PECQ G5 TRANSPORT i ENERGIA 4 - deliberaweb.com · G4 Generació renovable i règgpim especial 3 i...

PECQPla de l’Energia el CanviPla de l’Energia, el Canvi

Climàtic i la Qualitat de l’aire de Barcelona2011 20202011 - 2020

Sessions de treball

juny 2010

PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona

PECQ – Sessions de treball.

Codi Nom grup HorariG1 G tió d l d d i t t l’ i 1 i 15 d j l 19 00hG1 Gestió de la demanda i comportament envers l’energia 1 i 15 de juny, a les 19:00hG2 Rehabilitació energètica d’edificis 2 i 16 de juny, a les 10:00 hG3 Gestió de la qualitat de subministrament energètic 2 i 16 de juny, a les 19:00 hG4 Generació renovable i règim especial 3 i 17 de juny, a les 10:00 hg p j y,G5 Transport i Energia 3 i 17 de juny, a les 16:30 hG6 Canvi Climàtic i Qualitat de l'aire 9 i 18 de juny, a les 10:00 hG7 Anàlisi Econòmic i jurídic 9 de juny, a les 16:30 hG8 S 1 10 00G8 Sector Industrial 15 de juny, a les 10:00 h

2

PECQPla de l’Energia, el Canvi g ,Climàtic i laQualitat de l’aire de Barcelona

Grup G5Sessions de treball

Grup G5Transport i Energia3 de juny de 2010


Índex

1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Introducció1

Índex

Antecedents. El Pla de Millora Energètica de Barcelona ‐ PMEB2

El nou Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona ‐ PECQ3

Anàlisi de l’evolució energètica4

Estudi sectorial: Transport i Energia5

Proposta de mesures6

4


Context1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

L’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), en el que esconsidera que va ser la primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de Barcelona. El PMEBha estat l’instrument que ha marcat l’estratègia i el marc general en política energètica de la ciutat en el període2002‐2010.

Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Agència d’Energia, està treballant en un nou pla d’energia mésampli que abordi l’actual conjuntura no només en matèria d’energia sinó també de protecció climàtica i decontaminació de l’aire. El nou pla permetrà que la ciutat de Barcelona es posicioni i afronti els reptes de futur en

t à bitaquest àmbit.

2003 2004 2005 2006 2007 20092000 200119971995

Progama d’Actuació Municipal 2000‐2003

PMEB – Pla de Millora Energètica de Barcelona

1996 1998 1999 2002 2008 2010

PMEBPAM

PECQPECQ

Consell Municipal de Medi Ambient i SostenibilitatOst – Ordenança Solar Tèrmica

Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona

Adhesió al Pacte d’alcaldes/alcaldesses

Comissió de Política Mediambiental i de SostenibilitatMaterials per al debat

Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat

PECQPla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire

5


El PMEB ‐ Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002 ‐ 2010


Els objectius del primer pla d’energia de Barcelona eren:

►N i t l d’ i l í d 1999 2010 é d’ 25 91% i

El PMEB Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002 2010

►No incrementar el consum d’energia en el període 1999‐2010 més d’un 25,91%, i nosuperar un consum per càpita de 11,23 MWh/any.

►Reduir les emissions de GEH en un 30 3% en el període 1999 2010 i no superar les 3►Reduir les emissions de GEH en un 30,3% en el període 1999‐2010, i no superar les 3tones d’emissions de GEH per càpita

►Assolir una major implantació de les EERR amb els següents resultats:►Assolir una major implantació de les EERR, amb els següents resultats:La generació elèctrica de 94.944 MWh/any a partir de biogàs.La generació elèctrica de 16.111 MWh/any i 14,14 MWp amb tecnologiafotovoltaicafotovoltaica.La implantació de 96.300 m2 de captadors solars tèrmics, amb una generaciótèrmica de 78.000 MWh/any.

6


l l ó d l f lProjectes del PMEB 2002 ‐ 2010


El PMEB estructura els 59 projectes en 8 sectors i 7 programes, i segons si són projectes del tipus finalista oinstrumentals.

Projectes FINALISTES [F]:Directament valorables en estalvi d’emissions ogasos contaminants.

Projectes INSTRUMENTALS [I]:Eines pel desenvolupament d’altres projectes.Eines pel desenvolupament d altres projectes.Difícilment quantificables de forma directa.

FinalistesI l

PROJECTES54 + 5

7

Instrumentals


Valoració global del PMEB 2002 ‐ 20101. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Alguns exemples:•Energia fotovoltaica a les escoles•Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de

Alguns exemples:• Estàndards en flotes municipals• Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port de

transport•Desenvolupament de la xarxa de climatització del Fòrum2004.• Aprofitament del biogàs de l’Abocador de ResidusMunicipals del Garraf

p g g pBarcelona.• Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona i Observatori• Seguiment d'aplicació de l'Ordenança Solar Tèrmica• Taula Solar• Difondre continguts pedagògics en centres educatius

El projectes FINALISTES, per les seves característiques, tenen un cost econòmic superior i una majorcomplexitat que requereix de majors esforços que els de tipus INSTRUMENTAL. D’altre banda, algunsprojectes FINALISTES requereixen prèviament de l’execució de projectes INSTRUMENTALS, i per tant elsendarreriments o dificultats que puguin haver patit projectes instrumentals repercuteixen també en els

Municipals del Garraf• Difondre continguts pedagògics en centres educatius

8

projectes finalistes.



PECQ – Justificació

El PECQ neix fruit de la necessitat de continuar dotant a l’Ajuntament de Barcelonad’instruments per a la definició d’estratègies que portin a l’augment de l’eficiènciaenergètica la presència d’energies renovables i la reducció de les emissions deenergètica, la presència d energies renovables i la reducció de les emissions decontaminants des de l’àmbit local. Així mateix, el PECQ dóna resposta als compromisosinternacionals assumits en matèria d’energia i medi ambient, com el Pacte dels Alcaldes.

9



PECQ – Plantejament global i trets específics

• Incorporació temàtica del canvi climàtic i de la qualitat de l’aire. D’aquesta manera, el nou Pla es desenvoluparà enbase a tres aspectes clau, entre els quals existeixen relacions directes d’impactes però també efectes oposats.

f ó l llò l’ d llò l’• Diferenciació clara entre allò que l’Ajuntament pot executar directament i allò que l’Ajuntament pot promoureperò no executar. El Pla s’estructura en dos programes paral∙lels, un a nivell de ciutat i un altre a nivell municipal,que inclou tots els aspectes que depenen directament de l’Ajuntament. Això permetrà clarificar l’escala d’actuaciómunicipal, limitada però no per això poc rellevant.

• Priorització de la gestió de la demanda en el seu plantejament general i en les seves línies estratègiques, accions iprojectes. L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, vol incidir en la conscienciació de lapoblació i en fer possible el pas de la conscienciació a l’acció.

• Participació dels agents implicats des de les fases inicials i durant tot el procés

• Aconseguirem un Plamenys analista però moltmés executiu

PECQ – Abast territorial• Aplicació accions i projectes Barcelona

• Diagnosi d’alguns sectors: transport, residus… àmbit metropolità

10

g g p p


1 Introducció1.1 Antecedents1.2 Plantejament general

Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2010-2020

1. Introducció 2. D’on partim? 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

PECQ – Estructura. Pla ciutat.S’inclou l’anàlisi dels següents sectors de la ciutat:

• Transport i mobilitat: caracterització parc vehicles i anàlisi de sector i proposta de projectes innovadors enel transport.

1.3 Objectius del Pla

2 Programa de ciutat2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques, projectes i accions2.4 Implementació de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

3 Programa municipal2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques,

projectes i accions2.4 Implementació

de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

• Millora eficiència en l’edificació: mesures de rehabilitació amb criteris energètics i simulació energèticade l’impacte d’aplicació d’aquestes individual i col∙lectivament.

