![Estudi sociomorfològic a Manresa - COnnecting REpositoriespresència del segment velar en 1[-pl] del present dindicatiu i en 1[-pl], 2[-pl], 3[-pl] i 3[+pl] del present de subjuntiu](https://static.fdocumento.com/doc/165x107/6031ff87e30ce55053557c57/estudi-sociomorfolgic-a-manresa-connecting-repositories-presncia-del-segment.jpg)
PL TR ATÈGIC CUPA CIÓ PE RQUITECTES - coac.net · pl pla gene a es pe estratÈgic r 2012 tr r a...
22
PL PLA Gene LA ES PE ESTRATÈGIC er 2012 STR ER A C D’OCUPACI RATÈ ALS A G IÓ PER ALS A ÈGIC ARQ GENER ARQUITECTE C D’O QUIT 2012 ES OCU TECT UPA TES 1 ACIÓ S Ó
Transcript of PL TR ATÈGIC CUPA CIÓ PE RQUITECTES - coac.net · pl pla gene a es pe estratÈgic r 2012 tr r a...
PL
PLA Gene
LA ESPE
ESTRATÈGICer 2012
STRER A
C D’OCUPACI
RATÈALS A
G
IÓ PER ALS A
ÈGICARQ
GENER
ARQUITECTE
C D’OQUIT
2012
ES
OCUTECT
UPATES
1
ACIÓS
Ó
Intro
Pla es
FA
1.
2.
FA
3.
4.
Pla d
Refer
ANNE
Anne
Anne
PLA Gene
ducció ........
stratègic d’o
ASE I: Identif
Anàlisi de construcció
1.1. Estat a
1.2. Tendè
1.3. Perfils
Programa dperfils profe
ASE II: Forma
Línia de form
Programa d
e Comunicac
rències .......
EXOS
ex 1: Program
ex 2: Valoraci
ESTRATÈGICer 2012
..................
ocupació per
ficació d’opo
la situació d, en d’altres
actual ...........
ncies i àrees
professiona
d’informacióessionals .....
ació i recolza
mació ..........
de recolzame
ció .............
..................
ma de formac
ió econòmic
C D’OCUPACI
...................
r als arquitec
rtunitats
de l’arquitecsectors i en
....................
d’ocupació .
ls amb poten
ó per al col∙l....................
ment cap al
....................
ent a arquitec
...................
...................
ció COAC .....
a programa
IÓ PER ALS A
ÍNDEX
...................
ctes ............
cte dins dell’àmbit inter
....................
....................
ncial d’ocupa
ectiu d’arqu....................
trànsit de no
....................
ctes empren
...................
...................
....................
de formació
ARQUITECTE
...................
...................
sector immrnacional .....
....................
....................
ació ..............
uitectes i trà....................
oves ocupac
....................
nedors i arqu
...................
...................
....................
COAC ..........
ES
...................
...................
mobiliari i de....................
....................
....................
....................
nsit cap a n....................
ions
....................
uitectes labor
...................
...................
....................
....................
.................. P
.................. P
e la ...................
...................
................. P
................. P
ous ................. P
................. P
rals ........... P
................ Pà
................ Pà
................. P
................. P
2
Pàg. 3
Pàg. 4
Pàg. 5
Pàg. 5
àg. 12
àg. 13
àg. 15
àg. 17
àg. 19
àg. 20
àg. 21
àg. 25
àg. 70
Obje
L’obje
Obje
Els arestà f
Els ooportmàximtràns
Per ad’arqque ddels aaixí c
Les mprofediverl’elabcol∙laCatalpossi
INTR
PLA Gene
ecte de l’inf
ecte d’aques
ectius de l’in
rquitectes eforçant l’exp
objectius d’tunitats d’inm els coneixsit cap als pe
arribar a aqquitecte, delsderiven dels arquitectes, om de l’àmb
mesures a pessionals més i impliqueboració d’un aboració entunya (COACbilitats que e
RODUCCIÓ
ESTRATÈGICer 2012
orme
st informe és
nforme
stan experimploració de n
aquest infonterès ocupaxements ja rfils amb mé
quests objecs perfils profnous mercael context sbit internacio
rendre per aés competitiuen mesures Pla de Comtre el ServeC), el potenels nous perf
C D’OCUPACI
s millorar l’o
mentant unaous entorns
orme són aacional pel coadquirits. S’és potencial d
ctius, s’aporfessionals emats, tenint pocial i macroonal.
acompanyarus i adaptatsde prospec
municació coni d’Ocupacióncial de lesfils tenen am
IÓ PER ALS A
ocupabilitat d
a crisi de la professiona
analitzar el ol∙lectiu d’arha d’elaborad’ocupació.
rtaran dademergents i dresent les cooeconòmic i
r el col∙lectius a les necescció, formacnjunt per taló de Catalus accions prmb el nou con
ARQUITECTE
del col∙lectiu
professió sels i laborals p
mercat labquitectes, enar un pla d’
es indicativee les oportuompetènciesles tendènc
u d’arquitectssitats actuació i ocupacl de fer arribnya (SOC) irevistes perntext social i
ES
u d’arquitect
ense precedeper part del c
boral actuan les quals eacció per ac
es de l’estatunitats profes acadèmiquies del secto
tes en el tràals de la socció. Es propbar a la sociei el Col∙legi r ambdues econòmic.
tes.
ents històriccol∙lectiu.
al i detectas puguin aplcompanyar e
t de la proessionals i labues i professor, d’altres se
ànsit cap a pietat són deposa, així metat el valord’Arquitectinstitucions
3
cs que
ar les icar al el seu
ofessió borals ionals ectors
perfils e caire mateix, r de la es de i les
P
T
PLA EGener
PLA ESTRATÈGIC
SERVEI DE TRAJECTÒRIEPROFESSIONA
PLA INTEGRA
STRATÈGIC D’OCr 2012
C D’OCUPACIÓ P
S ALS
AL
FASE
FASE
OBJE
UPACIÓ PER ALS
PER ALS ARQUIT
E I
E II
ECTIUS
ARQUITECTES
IDENTIFICACIÓ D1. Anàlisi de la sit
2. Programa d’inf
TECTES
IdentificacióCOAC Escola Sert +
Edificació No
Edificació Tra
Jornada debPla i perfils COAC
Exportació de
No edificació
ÀMBITS D’OPOR
FORMACIÓ I REC3. Línia de forma
4. Programa reco
Formació edel perfil
Instruments
Instruments Xarxa profes
PROJ
D’OPORTUNITATStuació de l’arquite
formació per al co
ó inicial
+ experts SO
ous àmbits. Empres
adicional. Empresa
bat
e serveis. Empresa
ó. Empresa o Autònom
RTUNITAT
COLZAMENT CAP ció
olzament a arquite
específica Foem
empresarials
de finançamentssional. Web 2.0 C
Web 2FòrumFòrum
JECTES EMPRENED
S ecte
ol∙lectiu d’arquite
OC
sa o Autònom
o Autònom
o Autònom
m
AL TRÀNSIT DE N
ectes emprenedo
ormació mprenedors
COAC
.0 COACs generals s per perfils
DORS
ectes i trànsit cap
Consultors
Empreses e
Altres Expe
Jorn. Exercic
Jorn. Exerci
NOVES OCUPACIO
ors i laborals
Mediació (an‐ Accions prè‐ Accions me‐ Postincorp
Edificació No
Emigració. In
No edificació
Edificació Tra
PROJEC
Jorn. Forma
Formació edel perfil
a nous perfils pro
s
especialitzades
erts
ci Prof. Nous. Ex. “
ci Prof. Trad. Adapt
ONS
ntiga Borsa de Treèvies ercat d’oportunitaporació
ous àmbits. Integra
ntegrat en estructura
ó. Integrat en estruct
adicional. Integrat e
CTES INTEGRACIÓ
ació Universitats i
specífica Foem
ofessionals El que fem els arq.”
tació nous requerim.
eball)
ats laborals
at en estr. laboral
laboral
tura laboral
en estructura laboral
Ó LABORALS
Escoles
rmació mprenedors
4 4
A co
s’iden
aptitu
const
Aque
gene
A par
arqui
accio
accio
troba
1. Anen
1.
