Si vols saber més sobre el pensament de disseny, consulta la traducció completa del manual al web del COBDC:

www.cobdc.org/publica/cobdc/

Aquesta és una guia, finançada per la Bill & Melinda Gates Foundation, pensada per ser una introducció ràpida al pensament de disseny per a biblioteques. No hauries de necessitar més d’una dia per completar-la. IDEO ha liderat la creació d’aquest contingut en cooperació amb la Biblioteca Pública de Chicago i les Biblioteques Públiques d’Aarhus. Volem agrair a les organitzacions següents la seva col·laboració en la realització d’aquesta guia:

PENSAMENT DED ISSENY EN UN SOL D IA

U N A G U I A R À P I D A P E R F E R

A V A N Ç A R L A T E V A B I B L I O T E C A

B I B L I O T E C A M E T R O P O L I T A N A D E B U C A R E S T

R E A D N E P A L

S E R V E I D E B I B L I O T E Q U E S D E J A M A I C A

B I B L I O T E C A R E G I O N A L D E R E C E R C A U N I V E R S A L D E V Í N N I T S I A

I R E X I E L S E U P R O G R A M A B E Y O N D A C C E S

Col·legi Oficialde Bibliotecaris- Documentalistesde Catalunya

VOLS DISSENYAR GRANS

EXPERIÈNCIES PER ALS USUARIS, PERÒ

NO DISPOSES DE GAIRE TEMPS?

El pensament de disseny és tant una aproximació com una actitud que t’ajudarà a enfrontar-te als reptes diaris de la biblioteca. Pots usar-lo per millorar programes, serveis, espais i sistemes. Funciona millor quan es fa servir en equips petits amb un espai físic i temporal específic, també creiem que permet aconseguir resultats en un sol dia!

A les pàgines següents, aprendràs els passos bàsics del procés de pensament de disseny, des de com començar fins a com continuar amb la inspiració, ideació i iteració. Encara que utilitzis aquesta guia per fer un primer tast del pensament de disseny, t’animem a llegir el manual complet per a una immersió total en els seus mètodes i tècniques, i un recorregut més detallat.

2

I N S P I R A C I Ó consisteix a emmarcar un

repte de disseny i descobrir noves perspectives sobre

l’oportunitat.

I D E A C I Ótracta de generar idees i

fer-les tangibles.

I T E R A C I Ó tracta d’experimentació contínua basada en els

comentaris dels usuaris.

Abans d’embarcar-te en un dia dedicat al pensament de disseny, tingues present que la clau del canvi passa per un canvi de mentalitat. Recordes com tot era nou el primer dia que vas treballar a la biblioteca i totes les esperances i somnis que tenies? Recupera’ls perquè el pensament de disseny versa sobre aproximar-se als problemes amb una nova perspectiva.

Optimista? Preparat per aprendre? Genial! Comencem.

Tinc un repte.

He après alguna cosa.

Tinc un prototip.

Com m’hi enfronto?

Com ho interpreto?

Com el provo i el perfecciono

amb els usuaris?

33

Per començar un projecte de disseny, el primer que has de fer és triar un repte de disseny. Hi ha alguna cosa que has volgut canviar a la biblioteca? Hi ha algun problema o oportunitat sobre els quals has estat rumiant? Pensa en les coses de què et queixes o que voldries millorar. Hi ha un munt de reptes de disseny esperant a ser abordats. Per exemple, potser t’interessa atraure els adolescents a la biblioteca. O vols crear un espai de coworking. Aquests són uns bons punts de partida, i has de tenir present que el repte s’anirà modificant al llarg del dia.

Sempre emmarquem els reptes de disseny en forma de preguntes. El format “Com podríem?” no només ens situa en un estat mental que afavoreix arribar a solucions efectives, també ens ajuda a generar tantes idees com sigui possible. És important trobar un equilibri quan creem el repte. Si la pregunta és massa general (p. ex., com podríem acabar amb la pobresa?) no aconseguiràs una solució factible. Si la pregunta és massa concreta (p. ex., com podríem dissenyar un aparell agrícola que costi 25 €, funcioni amb energia solar i que el pugui reparar algú sense coneixements tècnics?), limitaràs les respostes que pots obtenir.

C O M E N C E M

C A P Í T O L 1

4P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 8 del manual.

Per definir el repte, identifica el grup d’usuaris objectiu i el problema que s’ha de solucionar.

