1

PELEGRINATGE AMB MOTIU DEL JUBILEU TERESIÀ

Aquest pelegrinatge Teresià ha estat tan cultural, harmònic i agrada-blement entranyable, que porta a pensar que l’ànima i esperit de Te-resa de Cepeda i Ahumada, més coneguda com Santa Teresa de Je-sús o simplement Santa Teresa d’Àvila, ha anat endinsant-se en tots nosaltres d’una manera gradual i dia rere dia en una major intensi-tat, fins que al final del viatge, pelegrins i pelegrines podíem sentir una Pau i una serenor que va més enllà de les paraules que us pu-guem explicar o dir. I és que aquesta frase tan cèlebre d’ella i tan repetida al llarg de tota la peregrinació: “solo Dios basta” ens ha il·luminat en cada passa i penetrat dins els nostres cors d’una mane-ra dolça i sincera, serena, tal com era la nostra rebel, adelantada, valent, emprenedora, sempre Teresa.

2

Ha estat un tour carregat de Tereses, que començà a Lleida, passant per Burgos, Salamanca, Lisboa, Fàtima, Alba de Tormes, Àvila, Sòria i retornant a la nostra ciutat.

Testimonis al segle XXI, 500 anys després del seu naixement, po-dem afirmar que Teresa de Jesús, en tota la seva globalitat com a persona, segueix plena de vida i se la segueix recordant per tot allò que fou i que ens deixà com a herència: la fundació de 17 convents de Carmelites Descalces, dels quals, durant aquests 7 dies n´hem pogut visitar i gaudir uns quants a les ciutats de Burgos, Salamanca, Alba de Tormes, Àvila i Sòria. La faceta literària i la reforma car-melita són un dels eixos de “Las Edades del Hombre”, enguany de-dicat a la Santa i que hem pogut visitar en primera persona a Alba de Tormes i Àvila.

Us ben assegurem que ha estat d’una gran vàlua, poder viatjar cons-cientment, per les terres on va néixer, viure i morir la nostra religio-sa universal, mística i escriptora, innovadora, per la força espiritual que això ens ha comportat en el nostre interior, un Do de Fe, un aprenentatge d’amor.

Un altre exemple de pobresa i austeritat el vam viure a Fàtima, al costat de la Mare de Déu de Fàtima. Poder caminar per la terra, per la casa dels 3 pastorets a qui s´aparegué la Verge l’any 1917: Fran-cisco, Jacinta i Lucia, simplement convida a la reflexió, al silenci, i a l’oració.

Aquí us deixem un breu tastet d’algunes cosetes que vam fer, visi-tar, veure i gaudir amb un clar objectiu, llençar-vos una sageta in-centivadora que us empenyi a visitar aquestes terres tan riques en història, art i poesia:

“Vuestra soy, para vos nací, / ¿Qué mandáis hacer de mi?”

3

Dimarts, 07 d’abril de 2015

Molt puntuals, ens hem reunit tots abans de les 6:00h matí a la Rambla d’Aragó, davant del Rectorat.

Marxem un grup gran, 68 pelegrins, amb moltes ganes i il·lusió de viure uns dies de fe en comunió, com a creients, seguidors de Crist.

A l’arribada, moltes salutacions i abraçades de retrobament, alguns, ens coneixem perquè som del mateix barri, mateixa parròquia, o bé, perquè hem coincidit en alguna altra peregrinació.

Amb el grup, ens acompanyen 3 mossens: Mossèn Joan Ramon Ezquerra Pociello Mossèn Jesús Mateu Beà Mossèn Bonifaci Fortuny i Feliu

De guía, la Maria Àngels Llanas

I el conductor, en Félix.

4

La més jove del grup, la Fàtima, una estudiant de 17 anys que ha vingut amb els seus pares i una amiga a la peregrinació, amb la il·lusió de poder visitar la seva Verge i compartir moltes vivències.

Tots portem un full amb l’itinerari del viatge, el llistat amb el nom i cognoms, DNI, adreça, codi postal i telèfon de tots els integrants del grup. També, Mossèn Joan Ramon, per tal d’agilitzar el funciona-ment del nombrós grup i estar més organitzats, ens ha subdividit en 5 grups, on hi ha un responsable que haurà de vetllar de que no es perdi ningú del seu equip i alhora, serveixi de referència per a la resta.

