1. PEIXOS DEL RIU EBRE EN EL SEU CURS BAIX

2. SILURSilur (Silurus glanis)Catal SilurCastell SiluroTalla i pes Als 4 anys 50 cm i 2 kgAls 9 anys 100 cm i 9/10 kgMxima: 3/4 m i 200 kgRcord: 5 m i 306 kg 3. Les carcterstiques fsiques del Silur son: cap molt ample i aplanat, boca molt gran amb dents moltpetites, dos llargues barbes al maxilar superior i cuatre de mes curtes al interior, cos allargat, senseescames, desprn mucosa i no t aleta adiposa, color fosc al dors i taquejat de blanc, verd, gris, groc imarr a la resta del cos.El Silur habita als llacs fangosos i als trosos del curs lent del riu (regi de la Brema). Tamb s pot trobaral mar Negre i Bltic. Es un peix tipicament botnic: de dia es queda amagat sota les pedres i al vespresurt a buscar menjar.El Silur s un peix molt vora, salimenta principalment danguiles, tenques, madrilles, tritons, rates,crancs, ranes com tots els peixos betnics s homnivor. Lhivern el pasa en letargia fins a la primaveraque s quan menja ms.El Silur en temps de freza necessita temperatures altes: 20C. La posta t lloc al mes de Juny en aigespoc profundes. Una femella pot expulsar fins uns 60.000 ous que medeixen uns 3mm. Al principisalimenta de placton, desprs comencen a devorar les seves preses. El creixement es molt rpid, al capdun mes medeixen 3-4cm i a lany uns 20cm. Arriben a la maduresa sexual als 4-5 anys.Els Silurs es troben a lEuropa de lEst i Russia, aix ens explica com es possible que tamb es trobin alEbre. Aix es degut a que fa uns 40/50 anys van ser portats des dAlemanya. Aquests estan fen unaverdadera destroa de la poblaci pisccola en determinades zones, ja que al ser un peix tan vora, comja hem dit, competeix molt amb dalres peixos i est causant un desequilibri de lecosistema del riu Ebre. 4. SILUR 5. LLUCILluci (Esox lucius)CatalLluciCastellLucioTalla i pes Mascles de 2 a 3 anys 25/40 cm i 0.5 kgMascles de 10 a 14 anys 90/100 cm i 5 a 8 kgFemelles de 3 a 5 anys 40/50 cm i 0,5 a 1 kgFemelles de 30 anys 150 cm i 35 kg 6. El lluci es un animal totalment sedentari, sobretot en el perode de creixement.Els carctes fsics del Lluci sn: morro aplanat i ample, cos molt allargat, aletes dorsal i anal uniformes,color groc verds, ms verds que groc quant al seu entorn hi ha molta vegetaci, i com ms edat tenenms foscos es tornen; boca molt gran amb dents molt afilades.El Lluci mascle, aconsegueix la maduressa sexual als 2/3 anys i la femella als 3/5 anys.El seu hbitat perfecte sn els llacs amb vegetaci, encara que tamb sen troben als rius caudalosos,amb poca corrent, a la zona de la Brema. A vegades, per, shan trobat al mar Bltic. Totes aquestesaiges tenen de tenir la mateixa caracterstica: estar ben oxigenades i no sser massa cides.Desprs del seu primer any de vida, el Lluci salimenta exclusivament daltres peixos, ranes i a vegades delarves i tamb dalguns insectes: s totalment carnivor i un gran depredador.El Lluci aguarda la presa al pas, quant aquesta est a la vora, llavors cau sobre ella mitjanant un cop decua.A la nostra zona Ribera dEbre, ara fa 30 anys, sen trobaven molts, per actualment sn molt pocs elsque hi viuen, aix es degut a lintroducci del Silur. s per aix que aquest est desapareixent. 7. LLUCI 8. BARBBarb com (Barbus barbus)CatalBarbCastellBarboTalla i pes La ms com: 30/50 cm i 2 kgA vegades: 90 cm i 8,5 kgMolt rarament: 1,5 m i 16 kg 9. Els caracters fsics del barb sn: quatre barbetes en el llavi superior, aletes dorsals i anals curtes, 55-65escames en la lnia lateral, color grogs i verds-marrons per sobre, aletes dun color vermells. Hi havaries subespcies: barb de muntanya, barb itali, barb del Danuvi. El que hi ha al riu Ebre s el Barbcom.El Barb es un peix del curs mig del riu i habita la zona denominada amb el seu mateix nom; viu al fons delriu, en aiges de molta corrent i que sn clares. El Barb va amb petites bandades. El seu alimentconsisteix en: cargols, insectes, ous de peixos, larves, i en ocasions restes de plantes i peixos petits.Passem lhivern en una espcie dhivernaci posats en forat, sota les pedres o sota la vegetaci.Els mesos de maig-juny, s quan ponen. Els mascles, en aquesta poca, presenten uns bonys de colorblanc; aquests dies els barbs remonten el riu en busca de fons amb grava i pedres, all prezen. Expulsende 3000 a 9000 ous, els quals sn una mica txics i medeixen uns 2 mm. Maduren als 4-5 anys dedat.T poca importncia comercial.El Barb s pot trobar per tota Europa encara que sigui en diferentes espcies. 10. BARB 11. TENCATenca (Tinca tinca)CatalTencaCastellTencaTalla i pes Als 3 a 4 anys: 25/30 cm i 250 g.A partir de 5 anys: 50 cm i 2 kg.Molt rarament: 70 cm i 8 kg. 12. Els carcters fsics de la Tenca sn: cua i base alta, totes les aletes amb els cantons arrodonits, escamesbastant petites, amb unes 120 a la linea lateral, pell fina que desprn mucosa, boca petita amb unabarbeta a cada costat, sn de color verd molt fosc, amb el ventre dun color grogs tirant a vermells; elsmascles tenen les aletes ventrals ms grans.Lhbitat perfecte de la Tenca, sn les zones del curs baix dun riu (zona de la Brema), on hi ha moltavegetaci i un fons fangs; tamb viu en els llacs i zones pantanoses. Les Tenques sn uns animals moltaustadisos i samaguen molt sovint.Salimenten de larves dinsectes (mosques daigua) i tamb dalguns cucs de riu. Salimenta tot lanymenys lhivern que el pasa en estat pasiu. La Tenca s molt resistent a la manca doxigen i a lacontaminaci, per aix no sexplica com est desapareixent de la zona del riu Ebre, ja que a ms a ms laTenca s una especie amb pocs competidors.La posta t lloc en aiges molt riques en vegetaci a temperatures de 19 a 20C, en els mesos deprimavera. El nombre dous que la femella pot expulsar s de 300.000 a 900.000. Els ous medeixen uns5mm. El creixement s bastant lent. Al tercer any arriben a la maduresa sexual.La Tenca es troba a tota Europa menys a les zones ms nrdiques, i a la meitat de la Rssia Europea. 13. TENCA 14. CARPACarpa (Cyprinus carpio)CatalCarpaCastellCarpaTalla i pes Als 3 a 4 anys: 20/40 cm i 300/1000 grAls 40 anys: 1 m i 25/30 kgMolt rarament: 1/2 m i 200 kg 15. Les seves carcterstiques fsiques sn: llabi superior amb dos barbetes llargues i dos ms de curtes, 33-40 escames a la lnea lateral, color groc marrons, menys el ventre que el t blanc, les aletes sn unamica vermelles, el dors el tenen arquejat i de color verds.Hi ha moltes subespcies de carpes, les quals totes es diferencien per les escames, la forma i ladisposici de les escames s un factor hereditari.Carpa descama: amb tot el cos ple descames.Carpa de mirall: t grans escames de diferents tamanys.Carpa de calitza: t tot una tira de grans escames sobre la lnea lateral.Carpa cuiro: no t cap escama.La Carpa t el seu origen en lAsia. Va sser introduda a lEuropa pels romans.La Carpa habita les terres baixes en aiges estancades o de curs lent, regi de la Brema, amb el fons totple de fang i ric en vegetaci, on a lhivern shi enterra. La Carpa es temerosa i de costums.El seu alment el componen: mosques daigua, larves de mosquit, insectes aquatics, cucs, cargols, trososdalgues i plantes i a vegades poden menjar-se peixets, ranes i ous. 16. CARPA 17. MADRILLAMadrilla (Ehandrostoma toxostoma vallot)CatalMadrillaCastellCondrostomaTalla i pes Als 2-3 anys 25/30 cm i 250/500 grMolt rarament 50 cm i 5,5 k. 18. Les carcterstiques fsiques de la Madrilla sn: morro prominent, boca petita, arquejada, llavis amb elscantos afilats, 57-61 escames a la lnea lateral, cos prim i allargat ms o menys com el duna sardina(vulgarment se la coneix amb el nom de sardina de riu), color de les escames: platejat i el de les aletesventrals ataronjat.El seu hbitat s en el curs mig-baix del riu: regi del Barb, generalment prefereix les aiges de mitjanaprofunditat, amb corrents, i el fons pedrags o arens. Moltes vegades es trova vora les preses o lescascades.Salimenta principalment dalgues i tamb larves de mosquit, cucs i daltres petits insectes. Aquest peixs la tipica presa dels grans carnicers del riu, es a dir el Lluci, el Silur i la Perca; establint aix una relacidepredador-presa.La Madrilla es un peix molt freqent a lEbre, aix explica que sigui (com ja hem dit) laliment de moltspeixos.La Madrilla pon a la primavera (mar-abril), remonta les aiges riu amunt, fins a trobar un lloc on hi hagimolta corrent i el fons sigui de grava. Els dos sexes presenten un bony al cap en aquesta poca. Ponen de2000 a 100.000 ous i medeixen 1,5 mm. La madrilla s madura als 2-4 anys de vida. No t qasiimportncia comercial.Aquest peix es troba per tot el sudoest europeu, hi ha daltres subespcies per tota Europa. 19. MADRILLA 20. ANGUILAAnguila (anguilla anguilla)CatalAnguilaCastellAnguilaTalla i pes Mascles platejats: 25/51 cm.Femelles platejades: 42/100 cm i 3,5 kg 21. Les carcterstiques fsiques de languila: cos allargat en forma de serp, aletes dorsal, caudal anal formentota una banda continua alrededor del cos, sense aletes pectorals, obertura branquia molt petita isituada juntament a la base pectoral, de color groc-verds unes o verdoses platejades unes altres.Trobem una anguila de cap aplanat i tamb de cap agut. Les dos pertanyen a la mateixe espcie.El creixement es molt lent: poden passar de 4 a 10 anys abans no cambin de grogues a platejades, quanestan en aquest estat final cada vegada ms senen un impuls de tornar al mar per desovar.En aquesta poca languila fa una serie de canvis, no se sap com, per sn molt poques les que tornen almar dels sargazos.Una de les principals carcterstiques de languila s la seva gran resistncia fora de laigua, aix es deguta la poca obertura branquial i a la gran capa de grasses. 22. ANGUILA