• Sector industrial: anàlisi, comptabilització i proposta d’accions en la indústria de Barcelona.

• Comportament social envers l’energia: caracterització de la població de Barcelona en funció del nivell deconsum energètic i la seva consciència mediambiental, identificant segments de població (conscienciat,passiu, dinàmic i còmode), palanques de canvi (conscienciació, suport i incentivació) i proposant mesuresper tal de disminuir el consum domèstic. Base per a definir l’estratègia de comunicació del PECQ.p p g Q

• Anàlisi de l’economia de Barcelona: definició d’un model prospectiu a l’horitzó 2020 com a base al PECQ2010‐20 i anàlisi de l’impacte econòmic de l’aplicació del PECQ.

• Altres: Residus Simulador Immissions Eficiència energètica en el planejament urbanístic Gestió de laAltres: Residus, Simulador Immissions, Eficiència energètica en el planejament urbanístic, Gestió de laqualitat de subministrament dels serveis bàsics.

11


1 Introducció1.1 Antecedents1.2 Plantejament general1 3 Objectius del Pla

Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2010-2020

1. Introducció 2. D’on partim? 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

PECQ – Estructura. Pla municipal.1.3 Objectius del Pla

2 Programa de ciutat2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques, projectes i accions2.4 Implementació de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

3 Programa municipal2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques,

projectes i accions2.4 Implementació

de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

A nivell municipal, es considera:

• Sectors municipals: Gestió, tractament i anàlisi de les dades de consums energètics anuals i emissions de gasos d’efectehivernacles per l’elaboració de propostes de plans d’acció, en:

- Edificis i equipaments municipalsEdificis i equipaments municipals- Enllumenat públic- Flotes municipals- Altres serveis AJ

• Generació energètica: energies renovables i tecnologies d’alta eficiència a la ciutat de Barcelona.• Empreses de serveis energètics: Avaluació de barreres tècniques i jurídiques per a la contractació d’ESES a l’Ajuntament• Empreses de serveis energètics: Avaluació de barreres tècniques i jurídiques per a la contractació d’ESES a l’Ajuntament

Treballant des de la Transversalitat amb altres plans i actors municipals:

►Enllumenat: eficiència instal lacions existents noves tecnologies etc►Pla d’Eficiència energètica en edificis municipals ►Pla del Verd Urbà►Pla de Mobilitat Urbana►Pla Director d’Infraestructures►Projecte d’Avaluació de la Qualitat dels Servies de

è

►Enllumenat: eficiència instal∙lacions existents, noves tecnologies, etc►TMB: millors tecnologies disponibles per a la reducció de l’impacte, etc.►Qualitat Atmosfèrica: control emissions, modelització immisions, etc.►Mobilitat: reducció del consum energètic derivat de l’ús del transport privat►Serveis Generals: eficiència i control (monitorització) dels equipaments municipals per esdevenir referent en matèria d’actuacions positivesSubministrament Elèctric a Barcelona

►Pla de Turisme [Responsable

municipals, per esdevenir referent en matèria d actuacions positives.►Agència de Salut Pública: efecte de la contaminació sobre la salut pública►IMEB (Consorci d’Educació): fer incís en l’aspecte clau de l'Educació ambiental.►A+S, Esports, ...

12



PECQ – Sessions de treball.Pla ciutatEs planteja diferents sessions de treball amb experts i altres agents implicats dels diferents sectorsque s’analitzen a nivell de ciutat per tal de definir i consensuar els diferents projectes i accions arealitzar durant el període d’aplicació del PECQ a partir dels resultats de l’anàlisi i integració delsdiferents estudis sectorials.

Es plantegen 8 grups:- G1: Gestió de la demanda i comportament envers l’energia- G1: Gestió de la demanda i comportament envers l energia- G2: Rehabilitació energètica d’edificis- G3: Gestió de la qualitat de subministrament energètic- G4: Generació renovable i règim especial- G5: Transport i energia- G6: Canvi climàtic i Qualitat de l’Aire

G7 A àli i ò i i j ídi- G7: Anàlisi econòmic i jurídic- G8: Sector industrial

Els resultats de l’avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes que es proposin, es

Pla municipalEls resultats de l avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes que es proposin, esconsensuaran amb els responsables de les diferents àrees municipals i agents afectats.

13


Consum Energètic a Barcelona. Indicadors.1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Dades provisionals!

151

159160

170 1999•15.664 GWh/any•1.503.451 hab.39 728 51 M€ PIB

2008•17.001 GWh/any•1.615.908 hab.63 100 M€ PIB

+0,91%

+0,8%

Consum d’energia final

Població

Increment anual acumulatiu

136

144

151

140

150•39.728,51 M€ PIB•10,42 MWh/hab.•394 Wh/€

•63.100 M€ PIB•10,52 MWh/hab.•269 Wh/€

+5,27%

‐4,14%

+0,11%

Consum final per càpita

Intensitat energètica

PIB

112

120

128

111

116 118121

118

113120

130

100

100 100

102105 105 106 107 106 107

100

102104

100 102

111 109 109

100

110

90

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

P bl ió PIB d BARCELONA C è i T l

14

Població PIB de BARCELONA Consum energètic Total


Consum Energètic a Barcelona. Fonts d’energia.1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Dades provisionals!

2% % 7,8

%

9,7

%

33,6

%

9,8

%

8%

% 40%

60%

26.000

28.000

30.000Consum D'ENERGIA a Barcelona

Petroli automocióElectricitatGas Natural

1999 [GWh

2008 [GWh

Taxa d’increm

enanual

acumulativ

0,0

%

-1,4

%

-4,2

%

-1,5

%

1,3

%

3,1

%

6,7

%

10,4

%

12,1

% 22, 2

20,3

%

27 29 3

29

24,

19,8

%

0%

20%

40%

18 000

20.000

22.000

24.000 GLP% respecte ANY 1992 [%]

h] h] nt

va

Electricitat 5.824,20 37,2% 7.536,66 44,3% 2,91%

-40%

-20%

12.000

14.000

16.000

18.000Gas natural

5.699,67 36,4% 5.381,83 31,7% ‐0,64%

GLP 414,98 2,6% 233,12 1,4% ‐6,21%

100%

-80%

-60%

4.000

6.000

8.000

10.000

Petroli Automoció

3.725,93 23,8% 3.850,17 22,6% 0,37%

-120%

-100%

0

2.000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

TOTAL 15.664,78 17.001,80 0,91%

15


Consum Energètic a Barcelona. Sectors.1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Dades provisionals!

6.000GWh/any Consum D'ENERGIA a Barcelona. Per sectors

SECTOR DOMÈSTICSECTOR TERCIARI

4.000

S C O CSECTOR INDUSTRIALSECTOR TRANSPORTSECTOR ALTRES

1999 2008Increment anual

acumulatiu

2.000

1999•4.556 GWh/any•4.049 GWh/any•2.993 GWh/any•3 965 GWh/any

2008•4.749 GWh/any•5.083 GWh/any•2.929 GWh/any•4 100 GWh/any

+0,46%

+2,56%

+0.37%

‐0,24%

Domèstic

Serveis

Transport

Industrial

01992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

3.965 GWh/any.•99 GWh/any

4.100 GWh/any•138 GWh/any

0.37%

+3,68%

Transport

Altres

16

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



Consum Energètic a Barcelona. Energia Primària i autogeneració Dades provisionals!

1999 2008Consum Energia Primària [GWh] 28.586,4 30.650,7

Consum Energia Final [ h]

15.664,78 17.001,75.000

6.000

7.000[GWh] Energia Elèctrica Generada a BCN i Entron Besòs [RO+RE]

RÈGIM ESPECIAL RÈGIM ORIDINARI

Petites centrals [RE]: 336,20 GWh (6%)Grans centrals [RO]: 4.907 GWh (94%)

FONTS d'ENERGIA PRIMÀRIA

[GWh]15.664,78 17.001,7

Eficiència del sistema 0,56 0,5512Eficiència elèctrica del sistema

0,34 0,3731.000

2.000

3.000

4.000

Carbó0,8%

Fuel/gas1,8%

Fuel/gas amb COGEN.

