ANY III BARCELONA ~9 DE DESEMBRE DE 18~4 Núm. 151

pFlfllMIltNtH{I lIiU,Sflll'{lltfll DE} ÚlfllE}~lltfllUl'{1lt nov 1lt,S y f1NUN@I,S

.Dedicat ab preferencia al desarrollo de la vida teatral de Catalunya ~15CENTIMS ~ ............................ ~ 15CENTIMS~

- : SURT LOS DISSAPTES : _____ - ..... """"!"""'!'!!""""!~"""!!'!!!!!!!!!I!!!!I!!!I! PLUm::) DE SUSCRlI'CIO: t ............... ~ ........... + PhEUS DE CADA. i'iÚ~lERO

En Bllr(~('lolllI. PtIlS. 2 trimestre. t lJircctor: D, JOAN BRU SANCLEMENT tNúrnero corrent. . • , 15 ets: Fora ciUhlt, ".;¿ » t + Los tiuscriptors <11'1 interior reben REt"'CCJ Ú: V AI"Jl:<J'TJt\CJ": .ol Los números atrus.:;uts son ui ma-

lu~ ourlls d~I fullet¡~elll'U;¡;.!~t Carrer de las Cabras, 13, seg6n, T teix ¡:reu y Selltie folleU, ~f' n,Idus, ; .~~'-3' ~_ + Bllss(' 11111 ,"('Illa +

XIII Petit COrl.C\.1rs

Francisco Bonet Carrasco

.Qul es en Bonet' ElS ' l' autor del poema L .. TERRAYHI';

obra premiad,L ell lo XIII l'etit COIl­curs I.Ibel't pCI' Lo TEATHO HJW¡ONAl.

Avan:! d'ara, lo seu llom el'a dc:-;­conegut; d' avuy endevunt, tots los

'amkhs de la bella poesia lo l'ccul'da­ran ab goig.

La seva biogl'afla es mós que lSell­cilla,

Pertany a la classe tl'aballadoJ a que tant:! escriptors ha donat a la literR tUl'a ca~alana, Es del al't de la imprenta, es caixh;ta, 11l'0fessló 'lue ha donat II las lletras mol ls noms i1uslres,

Va entrar d' apreDent ell lo gl'un establiment tipo·litogral\ch do Rami­

rez, avuy Hor:riclt y C,n y encara Irabnlla bo la mateixa casa, hont I orla 14 anys d' e:,¡ladn sentlle estimat de tots los seu'! companys de lraball .v volgut del., jere~ de tallor y director de la casa, Aixó, com a. obrer, es son millor elogi.

Laborió~ y actiu, sembla que per el\ sia fetn aquella maxJma Inglesa de quo lo tempa eB or, y després de cumpllr la seva obligació en lo taller, dona llissons

de plano rora d' horas y aprofita las Cestas pera acudir • alluna població delI! voltan'. hont suvint es contrac-

lat pe!'1I tucar en societats particulars Alxó no 'I pri \ a ilO obstant de dedl­

cal' molts l'atos de la nit al estudi dels poctati nuciolluls y ext.I'allgers pel'U dc~p .. ólS bOI'I'OIlIl!' cual'lillas y més eual'lillas que may hablall ::,ul'tit al pÚbllCh, perque la pOl' de 110 citar bé, erlln pera ell valia dificil de superal'.

Habitual lector de nostl'e perlódich, pera 'I cual demostra gran siJllratla, (sego liS luego ha dit) va decidirse a. envial' ni XIII Pctit Concurs, animat pCl' un premi oblilJgut en lo darrer CCl'tamen de la vila de GI·acia.

Té un genIJA que denota gl'an dis , po~ici6 pel'a lo dibuix y es 11101 t BJ1rc­ciat del:,¡ seus mestl'es e:;:,¡ent lo seu debut públich U' artista, los dibuixos que ilustrall lo poema,

Donólll donch:; avuy A coneixer por primera vegada, a un poeta y a Ull

dihulxallt, que los dos poden donar glo:,ia a la bova tel'J'a à perseverar en la via empresa,

Es donclts lo dia di avuy de satisfacció complerta pera Lo TEATRO REGIONAL, perquó aque:;t es un dels mÓi< nobles objectes que guian Ilo~tras n~piracion8 de catalanistn~, Ell cuant a la bondat del poema La TcrravrtJ 110 'ns correspon dir una paraula més, habentli dor.at nostra Rddacci6 Callo favorable,

Ara esperém ab serenitat, lo Callo de la oplni6

pdbllca.-J. B.

406 Lo TEATRO REGIONAL

LEMA: Felis lo {;o.

