Perspectiva 112

Novembre, 2012Núm. 112

Arrosseria de l’AndreuArrossos de dia, tapes de nit

Estrelles i Forquilles

• Vilanova Grand Marina• Audigestrade• Pintures Janer• Calmatíasacasa

Reportatges d’empresa

Jordi Pujol,gerent de Novelty

Gent emprenedora

3

5

6

7

8

10

12

13

14

16

17

1819

20

24

27

30

32

ContextCap a on anem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’art de viure La clau del canvi: el patrimoni humà . . .

Tuits d’empresaL’opinió de la Gent d’Empresa . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

InternetQui no coneix Google? Acaba de complir 14 anys! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FinancesPagament Immediat Pimes, el nou servei del Banc Sabadell . . . . . . . . . . . . .

Medi ambientLa mobilitat sostenible i segura en l’àmbit de l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès Restaurants amb glamur . . . . . . . . . . . . .Bodegues Torres organitza “Wine & Culinary” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Arrels piemonteses de l’hostaleria de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Llarga vida a la Malvasia de Sitges . . .

Estrelles i forquillesL’Arrosseria de l’Andreu, arrossos de dia, tapes de nit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaAudigestrade . L’única gestió que no germina és la que no has treballat . . . .

Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès . . .

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EDE · Escola de Direcció d’Empresa . . .

L’empresaPintures Janer, suma de qualitat i valor humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

34

38

40

41

42

45

46

50

53

54

55

56

57

58

L’empresaCalmatíasacasa, gastronomia i restauració a casa teva . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaVilanova Grand Marina, és una oportunitat per generar negoci al territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EntitatsLa UCLA, més de 20 anys al servei del comerç de l’Arboç . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

IniciativesMasia Segarrulls, benvinguts al Segle XV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraJordi Pujol, Novelty«Se li ha de donar més importància a les exportacions» . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cultura i empresa“Del Realisme al Noucentisme, a la Col·lecció BS” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Finques Montané, una immobiliària de referència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

• Padel Mecanitzats, mecanització i acabament de peces d’alumini injectat

• Mirador de les Caves . Cuina autòctona en un indret privilegiat . . . . . . . . . . . . . . .

• Marclean, neteja general de grans superfícies, oficines i despatxos . . . . . . .

• Genil, potser el més antic de la ciutat . . . potser les millors braves . . . . . . . .

Converses a l’antaraTreballar deu vegades més . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

Subscripció: 60 €Subscripció socis ADEG: Gratuïta

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaVilanova Grand Marina

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

5

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

Cap a on anem?Els darrers anys, sempre que he preparat alguna nota de conjuntura econòmica, he tractat de trobar motius que empetitissin el potent flux d’esdeveniments negatius que s’oposaven tossudament a tota mos-tra d’optimisme . Sempre he trobat arguments que han obert una via d’esperança que en un immediat futur les coses millorarien . També ara, una vegada més, goso creure que hi ha motius que ens animen a creure en la ciutadania que entoma les dificultats i procura sobreviure . La lluita dels petits i mitjans empresaris i els autònoms plens de força creativa que pretenen surar en mars de tempesta amb el vent en con-tra d’un consum anant costa avall i un crèdit inexistent i suportant els termes de pagament de béns i serveis d’una Administració en ruïna .

Però la feina dels polítics -amb alguna excepció com és lògic- i en par-ticular la dels governs desvirtua el precari equilibri de ciutadans i del sector privat de l’economia . Veiem, sinó, el comportament de l’actual Govern PP de Madrid que a les Eleccions Generals del 20-N de 2011 va ensorrar un PSOE que havia presidit una etapa nefasta per als interessos econòmics de l’Estat espanyol . Al tancament del tercer trimestre d’enguany, deu mesos després d’estrenar-se el nou execu-tiu central, l’atur a Catalunya ha escalat als 840 .000 aturats, amb una taxa del 22’6 %, segons dades de l’Enquesta de Població Activa . L’atur dels joves entre 16 i 25 anys supera el 40% i trobem 245 .000 famí-lies amb tots els seus membres a l’atur . Els desnonaments i la manca de queviures de les famílies en situació precària són, malgrat el meri-tori esforç de les ONG, un fenomen creixent que suggereix episodis de fractura social .

El líder del PP, Mariano Rajoy, va prometre reduir l’atur com a objec-tiu prioritari de la política econòmica espanyola . Foc d’encenalls dels programes de campanya electoral, doncs la realitat és que durant aquests primers onze mesos de govern l’atur ha continuat augmen-tant contínuament . Durant gairebé un any el govern Rajoy no fa fet res per aplicar polítiques actives que incentivessin consum i inversió i, en conseqüència, l’ocupació . Pel que fa a l’autista Reforma Laboral s’ha demostrat negativa per a la creació d’ocupació i els interessos dels tre-balladors . La Reforma ha estat generadora d’ERO’s que no han ajudat gens la creació d’activitat econòmica d’un empresariat contra les cor-des de la manca de crèdit i d’una demanda interna decrèpita .

Els altres grans objectius del Govern Rajoy han estat les retallades indiscriminades que han ferit de mort l’economia del benestar per aconseguir un dubtós equilibri pressupostari imposat per Brussel·les i la senyora Merkel . A això cal afegir-hi el compàs d’espera de les elec-cions andaluses i gallegues per tal d’assegurar la prepotència de la majoria absoluta . I finalment, el setge orquestrat contra Catalun-ya per “posar-la al seu lloc”, com correspon a les idees centrípetes i estretes de l’executiu espanyol que considera punibles els sentiments d’identitat d’una bona part de la ciutadania catalana .

La reacció de la ciutadania de Catalunya no neix espontàniament l’onze de setembre d’enguany . Ha estat un procés acumulatiu que s’ha covat al llarg de molt de temps i ha fet veritat que “Quien siembra vientos recoge tempestades” . La relació amb Catalunya dels partits espanyo-listes, PSOE i PP, ha estat presidida per una constant antinòmia que no ha tingut aturador al llarg de la història més immediata, particu-larment el PP, que ha excedit tots els límits d’allò que és permissible i tolerable . Ara el cap del Govern de l’Estat, en un exercici de cinisme lamentable, acusa el govern català d’intemperància i de no voler escol-tar les seves assenyades recomanacions orientades al diàleg . És clar, ara vénen temps d’eleccions a Catalunya i cal vestir-se la pell d’anyell per mirar de salvar els mobles . Després del procés electoral continuarà l’ajust de comptes tradicionals per mantenir a ratlla els catalans des-agraïts .

Aquesta gent tan curosa d’aglutinar les terres d’Espanya no entenen res . Irats, es sorprenen que els catalans reaccionen massivament al rosari d’agressions que ha estat objecte Catalunya en molt poc temps per part del PP, abans i després de la seva irrupció al Govern . Farem memòria d’algunes: la recollida de signatures arreu d’Espanya per tal d’evitar la devolució dels Papers de Salamanca, sembrant l’antipatia, la discòrdia i el rebuig dels productes catalans; la denúncia davant del Tri-bunal Constitucional de l’Estatut d’Autonomia, que havia estat aprovat en referèndum pel poble de Catalunya; l’oposició frontal a negociar qual-sevol variació de l’autonomia fiscal que apaivagués l’espoli sistemàtic de les finances públiques catalanes; els atacs reiterats a l’ensenyament, la llengua i la cultura catalanes, realitzat per personatges “fascistoi-des” amb rang ministerial; la insolència prepotent del ministre Montoro que, amb verb estentori, proclama a les Corts que Madrid paga –amb els nostres diners, òbviament– les despeses, com si els catalans fós-sim uns paràsits . . . I ara la campanya adreçada als empresaris i als ciutadans propalant a tort i a dret la por de com de malament anirien les coses si Catalunya sortia de sota les ales protectores d’Espanya .

Tot amanit amb les amenaces ràncies i decimonòniques de la inter-venció i la força bruta, com si el diàleg i la democràcia fossin una entelèquia vàlida només més enllà dels Pirineus . Com sempre . Val qualsevol pressió per desnaturalitzar i espanyolitzar Catalunya . Fins i tot la litúrgia de la força s’arrodoneix amb els vols rasants, “de rutina”, dels F-18 sobre les comarques catalanes .

« . . .La lluita dels petits i mitjans em-presaris i els autònoms plens de força creativa que pretenen surar en mars de tempesta, amb el vent en contra d’un consum anant costa avall i un crèdit inexistent . . .

6

L’art de viurePilar García

6

Les empreses són comunitats de persones que actuen conjun-tament per un projecte que atrau altres persones a comprar o a utilitzar determinats serveis . La capacitat de seducció és la que decidirà sobre la seva viabilitat . Per tant, sembla indiscutible que la clau del resultat és la lluentor del patrimoni humà, la complicitat d’homes i dones amb un propòsit comú . Aquesta afirmació com-porta dissenyar un full de ruta, definir objectius i acció, sempre des del punt de vista de les necessitats dels clients i no de la producció, en aquesta estratègia les persones són elements claus per a acon-seguir-ho . En aquest moment de canvi, en el vertigen que suposa el futur, sembla arribat el moment de posar la tècnica al servei de les persones i fer pinya .

Tots els models d’estudi de clima laboral de les organitzacions ens planteja que hi ha una estreta relació entre l’ambient en una feina i la productivitat . Un entorn afable, confiat, positiu i fluid gene-ra enriquiment general, és dir, més productivitat . El que no vol dir actuar sense el necessari punt d’adrenalina –que sempre resulta molt estimulant, però amb talent i sentit .

Els líders de les empreses s’han d’adaptar a les noves realitats i han d’aprendre a canviar les perspectives, les formes de relacionar-se i de fer brillar els seus col·lectius . Sembla demostrat que, en una situació de mercats oberts i de marcada recessió, aquelles empre-ses que millor i més ràpidament sàpiguen adaptar-se a les noves situacions o les que siguin agents de canvi, seran les que tirin enda-vant . Fan falta encara canvis profunds en les organitzacions i en les mentalitats . En el 2012 es continuen detectant rigideses i esque-mes convencionals que són contraris als requeriments actuals .

Tota comunitat empresarial –igual que la institucional o associa-tiva- precisa d’un lideratge capaç de motivar, entendre, orientar, involucrar o inspirar . La gent tendeix a comprometre’s més amb els líders que amb l’empresa; no és gens fàcil fer de locomotora d’una organització, però és la tasca prioritària dels directius i empresa-ris . Avui cal transmetre que complir els objectius de les empreses beneficia a tots i per això es necessita desenvolupar una tasca creativa, responsable, creure-hi i que les persones prenguin cons-ciència i gaudeixin de la seva aportació . Traspassar ja d’una vegada l’arrelada creença de que cal “guanyar-se la vida” i fer-ho “amb la suor del front”, de fet la vida es guanya en el moment del naixe-ment . La capacitat de produir i mantenir una atmosfera de treball cordial, participativa i compromesa és essencial per l’èxit dels pro-jectes .

El futur més brillant serà el d’aquelles organitzacions fonamenta-des en uns principis ètics i humanistes dels què en deriven valors emergents, com la comunicació, la transparència, la flexibilitat, l’eficiència, la suma de visions i sensibilitats, la responsabilitat o la confiança .

En aquesta línia pot ser d’utilitat determinar quines actituds són bàsiques per afrontar avui un lideratge transformacional, segons el reconegut assessor empresarial, Juan Carlos Cubeiro: passió

La clau del canvi: el patrimoni humà

pels projectes; confiança en les persones i en la vida; flexibilitat; capacitat d’inspirar: elevar la saviesa dels membres de l’equip; capacitat de prendre decisions i de jutjar-les; comportament ètic; saber destil·lar l’essència: centrar-se en el que és important; comunicació . I a més, creació de climes apropiats per a l’actuació entusiasta; fomentar l’orgull de pertinença; animar a actuar al ser-vei de l’excel·lència i fomentar la innovació i la creativitat .

Altres paràmetres recomanables que poden servir avui pel canvi de la cultura empresarial, segons els principals experts del món empresarial, són:

· Lideratge proactiu, entusiasta, no jeràrquic i empàtic· Compromís i implicació de les persones (clients interns)· Vocació de servei a les persones (clientes externs)· Treball d’equip· Prendre decisions ràpides i en el terreny· Sentit d’utilitat i d’actuació personal i col·lectiva pel bé comú· Àmplies complicitats i col·laboracions

Per funcionar amb fluïdesa i eficàcia el tracte entre les persones que fan empresa ha de tendir a la regulació emocional i al respecte . Cal expressar el punt de vista de cadascú i els criteris de cadas-cú amb afabilitat i amb ganes d’incorporar, d’arribar a acords i de construir .

En una comunitat és cabdal saber agrair i perdonar; la capacitat de mostrar obertament la gratitud és una manifestació de generosi-tat, que estimula la consciència positiva de cadascú i retorna com un bumerang . El sentit de servei i d’utilitat, la visió d’oportunitats i reptes –en comptes d’obstacles i problemes- i les conductes cons-tructives són més productives que moltes campanyes puntuals de comunicació interna, de màrqueting o plans financers dels millors consultors .

La societat digital i el canvi de model que s’està produint exigeix que l’actuació de les organitzacions estigui reeixida per la intel·ligència emocional, la ciència i la consciència . I aquesta manera de fer no entén de gèneres, ni d’edats, ni de colors, ni de carnets; entén de projectes amb sentit i humanitat . Ara es tracta de no posposar la creació conjunta d’un horitzó més divers, just, transparent i brillant per nosaltres i pels que vindran .