4,1%

FONTS d'ENERGIA PRIMÀRIA

Electricitat65,9%

Gas natural20,9%

GLPCombustibles

FONTS d'ENERGIA PRIMÀRIA0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

R.S. Urbans

Nuclear45,0%

Gas Cicle Combinat + distribució directa

32,0%

GLP0,8%

combustibles

Nuclear68,2%

Carbó1,2%

Fuel/gas2,7%

GLP0,8%líquids

12,4%

Hidràulica i altres renovables

3,1%Solar0,1%

R.S. Urbans0,1%

R.S. Industrials0,0%

combustibles Líquids12,4%

Hidràulica

Biomasa0,1%

Eòlica

R.S. Industrials0,0%

R.S. Urbans0,1% Solar

Fuel/gas amb COGEN.

6,1%Gas Cicle Combinat

16,9%

Autogeneració d’energia elèctrica: 66%

17

4,0%Eòlica0,5%

,0,1%

u oge e ac ó d e e g a e èc ca 66%



Generació energètica: Règim Especial (RE) Dades provisionals!

L’any 2008 Barcelona va generar 336 GWh elèctrics amb petites centrals en règim especial (cogeneracions, RSU, biogàs, minihidràulicai fotovoltaica) i 52 GWh amb energia solar tèrmica. El total d’energia renovable generat a Barcelona al 2008 va ser de 62,72 GWh.

700[GWh] Energia Generada a BCN i Entron Besòs [Règim Especial]

Cogeneració amb gas naturalFueloil i gasoil 80

90[GWh] Energia Generada amb Energies Renovables

Solar TèrmicaF t lt i

400

500

600

Fueloil i gasoilFotovoltaicaMinihidràulica TrinitatBiogàs (Garraf+Ecoparc)METROFANG BesòsValorització RSU Sant Adrià

40

50

60

70

80 FotovoltaicaMinihidràulica TrinitatBiogàs (Garraf+Ecoparc)

TRICITAT

RE

ENER

0

100

200

300

0

10

20

30

ACIÓ D’ELÈCTRG

IESREN

OV

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Energia Elèctrica a BCN i Entron Besòs [Règim Especial](2008)

Valorització RSU Sant Adrià METROFANG Besòs

Biogàs (Garraf+Ecoparc) Minihidràulica Trinitat

Fotovoltaica Fueloil i gasoil

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2,3%

Energia Generada amb Energies Renovables(2008)

Biogàs (Garraf+Ecoparc) Minihidràulica Trinitat Fotovoltaica Solar TèrmicaGEN

ERA VA

BLES

38,4%

8,6%

2,1%0,0%

49,9%

Cogeneració amb gas natural 11,0% 3,1%

83,6%

18

0 4%0,6%



Emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle Dades provisionals!

Canvis metodològics en elcàlcul de les emissions deCO2eq respecte el PMEB:

E v o lu c ió h is tò r ic a d 'e m is s io n s d e C O 2 e q a B a r c e lo n a (1 9 9 2 -2 0 0 8 ) (m ix e lè c tr ic d e C a ta lu n ya )

6 0 0 0

7 .0 0 0

8 .0 0 0x1 0 0 0 tn C O 2 e q /a n y

3 0

3 ,5

4 ,0tn C O 2 e q /h a b

DOMÈSTIC [x1000 tn] COMERCIAL [x1000 tn]INDUSTRIAL [x1000 tn] TRANSPORT [x1000 tn]ALTRES [x1000 tn] Tractament de RSU [x1000 tn]Port i Aeroport [x1000 tn] EMISSIONS TOTALS per Habitant [tn/hab]

1999 (MIX Català): 3,15 tCO2equ/hab2008 (MIX Català): 2,51 tCO2equ/hab

‐ s’incorporen els nousfactors d’emissió de l’IPCC2006‐ s’incorpora els nousfactors per calcular el

3 .0 0 0

4 .0 0 0

5 .0 0 0

6 .0 0 0

1 ,5

2 ,0

2 ,5

3 ,0

factors per calcular elCO2eq (GWP: GlobalWarming Potential)‐ Es millora el càlcul de lesemissions del Port de

0

1 .0 0 0

2 .0 0 0

1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 80 ,0

0 ,5

1 ,0

emissions del Port deBarcelona‐ Es millora el càlcul de lesemissions de l’Aeroport deBarcelona

Emissions de GEH (CO2eq)

2008MIX ELÈCTRIC CATALUNYA

[tn CO2eq/any]

2008MIX ELÈCTRIC

ESPANYA[tn CO2eq/any]

‐ S’actualitzen els factorsd’emissió del tractament deresidus segons el documentde la EU: “Wastemanagement options and

[tn CO2eq/any] [tn CO2eq/any]Electricitat 1.081.441,32 2.760.826,35

Gas natural 1.086.784,42 1.086.784,42

GLP 53.153,87 53.153,87

Automoció 1.025.721,70 1.025.721,70

19

management options andclimate change”

Tractament de RSU 327.580,00 327.580,00Port i Aeroport 479.084,23 479.084,23

TOTAL 4.053.765,54 5.733.150,57TOTAL per habitant [tn/hab] 2,51 3,55


Estudi sectorial: Transport i Energia1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Consum d'energia final a Barcelona 2008Diagnosi

RESTA CIUTAT75,9% Transport:

24% del consum

TRANSPORT B tà

(inclou GN_automoció i elèctric tracció)

TRANSPORT: Gasoil15,3%TRANSPORT:

Gasolina6 9%

TRANSPORT: Elèctric hi l

TRANSPORT: Butà Mescla0,013%

6,9%TRANSPORT: Gas Natural - vehicles

0,4%

vehiclesn/a TRANSPORT: Elèctric

Tracció1,5%

20



Consum d'energia final a Barcelona 2008

Diagnosi

RESTA CIUTAT73,8% Transport:

26% del CO2eq(inclou GN_automoció i elèctric tracció)

TRANSPORT: Gasoil17,3%

TRANSPORT: Gasolina

7 7%TRANSPORT: Elèctric

TRANSPORT: Butà Mescla0,012%

7,7%

TRANSPORT: Gas Natural - vehicles

0,4%

vehiclesn/a

TRANSPORT: Elèctric Tracció0,9%

21



Diagnosi

El nombre de desplaçaments i la seva distribució modal caracteritzen la mobilitat de la ciutat. A Barcelona es realitzen diàriament uns 6 milions de desplaçaments segons dades del 2008, dels quals 4,3 milions corresponen a desplaçaments interns i 1,7 milions a desplaçaments interns‐externs.

DESPLAÇAMENTS INTERNS:El transport públic ha guanyat terreny

Distribució de desplaçaments a Barcelona (2008)

aquests últims anys al vehicle privat en aquest tipus de desplaçament. El 33% dels desplaçaments interns es realitza en transport públic el 51 5% a peu i amb bici i

Font: Autoritat del Transport Metropolità (2008)

Nombre i distribució modal dels desplaçaments a Barcelona

Desplaçaments Interns Interns ‐ Externs TotalTransport públic 1.428.856 822.984 2.251.840Vehicle privat 691 993 789 780 1 481 773

transport públic, el 51,5% a peu i amb bici, i un 16%, en vehicle privat.

DESPLAÇAMENTS INTERNS‐EXTERNS:Vehicle privat 691.993 789.780 1.481.773A peu i bici 2.253.024 50.346 2.303.370

Total 4.373.873 1.663.110 6.036.983

el vehicle privat assoleix el 47%, el transport públic el 50%, i només un 3% es desplaça a peu o amb bici.

