La mobilitat de Barcelona, a examen

PÀG.06 // Un dels reptes que han d’afrontar les grans me-tròpolis del món és la mobilitat i Barcelona no és una excepció. Últimament la celebració de la Setmana de la Mobilitat Soste-nible i Segura ha coincidit amb la presentació dels resultats de dos estudis relacionats amb la

mobilitat. Per una part, l’Infor-me sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015 elaborat per la Comissió Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i, per l’altre, l’audito-ria del RACC titulada La conges-tió als corredors viaris d’accés a la ciutat de Barcelona.

Continuant amb els temes de mobilitat, Barcelona ha incorpo-rat dos nous autobusos articu-lats elèctrics que circularan per la ciutat en el marc del projec-te ZeEUS (Zero Emission Urban bus System, és a dir, el sistema d’autobusos urbans d’emissions zero) finançat per la Unió Euro-

pea i coordinat per l’Associació Internacional de Transport Pú-blic (UITP). La novetat tecnològi-ca és el sistema de càrrega dels vehicles a través d’un pantògraf retràctil situat a la part superior de la carrosseria. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’Endesa. l

FULLS DELS ENGINYERS

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya NOVEMBRE201611/

Barcelona és lluny d’assolir el repartiment modal i la reducció del vehicle privat que el Pla de Mobilitat Urbana fixa com a objectiu per al 2018.

n TEMA DEL MES

n OPINIÓ // PÀG.02

“Una de les formes d’aconseguir una economia circular seria inter-nalitzar els costos ambientals en el preu del producte o servei”JOSEP MARIA SERENA, MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENI-

BLE (CADS) I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT DELS EIC

“El manager coach es converteix en un agent de canvi cap a una nova cultura empresarial” MONTSE PÉREZ, RESPONSABLE DELS SERVEIS OCUPACIONALS DEL COEIC

LA FUSIÓ DE PERSONES I TECNOLOGIA Dr. Guillermo Reyes i Josep A. Aguilar PÀG.11

RAÚL ROJAS, MATEMÀTIC I EXPERT EN INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL “Comprar un cotxe de gamma alta és com comprar un robot” PÀG.12

II NIT DE LA ROBÒTICA

Els Enginyers Industrials de Catalunya organitzen la II Nit de la Robòtica PÀG.10

n OPINIÓ // PÀG.03

Coradia iLint 2, el primer tren amb pila d’hidrogen i una alternativa al dièselPÀG.03 // En el marc de la fira internacional InnoTrans dedicada a la indústria del ferrocarril, Alstom va presentar el Coradia iLint2, propulsat amb piles de combustible d’hidrogen. Aquest tipus de tren suposa una alternativa al dièsel silenciosa i completament lliure d’emissions per a línies ferroviàries no electrifi-cades i converteix la pila d’hidrogen en una innovació puntera. El primer comboi amb aquesta tecnologia començarà a circular a Alemanya l’any 2018 com a part del compromís de la companyia en la reducció d’un 20% del consum d’energia de cara a l’any 2020. Aquesta tecnologia posa de manifest la necessitat de trobar alternatives al dièsel per fer front als diversos reptes energètics que afronta el sector. l

n INFRAESTRUCTURA

El canvi de paradigma de l’economia circularPÀG.04 // Barcelona acollirà del 15 a 17 de novembre la prime-ra edició de la Circular Economy European Summit (CEES), una fira que se celebrarà conjun-tament amb l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), l’iWa-ter i la European Utility Week (EUW). D’aquesta manera, la ca-pital catalana esdevindrà la seu de la setmana més important en el món de la sostenibilitat, la planificació urbana, els cicles de l’aigua integrats i la gestió efi-cient dels recurso. Uns àmbits professionals en què l’enginye-ria industrial té molt a dir. l

n TECNOLOGIA

El RACC alerta que la congestió als accessos de la capital catalana es pot incrementar un 50% i tornar als alts nivells previs a la crisi.

Dues oportunitats professionals per als enginyersPÀG.08 //La flexibilitat i la transversalitat de la formació rebuda pels enginyers industrials, els obra un ventall ampli de possibilitats laborals. Últimament, en sobresurten poderosament una vinculada a l’àmbit de la gestió dels edificis, el facility management, i una altra basada en una nova metodologia per a la gestió de projectes a través d’un model virtual 3D paramètric: el BIM (Building Informa-tion Modeling). l

n BIM

OPINIÓ

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

AEICPresident: Jordi RenomVicepresident 1r: Jordi GuixVicepresident 2n: Ricardo GranadosSecretària: Olga Tomàs

COEICDegà: Jordi GuixVicedegà: Pere RocaSecretari: Jordi Mas

Demarcacions del COEIC-AEICGirona: Joan Juanals i Jaume MasgrauLleida: Joaquim Llop

Catalunya Central: Mireia FélixTarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

AEIC - COEICDirector general: Pere HomsConsell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David PérezdolzResponsable de Comunicació: Eva DíazCoordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert LópezRedacció: Albert López, Pablo Monfort, Ferran Sardans i Anna CarrióPublicitat: Pilar Alonso, Neus Barbosa i Emma GonzalezInfografia: Noel ZaragozaFotografia: Noel Zaragoza

Disseny i maquetació: Anna CarrióCorrecció lingüística: Carles ClaretImpressió: Vanguard Gràfic S.A.Dipòsit legal: B 26367-2015ISSN: 2013-3332Administració i distribució: Enginyers Industrials de CatalunyaVia Laietana, 39 - 08003 BarcelonaT: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que,

atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial.No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

La celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura el setembre passat, l’Informe sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015 elaborat per l’Ajuntament de Barcelona i l’es-tudi del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) en relació als accessos de Barcelona han tornat a posar la mobilitat de la capital catalana en el focus mediàtic.

Els principals indicadors determinen els reptes prioritaris als quals ha de fer front la mobilitat i el transport a Barcelona:• La distribució capil·lar urbana a l’última milla i l’increment de la distri-

bució de mercaderies arran de l’eclosió de comerç electrònic.• La incorporació de la bicicleta.• La necessitat d’una bona xarxa de càrrega —pública i privada— de ve-

hicles elèctrics tant a la ciutat com a l’àrea metropolitana.• La potenciació del transport públic. • La reducció de l’alt índex d’accidents.• La disminució dels nivells de contaminació.

És necessari, doncs, que els agents vinculats amb la mobilitat i el transport —administració, empreses privades, grups de distribució, col·legis professionals, etc.— dialoguin i actuïn plegats per establir els eixos de treball i les actuacions necessàries per millorar tant la mobilitat com la qualitat de l’aire que respirem.

Com conclou l’estudi del RACC, s’ha de posar fil a l’agulla si no volem que es vegi afectada la competitivitat de les empreses. Caldria afegir, a més, que la mobilitat també és sobre la taula del Pacte Nacional per a la Indústria de Catalunya. Perquè quan parlem de sostenibilitat, economia circular i infraestructures, també ho fem de mobilitat.

Finalment, des d’aquí, ens volem afegir al condol a la família i als amics per la pèrdua de Xavier Roselló, enginyer de la mobilitat que ens va deixar el 10 de setembre passat als 65 anys. Roselló va ser membre actiu del Grup de Treball de Professionals de la Mobilitat, Transports i Seguretat Viària dels Enginyers Industrials de Catalunya. l

Un repte majúscul

Quan parlem de sostenibilitat, economia circular i infraestructures, també ho fem de mobilitat

n Editorial

n Sonòmetre

El Congrés insta el Govern a paralitzar el ramal de la MAT de Santa Coloma de Farners La Comissió d’Indústria, Ener-gia i Turisme del Congrés dels Diputats ha aprovat una pro-posició no de llei que insta el govern espanyol a: “paralitzar de forma immediata l’execució del projecte de ramal entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes de la línia de molt Alta Tensió (MAT) Vic-Bescanó i derogar-ne totes les disposicions referides a la seva construcció”. L’informe tècnic previ elaborat pel COEIC desaconsellava connectar direc-tament la subestació de Riudare-nes a la xarxa de la MAT a 400 kV.

La indústria química tarragonina té aturats uns 30 milions d’euros en inversionsLa indústria química tarragonina té aturats uns 30 milions d’euros en inversions com a conseqüèn-cia del retard en l’execució del Corredor del Mediterrani. Així ho ha manifestat el president de l’Associació Empresarial Quími-ca de Tarragona, Josep Francesc Font. Entre el 10 i el 15% de les inversions correspondrien a empreses implantades al territori, ha afegit. No obstant això, el president de la patronal química pensa que no s’esperen més tancaments de plantes ni reducció de l’activitat.

Projecte reWINE: reutilització d’ampolles al sector vitivinícolaEl Parc de Recerca de la UAB coordina un projecte del progra-ma LIFE de la Unió Europea per estudiar la viabilitat d’un sistema sostenible de recollida, neteja i re-utilització d’ampolles de vidre en el sector vitivinícola de Catalunya. El projecte involucra institucions, cellers, empreses distribuïdores i consumidors. Catalunya con-sumeix 9 milions de begudes embotellades per dia, de les quals el 29% són ampolles de vi. En el sector vitivinícola, aquests envasos són un dels elements que més contribueixen a alliberar diòxid de carboni a l’atmosfera.

n Altaveu

RAÚL ROJAS, expert en intel·li-gència artificial de la Freie Universität Berlín

“On hi ha més camp de desenvolupament de la robòtica és en la producció industrial”“

n L’anàlisi

021 FULLS DELS ENGINYERS / 11

Entrevista a Josep Maria Serena, membre del Con-sell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i president de la Comissió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya

Quina és la visió genèrica que té el COEIC sobre l’economia circular?