A les 7:50h del matí, hem fet la primera parada-descans per esmor-zar i estirar una mica les cames en una àrea de Saragossa.

La Maria Àngels, abans de baixar de l’autocar ens ha avisat de que no ens marcava una hora concreta per pujar a l’autocar, que es trac-tava de que tothom tinguéssim temps d’anar al lavabo i esmorzar, que podíem fer-ho sense pressa, però també sense pausa. Que quan tots i totes acabéssim marxaríem.

A les 8:30h, gairebé tots estàvem fora el carrer, davant l’autocar. Allí, Mn Ezquerra ens ha indicat de reunir-nos per grups, perquè cada responsable de grup passés llista i pogués comprovar que efec-tivament no hi faltava cap membre. Un cop confirmats tots els inte-grants, hem pujat a l’autocar i hem reprès el viatge cap a Burgos.

Quan hem pujat a l’autocar, cadascú al seu seient, ens hem trobat amb 3 fulletons:

Per a la pregària del matí i vespre

Cançoner

Teresa de Jesús, Sólo Dios basta (amb la vida de Santa Teresa).

5

Mn Joan Ramon ens ha explicat cadascun dels llibrets i ens ha con-vidat a cantar la cançó de “Crist ha ressuscitat”, molt encertadament dimarts de Pasqua.

Després, hem continuat llegint el Salm 63: Salm del recull de Da-vid. De quan era al desert de Judà. Alternant-nos la lectura de les estrofes entre la fila dreta i l’esquerra de l’autocar.

Seguidament, hem llegit el Càntics dels tres Joves, amb la mateixa dinàmica de lectura, fila dreta-esquerra alternativament.

Hem acabat l’estona de pregària cantant la Salve, Regina.

També, a la gent que no van poder assistir a la primera trobada in-formativa, on es va lliurar un llibret amb el títol: “Mensaje de Tere-sa de Jesús al hombre de hoy”, Mn Joan Ramon els hi ha repartit.

El total de quilòmetres previst Lleida-Burgos és de 400km.

6

Per amenitzar el viatger, ens han passat una pel·lícula en vídeo: de la vida de Joan Pau II “ Karol. El hombre que se convirtió en Papa”.

Una meravella de pel·lícula, que per un costat ens mostra la vida de Karol Wojtyla i per l’altra, un bocí d’història del poble polonès. Un poble que mai es va rendir. Primer suportà la terrible invasió nazi que els costà la vida a 6 milions de polonesos, població civil i jueva en la seva majoria, i després, aquest mateix poble lluità per allibe-rar-se de la invasió comunista.

Abans d’arribar a Burgos, de lluny, ja podíem distingir les fletxes agudes i dentades de la seva cèlebre catedral. Aquesta ciutat, per-tany a la comunitat de Castella i Lleó i es divideix en dues parts, una a cada banda de l’Arlanzón, el riu que travessa la ciutat, enlla-çades per nombrosos ponts: la vella ciutat, sobre la riba occidental, i un barri modern, sobre la riba oriental.

A l’arribada a Burgos, aproximadament a les 11:45h, hem celebrat la missa al Convent de Sant Josep i Santa Anna. Es tracta d’un con-vent de Carmelites Descalces, situat a la Pl de Santa Teresa, 4 (Burgos). Aquest serà el primer temple jubilar que visitarem. Es tracta de l’última fundació de Santa Teresa de Jesús. L’edifici és del segle XVI i el seu interior no és visitable donat que és un convent de clausura.

L’església conventual fou construïda a finals del segle XVI i desta-ca la seva sòbria portalada classicista. Al seu interior, destaquem un retaule neogòtic i varies escultures de Santa Teresa.

La capella, molt bonica i acollidora. Ha oficiat la missa Mossèn Jo-an Ramon acompanyat per Mn Jesús i Mn Bonifaci. Un dels mo-ments bonics de la missa ha estat el de les pregaries, que s’han anat succeint de manera espontània entre els pelegrins. Destacar també la direcció coral de la Montse i el nostre Ramon a l’orgue.

