Mor una de les condemnades del 4FPatricia Heras fous trobada morta mentre com-plia pena de presó, en tercer grau. Aquest trà-gic final torna a posar sobre el taules les pràc-tiques repressives de Barcelona.

>> Països Catalans 6

El bou d’Osborne, de colorins Una acció plena d’imaginació i de reivindi-cació ha donat un toc diferent al paisatgemallorquí: ha pintat el bou d’Osborne decolorins.

>> Països Catalans 7

Els tentacles africants del’Elisi francèsL’Estat francès ha mirat tradiconalment capa Afica. Les recents revoltes de Líbia hanposat de manifest ls inportancia de SArkozyen tota la regió.

>> Internacional 10

SUM

ARI

AMAIA COBOS PÀG. 2 // XAVIER NAVARRO PÀG. 2 // TONI CUCARELLA PÀG.3 // RAFA ESCOBAR PÀG.13 // AQUIL·LES RUBIO PÀG. 12

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

201DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

““EEll tteemmppss eennss hhaa ddoonnaatt llaa rraaóóssoobbrree eell pprrooccééss ddee BBoolloonnyyaa””Els dies 23, 24 i 25 d'Abril desenes d'estudiants d'a-rreu els Països Catalans es reuniren a Celrà (Gironès)per tal de discutir els problemes que afecten a l'en-senyament en el marc de les retallades.La setena edi-ció de la Trobada d'Estudiants dels Països Catalansconvocada pel SEPC, ha servit també per començara dibuixar alternatives al model sorgit a partir de laimplementació del Procés de Bolonya. Per informarde tot això parlem amb Lluís Pascual i Vidal,estudiantde la Universitat de València i militant del SEPC,orga-nització en la qual ocupa el càrrec de secretari tècnicde política educativa.

ENTREVISTA

Un altre 1r de Maig ha passatsense que se n’adone de la cri-si que estem travessant. Ambalgunes excepcions les mani-festacions que s’han celebratals Països Catalans han sigutpoc concorregudes i poc com-batives.No obstant això, l’esquerra anti-capitalista ha eixit al carrer demanera detacada per reivindi-car un canvi de sistema i peresperonar a la lluita.

>> En Profunditat 8 i 9

>>Països Catalans 5

L’ACCENT 201DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201102 OPINIÓ

CCuurrssooss eenn ccaattaallààAMAIA COBOS SABADELL

Fa nou mesos vaig decidir que per millo-rar el meu català, hauria d'anar a clas-ses. Portava un any vivint a Sabadell ija era hora de profunditzar en els meusconeixements d'aquesta llengua. No hofeia simplement per raons laborals, sinoque notava que amb el català arribariaa més gent.

En el moment en que vaig comen-çar a informar-me sobre els cursos, nota-va una falta d'informació concreta i cla-ra. Primer, vaig anar a l'Escola Oficiald'Idiomes de Sabadell i allà em van expli-car que aquest curs s'aplicava el marccomú europeu de les llengues. D'aques-ta manera els cursos de català pasavende 5 a 6 anys. A més a més, nomès s'im-partirien classes a Manresa, Sabadell,Vall d'Hebron, Lleida, Tarragona i Giro-na. Una de les consequencies al VallésOccidental va ser el tancament de cur-sos de català a l'escola de Terrassa, jaque passàven a ser competència de l'es-cola de Sabadell.

En principi jo creia que no em veu-ria afectada per aquesta retallada, peròdesprés em van explicar que a Sabadellsolament es faria tercer, quart, cinquèi sisè de català. Si volia fer primer, hau-ria d'anar a l'escola oficial més prope-ra a Sabadell, que és la de Barcelona.

Bé, doncs vaig inscriure'm a l'Esco-la Oficial de Barcelona, i mentre espe-rava una resposta per part seva, vaiganar al Consorci per la NormalitzacióLingüística de Sabadell. Si la meva expe-riència a l'escola d'idiomes va ser bas-tant negativa, al Consorci va ser esper-pèntica.

L'atenció i la informació que emdonaren fou més que deficient. Em vandir que vingués al cap de tres dies i quela matriculació començaria a les deudel matí. Així que el dia de la matricu-la vaig anar-hi poc abans de les onze, ivaig veure una multitud de gent al casalPere Quart cridant i amb cara d'empren-yades. Em van informar que solamentquedaven tres places per a tots els nivells.En menys d'una hora s'havien esgotatles places i moltíssima gent que estavaal Casal Pere Quart, es quedaven senseplaça per aquest any.

Ja se m'havien acabat totes les pos-sibilitats que coneixia: no a l'escola d'i-diomes, no al consorci... que podia fer?Vaig parlar amb molta gent que era alCasal Pere Quart i em van informar deles parelles lingüístiques i de les esco-les d'adults. Una de les coses que em vacridar més l'atenció va ser la històriad'una dona que portava deu anys venintel dia de la matrículació al consorci iencara no l'havien admés. Vaig sortirdel Consorci amb una visió molt nega-tiva. No entenia aquesta situació. Nosal-tres volem aprendre català, vosaltresens en voleu ensenyar. Qui està inte-ressat a retallar el nostre accés a la cul-tura i societat catalana?

Finalment, em van aceptar a l'Esco-la d'Idiomes de Barcelona. Malgrat quediàriament em suposa dues hores detrajecte, crec em puc considerar afor-tunada. Tinc una plaça per aprendrecatalà! I això per a mi és molt!

La integració lingüística és bàsica entermes socials i personals. Les retalla-des d'infraestructures i professorat decatalà per a no catalanoparlants és unaretallada a la nostra integració, a la nos-tra participació a la societat catalana.Encara falta millorar moltes coses...

PUNT DE MIRA

Darrerament, el govern "delsmillors", dels màsters i remàsters,davant de les crítiques per les indis-criminades retallades socials quevol aplicar, argumenta per a justi-ficar-les que la ciutadania ha deser responsable i que sembla queno siguem conscients de la situa-ció de crisi que patim. Poden invo-car el que vulguin, però l'única fór-mula que ells coneixen és retallarles prestacions socials. No podendemanar a la població consciènciade la situació i molt menys, res-ponsabilitat. Ens demanen que elsajudem a sortir d'una crisi que nohem provocat, i que ha estat cau-sada per la cobdícia i l'afany delucre de bancs, caixes i altres espe-culadors.

Fa quasi un any, vàrem patir unaugment de l'IVA (fins a l'actual18%) fet que va implicar l'augmentde cost de vida. Fa quasi un anytambé, els treballadors i treballa-dores de l'administració van patiruna rebaixa d'entre el 5 i el 10% delseu sou. Ens han apujat el preu dela llum (en un 10%) i del gas i, enshan allargat l'edat de jubilació i eltemps de cotització per a podercobrar-la. Els treballadors i treba-lladores tenim l'amenaça constantd'ERO's i deslocalitzacions i, el rep-te de continuar treballant per apoder pagar el lloguer o la hipote-

ca d'uns habitatges que van sersobrevalorats.

Però ara, ells governen i ells sónels responsables del que passi ambl'economia. Si no els agrada la res-ponsabilitat i no són capaços de

sortir-se'n que ho diguin i que mar-xin, però que no ens vulguin carre-gar la responsabilitat de tot plegata la resta, que ja fa temps que patimla crisi provocada també per la dei-xadesa i connivència amb caixes,

bancs i especuladors financers delgovern tripartit.

Ells són també responsables -ino només CIU - de rebaixar elsimpostos als que més tenen. Aques-ta aposta només pot comportar des-mantellar l'estat del benestar, pri-vatitzar sectors públics com l'en-senyament i la sanitat perquè elsdescens d'ingressos produïts peraquestes rebaixes no permetrà pagaruna bona sanitat i un bon ensen-yament i, els estats liberals tenencom a tendència desfer-se d'aquellsserveis que produeixen pèrdues iaixí permeten que el sector privat(que està dins del govern "delsmillors") faci negocis d'allò que hade ser un dret universal.

I mentrestant, el govern delZapatero, que continua incomplintles seves promeses de finançamentamb Catalunya, manté l'exigènciad'una reducció més gran dels pres-supostos de la Generalitat. Avui lesresponsabilitats de govern, a Bar-celona i a Madrid, es fan a base de"tisorades".

Responsabilitat a base de tisorades

COL·LABORACIÓ XAVIER NAVARRO

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Cesc Blanco, Abel Caldera, Mercè Rubià (coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, Arnau Urgell i BelZaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: ÀlexTisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba,Manel López (coords.). CCuullttuurraa:: Hèctor Serra, JosepMaria Soler,Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colo-mer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almudena Gre-gori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell. CCoorrrreecccciióó::Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés. CCoooorrddii-nnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gis-pert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: AmaiaCobos

Número 201 Tirada: 4.000 exemplars Númerode dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitatdels articles d’opinió recau exclusivament en elsseus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

No en tenia prou l'Ara a semblarla planta de reciclatge de l'Avui,vol recollir també el rebuig de LaVanguardia.

No tinc constància que AlfredoPastor hi hagi escrit ni puc dir queel seu currículum justifiqui un talrebuig: secretari d'Estat d'Econo-mia, es va doctorar en la matèriaa la UB i al Massachussets Institu-te of Technology, ha treballat pelBanc Mundial i ha estat presidentd'Enher. Però hi ha una harmoniapreestablerta que dóna a cada ensel seu lloc al cosmos i el d'AlfredoPastor estava a La Vanguardia.Alfredo Pastor és la prova empíri-ca que treballar i estudiar en tantbenemèrites institucions no nomésno aguditza l'enginy sinó que esfon-sa l'enteniment en una boira espes-sa. La prova la trobem a un articlepublicat el 26 d'abril i anomenat"El tetràedre de l'independentis-me".

No està al centre de l'argumen-tació però és molt significativa unaapreciació que va al segon parà-graf: "Les protestes que han seguitels anuncis de restriccions pressu-postàries en Educació i Sanitat són,al meu parer, indignes d'una socie-tat educada". L'educació consisteixa callar la boca quan l'hampa encor-batada decideix que ja n'hi ha proude sanitat pública. Per què? Per quètots hem de ser conscients que"corren temps dolents" i "cal estal-viar fins l'últim cèntim". Comen-çar a ser ridícul sentir aquestes fra-ses en boca de gent per la qual nocorren temps difícils ni pensenestalviar un cèntim: deixaran d'a-nar de vacances? Perdran l'abona-

ment al Liceu? Els seus fills hau-ran d'anar a la pública? Faran cuaa la Seguretat Social? Però no hemde creure que ens vol mal: "l'estal-vi és possible sense que els elementsveritablement essencials del nos-tre estat del benestar pateixin danysirreparables". S'entén per elements"veritablement essencials" l'IESE(essencial per què el senyor Pastorcontinuï cobrant a final de mes),el Círculo Ecuestre i la missa de 12.

Pels que no vivim en aquest mónde fantasia fa anys (molt abans dela crisi/estafa) que corren tempsdifícils, que es gasta fins l'últimcèntim per incapacitat d'estalviari que els serveis com la Sanitat il'Educació pateixen danys perfec-tament reparables si al senyor Pas-tor i la seva colla els donés la gana.Molta tela per un article que, enrealitat, parla sobre la indepen-dència. Tot dient que "interpretarqualsevol obstacle a l'independen-tisme com una ofensa a la 'volun-

tat del poblecatalà' és vistesles xifres ante-riors -es refereixal caràcterminoritari del'independentis-me-, un abús".

Jo no soc eco-nomista ni heestat mai a Bos-ton, la qual cosasegurament emconverteix enun brètol pro-vincià però diriaque per estar afavor del dret a

l'autodeterminació -i exercir-loencara que sigui simbòlicament-no cal ser independentista. Espe-ro que en temes econòmics el sen-yor Pastor faci un ús més acurat deles estadístiques, però hi ha aspec-tes conceptuals que remeten a lògi-ca més elemental, vàlida per l'eco-nomia tant com per l'apicultura.Els ignora quan diu que "dins i forad'Espanya, Catalunya podrà deci-dir sobre certes coses, i no d'altres,sense una llista d'aquestes cosesl'expressió 'dret a decidir' en quès'ha basat l'última anomenada 'con-sulta popular' està buida de con-tingut". Sembla que el que sí haaprès a l'IESE és a mentir descara-dament per què ell sap que la pre-gunta de la consulta es referia ambtotal claredat a l'objecte sobre elque calia decidir: tenir o no tenirun Estat propi. A l'IESE tot això esdeu veure molt borrós, però al meubarri ho entenen fins els nens deteta.

Boira a l’IESE

“Ens demanen queels ajudem a sortird'una crisi que no

hem provocat, i queha estat causada per

la cobdícia”

L'eminentíssim intel·lectual valen-cià en Joan Francesc Mira ha parlatde mi en una de les seues setmanalshomilies al setmanari El Temps. M'es-carneix públicament arran d'unaentrevista que ha publicat el mateixsetmanari, tanmateix sense citar elmeu nom. No sé si l'ha evitat per con-siderar que em regalava una publici-tat immerescuda, o per a fer-me unaltre favor en evitar-me, amb el silen-ci del meu nom, una humiliació públi-ca més gran, no debades m'escarneixpúblicament el pare de la pàtria valen-ciana postlizondista i antifusteria-na (que diuen ells).

Estem d'acord en una cosa: "elsescriptors valencians en llengua cata-lana som més nombrosos que mai(més, possiblement, que els escrip-tors valencians en llengua castella-na, i de qualitat mitjana almenysequivalent, qui sap si superior), publi-quem i venem més llibres que en capaltre moment de la història contem-porània…" Però aquesta és la nostraparadoxa: una gran nòmina d'autors,tanmateix una invisibilitat absoluta(per no dir-ne menyspreu o persecu-ció) al nostre propi país. I això quefa anys va haver-hi allò de la "paulingüística" amb el PP, que ens haviade reconciliar i tota la pesca. I mireucom ens tracta encara ara el PP! Qui-na pau pactaren? Això sí: allò queens va deixar aquella "pau", l'AVL,ningú s'ha atrevit a abandonar-la,malgrat les nefastes conseqüènciesper a la unitat del català. No obstantaixò, potser ara escrivim, cantem,fem teatre i etcètera en català mésque mai en la nostra història, tan-mateix, cal assenyalar-ho, per pri-mera vegada en molts segles els cata-lanoparlants som minoria al PaísValencià.

Fa conyeta l'eminentíssim amb lameua afirmació que els escriptorsvalencians en llengua catalana somuns pàries de la literatura, i posa coma exemple de la gran acceptació quenord enllà tenen els autors valen-cians "Ferran Torrent, Isabel-ClaraSimó, Josep Piera, Manuel Baixauli,Enric Sòria, Martí Domínguez, VicentAlonso i tres o quatre més…" Gransescriptors, per descomptat. Tanma-teix, caldria saber quins són aquestsaltres tres o quatre més. Hauria d'ha-ver-los citat (o no haver citat ningú)ni que fóra per a o deixar-nos amb laquimera que no coneix més literatu-ra valenciana que la que l'acompan-ya habitualment en el suplement cul-tural valencià d'El País: Vicent Alon-so, Martí Domínguez, Enric Sòria,Manuel Baixauli. 4 de 7. Encara queal senyor Mira li puga semblar increï-ble, hi ha vida literària més enllà d'a-queixes pàgines.

Fem una cronologia dels autorscitats per Mira (1939): Isabel-ClaraSimó (1943), Josep Piera (1947), VicentAlonso (1948), Ferran Torrent (1951),Enric Sòria (1958), Manuel Baixauli(1963), Martí Domínguez (1966)… Lameitat dels autors citats té de 60 anysen amunt. El més jove, Domínguez,en té 45. Parem ara atenció en aquestarticle de l'Enciclopèdia Catalana,

que en referir-se a la "literatura valen-ciana" es va quedar en la foto, a horesd'ara estantissa, dels anys 70. Repas-seu-ne els noms. Què diu el senyorMira que ha passat en els deu o vintdarrers anys, que tants autors tenimmés presència nord enllà… Quants?Quins? L'únic, potser, Manuel Bai-xauli.