Font: Direcció de Serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona (2008)

22



Diagnosi

Els viatges enmetro suposen el 48% dels realitzats en transport públic col∙lectiu, i els d’autobús amb TMB el 25%

Distribució de viatgers dels principals operadors de transport públiccol·lectiu

d autobús amb TMB el 25%.

48%10%

14% 3%

789,9 milions de viatges

25%

TMB (Metro) TMB (Autobús) FGC RENFE (Rodalies) Tramvia

Font: TMB,FGC, RENFE

23



DiagnosiLa longitud de carrils bici a la ciutat ha anat augmentant considerablement dels 7,3 km (1990) fins als 140 km (2008) on 12,2 km corresponen a circuits, i 17,5 km són carrils de prioritat a la bicikm són carrils de prioritat a la bici.

El desplegament dels aparcaments per la bici ha anat en paral∙lel a l’incrementdels carrils bici, en 4 anys s’ha multiplicat per 2,6 vegades per assolir la xifra actual de 17 502 aparcaments de biciactual de 17.502 aparcaments de bici.

La forta tirada que ha experimentat aquest mitjà de transport aquests últims anys es veu reflectida en l’increment de desplaçaments del 07/08, amb un increment del 27% en desplaçaments interns i un 13 59% en desplaçaments deincrement del 27% en desplaçaments interns i un 13,59% en desplaçaments de connexió.

A la dreta es mostra l’evolució dels desplaçaments en bici a Barcelona tant interns com externs cal dir que dels més de 100 000 etapes interiors deinterns com externs, cal dir que dels més de 100.000 etapes interiors de desplaçament, un 33,5% corresponen al Bicing.

24



Diagnosi

A Barcelona, a l’any 2008 es van recórrer 13.234.210 veh‐km/dia feiner que equival a 4.439,15 Mveh‐km/any.

Evolució històrica (1986-2008) i previsió (2009-2020) de la circulació a Barcelona - escenari PMU tendencial

7.000Milions de veh-km / any

3.600

veh-km / habitant

Mveh-km/any (total) veh-km/habitant

/ y

4 46 34 23 2 01 90 72 ,37

04,8

4

04,8

4

539,

87

4.73

2,58

.652

,81

567,

01

538,

81

477,

02

61,8

2

532,

45

39,1

5

4.000

5.000

6.000

2.000

2.400

2.800

3.200

3.35

2,21

3.47

8,52

3.60

4,83

3.73

1,14

3.85

7,4

3.86

4,3

3.87

1,2

3.87

8,1

3.88

5,0

3.89

1,9

3.96

0,7

4.09

8

4.30

4.30 4.

5 4 4. 4.5

4.5

4.4

4.4 4.5

4.4

1.000

2.000

3.000

800

1.200

1.600

0

1.000

1986

1987

(*)

1988

(*)

1989

(*)

1990

1991

(*)

1992

(*)

1993

(*)

1994

(*)

1995

1996

(*)

1997

(*)

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

-

400

FONT: Direcció de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona

25

FONT: Direcció de Serveis de Mobilitat de l Ajuntament de Barcelona



Diagnosi

1965 1986 2006

FONT: Direcció de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona

26



Metodologia

METODOLOGIA (indirecta)

Vh‐km/anyVelocitats circulació

El Parc mòbil que circula

Models EU de consum energètic i

emissions de t i t

RESULTATS

per la ciutat

(*)

contaminants(CORINAIR/COPERT)

27



Metodologia(*) El Parc mòbil que circula per la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona mitjançant un estudi ad hoc

Lector de matricules

LAjuntament de Barcelona, mitjançant un estudi ad‐hocen 16 punts viaris de la ciutat de Barcelona al llarg de 32 dies durant el mes de maig i juny de 2009, ha pogut determinar amb gran exactitud (mitjançant la lectura de plaques de matrícula), el parc de vehicles que circula PU

S HICLE

Analitzador d’emissions

Mesurador de velocitat i acceleració

p q ), p qrealment per la ciutat, ja que la placa de matrícula determina la tipologia del vehicle, les seves característiques tècniques, i el seu municipi de residència.

TI VEH

Ordinador

Al mateix temps es van enregistrar les emissions reals de més de 40.000 vehicles que circulaven per Barcelona.Aquest anàlisi ha estat possible mitjançant un sistema de detecció d’emissions dels tubs d’escapament anomenat RSD “Remote Sensign Device” sistema que a diferènciaSIONS

RSD Remote Sensign Device , sistema que a diferència dels sistemes de detecció d’emissions On Board, és no intrusiu (no modifica la velocitat ni acceleració dels vehicles registrant les dades en una situació de circulació normal).

EMISS

28

)



Diagnosi

La caracterització del parc mòbil a Barcelona ha revelat que l’antiguitat mitja dels

100%

PARC CENSAT (1999-2008) PARC CIRCULANT (2009)

vehicles que circulen per la ciutat és de 5,66 anys. Si es fa una comparativa entre el Parc censat de Barcelona i el Parc circulant s’obtenen els següents resultats: 60%

70%

80%

90%no constaEURO VIEURO VEURO IVEURO IIIEURO IIs obtenen els següents resultats:

L’antiguitat mitja del parc de turismescirculant (5,53 anys) és menor que la del

20%

30%

40%

50%

EURO IIEURO IECE 15/04

parc censat (9,13 anys), això indica que lògicament els vehicles més vells circulen menys que els més nous ja que els que circulen més vegades amb el cotxe, són els

0%

10%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

circulen més vegades amb el cotxe, són els que s’acostumen a renovar abans el cotxe.

29



DiagnosiAntiguitat mitja dels vehicles que circulen a la ciutat de Barcelona

3,58

5,66

Vehicles especials

TOTAL/PROMIG

6,85

7,41

4,86

,

MDV + HDV (promig)

BUS+AUTOCAR

BUS (Gas natural)

5,64

5,85

7,11

6,55

LDV (Gasoil)

LDV (promig)

MDV (Gasoil)

HDV (Gasoil)

1,38

5,53

5,54

9,14

Turisme (Híbrid)

TURISMES (promig)

MOTOS (Gasolina) (*)

LDV (Gasolina)

7,58

4,43

1,38

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Turisme (Gasolina)

Turisme (Gasoil)

( )

anys

30



Diagnosi

Distribució de la circulació viària a Barcelona i Rondes per

Distribució de la circulació viària a Barcelona i Rondes per tipus de vehicle (2008): 4.439,16 Mveh-km/any

GAS NATURAL

Distribució de la circulació viària a Barcelona i Rondes per Classificació EURO (2008): 4.439,16 Mveh-km/any

Pre-EURO12,5% EURO I

EURO V0,4%

EURO VI0,0%

GASOLINA44,1%

0,3%, EURO I

6,3%

EURO II

EURO IV39,2%

GASOIL55,1%

BIODIESEL0,6%

EURO II13,6%

EURO III28,0%

31



DiagnosiClassificació segons procedència per tipologia de vehicles

0%

17%

100%BARCELONA EXTERNS A BCN

41%

56% 57%49%

42%

60% 65%

84%

52%51%

17%

60%

70%

80%

90%

59%51%

58%70%

100%

84%

49%

83%

30%

40%

50%

60%

44% 43%51%

40% 35%

16%

48%49%

0%

10%

20%

Turisme Turisme Turisme TURISMES MOTOS LDV LDV MDV HDV BUS + BUS Vehicles PROMIG(Gasolina) (Gasoil) (Híbrid) (tots) (Gasolina) (Gasolina) (Gasoil) (Gasoil) (Gasoil) AUTOCAR (Gas natural) especials

De la circulació de vehicles a la ciutat, el 52% prové de fora de Barcelona, i dels turismes gasoil és el 56%

32



Circulació viària a Barcelona Ciutat: 3.529,61 Mveh-km/any (color sòlid) i Rondes: 909,54 Mveh-km/any (color ratllat) per tipus de vehicle (2008). TOTAL: 4.439,16 Mveh-km/any

1 400 000 000

1.600.000.000

1.800.000.000veh-km/any

Diagnosi

600.000.000

800.000.000

1.000.000.000

1.200.000.000

1.400.000.000

0

200.000.000

400.000.000

Turisme (Gasolina) Turisme (Gasoil) Turisme (Híbrid) MOTOS (Gasolina) LDV (Gasolina) LDV (Gasoil) MDV (Gasoil) HDV (Gasoil) BUS+AUTOCAR BUS (Gas Natural)

HDV (G il) BUS AUTOCAR

Turisme (Gasolina)20,3%

LDV (Gasolina)0,9%

LDV (Gasoil)14,2%

HDV (Gasoil)1,1% BUS (Gas Natural)

0,3%

BUS+AUTOCAR2,2%

MDV (Gasoil)1,2%

Turisme (Gasoil)36,9%

Turisme (Híbrid)0,1%

MOTOS (Gasolina)22,8%

33

0,1%



Diagnosi

Consum d’Automoció a Barcelona

1999 [GWh] 2001 [GWh] 2008 [GWh]

Petroli automoció [Gasolina] 2.361,71 2.290,94 1.178,91

Petroli automoció [Gasoil] 1.364,22 1.904,05 2.600,07

per automoció 0,00 0,11 71,19

AUTOMOCIÓ 3.725,93 4.195,10 3.850,17

AUTOMOCIÓ per habitant 2,48 MWh/hab 2,79 MWh/hab 2,38 MWh/hab

Taxes de creixement mig anual del consum de combustible d’Automoció a Barcelona

1999 ‐ 2008 1999 ‐ 2001 2001 – 2008

AUTOMOCIÓ 0 37% 6 11% 1 22%AUTOMOCIÓ 0,37% 6,11% ‐1,22%

PETROLI per habitant ‐0,44% 6,04% ‐2,21%

Població 0,80% 0,06% 1,01%

34



Diagnosi Consum de combustible (gasolina i gasoil) de la circulació viària a Barcelona i Rondes per tipus de vehicle (2008): 390.116.851,14 litres/any [COPERT] [mitja total (♦): 8,79 litres/100km]

49,90

100 000 000

120.000.000

140.000.000litres/any

50

60litres/100km

9,21 7,374,34 3,77

16,67

10,69

17,60

31,57

n/a20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

10

20

30

40

0Turisme (Gasolina) Turisme (Gasoil) Turisme (Híbrid) MOTOS (Gasolina) LDV (Gasolina) LDV (Gasoil) MDV (Gasoil) HDV (Gasoil) BUS+AUTOCAR BUS (Gas Natural)

0

Emissions de CO2eq de la circulació viària a Barcelona i Rondes per tipus de vehicle (2008): 1.029.712,06 tn/any [COPERT] [mitja total (♦): 231,96 g/km]

1.325 1.283300.000

350.000tn NOx/any

1.300

1.500g/km

tCO2 eq/any

221 200

404288

469

840

100.000

150.000

200.000

250.000

300

500

700

900

1.100

200102 93

0

50.000

Turisme (Gasolina) Turisme (Gasoil) Turisme (Híbrid) MOTOS (Gasolina) LDV (Gasolina) LDV (Gasoil) MDV (Gasoil) HDV (Gasoil) BUS+AUTOCAR BUS (Gas Natural)-100

100

300

35



Diagnosi Emissions de NOx a Barcelona i Rondes per tipus de vehicle (2008): 4.849,18 tn/any [COPERT+RSD] [mitja total (♦): 1,0924 g/km]

11,00909,9671

1 000

1.200

1.400

1.600tn NOx/any

10

12

14g/km

0,27110,8982

0,00640,4438 0,8311

1,3240

4,4817 4,5496

200

400

600

800

1.000

2

4

6

8

,0

Turisme (Gasolina) Turisme (Gasoil) Turisme (Híbrid) MOTOS (Gasolina) LDV (Gasolina) LDV (Gasoil) MDV (Gasoil) HDV (Gasoil) BUS+AUTOCAR BUS (Gas Natural)0

Emissions de PM10 a Barcelona i Rondes per tipus de vehicle (2008): 509,23 tn/any [COPERT+RSD] [mitja total (♦): 0,1147 g/km]

140

160tn NOx/any

0,9

1,0g/km

tn PM10/any

0 1531

0,2728

0,4854

0,6210

0 160540

60

80

100

120

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,03370,0921

0,0311

0,12630,0514

0,1531 0,1605

0

20

40

Turisme (Gasolina) Turisme (Gasoil) Turisme (Híbrid) MOTOS (Gasolina) LDV (Gasolina) LDV (Gasoil) MDV (Gasoil) HDV (Gasoil) BUS+AUTOCAR BUS (Gas Natural)0,0

0,1

0,2

36



Estudi sectorial: Transport i EnergiaDiagnosi

Distribució percentual de la mobilitat en vehicles i de les emissions de NOx i Partícules a Barcelona ciutat + Rondes

3,0%6,0%

30,3%9,3%

5,1%5,0%

h k

NOx (criteri ordenació)

PM

36,9%

2,2%

1,25%

20,3% 29,6%

25,1%

11,2%

,

Turisme (Gasoil)

BUS+AUTOCAR

veh-km

*14,2%

1,1%22,8%

11,9%

19,0%

4,7%

20,0%17,2%

LDV (Gasoil)

HDV (Gasoil)

MOTOS (Gasolina)

MDV (Gasoil)17,2% MDV (Gasoil)

Turisme (Gasolina)

RESTA (*)

37

*inclou TMB, altres operadors interurbans (km a l’interior de Barcelona) i flotes d’autocars privades



DiagnosiMITJANA ANUAL DE NO2. Evolució històrica de les estacions de la XVPCA

8080 80

Evolució anual de les immissions en mitjana anual de NO2 de la

67

74

63 63 6364

0

40

Barcelona (Gràcia -St. Gervasi)

36

4447

44 44 44

00

40

80

Montcada i Reixac (pl.

36 3640 42 42 43

4840

80

47

36

49

31

47 4541

0

40

Barcelona (Sants)

0 0 0 0

3640

0

40

Barcelona (Parc vall d'Hebron)

j 2XVPCA de les estacions de Barcelona i properes (la última columna correspon a les dades de 2009) sent la línia vermellaLluís Companys)

48 47 50 50

42 44

53

0

40

80

0

l'Hospitalet deLlobregat (av. T.

Gornal)

39

46 4651 53

4240

80

d Hebron)

NO2

de 2009), sent la línia vermella horitzontal de la gràfica el límit de 40 µg/m3 que s’ha de complir a partir de 2010

8080 80

0

Sta. Coloma deGramenet (Balldovina)

8052

55 54

61

52

80

00

Cornella de Llobregat (Allende

- Bonvei)

5751 53

42 40 404640

80

p pestablert per la UE (al 2009 el límit és de 42 µg/m3), es pot observar com la majoria superen aquesta línia

4348 47 46

4246

00

40

Barcelona (Ciutadella)

60

68 68 66 6562

55

0

40

Barcelona (Eixample)

4043

4742

4751

42

0

40

Barcelona (Poblenou)

34

42

51

43 43

50

00

40

St. Adrià de Besòs(Olímpic)

4852 52

45

0

40

El prat de Llobregat (Plaça església)

0

Badalona (Pep Ventura/Montroig -

Ausiàs Marc)

aquesta línia.

38



Conclusions:

Barcelona, al igual que ciutats com París, Londres, Berlín o Rotterdam, superen els límits de concentració en mitjana anual de NOX i PM10 (partícules menors de 10 micres)de concentració en mitjana anual de NOX i PM10 (partícules menors de 10 micres) establerts per la UE per a la protecció de la salut, fet que requereix que s’adoptin mesures a tots els nivells, des de fabricants de vehicles fins a legisladors, tot per millorar la qualitat de l’aire de les Àrees Metropolitanes.la qualitat de l aire de les Àrees Metropolitanes.

