Pinyons abril 2014
-
Upload
ampa-tres-pins -
Category
Documents
-
view
226 -
download
4
description
Transcript of Pinyons abril 2014
A.M.P.A. ESCOLA TRES PINS. MONTJUÏC
2pinyons press 3 pinyons press
Equip de redacció:6è: Òliver Ayet, Mauro Barrera,Teo Bates, Isard Dané, Àlex Idema 5è: Maia Albanell, Gerard Argany, Fabio Benavente, Pau Esquirol, Vània Gensana
Coordinadora Escola:Gemma Bladé.
Direcció, redacció i maquetació: Comissió Pinyons Press de l’AMPA ( Amàlia Robb, Gisela Scollo, Maria Vaz-König, Marc Alba, Meritxell Hernández,,Miguel Fernández, Mireia Herrera, Pepa Martínez, Sílvia Farrés, Teresa Martí)
INVESTIGACIONSEDITORIAL
La tecnologia és un coneixement fet per crear béns i serveis. Avui en dia n’hi ha molta, com per exem-
ple uns robots que netegen, televisors intel·ligents, etc. Ara al segle XXI estem bastant avançats. A més
de donar-nos serveis i béns també gràcies a ella hem evolucionat. La majoria de la tecnologia funciona
amb electricitat. Això implica desenvolupament i descàrregues del programa. La tecnologia més avançada
(mòbils, televisors, etc.) ve del Japó, on es fa la majoria de la TECNOLOGIA.
L’Scentee és un dispositiu capaç d’expulsar
aromes. Es connecta a la presa d’auriculars dels
telèfons mòbils. Encara no està a la venda a Eu-
ropa, però a Estats Units té un preu d’uns 35$,
(25,50 €). No només pot enviar i percebre aro-
mes, sinó que també pot crear un ambient més
agradable al teu gust amb expulsions controlades
que es realitzen cada poc temps. Les olors les ex-
pulsa amb uns cartutxos que té incorporats. Sen-
se canviar els cartutxos, pot aguantar fins a 100
usos.Mau
ro B
arre
ra, 6
è
És un felí d’aspecte gràcil amb potes llargues
i una cua curta amb una borla negra a la punta.
Té unes orelles punxegudes que estan acabades
amb una pinzellada negra de pèls rígids que afa-
voreixen el seu camuflatge. També es caracte-
ritza per les seves patilles, que van des de les
seves galtes cap avall. Es nodreix, bàsicament,
amb conills. No hi ha cap prova que tingui cap al-
tra presa. De depredadors només en té un, l’hu-
mà. Actualment només n’existeixen uns 300 a la
Península, i això fa que sigui el felí més amenaçat
del món.
EL LINX IBèrIC
Teo
Bate
s, 6
èPa
u Es
quir
ol, 5
è
Per fi han arribat les vacances de Setmana Santa! Segur que tota la comunitat educativa està desitjant desconnectar-se del món intens de Tres Pins i gaudir d’uns dies diferents, sigui per Barcelona o més lluny.
Enguany aquestes vacances cauen a les por-tes de Sant Jordi, en plena primavera, i per tant l’equip editorial de Pinyons Press volem aprofitar aquestes línies per animar-vos a lle-gir una bona novel·la o algun altre bon llibre en els propers dies. No oblideu que nenes i nens de totes les edats gaudeixen de les lectures en veu alta! Segur que trobareu interessants les recomanacions que fan el nostre equip de redactors a la secció de Llibres.
Quan tornem de les vacances ens trobarem endinsats en la setmana més literària de l’any
amb els Jocs Florals de Tres Pins. Enguany l’equip Pinyons ha decidit, junt amb l’AMPA, publicar tots els guanyadors en una edició única i exclusivament digital.
Bé, i finalment, volem donar la benvinguda a uns nous col·laboradors: Meritxell, Mireia, Marc, Miquel, Pepa i Gisela, que a partir d’ara s’encarregaran de tirar enda-vant aquest projecte escolar, la nostra sú-per revista Pinyons Press!
Apa! No us entretenim més! Adéu i bones vacances!
4pinyons press 5 pinyons press
Activitats a l'escola
6pinyons press 7 pinyons press
ACTIVITATS A L’ESCOLA ACTIVITATS A L’ESCOLA
Els alumnes de 1r, 2n i 3r durant aquest segon trimestre hem estat treballant diferents tècniques de
l’expressió escrita tot preparant-nos pels Jocs Florals.