El
La
d’
l’è
a f
La
qu
1.
2.
3.
Le
in
vis
FASE
PLA Gene
ntinuació es
ntifiquen les
uds, coneixe
trucció, en d
est estudi s’h
rades pel pro
rtir d’aquest
itectes fer el
ns de sensi
ns de form
ada dels arqu
nàlisi de la n d’altres se
.1. Estat ac
s arquitecte
a situació ac
arquitectes.
èmfasi de la
formes d’exe
a situació act
ue han afecta
La davalladdels encàr
moment: e
L’augment
conseqüèn
professiona
El canvi pespecialitza
serveis pro
es dades ela
stal∙lat al se
sats a Catal
E I: IDENTIFI
ESTRATÈGICer 2012
s presenta u
s principals
ements i exp
’altres secto
ha elaborat
opi COAC, qu
a informació
s canvis opo
ibilització de
ació per co
uitectes amb
situació deectors i en l
ctual
s al sector im
ctual del sec
Tots els age
inserció pro
ercici més co
tual de la pro
at de forma
da macroeco
recs, sobret
els projectes
exponencia
ncia, l’increm
al.
progressiu d
ació, reposic
ofessionals (i
borades pel
ector de la co
unya des de
ICACIÓ D’O
C D’OCUPACI
un estudi so
àrees d’ocu
periència ac
ors i en l’àmb
a partir d’in
ue reflecteix
ó de mercats
ortuns per as
el col∙lectiu
omplementar
b el mercat a
e l’arquitectl’àmbit inte
mmobiliari i
tor de la co
ents implicat
ofessional i la
ompetitives i
ofessió deriv
dramàtica le
onòmica i se
ot dels corr
d’edificació.
al del nom
ment de llice
els rols pro
cionament e
nforme Euro
l servei de v
onstrucció. D
e 1996 a 20
OPORTUNITA
IÓ PER ALS A
obre la situ
upació en qu
cumulades p
bit de compe
nformes, con
en les tendè
s, proposem
ssolir els nou
d’arquitect
r les capaci
ctual.
te dins del ernacional
de la constr
onstrucció af
s en la seva
aboral en la
i més alinead
a, fonament
es possibilita
ectorial, amb
esponents a
.
mbre d’esco
enciats d’arq
ofessionals v
n àmbits de
ostat 2010, S
visat del CO
De les dades
011 s’extreu
ATS
ARQUITECTE
ació actual
uè es poden
pel col∙lectiu
tències inter
nsultes amb
ències del sec
un pla de t
us reptes pro
es per orie
tats actuals
sector imm
rucció
fecta de form
formació i o
reorientació
des amb les t
talment, de l
ts d’ocupaci
b la conseqü
al que ha es
les i d’estu
quitectura i
vinculats a
e futur i canv
ectoral Anal
AC evidenci
s del gràfic d
que dels m
ES
del col∙lect
n posar en
en el marc
rnacional.
experts i da
ctor de la co
rànsit que h
ofessionals. A
ntar‐los en
i accions q
mobiliari i de
ma molt sen
cupació coin
ó dels perfils
tendències a
a convergèn
ó del col∙lect
ent reducció
stat l’activita
udiants d’ar
la saturació
l’arquitectu
vi de l’entor
ysis i Constru
en la profun
de la superfí
més de 30 m
iu d’arquite
valor part d
c del sector
ades estadíst
nstrucció.
a de permet
Aquest pla p
la nova sit
que promou
e la constru
nsible el col∙
ncideixen en
professiona
actuals.
ncia de tres fa
tiu:
ó de més de
at principal f
rquitectura
ó del seu m
ra (diversifi
rn del merca
uction).
nda crisi que
ície dels pro
milions de m
5
ectes i
de les
de la
tiques
tre als
preveu
uació,
uen la
ucció,
∙lectiu
posar
als cap
actors
el 80%
fins al
i, en
mercat
icació,
at dels
e s’ha
jectes
metres
qu
m
D
El
re
su
re
re
DaDe
PLA Gene
uadrats visat
itjans de pro
Dades: Visat COA
canvi, en
edefinició de
uperfície tot
educció de m
eduït la supe
ades: Visat COAC es d’octubre de 20
ESTRATÈGICer 2012
ts al 2006 s’h
oducció en e
AC
la distribuci
e les tendèn
tal dels proj
metres quadr
rfície total vi
any 2006 – any 2010: discontinuït
2006
C D’OCUPACI
ha passat a 3
ls quinze any
Super
ió de tipus
ncies en el s
jectes visats
rats visats pe
isada en un 8
Superf
2011 at estadística en
IÓ PER ALS A
3,7 milions a
ys anteriors
rfície visada 1
de projecte
sector, però
s per tipus d
er cada tipo
88%.
fície visada pe
canviar el règim
ARQUITECTE
al 2011, situa
a l’inici de la
1992‐2011
es que es v
en el gràfic
de projectes
logia. Des de
er tipologies
d’obligatorietat d
ES
ació molt pe
crisi.
visen posa
c següent, q
s, és encara
e l’any 2006
del visat
2011
er sota dels n
de manifes
que represe
a més rellev
a l’any 201
1
6
nivells
t una
nta la
ant la
1 s’ha
En
vi
ex
br
pr
re
se
Da
L’i
gr
S’
qu
su
40
PLA Gene
n l’àmbit de
sats a Catal
xcepcions, u
reus espais
rofunda visc
ecuperació q
ector.
ades: Visat COAC
impacte que
ràfic, que ref
hi constaten
ue la tenen q
uficients per
000m2 visats
ESTRATÈGICer 2012
e l’edificació
unya des de
ns períodes
de temps.
uda fins a la
que contemp
Nombre d
e aquesta situ
flecteix l’acti
n tant l’incre
quasi testim
projectar un
s) ha baixat d
C D’OCUPACI
residencial,
e l’any 1960
de davallad
Per contra,
a data al sec
pli canvis es
d’habitatges p
uació té sob
vitat de visa
ement d’arq
onial, com q
na certa con
del 20% a me
IÓ PER ALS A
, l’anàlisi fet
0 al 2011 mo
a de curta d
la situació
ctor. Això re
structurals e
projectats i vis
re el col∙lect
at dels arquit
uitectes col∙
que els desp
tinuïtat econ
enys de l’1%
ARQUITECTE
ta del nomb
ostra, en la
durada, amb
actual esde
equereix un
en els mode
sats a Catalun
tiu d’arquitec
tectes col∙leg
legiats que
atxos i arqui
nòmica esta
del 2006 al
ES
bre d’habita
primera èpo
recuperacio
evé la daval
pla específic
els productiu
nya 1960‐201
ctes es pot a
giats a Catal
no tenen ac
itectes amb
ble (conside
2011.
atges projec
oca i amb po
ons importan
lada més lla
c d’estabilitz
us i finance
1
apreciar en a
lunya.
ctivitat de vi
volums de t
erant un mín
7
ctats i
oques
nts en
arga i
zació i
rs del
aquest
isat, o
treball
im de
Da
De
qu
pr
El
l’a
so
cr
PLA Gene
ades: Visat COAC
e les dades d
ue aquesta
rojectes visa
diferencial
allargament
ostinguda de
risi sobre la r
ESTRATÈGICer 2012
Activit
de visat tam
situació té
ats al COAC a
entre les d
i reprogra
el visat supe
esta del sect
2006
C D’OCUPACI
at de visat de
bé es poden
sobre el se
amb l’ocupac
dues corves
mació de n
rior al 80% f
tor.
