PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE ... · − Presentar un informe de...

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE BALSARENY

I. PAES

AJUNTAMENT DE BALSARENY

Expedient 2012/5231 JULIOL 2013

Àrea de Medi Ambient Gerència de Serveis de Medi Ambient

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE BALSARENY DOCUMENT I: PAES

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE BALSARENY

DOCUMENT I: PAES

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i s’ha elaborat seguint la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l’eficiència energètica i les fonts d’energies renovables.

Equip redactor

ARDA, Gestió i Estudis Ambientals. Empresa consultora

Anna Martín, Geòloga i Ambientòloga. Coordinació dels treballs.

Joan-Josep Manuel, Enginyer Tècnic de Mines.

Lluís Salada, Biòleg i Màster en Gestió Ambiental.

Ajuntament de Balsareny: Seguiment del PAES

Noèlia Ramirez, Regidora de Medi Ambient.

Josep Soler, tècnic municipal.

Diputació de Barcelona: Direcció des treballs

Rafael Ocaña, Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE BALSARENY DOCUMENT I: PAES

SUMARI

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................. 5

1.1. ANTECEDENTS........................................................................ 5

1.2. EL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSES...................................... 7

2. MARC GENERAL DEL PAES DE BALSARENY ....................................... 9

2.1. MOTIVACIÓ ............................................................................ 9

2.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI........................................... 9

2.3. LA GESTIÓ ENERGÈTICA EN L’ORGANIGRAMA MUNICIPAL...........22

3. INVENTARI D’EMISSIONS..............................................................25

3.1. METODOLOGIA ......................................................................25

3.2. CONSUM I EMISSIONS............................................................31

4. DIAGNOSI...................................................................................65

4.1. ANÀLISI DE LES EMISSIONS GLOBALS .....................................65

4.2. ANÀLISI PER SECTORS ...........................................................72

4.3. PROJECCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH FINS AL 2020 ...............82

4.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES ...............................................................................83

5. PLA D’ACCIÓ ...............................................................................87

5.1. OBJECTIUS DEL PAES I ÀMBITS D’ACTUACIÓ ............................87

5.2. ESTRUCTURA DEL PAES ..........................................................88

5.3. DEFINICIÓ D’ACCIONS ...........................................................93

5.4. RESUM EXECUTIU DEL PLA.................................................... 135

5.5. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ ......................................... 139

6. PLA DE SEGUIMENT.................................................................... 145

6.1. OBJECTIUS.......................................................................... 145

6.2. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES.................................. 147

6.3. INDICADORS OBJECTIU i DE LA XARXA INFLUENCIATS PEL PAES................................................................................................ 153

6.4. INDICADORS DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ ................................... 161

7. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA....................................................... 163

8. ÍNDEXS..................................................................................... 165

8.1. ÍNDEX DE TAULES................................................................ 165

8.2. ÍNDEX DE FIGURES .............................................................. 166

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE

DOCUMENT I: PAES Pàg. 5

1. INTRODUCCIÓ

1.1. ANTECEDENTS

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va ser creat al 1988 per l’Organització de les Nacions Unides i l’Organització Meteorològica Mundial per tal d’aportar els coneixements científics necessaris per abordar una problemàtica tan complexa com el canvi climàtic.

El primer informe d’avaluació emès per l’IPCC (1990) va tenir un paper important en la creació del Comitè Intergovernamental de Negociació de les Nacions Unides per al Conveni Marc sobre el Canvi Climàtic (UNFCC) per part de l'Assemblea General de NNUU. