DIRECTORENRIC HERNÀNDEZ

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.catwww.grupozeta.es1,30 DIVENDRES

24 DE JULIOL DEL 2015i

PER A GENT COMPROMESA24dv.

Toc reial a MasNOVA CITA INSTITUCIONAL EN PLE POLS SOBIRANISTA PANORAMA

3Pàgines 20 i 21

Felip VI afirma a Barcelonaque «el respectea la llei no ésun tràmit»

Estirada d’orelles de CDC i ERC a Romeva

Colau retira el bust de Joan Carles del saló de plens 3Pàg. 38

ESTUDI MUNICIPAL

TEMA DEL DIA3Pàgines 2 a 4

3La falta de menjar i el fenomen de l’obesitat augmenten en barris pobres

La desigualtat a Barcelona s’acarnissa en l’alimentació infantil

Set de cada deu ciclistes passen els semàforsen vermell3Anàlisi d’EL PERIÓDICO en set cruïlles del’Eixample de la ciutatCOSES DE LA VIDA3Pàgines 34 i 35

L’ÚS DE LA BICICLETA A BCN

El Rei, entre Artur Mas i el president del CGPJ, Carlos Lesmes, ahir.

ALBERT BERTRAN

PRIMERA FILA3Pàg. 52 i 53,i editorial

3Va brillar com a secundari en pel·lícules com ‘L’escopeta nacional’

Adéu a Saza, gran còmic del cine espanyol

Rabell serà el número u de Sí que es potL’activista veïnal estarà acompanyat d’Albiach i Coscubiela PANORAMA 3Pàgina 22

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

Tema del dia El ple municipalPàgines 2 a 4

DIVENDRES2 24 DE JULIOL DEL 2015Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Les desigualtats s’acarnissen amb els nens a Barcelona

Els barris rics tenen el 6% de menors amb obesitat,i les zones humils, el 16%

CRISTINA BUESABARCELONA

Cada any, Barcelona es po-sa al davant del mirall. Des de l’esclat de la crisi, la imatge no és agradable.

A més a més, en els últims temps, l’impacte és l’extraordinària dife-rència entre els barris de la ciutat. La desigualtat és, doncs, l’enemic a ba-tre. El mirall en què s’ha mirat la ca-pital catalana era el de l’informe so-bre la renda familiar, l’últim fet pú-blic, el desembre passat. Però l’anterior govern local, presidit pel nacionalista Xavier Trias, havia en-carregat el 2014 un altre estudi, el ba-ròmetre sobre la infància i les famíli-es, però en comptes de difondre’l va preferir guardar-lo en un calaix per a ús intern. Ahir, l’actual executiu mu-nicipal el va revelar, hores abans del ple d’avui sobre pobresa. La tinenta d’alcalde de Drets So-cials, Laia Ortiz, va veure en l’oculta-ció del dictamen una «voluntat po-lítica» del govern de Trias. «És una qüestió de transparència, a més que no volem ocultar l’impacte de la po-bresa. No ens agraden els seus re-sultats, però si volem abordar les desigualtats hem de conèixer-les millor», va sostenir. El baròmetre analitza la situació de 1.200 famíli-es amb fills menors de 16 anys el ju-liol i el setembre de l’any passat. Els resultats estaven a punt des del mes de desembre passat.

UN FENOMEN URBÀ / Els responsables de l’estudi encaixen que la desigual-tat és un fenomen urbà. En una ciu-tat, va admetre Ortiz, és on la bretxa entre les famílies més humils i les més acabalades és més acusada. Per analitzar què passa, l’estudi divi-deix els 73 barris de la ciutat en tres estrats, dos per sota de la mitjana (base 100) i un per sobre. En cadascu-na d’aquestes zones s’han fet 400 entrevistes. A partir d’aquesta divisió, i aquest és el valor del baròmetre fet de nou, es quantifica en quantes famílies hi ha problemes amb l’alimenta-ció, els subministraments, l’educa-ció o la vivenda. A Barcelona hi ha 214.931 nens de 0 a 15 anys que vi-uen en 139.293 domicilis, cosa que

PRIMER BARÒMETRE MUNICIPAL SOBRE LA INFÀNCIA

representa un 21,2% del total de vi-vendes. D’aquestes, segons el padró municipal, el 12,6% són monopa-rentals, encara que la regidora va sub- ratllar que eren «monomarentals» perquè acostuma a haver-hi una do-na al capdavant.

RESIDÈNCIES EN MAL ESTAT / La pobresa energètica és un dels capítols en els quals la distància entre els tres es-trats de barris és més acusada. Així, el 25,9% de les famílies de la franja més humil tenen problemes per mantenir la temperatura adequa-da durant els mesos d’hivern. A l’altre extrem hi ha les zones amb les rendes més altes, on només el 2,4% de les famílies amb menors al seu càrrec tenen problemes d’aquest tipus. Ortiz va recordar que en aquest capítol no només s’han de tenir en compte les dificultats per pagar una factura d’electricitat, aigua o gas, que només han incrementat en els últims temps, sinó que les condici-ons dels immobles en els quals ha-biten aquests ciutadans, amb pro-blemes d’aïllament tèrmic, agreu-gen la situació. Això fa que una de les iniciatives que vol impulsar BC té a veure amb la rehabilitació o els plans de barri.

PRIMER S’HA DE SABER / En aquest capí-tol, el de garantir els subministra-ments, s’atorguen algunes ajudes. Sobretot quan la família està en con-tacte amb els serveis socials i aquests avalen que hi ha un risc de vulnera-bilitat. Però el govern de Colau aspi-ra a crear una «renda municipal ga-rantida» que substitueixi els subsi-dis que reben aquests ciutadans «i els estigmatitzen», va dir Ortiz. Aquesta idea no es podrà portar a terme fins a l’any que ve, amb l’apro-vació dels pressupostos del 2016. Abans d’això, va exposar la regido-ra, volen saber quants barcelonins reben la renda mínima d’inserció (RMI) de la Generalitat, una infor-mació que ja han reclamat a la vice-presidenta Neus Munté. En el baròmetre també es reflec-teix l’abisme entre barris pel que fa a privació alimentària, és a dir, quants menors de 16 anys no es po-

El 4,4% pateix privació d’aliments a les àrees pobres,i el 0,3% a les acomodades

den permetre un àpat amb carn, po-llastre o peix («o l’equivalent vegeta-rià», explicita l’informe) com a mí-nim cada dos dies. Si en l’estrat en el qual es troben les rendes més eleva-des el percentatge és del 0,3%, en el de les rendes més baixes es dispara fins al 4,4%. L’obesitat és un altre motiu d’es-tudi, perquè és símptoma d’una ali-mentació poc saludable. Una vega-da més, els barris econòmicament més potents tenen un 6,6% de me-nors amb aquest problema, mentre que a les zones més febles es dispara fins al 16%. H

El govern de Trias tenia a punt l’estudi des del desembre, però va optar per enterrar-lo en un calaix

EL BARÒMETRE DE LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIES

BARRIS SEGONS EL NIVELL DE RENDA DEL 2012

EL PERIÓDICOFont: Ajuntament de Barcelona

Els menors de 16 anys que no es poden permetre menjarCARN, POLLASTRE o PEIX(o equivalents en vegetarians),cada dos dies

Els menors de 16 anys que no poden mantenir a casa una TEMPERATURA ADEQUADA durantels mesos freds

