núm. 128EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXIIIDESEMBRE 2010

PÀG. 11 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

NOU CURS, NOVES PROPOSTES

PÀG. 12 JOAN ISAAC BIEL

UN EXALUMNE ESTUDIÓS DE LES XARXES SOCIALS

PÀG. 25-27 OBRIM CAMÍ

VISITES A L’AQUÀRIUM

I AL ZOO

PÀG. 36 CRUÏLLA DE NARRADORS

ALARMA AL PESSEBRE

(Gianni Rodari)

PÀG. 34 DANIEL GARCIA:

“ESTEM MOLT CONTENTS DE LA

RESPOSTA QUE ELS VICENTINS HAN DONAT ALS SER-

VEIS QUE OFEREIX LES VOLTES”

PÀG. 20 CONCURS LITERARI

MOSTRARI DE TREBALLS

PREMIATSPÀG. 24

AGENDA NADALENCA

PÀG. 31 QUART CREIXENT

ANIMALS DE COMPANYIA

Hem admirat la

bellesaHEM ADMIRAT LA

BELLESA

nosaltres

SUMARI

03Editorial

16Carrer dels Gegants

32Cicle superior

04Benvinguts a la vida

20Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (I)

34Entrevista: Daniel García

08Col·leginotícies

22Reportatge: A cal Muñoz cada festa és un dolç

36Cruïlla de narradors

11Biblioteca Ramon Folch

24Agenda nadalenca

38Entreteniments

12Entrevista: Joan Isaac Biel

25Obrim camí

39Bon dia, Sr. Kaspàrov

15Departament Psicope-dagògic i d’Orientació

28Quart creixent

La nostra portadaLa visita de Benet XVI a Barcelona, el passat 7 de novembre, oferí als nostres alumnes la possibilitat d’apropar-se tant a la figura del Sant Pare com a la vida i l’obra del genial arquitecte Antoni Gaudí, que va plasmar a la Sagrada Família el seu concepte irrepetible de bellesa.

Equip de redaccióConsell de redacció: Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni PratsInformació i documentació: Paco López, Carmina Botellas, Glòria Roig i Yolanda ArtigasFotografies: AMPA i mestres dels ciclesCol·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Pilar Díaz, Carme Ribas i equips de mestres d’educació infantil i primàriaDisseny i maquetació: Joan PastorImpressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei).

Festa de la castanyadaUna vuitantena d’alumnes va participar en les activitats que l’AMPA del Col·legi Sant Vicenç va preparar amb motiu de la festa de la castanyada el passat diumenge 24 d’octubre, assolellat i benigne. Els tallers destinats als infants de l’etapa infantil (mural de tardor, treball amb fang i confecció de braçalets) i els partits de futbol per als nois i noies de primària, desenvolupats en un clima joiós i distès, els havien organitzats un grup de pares i mares que es féu ressò de la convocatòria de la Junta que presideix Yolanda Artigas. “La festa, ens ha dit la Yolanda, va anar bastant bé”, tot i que “fa anys que enyorem el fred”. Els participants es van endur una tasseta i un mosquetó que els serà útil “quan vagin d’excursió”.

Renovació del consell escolarGràcies als 57 electors que li atorgaren la seva confiança el passat 24 de novembre, Gemma Masana Matas s’ha convertit en nou membre del Consell Escolar del Col·legi Sant Vicenç. L’altre candidat, César Abad Botellas, obtingué 33 vots. La participació en les eleccions per a la renovació parcial de l’òrgan representatiu de la nostra comunitat educativa fou escassa: només votà un 13,8% del cens electoral del sector de pares i mares.

Bon Nadal!Per trenta-tresè any consecutiu, l’equip de redacció de Nosaltres vol fer arribar a tots els seus lectors un desig sincer de pau i joia per a aquestes festes nadalenques que ens disposem a viure. La Bellesa suprema, manifestada en la humilitat d’una establia, ens ha visitat i s’ha fet un més de nosaltres. Donem-ne gràcies!

2NOSALTRES

EDITORIAL

El sistema educatiu del nos-tre país ens fa enrojolar les galtes,” llegia no fa pas gai-re temps en algun mitjà de comunicació, després de la

publicació dels resultats dels informes PISA de l’any 2006 (1). En aquestes pro-ves internacionals l’alumnat adolescent de Finlàndia treia els millors nivells de competència lectora, matemàtica i, re-centment, científica de tots els països comparats. Anomeno aquest país per-què aquests resultats són persistents des de fa 14 anys, mentre que el nos-tre, contraposat, es caracteritza, des del curs 1999-2000, per la mediocritat obstinada i el fracàs escolar del 30% en finalitzar l’ESO.

La realitat sociocultural dels dos països és diferent, pot dir algú, i és cert -el seu estat del benestar, l’accés a la cultura, la complicitat social en defensa de la seva identitat, l’alfabetització secular fruit del luteranisme, el clima, etc.-, però potser alguns dels factors que han portat a parlar de l’eficàcia, excel·lència i eficiència del seu sistema educatiu ens poden ajudar a examinar en què podem millorar nosaltres.

Els factors que hem esmentat són im-portants, però no són determinants; si més no, també els comparteixen la res-ta d’estats escandinaus, i en canvi obte-nen resultats bastant inferiors.

Què és, doncs, el que realment diferen-cia Finlàndia? Sens dubte, un factor determinant és la selecció i formació

del professorat, que fa que la de mes-tre sigui una de les professions més va-lorades i respectades del país. Després podem parlar de la forta responsabilitat que senten les famílies sobre l’educació dels seus fills i filles, com també de la disciplina i l’autoexigència com a pares i envers els fills. La lectura i l’ambient de consum de la cultura i l’art formen part de la quotidianitat dels infants. L’Estat ha dotat el país d’una gran i magnífica xarxa de biblioteques amb plena accessibilitat per a tothom. La te-levisió ofereix tota la seva programació en la llengua original. La gratuïtat és per a tot el sistema educatiu.

A partir d’aquestes condicions expo-sades, crec sincerament que la nostra comunitat escolar pot treure’n conclu-sions interessants i que ens poden afec-tar com a components del nostre àmbit particular. A mi de seguida me’n passen algunes pel cap. Els professors hem de creure que la nostra professió és vocacio-nal, que som models per als infants, que la formació és molt important; hem de ser professionals, investigar, innovar... Les mares i els pares hem de confiar en l’escola com a col·laboradors de l’educa-ció dels nostres fills i filles, però també hem de sentir i saber que són ells els res-ponsables de la seva educació. Podem fer molt com a models de consumidors de la cultura, l’art i el coneixement davant d’ells; ens han de veure llegir. És una llàstima que la TV, ara la TDT, no hagi apostat per la qualitat dels continguts, però sí que disposem, si més no, de bibli-oteques escolars i municipals.

Tenim prou marge per a actuar amb se-rietat pel bé de les noves generacions. Diria jo que la nostra consciència ens ho pot exigir. Pensar i adonar-se d’allò que no fem prou bé i voler millorar en el nostre entorn més immediat (família, claustre, equip de treball...) és el millor que podem fer. I per això, si cal, podem mirar sense complexos cap amunt o cap avall, cap a Finlàndia o cap on si-gui; mai sols, sempre pensant en el bé de l’altre. Som la comunitat escolar del Col·legi Sant Vicenç, som el nostre propi model, el que volem tenir (1) Impulsats per l’OCDE des de l’any 2000, els informes PISA es passen a alumnes de 15 anys i avaluen diferents competències educatives.

“Què és, doncs, el que realment diferencia Finlàndia? Sens dubte, un factor determinant és la selecció i formació del professorat”

El model finlandèsJaume Folqué Nicolau

“

3NOSALTRES

“He conegut la meva besàvia Ana”El meu nom també comença amb la lletra M, la ema de Marc Romera Rubio,

nascut a l’Hospital Sant Joan de Déu, amb un pes de 2,770 kg, el dia 24 de

setembre de 2010. El meu pare és reponedor de vending i la mare treballa com

a agent d’atenció al client. Tinc un germà de quatre anys que es diu Isaac i

que tenia moltes ganes de conèixer-me, com ho prova el fet que no para de

jugar amb mi. He conegut la meva besàvia Ana i els quatre avis: Roser, Manel

(paterns), Flora i Álex (materns), feliços d’allò més. La mare explica que el part

fou normal, sense incidents, i agraeix els serveis de la Maria, la llevadora.

Familiars i amics ens han vingut a visitar i a l’Isaac i a mi ens han omplert de

regals. Em consta que el meu nom, que prové del llatí, significa “martell”.

BENVINGUTS A LA VIDA

Informació: Glòria Roig

Benvinguts a la vida

“El meu germà Pau es va emocionar”Hola! Em dic Martí Selfa Aymerich, i sóc el quart fill de Rubén, enginyer de telecomunicacions, i Maria Jesús, infermera i exalumna del Col·legi Sant Vicenç. Vaig néixer a les 19.40 h del 27 d’agost de 2010, amb un pes de 3,670 kg, a l’Hospital Sant Joan de Déu. He tingut la sort de conèixer el besavi patern, Vicente, i els quatre avis: Lluís, Teresa (materns), Vicent i Pepita (paterns). Uns i altres estan molt contents, sobretot perquè constaten com creix la llista de néts: sóc el cinquè nét dels avis paterns i el vint-i-cinquè dels materns! Pel que fa als germans, en tinc tres: Pau (8 anys), Judit (6) i Josep (2). Dir que tots estan

molt contents seria poc, raó per la qual la mare explica que “el Pau -que de petit s’assemblava molt al Martí- es va emocionar, i la Judit és com la seva segona mare”. A més, empesa pel seu instint maternal, “m’ajuda molt i té cura d’ell i del Josep”. Val a dir que van ser el Pau i la Judit els qui van triar el meu nom, que prové del llatí i que significa “relatiu al martell” o “relatiu a

Mart”. Un nom que, per altra banda, duu records molt agradables als pares, que, arran d’una trobada mundial de joves amb el Sant Pare (París, 1997), van tenir l’oportunitat de visitar Sant Martí de Tours. Tornem a escoltar la mare, ara explicant com va anar el part: “Normal, molt ràpid i puntual, si tenim en compte que es va produir el mateix dia que complia”. De visites de familiars n’hem tingudes moltes, atesa l’extensió de la nostra família (1), però, posats a destacar-ne alguna, esmentaria la dels avis paterns, que viuen a Alacant. Els regals que ens han portat més aviat han estat per als tres germans, per bé que la mare afirma que “el Martí ja compartirà amb els grans les joguines” i que ara jo agraeixo més la seva estimació. Acabo aquesta ressenya dient-vos que vaig rebre les aigües del baptisme el 18 de setembre passat a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, en el decurs d’una joiosa cerimònia en què l’Enric i l’Elena van estrenar-se com a padrins (2). I res més, tret de l’experiència dels pares: “Estem molt agraïts a Déu per haver-nos regalat aquest quart fill, que ha nascut tan bé de salut i que ens ajuda a ser cada dia millors pares i esposos”

(1) El Martí té 21 oncles i 24 cosins, a més dels quatre avis i el besavi patern.(2) Germà gran de la mare i cunyada respectivament.

NADAL ELS HA TROBATS A CASA. EL PRIMER NADAL. AGOMBOLATS PER UNS BRAÇOS AMOROSOS, OBSERVATS CONTÍNUAMENT PELS SEUS GERMANS, RETINGUTS PER MÒBILS I CÀMERES D’ÚLTIMA GENERACIÓ. S’HAN ADORMIT AMB EL SO D’UNA NADALA, DESPRÉS D’HAVER CONTEMPLAT, ABSORTS, EL PESSEBRE DE MOLSA I SURO. BENVINGUTS A LA VIDA!

4NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

Em dic Marta Rojas Martín (mireu-me bé a la foto, enmig d’un cor de rialles), i sóc al món des de les 16.10 h del 8 de setembre de 2010. Els meus pares es diuen Quique, delineant, i Carmen, educadora infantil. A l’Hospital Sant Joan de Déu, lloc del meu naixement, van anotar el meu primer pes: 3,200 kg, però actualment (mitjan octubre) ja frego els 4 kg, i és que, segons la mare, menjo “a totes hores”. La mare se’n recorda de tots els detalls del part, com és obvi, amb sorpresa inclosa: “Fou normal, fàcil i ràpid, i ens van assistir un metge i una llevadora. Vaig poder veure la Marta com naixia a través d’un mirall que em van posar, i quan el caparró ja estava fora la vaig poder treure jo mateixa. El primer que va fer la Marta en néixer va ser... caca sobre el meu pit, i després xuclar-se el dit” (quina vergonya!). Em plau dir-vos que

tinc dues germanes bessones de cinc anys, la Laura i la Maria, que estan contentíssimes i no paren d’ajudar la mare: em canvien, em donen el “bibi”... La seva joia és calcada a la dels avis -Mary (àvia paterna), Conxita i José (avis materns) i Juana (besàvia)- i a la dels nombrosos familiars i amics que ens han vingut a veure amb bosses plenes de regals molt útils -llet, bolquers, tovalloles...-, atès que, tal com expliquen els pares, “encara teníem moltes coses de la Laura i la Maria”. M’alegra dir-vos que el nom de Marta -de l’arameu, “senyora”- el van escollir el pare i les dues germanes, perquè “és tradicional i molt bonic”. I encara una última informació: els meus padrins es

d i u e n Eli i Jero, amics dels pares, que tindran molt de protagonisme el dia que em bategin, un fet que s’esdevindrà “quan vingui el bon temps”. Són paraules dels pares, que asseguren que, tot i estar cansats, són “molt feliços”

“Tinc un nom tradicional i molt bonic”

“L’avi Leo i els oncles de Mèxic m’han vist per Internet”Jo sóc la Laia Ferrés Zarco, nascuda a les 14.50 h del dia 26 de setembre de 2010, amb un pes de 3,310 kg, a la Clínica del Remei de Barcelona. Els meus pares es diuen Sergi, director de comerç, i Màbel, biòloga. Tinc un germanet de quatre anys, el Marc, que està molt content perquè ha de fer de germà gran. La seva alegria és semblant a la dels avis, que són molt feliços: Jaume, Maria Carme, Leopoldo i Isabel. La mare defineix el part amb l’adjectiu “normal”, sense cap incident, i agraeix a tot l’equip mèdic el seu excel·lent treball. Molta gent ens ha vingut a veure a la clínica i a casa, i els qui no han pogut venir m’han vist a través d’Internet. Em refereixo a l’avi Leo (Leopoldo) i als oncles Jesús i Betlem, que viuen a Mèxic. Quant als regals, la mare afirma que “sobretot ens han dut roba de nena, per bé que n’aprofitem molta del Marc”. Tot això sense oblidar que jo vaig regalar al meu germà una joguina, i ell em va dur a la clínica un osset que fa música. El nom de Laia (variant d’Eulàlia, del grec, “eloqüent”) el van

escollir els pares, que m’han dedicat unes belles paraules: “Tota la família està molt engrescada amb l’arribada de la nena, i nosaltres estem molt satisfets de l’acollida que el Marc li ha dispensat. Entenem que se’ns presenta un nou repte, que no és altre que el d’educar i formar els fills. Estem animats i procurarem educar-los en els valors del respecte i amor a tothom, sobretot entre ells. Estem molt orgullosos de la família que hem format i ens fa il·lusió fer junts la resta del camí”. I encara una última informació: la data del bateig la fixarem quan arribi la família de Mèxic

5NOSALTRES

“Els pares estan molt il·lusionats”Jo també vaig néixer el 27 de setembre de 2010. A les 18.10 h, i amb un pes de 3,190 kg, un metge i una llevadora em van acollir a la Clínica Dexeus de Barcelona. Em dic Ariadna López Goenaga, i sóc filla d’Oliver, comercial, i María Aránzazu, advocada. Tinc un germà de tres anys, en Víctor, que, segons el parer de la mare, “al principi (arran del meu naixement) va quedar una mica desconcertat, però ara ajuda en les coses de la nena i està molt content”. I si en Víctor està content, els avis i besavis estan “encantats” i no paren de fer-me “mimitos” (en català, moixaines, festes o manyagues). M’agrada deixar constància dels seus noms: Magdalena, Rafael, María Teresa, José Enrique (avis), Emilia i María Ángeles (besàvies). Vull agrair les mostres d’afecte i els regals dels familiars i amics que ens han vingut a veure, entre els quals destaco els meus padrins: Bárbara Pascual, cosina de la mare, i Manuel Eduardo Pérez, amic de la família. Pel que fa al nom d’Ariadna (1), l’han triat els pares, que han decidit batejar-me a Sant Vicenç dels Horts (en una data que encara no està fixada) i que parlen de mi amb emoció i tendresa: “L’arribada de l’Ariadna ha suposat una experiència molt positiva, estem molt il·lusionats amb els dos fills”. Moltes gràcies, us estimo!

(1) D’origen grec, Ariadna significa “molt santa” o “molt indòmita”.

BENVINGUTS A LA VIDA

“Els padrins són amics dels pares des de fa molts anys”Jo vaig néixer a les 13.05 h del dia 27 de setembre de 2010. Em dic Lluís Clement Rodríguez, fill de Jordi, que és soldador calderer, i Olga, tècnic de magatzem. L’un i l’altra asseguren que l’experiència de tornar a posar un fill al món ha resultat “molt bona”. Una llevadora de la Clínica Dexeus de Barcelona va vetllar perquè la cesària que li van haver de practicar a la mare es desenvolupés sense cap incident. Ella fou també qui anotà el meu primer pes: 3,120 kg. Ja he tingut ocasió de conèixer, és clar, els meus familiars més propers: d’una banda, la meva germana Clara, que té sis anys, i de l’altra, els avis i besàvies: Lluís, Paula (avis paterns), Pedro, Clara (avis materns), Rosa, Rosario i Encarna (besàvies). Pel que percebo, tots s’han alegrat -i molt!- arran del meu naixement. Les visites, totes acompanyades d’un regal, han estat nombroses. Em plau comunicar-vos els noms dels meus padrins, Sebastià i Teresa, que, segons que explica la mare, “són uns amics a qui estem units des de fa molts anys”. És probable que em bategin el proper mes de desembre. Quant al nom -escollit pel pare-, prové del germànic i significa “famós en la batalla”

“Sóc el desè nét dels avis materns”Em veieu, oi, als braços del meu germà Jan? Mireu-nos una estoneta, si us plau, i comenceu a llegir... Em dic Martina Alfaro Llorens, i sóc filla de l’Alberto, administratiu, i la Gemma, comercial i exalumna del Col·legi Sant Vicenç. Vaig néixer a dos quarts de dues de la matinada del dia 2 d’octubre de 2010 a l’Hospital Sagrada Família de Barcelona. La mare té un bon record del part: “Va ser normal i natural, i ens van assistir un metge i una llevadora, la Vicky. No hi va haver cap incident, la nena va fer 3,200 kg”. La mare també ha fet un breu comentari sobre la reacció d’en Jan, que té tres anys: “Està content i encantat”. Em plau deixar constància que sóc el desè nét dels avis materns, que es diuen Francesc i Paquita, i la primera néta dels paterns, Marino i Mercedes. Vull agrair les visites de familiars i amics, especialment la del meu germanet Jan. Encara no us puc donar cap dada sobre els padrins i el bateig. Caldrà esperar tres mesos, segons que he sentit a dir. En canvi, us puc explicar l’origen i el significat del nom que m’han posat: prové del llatí, és el femení de Martí i vol dir “relatiu al martell” o “relatiu a Mart”. Pare i mare: gràcies de tot cor pel do de la vida!

6NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

“El meu naixement ha portat alegria, il·lusió... i molts regals”Em dic Berta Arévalo Sánchez i sóc la petita de tres germans. Vaig arribar al món a les 16.25 h del dia 25 d’octubre de 2010 amb un pes de 3,010 kg. Els meus pares es diuen Toni, comercial, i Maite, administrativa. Em sembla que sóc el primer nadó de la secció “Benvinguts a la vida” nascut al flamant Parc Sanitari de Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat). D’aquest hospital guardarem sempre molt bon record, atès que el metge i la llevadora que ens van assistir en el moment del part -a la mare li van haver de practicar la cesària- ens van tractar molt bé. El meu naixement ha desvetllat molta il·lusió i uns nobles sentiments d’alegria en tots els familiars i amics, especialment, és clar, en els meus dos germans -Marc (15 anys) i Laia (11)- i en els tres avis que encara viuen: Antonio, María Cruz i Nicasio. Ens ha vingut a veure molta gent, tant a l’hospital com a casa, amb un ampli somriure al rostre... i un regal a la mà: flors, vestits, ninots, bombons, etc. No voldria destacar cap visita, però em veig obligada a esmentar, com és obvi, la dels meus padrins, Juan i Mari, uns cosins de la mare que participen de la joia que aquests dies es viu en el si de la meva família. Pel que fa al nom -del germànic, “il·lustre, brillant, famosa”-, he de dir-vos que l’ha triat la Laia; ella mateixa explica que “es tracta d’un nom que m’agrada molt”. Les seves paraules i les dels pares –“estem molt contents i il·lusionats”-, que encara no han fixat la data del bateig, tanquen aquesta ressenya, una més d’aquest entranyable racó de Nosaltres.

“A la Carla li agrada ajudar els pares a tenir cura de mi”Sóc de les últimes, però encara he trobat un espai per a presentar-me. Em dic Clàudia García González, nascuda a les 12.05 h del dia 3 de novembre de 2010 a la Clínica Dexeus de Barcelona. El meu pare, que és tècnic electrònic, es diu Frank; la meva mare, Sònia, és enginyera de telecomunicacions. Tinc una germana de cinc anys que es diu Carla i és alumna de la classe de l’Anna Recasens. En parlar d’ella, la mare assegura que “està molt contenta del meu naixement” i que “li agrada ajudar els pares quan tenen cura de la germaneta”. Quant als avis (Pepe, Quini, Pepe i Puri), “estan molt il·lusionats amb la petita”, com també els familiars i amics que ens han vingut a veure. El tema dels regals mereix un comentari especial. La mare l’explica així: “Els obsequis han tingut tres destinatàries: la Clàudia, nascuda el 3 de novembre, la Carla, que va celebrar el seu sant el dia 4, i jo mateixa, que festejo el meu aniversari el dia 5 de novembre”. Acabo dient-vos que el nom de Clàudia, d’origen llatí, el van escollir el pare, la mare i la Carla.

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Col·leginotícies

Josep Maria Aymerich, membre de la Junta de l’ACPF i principal impulsor del projecte de reutilització de llibres, ha declarat a Nosaltres que “hem estat molt valents” introduint aquesta proposta “a quatre cursos de cop”, la qual cosa significa que en aquest moment “tenim

1.300 llibres en el projecte”. Reconeix que a la comissió que ell presideix li feia “molta por” el procés de repartiment de llibres efectuat el mes de setembre de 2010, “però sembla que ho hem superat sense problemes greus”. Afirma que hi ha aspectes que “cal millorar” i que “ara

estem en la fase d’informatització de tots els llibres del projecte”. I una dada prou significativa: com a mitjana, cada família adherida a la proposta de reuti-lització s’ha estalviat 117€

Reutilitzar llibres vol dir estalviar

El casament de la Montse Bigas

l’actualitat de l’escola

El passat 25 de setembre l’església par-roquial de Santa Eulàlia d’Esparreguera va ser escenari de l’enllaç matrimonial entre Montse Bigas, tutora de l’etapa infantil del nostre centre, i Arnau Puen-te, nascut el maig de 1983 i electrome-cànic de professió. La boda, que havia començat a les 18.15 h, va continuar al Restaurant Les Alzines de la mateixa població baixllobregatina. La Montse ha explicat a Nosaltres que des del pri-mer moment “vam voler una celebració molt senzilla i íntima”, raó per la qual “al convit només vam ser 28 persones”. Amb tot i això, a la cerimònia religiosa, “que crèiem que era el més important, hi van assistir amics i companys de fei-na de les dues parts”; en total, una cin-quantena de persones, entre les quals la flamant esposa agraeix la presència d’alguns mestres del nostre centre, que li van fer un obsequi. Pel que fa als in-vitats, cal esmentar els pares del nuvi, Antonio i Carme, i els de la núvia, Pere i Júlia, com també la germana de l’Ar-nau, Sarai, i els germans de la Montse:

Gemma, Jordi i Lourdes, tots tres més grans que ella. I una menció especial per a l’àvia paterna de la Montse i els avis materns i l’àvia paterna del nuvi. L’Arnau i la Montse, que es van conèi-xer l’any 2002 arran dels estudis que l’un i l’altra seguien al mateix centre, han fixat la seva residència a Abrera. “Hem estat dos anys remodelant el nos-tre pis i ha quedat com nou!” Cofoia d’allò més, la jove mestra esparregueri-na recorda així la celebració del dia 25: “Va ser una experiència inoblidable. Un dia molt emocionant i feliç que de ben segur que recordarem tota la vida”. Mol-tes felicitats en nom de tota la comuni-tat educativa!

LA REUTILITZACIÓ PER NIVELLS

3r

5è

4t

6è

Total

92% (46/50)

CURS PERCENTATGE (ALUMNES ADHERITS / TOTAL D’ALUMNES)

86% (43/50)

88% (44/50)

82% (42/51)

87% (175/201)

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

La Núria Folqué torna a casaNúria Folqué Giménez -casada amb Joan Pastor Costa- ha tornat a l’escola on es va educar i on va fer “les meves primeres cent hores de pràctiques de logopèdia escolar” (curs 2003-2004), ara com a mestra del cicle inicial i cotutora de 2n, al costat d’una de les veteranes de la plantilla del Col·legi Sant Vicenç, la Maria Auxili Roig. La filla del Joan i la Rosa, nascuda a l’Hospital Sant Joan de Déu el 12 de maig de 1985 (1), assegu-ra que “per motius familiars vaig veure que era necessari establir-me en un lloc concret”. Endemés, l’estiu passat es va assabentar que al nostre centre “neces-sitaven algú per a cobrir una vacant”, raó per la qual es va decidir a presen-tar el seu currículum. Ara, al cap de dos mesos, se sent molt contenta de la de-cisió que va prendre i “agraïda amb les persones que han confiat en mi”. A més de les obligacions pròpies del càrrec que se li ha confiat, la Núria imparteix classes de música a 1r, 2n i 3r, religió, castellà i català a 2n i castellà a 3r.