7

També, Mn Joan Ramon ha recordat un mossèn jesuïta, que oficiava missa a l’església de la Sang de Lleida, i que morí ahir, a les 16:00h. La missa ha durat 1 hora, de 12:00 a 13:00h. Ens han atès i acollit dos Carmelites Descalces molt amables. Després de la missa, hem pogut parlar amb elles, estaven molt contentes de que un grup de fidels visitessin el seu Temple. Com anècdota, una d’elles ens ha explicat la similitud amb Santa Teresa de Jesús, que es deia Maria Teresa i que va nèixer a Àvila; l’altra Carmelita també ens contava una casualitat amb el nostre grup, i és que feia molts anys, abans d’entrar al convent, havia treballat durant un any a Lleida.

Ens han explicat que actualment només són 11 monges, i que bàsi-cament es dediquen a cuidar a les monges més grans i malaltes i alguna feina per encàrrec. Que fa dos anys, van decidir eliminar les reixes precisament per adaptar-se a l’època actual.

Ràpidament, hem pujat tots a l’autocar i ens hem dirigit al centre de Burgos, tot creuant el riu Arlazón i divisant la majestuosa catedral gòtica flamígera.

8

L’autocar, ens ha tornat a parar davant del conjunt arquitectònic, hem baixat i tots en grup, dirigits per la Maria Àngels, hem anat a un Restaurant del centre “Bocaos”, C/ Llana de Afuera, 3-5, 09003 Burgos (Tel. 947 209 674). Menú: Sopa de favons amb gambes, co-dillo amb patates fregides i crep de xocolata. A les 15:00h, tots ha-víem acabat. Ens han donat 20 minuts per voltar pels voltants, pas-sejar, prendre un cafè, etc.

A les 15:30h, tothom hem acudit davant de la Catedral de Burgos per fer la visita en audio-guia. La Catedral de Santa Maria de Bur-gos, tercera Catedral d’Espanya per les seves dimensions, després de Sevilla i Toledo, és un destacable edifici gòtic que ha sabut adap-tar l’estil adornat amb flors vingut de França i d’Alemanya a l’exuberància pròpia de l’estil decoratiu espanyol. Les nombroses obres d’art que es troben a l’interior en fan un grandiós museu de l’escultura gòtica europea. És l’única catedral d’Espanya declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des del 31 d’octubre de 1984.

Destacaríem del seu interior la capella del Condestable, tancada per una magnífica reixa. El Condestable i la seva esposa jeuen sobre el seu mausoleu de marbre de Carrara.

A les 17:00h, hem tornat a pujar a l’autocar per marxar en direcció Salamanca.

Durant el viatge, hi havia pelegrins que feien la migdiada, els altres que continuaven mirant la pel·lícula sobre la vida de Karol Wojtyla, altres que xerraven amb els companys/es del costat, … tanmateix, tots i totes hem vist com anàvem bordejant per fora la ciutat de Va-lladolid, situada a la zona nord-oest de la península Ibèrica, al cen-tre de la Messeta Nord. Observem un paisatge típic, pla i amb escas-sa vegetació. El relleu val·lisoletà el conforma una plana interrom-puda per petites sèries de turons que originen un paisatge munta-

9

nyós de turons. També, l’Àngels ens ha avisat quan passàvem Tor-desillas i quan hem creuat el riu Duero.

Sense adonar-nos, hem arribat a l’Hotel Corona Sol, a l’Av. de Vi-llamayor, 37007 Salamanca. Tel. 923 28 16 16.

En arribar, ens han demanat un carnet d’identitat per habitació per fer el registre i ens han anat distribuint en habitacions.

El sopar, al menjador de l’hotel, hi havia altres grups, distribuïts en taules rectangulars i bastant llargues. Abans de començar a sopar, hem beneït la taula. El menú ha estat a base de lasanya d’espinacs, truita de patata i pastís.

Després de l’àpat, tots i totes a l’habitació per descansar i carregar piles pel dia següent.

Dimecres, 08 d’abril 2015

10

Salamanca és una localitat situada a la comunitat autònoma de Cas-tella Lleó. Té una població de 148.042 habitants i la seva àrea me-tropolitana aconsegueix els 203.999 ciutadans, el que la converteix en la més poblada de la comunitat, després de Valladolid i Lleó.

Durant el matí, missa a la “Parròquia de la Asunción de Nuestra Se-ñora”, seguidament, hem iniciat la visita de la ciutat amb la guia que ens ha portat primerament al carrer “Compañía” per veure i expli-car-nos la història de:

La “casa de las Conchas”, un antic palau d’estil gòtic i elements platerescos. Hem entrat a dins, al pati, observant unes arcades mix-tilínies, l’escala i artesonat. Molts de nosaltres ens hem fet una o vàries fotos al costat del pou que es troba al centre del pati.