L’economia circular es basa en els princi-pis de preservació del capital natural, d’optimització del consum de recursos i de reducció dels impactes en l’activitat econòmica. Des del Col•legi, hi estem absolutament a favor i treballem per potenciar-la. Tant des de la subcomissió de residus i la de l’aigua com la resta de companys de la comissió de medi ambient, intentem que, en la producció de béns i serveis, sigui prioritari el disseny d’ecoproductes. Això comporta que en el seu ús posterior o elimi-nació hi hagi tan pocs abocaments com sigui possi-ble i no es generin residus. Alhora, també s’advoca per la utilització mínima d’energia amb l’objectiu de preservar els recursos del planeta. Idòniament, els ecoproductes, quan acaben la seva vida útil, poden emprar-se com a matèria primera en un segon ús. Hi ha subproductes que són un residu i d’altres que acaben transformant-se en la primera pedra d’un cicle productiu nou.

Quina anàlisi fa de la tasca que estan duent a terme els diferents agents de l’ecosistema català vinculat amb l’economia circular?

S’hi esta treballant. Des del Col•legi ja hem orga-nitzat diversos cursos i jornades per conscienciar el nostre col•lectiu entre els quals destaquen:

1. Sobre el canvi climàtic amb col•laboració entre la Comissió de Medi Ambient i l’IEC. S’han presentat el segon Informe del Canvi Climàtic a Catalunya i un avanç del tercer. Molts companys col•laboren en la redacció. Aquestes anàlisi demostren els efectes a Catalunya de l’augment de la temperatura del pla-

neta i quines són les mesures de mitigació i adapta-ció que caldrà adoptar.

2. Quant a l’anàlisi de cicle de vida de qualsevol producte i servei, seguint l’estàndard ISO 14040, una metodologia per calcular externalitats ambientals i avaluar-ne el cost econòmic. Una possible manera d’aconseguir una economia circular seria internalit-zar els costos ambientals en el preu del producte.

3. En relació amb l’economia circular en la gestió de l’aigua i el reaprofitament energètic dels fangs organitzat conjuntament amb Suez i EAC. Des del Col•legi, hem d’intentar que el col•lectiu entengui que entrem en una nova economia en la qual:

-Hi ha un canvi de paradigma energètic. Caldrà reduir l’ús de combustibles fòssils, augmentar l’eficiència energètica i utilitzar massivament les energies renovables gestionant l’ús de sistemes d’acumulació que augmentin l’escalfament global. No únicament perquè ho marqui la Unió Europea mitjançant les seves estratègies de canvi climàtic, sinó perquè no podem continuar pagant l’actual factura d’energia primària.

-Cal fer un ús responsable de les matèries pri-meres, reutilitzant, reciclant, allargant el cicle de vida del productes i recuperant, en una segona fase, els materials per fer-los servir per a nous productes.

Malgrat tot, la tasca del COEIC és informar i, si és possible, formar. Les actuacions posteriors ja depenen de cada empresa. Sobretot, però, hem d’intentar preveure cap

on anirà el futur. Només així els companys sa-bran quines són les noves regles de joc. l

“Una manera d’aconseguir una economia circular seria internalitzar els costos ambientals en el preu del producte”

Llegeix l’entrevista awww.fullsdelsenginyers.cat

www.fullsdelsenginyers.cat03

Diversos experts europeus han desenvolupat noves cèl·lules fotovoltaiques orgàniques que, aplicades a finestres i façanes de vidre, milloren l’eficiència energè-tica d’edificis i instal·lacions grà-cies a l’alt nivell de transparència uniforme i de captació d’energia. Mujulima, Artesan i Solprocel són tres dels projectes dedicats a les OPV. l

Els materials foto-voltaics orgànics (OPV), altament eficients en edificis

Gràcies a la fusió entre les em-preses Solid Engineering i Adiciona Servicios Informaticos, la consul-tora tecnològica ha incrementat la facturació en un 25% respecte al juny de 2015, que va ser de 6,3 milions d'euros, mentre que les vendes acumulades durant els pri-mers mesos de 2016 han sigut de 8,5 milions. Les principals àrees de serveis de Between són la consul-toria, l'outsourcing, el tech-hunting i tech-recruiting de professionals, i les solucions tecnològiques en els camps de l'enginyeria i les tecnolo-gies de la informació, l

Between esdevé consultora tecnològica de referència a Espanya

n Notícies

L’edició 2016 d’aquesta compe-tició internacional es va celebrar al circuit aragonès de Motorland. L’equip ETSEIB Racing va guan-yar en la categoria de vehicles de benzina i va aconseguir el primer premi al Millor Projecte Industrial. Els membres de l’equip MotoSpi-rit UPC van ser els més ràpids i els primers en la valoració espor-tiva en la categoría de vehícles elèctrics. l

ETSEIB Racing i MotoSpirit UPC, guanyadors de la MotoStudent

El primer tren amb pila d’hidrogen, una innovació puntera alternativa al dièsel

n Radiografia

Un tràfic lliure d’emissions, la pujada dels preus del dièsel i de l’electri-

citat o l’enduriment de les normatives sobre el soroll i la urbanització progres-siva són els reptes que ha d’afrontar el sector ferro-viari. En aquest context, les fonts d’energia dels trens han evolucionat pas-sant, primer, del carbó al dièsel i, posteriorment, del cru a l’electricitat. L’hidro-gen, per la seva part, es planteja com una alterna-tiva al dièsel que compleix tots els requisits essenci-als per al ferrocarril.

Durant dècades, s’han investigat diverses apli-cacions i la seguretat n’ha quedat demostrada. Segons l’Associació Ale-manya d’Hidrogen i Piles de Combustible (DWV), els dipòsits d’hidrogen d’alta pressió són, en re-alitat, més segurs que els de benzina. A més, els vehicles equipats amb sistemes de propulsió vehiculats amb el primer l’element de la taula pe-riòdica han de passar per una homologació estricte.

El primer tren amb aquesta tecnologia co-mençarà a circular l’any 2018 a Alemanya i su-posarà la primera solu-

ció completament lliure d’emissions per a línies ferroviàries no electrifica-des. Però, tot i els nombro-sos projectes d’electrifica-ció existents en diversos països europeus, bona part de la xarxa ferrovi-ària continental seguirà sense ser electrificada durant molt de temps. A més, en molts països, el nombre de trens dièsel en circulació és encara molt alt (més de 4.000 combois a Alemanya, per exemple).

INNOVACIÓ I EMISSIÓ ZEROAlimentat amb piles d’hi-drogen, el Coradia iLint2 és un tren lliure d’emis-

sions i, a més, silenciós. En el marc d’Innotrans 2016, la principal fira de la indústria del ferrocar-ril, Alstom va presentar aquest tren que combina diferents elements inno-vadors com un convertidor d’energia neta, un sistema d’emmagatzematge flexi-ble i la gestió intel·ligent tant de la potència tracto-ra com de la disponible.

Les piles de combusti-ble són la font d’energia primària per propulsar el tren. Estan alimentades a demanda amb hidrogen i els combois es belluguen mitjançant equips de trac-ció elèctrics. La pila de combustible proporciona

electricitat sense necessi-tat d’un generador ni d’una turbina, amb la qual cosa el procés és molt més rà-pid i eficient.

Però l’eficiència del siste-ma també es basa en l’em-magatzematge de l’ener-gia en bateries de ió de liti d’alt rendiment. La bateria guarda l’energia generada per les piles de combusti-ble quan no és necessària ni per a la tracció ni per a la frenada amb l’objectiu de subministrar-la posterior-ment segons les necessi-tats. Això permet una gestió intel·ligent del consum de combustible i l’iguala a l’au-tonomia i el rendiment de trens regionals similars. l

Alstom presenta el Coradia iLint2, un tren amb pila de combustible que suposa una alternativa ecològica i econòmica a la propulsió dièsel tradicional. El tren, a més, incorpora altres tecnologies com les bateries d’em-magatzematge i els sistemes intel·ligents de gestió i recuperació de l’energia.

Més enllà d’un ex-cel·lent mitjà per al desenvolupament personal i/o pro-fessional, el coa-ching pot ser una

eina molt útil per als mànagers en la relació amb els seus col·labora-dors. El coach esdevé un agent de canvi cap a una nova cultura em-presarial. Passarem d’un rol cen-tralitzat en el control, a un enfoca-ment basat en el lideratge i entès com una manera de donar suport a les persones per a què puguin assolir els objectius, augmentin la productivitat i, alhora, visquin expe-riències que els permetin créixer.

En els últims temps, moltes orga-nitzacions han apostat per formar el quadres directius i executius en aquestes tècniques. L’objectiu és assolir un millor rendiment dels equips de treball. Algunes de les competències clau per desenvo-lupar-se efectivament com a ma-

nager-coach són l’escolta activa, l’habilitat per fer preguntes, la ca-pacitat per generar empatia i, en últim terme, proporcionar el feed-back (retroalimentació) adequat.

L’escolta activa, competència fo-namental sobre la qual pivota tot el procés de coaching, implica deixar les nostres preocupacions, actituds i idees a una costat mentre escol-tem al nostre coachee (s’entén com l’alumne o persona a la qual asses-sorem). Això demostrarà que estem prestant-li tota l’atenció.