Amb ulls flamejants i un punt d’emo-ció, la mare del Francesc i l’Elena (2) afirma que “tornar a l’escola ha estat com tornar a casa”, una experiència “molt gratificant”. Explica que ha notat molts canvis, sobretot pel que fa a les instal·lacions, i que ha quedat impres-sionada en constatar que “l’escola està molt al dia en les millores educatives i en les noves estratègies d’ensenyament i aprenentatge”. Amb tot i això, el Col-legi Sant Vicenç “manté viva la llavor de primavera”. D’altra banda, la incorpora-ció no li ha resultat difícil, per tal com “em sento còmoda treballant amb els alumnes” i agradablement “sorpresa pel seu acolliment”, atès que, tot i la diversi-tat de caràcters i comportaments, “tots m’esperen cada matí amb un somriure, la qual cosa m’omple de satisfacció”.

Diplomada en magisteri d’educació es-pecial i en logopèdia per la Universitat Ramon Llull (Barcelona) i amb estudis de grau elemental de música, la jove mestra encara recorda l’alegria de la seva tutora de P-5, la Carme Ribas, el dia “que ens van donar els permisos per a fer l’obra nova”. Al costat d’al-

tres records de l’antic col·legi de ca n’Aragall del carrer Barcelona, reme-mora “la visita de la dibuixant Pilarín Bayés, la peça teatral Epaminondes i les escenificacions del Pessebre Vivent”. I afegeix, sincera: “I molts records dels meus mestres, pels quals sento un gran respecte i admiració”.

L’experiència laboral de la Núria és bas-tant extensa: com a logopeda, va fer les pràctiques al Centre Game de Sant Boi de Llobregat i, “un cop diplomada, vaig estar-hi sis mesos més treballant”; a fi de poder-se pagar els estudis de magis-teri, va fer de bibliotecària a la bibliote-ca de la facultat universitària, i encara va tenir l’oportunitat de treballar de vetlladora durant tres mesos al Col-legi La Immaculada. Fou precisament en aquesta escola vicentina on es va estrenar com a docent, abans d’exercir com a interina pública a l’Escola Mont-pedrós (Santa Coloma de Cervelló) i a l’Escola Estel (Molins de Rei).

Contenta amb la seva comesa i reconei-xent que “em queda molt per aprendre”, la Núria agraeix l’acolliment que ha tin-gut en el si del Claustre –“els companys

Per què sóc mestraNúria Folqué

“Tot i que és innegable que la meva vo-cació de mestra està influenciada pel meu entorn familiar (el pare i els oncles són mestres), recordo que des de ben petita ja jugava a corregir els meus pro-pis àlbums de final de curs, posava les nines en rotllana i els explicava una lli-çó. A més, renyava els meus germans i cosins i els obligava a fer còpies quan es portaven malament... Al cap dels anys, amb una mica més de raonament, vaig decidir fer educació especial. Per a mi educar és sinònim d’estimar. M’iden-tifico amb el pensament de sant Joan Bosco (“recordeu que l’educació depèn de la formació del cor”), que exhortava a educar des del cor, amb la senzillesa i la humilitat que ell predicava amb el seu exemple.”

L’APUNT

i companyes m’ajuden moltíssim”-, on ha retrobat “els mestres que em van ajudar a créixer i a formar-me com a persona”. I conclou, esperançada: “El meu cor està desitjós d’iniciar aquest curs amb una nova melodia. Penso que Déu m’acompanya en aquesta nova eta-pa de la meva vida a l’escola” (1) La Núria té dues germanes (Susanna i Maria del Mar) i dos germans (Joan Francesc i Daniel), tots ells exalumnes del Col·legi Sant Vicenç.

(2) Tots dos van néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu: el nen, l’11 de desembre de 2008; la nena, el dia de la Mare de Déu de Montserrat de 2010.

9NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Els recordarem sempre De l’estiu ençà, ens han deixat per sempre tres persones vinculades, per raons diverses, a la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç. En primer lloc, Montse Gonell i Barceló, mare de dos alumnes de l’escola (Marc i Gerard), que se n’anà d’aquest món, a l’edat de 45 anys, el dia 9 d’agost de 2010. Segonament, Francisco Casasampere i Campmany (68 anys), pare de l’Emma, vicepresidenta de la Junta de l’ACPF, que traspassà el passat 10 d’octubre. Finalment, també volem tenir un record per a Juan Antonio López Asensio, pare del Paco, administrador de l’escola, que s’adormí en la pau del Senyor el diumenge 7 de novembre de 2010 a l’edat de 83 anys. Ens consta que les famílies de tots tres difunts agraeixen la solidaritat, la companyia i la pregària de pares, mares, alumnes i mestres del nostre centre

Hem preparat la visita de Benet XVI Els mestres de religió del Col·legi Sant Vicenç van tenir cura de preparar amb els seus alumnes la visita de Benet XVI a Barcelona, el passat 7 de novembre, amb motiu de la consagració de la basílica de la Sagrada Família. A tall d’exemple del treball de l’alumnat, a continuació inserim la informació que ens han enviat des de l’etapa infantil i el cicle inicial.

El mural Els nens i nenes de P-4 i P-5, durant els dies previs a la visita del Sant Pare a la Sagrada Família, vam estar preparant la seva vinguda. Vam fer un mural amb el dibuix de l’emblemàtica basílica, on els alumnes de les quatre classes van en-ganxar papers de seda. Els infants de P-5 van fer el dibuix de les seves famílies i de la família de Jesús. Alguns d’aquests dibuixos van ser seleccionats i tots són presents al mural.

Els alumnes de cicle inicial vam preparar la visita del Sant Pare tot veient la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí. També vam col·laborar en l’elaboració del

mural enganxant dibuixos de Benet XVI que els alumnes de 1r i 2n vam fer a classe de religió, i també vam enganxar les boles de paper de seda que formen les quatre creus

10NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Nou curs, noves propostes

L’INICI DEL CURS 2010-11 HA COINCIDIT AMB LA POSADA EN MARXA DE DIVERSES INICIATIVES D’ANIMACIÓ LECTORA I DE FOMENT DE L’EXPRESSIÓ, PROGRAMADES PER LA COMISSIÓ DE BIBLIOTECA, QUE HAN ESTAT MOLT BEN ACOLLIDES EN EL SI DE LA COMUNITAT EDUCATIVA DEL COL·LEGI SANT VICENÇ.

Sabeu què és el “menjallibres”?El passat 21 d’octubre es va encetar una nova proposta d’animació lectora ba-tejada amb el nom de “Menjallibres”... perquè es duu a terme a l’hora del men-jador. Coordinada per Imma Serrano i Concepció Rusinés, l’activitat s’adreça a una vintena d’alumnes de 5è, que cada dimarts, de 14 a 14.30 h, llegeixen novel·les, còmics i les revistes Cavall Fort i Tretzevents a la biblioteca. De moment, l’experiència es valora molt positiva-ment.

Contes de tardorEl dijous 21 d’octubre, a par-tir de les 17.15 h, la biblioteca Ramon Folch va ser escenari de la primera sessió de contes del curs 2010-11, en què intervingueren els co-neguts rondallaires Skriptors (1) i dos alumnes del centre: Xavier Folqué García (P-4) i Mar Bosch Castells (5è). La convocatòria aplegà un centenar llarg de persones, sobretot alumnes i familiars de l’etapa infantil.(1) Joaquim Pastor i Toni Prats.

Maletes, carpetes i llibretes viatgeresEls mestres que componen la Co-missió de Biblioteca han pro-mogut dues propostes amb vista a incentivar l’interès per la lectura i l’escriptura en-tre els nostres alumnes. A més de les maletes viatgeres (etapa infantil i cicle inicial), ara equipades amb llibres nous, DVD de contes i escrits de divulgació per als pares, també arriben a les llars vistoses carpetes amb lectures diverses (cicle mitjà) i “llibretes de periodistes de cap de setmana”, on els nois i noies del cicle superior deixen constància escrita i gràfica d’alguna notícia d’interès.

Seran notícia1Un any més, la Coral Xerinola del Centre Catòlic, dirigida per Ester Caste-llón, intervindrà en la tradicional sessió de contes nadalencs que tindrà com a escenari la biblioteca Ramon Folch. La trobada s’ha programat per al dijous 16 de desembre de 2010 a les 17.15 h.

2La primera tertúlia literària del curs 2010-11, prevista per al dijous 3 de febrer (17.15 h), comptarà amb l’assistència del mestre i escriptor Joan Domènech Fran-cesch, autor del llibre Elogi de l’educació lenta, que ha tingut una molt bona aco-llida entre els educadors del nostre país.

RecuperacióDurant els últims dies del mes d’octubre i les primeres setma-nes del mes de novembre, hom ha constatat un augment del nombre de persones que utilit-zen la biblioteca Ramon Folch a partir de les 17 h. La majoria són alumnes del cicle superior que hi acudeixen per fer deures, una co-mesa en què troben l’ajuda de les mares bibliotecàries (2) i, en oca-sions, del mestre Toni Prats, nou cap de la Comissió de Biblioteca.(2) Loli Valle, Merche Perdiguero, Montse Creus, Montse Pereira i Mª Carmen Fernández.

L’APUNT

11NOSALTRES

Joan Isaac Biel, un exalumne estudiós de les xarxes socials

Vocació i estudis En quin moment vas descobrir la teva vocació?, qui et va orientar?No recordo amb claredat el moment en què vaig decidir que volia ser enginyer. De petit havia volgut ser conductor de trens, cuiner i arquitecte. Sempre he es-tat un apassionat de la tecnologia, en part gràcies al meu pare, i el descobri-ment va ser gradual, a mesura que ana-va avançant en els estudis i ampliava els meus coneixements.

A quines escoles has estudiat la llengua anglesa? Quins títols d’anglès tens?Deixant de banda els estudis regulars d’anglès a l’escola i a l’institut, vaig fer un curs d’un mes a una escola de Bristol, l’estiu del 2004. Però quan vaig aprendre més l’idioma va ser durant el temps que vaig viure als Estats Units. Actualment tinc el títol TOEFL americà.

Un cop aconseguit el títol d’enginyer, qui et va animar a fer el doctorat?Durant el quart any de carrera vaig treballar mitja jornada al llarg de sis mesos a una coneguda empresa de tele-comunicacions. Després vaig començar a treballar de becari al Departament de Tecnologies del Llenguatge i la Parla de la UPC, durant l’últim any de carrera. Aquell any, fent d’estudiant assistent i envoltat d’estudiants de doctorat i pro-fessors investigadors, es va desvetllar el meu interès pel món de la investigació. A quines universitats estrangeres has estudiat?

Després d’acabar els cursos de la carre-ra, vaig visitar un centre associat a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) per fer el meu projecte final de carrera du-rant nou mesos. Després vaig estar tre-ballant-hi sis mesos més com a inves-tigador visitant. Actualment, des de fa dos anys, curso els estudis de doctorat a l’École Polytechnique Fédérale de Lau-sanne, a Suïssa. Els estudis de doctorat a Suïssa estan principalment orientats a la investigació, i consten només de tres assignatures que s’han de cursar durant els quatre anys que dura la for-mació. La resta del temps el dediquem a desenvolupar el treball d’investigació per a la tesi doctoral.

De què tracta la teva tesi doctoral?A grans trets, la meva tesi doctoral trac-ta de l’estudi del comportament humà a les xarxes socials com Facebook, Twit-ter i YouTube. Concretament, la idea és desenvolupar formes automàtiques d’analitzar la immensitat de contin-guts que hi ha disponibles a aquestes pàgines web, per entendre com la gent

DE TÒQUIO ESTANT, ON DIRIGIRÀ UNA XERRADA A LA UNIVERSITAT, JOAN ISAAC BIEL TRES, ENGINYER DE TELECOMUNICACIONS, HA TINGUT L’AMABILITAT DE CONTESTAR EL QÜESTIONARI ENVIAT PER NOSALTRES. AQUEST EXALUMNE DEL COL·LEGI SANT VICENÇ, APASSIONAT DE LA TECNOLOGIA I ESTUDIÓS, CONSIDERA MOLT POSITIU OBRIR-SE A “ALTRES FORMES DE FER I PENSAR”, RAÓ PER LA QUAL JA FA DOS ANYS QUE PREPARA LA SEVA TESI DOCTORAL A LAUSANA (SUÏSSA).