L'any 2008 vaig publicar un postsobre les noves generacions de la lite-ratura valenciana en català i la recep-ció que aquesta tenia dins l'oficiali-tat de nord enllà: S'extingeix la lite-ratura catalana al País Valencià? Perasfixia?

Més acostadament, Lolita Boschha fet una mena d'antologia literà-ria d'autors catalans per sota dels 45anys. De quaranta-un escollits, no hiha cap valencià. I això que narradorsper sota dels 45 en tenims uns quantsde bons: Salvador Company, XavierAliaga, Elies Barberà, Urbà Lozano,Carles Bellver, Francesc Bononad…

Quants autors valencians han apa-regut ressenyats o només citats a lapremsa convencional amb motiu deSant Jordi? Jo, que era a Barcelonadurant aquests dies, no n'he trobatgaires, per no dir cap, als mitjans decomunicació, ni tampoc llibres a lesparades.

Si férem una enquesta entre elsacadèmics de la literatura catalana,periodistes culturals i comentaristesde llibres en general, ben pocs podriendir que saben qui és, fins i tot quehan llegit, posem per cas, RaquelRicart, Francesc Bodí, Silvestre Vila-plana, Xavier Aliaga, Salvador Com-pany, Carles Cortés, Manel Alonso,Ramon Guillem, Francesc Gisbert,Joan Olivares, Esperança Camps, Lli-ris Picó, Josep Franco, Vicent Usó,Vicent Pallarès, Joan Andrés Sorri-bes, Albert Hernàndez Xulbi, AndreuSevilla...

Podríem també llançar ara a l'ai-re algunes preguntes, com ara: Quantsautors valencians han publicat en les"principals" editorials valencianes oarreu dels Paísos Catalans sense haverrebut prèviament un premi que inclo-guera la posterior publicació? On ésl'interès de les editorials per buscari descobrir noves veus literàries iarriscar-se a fer-les públiques? Perquè per a llegir i conèixer la novaliteratura catalana hem d'aventurar-nos per les procel·loses i inabastablesaigües internètiques?

Per què les novetats valencianestenen tan poc de ressò en els mitjansconvencionals del nord, com ara TimeOut, Presència o Benzina? Encaraescriu algú sobre les novetats valen-cianes al suplement de cultura de l'A-VUI? Ens han prohibit TV3, sí. Peròqui ha "prohibit" que el periòdic Arano puga ser adquirit als quioscos delsPaís Valencià? Per què ja no podemcomprar l'Avui i El Punt al País Valen-cià?

En resum: l'opinió de l'eminen-tíssim Mira és un exemple diàfan delque podem considerar un intel·lec-tual que opina sobre el seu entorndes de la seua torre d'ivori. Llegirensenya, i tant. Però per a conèixer

la realitat cal abandonar els palausi fer vida pels carrers. A la fi, ja sabeuquè passa, que cadascú conta la firacom li va. I com a Joan Francesc Mirali va bé, ell es pensa que l'alegria ésgeneral. Pensa en curt, mira en curti vola en curt. Creu el rei fart que totsmengen tant com ell, i, fora dels dela seua cort, la majoria passen gana.

Els Països Catalans no són unautopia prescindible: són el nostre mercat imprescindible.El problema que tenim amb aquestaconcepció fragmentada de la litera-tura catalana, tan general al nord ial sud, és fonamentalment polític.No podem aspirar a tenir una litera-tura catalana com cal, forta i rendi-ble, si no és completa.

Quan J. F. Mira, en aquell "llibreroig" seu del valenciansime postli-zondista i antifusterià (que diuenells), afirmava, tot panxacontent,que els Països Catalans són una uto-pia prescindible, afavoria la fragmen-tació la llengua i la cultura catala-nes. Oferia coartada per als apocatssecessionistes del nord, per als qualsl'abast de la nació i la literatura cata-lanes coincideix, pràcticament, ambels límits "autonòmics", alhora queassenyalava un nord polític per alsapocats del sud amb la possibilitatde ser lizondistes sense haver de reco-nèixer i reivindicar el líder del bla-verisme.

La nació cultural necessita, per asobreviure i reeixir, que existesca unanació política que la reivindique i laconsolide, que prenga mesures coor-dinades i eficaces -polítiques!- per aconstituir un mercat rendible. Peraixò cal un coneixement complet dela cultura catalana, no fragmentat.Perquè sense una consciència unità-ria sòlida i compromesa no és possi-ble enfortir el nostre mercat cultu-ral. Subsisitir en petites parades on,de tant en tant, s'hi mostre algunproducte exòtic -que no ho és gens,d'exòtic, perquè és veí i compatriotade la casa del costat-, ens condemnaa la ignorància permanent de la nos-tra pròpia realitat cultural, i, tard od'hora, a la mort per inanició, o perinsolvència.

Trenta-i-tants anys després de lamort del dictador espanyolista, el quehauria d'haver estat un període derecuperació lingüística i cultural,d'enfortiment de la llengua i cultu-ra catalanes, s'ha convertit en unfinal d'etapa al que ens aboquem cadavegada més fragmentats, amb unaconsciència lingüística i literària des-dibuixada, òrfens de mitjans que afa-voresquen la nostra cohesió políticai cultural; mitjans que voldríem, per-què els necessitem així, potents,valents i desacomplexats. És neces-sari insistir, dia a dia, en la construc-ció del nostre imaginari unitari: lin-güístic, cultural i polític. I cal denun-ciar la mentalitat regionalista i pan-xacontenta que fomenta eldesconeixement mutu i la fragmen-tació suïcida, i els intel·lectuals orgà-nics que des de la seua torre d'ivorifan conyeta amb el ventre ple.

L’ACCENT 201 OPINIÓ 03

Què hi hadarrere la màde ferro del’Ajuntamentde Barcelona?

El passat dia 26 d'abril es matava a casa seva, a Barcelona, Patricia Heras,

jove que havia estat empresonada des de feia uns mesos pels fets del 4 de febrer

de 2006 al carrer Sant Pere més baix, i es trobava en situació de tercer grau. Al

marge de si la seva mort es deu o no a aquesta situació o a altres raons, el cas

ha fet ressonar altra vegada les veus crítiques que van denunciar el judici i les

dures condemnes de presó per aquells incidents, que acabarem amb un agent

de la policia municipal greument ferit. Tres dels empresonats, Juan Pintos,

Alex Cisterna i Rodrigo Lanza van ser detinguts i sotmesos a tortures i degra-

dants tractes racistes, tingueren després un judici sense les mínimes garan-

ties, com denuncià Amnistia Internacional en el seu informe sobre l'Estat

espanyol de 2006-2007, i encara romanen a la presó. Tots els empresonats foren

condemnats sense més proves que les declaracions dels guàrdies, enmig de ver-

sions contradictòries de les autoritats municipals, com les declaracions de l'a-

leshores alcalde de Barcelona, Joan Clos, l'endemà dels fets, que els exculpà en

un primer moment, versió que va canviar posteriorment l'Ajuntament d'acord

amb el plantejament de l'acusació d'aconseguir uns caps de turc a qui poder

carregar la culpa de l'agent ferit.

Es tracta d'un cas que ha esdevingut tristament famós, però que només és

una mostra més del modus operandi que s'ha instal·lat com a norma a l'Ajun-

tament barceloní, i en especial en la regidoria de seguretat. Una regidoria que

des que és a mans d'Assumpta Escarp, i coincidint amb la posada en marxa de

normatives cada vegada més restrictives com l'ordenança del civisme, té en el

seu un historial un llarg rosari de casos controvertits: des de les tàctiques mafio-

ses anti-sindicals i de criminalització en la batalla contra els vaguistes dels

autobusos TMB -guanyada finalment pels treballadors-; les greus acusacions i

demandes de llargues condemnes de presó per a en Jona i els altres acusats en

el cas del Forat de la Vergonya - absolts recentment per la jutgessa-; el fosc cas

del cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, amb la demanda contra Vilaweb

per publicar una versió dels fets que contradeia la de l'Ajuntament; el vel de

silenci que ha intentat estendre l'Ajuntament sobre els greus casos d'amena-

ces contra l'exregidora independent Itziar González, per haver investigat els

casos de corrupció municipal de les llicències de Ciutat Vella i de l'hotel del

Palau; o més recentment, després de la Vaga General del mes de setembre, les

peticions de la mateixa regidora Escarp de tancar webs de contrainformació,

durant una intensa campanya de criminalització contra l'esquerra transfor-

madora que va fer famós el terme 'antisistema'.

Aquests són només alguns dels casos, potser els més coneguts, d'un perío-

de que revela un seguit d'elements comuns: l'existència d'un contingent d'a-

gents, funcionaris i responsables polítics de la policia local que actuen amb

impunitat, sovint fora de tota mena de reglaments i lleis; l'estratègia d'assen-

yalament i criminalització de tota veu critica, siguin sindicalistes, manifes-

tants o els pocs mitjans de comunicació honestos; i finalment una dura ofen-

siva en la vessant judicial, on la construcció de versions policials esdevé peça

clau per aconseguir si els jutges ho permeten, dures condemnes que acabin

donant la raó a les campanyes de propaganda que en els darrers anys han

embolcallat la regressió en els drets dels ciutadans i l'enduriment de les nor-

matives municipals. L'objectiu, de mica en mica no és altre que expulsar o ama-

gar dels carrers de Barcelona totes les realitats que desentonin amb un model

de ciutat basat en l'especulació i el que es va anomenar 'la millor botiga del

món' i que, amb la seva inseparable cara repressiva, és compartit en major o

menor mesura per la pràctica totalitat de les forces polítiques presents al con-

sistori de la capital, i ho seguirà sent si no es produeix un canvi que revolucio-

ni la ciutat.

E D I T O R I A LJoan Francesc Mira fa conyeta

des de la seua torre d’ivori

TONI CUCARELLA COL·LABORACIÓ

DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011

REDACCIÓ VALÈNCIA

Les eleccions autonòmiques del PaísValencià són el 22 de maig i totesles enquestes, amb xicotetes varia-cions, asseguren que el PP augmen-tarà en escons consolidant la majo-ria absoluta a les Corts Valencia-nes. Segons les mateixes enques-tes, la resta del panorama políticcanviarà poc: EU romandrà ambmés o menys la mateixa represen-tació i tal vegada la candidaturaCompromís (formada pel Bloc Nacio-nalista Valencià, Iniciativa delPoble Valencià i els Verds) aconse-guisca passar el mínim de 5% devots i entre a les Corts.

És fa difícil entendre perquè elPP obté uns resultats així desprésde la destrucció del territori queha generat, de com ha atacat l'en-senyament públic i en català, deles imputacions d'alts càrrecs percorrupció, de l'autoritarisme quemostra amb la RTVV i de la prohi-bició de TV3... Totes aquestes actua-cions han generat reaccions en nom-brosos sectors de la societat, és adir, existeixen moviments socialscontra la realitat actual, però sen-se una estructura sòlida on coor-dinar-se i crear una estratègia con-junta. Ni EU, ni Iniciativa, ni moltmenys el PSOE han tingut gaire èxiten apropar-se als col·lectius popu-lars per a crear una acció conjun-ta. Ni cap d'aquests partits esdeve-nen actualment una alternativa degovern.

Arrels profundesPerò les arrels del panorama polí-tic també s'han de buscar en elsorígens de l'actual estructura social.La burgesia valenciana modernasorgeix majoritàriament d'una bur-gesia comercial lligada al camp(exportació de productes agríco-les), sense un sector industrial fort.Diversos estudis han apuntat queaquest sistema productiu influeixfortament en la burgesia valencia-na que és molt conservadora i reac-cionària. Tanmateix ha sabut cohe-sionar-se molt bé. Com a conseqüèn-cia de la bona cohesió mai hi vahaver un nínxol polític i electoralper a una burgesia més moderadaequivalent a CiU o Unió Mallorqui-na (l'únic intent va ser a principidels 80 amb el Partit Nacionalistadel País Valencià de Francesc dePaula Burguera i acabà en desfe-ta). Segons alguns analistes, açò ésimportant perquè una formacióaixí hauria canviat el panoramapolític, que es pareixeria més aldel Principat i les Illes i Pitiüseson hi ha alguna opció de trencarl'hegemonia conservadora.

Tornant al passat, però a un pas-sat més recent, cal esmentar quedesprés de la mort del dictador fei-xista Franco la burgesia valencia-na (en estreta connexió amb la bur-gesia espanyola) féu una anàlisiencertada: "El blaverisme no solsxafarà el catalanisme al País Valen-

cià, sinó que farà que CiU i ERC tin-guen por a l'hora de baixar delSénia". Totes dues formacions tenenmoltíssima cura a l'hora d'influirmés enllà de la comarca del Mont-sià i això entrebanca qualsevolintent de connexió política entreambdós territoris.

El PP actualDes que el PP entrà a la Generali-tat l'any 1995 amb Eduardo Zapla-na la burgesia valenciana ha apli-cat una estratègia senzilla i efi-cient basada en la idea del'excel·lència del País Valencià, elsgrans esdeveniments, victimismeenvers el govern espanyol del PSOE,la necessitat del transvasamentd'aigua, etc. que ha imbuït tot lle-vat del món de l'ensenyament. Que

el discurs del partit conservadorfaça saó ha estat possible en partpel control dels mitjans de comu-nicació d'extensió valenciana (finsi tot en el pro-PSOE Levante mit-jançant la publicitat institucionalen temps de crisi, Las Provincias iRTVV). Mentre que els que obeei-xen a una circumscripció estatal(El País, El Mundo, televisions iràdios privades...) han oferit unamirada provinciana i acrítica quetampoc ha servit de catalitzadorde les protestes populars. A més,en els setze anys de control delpoder la burgesia valenciana haadoptat el model econòmic basaten l'especulació immobiliària quebeneficià a moltes famílies de clas-se treballadora que veieren com elseu camp o el seu hort sense valorva augmentar el preu a xifresextraordinàries. Això sí, destruintsense control el territori, aniqui-lant formes de vida populars arre-lades des de segles, promovent unmercat laboral molt i molt preca-ri i fent pujar el preu d'un dretfonamental com és l'habitatge.

Les alternativesSi bé, els únics partits que tenenrepresentació política i que podriencrear una alternativa al poder delPP són PSOE (amb 38 escons), EU(3), Iniciativa (2) i el BNV (2) i ahores d'ara estan molt lluny depoder fer una majoria. D'aquestamanera tot relleu a la Generalitatvalenciana passa pel PSOE el qualté una actitud de submissió aMadrid. A més a més, les lluitesinternes, la pèrdua de suport demoviments socials, l'acomodacióde part dels seus quadres, la dre-tanització en comptes d'acostar

posicions amb EU i Compromís,l'ambigüitat sobre temes impor-tants... Totes aquestes situacionsfan del PSOE un partit que no gene-ra un discurs ni una estratègia ade-quada per a part de la societat, quetot i no sentir afinitat cap al PP noconfia gens en el partit socialde-mòcrata.

Altrament, des que als anys 50la socialdemòcracia creà l'estat debenestar per frenar l'expansió delcomunisme, la burgesia més con-servadora va aprendre la lliçó i ambel temps va fer-se amb el controlde l'estat de benestar: "Si el quevoleu fer és repartir la riquesa,administrar el capitalisme i no des-truir-lo, nosaltres el farem tambéi el farem millor que vosaltres". Laburgesia ha estès el missatge de quètan se val qui governe, allò impor-tant és que administre bé. Aques-ta tendència general també ha afec-tat al panorama polític valencià.