No haVisats SuperfSuperfSuperfSuperfSuperf
IÓ PER ALS A
els arquitecte
n extreure in
ector, com a
ció en constr
ha anat au
nombroses
fa preveure
n visat durantsense superfífície total visafície total visafície total visafície total visafície total visa
ARQUITECTE
s col∙legiats a
dicadors imp
ara la comp
rucció a Cata
ugmentant
obres, però
que encara
t l’anyície ada: 1 a 500 mada: 500 a 1.00ada: 1.000 a 2ada: 2.000 a 4ada: > 4.000 m
ES
a Catalunya
portants per
paració de l
alunya.
els darrers
ò probable
ha de créix
2011
m2 00 m2 .000 m2 .000 m2 m2
avaluar l’im
la superfície
anys a cau
ment la ca
er l’impacte
8
mpacte
e dels
sa de
aiguda
de la
DDD
Le
sis
la
El
se
qü
pr
qu
S’
no
de
La
—
pú
pr
l’e
sin
pr
El
co
ap
PLA Gene
Su
Dades superfície Dades ocupació: Dades evolució i
es successiv
stemàticame
situació rea
s canvis estr
ector a reco
üestió no pe
roducció, ma
ue el model s
ha reduït un
ombre d’arq
e l’arquitectu
a capitalitza
—mitjançant
úbliques— o
romotor i de
entorn banca
nó un canvi
rofunda del m
camí per ta
oneixements
plicació en to
ESTRATÈGICer 2012
uperfícies del
visada: Visat COIdescat 2011 previsió activita
es prevision
ent massa fa
l dels projec
ucturals que
onversions p
rmet conclo
anteniment i
s’ha de revis
n 85% la sup
uitectes titu
ura fa insoste
ció del pat
l’execució d
obre un esce
e l’Agent de
ari. L’escena
en els rols q
model es fa n
l que els arq
s, les habilit
ots els àmbit
C D’OCUPACI
ls projectes a
OAC 2011
t al sector: Euroc
ns d’evoluci
avorables de
tes visats pre
e requereix e
profundes de
ure res defin
explotació d
sar.
perfície d’ha
ulats continu
enible l’exer
rimoni cons
de deutes hi
enari sembla
la Propietat
ri esmentat,
que els difer
necessària p
quitectes es f
tats i les co
s sectorials.
IÓ PER ALS A
l COAC i ocup
construct 2011
ó del secto
s de l’any 20
esenta desvi
el sector imm
e la seva ac
nitiu sobre e
de l’arquitec
abitatges vis
a creixent. L
cici de la pro
struït i del
potecaris a
ant a l’anter
t Inmobiliària
però, no su
rents agents
er regenerar
facin un lloc
ompetències
ARQUITECTE
pació en const
or de const
006 i la com
iacions encar
mobiliari cond
ctivitat prof
els nous mod
tura però és
ada a Catalu
La saturació
ofessió com e
sòl per pa
particulars,
rior però on
a quedarien
posarà nece
tenien fins
r el sector de
en el futur
diferencials
ES
trucció a Cata
trucció resid
paració de le
ra més forte
duiran els dif
fessional. L’e
dels de defin
s una evidènc
unya en nom
del mercat
el coneixíem
rt de les e
empreses p
n les figures
assumides i
ssàriament u
al moment.
e manera sos
és la identifi
s que han a
alunya
dencial han
es previsions
s.
ferents agen
estat líquid
ició, finança
cia inqüestio
més tres any
dels profess
m fins ara.
entitats ban
privades i en
del finance
i concentrad
un canvi de m
La transfor
stenible.
icació precis
adquirit i la
9
estat
s amb
nts del
de la
ment,
onable
ys i el
ionals
càries
ntitats
er, del
des en
model
mació
a dels
a seva
El
La
de
ar
m
em
co
fe
M
ca
o
S’
de
co
de
co
vis
de
cr
le
A
ac
d’
Un
en
em
pr
Al
pu
po
l’e
vi
de
Pe
im
Fi
de
l’e
ne
PLA Gene
s arquitecte
a presència d
el sector im
rquitectes en
olts casos, m
mpresari, lib
oneixement
et difícil per l’
Malgrat això,
apaciten l’arq
no directam
han consulta
els rols més
oberts per u
emanden pr
om ara la ca
st”. Segons a
emà” i l’arq
reativitat qu
s empreses.
més, els ar
ccions d’intra
idees de neg
n altre valor
n formats d’a
mpresa, com
rendre decis
tres opcions
ublicitat i la
osicionamen
expansió del
sió definida
e l’emplaçam
er un altre
mmediates ac
nalment, la g
el sector ba
execució de
ecessita inco
ESTRATÈGICer 2012
s en d’altres
dels arquitec
mobiliari i d
n aquest en
molt precari
eral, amb de
relacionades
’arquitecte/a
les compe
quitecte per
ent amb l’ar
at empreses
sol∙licitats p
n arquitecte
rofessionals
apacitat de “
afirmen els e
uitecte pot
e posseeix i
quitectes só
apreneurship
goci persona
r que destaq
autonomia e
mprendre i ad
ions i trebal
s professiona
imatge i, de
t estratègic
l negoci han
per al produ
ment del pro
costat, un c
ctualment só
gestió d’acti
ancari. La r
deutes est
orporar ràp
C D’OCUPACI
s sectors
ctes en d’alt
de la constru
ntorn durant
s. La vocació
espatx profe
s amb la con
a contempla
etències vinc
assolir molt
rquitectura.
de serveis d
per les empre
e. Les conclu
per a llocs
“mirar d’una
experts, “els
abordar aq
la visió glob
ón emprene
p al món em
ls dins del m
uen els expe
estable, és a
daptar‐se a
lar amb auto
als clares i d
e manera mé
c del produ
n d’estar imp
ucte amb els
oducte.
camp de tre
ón la sosteni
ius de la ban
recent adqu
tà transform
pidament pr
IÓ PER ALS A
tres sectors
ucció ha fac
t dècades, e
ó per l’exerc
essional prop
nstrucció i el
r altres opci
culades a a
ts reptes al m
d’outplaceme
eses en els d
usions d’aqu
directius am
a altra mane
directius d’a
uest repte
bal i capacita
dors vocacio
mpresarial, é
marc empresa
erts és que e
dir, són capa
les diferents
onomia en un
e caire trans
és general, a
cte, la ima
pulsats per p
s valors del d
eball transve
bilitat i les e
nca s’ha con
isició de sò
mant les act
ofessionals
ARQUITECTE
és, fins a la
cilitat la inco
encara que e
cici tradicion
pi i jurisdicci
l disseny) ha
ons professi
aquesta pràc
món laboral
ent i headhun
diferents sec
uest anàlisi s
mb competè
era, detectar
ahir ja no se
des d’una p
at de treball
onals i, cada
és a dir, la
arial.
els arquitect
aços d’estab
s maneres d
n projecte.
sectorial són
al màrquetin
tge de ma
professional
disseny i de
ersal amb fo
energies reno
nvertit en un
òl i propieta
ivitats tradi
habituats a
ES
data, irrelle
orporació al
els llocs de
nal de la pro
ó reconegud
a estat semp
onals.
ctica profes
en diferents
nting per tal
ctors eren su
són concloe
ències que l
r coses que
rveixen per
posició privil
són un valo
a vegada mé
promoció i
tes estan ha
blir vincles co
de treballar i
n les que est
ng i al retail
rca, la imat
s amb capac
la marca i le
ortes possib
ovables.
a de les prin
ats immobi
cionals d’aq
al mantenim
evant. L’incre
món labora
treball foss
ofessió (arqu
da en les àre
pre molt fort
sional tradi
s sectors vin
de detectar
usceptibles d
nts: les emp
l’arquitecte
els altres n
a les empres
legiada perq
or estratègic
és, es valore
desenvolupa
bituats a tre
ontinuats am
i, simultània
an vinculade
. Els process
tge corpora
citat d’integ
es característ
bilitats d’ocu
ncipals neces
liàries mitja
quest sector
ment i explo
10
ement
al dels
in, en
uitecte
ees de
ta i ha
cional
culats
quins
de ser
preses
ja té,
o han
ses de
què la
per a
en les
ament
eballar
mb una
ment,
es a la
sos de
ativa i
grar la
tiques
upació
ssitats
ançant
r, que
otació
d’
co
d’
ed
en
co
Fa
és
El
L’a
in
La
ta
La
de
ro
no
En
op
Ex
es
pú
in
po
ni
En
pe
PLA Gene
aquests acti
obreix la ges
usos, imatge
dificis patrim
nergètica de
ompetències
acility Manag
s un dels atri
s arquitecte
arquitectura
ternacional
a forma urb
mbé contem
a internacio
estinacions,
ols professio
oves energie
n el marc d’a
portunitats d
xportar serv
strangera req
ública i priv
ternacionalit
oques havien
vell local ere
n la linia de
er a l’ocupac
⟩ Emigrac
contrac
l’estran
consola
aquest
feines
col∙loca
⟩ Estades
un cont
ERASMU
ESTRATÈGICer 2012
us. Els arqui
stió integral
e corporativ
monials, ge
els edificis, s
s més valorad
gement de l’
buts que l’ar
s en l’àmbit
a contempor
i molts nom
ana de Barc
mporanis s’as
nalització d
nous coneix
nals, nous s
es.
aquesta inter
de feina labo
veis d’arquit
quereix conè
vada. Per a
tzar‐se perq
n obert cam
en bones.
les oportun
ció de l’arquit
ció. Es pot
ctats en ori
ger. Aqueste
ts i organis
tipus de sup
laborals pu
ció de perso
s acadèmique
tracte labor
US, fan conta
C D’OCUPACI
tectes tenen
de propieta
va, definició
estió de su
ubcontracta
des per a aq
’Escola Sert C
rquitecte i el
internacion
ània catalan
s i obres d’a
celona i els
ssocien a la m
els arquitec
xements, no
erveis, nous
rnacionalitza
orals i les d’e
tectura i ur
èixer tota la n
les empres
què tenen d
mí a fora ja q
itats de fein
tecte:
emigrar en
gen per em
es empreses
smes oficial
port per a la
blicades en
onal que ope
es o profess
ral més esta
actes locals
IÓ PER ALS A
n capacitats
ats immobili
de marca d
ubvencions
ció de prove
uest perfil, s
COAC, és l’è
l COAC han p
al
na al món ga
arquitectes c
seus edifici
marca Barce
ctes catalans
oves capacita
s models de
ació s’obren
exportació d
rbanisme és
normativa es
es d’arquite
dimensions
que les persp
na laborals e
nviat per u
mpreses esp
s compten a
s. Alguns d
a internacion
Portals i
ren a l’estra
ionals al país
able. Alguns
que poden c
ARQUITECTE
naturals per
iàries: mant
de l’edifici, g
i bonificaci
eïdors (càter
segons la Com
tica en les a
protegit amb
audeix d’un b
catalans han
is modernist
lona, recone
s cap a no
ats, noves e
negoci, nov
dues vies de
e serveis pro
s difícil perq
specífica i el
ectura catala
molt reduïd
pectives que
en el marc in
una empres
panyoles qu
amb el supor
despatxos d’
nalització de
empreses i
nger.
s de destí qu
estudiants
convertir‐se e
ES
r al Facility M
eniment, re
gestió d’activ
ons relacio
ring, neteja,
missió Consu
ctivitats prof
b més zel al ll
bon nivell de
tingut difus
tes, modern
eguda a nivel
us mercats
stratègies, n
ves aliances,
e treball, les
ofessionals.
què constru
s mecanisme
anes és esp
des i perqu
e es tenien p
nternaciona
a com exp
e desenvolu
rt de les cam
’arquitectura
ls seus serve
internaciona
ue acaben co
amb beque
en oportunit
Managemen
habilitació, g
vitats cultura
onades, efic
etc.). Una d
ultiva d’Expe
fessionals. A
larg dels any
e prestigi a e
ió a escala g
ns, postmod
ll internacion
requereix
noves eines,
noves relac
relacionade
uir en una
es de contra
pecialment c
è, fins ara,
per trobar fe
l hi ha dos c
atriat que
upen projec
mbres de co
a s’estan ac
eis, , o mitja
als de selec
onsolidant‐se
es d’estudis,
tats laborals
11
t, que
gestió
als en
iència
de les
erts en
Aquest
ys.
escala
global.
erns i
nal.
noves
nous
cions i
s amb
ciutat
ctació
costós
molt
eina a
canals
estan
ctes a
omerç,
collint
ançant
cció i
e amb
, com
.
El
pr
1.
El
pr
en
pe
es
va
d’
Se
m
ce
in
ún
Le
cla
d’
tra
Hi
se
te
El
se
Ex
Pe
pa
Re
En
EU
po
Un
ha
ap
co
PLA Gene
col∙lectiu d’
referents.
