Pla d’Acció d’Energia Sostenible del municipi de Fogars de ... · establerts per la UE per al...

Pla d’Acció d’Energia Sostenible del

municipi de Fogars de la Selva

Agost 2009

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible del municipi de

Fogars de la Selva El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

Ecotècnics, Empresa consultora

Xènia Illas i Linares, Llicenciada en Ciències Ambientals. Olga Freixa i Bódalo, Llicenciada en Ciències Ambientals. Elisabeth del Valle i Rodríguez, Llicenciada en Ciències Ambientals. Tomàs Bedós i Bonaterra, Dissenyador Industrial.

Ajuntament de Fogars de la Selva

Josep Vila i Camps, Alcalde. Carles Mitjà i Sarvisé, Secretari. Antoni Perich i Camps, Cap de la Brigada municipal. Teresa Gamisans i Berenguer, Administrativa.

Diputació de Barcelona

Maria Llorens i Baucells, Directora Facultativa.

Llistat d’acrònims ACA: Agència Catalana de l’Aigua

ACS: Aigua Calenta Sanitària

ARC: Agència de Residus de Catalunya

CL: Combustibles líquids

DIBA: Diputació de Barcelona

DGTREN: Direcció General de Transport i Energia

FORM: Fracció orgànica dels residus municipals

GEH: Gasos d’efecte hivernacle

GLP: Gasos liquats del petroli

ICAEN: Institut Català de l’Energia

IDAE: Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía

LED: Light Emitting Diode

PIB: Producte Interior Brut

VSAP: Vapor de sodi d’alta pressió

VM: Vapor de mercuri

PROGREMIC: Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya

Índex

1.- Antecedents.................................... ............................................................. 7

2.- Introducció.................................... ............................................................... 9

2.1.- Objectius del PAES...........................................................................................9

2.2.- Metodologia ......................................................................................................9

2.3.- Característiques de Fogars de la Selva .......................................................... 10

3.- Avaluació d’emissions. Inventari............... .............................................. 11

3.1.- Metodologia emprada per l’avaluació d’emissions del municipi....................... 11

3.2.- Resum de les emissions de GEH del municipi ................................................ 12

3.3.- Avaluació de les emissions de GEH del municipi ............................................ 12

3.3.1.- Dades energètiques de partida ................................................................. 12

3.3.2.- Avaluació de les emissions....................................................................... 21

3.3.3.- Àmbit PAES.............................................................................................. 28

3.4.- Emissions de GEH a nivell d’ajuntament......................................................... 29

3.4.1.- Dades energètiques de partida ................................................................. 29

3.4.2.- Avaluació de les emissions....................................................................... 74

4.- Diagnosi ....................................... .............................................................. 80

4.1.- Anàlisi de les emissions de GEH totals i de l’ajuntament ................................ 80

4.1.1.- Emissions totals de Gasos d’Efecte Hivernacle del municipi..................... 80

4.1.2.- Emissions totals de Gasos d’Efecte Hivernacle de l’Ajuntament ............... 83

4.2.- Anàlisi de les emissions de GEH dels principals sectors................................. 83

4.2.1.- A nivell de tot el municipi .......................................................................... 84

4.2.2.- A nivell d’Ajuntament ................................................................................ 88

4.3.- Anàlisi del potencial d’implantació d’energies renovables a les instal·lacions

municipals............................................................................................................... 90

4.4.- Anàlisi de la gestió energètica de l’Ajuntament ............................................... 91

5.- Objectius estratègics de reducció i àmbits d’ac tuació.......................... 92

5.1.- Àmbits de compromís i d’actuació del PAES................................................... 92

5.2.- Anàlisi de l’evolució de les emissions per cada àmbit d’actuació respecte l’any

base: 2005. ............................................................................................................. 94

5.3.- Projecció d’escenaris d’emissions de GEH ..................................................... 97

6.- Pla d’Acció.................................... ............................................................. 99

6.1.- Estructura del Pla d’Acció ............................................................................... 99

6.2.- Àrees de l’Ajuntament de Fogars de la Selva involucrades en l’execució del Pla

d’Acció. ................................................................................................................. 100

6.2.1.- Organigrama municipal........................................................................... 100

6.3.- Recull d’accions............................................................................................ 100

6.3.1.- Contingut de les fitxes............................................................................. 100

6.3.2.- Fitxes d’accions ...................................................................................... 104

6.4.- Resum operatiu del Pla d’Acció .................................................................... 142

7.- Pla de Seguiment ............................... ..................................................... 145

7.1.- Introducció .................................................................................................... 145

7.2.- Metodologia .................................................................................................. 145

7.3.- Indicadors ..................................................................................................... 146

7.3.1.- Indicadors objectiu.................................................................................. 146

7.3.1.1.- Càlcul dels indicadors objectiu............................................................. 147

7.3.2.- Indicadors de seguiment......................................................................... 148

7.3.2.1.- Càlcul dels indicadors de seguiment.................................................... 149

8.- Pla de Participació ciutadana.................. ............................................... 153

8.1.- Descripció del procés de participació ............................................................ 153

8.1.1.- Participació des de l’Ajuntament. ............................................................ 153

8.1.2.- Participació ciutadana............................................................................. 153

8.2.- Documents lliurats ........................................................................................ 154

8.3.- Resultats de la participació ciutadana........................................................... 155

8.3.1.- Resultats de la participació des de l’Ajuntament ..................................... 155

8.3.2.- Resultats de l’enquesta a la ciutadania................................................... 156

9.- Annexos ........................................ ........................................................... 162

9.1.- Annex 1: Taules resum ................................................................................. 163

9.1.1.- Equipaments i instal·lacions municipals .................................................. 163

9.1.2.- Enllumenat públic ................................................................................... 166

9.1.3.- Semàfors ................................................................................................ 167

9.1.4.- Flota de vehicles (municipals i serveis externalitzats) ............................. 168

9.2.- Annex 2: Actes de les comissions tècniques de seguiment........................... 169

9.2.1.- Primera Comissió tècnica de seguiment ................................................. 169

9.2.2.- Segona Comissió tècnica de seguiment ................................................ 171

9.2.3.- Tercera Comissió tècnica de seguiment ................................................. 173

9.2.4.- Quarta Comissió tècnica de seguiment.................................................. 175

9.3.- Annex 3: Documents de participació. ............................................................ 177

9.3.1.- Carta adreçada a la població .................................................................. 177

9.3.2.- Enquesta de participació ciutadana ........................................................ 178

9.4.- Annex 4: Fonts d’informació.......................................................................... 181

7

1.- Antecedents

A nivell global, l’any 2007 es va presentar el IV informe del IPCC (Grup

Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic). L’IPCC, a partir de publicacions

i estudis científics existents, avalua i dóna una visió clara dels coneixements sobre

canvi climàtic, a nivell tècnic, científic i socioeconòmic.

L’IPCC està estructurat en tres grups de treball i cada un d’ells ha elaborat una part del

IV informe. Aquest, posa èmfasi en la integració del canvi climàtic i el

desenvolupament sostenible, així com les relacions entre mitigació i adaptació. Les

tres principals conclusions que se n’extreuen són:

1) El canvi climàtic és inequívoc.

2) Causat per les activitats humanes.

3) Els costos de mitigació són menors que els impactes a llarg termini.

L’informe del grup III titulat: Canvi Climàtic 2007: Mitigació del canvi climàtic, analitza

les opcions de mitigació per als principals sectors en el futur proper, i considera

aspectes transsectorials tals com sinergies, cobeneficis, compromisos, i lligams amb

altres polítiques i els seus objectius. És precisament en l’àmbit de la mitigació i la

disminució d’emissions on els ens locals i les polítiques que desenvolupin hi tenen a

dir.

D’altra banda, l’informe Stern , elaborat per un execonomista del Banc Mundial durant

el 2006 i presentat el 2007, adverteix de les conseqüències desastroses que pot tenir

per l’economia ignorar el canvi climàtic. Examina els indicis existents sobre l’efecte i

l’eficàcia de les polítiques i les disposicions, tant d’àmbit nacional com internacional, en

la reducció de les emissions netes d’una manera rendible i el foment d’una economia

global dinàmica, equitativa i sostenible, inclosos els efectes i els impactes

distribucionals sobre els incentius per a la inversió en tecnologies més netes.

A nivell europeu, els ministres amb competències sobre urbanisme i habitatge van

aprovar la Carta de Leipzig (maig 2005). Aquesta carta posa de manifest, entre

d’altres, la necessitat de millorar l’eficiència energètica pel que fa al transport, als

edificis...i recalca la importància de tenir ciutats compactes i ben estructurades que

evitin l’expansió descontrolada mitjançant un control estricte dels usos del sòl i el

creixement de l’especulació, eina que està en mans dels ens locals.

8

A principis del 2008, la UE va iniciar la difusió de la iniciativa del Pacte

d’Alcaldes/Alcaldesses . Aquesta iniciativa, orientada a la lluita contra el canvi

climàtic, pretén que els seus signataris redueixin un 20% de les seves emissions de

CO2 el 2020, i a més a més el 20% de les energia que usin sigui de fonts renovables.

És a través de la implantació dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (també

previstos dins el Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses) que els ens locals podran assolir

aquest objectiu.

També destacar, la Comunicació al Parlament Europeu COM (2008) 30 fina l: Dos

veces 20 para el 2020 , on es remarquen dos objectius principals, que són els

esmentats en el Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses.

A nivell estatal, la Estrategia Española de Cambio Climático y Energia L impia.

Horizonte 2007-2012-2020 , és la proposta del Govern per a mitigar el canvi climàtic,

en relació als informes presentats per l’IPCC. També hi ha el Plan de Acción 2008-

2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energé tica en España , que s’integrarà

en el Pla d’Acció d’Eficiència Energètica a nivell comunitari, amb la qual cosa

contribuirà a donar una resposta des d’Espanya, al objectiu ambiciós inclòs en la

decisió del Consell europeu del 9 de març de 2007: assolir nivells d’estalvi del 20% en

l’horitzó del 2020. Aquest pla conté mesures concretes que abasten específicament:

Indústria; Transport; Edificació; Serveis Públics; Equipament residencial i ofimàtic;

Agricultura; i Transformació de l’Energia.

A nivell català, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-201 2 (2008),

elaborat per la Oficina Catalana del Canvi Climàtic amb un elevat grau de participació

ciutadana, estableix diverses mesures i programes orientades a mitigar el canvi

climàtic. En la mateixa línia l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona va

elaborar el Catàleg de propostes per la mitigació i adaptació l ocal al canvi

climàtic per donar suport als ens locals en la seva lluita contra el canvi climàtic.

Per últim destacar el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 , que orienta el

sistema energètic català cap a un model basat en el desenvolupament sostenible i és

la guia que marca l’actuació de l’Administració pública catalana els propers anys.

9

2.- Introducció

El municipi de Fogars de la Selva, situat a la comarca de la Selva i que pertany a la

província de Barcelona, va signar el pacte d’alcaldes el 30 de juny del 2008, amb la

voluntat de reduir les emissions d’efecte hivernacle que genera el municipi.

Les propostes de medi ambient presentades per l’actual equip de govern, centrades en

la millora del servei de recollida de residus, la prevenció d’incendis, la depuració

d’aigües i la implantació de mesures mediambientals demostren la preocupació del

municipi pels temes ambientals que afecten el dia a dia.

2.1.- Objectius del PAES

Els objectius principals del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible són:

- Fer una estimació de les emissions de CO2 emeses pel municipi l’any 2005, establert

com a any de referència, i l’any 2008.

- Definir les accions que l’Ajuntament ha de dur a terme per superar els objectius

establerts per la UE per al 2020 (reducció de mínim un 20% de les emissions de

l’àmbit PAES de l’any 2005: tot el municipi menys el sector primari i el industrial).

- Involucrar la ciutadania en un procés de participació a nivell del propi ajuntament i a

nivell de la ciutadania.

2.2.- Metodologia

La metodologia emprada en la redacció del present document es correspon amb els

diversos apartats que té el document.

- Recollida d’informació.

- Anàlisi de les emissions de GEH del municipi, tant a nivell de tot el terme com

en concret dels punts en què pot incidir l’ajuntament directament.

- Proposta d’accions per assolir una reducció de mínim el 20% de les emissions

del 2005 per l’any 2020.

- Pla de Seguiment.

- Pla de participació ciutadana.

10

2.3.- Característiques de Fogars de la Selva

Fogars de la Selva és un municipi d’aproximadament 1.500 habitants, de caràcter

rural, amb una extensió de 33,17 km2. Bona part del territori està ocupat per boscos de

pins, alzines i roures. A la part més plana, al nord i a l'est, s'hi conreen cereals, vinyes,

hortes i pollancres.

A mitjans dels 90 el poble va experimentar una revolució urbanística que transformà

les antigues urbanitzacions del nucli urbà. Té tres nuclis diferenciats, la zona on està

l’Ajuntament, la pista esportiva i el camp de futbol antic, i dues zones amb

urbanitzacions, la resta són masies disseminades al llarg del territori.

Pel que fa a equipaments municipals, apart de l’edifici del consistori, hi ha un camp de

futbol, una pista esportiva, una llar d’infants, un consultori mèdic, una escola, dues

casetes amb pistes de petanca i un museu etnològic (que a abril de 2009 no està en

funcionament).

La població de Fogars és de 1.478 habitants el 2008, mentre que l’any 2005 era de

1.171. Les previsions de creixement previstes en el Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal aprovat el 2009, mostren un creixement entre un 5 (l’opció més

conservadora) i un 12% (l’opció més agosarada).

En relació als habitatges de primera i segona residència hi ha hagut un canvi

destacable entre l’any 2005 i el 2008. Augmentant un 36,16% la primera residència i

un 14,37% la segona. Les dades absolutes es presenten a la taula següent:

Taula 1.- Comparativa d’habitatges de primera i segona residència.

Any Núm. habitatges de primera residència

Núm. habitatges de segona residència

2005 459 306

2008 625 350

11

3.- Avaluació d’emissions. Inventari

3.1.- Metodologia emprada per l’avaluació d’emissio ns del

municipi

Per al càlcul d’emissions de GEH s’ha emprat la metodologia facilitada per la Diputació

de Barcelona que estableix unes directrius generals i els factors de conversió a

utilitzar.

El càlcul d’emissions es realitza a dos nivells: a nivell general del municipi i a nivell

municipal, on es contemplen totes les activitats que desenvolupa l’ajuntament.

Sempre que ha estat possible, les dades es presenten per fonts energètiques i per

sectors.

En el cas de Fogars de la Selva, i per les dades d’origen municipal (facilitades per

l’ajuntament), s’ha utilitzat les dades del 2005 que són les de l’any de referència i les

del 2008, per fer una aproximació més real a l’actualitat del municipi. Per les dades

generals del municipi s’ha calculat sempre per al 2005 i 2006 i en alguns casos, per

observar les tendències, es presenten també dades del 2007 i en els casos que

estaven disponibles, dades del 2008.

Pel que fa a la informació per fonts d’energia, destacar que al municipi hi ha ús

d’energia elèctrica, de GLP, de CL però no hi ha gas natural.

Les taules presentades en aquest apartat són d’elaboració pròpia, a partir de dades

facilitades per la DIBA, IDESCAT i el propi Ajuntament.

12

3.2.- Resum de les emissions de GEH del municipi

El municipi de Fogars de la Selva va emetre l’any 2005 un total de 11.346,25 tCO2 eq

a l’atmosfera. D’aquestes emissions, 259,73 tCO2 eq van ser emeses per l’Ajuntament

(Equipaments municipals, enllumenat públic, semàfors i flota de vehicles municipals),

que correspon a un 2,28 % del total.

Tenint en compte que el nombre d’habitants de Fogars de la Selva l’any 2005, era de

1.171 cada habitant va emetre 9,68 tCO2 eq. Pel que fa només a l’emissió de

l’Ajuntament, cada habitant va emetre el 2005 0,22 tCO2 eq.

Per l’any 2006 només hi ha dades d’emissió a nivell general del municipi: 11.684,31

tCO2 eq el que suposa 8,73 tCO2 eq per habitant.

Taula 2.- Emissions de GEH (tCO2eq) 2005 i 2006.

Any GEH emesos

(tCO2 eq)

GEH

emesos

Ajuntament

(tCO2 eq)

Núm.

habitants

tCO2eq

(emissions

generals)/hab

tCO2eq

(emissions

Ajuntament)/

hab

2005 11.346,25 259,73 1.171 9,68 0,22

2006 11.684,31 -(*) 1.338 8,73 -(*)

(*) Les dades municipals tractades pertanyen al 2008 i per tant no n’hi ha pel 2006.

3.3.- Avaluació de les emissions de GEH del municip i

3.3.1.- Dades energètiques de partida

En els apartats següents referents a les dades generals del consum total del municipi, i

degut al fet que només pels anys 2005 i 2006 hi ha dades de totes les fonts d’energia,

es presenten les dades per aquests dos anys.

En el cas del sector residus i el sector aigua, com que sí que hi ha dades disponibles

per al 2005 i al 2008, s’han utilitzat aquests anys que són els mateixos usats pels

càlculs municipals.

13

3.3.1.1.- Consum total del municipi

El consum total del municipi de Fogars per l’any 2005 i 2006 es mostra a la taula 3. Tot

i augmentar el consum del 2005 al 2006, el consum per habitant va disminuir.

Taula 3.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva (2005 i 2006)

Any Consum (kWh) Núm.habitants Consum per habitant (kWh/hab)

2005 26.652.680,25 1.171 22.760,62

2006 29.398.673,13 1.338 21.972,10

Les fonts d’energia utilitzades han estat l’energia elèctrica, el gas propà i els

combustibles líquids.

Taula 4.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva per fonts d’energia (2005 i

2006)

2005 2006

Font d’Energia Consum (kWh) % Consum (kWh) %

Electricitat 14.993.000 56,25 16.498.000 56,12

GLP 384.088 1,44 367.147 1,25

CL 11.275.592,25 42,31 12.533.526 42,63

TOTAL 26.652.680,25 100 29.398.673,13 100

El gràfic següent mostra els consums per cada una de les fonts només per l’any 2005

ja que els percentatge del 2006 són molt similars.

Durant el 2006 augmenta el consum de totes les fonts menys els GLP que

disminueixen.

14

Fig 1.- Consum energètic per fonts d’energia a Fogars de la Selva (2005).

Emissió de GEH per fonts d'Energia (2005)

CL28%

GLP 1%

Electricitat71%

Segons el sector d’activitat , a Fogars de la Selva els consums energètics són els que

es presenten a la taula següent:

Taula 5.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva per sector d’activitat (2005 i

2006)

2005 2006

Sector d’activitat Consum (kWh) % Consum (kWh) %

Primari 1.579.556,60 5,93 1.797.986,73 6,12

Industrial 10.812.143,52 40,57 11.183.564,95 38,04

Terciari 2.914.812,99 10,94 3.384.244,02 11,51

Domèstic 2.405.152,61 9,02 2.636.698,84 8,97

Transport 8.941.014,53 33,55 10.396.178,59 35,36

TOTAL 26.652.680,25 100 29.398.673,13 100

La font d’energia més utilitzada és l’electricitat (56,25%), seguida pels combustibles

líquids (42,31%). Els GLP, en el cas de Fogars de la Selva, el gas propà, també és

una font utilitzada però poc representativa (1,44%).

15

A continuació es mostra la seva representació gràfica per les dades del 2005, ja que

pel 2006 són molt similars.

Fig 2.- Consum energètic per sectors d’activitat a Fogars de la Selva (2005).

Consum energètic per Sectors d'Activitat (2005)

Transport 33,55%

Domèstic 9,02%

Terciari 10,94%

Industrial 40,57%

Primari 5,93%

El 2006 va augmentar el consum en tots els sectors d’activitat.

Els dos sectors amb més consum energètic són el sector industrial (40,47%) i el

sector transports (33,55%).

16

3.3.1.2.- Sector primari

Pel que fa al consum energètic del sector primari en kWh i per les diferents fonts

d’energia, el municipi de Fogars de la Selva va consumir l’any 2005 i 2006:

Taula 6.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva en el sector primari per fonts

d’energia (2005 i 2006). Dades en kWh.

Any Electricitat GLP CL Total

2005 192.000* 19.204,4 1.368.352,2 1.579.556,60

2006 271.000* 18.357,36 1.508.629,37 1.797.986,73

(*)Aquesta dada inclou també el sector de la construcció i obres públiques, ja que no hi ha

dades de cap dels dos degut a que hi ha menys de 3 abonats i per tant es manté el secret

estadístic. La dada s’ha obtingut per diferència del valor total i el valor dels altres sectors.

3.3.1.3.- Sector industrial

En el sector industrial, les dades de consum energètic per diferents fonts d’energia són

les següents:

Taula 7.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva en el sector industrial per fonts

d’energia (2005). Dades en kWh.


2005 10.129.000 43.517,17 639.626,35 10.812.143,52

2006 10.779.000 41.597,78 362.967,18 11.183.564,95

La font d’energia que més consumeix en el sector primari són els combustibles

líquids i del 2005 al 2006 els GLP va ser l’única font d’energia que va disminuir.

17

3.3.1.4.- Sector serveis

El sector serveis de Fogars de la Selva té 17 activitats que pertanyen a aquest sector.

Estan totes concentrades al polígon situat al km 5 de la carretera BV-5122. No hi ha

cap establiment amb places d’allotjament, i només hi ha un restaurant.

Les dades pel sector serveis durant l’any 2005 i 2006 es presenten a continuació:

Taula 8.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva en el sector serveis per fonts



2005 2.689.000,00 88.417,06 137.395,92 2.914.812,99

2006 3.191.000,00 84.517,29 108.726,74 3.384.244,02

3.3.1.5.- Sector domèstic

La taula següent mostra les dades de consum energètic pel sector domèstic, l’any

2005 i 2006:

Taula 9.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva en el sector domèstic per fonts



2005 1.983.000,00 230.644,84 191.507,76 2.405.152,61

2006 2.257.000,00 220.471,89 159.226,94 2.636.698,84

La font d’energia que més consumeix en el sector industrial és l’electricitat i cal

destacar la disminució en GLP i CL.

La font d’energia que més consumeix en el sector serveis és l’electricitat i igual que

en el sector industrial cal destacar una disminució de GLP i CL.

18

3.3.1.6.- Sector transport

La taula següent mostra les dades de consum energètic pel sector transport, l’any

2005 i 2006:

Taula 10.- Consum energètic del municipi de Fogars de la Selva en el sector transports per

fonts d’energia (2005 i 2006). Dades en kWh.


2005 0,00 2.304,53 8.938.710,00 8.941.014,53

2006 0,00 2.202,88 10.393.975,70 10.396.178,59

3.3.1.7.- Sector residus

A Fogars de la Selva es fa recollida selectiva amb contenidors de quatre fraccions:

vidre, envasos, paper i cartró i rebuig. No es fa separació de la matèria orgànica. Les

dades de recollida dels anys 2005 a 2008 es presenten a la taula següent:

Taula 11.- Residus generats per fraccions a Fogars de la Selva, dades en tones (2005).

Any Paper i cartró Vidre Envasos FORM Altres Rebuig

2005 21,61 34,6 16,01 0 0,04 939,4

2006 43,8 29,2 22,2 0 0,11 1.017,1

2007 30,5 48,2 31,6 0 0,08 1.111,1

2008 46,99 49,6 41,25 0 3,14 841,0

La font d’energia que més consumeix en el sector serveis és l’electricitat i al igual

que als anteriors sectors (industrial i serveis) disminueixen els GLP i els CL.

Les dades mostren un augment del en el consum de CL i una disminució del GLP.

19

Pel que fa a les dades generals de generació per habitant i percentatge reciclat, la

taula 12 mostra com tot i augmentar la població, els residus generats s’han reduït i el

percentatge de fraccions separades selectivament ha augmentat.

Taula 12.- Resum dels residus generats a Fogars de la Selva, dades en tones (de 2005 a

2008).

Any Total

generat

Total

reciclat

% Reciclat Habitants Kg/hab·dia

2005 1.011,6 72,3 7,1 1.171 2,37

2006 1.105,7 88,6 8 1.338 2,26

2007 1.221,5 110,4 9,04 1.437 2,33

2008 982,04 140,9 14,4 1.480 1,82

L’any 2005 i fins el 2008, hi havia dos compactadors de residus al municipi perquè el

buidatge dels contenidors no es feia cada dia. El consum elèctric d’aquests

compactadors va ser de 6.125 kWh l’any 2005 i 4.736 kWh l’any 2008. El consum del

2005 es considera inclòs en el consum per sectors.