ENTREVISTAJOAN ISAAC BIEL

Enginyer de telecomunicacionsJoan Isaac Biel Tres, fill de Francesc Xavier i Maria Auxili, va néixer a Barcelona el 2 de setembre de 1983. És el tercer de vuit germans, tots ells educats al Col·legi Sant Vicenç. Va fer el batxillerat a l’Institut Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts, amb què va tenir accés als estudis universitaris. Va cursar enginyeria superior de telecomunicacions a la Universitat Politècnica de Catalunya, que va acabar el gener de 2008, un cop presentat el projecte final de carrera. Ha viscut un any i mig a Califòrnia (Estats Units), i des de fa dos anys resideix a Lausana (Suïssa). Ha viatjat per França, Itàlia, Anglaterra, Escòcia, Hongria, Canadà, Austràlia, Xina i Japó. Les seves afeccions són l’esport -practica l’esquí alpí, el muntanyisme i la cursa-, la cuina, la fotografia i la lectura. Els anys i la distància no han esborrat les vivències del seu pas pel Col·legi Sant Vicenç, una etapa de la seva vida que rememora amb malenconia i qualifica de “molt maca”. “Guardo molt bons records -afirma- dels amics i els professors amb els quals vaig coincidir durant tot el temps que hi vaig estar”.

RETRAT

12NOSALTRES

ENTREVISTAJOAN ISAAC BIEL

utilitza aquestes eines, amb vista a faci-litar la creació de continguts i l’accés a tota aquesta informació. Per què la gent penja vídeos a YouTube? Quina és la mi-llor manera de fer un vídeo? Com po-dem seguir les 25 hores de vídeos que es pugen a YouTube cada minut...? Aquests són el tipus de preguntes que intentem respondre.

Quan preveus que acabaràs el doctorat?Actualment estic en el segon any de doctorat. L’acabaré el desembre de 2012.

Has rebut o reps encara alguna beca?He rebut beques per a cursar la carrera d’enginyeria, per a l’estudi d’anglès a l’estranger un mes i per a la meva visita a Berkeley. Actualment no em beneficio de cap beca. Els diners que rebo prove-nen d’un contracte laboral d’estudiant de doctorat.

Docència Has impartit classes, cursos o confe-rències?

Des que he començat el doctorat, he participat en una conferència a Was-hington i en dues a Pequín. En aquest moment estic preparant una xerrada que he de dirigir a la Universitat de Tò-quio.

Has publicat algun escrit en alguna revista o pàgina web?He publicat tres articles de conferència i un capítol en un llibre monotemàtic en xarxes socials. També tinc pendent de revisió un article per a una revista en multimèdia.

Món laboral Has treballat en alguna empresa?De moment, la meva experiència en el món de l’empresa ha estat molt curta. Només vaig treballar a mitja jornada a una coneguda empresa de telecomuni-cacions mentre estudiava l’últim any de carrera. De fet, la meva carrera ha estat lligada principalment al món acadèmic.

Les feines que has fet o fas formen

Per què la gent penja vídeos a YouTube? Quina és la millor manera de fer un vídeo? Com podem seguir les 25 hores de vídeos que es pugen a YouTube cada minut...?

p

13NOSALTRES

part del doctorat?Sí. La meva feina com a assistent d’in-vestigador a l‘Idiap Resarch Center for-ma part de la meva formació del doc-torat.

On t’agradaria treballar quan acabis els estudis?Encara no ho tinc clar. Crec que m’agra-daria experimentar el món de l’empre-sa de forma més extensiva. M’agrada la idea de fer investigació aplicada a tecno-logies que puguin estar més a prop de la gent. També somio a muntar la meva pròpia empresa.

Projectes Quins són els teus projectes immedi-ats?Els meus projectes professionals més immediats passen per completar la meva formació de doctorat a alguna altra universitat estrangera en forma d’estada temporal, l’exercici de tutoria d’algun estudiant de màster i la divul-gació del treball que fem al laboratori.

Penses tornar a Catalunya?Conec poca gent que no pensi mai a tornar en un moment o altre, però de

moment encara ho veig lluny. Em sento afortunat pel fet de poder gaudir d’una experiència personal i professional que ara per ara passa per estar fora de Cata-lunya. Considero molt positiu el fet de poder desenganxar-nos de tot allò que ja coneixem i obrir-nos a altres formes de fer i pensar. Crec que és una opció molt interessant per a aprendre com po-dem fer un país millor.

Atesa la teva experiència com a estudi-ant, què ens recomanes als docents?, com hauríem d’educar?, quines com-petències hauríem d’inculcar?No sé si sóc el més indicat per recoma-nar res als docents. Els admiro i consi-dero que fan una feina molt important per a la societat. De totes maneres, crec que en general s’hauria de fomentar l’esforç, el raonament i l’esperit crí-tic, com també la passió per treballar i aprendre. Em sembla que són elements indispensables que s’estan perdent.

Tu, en canvi, els has assumits, aquests valors, i de segur que et continuen guiant pel camí d’estudiant que pet-ges amb tant d’entusiasme. Per molts anys!

“Crec que en general s’hauria de fomentar l’esforç, el raonament i l’esperit crític, com també la passió per treballar i aprendre”

La família“La família sempre ha estat i serà una part molt important de la meva vida. Tot i la distància, sempre sento que els meus familiars estan a prop i es preocupen per mi. A més a més, les noves tecnologies i l’abaratiment de les connexions àrees fan que avui dia viu-re “exiliat” sigui una mica més fàcil.”

01L’entrevistat, durant una conferència.

02Joan Isaac Biel, a la ciutat prohibida de Pequín.

03La fotografia és una de les afeccions del Joan Isaac.

ENTREVISTAJOAN ISAAC BIEL

01 02

03

14NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Pilar Díaz Psicòloga

És responsabilitat dels pares ajudar els fills a preparar-se per a l’adqui-sició de l’autonomia. Una persona autònoma és capaç

de pensar, decidir i actuar pel seu comp-te. L’autonomia va acompanyada de responsabilitat, per tal com la persona autònoma té consciència de les conse-qüències de les seves accions.

Fet aquest breu preàmbul, passem a descriure quin és el procés que l’infant segueix fins a convertir-se en una perso-na autònoma.

El desenvolupament de l’autonomia és, en efecte, un procés que es fa jun-tament amb l’evolució d’altres aspectes de la vida i requereix maduresa, apre-nentatge i experiència.

El nen ha de recórrer un llarg camí per arribar a ser autònom, al llarg del qual anirà descobrint qui és ell, on va, què vol aconseguir i quins són els seus va-lors que li serviran de guia. Val a dir que

el nen té un impuls natural que el mena a fer les coses

sense ajuda i a resoldre pel seu compte les seves coses.

En ocasions cometrà er-rors i es pot frustrar, però la tendència a la in-

dependència l’aproparà a la consolidació de la pròpia autonomia.

En el decurs de l’etapa escolar, el nen encara necessita límits que el facin sen-tir-se segur. Ha d’aprendre a diferenciar què vol i què és el que els altres esperen d’ell, però també necessita reconèixer quan és possible obtenir el que es de-sitja i quan ha d’esperar o fins i tot re-nunciar, en quines situacions ha de de-cidir i en quines ha d’obeir. Tot aquest aprenentatge no es pot fer sense l’auto-ritat dels pares, que l’ajudaran a trobar l’equilibri entre la seva llibertat i la seva responsabilitat.

Durant els primers anys de primària, la justícia és el criteri amb què el nen jutja el que està bé i el que està mala-

Educar per a l’autonomia

L’AUTORA DE L’ARGUMENTACIÓ QUE SEGUEIX -MOLT ENTENEDORA- DEFENSA QUE, COM ALTRES CAPACITATS, L’AUTONOMIA S’APRÈN EN EL DECURS DE L’ETAPA ESCOLAR. SI AQUEST APRENENTATGE -QUE DEMANA LA INSUBSTITUÏBLE PRESÈNCIA DELS PARES- ES FA BÉ, EL NOI I LA NOIA ES VEURAN AMB COR D’ASSUMIR RISCOS I DE PRENDRE DECISIONS.

ment. Quan el nen és petit accepta obe-ir les normes si tots els altres ho fan. És important per al nen conviure amb algunes normes amb vista a un cor-recte desenvolupament de la seva vida social, i és formatiu que vagi assumint els riscos derivats d’aquelles qüestions que no comportin perill, i que aprengui que cada vegada que fa una elecció es produeix una conseqüència que haurà d’assumir.

El criteri de la justícia a què hem al·ludit no és sempre el mateix. Així, mentre en els primers anys de l’etapa escolar el nen comença a negociar per obtenir el que vol i demana explicacions sobre les regles que ha d’obeir, en l’última fase escolar ja comença a elaborar idees abs-tractes sobre el que és correcte o incor-recte. Arribat aquest moment, la noció de justícia canvia. El que és just depèn de l’enfocament que es faci. Ara el noi i la noia analitzen les regles per poder defensar els seus drets, perquè saben per experiència que les regles del grup d’amics són importants per a ser accep-tats. A mesura que el seu pensament madura, són capaços de fer judicis més

elaborats, com també tenen presents les conseqüències de les accions i les in-tencions de qui realitza l’acció. Aquest tipus de raonament els fan més com-prensibles i flexibles.

No oblidem que educar per a l’autono-mia suposa que els pares actuen amb llibertat, responsabilitat i independèn-cia. Els nens aprenen observant els pa-res

“És important per al nen conviure amb algunes normes amb vista a un correcte desenvolupament de la seva vida social”

15NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

L’entusiasme ho fa tot nou

ENCARA ACOMPANYATS DE LA CALOR DE L’ESTIU, VAM COMENÇAR AQUEST NOU CURS 2010/2011 I, GRÀCIES A L’ESFORÇ DE TOT L’EQUIP, VAM PODER-LO INICIAR UNA SETMANA ABANS, TAL COM HAVIA DECRETAT LA CONSELLERIA D’ENSENYAMENT. HO TENÍEM TOT A PUNT, SOBRETOT EL MÉS IMPORTANT: MOLTA IL·LUSIÓ I ENTUSIASME.

NovetatsVolem tenir-vos al corrent d’algunes no-vetats endegades aquest curs, com és el treball per projectes a P-4 i P-5, que com-porta deixar els llibres de l’editorial i po-sar-nos a fer els mestres mateixos el ma-terial que faci falta per a treballar el tema que sempre surt de l’interès que mostren els infants. Gràcies a la nova fotocopia-dora-escàner de secretaria, els alumnes podran tenir un material millor.

Els projectes que hem treballat fins ara són: els conills i les marietes a P-3, els dofins i els lleons a P-4 i les girafes, els elefants i els avions a P-5.

A P-3 també hem introduït un nou projecte organitzatiu a l’hora del joc simbòlic per racons, que consisteix que els infants dels dos grups puguin interrelacionar-se, portant a terme l’ac-tivitat a les aules de P-3 indistintament. Aquesta nova manera de fer que els dos grups es coneguin més ha estat molt ben valorada per les tutores i la mestra de suport corresponents.

També voldria agrair des d’aquestes pàgines a la Jenni, mestra que supleix l’Anna Rodon a la classe dels conillets (p-3), la seva entrega, dedicació i profes-sionalitat, com també el seu tarannà discret i a la vegada efectiu. Desitgem a l’Anna una prompta recuperació.

Sortides de tardorEl dia 27 d’octubre els alumnes de P-4 vam anar a cal Masip a fer els panellets per poder convidar tots els companys de cicle el dia de la castanyada (29 d’oc-tubre). Ens va visitar com cada curs la Maria Castanyera, que ens amenitzà la festa amb les seves cançons i danses.

El passat 28 d’octubre vam fer la pri-mera sortida tot el cicle junt, perquè volíem celebrar la tardor tots plegats. Vam sortir de La Vailet amb tres auto-cars en direcció a Sant Esteve de Sesro-vires. Un cop arribats a can Julià, vam compartir espais, jocs i tallers: vinya, fruits de tardor i decorar i fer paperines per a les castanyes que vam torrar a la vora del foc amb la Conxiteta Castanye-ra, que ens explicava contes i que ens havia portat el Pere Anton, el follet del Montseny.

Els infants de P-5 han visitat l’aero-club Barcelona-Sabadell, on han pogut veure de ben a prop, i molt ben acom-panyats de persones enteses, tot el que havien après a classe.

El dia 11 de novembre, dia de Sant Martí, vam tenir la sessió de contes de la tardor a la nostra biblioteca, on en Joaquim i en Toni ens van fer passar una estona molt entranyable. Gràcies, companys, per la vostra dedicació.

Carme Ribas RoigA les envistes del NadalCom també heu pogut veure, hem treballat la tardor i hem omplert el carrer dels Gegants i la plaça Major de referents d’aquesta esta-ció de l’any.

Ara, a les acaballes del mes de novembre, només ens queda per a aquest trimestre l’Advent, que ens ajudarà a preparar-nos per a les festes nadalenques: de ben se-gur que el nostre cicle les viurà amb intensitat.

“Amb un pa de molsa humi-da, un estel sobre el portal i una branca de boix grèvol sóc feliç quan ve Nadal”.