Els alumnes de 1r us presentem els nostres rodolins.
8pinyons press 9 pinyons press
Els alumnes de 2n i 3r van reproduir un conte que havíem treballat anteriorment
classe DOFINS
EL GErMÀ D’EN JOAN BrUT
10pinyons press
ACTIVITATS A L’ESCOLA ACTIVITATS A L’ESCOLAACTIVITATS A L’ESCOLA
12pinyons press 13 pinyons press
ACTIVITATS A L’ESCOLA ACTIVITATS A L’ESCOLA
LA P
rIN
CESA
I
EL P
èSO
Lcl
asse
GU
INEU
S
14pinyons press 15 pinyons press
ACTIVITATS A L’ESCOLAACTIVITATS A L’ESCOLA
Treb
alls
sen
se c
orre
cció
ort
ogrà
fica
16pinyons press 17 pinyons press
El Nadal va ser una gran festa per tota l’escola, tots els nens i nenes de l’escola hi van participar.
Les classes de P3, P4, P5, 1er, 2on, 3er i 4rt canten una melodia i els nens i nenes de les classes 5è i
6è van tocar la flauta acompanyant les melodies dels altres grups. La gent estava molt contenta i molt
animada per tota la música, els balls, etc.
Els nens i nenes de la classe de 6è van decorar i recollir tot, i els altres vinga riure i diversió. Va
venir un convidat molt especial, el PATGE rEIAL DELS rEIS MAGS D’OrIENT!, que va ser a qui li vam
dedicar totes les cançons i balls!!!!!!!!!!!!!!!!
Pau Esquirol, 5è
El Nadal a Tres PinsAl museu del gasEl 13 de febrer 5è i 6è vam anar al museu del gas. 5è va començar fent una activitat amb
l’electricitat: van fer posar de punta els cabells d’una nena, van encendre bombetes i van jugar
amb l’electricitat estàtica... Els de 6è van anar a fer una curta visita al museu, es van disfres-
sar, van anar al lloc que els corresponia i van respondre unes preguntes. Així viceversa, però 6è
va fer activitats del gas: la pressió, de la combustió, diferents menes de gasos... Era molt curiós
pels miralls que hi havia .Va ser molt bonic tot plegat.
Gerard Argany, 5è
Àlex Idema, 6è
ACTIVITATS A L’ESCOLA ACTIVITATS A L’ESCOLA
18pinyons press 19 pinyons press
ACTIVITATS A L’ESCOLA
20pinyons press 21 pinyons press
ACTIVITATS A L’ESCOLAACTIVITATS A L’ESCOLA
CRONIQUESEls surfistes han anat “surfejant” fins la contracoberta
22pinyons press 23pinyons press
PI SORD
24pinyons press
Solucions al joc del Pi Sord:
La mare de la Samai és del PErÚ.
La Miara és del PAKISTÁN.
La mare de l’Esther era d’ITÀLIA.
El pare de l’Ana és de CÒrDOVA.
La maria José és de ZAMOrA.
El Joan és de MALLOrCA.
L’Anna és de SOrT.
El Marc és de FIGUErES.
L’Escola Tres Pins és a BArCELONA.
La Cesca viu prop de SITGES.
La Pepita viu a CASTELLDEFELS.
L’Iris viu a SANTA COLOMA DE GrAMENET.
La Queti viu a GAVÀ.
La Sònia viu a CABrILS.
L’Adrián viu a l’HOSPITALET.
L’Ester viu a MOLINS DE rEI.
La Begoña estiueja a SANT FELIU DE GUI-
XOLS.
28pinyons press 29pinyons press
entrevistes
Ingredients per a 4 persones: _
- 500 grams de mantega
- 1 tassa de sucre
- 4 ous
- 1 cullerada d’essència de vainilla
- 2 cullerades de pols per fornejar
- 2 tasses de farina
- ratlladura de llimona o de taronja
Preparació: _
El primer que hem de fer és col·locar la mantega en un bol; no ha d’estar massa desfeta, sinó més o menys
manejable per poder barrejar bé. La barregem bé amb el sucre i els ous, fins a aconseguir una massa
uniforme. A continuació afegim la ratlladura i la pols per fornejar sense parar de remoure. Per últim
incorporem a la massa la farina i removem fins que la massa quedi totalment homogènia. Ara posem una
mica d’oli als motlles (si són de paper no cal) perquè no s’enganxin els cupcakes. Omplim els motlles amb la
massa i els fornegem a 250º durant 30 minuts aproximadament.
Ara només falta afegir algun topping als nostres cupcakes (jo recomano que ho feu amb birutes de xoco-
lata).
BON PrOFIT!!!!!!!Mau
ro B
arre
ra, 6
èM
aia
Alb
anel
l, 5è
Ingredients:
-200 grs de xocolata negra
-200 ml de nata líquida
-fideus de xocolata per decorar
Elaboració:
Primerament desfés els 200 grs de xocolata al
foc. En segon lloc, escalfa la nata barrejada amb
la xocolata.
Deixa que aquesta massa es refredi i després po-
sa-la a la nevera perquè es torni més compacta.
Una vegada freda, fes boles. Les pots cobrir amb
els fideuets de xocolata.
Per acabar, deixa-les una estona al congelador.
I després....................... A menjar!!!!!!!!!!!!!!!!!
BON PrOFIT!!!!!!!!!!!!!
Pereza és una banda musical espanyola de
gènere pop-rock formada per José Miguel
Conejo Torres (guitarra i veu) i rubén Pozo
Prats (baix i veu). Es van unir a finals dels no-
ranta per interpretar versions de Leño. An-
teriorment, tots dos havien format part d’altres grups musicals. Posteriorment, se’ls hi va unir el bateria
Tuli. Un caçatalents de la discogràfica rCA es va fixar en ells i van negociar, així que Pereza va firmar el
seu primer contracte al 2001. Les 10 millors cançons que han fet són:
• rum rum
• Champagne
• Por Mi Tripa
• Ella Tiene Un Don
• Estrella Polar
• Margot
• Caramelo
• Que Alegria Más Tonta
• Pienso En Aquella Tarde
• Serás Aún La MismaMau
ro B
arre
ra, 6
è
30pinyons press 31 pinyons press
els petits cuiners
Els baseballs és un
grup de música rock for-
mat a Alemanya l’any
2007. La banda es va fer
famosa per interpretar
grans èxits de la música
moderna, en l'estil dels
anys 50. Les cançons que
més m’agraden són Um-
brella, Hello, The candy
shop, Poker face .
Escolteu-la per què
són molt boniques les
cançons que fan. Us ho recomano molt!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Òliv
er A
yet,
6è
BaseballsET SONA?
32pinyons press 33pinyons press
cinema
O
J
34pinyons press 35pinyons press
racó de lectura
VIATGES
36pinyons press 37pinyons press
A la banda dreta del carrer de l’escola, un cop
passat el Centre d’Educació Especial Aspace, hi
ha una zona feréstega que està força abandonada
per la gent que és el bosc dels Tres Pins. Ningú
diria que aquest lloc avui en dia tan poc cuidat, va
ser per a molta gent de la primera meitat de se-
gle XIX un dels més importants espais per gaudir
del temps lúdic i d’esbarjo per les seves tristes i
atrafegades vides, l’únic al·licient i una de les po-
ques il·lusions en el seu tarannà ple d’angoixes i
misèries. En una Barcelona envoltada de muralles
i portals que es tancaven perquè la gent no pogués
escapar quan hi havien epidèmies o quan es bom-
bardejava la ciutat des del castell, on els carrers
eren tan estrets que gairebé no els hi entrava ni la
llum del sol i els carros en molts llocs tenien grans
dificultats per girar d’un carrer a l’altre (el carrer
Ample, a prop de Colón, es diu així perquè era el
més ample de la ciutat, i tan sols tenia una amplada
de 6 metres), on la gent treballava en jornades
inacabables i esgotadores inclosos els dissabtes
i molts diumenges, on no existien trens ni mit-
jans que permetessin fer grans desplaçaments en
un sol dia, la gent aprofitava la jornada que te-
nia de festa laboral per pujar a la muntanya de
Montjuïc a fer la tradicional fontada (berenar al
voltant d’una font) i entre d’altres llocs escollien
el bosc dels Tres Pins, i seien als voltants de la
seva font, on l’aigua sortia entre unes pedres “con
chorrear cantarino y glugluteante” segons ens ex-
plicava Luis Baile Lisón l’any 1940 en el seu llibre
Montjuich de Antaño, es respirava un aire pur i
aromàtic i la gent gaudia de l’escalfor del sol que a
la ciutat no li arribava, les famílies es delectaven
contemplant l’extens panorama que des d’allí es
dominava (aquest panorama de Barcelona el podem
contemplar actualment pujant fins al final del car-
rer i tombant a mà esquerra). recordem que els
primers gravats de vistes de Barcelona es van fer
des de Montjuïc. Aquests llocs eren considerats
agradables, pintorescos i plens de poesia.