Relacionada amb l’escolta activa, una altra competència clau és la capacitat de fer les preguntes ade-quades per fer aflorar idees sobre l’enfocament de l’assumpte que es vol millorar. Les interpel·lacions poden tenir diferents objectius, com ara focalitzar l’atenció, obtenir noves idees o perspectives o fomen-tar l’exploració i el compromís del coachee amb el propi procés.

En tercer terme, hi ha l’empatia

que comença amb la cons-ciència dels sentiments de l’altra persona i es desenvolu-pa de manera natural amb l’escolta activa. L’impacte es mesura sobre el nivell de sintonia que es pugui arribar a crear. Com a manager-coach, cal de-terminar com se sent l’assessorat i quina intensitat té aquest sentiment. Es pot mostrar empatia reconeixent les seves emocions i determinar si són positives o negatives, o parant molta atenció tant al llenguatge no verbal com en la precisió del llen-guatge verbal.

El manager-coach també ha de ser capaç de proporcionar una diagnòs-tic específic i clar sobre les accions del coachee i les conseqüències que comporten amb l’objectiu que ell mateix n’avaluï l’acompliment. Així,

si hem de donar un feed-back ne-gatiu cal que ens assegurarem que, prèviament, n’hàgim donat un de positiu. També cal focalitzar la valo-ració en un comportament específic en el moment concret en què es va produir. Evitarem culpar ningú i ens centrarem a ajudar novament al coa-chee perquè prengui decisions dife-rents en el futur. l

Del mànager tradicional al manager-coachMONTSE PÉREZResponsable dels Serveis Ocupacionals dels EIC

n Coaching

Llegeix l’article a www.fullsdelsenginyers.cat

1 FULLS DELS ENGINYERS / 11

“Estudiar i formular millors pràctiques en tecnologies d’in-tel·ligència artificial, avançar en la comprensió per part del públic i discutir sobre la seva influència en la societat,” aquest és l’objectiu de la unió empresa-rial entre aquestes empreses de referència, un gest gairebé inè-dit en el sector tecnològic mun-dial. Les multinacionals aspiren a unificar criteris per evitar les males pràctiques i parar atenció a temes com l’ètica i la privaci-tat. Ho portaran a terme gràci-es a la col·laboració de diversos experts de disciplines com la psicologia, la filosofia, l’econo-mia o la sociologia. l

Google, Amazon, Facebook, IBM i Microsoft units per la intel·ligència artificial

04ACTUALITAT

n Tecnologia

1 FULLS DELS ENGINYERS / 1104

Economia circular, un canvi de paradigma econòmic, industrial i mediambientalBarcelona acollirà els propers dies 15 a 17 de novembre la primera edició de la Circular Economy European Summit (CEES), una fira que se celebrarà conjuntament amb Smart City Expo World Congress (SCEWC), iWater (saló del que els EIC són entitat col·laboradora) i la European Utility Week (EUW). D’aquesta manera, la capital catalana esdevindrà la seu de la setmana més important en el món de la sostenibilitat, la planificació urbana, els cicles de l’aigua integrats i la gestió eficient dels recursos, àmbits professionals en què l’enginyeria industrial hi té molt a dir. Aquesta trobada internacional arriba a Barcelona en un context de presa d’iniciatives i d’impuls de l’economia circular a casa nostra.

Per aproximar-nos a l’estratègia catalana que ha de fer front als reptes plantejats per l’economia circular im-pulsada per la Unió Eu-

ropea és molt representatiu el contin-gut d’una trobada recent duta a terme a Barcelona.

El Consell Assessor per al Desen-volupament Sostenible (CADS), d’on és conseller el president de la Comis-sió de Medi Ambient dels Enginyers Industrials de Catalunya Josep Maria Serena (veieu entrevista a la pàgina 2), es va reunir el passat mes de se-tembre amb Joanna Drake, directora general adjunta de Medi Ambient de la Comissió Europea. Drake, advoca-da de professió i responsable de de-finir les lleis comunitàries relatives a l’economia circular, va exposar deta-lladament el paquet de noves mesu-res sobre economia circular adoptat per la Comissió Europea el passat mes de desembre de 2015. Aquest té com a objectiu bàsic estimular la tran-sició de la Unió Europea vers un mo-del econòmic circular, que impulsi la competitivitat de l’economia europea a escala global, promogui un creixe-ment econòmic més sostenible i creï nous llocs de treball.

Tot seguit, el president del CADS Ferran Rodés va apuntar les princi-

pals recomanacions que el Consell Assessor ha fet al Govern de Catalu-nya per impulsar l’economia circular en l’informe emès el 28 de maig de 2015. Entre les aportacions sobresur-ten:

1) Preveure fórmules jurídiques que garanteixin l’aplicació de les mesures incloses a l’Ecodiscat per tal de donar estabilitat en el temps a les polítiques d’impuls a l’ecodis-seny a Catalunya.

2) Delimitar un període de vigèn-cia acotat per a l’Ecodiscat i des-criure’n millor el sistema d’avalua-ció i revisió.

3) Encomanar a la Comissió In-terdepartamental d’Ecodisseny que analitzi la coherència dels objectius, línies estratègiques i actuacions in-closes en els diferents plans i estra-tègies de la Generalitat de Catalu-

nya que incideixen en les polítiques d’ecodisseny (impulsant l’Ecodiscat com l’estratègia marc en matèria d’ecodisseny). Aquest punt és es-sencial en l’Estratègia Industrial de Catalunya, instrument que vertebra i impulsa la política industrial de la Generalitat de Catalunya.

4) Impulsar la creació del Centre Català d’Ecodisseny, com a iniciati-va público-privada.

5) Incorporació de l’ecodisseny com un eix transversal en tots els clústers industrials de Catalunya.

Posteriorment, els representants dels diversos departaments de la Generalitat assistents van presen-tar a Drake les iniciatives que es-tan desenvolupant per promoure la transició cap a un model de produc-ció i consum més sostenible. Algu-nes d’aquestes actuacions van ser:

• L’Estratègia d’Impuls a l’Econo-mia Verda i Circular

• L’Estratègia Catalana d’Ecodis-seny per a una economia circular i ecoinnovadora (ECODISCAT) de-finida el 2 de juny de 2015 (veieu informació adjunta)

• Les actuacions que s’estan realit-zant per impulsar la bioeconomia

• La convocatòria de projectes per a la compra pública innovadora per fomentar l’economia circular

• Les iniciatives derivades del con-veni entre la Generalitat de Catalu-nya i la prestigiosa Fundació Ellen MacArthur

EL CEES I LA FUNDACIÓ ELLEN MACARTHURTornem cap al CEES per destacar dos aspectes importants a tenir en compte. D’una banda, el congrés se centrarà en tres grans eixos te-màtics: les ciutats, la indústria i els ciutadans.

Analitzarà temes com el repte zero residus i la gestió medi ambien-tal i, alhora, intentarà donar resposta a preguntes com: quin és el paper de les ciutats en l’economia circular; com es poden crear sistemes eficaços; com poden els governants promou-re la reindustrialització positiva de les ciutats; com construir sistemes urbans circulars on les indústries es

converteixen en forces regenerado-res. Queda palès que el repte industri-al no és pas menor.

De l’altra, el comitè organitzador del CEES està integrat, entre altres entitats, per la ja esmentada Fundació Ellen MacArthur. Aquest organisme, fundat l’any 2010 i que compta com a partners globals empreses de la magnitud de Cisco, Google, Philips, Renault, Unilever, Nike, H&M i Intesa Sanpaolo, és la referència internaci-onal de l’economia circular. D’ales-hores ençà la Fundació s’ha conver-tit en un líder de pensament global i ha assolit situar l’economia circular en l’ordre del dia dels responsables d’empreses, governs i acadèmics.

L’any 2013, per exemple, va crear el primer programa específic d’inno-vació en economia circular del món, Economia Circular 100 (CE100).

Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, afirma que a Catalunya,: “en el marc de planificació estra-tègica, es disposa d’elements molt potents que, alhora, es reforcen amb iniciatives de compra pública innova-dora per a l’impuls de l’economia cir-cular gràcies a l’acord amb la prestigi-osa Fundació Ellen MacArthur”.

Paral•lelament, Queralt identifica els principals reptes que ha de superar el país i les empreses davant de l’econo-mia circular. “Necessitem més innova-ció en productes aplicant l’ecodisseny i d’altres mesures; més transferència d’aquesta innovació a les empreses, així com finançament per invertir en les necessitats derivades del canvi de model. Cal també una alineació ad-ministració-productors-consumidors (tant consumidors empresarials com finals) per anar a l’una en l’impuls de l’economia circular”.

Per la seva part, Laurent Aubouy, director de Recerca i Desenvolupa-ment de Leitat Technological Center, explica com es plantegen les investi-gacions en economia circular centra-des en el reciclatge. “Tenim en marxa diferents projectes de recuperació en què intentem treballar amb els me-talls escassos o preciosos que es tro-ben en excedents industrials, aigües de mineries i reciclats de microelec-trònica mitjançant un procés de dis-solució i posterior extracció”. Aubouy afegeix que “la indústria, excepte les empreses molt grans, volen projectes d’entre sis mesos i dos anys. Si tens una trajectòria solvent i un ventall tec-nològic ampli pots donar resposta a un problema en sis mesos”.