El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera el canvi; el realista ajusta les veles. William George Ward

7777

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Ens ha ajudat a refer organigrames interns i ha millo-rar el grau de competitivitat .Hi ha motius per a l’optimisme? Sí, s’ha de pensar que en tots els sectors, després d’una davallada de consum induïda per la falta de crèdit, crearà mancança d’infraestructures en un futur proper .Com valora l’actuació de la classe política? Malament, amb un retard de 10 anys respecte a les mesures apro-vades avui dia, una societat amb 5 milions llargs d’aturats no pot emprendre mesures d’augment d’impostos . L’aprimament de les administracions passa per una gestió eficient dels recursos i un control estricte de privilegis .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Cap al turisme (enològic/tradicional), l’agricultura del vi i el cava . El futur passa per la R+D+i, sens dubte, la venda de coneixement a qualsevol sector .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Ajuda a què la comunicació amb Vilafranca sigui molt més àgil, però el coll d’ampolla seguirà sent la falta d’un corredor mediterrani (digne tren/carretera) i l’abaratiment del transport en autopistes, que farien una comunicació molt més fluida amb Barcelona per la C-32 .

Jordi AdellDurmiFabricació i col·locació de malllorquinesSant Pere de Ribes

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Menys projectes i amb tarifes més baixes .Hi ha motius per a l’optimisme? Sempre! Hi ha feina si et saps adaptar .Com valora l’actuació de la classe política? Positivament . Caldrà fer camí units, endavant .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Clúster de serveis i agro-alimentari .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Millors comunicacions amb la Catalunya central .

Joaquim CarbonellNeos TrainingConsultoria i formacióSitges

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Ens hem adaptat i hem baixat marges, retallat despe-ses, diversificat i reinventat!Hi ha motius per a l’optimisme? La nostra màxima és: Actitud Mental Positiva . Hem de somriure per atraure la sort i als clients .Com valora l’actuació de la classe política? Lenta, burocratitzada, plena d’enganys i doble llenguatge . Una mica més de serietat . Cal ser més eficients!Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Crec que caldria potenciar el turisme, que està demos-trant que és un sector amb bona salut .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Permet apropar el mar a la gent de l’interior i a l’inrevés . Està generant nous fluxos socioeconòmics .

Sergi CallaoUR2Const ., instal·lacions i mantenimentCubelles

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Ha fet optimitzar molt més els recursos propis de l’empresa, tant en l’àmbit del personal com del finançament .Hi ha motius per a l’optimisme? Sempre, una petita empresa no pot caure en el desànim, ja que sobreviu amb valors com l’empenta, la creativitat i la dedicació .Com valora l’actuació de la classe política? Lamentable, en tots els sentits . No saben o no volen prendre deci-sions de veritat i es dediquen a agafar el camí fàcil i còmode .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Cap a la producció de talent i bones idees de les pimes, davant del funcionament de les antigues corporacions industrials .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Oportunitat de noves vies de negoci entre poblacions amb un difícil accés fins ara, així com l’augment del comerç a la zona .

Jesús GálvezTot formacióFormacióBarcelona

Tuits d’Empresa

L’opinió de la Gent d’Empresa

HumorQuimèriques, per Quim#

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim . El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www .adeg .cat/cat/publicacions_humorgrafic .php .

8

10

Gent de ràdio

05.06.12 · Nous projectes empresarials- Sílvia Isach, Sínoca- Sebastià Riera, Riera Arquitectes- Fèlix Giralt, Taller Estruch- David Delgado, Restaurant Cal Matias

12.06.12 · Va d’empresaSopar Low Cost · Joves d’empresa- Amèlia Maestre, Joieria MaestreParlem d’innovació- Gemma Saumell, 4mes4- Pere Margarit, Run Sports

07.06.12 · Formació- Joan C . Báguena, Centre Esportiu Vallpineda - Àlex Mestres, Joves d’Empresa- Marina Bernardo, Marina Bernardo Flores- Carme Gasol, Escaan International School- Joaquim Carbonell, Neos Conocimiento y aprendizaje

19.06.12 · Expectatives turístiques- Manel Martínez, Associació turística serveis de platges de sitges- Albert Casas, Vilanova ParkVa d’Empresa · 4t Sopar Solidari- Queta Domènech, Vallformosa

26.06.12 · Iniciatives comarcalsSitges Green Sound- Sònia Felip, Port de Sitges - AiguadolçII Festival Internacional d’Escoles de Cinema- Andrea Ancíbar, Claqueta y AcciónTapa Solidària VNG- Miguel Ángel Díaz, Els Sentits Braseria

28.06.12 · Expectatives turístiques- Joan Anton Matas, Gremi d’Hostaleria de Sitges- Carles Peguera, Hotel San Sebastián Playa

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Divendres, a les 13h15 (quinzenal) Teixits Ràdio Maricel (107.8 FM) · Dijous, a les 10h (quinzenal)

111111

16.05.12 · Nous projectes empresarials- Marta Andreu i José Tendero, Actua Garraf- Sergi Callau, UR2- Heiner Lehr, Heiner Lehr Consulting- Joan Flores i Begoña López, Garabatto

23.05.12 · Promoció econòmica- Guillermo Triay, ASSPE- Xavier Cardona, ADEG

30.05.12 · El termòmetre de la construcció- Salvador Durán, Cuines Durán- Llorenç Reixach, Construccións Reixach i Associats- M . Mas, Miquel Mas ArquitecteVa d’empresa · Temps de vi- Carles Carbonell, Flash Flash

06.06.12 · Joves d’Empresa · Sopar Low-cost- David Delgado, Restaurant Cal Matias- Maria Baró, Vilarnau - Carlos Alcover, Restaurant La Cucanya

13.06.12 · Assessorament · Què necessi-ten les empreses?- Simon Hayes, Global Local Projects- Begoña Cartagena, BC Coaching- Vinyet Marzoa, Adecco

20.06.12 · Expectatives turístiques- David Contreras, Infinit- Joan Hernández, Escola de Golf Portal del Roc

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

12

Internet

Qui no coneix Google? Acaba de complir 14 anys!

Google s’ha transformat, en només 14 anys, en una de les grans companyies del món. El seu èxit és basa en la seva clarividència per llegir les necessi-tats de l’usuari i en l’avantatge que li dóna ser un fabricant de primer ordre a internet. Aixó li permet utilitzar la

pròpia xarxa per arribar a l’usuari de manera més directa.

Un cop consolidada la seva presència a internet com a buscador, va llançar GMail, que, per número d’usuaris, pel seu servei continu sense interrupcions i usabilitat, es considera el millor servei al “núvol” .

Però Google no és només un buscador i una plataforma increïble de correu, és una empresa on la tecnologia té

un paper molt rellevant . La potència de la seva plataforma tecnològica li permet de-senvolupar el més ampli i flexible ventall de solucions ofimàtiques al “núvol” .

A més a més, si alguna cosa caracterit-za Google és la seva claredat per anar cap

al moll de l’ós sense embuts i fer evolucio-nar els seus productes, no només atenent les necessitats actuals de l’usuari sinó tam-bé visionant necessitats futures, tal i com li pertoca fer-ho a un veritable líder .

Si voleu conèixer el que us pot oferir Google de la mà de Gookis només cal que parti-cipeu els tercers dimecres de cada mes a les tertúlies “Google a la teva empresa” que imparteix en col·laboració amb Neàpolis, l’IMET, la Mancomunitat Penedès-Garraf, l’ADEG i Fundació Blancama .

Joan FabregatDesenvolupament de negoci · Gookis

131313

Finances

Pagament Immediat Pimes, el nou servei del Banc Sabadell

Banc Sabadell ha llençat un nou ser-vei que permet a les empreses obtenir avantatjosos descomptes dels seus proveïdors finançant els seus paga-ments.

Pronto Pago Pimes és un servei de gestió de pagaments al comptat a proveïdors, que integra el seu finançament per part del Banc mitjançant un ajornament de la data de càrrec al seu ordenant .

Aquest servei permet a la pime negociar amb els seus proveïdors descomptes per pagament immediat . En la mesura que el descompte aconseguit per pagament al comptat sigui superior al cost del finança-ment, la pime obté un benefici financer .

En pagar al comptat els proveïdors no assumeixen risc comercial, i per tant, no limiten l’import . D’igual manera, es millora

la gestió de tresore-ria, en comptar amb el finançament de les compres a terminis variables en funció de les necessitats de cada moment . Es simplifica la gestió administrati-va dels pagaments, es redueixen les incidèn-cies i s’augmenten les possibilitats de ven-des en tenir més crèdit comercial dels proveï-dors .

Per la seva part, els proveïdors cobren al comptat, fet que els propicia vendre més, eliminar el risc comercial i simplificar, també, la gestió administrativa dels cobra-ments . A més, milloren les seves ràtios de balanç, en convertir el seu compte de

clients en tresoreria (millora la solvència, disminueix el termini mitjà de cobraments, etc .) i s’estalvien el cost de la prima de risc .

Per a més informació pot contactar amb qualsevol de les oficines del banc o visiti el portal per a empreses del Banc Sabadell: www.bancosabadell.com /empreses

1414

Medi ambient

La mobilitat sostenible i segura enl’àmbit de l’empresa

A finals del mes de setembre es va celebrar a Catalunya la Setmana de la Mobili-tat Sostenible i Segura, amb l’objectiu de fomentar entre la ciutadania un canvi d’hàbits en relació amb la mobilitat, la promoció i l’impuls de l’ús dels mitjans de transport sostenibles i per tal de sensi-bilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport . Enguany s’hi han adherit més de 200 administracions, 11 operadors de transport i 29 entitats i empreses .

Actualment, una part molt rellevant de la mobilitat diària està vinculada a la neces-sitat de desplaçar-se per raons laborals, ja sigui de treballadors/es (tant per l’accés al lloc de treball com durant la jornada labo-ral) o bé per al transport de mercaderies . Aquesta mobilitat genera uns impactes ambientals remarcables, però també ho són els costos que genera per a les empre-ses i les persones .

L’elaboració i posterior aplicació d’un Pla de Desplaçament d’Empresa resulta clau per identificar els hàbits generals i espe-cífics de la mobilitat de cada empresa i els seus treballadors/es . Actualment hi ha més de cinquanta empreses a Catalunya que han elaborat el seu Pla de Desplaça-ment d’Empresa i que incorporen mesures per fomentar una mobilitat més sostenible i segura i ajustada a la seva realitat . Els prin-cipals objectius que persegueixen aquestes actuacions són:

• Fer un ús més eficient del vehicle privat i incrementar-ne l’ocupació en l’accés al lloc de treball .

• Aconseguir un traspàs modal del vehicle privat cap al transport col·lectiu i els modes no motoritzats (a peu o en bicicleta) .

• Millorar l’eficiència i ús de la flota pròpia de transport .

• Minimitzar la mobilitat generada durant la jornada laboral .

• Millora de la seguretat viària entorn al cen-tre de treball i per a cadascun dels modes de transport utilitzats .

L’aplicació d’aquestes mesures suposa un benefici tant per al treballador/a com per a l’empresa que les implanta .

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: [email protected]

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

1616

Trobem molts tipus de restaurants i per a tots els gustos . Ens agrada que hi hagi sempre un ambient agradable, una bona decoració i millor cuina, sobretot la cuina .

He tingut la sort d’anar a parar a llocs on se serveixen menjars que des de fora no en dona-ríem ni un duro, com es diu col·loquialment, tot i que el duro avui dia només importa a col·leccionistes i els inversors numismàtics . . . I un cop a dins, tampoc em creia que es poguessin servir aliments . La sorpresa ha estat la fantàstica qualitat dels aliments i la forma de cuinar-los . Potser els hi manqués els suau i elegant aroma del glamur però he fruït d’un gran àpat .

En d’altres que semblaven posseir disseny, luxe i elegància no sempre hi he trobat el que cercava, n’hi ha hagut que sí, més no tots .

Per a mi, la combinació de comoditat, llum agradable i bon tiberi fa que en principi ja em trobi a gust i si arriben a satisfer les meves expectatives gastronòmiques dins d’un preu d’acord amb el que s’ha menjat podria dir que he trobat allò que la imagina-ció m’indicava a l’entrar a l’establiment en qüestió .

Estar envoltats d’una gran decoració o petita, per allò del minimalisme, com una fantasia, m’ha fet mirar-ho bé, per allò de la deformació professional, i a l’instant he pensat si allí es podria menjar bé, i segur

que ho he fet en alguns d’ells, i certament ho he gaudit dins la seva estètica .

Una curiositat, que no sé si és veritat, dels restaurants minimalistes és que una vega-da un client va preguntar al propietari que quan farien la inauguració del local ja que no hi havia res de res de decoració, ni a les parets ni enlloc . . .

No sé encara assaborir per la boca el luxe i l’elegància que m’envolten, altra cosa és el que hi ha al plat que tens al davant damunt la taula, ple de tradició o creativitat creant moments únics i irrepetibles . No defujo dels

dissenys innovadors i originals que trobo en certs restaurants per més que a vegades em sobtin, i si a més acaben d’arrodonir la bona cuina, puc exclamar: chapeau!

El que vull dir és que tot el conjunt farà que hom tingui una estona de glamur pel record memorable, però no només per la decora-ció, que amb això sol no n’hi ha prou .

El comentari

Restaurants amb glamur

Saviesa popular

“Lluna de la Collita, lluna del Vi i després lluna del Caçador”.La lluna plena més propera a l’equinocci de tardor ha rebut noms des de sempre i es deu a què els pagesos podien, o poden, treba-

llar de nit fins tard gràcies a la llum extra de la lluna, durant el final de l’estació de la collita i de la verema. La lluna plena següent se l’anomena la lluna del Caçador perquè ja comença o ha començat la temporada permesa de caça.

“Treure les castanyes del foc sense cremar-se”Com aquell que no vol, ja hem arribat a la tardor i de la manera com estan les coses haurem d’aprendre a treure les castanyes del foc

el millor que puguem o sapiguem ja que serà una cosa perillosa per mor dels altres. Més que per la nostra culpa.

Restaurant Sandó by Arzak

1717

Sopa de lletres

“Arrels piemonte-ses de l’hostale-ria de Barcelona”

Quina gran combinació, la de beure i menjar, i si pot ser bé, millor que millor . Amb aquesta idea s’ha celebrat el primer fòrum Internacional “Wine & Culinary”, a l’Hotel Me de Barcelona . És difícil tro-bar el maridatge perfecte entre plats i vins, i prou que s’intenta, com va que-dar demostrat . El millor del cas és que es poden trobar diferents opcions per a una mateixa finalitat, que no és altra que la beguda no domini sobre el menjar i el menjar sobre la beguda .

Com sempre, Josep Roca va estar excep-cional, genial . Gairebé es podria muntar un altre fòrum amb ell sol, car la seva saviesa i modèstia donaria per tota una jornada i els assistents aprendrien el que no han fet en molts anys, emprant una filosofia i pràctica senzilles i eficients . El gran xef francès triestrellat per Miche-lin Alain Senderens, que va ser un dels pioners en maridar plats de la seva gran cuina amb grans vins, va fer obrir els ulls a molts altres xefs presents a la sala, que han donat importància a la creació de nous plats i quasi sempre prescindint del vi que els pogués acompanyar . Sende-rens se’n va donar compte, per casualitat, una vegada que va entrar a la cuina amb un got de vi d’Oporto i immediatament va canviar la realització del plat que estava creant en funció del que bevia . Aquest va ser el començament . A partir de llavors, ell i els seus col·laboradors, en funció del vi que prenien confeccionaven els nous plats i, a més, en la seva carta recomana-va el vi que havia maridat millor el plat en el moment de la seva creació .

Cal felicitar l’encert de Bodegues Torres en el patrocini d’aquest fòrum, tot espe-rant que n’organitzin molts més .

Comarca gastronòmica

Bodegues Torres organitza “Wine & Culinary”

Ens trobem davant d’un llibre que, des del començament fins al final, ens explica la veritable història de l’hostaleria a Barcelo-na . Podem veure que al 1571 uns italians del Piemont van aterrar a Barcelona, sen-se saber ben bé amb quines intencions, i tot d’una es van fer els principals propieta-ris dels hostals que hi havia, a més de fer-ne de nous . La cosa no es va quedar allí, si més no, van anar seguint amb l’hostaleria fins al 1936, que va semblar que van desaparèixer del mapa barceloní per la confrontació que hi va haver .

A ells se’ls ha de reconèixer que fossin capaços de mantenir viva l’essència hosta-lera de la capital, regentant els principals hotels que han esdevingut el potencial turístic actual que la ciutat té . Revisant el llibre editat per Labeltur, estudiat, inves-tigat amb un treball de recerca de molts anys i escrit per Àngel Miguelsanz Arna-lot, i presentat al Palau de la Generalitat pel mateix president, Artur Mas, es fa palesa la importància de la història d’unes famí-lies que, de generació en generació, van saber mantenir viva l’hostaleria i la qua-litat en el tracte i rebuda de tots els seus visitants . Hotels com l’Orient, el Majèstic, el Condal, l’Internacional, el Continen-tal, l’Espanya i molts més anteriors al 1936, van ser fruit de l’esforç i la voluntat d’aquelles famílies piemonteses, les verita-bles pioneres de l’hostaleria a Barcelona . En aquest llibre podem saber la seva veritable història .

Producte

Llarga vida a la Malvasia de SitgesJa han començat els actes de la commemo-ració del centenari del nou Hospital de Sant Joan de Sitges, hereu del llegat del senyor Llopis Bofill, que especifica la continua-ció de l’elaboració del vi de Malvasia si es vol seguir mantenint el llegat establert . Un dels actes primers d’aquesta celebració ha estat la presentació d’una ampolla de Mal-vasia del líquid de la coneguda com a bóta del racó, per més que no existeix, però sí que hi ha una bóta amb most de fa uns deu anys i que és el que s’ha pogut tastar i valorar . Certament, ha estat una sorpresa i recorda les malvasies dolces de fa una anys, amb color adient a la seva antiguitat; uns sabors torrats i amb un cert record a les avellanes i que, si se serveix un punt fred, et convi-da a beure una altra copeta, d’aquelles de la tieta, petites, boniques, amb el coll més aviat mitjanet i que s’acompanyava amb menges dolces de les més populars de l’any i que recordem amb certa enyorança . La producció és limitada, pel que haurem d’espavilar-nos si volem servir algunes ampolles per ocasions especials o per fer un regal de prestigi, com sempre ha estat .

20

Estrelles i forquilles

L’Arrosseria de l’AndreuArrossos de dia, tapes de nit

L’Arrosseria de l’Andreu neix el juny del 2008 inspirada en els antics merenderos . Per a captar aquesta essència els clients s’han de deixar portar només entrar a l’Arrosseria, un local on l’arròs es deixa al ben mig de la taula i són els propis co-mensals qui se’l serveixen .

De gran vull ser cuiner! Pensava l’Andreu Ruiz, propietari i xef de l’Arrosseria de l’Andreu, amb tan sols 11 anys . Dos anys més tard, amb només 13 anyets, va decidir perseguir el seu somni i va marxar a Cas-telló per a formar-se, empenta que li va permetre ser cap de cuina als 19 .

Carme García, propietària, cap de sala i sommelier de l’Arrosseria, sempre ha estat vinculada a la gestió empresarial, però va ensopegar al món de la gastrono-mia per accident . Vaig començar a treballar

per a tots els arrossos secs o cremosos, i la varietat carnaroli, per als arrossos caldosos.

L’arròs més emblemàtic, creat pel pro-pi Andreu, és l’anomenat “Homenatge al porc ibèric amb trompetes de la mort”, un plat que va néixer just abans de muntar l’Arrosseria i que s’ha convertit en un dels plats més demandats pels seus comensals . Cada un dels arrossos destaquen per sí sols, però l’arròs caldós de nècores és un especta-cle. També en tenim un de molt humil però boníssim, com és l’arròs de cranc i galeres.

amb empreses vinculades amb l’hostaleria fa molts anys, tot i que sempre des d’una perspectiva de direcció i gestió empresarial. L’experiència em va agradar tant que fa una dècada vaig decidir professionalitzar-me i començar a estudiar per sommelier.

Els arrossosL’Andreu coneix molt bé tots els secrets per a què l’arròs quedi en el punt just de coc-ció, però treballar amb unes espectaculars matèries primeres l’ajuden . Nosaltres utilit-zem dues varietats de gra d’arròs, el bomba,

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • [email protected]

2121

Com a arròs innovador destaca el jove arròs de navalles i alga còdium . Al posar-se’l a la boca és com si s’estigués menjant una por-ció de mar . La navalla és un producte amb molt de iode, però es reforça amb aquest tipus d’alga molt carnosa i amb un gust de percebe molt pronunciat . És l’arròs mariner per excel·lència .

Els més atrevits trobaran a la carta l’arròs de l’olla vermella . Es tracta d’un arròs sorpresa del qual els comensals en descobreixen la seva composició just en el moment de ser servit a taula . Aquest arròs es recomana a aquells clients fidels que ja han tastat tota la carta i volen ser sorpresos pel xef, o als més indecisos que no aconsegueixen triar entre la gran varietat que l’Andreu els ofe-reix a la carta .

Nit de tapes En la cultura occidental l’arròs és un àpat associat al mig dia . Reflexionant sobre la tra-dició culinària del territori vam entendre que l’arròs no tenia bona acollida per sopar, i per tant havíem de reinventar-nos per oferir un altre tipus de cuina a les nits. I... què millor que les tan típiques tapes! La iniciativa, sorgida ara fa dos anys, ha rebut una magnífica acolli-da entre els clients de l’Arrosseria.

El 99% de les taules de l’Arrosseria dema-nen una tapa de braves i una de croquetes de pollastre de granja . Consolidant les patates braves com la tapa estrella . Quin és el secret de les patates braves? Primer de tot, la utilització d’una molt bona matèria primera, una patata agria especial per fregir, seguida d’una acurada elaboració, per culminar la tapa amb la salsa secreta del xef, comenta la Car-me .

Les croquetes de gallina de corral han con-quistat els més petits de la casa . Ens vénen nens que no saben gairebé ni parlar i ja ens demanen les “coquetes de l’Andreu”.

Altres tapes que destaquen a la carta, una carta adaptada per als celíacs, són el morro de porc ibèric, la gamba blanca a l’andalusa, tot tipus de tapes marineres de proximi-tat, varietat de flautes amb pa recent, els biquinis de pernil dolç i mozzarella amb o sense tòfona i els cargols a la llauna, entre d’altres .

La Carme, una gran sommelierÉs molt fàcil encertar amb un bon vi, sem-pre que hi hagi un bon professional al darrera . A l’Arrosseria de l’Andreu la tenen . La Carme García, conjuntament amb la resta de l’equip de sala, fa una gran tasca de selecció de vins . Tots els vins que estan a la carta hi són per alguna raó . Tots estan escollits perquè en algun moment he trobat una harmonia amb algun dels plats que fa l’Andreu. De fet, hi ha molts vins que m’agraden però no hi són a la carta perquè són vins per altres plats, per altres tipus de cuina, per altres moments...

Local amb històriaL’Andreu sent una gran passió per la gas-tronomia però no és l’única professió

L’Arrosseria de l’Andreu

Passeig Marítim, 57 · CunitT. 977 160 291www.larrosseriadelandreu.comf larrosseria.delandreut @larrosseria

que el fa vibrar . Des de molt jove el xef de l’Arrosseria combina els plats de la cuina amb els plats de la taula de mescles .

Fa molts anys, just en el mateix local on està ubicada l’Arrosseria hi havia el Bar de Miguel, un acollidor bar on des dels disset anys anava a punxar els caps de setmana, mentre la Car-me estava al meu costat. Fa uns anys, l’edifici es va enderrocar i es va construir l’actual. No en vam tenir cap dubte, el nou local comercial havia de ser nostre! Era el lloc perfecte perquè naixés el projecte de l’Arrosseria.

L’Arrosseria és un local per a tothom i per a tot tipus d’esdeveniment, des de casa-ments, batejos, reunions d’empresa –les instal·lacions compten amb pantalla gegant i projector-, és l’espai idoni per celebrar cates de vins, esdeveniments que organit-zen l’Andreu i la Carme . Convidem algun celler i harmonitzem plats i vins. També ens agrada organitzar sopars temàtics, com la gintònic party, remmembers dels anys 80, la festa de cap d’any, entre d’altres. De fet, el proper sopar temàtic serà ben aviat. Treballem per satisfer i sorprendre els nostres clients, fet que no seria possible sense el gran equip humà que ens envolta. Som una petita gran família.

24

L’empresa

24

Quan Audigestrade va iniciar la seva activitat va incorporar en el seu saber fer l’assessorament a les empreses . Oferim un servei integral al client procurant que aquest surti millor del que ha entrat al despatx; és a dir, que els nostres serveis els resultin, que n’obtingui un benefici. Som un col·laborador al costat del client per ajudar-lo en allò que requereixi.

Assessorament per a totsLa major part de la cartera de clients d’Audigestrade són empreses del terri-tori de reduïda dimensió, tot i això, també treballen amb persones a títol personal, professionals liberals, petites i mitjanes

empreses, societats corporatives o labo-rals, associacions . . .

Els nostres clients són diversos, però la gran majoria tenen una característica comuna. S’acosten al despatx per recomanació d’algun familiar o amic. És curiós, però previsible. La prescripció en un entorn reduït com el nostre és molt important, molt més que qualsevol altre mitjà de difusió. És el client satisfet, que sentint-se ben atès, ens dóna a conèixer a la resta d’empreses del nostre entorn.

El contingut és el mateix, les eines canvienEls serveis que Audigestrade ha ofert als

seus clients al llarg d’aquestes dues dècades són molt semblants; és a dir, serveis inte-grals centrats en matèria comptable, fiscal i laboral . En canvi, la metodologia de treball i les eines emprades han evolucionat a pas-ses agegantades, passant dels “papers a la mà” a la transmissió telemàtica .

Hem guanyat en qualitat, comoditat, consum...Les prestacions i la fiabilitat dels processos ha millorat molt. Tot i que el contingut és el mateix, hem millorat el sistema, el mètode, la presentació... Les eines han millorat, l’essència de l’empresa és la mateixa.

AudigestradeL’única gestió que no germina és la que no has treballat“La confiança és un honor que ens fa el client. Nosaltres estem vius gràcies a aquesta confiança que ens dóna el client”

Audigestrade Associats va iniciar la seva activitat el 1995 amb la voluntat d’oferir un servei integral de planifica-ció i assessorament empresa-rial utilitzant la metodologia més avançada i els recursos més idonis . Creiem en l’eficàcia d’un servei integral, ja que totes les àrees estan relacio-nades entre sí. Els aspectes comptable-fiscals, laborals, de gestió empresarial o comerç exterior, estan vinculats uns amb els altres.

25

Relació basada en la confiançaLa confiança és un honor que ens fa el client. El client és lliure d’escollir ara, abans i durant, el temps que treballa amb nosaltres. Que el client tingui alguna referència de tu només serveix per obrir la porta i entrar, després s’ha de mantenir aquesta relació.

A Audigestrade ho tenen clar, la confiança s’ha de ratificar cada dia, el servei i la bona comunicació són les claus per no perdre aquesta confiança que el client els diposita . Hem de saber anticipar-nos a les necessitats dels clients. Quan atenem algú no només res-ponem a allò que ens està preguntant, sinó que hem de preveure què és el que ens vol dir, ja que ell no ens pot preguntar allò que des-coneix.

