
mestres i d’altres alumnes.
El treball en equip és condició imprescindible en el bon funcionament
de l’escola, garantia de la necessària coherència en el treball i també
experiència educativa per als alumnes.
L’escola col·labora amb altres escoles i entitats participant en la
mesura de les seves possibilitats en les activitats que es considerin
interessants a nivell educatiu.
2.1.9. Universal.
L’Escola està arrelada a la realitat del país on treballa, per tant,
facilitem propostes que ajudin a compartir vivències per formar
persones que coneguin, respectin i estimin el seu entorn. A partir de
la realitat més propera -barri, poble, país- potenciem el coneixement
i l’estima de realitats naturals i socials més amples.
El coneixement ha de servir com a punt de partida a l’alumne per a la
comprensió i l’obertura de criteris davant la diversitat d’altres pobles
del món.
2.1.10. Escola oberta a nous projectes.
L’escola acull i impulsa aquells projectes que afavoreixen l’innovació
educativa de l’alumnat, en benefici del seu procés formatiu.
2.1.11. Igualtat per viure, diversitat per conviure.
L’escola respecta els drets de les persones que en formen part. Així
garanteix una atenció suficient a tots i a cadascun dels seus alumnes,
assegura que no es produeixi cap discriminació per raó de classe
social, de sexe, per capacitat intel·lectual, origen racial, etc.
En el convenciment que, com a persones, som totes iguals en drets i
que, com a éssers lliures, tenim dret a la diferència, declarem el
respecte a la diferència com a base de la nostra conducta solidària i
de qualsevol acció positiva, integradora i no discriminatòria.
2.1.12. Desenvolupament de la personalitat i atenció
individual.
L’escola té en compte el ritme d’aprenentatge de cada alumne,
procurant exigir a cadascú segons les seves capacitats i valorant els
condicionaments personals i socials. El PAD (Pla d’Atenció a la
Diversitat) i el PAT (Pla d’Atenció Tutorial) són els fonaments
d’aquesta tasca.
2.1.13. Gestió institucional.
La gestió institucional afavoreix una actitud de transparència,
col·laboració i mútua ajuda entre els diferents agents que hi
participen: alumnes, mestres, mares i pares, administració i serveis.
2.2. VISIÓ
L’escola que volem és:
o Una escola catalana que fomenti el coneixement de la llengua i
la cultura catalanes.
o Una escola acollidora i plural on es promoguin els valors de
convivència i tolerància, principis bàsics d’una societat
democràtica.
o Una escola respectuosa amb les diferents opcions religioses
o creences de tots els membres de la Comunitat Escolar.
o Una escola que cerqui l’equitat per tal que tot l’alumnat pugui
aconseguir unes fites o resultats amb independència del seu
sexe, de la seva procedència o d’altres trets diferencials.
o Una escola que fomenti el grau d’iniciativa i autonomia
personal per a la construcció del pensament crític que farà
dels nostres alumnes persones íntegres i dignes de la comunitat
on viuen.
o Una escola activa que potenciï l’esforç personal, el treball en
equip i l’ús dels diferents mitjans tecnològics.
o Una escola que promogui l’assoliment de les competències
bàsiques de l’alumnat tenint en compte els quatre pilars de
l’educació: aprendre a ser, aprendre a fer, aprendre a conèixer i
aprendre a conviure.
o Una escola oberta a l’entorn que treballi en xarxa.
2.3. VALORS
Els valors que inspiren i fonamenten la nostra tasca són:
- Autoestima i autonomia.
- Responsabilitat i esforç.
- Respecte i igualtat per tothom i tot el que ens envolta.
- Amor i amistat. Pels companys, pels mestres, per l’escola i la
seva comunitat.
- Tolerància i diàleg, com a eines per treballar les diferències.
- Empatia. Com habilitat per fer front a la diversitat.
- Compartir i cooperar. A l’aula, a l’escola, amb la comunitat
educativa i les institucions.
3. RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES:
Considerem la família com a primer referent educatiu, responsable
del creixement personal, maduratiu i formatiu dels seus fills.
És en aquest punt on es dóna la importància de reforçar la tasca
familiar des de l’escola.
Les trobades mestres-pares d’alumnes són un excel·lent mitjà per a
establir relacions de coneixement i confiança. Permeten una bona
comunicació i faciliten l’intercanvi d’observacions sobre l’alumnat,
repercutint en un millor coneixement dels alumnes a nivell acadèmic i
personal i del seu entorn. Les relacions de comunicació i confiança
condueixen a accions pedagògiques més positives.
Tal i com estableix el Departament d’Ensenyament, tant l’escola com
les famílies signen una carta de compromís. En aquesta carta,
ambdues parts es comprometen a tenir cura i vetllar pel compliment
de certes actituds referents a l’educació dels nens/es.
3.1. Reunions d’aula
A l’inici de cada curs escolar, una reunió d’Aula o de Cicle permet a
cada mestre o tutor comentar els trets principals del programa i les
particularitats del grup-classe, a la vegada que permet una primera
presa de contacte i coneixement de les famílies, de l’alumnat i del
mestre.
Al finalitzar la Primària, realitzem reunions per informar a les famílies
de sisè sobre la nova etapa educativa que iniciaran els seus fills/es.
3.2. Trobades de tutoria
Al llarg del curs escolar convoquem com a mínim una trobada tutorial
amb cadascuna de les famílies per a un millor desenvolupament i
formació de l’alumnat.
Aquestes trobades també poden ser sol·licitades per les famílies dels
alumnes.
Segons les necessitats, es poden fer més entrevistes durant el curs.
3.3. Borsa de pares i mares voluntaris
Amb la finalitat de donar resposta a les necessitats que té l'escola a
l'hora de realitzar algunes activitats i apropar a algunes famílies al dia
a dia escolar es va crear la borsa de pares i mares voluntaris.
Amb aquesta borsa, gestionada per l'Equip Directiu, alguns pares i
mares que en formen part participen en activitats realitzant tasques
d'ajuda pel que fa a l'acompanyament de l'alumnat, suport als i les
mestres, realització de tallers com els de Nadal, tallers d’Infantil,
revisió dels llibres socialitzats ...
3.4. Altres activitats
L'escola, juntament amb l'AMPA, realitza un seguit d'activitats per
estretar i fer més forts els vincles família-escola en un ambient
diferent al pròpiament escolar.
D'aquesta manera, es duen a terme activitats com una festa de
benvinguda a les famílies de P3, un festival final de curs on mestres i
pares preparen balls i activitats per celebrar el final de curs i el
comiat dels nens/es de sisè, participació de pares i mares voluntaris
en la realització de festes tradicionals com el Nadal.
4. RELACIÓ AMB L’ENTORN I ALTRES SERVEIS DE LA
COMUNITAT EDUCATIVA:
Els agents externs amb els que l’escola treballa de manera directa
serien els següents:
AGENT RELACIÓ PERIODICITAT
Serveis Educatius
EAP
-Psicopedagoga:
Ajuda i orienta al professorat a
l’hora d’adaptar els continguts
curriculars a aquell alumnat amb
necessitats educatives
específiques. De la mateixa
manera, cerca estratègies de
millora actitudinal i/o curricular i
ajuda en l’elaboració
d’Adaptacions Curriculars i Plans
Individuals.
S’encarrega que hi hagi un bon
fluxe d’informació entre els
centres i serveis que intervenen
amb els alumnes amb NEE.
Participa la Comissió d’Atenció a
la Diversitat i en la Comissió
Social.
- Treballadora Social:
S’encarrega de tots aquells
aspectes relacionats amb la
valoració de NEE derivadess d’un
entorn sòcio-cultural desafavorit
Setmanal.
Mensual
i/o d’alumnat nouvingut. També,
dels casos d’absentisme i intenta
donar resposta a problemes
socials que d’una manera o altre
poden afectar a l’aprenentatge
escolar.
- CREDA:
Intenta donar resposta i
assessorar pel que fa a les
dificultats que poden presentar
els alumnes amb deficiència
auditiva, llenguatge i/o
comunicació que interfereixen en
el seu desenvolupament.
Puntual
Coordinadora LIC Plantejar dubtes i cercar
estratègies en referència a
aspectes de la llengua i la
interculturalitat
Puntual
CRP Assessorament i suport al
centre. Formació i
acompanyament. Préstec de
materials.
Puntual
Serveis Socials
Comissió Social.
Seguiment d’aquelles famílies
del centre que ho puguin
necessitar. Des d’Infància i
d’altres serveis.
Quadrimestral
Puntual
Vetlladora Donar suport a aquell alumnat
que tenen un alt grau de
dependència, de manera que
puguin participar en les
activitats diàries.
En funció de les
hores
assignades.
Ajuntament/Biblioteca/ L’escola fa un ús de consulta o Anualment
Policia/ Piscina
Municipal
bé realitza activitats aprofitant la
seva oferta educativa.
Servei de Salut de l’Aj.
Mataró
Els alumnes de sisè de la nostra
escola participen en els
programes de vacunació i/o
altres propostes pel centre.