Però al marge de la situaciólamentable en què es troba el PSOEtampoc per l'altre cantó hi ha unasituació gaire esperançadora, jaque una aliança electoral del PSOE,d'EU i de Compromís en l'actuali-tat és complicat atès com acabarenEU, BNV i Iniciativa fa quatre anys:van formar una candidatura con-junta per les autonòmiques del 2007i quatre mesos després la trenca-ven de manera traumàtica. Alho-ra si EU i Compromís obtinguerenun cert suport electoral açò podriafer caure el PSOE per sota del 30%,que és una barrera psicològica, iels faria reaccionar. Com, per exem-ple, va ocorrer a Galiza, on el PSOEsense el BNG s'hauria adormit i grà-cies al BNG es va adonar que haviade guanyar terreny electoral.

Atenent tot l'esmentat, l'únicapossibilitat de canvi és una desfe-ta molt i molt gran al PP valencià(per exemple, l'empresonament percorrupció d'un bon grup d'alts diri-gents del partit, divisió interna,pèrdua del suport dels empresarisper por...) acompanyada d'una des-feta del PP espanyol. I que açò dona-ra la victòria al PSOE, EU i Com-promís sense que aquests haguerende fer res. Però que això passe abansdel dia 22 és força improbable.

L’ACCENT 201DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201104 PAÏSOS CATALANS

Les eleccions auguren bons resultats per als polítics del PP

El País Valencià afronta les eleccions del 22-MM senseexpectatives de canvi

EEll ppaappeerr ddee ll’’iinnddeeppeennddeenn-ttiissmmee

REDACCIÓ VALÈNCIA

Per la seua banda, l'esquerra inde-pendentista treballa en un con-text força complicat. On la ideolo-gia hegemònica és provinciana iespanyolista a pesar de la realitatcatalana de pobles i viles. Sensepresència als grans mitjans decomunicació que puguen mostrarla realitat de la feina popular. Onel blaverisme va elevar un murentre pobles germans que és difí-cil trencar. En un context de cri-si econòmica que afebleix la capa-citat de resposta popular, on sec-tors de la classe treballadora adop-ten una actitud d'alienació sociali política o una actitud panxacon-tenta i reaccionària o una actitudresignada i derrotista.

Açò genera que l'EI, com elconjunt de l’esquerra anticapi-talista, no tinga una implanta-ció major, que no tinga força perpresentar candidatures i que esveja fora de la contesa electoral.Això no vol dir, ni molt menysque haja d'aturar la seua feina.Com a moviment politicosocialque busca un canvi radical delsistema i de la realitat dels Paï-sos Catalans la lluita electoralpel poder institucional només ésuna de les moltes vies per asso-lir els objectius de la indepen-dència i el socialisme. Així, lafeina de base i la mobilitzaciópopular que du a terme l'EI -ique ha augmentat indubtable-ment al País Valencià en elsúltims anys- ha de seguir comfins ara, i amb més força. I quanles condicions, a causa de l'acti-vació dels sectors populars, hagencanviat ja es parlarà de conteseselectorals.

La incompetència del reformisme i l’actitud mafiosa del Partit Popular valenciàauguren quatre anys iguals que els anteriors

L’APUNT

Les arrels del pano-rama polític s'han

de buscar en els orí-gens de l'actual

estructura social”

REDACCIÓ BARCELONA

Com i quan vos vau assabentar dela decisió de l'Ajuntament?A final febrer les que primer van reac-cionar, i la part més activa del movi-ment, foren les AMPA dels tres col·legispúblics i de l'institut del barri. Dinsla seua tasca continua d'exigència demillores en el sistema educatiu es vanassabentar del projecte de requalifi-cació i van fer el crit d'alarma. Per-què deixar anar aquella parcel·la amans privades significava condem-nar el barri a no resoldre mai els pro-blemes educatius, a no tenir una dota-ció mínima d'instal·lacions educati-ves públiques. O com a mínim el con-demnava durant un segle, perquè lacessió del terreny es planteja per a 75anys.

D'on va sorgir la idea de constituir-vos en plataforma i com van ser elsinicis?Va nàixer de la indignació del barri.De les mares i pares que tenen cria-tures escolaritzades a Campanar iveuen que els col·legis i institutspúblics arrosseguen problemes des defa anys. Per exemple, han anat aug-mentat la demanda de matrícules,però fa vint anys que no es construeixun centre nou. Així doncs, es calcu-la que un centenar de xiquetes i xiquetses quedaran sense matrícula encol·legis públics.

Els últims anys s'ha reestructurattot el barri i segons el Pla Generald'Ordenació Urbana la darreraparcel·la que hi havia per edificar uninstitut o col·legi era la que volenrequalificar. Ara ens la volen furtar-perquè no es pot dir d'una altra mane-ra- i adjudicar-la a una iniciativa pri-vada la qual dubte de la seua neces-sitat pel barri.

Exactament quines implicacions tin-dria perdre l'oportunitat d'erigirun centre educatiu en aquell terreny?

Campanar, com a barri perifèric deValència, ha estat molt maltractat pelcreixement de la capital. Açò s'hanotat molt sobretot pel que fa a dretsfonamentals com a sanitat i educa-ció on les infraestructures no hansigut suficients, ni s'han gestionantbuscant el benefici del veïnat. Con-cretament, en l'ensenyament prima-ri i secundari a Campanar es repeteixla trista visió dels barracons i de salesde professorat reconvertides en aulesper manca d'espai i de noves cons-truccions.

Per això l'única esperança per poderdonar una atenció de mínima quali-tat educativa és la construcció d'uncol·legi i un institut públic en la par-

cel·la de terra que Rita Barberá voldonar a una empresa privada. A més,no és la primera volta que es requa-lifica un terreny que de bon princi-pi s'havia destinat a usos escolars, jaha passat quatre vegades.

Vau presentar a l'Ajuntament vora1.500 firmes en contra la requalifi-cació. Com va sorgir la iniciativa dela recollida?Van ser les mateixes AMPA les queredactaren escrits com al·legacionsper al projecte i les que començarena recollir-les per acompanyar lesal·legacions. Les signatures s'han reco-llir arreu: als col·legis, als establi-ments, als centres de treball...

De fet, la intenció de la Platafor-ma és seguir sensibilitzant tot el veï-nat dels atacs que està rebent per partdel consistori i que mostren el seurebuig. En aquesta línia férem el dia28 d'abril un cercavila des de la pla-ça de l'Església en el Campanar. Quefou molt animat on va participar unaxaranga, on vingueren desenes defamílies i acabàrem al solar, al nos-tre solar, menjant-nos la mona de Pas-qua.

Quina ha sigut la resposta del veï-nat de Campanar? S'ha mostrat recep-tiu en la protesta?Doncs sí. Ens hem coordinat totes lesAMPA del barri, Escola Valenciana,

l'Associació de veïns i veïnes de Cam-panar, Endavant (OSAN), la colla dedimonis Els Socarrats... Ens hem ado-nat que o som nosaltres qui reaccio-nem o el poder absolut de l'alcaldia,que pareix que té carta blanca per atot, seguirà fent tot tipus d'abusos.Entre la ciutadania crec que es vaestenent la sensació que cal mobilit-zar-se.

De fet, hi ha moltíssimes entitatsa la ciutat que estan amb nosaltres.Des de Campanar veiem amb moltaesperança que no ens quedarem a solesen la defensa del solar públic. Sónmolts i molts els barris, les entitats,els sindicats... que veuen amb preo-cupació creixent l'atac que reben elsdrets bàsics que fins ara l'estat debenestar ens havia mig garantit.

I quin ha sigut el posicionamentdels partits institucionals, a bandadel PP?A les assemblees obertes han acuditrepresentats de Compromís, d'EU, d'I-niciativa pel poble Valencià i a tam-bé han actuat contra el projecte derequalificació per la via institucio-nal fent al·legacions. A més, al Ple ones va tractar el projecte el PSOE vapresentar una moció demanant-nel'arxivament. Però jo insistiria sobre-tot en què és la gent del barri la queha de prendre la paella pel mànec iprendre la iniciativa. A mi m'agrada-ria veure mobilitzada a la Valènciarebel.

L’ACCENT 201 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

ELs veïns i les veïnes han eixit al carrer

““DDeeiixxaarr aannaarr llaa ppaarrcceell··llaa aa mmaannss pprriivvaaddeess ssiiggnniiffiiccaavvaa ccoonnddeemmnnaarr eell bbaarrrrii””

REDACCIÓ VALÈNCIA

El solar d'ús escolar que l'ajuntamentvol cedir a la Universitat Catòlica deValència "San Vicente Mártir" no s'had'entendre com un fet aïllat. Des deque el recent desaparegut cardenalAgustín García-Gascó va fundar aques-ta universitat l'any 2003, les mostresde suport econòmic, polític i acadèmicper part les administracions controla-des pel Partit Popular han estat unaconstant.

A la ciutat de València, a banda d'a-questa parcel·la del barri de Campa-nar, la universitat privada ha rebutnombrosos espais públics de forma gra-tuïta. El complex de Sant Carles Borro-meo, que data del segle XVIII, fou con-cedit per la Diputació a finals dels 90i la Generalitat va invertir més de900.000 euros per reformar l'edifici.Actualment, en aquest espai s'ubiquenel rectorat i els serveis centrals de laUniversitat Catòlica, així com els estu-dis de postgrau i tercer cicle i la Facul-tat de Medicina. Aquest és l'exemplemés clar d'ajuda pública a la universi-tat de l'arquebisbat, però tenim moltsaltres a la mateixa ciutat, com l'Alque-ria de Ricós de Campanar, de titulari-

tat pública, però cedida per crear uncentre infantil privat. Altres dos gransseus universitàries del Cap i Casal, comsón el campus de San Juan Bautista iel de Marqués de Campos han estatocupats per la Catòlica de forma irre-gular, amb la col·laboració del conselli l'oposició de part dels propietaris.

Aquesta facilitat amb la que la uni-versitat privada aconsegueix nous espaiscontrasta amb la situació en la que estroba la universitat pública, que sem-pre ha pagat pel sòl públic que ha uti-litzat. D'altra banda, la Generalitatcontinua devent més de 150 milionsd'euros a les universitats públiquesvalencianes.

Però els favors prestats pel PP no

són solament econòmics, també s'hanfet molts regals acadèmics. El cas méspolèmic fou la decisió del Consell, l'any2007, d'autoritzar la carrera de medi-cina a la Universitat San Vicente Ferrer,en contra de decrets i lleis autonòmi-ques. D'altra banda, les darreres set-manes l'Ajuntament de la capital i lesConselleries de Sanitat i Indústriahan anunciat la creació d'un Institutd'Investigació i Desenvolupament enSimulació Mèdic-Quirúrgica, encol·laboració amb la Universitat Catò-lica, deixant de costat una volta mésla Universitat de València, amb la queté un projecte conjunt, l'Institut deFísica Mèdica, aturat per manca derecursos.

Torrent, Xàtiva, Alzira, Paterna iCarcaixent cedeixen gratuïta-ment milers de metres quadratsL'expansió de la Universitat Catòlicafora de la ciutat de València s'estàaconseguint gràcies als acords signatsamb alguns municipis governats pelPartit Popular. L'Ajuntament deTorrent va cedir l'any 2009 més de5.000 metres quadrats per construirla Facultat de Ciències de l'Esport. AXàtiva el govern local li ha atorgat unantic centre d'educació secundària,l'IES Simarro, on s'impartiran algunsgraus de Ciències de l'Educació. A Alzi-ra el consistori ha regalat prop de3.000 metres quadrats per donar clas-ses dels graus d'Educació Primària iInfermeria. En el cas de Carcaixents'ha cedit un solar pels pròxims 35anys, també per estudis de magiste-ri. Finalment, a Paterna l'Ajuntamentha cedit una parcel·la al centre pri-vat en l'entorn del Parc Científic dela Universitat de València, posant enperill la previsible expansió del pro-jecte de la universitat pública.

Però no solament el PP valenciàcol·labora amb aquesta causa, al tan-cament d'aquesta edició de L'ACCENTl'Ajuntament de Gandia, governat pelPSOE, anunciava la possibilitat decedir gratuïtament parcel·les. Enparaules del Regidor de Territori, Fer-nando Mut, si la Universitat Catòli-ca "tria un dels solars de l'ajuntament,immediatament es podrà començara construir"

Els regals del PP valencià a la Universitat Catòlica

L’expansió de la Catolica és creixent

Gregori Fidel (Santa Cruz de Tenerife,1957), o Goio com és conegut al barri,és una de les persones que s'ha mobi-litzat dins la Plataforma per l'ensen-yament públic del barri Campanar deValència. Estan lluitant per evitar larequalificació d'uns terrenys públicsque permetrà la construcció d'un hos-pital i una facultat de medicina pri-vats de la Universitat Catòlica de Valèn-cia. La Plataforma demana la creaciód'un institut i un col·legi públic, ja queasseguren que al barri hi ha fortesmancances quant a serveis educatius.

ENTREVISTA

Gregori Fidel, membre de la

Plataforma per l’ensenyament

públic de Campanar

L’ACCENT 201DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201106 PAïSOS CATALANS

MMoorrttss ssoottaa ccuussttòòddiiaa ppoolliicciiaall

M.V. BERGA

La setmana passada es va fer públicl'informe del Centre de Documen-tació Contra la Tortura (entitatadherida a la Coordinadora de Pre-venció de la Tortura), en el qualdonava a conèixer la mort de 16 per-sones sota custòdia policial a l'es-tat espanyol des del gener d'aquest2011.

D'aquestes 16 persones, 5 hanmort als Països Catalans; 4 en cen-tres penitenciaris i la darrera enuna fugida dels cossos policials.

Segons l'informe: "des de l'1 degener de 2001, tenim constància de830 persones que han mort en aques-tes circumstàncies". I és que desde l'any 2001, segons els informesde la Secretaría General de Insti-tuciones Penitenciarias, el nombrede morts a les presons augmentaanualment.

L'any passat foren 51 les perso-nes mortes en presons del Princi-pat. Cal tenir en compte que aques-tes dades son les que publica elDepartament de Justícia i que noes comptabilitzen doncs, aquellespersones que han mort en opera-cions policials, ni en trasllats nien dependències policials.

MONTSE VENTURÓS BERGA

Patricia Heras feia sis mesos que esta-va tancada a la presó de Wad Ras deBarcelona, i en feia quatre que esta-va en règim de tercer grau, haventd'anar a dormir a la presó. El passat26 d'abril, però, just abans de tornara entrar a la presó decidí posar fi ala seva vida. Les causes del seu empre-sonament es remunten a l'any 2006,en el marc dels coneguts fets del carrerSant Pere més Baix de Barcelona, onun membre de la guàrdia urbanaresultà greument ferit.

Enmig de la confusió que sempreha envoltat el cas, cal destacar quela detenció de Patricia Heras es pro-duí de forma inversemblant en unhospital de Barcelona, després d'as-sistir-hi per haver caigut amb bici-cleta. Patrícia no va ser mai vista allloc dels fets i, a través del seu bloc,havia exposat a bastament els fets

que aquella matinada la conduiriena la seva condemna, literal, de pervida. Ella estava a l'hospital on vanportar els tres detinguts en els llocsdels fets, i un dels policies la va con-fondre amb una de les persones quehavia participat en els aldarulls. D'a-quell hospital, la policia hi va arri-bar amb 3 detinguts i en va marxaramb 5. De res van valer els testimo-nis dels amics de Patricia, el registrede les ambulàncies que atenguerenla jove i un amic seu després d'havercaigut en bicicleta. Va prevaldre laversió de la policia, obstinada en cer-car el màxim de caps de turc per "ven-jar" les greus ferides d'un agent. Elresultat fou una condemna a Patri-cia a 3 anys de presó per atemptat al'autoritat i lesions. Havia llançat,segons la sentència, una tanca quecausà un hematoma a la cama d'unagent de la Guàrdia Urbana. La tan-ca ni tan sols va arribar a aparèixermai.