CANT F=tRIMER

1 LA DESGRACIA .i

La terrayre María era una bona dona que del mòn no 'n sabia

l

mès que 'ls noms dels carrers de Barcelonll. De bon matí s' alsava, y teni nt bon cu idado d~ senyarse, lo sèu burret de terra carregilva y abdòs de Sans partían, sens cansarse, vers li ci utat, seguint la carretera, lo burret al devant y ella al darrera. Sis anys que anavan junts y que, no es faula, s' entenian sens diri:le una paraula, quan, fen t la sèva rúa, sempre seguint carrers y ma,y depressil, agrahía 'I burret movent la q úa cariclas del b:li:ltò de i:la llHli:ltrei:lSa. Prou l' animal tenia de memoria lo camí ben apréi:l de cada dí a, mei:l si alguna caboria 'I dji:ltreya y 'I carrer equivocava, per'xó no rbculava, puig la bona María per no ferla seg\lir ella '1 seguia; y penl:Hlllt que en lo mòn qualsevol s'erra, cridant continuava:-¡Noyas, terraL .. -que aixii:luo 'u venguéi:l mè::l que una cena ' la, si ella no 'u treya '1 pa, sí 'I burret palla.

II

A la bona María ja temps feya que ::Je li havía mort 'I sèu Jeroni (segons ella li deya) desprès de dinou anys de matri mani. Ell era uu trii:lt bastaix que no guanyava per' brusits y espardenyas qu' espatllava, y era un poquet deixat, bastant ferrenya. pocaH vegaLlas duenyo d' espOlsari:le la nyonya, y una mica bon xich poca vergonya; pera republi~a com cap n' hi havia,

estava en lluyta eterna contra 'I gobern, qu' ell sempre combatia {\ cavall d'algun banch de la taberna,

fins que, entre copa y copa, bullia dins s. testa tanta tropa sublevada de cop, que ab entuBsiasme ab arbolarho tot amenassava; si bè, al fi, s'acabava ab un sencil! y serio cataplasme que per si eran moradas ó vermellas la Maria 's posava a las costell as. A pesar de tenir tan bona dona, faltava 1\11 a dormí alguna vegada, pera ja la Mariona podia estar tranqui1a y ab paciencia esperar la matinada pern anarlo a buscar a CII' Ja Vila. Mòlts cops per 'xò, queixosa en Jeroni sentí a SI1 conciencia, sobre tot quan portava poca cosa que fes de setmanada ab prou decencia; y llavors en Jeroni, tentat, mès que altra cosa, pèl dimoni, per fer diuers, jugava; si bè es cert que, al final, sempre perdia, y IÍ la pobre Maria, per no portarli poch, re. li portava; y-¿No heu vist?-li deya (Illa: -¿Cóm aixfs Dèu t' ha da~ tan mala estrella?­y alia en sa pensa de malici a. n úa fentli qúa a la estrella malehida y un nus luego fi la qúa, buscava ab la paciencia de sa vida, la solució al problema dc fel' que bullis l'olla, que una colla d'anys feya era 'I sèu tema y havia en car' de serbo un' altra colla. Pera al mòn tot tè n, y arrivB. uu día que, ab un atacll mòlt fort de feridura, en Jeroni baixa a la sepultura, deixant ñ la Maria igual que una María Magdalena, exclamnnt:-¡Ja es al cell-ab tanta pena y ab plor tant.,.iu com ma.r l'ocasionava rap tunda d'ell, ab tantas com u' hi dava.

lI[

¿Y aquella filla que deixa en Jeroni? ... , ¡(~ui sab qué 's 'vía fetl. .. D'ella sa mare sols ne sabia dir:-¡Dèu la perdonil ... -Quan va mori '1 sèu pare tenía disset anys y ja era hermosa, y es rosa massa seria en una edat que aspira a ser ditxosa lo mIrar cara a cara é. la miserIa. Potser ho feu uixó, que arriva un dia