Les conches, símbol de la família Pimentel, decoren la façana de l’edifici després de la boda de Juana Pimentel amb don Arias Mal-donado l’any 1517 i les flors de lis dels Maldonado a l’escut. Al llarg de la historia ha sofert importants modificacions i restauraci-ons. Actualment és una biblioteca pública.

11

La Universitat Pontifícia de Salamanca, una Universitat catòlica espanyola, de caire privat, fundada i ubicada a Salamanca.

Els governs lliberals del segle XIX feren que els estudis de Teologia i Dret Canònic fossin exclosos de la Universitat de Salamanca. El Papa Pius XII creà, l’any 1940, una nova Universitat Pontifícia de Salamanca.

Assentats dins de l’aula magna d’aquest emblemàtic edifici, la nos-tra guia ens fa un resum de la història de Salamanca, de fets i perso-nalitats que varen marcar l’evolució de la societat occidental, com per exemple la creació de la primera gramàtica del castellà l’any 1492 per Antonio de Nebrija i que fou el primer estudi de les regles d’una llengua europea occidental que no era el llatí, marcant l’inici del Segle d’Or espanyol.

També ens apunta dels preparatius del primer viatge de Cristòfol Colom pel Descobriment d’Amèrica. Que el claustre de la Universi-tat de Salamanca s´arribà a reunir en consell per tractar el seu Pro-jecte.

12

Passejant pels carrers, trobem noms propis lligats a la història uni-versal com: Antonio de Nebrija, Cristóbal Colón, Fernando de Ro-jas, Francisco de Vitoria, Fray Luís de León o Miguel de Unamuno.

Al migdia tornem a l’hotel per dinar i en acabar, tornem a quedar amb la guía al centre de la ciutat, a la Plaça Major, per continuar visitant llocs històrics i emblemàtics.

Entre altres, ens explica que el segle XVI fou l’època d’esplendor de la ciutat, tant per la demografía com per la vida universitària, gràcies al prestigi de l’Escola de Salamanca.

La Plaça Major, d’estil barroc, dissenyada pels arquitectes Alberto i Nivolás Churriguera, és el més important dels espais públics i el cor de la ciutat.

Seguim per la petita Plaça del Corrillo i xino xano, arribem a les dos

13

catedrals que té la ciutat: la Catedral Vella, del segle XII i d’estil romànic i la Catedral Nova, molt mé gran, iniciada durant el segle XVI, d’estil gòtic i acabada durant el segle XVIII. El lloc on s´uneixen les dos és conegut amb el nom de Patio Chico, i comenta la nostra guía que és un dels llocs amb més encant de la ciutat.

Mentre passegem en silenci per dins la Catedral Vella, sorpresa! escoltem una música que ens és molt familiar: el Virolai, sí, excep-cional, un pelegrí més del grup, en Ramon, estava tocant l’orgue.

Seguidament, hem continuat la visita pels carrers i carreronets, plens d’estudiants que animen la vila.

Una altra visita, la Capilla de la Vera Cruz, temple barroc amb por-talada renaixentista, amb incomptables obres d’art al seu interior.

Arribem a l’edifici més antic de la Universitat de Salamanca, ens

14

explica que es tracta de la universitat, en actiu, més antiga d’Espanya, creada el 1218 per Alfons IX de Lleó i que va ser la pri-mera d’Europa que va ostentar el títol d’Universitat per Real Cèdula d’Alfons X el Savi amb data de 9 de novembre de 1252 .

La ciutat posseeix els títols de “Molt noble” i “molt lleial”, tots dos ostentats antigament. “Caritativa i hospitalària”, distinció atorgada pel rei Alfons XIII, “Molt culta”, “docta” i “Sàvia”.

Aquí, tothom hem tingut feina a buscar la “rana de Salamanca”, da-munt d’una calavera, un detall ornamental que hi ha a la portalada de l’edifici i que és tota una icona de la ciutat. Ens conta la nostra guia salmantina sobre les llegendes a l’entorn del primer del grup que vegi la “rana”.

Tornem novament a la Plaça Major, allí, la guia s´acomiada de nos-altres i ens queden dos horetes lliures per acabar de gaudir del lloc.