Una gestoria mai és una persona sola, és un treball en equip i, com comenta Amèlia, directora d’Audigestrade, és important el servei que dóna cadascun dels membres

del grup per consolidar aquesta confiança. En un entorn cada vegada més complex i en constant transformació, la metodologia i l’experiència del nostre equip humà, el rigor i la confidencialitat són factors fonamentals.

Il·lusió en cada emprenedoriaL’Amèlia no pot evitar somriure quan par-la dels emprenedors, i és que a dia d’avui encara comparteix la il·lusió de cada nou projecte .

L’emprenedor, una pime, aporta més que qual-sevol gran empresa, aporta altres valors, aporta il·lusió i compromís, en definitiva, dedi-cació. S’assumeixen riscos, per això aquest tipus d’empresa hauria de comptar amb un major suport des de tots els estaments ofi-cials, tributaris i bancaris; és a dir, suport legal i econòmic. No estic parlant de subvencions. No es tracta que et donin diners, sinó que s’hagi de pagar menys.

Des d’Audigestrade intenten aportar el seu gra de sorra per ajudar els seus clients a trobar tots els suports necessaris que els permetin iniciar els seus projectes amb la major eficàcia possible .

AudigestradeCarrer del Recreo, 27Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 40 58www.audigestrade.com

272727

Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès

Aquesta iniciativa, fruït de la col·laboració entre el Gremi Comarcal d’Hostaleria de l’Alt Penedès i l’AULA, l’Escola de Formació del Gremi, torna aquest 2012 comptant amb el suport del Departament de Cultura de la Gene-ralitat . Va dirigida a l’aprenentatge i millora de la llengua catalana en el sector de l’hostaleria . Es tracta d’una activitat especialment dirigi-da a persones nouvingudes del sector, perquè vegin el fet de conèixer la nostra llengua com un valor afegit .

Per altra banda, la campanya també va adreçada a propietaris dels establiments i assalariats, que ja coneixen el català però no el potencien prou, amb actituds com canviar de llengua d’instint quan creuen que algú no els entendrà .

Un dels al·licients de la campanya serà el sorteig final d’un sopar per 2 persones al Celler de Can Roca . La intenció és fer un paral·lelisme entre la internacionalitat de la cuina cata-lana (gràcies al prestigi aconseguit pels restaurants amb estrelles Michelin) i el lloc que pot ocupar la cuina catalana .

Siusplaucat 2012

En Josep, la Dolors i en Lluís van incidir en l’evolució que havien anat tenint els seus negocis, i sobretot es va fer referència al con-trast d’aquella època amb la que estem visquent ara, on el peix es venia a molt baix preu i quan comprar un pollastre només es feia per celebracions, doncs era molt car .

El Gremi ... a la Ràdio

Cal Lluís 1887

Aquest 2012 es compleixen 125 anys dels inicis d’aquest històric esta-bliment del poble de Sant Martí Sarroca . Tot i començar sent un bar i sala de ball, el 1939, vuit mesos des-prés d’acabar la guerra, el pare de l’actual propietari, Lluís Gil, va deci-dir posar una sala de cine adherida al bar-restaurant, que amb els anys passà a ser el cinema del poble .

El 1987 en Lluís va decidir fer obres i transformar el local buscant un estil de cuina que el diferenciés de la res-ta . És quan va apostar per una cuina sense fogons, amb molta varietat de patés, formatges i una recepta també innovadora en aquella èpo-ca: fondues de cava, tot això amb una especial cura pel vi i el cava servit .

Així, un dels racons més preuats de l’establiment és el celler que descan-sa sota el restaurant .

Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt PenedèsCarrer Casal, 26 1er pis · 08720 Vilafranca del Penedès · Tel . 93 890 17 07 · www. gremihostaleriapenedes.com

30

ADEG · Formació

30

Podeu consultar els detalls de la programació i gestionar la vostra inscripció a l’espai www.adeg.cat.

Direcció d’equips · Tècniques i habilitats

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Socis . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

10.12.12 – 8 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3096 € · Bonificable! ADEG Vilanova

Creació de presentacions amb Prezi

Entendre la fotografia Prestashop · Creació d’una botiga online

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

23.11.12 – 3 horesDivendresDe 15h30 a 18h3036 €ADEG Vilafranca

26.11.12 – 6 horesDilluns i dimartsDe 16h a 19h72 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Introducció al Photoshop


26.11.12 – 12 horesDilluns i dimecresDe 16h a 19h144 € · Bonificable! ADEG Vilafranca

Wordpress · Creació de pàgines web

Càcul de nòmines i liquidacions

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


28.11.12 – 12 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h30144 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

28.11.12 – 12 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h30144 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Com treure més profit de l’Excel


iPad / iPhone · Treu-ne el màxim rendiment


Gestió del temps


03.12.12 – 6 horesDilluns i dimecresDe 10h a 13h72 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Anàlisi de balanços




27.11.12 – 8 horesDimarts i dijousDe 9h30 a 13h3096 € · Bonificable!ADEG Vilanova

30.11.12 – 4 horesDivendresDe 16h a 20h48 €ADEG Vilanova

Macros i programació amb Excel


26.11.12 – 4 horesDillunsDe 9h30 a 13h3048 € ADEG Vilafranca

31

Les primeres experiències

Els participants en els primers programes del cicle «Estratègies directives» han valorat molt favorablement el nou marc formatiu que s’ofereix des de l’Escola de Direcció d’Empresa. La iniciativa EDE ha merescut, en el seu inici, una avaluació del tot satisfactòria per part d’alumnes i professors.

El valors qualitatius del segell EDE ja han quedat expressats des del primer moment amb la posada en escena d’una nova manera d’impartir formació per als nostres empresaris i directius: accessible en els temps i els formats, as-sequible en els requeriments i de màxima rendibilitat. L’aprehensió rellevant de coneixements i experiències, així com el factor convivial generat pels ma-teixos participants, han excel·lit en les avaluacions proferides pels directius i directives que han gaudit dels primers cicles.

Programació

MÀRQUETINGLa gestió estratègica d’una marcaCalendari: divendres (1) 23 de novembre de 2012

MÀRQUETINGMàrqueting estratègic en un mercat globalCalendari: divendres (3) 25 de gener, 1 de febrer i 8 de febrer de 2013

FINANÇAMENTLa intel·ligència financera, estratègia vitalCalendari: gener / febrer de 2013

INTERNACIONALEstratègia i pràctica de la internacionalitzacióCalendari: febrer de 2013

DIRECCIÓ DE PERSONES / RRHHLa gestió de persones, eix estratègicCalendari: febrer / març de 2013

COMUNICACIÓMàrqueting personal i habilitats de comunicacióCalendari: divendres (3) 22 de febrer, 1 de març i 8 de març de 2013

DESENVOLUPAMENT PERSONALLideratge i talent en les estratègies de direccióCalendari: febrer / març 2013

PDP · 2a PROMOCIÓ (y)Programa de Direcció de PimesCalendari: dijous (8) del 31 de gener al 21 de març

PDP · 2a PROMOCIÓ (z)Programa de Direcció de PimesCalendari: dissabtes (8) del 2 de febrer al 23 de març

Programa

Estratègies directives

+ infowww.ede.cat · 902 106 700

«Estratègies Directives»

«Estratègies directives» és el nom genèric d’una programació que conté un total de vuit ci-cles, relacionats cadascun d’ells amb la Innovació, la Direcció de Persones, el Màrqueting, la Comunicació, el Finançament i la Internacionalització.

El cos docent el composen pro-fessors de les més prestigioses universitats i escoles de negoci, així com reconeguts ponents del món econòmic i empresa-rial, tots ells de primera línia.

32

L’empresa

www.coraltransports.com

Estar sempre a l’avantguarda de les innova-cions tecnològiques els ha permès ampliar la seva oferta de productes relacionats amb els sectors de la decoració, la carrosseria, la nàutica, la fusteria, els productes químics i les belles arts . A més, a Pintures Janer es troba tota la maquinària necessària per a la correcta aplicació de tots aquests produc-tes, uns productes dirigits a professionals i particulars del territori, clients de proximitat que busquen la confiança que transmeten els professionals de Pintures Janer .

La seva cartera de botigues s’expandeix pel Penedès, el Garraf, el Camp de Tarragona, l’Anoia, les Terres de l’Ebre i Lleida .

DecoracióEls anys 60 van ser, sens dubte, la dècada del paper pintat. Totes les llars s’empaperaven, fins que als anys 70 la pintura plàstica blanca

va desterrar al paper. Pintura que seria subs-tituïda ràpidament pel color. Els clients volen donar vida i alegria a les seves cases. Pin-tures Janer compta amb la maquinària necessària per poder fabricar qualsevol color, un sistema de màquines tintomètri-ques amb bases de color blanc que són capaces de produir a l’instant una extensa gamma de colors .

Donat el creixent interès del mercat en aca-bats originals, han anat apareixent noves tendències, definides d’alta decoració, com

són els estucats venecians, sistemes mul-ticolors, difuminats... i els vinils, una mena d’adhesius decoratius de fàcil col·locació . A casa en trobareu una amplia oferta; de colors, negres, dibuixos, siluetes, sanefes. Tot és vàlid per a decorar de forma ràpida i senzilla la llar . A les nostres botigues trobareu aquell article tan específic que necessiteu depenen de les característiques de la superfície a deco-rar, perquè treballem amb una gran diversitat de marques i productes.

Pintura de carrosseriaLa nostra fita sempre ha estat anticipar-nos a les necessitats i voluntats dels nostres clients, per això als anys 60 vam donar un pas més enllà i vam començar a treballar amb pintura per a cotxes. Aquesta ha estat sotmesa a una forta transformació, passant del nitro a les pintures acríliques i, posteriorment, a les sintètiques, per arribar a les actuals pintures a base d’aigua.

Pintures Janer,suma de qualitat i valor humà L’assessorament als seus clients és el seu segell distintiu

Pintures Janer, empresa dedicada a la venda i distribució de productes relacionats amb el món de la pintura va iniciar la seva activitat l’any 1957, quan el Sr . del Josep Janer va inaugu-rar un modest local, a Vilafranca del Penedès . El món de la pintura ha evolu-cionat molt en els últims 50 anys. Quan el pare va obrir la botiga la pintura plàstica encara no existia i a les cases es pintava amb cola.

33

És amb la pintura de carrosseria on més ha crescut l’empresa en els darrers anys, asso-lint en aquest sector gairebé el 50% de les seves vendes . En els establiments de Pin-tures Janer s’hi poden trobar massilles, aparells, vernissos, poliments, sistemes per a plàstics i tot tipus d’annexos i accessoris per a la seva aplicació .

NàuticaGràcies a la seva proximitat al mar, Pin-tures Janer s’ha anat especialitzant en pintura nàutica, sobretot en productes que garanteixen el bon manteniment de la part inferior de les embarcacions que es troben en contacte amb l’aigua . Antifoulings, impri-macions epoxis, selladores, esmalts..., tenim tot tipus de pintures i accessoris per als sectors de la nàutica i la marina. Els nostres tècnics poden assessorar quant a procediments i pro-ductes més adequats en cada ocasió, així com en el tractament d’osmosi Inversa, per un ade-quat manteniment del vaixell.

Pintura industrialUna altra de les línies de negoci fortes de Pintures Janer és la pintura industrial, a partir de productes destinats al manteni-ment de les fàbriques . Volem oferir al client tot el necessari per a una bona conservació de les seves naus, com imprimacions epoxis, esmalts antioxidants, de poliuretà, epoxis, sin-tètics i de clorocautxú. També tenim pintures epoxis especials per a paviments o per a estar en contacte amb productes alimentaris; pintu-ra de senyalització, intumescents, dissolvents, etc.

Segell dequalitatSegu-rament algunes de les claus per-què una empresa familiar com Pintures Janer hagi crescut i s’hagi consolidat com ho ha fet durant més de 50 anys són la qua-litat dels seus productes i estar sempre al costat del client .

Tenim productes de qualitat. L’estreta rela-ció amb les primeres marques del sector ens permet oferir els productes més innovadors amb la total garantia de qualitat. A més, no podem oblidar que sempre hem d’estar atents a les necessitats dels nostres clients, intentant solucionar els problemes que els puguin sorgir i assessorant-los en tot el que sigui necessari.

Tot això no seria possible sense un equip humà professionalitzat al capdavant de les botigues . Tot el personal de Pintures Janer té tots els coneixements necessaris per poder oferir un correcte assessorament tècnic per a una bona aplicació dels produc-tes .

Visió de futurEl gran repte de futur

en aquest moment és mantenir-se. Estem en un mercat molt clàssic, molt madur, en el qual difícilment es pot innovar. Volem estar a l’avantguarda de les noves tecnologies, per això estem treballant amb programes molt sofisticats que et reflecteixen virtualment com quedarà l’espai que es vol pintar, de la forma en què es vol pintar.

Pintures Janer vol obrir-se mercat en el 2 .0 . L’empresa forma part del Grup Pyma, una central de compra d’àmbit nacional, que ja ofereix aquest servei, però des de Pintures Janer es vol oferir un tracte més pròxim cap al client . Pertànyer al Grup Pyma ens per-met treballar amb productes de marca pròpia i contrarestar el monopoli que intenten fer les grans marques.

Pintures JanerPlaça d’Anselm Clavé, 53Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 21 59www.pinturesjaner.cat

www.pastisserialagranja.com

34

L’empresa

Calmatíasacasa és una nova fórmula de càtering en la qual acostem la gastronomia i la restauració d’autor pròpies de Restau-rant Cal Matías fins al domicili del nostre client. Calmatíasacasa esdevé, així, un pas més en la direcció d’aprofundir en l’experiència gastronòmica del nostre client i on millor que a casa seva.

La idea de Calmatíasacasa va sorgir a principis d’any per cobrir la demanda dels propis clients del Restaurant Cal Matías, amb la intenció de transmetre l’exclusivitat, la qualitat i la proximitat que s’ofereix al res-taurant a domicili .