Des de l’any 2010 els límits europeus de màxima concentració mitjana anual són 40 µg/m3 en el cas dels NO2 i les PM10.µg 2 10

Això ha derivat a que diferents ciutats desenvolupin tota un sèrie de mesures d’actuació, moltes d’aquestes centrades en els vehicles ja que és un dels principals focus emissors de contaminants locals.

39



Conclusions:

Des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona i altres administracions competents, venen actuant sobre la millora de la qualitat atmosfèrica mitjançant diverses mesures. Per q j çexemple, s’ha incidit moltíssim en els focus industrials, s’ha modernitzat la planta de valorització energètica de residus així com el canvi de tecnologia de les centrals tèrmiques de cicle combinat del l’entorn del Besòs.

La ciutat ha promogut les energies renovables com per exemple l’Ordenança Solar Tèrmica, i ha desenvolupat el PMEB ‐ Pla de Millora Energètica de Barcelona.

S’ha potenciat el transport col∙lectiu amb la integració tarifaria i la millora de les xarxes de transport (bus, metro). També s’ha apostat per un canvi en els modes de transport dels i d li l d il bi i i i l i d l Bi i é d’ liciutadans, ampliant la xarxa de carrils bici i potenciant el servei del Bicing, a més d’aplicar‐se mesures de gestió de l’aparcament a gran part de la ciutat.

40



Conclusions:

Per tant totes les polítiques han estat orientades a fer més atractiu el transport col∙lectiu i í i i d l d hi l i l úbli T i i ò ’h iper així potenciar un canvi modal de vehicle privat al públic. Tot i això, com s’ha vist, encara

queda camí per recórrer ja que la ciutat no es situa dins els estàndards de qualitat de l’aire marcats per Europa, per tant caldria anar més enllà i afrontar la problemàtica des de un nou front la pròpia font emissora i per tant caldria endegar polítiques orientades alsnou front, la pròpia font emissora, i per tant caldria endegar polítiques orientades als vehicles que realment contaminen a la ciutat.

41



Línies estratègiques: A

Assumir tots els objectius del Pacte per la Mobilitat de

Barcelona, en especial aquells relacionats amb la millora delrelacionats amb la millora del

transport col∙lectiu i la presència de la bicicleta

B

Reduir la presència del

C

Reduir la presència del gasoil en els vehicles que

i l l i Reduir la presència del vehicle privat a la ciutat

circulen per la ciutat, apostant per propulsions

més netes

42



Propostes: Transport i Energia

Projecte 1: Sistema per detectar els vehicles més contaminants que circulen per la

ciutat per aplicar mesures correctores personalitzadesObjectiu: Detectar els vehicles més contaminants, i fer que redueixin les seves emissions fins a un valor mig de laj , q g

seva categoria. S’estima que amb aquesta mesra es poden assolir reduccions d’emissions del 13% en NOxi del 20% en partícules.

Descripció: Realitzar un control de les emissions reals dels vehicles mitjançant sistemes que permetin registrar lesp j ç q p gemissions individuals dels vehicles i associar aquestes al número de placa de matrícula per adoptarmesures.

Aplicable a:p‐ Tota la mobilitat mobilitat:en aquest cas, necessari un sistema tipus RSD de lectura remota i amb capacitatd’enregistrar un elevat nombre de vehicles per hora)‐ Flotes d’empreses de repartiment o els comercials, amb una infraestructura més simple de mesura.‐ Altres.

Es pot pensar a incorporar un sistema de lectura d’emissions dels vehicles al protocol de la ITV ja que lesactuals mesures de fums i CO de la ITV són insuficients per la problemàtica del NOx i les Partícules. Tot iaixò caldria analitzar les barreres d’aquesta modificació.

43




Projecte 2: Acord amb els taxistes per reduir l’ús del gasoil en els taxis que circulin

per la ciutat

Obj ti C i d b tibl d il lt b tibl é t d l fl t é t l bl i dObjectiu: Canvi de combustible de gasoil a altres combustibles més nets de les flotes més controlables i de granvolum de circulació com ho poden ser els taxis. Possibilitat d’hibridació de taxis.

D i ió E l l t i d il i l l i t t t t i ó i ti t lt éDescripció: En general els turismes de gasoil que circulen per la ciutat tot i que no són gaire antics, emeten molts méscontaminants locals que els de gasolina, per exemple la mitja enregistrada amb l’RSD d’emissions d’unturisme gasoil EURO IV és 3 vegades més alta en NOx i 7,9 vegades més alta en partícules que el seuhomònim en gasolina; fins i tot la normativa EURO IV permet en els turismes diesel emetre 3,13 vegadesé l d l t i limés que la dels turismes gasolina.

Es proposa trobar fórmules atractives per als taxistes perquè canviïn el gasoil per combustibles més nets,o es substitueixin els vehicles a gasoil per vehicles híbrids.

44




Projecte 3: Acord amb el sector empresarial per reduir l’ús del gasoil en les furgonetes

que circulin per la ciutat

Obj ti C i d b tibl d il lt b tibl é t f t itj t lítiObjectiu: Canvi de combustible de gasoil a altres combustibles més nets en furgonetes mitjançant polítiques queafavoreixin altres combustibles més nets com el gas natural o els híbrids de gasolina o elèctrics.

Descripció: El 15,3% de la circulació a Barcelona són furgonetes, i aquestes són responsables del 18% i del 19% de les i i d NO i P tí l d l j t d l hi l A é é di t d l t f t lemissions de NOx i Partícules del conjunt dels vehicles. A més a més, dintre del segment furgonetes, el

94% són de gasoil.

Es proposa actuar, mitjançant possibles acords amb el sector empresarial, actuar sobre les furgonetes é ti i i l hi l h f i lt b tibl é t lmés antigues i que quan es renovin el vehicle ho facin per altres combustibles més nets com el gas

natural o els híbrids de gasolina o elèctrics.

45




Projecte 4: Acord amb el sector empresarial perquè els turismes EURO III de les seves

flotes abandonin el gasoil en benefici de la gasolina (o híbrids a gasolina), el gas

natural el GLP o l’electricitatnatural, el GLP o l electricitat.

Objectiu: Promoure canvi de combustible de gasoil a altres combustibles més nets en determinats segments comels turismes EURO III (ja que per vehicles més antics ja s’han proposat altres mesures), de manera quepuguin canviar l’ús d’aquest combustible pel de gasolina, gas natural, o altres més nets com l’elèctric talp g q p g , g ,com ja s’ha esmentat anteriorment.

Descripció: Es proposa actuarsobre flotes empresarials com ho poden ser les flotes de comercials que circulin per la ciutat. Un cop localitzades les empreses d’aquestes flotes, es pot pensar a desenvolupar convenis específics d’ambientalització dels seus vehicles, amb segell d’”eco‐empresa” inclòs, per aconseguir més fàcilment la complicitat del món empresarial. El compromís de les empreses seria el de fer una renovació accelerada del parc mòbil de gasoil amb adopció de noves tecnologies i combustibles.p g p g

Per polítiques més enllà d’aquest segment, com ho poden ser els turismes dels particulars, s’hauran de pensar en polítiques d’informació sobre els beneficis ambientals dels combustibles alternatius com el gas natural, el GLP o l’electricitat així com de les noves tecnologies.

46




Projecte 5: Estacions de servei multicombustible

Objectiu: Pensar en com serà la benzinera del futur i quins combustibles o serveis haurà de proporcionar permodificar els plecs o condicions de concessió del sòl per estacions de servei de carrer.