.2. Tendènc
s experts co
ropers anys
nergètica i c
erjudiquin l
specialitzacio
aloració urb
oportunitats
egons les da
oderadamen
entres urban
versors en l’
nicament de
es àrees de s
ares per als
espais resid
ansformin en
i ha d’altres
ector, com a
emperatura),
mercat labo
ectorials.
xisteix una fa
er aquest mo
aïsos en els q
egne Unit, Fr
n general, el
UA, Singapu
ossibilitats pe
na constant
aurà d’anar
portant el se
onstructives,
ESTRATÈGICer 2012
’arquitectes
cies i àrees
onsultats co
s són totes
control medi
la salut de
ons en plan
banística, to
s en el merca
ades consult
nt optimiste
ns de les ciut
’àmbit reside
e caire estrat
sostenibilita
arquitectes.
encials per
n funció de l
s perfils de f
ara l’expert
, etc.
oral necessit
alta de confi
otiu, molts i
quals la dem
rança i Alem
s experts co
ur, Índia, R
er als arquite
en les valo
de la mà d
eu expertise
legislatives,
C D’OCUPACI
necessita su
d’ocupació
onsideren qu
s aquelles
iambiental,
els usuaris,
nejament, co
ot el relacio
at internacio
tades sobre
es en les inv
tats i els cen
encial és que
tègic (produc
t i gerontolo
Es preveu q
a gent gran
es noves nec
futur per a
en prescrip
ta, tanmateix
iança per pa
nversors cen
manda de llo
manya, són p
nsultats asse
Rússia, Turq
ectes catalan
racions dels
d’equips mu
en projectes
logístiques,
IÓ PER ALS A
uport per ma
ue les profe
relacionades
així com el
els project
om ara exp
nat amb le
onal, etc.
el sector i
versions refe
ntres comerc
e es destinin
ctes prime).
ogia són due
que pugui ha
n, encara qu
cessitats d’aq
l’arquitecte
pció tècnica
x, líders amb
art dels banc
ntren el seu
oguer serà fo
rincipalment
enyalen Xile
quia i Cana
ns.
experts és
ultidisciplina
s complexos
etc.
ARQUITECTE
aterialitzar c
essions que
s amb ene
disseny i la
tes d’usos
erts en ene
s noves tec
mmobiliari
erents a la
cials. El prin
recursos a c
es de les que
aver‐hi una d
ue és proba
quest segme
que hauran
a, expert en
b visió i cap
cs per donar
focus d’ate
orta. Aquest
t Suècia, Pol
, Polònia, D
adà com al
que la pres
ars, en els
s amb necess
ES
convenis bila
més es de
ergies renov
construcció
comercials
ergia i urba
cnologies i
a Europa h
construcció
cipal consell
comprar terr
e presenten
demanda po
ble que els
ent de la pob
n d’esperar
n confort (a
pacitat de ge
r suport a in
nció en une
ts països pun
ònia, Itàlia i
inamarca, B
guns dels
tació de ser
quals l’arqu
sitats sociolò
terals amb p
mandaran e
vables, efic
d’edificis q
i d’oficine
nisme, mob
un ampli v
i ha perspe
d’oficines e
l dels expert
renys reside
oportunitat
otencial impo
nous hàbita
blació.
la reactivac
cústica, lum
enerar estrat
versions de
s poques ciu
nters, a band
Espanya.
rasil, Xina, Q
països amb
rveis a l’estr
uitecte s’inte
ògiques, cult
12
països
en els
iència
ue no
s, les
bilitat,
ventall
ectives
en els
ts pels
encials
s més
ortant
ats es
ió del
mínica,
tègies
futur.
utats i
da del
Qatar,
b més
ranger
egrarà
turals,
1.
Al
d’
i
m
sa
es
m
am
En
co
ar
vis
m
SE
PLA Gene
.3. Perfils p
guns dels à
ocupació só
el control
màrqueting,
aludables, d
specialitzacio
mobilitat, val
mb l’arquitec
n funció dels
onsultats, es
rquitectes e
sualitzen co
oments per
ECTOR DE LA
- Arquite
- Arquite
- Especia
- Arquite
- Arquite
- Expert e
- Expert e
- Expert e
- Expert e
- Expert e
- Expert e
- Certifica
- Pèrit es
- Pèrit es
- MBA en
- Analista
- Facility
- Expert e
- Comuni
- Disseny
- Càrrecs
Ambien
- Expert e
- Brand M
- Expert e
ESTRATÈGICer 2012
rofessional
àmbits i de
n: la sosteni
mediambie
la creació
de rehabil
ons al volta
oració urba
ctura i l’urba
s indicadors a
s poden ap
encaixarien
om les opcio
a aquest col
A CONSTRUC
cte de Capça
cte d’Interio
lista en reha
cte especiali
cte especiali
en projectes
en energia i u
en mobilitat
en valoracion
en Edificació
en Energies R
ador Energèt
pecialista en
pecialista Av
n Direcció Est
a de Viabilita
Managemen
en Turisme C
ity Manager
yador gràfic i
electes i de
nt —l’interès
en màrquting
Manager
en Retail
C D’OCUPACI
ls amb pote
les opcions
bilitat en ge
ntal, la ge
de marca,
itació, els
ant del plan
nística, la p
anisme i tam
analitzats i te
proximar un
per compet
ons profess
∙lectiu.
CCIÓ I IMMO
alera
ors
abilitació d’ed
ista en dissen
ista en come
de l’àrea ge
urbanisme
ns urbanístiq
Saludable i
Renovables
tic
n Patologies d
valuador d’Ed
tratègica del
at de Projecte
nt
Cultural
renderitzaci
confiança v
d’aquest pe
g i màrqueti
IÓ PER ALS A
encial d’ocu
s profession
eneral, les en
rontologia,
la direcci
projectes
ejament, co
ràctica peric
mbé la intern
enint presen
conjunt de
tències i ex
ionals amb
OBILIARI
dificis
ny de produc
ercialització d
rontològica
ques
Confort
de l’Edificaci
dificis Ecoefi
l Sector de la
es
ió
vinculats a le
erfil és estrat
ng on line
ARQUITECTE
upació
nals que es
nergies renov
el Facility
ó d’empres
d’usos co
om ara expe
cial en quals
nacionalitzac
nt les aporta
e perfils pr
xperiència p
major pote
ctes
de productes
ió
cients
a Construcció
es polítiques
tègic no quan
ES
perfilen am
vables, l’efic
Manageme
ses, els pro
omercials i
erts en ene
sevol dels à
ció de servei
cions qualita
ofessionals
professional
encial d’ocup
s
ó
del sòl, d’ha
ntitatiu—
mb més pot
ciència energ
ent, el reta
ojectes d’e
d’oficines
rgia i urban
mbits relaci
s.
atives dels ex
en els qua
prèvia i qu
pació en aq
abitatge o al
13
encial
gètica
ail, el
dificis
s, les
nisme,
ionats
xperts
als els
ue es
quests
Medi
2. Prpr
M
l’i
El
ca
hi
L’a
em
ac
op
Un
pr
d’
Al
in
co
Al
PLA Gene
- Especia
rograma d’rofessionals
Molts arquite
mmobiliari i
trànsit cap
anvi. Es trac
stòria i, en m
arquitecte a
mpresarials d
cceptar els n
portunitats d
na part del
rincipal de
aquest secto
tres arquite
formatiu i
omplememe
gunes de les
⟩ Obe
⟩ Fòru
cone
⟩ orga
⟩ expo
per a
ESTRATÈGICer 2012
lista en Logís
’informaciós
ctes han des
en un entor
a nous perfi
cta d’un can
molts casos, d
utònom amb
dels serveis
ous àmbits d
d’ocupació.
col∙lectiu co
la professió
or, que està
ectes iniciar
i formatiu
entar el seu p
s accions adr
rtura d’un no
ums oberts o
eixement i co
anització de j
osició virtual
augmentar la
C D’OCUPACI
stica
ó per al col
senvolupat l
rn empresari
ls requerirà
nvi de parad
d’un canvi d’
b despatx pr
de projecte
de treball, el
ontinuarà de
ó, però serà
patint grans
an un tràns
per con
perfil.
reçades a la i
ou web 2.0.
orientats en
onstruir els n
jornades info
l i presencia
a motivació
IÓ PER ALS A
∙lectiu d’ar
a seva profe
al específic,
una transfor
digma, de l
’ideal profes
ropi, habitua
es d’arquitec
ls nous proce
edicada a la
à necessari
canvis estru
sit cap a n
èixer les
informació d
aquesta dir
nous paradig
ormatives i d
al dels nous
i generar con
ARQUITECTE
rquitectes i
essió princip
el despatx p
rmació profu
a renovació
ssional tradic
at al control
ctura, necess
ediments i e
a que ha es
una adapt
cturals.
noves ocupa
opcions p
del col∙lectiu
recció, on el
gmes entre to
de debat.
perfils profe
nfiança.