DADES DEL 2014

Els dos pares treballen

NACIONALITAT

Espanyola

Estrangera

Llars on capprogenitor treballa

No es poden permetremenjar carn, pollastre o

peix cada dos dies

Primària

Secundària

Superior

NIVELL D’ESTUDISDELS PROGENITORS

Només treballaun delsprogenitors

No en treballa cap dels dos

59,0

30,0

20,9

33,8

65,6

34,0

54,0

49,3

51,6

30,4

7,0

16,0

29,9

14,6

4,0

Barcelona

1,4%

5,3%

4,2%

Catalunya

Espanya

Barcelona

13,3%

11%

11,5%

Catalunya

Espanya

Els menors de 16 anys que no poden participar en ESDEVENIMENTSESCOLARS per als quals s’ha de pagar

Barcelona

7,5%

13,2%

11,6%

Catalunya

Espanya

RENDA MITJANA =100

XIFRES EN PERCENTATGE

240120,699,771,337,5 69,7

Estrat 3Estrat 1 Estrat 2

Els menors per TIPUS DE LLAR

85,2%Biparental

Monoparental

Altres tipus de llars

12,6%

2,2%

Estrat 1 Estrat 2 Estrat 312,2 8,8 3,9

4,4 0,5 0,3

No poden ferregularment activitats

d’oci o esport19,6 12,0 4,0

No poden mantenir acasa una temperatura

adequada a l’hivern25,9 14,0 2,4

Menors de 16 anysque pateixen obesitat 16,0 12,0 6,6

Nens de 12 a 15 anysque repeteixen o han repetit

algun curs a primària11,8 12,3 6,0

La SITUACIÓ LABORAL dels progenitors de menors de 16 anys

55,3%Els dos pares treballen

Només treballaun delsprogenitors

No en treballacap dels dos

36,6%

8,1%

les dades

De les famílies analitzades, el 27,9% assegura tenir problemes per arribar a final de mes. Aquests problemes, però, s’agreugen en el cas de famílies monoparentals, quan s’escala fins al 49%. Un 9,9% del total adverteix que no veu assumible la despesa actual de la hipoteca o el lloguer en els pròxims tres anys.

1Dificultats per arribar a final de mes

El 9,3% dels alumnes d’entre 12 i 15 anys havien repetit algun curs de primària. Si es va al detall, el 23,4% dels pares d’aquests alumnes amb fracàs escolar són d’origen estranger davant el 6,8% que no ho són. Els nens (10,5%) repeteixen més que les nenes (7,6%).

2Els repetidors de primària són el 9%

La regidora Ortiz va recordar que perquè un menor es desenvolupi com a persona és imprescindible que pugui fer regularment activitats d’oci i esport. Una vegada més la bretxa és enorme: el 19,6% dels de rendes baixes no poden fer-ne, davant les famílies més acomodades, un 4%.

3Menors sense opcions d’oci

La carència material severa es refereix als menors que no es poden permetre quatre o més ítems d’una llista de nou que marca la Unió Europea. Són molt dispars (vivenda, oci, alimentació, vacances) però als barris humils de Barcelona aquesta carència arriba al 26,1%.

4Carència material severa, el repte

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

ELS TEMES A DEBAT

1 La pobresa i les desigualtats són «la màxima prioritat» del govern que acaba d’arribar

2 El turisme i les terrasses seran el segon tema a tractar, amb els restauradors en peu de guerra

3 Els Jocs Olímpics d’hiverni la retirada de la candidaturacoparan el segon ple

24 DE JULIOL DEL 2015 3DIVENDRESEl ple municipal

Més justa i més guapa

La identitat d’orgull i pres­tigi de Barcelona va co­mençar quan l’equip de Maragall va iniciar la

campanya Barcelona, posa’t guapa en el llunyà 1985. Aquell progra­ma va permetre rehabilitar i mi­llorar el 31% dels blocs de viven­des de la ciutat, a més de cohesio­nar la ciutat amb un urbanisme més social i digne. Això va ser als anys 80 i 90. Això era redistribuir riquesa per igualar els barris i la ciutadania. Aquest ha sigut el model d’èxit de Barcelona. Un model que després es va embor­ratxar de narcisisme fashion post­modern i es va oblidar del més im­portant. ¿Què va ser l’important d’a­quell model? Redistribuir rique­sa i fer augmentar la igual­tat perquè, una generació després, ja als anys 2000, s’e­levi el nivell educatiu, cultu­ral i d’innovació de la ciutat. Així, la ciutat es va fer més productiva, creativa i com­petitiva, i és actualment una ciutat global d’envejable atractiu. D’aquí ve el seu èxit tu­rístic. En resum, les polítiques de Maragall van produir més igual­tat i justícia social, que és la ba­se del desenvolupament. Aquí i a tot arreu. Ara tenim el mateix di­lema i el mateix imperatiu: pro­duir més igualtat social per gua­nyar el futur.

Invertir en igualtat

El ple de la nova alcaldessa Ada Colau aprova un pla d’emergèn­cia per invertir en infància i llui­tar contra la pobresa. Invertir en igualtat avui, per recollir els fruits en el demà. Aquest deu­ria ser el consens de la Barcelona 2015­20, assumit per tots els par­tits que diuen ser democràtics. Perquè si no combats la desigual­

Anàlisi

tat i la pobresa, si no restitueixes la cohesió social destruïda per la crisi i el rescat bancari, no fas sinó repro­duir la servitud i el poder de classe. Perquè la desigualtat i els seus efec­tes perjudicials són l’explosiu que destrueix la democràcia amb ones expansives que triguen a arribar, però que arriben. L’alcaldessa Colau, recolzada per ERC i PSC, fan el primer pas per unes polítiques més ambicioses de lluita contra les desigualtats. El des­afiament és enorme. El 2014, l’ín­dex Gini de desigualtat a Barcelona és de 36,6, el mateix nivell de des­igualtat que tenen Cambodja i el Vietnam. Massa i inacceptable. L’economia urbana de Barcelona juga en la primera divisió de l’eco­nomia global. Entre els anys 2008 i

2012 , i malgrat la crisi, és la desena ciutat del món i la quarta europea que ha atret més projectes d’inver­sió. Som una ciutat global i atracti­va per als grans negocis, però ¿hem d’acceptar uns nivells asiàtics de desigualtat? És la resposta que els partits democràtics han de donar avui en el ple. Avui s’aprova un pla de xoc pe­rò les decisions polítiques han d’anar més enllà. Més enllà, fins i tot, d’una renda municipal garanti­da que cobreixi les necessitats vitals bàsiques. El gran objectiu és rever­tir la segregació dual que ha aban­donat les seves franges perifèriques (Nord­Besòs i Zona Franca­Ciutat Vella). Barcelona només serà gua­pa si es fa socialment més justa i col­laborativa. Serà la millor manera d’estimar­la. H

Xavier Martínez CelorrioPROfESSOR DE SOcIOLOgIA. UNIVERSITAT DE BARcELONA

Som una ciutat molt atractiva, però ¿hem d’acceptar nivells asiàtics de desigualtat?