Alguns, aprofiten per comprar algun producte gastronòmic típic: el hornazo, una empanada farcida de carn, pernil i ous durs; embotits,…

Un nombre de pelegrins, guiats per Mn Joan Ramon, anem a visitar el Convent de San Esteban, dels Dominics, segle XVI. La façana plateresca, amb la seva forma d’arc del triomf, és una autèntica joia del Renaixement salmantí. Impressionant retaule barroc de José Be-nito de Churriguera. Destaquem també el Claustre dels Reis, Renai-xentista.

I d’aquí, uns tornem directe a l’hotel, els altres, queden al lloc de trobada, la Plaça Major per d’allí, tornar en grup a l’hotel.

Sopar i dormir.

15

Dijous, 09 d’abril de 2015

Després d’esmorzar, sortim a les 8:00h dirección Portugal.

Ruta Salamanca-Lisboa, 470 km. Arribada a Lisboa. Dinem al Res-taurant la Valencia, a base d’amanida, un plat típic de Portugal a base de bacallà i gelat.

Visita amb guía local a: Els Jerónimos, edificat per ordre del rei Manuel I. Torre de Bétlem, on hem tornat a tindre una estoneta lliu-re. Per manca de temps, l’Àngels ens ha repartit a cadascun l’especialitat típica de Portugal: un pastís de Betlem, es tracta d’una recepta secreta, de més de 200 anys d’antiguitat. El postre és a base de massa d’hojaldre farcida de crema pastissera, amb un polsim de sucre i canyella per damunt.

La vista a l’Atlàntic és impressionant. Alguns ens hem fet fotos en un monument, una antiga avioneta; altres a la Torre de Betlem, al-tres al pont.

16

Tornem a pujar a l’autocar i continuem la visita panoràmica al cen-tre de la ciutat, en autocar, ràpid, … per fer-nos una idea.

Última parada a Lisboa per celebrar la missa, aquesta vegada, a l’església de San Esteban, totalment reedificada l’any 1733 sobre l’estructura del temple originari, datat del segle XII i que fou devas-tat pel terratrèmol de 1755. Situada a la part de la Alfama, destaca per la seva orientació i el seu espectacular color blanc. Ha oficiat la missa Mossèn Jesús, qui ens ha fet un sermó preciós, establint un pont entre el pelegrinatge de l’any anterior (2014) a Itàlia amb l’actual (2015), el vincle: Sant Antoni de Pàdua, nat a Lisboa el 1195 i mort a Pàdua el 1231.

A les 18:00h sortim cap a Fàtima. Ruta Lisboa-Fátima, 130 km. So-par a l’Hotel Avenida de Fatima. Av. De Dom José Alves Correira da Silva, 116, 2495-402. Fàtima. (Tel. 00 351 249 534 171). Com hem arribat molt tard, sopem. El menjar, deliciós: coctel de gambes, brócoli, pop i pastís. L’anècdota, unes monges, mentre sopàvem, ens han venut un llibre que elles havien escrit sobre vides de sants.

Bona nit.

Divendres, 10 d’abril 2015

Pensió completa a l’Hotel. Dia per visitar Fàtima.

Fàtima és una freguesia portuguesa del concelho d’Ourém, amb 71,29 Km2. La població pertany al districte de Santarém, regió Centre, subregió de Médio Teix.

La localitat deu el seu nom a l’antiga ocupació del musulmans en aquest territori, ja que Fàtima va ser el nom de la filla preferida de Mahoma. Actualment, Fàtima és mundialment coneguda per les aparicions entre el 13 de maig i el 13 d’octubre de 1917 a la Cova

17

da Iria, de la Benaurada Mare de Déu a tres pastorets: Lucia de Je-sús dos Santos, Francisco i Jacinta Marto.

La construcció del Santuari de Fàtima a partir de 1928 ha portat el desenvolupament a la localitat, assolint aquesta ser elevada a la ca-tegoria de ciutat el 12 de juny de 1997.