Els altres joves també van ser con-demnats a diverses penes de presó.Amnistia Internacional a través delseu informe "Sal en la herida", publi-cat l'any 2009, ja es feu ressò de lesdiverses irregularitats que envolta-ven el cas i denuncià els maltracta-ments patits pels joves encausatsdurant les detencions.

La mort de Patrícia només va tenircobertura per part de Vilaweb, i va

ser silenciada per la resta de mitjansde comunicació. Tot i així, la notíciaressonà per la xarxa insistentment.La FAVB va emetre un comunicat ons'exigia la revisió del judici i s'afir-mava que "no és l'únic cas de jovesque poden acabar a presó basant-senomés en testimonis policials con-tradictoris i on l'Ajuntament ha par-ticipat com a acusació particular".

Per la seva banda, la mare de Rodri-

go Lanza, un altre dels joves empreso-nat pels fets, remeté una missiva a l'al-calde de Barcelona, Jordi Hereu (queen aquell aleshores era regidor de segu-retat i mobilitat a l'Ajuntament de Bar-celona), en la qual remarca el muntat-ge judicial perpetrat per l'Ajuntamentde Barcelona i per la Conselleria d'In-terior, així com assenyala els qui perella, son els principals culpables de lamort de Patricia Heras.

El passat dijous 28 d'abril, un milerde persones, es manifestaren sota lapluja en un recorregut des del Foratde la Vergonya i fins al centre peni-tenciari on Patrícia complia la sevacondemna. Sota els crits de "PatriciaHeras ni oblit ni perdó", els manifes-tants arribaren fins a les portes dela Wad Ras, on les preses des de lesseves finestres s'afegiren als crits decondemna.

REDACCIÓ BARCELONA

La matinada del 4 de febrer de 2006quatre policies municipals van inter-venir en un edifici del carrer SantPere Més Baix on un miler de jovescelebraven una festa. L'edifici estavaocupat per un grup de persones quel'utilitzaven com a sala de festes, peròno pertanyia al moviment okupa dela ciutat. La intenció dels policies eraposar fi a la festa i que ningú méspogués entrar a la casa. A tal efecte,van tallar el carrer al pas de vianants.

La situació es va acabar descontro-lant i la policia va carregar contra lagent que hi havia al carrer. Enmig del'aldarull, un objecte va caure des del'interior de l'edifici i va impactarcontra un policia municipal, que resul-tà greument ferit i fou ingressat encoma a l'hospital.

En les càrregues policials es dete-nen tres persones que es trobaven alcarrer, i posteriorment, es detenendues persones més a les urgències del'Hospital del Mar. Un d'elles era Patri-cia Heras, a qui estaven atenent peruna caiguda en bicicleta sense tenirres a veure amb els incidents.

Després d'un periple de 48 horesde maltractaments a comissaria, elsdetinguts passen a disposició judicial

acusats d'haver ferit diversos agents.Un cop finalitzada la declaració davantdel jutge, tres dels detinguts en lacàrrega, sud-americans, són empre-sonats sense fiança al·legant un pos-sible risc de fuga cap als seus païsosd'origen.

La versió dels detinguts és negaren tot moment la seva participació enels incidents. Els tres detinguts alcarrer Sant Pere més Baix afirmenque es van trobar immersos en unacàrrega policial, mentre que els dosdetinguts a l'Hospital del Mar afir-men haver estat detinguts per errora les urgències de l'hospital.

La versió de la policia municipal

està farcida de contradiccions i el pro-cés presenta, a banda de les denún-cies per tortures recollides per Amnis-tia Internacional, diverses irregula-ritats de procediment. En un primermoment, l'aleshores alcalde Joan Closexplica abastament en diversos mit-jans de comunicació que l'agent haresultat ferit pel llançament d'unobjecte des d'un balcó de l'edifici. Pos-teriorment, aquesta versió, que pro-varia la innocència dels detinguts acu-sats d'haver deixat un guàrdia urbàen estat vegetatiu, passa a ser modi-ficada i es parla que la lesió fou pro-duïda pel llançament de pedres a peude carrer. Malgrat que els pèrits que

declararen en el judici indicaren queera impossible produir una lesió comaquella amb el llançament d'una pedra,aquesta fou la versió que el jutge donàper bona. Fou impossible investigarles restes d'objectes per tal de deter-minar quina era la versió veraç per-què una brigada municipal havia nete-jat el carrer dues hores després delsfets, en una actuació totalment insò-lita degut a la gravetat del que allíhavia succeït.

Per quin motiu l'ajuntament abo-nà d'organitzar aquest muntatge poli-cial? Segons les organitzacions quehan seguit el cas, obeeix bàsicamenta dos motius. D'una banda, a la neces-sitat de condemnar uns caps de turc-les úniques persones que van poderdetenir en aquell moment- que paguinles greus ferides rebudes per un agent.De l'altra, perquè si l'objecte va serllançat des de l'interior de l'edifici elresponsable civil seria el propi ajun-tament; en canvi, si era fet des delcarrer el responsable era la personaa qui s'havia acusat.

Tot el procés tingué com a resul-tat penes de presó per als cinc acu-sats. Un d'ells, Rodrigo Lanza, enca-ra roman en presó complint una con-demna de 5 anys, dos dels quals jacomplí en presó preventiva.

4F: d’un procés kafkià amb un final tràgic

L’APUNT

HI ha hagut mobilitzacions en record de Patricia arreu de l’Estat

El despropòsit jurídico-ppolicial del cas del 4F ha viscut un nou episodi tràgic amb elsuïcidi d'una de les condemnades en un dels casos policials més foscos dels darrersanys a Barcelona

Un cas ple d’irregularitats

“Fou detinguda al'Hospital del Mar

després d'haver cai-gut amb bicicleta”

X.G.Z. PALMA

Sense collons i totalment pintatamb l'arc iris que caracteritza labandera per l'alliberament sexual.Així és com va aparèixer a mitjansd'abril l'únic toro espanyol quesegueix dempeus Mallorca, situata la carretera Palma - Manacor, alterme municipal d'Algaida.

L'acció anònima ha aixecat unagran ràbia i indignació entre alguns

dels sectors més ultres de l'illa, quehan lamentat els fets entre comen-taris homòfobs i retrògrades publi-cats a la premsa afí, i a través d'unmanifest que clamava per restituir"l'orgull patri" contra "maricona-des" com aquesta.

Ara, uns deu dies després de l'ac-

ció, diferents entitats taurines,ultres i espanyolistes ja han repin-tat de negre i restaurat les partsgenitals d'aquest animal, conside-rat símbol de la virilitat espanyo-la.

Dissabte 30 de maig, una quin-zena de persones, molt orgulloses,posaven davant el toro restaurat,acompanyats d'algunes banderesfeixistes. Això, després d'una jor-

nada de feina impulsada per col·lec-tius com el Círculo Baleari la Fede-ración de Peñas Taurinas, o d'al-tres més desconeguts, com Tertu-lias de Mesón i Polillas de Balea-res.

A l'acte, que es va dur a termetambé hi van participar agents reti-rats de la Guàrdia Civil i algunscàrrecs polítics del PP balear, comels senadors Joan Fegda i Joan

Huguet. No és d'estranyar, doncs, que a

la premsa local i a la xarxa haginplogut els comentaris irònics sobrel'escena, pròpia d'altres temps od'una pel·lícula de García- Berlan-ga. Això, tant pel rerefons de l'ac-tivitat, com pels personatges pre-sents i per la lectura d'un mani-fest que, en castellà, demanava"retornat al toro el seu color ori-

ginal" i "posar-li els seus atribu-tos", criticant que als "demòcratesde l'embut no els agrada que unsímbol tan característic d'Espanyatingui collons".

A més, els organitzadors de l'ac-te per retornar el toro espanyol laseva presència original també handemanat que les "autoritats com-petents" es facin càrrec de vigilar-

lo, ja que aquest és un més dels cen-tenars d'atacs que ha sofert aquestsímbol en forma de pintades. Defet, en alguna ocasió fins i tot haestat tombat en el marc d'una accióreivindicativa o d'una gresca popu-lar i juvenil.

L’ACCENT 201 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

En Jona ésabsoltABEL CALDERA BERGA

Finalment, la sentència judicialha exculpat Jonatan Ivorra i ToniVerdasco dels fets que els han por-tat a viure un calvari judicial ambuna petició fiscal de fins a 8 anysde presó. La jutgessa ha conside-rat com a vàlida la versió de lesdefenses i ha carregat duramenten el text de la sentència contrales pràctiques policials que vanconduir a la detenció dels dos joves.

Durant el judici es feu evidentl'ús de fitxers il·legals per part dela policia, on es tenien dades demilitants polítics que mai havienestat detinguts ni condemnats percap fet. La jutgessa diu que lesdeclaracions d'un agent afirmantque va veure les imatges de la mani-festació a la televisió i que hi vareconèixer Ivorra són “quelcomsignificatiu de com s'ha construïtl'atestat amb la màxima deficièn-cia”.

REDACCIÓ BARCELONA

Amb la publicació de les llistes elec-torals als butlletins provincials s'harevelat finalment el nombre de can-didatures presentades per la CUP.En seran 75 en solitari i 5 més coma integrants d'una candidatura mésàmplia. En les passades eleccionsla CUP va presentar 35 candidatu-res i va obtenir 22 regidors. Enguany,la CUP presenta la seva oferta elec-toral a un cens que supera els 3milions d'electors.

A nivell territorial, la CUP espresenta a un total de 30 comar-ques i en 21 capitals comarcals. AlPaís Valencià la CUP presenta can-didatura a Barxeta, on el 2007 vaestar molt a prop d'obtenir repre-sentació, i a Benifairó de la Valldig-na.

La campanya electoral s'inicia-rà el dijous 5 de març, i les diver-ses CUP han preparat per a aques-ta campanya molts actes al carreri estratègies publicitàries molt pre-sents a la xarxa. Una de les princi-

pals cites ja fetes públiques serà elproper diumenge 15 de maig al mig-dia a la Plaça del Diamant, en què esdurà a terme l'acte central de cam-panya de la candidatura de Barcelo-na.

Segons Xavi Angelergues, porta-veu del Secretariat Nacional de la

CUP, aquestes dades donen fe del crei-xement "ferm i pacient de la CUP, ques'ha convertit en alternativa políti-ca per a totes aquelles persones, quearreu del país, tenen voluntat de llui-tar per l'assoliment de la indepen-dència i la justícia social". "No pre-sentem cap llista artificial i sense

El toro d’Algaida torna a ser un mascle espanyol

LLaa CCUUPP pprreesseennttaa ffiinnaallmmeenntt uunnaa vvuuiittaanntteennaa ddee lllliisstteess

Jaume Bartomeu no ha pogut revalidar el triomf anterior

bagatge de treball previ. Cap pen-sar que la CUP ha servit per cohe-sionar experiències de lluita pelterritori, pels drets socials o pelsdrets col·lectius i individuals; uneslluites que abans no tenien un marcorganitzatiu i estratègic compar-tit", ha explicat Angelergues.

El projecte de les CUP va sumant adhesions a mesura que s’arrima el 22-m

A mitjans d'abril li van arrancar els genitals i el van pintar de colorins en el marc d'una acció anònima

“L'acció anònima haaixecat una granràbia i indignacióentre alguns dels

sectors més ultres del'illa”

“Diferents entitatstaurines, ultres i

espanyolistes ja hanrepintat de negre irestaurat les partsgenitals d'aquest

DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201108 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BERGA

Unes 8.000 persones es van manifestar elpassat 1 de maig a Barcelona convocadespels moviments sindicals i polítics antica-pitalistes. La manifestació es contraposà,en hora, lema i recorregut a la tradicionalmarxa de delegats sindicals del sindicalis-me oficial.

Sota el lema “Ara ens toca a nosaltres”,la marxa va recórrer diversos carrers de lazona més benestant de Barcelona. L'objec-tiu dels convocants era portar la ràbia deles classes populars sota els balcons de lesfamílies més acomodades de la ciutat. Undels primers objectius de la manifestació,que partí dels Jardinets de Gràcia, era pas-sar just per davant la porta de la casa par-ticular d'Artur Mas, al carrer Tuset, peròla policia havia segellat tota la zona. Pos-teriorment, la façana del Círculo Ecuestre-una de les entitats senyera de l'alta bur-gesia barcelonina- fou atacada amb pintu-ra.

Quan la manifestació torçà Aribau amuntfins a Via Augusta es visibilitzà el ressòobtingut per la convocatòria, amb l'onadade gent i banderes que omplien el carrer.A partir del moment en què la manifesta-ció entrà ja a Via Augusta, s'iniciaren elsatacs de grups de manifestants contra bancs,caixers i botigues de luxe, mentre una for-ta dotació policial es trobava atrinxeradaal pàrquing del Departament d'Educació

esperant les ordres per actuar.A partir d'aquell moment els furgons

policials que tancaven la marxa van comen-çar a provocar els manifestants, intentantembestir-los per darrera. Ja a l'alçada delcarrer Ganduixer els antiavalots dels Mos-sos d'Esquadra van carregar contra el gruixdels manifestants de forma indiscrimina-da. Testimonis presencials relataren a aquestperiòdic com els antiavalots, un cop havienacorralat un grup de manifestants, orga-nitzaven “passadissos” per on els feien des-filar un a un mentre els atonyinaven. L'úsde les noves escopetes de precisió, l'actua-ció de grups de policies de paisà i les deten-cions posteriors a la manifestació foren elsaltres ingredients de l'actuació policial.

Malgrat la intervenció de la policia, elgruix de la manifestació va aconseguircreuar la Diagonal, i ja a l'Eixample, seguirel seu recorregut fins a les portes de l'Hos-pital Clínic, on finalitzà la marxa i es rebéel suport dels treballadors de l'Hospital quebrandaven des de les finestres pancartescontra la retallada sanitària.

El balanç repressiu de la marxa fou de15 detinguts i l'anunci, per part del conse-ller d'interior Felip Puig, d'un endurimentde l'estratègia contra els moviments anti-capitalistes que, segons les pròpies parau-les del conseller, podria anar una mica mésenllà de la llei.

REDACCIÓ ALACANT

Un miler de persones han participat en elPrimer de Maig anticapitalista i unitariconvocat a Alacant per la Plataforma deLluita Contra les Retallades. Després demesos de treball conjunt, per primera vega-da en molt de temps les organitzacions declasse de la ciutat han convocat conjunta-ment aquest Primer de Maig, mantenint ladinàmica de mobilitzacions i combativitatprotagonitzades per la Plataforma de Llui-ta des de la seua creació després de la VagaGeneral del 29-S. Podeu veure les imatgesde la jornada aquí.

Amb el propòsit de denunciar el PacteSocial, el paper legitimador de totes lesretallades dels sindicats CCOO i UGT, l'en-tesa absoluta entre aquests sindicats, laPatronal i el Govern, i les contínues reta-llades, els incansables crits dels i les mani-festants s'han orientat, també, a reclamarl'empoderament de la classe obrera i la con-figuració d'estructures polítiques i sindi-cals que atenguen als seus propis interes-sos. “La crisi del sistema, que la paguen elsrics, i no la classe obrera”, “Contra el Pac-te Social, lluita obrera i popular”, “Contral'atur, lluita obrera”, o “Ugt i Comissionsens retallen les pensions” han estat algu-nes de les paraules d'ordre consignades pelscentenars de militants anticapitalistes.

Darrere de la pancarta unitària que obriala marxa unitària amb el lema “Contra el

pensionazo i les retallades, la mobilitzaciócontinua” s'han situat blocs de diferentsorganitzacions que treballen a la Platafor-ma de Lluita Contra les Retallades: Assem-blea de Treballadores per la Vaga General,PCPE-CJC, l'Esquerra Independentista (Enda-vant i Maulets), CGT i Esquerra Anticapi-talista. Esquerra Unida es va desmarcar dela Plataforma i va decidir secundar la mani-festació convocada per CCOO, que precediala marxa anticapitalista i que ha aplegatunes 5000 persones.