3.3.1.8.- Sector aigua

El municipi de Fogars extreu l’aigua d’un pou de la conca de la Tordera i és

potabilitzada en el mateix dipòsit on s’emmagatzema i distribueix.

Les dades de consum des de l’any 2005 al 2007 (no s’han pogut obtenir les dades per

al 2008) per al sector domèstic i el sector industrial es presenten a la taula següent:

Taula 13.- Consum d’aigua al municipi de Fogars de la Selva (2005, 2006 i 2007).

Any Domèstic (m 3) Industrial (m 3) Total (m 3) Consum (l/hab·dia)

2005 106.488 1.190.711 1.297.199 249

2006 106.852 776.764 883.616 219

Totes les fraccions han augmentat la seva separació menys la del rebuig que ha

disminuït.

20

Any Domèstic (m 3) Industrial (m 3) Total (m 3) Consum (l/hab·dia)

2007 130.496 911.622 1.042.118 249

L’any 2005 el sistema de bombament de l’aigua funcionava amb gasoil i es van

consumir 4.253,58 l* que es correspon a 42.535,8 kWh . El 2008, el sistema de

bombament funcionava amb electricitat i des del consistori s’ha estimat un consum de

11.151 kWh , perquè en el moment del càlcul no hi havia dades de consums.

Pel que fa a l’estació depuradora d’aigües residuals Fogars no en té. Sí que hi ha una

depuradora al polígon industrial Pla de Fogars, i que el seu consum és pagat pel

consistori. Aquesta depuradora no hi era l’any 2005, però sí el 2008 que va consumir:

10.329,04 kWh .

Durant l’any 2005 hi havia un dipòsit on s’emmagatzemava i potabilitzava l’aigua del

municipi, aquest va consumir 10.515 kWh i el 2008 n’hi havia un de nou, en total tots

dos van consumir 18.911 kWh , tot i que el de l’any 2005 ja quasi no es va usar.

Els consums d’aquest sector, i els dels sector residus computen en el total del municipi

inclosos en altres sectors.

(*) Aquesta dada ha estat estimada a partir del preu del gasoil l’any 2005 i l’import que va pagar

l’Ajuntament aquell any.

3.3.1.9.- Producció local d’energia

Al municipi de Fogars no hi ha producció local d’energia, tot i que hi ha un projecte

d’instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en dues cobertes de dues naus

industrials amb les següents característiques:

Respecte el 2005, augment del consum en el sector domèstic i disminució en el

sector industrial, però es manté el consum per habitant i dia.

21

Taula 14.- Característiques de les futures instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques a la

zona industrial de Fogars de la Selva.

Superfície (m 2) Potència nominal (kW) Producció teòrica (kWh any)

5.100 660 880.000

4.400 560 760.000

Aquestes instal·lacions entraran en funcionament l’any 2010.

3.3.2.- Avaluació de les emissions

S’han avaluat les emissions de GEH per l’any de referència, l’any 2005, i també per

l’any 2006, ja que pel 2007 i 2008 no hi ha dades disponibles per tots els sectors.

3.3.2.1.- Avaluació d’emissions totals del municipi

El càlcul d’emissions de gasos hivernacle s’ha fet en funció de les dades presentades

a l’apartat anterior, i tenint en compte els factors d’emissió facilitats per la DIBA. Així

doncs els GEH emesos per fonts d’energia es presenten a continuació:

Taula 15.- Emissió de GEH (tCO2eq) per fonts d’energia al municipi de Fogars de la Selva

(2005).

2005 2006

Font d’Energia GEH emesos % GEH emesos %

Electricitat 7.211,63 70,64 7.160,13 68,47

GLP 89,19 0,87 85,25 0,82

CL 2.908,40 28,49 3.211,77 30,71

TOTAL* 10.209,22 100 10.457,16 100

(*) A aquest valor li falta els GEH emesos pel tractament i gestió dels residus que no van

associats a cap font d’energia.

22

La seva representació gràfica és la següent:

Fig 3.- Emissió de GEH (tCO2eq) per fonts d’Energia a Fogars de la Selva (2005 i 2006).


CL28%

GLP 1%

Electricitat71%


CL31%

GLP 1% Electricitat

68%

Pel que fa als sectors d’activitat les dades són les següents:

Taula 16.- Emissió de GEH (tCO2eq) per sectors d’activitat al municipi de Fogars de la Selva

(2005 i 2006).

2005 2006

Sector d’activitat GEH emesos % GEH emesos %

Primari 450,90 3,97 512,26 4,38

Industrial 5.087,74 44,84 4.805,53 41,13

Serveis 1.355,10 11,94 1.437,57 12,30

Domèstic 1.064,00 9,38 1.078,74 9,23

Transport 2.251,47 19,84 2.623,05 22,45

Residus * 1.137,03 10,02 1.227,15 10,5

TOTAL 11.346,25 11.684,31

(*) Aquest valor d’emissió correspon a la gestió i tractament dels residus municipals de Fogars

de la Selva durant l’any 2005 i 2006 respectivament.

La font energètica que més gasos d’efecte hivernacle allibera és l’electricitat amb

un 71% l’any 2005 i un 68% l’any 2006.

23

A la taula anterior també caldria incloure la part de GEH emesos en el sector transport

per la flota de serveis externalitzats, però en el cas de Fogars de la Selva no hi ha

havia dades disponibles per al 2005 ni 2006.

La representació gràfica de les dades de la taula mostra com el sector industrial i el

sector transport són els que més GEH emeten. Les dades són molt similars per

ambdós anys.

Fig 4.- Emissió de GEH (tCO2eq) per sectors a Fogars de la Selva (2005 i 2006).

Emissió de GEH per Sectors (2005)

Domèstic9%

Transport20%

Residus10%

Primari4%

Industrial45%

Terciari12%


Domèstic9%

Transport22%

Residus11%

Primari4%

Industrial42%

Terciari12%

Pel que fa a l’emissió de GEH per càpita, l’any 2005 es van emetre 9,68 tCO2 eq/hab i

el 2006 8,73 tCO2 eq/hab .

3.3.2.2.- Sector primari

Els GEH emesos pel sector primari durant el 2005 han estat de 450,90 tCO2eq i durant

el 2006 de 512,26 tCO2eq.

Fig 5.- Emissions de GEH (tCO2eq) per font en el Sector Primari, 2005 i 2006.

Emissions GEH per font en el Sector Primari, 2005

Electricitat20%

GLP1%

CL79%

Emissions GEH per font en el Sector Primari, 2006

Electricitat23%

GLP1%

CL76%

24

3.3.2.3.- Sector industrial

Els GEH emesos pel sector industrial durant el 2005 han estat de 5.087,74 tCO2eq i

durant el 2006 de 4.805,53 tCO2eq.

Fig 6.- Emissions de GEH (tCO2eq) per font en el Sector Industrial, 2005 i 2006.

Emissions GEH per font en el Sector Industrial, 200 5

Electricitat95,8%

GLP0,2%

CL4,0%

Emissions GEH per font en el Sector Industrial, 200 6

Electricitat97,3%

GLP0,2%

CL2,5%

Els combustibles líquids és la font d’energia que més GEH ha emès a l’atmosfera

durant el 2005 i el 2006, tot i que aquests han disminuït, deixant més emissions a

l’energia elèctrica.

Per fonts d’energia, l’energia elèctrica és la que més GEH ha emès.

25


Els GEH emesos pel sector serveis durant el 2005 han estat de 1.355,10 tCO2eq i


Fig. 7.- Emissions de GEH (tCO2eq) per font en el Sector Serveis, 2005 i 2006.

Emissions GEH per font en el Sector Serveis, 2005

Electricitat95%

GLP2%

CL3%

Emissions GEH per font en el Sector Serveis, 2006

Electricitat97%

GLP1%

CL2%


Els GEH emesos pel sector domèstic durant el 2005 han estat de 1.064,00 tCO2eq i


Fig. 8.- Emissions de GEH (tCO2eq) per font en el Sector Domèstic, 2005 i 2006.

Emissions GEH per font en el Sector Domèstic, 2005

Electricitat90%

GLP5%

CL5%

Emissions GEH per font en el Sector Domèstic, 2006

Electricitat91%

GLP5%

CL4%

La font d’energia que més GEH emet és l’electricitat amb un percentatge molt

elevat que augmenta del 2005 al 2006.

26


Els GEH emesos pel sector transport durant el 2005 han estat de 2.251,47 tCO2eq i


Fig. 9.- Emissions de GEH (tCO2eq) per font en el Sector Transport, 2005 i 2006.

Emissions GEH per font en el Sector Transport, 2005Electricitat

0,00%

GLP0,02%

CL99,98%

Emissions GEH per font en el Sector Transport, 2006Electricitat

0,00%

GLP0,02%

CL99,98%


En aquest apartat es mostren les emissions que va suposar la gestió de residus l’any

2005 fins al 2008, ja que es tenen dades per tots. Com que no s’han obtingut les

dades de les caracteritzacions d’envasos, l’estalvi de GEH provocat per aquesta

separació no s’ha tingut en compte.

Taula 17.- Emissió de GEH (tCO2eq) en el sector residus de l’any 2005 al 2008.

Any Paper Vidre Envasos FORM Dipòsit controlat GEH total

2005 5,72 23,1 - 0 1.165,85 1.137,03

2006 5,94 29,24 - 0 1.262,33 1.227,15

2007 8,08 32,18 - 0 1.379,05 1.338,79

L’energia elèctrica és la font d’energia més utilitzada, augmentant el seu

percentatge del 2005 al 2006.

La font d’energia més usada han estat els combustibles fòssils.

27

Any Paper Vidre Envasos FORM Dipòsit controlat GEH total

2008 12,44 33,12 - 0 1.043,85 998,29

La representació gràfica de les dades anteriors mostra clarament com hi ha una

disminució en els GEH emesos en aquest sector a partir de l’any 2008, any en que es

redueixen els residus generats.

Fig. 10.- Emissions de GEH (tCO2eq) en el sector residus, 2005-2008.

Emissions de GEH en el sector residus (2005-2008)

1137,031227,15

1338,79

998,29

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1000,00

1200,00

1400,00

1600,00

2005 2006 2007 2008

Any

tCO

2eq

3.3.2.8.- Sector aigua

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades del bombament de l’aigua a

Fogars van ser de 12,09 tCO2eq l’any 2005, i de 8,19 tCO2eq l’any 2008.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de la potabilització de l’aigua

van ser de 5,06 tCO2eq l’any 2005 i 8,37 tCO2eq l’any 2008. Aquestes dades i les

anteriors es consideren en el consum total del municipi.

Pel que fa a l’any 2008, any en que hi havia en funcionament la depuradora del

polígon industrial Pla de Fogars es van emetre 4,28 tCO2eq.

3.3.2.9.- Producció local d’energia

A Fogars de la Selva no hi ha producció local d’energia, però tenint en compte que les

futures instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques en diverses indústries del

28

municipi, generaran 1.640.000 kWh, i el mix estatal per l’any 2007 era de 443 gr

CO2/kWh, suposarà un estalvi d’emissions de 726,52 tCO2eq per al sector industrial.

3.3.3.- Àmbit PAES

Els sectors que formen part de l’àmbit del PAES són tots, menys el sector industrial i el

sector primari. Així doncs les emissions emeses dins l’àmbit PAES són les següents:

Taula 18.- Emissió de GEH (tCO2eq) per sectors d’activitat àmbit del PAES al municipi de

Fogars de la Selva (2005 i 2006).

2005 2006

Sector d’activitat GEH emesos % GEH emesos %

Serveis 1.355,10 23,33 1.437,57 22,58

Domèstic 1.064,00 18,32 1.078,74 16,94

Transport 2.251,47 38,76 2.623,05 41,2

Residus * 1.137,03 19,57 1.227,15 19,27

TOTAL 5.807,61 6.366,51

(*) Aquest valor d’emissió correspon a la gestió i tractament dels residus municipals de Fogars

de la Selva durant l’any 2005 i 2006 respectivament.

El sector transport és el que més GEH emet a l’atmosfera, la seva representació

gràfica ho deixa ben palès.

Fig 11.- Emissió de GEH (tCO2eq) per sectors àmbit del PAES a Fogars de la Selva (2005 i

2006).


Residus20%

Serveis23%

Domèstic18%

Transport39%


Residus19%

Transport41%

Domèstic17%

Serveis23%

29

Cal destacar que les emissions corresponents al cicle de l’aigua, que també és un

sector de l’àmbit PAES, en el cas de Fogars de la Selva, estan incloses dins el consum

dels equipaments municipals, ja que la potabilització i bombeig es facturen directament

des de l’Ajuntament, i per tant incloses en el sector serveis.

3.4.- Emissions de GEH a nivell d’ajuntament

3.4.1.- Dades energètiques de partida

3.4.1.1.- Consum energètic total de l’ajuntament

Les dades del consum energètic total de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, durant

els anys objecte d’estudi per fonts i per sectors es presenten en format de taula.

Taula 19.- Consum energètic de l’Ajuntament de Fogars per fonts (totes les unitats han estat

convertides a kWh).

2005 2008

Font Consum (kWh) % Consum (kWh) %

Electricitat 347.269,3 48,41 460.782,6 51,45

GLP 51.930,0 7,24 62.452,0 6,97

Gasoil 318.077,2 44,35 372.389,9 41,58

TOTAL 717.276,5 100 895.624,5 100

Fig. 12.- Consum energètic de l’Ajuntament de Fogars per fonts d’energia (2005 i 2008).

Consum per fonts d'energia, 2005

Electricitat 49%

GLP7%

Gasoil44%

Consum per fonts d'energia, 2008

Electricitat 52%

GLP7%

Gasoil41%

30

Taula 20.- Consum energètic de l’Ajuntament de Fogars per sectors (totes les unitats han estat

convertides a kWh).

2005 2008

Sector Consum (kWh) % Consum (kWh) %

Equipaments 172.007,59 23,91 234.009,00 26,07

Enllumenat públic 251.437,32 34,96 268.435,56 29,90

Semàfors 20.790,00 2,89 20.790,00 2,32

Flota de vehicles

municipals

273.041,58 37,96 260.160,48 28,98

Flota de vehicles de

serveis externalitzats

- (*) 0,00 112.229,43 12,5

TOTAL 719.281,49 897.632,47

(*) No hi ha dades per aquest consum.

Dins el sector equipaments hi ha incloses les dades corresponents als compactadors

de residus i a les bombes d’aigua.

Fig. 13.- Consum energètic de l’Ajuntament de Fogars per sectors (2005 i 2008).

Consum per sectors, 2005

Equipaments24%

Enllumenat35%

Semàfors3%

Flota de vehicles38%

Flota de serveis externalitzats

0%

Consum per sectors, 2008

Equipaments26%

Enllumenat30%

Semàfors2%

Flota de vehicles29%

Flota de serveis externalitzats

13%

La font d’energia més utilitzada és l’electricitat i augmenta del 2005 al 2008.

El sector de la flota de vehicles municipals i l’enllumenat perden representativitat

l’any 2008 i els equipaments municipals en guanyen.

31

Si es té en compte el nombre d’habitants de Fogars de la Selva durant el 2005 (1.171)

i el 2008 (1.478), el consum energètic municipal per habitant ha disminuït passant de

604,21 kWh/habitant el 2005 i a 596,98 kWh/habitant el 2008, tal i com mostra la taula

20.

Taula 21.- Consum energètic de l’Ajuntament de Fogars per habitant.

Any 2005 2008

Consum per habitant (kwh/habitant) 612,53 605,97

Per tant, tot i haver augmentat el nombre d’habitants, equipaments i consum, el valor

per habitant s’ha reduït.

En els apartats següents s’especifiquen els consums en funció dels sectors.

3.4.1.2.a- Equipaments

L’any 2005, Fogars de la Selva, tenia 6 equipaments municipals: l’Ajuntament, un

consultori mèdic, un magatzem municipal, un camp de futbol, una pista poliesportiva i

uns vestidors. El 2008, alguns d’aquests equipaments van desaparèixer i se’n van

incorporar de nous. Concretament el camp de futbol va ser substituït per un de major,

es van construir 2 pistes de petanca amb les corresponents casetes, entrà en

funcionament una llar d’infants, el CEIP Fogars de la Selva (format per 4 mòduls) i es

construí un museu etnològic restaurant una antiga masia.

El quadre següent mostra el resum dels equipaments existents l’any 2005 i l’any 2008

així com l’any en que es van construir:

Taula 22.- Quadre resum dels equipaments de Fogars de la Selva.

Equipament

Any de

construcció/entrada

en funcionament

Tipus

d’equipament 2005 2008

Ajuntament 2000 (reforma) A x x

Consultori mèdic 2002 AL x x

Magatzem municipal 1994 AL x x

32

Equipament

Any de

construcció/entrada

en funcionament

Tipus

d’equipament 2005 2008

Vestuaris EQ x x

Pista poliesportiva 2000 (cobriment) EQ x x

Camp de futbol EQ x -

Llar d’infants 2006 E - x

CEIP Fogars de la

Selva

2006 E - x

Camp de futbol (nou) 2006 EQ - x

Museu 2008 AL - x

Pista de petanca (C/J

Balmes)

2007 AL - x

Pista de petanca (C/ V

de Núria)

2007 AL - x

Tipus d’equipament: A: Administració i oficines municipals, E: Educació, EQ: Equipaments

esportius, C: Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques, AL:Altres. x: existència de

l’equipament, -: no existència de l’equipament.

Les dades de consum energètic dels diversos equipaments han estat facilitades pel

propi Ajuntament a través de les factures de pagament. Cal tenir present que en

aquest apartat, hi ha els consums per equipaments però en els sumatoris totals també

s’han inclòs el consum del bombeig, la depuradora del polígon Pla de Fogars i els

compactadors d’escombraries (inclosos a la categoria Altres).

Les tres fonts d’energia utilitzades són l’electricitat, el gas propà i el gasoil (només el

2005).

A la taula 23 s’aprecia com hi ha hagut un augment en el consum d’electricitat i també

del nombre d’equipaments que funcionen amb aquesta font d’energia. També cal

destacar que el consum en gasoil del 2005, s’ha convertit en electricitat el 2008, ja que

el valor de gasoil correspon al bombeig de l’aigua que el 2008 va passar a ser elèctric.

33

En el cas del gas propà, el 2005 hi havia els mateixos equipaments que el 2008, i el

consum també ha augmentat.

Taula 23.- Consums energètics per fonts (any 2005 i any 2008).

2005 2008

Consum (kWh) % Consum (kWh) %

Electricitat 75.042 44,27 171.557 73,31

GLP 51.930 30,64 62.452 26,69

Gasoil 42.536 25,09 - -

TOTAL 169.508 100 234.009 100

Fig. 14.- Consum energètic per fonts en els equipaments municipals (2005 i 2008).

Consum dels equipaments per fonts d'energia, 2005

Electricitat44%

GLP31%

Gasoil25%

Consum dels equipaments per fonts d'energia, 2008

Electricitat73%

GLP27%

Gasoil0%

De l’any 2005 al 2008, augmenta el consum d’electricitat en els equipaments,

disminueix el consum de GLP i desapareix el consum de gasoil.

34

3.4.1.2.b.- Avaluació energètica dels equipaments m unicipals

Aquest apartat conté les avaluacions energètiques realitzades en els equipaments

actuals del municipi de Fogars de la Selva. Concretament les avaluacions són de:

- Ajuntament de Fogars de la Selva.

- Consistori municipal.

- Llar d’infants.

- CEIP Fogars de la Selva.

- Pistes de petanca (C/Verge de Núria i C/Balmes)

- Magatzem municipal

- Camp de futbol

- Museu

Taula 24.- Avaluació energètica de l’edifici de l’Ajuntament de Fogars de la Selva.

Ajuntament de Fogars de la Selva

Dades bàsiques

Administració i oficines

Adreça: Plç. de la Vila, s/n Superfície construïda: 418 m2

Data de la visita: 20 d’Abril de 2009 Superfície de coberta: -

Persona de contacte: Antoni Perich Número d’usuaris: 6-10

Telèfon: 972 86 49 73 Tipus de gestió: Directe Introducció / Observacions

L’edifici de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, té planta baixa (aproximadament 260

m2), primer pis (aproximadament 108 m2) i un semisoterrani ( 50 m2) . A part de les

oficines pròpiament del consistori també hi ha un bar i les oficines de la policia local.

La coberta és inclinada i de teula àrab.

Hi ha aire condicionat i sistema de calefacció amb radiadors, que funciona amb gas

propà.

35

Font energètiques existents

Electricitat Sí Biomassa No

Gas natural No Solar tèrmica No

Gas-oil No Solar Fotovoltaica No

GLP Sí Altres: __________________ No

Dades de les pòlisses

Pòlisses elèctriques

Empresa

subminis-

tradora

Núm. de

pòlissa

Tarifa Potència

Contractada

Anàlisis de la pòlissa

contractada - Observacions

1 FECSA-

ENDESA

42513 2.0.3 10 kW No té maxímetre ni reactiva. Dins la pòlissa del 2005 s’inclou el consum del camp de futbol antic, la pista esportiva i el bar. A la pòlissa del 2008 el camp de futbol va apart, però sí que inclou el consum de la pista esportiva i el bar.

Pòlissa de gas propà

Empresa

subminis-

tradora

Núm. de

pòlissa

Tarifa Anàlisis de la pòlissa contractada –

Observacions -

1 REPSOL

GAS

1069021 - -

Indicadors energètics (de cada font energètica)

Electricitat Combustibles (gas propà) 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) 39.353 33.663 2.987 Kg 4.482 Kg Despesa anual (€) 4.764,24 4.999 2.316,98 4.150 Consum per superfície (kWh/m2)

94,15 80,53 7,15 (kg/m2) 10,72 (kg/m2)

Consum per usuari (kWh/usuari)

4.919,10 4.207,83 373,41 (kg/u) 560,31 (kg/u)

Despesa / superfície (€/m2) 11,40 11,96 5,54 9,93 Despesa / usuari (€/usuari) 595,53 624,81 289,62 518,72 Tones de GEH (Tn/any) 18,92 14,91 8,94 13,41

36

Consum elèctric de l'Ajuntament (2005 i 2008)

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desembr

e

Mes

kWh

Consum 2005 Consum 2008

Nota: Per a la realització d’aquest gràfic s’han usat les factures facilitades per l’Ajuntament. En els

mesos en què no hi havia dades de consum, aquest s’ha calculat per estimació: fent la mitjana del preu

del kWh durant l’any i aplicant-ho als valors pagats.

Consum de gas propà de l'Ajuntament (2005 i 2008)

0

200

400

600

800

1000

1200

Gener

Febre

r

Mar

çAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

Kg




del Kg de gas propà durant l’any i aplicant-ho als valors pagats.

Descripció de les instal·lacions i de l’edifici

La climatització de l’edifici es fa a través de calefacció de gas propà a l’hivern i aparell

d’aire condicionat a l’estiu. De radiadors n’hi ha a totes les habitacions (de 1 a 3 en

37

funció de les habitacions) , i d’aparells d’aire condicionat (2000-2100w) també.

La temperatura de la calefacció està regulada per termòstat i només s’engega si es

baixa de 16ºC.

L’aigua calenta sanitària s’obté amb una caldera de 60l que serveix per tots els

lavabos de l’ajuntament.

L’escomesa elèctrica està a 1 m del quadre elèctric i aquest està sectorialitzat (tal i

com es mostra a la fotografia 2 de l’apartat de fotografies).

L’edifici té un ascensor per accedir al segon pis.

Pel que fa a la il·luminació, a continuació es detallen els punts de llum per cada planta:

Núm. de punts de llum

Potència (W)

Planta baixa

Fluorescents 76 18

Fluorescents 22 58

Fluorescents de baix consum 2 -

Ulls de bou 23 50

Aplics halògens 4 300

Primer pis

Fluorescents 108 18

Semi-soterrani

Fluorescents 4 18

Bombeta clàssica 1 60

Els tancaments són d’al·lumini i doble vidre. No hi ha cap protecció solar de cap tipus i

les possibilitats de ventilació natural és a través de les portes i finestres.