Lo rEATRO REGIONAL

que en va esper~ é. sa filla la Marfa, y en Vil seguí esperantla, y en va vila y ci utat volta cercantla. ¿Tal volta havía merl.? No: una tendera de la noya porta un dfa 'I reca do de dí a sa mare que, si encare n' hi era, l' hi donguès 'I perdò, si li semblava, y no passès per ella cap cuidado, que mòlt millor que a casa sèva es~ava. ne sopte, la María va sentirse presa d' iumensas ganas de morirse per pò a 11\ vidl\ qu' eRpantable \' hi erll; mes la morL no volguè ser curllndera, y 'I temps va anar passant per la María que ni vona viurer ni 's morfa. Y com sempre ll\s penas son pesadas y, en cu' que 's creu mentida que capigan al cor mòltas vegadas, a8 lo sacceig contínuo de la vida s' hi van acomodant y encare tenen prou 1I0ch pera deixarne a las que venen, al ti, la pobre dona pronguè resignaeiò com santa y bona (remey que consisieix en conformarse a no trovar re.e.} pera curarse) y visquè acariciant en la memoria a aquella fl.\la que tingut havía y que tant se .emblava ab uuas niDas que per 'lla a la Boria veya ella cada día quon vers al Born ab lo burret passavll y ab las que tantas voltas s'encantava recordant que sa filla com las d' tllIas tenía las galtonas de vermella •. Per cert q u' estant aixís, mòlt a la vora l' hi passa una vegada una senyora guapass8 y ben vestidll, que, al vèurerla ab las ninas encantada, di8'uè, ttlnt una rialla reprimida, ~ un senyor que Ja duya al brall penjada: -Guaytala, tú: Ives qu' entobada 's queda!, .. La mèva mare sempre sera bleda.

CANT B IE GlON

LA SORT

I

Fins .ufrint lo que mal' se puga escriurer, vivint, vivint, un s' aconsola ~ viurer. Inútil es, donchs, dir que la terrayre, passat un temps, ab prou consol vivfa per' no queixarse ja ni poch ni gayre. Y com la sort, com la desgracia, 's nensa ~ topa ab un quan menos un s' to pensa, Iluccehf a la María que ~ ciutatsl entra una matinada, com sempre del burret acompanyada, va sentirse entre peus alguna cosa que per poch la ta caurer; y com a dona qu' era sent curiosa y acotantse com' curiosa qu' era, arreplega de terra UDa cartera. De cop li va sembl~ un lligam d. llatas

de pell per' ter sabatas; mes desprès se li obrí y la vegè plena d'uns papers ab retratos y dibuixos tots iguals y de la mateixa mena, si ta ó no ta, que 'I qu' uns gitanos bruixos li van dar per un ase que tenía y 's va vendrer, llavors que 'lsèu Jeroni passa sa postri mera malaltía, si bè uel tal paper permis demano per' dir qu' era dolent corra un dimoni per no dir qu' era tals com un gitano. Mes no teyan aquells cara de serbo, ó al menos no pensava ella ab tal cosa, y parada y confosa y no .abent com terho per' no cometre '1 crim de carr.arse ab un feix de diners que no eran d'ella, ni lo mòlt poch cuidado de deixarse tortuna com aquella perduda per 'lla terra altra vegada, vers a l'una y a l'altra canto. ada gira ab neguit la vista, com si esperès ab ansia verdadera algú que auès buscant una cartera. Pero com passa '1 temps y ni una trista anima 's veya en Iloch, la bona dona 's determina al fi f\ seguir sa vfa vers dintre Bl\rcelona, si bè intranquila aquell, com cada dia; pregant a Dèu, que sab perdon~ al qu' erra, la perdonès si malament obrava, mentres per carga al sèu burret deixava un tresor amagat entre la terra.

11

Es lo dinè una cosa de la quo es costúm dir que may fa nosa, y alguns cops la terrayre tamoè ho deya; mes, sense saber cóm, 'I que aquell día li portava 'I burret ala Haría, a n'ella quasi be nosa li teya. Pero com no era cosa de llensarlo, 's eontorm6. la dona 6. Ilnar seguint ab ell y pa8sejarlo ab calma pèls carrers de Barcelona, mentres ella al darrera eridant-IQui compra terra!-cavilava si podría a la n saber de qui .ra; pero lo temps pa8sava y com qu' ella. la pobre, no sabía que tractantse de tets humanitaris tos c08túm anunciarlos en los diaris, cavilant, cavllant, li passa 'I día, quasi sense adonarsen, y .. )a n, ab los diners tinguè d' anars.n cap a Sans; si bè un cop va ser 6. casa y haguè sopat. qu' era millor va creurer guardarlos pe 'I dema y anar a jeurer. Y tal ho teu, que ni pensa en eontarlos y dormí aquella nit sense somiarlos.

m

L' endem' al dematí jocurrencia estranyal li sembla a la María al despertarse que '1 llit teya mcntanya, bon punt va recordarse de qui entre 'ls matalasso. hi tenia

407

40~ Lo TEAT&O REGIONAl,

aquelll papers qu' ella amagat hi havia; y per talllusió quasi afectada, fins se lleva un bon xich malhumorada y torna ab la quimera de pensarne abont diable havía l'amo de carearne. Mes com quí e~ta dejú bè s'aconsella, i creure 's conforma la bona dona que alIó era de tothom, de ningú y d'ella, y creyentse prou bona pera guardar sense perill en casa diners ploguts en calaixera rasa, determini delxarlos y cmpol'tarse, de pas que a Barcelona 's dirigía, sols un bitllet, qu' ella cambiar volfa per la curiositat d' assegurarse de qu' eran sans y bons. A ferbo anava, quant al 'na a busca 'I burro, va t.rovarlo que bo y dormit tant ajassat estava, que lIastima va ferli, 's pot ben creurer, l' ha ¡erlo de fé alsar per' carregarlo tenint diners pera deixarlo jeurer. Tant tou aixís, que de palla deixantli la menjadora gom a gom farsida, teuli per despedida quatre festas, pe 'I llom la ma passantli, y per volta primera tota sola emprengué la carreterli.