ES
i trànsit ca
palment en u
rofessional d
unda i un pro
ó d’una prof
cional.
de tots els p
sitarà conèix
ls agents vin
stat, fins a l
tació als no
acions i nec
professional
són les segü
ls arquitecte
ots.
essionals i a
p a nous p
un sector co
d’arquitectu
océs de gest
fessió amb
processos tèc
xer, compren
nculats a les
a data, l’act
ous requerim
cessitaran s
ls emergen
üents:
es podran ap
lguns casos
14
perfils
ncret,
ra.
tió del
molta
cnics i
ndre i
noves
tivitat
ments
suport
nts i
portar
d’èxit
3. Lín
Pe
un
en
Pr
S’
oc
ha
Am
co
se
3.
La
m
no
as
pr
pl
S’
pr
qu
Q
di
co
co
lo
co
La
d’
sis
S’
lid
FASE
PLA Gene
nia de form
er tal d’acom
na col∙labora
ns agradaria
ràctica Profe
ha d’oferir
cupacions em
an adquirit d
mb aqueste
ompetències
eva experièn
.1. Competè
a competèn
etodologia q
o exclouen
spectes tècn
resa de dec
anejament,
ha de refor
rèvia. La tran
ue cada vega
uant a la inc
ferencials d
ompetitiva a
onflictes. L’a
gístic profun
om amb la in
a formació a
amplis cone
stemàtica.
han de refo
deratge i l’em
E II: FORMA
ESTRATÈGICer 2012
mació
mpanyar els a
ació directa e
portar a ter
essional Jose
als professio
mergents de
durant la seva
s accions de
s complemen
cia.
ències
ncia més va
que analitza
cap aspect
ics de la pro
cisions: dire
la sostenibil
çar la forma
nsversalitat d
ada són més
corporació d
dels arquitec
avantatjosa.
ctivitat prof
nd i de gran
teracció am
les escoles d
eixements tè
rçar, però, l
mprenedoria
ACIÓ I RECO
C D’OCUPACI
arquitectes e
entre el SOC
rme en l’àmb
ep Lluís Sert d
onals de l’a
manen algu
a trajectòria
e formació,
ntàries a les
aluosa de
problemes p
te rellevant.
ofessió, sinó
ecció d’emp
litat, l’habita
ació especia
de la pràctica
necessari en
dels arquitec
ctes enfron
Els arquite
fessional hab
s habilitats p
b els clients.
d’arquitectur
ècnics i fort
es capacitat
en un marc
LZAMENT C
IÓ PER ALS A
en el trànsit
i l’Escola Se
bit de la form
del COAC co
rquitectura
nes capacita
professiona
s’haurà de
que ja té l’a
l’arquitecte
per oferir‐hi
. Aquesta c
ó a qualsevo
reses, àmbi
atge, etc.
alitzada, sen
a de l’arquite
n el món pro
ctes a la rest
t d’altres p
ectes estan
bitual reque
per a la pres
ra posa espe
tes habilitats
ts per a la ge
organitzatiu
CAP AL TRÀ
ARQUITECTE
cap a perfils
ert COAC. Un
mació és el r
om a entitat
la formació
ats empresar
l.
garantir l’a
arquitecte fr
és la cap
i solucions p
competència
l àmbit que
it polític vi
nse renuncia
ectura propo
fessional.
ta de sector
professionals
formats pe
reix d’un co
sa de decisio
ecial èmfasi e
s per a la r
estió i direc
u ja consolida
ÀNSIT DE NO
ES
s més compe
na de les prim
reconeixeme
formadora v
adient per
rials que mo
prenentatge
ruit de la sev
pacitat proj
planificades i
és aplicab
requereixi h
nculat a de
ar a una sòl
orciona uns r
rs, alguns tre
s els situen
er a la reso
oneixement
ons immedia
en dotar els
reflexió crític
ció empresa
at.
OVES OCUP
etitius, es pla
meres accion
ent de l’Esco
vinculada al
fer el canv
olts arquitect
e i l’adquisic
va formació i
ectual amb
i equilibrade
ble no nomé
habilitats pe
ecisions sob
ida base co
recursos de g
ets compete
n en una p
olució integr
tècnic, legis
ates, tant a
futurs arquit
ca i la prop
arial i potenc
PACIONS
15
anteja
ns que
ola de
SOC.
vi. Les
tes no
ció de
i de la
b una
es que
és als
er a la
bre el
omuna
gestió
encials
posició
ral de
latiu i
l’obra
tectes
posició
ciar el
La
d’
am
ve
re
La
di
A
èt
Pe
so
em
Ca
in
d’
3.
S’
in
po
s’e
En
(te
L’a
pe
Al
na
tra
m
in
en
S’
co
d’
PLA Gene
a combinaci
instal∙lacion
mb una inco
essant hum
equeriments
a creativitat
rectiu o l’act
més, el col∙l
tic propi, orie
erò és precis
ocial” el qu
mpresarials,
al potenciar
tegral, els a
arreu del mó
.2. Program
ha dissenyat
clou un conj
otencial d’oc
escull un cam
n l’àmbit em
endències, c
accés al sup
er a la creaci
marc labor
aturals com
ansmetre a
ancances en
tegrador de
ntre d’altres
annexa el pr
ontingut de c
ocupació.
ESTRATÈGICer 2012
ió de disci
s, l’eficiència
rporació tím
anista molt
tècnics, artís
és un punt
tivitat polític
lectiu d’arqu
entat a la sal
sament la vo
ue no perm
orientats ún
el bagatge
rquitectes c
ón, i això pot
ma de forma
t un program
junt de curso
cupació, i es
mí emprened
mprenedor,
competència
port finance
ó i creixeme
ral, l’arquite
a empren
l col∙lectiu
n els àmbits
coneixemen
capacitats.
rograma de
cada curs pr
C D’OCUPACI
plines disp
a energètica
mida, la gesti
t destacabl
sticocultural
t fort que fa
ca.
uitectes té as
vaguarda de
ocació profe
met que s’in
nicament al r
e singular de
atalans pode
t suposar un
ació
ma de forma
os que respo
s compleme
dor o la incor
és importan
, oportunita
r, els vivers
ent de les em
cte pot apo
edor posad
el valor d’a
de la gestió
nts però s’ha
formació es
roposat, per
IÓ PER ALS A
ars com a
a, la història
ó tècnica i e
e i els fa
s i de gestió.