L’horari de funcionament del centre és de 09.00 a 15.00 els dies laborables i a més a

més divendres de 16.30 a 20.30. La neteja es fa cada dia de dilluns a divendres de

06.00 a 09.00.

Pel que fa a l’equipament ofimàtic hi ha: 11 ordinadors, 3 impressores, 1 fotocopiadora

i un fax. A la zona del bar hi ha a més a més: un congelador, una nevera, una cafetera

i un sortidor de cervesa.

38

Fotografies

1.- Vista de la façana de l’Ajuntament de Fogars de la Selva.

Font: Elaboració pròpia.

2.- Quadre elèctric (sectorialització)


3.- Detall del tipus de coberta de l’edifici de l’Ajuntament.

39


Conclusions de la situació energètica de l’equipame nt

Els indicadors de consum energètic mostren com hi ha hagut una disminució d’un 17%

en el consum elèctric del 2008 respecte el 2005 i un augment del 50% en el consum

de propà entre aquests mateixos anys.

En relació amb els ratis de referència* (133,47 kWh/m2 en edificis d’administració) el

consum de l’ajuntament està per sota d’aquests.

Els principals equips de consum són el sistema de calefacció i els d’aire condicionat, i

d’aquests el que més ha augmentat el consum ha estat la calefacció tot i que a la visita

es va comprovar que el termòstat està per sota els 20ºC.

Els tancaments de doble vidre permeten mantenir la temperatura dins l’edifici i evitar

les pèrdues d’energia.

Pel que fa a l’eficiència amb la il·luminació, la quantitat de fluorescents és correcte i

suposa un estalvi energètic. Tot i així, a la zona del bar, hi ha ulls de bou halògens que

fan augmentar la despesa energètica.

* Els ratis de referència pertanyen al consum mig d’equipaments avaluats en les auditories

energètiques fetes pel Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona entre l’any 1995 i

2005.

40

Taula 25.- Avaluació energètica de l’edifici del consultori mèdic.

Consultori mèdic de Fogars de la Selva

Dades bàsiques

Altres

Adreça: Ctra. BV-5122 km 5 Superfície construïda: 100 m2

Data de la visita: 20/04/2009 Superfície de coberta: -

Persona de contacte: Antoni Perich Número d’usuaris: 38 al dia.


El consultori mèdic de Fogars de la Selva està en un local de lloguer dins una nau

industrial i ocupa una zona de 100m2, on hi ha una sala d’espera, dues consultes, dos

lavabos, una sala de màquines i una petita habitació per als estris de neteja.

Al ser un espai dins una nau més gran compartimentada, la coberta no està disponible

per a posar-hi plaques solars.





GLP No Altres: __________________ No


Pòlisses elèctriques Empresa

subminis-tradora

Núm. de pòlissa

Tarifa Potència Contractada

Anàlisis de la pòlissa contractada - Observacions

1 FECSA-ENDESA

404135089

2.0.3 8,8 kW No hi ha maxímetre.


Electricitat Combustibles 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) 7.988,63 8.082,35 - - Despesa anual (€) 1.038,73 1.286,9 - -

41

Consum per superfície (kWh/m2)

79,88 80,82 - -


210,22 212,69 - -

Despesa / superfície (€/m2) 10,38 12,86 - - Despesa / usuari (€/usuari) 27,33 33,86 - - Tones de GEH (Tn/any) 3,84 3,58 - -

Consum elèctric del Consultori (2005 i 2008)

0200400600800

10001200140016001800

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh


Nota: Per a la realització d’aquest gràfic s’han usat les factures facilitades per l’Ajuntament. En els mesos

en què no hi havia dades de consum, aquest s’ha calculat per estimació: fent la mitjana del preu del kWh

durant l’any i aplicant-ho als valors pagats.


El consultori mèdic s’escalfa a l’hivern amb diversos radiadors elèctrics, però

principalment amb 4 bombes de calor (de potència 3.100-3.300 W) que funcionen també

a l’estiu com a aires condicionats. Aquestes bombes s’engeguen a primera hora del matí

en els despatxos i es tanquen a la tarda, regulades a una temperatura d’uns 20-21ºC a

l’hivern.

L’aigua calenta s’obté a partir d’una caldera elèctrica.

Pel que fa als comptadors, no hi ha comptadors de reactiva i l’escomesa està situada a

uns 14 m. El quadre elèctric està sectorialitzat tal i com es mostra a la fotografia 2 de

l’apartat de fotografies.

Pel que fa a la il·luminació, a continuació es detallen els punts de llum:

Núm. de punts

de llum Potència (W)

Fluorescents de baix consum 24 - Bombeta halògena 1 -

42

Bombeta clàssica 1 60

Cal destacar que hi ha 11 claraboies que permeten l’entrada de llum natural.

Els tancaments són d’alumini i vidre senzill. No hi ha cap protecció solar de cap tipus i les

possibilitats de ventilació natural és a través de les portes i finestres.

L’horari de funcionament del centre és de 9.00 a 13.00 els dies laborables, de 16.00 a

19.00 el dilluns, i de 18.00 a 19.00 els dies laborables per a la realització de les tasques

de neteja.

Pel que fa a equipament d’oficina hi ha tres ordinadors, dues impressores, una nevera,

un fax i una fotocopiadora.

Fotografies

1.- Vista de la façana del consultori mèdic de Fogars de la Selva.



43



El consum elèctric del consultori municipal ha augmentat molt poc des de l’any 2005 al

2008, amb un increment per m2 de 1 kWh, passant de 79,88 kWh/m2 a 80,82 kWh/m2 i

està molt per sota dels rati dels centres sanitaris* (308,13 kWh/m2).

No hi ha equips de consum que tinguin una elevada despesa energètica.



2005.

44

Taula 26.- Avaluació energètica de la llar d’infants.

Llar d’infants

Dades bàsiques

Centre educatiu

Adreça: Ctra. BV-5122 km 5 Superfície construïda: 84 m2

Data de la visita: 20 d’Abril de 2009 Superfície de coberta: -

Persona de contacte: Antoni Perich i Camps Número d’usuaris: 23


La llar d’infants està en un local de lloguer d’una edificació on hi ha altres

instal·lacions, principalment empreses privades, per tant la coberta no està disponible

per a energies renovables.

Té un petit despatx, dues sales, una cuina i un pati exterior. Tan l’entrada principal

com la sortida al pati tenen doble porta.

Està en funcionament des de l’any 2006.





GLP No Altres: __________________ No



Empresa subminis-

tradora

Núm. de pòlissa



1 FECSA-ENDESA

427116627 2.0.3 8,8 kWh No té maxímetre (degut a que la potència contractada és <15kWh no és

necessari)


45

Electricitat Combustibles 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) - 5.487 - - Despesa anual (€) - 895,54 - - Consum per superfície (kWh/m2)

- 65,32 - -


- 238,56 - -

Despesa / superfície (€/m2) - 10,66 - - Despesa / usuari (€/usuari) - 38,93 - - Tones de GEH (Tn/any) - 2,43 - -

Consum elèctric de la llar d'infants (2008)

0100200300400500600700800

Gener

Febre

r

Mar

çAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh



del kWh durant l’any i aplicant-ho als valors pagats.


La llar d’infants de Fogars de la Selva està en funcionament des de l’any 2006.

Està ubicada en un edifici juntament amb altres activitats (farmàcia, papereria,

restaurant...), és d’una sola planta i té 2 sales, 1 cuina i 1 despatx.

La font d’energia usada és l’electricitat, i el sistema de calefacció i refrigeració és el

mateix, dues bombes de calor de 3.100-3.300 W, situades una a cada sala. La

temperatura és regulada per la responsable de la llar d’infants i sol ser entre 20-22ºC a

l’hivern i 25ºC a l’estiu, tot i que cal destacar que en aquesta època no s’usen molt.

La distància de l’escomesa a l’edifici és d’uns 10-12m.

A la cuina hi ha: microones, nevera i rentavaixelles.

Al despatx hi ha un ordinador, una impressora i un radiador de 1.300 W.

46

L’aigua calenta sanitària s’obté a partir d’una caldera elèctrica de 1.200 W de potència.


Núm. de punts


Ulls de bou halògens 38 50

Els tancaments són d’alumini i vidre senzill, i hi ha doble porta per sortir al pati i a

l’entrada.

No hi ha cap captador d’energies renovables.

L’horari de funcionament del centre és de 8.30 a 18.00 (incloses les hores de neteja

que són de 17.00 a 18.00).

Fotografies

1.- Vista de la façana de la llar d’infants


47

2.- Sectorialització del quadre de llum

Font: Elaboració pròpia. 3.- Bomba de calor de la llar d’infants



Tot i no poder comparar les dades de consum de l’any 2008 amb l’any 2005 perquè

aquesta no existia, sí que s’aprecia en les dades del 2008 diferències en el consum

estacional, augmentant el consum els mesos d’hivern i disminuint els mesos d’estiu.

En relació als ratis* d’altres equipaments educatius, el consum de la llar d’infants

(65,32 kWh/m2) està per sota del consum mig, establert en 91,23 kWh/m2.

Pel que fa a la il•luminació hi ha 38 punts de llum i tots són ulls de bou halògens que

tenen un elevat consum.



48

2005.

Taula 27.- Avaluació energètica del CEIP Fogars de la Selva.

CEIP Fogars de la Selva

Dades bàsiques

Centre educatiu

Adreça: Plç. de la Vila, s/n. Superfície construïda: 400 m2

Data de la visita: 20 d’abril de 2009 Superfície de coberta:

Persona de contacte: Antoni Perich Número d’usuaris: 96


El CEIP de Fogars està situat prop de l’edifici de l’Ajuntament i consta de 4 mòduls

prefabricats de 100 m2 cada un. Els mòduls es van instal·lar l’any 2006.

L’edifici definitiu per la nova escola estarà llest l’abril del 2010.





GLP No Altres: __________________ No



Empresa subminis-

tradora

Núm. de pòlissa



1 FECSA-ENDESA

427912079 3.0.2 40 kW Té reactiva i maxímetre.


Electricitat Combustibles 2005 2008 2005 2007 Consum anual (kWh) - 52.425,82 - -

49

Despesa anual (€) - 7.025,88 - - Consum per superfície (kWh/m2)

- 131,06 - -


- 546,1 - -


Consum elèctric del CEIP Fogars de la Selva (2008)

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

Gener

Febre

rM

arçAbril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh

Nota: Per a la realització d’aquest gràfic s’han usat les factures facilitades per l’Ajuntament. En els mesos

en què no hi havia dades de consum, aquest s’ha calculat per estimació: fent la mitjana del preu del kWh

durant l’any i aplicant-ho als valors pagats.


Els mòduls que conformen el CEIP té els seus radiadors elèctrics (de 1.500 W) i en tres

d’ells hi ha dues bombes de calor (de 1.800 W) a cada un que a l’estiu funcionen com a

aire condicionat.

Els radiadors es regulen mitjançant un termòstat que a l’hivern està entre els 20ºC i 21ºC.

La calefacció no es para mai i es regula sempre pel termòstat.

L’aire condicionat també funciona per termòstat i es posa entre els 21-22ºC. S’usa poc.

L’aigua calenta s’obté a partir d’una caldera i n’hi ha dues de 1.200 W en dos mòduls

diferents.

Cada mòdul té el seu quadre elèctric sectorialitzat (tal i com es mostra a la fotografia 2 de

l’apartat de fotografies) i està connectat a l’escomesa. El primer mòdul està a uns 10 m i

l’últim a 36 m.

50

Pel que fa a la il·luminació, a continuació es detallen els punts de llum per cada mòdul:

Núm. de punts


Mòdul 1 Fluorescents 46 36 Focus halògens 2 -

Mòdul 2 Fluorescents 42 36



Els tancaments són d’al·lumini i vidre senzill. No hi ha cap protecció solar de cap tipus i

les possibilitats de ventilació natural és a través de les portes i finestres.

L’horari de funcionament del centre és de 08.00 a 17.30 per als alumnes i de 17.30 a les

22.00 està obert per a tasques de neteja. Aquest horari només és pels dies laborables,

els caps de setmana resta tancat.

Pel que fa a equipament d’oficina hi ha 8 ordinadors, una impressora, una fotocopiadora i

un escàner.

A la cuina hi ha un armari calent, dues neveres, un microones i una cafetera.

Fotografies

1.- Vista dels mòduls que conformen el CEIP de Fogars de la Selva.

51





La il·luminació dels mòduls, a través de fluorescents és la més adient pel tipus d’ús que

se li dona. Els aïllaments són correctes. A nivell de climatització és tot elèctric, i suposa

un elevat consum.

Com que els mòduls que conformen el CEIP es van instal•lar l’any 2006, no hi ha dades

comparatives per veure l’evolució del consum energètic. El gràfic on es mostra el consum

del 2008 representa clarament com el major consum es dona durant els mesos d’hivern, i

el mínim els mesos d’estiu quan no hi ha activitat escolar.



2005.

52

Taula 28.- Avaluació energètica de les pistes de petanca c/Balmes.

Pista de petanca I

Dades bàsiques

Altres

Adreça: C/Jaume Balmes Superfície construïda: 72 m2

Data de la visita: 20/04/2009 Superfície de coberta:

Persona de contacte: Antoni Perich Número d’usuaris: 30-40 a la setmana


Les pistes de petanca del c/Jaume Balmes consten de 4 pistes i una caseta de 72 m2.

A les pistes hi ha 4 focus.

La caseta s’usa com a local social dels usuaris de les pistes. Majoritàriament és usat durant

els caps de setmana, la resta de la setmana està tancat.





GLP No Altres: __________________ No



subminis-tradora

Núm. de pòlissa



1 FECSA-ENDESA

434027005 2.0.3 5,75 kW No hi ha maxímetre, ni reactiva.


Electricitat Combustibles 2005 2008 2005 2007 Consum anual (kWh) - 2.929 - - Despesa anual (€) - 506,68 - - Consum per superfície (kWh/m2)

- 40,68 - -


- 83,69 - -

53


Consum elèctric de la Petanca del c/Jaume Balmes (2008)

050

100150200250300350400450

Gener

Febre

r

Mar

çAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh

Nota: Per a la realització d’aquest gràfic s’han usat les factures facilitades per l’Ajuntament. En els mesos en

què no hi havia dades de consum, aquest s’ha calculat per estimació: fent la mitjana del preu del kWh durant

l’any i aplicant-ho als valors pagats.


L’edifici adjacent a les pistes de petanca no té climatització, però hi ha una estufa de butà.

Hi ha una caldera de 875-1.750 W per l’aigua calenta.

Pel que fa als comptadors, no hi ha comptadors de reactiva i l’escomesa està situada a uns

8-10 m. El quadre elèctric està sectorialitzat.


Núm. de punts


Fluorescents 8 36 Fluorescents 2 18

Hi ha diversos aparells electrònics: un congelador, una cafetera de bar i un equip de música.

Els tancaments són d’alumini amb vidre senzill i hi ha porticons de ferro a totes les finestres i

a la porta.

Fotografies

1.- Vista d’una part de les pistes de petanca del C/Balmes.

54


2.- Interior caseta



És un equipament que només té consum elèctric en llum. Aquest és manté constant al llarg

de l’any i no és massa elevat.

Com que és un equipament de l’any 2007, no hi ha dades comparatives per veure l’evolució

del consum.

55

Taula 29.- Avaluació energètica de les pistes de petanca c/Verge de Núria.

Pista de petanca II

Dades bàsiques

Altres

Adreça: C/Verge de Núria Superfície construïda: 72 m2

Data de la visita: 20/04/2009 Superfície de coberta:

Persona de contacte: Antoni Perich Número d’usuaris: 30-40 a la setmana


Les pistes de petanca del c/Verge de Núria consten de 8 pistes i dues casetes. Una de les

casetes fa aproximadament 6 m2 i té un lavabo i l’altra té una superfície de 72 m2 amb una

coberta de teules.

A les pistes hi ha 4 focus, dos per cada pista.

El local objecte d’aquesta auditoria és la caseta de 72 m2 que s’usa com a local social dels

usuaris de les pistes. Majoritàriament és usat durant els caps de setmana, la resta de la

setmana està tancat.





GLP No Altres: __________________ No



subminis-tradora

Núm. de pòlissa



1 FECSA-ENDESA

432976882 2.0.3 5,75 kW No hi ha maxímetre, ni reactiva.


Electricitat Combustibles

56

2005 2008 2005 2007 Consum anual (kWh) - 1.800 - - Despesa anual (€) - 364,59 - - Consum per superfície (kWh/m2)

- 25 - -


- 51,42 - -


Consum elèctric Petanca c/Verge de Núria

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

ny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh





L’edifici adjacent a les pistes de petanca no té climatització, però hi ha un radiador elèctric i

un parell d’estufes d’oli.

Hi ha una caldera de 1.200 W per l’aigua calenta.

Pel que fa als comptadors, no hi ha comptadors de reactiva i l’escomesa està situada a uns

6 m. El quadre elèctric està sectorialitzat tal i com es mostra a la fotografia1 de l’apartat de

fotografies.


Núm. de punts


Fluorescents 6 36

57

Hi ha diversos aparells electrònics: dues neveres, una televisió, un vídeo, un equip de

música, una cafetera i un microones.

Els tancaments són d’alumini amb vidre senzill i hi ha porticons de ferro a totes les finestres i

a la porta.

Fotografies

1.- Vista d’una part de les pistes de petanca del C/Verge de Núria.



58



El consum energètic d’aquest equipament és només el consum elèctric generat en

il·luminació, ja que no hi ha sistema de climatització.

El seu consum és inferior a les altres pistes de petanca existents al municipi.

59

Taula 30.- Avaluació energètica de les pistes del magatzem municipal.

Magatzem municipal

Dades bàsiques

Altres

Adreça: Camí a Parc dels Prínceps I s/n Superfície construïda: 375 m2

Data de la visita: 20 d’Abril del 2009 Superfície de coberta: -

Persona de contacte: Antoni Perich Número d’usuaris: -


El magatzem municipal és una nau industrial de l’Ajuntament de Fogars de la Selva que

consta d’una sala de 370 m2 i un lavabo.





GLP No Altres: __________________ No



subminis-tradora

Núm. de pòlissa



1 FECSA-ENDESA

408773603 2.0.3 10 kW No hi ha maxímetre ni reactiva.


Electricitat Combustibles 2005 2008 2005 2007 Consum anual (kWh) 1.809 762 - - Despesa anual (€) 419,18 341,91 - - Consum per superfície (kWh/m2)

4,82 2,03 - -


- -

Despesa / superfície (€/m2) 1,11 0,91 - - Despesa / usuari (€/usuari) - - Tones de GEH (Tn/any) 0,87 0,34 - -

60

Consum elèctric del Magatzem (2005 i 2008)

050

100150200250300350400450

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh






Al ser un magatzem no té sistema de climatització, ni aigua calenta sanitària.

L’escomesa està situada a 1 m del quadre elèctric.


Núm. de punts


Focus halògens 8 250 Fluorescent 1 50 Bombeta clàssica 2 60

Destacar que té claraboies al sostre que permeten l’entrada de llum natural.

Pel que fa als tancaments, només hi ha una porta metàl•lica i no hi ha finestres.

El sostre està fet de fibrociment amb aminat (uralita), i té un pendent suau, seria interessant

realitzar un estudi de viabilitat per saber si es pot usar per posar-hi plaques solars.

Fotografies

1.- Vista de l’entrada del magatzem municipal.

61


2.- Detall del sostre del magatzem



És un equipament destinat exclusivament a l’ús dels treballadors de l’ajuntament, i al

funcionar com a magatzem no hi ha ningú permanentment de manera que el principal

consum és la il·luminació i no és elevat.

El consum elèctric és baix i a més a més s’ha reduït del 2005 al 2008 i per tant les emissions

62

de GEH són molt baixes.

La coberta del magatzem és de fibrociment amb amiant (uralita), però si aquesta se

substituís es podria plantejar l’opció de col·locar-hi plaques solars.

Taula 31.- Avaluació energètica del camp de futbol.

Camp de futbol

Dades bàsiques

Equipaments esportius

Adreça: Superfície construïda:

Data de la visita: 20 d’Abril 2009 Superfície de coberta: -

Persona de contacte: Antoni Perich Número d’usuaris: 30 a la setmana


El camp de futbol és de l’any 2006. No hi ha vestidors i l’únic consum energètic que té és el

dels focus. Els vestidors estaven situats a 50 m i d’aquests hi ha el consum de gas propà

del 2005 i del 2008 perquè el 2005 s’usaven per al camp de futbol antic que està inclòs a la

pòlissa del 2005 de l’Ajuntament.

Aquí es presenta el consum elèctric del camp per l’any 2008 i el consum de gas propà dels

vestidors per l’any 2005 i 2008. El mes d’abril del 2009 es van demolir.





GLP Sí Altres: __________________ No



subminis-tradora

Núm. de pòlissa



1 FECSA-ENDESA

428102474 3.0.2 20 kW Té maxímetre i reactiva.

63

Pòlissa de gas propà Empresa

subminis-tradora

Núm. de pòlissa

Tarifa Anàlisis de la pòlissa contractada – Observacions -

1 REPSOL GAS

3420342


Electricitat Combustibles (gas propà) 2005 2008 2005 2007 Consum anual (kWh) - 4.005 4.457,18 4.672,88 Despesa anual (€) - 1.226,65 362,52 306 Consum per superfície (kWh/m2)

- 0,74 34,28 35,94


- 133,51 148,47 155,76

Despesa / superfície (€/m2) - 0,22 2,78 2,35 Despesa / usuari (€/usuari) - 40,89 12,08 10,19 Tones de GEH (Tn/any) - 1,77 1,03 1,08

Consum elèctric del camp de futbol (2008)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh




64

Consum de gas propà dels vestidors (2008)

0

10

20

30

40

50

60

Gener

Febre

rM

arç

Abril

Maig Ju

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

Kg



què no hi havia dades de consum, aquest s’ha calculat per estimació: fent la mitjana del preu del Kg de gas

propà durant l’any i aplicant-ho als valors pagats.


Les instal·lacions consten d’un camp de futbol, amb els focus que l’il·luminen. Concretament

hi ha 10 focus de 2.000 W.

Fotografies

1.- Vista general del camp de futbol.

65



El camp de futbol es va posar en funcionament l’any 2006 i per tant no hi ha dades

comparatives per veure l’evolució que ha tingut el seu consum.

L’únic consum energètic que té actualment són els focus de 2.200W.

Pel que fa als vestidors, el consum de propà va augmentar lleugerament del 2005 al 2008,

però el 2009 es van demolir per a la construcció del nou CEIP.

Taula 32.- Avaluació energètica del Museu etnològic.

Museu etnològic

Dades bàsiques

Museu

Adreça: Plç. Serra de Marina s/n Superfície construïda: 618,78 m2

Data de la visita: 20 d’Abril de 2009 Superfície de coberta: (pendent del 26%)

Persona de contacte: Antoni Perich i Camps Número d’usuaris: 10.


El Museu etnològic de Fogars de la Selva no està en funcionament tot i que se cedeixen

diverses sales per activitats de varis col•lectius.

El Museu està situat en una masia restaurada, que té planta baixa (4 estances més

l’entrada), primer pis (4 estances més l’espai distribuïdor) i golfes (1 sola estança). A més a

més hi ha un porxo adjacent a la masia.





66

GLP No Altres: __________________ No



subminis-tradora

Núm. de pòlissa



1 Fecsa-Endesa

432264912 3.0.2 69 kW Només hi ha dades del 2008 perquè abans no existia. Té maxímetre.


Electricitat Combustibles 2005 2008 2005 2008 Consum anual (kWh) - 3.146 - - Despesa anual (€) - 2.419,12 - - Consum per superfície (kWh/m2)

- 5,08 - -


- 314,6 - -


Consum elèctric del Museu Etnològic (2008)

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

Gener

Febre

r

Mar

çAbr

ilM

aig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

e

Novem

bre

Desem

bre

Mes

kWh





El museu està ubicat en una masia i un porxo tancat.

Hi ha electricitat però no hi ha sistema de calefacció ni d’aigua calenta sanitària. Només hi

ha un radiador elèctric en una de les sales que és usada habitualment per alguna entitat.