IV

Com lo tullit que a dur crossas s'avesa y arriba tant ab eltas a avenirse que '1 día que, pel'que esta bo, las desa no sab sense las crossas sostenirse, aixís passa aquell dia a la Mariona quant, desprè,¡ de tants anys d'acostumada 6. anar del sèu burret acompnnyada, sola 's trova camí de Barcelona; y oom si li semblés que no sabia ni caminar, seguía temerosa arriscantse, ab l'esme gens segú y tambalejantse, per l'ampla y solitari a carretera, IOl peu. avant y 'I pensllment enrera. No obstant aquest, aquells no s' aturavan y xano-xano anavan portant cap 6. ciutat a sa Illestressa, que al hav'3rhi d'entrar sol8, a la pobre li sembl' que 11 ql1i'1ya tota a sobre y 'I posa a caminar b.lstant depressa. ¿Cap allont? .. ¡ohl ... es pregunta ja escusadd: ni ahont anava sr.bía, que, a saberho, to.rnat haguera a Sans altra vegada y no atinava a ferho. Lo cert es que a ciutat prest va trovarse en mitj d'aquell tragí que l' aturdía, y no va recordarse qu' era 'I mateix tragí de cada dia; puig ma1 coro en aquell ensopeg8"Va ab la gent y ab ll)s carros, que .emblava que, de transit possehits d' ansia febrosa, telxían en torn d'ella Ilna madeixa dins la que 's feya nosa ella mateixa; y atribulada y cega y sorda y muda, pe 'Is Cl\rrerEl s'escorria pl'essuroll8 y coneixentlos tots, veya 's perduda. tQuf llavors J1 hllguès dat a la terrayre aquell burret, company de SilS tatlgas, que coneixIa 'I mbn per las botigas y li marcava '1 pas ab las orellal,

mentres ella, al detras, li donava ayre crídant:-jQllí compra terra d' escudellas!. ..

V

Diner crida diner. De las petjadlul d'un cavall per lliurarse, va la Maria als vidres atansa1'fle de cert aparador, en que, ficadas en varios cabassets yamontonadas, monedas d'or y argent son brill Iluhían; y lIixis que ab ell ferIan los u ls de la terrnyre, féu aqup-sta memoria d'un bitllet que, per' cllmblar10, portava en la butxaca y que a olvldarlo arrivft, q ulln per ell fins feyn festa. Arriscada ja a tot, d'ulls aclucantse com qui va dihent cio que Déu vulgui siga., va entrar en la botiga, y ... lo que dirs sentí, no beu de saberbo, puig, al pensarhi, arronso Ins espatllas, y confesso que jo no sè com ferho pera cantar un poema en quatre ratllas. Sols diré que al sortlrne, aquella dona, en lloch de gira a dreta, gira a esquerra y atravessant seguit tot Barcelona com si 's menjés la terra, qUlln, per anar a Sanll, va ella adonarse qUA anava malament, ja va trovarse mòlt prop de mitj camí de Badalona.

VI

Bastant foscb eraja quan aquell día, reventada, aturdida y tremolosa, va entrnr en sa cllsetala María; y J\ensautpressurosa, ab lo gesto inconscient d'una insensata, a dintre d'un calaix de calaixera un grapat de cartutxos plens de plata, com si un remordiment li aOAS darrera

dintre 'I llit corre-cuyta va ficarse, cap y tot'va colgarse, y comensa a somiar roda8, estrellas, taeas, llums, bestlas, monstres, gerogHficbs, fllntncmllS terr"rífichs, ulls vomitant centellas, .