EL BARÒMETRE DE LA INFÀNCIA I LES FAMÍLIES

BARRIS SEGONS EL NIVELL DE RENDA DEL 2012

EL PERIÓDICOFont: Ajuntament de Barcelona

Els menors de 16 anys que no es poden permetre menjarCARN, POLLASTRE o PEIX(o equivalents en vegetarians),cada dos dies

Els menors de 16 anys que no poden mantenir a casa una TEMPERATURA ADEQUADA durantels mesos freds

DADES DEL 2014

Els dos pares treballen

NACIONALITAT

Espanyola

Estrangera

Llars on capprogenitor treballa

No es poden permetremenjar carn, pollastre o

peix cada dos dies

Primària

Secundària

Superior

NIVELL D’ESTUDISDELS PROGENITORS

Només treballaun delsprogenitors

No en treballa cap dels dos

59,0

30,0

20,9

33,8

65,6

34,0

54,0

49,3

51,6

30,4

7,0

16,0

29,9

14,6

4,0

Barcelona

1,4%

5,3%

4,2%

Catalunya

Espanya

Barcelona

13,3%

11%

11,5%

Catalunya

Espanya

Els menors de 16 anys que no poden participar en ESDEVENIMENTSESCOLARS per als quals s’ha de pagar

Barcelona

7,5%

13,2%

11,6%

Catalunya

Espanya

RENDA MITJANA =100

XIFRES EN PERCENTATGE

240120,699,771,337,5 69,7

Estrat 3Estrat 1 Estrat 2

Els menors per TIPUS DE LLAR

85,2%Biparental

Monoparental

Altres tipus de llars

12,6%

2,2%

Estrat 1 Estrat 2 Estrat 312,2 8,8 3,9

4,4 0,5 0,3

No poden ferregularment activitats

d’oci o esport19,6 12,0 4,0

No poden mantenir acasa una temperatura

adequada a l’hivern25,9 14,0 2,4

Menors de 16 anysque pateixen obesitat 16,0 12,0 6,6

Nens de 12 a 15 anysque repeteixen o han repetit

algun curs a primària11,8 12,3 6,0

La SITUACIÓ LABORAL dels progenitors de menors de 16 anys

55,3%Els dos pares treballen

Només treballaun delsprogenitors

No en treballacap dels dos

36,6%

8,1%

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

DIVENDRES4 24 DE JULIOL DEL 2015

PerFélixCisar,directortècnicco-mercialdePerfyplast,quesubminis-tratottipusd’elementspercrearunaterrassa,elsectorhabuscat«compli-citat amb l’Administració abans fins i tot d’agafar un nou encàrrec per es-talviar-se problemes».Peròtotiai-xí,elshostalerstemenhaverdedes-mantellartotalasevainversió.OlgaLuque,d’In&Out(mobiliarid’hos-taleria),afegeixqueelscompradorsfinsitotelsexigeixeninformacióle-galigarantiesaells.¿Quantcosta

Elsimplismepotportarapensarquenomésesnodreixend’unsec-torlessevescaresmésvisibles.Osi-gui,quesi2.200terrassesdebarsirestaurantsdeBarcelona(gaire-bélameitatdeltotal)esredueixenodesmantellen,provocaranl’en-fonsamentd’uns10.000o12.000cambrersd’entreels100.000em-pleatsquenodreixenlesplantilleslocalsdelarestauració.Peròdesquelacontrovertidaordenançadeterrassesvacomençaraaplicar-seperfases,faunanyimig,jaesvadesencadenarunaaltraparàlisico-mercialentrelesempresesmenysvisiblesdelsector,elcentenarapro-ximatdeproveïdorsdemobiliari,logísticaiattrezzod’aquestesinstal-lacions.Afirmenquelescomandesesvanaturargairebéensecperlaincertesalegal.Iquel’alarmas’haaguditzatamblaguerradelester-rassesd’aquestestiuilesnotificaci-onsderetallades.

A la recambra

Mésde2.000personestreballenalarecambradel’hostaleriapersubministrartaulesicadires.Elcol·lectiucreuquelanormativahadeconciliarelsusosdelaciutatirespectarelsdretsdelveíidelvia-nant,peròcarreguencontralase-vasuposadarigidesa.Nodónamar-gecreatiu(alcontrariqueMadrid,Londres,París,Roma...)sinóqueoptaperla«uniformitat»,diuen.Pe-

ròamésfixacriteristècnicsqueesconsideren«impossibles»decom-plir,cominstal·larpara-solsquesi-guindetreureiposariqueresistei-xinventsde80quilòmetresperho-ra.Creixenlesempresesafectades,sensecomptarelsproveïdorsdema-tèriaprimera:aliments,begudes...quese’nressentirienquans’executilatisoradaanunciadaalsbarris(sielplenarimunicipald’avuinohoim-pedeix),mentreles30zonesméstu-rístiquesoconcorregudesdeterras-

PATRICIA CASTÁNBARCELONA

Un altre front a les terrassesLes empreses que proveeixen el mobiliari de milers de vetlladors de BCN fa quasi un any que estan paralitzades H Diuen que la normativa té punts inassumibles i demanen que es refaci

DANNY CAMINAL

A l’aprovar-se les normes, les comandes van caure a la meitat i enguany serà igual

muntarunaterrassetadequatretaules?Entremobiliari,para-solsijardineresfàcilmentse’nvanuns6.000euros.Terrassesgransomésvistosessuperenels30.000euros. Elsrestauradorsambsoleranos’atreveixenniarenovarlesplan-tes.«No saben si la despesa serà inútil, tots han frenat»,afegeixenfontsdeflorsNavarro,abastidoradecentenarsdejardineres. Cisaexplicaqueelprimerefec-ted’aquestasituacióhasigutre-tirarpersonalcomercialdelscar-rersdeBarcelona.«Els hem situat en altres punts de Catalunya»,onlesnormativessónmésflexiblesielsajuntaments«valoren la inver-sió d’un operador si dóna qualitat a la via pública»,detalla.«En aques-ta ciutat passa el contrari»,comen-taPallarols.Unasituaciócompren-sibleperlavoracitatdecadiresdepagamentsobretotenzonesturís-tiques,quehanacabatperatiparelsveïnsdemoltsbarris.Peròelproblemaésquel’ordenançapas-saperaltlesparticularitatsdeca-dapartdelterritori.

Una petita terrassa equipada sol costar uns 6.000 euros i una de gran, 30.000

El ple municipal 3 Efectes d’una ordenança fallida Pàgines 2 a 4 LLL

IN&OUT Amb botiga al passeig de Pujades, és un dels afectats per l’aturada.

IASO Establiment a la Diagonal que ha reduït equip a Barcelona.

sesesperenunaaltranorma. Elsnousafectatsexpliquenquelaregulacióvafercaurelescoman-desun50%l’any2014,mentrequeaquestanyeldaltabaixhasigutd’unaltre50%.«El restaurador no s’atre-veix a invertir per por»,mantéRogerPallarols,directorgeneraldelGre-mideRestauraciódeBarcelona.No-méshofanelsquedemanenunano-vallicènciad’activitatqueelsobli-gaaacatartotalanormadecopal’instal·lar-se.