Amb aquesta mobilització, la Platafor-ma de Lluita Contra les Retallades conclo-gué les seues activitats al voltant del Pri-mer de Maig, que havien començat el diaanterior amb una marxa que recorregué elspopulars barris del Tossal, Pla i Carolinesi que aplegà una cinquentena de personesque repartiren milers de pamflets i infor-mació entre els treballadors d'aquests barris.Podeu veure imatges de la marxa aquí.

REDAC

El passapersonede l'esqcentrarAgustí

SotanitzemCOS, elsça, recolemes ase obre

A lePaís Valmà la uPaïsos Ccrisi derecord saliats Quan les'extingfestació

Tot scia hi hsurar la

DisperLes difealternafestaciótizacionment lsindica

MMaanniiffeessttaacciióó aannttiiccaappiittaalliissttaa ppeellss ccaarrrreerrss mmééssbbeenneessttaannttss ddee BBaarrcceelloonnaa

11rr ddee MMaaiigg aa AAllaaccaanntt:: uunn ccllaamm ddee ccllaassssee VVaallèè

Enguany, una vegada més, milersde persones treballadores hem presels carrers de diverses localitats denord a sud del país, per dir ben altque ja n'estem fartes de les retalla-des, de la crisi, de l'atur… de la pre-carietat i la misèria a la que ens abo-quen. Així, i malgrat les diferènciesentre les diferents convocatòries, imalgrat la repressió, cal dir que lamobilització ha estat millor que lade l'any passat, millor organitzada,i en un ambient generalment proucombatiu. Ara bé, encara som for-ça lluny d'allò que voldríem, i delque necessitem com a classe.

Encara som lluny de tocar fons.

A casa nostra ja són propd'1.700.000 les persones sense fei-na, de les quals, prop de 300.000 jano reben cap tipus de subsidi; mésdel 45% dels joves es troba a l'atur;i més del 60% de les persones solesmajors de 65 anys viuen per sota delllindar de la pobresa. Amb tot ple-gat, tenim uns índex de precarietatglobal que superen ja el 70% del totalde la població dels Països Catalans.

Per arrodonir-ho, en els propers2 anys veurem el desballestamentdefinitiu de tot el sector públic, pri-vatitzant-s'hi la sanitat, l'ensenya-ment, correus, aeroports, transportpúblic, caixes d'estalvi, etc. Milers

de persones acabaran acomiadades,i empitjoraran encara més els ser-veis ja paupèrrims, per causa de lamanca intencionada de finança-ment públic.

Tot açò començarà un cop passa-des les properes municipals i abansdel mes d'agost. Moment en el ques'aprovaran noves retallades sala-rials en la funció pública (s'hi estàparlant d'entre un 10 i un 15%), norenovaran desenes de milers d'in-terins, de contractes en ajuntaments,etc. És a dir, que en setembre enca-ra ens trobarem unes quantes des-enes de milers més de persones atu-rades.

I per acabar-ho d'adobar, men-tre els "senyors" Toxo i Méndez, tre-pitjaven envoltats de policia elscarrers de València, ja sabem quetenen gairebé enllestit al 100% elNou Pacte Social, que ens deixaràtotalment venuts en mans de lespatronals. S'aprovarà el desballes-tament de la Negociació Col·lecti-va, els salaris per "producció", etc.

Ara és més urgent que mai sumaresforços, ajuntar forces, i no deixarde mobilitzar-nos als nostres barris,pobles, polígons, centres educatiuso de salut, etc. Hem de restar mobi-litzats permanentment, però sobretot ens hem d'organitzar. La situa-

ció actual no fa més que confirmarque ja no es pot continuar deixantde banda la necessitat d'un nou sin-dicalisme... un sindicalisme quemire per tota la classe treballadorai per aquesta terra, sense dependèn-cies econòmiques de cap institucióo administració, i així generar alter-natives i noves esperances (lluitescontra els acomiadaments, contrales retallades salarials, contra elsdesnonaments, etc.), lluites que real-ment ajuden a sumar forces i esfor-ços, per avançar i alliberar-nos.

*Portaveu nacional de la COS

HHeemm ddee mmoossttrraarr ddeell qquuee ssoomm ccaappaacceessppeerr ttoott eell qquuee ssee’’nnss vvee aall ddaammuunntt

GONÇAL BRAVO I REIG VALÈNCIA*

1R DE MAIG 2011P. ÀLVA

Un anyd'inici dels trepectre USO, STcions cgà un todors, xizo BravIlles.

El renal: baiel carrela Marnotar adel PSMaixí comla candRevoltaCNT deper les nes, sopolicia retalladrats sinlar i co

Dels

LLaa dd ppaarrtt

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 201

CCIÓ VALÈNCIA

at diumenge 1 de maig, centenars dees, entre militants i simpatitzantsuerra independentista, es varen con-r a les 12 del migdia a la plaça de Santde la capital del País València. el lema”Contra les retallades... orga-

m-nos i lluitem” de la pancarta de las independentistes eixiren de la pla-orrent el centre de València cridantanticapitalistes i en favor de la clas-ra.s portes del Tribunal Superior dellencià es llegí el manifest on es recla-

unitat de la classe treballadora delsCatalans per fer front a aquesta novael sistema capitalista, també es féudels companys sindicalistes repres-arreu de l'Estat espanyol i del món,es últimes notes de la Moixerangageren, es donà per acabada la mani-ó.seguit al ateneu popular de Valèn-

haguè un dinar de la COS que va cla-a jornada.

rsió de l’alternativaerents organtizacions de l’esquerraativa van estar present en la mani-ó, però sense la cohesió d’altres organ-ns. L’intent de treballar conjunta-es organitzacions a l’esquerra del

alisme institucional no ha fructifi-

cat i, per segon any consecutiu, sindicatscom la Intersindical, la CGT o la pròpia COShan comptat amb bloc pròpi i acte políticdiferenciat.

Com a nota positiva, destaca la presèn-cia de diferents col·lectius d’immigrant queporten les respectives reivindicacions a laDiada dels Treballadors i Treballadores.

Fracàs del desembarcament dels dirigents d’UGT i CCOOLa manifestació de València d’enguany haviasigut centre de l’atenciómediàtica perquèles grans centrals sindicals havien anun-ciat que hi farien les seues manifestacionsprincipals.

Tanmateix, la presència dels dos polè-mics dirigents Cándido Méndez i IgnacioFernández Toxo, no va esperonar l’assitèn-cia a la manifestació, de manera que finsi tot els mitjans pròxims reconegueren lapoca assitència.

L’esquerra reformista valenciana, mal-grat les alarmants xifres de desocupació,està sent incapaç de contrarestar la propa-ganda del Govern de Camps, que hàbilmentculpabilitzat de la situació al PSOE deMadrid.

èènncciiaa iixx aallss ccaarrrreerrss ppeell 11 ddee MMaaiigg

AR HERVALEJO I SÀNCHEZ PALMA

y més, la Plaça d'Espanya fou el puntde les mobilitzacions de la diada

eballadors convocades per tot l'es-sindical de Mallorca. CCOO, UGT,

TEI, CGT i CNT foren les organitza-onvocants d'una jornada que aple-otal de 1200 treballadores i treballa-fra valorada negativament per Loren-

vo, secretari general de l'UGT de les

ecorregut general fou el ja tradicio-ixant el carrer dels Oms, la Rambla,er Unió, el Born i acabant al Parc de. L'ambient pre-electoral es deixàamb la presència de banderes tantM-Iniciativa com d'Esquerra Unida,m de la presència d'una pancarta dedidatura Dissidents, impulsada pera Global i el PCPE entre altres. Lastacà pel seu recorregut alternatiuAvingudes, aplegant unes 80 perso-

ota una important presència de laespanyola, que cridaren contra les

des socials, la patronal i els allibe-ndicals, acabant amb un dinar popu-ncert a la Plaça de Ses Voltes. que més es feren notar foren els i

les treballadores de Televisió de Mallorca,que sortiren en contra del tancament de latelevisió pública, proposat per PP i UPyDamb la complicitat d'UGT. Militants i sim-patitzants de l'Esquerra Independentistade Mallorca estigueren presents en dife-rents blocs anticapitalistes, responent a laconvocatòria de la mateixa EIM (formadaper Endavant, Maulets i SEPC), que en uncomunicat es lamentà la manca d'unitatanticapitalista en una diada tan importantcom és l'1 de maig, marcada pel dur con-text social amb 144.000 persones aturadesa l'illa.

Així, el 2011 suposa un esglaó més en latrajectòria descendent de la convocatòriadels sindicats pactistes CCOO i UGT, queveuen una altra vegada el seu poder de con-vocatòria reduït, enfront del sindicalismecombatiu que, si bé manté la seva força, noha estat capaç encara d'articular un espaiunitari. Dies abans, la secretaria generalde treball i turisme al carrer Montenegrode ciutat, apareixia amb pintades recla-mant "el repartiment del treball i la rique-sa", reivindicades per l'assemblea de Pal-ma de la organització juvenil Maulets.

ddiivviissiióó aannttiiccaappiittaalliissttaa ii ll''eessccaassssaa ttiicciippaacciióó mmaarrqquueenn ll''11 ddee MMaaiigg aa PPaallmmaa

L’ACCENT 201DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201110 INTERNACIONAL

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

MARC S. G. BARCELONA

Durant les darreres setmanes hantranscendit en alguns mitjans estran-gers algunes informacions que vin-culen estretament la revolta de Líbiaamb el Govern francès. De fet, l'Eli-si sempre ha jugat la carta africanacom un espai natural on projectarels seus interessos i no és d'estran-yar que amb el nou escenari de can-vis a la riba sud del Mediterrani, Parísn'hagi pres part activament.

Però, fins a quin punt ha estatactiu el Govern francès? Sobta veu-re com, a diferència d'altres països,la nostra premsa generalista no s'hafet gaire ressò d'algunes informa-cions que han anat circulant peralguns rotatius europeus i a la xar-xa. Sense ànims d'oferir una versió"oficial" o "alternativa", tot seguit esreprodueixen algunes d'aquestesdades que, de ben segur, ajudaran aentendre millor que es mou al nordd'Àfrica.

La particularitat líbiaEl govern de Gaddafi ha estat pro-fundament autoritari i mai no hatolerat cap mena de dissensió. Ambels anys la revolució líbia ha anatperdent el seu esperit. Gaddafi, laseva família i els seus acòlits hanmonopolitzat el poder, la riquesa ihan creat un règim corrupte i clien-telar. Irònicament, s'han convertitamb el fantasma que combatien. Comtotes les persones incapaces d'assu-mir una crítica, Gaddafi s'ha anatdistanciant de la realitat adoptantdecisions polítiques cada cop mésexcèntriques. Aquest fet no impedeixque gràcies a les polítiques socials iredistributives, especialment signi-ficatives els primers anys de govern,les condicions de vida generals a nivelleducatiu, sanitari o alimentari hagindeixat Líbia, de llarg, millor que a laresta d'estats veïns. Tenint aquestaspecte ben present, què explica larevolta líbia? Pot ser que algú l'hagiinstigat?

Perquè les curiositats sempretenen un perquèCuriosament, fou el francès el pri-mer govern en reconèixer els rebelslibis i el Consell de Transició Nacio-nal, essent rebuts fins i tot pel minis-tre d'Exteriors. Poc després arribà aBengasi, segona ciutat del país i capi-tal de la insurrecció, un carregamentque sota l'aparença d'ajut humani-tari contenia armament. De nou, isempre curiosament, el remitent erafrancès. Començaren a arribar tam-bé instructors militars la procedèn-cia dels quals és fàcil d'endevinar.Aquestes accions transcorregueren,

cal remarcar-ho, dies abans que laresolució 1973 de l'ONU emparés laintervenció a Líbia (17/03/11). Peròtantes curiositats no acostumen aencadenar-se per atzar. Així, segonsha transcendit, l'antic braç dret i capde protocol de Gaddafi, Nuri Mesma-ri, visità Tunis ja a l'octubre del 2010(!).A canvi d'asil polític i d'altres pre-bendes no confessables, posà a dis-

posició de la intel·ligència francesaun gran volum d'informació sensi-ble de Líbia. Uns dies més tard, Mes-mari arribà a París acompanyat dela família per sotmetre's a un trac-tament mèdic. En realitat, però, man-tingué diverses reunions d'alt nivellamb els serveis secrets francesos. Enels dies successius, col·laboradors pro-pers al gabinet de Sarkozy foren vis-tos entrant al seu hotel. La seva habi-tació, segons s'especula, hauria estatl'escenari d'una reunió determinantpel futur de Líbia (16/11/10). Dos diesdesprés, una delegació comercial fran-

cesa, integrada per membres delMinisteri d'Agricultura i dirigentsd'empreses agroalimentàries viatjàa Bengasi. El que no constà oficial-ment és que aquesta delegació tam-bé incloïa militars francesos que, sotala disfressa d'homes de negocis, tam-bé anaven a fer feina. A Bengasi esreuniren amb un contacte facilitatper Mesmari: Abdallah Gehani, coro-nel de l'aviació líbia, ben relacionatamb l'oposició tunisiana i disposat adesertar.

Tot i les precaucions, personesfidels a Gaddafi tingueren coneixe-ment dels moviments. Trípoli emetéuna ordre internacional d'arrest con-tra Mesmari (28/11/10) que fou for-malment detingut. París mateix fil-trà la notícia de la detenció quatredies més tard. Tanmateix, la deten-ció domiciliària de Mesmari, a l'ha-bitació del seu hotel, disgustà a Trí-poli i encara més quan es feu públi-ca la seva demanda d'asil polític. Toti els intents del coronel per fer des-istir Mesmari, aquest no reconside-rà la seva posició. Un mes després(23/12/10), arribaren a París els libisF. Charrant, F. Bukhris i A. Unes Man-suri els quals, junt amb Al Hadji,serien els directors de la revolta aBengasi. A París, els tres libis, de lamà de Mesmari, assistiren a un sopar-reunió d'alt nivell amb membres delsserveis secrets francesos i enviats dela presidència. Entre Nadal i cap d'anyla segona ciutat líbia es trobava ja enplena agitació. També l'ajuda mili-tar de París ben camuflada. Mesma-ri, conegut des d'aleshores com el"Lybian Wikileak", s'havia convertit

en l'home de Sarkozy i la traca ja esta-va preparada i a punt per ser ence-sa. Mesmari disposava de molta infor-mació i de molt valor: facilità totamena de detalls sobre la defensa mili-tar líbia, informació sobre les alian-ces diplomàtiques i financeres delcoronel i explicà minuciosamentquins sectors civils i militars serienmés proclius a la insurrecció.

Tot i que la diplomàcia subterrà-nia acostuma a ser un dels secretsmés gelosament guardats, no sempreés així: hi han excepcions.

Cap a un nou ordre? Així, per exemple, es pot donar el casque un govern, molest amb un altre,ordeni al seu servei secret (l'únic coscapaç de recopilar informació tansensible d'un altre Estat) la filtracióde dades que comprometin l'altre afi de sabotejar-lo. Segons sembla, quel-com similar hauria succeït en el cas

que ens ocupa. Les possibilitats d'al-taveu i difusió que brinden les novestecnologies, unit al compromís d'al-guns ciberactivistes, haurien fet laresta. Així, les ambicions de l'Elisi aLíbia sembla que no haurien estat enabsolut del gust del govern italià. Nopas per casualitat fou un dels rota-tius més propers a Berlusconi qui fil-trà una informació que només acos-tuma a estar a l'abast dels serveisd'intel·ligència. Durant els darrersanys Roma i Trípoli s'havien anatapropant. Un dels sectors més bene-ficiats per l'apropament havien estatles empreses energètiques que, comen el cas d'Eni, aconseguiren impor-tants concessions d'explotació a Líbia.Roma veia amb suspicàcia com lesmaniobres franceses podien afectarels interessos de les energètiques ita-lianes. Per si fora poc, Sarkozy hau-ria obrat sense ni tan sols informarel que, per altra banda, és un delsseus socis europeus i aliat a l'OTAN.