' dallRS brunzint, Ilosas que la oprimfan

I y malls de plata que 'I cerv"Uli c.brían; y en un IIbim ple d' ombrasrevolcantse, ja fugint, ja ensorrantse, arriba a un fons sens tons, hont tot anava acabant ..... acabant ..... fins que acabava,

Lo TSATRO RBGIONAL 409 ----------------------------------------------------------------------,-------

VII

¡Ditxòs l' endema aquell, en que, lerena yab l'esperit tranr¡uil, va despertarie, de la del dia avants passada pena com d'un somni tant sols per' recordarsel ... Sense quimerasja, torna aquell día 8 agafa 'I sèu burret la Mariona, y, procurant no cnrregarlo gllyrf\; joyosa de la lSèva companyia emprenguè lo carni de Barcelona, corn ml\y alegre y altre cop terrayre, deixan t en un recò de SR caseta aquell feix de diner.i, que tlln inquieta la fèu estar tota lllla nit y uu día y que. al fi, serviria ... serviríll .. tot lo rnè.i. per' co'!! prB una sa rria nova. y un morr'llet, y algún bocí de roba pAr camisas; y lo dernè:i. pensava aquella bona dOlla en bè emplearho del sèu marit difunt. que la estimllva d'alió rnès. a pesar de las pallis.;as; y aixís mentres visq uè va executarho fentll dir per setmana dugons misslls; perq ueo com ella deya. podía mòlt bè ser (per màs que creya que aquella anima al cel entrat havía) que aquest. senso e8coltnrl!e a la María, per punt explalori la estès entretenllJt al purgatori.

CANT T&:FI'CEA

LO TEST AMENT

Per no can8arvos gayre, deuria acabar dlhent que. fins morirse, sempre mès la terrllyre fou terrayre; pero es forsa avenirse ab la costúm ben poch escropulosa de seguir pas a pas fins a la fosa al que 's va pas 8 pas seguint en vida, y jo que de la mort d'aquella dona no tlnch altra sortida que 'I dir que com sa vida fou de bODa. donant rep6s al últim dels reposos sols un epflech breu daré als curiosos.

II

['Escenn: rich salò; grans cortinatjes; encatifat; luxosa sillf.\ría; bf'llll mobles; bons miralls; la llum del día pe 'I balcó entrant a dojo. Personatj 's: una dona plorant mitj ajeguda al recò d'un sofa, inm6vi1 y muda; unjutJe que de tot passa revista, y un escrib8 que ho va posant en 1\Ista. Acció: un embarcb. Motiu: deutes quantio8os. Efectes: radicals y desastrosos.

Incident: una pobre que 's presenta, caslllb por. preguntant per la senyora; aquesta que 's violenta

pera encuhrí '/neguit que III devora y alsa 111. vista. Mot culminnnt:-¡Marta' ... -Resultat: un paquet ab una carta.

III

La carta di u aixi~: (,Filleta m èva: no sè ahont ets; faig escrí u re ab l' esperan.a de que nlgú B casa tèva sabri trovar. S'atansa la mort a ml; In sentoja ala porta: qUlln ho I egeixis tú. ja serè morta. No hi fil res: ¡Dèu me elongui 'I que 'm mereixo!. .. En \na casa nI) deixo mè8que'1 bUI·ret. que 's quedaré. ab la Marta (perque In bona dona, lo maleix qu' ell. de mi jf\may s' IIparta) y un paquet de bitllets de baneh que un dia vaigtrovar al entrar a Barcelona, . y q'1" 11\ Marta ha dit que 's cuidaría de darte. si de tú arribe. B lSaberne. No he 8apigut qué terne. Potser tú podras ferne alguna cosa; y sí no, fes dir missas 111 têu pare. Adèu, ma fUla; sigas mòlt ditxosa y pl'r l'anima prega de ta mare».

IV

Lo paquet, ni arrlva a mans de la tlUa; las deljutje, prou lIestas y discretas se 'n incautaren. Revisió sencilla: trenta quatre bitllets de mil pessetas.

V

Veusaquí '1 testament de la María, aquella bona dona que del món 110 'n sabía mès que 'Is noms dels carrers de Barcelona, y així, ab ~ort 6 ab desgracia com sens elias. fou felfs venent terra d' escudeilas.

llO Lo TEATRO REGIONAL

DELIRI.-rtronólech, pn prosa, original de D. (j('npral (;ilH'stn Pu Isel. Estnmat lo dia I li en la societat Rl'lInió Fallliliar Frégoli.

Es un trevall que denota dbposict6 en son jove autor, al que aconsellarém no abusi de la nota romantica lluc' en aquest mon61ech hi l'esu ,ta exc~ssiva.

Lo recita di~cretnment lo Sr. Puiggnll, e~pecialmel I lo flnal en que 's feu aplaudir molt, tenint que surtir f¡

saludar varia s vegada!; en companyia del autol'.

T,A GRAN IIEFORM.\. - Ilevista en tl'p, actes y nou quadros, en vers, original de C. Gumi\. Estrenaria la nit del H pn lo tea tro Novetats.