67

La distància de l’escomesa fins a l’edifici és d’uns 16 m. La sectorialització del quadre de

llum es mostra a la fotografia 3 de l’apartat de Fotografies.

Pel que fa a la il·luminació, a continuació es detallen els punts de llum de l’edifici i el porxo:

Núm. de punts


Edifici masia Ulls de bou halògens 26 - Focus halògens 22 - Punts de llum no usats 4

Edifici del porxo Ulls de bou halògens 12 50 Focus halògens 15 - Fluorescents 7 - Punts de llum no usats 8

Els tancaments són de fusta amb vidre senzill i la porta del porxo és de ferro i vidre senzill.

No hi ha cap tipus de protecció solar i la ventilació es pot realitzar per les obertures (portes i

finestres).

No hi ha cap captador d’energies renovables.

Fotografies

1.- Vista de la façana del museu


68

2.- Vista de la façana del porxo (adjacent al museu)


3.- Sectorialització del quadre de llums.


69

4.- Una de les sales interiors del Museu.


5.- Detall dels ulls de bou halògens i els focus halògens.



L’únic consum que té l’edifici del museu actualment és el consum elèctric i aquest no és molt

elevat perquè encara no està en funcionament i per tant els usuaris són molt pocs.

El fet de no tenir sistema de calefacció i aire condicionat també en disminueix el consum.

70

3.4.1.3.- Enllumenat públic

L’any 2005, al municipi de Fogars, hi havia 9 quadres de llum que sumaven un total de

586 punts de llum, tots amb làmpades de vapor de mercuri i una potència de 125 W

cadascuna. A partir d’aquest any es van començar a substituir les làmpades de vapor

de mercuri per làmpades de vapor de sodi.

L’any 2008, hi havia 10 quadres, amb un total de 601 punts de llum, 80% dels quals

tenen làmpades de VSAP.

El sistema d’encesa de l’enllumenat és amb cèl·lules fotoelèctriques, i no disposen de

reguladors de flux, ni balast electrònic.

Actualment (abril 2009) hi ha 45 punts de llum que no estan adaptats a la Llei 6/2001,

de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi

nocturn. Aquests punts representen un 7,48% del total.

Fig. 15.- Tipus d’enllumenat públic a Fogars de la Selva.


A la taula 33 es mostra el consum elèctric de tots els punts de llum del municipi per

l’any 2005 i el 2008.

Taula 33.- Consum elèctric i característiques de l’enllumenat públic de Fogars de la Selva

(2005 i 2008).

2005 2008

Núm. de quadres 9 10

Núm. de punts de llum 586 601

Làmpada majoritària Vapor de mercuri Vapor de sodi

71

% 100 80,03

Consum (kWh) 251.437,32 268.435,56

Tot i les millores amb el canvi de làmpades, el consum total en l’enllumenat va

augmentar un 6,76% del 2005 al 2008.

3.4.1.4.- Semàfors

A Fogars de la Selva, hi ha només una cruïlla on hi ha semàfors. Concretament hi ha

12 unitats semafòriques, amb 76 làmpades incandescents de 100w de potència

majoritària.

Fig. 16.- Semàfors de Fogars de la Selva.


Pel que fa a les dades de consum d’aquests semàfors, no hi ha dades per l’any 2005,

però sí per al 2008. Tenint en compte que les unitats semafòriques i les làmpades no

han variat, s’ha assumit que el consum va ser el mateix per tots dos anys,

concretament va ser de 20.790 kWh.

3.4.1.5.- Flota de vehicles municipals

L’Ajuntament de Fogars de la Selva, té una flota de 8 vehicles municipals que són els

mateixos el 2005 que el 2008: tres tot terrenys, un turisme gran, una màquina

escombradora, un camió cistella, un tractor i una retroexcavadora. Tots funcionen amb

gasoil.

72

La taula següent mostra el vehicles que usen els diferents departaments així com la

seva antiguitat i el consum de combustible pels anys d’estudi.

Taula 34.- Flota de vehicles municipals de Fogars de la Selva.

Departament Tipus de vehicle Antiguitat Consum 2005

en litres (*)

Consum 2008

en litres (*)

Policia local Tot terreny 0-4 anys 3.917,3 3.376,62

Brigada Tot terreny 5-8 anys 1.305,7 1.212,12

Brigada Tot terreny 5-8 anys 2.298,15 2.298,15

Brigada Camió cistella 0-4 anys 217,63 259,74

Brigada Tractor 0-4 anys

Brigada Retroexcavadora Més de 8

anys

Brigada Màquina

escombradora

5-8 anys

17.502,96 16.902,21

Correus Turisme gran 0-4 anys 1.088,14 1.038,96

TOTAL 26.329,95 l 25.087,8 l

En general hi ha hagut una disminució del consum de combustible en tots els vehicles

de la flota, a excepció del camió cistella que ha augmentat.

Cal tenir en compte que aquests consums s’han estimat a partir del valor pagat per

l’Ajuntament de Fogars en combustibles el 2005 i el 2008, i el preu mig del gasoil a

Catalunya per aquests anys segons l’informe: Precios de carburantes y combustibles.

Comparación años 2004 y 2005. Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. També

l'informe Comparación 2007 y 2008.

3.4.1.6.- Flota de vehicles dels serveis municipals externalitzats

L’únic servei que el municipi de Fogars té externalitzat és el servei de recollida

d’escombraries. Per al 2005 no s’han obtingut les dades i per tant les que es presenten

són del 2008.

73

Tots els camions porten un 10% de biodièsel, però a efectes de càlcul i degut a la

manca de dades fiables amb percentatges tan baixos de biodièsel s’ha tingut en

compte com si tot fos gasoil.

Taula 35.- Flota de vehicles de serveis externalitzats de Fogars de la Selva.

Servei Tipus de vehicle Antiguitat Consum 2008 (l)

Recollida

d’escombraries

Camió recol·lector Més de 8 anys

Recollida

d’escombraries

Camió ganxo 0-4 anys

Recollida

d’escombraries

Camió renta-

contenidors

Més de 8 anys

10.822,51

Cal tenir en compte que aquests consums s’han estimat a partir del valor pagat per

l’Ajuntament de Fogars en combustibles al servei d’escombraries durant l’any 2008, i el

preu mig del gasoil a Catalunya per aquests anys segons l’informe: Precios de

carburantes y combustibles. Comparación años 2007 y 2008.. Ministerio de Industria,

Turismo y Comercio.

3.4.1.7.- Transport públic

Al municipi de Fogars no hi ha servei de transport públic habitual, si bé els mesos

d’estiu hi té parada un autobús que té com a destí final Barcelona.

3.4.1.8.- Instal·lacions de producció d’energia de titularitat municipal

Al municipi de Fogars de la Selva no hi ha cap instal·lació d’energia de titularitat

municipal.

74

3.4.2.- Avaluació de les emissions

3.4.2.1.- Avaluació de les emissions totals de l’Aj untament

Les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle d’origen municipal en el municipi de

Fogars de la Selva es presenten a continuació en format de taula. D’una banda els

GEH per font d’energia i per l’altre per sectors.

Taula 36.- Emissió de GEH (tCO2eq) de l’Ajuntament de Fogars per fonts (2005 i 2008).

2005 2008

Font GEH emesos % GEH emesos %

Electricitat 167 64,31 204,73 65,00

GLP 12,00 4,62 14,43 4,58

Gasoil 80,7 31,07 95,82 30,42

TOTAL 259,73 100 314,98 100

La seva representació gràfica és la següent:

Fig. 17.- Emissió de GEH (tCO2eq) per fonts d’energia de l’Ajuntament de Fogars de la Selva

(2005 i 2008).

Emissió de GEH per fonts d'energia, 2005

Electricitat 64%

GLP 5%

Gasoil 31%

Emissió de GEH per fonts d'energia, 2008

Electricitat 65%

GLP 5%

Gasoil 30%

Pel que fa als diferents sectors, les dades són les següents:

La font energètica que més gasos d’efecte hivernacle allibera és l’electricitat,

augmentant del 63% al 2005 al 66% el 2008 en detriment del gasoil que disminueix.

75

Taula 37.- Emissió de GEH (tCO2eq) de l’Ajuntament de Fogars per sectors i percentatge que

representen respecte el total.

Sector 2005 % 2008 %

Equipaments 58,14 22,38 90,44 28,71

Enllumenat públic 120,94 46,56 118,92 37,75

Semàfors 10 3,85 9,81 3,11

Flota de vehicles

municipals

70,65 27,20 66,78 21,2

Flota de vehicles

de serveis

externalitzats

- (*) 29,04 9,22

TOTAL 259,73 100 314,98 100

(*) No hi ha dades de consum.

Fig. 18.- Emissió de GEH (tCO2eq) per sectors de l’Ajuntament de Fogars de la Selva (2005 i

2008).

Emissió de GEH per sectors, 2005

Equipaments22%

Enllumenat públic47%

Semàfors4%

Flota de vehicles municipals

27%

Flota de vehicles de serveis

externalitzats0%

Emissió de GEH per sectors, 2008

Equipaments29%


Semàfors3%

Flota de vehicles municipals

21%

Flota de vehicles de serveis

externalitzats9%

Si es té en compte el nombre d’habitants de Fogars de la Selva durant el 2005 (1.171)

i el 2008 (1.478), l’emissió de gasos d’efecte hivernacle per habitant ha disminuït

Els equipaments municipals, l’enllumenat públic i la flota de vehicles municipals són

els sectors que més GEH emeten a l’atmosfera.

76

passant de 0,221 tCO2eq/habitant el 2005 i a 0,213 tCO2eq/habitant el 2008, tal i com

mostra la taula 27.

Taula 38.- Emissió de GEH (tCO2eq) de l’Ajuntament de Fogars per habitant.

Any 2005 2008

Consum per habitant

(tCO2eq)/habitant)

0,221 0,213

En els apartats següents s’especifiquen les emissions de GEH per sectors.

3.4.2.2.- Equipaments

Els equipaments de Fogars de la Selva descrits a l’apartat 3.4.1.1 han emès un total

de 58,14 tCO2eq el 2005 i 90,44 tCO2eq el 2008. La taula següent mostra les dades

en funció de la font d’energia utilitzada.

Taula 39.- Emissió de GEH (tCO2eq) per fonts (any 2005 i any 2008).

2005 2008

GEH emesos % GEH emesos %

Electricitat 36,1 61,91 76,00 84,03

GLP 12,00 20,25 14,44 15,97

Gasoil 10,04 17,84 - -

TOTAL 58,14 100 90,44 100


L’emissió de gasos hivernacle degut al consum de l’enllumenat del municipi de Fogars

és de 120,94 tCO2eq per l’any 2005 i de 118,92 tCO2eq l’any 2008.

Tot i haver augmentat el nombre d’habitants, equipaments i consums, l’emissió de

GEH per habitant s’ha reduït.

77

En aquest cas l’emissió de gasos és inferior l’any 2008, tot i que el consum va ser

major, això és degut a que el mix elèctric usat per als càlculs de l’any 2008 (es va usar

el del 2007 perquè en el moment de l’avaluació no es coneixia el mix elèctric del 2008)

va ser més baix que el del 2005.

3.4.2.4.- Semàfors

Tal i com s’ha comentat en l’apartat anterior, com que no es tenien les dades de

consum del 2005 i no s’havien realitzat canvis de làmpades ni d’unitats semafòriques

en el municipi, s’ha considerat que el consum del 2005 va ser igual al del 2008. Les

diferències per tant, en l’emissió de GEH és deguda també a les diferències en el mix

elèctric.

El 2005 es van emetre 10,00 tCO2eq i l’any 2008 9,81 tCO2eq.


La flota de vehicles municipals era la mateixa el 2005 que el 2008, tot i així els

consums de gasoil van disminuir un 7,4%. Pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte

hivernacle, també s’han reduït passant de 72,13 tCO2eq el 2005 a 66,78 tCO2eq el

2008.

3.4.2.6.- Flota de vehicles dels serveis municipals externalitzats

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle corresponents als serveis municipals

externalitzats pertanyen al servei de recollida d’escombraries. No hi ha dades per al

2005, però l’any 2008 van ser de 29,04 tCO2eq.

3.4.2.7.- Transport públic

Degut al fet que en el municipi de Fogars de la Selva no hi ha transport públic habitual,

no s’han considerat les emissions.

3.4.2.8.- Instal·lacions de producció d’energia de titularitat municipal

A Fogars de la Selva no hi ha instal·lacions de producció d’energia de titularitat

municipal.

78

3.5.- Consum energètic i avaluació d’emissions llig ades a la

mobilitat

Per determinar el consum energètic i l’avaluació d’emissions lligades a la mobilitat de

Fogars de la Selva s’ha tingut en compte el parc de vehicles publicat al IDESCAT.

Com que no hi havia dades per l’any 2008 s’han considerat les del 2007 i les del 2006.

Les dades d’emissió i consum d’aquest apartat són les incloses en el total d’emissions

del sector transport calculat en l’apartat 3.3.

Taula 40.- Parc de vehicles de Fogars de la Selva (2005 a 2007).

Tipus de vehicle 2005 2006 2007

Turismes 536 599 667

Motocicletes 75 100 115

Camions i furgonetes 190 229 250

Tractors industrials 1 1 2

Autobusos i altres 38 46 44

TOTAL 840 975 1.078

El parc de vehicles ha augmentat de manera considerable des de l’any 2005 al 2006.

Seguint la metodologia de càlcul establerta per la Diputació de Barcelona, amb les

dades del parc de vehicles del IDESCAT i les dades de consum de combustibles

líquids de la província de Barcelona facilitades per l’ICAEN, s’ha calculat el consum de

combustibles líquids del parc de vehicles de Fogars de la Selva.

Taula 41.- Consum de combustibles líquids del parc de vehicles de Fogars de la Selva (2005 i

2007).

Tipus de combustible (t) 2005 2006 2007

Benzines 200,78 216,87 216,05

Gasoil A 503,03 602,67 654,34

79

Aplicant els factors de conversió adients, el càlcul d’emissions de GEH es mostra a la

taula 31.

Taula 42.- Emissió de GEH del parc de vehicles de Fogars de la Selva (2005 i 2007).

Tipus de combustible 2005 2006 2007

Benzines 629,24 679,67 677,12

Gasoil A 1.621,32 1.942,45 2.019,01

TOTAL 2.250,56 2.622,12 2.696,13

D’aquest consum, per l’any 2005, un 3,13% correspon a la flota municipal de vehicles i

es correspon a 70,65 tCO2eq. Per la resta dels anys no hi ha dades de la flota

municipal, ni dels serveis externatitzats.

Fig. 19.- Emissió de GEH (tCO2eq) lligades a la mobilitat (2005).

Emissions de GEH lligades a la mobilitat (2005)

3,13%

96,86%

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

Transport urbà Flota municipal

Tipus de transport

GE

H

80

4.- Diagnosi

4.1.- Anàlisi de les emissions de GEH totals i de l ’ajuntament

4.1.1.- Emissions totals de Gasos d’Efecte Hivernac le del municipi

Les dades comparades són les del 2005 i 2006, que són els anys que s’ha analitzat

tota la informació.

Fig.20.- Representació gràfica de l’emissió de GEH per sectors per l’any 2005 i 2006.

Emissions de GEH per sectors, 2005

Primari4%

Industrial45%

Terciari12%

Domèstic9%

Transport20%

Residus10%


Primari4%

Industrial42%

Terciari12%

Domèstic9%

Transport22%

Residus11%

El sector industrial és el que més GEH emet a l’atmosfera, tot i que el 2006 va patir

una reducció respecte els valors del 2005.

L’evolució de les emissions en aquests sectors que es representa en el gràfic següent

mostra com tots els sectors van augmentar les seves emissions, a excepció del sector

industrial, que tot i ser el que més emet, les va reduir en un 5,5%.

81

Fig. 21.- Representació gràfica de l’evolució de les emissions de GEH per sectors per l’any

2005 i 2006.

Evolució de les emissions de GEH (2005-2006)

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Primari Industrial Terciari Domèstic Transport Residus

Sector

tCO

2eq GEH 2005

GEH 2006

Taula 43.- Percentatges d’augment o disminució de l’emissió de GEH de l’any 2005 al 2006.

Sector d’activitat %

Primari 13,60

Industrial -5,55

Terciari 6,08

Domèstic 1,38

Transport 16,50

Residus 7,92

Les dades per càpita mostren una disminució del 9,88% passant de 9,68 tCO2eq per

habitant l’any 2005 a 8,73 tCO2eq per habitant l’any 2006.

Si només es tenen en compte les dades dels sectors que són àmbit del PAES (tots

menys l’industrial i el primari) les emissions són: 4,96 tCO2eq per habitant l’any 2005 i

4,76 tCO2eq per habitant l’any 2006. Ambdós valors estan molt per sota els obtinguts a

nivell espanyol i català l’any 2005 i el 2006 tal i com s’aprecia a la taula següent:

82

Taula 44.- Emissions de GEH per càpita (tCO2eq per habitant) a nivell espanyol, català i

municipal per els àmbits objecte del PAES l’any 2005 i el 2006.

2005 2006

Emissions per càpita (Espanya) 7,7 6,7

Emissions per càpita (Catalunya) 7,4 6,3

Emissions per càpita Fogars de la Selva 4,96 4,76

Punts forts

� Les emissions de GEH per càpita van disminuir un 9,88 % del 2005 al 2006.

� Disminució de les emissions derivades de l’ús de l’electricitat i els GLP. En el

cas de l’electricitat la disminució va ser poc significativa, d’un 0,71%. Pel que fa als

GLP la disminució va ser del 4,6%.

� Disminució d’un 5,55% de les emissions atribuïdes al sector industrial, únic

sector amb un descens.

� Reducció de les emissions per càpita en els sectors serveis, domèstic i residus.

Punts febles

× De l’any 2005 al 2006 l’emissió de GEH totals a l’atmosfera va augmentar un

2,97%.

× Segons les fonts d’energia, les emissions derivades dels CL van augmentar un

10,43%.

× Pel que fa als sectors d’activitat, es va donar un augment en tots els sectors

d’activitat (la taula 33 presenta els percentatges) excepte al sector industrial.

× El sector amb un augment més destacat ha estat el sector dels transports, i aquest

és l’únic amb un augment de les emissions per càpita.

× El sector industrial i el sector transport són els que més GEH emeten amb un 65%

del total l’any 2005 i un 64% del total l’any 2006.

83

4.1.2.- Emissions totals de Gasos d’Efecte Hivernac le de

l’Ajuntament

En aquest cas les dades són dels anys 2005, any de referència, i de l’any 2008.

Taula 45.- Dades d’emissió dels sectors que depenen directament de l’Ajuntament, 2005 i

2008.

2005 2008 % tCO2eq 259,73 314,99 21,28 tCO2eq/hab 0,222 0,213 -3,91

Punts forts

� Disminució de les emissions de GEH per càpita en un 5,82%.

� Reducció de les emissions de l’enllumenat públic (1,67%), dels semàfors (1,9%)

i de la flota de vehicles municipals (14,19%).

Punts febles

× Les emissions de GEH de l’Ajuntament de Fogars de la Selva va augmentar un

21,28 % de l’any 2005 al 2008. Si bé, cal tenir en compte que es va passar de

6 a 11 equipaments, i que en el sector de la flota de vehicles de serveis

externalitzats manquen dades pel 2005.

× Augment de totes les fonts d’energia utilitzades: Electricitat (+22,57%), GLP

(+22,03%) i Gasoil (+10,9%).

× Augment d’un 55,5% en l’emissió de GEH per part dels equipaments.

4.2.- Anàlisi de les emissions de GEH dels principa ls sectors

En aquest apartat s’analitzen els punts que són objecte del PAES: el sector domèstic,

serveis, els residus, el transport i els que depenen directament de l’Ajuntament

(equipaments municipals, enllumenat públic, semàfors, flota de vehicles municipals i

flota de vehicles de serveis externalitzats).

84

4.2.1.- A nivell de tot el municipi

A nivell de tot el municipi el sector amb més emissions de GEH a l’atmosfera és el

sector transport, tal i com es mostra en els gràfics següents, tan per l’any 2005 com el

2006.

Fig. 22.- Representació gràfica de l’emissió de GEH per sectors objecte del PAES per l’any

2005 i 2006.


Serveis23%

Domèstic18%

Transport39%

Residus20%


Serveis23%

Domèstic17%

Transport41%

Residus19%


El sector domèstic en termes absoluts ha patit un augment poc significatiu entre el

2005 i el 2006 (+1,39%).

Taula 46.- Emissions de GEH en el sector domèstic, 2005 i 2006.

Sector domèstic 2005 2006 % tCO2eq 1.063,99 1.078,74 1,39 tCO2eq/hab 0,91 0,81 -11,27 núm. hab 1.171 1.338 14,26

Les emissions per càpita, tot i l’augment poblacional del 14,26%, han patit una

reducció del 11,27%.

Els resultats de l’enquesta de participació ciutadana realitzada en el marc del PAES

per conèixer els hàbits energètics dels habitants de Fogars de la Selva, aporta

informació més concreta sobre el sector domèstic i les fonts d’energia usades en el dia

a dia. Una part dels seus resultats es mostren a continuació, la resta estan inclosos i

més detallats en el document de participació ciutadana.

Les fonts d’energia més utilitzades per la calefacció són el gas propà i el gasoil, per

l’aigua calenta sanitària el gas propà i el gas butà i per la cuina, l’electricitat, el gas

propà i el gas butà.

85

Punts forts

- Disminució de les emissions de GEH per càpita.

- Elevat ús de GLP envers els combustibles líquids i l’electricitat.

Punts febles

No s’han detectat punts febles significatius.


La majoria d’activitats del sector serveis hi tenen un establiment, excepte el sector

tèxtil i de calçat. Hi ha poca oferta lúdica.

Pel que fa a l’emissió de gasos, passa el mateix que al sector domèstic, a nivell

general es van emetre més GEH a l’atmosfera però per càpita va haver-hi una

reducció del 7,15%.

Taula 47.- Emissions de GEH en el sector serveis, 2005 i 2006.

Sector serveis 2005 2006 % tCO2eq 1.355,09 1.437,57 6,09 tCO2eq/hab 1,16 1,07 -7,15 núm. hab 1.171 1.338 14,26

Punts forts

- Representació dels serveis bàsics d’alimentació.

Punts febles

- Manca de serveis en el sector tèxtil i de calçat.

- Poca oferta lúdica.


Al municipi es fa recollida selectiva però només de 3 fraccions: paper i cartró, envasos

i vidre. No se separa la fracció orgànica, i el rebuig s’aboca a dipòsit controlat.

Els percentatges de recollida selectiva han anat millorant al llarg dels anys aproximant-

se als valors del PROGREMIC 2007-2012, tal i com mostra el gràfic següent:

86

Fig. 23.- Representació gràfica dels percentatges de recollida selectiva per cada fracció

respecte els objectius marcats en el PROGREMIC 2007-2012.

Percentatge de recollida selectiva respecte el PROGREMIC

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

70,00

80,00

FORM Paper i Cartró Vidre Envasos

Fracció

Per

cent

atge

% recollit 2005 % recollit 2006 % recollit 2007

% recollit 2008 Objectiu PROGREMIC

De les fraccions recollides, el paper i cartró és la que més s’allunya de l’objectiu

marcat en el PROGREMIC, i la fracció d’envasos fins i tot supera els objectius

marcats.

Pel que fa a l’emissió de GEH, el sector ha patit una disminució considerable des de

l’any 2005 al 2008.

Taula 48.- Emissions de GEH en el sector residus, 2005 a 2008.

Sector residus 2005 2006 2007 2008 % tCO2eq 1.137,03 1.227,15 1338,79 998,29 -12,20 tCO2eq/hab 0,97 0,92 0,93 0,67 -30,53 núm. hab 1.171 1.338 1437 1480 26,39

El percentatge està calculat entre 2008 i 2005.

La reducció a nivell general ha estat del 12,2%, i per càpita, tot i l’augment de la

població, ha estat del 30,53%.

Punts forts

- Millora progressiva de la recollida selectiva.

87

Punts febles

- Manca de recollida separada de la fracció orgànica.

- Recollida del paper i cartró molt lluny encara dels objectius del Progremic.


Aquest sector és el que va tenir un augment d’emissions més important (16,5%) i va

suposar un augment per càpita del 1,96%.