A les 9:30h missa a la Capella de les Aparicions i visita del recinte. Hem esmorzat ràpid i ens hem dirigit cap a la Capella de les Apari-cions, construïda al lloc de les aparicions que van tenir lloc des del 28 d’abril al 15 de juny de 1919. Asseguts, mentre esperàvem l’inici de la missa, podíem veure el pedestal on es troba la imatge de la Verge i que marca el lloc exacte on estava la petita alzina sobre la qual la Mare de Déu es va mostrar als pastorets el 13 de maig, juny, juliol, setembre i octubre de 1917. Ha estat una missa senzilla però molt profunda. La sensació de proximitat a la Verge era sutilment potent, invitant al recolliment i l’oració. Poder rebre la comunicó en aquest lloc sagrat despertava la fe més profunda del jo cristià. Al final de l’Eucaristía, se´ns ha atansat “l’embaixador” d’Espanya a

18

Fàtima i ens ha repartit tríptics i imatges de la Verge de Fàtima.

Hem visitat la Capella de Sant Josep. Cada un dels 1 altars laterals representa un misteri del Rosari. La Coronació de la Mare de Déu de Fàtima, el 13 de maig de 1946, i el final de l’Any Sant, el 13 d’octubre de 1951, són evocats en les dues làpides, a l’entrada de la capella major.

Al final de l’esplanada es troba l’Església de la Santíssima Trinitat amb 9.000 seients, obra de l’arquitecte Alexandros Tombazis. Es va inaugurar el 13 d’octubre de 2007 i ja va ser inaugurada amb el títol de Basílica menor.

Alguns, hem pogut rebre el sacrament de la penitencia de confessor P. Marcos Verlaan.

19

A la tarda, ens dividim en dos grups, els que es desplacen amb l’autocar i els que fem el Calvari fins a Ajustrel a peu, el Via Lucis: Profund, silenciós en plena natura.

A l’acabar, ràpidament ens unim amb tot el grup. Alguns, ens desvi-em del camí per anar a “Valinhos i Boja de l’Àngel”, el monument de l’aparició de l’Àngel als pastorets el 1916.

Visitem també la Casa on va viure amb els seus pares Lucia de Je-sús dos Santos, més tard monja carmelita amb el nom de Sor María Lucía de Jesús i del Cor Immaculat. La segona casa que visitem, és la dels pastorets Francisco i Jacinta Marto.

Sortim de Fàtima a les 18:00h i amb l’autocar arribem a Nazaré a les 18:45h.

El conductor ens ha deixat a la part de dalt del poble, al Mirador de Suberco, des d’on es podia divisar una panoràmica del bonic poble

20

mariner, de la platja i de la part de baix del poble amb les casetes blanques. D’allí, caminant, hem anat baixant fins al Santuari de la Verge de Nazaré, que malauradament, no hem pogut visitar perquè hem arribat una hora tard. Gaudim del paisatge atlàntic, de les gavi-nes, de l’ambient calmat i alhora turístic de la costa. Algú fa fotos, altres compren panís, fruits secs i van rosegant, altres observen la vestimenta típica de les venedores, unes 8 faldilles superposades fins als genolls.

Ens barregem per fer-nos fotos d’aquest moment blau, de calma, que perdurin en el record. Nazaré és una vila i un municipi portu-gués pertanyent a la subregió de l’Oest i a la regió del Centre. A l’Oceà Atlàntic dóna nom a l’anomenat Canó de Nazaré. La Vila dista de la capital de Lisboa uns 100kms.

Molt prop d’on ens espera l’autocar, a la façana d’una casa de la vila, trobem una imatge que representa el miracle de D. Fuas amb el cavall i un cérvol. L’Àngels ens explica la llegenda del poble:

21

“Conta la llegenda de Nazaré que a l’alba del 14 de setembre de 1182, D. Fuas Roupinho, alcalde de Porto de Mos Castell, perseguit al llarg de la costa, envoltat d’una espessa boira, prop de la seva ter-ra, va veure un cérvol i el va començar a perseguir. El cérvol va anar al cim d’un penya-segat. D. Fuas, enmig de la boira, aïllat dels seus col·legues, s’adonà que estava en perill de mort a la vora del penya-segat; va reconèixer el lloc, era just al costat d’una cova on adoraven una imatge de la Verge amb el Nen. Llavors va pregar en veu alta: Senyora, Valei mi! Immediatament, miraculosament, el cavall es va aturar, clavant les potes a la roca en el buit, el Miracle Pic, estalviant així el genet i la seva muntura d’una mort segura que resultaria d’una caiguda de més d’un centenar de metres. D. Fuas va desmuntar i va baixar a la cova a pregar i agrair el miracle. Després va fer construir una capella a la cova per memorar el miracle.