Vol dir això que reapareix la com-petició entre potències? Bé, el fet ésque aquesta mai ha deixat d'existir.Però l'existència d'una potència comels EUA, molt superior a les altres, liconferia el poder suficient com perdisciplinar el sistema internacional,posar ordre i arbitrar entre les potèn-cies aliades. Les divergències entrealiats existien però eren generalmentreconduïdes per la Casa Blanca. Suc-ceeix que avui ja no és tan clar queels EUA estiguin en una posició tancòmode. La capacitat d'intervencióque té no és infinita: atrapada en dosfronts de guerra amb un altíssim costmilitar, econòmic i humà, amb undeute exterior enorme i amb cada copmés candidats disposats a desafiar laseva supremacia econòmica, pot serque Washington comenci a observar,impotent, com els seus aliats cadacop són més autònoms. Així, si la coa-lició encapçalada per l'OTAN és inca-paç de definir els seus objectius ésperquè, per un costat, els socis-aliatstenen objectius massa diferents entreells i, per l'altre, perquè cap d'ells ésprou superior com per imposar laseva voluntat.

Encara és d'hora per efectuar pro-nòstics; seria precipitat. Però les opor-tunitats que planteja la redefinicióde l'Orient Mitjà són suficientmentllamineres com per estimular la com-petició de les potències capitalistes.El temps dirà cap a on es va. En qual-sevol cas, ja hi ha qui se sent il·lumi-nat per Napoleó.

Per a més informació, veure diari Libero,Frnaco Bechis, 22/03/11; pàgines elec-

tròniques de Maghreb Confidential,LibreRed.netLibreRed.net

i de Red Voltaire

La intervenció de l’Estat francès a l’Àfrica és constant

“L'Elisi sempre hajugat la carta africa-

na com un espainatural on projectarels seus interessos ”

“La coalició encapça-lada per l'OTAN ésincapaç de definir

els seus objectius”s

La mà llarga de l’Elisi

L’ACCENT 201 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011 INTERNACIONAL 11

REDACCIÓ BARCELONA

En el 95è aniversari de la revolu-ció de Pasqua de 1916 arreu d'Irlan-da s'han realitzat nombrosos actespolítics de reivindicació del llegatde l'insurreccionalisme republicà.Al nord d'Irlanda, les commemora-cions de la insurrecció de Pasquahan fet emergir, amb força, les ten-sions que el procés engegat amb l'a-cord de divendres sant ha anat gene-rant entre diversos sectors del repu-blicanisme i de la societat nord-irlandesa. En aquest sentit, tot unseguit d'esdeveniments recents hanfet més visibles algunes de les con-tradiccions centrals del procés depau.

La mort d'un irlandès catòlicmembre de la PSNI a mans delsgrups republicans armats, els atacsde baixa intensitat dels unionistescontra la població irlandesa, la prò-xima visita de la monarca britàni-ca a Irlanda i la cada cop més este-sa percepció que l'acord de diven-dres sant només ha suposat "pro-meses incomplertes" i no pas l'inicide la fi de l'ocupació britànica nila creació d'una "Irlanda d'iguals",com el Sinn Fein havia previst, sem-blen donar un nou relleu a les orga-nitzacions republicanes que conti-nuen apostant per la confrontacióarmada. Entre aquestes, l'IRA autèn-tic (RIRA) i un grup d'ex membrestambé de l'antic IRA provisional,que s'han atribuït els atacs a diver-sos membres de la PSNI, entre

aquests la mort del policia irlan-dès catòlic a Omagh, han estat lesque han assolit un major protago-nisme i les que han causat més pre-ocupació al Sinn Feinn, enmig deles eleccions locals i autonòmiquesdel 5 de maig.

L'IRA autèntic, amb una capaci-tat militar gens menyspreable, hafet un pas simbòlic, però impor-tant, que ha neguitejat força al Sinn

Feinn: ha aparegut públicamentexposant els seus plantejaments alconjunt del poble d'Irlanda i acon-seguint un important efecte propa-gandístic. En l'acte polític organit-zat pel Moviment de la Sobiraniadels 32 Comtats a Derry, l'IRA autèn-tic va denunciar la manca de rup-tura en la reforma de la policia d'o-cupació nord-irlandesa, va fer unacrida a la mobilització contra la

visita de la reina d'Anglaterra, vanassenyalar com a objectiu a la ban-ca britànica i va refermar la seuavoluntat de continuar amb l'acti-vitat armada, desmentint els supo-sats rumors de negociació amb elgovern britànic i el govern de Dublínalimentats, entre altres, pel mateixMartin McGuinness.

Per una altra part, l'aparició d'ungrup format per antics membres de

l'IRA provisional, que s'ha atribuïtbona part de les accions armadesmés importants dels darrers mesos,ha causat cert desconcert dins elmón del republicanisme. GerryAdams i la direcció del Sinn Fein,de manera prou taxativa, han con-siderat aquesta organització com a"estranya" i han demanat a la pobla-ció que qualsevol informació sobreaquesta sigui tramesa a la PSNI ia la Garda. Les declaracions de ladirecció del Sinn Fein sobretot mos-tren la preocupació davant un qües-tionament, minoritari, però cadacop més explícit dels acords de diven-dres sant. La contundència de lesdeclaracions d'Adams sobretot esdeuen a que aquest "nou IRA" esta-ria integrat per tot un seguit de sec-tors que, com ells mateixos hanexpressat, "havien donat una opor-tunitat a la via pacífica cap a laindependència i l'alliberamentnacional" però que davant la frus-tració reiterada de les expectativeshan decidit "portat la nostra llui-ta a avenços clars a través de lesoperacions militars". Si a la frus-tració de les expectatives genera-des per l'acord de divendres sant el1998, i amb posterioritat el de SaintAndrews i Hillsborough, hi afegimla concreció de la crisi capitalistaal nord d'Irlanda podrem explicarel perquè el qüestionament de l'a-posta estratègica de la majoria delmoviment republicà sembla, i pot-ser només ho sembla, guanyarterreny.

Tensions al nord d’Irlanda en l’aniversari de la revolució de Pasqua

Les faccions republicanes estan dividides,pero no amenacen el rprocés de pau

SIMÓN VÁZQUEZ COPENHAGUEN

Christiania és un territori allibe-rat al vell mig de Copenhaguen,capital de Dinamarca, antiga basemilitar ocupada el 1971 per cente-nars de joves contestataris de totaEuropa, procedents del movimenthippie, de les lluites estudiantilsdel 68 i fugitius de les ràtziesrepressives contra el movimentrevolucionari a Alemanya, onactualment viuen unes 800 perso-nes i es desenvolupen centenarsd'activitats a més de ser un delsemblemes turístics més gran deCopenhaguen.

Després de 40 anys de vida comu-nitària i autogestionada sota elsprincipis de democràcia assemble-ària mitjançant el consens, de viu-re sense la propietat dels bensimmobles, d'una economia auto-gestionada per col·lectius, d'auto-gestió de les institucions pròpiescom bressoles, clubs de joves, etc

i com un espai de cultura i ocialternatius, tot i no estar absentde contradiccions, com lainstal·lació de venedors de dro-gues dins de Christania, amb elsconsegüents problemes de màfies,baralles, control de territoris,...

està arribant a un atzucac. L'estat danès els hi ha donat un

ultimàtum en el sí d'unes nego-ciacions per a regularitzar la situa-ció de la ciutat alliberada. L'estatels hi ha plantejat dues sortidesdintre de la legalitat danesa, en

el cas de no accep-tar cap d'aquestesdues opcions, ven-dria els terrenys (degran valor econò-mic) a empresesprivades, fet quefaria que el projec-te de Christianiadesapareixes. Lesdues opcions són:la compra per partde la comunitat deChristiania d'al-guns dels edificismantenint la pro-pietat del sòl perpart de l'estat i ellloguer de la resta,

caient sobre l'estat les despeses demanteniment dels edificis; i l'al-tre opció, la constitució d'una socie-tat de cooperatives d'habitatgescontrolada per l'estat, amb unacerta autonomia, però sempre dinsdel marc legal de l'estat danès que

en el cas de les cooperatives d'ha-bitatge és un marc legal que elsmembres de Christiania conside-ren restrictiu.

En aquests darrers dies els mem-bres de Christiania han fet diver-ses protestes davant de la situa-ció, entre elles un tancament delrecinte, fet impactant ja que és undels indrets més visitats pel turis-me i pels veïns de Copenhaguen,el tancament del recinte coinci-deix també amb unes jornades dereflexió interna per decidir entretots els membres del projecte quinserà el futur de Christiania.

En tot cas la decisió ha de pren-dre's abans del dilluns 2 de maigdia límit marcat per l'estat, pos-siblement la comunitat no arribia un consens a temps, per tant laopció de no acceptar les propostesde l'estat és la que més possibili-tats té. Això comportarà un futurincert per a la zona alliberada mésantiga d'Europa.

Christiania, la ciutat lliure, en perill d'extinció

Christina està en un atzucac per les pressions del govern

La coneguda ciutat independent de Christiania, icona dels moviments contraculturalsdels 70’s tanca les seves portes per les pressions de l’estat danès

RESDACCIÓ BARCELONA

Com cada any, en arribar el 28 d'a-bril, dia internacional de la salutlaboral, es fan públiques les fredesdades oficials del Ministeri espanyolsobre accidents de treball. I nova-ment ens trobem que el 2010 més de200 treballadors van morir a la sevafeina, en els més de 250.000 accidentsde treball que es van donar als Paï-sos Catalans.

Segons ha fet públic el sindicatCOS, si es comparen les dades oficialsde 2010 amb les de l'anterior 2009,s'observa com la sinistralitat laboralha augmentat al nostre territori. AlPrincipat, s'ha passat de 95.921 a121.252. Al País Valencià es van ferpúblics 55.310 en relació els 45.794 del2009. A les Illes Balears s'ha incre-mentat de 15.880 a 19.625 sinistres i,a més a més, l'any 2010 van morir 7persones més a les Illes respecte del'any 2009.

Un any més, doncs, els Països Cata-lans han aportat aquestes terriblesxifres als 2,3 milions de treballadorsque, segons l'Organització Mundialdel Treball (OIT), van morir l'any pas-sat a tot el món víctimes del delictede treballar.

L’ACCENT 20112 ECONOMIA DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Les dades ho ratifiquen, ningú hodiscuteix, i els seus distingits repre-sentants se'ls veu ben orgullosos endifondre la notícia allà on arribenels seus molts recursos econòmics:les mútues d'accidents de treballaconsegueixen "importants reduc-cions de costos" en els processos debaixa mèdica laboral.

Sorprenentment, oh miracle, elstreballadors que passen per les sevesmans es recuperen molt abans queels que són seguits pel metge de laSeguretat Social. Bé ho sap el fla-mant president de la CEOE, JoanRosell, que fa poques setmanes exi-gia el govern "introduir penalitza-cions en la sanitat pública" als emple-ats per "reduir despesa en matèriade baixes", doncs el representant dela patronal considera que els met-ges públics són "massa lents" en donarunes altes laborals, que en contrastsurten rapídissimes des de les seusde les mútues patronals.

Un nou miracle de l'economia demercat que transforma la malaltiaen salut? tenen les mútues tecnolo-gia punta en maquinària mèdica?potser tenen en nòmina els millorsespecialistes? són els metges de la

sanitat pública uns mers incompe-tents?, es pot preguntar un ingenuobservador extern. Però la respostano va per aquí, i la pot donar qual-sevol treballador que hagi hagut depassar i viure les consultes d'aquestsnous gestors patronals de la salut.La seva poció màgica és posar sem-pre i a ultrança per davant la "pro-ductivitat" i l'interès de l'empresa-ri a la salut del pacient. Una pràcti-ca que no respecta els processos derecuperació, però que importa aquestpetit detall si aporta més i més bene-ficis.

La realitat ha superat la ficció, ien el nou món que ens auguren lespolítiques de la dreta triomfant, elsmetges ja no han de tenir com a objec-tiu curar el pacient, sinó augmen-tar la productivitat. El nou perso-nal sanitari no serien els respectatsagents de la salut i del progrés d'a-bans, sinó els nous col·laboradors dela sempre present competitivitat,pel bé de l'alça de les accions.

La Patronal s'esmerça en posarsobre la taula les seves propostes. Siaquestes mútues són tan "eficients"i miraculosament guareixen treba-lladors a ritme desenfrenat, no hau-rien de gestionar no només les bai-xes per accident de treball, sinó tam-

bé les baixes laborals de malaltiescomunes? Els diferents governs nos'ho han pensat dos cops, i el resul-tat està al BOE des de 1994 i no parade créixer exponencialment. Actual-ment més de la meitat de la pobla-ció laboral de l'Estat espanyol estàcobert en malalties comunes per lesmútues patronals, xifra que ens augu-ren que no pararà de créixer. Podranacabar les mútues amb els gandulstreballadors que no paren d'agafar-

se baixes?, ara per una grip o la vari-cel·la, ara per trencar-se un peu idesprés per ves a saber què, es pre-gunten els tècnics del Ministeri.

Des dels governs s'ha intentat totcontra aquests desagraïts empleatsamb ànsies d'emmalaltir, a pesar queles estadístiques oficials ens infor-men que els índex de baixes a l'Es-tat espanyol són inferiors als euro-peus: el 1980 es va reduir al 60% lesprestacions de la baixa els 20 pri-

mers dies, i el 1992 es va fer pagar al'empresari els 16 primers dies (pen-sant que potser aquest si que posa-ria ordre), però els treballadors noaprenen, i continuen amb la dèriatan humana de posar-se malalts ivoler recuperar-se. La darrera mesu-ra, doncs, han estat les mútues, aveure si la plebs va aprenent a curar-se ben ràpid, pel bé del lliure mer-cat.

L'extensió de les competències deles mútues serà un pas més en la pri-vatització de la sanitat pública. Lesmútues han vingut per quedar-se, iara se'ls reclama més "capacitat ipoder" per "controlar" elles matei-xes les baixes per malalties comu-nes, donar altes i vigilar els sempresospitosos pacients, culpables sensecap presumpció d'innocència delgreu del delicte d'emmalaltir. Lesanunciades reformes legals en aquestàmbit augmentaran les seves com-petències.

On hi havia servei de salut únic,públic i solidari entre tots els ciuta-dans, es proposa un de patronal, alservei dels interessos del mercat.Mentre l'esquerra va perdent terrenysocial, polític i sindical, la dretaavança a pas ferm. Els efectes: cadadia a tot arreu.

28 D'ABRIL, DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT LABORAL

200 morts en accidents de treball el 2010

Les mútues o la salut dels treballadors

Les accidents laborals que resulten en mort s’han reduit però simplement per la reducció de l’oferta de treball

OPINIÓ

Acció en contra de les mutues

L’ACCENT 201 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Ate-neu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // AteneuIndependentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafran-

ca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23,Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34,Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista deSants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda FrancescTarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta deFoc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUPMolins de Rei // CUP Sant Celoni // L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // L'Ocell Neg-re - Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos, València //SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011

RAFA ESCOBAR MANISES

Les darreres setmanes l'actualitatinformativa ha estat monopolitza-da de forma hegemònica pels qua-tre enfrontaments que durantdivuit dies han tingut el FC Barce-lona i el Real Madrid. La Lliga, laCopa, la Champions, torneigs fut-bolístics de gran importància perals nombrosos seguidors del fut-bol, han aturat els Països Catalansi l'Estat espanyol.