A més del vessant mediambi-ental bàsic de l’economia circular, Laurent Aubouy assegura que “l’or-ganització dels residus ha de ser un motor econòmic i de competiti-vitat. És molt important que això se subratlli. Si no es cuida la matèria primera a Europa, perdrem compe-titivitat a nivell global”. l

OBJECTIUS GENERALS DE L’ESTRATÈGIA CATALANA D'ECODISSENY PER A UNA ECONOMIA CIRCULAR I ECOINNOVADORA (ECODISCAT)• Promoure el disseny de productes ecològics i eco-serveis i

encoratjar els patrons de producció i consum més sostenibles.• L'establiment de sinergies amb totes les parts interessades

(empreses, universitats, centres de recerca, dissenyadors, consul-tors, consumidors, etc.)

• L'establiment de l'organització necessària a causa de que l'estratègia té un impacte significatiu i transversal en el mercat català.

• L'adaptació als requisits normatius europeus.

PRINCIPLE

1Preserve and enhance natural capital by controlling finite stocks and balancing renewable resource flows

ReSOLVE levers: regenerate, virtualise, exchange

PRINCIPLE

2Optimise resource yields by circulating products, components and materials in use at the highest utility at all time in both technical and biological cyclesReSOLVE levers: regenera-te, share, otpimise, loop

PRINCIPLE

3Foster system effecti-veness by revealing and designing out negative externalitiesAll ReSOLVE levers

1. Hunting and Fishing2. Can take both post-harvest and post-consumer waste as an input.

SOURCE: Ellen MacArthur Foundation, SUN, and McKinsey Center for Business and Environment; rawing from Braungart & McDonough, Cradle to Cladle (C2C).

OUTLINE OF A CIRCULAR ECONOMY

Llegeix l’entrevista a Arnau Queralt, director del CADS

www.fullsdelsenginyers.cat

Llegeix l’entrevista a Laurent Aubouy, director de Recerca i Desenvolupament

de LEITAT Technological Center www.fullsdelsenginyers.cat

Per què l’energiaobre camins?Perquè les ciutats amb models d’estalvi energètic ajuden el nostre medi ambient. Per això, Endesa incentiva l’autoproducció d’electricitat i l’ús d’il·luminació eficient en carrers i edificis. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

endesa.com

ColegioIngenierosCataluna_271,6x394,6_S&S_Endesa2016_smartcity_TR_P_AD_CAT.indd 1 13/10/16 15:33

04ACTUALITAT

n Tecnologia

06

Anàlisi de la mobilitat a BCNA les grans ciutats d’arreu del món, la mobilitat ha de fer front a diversos reptes comuns: la reducció de la contaminació, la congestió en els acces-sos i les sortides, la distribució capil·lar urbana a l’última milla, la inserció de la bicicleta, etc. En les últimes setmanes, la capital catalana ha acollit diverses iniciatives que, en bona part, intenten conscienciar i donar resposta a aquests reptes. Tot plegat enmig de la celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura el setembre passat.TEXT: ALBERT LÓPEZ

Una de les novetats és la presentació de l’In-forme sobre les dades bàsiques de mobilitat 2015, elaborat per la Comissió Ecologia, Ur-

banisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i presentat el juliol passat. Cal recordar que, l’any pas-sat, el consistori barceloní va posar en marxa un conjunt de projectes que s’emmarquen en els grans eixos d’actuació del Pla de Mobilitat Urba-na 2013-2018 (PMU) i pretenen obte-nir una mobilitat segura, sostenible, equitativa i eficient.

Algunes conclusions extretes de les dades bàsiques de mobilitat de l’any 2015 mostren que els des-plaçaments a la ciutat van incre-mentar un 2,70% respecte de l’any anterior. L’indicador també detecta un augment significatiu de l’ús dels mitjans de transport més sosteni-bles, especialment la bicicleta. Però, alhora, l’ús del vehicle privat també incrementa.

Entre les conclusions principals de l’anàlisi de les dades bàsiques desta-quem que:• Estem lluny d’assolir el reparti-

ment modal i la reducció de l’im-pacte del vehicle privat que el PMU fixa com a objectiu per al 2018. En aquest sentit, el creixement de l’ús de la bicicleta és més lent del que seria necessari.

• Els nivells de contaminació han augmentat i superen els valors marcats per la Unió Europea i, per tant, són necessàries actuacions per revertir aquesta tendència.

• S’ha incrementat el nombre d’ac-cidents amb víctimes i ferits lleus tot i la reducció dels sinistres més greus i les morts.

• El nombre de quilòmetres de ca-rrils bici encara és molt lluny dels objectius previstos per al 2018.

• És essencial fer créixer l’oferta de transport públic metropolità per millorar la quota modal dels viat-ges de connexió. Cal implementar mesures que permetin una mobi-

litat metropolitana més sostenible.• Cal estar atents a l’ordenació dels

serveis a la calçada (incloent el control de les reserves i els acces-sos per a persones amb mobilitat reduïda) per assolir els objectius del PMU en aquest aspecte.

L’ESTUDI DEL RACCEl següent punt d’interès relacionat amb la mobilitat a Barcelona ens apropa a l’estudi presentat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). L’informe alerta que, si no es prenen mesures urgents, la congestió als accessos de Barcelona incrementarà un 50% i tornarà als nivells previs a la crisi. El RACC demostra que prop de 200.000 persones que accedeixen diàriament a l’àrea metropolitana de Barcelona des d’un radi aproxi-mat de 30 quilòmetres: «pateixen retencions de trànsit. Una situació comuna en totes les grans ciutats europees i que provoca un gran per-judici als usuaris, tant a nivell d’hores perdudes com en costos econòmics

personals i globals». D’aquesta manera, en temps, de mitjana es perden: «52.000 hores diàries per la congestió. Una xifra que equival a 12,8 milions anuals d’hores perdudes, amb un cost de 137 milions d’euros anuals (equi-valents al 0,1% del PIB de Catalunya) i 685 eu-ros per usuari afectat a l’any».

Tot i que a Barcelona durant els últims deu anys ha disminuït el trànsit als accessos (un 9% respec-te del 2006 i un 51% de la congestió), principalment per la crisi econòmica, també és cert que, durant el 2015, ha començat a augmentar la mobilitat (un 3% i un 28% de la congestió per ser més exactes). Per això, si no s’articulen mesures tan aviat com sigui possible, en els propers anys la congestió in-crementarà un 50% i es retornarà als nivells anteriors a la crisi, fet que com-portarà una pèrdua de competitivitat econòmica i afectarà considerable-ment la qualitat de l’aire.

DOS AUTOBUSOS ARTICULATS ELÈCTRICS L’ultima actuació vinculada a la mo-bilitat a Barcelona està relacionada amb vehicles elèctrics. La capital catalana compta amb dos nous auto-busos articulats elèctrics gràcies al projecte ZeEUS (Zero Emission Urban bus System o, el que és el mateix, el sistema d’autobusos urbans d’emis-

sió zero) finançat per la UE i coordi-nat per l’Associació Internacional de Transport Públic (UITP). La novetat tecnològica d’aquesta segona tanda de proves és el sistema de càrrega dels autobusos mitjançant un pantò-graf retràctil situat a la part superior de la carrosseria.

El projecte consisteix a articular una bateria de proves intensives amb vehicles elèctrics o híbrids endollables d’última generació en deu ciutats diferents. L’objectiu és donar un impuls decisiu a la re-cerca i innovació en tecnologies netes aplicades al transport urbà. TMB lidera les proves a Barcelona en associació amb els fabricants Irizari Solaris i l’empresa energè-tica Endesa. També hi col·laboren Enide, la Universitat Politècnica de Catalunya, Idiada i GMV.

CÀRREGA PER PANTÒGRAFEl sistema de càrrega per pantògraf consta de dos elements. D’una banda, el carregador, que és un pilar d’uns cinc metres d’alçada amb aparença semblant a la d’un fanal, ubicat prop de l’última parada del recorregut de l’autobús i on el vehicle sol fer la re-gulació abans de reprendre la ruta. En aquest cas, Endesa ha construït la infraestructura de càrrega al carrer Cisell, en un indret molt proper a les terminals de la línia H16 (vegeu més informació a la peça destacada).

D’altra banda, hi ha el que és prò-piament el pantògraf, un braç me-cànic retràctil instal·lat al sostre de l’autobús que es desplega fins a unir-

1

LES 10 PROPOSTES DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA DE L’INFORME SOBRE LES DADES BÀSIQUES DE MOBILITAT 2015

Promoure la imple-mentació de supe-rilles, incrementar i millorar l’oferta de transport públic i impulsar l’ús de la bicicleta.

Seguretat viària: apel·lar a la convi-vència i el respecte als modes més vulnerables com vianants, bicicletes i motos per reduir els accidents amb víctimes i ferits lleus.

Reforçar i inten-sificar les mesu-res correctives en els punts de risc per dismi-nuir els accidents i arribar als ob-jectius marcats per al 2018.

Destacar la feina feta des de la Taula Contra la Contaminació que ha definit mesu-res estructurals i específiques.

Seguir generant més i millors espais per a vianants que fomenten la paci-ficació del trànsit i la convivència entre els modes de transport. El projecte de les superilles serà clau en aquest àmbit.

Fomentar l’ús de la bicicleta a la ciutat i desplegar totes les actuacions que s’inclouen en el PMU.