A les 19:30h marxem de Nazaré cap a Fàtima. A les 20:15h sopem a l’hotel. Aquest sopar, la Fàtima, la noia més jove del grup, no l’oblidarà mai perquè, no solament va tindre un postre especial, ma-

22

duixes, que a ella li agraden molt, sinó que li vam cantar una cançó i la vam abraçar, perquè tots i totes sabíem que aquell lloc, per ella especialment, era màgic, únic, i de ben segur, l’estada allí marcaria un abans i un després. A les 21:00h anem a la processó, tots amb les torxes, darrere la Mare de Déu de Fàtima, tan bonica, tan solem-ne, austera. Senzillament preciosa. A més d’un se’ns va carregar l`ànima de joia.

Dissabte, 11 d’abril de 2015

Esmorzem. Sortim cap a Alba de Tormes, 400km. Només arribar, dinem a l’entrada del poble: paella, salmó i maduixes, sorprenent-ment, maduixes.

Sortim del Restaurant, anem en grup, barrejats entre nosaltres, es-tem a l’equador del viatge; ens fem fotos al costat del riu Alfoz mentre el creuem. Anem pujant fins al centre del poble. De lluny divisem un cartell on hi diu: “ V Centenario del Nacimiento de San-ta Teresa de Jesús. Para Vós nací. 1515 – 2015” Visitem el convent

23

de les mares Carmelites de l’Anunciació de Nostra Senyora del Car-me, fundat per Santa Teresa de Jesús l’any 1571 i on va morir el 04 d’octubre de 1582. En motiu del V Centenari, hem pogut veure una gran col·lecció de nens Jesús de les Carmelites, peces d’art, etc. També, l’exposició del cos de la Santa, el seu braç i el seu cor.

Anem a la Basílica de Santa Teresa, un impressionant temple d’estil neogòtic que començà a construir-se l’any 1898 per allotjar les des-pulles de la Santa i que encara no s´ha acabat.

Hem visitat també el Capítol V de l’exposició: Las edades del Hom-bre. Teresa de Jesús: Madre de oración. En aquest capítul, es pre-senta Teresa d’Àvila com una santa per a l’església i per a la Huma-nitat.

Concelebrem la Missa del Pelegrí al Convent de l’Anunciació, da-vant el Sepulcre de Santa Teresa.

Sortim a les 19:00h cap a Àvila.95 km. Sopar i allotjament a l’Hotel Mirador de Santa Ana. Paseo de la Estación, 2.05001 Avila. Tel. 920 35 26 42. Com som un grup molt nombrós, alguns han estat allotjats en un altre hotel.

Diumenge, 12 d’abril 2015

Pensió completa a l’Hotel. Durant el matí, fem les visites a la ciutat: Convent de l’Encarnació, muralles, etc. Són les 9:30h del matí quan iniciem la ruta per la ciutat de la mà de l’Elena, la guia t’Avila. Ens deixa clar que Àvila és la ciutat dels cants i dels Sants. A les 13:00h ens deixen una estona lliure, alguns, seguim a Mossèn Joan Ramon, qui ens porta fins al Convent de San José on portem records de les Carmelites Descalces de Lleida. De pas, també entrem a la Parrò-quia de San Pere, plena de gom a gom. A les 13:30h, tots quedem novament a la Plaça de Santa Teresa, al costat de la figura de Santa

24

Teresa. Aprofitem per fer-nos vàries fotos de grup, també les Tereses del grup se´n fan una de re-cord amb la seva patrona.

A les 13:50h aga-fem l’autocar que ens durà als dife-rents llocs de dinar. A les 14:00h, baixen el 2n grup a l’Hotel Carmelo, on dina-ran. Als del primer grup ens porten a dinar al Restaurant.

A la tarda visita a l’exposició “las eda-des del hombre”. A les 16:30h, al Con-vent de Gracia, ens dividim en 3 grups

de 22. Per identificar-nos ens empeguen gomets de colors: Rojos, verds i grocs. Comencem per l’Església de Santa Rita. La segona exposició és a la Capella de Mossèn Rubi. La tercera exposició, l’Església de Sant Joan Baptista, on només entrar ja trobem la Pila Baptismal de Santa Teresa.

A les 18:30h missa a l’església-convent de Santa Teresa casa natal de Santa Teresa. Aquesta església fou edificada sobre el solar on va néixer Santa Teresa de Jesús.