L’APUNT

El dia 16 P-3 i P-4 vam anar al teatre a Sant Boi de Llobregat, a can Massalle-ra, on vam seguir amb molta atenció la representació del conte de Charles Per-rault El gat amb botes.

El dia 17 de novembre els nens i ne-nes de P-4 vam visitar la Biblioteca Mu-nicipal Les Voltes, on vam conèixer un altre espai apte per a poder anar a cer-car informació, material audiovisual, llegir contes i revistes infantils. Ens van explicar com funciona l’espai infantil i ens van formar com a usuaris. Volem agrair la bona acollida que ens van dis-pensar. Gràcies

16NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

17NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

18NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP5

19NOSALTRES

CONCURS LITERARI

UN ANY MÉS, I D’ACORD AMB EL QUE ESTABLEIXEN LES BASES DEL CERTAMEN, NOSALTRES APLEGA EN LES SEVES PÀGINES CENTRALS ELS TREBALLS GUANYADORS DEL CONCURS LITERARI COL·LEGI SANT VICENÇ, QUE EL CURS PASSAT VA ASSOLIR LA SEVA QUARTA EDICIÓ. LES OBRES QUE PUBLIQUEM EN AQUEST NÚMERO VAN MERÈIXER EL PRIMER PREMI DE POESIA DE LES CATEGORIES D’ALUMNES I ADULTS.

El pallasso FelipeVivia un pallasso en una carpa de circ i tenia un amic que era un conill.

Tenia peuets, tenia orelletes i uns ullets semblants a uns estels.

Dels estels a la lluna, de la lluna al sol. Si un sol no podia, la lluna tampoc.

Pilotes saltaven amb so de rodó i picaven de mans els grans admiradors.

Trompeta tocava amb so divertit, ocells encantats feia sortir.

Quan al gronxador volava, la gent es quedava parada.

A sota el barret gran i blauet es veia el seu cabellet.

A la mà una flor i a la cara un somriure.

El nas rodonet. Semblava tovet.

Álex Álvarez Aranda (guanyador del cicle inicial)

Les estacions de l’anyTardorCauen les fullespintades d’or.Els camins s’omplen de colors:vermell, taronja, blau i groc.

La nit es fa llargai la foscor creix.Les estrelles brilleni el fred neix.

HivernArriba l’hivern,els arbres es despullen.Els cims queden nevatsi els nens amb la neu juguen.

La gent va ben abrigadai els carrers són plens de llum.Muntem el pessebrei cantem el “Fum, fum, fum”.

PrimaveraCreixen les flors,arriba l’oreneta.Les papallones es vesteixen de colorsi la natura es desperta.

Les roselles, tacades de sang,omplen de vermell els camps.Les formigues treballadorespel terra van caminant.

EstiuComença l’estiu,el fruit ja ha madurat.El sol escalfa amb força,la calor ja ha arribat.

El mar és ple de barquesi els nens castells de sorra fan.Grans fogueres de Sant Joan,als carrers hi ha festes i gegants.

David Prats Aymerich (guanyador del cicle mitjà)

20NOSALTRES

CONCURS LITERARI

El meu gosTinc un gos molt gros, és divertit i graciós. Té la pell tigrada i suau, corre i salta com un babau.

Anem al parc a passejar, amb altres gossos li agrada estar. A la butxaca porto bosses per recollir les seves coses.

Quan torna del parc, està molt cansat, menja i beu desesperat. Després a dormir se’n va i no hi ha manera de poder-lo despertar.

La mare i jo no dormim bé, abans només el pare roncava. Ara el gos també. Quina mala passada!

Es desperta molt d’hora, vol sortir fora. Com que l’estimo molt, vaig amb ell i no surt sol.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest poema ja s’ha fos.

Maria Meca Castro (guanyadora del cicle superior)

Les flors del béUna flor no fa estiu, ni dues primavera, tres no en veuràs a la tardor, i a l’hivern són a la foscor.

Els balcons en són ben plens, flors de traspàs i cementiri, són els onírics clavells, tots ells farcits de misteri.

És la flor de les donzelles, tot el prat n’és ben florit; sempre agermanades, les roselles, ja us ho he dit.

La més llanosa i blanquinosa és la flor de neu; a ningú no li fa cap nosa, no la trepitgeu!

És la flor més matinera, la bellesa d’un matí; de vegades creix a l’era, li diuen llessamí.

Margarida!, excelsa margarida, torna a la llera, tu que ets tan eixerida, la propera primavera.

Hom diu la més formosa, tornarà el mes d’abril, tothom sap que és la rosa, la flor que val per mil.

Voluptuosa i intensa, cap dona a tu no et repudia, el cavaller obtindrà dispensa, adéu!, elegant orquídia. Tu que serves la nació, tothom a tu et venera sense cap moderació; és la flor de ginestera.

Per tots els carrers s’endinsa, la flama d’un sentiment; amb la flaire ben intensa, és la flor d’un pensament.

Cor sense amors, temps d’amoretes; jardí sense flors, et manquen floretes.

Podran arrencar les flors, mai la primavera, ai dels nostres cors sense aquesta quimera!

Francesc Xavier Boix Lara (guanyador del grup d’adults)

21NOSALTRES

REPORTATGEPASTISSERIA MUÑOZ

A cal Muñoz cada festa és un dolç

L’actual Pastisseria Muñoz ocupa el mateix edifici -per bé que reformat- que ocupava l’any 1947, quan Rossend Muñoz Mallol, casat amb Carme Almi-rall Tuset (1), es va veure amb cor de fundar un negoci que en els seus ini-cis era cansaladeria i pastisseria alho-ra. Llavors obrador i botiga omplien la planta baixa, atès que al primer pis hi havia les habitacions de l’habitatge i, a dalt de tot, les golfes i un terrat. Ens ho ha explicat el seu fill Joan (Sant Vicenç

dels Horts, 1949), que somriu quan as-segura que el seu pare va comprar la maquinària i la clientela de cal Sebas-tià –“abans es feia així”-, un forn de pa del carrer Nou que estava situat al cos-tat mateix de l’estanc de Vicenç Costa Juncadella. El Joan aclareix que els seus avis ja eren cansaladers i que el seu pare va aprendre l’ofici de pastisser en una pastisseria de Barcelona, on havia entrat com a aprenent i de la qual “va sortir com a oficial”. L’avi Rossend era

A LA PASTISSERIA MUÑOZ DEL CARRER BARCELONA, NÚM. 15 DE SANT VICENÇ JA S’HI PERCEP L’ESPERIT DEL NADAL, OLORÓS I DELICAT. A L’OBRADOR DE LA PRIMERA PLANTA DE L’EDIFICI HEM VISITAT UN ESPAI DESTINAT A L’ELABORACIÓ DELS GAIREBÉ 25 TIPUS DE TORRONS QUE POSA A LA VENDA UN ESTABLIMENT QUE, FUNDAT L’ANY 1947, S’HA SABUT ADAPTAR TANT A LES NOVES TENDÈNCIES DE L’OFICI COM ALS GUSTOS I DEMANDES DELS CLIENTS.

un home “amb molt de caràcter, bon professional, treballador i agradable de cara al públic”, una descripció que confirmen la Mercè i l’Eugeni, fills d’en Joan, que actualment també regeixen la pastisseria. “Era un bon pastisser, se-ver”, asseguren, però alhora una mica “de la broma”, i “li agradava la relació amb el públic”. La seva esposa l’ajudava com a dependenta. La del Rossend era la imatge que tots tenim del pastisser sacrificat, abocat al seu ofici durant ho-res i hores, desconeixedor del descans festiu.

Reformes Tot i que en el decurs dels anys a la pas-tisseria s’hi han fet diverses reformes, hom pot dir que la primera transfor-mació important del negoci l’empren-

La fundació

22NOSALTRES

REPORTATGEPASTISSERIA MUÑOZ

gué Joan Muñoz Almirall, casat amb Assumpció Colomer Tuset, que va de-cidir treure la cansaladeria i dedicar-se exclusivament a la pastisseria. Això succeïa entorn de 1988. El Joan, ànima de la pastisseria, reconeix que l’esforç que van haver de fer per modernitzar les instal·lacions va ser considerable. Al cap de vuit anys, el Joan i l’Assumpció es van atrevir a convertir el primer pis en una esplèndida cafeteria, que restà dotze anys oberta al públic (1996-2008).

L’edifici actual, tan atractiu, s’inaugu-rà oficialment el mes de juny de 2009, uns dies abans de “posar-nos a fer les coques de Sant Joan”, un aclariment que només pot sortir dels llavis d’un pastisser. L’edifici consta de tres plantes comunicades per una escala i un mun-tacàrregues. A la planta baixa -vistosa

i acollidora- hi ha la pastisseria i la ca-feteria, unificades i molt freqüentades, on es belluguen, incansables, la Rosa, germana d’en Joan, la Mercè i quatre dependentes. Al primer pis hi ha l’obra-dor, olorós, modernitzat i pulcre (la Car-me, la dona de la neteja, l’endreça cada tarda), on feinegen el Joan, el seu fill Eu-geni i tres pastissers més, que acostu-men a treballar de 6 a 14 h, per bé que, si l’ocasió (és a dir, la festa) ho dema-na, els empleats poden fer hores extres i fins i tot treballar els dies festius. La segona planta compleix les funcions de magatzem, despatx i vestuari.

Nadal amb torrons Segons la Mercè, a Catalunya “cada fes-ta és un dolç”, una afirmació que a cal Muñoz es compleix perfectament (2). En efecte, acabat el tràfec dels panellets de Tots Sants, els pastissers del carrer Bar-celona ja pensen en la varietat de tor-rons nadalencs que sortiran de les seves mans, blanques com el davantal que solen dur, a partir del 22 de novembre.

Entre d’altres: els trufats, els cremats, de “mojito”, rom, xocolata, massapà, coco, whisky, Xixona, nata amb rom, el tronc de Nadal i el pa de Cadis. Tot això sense oblidar, aclareix el Joan, “la pastisseria dolça i salada, les bosses de llaminadures per al tió” i l’insuperable tortell de Reis. El Joan, la Mercè i l’Euge-ni asseguren que les vendes de dolços nadalencs, especialment torrons, “es mantenen i tenen tendència a créixer”. El secret...? La dedicació, el gust per la feina ben feta, l’esperit d’innovació... i el magnífic aparador -parada obligada de qualsevol vianant- que la Mercè adorna d’una manera especial quan arriben les festes nadalenques, i on no falten, és clar, les figures del pessebre, embolca-des de dolçor, amb els tres Reis inclosos. Al cor del barri antic

(1) El Rossend va morir el mes d’octubre de 1995; la Carme, el juliol de 2010.

(2) Val a dir que l’Assumpció Colomer, esposa del Joan, regeix una altra pastisseria de la mateixa família situada al carrer Barcelona, núm. 260.

La quarta generacióLa Mercè Muñoz Colomer (Barcelona, 1975) és la cara amable de la pastisseria. Sol lluir una brusa o un davantal blanc, i acompanya amb un somriure dolç, és clar, cada gest i cada paraula. No s’amaga de dir que el de la família “és un negoci maco, sacrificat però agraït”, i està molt compenetrada amb la Rosa Muñoz Almirall, servicial i eficaç. El seu germà Eugeni (Barcelona, 1978) vetlla per l’establiment de l’obrador estant. Defineix l’ofici de pastisser com a “creatiu”, i reconeix que els estudis de química que va seguir l’han ajudat a introduir modificacions en la tècnica de l’elaboració de pastissos. El seu afany innovador l’ha portat a viatjar a París –“punt de referència obligat per a qualsevol pastisser”-, a mantenir contactes amb pastissers de renom i a consolidar la seva formació en una escola de pastisseria molt important amb seu a Vic. Recentment una revista de confiteria ha divulgat algunes de les creacions que, sorgides de la seva imaginació, enriquiran l’àmplia gamma de torrons del Nadal de 2010. Representants de la quarta generació, la Mercè i l’Eugeni s’han posat al capdavant d’un negoci que el 2012 complirà seixanta-cinc anys.

L’APUNT

23NOSALTRES

Els Pastorets SuperestelVersió a ritme de rock de La Trepa

Dates: de l’11 de desembre al 4 de gener

Lloc: Jove Teatre Regina (Barcelona)

Informació: 932 181 512

www.jtregina.com

48è Festival de la Infància de Barcelona

Dates: del 27 de desembre al 4 de gener

Horari: d’11 a 20 hLloc: Recinte de Montjuïc

www.festivalinfancia.com

Pessebres vivents de Catalunyawww.pessebresvivents.cat

Pastorets de Catalunya

www.pastoretsdecatalunya.cat

AGENDANADALENCA

DESTINADES ESPECIALMENT ALS INFANTS, LES PROPOSTES DE NOSALTRES PER AL NADAL DE 2010 ENS PODEN AJUDAR A VIURE AMB AUTENTICITAT I JOIA LES FESTES MÉS ENTRANYABLES I FAMILIARS DEL CALENDARI CRISTIÀ.