Volem ser un referent de servei a domicili on els creadors gastronòmics i els encarregats que aquest servei es produeixi són les mateixes persones que vénen a casa, el xef i la respon-sable de sala; és a dir, el Matías i la Teresa . La pretensió és oferir un servei el més sem-blant possible al que s’ofereix al restaurant . Això implica que aquest hagi de romandre tancat quan hi ha una reserva a domicili . Fins ara Mahoma anava a la muntanya i ara la muntanya es desplaça fins a Mahoma. Per a nosaltres és un orgull tancar el restaurant per a desplaçar-nos a casa del client, doncs si no fos així el servei quedaria desvirtuat.

CuinemacasaCuinemacasa és un dels principals serveis que oferim. Li proposem al client el menú que més s’ajusta a les seves necessitats, aquest pot ser força tradicional, quant a esquema i format –aperitiu, primer i segon plat i postres-, o qualsevol altra variant gastronòmica que es pugui crear.

En les darreres setmanes des de Calmatía-sacasa han observat que el producte més demanat ha estat el format lunch o aperi-tiu .

En el servei de Cuinemacasa, els profes-sionals de Cal Matías es desplacen a casa del client per a cuinar l’àpat, utilitzant les seves instal·lacions i infraestructures per confeccionar la proposta de menú, ja sigui de forma total o parcial . Es tracta d’un ser-vei integral en el qual, a més de proposar el menú i cuinar-lo des de Calmatíasacasa també emplaten, serveixen i recullen . DerestaurantEl servei Derestaurant és el més adient per al client que desitja comptar amb el producte gastronòmic però organitzant l’àpat ell mateix . En aquesta ocasió, des de Calmatíasacasa proposen un menú, es transporta l’àpat ja preparat a casa del client i se l’assessora amb les millors tècni-ques d’emplatament ja que les temperatures de conservació són molt importants . Alguns dels àpats els portem amb armaris calents, i conèixer quan els has de treure d’aquest arma-ri és molt important, doncs algunes coses són òbvies, però d’altres no tant. D’alguna mane-ra, ja que no hi som, hem de garantir al màxim que allò que es menja estigui en les millors condicions.

MestreacasaEs tracta d’un taller gastronòmic a domicili . El xef, Matías Delgado, es desplaça a casa del client per a desvetllar, des de la vessant pràctica, la manera de fer de Cal Matías . Es pretén que el client comprovi que els plats

CalmatíasacasaGastronomia i restauració a casa tevaEs pot apostar per la innovació sense grans inversions

David Delgado és fill de restauradors, el Matías i la Teresa, dels quals ha heretat la seva passió per la gastronomia . Va estudiar arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya, professió que compagina amb la seva tasca com a respon-sable del management, la comunicació i el màrqueting de Calmatiasacasa . Amb una gran creativitat i facilitat pel disseny, el David aposta per la innovació .

35

de Cal Matías, tot i ser una cuina d’autor, no suposen una cuina complexa .

El que volem aportar amb aquest taller, a més de la part didàctica i de lleure, és que el client comprovi que amb els productes que tenim a l’abast es poden elaborar plats molt similars als que es poden degustar al Restaurant Cal Matías. Es tracta d’un taller en el qual no es donen coneixements molt alts de gastrono-mia, sinó molt pràctics . Són tallers dirigits tant a particulars com a empreses .

AmbientacasaLa decoració, l’ambientació i la cura dels detalls també es tenen molt en compte al restaurant; per tant, és un servei que també ofereix Calmatíasacasa, amb l’adequació de les instal·lacions dels clients per a tot tipus d’esdeveniments . La Teresa Vendrell et proposa un model i t’assessora sobre la millor ambientació del local . A partir d’aquí hi ha dues possibilitats, la primera en què Cal-matíasacasa et prepara tot el muntatge a casa o, per altra banda, només assessora el client perquè aquest pugui fer-se’n càrrec .

Per a particulars i empresesDes de Calmatíasacasa entenen la rela-ció amb els seus clients com una amistat basada en el gaudir dels petits detalls i la gastronomia dels sentits . Els nostres clients, els nostres amics.

El client particular que demana els ser-veis de Calmatíasacasa és un amant de la gastronomia i un apassionat dels detalls; Un client molt concret que busca un servei exclusiu i de qualitat .

Actualment estem intentant entrar en el mercat barceloní mitjançant portals gas-tronòmics, així com el boca-orella, que és per a nosaltres la millor forma de comunicació.

Les empreses en els darrers anys han modi-ficat el seu saber fer i la seva forma de relacionar-se . Calmatíasacasa s’ajusta perfectament a aquestes noves necessitats de les empreses . Si el restaurant es des-plaça a les empreses, aquestes redueixen costos de transport, de temps, etc . Aquest és un format apte per a tot tipus d’empreses i de tots els sectors .

Amb un radi d’acció que s’estén per les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf, el Baix Anoia i el Baix Llobregat Nord, des de Calmatíasacasa no estan tancats a desplaçar-se a altres indrets .

Calmatí[email protected] @calmatiasacasa

38

L’empresa

Vilanova Grand Marina és la primera marina del Mediterrani concebuda i dissen-yada exclusivament per a grans iots, amb unes instal·lacions i un servei integral espe-cialitzat en les grans eslores . Compta amb suport i reconeixement internacional, grà-cies a la seva especialització, la qualitat dels seus serveis i la ubicació estratègica, dins d’un port d’aigües netes i tranquil·les,

a tan sols 20 minuts de l’aeroport interna-cional del Prat i a 35 de la capital catalana .

Especialitzats en grans iotsLa marina està dissenyada i creada per a donar servei a grans iots, un segment molt desconegut dins la nàutica espanyola . La part portuària compta amb 49 amarratges, en venda o lloguer, per a embarcacions de

25 a 80 metres d’eslora, tot i que pot acollir iots de majors dimensions. Això pot portar a engany ja que estem habituats a veure ports esportius amb més de 500 amarratges. Una làmina d’aigua destinada a una embarcació de 60 metres equival a 12 o 13 amarratges per a vaixell de 12 metres d’eslora; per tant, la capacitat de crear activitat de Vilanova Grand Marina, amb 49 amarratges, és molt important.

Un dels punts forts de la marina és la seva gran especialització . El fet de construir-se directament per a donar servei a grans iots porta implícit que la qualitat dels seus serveis sigui superior a la d’un port conven-cional, que en el moment de la seva creació no estava dissenyat per donar cobertura a embarcacions d’aquestes dimensions .

Vilanova Grand Marinaés una oportunitat per generar negoci al territori, lluny de ser un projecte exclusiu i elitista

Ignacio Erroz és, des del 2007, el director de Vilanova Grand Marina . Llicenciat en Dret per la Universitat de Navarra, compta amb més de deu anys d’experiència en el sector nàutic . “El Vilanova Grand Marina és un projecte molt bonic. Vaig incorporar-m’hi en una fase molt inicial; per tant, hem pogut desenvo-lupar una tasca molt creativa quant a la definició del projecte i la construcció”.

Vilanova Grand Marina

Moll de Ponent, s/nVilanova i la GeltrúTel. 93 810 56 11vilanovagrandmarina.com

39

L’especialització de Vilanova Grand Mari-na els porta a incorporar dins dels seus serveis un departament tècnic, on les embarcacions poden realitzar les seves reparacions i activitats de manteniment . La part tècnica l’hem posat en marxa per fases. La primera part va culminar amb la incorpo-ració d’una màquina elevadora de 200 tones, que ens ha permès varar vaixells de 35 metres aproximadament. En una segona fase s’ha previst incorporar maquinària més pesada que permetrà varar embarcacions de fins a uns 55 metres .

A la part del varador ofereix els serveis pro-pis d’un varador: moviment amb les grues, servei de neteja de cascs, bastides, serveis de manteniment, com pintures antiflouing per la part submergida del vaixell, manteni-ment de motors, revisions, etc . Benvingut a Vilanova!Tenir 49 amarratges permet oferir un trac-te molt personal als seus clients . El propi Erroz, com a director de la marina, espera a les embarcacions al moll d’amarratge per a donar la benvinguda al capità i explicar-li el funcionament de les instal·lacions .

El nostre objectiu és proporcionar als clients tota l’atenció i els serveis que puguin neces-sitar durant la seva estada. Quan parlem de

clients estem parlant de les persones que viuen a bord dels vaixells, és a dir, el capità i la seva tripulació.

L’equip de Vilanova Grand Marina orga-nitza de forma periòdica activitats, oferint als tripulants l’oportunitat de relacionar-se, de descobrir l’entorn que els envolta i de gau-dir de l’excel·lent gastronomia i cultura que els ofereix el territori . A Vilanova han trobat un entorn tranquil, agradable, amb una gran diversitat d’oci i esport, unes magnífiques platges, espais verds del parc del Garraf, etc .

Quan parlem de necessitats dels clients, par-lem en primer lloc de necessitats tècniques. El fet de dissenyar la marina per a un tipus d’embarcacions molt concretes ja ha definit les nostres instal·lacions de la forma més òpti-ma per donar servei a aquests vaixells.

Semblem elitistes, som correntsEl concepte en si mateix d’un vaixell és més que elitista, és com una cosa d’un altre món, però nosaltres tenim un negoci en què donem servei a altres professionals; nosaltres atenem les necessitats d’un capità, les necessitats d’un tripulant, és a dir, el perfil d’un senyor o una senyora de 30 anys que arriba a Vilanova i necessita que l’ajudis. En aquest sentit, el ser-vei que nosaltres oferim a capitans i tripulants no és elitista, és de tu a tu.

La nàutica és un sector molt específic que vist des de la distància pot causar certa impressió però la realitat és ben diferent . Vilanova Grand Marina està oberta al públic, amb les restriccions lògiques a les quals està subjecte per la normativa de seguretat vigent . Qualsevol persona pot venir, passejar, veure les embarcacions, etc. Tothom pot acostar-s’hi a gaudir de l’entorn i els serveis que oferim, com el bar i comerços especialitzats en el món de la nàutica.

Espectacular creixementVilanova Grand Marina està vivint un creixement superior a les seves previ-sions . Enguany creixeran al voltant d’un 50-60% respecte a l’any passat en lloguer d’amarratges . Creiem que la nostra activi-tat portuària seguirà creixent a aquest ritme durant els propers 5 o 6 anys . Amb unes dades magnífiques tanquen el trienni amb vendes d’amarratges per valor de 12 milions i mig d’euros .

La bonança de la marina suposa incremen-tar la riquesa del territori, ja que cada hivern viuen al port unes 150 persones estran-geres que demanden serveis i productes a empreses locals .

40

Entitats

La UCLA, més de 20 anys, al servei del comerç de l’Arboç

La Unió de Comerciants de l’Arboç va néixer l’11 de maig del 1991 com a unió de botiguers sense ànim de lucre per defen-sar i fomentar els interessos comuns dels seus membres . Es va inscriure al Depar-tament de Treball de la Generalitat de Catalunya amb el número 43/412 .

Com és evident, formar part de la Unió de Comerciants de l’Arboç només pot ser beneficiós, gràcies a l’aportació humana de tots i cadascun dels associats, la qual cosa els permet tirar endavant totes les nostres iniciatives tant a nivell intern com a nivell comercial .

La Unió de Comerciants de l’Arboç es regeix per uns estatuts i amb els següents objectius principals:

· Agrupar el màxim d’establiments per tal de recollir les seves inquietuds i necessitats a fi d’oferir-los cobertura i representació .

· Representar el sector empresarial del comerç i de serveis del municipi en les negociacions davant d’entitats públiques o privades per tal d’obtenir avantatges econòmics, millores estructurals o opti-mitzar la disposició de serveis .

· Fer accions i elaborar campanyes de comu-nicació i publicitat a fi de donar a conèixer els comerços i productes i col·laborar amb totes aquelles tasques que afectin, directa-ment o indirecta, a la millora i la promoció

del comerç i l’apropament del consumidor per tal de pal·liar i avançar-se a la compe-tència de les grans superfícies .

Per poder realitzar activitats i empren-dre nous projectes es compta bàsicament amb els recursos provinents dels associats de la Unió de Comerciants de l’Arboç, però també amb el suport de les institu-cions públiques, com el Departament de Comerç de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de l’Arboç .

UCLAUnió de Comerciants de l’Arboç

414141

Iniciatives

Masia SegarrullsBenvinguts al segle XV

Masia Segarrulls es troba situada en un entorn privilegiat, al bell mig del Parc Natural d’Olèrdola, una ubicació estra-tègica des d’on es pot gaudir d’unes espectaculars vistes de la muntanya de Montserrat, el massís del Garraf i les vin-yes penedesenques.

L’any 1998 van començar a organitzar sopars medievals, una ini-ciativa pionera al territori amb la que es van anar especialitzant fins a convertir-se, a dia d’avui, en experts en l’organització de casaments medievals . Compta amb tots els recursos materials i humans per aconseguir fer de cada festa un dia inoblidable .

Amb l’arribada de la tardor, Masia Segarruls retorna als seus inicis i reprèn l’organització dels Dinars familiars medievals . La proposta retorna amb la voluntat que els comensals puguin gau-dir d’emocions, sensacions i fantasies ben diferents, deixant-se seduir pel segle XV, gràcies a una acurada escenografia creada per la pròpia Masia . Dinars medievals adreçats principalment a les famílies o grups de famílies .

El passat 27 d’octubre es va inaugurar la nova temporada dels Dinars medievals familiars, amb la trobada d’antics i futurs nuvis medievals que, acompanyats dels seus amics i familiars, van gau-dir d’un àpat típic de l’època, música, animació i moltes rialles .

Per a més informació podeu consultar els webs www.masiamedieval.com o www.masiasegarrulls.com .