Sup0savam, j' no 'ns equivocarem, que uI.a l'evisla teatral, per més qUll sigués tractada per ploma pl'OU apte com la del senyor Guo'a, sense 'ls alicien\'i de IlIÚ

sica, cant, ball 6 abundant e-pectacle, ¡'esultarla co-a dificil sostenir du l'ant tiCS actes l' atenci6 del., espec tadors.

Y si no ea tot, ho consegui en bOllA part y aquest per nosaltres es son principal mérit.

Se rigueren alguns xhtes, y no 's celebraren més los que posa en Loca dels numero~os pel'~onatjes qu' hi surten perque tots ells I esu I tan exajel'at~ y traspassan de continuo los hmits de la cal'icatul'a . Son los perso­lIatjes forjates per la fantasia de la murmuI'aci6 y crítica vulgar, que 'n las columnas del peri6dich lo lector ne celebrara 'I mèrit de qui 'Is descriu pero que a la vida de las candilejas resultarall faltats d'aquell t6 real sense '1 qual, no 's comprén s' 1.dmetés la repre~enta­el6 escènica.

Lo desempenyo siguè mol t ben cuydat. S'estrenaren dos preciosas decoracions dels SI'S. Chia y Moraga~.

Una d'elIas representant la Rambla de la'3 Flors, y l'altre la entrada del Pal>seig de Colon.

Las duas son dos joyas escenograficas.

J. XIM¡¡:NO.

113.5131 -¡Senyora Tuyas, senyora Tuyasl -¿Qué li passa, senyora Llongard'\? - i L3513!1 -,Si? ~Qué significa aixóf ¿Que polsé vol dir que ha

de finar lo mon? -¡Fugi, dona, fugi! Deixim pendre alienlo. -Vol una tassa de cam~. ¡lli1la~ -No hi ba necessitat. -Com ve,va que 110 podia ni parlar ... -La mateixa emoci6. -y are? No n' hi ha rer tant! Potser no sera res. -Cfl! 'L papé canta. N' eslich ~eg llrlssima: ¡13.;)U'! -Ah vamo~, ja comprenell! Lo número que ha tocat

a 'l seu fill. - A lots nos ha tooat -C6m? Que també 'ls han quintat are a vosté yal

~cu marit? -Quo redimoni s' empatoll Il.? 113.513, '1 número de

ca I ad l'oguerl -¿Ho sorti t premia t? -¡Y ... y ... ab ... la ... gro .. ssal -¡Ayl

-Senyorlt Tuya~, senyora Tuyas! S' ha desmayatl, .. VinaQre, .. No ... Ensumi :l('Juesta pasta ... Tampoclt ... A.v reYllfl Sanl1ssima! Pel' Deu, ~enyora Tu.Yas, no 's mori a casa meva! Tingui, mossegui aquesta esparde­nya vella .. Sembla ('Jue torna en si.

-Ayl Ahont so('h~ -Aqul, senyOl'a Tuyas. -No sé si ha estat un s091ni. Pro ... -No senyora, no es somni ... es realitat. Vingui,

miri la llista del 7'ore!fri. -Es vritat, 13,513. Qué 'n farém de tapts diners~ -No ho sé pas. May m' hi vi~t vint duros reunits, y

are lot d'un plegat tants mils. -Jo miraré de portarlos al Banch, que a n' alll es­

tan segurs. -Ah, no, senyora, ilO, Me::! segurs estan a la caixa

d' orus. - Y cuant hi .iugaba vosté~ -Xeixanta tres céntims; vam os, vinticinah quartos

intlchs. -Carat! Si jo hagués sapigut qui haviam de treurer,

també 'Is hi hauria posat, -Es a dir, que no hi juga tant com jo? -Cà! Dotze ('JUIli'tO:S! -Aixis no cobrara tants mils duros com jo? -Bé he supo,o. -Y ... escolti are que ve a tom. ¿Quant se treu la

gTO!iSa, es d' oblIgaci6 donur an[J{¡ila a n'aquell que ha venut lo l.Jitllet~

--Vet-aqul una cosa que no sé, pera de tot~ modos, si­ga costum ò no ho siga, jo no donaró pas res.

-IVaja, dona, despl'ésq¡'e li ha pOl'tat la sOl't ... 1 -Tot lo que vulgui, li agraheixo moltlssim, pro vull

conservar intactos los cuartos de la rifa. I Ay lo meu marit c6m se posaria si jo tocaba un céntim de la rifa! ¡Ay pobreta de mil

-¿Es dir Que 'I seu mat'Ït ja ho sap'? -Ell es qui m' ha pOl'tat la n0ticia. -No tinga p6 que li digui jo a n'el meu. -~Y are? ¿Qué té pOl' que ::;e 'ls mengif -Que se 'Is mengi no, [ll'ro sl que se 'Is begui. -jJesú-1 ¡CUants mih porron~¡ -Si, senyora, si. No es necessari que li digui, be

prou que '1 deu veure cada di:lsn.pte. -No me 'n parli. En aquet moment, cuatre pichs donats a la porta de l'

escala deixan paradas a las dos vehinas, las que corren a obrir la porta del pis,

-6Qul truca?-crida la senyora Tuyas. -I Baixa ... corral i L1ongèl.rdal I Llongarda! -¡Lo meu maritl aQué voldra?