G R U P D ' U S U A R I S N E C E S S I T A T / P R O B L E M A D E L ' U S U A R I

Prova diverses preguntes “Com podríem?” que descriguin el repte el millor possible:

C O M P O D R Í E M ?

C O M P O D R Í E M ?

C O M P O D R Í E M ?

Escriu-ho en GRAN i penja-ho davant teu per tal que segueixis pensant en el repte durant la resta del dia!

1 hora

P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 17 del manual.

Defineix el teu repte

C A P Í T O L 1 C O M E N C E M

5

Crear solucions significatives a la teva biblioteca comença amb trobar la inspiració en el món que t’envolta i assolir una major comprensió de les necessitats de les persones. La primera fase del pensament de disseny és la d’inspiració. Versa sobre escoltar, observar i estar obert a allò inesperat. Si vols crear solucions noves i inesperades, has de trobar noves formes d’inspirar-te.

A la pàgina següent tens unes quantes idees per inspirar-te. Demana a 2 o 3 persones que t’acompanyin en aquestes activitats.

Un cop realitzades, el teu grup ha de parlar del que ha après. Què us ha sorprès? Què no us esperàveu? Què o qui us ha inspirat? Heu descobert patrons interessants? Anota els aprenentatges i temes a partir del que has vist al món.

I N S P I R A C IÓ2

6P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 34 del manual.

C A P Í T O L

PARLA AMB LA GENT

Una de les millors maneres d’inspirar-se és parlar amb la gent. És especialment important que parlis amb el col·lectiu per al qual estàs dissenyant. Per exemple, estàs dissenyant un programa nou per a adolescents? No parlis amb ells només de la biblioteca; parla-hi del seu dia a dia, la seva rutina, a què els agrada dedicar el temps. En què creuen? Què els motiva? Per començar, dedica temps a parlar amb persones de la teva biblioteca que et puguin ajudar a entendre millor el teu repte de disseny. Prova de parlar amb 2 o 3 persones.

SUBMERGEIX-TE

Una altra bona activitat és experimentar el món des d’un altre punt de vista. Per exemple, si estàs dissenyant per a un nen, passa el dia jugant a la biblioteca infantil o participa en un taller per a infants. Si dissenyes per a invidents, prova de fer tasques simples amb els ulls embenats.

VISITA UN LLOC TOTALMENT INESPERAT

Surt de la biblioteca i visita una destinació inspiradora de la qual puguis aprendre. T’ajudarà a veure el món amb ulls nous i a conèixer noves formes d’observar la biblioteca. Per exemple, si vols crear un millor entorn de treball, visita una cafeteria amb molts clients per descobrir què és el que ajuda els usuaris a ser més productius. Si vols iniciar un programa d’exposicions d’art a la biblioteca, visita una exposició popular a un museu per veure com la institució implica els visitants.

Yulia, bibliotecària a Ucraïna, volia comprendre millor les necessitats dels usuaris amb discapacitat. El seu equip va visitar un centre de rehabilitació i, durant el dinar, va parlar amb els usuaris dels seus interessos i aficions.

Inspira't1 hora

C A P Í T O L 2 I N S P I R A C I Ó

7P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 43 del manual.

La següent fase del pensament de disseny és la ideació. En aquesta es generen un munt de noves idees per tal de crear una solució de disseny.

Una de les activitats més importats d’aquesta fase és la pluja d’idees, que permet obtenir-ne moltes basades en el que has après fins al moment. La clau per tenir una gran idea és tenir-ne MOLTES. No t’obsessionis amb el primer parell d’idees ni t’hi aferris, ara centra’t en obtenir-ne!

La pluja d’idees és un mètode de pensament de disseny i té regles pròpies. Aquestes són importants perquè permeten a qualsevol membre del grup tenir llibertat creativa. Durant el dinar o un període d’una hora, feu una pluja d’idees que se centri en algunes de les necessitats que heu descobert durant el matí. Inclou 2 o 3 persones a la pluja d’idees i assegura’t que tothomestà ben alimentat i carregat d’energia abans de començar!

I D E A C I Ó

C A P Í T O L 3

8P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 61 del manual.

R E G L E S D E L A P L U J A D ’ I D E E S

NO JUTGIS En aquest punt no hi ha males idees. Ja hi haurà prou temps per descartar-les més endavant.

ANIMA LES IDEES DESBARATADESEncara que una idea no sembli realista, pot ser l’espurna que il·lumini algú altre.