a que l’arqu
ssumida una
e la qualitat d
essional de p
ncorpori am
rendiment ec
els arquitec
en assumir
avantatge c
ació per a ca
onen a les n
entarà amb
rporació al m
nt que l’arq
ats) i a vincu
d’empreses,
mpreses són f
ortar molt va
des al serve
aquest intra
ó econòmica
a de reforçar
pecífic, per a
l’adquisició
ARQUITECTE
ra el disse
de l’art, la c
empresarial,
aptes per
.
uitecte pugu
a consciència
del patrimon
protecció de
mb fluïdesa
conòmic.
tes catalans
més compet
competitiu q
da un dels n
ecessitats co
una formac
món laboral.
uitecte apre
lar la seva v
, les xarxes d
fonamentals
alor a l’emp
ei dels obje
apreneurship
a i de la rec
r la seva cap
a cada perfi
de les nove
ES
eny, el càlc
composició,
genera prof
r solucionar
ui transitar e
a social i es r
ni arquitectò
l’arquitectu
en els pro
s. Per la se
tències que
ue s’ha d’exp
nous perfils.
oncretes del
ció específica
engui a ana
vocació als n
de treball o a
en el nou co
presa per les
ectius empr
. Però l’arq
cerca de rec
acitat de ge
l, els rols i re
es competèn
cul d’estruc
el context le
fessionals am
r projectes
en àmbits co
regeix per un
nic.
ura i el “con
ocessos hab
va formació
altres arquit
plotar.
Aquest prog
s perfils amb
a en funció
alitzar els en
nínxols de m
altres instrum
ontext d’actu
s seves capa
resarials. S’h
quitecte té
ursos. És un
stió de proc
esponsabilita
ncies i el pot
16
ctures,
egal i,
mb un
amb
om el
n codi
tracte
bituals
ó més
tectes
grama
b més
de si
ntorns
ercat.
ments
uació.
acitats
ha de
clares
n gran
essos,
ats, el
encial
4. Pr
Pe
re
ex
L’a
tre
de
El
fo
in
Aq
va
alt
En
tro
se
En
ta
em
bu
pr
PLA Gene
rogama de r
er últim, s’ha
eptes profes
xisteixen i s’h
accés a les
eball. S’han
e sectors i a l
Servei de T
ormació i as
serció en el
quest servei
alorització de
tres portals
n l’àmbit de
obada entre
eva plantilla.
n en el marc
mbé requer
mpresarials e
usiness ange
rofessionals
ESTRATÈGICer 2012
recolzamen
an d’obrir n
ssionals eme
han de posar
oportunitats
estudiat els
l’àmbit inter
Trajectòries
sessorament
món laboral
es recolzar
el perfil prof
i operadors e
l’ocupació la
e arquitectes
c de l’empre
reix d’un ac
existents, i e
els...). El CO
i concursos e
C D’OCUPACI
nt a arquite
oves vies pe
ergents, am
r en valor da
s d’ocupació
diferents ca
rnacional.
Professiona
t profession
o l’evolució
à amb col∙la
fessional, en
especialitzat
aboral, el su
s experts i em
enedoria (e
companyame
en la recerca
OAC compt
en l’àmbit au
IÓ PER ALS A
ctes empre
er posar en
b el mercat
vant del col∙
ó sembla cla
nals al secto
als del COAC
nal per a arq
del seu itine
aboradors es
n la selecció
ts.
uport del Por
mpreses que
mpresaris i
ent, sobreto
a de finança
a amb eine
utonòmic, es
ARQUITECTE
enedors i ar
contacte l’a
t de treball
lectiu.
rament dife
or de la cons
C centra les
quitectes am
erari profess
specialitzats
de personal
rtal Feina Ac
e necessiten
emprenedo
ot en l’àmbi
ament amb
es pròpies
statal i intern
ES
rquitectes la
rquitecte, ja
. Alguns d’a
erent en fun
strucció/imm
seves accion
mb l’objectiu
ional.
en la recerc
l, en serveis
ctiva del SO
incorporar
rs), l’accés a
it dels instr
nous models
per canalitz
nacional.
aborals
a capacitat p
aquests can
ció de l’àmb
mobiliari, a la
ns en l’orien
u de potenc
ca de feina,
d’outplacem
C pot estimu
un arquitect
a les oportu
uments i su
s (Crowd fun
zar els encà
17
per als
nals ja
bit de
a resta
ntació,
ciar la
en la
ment i
ular la
te a la
unitats
uports
nding,
àrrecs
Per ú
empr
Tal c
disse
inser
serve
partic
En ca
quin
Tanm
de trà
PLA
PLA Gene
últim, caldrà
resarial mitja
com s’ha de
nyar en func
ir‐se en una
eis professio
culars i fer‐h
ada cas, s’ha
és el missatg
mateix, s’hau
ànsit per a l’
A DE COMU
ESTRATÈGICer 2012
à comunica
ançant un Pla
escrit anteri
ció del tipus
a estructura
nals indepen
o en el merc
de plantejar
ge que es vo
urà d’anar co
acció conjun
NICACIÓ
C D’OCUPACI
r les noves
a de Comuni
iorment, el
d’agent con
existent en
ndents a em
cat local, esta
r quin és el c
l fer arribar a
omunicant ca
nta de les du
IÓ PER ALS A
capacitats
icació.
posicionam
ntractant i de
el marc de
mpreses priva
atal o intern
canal de com
al mercat i a
adascun del
es institucio
ARQUITECTE
de l’arquite
ent del col
el procés de
e treball labo
ades, admin
acional.
municació ent
l propi col∙le
s objectius a
ns, el SOC i e
ES
ecte a la so
∙lectiu d’arq
contractació
oral, però ta
istració púb
tre el merca
ectiu per afav
aconseguit e
el COAC.
ocietat i al
quitectes s’h
ó. L’arquitect
ambé pot p
lica (concurs
t i el profess
vorir l’entesa
en el marc d
18
teixit
ha de
te pot
restar
sos) o
sional,
a.
del pla
REF
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
REF
PLA Gene
FERÈNCIES CO
Arquitect
Consejo S
Arquitect
Arquitect
Consejo S
Arquitect
Informe s
Centro de
Arquitect
Informac
oportunit
realitzada
Juny 201
Diario: El
empiezan
Opina. IV
Fundació
Informe s
Servei d'E
Departam
catedràti
Tendenci
Europa 2
Marco No
orientacio
Comisión
Administ
Sector de
Informes
Col∙legi d
Libro Blan
Agencia N
Los más b
FERÈNCIES
ESTRATÈGICer 2012
ONSULTADE
tos 2003. Enc
Superior de l
tos
tos 2007. Enc
Superior de l
tos
sobre el esta
e Estudios de
tos de Españ
ions. Disseny
tats. Publicac
a al degà del
1
l Economista
n a ser una re
V Encuesta On
n Caja de Ar
sobre el secto
Estudis de Ca
ment d'Econo
c d'Economi
as del Merca
011. Price W
ormativo par
ones para el
n Económica
ración de Tie
e l’Edificació.
d’oportunit
’Aparellador
nco: Título d
Nacional de E
buscados del
C D’OCUPACI
ES
cuesta sobre
los Colegios
cuesta sobre
los Colegios
do de la prof
e la Profesió
a – Arquia. C
yant els nous
ció de la Uni
Col∙legi d’A
a. Madrid. Ar
ealidad. Gen
n‐line a Estu
rquitectos
or immobilia
aixa Cataluny
omia Aplicad
a Aplicada Jo
ado Inmobilia
Waterhouse C
ra los Merca
desarrollo d
para Europa
erras ‐ Grupo
at de negoci
rs, Arquitect
e Grado en A
Evaluación d
l 2011. Infor
IÓ PER ALS A
e el estado de
de Arquitect
e el estado de
de Arquitect
fesión 2009.
n de Arquite
Caja de Arqu
s arquitectes
versitat Polit
rquitectes de
ticle Empleo
ner 2011
diantes de A
ari residencia
ya, amb la co
da de la Univ
osep Oliver A
ario.