-Apoch-apoch-deya la Llongarda a dos homes 1ue puj ¡,oan per l' e"cala a son marit. -Dcixéulo al costa t del li i t. Vel1rém si li pa'lsa l' atach.

-Deu ho vulga, digué la Sra, Tuyas. -¿Pero qué dimoni t' ha passat?-deya la Llonga.rda, --IAyl -~Qué té? ¿Qué li pasa'-diu la Sra. Tuyas. -¡No ho sé pasl ¡Jo cstich molt ma!. .. 1 Imolt mal! -No, home, no. -- Pero e~pliquis, Sr. AIlt6n, -Ja ho faré ... si puell. Perque no es possible dir pa-

l'aula després del disgust que hi tingut, - lo Tant gran ha sigut~ -¡Tant granI ¡Preparat fi sentidol -t,' L (Ii~gust? -Vaja, lo ('Jue me l'ocasional. ¡IFigurat que 'I nú-

mero l3,li13 no existeix!1 -~Qué dius arc? -I,ue no hi es! -~Donchs, y laI nostras apuntaci6ns d' allont h!l.lI

sortit? -Tú diras.

Lo TEA TRO REGIONAL 111

CATALUNYA MNTORESCA

SANT nml .~ OE SAli \ tA llOCA IIE I.A FonSA (Guilll'rias.)

-¡Ay, reyna Salltissima! Corro al. cal adroguer. -Es inútil. Ha fugit. -ILladre! -No hi té cap rulpa ell. La seva minyona. -¿Qun ¿La Quima' -Ella, si. ¡Ohl Es im pos!;ib¡e quo 't puguis formAr

una idea dels disgustos que ella l,a ocasionat. Y tot pel' una dlstracciól

-Bé, pero esplicat. &Qué ha passat' -¡Que a.\uest demat! ha frogat la payel1a ab lo bitlletl -¡Verge dels desamparatsl ~Cóm ho Carém are? -No t' esp'mtis. -Per qué. ¿Qué hi veus algun remey? -SI. -D:gas. ¿Quin est -Lo de que "1 número de la grossa no es lo t3U3 -,Com ho sap!!' -Perque alxls que hem sapigut lo fet de Ja minyona,

una comiaió hem passat al' Admini~tracló y alli 'ns han dit que 'I ndmero de la gros-a er·a lo 31531, vamo!! tot al revés.

-Adiosl IJa volia dir jo que tinguessim tanta sort! ¡Malaguanyats 21 cuartns.1

-I. Y 'Is meu dotze? IY la bOl'ratxora del meu marit! V. ANDRtS.

PREMIA DE MAI\.-La c<>mPlwJla d'aficionat .. de Ba­dalona «Jol:>8ph Mata- va donar lo dlumenje 14, A la tarde, en lo tea tro del Ateneo, una (unció composta del drama «En Pólvora» v la pelsa «Cura de moro ••

La concurrencia que asslstl sigué numeroslsslma y aplaudl molt ah! joves aficionats

La veritat es que aquets s' ho mereixian, perque v&.­l'en donar a dilas obrc1s un bon desempcnyo; un del!­empenyo poch comú entre aficionats.

Lo dissapte de la !!otmana passada se posaren on lo teatro Zorrilla las comedias «Lo Joch dels di1barats» y « A pol y al. repc\¡).

Hi prengueren part las actrius senyoras Pallardó y Santana. - Po

MOLLET.-Ab 10 important drama do Guimera «En Pólvora», inaugura la temporada lo divendres, 7 del co­rrent, la companyia dl·amal.tica que dirigeix lo l:Ienyor Garcia.

Lo tlesempeny. del d."ama sigué ben cuidat, sobre­sortint la Sra. Mas y los Srs. Garcia.Y Marcé, en sos respectius papers d~ Taneta, Marcó y Toni, siguent dlg­flament secundats per los Srs. Xercavins, Pons, Espina­gosa, Coret, Campanya, Gassó y Ferrer, esseut aplau­dits per lo numerós plíblich y tenint de presentarse los actors en escena, acabada la reprosentacló .