Mentre això ocorria es registra-ven unes xifres d'atur record que,al voltant del 20% i en el cas delPaís Valencià arribant al 24%, pale-saven la terrible situació econòmi-ca als Països Catalans, on una partimportant de la població no té fei-na i l'altra, majoritàriament, ocu-pa llocs de treball en situació pre-cària. Però contràriament al quees podia pensar i al que està oco-rrent en altres països, aquestes dra-màtiques dades, així com el pla d'a-justament aplicat pels governs auto-nòmics i estatal, no ha obtingutuna resposta proporcional pel quefa a la mobilització al carrer.

Una mostra del que venimcomentant és que arreu del nostreterritori s'han registrat mobilitza-cions diverses (23 d'abril, 25 d'a-bril, 1 de maig) que desgraciada-ment no han tingut la repercussióque haguera segut desitjable, tantpel que fa a la mobilització com pelque fa al tractament mediàtic.

Per altra banda a Líbia se supe-rava el mes de conflicte; un con-flicte en el qual, un cop més l'ac-tuació de l'OTAN i la mal anome-nada comunitat internacional, con-tribueixen a enquistar unenfrontament que porta camí d'es-devenir, si no ho és ja, una guerracivil, de la qual, els aliats occiden-tals esperen obtenir, una vegadamés, accés a hidrocarburs de qua-litat i barats. Tot això davant lapassivitat de l'esquerra institucio-nal i revolucionària, que restenparalitzades i sense discurs davantd'aquesta situació.

I per si fora poc el 2 de maig esconeix la sentència del TribunalSuprem espanyol que impedeix ala coalició electoral basca Bildu pre-sentar-se a les eleccions munici-pals del proper 22 de maig, en unasentència que ratifica, un cop mésla inexistència de la divisió depoders a l'Estat espanyol i el taran-nà absolutament antidemocràtic

d'uns poders polític i judicial quedonen suport a aquest frau.

És cert però, que seria fer unexercici de demagògia assenyalarl'alienació provocada pels gransespectacles esportius com a causaúnica per explicar la inacció de lesclasses populars i de les seues orga-nitzacions davant del context polí-tic, social i econòmic que venim

assenyalant. Però no deixa de serun fet que el ressò d'aquest espec-tacle esportiu ha segut molt mésgran que qualsevol dels problemesque hem esbossat línies amunt, od'altres que no hem arribat a plan-tejar.

De fet les tensions entre el cen-

tralisme espanyol i el catalanisme,o simplement l'oposició al centra-lisme des d'altres indrets, es viuenamb passió a través de l'enfronta-ment Barça-Madrid. En aquestsdies, la figura de Mourinho és vis-ta per molts catalans com a un ene-mic de la nació molt més impor-tant que ho puguen ser Rubalcaba,la judicatura o el mateix rei queentrega una de les copes. Una vic-tòria d'uns o altres pot esborrar dela ment durant alguns dies la pre-carietat laboral, l'atur, la mancade democràcia i el govern financerinternacional.

Es tracta doncs d'un seguit departits que acaparen l'actualitat,que resten importància i minimit-zen el que està corrent arreu delpaís i arreu del món, i, el que éspitjor, remouen les baixes passionscanalitzant la violència i el des-content a partir d'un espectacleesportiu.

En aquesta línia s'ha actuat desde les corporacions informativesespanyoles, les quals han atiat elfoc i han fomentat les provocacionsd'un portuguès que ha esdevingutel principal enemic dels catalans(almenys els qui són del Barça). Elguant ha segut recollit per les cor-poracions informatives territorial-ment vinculades al Principat, lesquals han contribuït, en certamanera, a canalitzar un conflictenacional en clau d'espectacle espor-tiu. Aquesta morfologia del con-

flicte és molt més convenient perals poders polítics i econòmics queno aquella basada en discursos ela-borats i coherents i en la mobilit-zació de les classes populars, tot ique puga implicar algun cost anivell d'ordre públic.

Un cop passat el 3 de maig i elsdos gegants del futbol mundial s'ha-gen repartit els títols, tot tornarà

a la normalitat, una preocupantnormalitat marcada per les reta-llades socials i nacionals que patei-xen els Països Catalans, per l'atur,per la manca de democràcia real,per l'imperialisme occidental, perla crisi ecològica... Uns problemesals quals les classes populars hau-

ran de fer front i als que cap mul-tinacional del futbol pot donar res-posta, tot i que ens puga oferir unefecte balsàmic i analgèsic.

Per últim fer esment a que notot l'esport acaba i comença en elfutbol, en Mourinho i Guardiola,en la lliga i la Champions, durantaquests dies han ocorregut moltesmés coses al món de l'esport. Sen-se eixir del món del futbol, enaquest cas femení, diversos són elsequips catalans que disputen eltítol: Barça, València, Llevant... ElValència femení de Basket ha que-dat subcampió de la lliga, esportstradicionals com les bitlles o la pilo-ta creixen pel que fa a la seua pràc-tica, mentre els esports de mun-tanya experimenten una veritableexpansió. Expansió que també expe-rimenten les curses populars i lescarreres de fons, no cal oblidar queel març passat es va celebrar lamarató de Barcelona amb una xifrarecord de participants.

No deixarem d'assenyalar peròque aquests dies tenen lloc dos fitesper a l'esport català, la copa d'Eu-ropa de handbol, amb la participa-ció del FC Barcelona i la final del'Hoquei lliga, que enfronta almateix Barça i el Reus.

Una oferta variada d'esport imolt més que ens hem deixat perdir, que potser no ens generarà lamateixa ansietat i patiment per-què té la dimensió que li corres-pon, la d'un entreteniment.

Els aldarulls depsrés de les victòries del BArça són ja uns clàssics

EEll ffuuttbbooll:: mmééss qquuee mmaaii ll’’ooppii ddeell ppoobbllee

“Seria fer un exercicide demagògia

assenyalar l'aliena-ció provocada pelsgrans espectacles

esportius com a cau-sa única per explicar

la inacció”

“Un cop passat el 3de maig i els dos

gegants del futbolmundial s'hagen

repartit els títols, tottornarà a la normali-tat de les retalladessocials i nacionals”

L’ACCENT 201DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201114 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El 2006, en Joaquim Jordà presen-tava el que volia que fos el seusegüent treball: una històriapersonal de l'entrada de l'heroï-na a la Barcelona de principis

dels vuitanta i tot el que va comportar.Malauradament, però, el director depel·lícules com Numax presenta..., Monescom la Becky o De nens, moria abans depoder-s'hi posar. De totes maneres, el pro-jecte va ser recollit per la Laia Manresa,que portava anys treballant de guionistaamb ell, la qual, recolzada en la direcciópel Sergi Dies, ha treballat perquè allò quenomés era un projecte esdevingui una rea-litat que s'estrenarà aquest divendres 6 demaig als Cinemes Maldà de Barcelona.

Morir de dia és, finalment, un delsretrats possibles de l'arribada de l'heroïnaa casa nostra, un fet que es produeix alprincipi dels anys setanta, amb la impor-tació d'aquest producte des d'Amsterdam oTailàndia. En aquells moments, la drogaque més tard, als anys vuitanta, s'escam-paria pertot, era consumida només peruna minoria, entre els quals els quatreprotagonistes del documental, en JuanjoVoltas, en Pau Maragall, la Mercè Pastor ien Pepe Sales, tots ells morts a la primerameitat dels anys noranta, i el seu entorn.

Barcelona, i també Formetera, però ensegon terme, és el paisatge d'aquesta his-tòria que arrenca a finals dels anys sei-xanta principis dels setanta, i comença aagonitzar amb l'entrada dels vuitanta i ladescoberta que de la transició de règim non'ha emergit el món desitjat. Uns anys enquè l'absència de llibertats era la del tren-ta-nou, però el món havia i estava can-viant a força velocitat. I, encara que l'Es-tat espanyol feia mans i mànigues per talque res de l'exterior no traspassés fronte-ra, noves ideologies i cultures anavenpenetrant, lentament i precària, en lavida del jovent amb més inquietuds. De la

mà d'aquests nous moviments, venientambé noves drogues disposades a disputar

el monopoli de l'alcohol. El compromíspolític combinava molt bé, entre els sec-tors més llibertaris, amb l'experimentació

amb productes que obrien la porta a novesexperiències sensorials. Potser l'exempleparadigmàtic d'aquesta fusió entre com-promís i lleure foren les Jornades Lliber-tàries de l'estiu del 1977, que va ser tribu-na de la majoria de veus autoritzades del'esquerra més rupturista i dels nousmoviments socials que alternava amb unasèrie d'espectacles absolutament trans-gressors.

Exceptuant en Juanjo Voltas, que és unjove de família benestant que se sent atretper tot aquest món a partir del cosum decerts productes culturals com ara Yonquid'en William Burrougs, els altres tenentots una relació directa o indirecta amb elmón de la intel·lectualitat i, d'una mane-ra o altra, hi estan vinculats també ells:en Pau Maragall és un dels pioners del tre-ball amb vídeo, en Pepe Sales pinta i famúsica i la Mercè Pastor era la parella imare dels dos primers fills d'en Pau Riba,

cantant insigne de tota aquesta generació.Aquesta tria de personatges, feta pelmateix Joaquim Jordà, dóna a l'aventurade xutar-se heroïna un color menys fosc,que es defuig explítament i volguda, queno pas si els protagonistes haguessin estatuns altres. És cert que fins ara s'haviasapigut ben poc, per exemple, del fet quel'alcalde olímpic tingués un germà ionqui.Fa uns anys, el periodista Eugenio Madue-ño va voler publicar-ho a Viaje por el pla-cer, la destrucción y la muerte, però no liho van permetre. Respecte aquesta censu-ra per part de l'editor, en Madueño sen-tencia: "la història acaba sent allò queexpliquen els que poden explicar la histò-ria. I els altres, a l'oblit”. Un cop publica-da ja aquesta història, que és rellevant iestà explicada essent fidels a la narrativad'en Jordà, potser seria el moment que esfés la història de la heroïna dels veritable-ment oblidats, dels quals se n'ha parlatmolt però se n'ha explicat ben poc.

MMééssddeemmiillaappaaddrriinnaaeellss OOvviiddiiTTwwiinnss iiRRaappssooddeess

Hèctor Serra ALDAIA

El projecte musical MésdemilRecords també ha fet el seu par-ticular abril. Ens ofereixen dosnous treballs que situen OvidiTwins i Rapsodes al capdavant

d'una escena de músics que, al País Valen-cià, gaudeixen d'un gran reconeixementper part d'un sector de gent que cercainnovació i enginy. Dels primers, els paresde la revista satírica Moixama, ens arribaMontgòlia, tan atrevit com quotidià, tanavantguardista com tradicional. Peròsobretot, surrealista. Convideu-vos a fulle-jar el llibre que edita Edicions del Bullenti que acompanya el treball discogràfic:vora vuitanta pàgines amb il·lustracions,còmics, articles que descol·loquen i altresrareses. Un estil, escrit i musicat, difícilde classificar però que fa de la propostad'aquests dos cantautors quelcom origi-nal, inspirador i inversemblant.

I de la barreja de vocals naix el noudisc dels Rapsodes: OUIEA. Pioners en elconreu i la difusió del hip hop cantat encatalà a terres valencianes, el nou discsegueix l'estel del primer, tot barrejantelectro, rock, dance i reggae. Als de Campde Túria els acompanyen els números:més de 200 concerts en els últims anys,3.000 còpies venudes del primer treball,més de 40.000 reproduccions dels seusvídeos a YouTube i més de 70.000 visitesal seu myspace. Han estat teloners d'artis-tes internacionals de la talla de DMC iSFDK. I han estat a escenaris dels PaïsosCatalans, Madrid i l'Estat francés. OUIEAja sona amb potència i cançons com "Aquíte pillo, aquí temazo", "Cor Pur" o "Tot téun mig i dues vores" no deixaran indife-

rent.

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

La companyia valenciana TeatreMicalet, única a València amb unaprogramació regular en català,deixarà el 22 de maig la direccióartística de la sala Micalet que ges-

tiona des de 1995. Aquell dia es farà la darre-ra representació de Frank V, obra escritaper Friedrich Dürrenmatt el 1959, que tractasobre la corrupció en la banca (l'autor diuque va triar un banc com a imatge d'unaorganització jeràrquica per tal de parlar detota la societat). La companyia ja haviadenunciat la manca de suport econòmic perpart de la Generalitat des de l'arribada d'In-maculada Gil Lázaro a la direcció de Teatres,el 2005. La situació ha anat degenerant finsque el 2010 Teatres de la Generalitat vaposar fi als convenis que amb ella i ambaltres sales tenia signats, la qual cosaimpossibilita mantenir una programacióestable. De fet, la companyia encara no hacobrat els setanta mil euros de la subvencióatorgada el 2010.

Dimecres passat, Joan Peris i Pilar

Almeria, fundadors de la companyia, vananunciar la decisió, tot lamentant que d'a-questa manera "desapareix l'única sala ambuna línia clara en valencià" i van criticar el"desastre de política cultural del PartitPopular", al quan han animat a "no votar".

Al rerafons de tot plegat, però, hi haalguna cosa més que la simple gasiveria

pressupostària. Concre-tament es tracta de lapolèmica al voltant deZero responsables, unaobra conjunta, creada apartir de les propostesd'un grup de dramaturgsvalencians, que es vacomençar a gestar afinal del 2009 amb elpropòsit de fer "un exer-cici contra la desmemò-ria i el desinterès quesobre l'accident delmetro de València ha fetuna gran part de lasocietat valenciana".Camps va maldar per què

no se'n poguessin fer lesrepresentacions a la Sala Matilde Salvadorde la Universitat de València. Finalment, elTeatre Micalet es va decidir a programar l'o-bra i en va fer vuit representacions. Elpoder no perdona i la companyia tornarà, alfinal de les representacions de Frank V, laclau de la sala a la Societat Coral el Micalet,la seva propietària

“Potser seria el momentque es fés la història de la

heroïna dels veritablementoblidats, dels quals se n'ha

parlat molt però se n'haexplicat ben poc”

MMoorriirr ddee ddiiaa

ZZeerroo rreessppoonnssaabblleess,, zzeerroo ssuubbvveenncciióó

L’ACCENT 201 DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 2011 CULTURA 15

Vicent Company i Sancho LA VALLDIGNA

El disc va ser estrenat dins delsactes "Benimaclet t'estime" con-vocats per Plataforma "Benima-clet Viu" i coincidint amb l'ani-versari del Centre Social Terra

el passat 12 d'abril en un multitudinariconcert (8.000 persones) on també actua-ren els pegolins de La Gossa Sorda.

La presentació al Principat fou uns diesdesprés en un altre concert convocat perla CUP de Vilanova i la Geltrú, mentre quea Ses Illes fou presentat en l'acampa llen-gua celebrat a Campos (Mallorca), eviden-ciant novament el compromís del grupenvers els moviments polítics i socials endefensa de la terra. La gira de presentaciótambé ha passat per Barcelona, Castellí,Castella i País Basc.

Des del punt de vista musical, el noutreball incorpora noves sonoritats i ins-truments (com la viola de roda) senserenunciar a l'estil fresc i directe propi deltarannà harmònic del grup que fan quecada concert òmpliga de gom a gom lessales i espais que els acull.

En una acurada edició gràfica en el lli-bre - disc apareixen els texts de les lletresde les cançons (15) i els articles (un percançó) que han escrit expressament perso-natges com Eduardo Galeano, Angela Jack-son, Isabel - Clara Simó, Pau Alabajos,Vicent Partal, David Fernàndez, Laia Alta-rriba, Raul Zelik, Feliu Ventura, Josep

Nadal (La Gossa Sorda), Cesk Freixas, San-tiago Alba Rico ... i que han estat traduïtstambé al Castellà i l'anglès al final del lli-bre.