Taula 49.- Emissions de GEH en el sector residus, 2005 i 2006.

Sector transport 2005 2006 % tCO2eq 2.251,09 2.622,63 16,50 tCO2eq/hab 1,92 1,96 1,96 núm. hab 1.171,00 1.338,00 14,26

Si es té en compte el resultat de la participació ciutadana, en el sector transport,

s’aprecia clarament com degut a la tipologia de municipi es fa un elevat ús del vehicle

privat, i es realitzen molts desplaçaments a pobles veïns per a realitzar les compres

diàries o activitats d’oci.

El transport públic que hi ha a l’estiu s’usa molt poc.

Punts forts

No s’han detectat punts forts significatius.

Punts febles

- Elevat ús del vehicle privat.

- Manca d’ús del transport públic (existent els mesos d’estiu).

88

4.2.2.- A nivell d’Ajuntament

A nivell d’Ajuntament, el sector que més GEH emet a l’atmosfera és el sector de

l’enllumenat públic.

Fig. 24.- Representació gràfica de l’emissió de GEH per sectors a nivell d’Ajuntament per l’any

2005 i 2008.

Emissions de GEH per sectors a nivell d'ajuntament, 2005

Equipaments municipals

22%


Semàfors4%

Flota de vehicles

municipals27%

Emissions de GEH per sectors a nivell d'ajuntament, 2006

Equipaments municipals

32%


Semàfors3%

Flota de vehicles

municipals23%

4.2.2.1.- Equipaments municipals

Els equipaments municipals van augmentar en nombre, passant de sis l’any 2005 a

onze l’any 2008. Les emissions de GEH han augmentat un 55,56%, tot i que per càpita

només ho han fet un 23,24%.

Taula 50.- Emissions de GEH en els equipaments municipals, 2005 i 2008.

Equipaments municipals 2005 2008 % tCO2eq 58,14 90,44 55,56 tCO2eq/hab 0,050 0,061 23,24 núm. hab 1.171 1.480 26,39

Punts forts

- Augment contingut de les emissions per càpita.

Punts febles

- Augment del 55,56% de les emissions associades als equipaments municipals.

89


El nombre dels punts de llum ha augmentat un 2,5%, i hi ha un 7,48% del total de

punts de llum que s’han d’adequar a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació

ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Les emissions en l’enllumenat públic han disminuït lleugerament, un 1,67% tot i que

per càpita ho han fet un 22,09%.

Taula 51.- Emissions de GEH en l’enllumenat públic, 2005 i 2008.

Enllumenat públic 2005 2008 % tCO2eq 120,94 118,92 -1,67 tCO2eq/hab 0,103 0,080 -22,09 núm. hab 1.171 1.480 26,39

Punts forts

- Tot i l’augment dels punts de llum, ha disminuït l’emissió de GEH en un 1,67%, i per

càpita en un 22,09%.

Punts febles

- El 7,48% de l’enllumenat no està adequat a la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

4.2.2.3.- Semàfors

Tot i no haver-hi hagut canvis en les unitats semafòriques, les emissions han disminuït

degut a que el mix elèctric ha disminuït.

Taula 52.- Emissions de GEH en els semàfors, 2005 i 2008.

Semàfors 2005 2008 % tCO2eq 10,00 9,81 -1,90 tCO2eq/hab 0,009 0,007 -22,28 núm. hab 1.171 1.480 26,39


Hi ha un reducció d’emissions del 2005 respecte el 2008 i com en els sectors anteriors,

la reducció per càpita és molt major que la reducció a nivell general.

Cal destacar que no hi ha hagut canvis en la flota de vehicles i tots funcionen amb

gasoil.

90

Taula 53.- Emissions de GEH de la flota de vehicles municipals, 2005 i 2008.

Flota de vehicles municipals 2005 2008 % tCO2eq 70,65 66,78 -5,48 tCO2eq/hab 0,060 0,045 -25,11 núm. hab 1.171 1.480 26,39

Pel que fa a la flota de serveis externalitzats només hi ha dades de l’any 2008 i no es

pot establir una comparativa.

Punts forts

- Reducció de les emissions del 2005 al 2008.

Punts febles

- Impossibilitat d’introduir millores en aquest punt degut a la tipologia de municipi (són

necessaris vehicles tot terreny)

4.3.- Anàlisi del potencial d’implantació d’energie s renovables a

les instal·lacions municipals

Les instal·lacions municipals de Fogars de la Selva que tenen sostres disponibles per

a la implantació d’energies renovables són 3: el magatzem municipal, la coberta de la

pista poliesportiva i la coberta del nou CEIP en construcció (previst per l’any 2010).

Magatzem municipal

Aquest magatzem es va construir l’any 1994 i té una coberta amb un pendent suau i

de quasi 400 m2 de superfície. En aquesta coberta s’hi poden col·locar plaques solars

fotovoltaiques.

Pista poliesportiva

La pista poliesportiva té una coberta d’aproximadament 2.000 m2 amb una orientació

est-oest que garanteix insolació durant tot el dia.

Coberta del nou CEIP

La nova escola de Fogars de la Selva està prevista per l’any 2010. Tindrà una coberta

útil de 991 m2 amb un pendent del 2-3% apte per a la instal·lació de plaques solars

fotovoltaiques.

91

Actualment cal consultar i obtenir el permís del Departament d’Ensenyament de la

Generalitat de Catalunya per a col·locar plaques solars fotovoltaiques.

4.4.- Anàlisi de la gestió energètica de l’Ajuntam ent

L’Ajuntament de Fogars de la Selva no disposa de cap sistema informàtic que permeti

una gestió energètica dels equipaments, enllumenat públic, semàfors o flota de

vehicles municipals.

No hi ha responsable directe de la gestió energètica, si bé totes les tasques de

manteniment dels equipaments es realitzen des de l’Ajuntament a través de la

Regidoria d’Obres Públiques i la brigada municipal.

92

5.- Objectius estratègics de reducció i àmbits

d’actuació

5.1.- Àmbits de compromís i d’actuació del PAES

L’emissió de gasos hivernacle a l’atmosfera per part de l’Ajuntament de Fogars en els

sectors de l’àmbit PAES va ser de 5.807,61t CO2eq, l’any 2005. L’objectiu de reducció

a que es va comprometre el consistori amb la signatura del Pacte d’Alcaldes i

Alcaldesses, és d’un mínim del 20% d’aquestes emissions.

Els sectors que depenen de l’Ajuntament i tenen més emissions de GEH a l’atmosfera

són l’enllumenat públic, la flota de vehicles municipals i els equipaments municipals, tot

i que la tendència és que els equipaments municipals superin a la flota de vehicles

municipals. Aquests sectors estan inclosos dins el sector serveis, però es tracten un

per un per concretar al màxim els objectius de reducció.

Així doncs, les opcions de reducció d’emissions se centraran en els àmbits següents:

I) Enllumenat públic

Objectiu:

- Reducció del consum elèctric de l’enllumenat públic.

II) Equipaments municipals

L’any 2005 els equipaments municipals van emetre 58,14 tCO2eq. Degut a l’augment

del nombre d’equipaments l’emissió de gasos des d’aleshores també ha augmentat.

Objectiu:

- Reducció del consum energètic dels equipaments municipals.

III) Flota de vehicles municipals

Degut a les característiques del municipi de Fogars i la dimensió de la flota municipal

és difícil establir un compromís de reducció concret. En aquest sentit les accions

aniran orientades a tenir en compte criteris ambientals en la compra de futurs vehicles.

93

IV) Semàfors

Objectiu:

- Reducció del consum elèctric dels semàfors de la carretera BV-5122.

V)Gestió de residus

Objectius :

- Reducció dels residus generats.

- Separació de la fracció orgànica dels residus municipals.

- Augment de la separació dels residus en origen.

VI) Cicle de l’aigua

L’any 2005 Fogars de la Selva va consumir 249 l/hab·dia. Segons dades de l’Agència

Catalana de l’Aigua, la mitjana de consum domèstic és de 140 l/hab·dia i per la

tipologia de cases aïllades que és la predominant a Fogars de la Selva, s’estableix en

200 l/hab·dia.

Objectius :

- Reducció del consum d’aigua al municipi.

- Aprofitament de les aigües pluvials.

L’Ajuntament de Fogars de la Selva també es compromet a reduir gasos d’efecte

hivernacle en àmbits amb emissions més difícilment quantificables:

- Sector domèstic, centrat en l’ús de l’energia per part dels ciutadans.

- Compra de béns i serveis.

- Transport.

- Sector industrial, centrat en el foment d’energies alternatives en les

indústries del municipi.

94

A continuació es mostra una taula resum amb els àmbits objecte d’actuacions per part

de l’Ajuntament:

Taula 54.- Taula resum (2005).

GEH emesos GEH/hab

% respecte el total del municipi

Aproximació al objectiu

tCO2eq estalviades

Àmbit PAES Sector Domèstic 1064,00 0,9086 9,38 20 212,80 Sector Serveis 1355,1 1,1572 11,94 20 271,02 Sector Residus 1137,03 0,9710 10,02 20 227,41 Transport 2251,47 1,9227 19,84 20 450,29 Altres sectors Primari 450,9 0,3851 3,97 - Industrial 5087,74 4,3448 44,84 - TOTAL 11.346,25 1.161,52 TOTAL PAES 5.807,6 1.161,52

5.2.- Anàlisi de l’evolució de les emissions per ca da àmbit

d’actuació respecte l’any base: 2005.

I) Sector Serveis

L’any 2005 el sector terciari o serveis va emetre un total de 1.355,10 tCO2eq a

l’atmosfera, i l’any següent que es tenen dades, el 2006 aquestes van augmentar un

6,09% arribant a les 1.437,57 tCO2eq.

Dins aquest sector s’inclouen les emeses directament per l’Ajuntament:

I.a) Equipaments municipals

En el cas dels equipaments de Fogars de la Selva, l’emissió de GEH a l’atmosfera

l’any 2005 va ser de 58,14 tCO2eq, i aquest es va incrementar un 55,56% l’any 2008,

arribant a les 90,44 tCO2eq. Cal tenir en compte però l’augment de població ha estat

del 26 % i per tant les emissions per càpita han disminuït un 3,16%.

I.b) Enllumenat públic

Les emissions de l’enllumenat públic de Fogars de la Selva l’any 2005 van ser de

120,94 tCO2eq, el 2008 van disminuir un 1,67%, tot i la substitució del 80% de

làmpades de VM per d’altres de VSAP. Cal tenir en compte que el nombre de punts de

llum van augmentar un 2,5%.

95

I.c) Semàfors

Pel que fa als semàfors, les emissions del 2005 al 2008 van disminuir un 1,9% degut

però a la disminució del mix estatal i no a una reducció real del consum. Cal tenir

present que com que no hi havia dades per al 2005 el consum s’ha considerat el

mateix per ambdós anys degut al fet que no s’ha modificat el nombre de làmpades ni

les seves característiques.

I.d) Flota de vehicles municipals

Les emissions de GEH dels vehicles municipals ha disminuït un 5,48% de l’any 2005 al

2008 tot hi haver-hi els mateixos vehicles i sense que l’Ajuntament hagi realitzat cap

acció al respecte.

I.e) Flota de vehicles de serveis externalitzats

No hi ha dades per l’any de referència i per tant no es pot analitzar l’evolució d’aquesta

flota.

II) Sector Domèstic

Per aquest sector també hi ha dades del 2005 i 2006. En aquest cas les emissions van

augmentar un 1,39%. Si es té en compte que la població va augmentar un 14,26%, es

pot dir que el percentatge d’augment d’emissions és poc significatiu respecte

l’augment de població.

III) Sector Residus

En aquest sector hi ha dades de l’any 2005 al 2008

L’emissió de GEH en el sector residus va augmentar un 15,45% de l’any 2005 al 2007,

del 2007 al 2008 però va patir una davallada del 24,3%. Aquest canvi sobtat coincideix

amb el canvi del gestor dels residus, i per tant pot tenir influència en els resultats.

De l’any 2005 al 2008 hi ha hagut una reducció del 12,2% de les emissions, degut a un

augment de la recollida selectiva i una disminució dels residus que van a dipòsit

controlat.

IV) Cicle de l’aigua

Les dades del cicle de l’aigua són les vinculades al bombeig i la depuració. El 2005 hi

havia 4 bombes i cap depuradora i l’any 2008 3 bombes i una depuradora, la de la

zona industrial Pla de Fogars. Les emissions per a aquests dos anys van ser de 12,09

96

tCO2eq l’any 2005 i de 12,47 tCO2eq l’any 2008, per tan hi va haver un increment del

3,04% les emissions.

V) Mobilitat

En relació al parc de vehicles de Fogars de la Selva, els GEH emesos pel consum de

benzines i gasoil A ha augmentat des de l’any 2005 al 2007 tal i com mostra el gràfic

següent:

Fig. 25.- Emissió de GEH del parc de vehicles de Fogars de la Selva (2005 i 2007).

De l’any 2005 al 2007 ha augmentat en un 16,54%.

Si es té en compte el percentatge que representa cada sector dins el total d’emissions

dels sectors de l’àmbit PAES (Taula 54) i les dades d’emissions, es conclou com dins

el sector serveis (on s’inclou el consum de l’Ajuntament), l’enllumenat públic, la flota de

vehicles municipals i els equipaments són els que més emeten l’any 2005 i també el

2008 amb la diferència que aquest últim any els equipaments superen la flota de

vehicles municipals.

En aquests tres àmbits és on caldrà esmerçar més esforços de reducció.

97

Taula 55.- Percentatge de contribució a l’emissió de GEH per àmbits de responsabilitat directe

de l’Ajuntament.

Sector 2005 2008

Equipaments 22,19 28,97

Enllumenat públic 46,27 38,27

Semàfors 3,83 3,16

Flota de vehicles

municipals

27,59 19,92

Flota de vehicles

de serveis

externalitzats

- 9,54

TOTAL 100 100

També destacar la disminució en el sector residus, i la importància de mantenir

aquesta tendència.

5.3.- Projecció d’escenaris d’emissions de GEH

Aquest apartat mostra dos escenaris de futur de diferents emissions de GEH al

municipi de Fogars de la Selva.

Alternativa 0: no actuar i deixar que es continuïn emeten gasos amb la tendència

d’emissió actual.

Alternativa PAES: mostra la tendència que han de seguir les emissions de CO2 si es

vol aconseguir una reducció de mínim el 20% per al 2020 en relació al 2005.

98

Fig. 26.- Projecció d’escenaris d’emissions de GEH (2005-2020).

Projecció d'escenaris d'emissions de GEH

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

2005

2007

2009

2011

2013

2015

2017

2019

Any

tCO

2eq

Alternativa 0

Alternativa PAES

Aquest gràfic mostra com si se seguís amb la tendència actual d’emissions de GEH

l’any 2020 haurien augmentat un 138,26% respecte les emeses durant el 2005.

99

6.- Pla d’Acció

6.1.- Estructura del Pla d’Acció

El pla d’acció per l’energia sostenible de Fogars de la Selva consta de 38 accions que

pertanyen a les temàtiques que presenta la taula següent:

Taula 56.- Àmbits i temàtiques d’actuació del PAES de Fogars de la Selva.

Àmbit Temàtica 1.1.1 Dependències municipals 1.1.2 Enllumenat públic

1.1.3 Semàfors

1.1.4 Flota de vehicles municipals

1.1

Ene

rgèt

ic

1.1.5 Altres

1.2.1 La gestió dels residus

1.2.2 El cicle de l’aigua

1.2.3 Adquisició de béns i serveis

1. D

irect

e

1.2

No

estr

icta

men

t en

ergè

tic

1.2.4 Altres

2.1.1 Domèstic

2. In

dire

cte

2.1

No

estr

icta

men

t en

ergè

tic

2.1.2 Altres

Totes les accions estan descrites en format de fitxa.

100

6.2.- Àrees de l’Ajuntament de Fogars de la Selva i nvolucrades

en l’execució del Pla d’Acció.

6.2.1.- Organigrama municipal

L’Ajuntament de Fogars de la Selva té 17 treballadors (secretari, administratius,

vigilants municipals, personal de brigada i personal de neteja), i 8 càrrecs electes.

Les àrees en que s’estructura l’Ajuntament són les següents:

- Alcaldia

- Urbanisme

- Transport, Seguretat ciutadana i Medi ambient

- Ensenyament i Cultura

- Benestar social

- Pagesia i boscos, Indústria, Comerç i Turisme

- Esports, Joventut i Festes

- Hisenda i Sanitat

Els càrrecs electes comparteixen àrees de manera que cada àrea té com a mínim dos

càrrecs que se’n responsabilitzen.

La regidoria que té competències en els àmbits d’aplicació del PAES és l’àrea de

Transport, Seguretat ciutadana i Medi ambient.

6.3.- Recull d’accions

El PAES de Fogars de la Selva conté 38 accions, descrites en aquest apartat en

format de fitxa.

6.3.1.- Contingut de les fitxes

Cada fitxa conté diversos apartats que es detallen a continuació:

� Títol: Nom de l’acció.

101

� Emissions de CO 2eq estalviades (Tn/any): Estimació de les tones de gasos

d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de

l’acció.

� Àmbit: Directe o indirecte.

� Temàtica: Dependències municipals, Enllumenat públic, Semàfors, Altres...

� Tipologia:

o CP (la gestió dels consums propis i de la prestació de serveis del municipi):

edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració

de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis...

o Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les

energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport...

o PDR (la planificació, desenvolupament i la regulació): a través del

planejament i, entre altres, a través de la redacció d’ordenances i mesures

fiscals...

o AM (l’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions

municipals): a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i

el paper d’exemplificació del propi ajuntament: Ambientalització.

o ER (la producció i subministrament amb energies renovables): ja sigui

directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa,

solar, minieòlica, etc.) o bé donant suport a la ciutadania per promoure la

instal·lació de renovables, per exemple a través de compra d’electricitat

verda.

� Descripció: Resum de la mesura proposada.

� Interrelació amb d’altres accions del PAES: Esmenta amb quines altres

accions del pla es relaciona.

� Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobil itat, adequació

enllumenat, POUM...: Esmenta accions incloses en d’altres plans que hi

estiguin relacionades.

� Prioritat tècnica: D’acord amb l’objectiu bàsic del PAES i en funció de la

influència de l’acció sobre l’objectiu final la prioritat de l’acció pot ser:

102

o Alta: de 0 a 3 anys des de l’aprovació del Pla.

o Mitjana: de 3 a 6 anys.

o Baixa: de 6 a 10 anys.

� Execució de l’acció: Puntual o Periòdica.

� Cost d’inversió (€), IVA inclòs: Cost d’inversió estimat de l’acció en euros i

amb l’I.V.A inclòs.

� Impacte sobre el cost de manteniment: Augmenta, es manté o disminueix.

� Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat): Aquest paràmetre valora l’eficiència

dels euros invertits sobre l’objectiu de reducció d’emissions.

� Termini d’amortització (anys): Temps que es tarda en amortitzar l’acció.

� Responsable: Departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució

de l’acció.

� Agents implicats: Entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de

l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.

� Indicadors de seguiment: Indicadors específics que avaluen la consecució de

l’acció.

� Indicadors objectiu i/o de xarxa infuenciats: Hi ha 10 indicadors clau que es

descriuen a continuació:

o Emissions de GEH totals: inclou totes les emissions (tCO2eq) del

municipi.

o Emissions de GEH àmbit PAES: inclou només les emissions en el

sector terciari, el domèstic, el sector transport, el cicle de l’aigua i els

residus.

o Consum final d’Energia total:

EE: Energia elèctrica; GN: Gas Natural; CL: Combustibles líquids; GLP: Gasos liquats del

petroli; EPL: Energia de producció local (Ajuntament).

Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)

Núm. d’habitants

103

o Consum final d’energia de l’Ajuntament: consum de tota l’energia

consumida pels equipaments municipals.

o Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants

del municipi.

o Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total

d’energia.

o Intensitat energètica local:

o Abastament d’aigua municipal

Abastament d’aigua municipal: Consum domèstic + Industrial + Serveis i equipaments

municipals + pèrdues en la xarxa de distribució.

o Percentatge de recollida selectiva

o Mobilitat de la població

Núm. total de desplaçaments: a peu + bicicleta + transport públic + vehicle privat.

� Recursos estalviat: Especifica quin és el recurs que es preveu estalviar amb

l’acció (energia, aigua, residus, materials) i en quines unitats es valora.

� Estalvi associat: Quantitat de recurs estalviat.

Consum total d’Energia

PIB municipal

Abastament d’aigua municipal (litres)

Núm. d’habitants x 365 dies

Núm. desplaçaments amb vehicle privat

Núm. total de desplaçaments

104

6.3.2.- Fitxes d’accions

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE FOGARS DE L A SELVA

Acció Codi Títol Emissions de CO 2eq estalviades (Tn/any)

1.1.1 1 Substitució de la caldera de gas propà del

consistori per una caldera de biomassa. 13,35

Àmbit Temàtica Tipologia

Directe. Energètic Dependències municipals CP

Descripció

Les calderes de biomassa, funcionen amb pellet, un combustible que s’obté de la granulació de productes

d’origen vegetal (sobretot agrícola i forestal). Les seves emissions a l’atmosfera són 0 perquè es considera

que la quantitat de CO2 alliberada en la combustió dels productes vegetals es compensa amb la quantitat

de CO2 absorbida al llarg de la seva vida prèvia. Si es disposa d’una trituradora, la caldera de biomassa

també podria funcionar amb l’excedent de les neteges forestals del propi municipi.

Aquesta acció proposa la substitució de la caldera de propà de l’Ajuntament que emet 13,35 tCO2eq l’any

per una caldera de biomassa que emetrà 0 tCO2eq. Aquesta caldera tindria una potència de 30kW, amb un

sistema d’extracció de pellets, i un acumulador per l’ACS.

Relació amb d’altres accions PAES -

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... No té relació amb cap altre pla.

Prioritat tècnica Responsable

Alta Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient

Execució de l’acció

Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs

23.640€

Impacte sobre el cost de manteniment Agents implicats

Es manté -

Cost eficiència (€/kg CO 2eq estalviat)

0

Termini d’amortització (anys)

7,3

Indicadors de seguiment Recursos estalviats (4)

Consum anual de gas propà (Kg) Energia (kg de propà)

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Estalv i associat

Emissions de GEH àmbit PAES 4.482 kg de propà

Consum final d’energia de l’Ajuntament Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia

105



1.1.1 2 Canvi d’ubicació del termòstat en les

dependències municipals -



Descripció

Les oficines del consistori de Fogars de la Selva, tenen el termòstat just al costat de la porta d’entrada que

s’obre constantment. Per afavorir el correcte ús d’aquest es proposa un canvi d’ubicació, allunyat de

l’entrada.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.1/02, 1.1.1/04, 1.1.1/07





Puntual


40€


Es manté -


-


-


Consum anual de gas propà de l’Ajuntament (Kg) Energia (kWh)


Consum final d’energia de l’Ajuntament -

106



1.1.1 3 Fixar la temperatura dels aparells d’aire

condicionat a 25ºC a l’estiu. -



Descripció

Segons l’ICAEN, un aparell programat a 19ºC si es regula a 25ºC redueix el consum energètic en un 56%.

Així doncs, establir la temperatura dels aires condicionats a 25ºC permetria un estalvi energètic. Aquest

estalvi no es pot quantificar perquè no hi ha dades de les temperatures a que es posen els diferents aires

condicionats dels equipaments municipals, tot i que en les visites per a les avaluacions energètiques s’ha

constatat que sovint estan per sota aquest valor.

Caldria enviar una circular informativa als responsables dels equipaments municipals perquè estiguin

informats i fixin aquesta temperatura en els aparells dels seus centres.






Periòdica


0 €


Es manté -


-


-


Consum anual d’electricitat de l’edifici de l’Ajuntament (kWh) Energia (kWh)


Consum final d’energia de l’Ajuntament Fins un 56%

107



1.1.1 4 Temporalització de l’engegada i

desconnexió del sistema de climatització -


Directe Dependències municipals CP

Descripció

Hi ha diversos equipaments on la climatització s’engega i s’atura arbitràriament en funció dels usuaris, amb

els possibles oblits d’apagada que això suposa.