C<>m a fi de testa se representa la comedia Una. cala . "erada, quin desempenyo va anar bé en general.

En resum: la companyia oferix un conjunt molt aceptable.-S. M.

Pensaments No só com, lo cor, lent tan delicat y necessnri com

lo cervell, no l' ha de guardar \ambé una clolca. --

112 Lo TEA TRO REGION.<.L

Pensament di un avaro coix y manco: Lo dia que jo sàpiga que hi ha qui compra las escorsaduras d'ungla, 'm mol'iré de rabial. .

No diguis may mal de las donas en general: Mira que tiene, madre.

Molt pocll devia Deu fiar en Ja llengua, quan va 1'0-sarli las dents tant I1prc p.

A la vista d'un gosset acompan'yant a un cego, sempre sc m'acut lo matdx: Vet' aqui un home que té la vista als peus ... Cóm diantre 'S varen equivocat·! ....

Las donas que riuhen son las que saben que tenen lo dentat bonich, y las qUil plol'an, las que no pOI·tuu polvo!l ni pinturas que se las pug!ln espatllar ab la~ Ilàgrimas.

LAMBERT E~CALER.

ESITJEM li nostres

faVOT'ClXcdors un

bon ComellSD.men t

delD.ny 1895.

LA REDAOOJ().

Comensa avuy en lo follet! y acaba t'a de repartirse en lo IIlÍmt'ro vinent la pl'ecioHu tra¡;cdia en tres actes, La, eaposa/la.de la morta, joya de nostra escena catalana, degllda à la ploma del eminent poeta Excm. Victol' Ba­laguer.

- Varia~lssima era la funció de T ngnocents que PPI'

ahir s'anuncià en lo tentl'o Romea. Com IllIe Cormava part del programa algún estreno,

nos ocuparém d'ell en lo número vinent.

- Diumenjepas!lat en laSocietat Niu Guerrer s'estrenA

la nova mú~ica que pera lo viatjo cómich «Roela 'I mon .Y torna al Born» ha compost lo jovo mesll'O D. Joseph M. Comella.

Nos en ocuparèm en lo número vinent.

-Se tro va a VllanoV3 y Geltrú refentse de sa última malaltia D. Vic tor Balaguer, allont es molt obsequiat pcr particulal's y dblintai:l corporacions de la població que tant ell aprecia.

-Dissapte passat l'Orfeó Catald dona un dels seus importants conecrts que tanta aCt:ptacl6 oò>tenen entre 'ls amanls de la bOfla lI1ú~ica catalana.

La direcció estigué a carl'cch dels Srs. Millot y Co­mtlia.

-Hil obtingut molt èxit en lo teatr.:> Pl'lIlcipal la co­media «Servido obligatol'Ío,!I arreglo del francés.

-En E'dorado se reprodull ahir vespre, desempe­n}lltJt1o lo celebl·at. artista SI'. Cerbón, lo booich qua· dro del wnyor l\1olas, titulut «Lo Jlc~,ebre de D. Pau».

-Entre I\<s obras próximas (¡ publicarse en lo folletl, podém citar la ~elclll'<lda parodia de «La Veruofla de la Pa 10mH», cc' .o!:' pelo," de la Coloma Ó lla "a lla do dos I/lla­pas pel' Ull jove ,:oll'll\'imit>" dI l~ SI·S. Guascl, y 0"6, lo divertit ::;'IJ"I(~te «Ull b;tL"lg IÍ cop,; de plJny", dc MOlgo­sa, y la última y ce ehrada Jl"odur:ció de D. Josep'l M. l'uus, «Ulla dona y U" Ocu».

-D. Frederich Soler se trovaja en un estat sati~fac­tori de millora. Ansiém poguer celebrar aviat SOll total restabllmen t.

CUL DE BACH

Entre espectadors: -Caramba, allucsla escena esta molt ben pl'escntada. --·Ei:! un banquet en tota ,·egla ... -IPc,'o quin g'a~to! .. Do Xli mpnny solsamont ... -llir! qué 's creu fill' (;8 X mpull.)? -lle 1.0 sembla. -Cal -Donchs, qu' cs~ -G .• ~('o"a. -lIo'ne, aixó o~ blll·ial·sc del púhlich.

Solucions inserfadas en lo número 150 XARAIJA.-Do-ro-Ie-a. TARGETA -La Roja.-Angel Guimera. GEROGLlFICIT. --J't'I' granas los graner~.

Tots los senyors q ne vulguin encuader­nar qualsevol de las olmis puhlicadas en lo folIetí; poden passar a verificar Jo cam­bi en nustra Admillistra0ió, Cubras, 13, 2.°, baix las condicions de costum. Preu, 10 eéntims.

Fí del arl.y tercer.