CONSTRUEIX SOBRE LES IDEES DELS ALTRES Pensa en “i” més que en “però”.

CENTRA’T EN EL TEMAPer aconseguir el màxim de la sessió, mantingues sempre la pregunta de la pluja d’idees en ment.

PARLEU D’UN EN UNS’han de poder escoltar totes les idees per, després, poder construir a partir d’aquestes.

SIGUES VISUALDibuixa les teves idees, en comptes de només anotar-les. Una imatge val més que mil paraules.

PRIORITZA LA QUANTITATFixa’t un objectiu raonable... i ves més enllà. La millor manera de trobar una bona idea és acumular-ne un nombre molt gran. Per exemple, tenir 50 idees en 10 minuts.

Jeppe (al centre) i el seu equip de la Biblioteca Pública d’Aarhus fan una pluja d’idees al voltant del nou servei de música de la biblioteca.

Hora de dinar!Aconsegueix idees

C A P Í T O L 3 I D E A C I Ó

9P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 61 del manual.

Ara que ja tens un munt de bones idees, has de triar-ne una per fer-la realitat. Fes-ho amb l’equip de la pluja d’idees després d’aquesta. La manera més ràpida de saber com millorar la idea és construir-la. El procés de fer tangible un idea, el prototipatge, pot fer respecte. No hi ha cap raó per sentir-se intimidat: només necessites materials que ja tens a mà, com ara paper, bolígrafs, tisores... i una mica d’imaginació!

M A T E R I A L S Q U E P O T S N E C E S S I T A R :

1 hora

El propòsit del prototip és traslladar a la realitat una idea que és a la teva ment perquè altra gent hi pugui interaccionar. No et preocupis per fer un prototip perfecte. Mai ho serà al primer intent, i anirà canviant al llarg del temps. El més important és que el prototip et permetrà iniciar una conversa amb els usuaris.

PAPER

cartró, paper, paper gruixut, cartró ploma,

caixes d’embalatge

ADHESIUStubs i pistoles de cola, cintes

adhesives

BOLÍGRAFS

retoladors, llapis, bolígrafs

MATERIALS DE MANUALITATS

pals de gelat, pintura, pinzells,

cordes, filferro

EINESregles, tisores, cinta mètrica, grapadores

TEIXITS

cotó, feltre, drap

C A P Í T O L 3 I D E A C I Ó

Fes realitat lesteves idees

1 0P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 67 del manual.

F O R M E S D E P R O T O T I P A R

UN MODELCrea una representació simple en tres dimensions de la teva idea. Pot ser a escala o a mida real perquè tant tu com l’equip pugueu experimentar passant-hi a través.

UNA MAQUETA DE LA INTERFÍCIE Fes una maqueta d’un dispositiu digital amb un paper amb pantalles dibuixades. Enganxa el paper a la pantalla de l’aparell, ja sigui un telèfon o un ordinador, per imitar el context digital de la interacció.

INTERPRETACIÓInterpreta l’experiència de la teva idea. Interpreta els papers de les persones implicades en la situació, fent les preguntes que aquestes farien. Valora reunir tots els materials o eines que qualsevol que faci un rol de servei pugui necessitar quan involucri l’usuari amb la biblioteca.

1 horaFes realitat les teves idees

C A P Í T O L 3 ID E A C I Ó

1 1P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 71 del manual.

F O R M E S D E P R O T O T I P A R (continuació)

DIFUSIÓ

Pots crear un mitjà de comunicació fictici per promocionar un programa, servei o espai. Pregunta’t com despertar la curiositat dels diferents tipus d’usuaris i com explicar-los l’interès de la nova oferta.

ESPAI REHABILITAT

Si el prototip consisteix a dissenyar un espai, pots transformar l’espai existent o crear un escenari que representi com te l’imagines. No dubtis a fer servir el mobiliari que tens i recorda que una cosa pot representar-ne una altra (caixes de cartró poden ser cadires i els carros, prestatges!).

1 hora

C A P Í T O L 3 I D E A C I Ó

Fes les teves idees realitat

1 2P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 71 del manual.

Felicitats per haver fet tangible la tevaidea!

Ara és l’hora de situar el teu programa, servei, espai o sistema davant dels usuaris per escoltar què n’opinen. Aquesta és una part crítica de la iteració, la tercera fase del procés de pensament de disseny, ja que et permet descobrir què és el que funciona, què és el que no i què es pot millorar.