Descripció: Atès que es tendeix a diversificar la varietat de combustibles destinats a automoció, motivat, entred’altres, per polítiques d’implantació de vehicles més nets , com els vehicles híbrids o elèctrics, l’ús degas natural, etc., cal pensar en quin servei es demanarà en un futur a les estació de serveis, i quinesmodificacions hauran de patir per a cobrir la demanda del parc de vehicles circulant de la ciutat.

Es proposa, per tant, la realització d’un estudi que defineixi com ha de ser i quines són les condicions queha d’acomplir les estació de serveis multicombustible.

47




Projecte 6: Xarxa de punts de recàrrega públics per vehicles elèctrics.

Objectiu: Disposar de la logística i a infraestructura necessària per a possibilitar el desenvolupament i la implantació del vehicle elèctric a la ciutat.

Descripció: Desenvolupament del projecte Movele que suposa la implantació de 230 punts de càrrega (82 ensuperfície i 142 en pàrkings públics) fins el 2011.

El projecte vol desenvolupar una xarxa de punts de recàrrega que permeti preparar la ciutat amb lainfraestructura necessària per a la progressiva introducció del vehicle elèctric a la ciutat que es preveu

que

48



Propostes: Transport i EnergiaProjecte 7: Afavorir la introducció de noves tecnologies menys contaminants com la moto elèctrica o híbrida endollable.

Objectiu: Impulsar polítiques d’introducció de noves tecnologies, com ho pot ser la moto elèctrica o híbridaendollable, en paral∙lel al foment de la renovació del parc de motos més antigues.

Descripció: Tot i que semblaria interessant renovar les motos més antigues de 10 anys (Pre‐EURO), en benefici demotos més noves, segons el model d’emissions de CORINAIR (l’oficial Europeu) les motos més novesemeten menys Partícules però tenen més emissions de NOx, per tant la renovació en un sentit potmillorar la qualitat de l’aire, però en l’altre pot empitjorar.

Per superar aquest inconvenient tecnològic que tenen les motos de combustió –segons la metodologiaCORINAIR‐, es troba necessari una política d’introducció de noves tecnologies, com ho pot ser la motoelèctrica o híbrida endollable, que podria anar en paral∙lel a la renovació del parc de motos més antigues.

49



Propostes: Transport i EnergiaProjecte 8: Motos municipals elèctriques

Objectiu: Impulsar la introducció de la moto elèctrica o híbrida endollable, en flotes municipals.

Descripció: Tot i que encara cal superar determinades barreres en quant a costos i autonomia associats a laintroducció de les motos elèctriques en les flotes municipals, es proposa una paulatina introducciód’aquest tipus de vehicles en aquelles flotes municipals on, pel servei i l’ús que se’n faci dels vehicles,tingui sentit el canvi de la tecnologia de combustió actualment emprada a la tecnologia elèctrica.

50



Propostes: Transport i EnergiaProjecte 9: Incentivar els sistemes de videoconferència a les empreses o a espais compartits públics

Objectiu: Promoure l’ús de noves tecnologies de comunicació per tal de reduir mobilitat associada a l’activitatlaboral.

Descripció: Incentivar d’alguna manera l’ús de teleconferències per reduir els desplaçaments per reunions a dins deBarcelona o cap a l’aeroport o l’estació de tren en cas de reunions externes.

51



Propostes: Transport i EnergiaProjecte 10: Renovació accelerada dels turismes més antics de 10 anys (EURO II i anteriors).

Objectiu: Renovació dels vehicles més contaminants del parc mòbil per d’altres més eficients

Descripció: Del conjunt de turismes que circula per la ciutat el 16,5% són més antics de 10 anys, resultant el 68% de gasolina i el 32% de gasoil. Tot i que seria més interessant només renovar els turismes de gasoil més antics de 10 anys (i no necessariament els de gasolina que contaminen molt menys que els de gasoil), degut a la dificultat de discriminar el combustible dels vehicles privats, s’adopta aquesta mesura pels vehicles més antics independentment del combustible que utilitzin. Cal tenir en compte que aquesta política afectarà més als turismes de gasolina que els de gasoil (més contaminants).

Aquest grup EURO II i anteriors són responsables del 18% i del 16% de les emissions de NOx i PM del propi segment de turismes (6,4% i 7% respectivament si es consideren les emissions de tots els vehicles).

52



Propostes: Transport i EnergiaProjecte 11: Renovació accelerada de les furgonetes a gasoil més antigues de 10 anys (EURO II i anteriors).

Objectiu: Renovació dels vehicles més contaminants del parc mòbil per d’altres més eficients

Descripció: Respecte a l’antiguitat del parc de furgonetes, un alt percentatge d’elles són EURO II i anteriors (de més de 10 anys), concretament el 17,64% del recorregut anual que fan les furgonetes a gasoil a Barcelona són EURO II i anteriors, i aquest grup emet el 22,41% de les emissions de NOx i el 28,56% de les de partícules del total del seu propi segment. Per tant caldria provocar una renovació del parc de furgonetes de més de 10 anys d’antiguitat per noves.

53




Projecte 12: Renovació els autobusos i autocars a gasoil més antics de 10 anys (EURO II i anteriors).Nous combustibles com el gas natural i noves tecnologies com els autobusos híbrids o elèctrics

Objectiu: Reduir l’edat mitjana del parc d’autobusos tot emprant les millors tecnologies disponibles.

Descripció: Es desprèn de les mesures realitzades i de la mobilitat estimada a la ciutat que els autobusos i autocarsDescripció: Es desprèn de les mesures realitzades i de la mobilitat estimada a la ciutat, que els autobusos i autocars tenen una antiguitat mitja és de 7,41 anys.

A Barcelona el 34,3% dels autobusos/autocars de gasoil són EURO I (1,28%) i EURO II (33,02%), per tant anteriors al 1999; mentre que només el 25% de la flota de TMB són EURO I i II Això indica que les altresanteriors al 1999; mentre que només el 25% de la flota de TMB són EURO I i II. Això indica que les altres empreses que operen a Barcelona, ja sigui amb autobusos públics de recorregut intermunicipal, o amb autocars escolars o també de recorregut entre municipis, tenen una flota antiga.

Caldria sobre tot per la flota de vehicles que no és de TMB una sèrie de mesures per renovar el parcCaldria, sobre tot per la flota de vehicles que no és de TMB, una sèrie de mesures per renovar el parc d’autobusos i autocars més antics i on sigui possible buscar alternatives menys contaminants com altres combustibles (TMB està introduint el gas natural com a nou combustible amb menys emissions de NOx i Partícules, l’antiguitat mitja d’aquests vehicles és de 4’86 anys) i/o introduir noves tecnologies com l’híbrid (tal com ja està experimentant TMB amb proves pilot)

54

l híbrid (tal com ja està experimentant TMB amb proves pilot).




Projecte 13: Renovació del parc mòbil municipal

Objectiu: Substitució paulatina dels vehicles de flotes municipals per d’altres de més eficients, prioritzant elsvehicles elèctrics purs i híbrids endollables.

Descripció: Projecte inclòs en l’apartat Pla Municipal del Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire. Substitució p j p p g , Qdels vehicles de totes les flotes de l’Ajuntament per d’altres de més eficients, tot detectant‐ne usos per a la millor selecció de la planta motriu.

55




Projecte 14: Microplataformes de distribució

Objectiu: Reduir el nombre de furgonetes i petits camions de repartiment amb molt baixa càrrega

Descripció: Es construeixen plataformes de consolidació a l’interior de les ciutats on els vehicles de major capacitatrealitzin l’aprovisionament de la mercaderia independentment dels horaris de venta dels comerçosp p çadjacents. D’aquesta manera l’enviament a l’interior de la ciutat es pot realitzar amb vehicles de majorcapacitat, fora de les hores de major intensitat de trànsit i fins i tot en període nocturn. Aquesta mesuracomporta un estalvi de temps de conducció, major productivitat a les empreses de distribució, i per tant,el nombre de vehicles que han d’accedir a les ciutats és inferior.q

56




Projecte 15: Ampliació de la xarxa de carril bici

Objectiu: Ampliar la xarxa de carrils bici de la ciutat.