Es proposa temporalitzar els sistemes de climatització de manera que s’engeguin 30 minuts abans de l’inici

de l’activitat i s’apaguin 30 minuts abans de la finalització. Els equipaments pel que seria necessari són: la

llar d’infants, el consultori mèdic i el CEIP actual.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... No té relació amb cap altre pla




Puntual


0


Es manté -


-


-


Consum anual d’electricitat de l’Ajuntament (kWh) Energia (kWh)



108



1.1.1 5

Gestions per a la substitució de la caldera de gasoil del futur CEIP per una caldera de biomassa

-



Descripció

El projecte del nou CEIP de Fogars de la Selva contempla la calefacció de l’edifici a través d’una caldera de

gasoil, si aquesta fos substituïda per una caldera de biomassa les seves emissions a l’atmosfera serien 0

perquè es considera que la quantitat de CO2 alliberada en la combustió dels productes vegetals es

compensa amb la quantitat de CO2 absorbida al llarg de la seva vida prèvia.

Cal fer la proposta al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i sol·licitar la modificació

del projecte actual.

En aquesta acció les emissions de CO2eq estalviades dependran de les característiques de la caldera de

gasoil i el seu consum.




Mitjana Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient


Puntual


0


Es manté -


-


-


Consum anual de gasoil del CEIP (litres) Energia (l de gasoil)


Emissions de GEH àmbit PAES -

Consum final d’energia de l’Ajuntament Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia

109



1.1.1 6

Instal·lació de comptadors interns per separar els consums elèctrics del bar, la pista poliesportiva i les oficines de l’Ajuntament.

-



Descripció

El consum elèctric de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, el bar (ubicat en el mateix edifici) i la pista

poliesportiva estan agrupats dins la mateixa pòlissa, de manera que no es pot discriminar quin consum

pertany a cadascú.

Aquesta acció proposa la instal·lació de comptadors interns que permetin conèixer quin és el consum propi

de cadascuna de les instal·lacions. Degut a la potència contractada (10 kW) seria necessària la col·locació

d’un comptador trifàsic.






Puntual


400 €


Es manté -


-


-


Nombre d’equipaments amb comptadors individuals Energia (kWh)


- -

110



1.1.1 7

Instal·lació de vàlvules reguladores de la temperatura als radiadors de les oficines municipals

-



Descripció

La instal·lació de vàlvules reguladores de la temperatura als radiadors de les oficines permetrà fixar la

temperatura a les diferents estances de l’edifici evitant que hi hagi zones on faci molt fred i zones amb molta

calor.

Aquestes vàlvules s’han d’instal·lar a cada radiador, i un cop funcionals i per aconseguir una millor

eficiència cal que es mantinguin les portes dels despatxos ben tancades.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... No té relació amb cap altre Pla.




Puntual


180 € (14,5 € per vàlvula )


Es manté -


-


-


Consum anual de gas propà de l’Ajuntament (kg) Energia (kg de propà)



111



1.1.1 8

Col·locació de cartells informatius a les pistes de petanca que recordin la importància d’estalviar energia.

-



Descripció

Les pistes de petanca de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, tenen unes casetes on els socis hi organitzen

diverses activitats.

Per fomentar l’estalvi energètic en l’ús que en fan els usuaris caldria penjar algun cartell que recordi la

importància de no malbaratar l’energia i fer-ne un ús racional.

Les emissions de CO2 eq estalviades dependran del cas i l’ús que en facin els usuaris.




Baixa Alcaldia i Regidoria de Medi Ambient


Puntual


300 €


Es manté -


-


-


Consum anual d’electricitat de les pistes de petanca (kWh) Energia (kWh)



112



1.1.1 9 Substitució de les làmpades halògenes per

leds. 2,22



Descripció

Es contempla la substitució de les làmpades halògenes en els equipaments municipals que en tinguin, per

leds.

Aquesta acció no comporta cap obra nova, només el canvi de bombetes quan les actuals es fonguin.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... No té relació amb altres plans




Periòdica


1.950 €


Disminueix -


0,861 €/kg CO2eq estalviat


3,65 anys


Percentatge de làmpades amb leds Energia (kWh)


Consum final d’energia de l’Ajuntament 5.019 kWh/any

113



1.1.2 10 Instal·lació de reguladors de flux en capçalera 32,7


Directe. Energètic Enllumenat públic CP

Descripció

Els reguladors de flux en capçalera són uns dispositius que redueixen la tensió al conjunt làmpada-

reactància, de manera que en regulen la potència tot reduint el flux lluminós. Permeten eliminar

sobretensions i augmentar la durada dels llums.

Els reguladors s’instal·len en els quadres de llum, a l‘inici de la línia. En el cas de Fogars de la Selva caldria

instal·lar 10 reguladors, un per cada quadre d’enllumenat.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2/15





Puntual


2.500€/u i hi ha 10 línies, per tant 25.000€


Es manté -


0,764


3,2


Percentatge de quadres de llum amb regulador de flux en capçalera Energia (kWh)


Emissions de GEH àmbit PAES 73.819,79

Consum final d’energia de l’Ajuntament

114



1.1.2 11

Substitució de les làmpades de vapor de mercuri d’alta pressió (VMAP) per altres de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP).

7,72



Descripció

Al municipi de Fogars de la Selva hi ha un 20% de les lluminàries que són de làmpades de VM de 150W i

125W. Aquesta acció està orientada a la substitució d’aquest 20%, per làmpades de VSAP de 100W que

suposaran un estalvi de l’energia consumida.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2/12, 1.1.2/14





Puntual


14.760 € (123 € per làmpada )


Es manté -


1,91


8


Percentatge de làmpades de VSAP Energia (kwh/any)


Emissions de GEH àmbit PAES 17.430


115



1.1.2 12 Substitució de les làmpades de VSAP de 150 W per làmpades de VSAP de 100 W. 26,46



Descripció

Al municipi de Fogars de la Selva el 54% de les lluminàries són de làmpades de VSAP amb una potència

entre 150 i 125 w. Aquesta acció està orientada a la substitució d’aquestes per làmpades d’una potència

inferior, concretament de 100 W. S’estima un estalvi entre un 20 i un 30% de l’energia consumida.

La substitució d’aquestes làmpades es preveu quan les que hi ha actualment es fonguin.






Puntual


15.000 €


Es manté -


0,489


2


Percentatge de làmpades de 100W respecte al total Energia (kWh/any)


Emissions GEH àmbit PAES 59.745


116



1.1.2 13 Substitució dels punts de llum que no estan adaptats a la Llei 6/2001. -



Descripció

Al municipi de Fogars de la Selva el 7,5% de les lluminàries no estan adequades a la Llei 6/2001, de 31 de

maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Per adaptar-les cal la substitució dels pàmpols de vidre de tipus esfèric sense reflector de protecció, per

pàmpols de vidre de tipus esfèric amb reflector de protecció. Amb aquesta actuació el flux lumínic que es

perd per la part superior es reduiria entre un 36 i un 46%.






Puntual


15.660


Es manté -


-


-


Percentatge de punts de llum que compleixen la Llei 6/2001 Energia (kWh)


Emissions GEH àmbit PAES -


117



1.1.2 14 Substitució de les làmpades de VSAP per leds. 30,14



Descripció

La tecnologia LED (acrònim de l’anglès Light Emitting Diode) és un tipus de díode que emet llum.

Funcionen amb potències molt baixes i permeten un elevat estalvi energètic. Tenen un rendiment elevat

perquè converteixen en llum quasi tota l’energia elèctrica que consumeixen. Poden superar les 100.000

hores de vida útil.

Aquesta acció proposa la substitució de les làmpades de VSAP per tecnologia LED. Actualment aquesta

tecnologia tot i que suposa un estalvi energètic de fins un 80%, té un cost força elevat. Per aquest motiu és

una acció que es planteja a llarg termini i perquè es realitzi en alguns punts de llum.






Puntual


268.272


Disminueix -


8,9


37


Percentatge de punts de llum amb leds Energia (kWh/any)


Emissions de GEH àmbit PAES 68.040


118



1.1.2 15

Substitució del balast convencional de les làmpades de descàrrega per balast electrònic.

14,86



Descripció

El balast electrònic permet controlar la intensitat que circula per les làmpades i modifica i controla la

impedància per reduir-ne el consum. S’instal·la en cada punt de llum, en el cas de Fogars de la Selva

caldria instal·lar-ne 601.

Aquesta instal·lació es podria fer progressiva de manera que cada any se’n col·loquessin un nombre

determinat.






Puntual


54.090€ (90€ la unitat inclosa la instal·lació)


Es manté -


3,638


15,2


Percentatge de punts de llum amb balast electrònic Energia (kWh)


Emissions de GEH àmbit PAES 33.554,45


119



1.1.3 16 Substitució de les làmpades dels semàfors per leds 6,45


Directe. Energètic Semàfors CP

Descripció

La tecnologia LED (acrònim de l’anglès Light Emitting Diode) és un tipus de díode que emet llum.

Funcionen amb potències molt baixes i permeten un elevat estalvi energètic. Tenen un rendiment elevat

perquè converteixen en llum quasi tota l’energia elèctrica que consumeixen. Poden superar les 100.000

hores de vida útil.

Aquesta acció proposa la substitució de les làmpades incandescents dels semàfors per tecnologia LED, que

permet un estalvi del 70 al 80% i tenen una durada aproximada de 12 anys. Concretament caldria substituir

46 làmpades de 100 W, 8 de 70 W i 22 de 25 W, i col·locar 12 targetes per adaptar la potència a cada una

de les unitats semafòriques.






Puntual


17.200 €


Disminueix -


2,298


9,4


Percentatge d’unitats semafòriques amb leds Energia (kWh)


Emissions de GEH àmbit PAES 14.553 kWh l’any


120



1.1.4 17 Afavorir la compra de vehicles amb mínima

emissió de CO2. -


Directe. Energètic Flota de vehicles municipals CP

Descripció

Tenir en compte les recomanacions del Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) en la

compra de nous vehicles per a ús municipal, escollint els vehicles que menys CO2 emetin a l’atmosfera i

tinguin un consum més baix de combustible.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... No té relació amb altres plans.




Periòdica


0 €


- -


-


-


Nombre de vehicles que emeten menys de 150g CO2 per km Energia (litres de gasoil)



121



1.1.5 18 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques

a la coberta de la pista poliesportiva. 36,03


Directe. Energètic Altres CP

Descripció

La coberta de la pista poliesportiva de Fogars de la Selva té una superfície útil de 1.600 m2. Inicialment es

va dissenyar per suportar el seu propi pes i condicions extremes de vent i neu, per tant caldria primer de tot

un projecte de reforçament de l’estructura i després la instal·lació de les plaques solars fotovoltaiques.

A la coberta es podria col·locar una instal·lació fotovoltaica en règim especial de 80kW, que suposaria una

producció mitjana anual de 81.343,8 kW.

Nota:En el cas que calgués un reforçament de la coberta caldria preveure un augment del cost

d’aproximadament 85.000€






Puntual


368.590


Augmenta -


10,22


13,17


kW anuals venuts a la xarxa Energia (kWh)


Emissions de GEH totals -

Emissions de GEH àmbit PAES

Producció local d’energies renovables

122



1.1.5 19 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta de la nova escola. 23,02



Descripció

El nou CEIP de Fogars de la Selva està previst que s’acabi de construir l’any 2010. Aquest nou edifici té

una coberta de 824 m2 i una de 167 m2 (corresponent a l’edifici del gimnàs). Ambdues cobertes poden

suportar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques, però l’únic projecte viable correspon a la coberta de

824 m2.

A Catalunya hi ha la XESCA, la Xarxa d’Escoles Solars de Catalunya. Aquesta xarxa pretén ser un punt de

trobada de totes les escoles catalanes que disposin d’una instal•lació solar, tant fotovoltaica com tèrmica,

de forma que a part de fomentar l’ús directe de les energies renovables, permeti la implantació d’un

programa educatiu, formatiu, de divulgació i de recerca de l’estalvi energètic i les energies renovables.

Actualment hi ha 45 escoles a tot Catalunya amb instal·lació de plaques solars fotovoltaiques.

L’autorització d’aquesta instal·lació depèn del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Serà necessari doncs sol·licitar al Departament d’Ensenyament els permisos necessaris i presentar un

projecte de viabilitat d’aquestes instal·lacions.



Relació amb d’altres accions PAES - Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... No té relació amb cap altre pla.




Puntual


236.922,3


Augmenta -


10,29


13,25


kW anuals venuts a xarxa Energia (kWh)





123



1.1.5 20 Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a la coberta del magatzem municipal. 11,51



Descripció

La coberta del magatzem municipal té una superfície de quasi 400 m2 on s’hi poden instal·lar plaques

solars fotovoltaiques per obtenir energia elèctrica.








Puntual


115.403


Augmenta -


9,99


11,88


kW anuals venuts a xarxa Energia (kWh)





124



1.2.1 21 Campanya de reducció de residus 116,58


Directe La gestió dels residus AM

Descripció

D’una banda, la prevenció de residus continua sent uns dels grans reptes de la proposta del PROGREMIC

2007-2012, fet que obliga als consistoris a iniciar noves propostes a nivell local si es volen assolir els

objectius fixats en aquest mateix programa. Concretament l’objectiu de reducció establert és del 10% l’any

2012 dels residus generats el 2006.

D’altra banda, la reducció dels residus generats comporta un estalvi d’emissions a l’atmosfera associades a

la gestió d’aquests i el seu destí final, en el cas de Fogars de la Selva, abocador.

Aquesta acció té com a objectiu la reducció de residus basada en un campanya que informi als ciutadans a

través de xerrades, tallers, difusió d’un tríptic...

També s’inclou la possibilitat que l’Ajuntament tingui una vaixella reutilitzable que pugui oferir a les entitats

del municipi i utilitzar en els seus propis actes.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... PROGREMIC




Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 2.500 € (inclou l’elaboració de la campanya), l’execució dependrà del contingut de la campanya


- -


-


-


Tones anuals de residus produïts Residus (kg)




125



1.2.1 22 Campanya de separació de la FORM

(Fracció orgànica dels residus municipals) 311,49



Descripció

La matèria orgànica correspon al 36% de pes d’una bossa d’escombraries tipus i els GEH que emet

tractada com a FORM representen una quarta part del que emet tractada com a rebuig (tenint per disposició

final l’abocador).

Si es volen reduir les emissions del municipi cal recollir la FORM separadament, de manera que es pugui

tractar adequadament per obtenir-ne compost.

L’acció consistiria en un estudi d’avaluació de l’estat actual del sistema de recollida i l’elaboració d’una

memòria tècnica que contingui les accions que conformaran la campanya.






Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs 3.000 € pel disseny de la campanya (el cost d’execució dependrà del contingut de la campanya)


- -


-


-


Tones anuals de FORM recollits Residus (kg)




Percentatge de recollida selectiva

126



1.2.1 23 Campanya per afavorir la separació de

residus en origen 411,06



Descripció

La correcte separació de residus en origen permet un millor reciclatge i per tant una reducció dels GEH que

s’emeten a l’atmosfera degut al tractament dels residus que es generen.

Aquesta acció proposa la realització d’una campanya orientada als ciutadans, ja sigui a través de xerrades,

tallers ambientals o l’elaboració d’un tríptic perquè millorin la separació en origen dels residus, i augmentar

així els percentatges de recollida selectiva.

També caldria augmentar l’esforç en la recollida de paper i cartró als grans productors.

Nota: el càlcul d’estalvi d’emissions s’ha realitzat tenint en compte que s’acompleixen els objectius de

separació fixats pel PROGREMIC.






Puntual


700 € (inclou el disseny de la campanya)


- -


-


-


Percentatge de recollida selectiva Residus (kg)




Percentatge de recollida selectiva

127



1.2.1 24 Foment del compostatge casolà (*)



Descripció

La matèria orgànica correspon al 36% de pes d’una bossa d’escombraries tipus i els GEH que emet

tractada com a FORM representen una quarta part del que emet tractada com a rebuig (tenint per disposició

final l’abocador).

El municipi de Fogars de la Selva, degut a la seva tipologia: dominància d’habitatges unifamiliars amb jardí,

és ideal per al foment del compostatge casolà.

El compostatge permet la reducció de residus que van a abocador i per tant la disminució de GEH emesos

a l’atmosfera per aquest motiu.

L’acció és complementària amb l’acció 1.2.1/22 per tant s’inclouria en la memòria de redacció del projecte

de separació de la FORM.

(*): Les emissions estalviades estan incloses dins les emissions de l’acció de separació de la FORM.






Puntual


500 € (només inclou l’estudi de la implantació del compostatge)


- -


-


-


Nombre de compostadors distribuïts Residus (kg)

Tones anuals de residus produïts




128



1.2.2 25 Campanya d’estalvi d’aigua -


Directe. No estrictament energètic

Cicle de l’aigua AM

Descripció

A Fogars de la Selva, el consum mitjà per habitant i dia és de 249 litres. Aquest valor, està per sobre el valor tipus

establert per l’ACA en cases de tipus aïllat com les que hi ha majoritàriament a Fogars de la Selva, que és de 200 litres

per habitant i dia. Per tal de fomentar l’estalvi d’aigua a les llars, i aconseguir reduir el consum, es proposa la realització

de campanyes que facin incidència en la importància de l’estalvi de l’aigua.

Fins i tot es planteja la possibilitat de participar en campanyes supramunicipals que hi estiguin relacionades.






Puntual


700 €


- -


-


-


Consum d’aigua (litres/hab·dia) Aigua (litres)


Abastament d’aigua municipal -

129



1.2.3 26 Foment de la compra verda a l’Ajuntament. -



Adquisició de béns i serveis AM

Descripció

Aquesta acció inclouria la redacció d’un protocol d’actuació, prenent de referència la guia esmentada

anteriorment, on s’estableixin criteris mediambientals en les compres que aquest realitzi.

Els continguts a tenir en compte en el desenvolupament del protocol són:

- Intervenció en el procés de compra de productes incorporant criteris de compra ecològica: ús del paper

reciclat i de materials d’oficina reutilitzables, reciclables i no agressius amb el medi ambient, reduir la

generació de residus i realitzar la recollida selectiva, etc.

- Revisar els plecs de condicions tècniques de totes les concessions de serveis de l’Ajuntament.

- Verificar i controlar la gestió ambiental de els empreses concessionàries de serveis.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va publicar l’any 2000 la Guia de Compres Públiques

Ambientalment Correctes. A més a més l’any 2006, el Centre Català del Reciclatge i l’Agència de Residus

de Catalunya en col·laboració amb entitats municipalistes i del sector empresarial van crear la Xarxa Compri

Reciclat, un espai de trobada virtual entre oferents i demandants de productes reciclats, reciclables i/o

biodegradables.






Periòdica


1.000 € (redacció d’un protocol d’actuació)


- -


-


-


Nombre de productes comprats amb criteris de compra verda Materials


- -

130



1.2.4 27 Seguiment del consum dels vehicles

municipals i els km anuals 0



Altres AM

Descripció

Cal que hi hagi una persona responsable de recopilar la informació del consum dels vehicles municipals

(litres anuals) mitjançant les factures de la benzinera i que a més s’encarregui de controlar els kilòmetres

anuals recorreguts per cada unitat.






Periòdica


0


Es manté -


-


-


Nombre de vehicles amb seguiment del kilometratge Gasoil (litres)


- -

131



1.2.4 28 Informatitzar els costos i consums d’energia

del municipi. 0



Altres AM

Descripció

L’Ajuntament de Fogars de la Selva no disposa de cap sistema informàtic de control del consum energètic.

Caldria una informatització de la informació amb l’ús d’un programa de comptabilitat energètica municipal

(Wincem o similar) o simplement amb el control a través d’una aplicació del Excel.

La informació mínima que hauria de contenir aquest fitxer és:

Codi (que identifiqui si és un equipament, un quadre de llum, un semàfor...i quin és exactament), núm. de

pòlissa, núm. de factura, data de factura, consum (kWh), cost (€).






Puntual


300


- -


-


-


- -


- -

132



1.2.4 29 Redacció d’un Pla d’Adequació de

l’Enllumenat Públic de Fogars de la Selva -


Directe Enllumenat públic CP

Descripció

La redacció d’aquest pla té com a objectiu l’adequació de l’enllumenat públic de Fogars de la Selva, segons

indica la llei 6/2001, de 31 de Maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi

nocturn aprovada per la Generalitat de Catalunya. Aquest Pla avaluarà la substitució o adequació de

l’enllumenat existent que no compleixi la normativa, així com la progressiva substitució planificada de les

làmpades de Vapor de Mercuri per làmpades de Vapor de Sodi Alta Pressió. Aquesta substitució de

làmpades va també associada a una reducció de potència real instal·lada, contribuint per tant les actuacions

en curs i planificades no només a la reducció de contaminació lumínica, sinó també a un estalvi real

energètic derivat de la reducció real de kW instal·lats.

Aquest Pla concretaria les accions proposades pel present Pla en temes d’enllumenat públic.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1.2/10, 1.1.2/11, 1.1.2/12, 1.1.2/13, 1.1.2/14, 1.1.2/15





Puntual


2.000 €


- -


-


-


- Energia (kWh)


- -

133



1.2.4 30 Foment de bones pràctiques en els

equipaments municipals -


Directe. No estrictament energètic.

Altres AM

Descripció

Aquesta acció té per objectiu la redacció d’un manual de bones pràctiques que contingui diverses accions

que puguin dur a terme els treballadors dels equipaments municipals per tal d’estalviar energia, aigua i

recursos materials.






Puntual


600 € (redacció de la guia)


- -


-


-


Consum anual d’electricitat dels equipaments municipals Energia (kWh)

Consum anual de gas propà dels equipaments municipals


Emissions de GEH àmbit PAES -


134



2.1.1 31 Promoció de l’etiquetatge energètic en la

compra d’electrodomèstics 0


Indirecte. No estrictament energètic

Domèstic AM

Descripció

Divulgació de díptics informatius existents relacionats amb l’estalvi energètic, l’etiquetatge dels

electrodomèstics...aquest podria estar disponible a les dependències municipals i al consultori mèdic, per

informar correctament als ciutadans.

Es proposa aprofitar les campanyes a nivell autonòmic, estatal, europeu i fer-ne difusió.






Puntual


500€


- -


-


-


Consum anual d’electricitat al sector domèstic Energia (kWh)


Consum final d’energia total -

135



2.1.1 32

Organització de tallers ambientals sobre energies renovables, estalvi energètic, tractament dels residus a l’escola i mobilitat.

0


Indirecte. No estrictament energètic. Domèstic AM

Descripció

Tenir a l’abast el màxim d’informació referent a temes energètics és bàsic per a poder actuar en l’estalvi i el

foment d’energies netes. A través de diversos tallers ambientals adaptats a cada nivell educatiu es pretén

donar a conèixer als alumnes del CEIP de Fogars de la Selva què és l’energia i perquè cal estalviar-la,

quins tipus de font d’energia hi ha, perquè són importants les renovables...

També seria important realitzar tallers informatius per a millorar la separació en origen dels residus.

Aquests tallers estan pensats per realitzar a l’escola, però es podrien adaptar i realitzar en obert per a tots

els ciutadans del municipi.






Periòdica


1.044 €


- -


-


-


Nombre de tallers anuals realitzats -


- -

136



2.1.1 33 Campanya d'estalvi energètic a la llar -


Indirecte Domèstic AM

Descripció

El sector domèstic a Fogars de la Selva va consumir el 9% de l’energia total consumida al municipi,

fomentar l’estalvi energètic a les llars, suposarà una disminució d’aquest percentatge així com una reducció

de gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera.

L’objectiu principal de la campanya ha de ser l’estalvi energètic a la llar, els mecanismes per aconseguir-ho

poden ser diversos: realitzar tallers ambientals (de cuines solars, d’energies renovables...), xerrades, visites

a instal·lacions d’energies renovables, bonificacions fiscals per a la substitució de làmpades halògenes per

làmpades de baix consum...






Periòdica


2.500 € (inclou la memòria de la campanya)


- -


-


-


Consum anual d’electricitat al sector domèstic Energia (kWh)


Consum final d’energia total -

137



2.1.2 34 Promoure l’eficiència i l’estalvi energètic i

d’aigua en el sector industrial -


Indirecte Altres CP

Descripció

Aquesta acció té com a objectiu informar les indústries del municipi de les novetats i millores en estalvi

energètic i d’aigua existents al mercat, així com subvencions i programes als que es poden adherir.