Tria d’activitats nadalenques

InformacióGlòria Roig i equip de redacció

Pessebre Vivent de Catalunya

Dates: del 4 de desembre al 16 de generHoraris: dissabtes i vigílies de festa, a les 18, 19 i 20 h; diumenges i festius, a les 18 i 19 hLloc: Corbera de LlobregatPreus de les entrades (*): fins a 6 anys: gratuïta de 7 a 13 anys: 8€de 14 a 64 anys: 11€a partir de 65 anys: 8€Carnet Jove: 8 €Informació: 936 881 089 €(*) Les entrades només es venen 45 minuts abans de cada representació

Concert de Sant EsteveA càrrec de l’Orfeó Vicentí, la Coral Jove

i la Coral Xerinola del Centre Catòlic

Data: 26 de desembre

Horari: 19 h

Lloc: església de Sant Vicenç Màrtir

de St. Vicenç dels Horts

Pastorets de la Palma(representats des de 1952)

Dates: 25 de desembre i 2 i 9 de gener

Horari: 19 h (25-XII) i 18 h (2 i 9-I)

Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)Reserves (*) i informació: 93 672 09 52 (de dilluns a divendres, de 9 a 13 h i de 17 a 20 h) 93 672 00 40 (cap de setmana)

(*) Entrada gratuïta per a nens amb carnet

del Club Súper 3, acompanyats d’un adult

www.lapalma.diba.es/teatre.htm

19è Festival de la Infància de Sant Vicenç

Dates: del 27 al 30 de desembreHorari: de 10.30 a 14 h i de 16 a 19.30 hLloc: Pavelló Poliesportiu MunicipalOrganitza: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

24NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Hem començat un nou curs. I han omplert les nostres aules unes bones olors de llibres nous, companys i mestres. El nostre camí, també nou, s’ha endinsat per paisatges de tardor nova. I tracem lletres lligades, ens divertim amb els tallers de la castanyada, juguem al Parc d’Aventura d’Arenys de Munt, coneixem animals de terra i mar, llegim al costat dels padrins de sisè... Ara, rere les finestres de l’aula, la llum daurada del captard s’esborra cada cop més presta. Les tardes curtes ens parlen de fred i d’Advent. El nostre camí, com el d’un pessebre, arriba fins a tocar l’estrella de Nadal.

25NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Sortida alzoo

26NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Sortida a

de Barcelonal’aquàriumEl dia 22 de novembre els nens i nenes de 2n vam anar a visitar l’Aquàrium de Barcelona. L’experiència va ser molt positiva, ja que abans havíem preparat la sortida amb un projecte de treball sobre els animals marins. Això va afavorir la incorporació de nous aprenentatges sobre el tema. Nosaltres, els alumnes, vam gaudir molt de la visita i vam estar molt contents i motivats. A l’hora de dinar anàrem al parc de la Ciutadella; allà també vam jugar i ens ho vam passar molt bé.

27NOSALTRES

QUARTCREIXENT

AQUESTA SECCIÓ, UNA DE LES MÉS ENTRANYABLES DE LA REVISTA, OFEREIX NOVAMENT ALS NOIS I NOIES DEL CICLE MITJÀ LA POSSIBILITAT D’EXPRESSAR, MITJANÇANT EL DIBUIX I LA PARAULA, ALLÒ QUE SABEN, IMAGINEN I PENSEN.

Imaginar, dibuixar, crear...

El mas de les Heures i el mas del PiEls nens i nenes de tercer curs arriben plens d’il·lusió a un nou cicle, VILACREIXENT. Una de les primeres activitats proposades és imaginar i dibuixar el mas de les Heures (3r A) i el mas del Pi (3r B). Aquí teniu una mostra dels bonics masos.

Il·lustradors:Judith Torres, Ammar, Alexander Homs

i Cristina Fernández, 3r

M’agrada molt aquesta classe! Es diu mas de les Heures. També m’agrada la tutora i cada dia faig els deures.Berta Aymà, 3r A

Hola, amics! Us volem presentar la nostra nova classe. És la més divertida de tota l’escola i ens agrada molt a tots els nens i les nenes. Tots som molt bons companys i ens ho passem molt bé i... aprenem força! La nostra tutora ens ajuda molt i és molt simpàtica. Visca 3r A!Elena Espinosa, 3r A

28NOSALTRES

QUARTCREIXENT

El nen que semblava un semàforHi havia una vegada un nen que semblava un semàfor perquè quan estava content la seva cara era de color verd; quan estava mig mig, la cara canviava de color verd al taronja, i es posava vermell quan estava trist. A l’escola sempre es portava malament i la seva mestra, és clar, el renyava i llavors la seva cara es tornava de color vermell. La seva vida era força difícil i no tenia molts amics. Però un bon dia els semàfors del seu poble no funcionaven per culpa de la pluja i ell, sense pensar-s’ho gaire, es va posar entremig del trànsit i va començar a canviar de color. El noi convertit en un semàfor humà! La gent del poble cridava i aplaudia alhora:– Visca! Visca el nen semàfor! A partir d’aquell dia, quan plovia, ell feia de semàfor i estava molt content de ser útil. Quan va passar molt de temps i ja es va convertir en un avi, explicava als seus néts la seva gran aventura.– Voleu que us expliqui una altra vegada la història del nen semàfor? –preguntava als seu néts.– Sí, sí! – cridaven els néts emocionats. Pau Selfa i Arnau Martínez, 3r A

La nena que semblava un pontHi havia una vegada una nena que es deia Marta que sempre feia el pont. Cada dia arribava tard perquè no caminava com les persones normals; sempre anava pel carrer fent el pont. La seva mare la va portar a cal metge. Allà, l’especialista tampoc no sabia què fer.– Doctor, què puc fer amb la meva filla?– No ho sé, senyora... és un cas dificilíssim!Les seves amigues també estaven enfadades amb ella perquè estaven preparant un ball i la coreografia que feien, per culpa d’ella, era tot un desastre. Fins i tot el seu gos també n’estava fart perquè no jugava amb ell.

Després d’uns anys va aconseguir posar-se dreta, i fins i tot un nen de la seva classe que es deia Gerard es va mig enamorar de la Marta.Gerard Sánchez i Clara Soto, 3r A

El nen que semblava un micoHi havia una vegada un nen que semblava un mico. Anava pels arbres. Un dia van sortir a passejar al carrer i van veure que el nen que semblava un mico havia desaparegut. I els pares es van amoïnar i van trucar a la policia. Van buscar pels arbres i el van trobar, i els pares van quedar feliços. Els pares el van portar a l’hospital i no hi havia manera de curar-lo (...). Daniel Miralles, 3r B

El nen que semblava una granotaHi havia una vegada un nen que semblava una granota, no pas perquè es mengés les mosques, sinó perquè sempre sempre saltava com una granota. Els nens no volien jugar amb ell perquè feia trampes quan jugaven a bàsquet. Un dia tranquil i assolellat el nen va trobar un passadís secret i va pensar que podia trobar algú que pogués ser el seu amic. Va entrar al passadís secret amb una mica de por (...).Paula Ginés, 3r B

La nena que semblava una catifaHi havia una vegada una nena que es deia Andrea, i era una nena que semblava una catifa perquè sempre s’arrossegava per terra. Quan anava al col·legi, no estudiava, estava més per terra que pels estudis. Quan va arribar a casa seva, el seu pare i la seva mare es van enfadar molt, i el seu pare la va castigar sense la play i la tele, i així va aconseguir que la professora la tornés a convidar a anar a classe (...).Clàudia Pérez, 3r B

Què és un pi?També hem investigat el significat de pi. Un pi és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets i els cedres, entre d’altres. Els pins, quan creixen junts, formen boscos que s’anomenen pinedes. Albert Zapata, 3r B

La girafaLa girafa (Giraffa camelopardalis) és un mamífer. És la més alta de totes les espècies vivents d’animals terrestres. Les girafes són famoses pel seu coll llarg, que els permet arribar a les fulles més altes i tendres dels arbres, i les seves llargues potes davanteres,

que són molt més llargues que les del darrere. El pelatge és de color groc, sembrat de taques bastant grans, de format irregular i color marró clar o fosc. La part inferior de les potes i el ventre és blanca i no presenta taques.

Menja les fulles dels arbres gràcies a la seva llarga llengua. Les que viuen al sud d’Àfrica prefereixen les branques i fulles que tenen espines.

Les girafes viuen en grups de 20 a 30 exemplars, gairebé tots joves, ja que en envellir busquen la solitud. Dormen poc: unes dues hores al cap del dia. I són capaces de córrer a 60 km per hora!Júlia Garcia i Anna F. Padilla, 3r A

29NOSALTRES

QUARTCREIXENT

ELS ALUMNES DE 4t A i 4t B HAN ESCRIT UN TEXT DESCRIPTIU SOBRE ELS ANIMALS DE COMPANYIA. PER A ELABORAR AQUEST TREBALL HAN HAGUT DE FER UNA LECTURA PRÈVIA D’UN TEXT SOBRE EL GAT. A CONTINUACIÓ, SEGUINT UN GUIÓ, HAN BUSCAT INFORMACIÓ EN LLIBRES I ENCICLOPÈDIES; TAMBÉ HAN FET CONSULTES A INTERNET I PREGUNTES ALS ADULTS.

Animals de companyia

El camaleóEl camaleó té una llengua molt llarga, com la de la serp, per a caçar els insectes que es menja. El seu cos té una forma poc habitual i la majoria estan adaptats a viure als arbres. Els dits estan dividits en dos grups de dos i tres dits que els permeten agafar-se a les branques. També la seva cua prènsil els ajuda en la seva vida arborícola. Mouen els ulls en totes direccions i, com que no tenen oïda externa, són sords.Daniel Blanco, 4t A

Els conillsEls conills són animals de la família dels lepòrids que es caracteritzen per tenir un cos cobert d’un pelatge espès i llanut, de color marró pàl·lid, gris o blanc. El conill té el cos ovalat i els ulls grans. Té orelles llargues de fins a set centímetres i una cua molt curta. Les potes del darrere són més curtes que les del davant. És un animal que pot mesurar de 33 a 40 centímetres de llarg. La femella pot donar a llum de quatre a cinc cries en cada part i pot tenir fins a quatre parts a l’any.Ruth Fernández, 4t A

El hàmster rusEl meu animal de companyia és un hàmster rus. És petit, mesura un sis centímetres. És pelut i de co-lor marró amb una línia negra. És molt fidel, afectuós i juganer. Menja gairebé de tot, però jo l’alimento de pinsos, pipes, fruita seca i crosta de pa. Té el costum de rosegar els barrots de la gàbia.Marc Escriche, 4t A

30NOSALTRES

QUARTCREIXENT

Els llorosEls lloros gairebé sempre són verds. A vegades són de coloraines o de colors grisos. Els lloros tenen un fort bec i les ungles molt fortes. Quan els tenim a casa, s’han d’alimentar i s’han de tenir dins d’una gàbia. A dins de la gàbia hi ha d’haver una barrella perquè s’hi puguin posar a sobre. Als lloros els agraden molt els fruits secs. Han de tenir aigua i se’ls pot posar enciam.Gala Gil, 4t B

El gosEl gos és simpàtic, amorós i fa cas. A vegades es llepen, s’asseuen i comencen a rebolcar-se al sofà. Poden ser grans, petits, grossos, prims, alts o baixos. Li has de mostrar amor i respecte i portar-lo molt sovint al veterinari per posar-li vacunes adequades, amb la qual cosa sempre estarà sa i content. El gos s’ha d’alimentar amb pinso per a animals, aigua i a vegades li pots donar alguna galeta com a premi.Laia Ladevesa, 4t B

El gran danèsEl gran danès prové d’Alemanya. És un gos gran i és un gran caçador per naturalesa. La seva constitució és forta i musculosa. És tan alt com llarg. El seu cap és rectangular. El nas el té de color negre. Els ulls normalment són de color fosc. Les orelles són altes. El coll és llarg, muscular i ferm. El pèl el té curt i brillant. Els mascles fan 76 cm d’alçada i les femelles, 71 cm. Viuen de vuit a deu anys.Gerard Lavado, 4t B

El pastor alemanyEl pastor alemany és un gos vigorós i musculós. El seu pes està al voltant dels 32 kg. Acostuma a viure uns tretze anys. L’alçada dels mascles està entre 60 – 65 cm, i la de les femelles entre 55 – 60 cm. El seu color és lleonat i negre, amb pèl espès i atapeït. S’ha de vigilar de forma regular la seva salut, sobretot durant els primers mesos de vida, ja que són propensos a agafar malalties com el moc. Necessita practicar exercicis de forma continuada. Cal tenir precaució amb l’alimentació, ja que és una raça que sempre té gana.Josep Bladé, 4t A

El pastor alemany és una raça molt reconeguda en el món. D’aspecte fabulós i de bon caràcter, àgil i intel·ligent, fort i intrèpid, és un gos que pot fer moltes activitats. Els pastors alemanys són també excel·lents com a gossos de companyia. Són obedients i fàcils d’ensinistrar i els agrada la companyia humana i la vida familiar. Tenen una sensibilitat especial cap als nens i el joc.Víctor Lora, 4t B

31NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

EL PRIMER TRIMESTRE DEL CURS 2010/11 HA RESULTAT D’ALLÒ MÉS ANIMAT. ELS TREBALLS DE RECERCA, L’ASSAIG DE L’OBRA DE TEATRE, L’APADRINAMENT LECTOR I ELS JOCS DE LA CASTANYADA HAN OMPLERT, ENTRE D’ALTRES, LES HORES DEL NOSTRE TEMPS LECTIU I NO LECTIU. EMPESOS PER UNS MESTRES MOLT ENGRESCADORS, LA NOSTRA IL·LUSIÓ S’HA RENOVAT.