Cooper – Urb
ados Inmobili
del sector inm
a de las Nacio
o Asesor del
i. Barcelona A
es tècnics i E
Arquitectura
de la Calidad
me de Adecc
ARQUITECTE
e la profesión
tos de Españ
e la profesión
tos de Españ
ecto. Colegio
itectos
s. Article Tem
tècnica de Ca
e Catalunya,
os del futuro:
Arquitectura
al a Espanya.
ol∙laboració d
versitat Autò
Alonso. Maig
ban Land Inst
iarios Sosten
mobiliario de
ones Unidas
Mercado Inm
Activa (Ajunt
Enginyers d’E
.
y Acreditaci
co Profession
ES
n.
a – Fundació
n.
a – Fundació
Superior de
mps de canvi,
atalunya. En
Lluís Comer
: Perfiles Prof
2008.
.
de l'equip d'
noma de Bar
g 2010
titute
nibles. Princip
e un país.
‐ Grupo de T
mobiliario. G
tament de B
Edificació de
ón
nal
ón Caja de
ón Caja de
e los Colegios
, temps de n
trevista
rón i Graupe
fesionales qu
investigació
rcelona, dirig
pios y
Trabajo sobr
Ginebra 2010
arcelona) –
Barcelona
19
s de
oves
ra.
ue
del
git pel
re
0
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
PLA Gene
Pla d’Inte
Servei Int
Sectoral A
Dades est
Dades est
Actes i in
- Reun
Estev
d’Arq
Clara
d'Ord
Mont
respo
Catal
Sebas
Catal
Agust
d'Ord
- Reun
Andr
Jordi
Jaum
David
- Reun
Enric
Emili
Isabe
Alber
Joan
Mana
ESTRATÈGICer 2012
ernacionalitz
ternacional d
Analysis i Co
tadístiques d
tadístiques d
formes de le
nions d’Expe
ve Coromina
quitectes de
Galiano i
denació del T
tserrat Giné
onsable fede
unya
stià Jornet
unya del Col
tí Serra i
denació del T
nió d’Experts
és García Da
Teixidó, con
me Doménech
d Sarri, arqui
nió d’Experts
Alonso, dire
Bosch, acco
el Bachs, cap
rt Fuster, pro
Miró, direct
agement
C D’OCUPACI
zació dels ser
del COAC. Ed
nstruction. E
del Servei de
de la Borsa d
es Comission
rts en Territ
as i Nogue
Catalunya
Baldomà, c
Territori i Urb
é i Macià, p
eral del COAC
i Forner, pr
l∙legi d’Arqui
Monté, su
Territori i Urb
s en Project M
amjanov, arq
nsultor Proje
h, arquitecte
itecte, direct
s en Facility M
ector Genera
unt Manage
del Departa
ofessor d’Arq
or de Ferran
IÓ PER ALS A
rveis dels arq
dició 2011
Eurostat 2010
e Visat del CO
de Treball de
ns Consultive
ori de l’Esco
era, director
cap del Serv
banisme
presidenta d
C en l’àmbit
resident de
itectes de Ca
bdirector G
banisme
Managemen
uitecte Proje
ct Manager
e Project Ma
tor de projec
Managemen
al Altys (Grup
er de l’empre
ment d’Arqu
quitectura Tè
n TBK i respo
ARQUITECTE
quitectes cata
0
OAC
l’Escola Sert
es d’Experts d
ola Sert COAC
r de l’Oficin
vei de Doc
de la Dema
d’Urbanisme
l’Agrupació
atalunya
General d'U
nt de l’Escola
ect Managem
i PMP®
nager i PMP®
ctes urbaníst
nt de l’Escola
p Sodexo)
esa SODEXO
uitectura del
ècnica, ELISA
nsable de la
ES
alans.
t COAC
de l’Escola Se
C
na de Pais
umentació,
rcació de L
e del Col∙leg
d’Arquitect
Urbanisme,
a Sert COAC
ment i PMP®
®
tics
a Sert COAC
MACBA
AVA
divisió de Fa
ert COAC:
atge del C
Direcció Ge
leida del CO
gi d’Arquitect
tes Urbanist
Direcció Ge
®
acility
20
ol∙legi
eneral
OAC i
tes de
es de
eneral
LLIS
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
⟩
PLA Gene Felip
Joan
Sebas
en te
STAT D’EXPE
Lluís Com
Antoni Na
Intervenc
Pere Gon
i Forense
Josep M.
l’Adminis
Sebastià J
Catalunya
Mariona
(AJAC)
Antoni So
(AuS)
Mercè Fr
Ana Puig‐
Jordi Farr
Susana Sa
Jordi Tob
Júlia Orte
ESTRATÈGICer 2012
Neri, directo
Riera, Facilit
stià Roger, e
emes de Faci
ERTS CONSUL
merón i Graup
avarro, presi
ció en el Patr
nzález Nebre
es de Catalun
Dedeu i Ros
stració Públic
Jornet i Forn
a (AAUC)
Benaín Agui
olanas i Cano
anquesa, dir
‐Pey, doctora
rando, secret
aura, DBM O
bar, IOR Cons
ega, Randsta
C D’OCUPACI
or de Facility
ty Managem
enginyer indu
lity Managem
LTATS
pera, degà d
ident de l’Ag
rimoni Arqui
da, presiden
nya (AAEPFC)
sell, presiden
ca (AASAP)
ner, presiden
lera, preside
ovas, preside
rectora geren
a arquitecta
tari general
Outplacemen
sulting
d
IÓ PER ALS A
y Manageme
ent de l’emp
ustrial, Consu
ment
el Col∙legi d’
grupació d’Ar
tectònic (AA
nt de l’Agrupa
)
nt de l’Agrup
nt de l’Agrup
enta de l’Agru
ent de l’Agru
nt del Col∙leg
per la Càted
de la Unió In
nt
ARQUITECTE
ent d’Aquage
presa SODEX
ultor i Assess
’Arquitectes
rquitectes p
ADIPA)
ació d’Arquit
ació d’Arqui
ació d’Arquit
upació de Jo
pació per un
gi d’Arquitec
dra d’Organit
nternacional
ES
est Services C
XO
sor d’empres
de Cataluny
per a la Defen
tectes Exper
tectes al Ser
tectes Urban
oves Arquitec
na Arquitectu
ctes de Catal
tzació d’Emp
d’Arquitecte
Company
ses
ya
nsa i la
rts Pericials
rvei de
nistes de
ctesde Catalu
ura Sostenib
unya
presas de la U
es (UIA)
21
unya
le
UPC
PLA Gene
ESTRATÈGICer 2012
C D’OCUPACI
Pl
080
IÓ PER ALS A
aça Nova, 5
002 Barcelon
ARQUITECTE
a
ES
22