Gremi iproveïdorsde ser-veiscoincideixenquecalmodi-ficaralgunsarticles(d’ubicacióidistància)iquese’lstinguiencompte,perquècomaenginyersifabricantssabenelqueésviable.JoaquínVillena,deGalivil(moblesd’interioriexteriorperal’hostale-ria),apuntaquerecollirtotelmo-biliaricadanitdestinantun10%d’espaiinterioraemmagatzemat-geéspersimateiximpossible.Etmengesquasitotellocal.Ialgremiconsiderenaquestarecollida«ab-surda»perquèal’horaridetanca-mentobligat(encapdesetmana,d’1.00horesdelamatinadaa6.00)ésprecisamentquanambproufei-neshihavianants. CarlosCorral,gerentdeIaso,quecomercialitzadepara-solsaca-dires,emfatitzaqueelselementsméspesatssón,perestables,«els més segurs».Peròcomquel’orde-nançaforçaaretirar-loscadanit,s’hanvistobligatsacrearestruc-turesméslleugeresiallunyadesdecomplirelscriterissobrevent.Tambélasevaempresahadespla-çatelstreballadorsdeBarcelonaazonescomGirona.LuisiRogerOr-tega,del’empresarehabilitadoraRoel2000,afegeixenquelasevaex-pansiós’haparalitzataBarcelonaperquè«ningú s’atreveix a ade-quar locals nous si no ha de comp-tar amb ingressos de terrassa».H

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

6 LAVANGUARDIA V I U R E A L ' E S T I U DIVENDRES, 24 JULIOL 2015

L’11%delsmenors, senserecursosper al lleure

ROSA M. BOSCHBarcelona

L’aïllament social és un altredels efectes col∙laterals de la po­bresa. A Barcelona, l’11,3% delsmenors de 16 anys han hagut derenunciar a les activitats de lleu­re: la pràctica regular d’algun es­port, assistir a classes de música,participar en organitzacions ju­venils... Aquesta és una de les da­des que destaca el primer Barò­metre de la Infància i les Famíli­es de Barcelona, que ahir vapresentar Laia Ortiz, tinentad’alcalde de Drets Socials.Ortiz va precisar que aquest

baròmetre “va ser encarregatper l’anterior equip de govern iencara que al desembre ja dispo­saven dels resultats, que no sónbons, no els van fer públics, ente­nemqueels van amagar”.Aques­ta investigació és el resultat deles entrevistes fetes a un total de

1.200 famílies amb fills menorsde 16 anys, entre el 18 de juny i el31 de juliol i de l’1 al 6 de setem­bre de l’any passat, als 73 barrisde la ciutat. El baròmetre es re­petirà amb periodicitat anual.Aquest document constata

que la pobresa veta la socialitza­ció, sense diners cal dirno a bonapart de l’oferta de lleure. Aquestés potser un dels impactesmenys coneguts, ja que les enti­tats que treballen amb les perso­nes més vulnerables s’han cen­trat a esmorteir altres dèficits,com l’alimentació, l’habitatge il’energia. Amés de prescindir del’esport i d’altres activitats extra­escolars, un 7,5% dels nens deBarcelona no poden participaren viatges i en les altres sortidesamb els seus companys de classeque s’han de pagar i un 6,7%tampoc no disposa de recursosper celebrar els seus aniversarisni reunir­se amb amics per jugaro anar a prendre alguna cosa.Aquestes xifres són pitjors en elconjunt de Catalunya i d’Espa­nya, on el 21,3% i el 13%, respec­tivament, dels nens que no hancomplert els 16 anys no partici­pen en activitats de lleure.El 13,3% de la població de Bar­

celona té menys de 15 anys i al21,2% de les llars hi viuen nens.Es pot subratllar que el 12,6% deles famílies són monoparentals,les que més pateixen la pobresa.El 27,9% de les cases manifestentenir dificultats per arribar a fi­nal de mes, un percentatge quees dispara fins al 49%enel cas delesmonoparentals. Així, el 13,4%de les famílies de Barcelona(8,9% a Catalunya i 12,5% a Es­panya) s’han endarrerit a l’hora

Urbà, tenen divergències acusa­des en funció del barri on viu lapersona enquestada. Així, i talcomespot observar a l’infogràficd’aquesta pàgina, el percentatgede menors que no poden practi­car de manera regular esport nialtres formes de lleure s’eleva al19,6% als barris amb rendes mésbaixes, mentre que es redueix al4% en els que disposen de mésingressos. Així mateix, l’11,8%dels nens de 12 a 15 anys del Ra­val, la Barceloneta o de diferentszones de Nou Barris han repetitalgun curs de primària, el dobleque els de les àrees més acomo­dades de la ciutat. c

CIUTADANS

El27,9%de les famíliesdeBarcelona tenendificultatsper arribara final demes, segonselprimerBaròmetrede la Infància

ElParlament aprova la iniciativalegislativapopularde l’habitatgeJAUME V. AROCA Barcelona

El Parlament de Catalunya vaaprovarahirunaproposiciódelleiper evitar els desnonaments i lapobresa energètica impulsada através d’una iniciativa legislativapopular que va rebre el suportd’uns 140.000 ciutadans abansd’arribar a laCambra.La llei, essencialment, augmen­

ta les garanties per a les famíliesque no poden pagar l’habitatge obé no poden sufragar els serveisbàsics, com l’aigua, la llum... Així,el projecte aprovat pel Parlamentestableix una fórmula de media­ció extrajudicial que permetrà

evitar enprimera instància el des­nonament dels inquilins. De lamateixa manera s’imposaria lamediació en cas de falta de recur­sos per poder finançar els serveisbàsics.La llei afegeix determinats su­

pòsits en què l’Administracióestaria obligada a oferir un “llo­guer social” per unmínim de tresanys als que s’han quedat sensehabitatge, i també s’estableixendeterminats casos pels quals lesadministracions hauran de rea­llotjar les famílies en risc d’exclu­sió amb rendes que se situïn persota del llindar de la pobresa.L’aprovació de la llei ha estat

objecte d’una negociació ràpida,de pocmés de quinze dies –tècni­cament és un procediment d’ur­gència extraordinària–, per acon­seguir tancar el text abans queacabés la legislatura.Lavotacióvatenir llocenuncli­

ma poc habitual al Parlament,

amb un centenar d’activistes re­partits entre la tribuna de convi­dats de l’hemicicle i una de les sa­les de comissions als quals, a migdebat, es va afegir l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau, que va im­pulsar en el seu moment aquestainiciativa legislativaquanlideravala PAH. Colau va ocupar un lloc ala tribuna d’autoritats desprésd’haver saludat la presidenta delParlament al seudespatx.

Acabada la votació que es vatancar amb la unanimitat de totselsgrups–tretde lesesmenespre­sentadespelPP,quevanserrebut­jades–,elsactivistesdelaplatafor­ma van omplir els passadissos delParlamentiesvanfotografiarambl’alcaldessa a l’escala del Parla­ment al crit de “Sí que es pot”, da­vant l’estupefacció d’alguns dipu­tats. Fora de l’edifici, un milerd’activistes es van concentrar percelebrar l’aprovació de la iniciati­

va, la primera que la PAHaconse­gueix promoure en un parlamentdesprés que el Congrés rebutgésunaproposta similar.La iniciativa va partir de l’Ob­

servatoriDESC,ontreballavaAdaColau fins que va arribar a l’alcal­dia de Barcelona, la Plataformad’Afectats per la Hipoteca i l’Ali­ança contra la Pobresa Energèti­ca, que van promoure la recollidade firmes per impulsar aquestcanvi legislatiu alParlament.Laràpidatramitacióde la lleino

hadeixatgairemargeperesbrinarcomes compliran tots els extremsd’aquesta norma i, sobretot, comes finançaran els recursos ne­cessaris perquè sigui realmentefectiva.Endefinitiva, l’aprovacióde la llei és una garantia més perals afectats però, almenys a curttermini, no queda clar hagi deresoldre el problema dels desno­naments.c