42Mi querido Maeztro...“Le veo mu inquietao, quiero desir, mu inquie-to por too lo referente al jalar o jamar”.

“Nos vamos de tapeo?” Es una expresión muy castiza que se ha puesto de moda y, de seguir así, la Real Academia no tendrá más remedio que incluirla en el diccio-nario, tal como ha hecho en los últimos tiempos con tantos anglicismos.

Apreciat Mestre de cuina jubilat...

Pero bueno, no se asuste . No voy a hablarle de la lengua española, ni de diccionarios . Doctores tiene la Iglesia, y además me metería en un traje que me vendría muy grande . Lo que sí es interesante de obser-var es cómo han proliferado estos pequeños bocados o tentenpiés para acompañar un vaso de vino o una caña de cerveza . En ellos se suele observar mucha imaginación, con apuntes de cocina tradicional o más moderna, más actual, más de ¿autor? En fin, lo que correspon-da a cada caso .

Lo interesante es ver cómo, en épocas de dificultades, el ingenio a veces puede paliar los destrozos que causa una crisis como la que estamos padeciendo . Esto lo han entendido los restauradores y, como le decía, vemos cómo la oferta de estos aperitivos que no eran típicos de Cataluña va creciendo y extendiéndose por todo el país . Para llamar la atención del cliente se organizan concursos y ciclos por temporadas . Estos eventos suelen ser patrocinados mayoritaria-mente por fabricantes de cerveza, que ya sabe Vd . muy bien que es la bebida más consumida en toda la península, lo cual puede pare-cer un sin sentido en un país de tradición vitivinícola como el nuestro, con enormes producciones de vinos y cavas de una grandísima cali-dad . Pero los cerveceros, con su agresiva publicidad, se han hecho los reyes del cotarro .

Por cierto, aunque me imagino que Vd . ya lo sabe, hace poco me ente-ré de dónde viene la palabra tapa . Parece ser que Alfonso X, apodado el Sabio (por algo sería) padecía una dolencia que por prescripción médica le obligaba a tomar pequeños bocados para acompañar una copita de vino entre comidas . Observando la mejoría que le produ-cía esta práctica, decidió ordenar que en las tabernas y botillerías se acompañaran, sin coste alguno, los vasos de vino con un rodaja de embutido, una loncha de jamón o queso, que a la vez servían para tapar el vaso impidiendo que moscas o sobre todo mosquitos fueran a parar dentro del vaso . Esta práctica además, reducía el riesgo de embriaguez, pues como Vd . conoce, la grasa tiene un efecto paliativo o, como mínimo, reduce la sensación de embriaguez . Con el tiempo, estas tapas sencillas fueron evolucionando en pequeñas porciones de platos cocinados, famosos entre ellos son, por ejemplo, los callos .

No fue solamente en España donde se preocuparon por los riesgos de la bebida . Hace unos años en una visita a París, con ocasión de una feria internacional de hostelería, me alojé en un pequeño hotel del barrio de la Madeleine, barrio gastronómico donde lo haya, y me ape-teció probar uno de los menús que ofrecían en Fauchon, que ya sabe Vd . que junto con Fortnum & Mason, en Londres, son los dos estable-cimientos que ofrecen los mejores y más variados productos gourmet en toto el mundo . En el menú recomendaban un Côtes du Rhône a granel y lo sirvieron en un botella que inmediatamente llamó mi aten-ción, pues era de un cristal muy grueso y con un culo de cerca de 4

cm de grosor . Al preguntar al maître por qué este tipo de botella, me dijo que se trataba del Pot Lyonnais, de una capacidad máxima de 46 cl . fijada por una ley de 1843, lo cual no impedía que los obreros que debían comer en el trabajo, se pudieran beber una botella de vino, pero, claro, de casi 30 cl menos que la más usual de 75 cl .

En fin, ya ve que como me sobra tiempo, me animo y me animo y al final he de poner coto a mi pluma, para no aburrirle . El caso, y para volver al fondo del asunto, es que la oferta de tapas va in crescendo y no deja de ser una manera variada y divertida de compartir mesa y mantel con amigos . ¿No le parece?

He volgut entendre, després de rellegir la seva atenta i castissa mis-siva, que li agrada molt el tema de les tapes, pué que casualidá, a mí también . Vostè explica molt bé un origen de la paraula tapa amb el rei savi Alfons X . M’he permès la llibertat d’explicar-li alguna altra ver-sió, però estic segur que uzté ya las conose i se lo ha callao pa que yo pueda desirlo . “Pué aya va” . Diuen que el també rei, Alfons XIII, estava realitzant una visita oficial a la província de Cadis i en passar pel Ven-torrillo del Chato (establiment que encara avui existeix) es va parar per descansar una estoneta, naa un ratiyo de naa . El Rei va demanar una copa de Xerès, però en aquell moment un corrent d’aire va entrar a l’indret i, perquè el vi no s’omplís de sorra de la platja, el cambrer va tenir la feliç idea de posar una lonchita de pernil al gotet de xatos de vino, aquel vasito pequeño y estrecho de boca, conosio como xato vino . El Rei va preguntar per què posaven aquell tall de pernil sobre la copa i el cambrer disculpant-se li va dir que va col·locar així la tapa per evitar que el vi es fes malbé amb la sorra . Al Rei li va agradar la idea por que el Rey no era tan tonto como desian, es va menjar la tapa, es va beure el vi i va demanar que li servissin un altre, però amb una altra tapa igual . En veure això, tots els membres del Tribunal que l’acompanyaven van demanar el mateix .

Com podem observar, és més o menys la mateixa història però amb un altre protagonista i més moderna . Pero la cosa no acaba aí, ya que con otras palabras también se conosen las tapas . Cervantes, a “El Quixot”, nomenava a les tapes “llamativos” i Quevedo “aviso” o “avisi-llo” . Perquè en algunes cases mentre la cuinera o el cuiner preparaven el menjar, quan estava a mig fer cridaven als comensals i els hi oferien un “avisillo”, tot volent dir que la teca estava quasi a punt, i mentre els oferien unes cosetes per picar i excitar los jugos gástricos i així prepa-rar l’estómac per a la grande bouffe, o sea, la gran comilona .

El cara a cara

Querido gastrónomo...

434343

Apreciat Mestre de cuina jubilat...En algunes regions la tapa té un nom popular com ara “ir de potes o poteo”, al País Basc, i “alifara” a Aragó i part de Navarra . La defini-ció que li dóna la Real Acadèmia Espanyola és: “Cualquier porción de alimento sólido capaz de acompañar una bebida” . M’he trobat, querido maeztro, que a Andalusia en molts pobles acostumen a regalar-te la tapa sense demanar-la, lo que sea, ya unos higadillos con cebolla, ya un peaso tortiya, i també en altres llocs del territori m’han ofert una tapa al moment de demanar la beguda .

Usté me dise que en Catalunya no eran típicos esos aperitivos, vamo a ver . A Catalunya hem tingut les nostres tapes de tota la vida en molts establiments, com ara: musclos a la vinagreta o amb romesco o amb all i oli, ensaladilla russa, cargols de mar com cargolins, bígaros, cañai-llas, que li diem cargols de punxa, cornetes i de terra, picants o no, els seitons amb oli o els boquerons amb vinagre, els escabet-xats de verat o de perdiu o llebre, els callos picants o no i la tripa en parsilla-da o els cap i pota, empanadilles o crestes amb tonyina, croquetes de diverses maneres, ous durs farcits, sípia estofada o amb un passat-ge mariner fet amb ceba i tomàquet molt lentament, truites diverses a talls o triangles, mandonguilles amb suc, rovellons i altres bolets en el seu temps amb all i julivert, ronyons a la brasa o amb xerès i els imprescindibles tacos de formatge i pernil, tot tipus d’olives, des de les farcides a les trencades, els fruits secs, les patates de xurrero, els calamars a la romana o rodes de bicicleta, com en deien popular-ment, i en segons quina època no hi mancaven les ostres d’Arcade, les gallegues i les cloïsses, sense oblidar-nos de les escopinyes de gallet, altrament dits berberechos . Y ezto i musho ma, maeztro, me lo he ido encontrando por toa Catalunya dezde que era mui chico i me guz-taba jamar de too .

Ai que dolor, que se va a quedar en el tintero mushas más cosas . Abans l’aperitiu es prenia entre hores i abans dels àpats . Ara, como uzté sabe, anar de tapes és anar a menjar que a veses salen mu bien de pre-sio i otras sales corriendo sin eshar la vista atrás . Està de moda i ens agraden les tapes creatives, les gastronòmiques, les de temporada o les casolanes, sense oblidar-nos del pincho que el va fer famós el bon amic José Luis Solaguren, el de les tavernes “José Luis” . Que són algo más que pan amb un barret de moltes coses mengívoles i un escura-dents que les subjecta .

Uzté que tiene tiempo por que eztá jubilao, ya puede ir de tapas donde quiera y cuando quiera, aunque sea en Fauchon o Fortnum&Mason” . Nosaltres,de moment, anirem per aquí o al País Basc, que són els reis de la tapa, que t’entra pels ulls .

Bien maeztro, otro día, si quiere, podemos continuar tapeando i nos jugaremos las tapas a... los chinos, como se hase en mushos sitios. Un abraso!

Rambla de la Pau 52 · 08800 Vilanova i la Geltrú · T. 93 815 46 [email protected] · www.monverd.biz

45

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

ASISAPasseig de Gràcia, 49, 1r 1a08007 BarcelonaTel. 605 607 230 Fax 934 678 499www.asisa.esAssegurances de salut

CASUAL FRUITRambla Catalunya, 18, pl. 6a, D708007 BarcelonaTel. 934 929 966www.casualfruit.comFabricació i distribució d’alimentació

CHALLENGE ACADÈMIA IDIOMESRambla de la Girada, 108720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 172 815www.challenge-school.netAcadèmia d’idiomes

CLÍNICA ODONTOLÒGICA AISDENTALRbla. Josep T. Ventosa, 3-508800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 103 104www.aisdental.comOdontologia

DELINOVACarrer Trenta-tres, 2008794 Les CabanyesTel. 931 185 577www.delinova.esSanejament i desinfecció d’espais

ENGIND IICarrer de La Palma, 12, 1r08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 923 802 Fax 938 181 596www.engind.netProjectes d’enginyeria industrial

FRAMECREWCarrer de la Restauració, 12B08800 Vilanova i la GeltrúTel. 607 166 686www.framecrew.comEstudi audiovisual

ISMES GALERIA D’ARTCarrer de Sant Pau, 20-2208800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 140 761 Fax 938 140 761Ggaleria d’art

LANGUAGE STRATEGYCarrer de Lleida, 14 àtic08800 Vilanova i la GeltrúTel. 667 516 456Web: www.languaggestrategy.comActivitat: formació i coaching d’idiomes

LANT ABOGADOSVia Augusta, 5908006 BarcelonaTel. 934 154 544www.lant-abogados.comAdequació d’empreses a legislacions

LAPLUJAFILMSCan Sala, 1 · El Pago08739 SubiratsTel. 686 145 580www.laplujafilms.comActivitat: produccions audiovisuals

MIRADOR DE LES CAVESCtra. de Sant Sadurní a l’Ordal, km. 408739 Els Casots, SubiratsTel. 938 993 178www.miradorcaves.comRestaurant, càtering, pre-cuinats

NADAL COL·LECCIÓRda. Ibèrica, 14, nau C3 · Pol. Sta. Magdalena 08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 149 596 Fax 938 149 594www.nadalcoleccio.comVenda de lots i cistelles de Nadal

NETEJA I SERVEISCarrer de Miguel de Unamuno, 27, 3r 3a08812 Sant Pere de Ribes • Les RoquetesTel. 605 931 034Serveis de neteja i manteniment

OPTIMASCarrer de Menéndez Pelayo, 52, 4t 3r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 687 762 316www.optimas.catConsultoria en RRHH i formació

PADELRonda Ibèrica 2, s/n · Pol. Ind. Vilanoveta08812 Sant Pere de RibesTel. 938 147 525 Fax 938 931 028www.padelmecanitzats.comMecanització de peces de precisió

RESTAURANT EL SECRETOCarrer Blades, 1 · Urb. Los Viñedos08810 Sant Pere de RibesTel. 938 964 797www.elsecreto.catRestaurant

TORRONS GARCÍA SIRVENTCarrer del Carme, 308720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 181 220 Fax 938 181 220www.torronsgarciasirvent.comGelats i torrons artesans

46

Gent emprenedora

Jordi Pujol«Se li ha de donar més importància a les exportacions»

Jordi Pujol va convertir-se en empresari per casualitat . Informàtic de professió, ara és gerent de Novelty, una empresa vilanovina dedica-da a la distribució de mobi-liari de cuina oberta des de 1973 .

dència i si no es té la cuina ben espatllada, no es canvia . Tots aquests pisos o aparta-ments que només estan ocupats els mesos d’estiu són habitatges que no consumeixen . Per tant, estar situats en un indret turístic com aquí ens pot perjudicar .

· Com serà el futur paisatge del Pene-dès?S’haurà de veure, però el Gran Penedès compta amb uns ciutadans molt treba-lladors . Només ens queda ser optimistes i creure que l’economia de les nostres comar-ques es tornarà a reactivar ben aviat, d’una manera o d’una altra .

Les indústries que tenim ja estan canviant de xip . Se li ha de donar més importància a les exportacions . Amb unes dades d’atur que ballen al voltant del 25%, l’empresari no pot esperar que el veí del costat entri i compri, com es feia abans . No sé molt bé quina és la forma més eficaç per aconseguir captar clients estrangers, però el que està clar és que ho hem de fer . Els clients nacio-nals o no tenen diners o estan estalviant .