Completar el desplegament total de la Nova Xarxa de Bus com més aviat possible aviat millor ja que el creixement d’usua-ris del bus de TMB és inferior al de la resta d’operadors de transport públic.

Incidir en les mi-llores a l’oferta de Rodalies, l’opera-dor de transport públic que creix menys, i imple-mentar les mesu-res del Pla Director d’Infraestructures.1

2

3

45

6 8

7

A la imatge, estació de càrrega ultraràpi-da d’autobusos elèctrics instal·lat al carrer Cisell (foto: Pere Herrero). A la dreta, detall del pantògraf.

FULLS DELS ENGINYERS / 11

07 www.fullsdelsenginyers.cat1

se a la campana del pilar. Quan s’hi acobla, s’inicia la càrrega de la bate-ria mentre el vehicle està estacionat.

Aquest sistema, també anome-nat d’oportunitat, permet omplir fins al 80% de la bateria del vehicle —que sempre es manté per sobre del 40%— en un període de temps que oscil·la entre cinc i vuit minuts gràcies als 400 kW de potència del carregador. El carregador, a més, està connectat al Centre de Control d’Endesa des d’on es comparteixen dades amb el Centre de Regulació d’Autobusos. Aquesta informació permet saber, en temps real, quina activitat està desenvolupant el dis-positiu i l’estat del vehicle que s’hi ha connectat. Una informació molt útil per a l’operació de la flota de TMB.

L’autobús té sensors en dos punts diferents. A la part davantera, hi ha el sensor d’aproximació que avisa quan l’autobús s’està apropant al pi-lar carregador i prepara el sistema per a la posada en marxa. A la part posterior, hi ha el sensor de posició que confirma al braç pantògraf que ja es pot desplegar per acoblar-se a la campana i començar la càrrega.

Aquest senzill sistema permet que l’autobús, en escassos minuts, pugui fer altre cop el recorregut. Mentre circula, la bateria es manté entre el 40 i el 80%. A més d’aquest punt de càrrega d’oportunitat, En-desa té insta:lats, a les cotxeres de TMB, dos punts de càrrega noc-turna que aprofiten la parada dels vehicles per carregar les bateries al 100% en un temps aproximat de dues o tres hores.

Tant els autobusos com el siste-ma de càrrega ràpida entren en un període d’ajustos abans que els ar-ticulats elèctrics comencin a pres-tar servei amb passatgers. Pos-teriorment, TMB construirà una segona estació de càrrega ràpida a la zona del Fòrum que completarà el subministrament d’energia dels dos autobusos en ruta. l

Seguir implemen-tant el programa del vehicle elèc-tric com a peça fonamental per reduir la contaminació.

Avançar en la millo-ra de l’oferta per cobrir les neces-sitats d’estacio-nament fora de la calçada i en les ope-racions de càrrega i descàrrega.

10

9

HABITANTS PER TURISME EN ALGUNES CIUTATS EUROPEESComparativa de Barcelona amb altres ciutats i àmbits metropo-litans. Barcelona, amb 2,9 habitants per turisme, s’assembla a Viena, Berna o Zuric amb 2,8 hab./turisme. En canvi, és líder en nombre de turismes per km2 amb una ràtio del 5,5, seguida, amb molta diferència, de Nàpols amb 4,7. Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.

ROMA (2009) 1,4

TORÍ (2009) 1,6

VARSÒVIA (2014) 1,6

NÀPOLS (2009) 1,7

VALÈNCIA (2014) 2,3

MILÀ (2009) 1,8

PRAGA (2011) 1,8

BOLONYA (2014) 2,0

GÈNOVA (2009) 2,1

FRANKFURT (2014) 2,2

MUNIC (2014) 2,2

VALÈNCIA (2013) 2,2

HAMBURG (2014) 2,4

ESTOCOLM (2014) 2,3

OSLO (2014) 2,3

COLÒNIA (2011) 2,4

HÈLSINKI (2014) 2,5

MADRID (2014) 2,4

VIENA (2014) 2,6

BERNA (2014) 2,8

ZURIC (2011) 2,8

BARCELONA (2014) 2,9

BERLÍN (2014) 3,0

BUDAPEST (2014) 3,0

AMSTERDAM (2014) 3,5

2010

//

463.

989

2011

//

447.

815

2012

//

433.

394

2013

//

424.

786

2014

//

425.

607

2015

//

435.

236

ETAPES EN DESPLAÇAMENTS EN VEHICLE DE MERCADERIESDesplaçaments dels vehicles de mercaderies. Els desplaçaments en vehicles comercials comença a remuntar després de 6 anys consecutius de caiguda: un increment del 0,2% respecte de l’any 2013. Font: DOyMO, Enquesta de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.

QUÈ PROPOSA EL RACC?

Una millora de l’oferta i la qualitat del transport públic i una millor gestió del trànsit: • Exigir que el Ministeri de Foment i a ADIF que realitzi

les inversions compromeses per millorar el servei del tren de Rodalies.

• Crear un carril bus-VAO de baix cost a la B-23 i a la C-31 en el seu pas pel Maresme.

• Augmentar les expedicions d'autobús en les diferents modalitats: reforç del bus exprés, increment dels ser-veis discrecionals als polígons i millora de les línies d'aportació de passatgers d’autobús cap al tren en els intercanviadors comarcals.

• Ampliar i millorar l'accés i la seguretat als aparca-ments de dissuasió de la modalitat park&ride.

• Consolidar la línia ferroviària transversal del Vallès. • Minimitzar l’impacte de les incidències de trànsit a

través de serveis de grua ràpida als punts crítics per treure amb rapidesa vehicles avariats i/o accidentats.

• Incrementar l'ocupació mitjana del vehicle privat a partir de la potenciació d’altres mesures com els carrils bus-VAO de baix cost.

• Gestió del trànsit: senyalització variable del límit de velocitat i gestió d'accessos a les rondes.

• Gestió de la demanda d'aparcament al destí —la zona verda i blava i als aparcaments municipals (BSM)— aplicant tarifes en funció de l’origen, de les emissions contaminants generades, etc.

• Crear una via específica per a camions d'accés a la Zona d’Activitats Logístiques del port.

FULLS DELS ENGINYERS / 11

La nova estació de càrrega ultraràpida d’autobusos elèctrics d’Endesa a Barcelona, construïda al Carrer Cisell, consta de dos elements. D’una banda, l’equip de recàrrega que allotja l’elec-

trònica de potència i les unitats de comunicació. I, d’altra banda, d’un pilar, el dispositiu que suposa el punt de connexió final amb el vehicle.

El procés de recàrrega consisteix a connectar el pantògraf embar-cat en el sostre del vehicle amb la campana del pilar. El sistema con-ductiu per pantògraf és una tecnologia molt provada històricament en el sector ferroviari que ara estrena una nova aplicació en vehicles rodats.

L’estat del procés de càrrega és visible en tot moment, així com el de qualsevol incidència de funcionament gràcies a la incorporació d’una banda lumínica led als laterals del pilar. En funció del color se sap en quin estat es troba l’estació (verd equival a disponible; blau, carregant, i el vermell notifica un error).

L’equip de recàrrega és la unitat més crítica del sistema. Inclou un rectificador AC/DC de 430 kVA i està dissenyat per carregar, en menys de vuit minuts, fins al 80% els cinc mòduls de bateries dels autobusos elèctrics que tenen una capacitat total de 125 kWh. Aquests vehicles que ha incorporat recentment TMB a la seva flota són els primers autobusos 100% elèctrics articulats que circulen a l’estat espanyol.

La comunicació entre el vehicle i l’estació de càrrega compleix l’es-tàndard europeu CCS d’acord a la ISO 15118. A més, s’ha implemen-tat el protocol OCCP 1.5 per a l’enviament de les dades del carregador i l’autobús via 3G al Centre de Control. D’aquesta manera, es pot saber en tot moment l’estat de l’estació, així com la informació imprescindi-ble per a l’operació de la flota ja que es tindrà controlat l’autobús que carrega, el temps d’aturada al pilar i l’energia subministrada.

Aquesta estació de càrrega s’alimenta amb una connexió exclusiva a la xarxa de distribució elèctrica mitjançant un centre de transfor-mació subterrani MT-BT de 630 kVA ubicat a la confluència dels car-rers Cisell i Estany. l

El sistema conductiu per pantògraf

LOURDES GARCIA DUARTE, responsable d’Innovació en Mobilitat Elèctrica d’Endesa Energia

n Tribuna

Més informació awww.fullsdelsenginyers.cat

TECNOLOGIA 08

n Innovació

La base generalista de l’enginyer indus-

trial fa que li sigui molt fàcil entendre el

sistema de treball d’un projecte BIM.

9

BIM i facility management, dues oportunitats professionals per als enginyers La flexibilitat i la transversalitat de la formació rebuda pels enginyers industrials, els obra un ventall ampli de possibilitats laborals. Últimament, en sobresurten poderosament una vinculada a l’àmbit de la gestió dels edificis, el facility management, i una altra basada en una nova metodologia per a la gestió de projectes a través d’un model virtual 3D paramètric: el BIM (Building Information Modeling).