Anualment
Instituts de Mataró L’escola participa/ col·labora en
la formació d’alumnat de centres
de Secundària immersos en
diferents programes:
- Projecte Singular (Miquel
Biada).
- PFI: Programes de
Formació i Inserció (M.
Biada).
- Graus mitjans:
Intervenció sòcio-sanitària
(pràctiques de
Vetlladora). (IES Puig i
Cadafalch).
- Altres propostes.
Anualment
Universitats Escola formadora de mestres en
pràctiques.
Anualment
Fundació SHE Participació en el Programa SI,
d’innovació educativa.
Anualment
5. RELACIÓ ESCOLA - ASSOCIACIÓ DE MARES i PARES
D’ALUMNES
L’Escola col·labora amb l’A.M.P.A. facilitant les condicions que facin
possible el millor desenvolupament de les seves finalitats, establint
relacions de cooperació i proporcionant els mitjans al seu abast.
De fet, hi ha establerta una trobada mensual el primer dimecres de
cada mes entre la Junta i Direcció.
La missió principal de l’AMPA: contribuir a la millora de la qualitat del
sistema educatiu públic i de les condicions d’escolarització del seu
centre. El seu funcionament està basat en la col·laboració i el diàleg
amb els altres sectors de la comunitat educativa.
• Funcions:
o Foment de la participació (activitats lúdiques, formatives,
culturals..)
o Contribueix al govern del centre
� Principal interlocutor de les famílies envers l’equip
directiu del centre
� Participa en el consell escolar mitjançant el seu
representant.
o Facilita la prestació de serveis. Organitza activitats i
serveis fora de l’horari escolar a partir dels recursos dels
seus associats:
� Menjador
� Extraescolars
� Acollida matinal
� Casals en períodes no lectius
o Col·labora i/o gestiona projectes com el programa de
reutilització de llibres, la venda de llibres…
6. OBJECTIUS
Els dos grans objectius que es planteja l’escola són la Millora dels
resultats educatius del nostre alumnat i la Millora de la cohesió
social.
La cerca d’aquests grans objectius es farà a partir del disseny de
diverses estratègies que desplegaran una sèrie d’actuacions
encaminades a treballar per l’èxit de la proposta.
En general, a l’escola volem:
1- Facilitar una formació que contribueixi al desenvolupament
integral de la personalitat de l’alumne o l’alumna cercant una
educació que estimuli les seves capacitats i habilitats
fonamentada en l’esforç i la responsabilitat personal.
2- Oferir respostes individualitzades per atendre les necessitats
específiques de cada alumne o alumna optimitzant els recursos
disponibles i informant a les famílies. Atenció a la diversitat i
atenció tutorial.
3- Unir esforços per aconseguir millors resultats en les
competències bàsiques, especialment, a partir del treball de les
llengües i les matemàtiques.
4- Treballar pel foment per la lectura: el gust per la lectura, la
lectura com a font d’aprenentatge i la lectura com a mitjà per a
desenvolupar el pensament crític.
5- Treballar fort en l’adquisició de valors de respecte i tolerància
davant la diversitat cultural, ideològica, idiomàtica, social... a la
que estem immersos amb més freqüència cada dia en l’entorn
del nostre centre escolar.
6- Cercar la participació del centre en projectes educatius
innovadors que suposin un benefici pels nostres alumnes i
alhora enriqueixen la formació dels mestres, coneixent
experiències d’altres centres.
7- Garantir la continuïtat dels projectes iniciats, que funcionen, a
l’escola al llarg de cursos anteriors.
8- Incrementar les relacions i les trobades pedagògiques
intercicles amb la finalitat d’unificar criteris i metodologia,
facilitant l’evolució acadèmica dels alumnes en la seva
trajectòria escolar dins el nostre centre.
9- Vetllar per donar a conèixer als mestres nouvinguts
l’organització, acords, funcionament, etc, de cada cicle, de cada
comissió i del centre en general. Així mateix, fer l’acollida
d’alumnat nouvingut, alumnes de pràctiques del grau de
mestre, alumnat de graus mitjans, PFI i/o Projecte Singular,
personal de serveis o d’altres persones que puguin tenir
vinculació amb el centre.
10- Continuar integrant les noves tecnologies TAC com una eina
indispensable d’aprenenetatge dins totes les àrees curriculars.
Així mateix, treballar per fer competents als nostres alumnes en
l’àmbit digital.
11- Mantenir i fomentar les bones relacions i cooperació amb
l’AMPA en les seves activitats extraescolars, el menjador i
qualsevol activitat que proposi.