Lapobresa intensifical’aïllamentsocialpel fetd’haverderenunciara lesactivitatspròpiesdel temps lliure

de pagar la hipoteca o el lloguerdel seu habitatge en els últimsdotze mesos.Respecte a la situació laboral,

al 8,1% de les llars cap dels pro­genitors no treballa i en el 36,6%ho fa el pare o lamare; en la resta(55,3%) ho fan tots dos.Una dada que cada vegada in­

dica més l’impacte de la misèriaés l’augment dels casos d’obesi­tat entre les persones ambmenys ingressos. S’alimenten,però molt malament, i hipote­quen la seva salut. L’11,3% de lespersones d’entre 2 i 15 anys ésobesa, en el cas dels menors ambpares de nacionalitat estrangera

aquesta xifra augmenta fins al19,7% i la franja d’edat més afec­tada és la dels 2 als 6 anys, ambun 19,8%.Tots els indicadors avaluats en

aquest baròmetre de l’Ajunta­ment, realitzat en col∙laboracióamb l’Institut d’Infància i Món

LaCambra, plena demilitants de la PAH iamb l’alcaldessa AdaColau, va aprovar lallei per unanimitat

Sants

La Salut

ViladeGràcia

Camp d’enGrassot-GràciaNova

El Coll

Vallcarca-Penitents

Sant Genísdels Agudells

Montbau

HortaLa Valld’Hebron

La Teixonera

SantAntoni

Gòtic

Sant Pere,Santa Caterinai la RiberaParc de

Montjuïc

PobleSec

les Corts

TresTorres

Sant Gervasi-Bonanova

St. Gervasi-Galvany

Putget-Farró

La Clota

GuinardóBaixGuinardó

CanBaró

SantAndreuCongrés-

IndiansLaSagrera

Navas

El Clot

Campde l’Arpadel Clot

El Parc ila Llacunadel Poblenou

El Poblenou

Diagonal Mari el Front Marítimdel Poblenou

Provençalsdel Poblenou

NovaEsquerrade l’Eixample

AntigaEsquerrade l’Eixample

Dreta del’Eixample Fort

Pienc

SagradaFamília

VilaOlímpica

Hostafrancs

Font d’enFargas

Sarrià

La Maternitat iSant Ramon

Pedralbes

Vallvidrera-Tibidabo-Les Plans

La Bordeta

Sants-Badal

Torre BaróTorre Baró

BonPastorBonPastor

RavalRavalRaval

Zona Franca-PortZona Franca-PortZona Franca-Port

La Marinade PortLa Marinade PortLa Marinade Port

CanyellesCanyellesCanyelles

Can PegueraCan PegueraCan Peguera

Turó dela PeiraTuró dela PeiraTuró dela Peira

PortaPortaPortaVilapicina-Torre Llobeta

ProsperitatProsperitatProsperitat

VerdumVerdumVerdum

RoquetesRoquetesRoquetes

Torre Baró

TrinitatNovaTrinitatNovaTrinitatNova

Baróde ViverBaróde ViverBaróde Viver

TrinitatVellaTrinitatVellaTrinitatVella

Verneda-la PauVerneda-la PauVerneda-la Pau

St. Martíde ProvençalsSt. Martíde ProvençalsSt. Martíde Provençals

BarcelonetaBarcelonetaBarceloneta

La Marinadel PratVermell

La Marinadel PratVermell

La Marinadel PratVermell

La Fontde la GuatllaLa Fontde la GuatllaLa Fontde la Guatlla

Besòs-MaresmeBesòs-MaresmeBesòs-Maresme

CarmelCarmelCarmel

VallbonaVallbonaVallbona

MITJANA: 8,1%

12,2%

3,9%

8,8%

Llars amb menors onno treballa cap progenitor

MITJANA: 1,4%

4,4%

0,3%

0,5%

Privacióalimentària

MITJANA: 11,3%

19,6%

4,0%

12,0%

Menors que no poden feractivitats de lleure i esport

MITJANA: 13,3%

25,9%

2,4%

14,0%

Pobresa energètica enles llars amb menors

MITJANA: 11,3%

16,0%

6,6%

12,0%

Menors de 16 anysque pateixen obesitat

MITJANA: 9,3%

11,8%

6,0%

12,3%

Nens de 12 a 15 anys que repeteixeno han repetit algun curs en primària

Els barris segons la seva rendaBarris amb renda baixa que ingressen entre el 37,5 i el 69,7% de la renda familiar disponible (RFD) del 2012 (18.900 euros)

Barris amb renda baixa-mitjana que ingressen entre el 71,3 i el 99,7% de la RFD

Barris amb renda mitjana i alta que ingressen entre el 102,6 i el 240,7% de la RFD

LA VANGUARDIAFONT: Ajuntament de Barcelona

CiutatMeridianaCiutatMeridiana

LaGuineuetaLaGuineueta

En el 8,1% de lesfamílies, cap delsprogenitors notreballa i en el 36,6%ho fa un dels dos

2 BARCELONA DIVENDRES 24 DE JULIOL DEL 2015

Riesgo máximo de incendios... y déficit de bomberos en Catalunya A pesar de las altas temperaturas que ha traído este verano, los sindicatos denuncian que no hay suficientes efectivos. Se han registrado más de 2.000 fuegos forestales desde el 1 de mayoCARLA MERCADER cmercader@20minutos.es / twitter: @20m

20 minutos

Si julio y agosto son habitual-mente meses de riesgo máxi-mo de fuegos en los bosques, la ola de calor que azota Cata-lunya este verano lo eleva aún más. En los últimos días, Pro-tecció Civil ha puesto varias veces en prealerta el plan es-pecial de emergencias por in-cendios forestales INFOCAT, y precisamente esta semana, se han quemado 36 hectáreas de terreno boscoso en la zona de Les Pedreres de Girona. Los sindicatos denuncian que no hay suficientes bomberos ni agentes rurales para hacer frente al peligro.

«Necesitamos más perso-nal», apunta Jaume Martí, de-legado de la Agrupació de Bombers de la Generalitat de CC OO de Catalunya, y se queja de que el Govern no ha-bía convocado plazas desde 2009 y de que los bomberos que entren nuevos con la convocatoria de 153 plazas que se acaba de abrir «no es-tarán operativos hasta 2017». «Ahora somos unos 2.300 –2.400 según la Generalitat– y habíamos llegado a ser más de 2.600 en 2011», asegura. Martí explica que durante las campañas forestales estivales se refuerza la plantilla con

auxiliares pero que estos «ca-da vez son menos», unos 800 este verano. «A veces tene-mos que dejar de atender el bosque para atender una vi-vienda», dice. Denuncia, ade-más, carencias en el material. «Tenemos que traer ropa no-sotros porque no nos la re-nuevan desde hace 15 años y no hay mangueras suficien-tes», afirma.

También Manel Vidal, coor-dinador de la Agrupació d’A-gents Rurals de la Generalitat de CC OO de Catalunya, se queja de que no son bastan-tes efectivos «si hay una simul-taneidad de incendios». «Aho-ra somos 499, unos 60 menos que en 2009, porque no se con-vocan plazas desde 2007», di-ce. Vidal reclama «que se con-sidere el cuerpo como un ser-vicio público esencial, lo que obligaría, por ejemplo, a cu-brir las vacantes por jubila-ciones».