Una il·lusió renovada

La castanyadaEl dia 29 d’octubre, divendres, vam celebrar la tradicional castanyada al pati de l’escola. No hi van faltar les castanyes ni els jocs.Em van agradar molt els jocs de la castanyada. Els grups van saber col·laborar entre tots.Anna Boltà, 6è A

La castanyada va ser divertida perquè hi havia moltes proves.Roger Llorens, 6è A

Sobretot em va agradar el joc d’estirar la corda i també perquè m’ho vaig passar genial.Cristina Martínez, 6è A

Conte de Nadal

RecerquesAquest any ja som a cinquè i costa una mica, però és qüestió de pràctica. Amb el nostre estimat professor Lluís, a cada tema de l’assignatura de medi fem una recerca. Aprenem moltes coses que segur que mai no oblidarem, segur. M’encanta fer recerques.Victoria Escobar, 5è B

Hem fet sortir un megalodon a la nostra recerca. El megalodon va ser un tauró gegant prehistòric. Va viure fa molts milions d’anys. Tenia unes dents molt grans.Gerard Pérez, 5è B.

Aquest any com a llibre de lectura tenim una obra titulada El conte de Nadal. També la representarem en obra de teatre. El llibre tracta d’un home, el senyor Scrooge, que és un avar egoista que maltracta el seu empleat, Bob Cratchit, el qual viu sumit en la pobresa. Però una nit de Nadal se li apareixen tres esperits que li faran comprendre el veritable sentit de la vida.Pere Joan Folqué, 5è B

Nosaltres, els alumnes del cicle superior, fem l’obra de teatre El conte de Nadal. Aquesta història està basada en un conte que va escriure l’escriptor anglès Charles Dickens.Irene Orantes, 6è A

M’agrada perquè és una història que et fa pensar en el Nadal i t’ajuda a ser millor persona i no fer el que Scrooge fa.Carla García, 6è A

A mi m’agrada l’obra de teatre perquè ballo com a fantasma i és el que m’agrada fer.Paula Torres, 6è A

M’agrada aquesta obra de teatre perquè és diferent de les que hem fet els altres anys, ja que sempre fèiem els Pastorets i la llegenda de Sant Jordi. Evelyn Leo, 6è A

32NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

El nostre bloc a internetEls de cinquè tenim un bloc a Internet. Nosaltres hi podem participar amb els nostres comentaris. Som una colla de seguidors; fins i tot hi tenim pares i mares. Una de les activitats que el bloc ens proposava era fer breus poemes sobre fulles d’arbres. Aquí en teniu una petita mostra:

Les fulles de roureno es poden coure.Laia Devesa, 5è A

Fulles de roure,tenyides de marró,caieu a la tardor.David Prats, 5è A

Faig, fulla ovalada,que penges de l’arbreen temps d’aiguada.Maia Pei Roig, 5è A

Fulles de faig, a la tardorfeu de catifes als boscos.Ariadna López, 5è A

Amb la tardor ve el podadori les fulles de moreracauen totes a la vorera.Mar Bosch, 5è A

Gauss ens visitaSóc aquí per parlar-vos d’un matemàtic anomenat Gauss. De petit, Gauss era pobre i el seu professor va posar una suma molt però que molt llarga i en cinc minuts la va fer. El seu professor va quedar al·lucinat i va esbrinar que era molt intel·ligent i llavors li va pagar els estudis.Ivan Chavero, 5è B

Cinquè és molt difícil, però hem conegut un matemàtic molt important: Gauss. El nom sencer és Carl Friedrich Gauss. És molt savi en les matemàtiques. Pot fer sumes molt llargues en menys d’un minut. Gauss, quan era petit, anava a segon o a tercer, va descobrir aquesta teoria.Álex Capdevila, 5è B

Aquest any el senyor Gauss ens ha visitat. Gauss era un matemàtic molt llest. Ens ha ensenyat un truc per a fer sumes molt llargues de nombres consecutius o només nombres parells o nombres senars. Espero que ens visiti molt més sovint perquè m’ho he passat molt bé amb ell.Marc Morante, 5è B

Apadrinament lectorAquesta experiència ens agrada molt, ja que ha estat una idea molt original i divertida. Cada setmana tots els alumnes de sisè ensenyem de llegir amb molta il·lusió als nens i nenes de primer; és una responsabilitat, fer de padrins, i els ajudem en tot el que podem. Irene Gómez, 6è B

La lectura amb els nens i nens de primer és molt divertida. A vegades ens recorda a nosaltres quan teníem la seva edat. Quan els vam veure, eren molt tímids, però ara ja ens tenen confiança i ens sentim estimats. Quan ens veuen al pati, vénen corrents a saludar-nos.Laura Sangüesa i Sergi Sánchez, 6è B

Ha estat una idea original i divertida perquè nosaltres podem ensenyar tot el que sabem i ells s’esforcen per millorar la lectura. No solament ells s’ho passen bé, també a nosaltres ens fan passar bones estones. Una anècdota que em va passar va ser que hi havia lletra lligada i li vaig dir que llegís i em va contestar: “Jo no sé llegir en anglès!”Francesc Pérez i Mar Rodon, 6è B

Aquestes lectures setmanals les fem per ajudar els nens i nenes de primer. Nosaltres els ajudem perquè trobin el gust per la lectura i passin una bona estona.Pau Canela i Laura Pedrol, 6è B

A mi m’agrada l’apadrinament de la lectura, perquè així nosaltres podem ensenyar els nens i nenes que els costa més llegir.Estefania Soriano , 6è A

M’ha agradat molt perquè l’Anna és molt divertida i sap llegir molt bé. Em fa il·lusió perquè ensenyo una nena.Eric Faneca, 6è A

Crec que està molt bé, perquè, a part d’ensenyar a llegir a un nen o nena, també he conegut com és la persona. Aquests últims dies he vist que ha millorat molt.Èlia Sánchez, 6è A

A mi m’agrada fer de professora i també m’agrada estar amb nens més petits que jo i ensenyar-los coses. El nen que m’ha tocat no és gens vergonyós, però no s’esforça per llegir millor.Maria Meca, 6è A

33NOSALTRES

ENTREVISTADANIEL GARCIA GIMÉNEZ

“Estem molt contents de la resposta que els vicentins han donat als serveis que ofereix Les Voltes”

La professió Daniel: com és que vas accedir als es-tudis de biblioteconomia?Vaig anar a parar per casualitat a la Sala de Lectura Sant Jordi de Sant Vicenç dels Horts i em vaig enamorar de la professió. De seguida vaig decidir fer la carrera i reconduir la meva vida laboral.

A quines biblioteques has treballat?Com he dit, a la Sala de Lectura Sant Jordi i a la Biblioteca Les Voltes.

Què és el que més t’agrada de la teva professió?El contacte amb la gent i la satisfacció que em donen els projectes que enge-guem. Dinamitzar culturalment una comunitat tan àmplia i veure els resul-tats en directe és un fet pel qual seria més just pagar que no pas cobrar.

Les Voltes Recorda’ns, si us plau, la data d’inau-guració de Les Voltes.La nova biblioteca municipal de Sant Vicenç es va inaugurar el 22 d’abril de 2009.

Quantes persones hi treballeu?Actualment som vuit persones.

Quines activitats promoveu amb vis-ta al foment de la lectura?Tot tipus d’activitats per a tots els pú-blics. Des de tallers de lectura per a in-fants, separats per grups d’edat, fins a cursets d’informàtica per a adults, pas-sant per un club de lectura per a adults o un altre de manga on-line. Alhora, al-berguem exposicions, fem presentaci-ons de llibres, participem en un progra-ma de ràdio...

Entre els nois i noies, quins són els títols de llibres més demanats?Depèn molt del tipus de lector i de les modes del moment. Ara mateix està sortint molt la saga Crepuscle.

Esteu contents de la resposta que els vicentins han donat (i donen) als ser-veis i activitats que oferiu?Molt contents. Sempre hi ha coses que es poden millorar, i, en aquest sentit, treballem per donar dia a dia el millor servei possible, però les dades estadísti-ques -el nombre d’usuaris i de préstecs no para de créixer- i el feedback que re-bem són molt positius.

Com està organitzat el fons docu-mental de la vostra biblioteca?La biblioteca s’organitza seguint el sis-

tema de la Classificació Decimal Uni-versal (CDU), en què els materials reben un codi xifrat numèric que respon a la temàtica desglossada que tracten.

Ens pots avançar les activitats pro-gramades per al primer trimestre del curs 2010-2011?N’hi ha moltes i són les que he esmen-tat anteriorment. Podeu trobar tota la informació actualitzada respecte a ho-raris i dates al nostre web:http://biblioteca.santvidigital.cat/

La relació amb les escoles En general, quins serveis ofereix Les Voltes a les escoles?Deixant de banda el servei que oferim al conjunt de la població (informació, prés-tec, referència, etc.), programem activi-tats adreçades als infants, com són els tallers de lectura, els ajudants de biblio-teca o les hores del conte. Ara bé, l’acti-vitat estrella per a les escoles són les vi-sites organitzades a la biblioteca dins del Programa de dinàmica educativa local.

Com es concretarà aquest curs la col-laboració entre la biblioteca munici-pal i el Col·legi Sant Vicenç?Hom podria aprofitar els canals de di-fusió dels dos centres per a aprofundir en la divulgació d’activitats per a bene-fici de tots plegats. Es podria donar su-port tècnic a la biblioteca Ramon Folch i traslladar-hi de manera temporal al-guna activitat. Alhora, es pot pensar a desenvolupar alguna activitat conjunta que vagi agafant cos amb el temps. Tot això sense oblidar l’ús del carnet d’en-titats lliurat recentment al responsable de la vostra sala de lectura.

ENAMORAT DE LA SEVA FEINA DE BIBLIOTECARI, DANIEL GARCIA GIMÉNEZ (BARCELONA, 1977), AJUDAT PELS SEUS COL·LABORADORS, S’HA PROPOSAT QUE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL LES VOLTES, QUE DIRIGEIX DES DE FEBRER DE 2010, SIGUI “UN MOTOR DE LA DINÀMICA CULTURAL” DE SANT VICENÇ DELS HORTS, UN OBJECTIU QUE S’ESTÀ ASSOLINT AMB ESCREIX.

34NOSALTRES

ENTREVISTADANIEL GARCIA GIMÉNEZ

“Cal escoltar molt i ser permeable a les necessitats i interessos culturals de la gent per a adequar-nos a la demanda real”

Un professional qualificatDaniel Garcia Giménez va néixer a Barcelo-na, ciutat on resideix, el 28 de juliol de 1977. Fill de Ferran i Isabel, té una germana que es diu Mireia. És llicenciat en història i documentació, doctorand en antropologia

i bibliotecari de professió. A més, té estudis d’anglès, informàtica i gestió cultural. Incorporat al grup d’empleats de la Biblioteca Les Voltes des del dia de la seva obertura, va accedir a la direcció de la fla-mant sala de lectura municipal

a la fi del mes de febrer de 2010. Com a res-ponsable d’aquesta institució, creu que “cal gestionar la demanda dels usuaris a fi que la biblioteca sigui un motor de la dinàmica cultural del municipi”. Les seves afeccions són viatjar, la lectura, el cinema i conversar i sortir amb els amics.

RETRAT

Ens consta que la revista Nosaltres for-ma part del vostre catàleg de revistes...En efecte, es tracta d’una publicació que té un disseny molt atractiu i un con-tingut seriós i molt ajustat al públic al qual es dirigeix. Ens agrada molt i, atès el seu interès, l’entrarem a la biblioteca com a col·lecció local.

Per acabar: a partir de la informació de què disposes, creus que els escolars de Sant Vicenç s’interessen per la lectura?Jo sóc optimista de mena. Crec que l’in-terès sempre hi és, ja sigui per uns te-

mes o uns altres. Ara bé, partim d’una tradició dolenta, de manca d’infraes-tructures i mitjans. Hi ha molta feina per fer, per bé que la situació està millo-rant força ràpidament, com ho prova el significatiu augment estadístic quant a visites a la biblioteca i nombre de prés-tecs. Penso que cal escoltar molt i ser permeable a les necessitats i interessos culturals de la gent per a adequar-nos a la demanda real.

Il·lusió, entusiasme i recursos no us en falten. Felicitats i endavant!