Van anar passant els anys i al segle XX se-
guia sent costum pujar els dies de festa als Tres
Pins, on també era habitual fer arrossades, coure
les costelles, plomar l’aviram amb la família i els
amics, els diumenges aquest lloc es convertia en
un immens menjador on cada pedra era una taula
parada, els porrons de vi negre corrien de mà en
mà i s’assaboria el deliciós menjar que acurada-
ment s’elaborava gairebé com si fos un acte ritual.
Eren gent humil i això es notava en detalls com per
exemple quan barrejaven l’oli i el vinagre en excés
per tenir més set i al beure poder quedar tips amb
menys menjar. Guitarres i acordions posaven músi-
ca a les cançons que es corejaven en colla, després
uns feien la migdiada a l’ombra dels pins i altres
jugaven a penyores o altres jocs infantils. Al ves-
pre quan començava a enfosquir la gent baixava
per la muntanya ja de tornada mentre contempla-
ven com la ciutat anava parpellejant cada cop amb
més puntets de llum que s’escampaven pertot arreu
i anaven augmentant per moments.
L’ENtERRAmENt dE LA SARdINA
El dimecres de cendra era en teoria el primer dia
de Quaresma, però en realitat la major part de
la gent s’ho agafava com el darrer dia de carnes-
toltes i sortia en massa a fer l’enterrament de la
sardina (de fet el que s’acostumava a enterrar era
una arengada), fins a tal punt estava estès aquest
EL BOSC DELS TRES PINS
El meu periquito, que es diu Sparry, té un any
i mig, és de color verd i groc, li agrada menjar
barretes de menjar per a periquitos i beu molta
aigua. Té una companya de gàbia que es diu Crispi.
S’ estimen molt i es passen el dia fent-se petons.
A vegades es barallen pel menjar i per l’ espai. A
la nit els tapem amb una manta perquè si no es
queden desperts.
Tenen molta por de les persones però s’estan
adaptant al soroll de la casa. Quan es barallen mo-
uen molt les ales i fan molt escàndol. Sempre es-
tan a la gàbia però algun dia hem deixat sortir a l
'Sparry i sempre s’amagava a sota del sofà. A mi
m’ agradaria que sapigués parlar però per això es
necessita molt entrenament.
Alex Idema, 6è.
És un hàmster. Es diu Trapi (el nom ve de petit
trapella). És blanc amb una ratlla negra al damunt,
té uns ulls petits i unes dents molt grosses, té les
potes del darrere molt grans per tirar endarrere
el que ha escarbotat, és molt petitó i molt suau.
Sempre, de dia, està dins de casa seva, i li agrada
quasi tot per menjar. El traiem quan surt de casa
seva (per no despertar-lo). M’agrada perquè és
molt bufó i molt juganer.
Gerard Argany, 5è.
SPARRY
LA mEVA mASCOtA tRAPI
MASCOTES
38pinyons press 39pinyons press
al desert. Els no catòlics ja es poden reunir en
llibertat allà on vulguin sense que estiguin fora de
la llei, i Joan Manuel Serrat, encara que s’estimi
molt el Poble Sec, no acostuma a passejar gaire pel
nostre barri. Del bar de begudes i la música que
portava la gent a ballar sols ha quedat el cant dels
ocells, les garses, les cotorres i les tórtores com
a únic so que ens pot captivar; en aquest indret
ara tan silenciós tot està abandonat, aparentment
ja no queda res de res. Ni tan sols una placa re-
coneix a tocar del recinte d’Aspace aquests tres
pins que van donar nom a la font, al berenador, al
barri de barraques, al viver, al carrer i a l’esco-
la on van els nostres nens. Aquests pins estan al
costat del carrer, a l’alçada del revolt que hi ha
pujant, passada l’escola, a mà dreta. Els tres pins
que van ser un símbol d’aquest lloc, que han vist
com la gent pujava a fer les fontades, a escol-
tar mítings, a enterrar la sardina, a cantar a un
déu en una fe clandestina, que van veure aquí els
nostres avantpassats com ballaven i s’enamoraven,
ara estan totalment oblidats del món i ignorats
per gairebé tothom, i contemplen en silenci i mig
amagats com els nostres fills passen per davant
quan surten de l’escola que porta el seu nom sen-
se que ningú s’adoni que existeixen. Amb el temps
veuran aquests nens com es fan grans i esperem
que llavors aquests pins ja hagin deixat de ser uns
desconeguts per a la gent, que tothom sàpiga que
són allà, que el seu voltant deixi d’estar en un es-
tat d’abandonament com el que hi ha ara i pugui
recuperar almenys una petita part d’aquell encant
i aquell ambient tan encisador i agradable que va
captivar els nostres avantpassats en uns temps no
gaire llunyans.