La Generalitat se defiende Desde la Generalitat sostie-nen, sin embargo, que el per-sonal contra el fuego es el in-dicado. «Tenemos recursos. Si hay dos o tres grandes incen-dios forestales a la vez no hay país en el mundo que les pue-da hacer frente», afirma Ra-mon Parés, director general de Prevenció, Extinció d’In-

cendis i Salvaments, y apunta que a la plantilla se unen 2.000 voluntarios. Señala que entre el 1 de mayo y el 15 de julio de este año ha habido 2.190 fuegos en los bosques catalanes y que «se han extin-guido con gran rapidez». Afir-ma, además, que en la últi-ma encuesta del Centre d’Es-tudis d’Opinió (CEO), los ciudadanos puntuaron con un 8,4 sobre 10 el nivel de pro-tección que ofrecen los bom-beros. Reconoce, sin embar-go, que «hace falta inversión en el cuerpo porque se ha mantenido desde 2007».

Llamas quemando el bosque durante el incendio de esta semana en Les Pedreres, en Girona. ACN

En el marco de la campaña forestal de 2015, la Generalitat ha re-forzado 71 de los 73 parques de bomberos funcionarios y ha abierto seis parques de bomberos de verano. Además, mantiene vigente el decreto que ya impuso el año pasado que obligaba a hacer tres guardias de 10 horas para suplir la falta de efectivos. También ha incorporado 4.500 chaquetas forestales para todos los bomberos, que hasta ahora solo tenían los del GRAF. Asimismo, se ha incorporado un medio aéreo más, con lo que se dispone de 36, y se han alquilado siete vehículos para transportar personal, con lo que en total hay 769.

� NOU BARRIS No ampliar Heron City. L’Ajuntament cercarà el màxim diàleg i consens amb veïns, comerciants i grups polítics municipals per evitar l’ampliació del centre comer-cial Heron City. El govern de CiU en va donar el vistiplau.

� HORTA-GUINARDÓ Acusats de robar pel mètode del ‘punxa-rodes’. Els Mossos van detenir di-marts dos joves acusats de robar a conductors punxant-los les rodes des d’una mo-to i avisant-los per tal que baixin dels vehicles.

� SANTS-MONTJUÏC La terminal de creuers més gran d’Europa. L’ope-rador de creuers Grupo Car-nival invertirà 30 milions d’euros en una nova terminal de creuers al Port de Barce-lona, la més gran d’Europa amb 11.500 metres quadrats.

El nou govern metropo-lità auditarà l’aigua. Ahir es va presentar el nou equip rector de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona (AMB) que aglutina a 36 municipis. Aquest auditarà la gestió de l’aigua i crearà una agèn-cia de transparència.

� CIUTAT VELLA L’Arquebisbat troba a fal-tar la missa de la Mercè. L‘Arquebisbat de Barcelona ha lamentat que la missa so-lemne amb motiu de la Mer-cè no figuri en el programa d’actes de la Festa Major de la ciutat, al setembre.

Concert gratuït a la Plaça del Rei el dia 31. La Banda Municipal de Barce-lona, dirigida pel mestre Salvador Brotons, oferirà el pròxim 31 de juliol el seu darrer concert de la tempo-rada en un acte gratuït a la Plaça del Rei (20.30 hores).D

IST

RIC

TE

S

SEGUNDOS

El Barómetro de la In-fancia y las Familias 2014, presentado ayer por el Gobierno muni-cipal de BComú, ase-gura que el 27,9% de las familias con hijos menores de 16 años que viven en Barcelona tienen dificultades pa-ra llegar a fin de mes. La cifra desciende al 24,6% en el caso de las familias biparentales y sube hasta el 49% en las monoparentales, que representan el 12,6% del total de ho-gares con hijos me- nores de 16 años de la ciudad. Del total de 139.293 familias con menores de 16, en un 8,1% de las unidades no trabajan ninguno de los padres. Además, una de cada cuatro vi-viendas de familias con pocos recursos pade-ce pobreza energética.

El 28% de los menores de 16 pasan estrecheces

Exportaciones en el Port Las exportaciones del Port de Barcelona ya superan en el primer semestre del año en un 72% las cifras alcanza-das antes de la crisis. Se han registrado más de seis millones de tone-ladas de mercancías exportadas.

Desigualdades en guarderías El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, reco-mendó ayer al Ajun-tament que corrija los desequilibrios entre distritos en el acceso a las guarderías muni-cipales públicas.

Premio Solé Tura Un total de 162 docu-mentales, el doble que el año pasado, optan al VI Premio Solé Tura de cine sobre enfermeda-des del cerebro.

18% es el porcentaje de servicios debidos a incendios forestales que hacen

al año los Bombers de la Generalitat

Refuerzo de transporte y vestuario

LAS COLAS, DENTRO DEL TEMPLO Desde ayer, los visitantes de la basílica de la Sagrada Familia hacen cola dentro del recinto, en una zona habilitada para 250 per-sonas. También se han estrenado taquillas. FOTO: P. C. R.

Estudia retirar iconografía monárquica de la ciudad. El gobierno municipal de Ada Colau retiró ayer el busto del rey Juan Carlos de la sala de plenos del Ajuntament, tras anunciar que estudiará si la monarquía está sobrerepre-sentada en Barcelona, con el objetivo de eliminar iconogra-fía monárquica de la vía pú-blica y del edificio consistorial

en el caso de que sea necesario. El primer teniente de alcal-

de de Treball, Economia i Pla-nificació Estratègica, Gerardo Pisarello, justificó la retirada de la estatua en que la ley dice que debe haber una representa-ción del actual jefe de Estado y Juan Carlos ya no lo es. Aña-dió, además, que habrá una «discusión con las otras fuerzas políticas» para decidir cómo se

representa al actual rey, Felipe VI. «Puede ser cualquier tipo de representación. Incluso una fo-tografía o un dibujo», apuntó.

El consistorio revisará des-de el consenso el resto de ico-nografía monárquica del Ajun-tament y desde ahora hasta di-ciembre elaborará un Plan de Actuación Memorial para de-cidir si hay un exceso de refe-rencias a la monarquía en el nomenclátor y la iconografía de la ciudad. Como «primera acción simbólica», propondrá devolver la estatua de la Repú-blica, ahora en la plaza Lluc-major, al obelisco de Diagonal con Passeig de Gràcia. R.B.

Colau retira el busto del rey Juan Carlos de la sala de plenos del Ajuntament

20 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE JULIOL DEL 2015

Ho ha permès unpacte entreEntesa, el PSCi EsquerraRepublicana

Ada Colau japresideixl’ÀreaMetropolitanaCiutats

Barcelona Una decisió polèmica

El ple sobre pobresa i tu-risme d’aquest matí seràel primer que se celebra al’Ajuntament de Barcelo-na sense la presidènciasimbòlica del rei –ara emè-rit– Joan Carles de Borbódes que el seu bust enbronze va ser instal·lat el1976, als peus del quadrede la regent Maria Cristinaamb el seu fill, el futur Al-fons XIII. El nou governd’Ada Colau va optar ahirper exhibir republicanis-me i retirar la peça, quedes que Joan Carles I vaabdicar, fa poc més d’unany, no hi ha obligació le-gal de mantenir. Pocs mi-nuts abans de les set de latarda, dos operaris van ferel que ningú no s’haviaplantejat en gairebé qua-tre dècades: treure el bustde la peanya i ficar-lo enuna caixa de cartró.