Troba un conjunt d’usuaris dins el teu grup objectiu que t’ajudi donant-te la seva opinió. No t’ha d’espantar adreçar-te a usuaris de la biblioteca que no coneixes. Se sentiran tan emocionats perquè algú de la biblioteca estigui buscant la forma de millorar-ne els serveis que estaran més que predisposats a ajudar. T’has d’assegurar, però, que reps comentaris sincers, crítics i constructius, a banda de reaccions positives, també.

I T E R A C I Ó

C A P Í T O L 4

1 3P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 84 del manual.

MOSTRA ALS USUARIS EL TEU PROTOTITPDesprés fes-los preguntes per reunir comentaris valuosos que t’ajudin a avançar. Alguns suggeriments són:

· “Pots descriure què és el que més t’atrau i per què?” · “Si en poguessis canviar alguna cosa, què seria?”· “Què t’agradaria millorar d’aquesta idea?” · “Què és el que no t'agrada?”

Amb el repte de disseny en ment, pensa en què és el que va entusiasmar els participants i les parts de la idea que més van valorar. Revisa també quines van ser les parts que no van funcionar i quines són les noves preguntes que vols explorar en les properes iteracions de la idea.

FES UNA LLISTA DEL QUE HAS APRÈS FINS ARAContinua ampliant aquesta llista a mesura que segueixis prototipant diferents iteracions de la idea. Estableix un objectiu per a cadascuna. Per exemple:

· Fes un equip per desenvolupar la idea durant un període de temps· Busca més finançament o recursos a partir dels prototips inicials· Reserva i agenda temps per a tu per seguir desenvolupant la idea· Fes un canvi sostenible a la biblioteca i observa el seu progrés al llarg del temps

Rep retroacció de la teva idea i fes-la evolucionar

Marianne, membre de l’equip de la Biblioteca Pública d’Aarhus, pregunta a un usuari de la biblioteca què en pensa de la seva idea: un fulletó amb recomanacions d’aplicacions.

1 hora

C A P Í T O L 4 I T E R A C I Ó

1 4P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 86 del manual.

Sovint la millor manera d’escalar una idea és explicar-ne la història. Quin és el problema que vau detectar? Per a qui estàveu dissenyant? Què se us va acudir? Com més gent sàpiga el que esteu esperant aconseguir, més implicats i impel·lits a participar se sentiran. Quan pensis a facilitar el creixement de la teva idea d’un concepte a una solució sostenible i perdurable en el món real, et trobaràs que l’hauràs de defensar constantment.

Aquest no és un projecte estàndard. Pensa-ho com un esquer per a la teva feina, per demanar els recursos que necessites per avançar. Aquí és on es nota el valor de la bona documentació del projecte conservada durant aquest. Les millors històries de projectes estan recolzades per bons elements visuals i fotografies que testimonien el vostre procés al llarg del camí.

E S C A L A N T

C A P Í T O L 5

1 5P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 104 del manual.

Explica la història de la teva idea 1 hora

R E C O M A N A C I Ó D ’ E S T R U C T U R A N A R R A T I V A

C A P Í T O L 5 E S C A L A N T

1. PRESENTA’T

Qui ets?Qui forma part del teu equip?

2. DEFINEIX EL TEU REPTE

Quin problema has detectat? Qui són els usuaris?

3. INSPIRAC IÓ

Amb qui has parlat i què has observat?

Quins han estat els aprenentatges més importants?

4. IDEAC IÓ

Quins conceptes se t’han acudit?Com els has prototipat?

5. ITERAC IÓ

Quina retroacció has rebut? Com l’has aprofitada junt amb l’experimentació continuada?

6. CRIDA A L’ACCIÓCom seguim? Com podem implicar altres persones o

aconseguir suport?

1 6P E R A M É S D E T A L L S , consulta els mètodes de la pàgina 104 del manual.

Envia’ns les teves històries de canvi i fes córrer la veu.

hello@designthinkingforlibraries.com

En aquest punt estem arribant al final del dia, en el qual has tingut l’oportunitat de fer una immersió en el pensament de disseny. Et felicitem per haver-te atrevit a provar nous mètodes per millorar la teva biblioteca. Tanmateix, assegura’t que el teu aprenentatge no s’acabi aquí. Llegeix la resta del manual, inclosos els estudis de cas, exemples i activitats que et guiaran al llarg del següent repte de disseny.

1 7