Les dades de Les VoltesNOMBRE DE CARNETS EMESOS (fins al mes d’octubre de 2010)

NOMBRE D’USUARIS (d’abril a desembre de l’any 2009)

NOMBRE DE LLIBRES (aproximadament)

NOMBRE DE PRÉSTECS (aproximadamentl’any 2009)

NOMBRE DE CD i DVD (volums aproximats)

MITJANA DIÀRIA D’USUARIS (visites / dia)

ALTRES MATERIALS 200 títols de revistes, 7 diaris... (a més d’una acumulació de 3.000 exemplars de revistes)

4.179

43.630

28.000

30.000

3.000

350

35NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Gianni Rodari (adaptació)

Una vegada, faltava poc per a Nadal, un nen va fer el seu pessebre. Va preparar les muntanyes de cartró, el cel de paper de seda, el llac de vidre, la cova amb l’estrella a sobre. Va disposar amb fantasia les figu-

retes, traient-les d’una a una de la capsa on les havia desat l’any anterior. I quan les va tenir col·locades aquí i allà, al seu lloc, li va semblar que n’hi havia poques. Quedaven massa espais buits. Què podia fer? Era massa tard per a sortir a comprar altres figuretes i, d’altra ban-da, de diners no en tenia gaires...

Mentre mirava al voltant, buscant una idea, li va saltar als ulls una altra capsa, on havia posat a reposar, jubila-des, algunes joguines velles: per exemple, un pellroja de plàstic, últim supervivent de tota una tribu que anava a assaltar Fort Apache; un petit aeroplà sense timó, amb l’aviador assegut a la carlinga; una nina una mica hippy, amb la guitarra en bandolera. Ell, naturalment, no hi havia jugat mai, els homes no juguen amb les nines. Però, ben mirat, era molt bufona.

El nen la va posar al camí del pessebre, al costat de la ve-lleta de les castanyes. També va agafar el pellroja, amb la destral de guerra a la mà, i el va col·locar al final del

ramat, al costat de la cua de l’última ovella. Finalment, amb un fil va penjar l’aeroplà i el pilot en un arbret de plàstic, força alt, que abans havia estat un arbre de Nadal, d’aquells que es compren als grans magatzems, i també els va trobar un lloc a la muntanya, no gaire lluny dels tres Reis i dels seus camells. Va contemplar satisfet la seva feina, després se’n va anar al llit i es va adormir de seguida.

Aleshores es van despertar les figures del pessebre. El primer d’obrir els ulls va ser un dels pastors. De segui-da va veure que hi havia alguna cosa nova i diferent al pessebre. Una novetat que no li agradava gaire. Més ben dit, no li agradava gens.

– Ei! Però qui és aquell individu que segueix el meu ra-mat amb una destral a la mà? Qui ets? Què vols? Vés-te’n de pressa, abans que et faci mossegar pels meus gossos.– Augh –va fer per tota resposta el pellroja.– Què has dit? Escolta, parla clar, sents? O encara millor, no parlis gens i vés-te’n a un altre lloc amb els teus lla-vis vermells.– Jo quedar-me –va fer el pellroja–, augh!– I aquesta destral? La fas servir per a acariciar els meus xais?

Alarma al pessebre

36NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

– Destral ser per a tallar llenya. Nit freda, jo voler fer foc.En aquell moment també es va despertar la velleta de les castanyes i va veure la noieta amb la guitarra en bandolera.– Digues, noia, quina mena de cornamusa és la teva?– No és pas una cornamusa, és una guitarra.– No sóc cega. Ja ho veig, que és una guitarra. ¿Que no ho saps, que aquí només es permeten les dolçaines i les flautes?– Però la meva guitarra té un so molt bonic. Escolteu...– Per l’amor de Déu, deixa’t de romanços! Que ets boja? Ah, la joventut d’avui dia. Fes-me cas, fuig abans que et tiri les castanyes a la cara. I creu-me que cremen, perquè ja estan gairebé torrades.– Són bones, les castanyes –va dir la noia.– També et fas la graciosa? Vols prendre’m les castanyes? Aleshores, també ets una lladre, a més d’una desvergo-nyida. Ara veuràs... Lladres! Lladres!

Però el crit de la velleta no es va sentir. En efecte, l’avi-ador havia triat justament aquell moment per a des-pertar-se i engegar el motor. Va fer un parell de voltes sobre el pessebre, saludant a tothom amb la mà, i va aterrar al costat del pellroja. Els pastors el van envoltar amenaçadors:– Què vols fer, espantar-nos les ovelles?– Destruir el pessebre amb les teves bombes?– Però si no en porto, de bombes –va respondre l’avi-ador–, aquest és un aparell de turisme. Voleu fer una volteta?– Fes-la tu, la volteta: vola ben lluny i no et deixis veure més per aquí.– Sí, sí –va xisclar la velleta–, i emporta’t també aquesta noiota, que em vol robar les castanyes...– Àvia -va fer la noia–, no digueu mentides. Les casta-nyes, si me les voleu vendre, us les pago.– Emporta-te-la, a ella i la seva maleïda guitarra!– I tu també, cara vermella –va continuar el pastor d’abans–, torna a la teva praderia: no volem saltejadors entre vosaltres.– Ni saltejadors ni guitarres –va afegir la velleta.– Guitarra ser instrument molt bonic – va dir el pellroja.– Ho heu sentit? Estan d’acord!– Àvia –va fer l’aviador–, per què xiscleu d’aquesta ma-nera? El que heu de fer és dir a la senyoreta que ens toqui alguna cosa. La música tranquil·litza.– Acabem d’una vegada –va dir el cap dels pastors–, o us n’aneu tots tres a les bones, o sentireu una altra música.– Jo estar aquí. He dit.– Jo també estar aquí -va fer la noia–, com el meu amic

Toro Assegut. I jo també he dit.– Doncs jo també –va fer l’aviador–, he vingut de lluny, imagineu-vos si me’n vull anar. Vinga, noieta, ataca, a veure si la teva guitarra tranquil·litza la companyia...La noia no s’ho va fer dir dues vegades i va començar a puntejar les cordes...

Tercer final (1)Al primer acord de la guitarra els pastors van estar a punt de llançar-se contra els tres nouvinguts, però una veu autoritària i severa els va detenir:– Pau! Pau!– Qui ha parlat?– Mireu, un dels tres Reis ha deixat la caravana i ve cap a nosaltres. Majestat, quin honor!– Em dic Gaspar, no Majestat. Majestat no és cap nom.– Hola, Gaspar –va dir la noia de la guitarra.– Bona nit, filleta. He sentit la teva música. Bé, no se sen-tia gaire, amb tot aquest escàndol. I també he sentit mú-siques millors. Però la teva no era de les més dolentes.– Gràcies, Gaspar.– Augh! –va fer el pellroja.– Salut també a tu, Toro Assegut. I bona nit a tu, pilot. I a vosaltres, pastors, i a tu, velleta. He sentit l’aroma de les teves castanyes.– Aquesta noiota se me les volia emportar...– Bé, bé, potser t’ho ha semblat. No fa cara de ser una lladre.– I aquest individu amb la destral? –van cridar els pastors–. Se’ns presenta al pessebre amb aquesta cara vermella!– Heu provat de preguntar-li per què ha arribat fins aquí?– No cal preguntar-li-ho. Es veu ben bé: volia fer una matança...– Jo haver sentit el missatge –va dir el pellroja–. Pau als homes de bona voluntat. Jo ser home de bona voluntat.– Ho heu sentit? –va dir aleshores Gaspar–. El missatge és per a tothom: per als blancs i per als vermells, per als qui van a peu i per als qui van amb aeroplà, per al qui toca la dolçaina i per al qui toca la guitarra. Si odieu el qui és diferent de vosaltres, vol dir que no heu entès res del missatge.

Un llarg silenci va seguir aquestes paraules. Després es va sentir la velleta que xiuxiuejava:– Ei, noieta, t’agraden les castanyes? Va, agafa’n, i mira que no te les venc, te les regalo... I vós, pilot, en voleu...?

(1) Dels tres desenllaços que té el conte hem escollit el tercer, que és el que tria Rodari al final del llibre a què pertany aquest relat: Molts contes per jugar.

37NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

UNA GRAN CAPACITAT IMAGINATIVA, UN SENTIT INNAT DE LA GEOMETRIA I ELS VOLUMS VAN PORTAR GAUDÍ A CREAR UNA OBRA ORIGINAL QUE CULMINÀ AMB LA CONSTRUCCIÓ DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA. PARTICIPA UNA MICA DE LA SEVA IMAGINACIÓ I, JUGANT AMB AQUESTS ENTRETENIMENTS, ARRIBARÀS A CONÈIXER ALGUNES DADES MÉS DE LA VIDA I L’OBRA D’UN GENI.

Gaudí amb entreteniments

Sudoku per a recordarSi construeixes correctament aquest sudoku, descobriràs a la segona fila l’any de la mort d’Antoni Gaudí.Si sumes les xifres d’una sola columna, sabràs totes les torres que ha de tenir la Sagrada Família.

Criptogrames amb corCada lletra amaga el valor d’una xifra de l’1 al 6. Saps descobrir quina és aquesta suma?

Tot seguit us proposem una frase pronunciada per Gaudí. Pots desxifrar-la?

“2LS S4́N

S X 1RR3B1R

A GL4̀R31.”

A R TA R TA R TA R T

C O R S

+

Jeroglífic amb cognomCom es deia Gaudí de segon cognom?

Laberint del pobre El papa Benet XVI va trobar Gaudí el proppassat 7 de novembre. I consagrà l’obra mestra de l’arquitecte com a basílica.Troba’l tu. No el busquis en palaus. “El meu lloc –va dir Gaudí- és aquí, entre els pobres.”

Anagrama per a una prègariaA quina església es dirigia Antoni Gaudí per anar a resar el vespre del 7 de juny de 1926?

TANS PEFIL ENRI

Frase per a endreçarElies Rogent, director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, va pronunciar aquesta cèlebre frase, l’any 1878.Ordena-la a poc a poc i comprovaràs que el temps ja ha respost.

“el boig ho dirà. a un títol o a un geni, a un temps Hem donat”

2 9

1 6

NE T

(Solució)

(Solució)Solució:

38NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LII)

Entre els mesos de setembre i octubre passats es va jugar la 39ª edició de l’Olimpíada d’Escacs 2010 a la ciutat russa de Khanty-Mansiysk, amb la participació de 149 països. La classificació final va quedar així: Ucraïna va ocupar el primer lloc, Rússia va ser segona i la medalla de bronze fou per a Israel. Espanya, que va completar una gran actuació, va quedar en vuitena posició per davant dels Estats Units.

Vegem ara una partida del primer tauler d’Ucraïna, Vassily Ivanchuk, que es troba en un estat de forma magnífic. L’ucraïnès va desplegar un joc excepcional.

1. c4, c6 (Beliavsky intenta jugar la defensa eslava, però...)

2. e4, d5 (Ivanchuk canvia el curs de l’obertura i trasllada les accions cap a la defensa Caro Kan.)

3. exd5, cxd5

4. d4, ... (La posició arriba a l’aguda variant de l’atac Panov.)

4. ... , Cf6

5. Cc3, Cc6

6. Ag5, dxc4 (Beliavsky entra en una variant perillosa.)

7. Axc4, Cxd4!?

8. Cf3, Cxf3

9. Dxf3, Dc7 (Les blanques tenen una gran posició a canvi d’un peó.)

10. Ab5+, Ad7

11. 0-0, Ac6

12. Axf6, gxf6

13. Tad1, ... (Ivanchuk evita l’enroc llarg.)

13. ... , e6

14. Cd5!, ... (Ivanchuk sacrifica el cavall.)

14. ... , 0-0-0

15. Axc6, exd5

16. Axd5, Rb8

17. Tc1, Dd7

18. Tcd1, Ae7

19. g3, Dc7

20. Tc1, Dd7 (Sembla millor 20. ..., Db6)

21. Tfd1, Tc8? (Les blanques tenen totes les peces en acció. Vegeu fig. 1.)

22. Axb7, Txc1

23. Txc1, Dxb7

24. Df4+, Ra8

25. Tc7

Beliavsky es rendeix. Ivanchuk guanya l’alfil.

Fig. 1

la partida

Blanques: Ivanchuk (Ucraïna)Negres: Beliavsky (Biolerússia)

Olimpíada d’Escacs.Khanty-Mansiysk, 2010.

39NOSALTRES

PÀG. 11 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

NOU CURS, NOVES PROPOSTES

PÀG. 12 JOAN ISAAC BIEL

UN EXALUMNE ESTUDIÓS DE LES XARXES SOCIALS

PÀG. 25-27 OBRIM CAMÍ

VISITES A L’AQUÀRIUM

I AL ZOO

PÀG. 36 CRUÏLLA DE NARRADORS

ALARMA AL PESSEBRE

(Gianni Rodari)

PÀG. 20 CONCURS LITERARI

MOSTRARI DE TREBALLS

PREMIATSPÀG. 24

AGENDA NADALENCA

PÀG. 31 QUART CREIXENT

ANIMALS DE COMPANYIA

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 35www.csantvicens.comcsantvicens@gmail.com