L’últim informe de Barcelona Activa Ocupacions més de-mandades al sector de la construcció (novembre 2015)

defineix el facility manager en el sector de la construcció com el professional: “responsable de coordinar els projectes de construcció, renovació o reubi-cació, així com la contractació de tots els productes i serveis relacionats amb el correcte fun-cionament i manteniment de les instal·lacions, netedat, recepció, etc”. El facility manager esde-vé, en definitiva, el professional que s’encarrega de dissenyar o adaptar els espais i les infraes-tructures d’una empresa per a què els empleats que hi treballen realitzin les seves activitats amb tanta eficàcia com sigui possible.

No obstant això, les compe-

tències i les responsabilitats del gestor d’espais han augmentat fins a esdevenir una peça clau en les organitzacions, ja que s’encarrega de resoldre un ti-pus de problemàtiques que, fins ara, no estaven centralitzades. Segons la consultora Daemont Quest, per exemple, el 82% de les empreses espanyoles tenen mal ubicada la xarxa d’oficines i sucursals. Malgrat tot, la figura del facility manager encara no és gaire coneguda a l’estat espa-nyol. Una dinàmica ben diferent a la dels Estats Units i a la de molts països europeus on moltes empreses ja recorren a aquest professional per optimitzar l’es-pai i les instal·lacions.

L’oportunitat laboral, òbvia-ment, és clara. Més encara si hi afegim que el volum de nego-ci a l’estat espanyol supera els 70.000 milions d’euros, l’equi-

valent al 6,47% del PIB segons l’últim informe de la IFMA (Inter-national Facility Management As-sociation). Grans xifres del facility management.

El BIMUna de les tendències clau del sector constructiu és la implan-tació de nous processos tecnolò-gics per millorar la productivitat i l’eficiència. En aquest sentit, des de la Unió Europea s’estan finan-çant iniciatives per a la innovació i la millora de la competitivitat mitjançant programes com la Plataforma Tecnològica Europea de la Construcció. Alguns dels objectius que es persegueixen són la industrialització del sec-tor per reduir costos, l’incre-ment de la qualitat i l’impuls de l’eficiència en l’ús dels recursos. És en aquest context en el qual ha irromput amb força el Model

d’Informació per a la Construcció (Building Information Modeling), un dels elements clau per a la transformació del sector.

L’estudi de Barcelona Activa que esmentàvem anteriorment també parla del BIM. El defineix com: “una metodologia de treball col·laboratiu per a tot el cicle de vida d’una construcció basada en una nova tecnologia de pro-gramari que permet visualitzar els projectes via 3D o en proto-tips virtuals”. Alguns dels avan-tatges més clars que aporta el BIM són la millora en el procés des de l’anàlisi de viabilitat de la promoció immobiliària fins al manteniment o desconstrucció, passant pel disseny del projec-te i la direcció d’obres. D’altra banda, permet agilitzar el treball dels professionals del camp de l’enginyeria, l’arquitectura i la construcció. l

LES DADES DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ ACOMPANYENLes dades estadístiques del sec-tor de la construcció mostren un canvi de tendència. A Europa, el sector va registrar un increment de l’1,2% l’any 2014, després de sis anys d'estancament i decreixe-ment. A Espanya, la contribució al PIB va experimentar un lleuger creixement durant l’any 2014 fins a situar-se en el 4,9%, segons da-des publicades per l’Institut Nacio-nal d'Estadística (INE).

Finalment, a Catalunya, el sector de la construcció també comença a recuperar-se de la contracció experimentada en els períodes anteriors. La contribució del sec-tor al PIB català va registrar taxes de creixement positives al llarg del 2014 fins a arribar al 4,7% en la taxa de generació de riquesa del país.

n Tribuna

L’enginyeria industrial, un instrument crucial per al desenvolupament del BIM

ALBERT PASCUALResponsable del Grup de Treball sobre BIM dels EIC i membre de la Comissió Construïm el Futur del ITeC (per la implementació del BIM a Catalunya)

En el cicle de vida d’un edifici , actualment, po-dem trobar l’enginyer in-dustrial dirigint, per dret propi, quasi totes les fa-ses. De fet, per formació

de base, l’enginyer industrial és un candidat idoni per involucrar-se en gairebé qualsevol dels estadis d’un projecte BIM (Building Information Modeling, és a dir, un Model d’Infor-mació per a la Construcció). La base formativa generalista de l’enginyer facilita una àmplia comprensió del sistema de treball i, sobretot, per-met albirar amb claredat quines po-den ser les necessitats futures des de la fase primerenca del disseny conceptual.

La implantació del BIM requereix la gestió d’un gran nombre d’infor-mació a l’abast dels stakeholders. Aquesta informació, que el progra-mari és capaç d’incorporar en les seves bases de dades, cal que es defineixi i s’estructuri de manera suficient, fiable i no redundant. Aquí, el paper de l’enginyer pot esdevenir imprescindible.

D’altra banda, hem de considerar

que l’enginyer —com a col·labora-dor habitual en el procés de disseny d’un edifici en, per exemple, el càlcul d’estructures o els projectes d’ins-tal·lacions associats— ja està acos-tumat a treballar de forma col·labo-rativa. En conseqüència, la dinàmica de treball en els projectes BIM ja li és familiar. Si el mètode és conegut, la forma cada cop ho serà més.

L’enginyeria industrial haurà de liderar, en un futur que ja és aquí i al marge de les àrees tradicionalment assumides del procés constructiu, les “noves” àrees d’anàlisi: docu-mentació, fabricació, construcció 4D/5D, logística, operació i mante-niment i desconstrucció i rehabilita-ció. Per tant, l’enginyer industrial del futur que vulgui treballar en el món de la construcció haurà de tenir un alt nivell d’expertesa en:• La metodologia BIM.• El programari BIM.• El programari BIM especialitzat

segons l’àrea d’interès o especia-lització.

• Organització i logística.• Creació, funcionament i manteni-

ment de bases de dades.

Actualment, es poden cursar postgraus i màsters a les nostres universitats i escoles, cursos d’in-troducció a l’ús de la tecnologia BIM (programari) i cursos molt més es-pecialitzats de la matèria per a l’en-ginyeria (MEP). Al capdavall, doncs, el camí futur de l’enginyer és indis-cutible i es basa en la formació es-pecífica per a la confecció de Models d’Informació per a la Construcció.l

“La implantació del BIM requereix la gestió d’un gran nombre d’informació a l’abast dels stakeholders”

FULLS DELS ENGINYERS / 11

www.fullsdelsenginyers.cat099

n Tribuna

una veuper influir

una marca per unir-nos “Els EIC projectem la força conjunta d’un col·lectiu professional clau en el món tecnificat en què vivim. Una veu necessària per influir en la societat des dels valors que conflueixen en l’enginyeria”

INFORMACIÓ I ALTES feste@serveis.eic.cat

veu, xarxa, influència, serveis, marca

anunci_robotica.indd 1 14/10/16 13:04

Com en totes les pro-fessions, el mercat la-boral exigeix al facility manager determinades competències. Concre-tament, una suma de:

coneixements (en aquest cas mul-tidisciplinaris), d’habilitats (aplicar bé el que sabem fer) i d’actituds o qualitats personals. A causa de la seva complexitat, exposem algunes de les competències que el mercat demanda a un FM modern:

• Gestió empresarial i estratègia de negoci. Les empreses necessiten un professional involucrat a acon-seguir els objectius empresarials.

• Capacitat analítica. A l’àmbit del FM, els costos, els pressupostos de despeses i la inversió i planifi-cació financera són competències importants i ben valorades.

• Coneixement del marc legal. Per afrontar responsabilitats civils i penals, el FM ha de conèixer l’afectació legal i la normativa so-bre les instal·lacions, els recursos humans, l’impacte mediambien-tal, etc.

• Tecnologies de la informació. El FM dependrà cada dia més de la tecnologia que li permetrà gesti-onar la gran quantitat d’informa-ció generada i disposar d’eines de control.

• Gestió d’equips i lideratge. El pro-fessional ha de demostrar capaci-tat i lideratge per connectar amb les persones del seu equip, involu-

crar-les i motivar-les, acomplir els objectius i, en últim terme, contro-lar-ne el rendiment. La comunica-ció i el treball en equip són bàsics.

• Dinamisme. Cada dia és diferent i els problemes arriben sense avi-sar. Aquest ambient l’ha d’espero-nar, però també preparar-lo per a què la incertesa no esdevingui un factor d’estrès.

• Serenitat. Cal mantenir la calma i controlar la situació en cas emer-gència. Un aspecte decisiu per sa-ber reaccionar eficaçment.

• Compromís amb la sostenibili-tat. No només per ajustar-se a la tendència, també com un valor constant. Un edifici sostenible és un recurs eficient per a qualse-vol empresa. El FM ha de fer de la sostenibilitat un objectiu i cal que prengui mesures proactives en aquest àmbit en benefici de la societat, l’empresa i el medi am-bient.