Caldria un responsable dins l’Ajuntament que s’ocupés del tema i actués com a interlocutor amb els

industrials.






Periòdica


Hores de tècnic municipal


- -


-


-


Consum anual d’electricitat al sector industrial Energia (kWh), aigua (litres)

Consum anual d’aigua al sector industrial



Consum final d’energia total

138



2.1.2 35 Projecte 50/50 per la nova escola -


Indirecte Altres CP

Descripció

El concepte "50-50" va néixer el 1994 a Hamburg, on va ser aplicat inicialment per reduir el consum

energètic de les escoles.

El projecte pretén recompensar el centre escolar per les mesures adoptades en favor de l'estalvi energètic.

Concretament, el 50% de l'estalvi és retornat al centre escolar mitjançant el corresponent increment del

pressupost per a l'any següent. L'altre 50% és un estalvi net per a l'Ajuntament a l'hora de pagar la factura

energètica.

Cal redactar un projecte en el que s’avaluï l’estat inicial de l’escola i es proposin les mesures que prendrà

l’escola per assolir un determinat percentatge d’estalvi energètic.






Puntual


3.500


- -


-


-


Consum anual d’energia a l’escola Energia (kWh), aigua (litres)



139



2.1.2 36 Promoure la instal·lació de cobertes solars

fotovoltaiques a les naus industrials. 726,52


Indirecte Altres ER

Descripció

Al municipi de Fogars hi ha 12 activitats industrials situades en el polígon industrial “Pla de Fogars”. Les

cobertes on estan ubicades són unes superfícies adequades per a la instal·lació de plaques solars

fotovoltaiques.

L’objectiu d’aquesta acció seria la promoció d’aquestes instal·lacions en el polígon industrial a través de la

informació que se’ls pogués facilitar des de l’Ajuntament.

Nota: les emissions estalviades es corresponen a l’estalvi d’energia elèctrica que suposarà la instal·lació de plaques solars en 9.500 m2 de cobertes industrials.






Periòdica


500


- -


-


-


Superfície de sostres industrials amb plaques solars fotovoltaiques Energia (kWh)




140



2.1.2 37

Realització de tasques de gestió integral i preservació de la superfície del bosc del municipi com a font d’embornal absorbidor d’emissions de GEH

-


Indirecte Altres CP

Descripció

És sabut que la Terra i els oceans emmagatzemen la meitat dels 6’5 bilions de tones de carboni emeses

anualment per la combustió de combustibles fòssils i les activitats industrials. L’altra meitat s’acumula com

CO2 a l’atmosfera i aquest increment de la concentració és el responsable de l’escalfament global.

Les zones del planeta amb superfícies boscoses importants poden provocar canvis de concentració del

CO2 atmosfèric ja que el fixen. Aquest carboni fixat pot ser alliberat quan hi ha un incendi forestal, per

exemple, i cal evitar-ho fent una gestió acurada dels nostres boscos.

Per evitar incendis forestals caldria redactar un projecte amb l’objectiu de fomentar que els propietaris

tinguin PTGMF, netejar les franges perimetrals de les zones urbanitzades, treure les branques trencades

després de nevades o fortes ventades, etc.






Puntual


5.000 la redacció del projecte


- -


-


-


Superfície forestal total – superfície forestal cremada -


- -

141



2.1.2 38

Afegir a la web de l’Ajuntament un enllaç a una calculadora de CO2 i un apartat amb consells d’estalvi energètic.

0


Indirecte. No estrictament energètic Altres AM

Descripció

Cal donar difusió al que s’està fent des de l’Ajuntament en temes d’estalvi energètic perquè la població

n’estigui informada. Caldria col·locar en un espai de la pàgina web de l’Ajuntament una secció d’estalvi

energètic amb consells pràctics que tots els ciutadans poguessin aplicar en el seu dia a dia.

També es podria afegir una calculadora de CO2 d’aquesta manera cada ciutadà podria calcular les

emissions que emet i prendre més consciència de la importància de l’estalvi energètic.






Puntual

Cost d’inversió (€), IVA inclòs (Redacció dels consells i penjar-ho a la web, juntament amb la calculadora) 300€ IVA


- -


-


-


Consum anual d’energia al sector domèstic -


- -

142

6.4.- Resum operatiu del Pla d’Acció

El PAES de Fogars de la Selva conté 38 accions, repartides en onze àmbits diferents.

Taula 57.- Àmbits temàtics amb accions del PAES, nombre d’accions i estalvi de tones de CO2.

Àmbit Temàtica Núm. Accions Estalvi de CO 2 1.1.1 Dependències municipals 9 15,57

1.1.2 Enllumenat públic 6 111,88

1.1.3 Semàfors 1 6,45

1.1.4 Flota de vehicles municipals 1 -

1.1

Ene

rgèt

ic

1.1.5 Altres 3 70,56

1.2.1 La gestió dels residus 4 839,13

1.2.2 El cicle de l’aigua 1 -

1.2.3 Adquisició de béns i serveis 1 -

1. D

irect

e

1.2

No

estr

icta

men

t en

ergè

tic

1.2.4 Altres 4 -

2.1.1 Domèstic 3 -

2. In

dire

cte

2.1

No

estr

icta

men

t en

ergè

tic

2.1.2 Altres 6 726,52

TOTAL 38 1.770,1

Els àmbits on hi ha un major nombre d’accions és el de les dependències municipals i

l’enllumenat públic, ambdós són àmbits on l’ajuntament hi pot actuar directament.

Les emissions generades per l’Ajuntament l’any de referència, el 2005, van ser de

259,73 tCO2eq, amb l’execució de les accions proposades, l’Ajuntament es compromet

a reduir més del 70% d’aquestes emissions.

En relació a l’estalvi de CO2 que es produirà amb l’execució del pla, els àmbits que

suposaran un major estalvi són el de gestió dels residus, i el que inclou la implantació

de plaques solars fotovoltaiques en els sostres industrials.

143

La figura següent mostra el percentatge d’accions que hi ha per cada àmbit.

Fig. 27.- Representació gràfica dels àmbits amb accions.

Àmbits amb accions en el PAES de Fogars de la Selva

Domèstic8%

Altres (Indirectes)

12%

Altres (Directes - No

Energètiques)11%

Adquisició de béns i serveis

3%

El cicle de l'aigua3% La gestió dels

residus11%

Altres (Directes - Energètiques)

8%

Flota de vehicles3%

Semàfors3%


Dependències municipals

23%

A nivell general , si es té en compte que el municipi de Fogars va emetre a l’atmosfera

en els sectors de l’àmbit del PAES un total de 5.807,61t CO2eq l’any 2005, i l’objectiu

de reducció se situa en com a mínim el 20%, cal reduir 1.161,52 t CO2eq per l’any

2020.

Amb la previsió d’accions incloses en el PAES, un 18% de les emissions es reduiran

amb accions de les que s’han pogut comptabilitzar les seves emissions i la resta, el

2% s’obtindrà de l’execució de la resta d’accions no quantificables.

A més cal tenir en compte que amb les noves mesures que s’implantaran a nivell

autonòmic, estatal i europeu se superarà àmpliament el mínim del 20%.

144

El gràfic següent mostra en quins àmbits s’estalviarà una major quantitat de tones de

CO2eq.

Fig. 28.- Àmbits amb estalvi de CO2.

Àmbits amb accions que suposaran un estalvi de GEH

Resta22,0%

Altres (Indirectes)

32,0%

La gestió dels residus37,0%

Altres (Directes - Energètiques)

3,1%

Semàfors0,3%

Enllumenat públic4,9%

Dependències municipals

0,7%

El cost total de l’execució d’aquest pla s’estima en 1.182.551,3€. La majoria

d’accions, concretament el 55,26% tenen un cost inferior als 5.000€ i suposen el

72,43% de les 1.161,52 tCO2eq objectiu de reducció. En aquestes accions hi ha

incloses les de l’àmbit de gestió dels residus. Cal aclarir però que les de gestió dels

residus tenen un cost baix degut a que s’ha pressupostat la redacció de les

campanyes i el preu final d’execució dependrà del plantejament del projecte.

Pel que fa a la priorització d’accions, un 47,37% de les accions tenen prioritat alta, un

36,84% prioritat mitjana i un 15,79% prioritat baixa. Les de prioritat alta suposen el

82,25% de les 1.161,52 tCO2eq objectiu de reducció.

145

7.- Pla de Seguiment

7.1.- Introducció

El present document pretén avaluar de forma contínua les accions proposades per

assolir la sostenibilitat energètica del municipi, com es va acordar en el corresponent

Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.

El Pla de Seguiment ha d’aportar documentació detallada i completa seguint la

metodologia establerta i el tractament apropiat de les dades, com a eina de revisió i

millora de les actuacions. Amb la informació generada a partir d’aquest Pla de

Seguiment, el municipi haurà de presentar l’informe d’aquest seguiment bianualment,

indicant el compliment del PAES corresponent, a la Direcció General de Transport i

Energia de la Comissió Europea. Aquest informe s’elaborarà seguint la metodologia

establerta per la Diputació de Barcelona i en funció de la normativa europea vigent.

Aquest seguiment i el posterior informe, es realitzarà a través de l’Àrea de Transport,

Seguretat Ciutadana i Medi Ambient del municipi de Fogars de la Selva.

7.2.- Metodologia

El Pla utilitza diverses variables que caldrà que siguin calculades a partir de la

documentació aportada per al seu seguiment. El municipi haurà de recopilar i tractar

aquesta informació per obtenir les dades per comparar i comprovar que els objectius

de reducció s’estan complint.

La metodologia emprada segueix el següent esquema:

o Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats per les

instal·lacions municipals.

o Recerca i recopilació de dades de consums energètics originats pel terme

municipal.

o Càlcul dels indicadors objectius (veure apartat 7.3.1.1).

o Càlcul dels indicadors de seguiment (veure apartat 7.3.2.1).

o Càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).

146

o Elaboració de l’informe de seguiment que estableixi els objectius complerts i els

pendents a millorar segons l’acordat en l’estratègia del municipi.

7.3.- Indicadors

Els indicadors que es presenten, bàsicament consisteixen en dues tipologies. Per una

banda, els indicadors objectiu, que es basen en objectius genèrics de la població i

l’ajuntament. Per altra banda, els indicadors de seguiment, que permeten un

seguiment del compliment de les accions que conté el PAES.

7.3.1.- Indicadors objectiu

Hi ha 10 indicadors clau que es descriuen a continuació:

o Emissions de GEH totals: inclou totes les emissions (tCO2eq) del

municipi.

o Emissions de GEH àmbit PAES: inclou només les emissions en el

sector terciari, el domèstic, el sector transport, el cicle de l’aigua i els

residus.

o Consum final d’Energia total:

EE: Energia elèctrica; GN: Gas Natural; CL: Combustibles líquids; GLP: Gasos

liquats del petroli; EPL: Energia de producció local (Ajuntament).

o Consum final d’energia de l’Ajuntament: consum de tota l’energia

consumida pels equipaments municipals.

o Producció local d’energies renovables en relació al nombre d’habitants

del municipi.

o Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total

d’energia.

o Intensitat energètica local:

Consum anual total d’energia (EE+GN+GLP+CL+EPL)

Núm. d’habitants

Consum total d’Energia

PIB municipal

147

o Abastament d’aigua municipal

Abastament d’aigua municipal: Consum domèstic + Industrial + Serveis i

equipaments municipals + pèrdues en la xarxa de distribució.

o Percentatge de recollida selectiva

o Mobilitat de la població

Núm. total de desplaçaments: a peu + bicicleta + transport públic + vehicle privat.

7.3.1.1.- Càlcul dels indicadors objectiu

Taula 58.- Càlcul dels indicadors objectiu.

Nom Valor Unitats Any Font

Emissions de GEH totals 11.684,31 tCO2eq 2006 Vàries

Emissions de GEH àmbit

PAES 6.366,51 tCO2eq 2006 Vàries

Consum final d’energia total 29.398.673,13 kWh 2006 Vàries

Consum final d’energia de

l’Ajuntament 234.009 kWh 2008 Ajuntament

Producció local d’energies

renovables 0 kWh 2009 Ajuntament

Intensitat energètica local 7,73 kWh/€ 2004 IDESCAT

Abastament d’aigua municipal 1.986,85 l/hab.dia 2007 ACA

Percentatge de recollida

selectiva 14,36 % 2008

Consell Comarcal de

la Selva

Abastament d’aigua municipal (litres)

Núm. d’habitants x 365 dies

Núm. desplaçaments amb vehicle privat *100

Núm. total de desplaçaments

148


Mobilitat de la població 9,40 % 2001 IDESCAT

7.3.2.- Indicadors de seguiment

o Electricitat

- Consum anual d’electricitat de l’edifici de l’Ajuntament (kWh)

- Consum anual d’electricitat de les pistes de petanca (kWh)

- kW anuals venuts a la xarxa

- Consum anual d’electricitat dels equipaments municipals

- Consum anual d’electricitat al sector domèstic

- Consum anual d’electricitat al sector industrial

o GLP

- Consum anual de gas propà de l’Ajuntament (Kg)

- Consum anual de gas propà dels equipaments municipals

o Gasoil

- Consum anual de gasoil del CEIP (litres)

o Enllumenat – Il·luminació

- Percentatge de làmpades de VSAP

- Percentatge de làmpades de 100W respecte al total

- Percentatge de quadres de llum amb regulador de flux en capçalera

- Percentatge de punts de llum amb balast electrònic

- Percentatge de punts de llum que compleixen la Llei 6/2001

- Percentatge de punts de llum amb leds

- Percentatge de làmpades amb leds

149

- Percentatge d’unitats semafòriques amb leds

o Residus

- Tones anuals de residus produïts

- Tones anuals de FORM recollits

- Percentatge de recollida selectiva

- Nombre de compostadors distribuïts

o Aigua

- Consum d’aigua (litres/hab·dia)

- Consum anual d’aigua al sector industrial

o Altres

- Nombre d’equipaments amb comptadors individuals

- Nombre de vehicles que emeten menys de 150g CO2 per km

- Nombre de vehicles amb seguiment del quilometratge

- Nombre de productes comprats amb criteris de compra verda

- Nombre de tallers ambientals realitzats anualment

- Consum anual d’energia a l’escola

- Superfície de sostres industrials amb plaques solars fotovoltaiques

- Superfície forestal total – superfície forestal cremada

7.3.2.1.- Càlcul dels indicadors de seguiment

Taula 59.- Càlcul dels indicadors de seguiment d’execució de les accions.


Electricitat

Consum anual d’electricitat de

l’edifici de l’Ajuntament 38.681 kWh 2008 Ajuntament

150


Consum anual d’electricitat de les

pistes de petanca 4.643 kWh 2008 Ajuntament

Consum anual d’electricitat dels

equipaments municipals 171.557 kWh 2008 Ajuntament

Consum anual d’electricitat al sector

domèstic 3.191.000 kWh 2006 ICAEN

Consum anual d’electricitat al sector

industrial 10.779.000 kWh 2006 ICAEN

kW anuals venuts a la xarxa 0 kWh 2009 Ajuntament

GLP

Consum anual de gas propà de

l’Ajuntament 4.482,46 kg 2008 Ajuntament

Consum anual de gas propà dels

equipaments municipals 4.844,99 kg 2008 Ajuntament

Gasoil

Consum anual de gasoil del CEIP 0 l 2009 Ajuntament

Enllumenat – Il·luminació

Percentatge de làmpades de VSAP 80,03 % 2008 Ajuntament

Percentatge de làmpades de 100W

respecte al total 26,12 % 2008 Ajuntament

Percentatge de quadres de llum amb

regulador de flux en capçalera 0 % 2008 Ajuntament

Percentatge de punts de llum amb

balast electrònic 0 % 2008 Ajuntament

Percentatge de punts de llum que 7,48 % 2009 Ajuntament

151


compleixen la Llei 6/2001

Percentatge de punts de llum amb

leds 0 % 2009 Ajuntament

Percentatge de làmpades amb leds 0 % 2009 Ajuntament

Percentatge d’unitats semafòriques

amb leds 0 % 2009 Ajuntament

Residus

Tones anuals de residus produïts 982,04 t 2008 Ajuntament

Tones anuals de FORM recollits 0 t 2008 Ajuntament

Percentatge de recollida selectiva 14,36 % 2008 Ajuntament

Nombre de compostadors distribuïts 0 u 2008 Ajuntament

Aigua

Consum d’aigua (litres/hab·dia) 249 litres/hab·dia 2007 ACA

Consum anual d’aigua al sector

industrial 1.042.118 m3 2007 ACA

Altres

Nombre d’equipaments amb

comptadors individuals 10 u 2009 Ajuntament

Nombre de vehicles que emeten

menys de 150g CO2 per km 0 u 2009 Ajuntament

Nombre de vehicles amb seguiment

del kilometratge 0 u 2009 Ajuntament

Nombre de productes comprats amb 0 u 2009 Ajuntament

152


criteris de compra verda

Nombre de tallers ambientals

realitzats anualment 0 u 2009 Ajuntament

Consum anual d’energia a l’escola 52.426 kWh 2008 Ajuntament

Superfície de sostres industrials amb

plaques solars fotovoltaiques 0 m2 2009 Ajuntament

Superfície forestal total – superfície

forestal cremada 24,4 km2 2008 Ajuntament

153

8.- Pla de Participació ciutadana

8.1.- Descripció del procés de participació

8.1.1.- Participació des de l’Ajuntament.

La participació a l’Ajuntament es va fer a nivell dels representants polítics en el

moment de triar les accions que volien incloure en el PAES.

Se’ls va facilitar un llistat amb diverses accions i en reunió interna es van debatre i

comentar quines accions es volien incloure i quines es volien desestimar.

D’altra banda, i una vegada seleccionades les accions definitives, aquestes van ser

validades en comissió tècnica de seguiment. Se’n va incloure alguna més i se’ls hi va

donar la priorització que ha quedat establerta en el pla d’acció.

8.1.2.- Participació ciutadana.

A nivell de participació ciutadana es va elaborar una enquesta per determinar els

hàbits energètics dels ciutadans de Fogars de la Selva.

Aquesta enquesta va ser repartida a totes les llars per ser contestada per cada família.

En total es van repartir 870 enquestes.

154

8.2.- Documents lliurats

L’enquesta que es va lliurar a totes les llars de Fogars de la Selva es presenta a

continuació:

Fig. 29.- Pàgina 1 de l’enquesta de participació ciutadana a la població de Fogars de la Selva.

155

Fig. 30.- Pàgina 2 de l’enquesta de participació ciutadana a la població de Fogars de la Selva.

8.3.- Resultats de la participació ciutadana

8.3.1.- Resultats de la participació des de l’Ajunt ament

De la participació del consistori en la tria i valoració d’accions per incloure en el PAES,

en va resultar, un 15% de les accions van ser desestimades i un 85% acceptades. No

se’n va proposar cap de nova.

156

8.3.2.- Resultats de l’enquesta a la ciutadania

De les enquestes repartides a les llars, van ser retornades 84. D’aquestes n’hi havia 3

que no contenien informació i per tant no es tenen en compte en el total de

participació. Així doncs, s’han retornat un 9,3% de les enquestes repartides i al ser

repartides per família, vol dir que ha participat un 15,8% de la població.

A continuació es mostren gràficament els resultats i conclusions de l’enquesta.

Consum energètic

En general es conclou que la població de Fogars de la Selva:

o Fa un ús habitual de les bombetes de baix consum.

o Tanquen els llums quan són innecessaris.

o Posen els electrodomèstics només amb càrrega plena.

o En el cas del rentavaixelles un 43% de les famílies no saben/no contesten i

s’assumeix que no en tenen. Els que en tenen l’utilitzen amb càrrega plena.

o En el cas de l’assecadora també hi ha un percentatge elevat (30%) que respon

no saben/no contesten i per tant, possiblement no en tinguin, a part del 40%

que no l’utilitza mai.

o Es té en compte la classificació energètica dels electrodomèstics en el moment

de la seva compra.

o Regulen la calefacció amb el termòstat en funció de l’època de l’any respectant

els límits aconsellats per la Generalitat de Catalunya.

o Tres quartes parts de la població utilitzen mesures d’estalvi d’aigua i compren

productes respectuosos amb el medi ambient.

157

Fig. 31.- Resultat de les preguntes relacionades amb el consum energètic.

Utilització de bombetes de baix consum

Mai 4%

A vegades 22%

Sovint 35%

Sempre 38%

ns / nc 1%

Tancar els llums quan són innecessaris

Mai 1%

A vegades 2%

Sovint 10%

Sempre 86%

ns / nc 1%

Posar rentadora només amb càrrega plena

Mai 1%

A vegades 5%

Sovint 11%

Sempre 82%

ns / nc 1%

Posar rentavaixella només amb càrrega plena

Mai 4%

A vegades 1%

Sovint 2%

Sempre 50%ns / nc 43%

Utilització assecadora

Mai 40%

A vegades 19%

Sovint 6%

Sempre 5%

ns / nc 30%

Comptar amb la classificació energètica dels electrodomèstics

Mai 10%

A vegades 17%

Sovint 17%

Sempre 55%

ns / nc 1%

Regulació del termòstat de la calefacció

Mai 2% A vegades 6%

Sovint 5%

Sempre 75%

ns / nc 12%

Utilització de mesures d'estalvi d'aigua

Mai 11%

A vegades 14%

Sovint 19%

Sempre 55%

ns / nc 1%

158

Compra de productes respectuosos amb el medi ambient

Mai 2%

A vegades 27%

Sovint 44%

Sempre 25%

ns / nc 2%

Pel que fa a altres hàbits energètics que permetin estalviar energia, només un 33% de

la població els té en compte. Algunes de les accions que realitzen (recollides

directament de les enquestes) són:

- Regar el jardí per goteig

- Obrir les persianes per aprofitar la llum solar.

- Dutxar-se en lloc de banyar-se.

- Optar per làmpades solars al jardí.

- Assecar la roba a l’aire i el sol.

- Abaixar els tendals o les persianes abans de connectar l’aire condicionat.

- Utilitzar un producte per estalvi de gasoil i emissions tant al cotxe com a la

calefacció.

- Apagar els aparells elèctrics i no deixar-los en standby.

- Comprar utensilis que es carreguin amb la llum solar.

- Recollida d’aigua de pluja.

- Utilitzar l’aigua de pluja per regar.

- No rentar el cotxe amb aigua.

- No posar la nevera a menys graus dels necessaris.

- Posar el termòstat de la calefacció a 18 graus.

- No tenir aire condicionat.

159

- Fer recollida selectiva de residus.

- Tenir el rec del jardí automàtic i temporalitzat.

- Fer un us econòmic i responsable de les energies.

- Utilitzar l’aigua de la banyera pel W.C.

- Vigilar que les portes i les finestres tanquin bé.

- Encendre el llum el més tard possible tot aprofitant el màxim de llum solar.

- Escalfar l’aigua calenta sanitària amb plaques solars.

Fonts d’energia utilitzades

Els habitants de Fogars de la Selva utilitzen el gasoil i el gas propà com a fonts

d’energia per a la calefacció. En el cas de la cuina s’utilitzen en percentatges similars

al voltant del 30% l’electricitat, el gas propà i el gas butà.

L’aigua calenta sanitària és escalfada principalment per gas propà, però també per gas

butà, gasoil i electricitat en percentatges que oscil·len entre el 21 i el 14 %.

Fig. 32.- Resultat de les preguntes relacionades amb les fonts d’energia utilitzades.

Fonts d'energia utilitzades per la calefacció?

Electricitat 12%

Gas Butà 4%

Gas Propà 35%Gasoil 27%

Sol 2%

Altres 1%

Llenya 19%

Fonts d'energia utilitzades per la cuina?

Electricitat 34%

Gas Butà 30%

Gas Propà 30%

Gasoil 0%

Sol 0%

Altres 0%

Llenya 6%

Fonts d'energia utilitzades per l'aigua calenta?

Electricitat 16%

Gas Butà 21%

Gas Propà 44%

Gasoil 14%

Altres 0%Sol 5%

Llenya 0%

160

Pel que fa a l’aire condicionat, tots els enquestats utilitzen l’electricitat com a única font

d’energia. Cal tenir present que només el 33% dels enquestats han respost aquest

punt i per tant s’assumeix que només aquests tenen aire condicionat a les seves llars.