La decisió l’emmarca elgovern municipal en unarevisió de tot l’aparell ico-nogràfic de l’edifici consis-torial i del conjunt de laciutat, on la monarquia es-tà “sobrerepresentada”, aparer de l’executiu. El pri-mer tinent d’alcalde i por-taveu del govern, GerardoPisarello, es va remetreahir a la “llarga tradició re-publicana” de Barcelona iva esgrimir les “convic-cions republicanes” de

BComú i també la condiciód’“anomalia democràtica”que per ell té la monar-quia, en tractar-se d’unainstitució “no electiva” ique preserva “privilegis iopacitats impropis d’unademocràcia del segle XXI”.

El plantejament del’executiu de Colau va en lalínia de propostes fetes perERC i la CUP –que aquestamateixa setmana haviademanat la retirada desímbols monàrquics– i esdivideix en dues actua-cions. Una, referida al pa-lau consistorial, és a dir, lapart noble de l’ajunta-ment, on a banda de la pe-ça ja retirada, hi ha altreselements monàrquics araen el punt de mira, comara els bustos que hi ha a lagaleria gòtica dels paresdel rei emèrit, Joan i Mariade la Mercè, que van sercomtes de Barcelona.L’Ajuntament ha encarre-gat un estudi ad hoc a la di-recció de Patrimoni del’Institut de Cultura deBarcelona (ICUB), que

haurà de fer també unaproposta de possible reno-vació de l’aparell simbòlic iiconogràfic de l’edifici queel govern diu que vol con-sensuar amb l’oposició.

La segona pota de la in-tervenció consisteix a ela-borar, d’aquí a final d’any,un pla d’actuació memo-rial, pactat igualment ambels grups municipals, i enaquest cas, també, ambentitats ciutadanes i asso-ciacions dedicades a la me-mòria històrica. El placomportarà una revisiódel nomenclàtor, les escul-tures i la iconografia mo-nàrquica a tota la ciutat. Elcomissionat d’estudis es-tratègics i memòria histò-rica, Xavier Domènech, vainsistir que la iniciativa“no vol seguir una línia derevisió i sostracció” sinófer aflorar “altres memò-ries pròpies de la ciutat”,corregint-ne la seva “infra-representació” en els edifi-cis oficials i la via pública.

Com a exemple va po-sar la restitució del Memo-rial Republicà de la plaçaJoan Carles I, punt de tro-bada del passeig de Gràciai la Diagonal. Allà, la retira-da de l’estàtua franquistade la Victòria va deixardespullat l’obelisc conegutcom “el llapis”, perquè nos’hi van restituir ni l’està-tua dedicada a la Repúbli-ca que el coronava originà-riament ni el medalló dedi-

cat a Pi i Margall que el de-corava també al principi.Els dos elements, que ha-vien estat retirats d’allà enacabar la Guerra Civil, araestan instal·lats a la plaçaLlucmajor, a Nou Barris.L’obelisc nu és un dels“buits de memòria” i “designificat” que cal omplir,entén l’Ajuntament, quevol pactar la restitucióamb les entitats veïnals deNou Barris.

Les apel·lacions a la re-cerca de consens en quèahir van insistir Pisarello iDoménech no valen, però,pel bust de Joan Carles I,retirat tan bon punt va

REMOGUT L’Ajuntament de Barcelona retira el bust del reiemèrit del saló de plens REPLANTEJAMENT Auditarà totala iconografia monàrquica del consistori i de la ciutatCANVIS Vol recuperar elements “de memòria republicana”

Ivan VilaBARCELONA

Primerasessió senseJoan Carles

L’arquebisbat de Barcelonava lamentar ahir en una notade premsa la decisió del’Ajuntament de treure lamissa de la Mercè de la pro-gramació oficial de la festamajor. Per l’arquebisbat, lamesura “trenca” amb una“tradició multisecular” querespecta “les diferents sensi-bilitats dels barcelonins i bar-celonines, ja que molts ciuta-dans de Barcelona són catò-lics”. En el seu comunicat,l’Església apel·la als orígensreligiosos de la celebració de

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Barcelona té unatradició republicanasovint no proureconeguda per raonsalienes als ciutadans”Gerardo Pisarello1R TINENT D’ALCALDE I PORTAVEUDEL GOVERN DE BARCELONA

la Mercè per vindicar la perti-nença que segueixi mante-nint el caire institucional quehavia tingut fins ara i recordaque la missa es farà igual-ment a la basílica de la plaçade la Mercè, “com ha succeïtdes del 24 de setembre del’any 1868. Ada Colau vaanunciar dimarts que en lesfestes d’enguany ni la missatindrà el caràcter d’acte ofi-cial que sempre ha tingut nicomptarà amb l’assistènciade cap representant del’equip de govern municipal.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Església protesta per la missa

Dos operaris retiren el bust debronze de Joan Carles del Saló de laReina Regent ■ ALBERT SALAMÉ

| Ciutats | 21EL PUNT AVUIDIVENDRES, 24 DE JULIOL DEL 2015

L’APUNT

Els problemes realsque cal arreglar

amagar o no. El que cal tenir clar és que això no impor-ta, sempre que l’informe serveixi per millorar la situa-ció d’aquests nens i d’aquestes famílies. No arribar encondicions a final de mes vol dir no poder pagar hipo-teques o lloguers, no poder menjar carn o peix cadadia o no poder comprar roba. I això és el que cal arre-glar. L’equip de govern d’abans i el d’ara.Jordi Grau

Un 28% de famílies de Barcelona que tenen nens me-nors de 16 anys no arriben en condicions a final demes, segons el baròmetre de la infància i les famíliesfet públic per l’Ajuntament. Són dades dolentes, peròno són dades noves perquè, si no se sabien, s’intuïen.De fet les dades són d’un informe del mes de desem-bre i ja neix la picabaralla de si el govern de Trias ho va

acabar la roda de premsadel Saló de la Reina Re-gent, dit així pel quadre deMaria Cristina. L’argu-ment és que en aquest cases tracta de corregir “unaanomalia”, en paraules delcomissionat, que dónacontinuïtat al simbolismed’un Ajuntament vigilatper la dictadura: el bust delrei ara emèrit, nou capd’Estat a la mort de Fran-co, va substituir un del dic-tador instal·lat al 1960.

Sigui com sigui, al queobliga la llei és a la presèn-cia “en lloc preferent” de lasala de plens d’“una efígie”del rei, de manera que qui

hi hauria d’estar represen-tat avui és Felip de Borbó.El PP ja ho va demanarl’any passat, però el go-vern de Xavier Trias va al-legar motius pressuposta-ris per fer-ne cas omís.Ara, el consistori segueixen fals –però no més delque ja ho estava– i el go-vern diu que estudiaràamb la resta de forces polí-tiques la forma d’aplicar lanorma estatal. I el bust fi-cat en una caixa de car-tró? Pisarello diu que po-dria acabar al Museud’Història, però serà l’àreade Patrimoni la que hoacabarà decidint. ■

Un 28% de les famílies deBarcelona amb fills me-nors de 16 anys tenen pro-blemes per arribar a finalde mes, un fet que s’agreu-ja especialment en el casde les monoparentals, enquè el percentatge arribaal 49%. Així ho recull el Ba-

ròmetre de la infància i lesfamílies a Barcelona,2014, un estudi que haanalitzat la situació de139.293 famílies. En un8,1% dels casos no treballacap dels pares, i un 9,9%de les famílies no veuen as-sumible la despesa actualde la hipoteca o el lloguer–un 21,2% en el cas de lesfamílies monoparentals–.