Pere Terol
tòlics per cantar els seus salms i predicar una fe
que en aquells moments estava prohibida per les
autoritats. També com a anècdota podem dir que
una de les persones del nostre barri més conegu-
des arreu del món, sobretot al món llatinoamericà,
el nostre entranyable Joan Manuel Serrat, en una
de les seves cançons també ens parla dels Tres
Pins, és la cançó “Decir amigo” i en ella es refe-
reix al fet de compartir “en los Tres Pinos...” una
cosa tan important com és “una novia pa los dos...”.
Potser seria bo poder preguntar-li si és veritat
que la contrada dels Tres Pins era per a ell un lloc
tant entranyable que fins i tot era capaç de com-
partir amb l’amic la seva noia. Cal destacar també
que tocant a la font es va arribar a posar un mos-
trador on se servien begudes i també l’aigua de
la mateixa font. Cridaven l’atenció unes figueres
majestuoses situades a banda i banda de la barra
del bar, hi havia al costat una barraca i una espla-
nada on cada diumenge se celebrava ball al so d’un
piano de corda, al voltant també hi havia bancs i
taules on se servien els menjars casolans, al caure
la tarda s’encenia un aparell de carbur i seguia la
festa mentre la gent veia com la ciutat s’anava
il·luminant.
CONCLUSIó
I què queda de tota aquesta història?... del cos-
tum de les fontades ja no queda gairebé res, sols
la font, que està situada dins del Viver dels Tres
Pins. De l’enterrament de la sardina que havia ar-
ribat a aplegar una immensitat de gent sols de-
uen quedar una gran quantitat d’espines enterra-
des que potser d’aquí a deu mil anys provocaran
la fascinació (o potser la desorientació) d’alguns
arqueòlegs. Tampoc queda res dels mítings dels
polítics, ja que amb l’estat d’abandó que hi ha, fer
un discurs allí tot i ser un bosc seria com predicar
costum que a la una del migdia sortien els “sere-
nos” a vigilar els barris de l’acció dels malfactors,
ja que gairebé ningú era a casa. Un cop arribats
a l’indret escollit, era costum cobrir la “víctima”
amb un plat, cassola o qualsevol estri de terrissa
en un racó ben assenyalat de manera que l’any se-
güent fos fàcil de trobar i d’aquesta manera ad-
quirir una mena de dret a anar sempre al mateix
lloc. De tots els destins de tal costum, el que va
ser més popular a Barcelona va ser el del Bosc dels
Tres Pins, moltes són les persones que actualment
encara viuen i recorden haver anat a enterrar la
sardina penjada d’una canya als Tres Pins. Un cop
feta la cerimònia, alguns cops amb seguici fúne-
bre, amb fèretre i fins i tot amb vídua inclosa que
plorava la desgraciada mort, es feia un berenar i
la gent es divertia explicant acudits i rient d’allò
més. Eren dies molt agradables i cada colla torna-
va cap a casa al vespre comentant que bé que s’ho
havien passat.
ALtRES ANèCdOtES
Altres coses que podem dir del Tres Pins és que
un dels polítics més coneguts i controvertits que
hi va haver a Catalunya i Espanya al començament
del segle XX, Alejandro Lerroux, acostumava a
fer mítings amb la gent senzilla que anava als Tres
Pins, mentre ell portava una vida de classe alta.
Aquest fet va donar lloc a un poema popular que
deia així:
On se’n va aquest andalús
a veure com en Lerroux
havent dinat en el ritz
fa el pa amb truita amb els obrers
vora la font dels Tres Pins.
també durant la postguerra va ser un lloc mig to-
lerat i mig clandestí de reunió dels cristians no ca-
ELS SURFISTES