En relació a l’ús d’energies renovables només un 9% dels enquestats utilitza plaques

solars

Desplaçaments i transports

Al municipi de Fogars de la Selva la gent es desplaça principalment en cotxe (84%), i

degut a les característiques del municipi cal valorar positivament el 10% de

desplaçaments a peu.

Fig. 33.- Mitjans de transport més utilitzats.

Mitjans de transport utilitzats?

A peu 10%

En bicicleta 1%

en moto 2%

en cotxe 84%

en tren 3%en taxi 0%

Els municipis on solen desplaçar-se els enquestats tant per treballar, estudiar, anar a

comprar o per activitats d’oci es representen a la figura 33. En aquesta figura hi ha

representades les poblacions que suposen un percentatge superior al 3%.

Entre el 3 i l’1 % trobem Barcelona, Pineda de Mar i St. Celoni; i per sota l’1% hi ha

Calella, Lloret, Granollers, La Batlloria, Mataró, Mollet del Vallès, Cardedeu, Palau

Solità, Riudellots, Sabadell, Sta. Coloma de Farners, Sta. Susanna, Terrassa i St.

Quirze del Vallès.

161

Fig. 34.- Municipis on se sol desplaçar la població de Fogars de la Selva.

Municipis per on es mouen els enquestats

Fogars 24%

Tordera 23%

Hostalric 19%

Blanes 16%

Girona 7%

Malgrat 3%

Barcelona 8%

El tipus de vehicle més utilitzat per les famílies són els utilitaris amb un 71%, la resta:

tot terrenys, furgonetes, motos...oscil·len entre el 5 i el 8%.

Fig. 35.- Tipus de vehicle utilitzat.

Tipus de vehicles utilitzats a les families?

quad2%moto

5%

furgoneta8%

tot terreny7%

utilitari71%

bicicleta7%

En relació al transport públic temporal que hi ha els mesos d’estiu i que uneix Fogars

de la Selva amb Barcelona, hi ha hagut principalment dos tipus comentaris: queixes de

falta d’informació i incompatibilitat amb els horaris. Un 89% dels enquestats no l’usa

mai.

162

9.- Annexos

Aquest apartat conté quatre annexos.

Annex 1

Conté les taules resum dels documents excels que contenen les dades de la despesa

energètica i el càlcul d’emissions dels equipaments municipals, l’enllumenat públic, els

semàfors i la flota de vehicles municipals i la de serveis externalitzats.

Els documents excel complets es troben en els annexos de la còpia en CD.

Annex 2

Inclou les actes de les comissions tècniques de seguiment.

Annex 3

Conté els documents elaborats per a la participació ciutadana, d’una banda la carta

entregada des de l’Ajuntament per informar la població de Fogars de la Selva sobre el

PAES, i de l’altra, l’enquesta repartida.

En els annexos de la còpia en CD hi ha el fitxer excel complet amb el tractament de les

dades resultants de l’enquesta.

Annex 4

Inclou el llistat amb les fonts d’informació consultades per a la redacció del PAES.

163

9.1.- Annex 1: Taules resum

9.1.1.- Equipaments i instal·lacions municipals

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS

QUADRE RESUM

Número TOTAL equipaments 2005 6

Número TOTAL equipaments 2008 11

2005 2008 2005 2008 2005 2008

Número de centres administratius i oficines 1,00 1,00

Número de centres educatius 0,00 2

Número d'equipaments esportius 2 2

Número de centres socio-culturals, cívics i biblioteques 0,00 0,00

Número de bombes d'aigua 3,00 3

Número d'altres

3 6 Consum energètics per fonts

Any 2005 Any 2008

Consum total Unitats de consum Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total Unitats de

consum Cost total (€) Tn CO2 eq.

ELECTRICITAT 75042 kWh 11452,67 36,10 171557 kWh 33107,95 76,00

GAS-OIL 45036 kWh 3870,76 10,04

GLP 51930 kWh 3412,74 12,00 62452 kWh 4591,38 14,44

164

Consum energètics per fonts

Any 2005 Any 2008

Consum total Unitats de consum Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total Unitats de

consum Cost total (€) Tn CO2 eq.

ELECTRICITAT 75042 kWh 11453 36,10 171557 kWh 33108 76,00

GAS-OIL 45036 kWh 3871 10,04

GLP 51930 kWh 3413 12,00 62452 kWh 4591 14,44

Consum de COMBUSTIBLES per tipologia d'equipaments Any 2005 Any 2008

Tipologia equipament

Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Consum total

(kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Administració i oficines municipals 47309 3081 10,94 57779 4150 13,36

Equipaments esportius (amb i sense piscina) 4621 332 1,07 4673 442 1,08

Bombeig d'aigua 45036 3871 10,04

165

Consum TOTAL per tipologia d'equipaments Any 2005 Any 2008

Tipologia equipament

Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Consum total

(kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

Administració i oficines municipals 92263 8563 32,56 96460 9818 30,49

Educació (escoles bressol, CEIPS, altres) 57912 7921 25,66

Equipaments esportius (amb i sense piscina) 4621 332 1,07 9755 1921 3,33

Compactador escombraries 6125 1090 2,95 4736 1060 2,10

Bombeig d'aigua 47307 5459 11,13 18497,59 6419 8,19

Depuradora 10329,04 1988 4,58

Altres (mercats, cementiris, ...) 21692 3154 10,43 36319 8320 16,09

166

9.1.2.- Enllumenat públic

ENLLUMENAT PÚBLIC

QUADRE RESUM Any 2005

Núm. de quadres 9,00 Núm. de punts de llum 586 Làmpada majoritaria VM % 100

Any 2008

Núm. de quadres 10,00 Núm. de punts de llum 601 Làmpada majoritaria VSAP % 80,03

Any 2005 Any 2008

Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total (kWh) Cost total (€) Tn CO2 eq.

251437,32 24906,24 120,94 268435,56 68829,94 118,92

167

9.1.3.- Semàfors

SEMÀFORS

QUADRE RESUM

Any 2005

Núm. TOTAL d'unitats semafòriques 12

Núm. d'unitats semafòriques amb lampades incandescents 76 Potència làmpada

majoritària 100 W Núm. d'unitats semafòriques amb LEDS 0

Any 2008

Núm. TOTAL d'unitats semafòriques 12

Núm. d'unitats semafòriques amb lampades incandescents 76 Potència làmpada

majoritària 100 W Núm. d'unitats semafòriques amb LEDS 0

Any 2005 Any 2008

Consum total (kWh) *

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total

(kWh) Cost

total (€) Tn CO2 eq.

20.790 10,00 20.790 3098,73 9,21 *El consum del 2005 s'assumeix igual al del 2008, ja que des dades de facturació del 2005 incloien més consum del real, degut a una actualització de tarifa.

168

9.1.4.- Flota de vehicles (municipals i serveis ext ernalitzats)

Departament Tipus

de vehicle

Antiguitat (anys)

Tipus de combustible

Consum 2005 (€)

Consum 2005 (l)

Emissions CO2eq 2005

Consum 2008 (€)

Consum 2008 (l)

Emissions CO2eq 2008

Observacions

Policia Tot terreny

0-4 Gasoil 3600 3917,30 10,51 3900 3376,6234 9,06

Brigada Tot terreny

5-8 Gasoil 1200 1305,77 3,50 1400 1212,1212 3,25

Altres Turisme gran

0-4 Gasoil 1000 1088,14 2,92 1200 1038,961 2,79

Brigada Camió <3,5t

0-4 Gasoil 200 217,63 0,58 300 259,74026 0,70

Brigada Tot terreny

5-8 Gasoil 2112 2298,15 6,17

2298,1502 6,17 Com que no es tenen les dades s'ha assumit el mateix consum que el 2005

Brigada Altres 0-4 Gasoil El consum pertany al tractor, la retroexcavadora i l'escombradora

Altres Altres Més de 8 Gasoil Brigada Altres 5-8 Gasoil

16085,22

17502,96

46,97

19291,06

16702,216

44,82

Contracta-Recollida de residus

Camió >3,5t

Més de 8 Biodièsel Té molt poca quantitat de biodièsel i per als càlculs s’ha considerat com a gasoil.


Camió <3,5t

0-4 Biodièsel


Camió <3,5t Més de 8 Biodièsel

- - -

12500

10822,511

29,04

TOTAL 26329,95 70,65 35710,3 95,82

169

9.2.- Annex 2: Actes de les comissions tècniques de seguiment

9.2.1.- Primera Comissió tècnica de seguiment

ACTA DE REUNIÓ

Data i hora: 03.03.2009 a les 12.30h.

Lloc: Ajuntament de Fogars de la Selva

Assistents:

Ajuntament de Fogars de la Selva : Josep Vila i Camps (Alcalde), Antoni Perich i

Camps (Cap de la Brigada), Carles Mitjà i Sarvisé (Secretari) i Teresa Gamisans i

Berenguer (Administrativa).

Diputació de Barcelona: Maria Llorens (Direcció Facultativa)

Ecotècnics: Olga Freixa i Xènia Illas

Temes tractats i acords presos

1.- Presentació dels assistents i recollida de dade s dels membres de la Comissió

tècnica de seguiment.

Es constitueix la Comissió Tècnica de Seguiment del PAES. Els membres d’aquesta

comissió i les seves dades es recullen en la taula adjunta.

Nom Càrrec Contacte

Josep Vila Alcalde 972 86 49 73

Carles Mitjà Secretari 972 86 49 73

Maria Llorens Representant Diputació de

Barcelona

[email protected]

93 402 22 22 (ext.37278)

Olga Freixa Coordinadora del projecte,

Ecotècnics

[email protected]

972 35 59 86 // 617 869 726

Xènia Illas Tècnica, Ecotècnics [email protected]

972 35 59 86

170

S’acorda que la persona de contacte per a transmetre tota la informació serà la Teresa

Gamisans i es podrà localitzar a l’adreça electrònica: [email protected] i al

telèfon de l’Ajuntament (972 86 49 73) de dilluns a divendres de 09.00 a 15.00.

2.- Introducció, terminis i recollida d’informació del PAES.

Maria Llorens exposa les característiques generals dels treballs a desenvolupar, els

terminis de presentació de documents i la importància que l’Ajuntament faciliti la

informació necessària en breu.

Degut al fet que Fogars de la Selva va signar el Pacte d’alcaldes el 30 de juny del

2008, el PAES s’ha d’enviar a Brusel·les com a molt tard el 30 de juny del 2009.

S’acorda tancar el document durant el mes de juny de 2009.

Pel que fa al finançament del projecte s’aclareix que la Diputació paga el Pla i després

l’Ajuntament haurà de pagar les accions que se’n derivin podent demanar ajudes per

fer-ho.

Pel que fa a la informació necessària i de partida dels treballs, es concreta:

1) Fogars no té agenda 21.

2) S’estudiaran les dades del 2005 i del 2008.

3) Des de l’ajuntament es facilitarà a Ecotècnics:

a. Pla de mobilitat realitzat en el marc del POUM.

b. La informació sol·licitada en l’enquesta de la Diputació.

4) Ecotècnics enviarà a l’Ajuntament la part dels fitxers excel (elaborats per la

Diputació) que és necessària omplir des de l’Ajuntament.

5) L’Ajuntament es compromet a fer un inventari dels punts de llum existents al

municipi.

3.- Contingut del PAES

Maria Llorens comenta que el PAES inclourà també les auditories energètiques dels

equipaments municipals.

També hi haurà espai per a la participació ciutadana. De cara a la ciutadania

l’ajuntament decidirà si es vol fer o no, però és imprescindible que es faci a nivell intern

171

amb tots els treballadors municipals. S’acorda que es farà quan s’hagin analitzat les

primeres dades.

Maria Llorens comenta l’estratègia actual del Banc d’Inversions Europeu de cara a la

instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en sostres d’equipaments municipals. Es

tindrà en compte pel Pla d’Acció.

4.- Precs i preguntes

Carles Mitjà demana terminis en l’entrega d’informació. S’acorda una reunió el dia 11

de març a les 10.00 a l’Ajuntament de Fogars per fer intercanvi de la informació

trobada.

Per últim s’acorda realitzar la propera comissió de seguiment el dijous 2 d’abril de

2009 a les 10.00 a l’Ajuntament de Fogars de la Selva.

Si voleu fer qualsevol consideració o correcció sobre aquesta acta us agrairem que ho

feu en el termini d’una setmana, després de la qual es considerarà acceptada.

9.2.2.- Segona Comissió tècnica de seguiment

ACTA DE REUNIÓ

Data i hora: 02.04.09 a les 10h.


Assistents:

Ajuntament de Fogars de la Selva : Josep Vila i Camps (Alcalde), Antoni Perich i

Camps (Cap de la Brigada) i Teresa Gamisans i Berenguer (Administrativa).


Ecotècnics: Xènia Illas


1.- Estat dels treballs i recollida de les dades

Quasi totes les dades han estat recollides i s’han començat a introduir en els fitxers

excel facilitats per la Diputació.

Falta per passar informació referent a:

172

- El % de diners destinats al consum de gasoil que correspon al rentat de

vehicles i olis.

- Les dades referents al 2008 sobre el camió de recollida dels residus.

2.- Discussió de la proposta de cronograma

Ecotècnics presenta i explica la proposta de cronograma i aquesta és acceptada.

El cronograma queda tal i com es presenta a continuació:

3.- Calendari de visites als equipaments

S’acorda que les visites per a fer les auditories energètiques als equipaments

municipals es realitzaran el dilluns 20 d’Abril a les 10.00 h.

4.- Discussió de la proposta d’estratègia de partic ipació ciutadana

Es faran dos tipus de participació: participació interna i participació per la ciutadania.

Participació interna

Es farà una sessió per als treballadors de l’ajuntament i pels membres de l’oposició, a

finals de maig.

Es presentaran les accions del PAES sense desenvolupar i els participants podran

prioritzar-les i aportar-ne de noves. Aquestes accions es presentaran primer a la CTS i

després es farà la sessió amb tothom.

Participació per la ciutadania

S’acorda fer una bustiada amb una enquesta que Ecotècnics ha proposat i s’ha

modificat a la CTS. Amb els resultats d’aquesta enquesta es tindrà una visió general

dels hàbits energètics dels habitants de Fogars.

173

L’enquesta es passarà en format definitiu a mitjans d’abril a la direcció facultativa i

després al municipi. Es repartirà juntament amb una carta donant a conèixer la

redacció del PAES.

El resultat d’aquesta enquesta s’annexarà al PAES.

També es planteja l’opció de fer alguna xerrada per informar la població un cop el

PAES estigui tancat.

5.- Precs i preguntes

Es recorda que l’última setmana d’abril es presentarà la memòria tècnica juntament

amb propostes generals que hagin sorgit en l’elaboració de la memòria.

A la propera CTS es posarà data al taller de participació.

Per últim s’acorda realitzar la propera comissió de seguiment el dimarts 12 de maig de




9.2.3.- Tercera Comissió tècnica de seguiment

ACTA DE REUNIÓ



Assistents:

Ajuntament de Fogars de la Selva : Antoni Perich i Camps (Cap de la Brigada) i Teresa

Gamisans i Berenguer (Administrativa).




1.- Estat dels treballs

Es presenta el resum de tota la documentació tractada: semàfors, parc de vehicles,

equipaments i enllumenat públic.

174

L’Ajuntament fa entrega de la informació relativa al parc de vehicles del municipi en

format paper.

Pel que fa als terminis, s’acorda entregar el divendres 15 de maig un llistat amb totes

les accions proposades pel PAES de Fogars. Aquest llistat serà revisat pels regidors i

l’alcalde (participació interna) i se’n farà el retorn el 25 de maig.

S’acorda que el 8 de juny s’enviaran les fitxes de les accions completes per poder-les

prioritzar i a la propera comissió de seguiment, el 12 de juny, es prioritzaran les

accions.

Maria Llorens ens ha de confirmar com serà l’entrega final de tots els documents i

facilitarà com calcular els GEH del biodièsel.

La Teresa Gamisans demanarà el percentatge de biodièsel que usen els camions de

la recollida d’escombraries.

2.- Visites als equipaments: Comentaris de les audi tories realitzades

Les auditories es van realitzar durant el mes d’abril de 2009.

Es presenten els documents de les auditories i es comenta la situació dels

equipaments al municipi de Fogars. S’acorda explicar totes les especificitats en un

apartat introductori a les auditories.

3.- Estat de la participació ciutadana

S’han repartit totes les enquestes a les cases i se n’han d’anar rebent fins a finals de

maig.

Pel que fa a la participació interna, aquesta se centrarà en els regidors i l’alcalde.

Per últim s’acorda realitzar la propera comissió de seguiment el divendres 12 de juny

de 2009 a les 10.00 a l’Ajuntament de Fogars de la Selva.



175

9.2.4.- Quarta Comissió tècnica de seguiment

ACTA DE REUNIÓ



Assistents:

Ajuntament de Fogars de la Selva : Josep Vila i Camps (Alcalde), Carles Mitjà i Sarvisé

(Secretari), Antoni Perich i Camps (Cap de la Brigada Municipal) i Teresa Gamisans i

Berenguer (Administrativa)




1.- Estat dels treballs

Es comenta l’estat d’elaboració del PAES, amb els apartats que el conformen.

Es presenten algunes de les dades obtingudes de la diagnosi i les primeres

conclusions de la participació ciutadana.

Pel que fa als terminis, la Diputació de Barcelona informa de la pròrroga concedida per

Europa i s’estableix la data d’entrega de tot el document final el dia 17 de juliol de

2009.

2.- Priorització de les accions

A partir de les fitxes de les accions entregades per Ecotècnics s’estableix al priorització

per cadascuna d’elles.

Des de l’Ajuntament es demana pel finançament i les facilitats d’ajudes que tindran per

dur a terme les accions del PAES.

Des de la DIBA es comenta que no hi ha percentatges de subvenció establerts, però

es comenta que la instal·lació de fotovoltaiques i calderes de biomassa seran objectius

prioritaris pel Banc Europeu d’Inversions.

176

3.- Dades de participació ciutadana

Tot i que s’han rebut enquestes més enllà del termini establert, aquestes es tractaran

igualment. Els resultats ha estat positius, amb un 8% de retorn i un 15% de

participació. Aquestes dades augmentaran lleugerament amb la incorporació de les

noves enquestes.

Per últim s’acorda realitzar la propera comissió de seguiment el dilluns 13 de juliol de




177

9.3.- Annex 3: Documents de participació.

9.3.1.- Carta adreçada a la població

Benvolguts/des,

Fogars de la Selva és un dels 300 municipis europeus que ja s’ha adherit al Pacte d’Alcaldes

Europeus contra el canvi climàtic. Aquest pacte, signat el 30 de juny de 2008, comporta el

compromís de reduir abans de l'any 2020, un mínim del 20% dels gasos d'efecte hivernacle en

relació a les emissions de l'any 2005 i fer que almenys el 20% de la nostra energia provingui

de fonts renovables.

És per aquest motiu que des de la Diputació de Barcelona s’ha impulsat la redacció del PAES

(Pla Local d’Acció d’Energia Sostenible). Aquest Pla, que s’acabarà de redactar el proper mes

de juny, recollirà tota la informació de Fogars referent al consum energètic i proposarà

diverses mesures per reduir aquest consum, com ara millorar l’eficiència energètica en

il·luminació de carrers, oficines públiques...però també volem conèixer els teus hàbits

energètics per això us demanem que contesteu l’enquesta que us adjuntem, per tenir una visió

general dels habitants de Fogars.

Esperem que ens pugueu retornar l’enquesta el més aviat possible, la vostra col·laboració és

molt important!

Atentament,

Josep Vila i Camps

Alcalde

Si voleu més informació sobre com estalviar energia a casa o calcular quantes emissions de

CO2 genereu amb la vostra activitat del dia a dia, la Diputació de Barcelona té a la seva pàgina

web un link a una calculadora de CO2 : http://www.ceroco2.org/Cat/Default.aspx.

178

9.3.2.- Enquesta de participació ciutadana

Aquesta enquesta cal retornar-la a l’Ajuntament abans del 30 de maig i cal respondre’n una per família. En l’apartat de dades personals, cal anotar la informació de tots els que viuen a la casa.

1.- Marqueu les accions que feu habitualment relacionades amb el consum

energètic.

Mai A

vegades

Sovint Sempre

Utilitzeu bombetes de baix consum

Tanqueu els llums quan són innecessaris

Poseu la rentadora només quan la càrrega és plena

Poseu el rentavaixelles només quan la càrrega és plena

Utilitzeu assecadora?

Teniu en compte la classificació energètica dels

electrodomèstics quan els compreu

Regules el termostat de la calefacció/aire condicionat?

(20ºC a l’hivern i 25ºC a l’estiu)

DADES PERSONALS

Quantes persones viviu a l’habitatge?

Estudis

Elementals Mitjos Universitaris

Ocupació actual

En cas que treballeu, en quin sector ho feu?

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Sempre heu viscut a Fogars? Sí No

Si es que no, quants anys fa qui hi viviu?

ENQUESTA: HÀBITS ENERGÈTICS DELS CIUTADANS DE FOGARS

179

Utilitzeu mesures d’estalvi d’aigua (difusors de flux a

les aixetes, doble descàrrega)?

Compres productes respectuosos amb el medi ambient

i/o amb poc embolcall?

2. Feu alguna altra cosa per estalviar energia que no s’hagi mencionat? Quina?

3. Quina font energètica utilitzeu a casa per la calefacció, cuina, aigua calenta i

aire condicionat?

Calefacció Cuina Aire condicionat Aigua Calenta

Electricitat

Gas butà

Gas propà

Gasoil

Llenya

Sol

Altres

4. Disposeu d’algun sistema de captació de fonts d’energia renovable (plaques

solars)? Quin?

5. Com us desplaceu per a fer cada activitat? Marqueu tantes opcions com sigui

necessari.

A

peu

En

bicicleta

En ciclomotor o

motocicleta

En

cotxe

En

taxi

En

tren

Km/dia

(anar i

tornar)

Treballar

Estudiar

Compres

Activitats d’oci (anar

al cinema, al teatre,

sortir de nit...)

180

6. A quin poble o ciutat feu habitualment les activitats següents? Si cal,

indiqueu més d’un lloc a cada línia.

Treballar

Estudiar

Compres

Activitats d’oci

7. Quants vehicles hi ha a casa vostra? De quin tipus?

8. A Fogars hi ha un bus que enllaça amb Tordera i a l’estiu un bus cap a

Barcelona. Quantes vegades a l’any useu aquest transport?

181

9.4.- Annex 4: Fonts d’informació

Les fonts d’informació i els documents consultats per a la realització del PAES de

Fogars de la Selva se citen a continuació per ordre alfabètic:

Fonts d’informació:

- Agència Catalana de l’Aigua

- Agència de Residus de Catalunya

- Ajuntament de Fogars de la Selva

- Consell Comarcal de la Selva

- Diputació de Barcelona

- Institut Català de l’Energia

- Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía

Documents:

- Aspectes econòmics del Canvi Climàtic. Informe Stern. Resum executiu.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 2006.

- Carta de Leipzig sobre Ciudades Europeas Sostenibles. 2007.

- Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo al Consejo, al Comité

Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. COM (2008) 30 final.

- Conclusions de l’anàlisi de les auditories energètiques a equipametns

municipals realitzades pel Servei de Medi Ambient. Diputació de Barcelona.

2005.

- Experiències de Bones Pràctiques municipals per a la reducció de CO2.

Diputació de Barcelona – Xarxa de Municipis. 2006.

- IV Informe de l’Avaluació de l’IPCC. Base científica, impactes, adaptació i

mitigació. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i Departament

de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 2007.

182

- Influencia de la sustitución de la Tarifa de Alumbrado Público B.0 en los

municipios de España. Federación Española de Municipios y Provincias. 2007.

- Mesures d’eficiència energètica, d’estalvi i d’altres criteris ambientals a

incorporar en els edificis i equipaments municipals. Xarxa de ciutats i pobles

cap a la Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. 2002.

- Pla de Mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012. Departament de

Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya. 2008.

Pla d’Acció d’Energia Sostenible del municipi de Fogars de ... · establerts per la UE per al...

Documents

Transcript of Pla d’Acció d’Energia Sostenible del municipi de Fogars de ... · establerts per la UE per al...