Un 1,4% dels nens viuenen llars on no poden per-metre’s un dinar de carn opeix com a mínim cada dosdies. Un 6,6% dels menorsno disposen de roba novaperquè la família no s’hopot permetre, un 11,3% nopoden accedir regular-ment a activitats d’oci i un7,5% no poden participaren esdeveniments escolars

de pagament. A més, un6,7% no poden celebrarl’aniversari.

L’estudi, el va presentarahir la tinenta d’alcalde deDrets Socials, Laia Ortiz,que va valorar: “Les dadesno són positives, però ésimportant no amagar-les,com entenem que va fer elgovern anterior, ja que sónun instrument essencialper planificar les polítiquesper combatre la pobresa.”Trias va treure importàn-cia al fet de no haver-lo fetpúblic –data del desem-bre– i va al·legar que li ha-via servit per prendre deci-sions sobre el tema. ■

RedaccióBARCELONA

Un 28% de famílies ambnens no arriben a fi de mes

Al desembre, el pla de mi-llora urbana per ampliar en6.080 metres quadrats elcentre comercial Heron Ci-ty va quedar suspès tempo-ralment i supeditat a la pre-sentació, per part del pro-motor, d’un estudi de l’im-pacte econòmic que com-portaria a la zona. Així hova aprovar, per unanimi-tat, el ple municipal. Però,tot i que fins ara no s’haviasabut, el govern de XavierTrias no va comunicar ladecisió al promotor quantocava i, com que es va es-gotar el termini per fer-ho,el 18 de gener, el pla va que-dar aprovat per silenci ad-ministratiu. L’episodi el varevelar ahir la tinenta d’al-calde d’Ecologia, Urbanis-me i Mobilitat, Janet Sanz,que va anunciar que busca-rà alternatives a l’amplia-ció amb els propietaris. Demoment, però, el nou go-vern ha parlat amb tothommenys amb ells. L’executiuva informar de la situaciódimarts als veïns i comer-ciants de la zona en una re-

unió amb presència delsgrups municipals.

Fonts de CiU van adme-tre ahir que, “per error”, laresolució del ple no es vacomunicar abans del ter-mini legalment establert,sinó un dia tard, peròTrias, ara president delgrup convergent, va asse-gurar que el seu govern jahavia iniciat converses

amb els promotors i que liconsta que aquests tenenuna “voluntat clara de ne-gociar” per trobar una al-ternativa. De fet, van aten-dre igualment els requeri-ments municipals, mal-grat que aquests van arri-bar tard, i van presentarigualment l’informe d’im-pacte econòmic. I, tot i queja fa sis mesos que podrien

haver-ho fet, no han acti-vat encara l’ampliació, queel silenci administratiu elspermet ara iniciar quanvulguin. El que el nou go-vern ha de tenir clar, va dirTrias, “és què vol que siguiHeron City”. Sanz vol con-sensuar una proposta ambveïns, comerciants i l’opo-sició abans de plantejar-laa la propietat. ■

Ivan VilaBARCELONA

L’ampliació d’Heron Citypodria tirar endavant persilenci administratiua El govern de Trias va comunicar tard la suspensió del projecte acordada pelple, i ara el nou Ajuntament vol proposar alternatives als propietaris

El centre comercial Heron City, en una imatge d’arxiu ■ EP

Cataluña

Elena Genillo

BARCELONA- El barómetro de infancia y familia que ayer presen-tó la teniente de alcalde de dere-chos Sociales, Laia Ortiz, acabó convirtiéndose en otro arma arro-jadiza del ejecutivo de Colau contra el anterior gobierno muni-cipal de Trias. «Lo tenían prepara-do desde diciembre de 2014 y no lo presentaron porque los datos no eran nada alentadores», dicen los recién llegados al Ayuntamien-

Un informe del Ayuntamiento alerta de que más de 14.000 menores no pueden celebrar su cumpleaños

El barómetro de Infancia y Familia alerta de que el 11 por ciento de las familias no puede costear actividades de ocio a sus hijos

el barómetro constató, además de la desigualdad existente en los barrios de Barcelona, las difi cul-tades de los que viven en los dis-tritos más empobrecidos para alimentar bien a sus hijos, propor-cionarles actividades de ocio, ga-rantizarles el suministro energé-tico adecuado o, simplemente, una buena educación.

Aunque la teniente de alcalde de Derechos Sociales apuntó que la privación alimentaria no supo-ne un problema relevante dado

to de Barcelona «Lo encargamos para uso interno», se defendieron los convergentes. Y entre dimes y diretes lo importante se diluye como el azúcar en el agua. Asun-tos que requieren de un abordaje de urgencia, como la situación de pobreza que vive un porcentaje importante de los hogares barce-loneses con niños entre sus miembros.

Tras entrevistar a 1.200 núcleos familiares divididos en tres subgrupos en función de la renta,

Una de cada cuatro familias de Barcelona con niños pequeños no llega a fi nal de mes

que «todas las políticas contra la pobreza han ido muy vinculadas a este aspecto», para garantizar el buen desarrollo de un niño «es necesario dar cobertura al con-junto de necesidades», insistió Ortiz.

En este sentido, es notable el porcentaje de familias que no puede comprar a sus hijos ropa nueva (6,6%), pagarles las excur-siones escolares (7,5) y celebrar su cumpleaños (6,7). Más nume-rosos aún son los padres que no pueden hacer frente al gasto que suponen las actividades de ocio, en concreto un 11 por ciento. El informe también refl eja la per-cepción que tienen los padres de la salud de sus hijos y cómo varía en función de los ingresos que entran en el hogar. Mientras que en las familias de rentas más altas la percepción es muy buena, ésta sólo llega al 60 por ciento en el caso de las casas con menos in-gresos. Pero de todos los indica-dores, es la pobreza energética el que refl eja en mayor medida la desigualdad entre los barrios. En las zonas altas sólo un 2 por cien-to de los menores no pueden disfrutar de una temperatura adecuada en invierno, una cifra que aumenta hasta el 26 por cien-to en las zonas más pobres de Barcelona

Arc

hiv

o

Las claves

w HOGARES CON FALTA DE

INGRESOS

El 27,9% de las familias

aseguran acabar el mes en

números rojos. Una cifra que

se sitúa en el 49% en el paso

de los hogares

monoparentales.

w DISPONER DE CALZADO

ADECUADO

El dos por ciento de los niños

de Barcelona no pueden

tener zapatos adecuados a

cada época del año. Una cifra

que se incrementa en

Cataluña (2,3%) y España

(3%)

w DISFRUTAR DE

ACTIVIDADES DE OCIO

Un 11% de los hogares de

Barcelona que tiene niños

menores de 16 años entre sus

miembros no pueden afrontar

el pago que suponen las

actividades de ocio de sus

hijos. Además, un 7,5% no

puede pagar las excursiones

escolares y un 6,7% no puede

sufragar los gastos de invitar

a algún amigo a jugar a su

casa.

49LA RAZÓN • Viernes. 24 de julio de 2015

Impreso por Dept.documentacio Alcaldia . Prohibida su reproducción.