Descripció: Tot i l’augment del nombre de km de carril bici de la ciutat, caldria augmentar aquesta xifra mitjançantl’estudi racional dels eixos principals de mobilitat de la ciutat que no disposen de carril bici i que elp p q p qcompartiment de plataforma entre vehicles motoritzats i bicicletes suposi un problema de seguretat isalut (pocs eixos mar‐muntanya, en comparació als Besòs – Llobregat)

57




Projecte 16: Reducció de la circulació de taxis en buit

Objectiu: Reduir els veh‐km anuals recorreguts per taxis sense clients.

Descripció: Els taxis circulen en lliure durant un període significatiu del temps pels carrers de Barcelona fins que algúels atura per requerir el seu servei de transport. Aquest fet provoca que es realitzin molts quilòmetresp q p q p q qsense càrrega, amb el cost econòmic i ambiental que això suposa.

Per aquesta raó es considera necessari modificar el sistema de recollida del passatge, i que només espugui realitzar mitjançant reserva prèvia a les empreses del sector o directament en un conjunt dep g j ç p p jparades de taxis localitzades de forma òptima en punts singulars de la ciutat.

58




Altres Projectes proposatsProva pilot de la gestió del trànsit amb control semafòric amb criteris ambientalsEs proposa iniciar una prova pilot amb un àrea determinada de la ciutat suficientment significativa com perEs proposa iniciar una prova pilot amb un àrea determinada de la ciutat suficientment significativa com percomprovar, els efectes en reducció d’emissions i disminució de la congestió, de la gestió del trànsit

La seva realització es basarà en la recopilació de dades provinents dels més de 80 detectors d’espires que tél’Ajuntament de Barcelona a la xarxa vial dades de monitorització de les trajectòries d’una part dels autobusos delAjuntament de Barcelona a la xarxa vial, dades de monitorització de les trajectòries d una part dels autobusos deTMB i dades provinents de taxis operatius a Barcelona equipats amb GPS. La sèrie temporal d’anàlisi serà tota unasetmana (5 dies laborables, un dissabte i un diumenge) durant les 24 hores del dia, per assegurar la definició de tot eldomini de la relació flux‐densitat (q‐k).Posteriorment es desenvoluparà un sistema de gestió de semàfors per a controlar el flux d’accés a cada districte dePosteriorment, es desenvoluparà un sistema de gestió de semàfors per a controlar el flux d accés a cada districte deBarcelona. La darrera implantació tecnològica dels nous equips de regulació semafòrica realitzada durant el 2009‐2010 a Barcelona permetrà el correcte desenvolupament del pla semafòric dinàmic, amb una comunicació directe i entemps real entre el centre de control i el regulador de cada semàfor. L’objectiu de la mesura és que les demorestemporals aplicades als vehicles en les vies d’accés siguin significativament inferiors a l’estalvi de temps de viatge dinstemporals aplicades als vehicles en les vies d accés siguin significativament inferiors a l estalvi de temps de viatge dinsde la zona.

59




Altres Projectes proposatsTarifació variable segon ocupació i tipus de vehicleMantenir una taula de negociació amb les empreses concessionàries per donar suport a l’establiment d’una reducció g p p pdel preu dels peatges d’accés a Barcelona que només puguin gaudir els vehicles més nets o els d’alta ocupació.

Amb aquesta actuació les persones que es desplacen amb vehicle privat difícilment seran condicionades per realitzar un canvi de mode cap al transport públic, no obstant, sí que estaran atretes a fer un ús més sostenible del vehicle p p p , , qprivat.

Distribució nocturna amb vehicles de gran tonatge (25 Tn)La distribució de les mercaderies durant una franja horària nocturna suposa l’operació dels vehicles en períodes on no j p p phi ha congestió de trànsit i no existeixen problemes de interacció amb altres vehicles.Addicionalment, es poden utilitzar vehicles de major tonatge, fet que augmenta la capacitat dels vehicles amb els que es realitza la distribució. Això suposa un nombre inferior de vehicles per transportar el mateix volum de mercaderies.

Aquesta operativa està encaminada a grans superfícies comercials que puguin disposar de personal de recepció nocturn. Les grans superfícies comercials que presenten una viabilitat més alta són els supermercats.

60




Altres Projectes proposatsFlotes de bicicletes a les empresesS b tit i t d l òbil d l ( i i l t t i l t ) bi i l t j t d dSubstituir part del parc mòbil de les empreses (principalment motocicletes) per bicicletes, ja que aquest mode de transport resulta competitiu en recorreguts de curta distància si es realitza amb vehicles tradicionals (7,5 km) i de mitjana distància (25 km) si es fa servir bicicletes amb motor elèctric que s’acciona als moments que requereixen de major esforç com són carrers amb pendent considerable, contrarestar l’efecte del vent o salvar distàncies més llllargues.

Amb aquesta mesura no només es produeix un benefici ambiental al tractar‐se d’un mode no contaminant sinó que també permet un estalvi econòmic a l’empresari al no necessitar combustible per al seu funcionament i, a la vegada,

ll t l t t b l di l ó l b l è di d t daquelles persones que actualment es troben exclosos per accedir al món laboral perquè no disposen de carnet de conduir també resulten beneficiades.

61




Altres Projectes proposatsPromoure la realització dels cursos de conducció eficient i econòmicaC l i t d i l t b ll d d l’ d i i t ió úbli lit i d d ióCampanya per promoure que els ciutadans i els treballadors de l’administració pública realitzin cursos de conducció eficient així com d’informació de les tecnologies disponibles i les fonts o combustibles alternatius a la gasolina i gasoil i menys contaminants.

E tà d t t b j d d tè i d d ió ífi t i t l i d’ i iEstà demostrat que amb ajuda de tècniques de conducció específiques es pot aconseguir un estalvi d’energia i per tant una reducció d’emissions contaminants.

A més a més, té altres beneficis com són la reducció en la despesa del manteniment del vehicle (frens, embragatge, i d i i t ) t d l dit t d l d t d t l d ió fl t i bcaixa de canvis i motor), un augment de la comoditat del conductor durant la conducció que es reflecteix amb una

disminució de l’estrès i, com a conseqüència de tot això, una disminució del risc d’accidents entre un 10 i un 25%.

62




Discussió de mecanismes d’aplicació dels projectes

? Ajudes públiques (tipus plan renove)

? Descomptes en pàrkings públics de BSM o zones blaves per els vehicles més nets

? Reserva de places de càrrega i descàrrega preferent a les empreses “més netes”

? Incrementant l’impost de circulació dels vehicles més antics que no siguin considerats clàssics

? Aplicació de descomptes durant un any en el servei de car‐sharing, o en els abonaments del transport públic o en la compra de bicicletes si es demostra que s’elimina un vehicle.

? Etiqueta de qualitat ambiental a les empreses que tinguin un tipus de mobilitat poc contamiant o utilitzin els hi l é t di t d l t i f i iòdi t i t i d’ i i l bvehicles més nets dintre de la seva categoria, o facin periòdicament inventaris d’emissions reals amb mesures

correctives

? Restriccions a determinades zones, a la circulació de les furgonetes més contaminants

? Restriccions horàries a determinades zones? Restriccions horàries a determinades zones

? Zones de baixa emissió

63

Propera sessió:

Dia: 17 juny 2010 Hora: 16:30hLloc: Secretaria Tècnica de l'Agenda 21

Carrer Nil Fabra, 20

Gràcies

PECQ G5 TRANSPORT i ENERGIA 4 - deliberaweb.com · G4 Generació renovable i règgpim especial 3 i...

Documents

Transcript of PECQ G5 TRANSPORT i ENERGIA 4 - deliberaweb.com · G4 Generació renovable i règgpim especial 3 i...