25

Ens ha quedat una estoneta per gaudir al nostre aire de la ciutat, pas-sejar, fer un beure, degustar las “yemas de santa Teresa” a la pastis-seria més tradicional d’Àvila, “La Flor de Castilla”. Sopar tots ple-gats: amanida, calamars a la Romana, gelat. En el moment del pos-tre, sorpresa i homenatge a totes les Tereses del grup, ha estat molt emocionant i bonic. Totes juntes, dretes, hem recordat el dia i el lloc, tan emblemàtic per a elles. Hem fet moltes fotos pel record. Al final del dia, cada grup va al seu repectiu hotel per descansar de tot l’intens dia.

Dilluns, 13 d’abril de 2015

Esmorzar. Emprenem el nostre viatge en direcció cap a Sòria. A mig camí, parem de 11:15h a 11:50h al poble de San Esteban de Gormad. Com el poble és petit i el grup nombrós, ens repartim en els diferents bars i cafeteries. Com anècdota, algun grup ha degustat els “torreznos”. Continuem direcció Burgo de Osma. Arribada a Soria a les 13:00h. Missa al Convent de Nostra Senyora del Carme, ens rep el Carmelita Fray Pedro qui ens fa una explicació del Con-vent. Ens explica que la primera priora fou Catalina de Cristo, des-

26

prés passa a priora de Pamplona i després de Barcelona. Té molta devoció a Sant Josep. Per a la Santa, Sòria era com la fi del món.

L’Església de les 5 Villas, fins el 1648. Obra d’Alonso de San José, 1651. D’estil Carmelità. Estil contrareformista. No hi ha escultures per pobresa, excepte la Verge i Teresa. Santuari, dins de l’any jubi-lar. Ens regala una avellana per aquell avellaner que s´ha anat suc-

ceïnt. Celebrem la missa a les 13:15h. Fa la primera lectura el Sr Josep Maria Figuera de Pont de Su-ert, el Salm, la Núria. Mossèn Ezquerra, en la seva homilia ens fa reflexionar sobre el sentit de la creu: “ Acompanyar la creu, portar la creu, és un camí real”.

Dinar al centre de la ciutat, a prop de l’església, a les 15:00h. Lloc típic, Casa Garrido. El menú, a base d’entremesos, ensaladilla i em-botit, estofat de corder i flam casolà.

De 16:00h a 17:00h ens deixen lliure. Alguns aprofiten per fer les últimes compres, altres aprofitem per continuar amb la sobretaula i recordar cançons que ens han marcat les nostres vides com per exemple: “Imagine” del John Lennon, “Em dones Força” del Sergio Dalma, El Credo Cantat; L’Himne de la Verge del Pilar, extraordi-nàriament cantat per la Josefina, … la veritat és que es va crear un clima alegre, de felicitat i relaxació molt agradable.

A les 17:00, tornem a reemprendre el viatge de retorn cap a Lleida. Divisant l’Església amb Sant Pere, hem creuat el riu Duero per sor-tir de Soria.

A les 17:35, Mossèn Joan Ramon ens fica la pel·lícula de Fray Es-coba. Avui, dia de San Martí. Durant la tornada i un cop acabada la

27

pel·lícula, han començat a imperar els cant, poemes, comiats, agraï-ments,… La Teresa de les Borges ens ha recitat el poema de “el mestre”. La Dolors Valero, també ens ha sorprès amb poesia i can-çons, la Neus Canela, artista, ha sortejat una obra seva, una litogra-fia de Mallorca entre tot el grup que ha tocat a la Josefina de Alcar-ràs. Etc, etc, etc. Arribada i fi del viatge.

Us animem a que per uns dies, si teniu ocasió, us apunteu a una pe-regrinació del tipus que us hem descrit nosaltres perquè és una ex-periència d’aquelles que enganxa, que any rere any es necessita i crea addicció d’oració i eucaristia.

El record, amics, d’aquests dies tan plens de fe i de vida, de comu-nió entre tots, resten per sempre en la memòria. Nosaltres, hem po-gut gaudir de guanyar la gràcia del Jubileu Teresià, ens hem sentit acompanyats per Santa Teresa durant tot el trajecte, essent la nostra brúixola, la nostra guia, la nostra mestra, el nostre model a l’hora de dir sempre i en tot moment:

“¿Qué mandáis hacer de mí?”

Lourdes Biosca.

28