Entre les múltiples col·laboracionsmusicals que hi han en el nou treball des-taquen les d'Al Tall, Pep Gimeno "Botifa-rra", Miquel Gil, Feliu Ventura, FermínMuguruza, Mohamed Bout Ayub, MarcSerrats, The Pepper Pots, Mara Aranda,Orxata Sound System i el recitat del versde Vicent Andrés Estelles “Cant a Vicent"a càrrec de Vicent Camp.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa::

"Propaganda pel fet" / Ed. "Bromera"2011

Enregistrat als estudis Ground de Cor-nella de Terri al Pla de l'Estany entregener i febrer de 2011

Robert Fernàndez (guitarra),Xavi Sarrià(veus i guitarres),Miquel Gironés (dol-çaina,percussió,guitarres i veus),MiquelRamos (teclat, samplers i veus), Mar-cos Úbeda (trombó de vares), AlbertBenavent (trompeta), Ximo Tomàs"Maki" (bateria), Jaume Guerra (baix icontrabaix), Chola (scratch), JaumeFigueres (tècnic de so) i David Ferri(tècnic de so,tècnic de gravació i coor-dinador en ruta). Kaki Arkarazo (tèc-nic de mescles), José Peña Diaz (mas-terització).

Sense la terra promesa Enric ValorTàndem edicions, 1991

Sense la terra promesa (1980), pri-mer volum del Cicle de Cassanad'Enric Valor, retrata la conflic-tivitat social a un poble de lescomarques centrals valencianes

durant la primera guerra mundial, on ladifusió de l'anarquisme i el socialismeservirà perquè els treballadors del camps'organitzen i lluiten contra l'explotació ila guerra del Marroc. La novel·la, bastidaamb un vocabulari riquíssim és, a més,una cant al paisatge de la Foia de Casta-lla, la terra de l'autor, nascut fa enguanycent anys.

La MoràviaJulià GuillamónGalaxia Gutenberg, 2011

En Julià Guillamón ha publicataquest any una novel·la en la quèestava treballant des de fa més devint anys. La Moràvia recupera elspaisatges perduts de la Barcelona

industrial i, en concret, del Poble Nou, quecomençaren a desaparèixer a finals dels anysseixanta i que foren liquidats amb la transfor-mació olímpica de la ciutat. Per a fer-ho reco-rre a en Barreiros, un col·leccionista de pro-ductes industrials en desús que habita a l'an-tiga fàbrica de la cerveseria Moritz. Aquestahistòria és presentada en un atractiu formatque recrea un catàleg de maquinària indus-trial.

Cómo expropiar a los bancos/ Com expropiar els bancsNúria Güell (coordinadora)Editorial Melusina i El Tangram editorial, 2011

L'Enric Duran era un més dels activis-tes dels moviments socials barcelo-nins que, a mitjans de setembre del2008, va sortir a la llum pública totanunciant que duia un temps treba-

llant en l'expropiació de capital a diferentsbancs. La suma total de l'expropiació pujava agairebé 500.000 euros. Al treball coordinat perla Núria Güell hi trobem, a més d'un manualdels procediments que va seguir l'Enric Duran,quatre textos més d'autors de períodes i tradi-cions diverses (Qmunty, Simona Sarau, Col·lec-tiu Crisis i Lucio Urtubia) que reflexionen alvoltant d'aquesta pràctica.

Les dones i els dies (edició definitiva)Gabriel FerraterLa Butxaca, 2010

Les dones i els dies (1968) aplega i reor-dena tota l'obra poètica de GabrielFerrater, publicada en tres llibres: Danuces pueris, Menja't una cama i Teo-ria dels cossos. Com sintetitza el títol,

els poemes reunits giren bàsicament al voltantde dos eixos temàtics, el pas del temps i lesrelacions humanes, especialment les que s'esta-bleixen entre homes i dones. Aquesta edicióincorpora un suplement amb quatre poemesque, segons l'editorial, l'autor hi hauria afegitsi se n'haguera pogut encarregar.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa CCoorraattggee

OObbrriinntt PPaass pprreesseennttaa CCoorraattggee

“S’evidencia novament elcompromís del grup envers

els moviments polítics isocials en defensa de la terra.La gira de presentació també

ha passat per”

L’ACCENT 201DEL 5 AL 18 DE MAIG DE 201116 CONTRAPORTADA

MMééss ddiinneerrssppúúbblliiccss ppeellssbbaannccssAQUIL·LES RUBIO ALACANT

Mitjançant el FROB, el Fons de Rees-tructuració Ordenada Bancària, l'es-tat espanyol injectarà els 2.800milions d'euros necessaris per a larecapitzalització de la CAM i podercontinuar el seu procés de privatit-zació i conversió de caixa d'estalvisa banc. Diners públics ben barats,quan no regalats, per a transferirenormes xifres provinents del tre-ball al capital. Mentres Cajastur, CajaCantàbria i Caja Extremadura con-tinuen el seu procés de fusió en Ban-co Base, el descavalcament de la CAMha tret als mitjans de comunicacióles seues misèries: un enorme forat,ben similar al d'altres bancs que elFROB té al punt de mira, com araCatalunyaCaixa.

De la CAM, que agrupa el 50% delsdipòsits dels treballadors de les comar-ques d'Alacant, i en temps símbol dela creixent economia alacantina idel "poder alacantí", només en que-den deutes i la més que previsibledeclaració oficial de fallida.

La primera entitat financera delsPaïsos Catalans que ha caigut en laseua pròpia lògica de voracitat, estroba en una situació alarmant:milers d'hipoteques sense cobrar iun stock immobiliari enorme queperd valor a mesura que passa eltemps i que es troba incapacitada decol·locar al mercat per la saturacióimmobiliària, l'elevat cost de les hipo-teques, i un atur que a les comar-ques d'Alacant se situa en el 25%.Però la CAM també ha de fer frontals seus negocis especulatius que hanfet fallida, amb la compra d'hipote-ques d'alt risc i plans de jubilacióprivats als EEUU.

Mentrestant, el Govern valenciài l'estatal treuen ferro a l'assumptei confien en l'aparició de miraculo-sos inversos xinesos, que només apos-taran en la CAM quan l'estat hajasanejat amb diners públics els comp-tes de la caixa. Aquest és el paper delFROB i de totes les legislacions con-tra la crisi: salvar els interessos delcapital i fer recaure sobre les condi-cions de vida i treball de les classespopulars l'elevat cost de la lògicacapitalista. No debades, la secció sin-dical de la CGT a la caixa ha ressal-tat que amb la privatització no noméses perdran llocs de treball i es con-cretarà un ERE que desregularitza-rà la situació actual de mil treballa-dors, sinó també quedarà en no resl'important desplegament social icultural que finançava la CAM mit-jançant la seua obra social i que ara,amb la conversió a banc, no estaràobligada a realitzar.

De l'operació de salvació públicaamb la qual l'estat controlarà el 70%de la caixa en resultarà una entitatsanejada i oferida als taurons finan-cers per a continuar multiplicantels dividends privats. Cap responsa-bilitat s'exigirà als gestors empresa-rials com ara Modesto Crespo i Rober-to López, ni per suposat als políticscom Eduardo Zaplana o FranciscoCamps, que han utilitzat la caixacom la plataforma per a finançar elsseus somnis de grandesa.

LA REMATADA

PAU TOBAR VALÈNCIA

En què han consistit la setena Tro-bada d'Estudiants dels Països Cata-lans? La trobada d'enguany cal contextua-litzar-les en el procés d'elaboració dela Carta Catalana dels Estudiants, lanostra alternativa contra el modelneoliberal que s'està implantant a l'en-senyament arreu de la nació. Volempassar de la protesta a la proposta,plantejar-nos, com deia Joan Fuster"quan dic que no a què dic que sí?". Estractaria doncs de donar contingutconcret als nostres eixos tradicionals:ensenyament públic, popular, de qua-litat, antipatriarcal i català. Dins elfull de ruta que ens hem plantejat pera donar forma a la proposta les troba-des són importants perquè ens per-meten formar-nos i debatre sobre totaixò. La idea és que les conclusionsd'aquests debats ens servisquen perposar negre sobre blanc. En aquestsentit a la trobada de Celrà hem abor-dat els eixos públic, popular i de qua-litat. S'ha presentat l'anàlisi del SEPCde l'Agenda 2015 del Ministeri d'Edu-cació espanyol, s'han donat xerradesi dinàmiques de grup sobre finança-ment, pedagogia,... Les conferèncieshan comptat amb la presència de gentdel món acadèmic, com ara Raimun-do Viejo, Cèsar Cascante, o Xavier Besa-lú, i també d'estudiants vinculats almoviment assembleari sorgit arrande la lluita contra Bolonya.

Podries avançar-nos com han anataquests debats? Nosaltres entenem que un ensenya-ment de qualitat és aquell que es rea-litza dins els conflictes d'interessosque es viuen socialment. Així doncs,si el model neoliberal tracta de con-vertir l'ensenyament en un mercatcompetitiu de titulacions per a la pro-moció individual, per a nosaltres l'ob-jectiu és la formació de persones cons-cients i crítiques que al seu tempspuguen retornar a la societat la inver-sió que aquesta ha fet en la seua edu-cació. Tinguèrem un debat molt inte-ressant sobre models pedagògics, enel qual plantejarem la necessitat d'u-na relació d'igual a igual entre edu-cador i estudiant, i a més, contrapo-sarem a l'individualisme actual elmodel d'ensenyament cooperatiu -enel qual cadascú aporte al col·lectiu desde les seues capacitats.

En el tema del finançament creiemque ha de ser pública i totalment gra-tuïta, incloent l'habitatge, el trans-port, i el material. Aquesta és l'únicamanera per garantir la igualtat d'o-portunitats. Valorem que en el momentactual l'ensenyament les titulacionsestan perdent valor de canvi, la for-mació ja no és garantia de quasi respel que fa al món del treball. Proba-

blement formem part d'una genera-ció de les més preparades però alho-ra som la que menys perspectiva defutur tenim.

D'altra banda es va plantejar moltel paper del moviment estudiantil enla lluita contra Bolonya i les retalla-des.

El discurs neoliberal també parla dequalitat en l'ensenyament. Què enpenseu d'això? Ara ja no parlen de qualitat sinó d'ex-cel·lència!. El seu concepte de quali-tat està basat en el benefici econòmicprivat i no el social. Des de la nostraperspectiva un ensenyament serà dequalitat quant més emancipador siga,quant més responga als interessos deles classes populars, quant més ser-visca per acabar amb les desigualtatsde gènere, quan més inserisca a lespersones dins els seus col·lectius his-tòrics, ja siga en l'àmbit social o nacio-nal,... Són concepcions antagòniquesdel concepte qualitat, tanmateix, hem

de lluitar aquesta batalla per l'hege-monia del llenguatge, la batalla delsconceptes. Per exemple, la reforma deBolonya parla de democràcia, inno-vació educativa, reforma pedagògi-ca,... i perverteix totalment el seu sig-nificat. Mai trobarem en els seus tex-tos públics paraules com privatitza-ció, perquè ells saben que la connotaciósocial d'aquest concepte és negativa.

Quan podrem vore publicat el pro-grama alternatiu sobre el que esteutreballant? Segons la nostra planificació el pro-cés de debat s'allargarà durant totaquest curs i el que ve. D'aquesta mane-ra, la Carta Catalana dels Estudiantsvoria la llum novembre de 2012 des-prés de la nostra assemblea nacional.A partir d'ací es presentaria i es comen-çaria a treballar per portar a la pràc-tica la proposta.

La implantació de Bolonya es trobaja avançada. S'acompleixen les pre-diccions del SEPC sobre els seus efec-tes? Als que portàvem molt de temps cri-ticant la reforma, la institució uni-versitària sempre ens havia titllat depessimistes. El temps, però, ens hadonat la raó. La innovació educativaque ells plantejaven no s'ha donat per-què, tal i com nosaltres advertíem, nohi ha hagut finançament. A més, l'a-plicació de la reforma coincideix ambtotes les retallades en educació ambel que el problema s'agreuja. L'actualreforma imposa un tipus d'educaciómolt més reglada i dirigida, es carre-ga als estudiants de treballs que des-prés, en no existir grups reduïts, noes poden avaluar en condicions. Així,no es valora tant la formació de l'es-tudiant com la seua "productivitat".Amb Bolonya ha augmentat la quan-titat d'hores de treball de l'estudiant,arribem a les 40h. Això ens obliga abuscar noves formes d'organitzar-nos.

A part d'això, el grau s'ha encaritfront la llicenciatura ja que, tot i que

el preu total es manté, en reduir-sede cinc a quatre anys la despesa perany augmenta. A més, preveiem unincrement de taxes significatiu, tal icom ha ocorregut a Anglaterra. D'al-tra banda, ara el màster per capaci-tar-te com a professor, si bé a prioriés més complet, costa quatre vegadesmés que l'antic CAP.

Pel que fa a la llengua catalana haretrocedit en l'ensenyament univer-sitari, com a mostra, l'any passat delsmés de cent màsters que oferia laUVEG la immensa majoria eren encastellà, dèsset en anglès i noméscatorze en català -incloent el màsteren filologia catalana.

Podem dir que han culminat lesreformes que s'encetaren amb Bolon-ya? En absolut, a nivell europeu s'hanacordat noves mesures que aprofun-diran tot el procés, i que a l'estat espan-yol s'han recollit en l'anomenadaAgenda 2015. Aquesta estratègia perl'ensenyament universitari preténreduir el poder de decisió dels claus-tres i que les universitats passen a serregides com una empresa privada, apartir d'una junta de govern ambmenys representació del món acadè-mic i on entraria el sector empresa-rial. També preveu un augment delpoder del rector i es planteja que elcàrrec no tinga per què ocupar-lo algúdel món acadèmic.

D'altra banda, l'Agenda 2015 esfonamenta en la competitivitat entreuniversitats, amb el plantejament decampus d'excel·lència. Ras i clar: aque-lla universitat que siga capaç de gene-rar més recursos obtindrà un majorfinançament públic. Això acceleraràla penetració del capital privat en launiversitat. De fet, l'avaluació de l'ex-cel·lència (en plans d'estudis i inves-tigacions) resta en mans de l'ANECA,teòricament basada en criteris aca-dèmics, però no en la pràctica. Aramateix, les filials autonòmiques d'A-NECA són públiques, però en l'Agen-da 2015 es preveu que aquestes puguenser de caire concertat. Tot això no éssinó l'aprofundiment del model deBolonya.

Aquestes reformes, unides a lesretallades en educació, obriran enbreu un nou cicle de grans mobilit-zacions estudiantils. Per això des delSEPC ens plantegem la necessitat d'ar-ticular espais democràtics on els i lesestudiants puguen tindre autonomiaal marge de la institució università-ria. En previsió d'aquest nou cicle demobilitzacions hem encetat el pro-jecte de Carta Catalana dels Estudiants,com a via per a contrarestar discur-sivament les reformes neoliberalsamb un programa concret per l'edu-cació basat en els interessos dels estu-diants i de les classes populars.

Els dies 23,24 i 25 d'Abril desenes d'estu-diants d'arreu els Països Catalans es reuni-ren a Celrà (Gironès) per tal de discutir elsproblemes que afecten a l'ensenyamenten el marc de les retallades.La setena edi-ció de la Trobada d'Estudiants dels PaïsosCatalans convocada pel SEPC,ha servit tam-bé per començar a dibuixar alternatives almodel sorgit a partir de la implementaciódel Procés de Bolonya.Per informar de totaixò parlem amb Lluís Pascual i Vidal,estu-diant de la Universitat de València i mili-tant del SEPC,organització en la qual ocu-pa el càrrec de secretari tècnic de políticaeducativa.

Lluís Pascual,estudiant de la UV imembre del SEPC

ENTREVISTA

““EEll tteemmppss eennss hhaa ddoonnaatt llaa rraaóó ssoobbrree eell pprrooccééss ddee BBoolloonnyyaa””