El Grup de Treball de Facility Mana-gement, adscrit a la Comissió d’Ac-ció Professional, pretén ser un espai obert de trobada enfocat a la gestió del coneixement i al treball relacio-nat amb temes d’interès de l’engi-nyeria aplicats al Facility Manage-ment. Si en voleu més informació visiteu l’enllaç del codi QR. l

Els enginyers industrials i la professió de facility manager

SEBASTIÀ ROGERResponsable de l’Àrea de Formació i Coneixement del Grup de Treball de Facility Management

“El mercat laboral exigeix al facility manager determinades competències multidisciplinars”

FULLS DELS ENGINYERS / 11

FULLS DELS ENGINYERS / 11COEIC / AEIC 10

Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu

executive.iqs.edu

ITM - INDUSTRIAL AND TECHNICAL MANAGEMENT

Si tens una formació tècnica i aspires a assolir reptes a nivell directiu, ara tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. El programa ITM t’ofereix la formació més completa i avançada en el camp del Management, i et permet especialitzar-te en una de les següents àrees en entorns industrials, científics i tecnològics:

· Direcció de R+D · Direcció de Qualitat i Sostenibilitat · Direcció d’Operacions i Supply Chain

IQS EXECUTIVE PROGRAM

IMAGINA ASSOLIR EL TEU PROPER REPTE

Barcelona: 14 junyHora: 18 hLloc: IQSC/ Via Augusta, 39008017 Barcelona

Madrid: 7 juliolHora: 18 hLloc: ICADEC/ Rey Francisco, 428008 Madrid

Apunta’t a les nostres sessions informatives a IQS Executive Education:

ITM - INDUSTRIAL AND TECHNICAL MANAGEMENTIQS EXECUTIVE PROGRAM

Pots confirmar la teva assistència a: executive.iqs.es/proximas-actividades Tel. (+34) 932 672 008 – executiveopen@iqs.edu

executive.iqs.edu

ITM - INDUSTRIAL AND TECHNICAL MANAGEMENT

Si tens una formació tècnica i aspires a assolir reptes a nivell directiu, ara tens una bona oportunitat per aconseguir-ho. El programa ITM t’ofereix la formació més completa i avançada en el camp del Management, i et permet especialitzar-te en una de les següents àrees en entorns industrials, científics i tecnològics:

· Direcció de R+D · Direcció de Qualitat i Sostenibilitat · Direcció d’Operacions i Supply Chain

IQS EXECUTIVE PROGRAM

IMAGINA ASSOLIR EL TEU PROPER REPTE

Barcelona: 14 junyHora: 18 hLloc: IQSC/ Via Augusta, 39008017 Barcelona

Madrid: 7 juliolHora: 18 hLloc: ICADEC/ Rey Francisco, 428008 Madrid

Apunta’t a les nostres sessions informatives a IQS Executive Education:

Els experts catalans pronostiquen que es podran controlar robots industrials amb ulleres intel·ligentsEn un futur proper, les ulleres intel·ligents operaran els robots industrials. Aquest és el pronòstic dels experts catalans en la matèria enquestats durant la II Nit de la Robòtica. L’acte es va celebrar el 5 d’octubre passat al Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona), sota l’organització del Grup de Treball de Robòtica dels Enginyers Industrials de Catalunya.

Pel director general del Col·legi d’En-ginyers Industrials (COEIC) i presenta-dor de l’acte, Pere Homs,: “la Nit de la

Robòtica vol reclamar el reconeixe-ment dels professionals d’un sec-tor que, pel seu impacte econòmic i social, és absolutament estratègic per a la nostra indústria”. Homs també va destacar que: “el canvi en què estem immersos —alguns parlen de revolució— no l’estan protagonitzant les màquines. Són les persones —enginyers i profes-sionals com nosaltres— els que, amb visió, coratge i talent, estan transformant el món”.

Raúl Rojas, professor d’Intel·li-gència Artificial a la Freie Univer-sität de Berlín, va brindar als as-sistents una conferència sobre el vehicle autònom i les tecnologies que el fan possible. El mexicà re-sident a Alemanya va argumentar que tecnologies disruptives com la robòtica, entre d’altres, ja han con-vertit els nostres cotxes “en robots

i xarxes” i va pronosticar que “el trànsit de vehicles esdevindrà una xarxa sense fils”. Per aquests mo-tius, “la indústria automotriu actual està transformat de manera radi-cal la que hi havia fins ara”.

Rojas va exposar de manera ex-haustiva el projecte Made in Ger-many que està desenvolupant la Freie Universität en base al vehicle autònom. Algunes de les carac-terístiques tècniques que el fan únic al món són la integració de 33 sensors que emeten informació d’un milió de punts per segon. El vehicle compta amb quatre nivells de redundància que inclouen nou càmeres de vídeo, dos ordinadors de control i l’ús de mapes en tres dimensions que encara no s’han comercialitzat.

Tot seguit, Carles Soler, membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va fer un breu repàs de les principals novetats de l’any en el sector. La robòtica industrial ha experimentat un creixement rècord el 2015, un 12% d’augment respec-te de l’any anterior que implica un

total de pràcticament 250.000 uni-tats venudes.

Soler també va subratllar les aliances establertes entre dife-rents empreses de la indústria 4.0, com ara ABB amb Microsoft, KUKA amb Huawei i Fanuc amb Cisco. En aquest sentit, Soler va incidir en el fet que els enginyers catalans vo-len jugar “un paper principal en la implantació de la indústria 4.0 al país. La 4.0 presen-tarà novetats i m p o r t a n t s en el marc de la fira IoT So-lutions World Congress a Barcelona”.

En el de-curs de l’acte, es va lliurar el Premi Nit de la Robòtica a Laura Tremo-sa, enginyera industrial i

pionera a Catalunya en l’edició de publicacions tècniques professio-nals del sector robòtic i industrial. Pel que fa al Premi Projecte de l’Any en reconeixement d’una iniciativa o projecte innovador en qualsevol àmbit de la robòtica, el guardó va recaure en PAL Robotics, empresa especialitzada en el vessant dels serveis.

La II Nit de la Robòtica va comp-tar amb la presència del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que, en la clausura de l’acte, va expressar la necessitat de crear a Catalunya un ecosistema que permeti fer realitat la indústria 4.0 i, alhora, doni suport a sectors tan importants com el de la robòtica. l

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

www.fullsdelsenginyers.catFULLS DELS ENGINYERS / 11 11

n AEIC / COEIC

La ciutat integrada, quan la realitat s’obre pas. Smart cities per a smart citizens03/11/2016 · Seu dels EIC

Seguretat Funcional (Functio-nal Safety) com a eina impres-cindible pel Risk Assesment a la directiva de màquines08/11/2016 · Seu dels EIC

Traçabilitat dels productes en la protecció contra incendis10/11/2016 · Seu dels EIC

La pobresa energètica23/11/2016 · Seu dels EIC

3a edició Jornada sobre Power Quality. Els harmònics29/11/2016 · Seu dels EIC

NO ET POTS PERDRE...

Subscriu-te a la NEWSLETTERa www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda

d’actes a www.eic.cat

Indústria 4.0: el binomi d’intel·ligència i competitivitat a les fàbriques

BIM: Fonaments per a Autodesk® Revit® MEP 201607/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Càlcul de sistemes d’enllumenat amb Dialux07/11/2016 · Presencial · Energia

Com demostrar els estalvis energètics? Curs pràctic avançat07/11/2016 · Presencial · Energia

Robots col·laboratius. Visua-litzant un nou paradigma en els processos industrials09/11/2016 · Presencial · Tecnologies Emergents

Competència emocional de l’enginyer. Intel·ligència emocional10/11/2016 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives

Introducció al Power Quality10/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Seguretat i autoprotecció en esdeveniments i actes extraordinaris14/11/2016 · Presencial · Seguretat i Medi Ambient

Verificació de Màquines i Quadres Elèctrics14/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Contractació pública. Regula-ció legal i aplicació pràctica16/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Fabricació additiva. Evolució de les tècniques de fabricació digital16/11/2016 · Presencial · Tecnologies Emergents

Facility Management: El control de la gestió17/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Tècniques avançades de negociació17/11/2016 · Presencial · Ges-tió i Habilitats Directives

Curs d’Especialització en Lean Manufacturing21/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Planificació i control de projectes amb MS-Project21/11/2016 · Presencial · Enginyeria

Branding i co-branding: la importància de la marca24/11/2016 · Presencial · Gestió i Habilitats Directives

Energy Metrics25/11/2016 · Presencial · Energia

La necessària fusió de persones i tecnologia en un entorn d’indústria 4.0

Aquest mes, tenim l’oportunitat d’en-trevistar el Dr. Gui-llermo Reyes, cap del Departament d’Enginyeria Indus-

trial de l’IQS School of Engineering i a Josep A. Aguilar, coordinador de l’Àrea d’Operacions, Supply Chain i Project Management de l’IQS Executive Education.

En primer lloc, quina opinió tenen sobre la situació de la in-dústria a casa nostra?

GR: Percebo un augment d’ac-tivitat encoratjador. És innegable que les empreses industrials mostren índexs de recuperació que conviden a l’optimisme.

JAA: Després de la crisi de 2008, penso que el pitjor ja ha passat. Recordo de manera molt inquietant com els polígons in-dustrials anaven quedant buits i com empreses, en principi sol-vents, tancaven les portes induï-des pels problemes de clients o proveïdors. El pes de la indústria ha caigut per sota del 15% del PIB i crec que serà molt difícil assolir el desitjat 20% que vol-dria Europa.

Com creuen que la indústria 4.0 pot ajudar a millorar el món de la fabricació?

GR: Pot fer que la nostra in-

dústria sigui més competitiva en l’entorn europeu. L’automatitza-ció i la informatització de la pro-ducció són assoliments del segle XX que ja estan disponibles en països on es va traslladar la producció del segle passat. La indústria 4.0 pot marcar la di-

ferència gràcies a la flexibilitat, la personalització, la quantitat produïda i la proximitat entre el client i el procés productiu.