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?Hi ha un important sector de la societat que va deixar d’estudiar per posar-se a treba-llar i ara es troba a l’atur i sense cap tipus de formació que els permeti tirar endavant . Aquest és un fenomen que ens ha aturat el mercat de cop i ens el mantindrà així durant molts més anys .

Una millor formació és bàsica . És necessa-ri tenir formació per a fer la teva feina ben feta . No estic parlant de títols universita-ris, simplement, de fer bé qualsevol feina . Vivim en un país en què no estem acostu-mats a treballar bé . Així que, si ho pogués canviar tot, sens dubte, començaria per la formació .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: el mobiliari de cuina?Fa trenta anys, Novelty era una botiga que tenia una desena de treballadors especia-litzats . Es treballava moltíssim . Avui en dia

això és impossible . Hi ha molta més compe-tència . La gent es dedica a “rebentar preus”, deixant al marge la qualitat del producte i el servei . No considero que siguin dos con-ceptes excloents, pots treballar econòmic i alhora treballar bé .

Cal matisar que tot això esdevé per factors culturals, doncs actualment són els propis clients els que prioritzen el preu per sobre de la qualitat . · Quants anys de l’empresa? Com va començar l’aventura?Estem a Vilanova per casualitat . Fa més de trenta anys els pares van decidir marxar del seu poble, Castellbell i el Vilar, i traslladar-se a Vilanova .

Ells ja eren empresaris abans d’establir-se a la capital del Garraf, tot i que va ser aquí on van començar amb la venda de mobiliari de cuina . Primer van obrir una botiga al carrer Llibertat . Sis anys després, l’any 1979, es van traslladar a la ubicació actual .

· Qui són els clients de Novelty?Tenim una gran diversitat de clients que podríem classificar en tres grans blocs . Són molts anys de recorregut, pel que tenim un sector de clients fidels que ens vénen direc-tament, dipositant tota la seva confiança en el nostre producte . D’altres s’adrecen a la nostra botiga gràcies a la recomanació d’algun conegut . A dia d’avui, el boca a orella segueix sent la millor forma de comunicació .

Tot i això, últimament estem rebent força clientela estrangera que ha fixat la seva residència a pobles de la comarca, com ara Sitges . Aquest és el client més interessant des del punt de vista econòmic . És un perfil de client que no està patint la crisi i que per damunt de tot prima la qualitat d’un pro-ducte com el nostre, el mateix que succeïa fa uns anys amb el client d’aquí .

En tercer lloc, tenim el client “virtual”, doncs cada vegada estem treballant més a través de la xarxa .

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?La localització . El Garraf és un territori molt turístic . Per exemple, a Sitges hi ha molts estrangers que s’estan establint al poble i que, ara per ara, són els que ens donen fei-na .

Des del punt de vista econòmic, tothom està lluitant moltíssim per seguir viu . Tot i això, segurament, el nostre territori no s’està veient tan afectat com altres zones de Catalunya, situades més al sud .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?Si bé la localització és un dels valors afegits que té el Penedès Garraf, també n’és una de les seves principals amenaces . Una cuina és un producte de luxe . Si no és primera resi-

4747

· Com va ser això de fer-se empresari?Per casualitat, perquè jo sóc informàtic . Vaig venir a la botiga a donar un cop de mà durant quatre dies i em va encantar . Entrar en un lloc, treure el terra, transformar-lo, dissenyar-lo . . . simplement em va fascinar . Va ser totalment casual, mai m’havia plan-tejat treballar a l’empresa familiar .

Vaig fer un canvi que valoro molt positiva-ment . A l’antiga feina treballava dins d’un edifici de vidre . En canvi, ara estic a diari en dos o tres llocs diferents . És una feina molt més social .

· Quin creu que és el secret per consoli-dar i fer créixer una empresa?Treballar bé! Treballar bé jo crec que és un dels principals secrets . Formalitat . Coses tan senzilles com ser puntual .

De la mateixa manera, la innovació juga un paper molt important en el creixement d’una empresa . No ens podem quedar estancats, hem de mirar i caminar sempre cap enda-vant . En aquesta línia hem volgut importar un producte holandès, el D-tyle . Es tracta d’una espècie de rajola sanitària, de molt bona qualitat i amb molt poca dilatació, que ens permet enrajolar qualsevol superfície, des del sostre i les parets, fins a una llar de foc, piques, calaixos, etc ., sense deixar cap racó . És una línia amb la què estem molt il·lusionats i a la què li estem dedicant molts esforços . El client queda bocabadat quan veu el projecte . Malgrat això, no s’atreveix a posar-lo a casa seva . Una cuina o un bany són productes amb els què el client conviurà molt de temps i, per tant, en la seva tria sol ser força conservador . Tothom ens comen-ta “Ostres! Què maco. I els calaixos? No es veuen! M’encanta, però millor que busquem algun model més normal” .

· Si tornés a començar què és el que no faria?Ara mateix no canviaria res . Els canvis els vam fer quan vaig incorporar-me al nego-ci familiar . Va ser en aquell moment quan

la meva germana Rosa i jo vam decidir que s’havien de modificar algunes rutines que s’estaven duent a terme .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?La porto . . . Per a un empresari, un nego-ci sempre és un tema emocional . Hi passes moltes hores i, ho vulguis o no, sempre estàs treballant . Mai desconnectes del tot . Sempre estàs preocupat, tant si tens molta feina com si en tens poca . Per sort, l’entorn ho entén .

En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?El client segurament no arriba a ser amic, però sí que propiciem una bona relació amb els nostres clients .

El producte que nosaltres venem obliga a que el client tingui una predisposició a com-prar-lo . Ha de venir, s’ha d’interessar, ens ha de portar les mides, li fem un projecte, li ensenyem, el modifiquem, torna a venir a veure el nou projecte, s’han d’escollir elec-trodomèstics, mobles, etc . És a dir, abans que nosaltres entrem a casa del client ens hem vist prèviament a la botiga unes 4 o 5 vegades . Això obliga a crear una relació pro-pera amb el client i, per tant, quan arribes a casa seva ja hi tens certa confiança .

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... L’AP 1

2. Les seves vacances a... Si em toqués la loteria... Nepal.

3. La seva ciutat preferida Dublín

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment? El conte “Primer amor”, de Samuel Beckett.

5. Una cançó que el faci vibrar especialment... Are you gonna be my girl?, de Jet

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Massa

7. I quants correus electrònics? Més encara

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí.

9. Per què paguem tants peatges? Perquè som ximples.

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? Sí

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Paleta.

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí, s’ha de ser empresari i romàntic

13. I empresari i polític? Hi ha qui ho és

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? No ho sé, una qüestió de temps suposo

15. Què li diria als nostres polítics? Que fessin política

Novelty CuinesAvinguda del Garraf, 2Vilanova i la GeltrúT. 93 893 07 52www.noveltycuines.com

Impr

essi

ons

“ultr

a-fa

shio

n” a

uns

pre

us d

’esc

àndo

l !!

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5x5

,5 c

m.

Sob

res:

form

at 1

1 x

22 c

m -

2 ti

ntes

Din

A4:

pap

er o

ffse

t 90g

r. -

2 tin

tes.

250 c

arpete

s +10

00 ta

rgetes

259

€ara

!ab

ans 52

2 €

500 c

arpete

s +20

00 ta

rgetes

329

€ara

!ab

ans 59

9 €

+Fly

ers+

Pack Car

petes

Pack

Re

gal

199

€ara

!

ara!

3000

flye

rs +

500

targe

tes

219

€ara

!

1000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

2000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

229

€60

00 fl

yers

+ 10

00 ta

rgetes

239

€i V

ernís

per

un m

illor a

caba

ttro

quel

gratuï

t

AUTO

PLEG

ABLE

per l’

encà

rrec d

e

Díptics

Targe

tesTa

rgetes

Targ

etes

Díp

tics:

pap

er e

stuc

at b

rilla

nt 1

35 g

r. 4+

4 tin

tes

- fo

rmat

10

x 21

cm

.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Flye

rs: p

aper

est

ucat

bri

llant

135

gr.

4+4

tinte

s -

form

at 1

0 x

21 c

m.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

300 fl

yers

+ 10

0 targ

etes

+Fly

ers

119 €

Targe

tes

Flye

rs: p

aper

est

ucat

mat

e 13

5 gr

. 1

cara

- fo

rmat

A6

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

270g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra. f

orm

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Car

pete

s: p

aper

est

ucat

mat

e 35

0 gr

. 1

cara

- 4

tint

es -

form

at a

utop

lega

ble

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra -

form

at 8

,5 x

5,5

cm

gratis

!la

2ª

cara

Carpet

es

gratis

!25

02 c

ares

Pack

Ofi

cina

1000 +

1000

299

€ara

!

1000

grat

is!

la 2

ªca

ra10

00

Pack

Ea

sy

APARADORS

RÈTO

LS

Tot e

l que

ens

pro

posi

am

b ga

rant

ia d

e qu

alita

t i b

on s

erve

i

[email protected] - www.ferpala.es Av. Eduard Toldrà, 111 Vilanova i la Geltrú - T. 93 893 70 11 F. 93 893 36 08

Im

pres

sion

s “u

ltra-

fash

ion”

a u

ns p

reus

d’e

scàn

dol !

!

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5x5

,5 c

m.

Sob

res:

form

at 1

1 x

22 c

m -

2 ti

ntes

Din

A4:

pap

er o

ffse

t 90g

r. -

2 tin

tes.

250 c

arpete

s +10

00 ta

rgetes

259

€ara

!ab

ans 52

2 €

500 c

arpete

s +20

00 ta

rgetes

329

€ara

!ab

ans 59

9 €

+Fly

ers+

Pack Car

petes

Pack

Re

gal

199

€ara

!

ara!

3000

flye

rs +

500

targe

tes

219

€ara

!

1000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

2000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

229

€60

00 fl

yers

+ 10

00 ta

rgetes

239

€i V

ernís

per

un m

illor a

caba

ttro

quel

gratuï

t

AUTO

PLEG

ABLE

per l’

encà

rrec d

e

Díptics

Targe

tesTa

rgetes

Targ

etes

Díp

tics:

pap

er e

stuc

at b

rilla

nt 1

35 g

r. 4+

4 tin

tes

- fo

rmat

10

x 21

cm

.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Flye

rs: p

aper

est

ucat

bri

llant

135

gr.

4+4

tinte

s -

form

at 1

0 x

21 c

m.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

300 fl

yers

+ 10

0 targ

etes

+Fly

ers

119 €

Targe

tes

Flye

rs: p

aper

est

ucat

mat

e 13

5 gr

. 1

cara

- fo

rmat

A6

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

270g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra. f

orm

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Car

pete

s: p

aper

est

ucat

mat

e 35

0 gr

. 1

cara

- 4

tint

es -

form

at a

utop

lega

ble

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra -

form

at 8

,5 x

5,5

cm

gratis

!la

2ª

cara

Carpet

es

gratis

!25

02 c

ares

Pack

Ofi

cina

1000 +

1000

299

€ara

!

1000

grat

is!

la 2

ªca

ra10

00

Pack

Ea

sy

APARADORS

RÈTO

LS

Tot e

l que

ens

pro

posi

am

b ga

rant

ia d

e qu

alita

t i b

on s

erve

i

[email protected] - www.ferpala.es Av. Eduard Toldrà, 111 Vilanova i la Geltrú - T. 93 893 70 11 F. 93 893 36 08

Cultura i Empresa

‘‘Del Realisme al Noucentisme, a la Col·lecció BS’’La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú acull l’exposició pictòrica “Del Realisme al Noucentis-me, a la Col·lecció BS”, a partir d’una selecció del catàleg de la Fundació Banc Sabadell.

La mostra temporal reuneix quadres de pintors catalans tan destacats com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Marià Fortuny, Anglada Camarasa o Joaquim Mir . Es tracta d’un recorregut excepcional pels moviments artístics de tombants de segle (XIX al XX), que inclou magnífics pai-satges i retrats de l’època del Modernisme .

La Llotja Víctor BalaguerSens dubte, i per molts motius que hi con-flueixen, l’esdeveniment es pot qualificar de primer ordre des del punt de vista cul-tural . Alhora, és de la mateixa consideració des del punt de vista del món empresarial . L’exposició és el resultat d’un diàleg, enca-

ra incipient, entre els àmbits de l’empresa i la cultura . La consecució d’aquest idil·li entre dos móns tan desconeguts entre ells mateixos i, aparentment, tan dissem-blants ha estat possible per l’entesa entre l’Organisme Autònom del Patrimoni Víc-tor Balaguer i l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf .

Per part de l’ADEG, aquesta simbiosi con-solida la seva missió corporativa en el sentit que manté un compromís amb el seu entorn social i econòmic.

La Llotja Víctor Balaguer és l’espai comú a partir del qual les dues institu-cions conviden la participació dels públics d’empresa i proposen una interrelació, un diàleg possible, entre la cultura del risc i el relat cultural .

Aquesta és la primera mostra temporal provinent d’aquesta cooperació i ha de

precedir un seguit d’actuacions, emmar-cades per una estratègia d’apropament entre la cultura i l’empresa .

Acte d’inauguracióEl proppassat 8 de novembre va tenir lloc la inauguració de l’exposició amb la par-ticipació de destacats representants del món cultural, institucional i polític del nos-tre entorn .

Cal destacar el patrocini de les empreses Món-Verd, Gràfiques Ferpala, Ballbe-ni, Vilarnau i Rètols El Tigre en l’acte d’inauguració .

“Del Realisme al Noucentisme, a la Col·lecció BS” es podrà visitar fins al 20 de gener de 2013 a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú .

Del Realisme al Noucentisme

a la Col·lecció Banc Sabadell

Biblioteca Museu Víctor Balaguer · Vilanova i la GeltrúFins al 20 de gener de 2013

50

53

Empreses de l’ADEG

Finques Montané és una empresa fami-liar amb gairebé 70 anys d’història . Sis familiars directes dels fundadors treba-llen a l’empresa, que compta amb un total de vint-i-cinc treballadors . A més, la tercera generació està agafant el relleu incorpo-rant-se a llocs de responsabilitat, treballant conjuntament amb la segona generació .

Finques Montané porta molts anys tre-ballant els valors que creu imprescindibles perquè tot funcioni correctament: la pro-fessionalitat, l’honestedat, la preparació contínua, el sentit de la justícia, el saber escoltar i el posar-se sempre en el lloc dels altres . Valors, tots ells, que els han permès comptar actualment amb una important i fidel cartera de clients, en molts casos, també de tercera generació .

Per a donar un millor servei i més complert, Finques Montané ofereix un ampli ven-tall de prestacions . A l’edifici de la Plaça de la Vila, a més del depar-tament d’administració de finques, també s’ofe-reixen serveis jurídics, d’assessorament i ges-tió laboral i fiscal, de compra-venda, de gestió d’herències i assegu-rances, fet que permet oferir un servei global a tots els clients, ava-lat pels gairebé setanta anys d’experiència .

Finques Montanéuna immobiliària de referència

Finques Montané està situada a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú des de l’any 1943 .

Finques Montané

Plaça de la Vila, 3Vilanova i la GeltrúTel. 93 811 52 11www.finquesmontane.cat

54


54

Padel Mecanitzats, mecanització i acabament de peces d’alumini injectat de màxima qualitat

Padel Mecanitzats és una empresa familiar, fundada l’any 1995, dedicada a la mecanització de peces de precisió amb finalitats industrials .

La principal activitat de Padel Mecanit-zats és la mecanització i acabament de peces d’alumini injectat .

El procés de producció de l’empresa ribeta-na es basa en la transformació de matèries primeres, subministrades pels seus clients, mitjançant torns, fresadores o centres de vibració, entre d’altra maquinària . Es trac-ta d’un procés personalitzat i adaptat a les necessitats i característiques de cada pro-jecte i disseny .

La constant col·laboració amb els seus clients li permet mantenir un tracte direc-te, professional i obert a nous compromisos i millores en la producció amb l’objectiu

d’aconseguir un producte capaç de respon-dre a la confiança i expectatives dels seus clients .

L’empresa està immersa en un mercat com-petitiu, fet pel qual la modernització, els canvis de gestió i la integració de les perso-nes es converteixen en l’objectiu comú per a tot l’equip de professionals que composen Padel Mecanitzats .

Les perspectives de Padel Mecanitzats són garantir la confiança dels clients abo-cant-se en un Sistema de Gestió de Qualitat implantat en diferents nivells de la empre-sa, segons la normativa ISO 9001:2008 .

Padel MecanitzatsC. 2, s/n · P.I. VilanovetaSant Pere de Ribes Tel. 93 814 75 25

padelmecanitzats.com

55


Mirador de les CavesCuina autòctona en un indret privilegiat

Mirador de les Caves és un restaurant situat a Subirats, a 3km de Sant Sadurní d’Anoia, en una ubicació privilegiada que permet gaudir d’unes vistes panoràmiques espectaculars . Compta amb jardins i dues sales independents, amb capacitat per a 120 i 300 comensals respectivament, per a tot tipus d’actes i celebracions .

Des de fa més de 30 anys el Mirador s’ha caracteritzat per una cuina de qualitat amb la selecció dels millors productes del mer-cat i atorgant un especial protagonisme al producte autòcton del Penedès . Cal des-tacar-ne plats com l’arròs d’ànec mut del Penedès, les creps de bolets, el bacallà amb cap i pota o el pastís de poma al calvados . Ofereix a diari una acurada selecció de plats a la carta . A més de dos menús, de 25 i 30 €, amb especialitats de la casa, vins i cava .

A Sant Sadurní, hi tenen una botiga de pre-cuinats de qualitat i d’elaboració diària, en la qual s’ofereix un menú de treball dife-rent cada dia . Un dels plats més destacats són els canelons de l’avia, fets al més pur estil tradicional . A més, el Mirador de les Caves disposa d’un servei de càtering adaptat a tot tipus d’actes i pressupostos .

Recentment ha comercialitzat una mar-ca de productes per a celíacs anomenada

“L’àpat d’or” que també ofereix una gamma de precuinats de qualitat per a xarcuteries i establiments d’hostaleria .

Entre els plans de futur del Mirador de les Caves es troba la construcció d’un petit hotel balneari on el visitant pugui gaudir de tractaments termals, amb les aigües medicinals de Subirats i la Fontsan-ta, tractaments amb vi i habitacions amb espectaculars vistes a Montserrat .

El Mirador de les Caves

Ctra. de St. Sadurní a Ordal, km 4 · Els Casots Tel. 93 899 31 78www.miradorcaves.com

56


56

Marclean neteja general de grans superfícies, oficines i despatxos

Marclean és una companyia fundada el 2004 i situada al Penedès . Actualment el seu àmbit d’actuació principal es centra a l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf .

La seva plantilla actual creix d’acord amb el desenvolupament de la seva activitat . Per a l’empresa és requisit indispensable en la selecció de personal la categoria professio-nal i humana .

El personal destinat en els diferents centres té el suport en tot moment d’un departa-ment que controla i l’assessora en matèria de productes químics, maquinària, així com la supervisió periòdica .

L’experiència, que els avala, aconsella dirigir els seus propis esforços majoritàriament a la indústria, sense desmerèixer cap tipus de treball que s’adapti a les seves caracterís-tiques .

Els serveis que ofereix Marclean són nete-ja industrial, neteja de grans superfícies,

oficines i despatxos, locals, primeres nete-ges d’obra, garatges, neteja de comunitats, vidres, consergeria . . .

Marclean aposta per maquinària d’última generació aconseguint un millor rendiment i un major grau d’eficàcia en els seus tre-balls i en tot el relacionat amb la prevenció de riscos laborals . En matèria de seguretat i salut laboral, vetlla perquè les condicions de treball siguin òptimes mitjançant l’avaluació dels riscos que es puguin produir, eliminant-los en la mesura que sigui possible i reduint els avaluats .

Respectuosos amb el medi ambientEls materials de neteja són adequats per a realitzar els treballs diaris en qualsevol tipus de superfícies posant especial èmfa-si en la utilització de productes homologats, biodegradables i respectuosos amb el medi ambient

MarcleanC. Amàlia Soler, 132 Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 25 97www.marclean.net

57


Sembla que va ser ahir i ja porta 41 anys . Va ser al 1971 quan la família Gómez Ore-juela va obrir, en un lloc on llavors es podia considerar com els afores de la vila, un petit bar que ràpidament es va guanyar l’afecte i l’atenció dels que hi passaven .

Ha plogut molt des de llavors . La ciutat s’ha fet més gran; la gent, també . El local ha canviat amb el pas del temps, però perdura encara l’esperit de la primera època, les ana-des i vingudes dels cambrers, l’ambient, la barra plena d’especialitats, amb les incom- mensurables braves prescindint-ho tot .

Qui no ha sentit parlar encara de les patates braves del Genil i del murmuri de converses disteses, el riure com expressió de l’alegria que omple el local, en un ambient casolà, mediterrani i amable que sobta els nouvin-guts i que els introdueix immediatament dins aquest particular espai que esdevé el Genil .

Pels matins Genil et prepara els millors esmorzars i al migdia el menú diari .

Genil, amb el pas dels anys, ha anat reno-vant la seva carta, els seus plats adaptant-se a les exigències dels clients . L’establiment ofereix de dimarts a divendres un menú dia-ri utilitzant productes de primera qualitat, com les verdures i la fruita de la seva page-sa del mercat sempre que la temporada els ho permet, intentant consumir producte de proximitat .

Però també dóna l’opció de gaudir de les seves tapes en el menú Tria 3 Tapes (braves, croquetes, cargols, musclos . . .) i acabar amb les postres (gelats, postres casolans . . .)

La seva cartaLa cuina està totalment dirigida a la degus-tació de la gran varietat de tapes . . . uns bons calamars, enfarinats, un oli net a la tempe-ratura ideal i un calamar nacional, sense més secret ni més tècnica . Les tallarines i les gambes més fines són les de Vilanova . Darrera d’una bona ració o tapa i ha una bona cervesa, ben fresqueta i ben tirada o cava i vi del seu petit celler .

Podeu degustar les especialitats del Genil, de dimarts a diumenge, de 7 a 24h . Dilluns no festius, tancat .

Genil, potser el més antic de la ciutat... potser les millors braves del món...

Cuina casolana, mediterrània, especialitzada en tapes, amb 41 anys d’experiència en el sector de l’hostaleria .

GenilCarrer del Jardí, 77Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 14 73

www.genil.es

58

Converses a l’antaraImma Pulido

Treballar deu vegades més per vendre cinc vegades menys . Aquest és el comentari que em feia fa molt pocs dies un reconegut cavis-ta que situa els seus productes entre la gamma alta del segment de consum i que ha hagut de multiplicar els seus esforços d’una forma abismal per continuar mantenint el ritme de vendes . Malgrat tot, no es queixa perquè el camí de la internacionalització, encetat fa cinc anys, els està donant fruits importants i rèdits que els perme-ten mantenir una certa estabilitat .

Com ell, cada vegada són més les empreses de cava catalanes que han optat per agafar les maletes i sortir a vendre a l’estranger com a via de sortida a la crisi . I de fet, quant més percentatge de vendes tenen a l’estranger, més satisfets es mostren de la marxa del negoci .

Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i els països nòrdics continuen encapçalant els rànquings de principals consumidors de cava, als que se sumen també els Estats Units o Japó, fora de l’àmbit europeu . Les vendes de 2011 en aquest àmbit internacional van suposar un augment de poc més del 2% respecte a l’anterior, amb un total de 152 .247 ampolles venudes . Un creixement que no va poder compensar les pèrdues de gairebé el 9% al mercat interior, que tret d’algunes excepcions, es troba des de fa anys en recessió .

Una caiguda a la que no contribueixen les campanyes de boicot que han agafat sempre el cava com a diana de les seves ires . Les més cruentes són les recordades de 2005 quan les vendes del mer-cat interior van baixar un 6,5% . Ara, amb l’actual context polític i les reivindicacions que emergeixen des de Catalunya, algunes veus tornen a fer planar l’amenaça i experts d’aquí i d’allà esmercen esforços en fer sentir les seves veus .

Fa poc llegia declaracions fetes a les principals agències informa-tives en les que responsables de Freixenet i Codorníu afirmaven estar preparant amb normalitat les seves campanyes nadalen-ques i trobar-se poc convençuts de la possibilitat d’un nou boicot . Contràriament, el gerent de Caves Gramona, Xavier Gramona, reconeixia fa uns dies al Matí de Catalunya Ràdio, que a ells sí que els està afectant el boicot i ho atribuïa a què el consumidor espan-yol ha agafat el cava com a emblema del catalanisme polític .

Davant de tot plegat, a Extremadura i a altres zones vinícoles espanyoles amb possibilitat d’elaborar cava, esmolen les eines per

un possible augment de les vendes . El gerent de Bodegas Romale, Diego Nieto, afirmava fa poc al diari Abc que “en igualtat de preus, el client nacional prefereix un cava extremeny, al català” .

Serà el proper mes de febrer, coincidint amb la publicació de les ven-des de cava de 2012 quan es podran fer valoracions més acurades però de moment molts empresaris, sobretot en privat, comencen a indicar una certa preocupació per una possible davallada de les vendes que se sumin al ja conegut efecte crisi .

Fins i tot el tràfic d’internet ens aporta algunes curiositats, com les del rànquing Alexa, un dels més coneguts per mesurar la incidència de llocs web . Segons aquest, la pàgina cavasnocalanes .com, un lloc web de promoció i venda de tot aquell cava que no prové de Cata-lunya, obté la posició 76 .482 del rànquing espanyol, una xifra que podria resultar normal si no fos perquè la pàgina oficial del Con-sell Regulador del Cava tan sols la supera en uns pocs milers i es situa en la posició 71 .420 . Altres veus van més enllà del boicot als productes catalans i opinen ja obertament de possibles escena-ris econòmics d’una Catalunya independent . Diaris com El Mundo o El País han dedicat en les darreres setmanes amplis reportat-ges sobre la reacció que les principals empreses catalanes podrien tenir davant una possible independència .

La professora associada del Departament d’Economia de la UAB, Rosella Nicolini, afirmava fa pocs dies que en aquest escenari “segurament moltes empreses decidirien marxar a altres comu-nitats perquè els sortiria més econòmic i no haurien de buscar nous mercats” . Les tesis oposades les defensen altres reconeguts economistes, com ara Carles Boix, doctor en Ciències Polítiques i màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard, que afirmava fa poc al programa Singulars de TV3 que la ruptura econòmica és perfectament viable i citava entre altres als profes-sors de la Pompeu Fabra, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras i les seves tesis en aquesta mateixa línia .

Com sempre, la polèmica està servida i els arguments a favor o en contra estan a l’ordre del dia . I mentre, el cava intentarà defensar com bonament pugui les veles de l’embarcació, sentint-se l’objecte immerescut de totes les mirades i, una vegada més, la moneda de canvi d’una situació política que l’afecta sense desitjar-ho .

Treballar deu vegades més

Monbus més de 100 anys portant persones

· Servei d’autocar discrecional

· Transfers a l’aeroport

· Trasllats a hotels

· Serveis a empreses

· Circuits i excurcions

www.monbus.catCarrer Pagesia, s/n 08812 Sant Pere de Ribes Tel . 93 893 70 60info@monbus .cat

Perspectiva 112

Documents

Transcript of Perspectiva 112