JAA: La indústria 4.0 ens ha d’ajudar a millorar dues pre-misses fonamentals. Per una banda, que la comunicació si-gui en temps real i en el lloc on es produeix. I, d’altra banda, que s’automatitzin tant com si-gui possible aquelles activitats físiques que ja no ens podem permetre al nostre país perquè representen un desavantatge en costos respecte al preu de la mà d’obra als països emergents.

Quines principals barreres pot tenir la implantació de la in-dústria 4.0 al nostre entorn?

GR: La formació de perso-nal, tant a nivell tècnic com de gerència, i l’escassetat d’inver-sions en R+D+i. Per implemen-tar la indústria 4.0, no només s’ha d’invertir en tecnologia. És necessari conjugar tecnologies, filosofies de treball, persones ben formades i una gerència que entengui per què s’ha de fa-bricar d’aquesta manera. També s’han de reforçar les activitats de R+D+i. Hem de tenir capacitat per desenvolupar aplicacions d’indústria 4.0, no només tenir diners per comprar-les.

JAA: Hi ha d’haver un canvi en el model productiu que in-corpori, alhora, un nou model de professional molt ben capacitat i relacionat amb el món digital. Una nova versió del Jidoka de Toyota (l’automatització amb un toc humà) en què la simbiosi en-tre persona i ciberindústria sigui fonamental per aconseguir la màxima competitivitat. Al nos-tre programa Industrial&Technical Management (ITM) de l’IQS Execu-tive Education cerquem aquesta adaptació imprescindible entre les persones i la gestió d’engin-yeria del segle XXI. l

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

FONAMENTS ESPECIALS EN

PETITSESPAIS

93 763 26 99 / 660 484 072.2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

Màxima classi�cació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de“Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”.

Membre protector de l'associacióde consultors d'estructures.

Empresa adherida alCol·legi d’EnginyersIndustrials de Catalunya

Membre de l'Associació d'Amics de la UPC

Associació d’Amics de la UPC

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

15ANYS

FO

NA

MENTS E N P E T I TS ESPA

IS

2000 - 2015

Visita’ns a www.2pe.biz

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51

En les últimes dècades, el canvi que hi ha hagut a la nostra societat a causa de la globalització ha comportat una davallada radical de l’aportació de la indústria a les economies d’Europa, Espanya i Catalunya. La indústria 4.0 entra en acció.

FULLS DELS ENGINYERS / 11ENTREVISTA 12

Quina valoració fa de la participació en la II Nit de la Robótica?

És un gran honor que m’hagin convidat a fer-hi una conferència.

M’agrada molt venir a Barcelona. Ja hi havia estat quatre cops abans. És una de les meves ciutats preferides.

Ens pot resumir les idees princi-pals de la seva ponència?

Vull explicar que hi hagut un desenvolupament molt important en l’àrea automotriu que ha trans-format els cotxes moderns en ro-bots. Sempre dic als meus amics que comprar un cotxe de gamma alta és com comprar un robot. Porta instal·lada tanta electrònica, tan-tes xarxes de comunicació i tants components que el conductor ja no va sol, porta un àngel de la guarda de copilot. L’àngel fa que el cotxe no derrapi als revolts o que no xo-qui quan va a alta velocitat si alguna cosa es creua pel davant. Per tant, una qüestió que intuïtivament pas-sarà és que el cotxe acabarà con-duint-se sol.

És un procés evolutiu dels siste-mes d’assistència al conductor que ara ja l’ajuden en determinades maniobres. Es van connectant els sistemes fins que arriba el moment que pitges un botó i el cotxe ja va sol. L’evolució de l’antiga tecnologia cap a l’actual en la qual és un ordi-

nador qui condueix el vehicle. Això és el que explicaré a la xerrada amb exemples tecnològics que s’han de-senvolupat per fer-ho possible.

El vehicle autònom és un exem-ple perfecte de la conjunció de tres àmbits professionals relacionats amb les tecnologies disruptives, és a dir, indústria, telecomunicacions i informàtica, oi?

Efectivament. En robòtica parlem d’integració de sistemes. El robot no és només la xapa, sinó el dis-seny, la mecànica, l’electrònica i la intel·ligència. Per això, quan parlem d’aquest tipus de vehicles tot plegat conflueix. Per altra banda, també necessitem sensors que detectin la situació del trànsit i puguin dir-li al cotxe quants vehicles té al voltant, a quina velocitat circulen i a quina distància. Necessitem, a més, un sistema intel·ligent que sàpiga in-terpretar les normes de circulació i detectar, per exemple, qui té prefe-rència de pas en una intersecció. I, finalment, una intel·ligència equiva-lent al sentit comú humà que, ideal-ment, circuli pel mateix carril si no és que es vol avançar el vehicle del davant.

Per tant, es tracta de dues parts. Una de sensorial i mecànica i l’altra d’intel·ligència. La que ens interes-sa a nosaltres és la segona. Sem-pre dic que un vehicle autònom és com un taxi. Hi pujo i ja no m’he de

preocupar de com arribar al destí. Nosaltres, d’alguna manera, desen-volupem el taxista.

Quins són els principals obsta-cles que ha de solucionar la robòti-ca i la intel·ligència artificial per fer viables els vehicles autònoms?

Hi ha molts reptes, però podem identificar dos escenaris diferents. Un és a la carretera. La tecnologia actual ja pot interpretar la carretera en el sentit que es tracta de mante-nir-se en un carril i, de tant en tant, avançar un vehicle que va molt a poc a poc. Els grans fabricants d’auto-mòbils ja van plantejar que, a partir de 2020 o 2021, oferirien cotxes que poguessin ser autònoms a la carre-tera. El segon escenari és l’entorn urbà que és molt més complex per-què pot passar-hi qualsevol cosa. Els vianants no sempre creuen els carrers pels passos senyalitzats, poden sortir vehicles estacionats, hi ha bicicletes i nens, etc. Per arribar a la situació en què el vehicle sigui tan segur per deixar-lo sol per una

ciutat com Barcelona necessitem 20 o 30 anys més de desenvolupament tecnològic. I també d’adaptació de les persones a la idea que circulin cotxes sense conductor.

En quina fase està el projecte d’automòbil sense pilot que han desenvolupat a Berlín?

Ja tenim la llicència de las auto-ritats de trànsit per conduir-hi. Hem tardat 18 mesos a obtenir-la perquè vam haver de superar tot tipus de proves com el reconeixement de semàfors, vianants, altres vehicles, etc. Com a prototip ja hem circu-lat per Berlín, Suïssa, Estats Units i Mèxic. L’any passat vam ensenyar com el vehicle recorria 2.400 quilò-metres (des de Nogales, a Arizona, fins a Ciutat de Mèxic) de manera autònoma. Podem dir que tenim un prototip que es pot utilitzar a la ciu-tat, però sempre amb la restricció d’un conductor de seguretat darrere del volant per intervenir si fos ne-cessari.

Un altre dels projectes desta-cats en els quals ha treballat ha estat el del futbol robòtic, l’ano-menat Fumanoids...

Aquest era un projecte previ al desenvolupament dels cotxes autò-noms. Vaig començar a treballar en futbol robòtic el 1998, com una mena de laboratori per mesurar la capa-citat dels robots autònoms. Arribats a cert nivell de desenvolupament,

vam decidir passar als vehicles au-tònoms. Va ser un gran salt, però aquells petits robots van contribuir a tenir la tecnologia a punt per cons-truir-ne de més envergadura.

Quines són les principals línies d’investigació del Grup d’Intel·li-gència Artificial de la Universitat de Berlín?

A part dels vehicles, estem tre-ballant en cadires de rodes autòno-mes. La idea és que l’usuari digui a la cadira on vol anar. La cadira compta amb un mapa de la ciutat i el porta per la vorera. És, fins i tot, més difícil que el cotxe autò-nom perquè és molt més compli-cat circular per la vorera que per la calçada. Paral·lelament, estem investigant els robots biomimètics que intenten imitar determinats processos biològics. Tenim un ro-bot que imita un peix, li diem robo-fish. I un altre que imita el ball de les abelles.

Llegeix l’entrevista awww.fullsdelsenginyers.cat

“On hi ha més camp de desenvolupament de la robòtica és en la producció industrial”

TEXT: ALBERT LÓPEZ / FOTO: NOEL ZARAGOZA

RAÚL ROJAS, expert en intel·ligència artificial, mate-màtic i economista mexicà resident a Alemanya des de fa 34 anys, ens rep unes hores abans de la seva conferència a la II Nit de la Robòtica organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya. Ens apropa a al-gunes tecnologies clau que fan possible el desenvo-lupament del vehicle autònom. També reflexionem sobre el futur de la robòtica. La participació en el cer-tamen no és l’únic vincle de Rojas amb Catalunya. Per desenvolupar molts dels seus projectes artificials com ara Fumanoid, Neurocopter i Symplektikon entre els anys 2010 i 2013, va utilitzar plaques electròni-ques de l’empresa catalana ISEE.

“Comprar un cotxe de gamma alta és com comprar un robot”

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convis-quin amb ells/es. Acredita-ció: carnet col·legial de l’EIC.

E080

3126

3

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona

T. 93 200 93 39

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99

info@mirave.es

www.mirave.esESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES.PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

TOTES LES ESPECIALITATS

• Neteja dental anual• Visites• Revisions• Visites d'urgències• Rx intraorals

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16 14:26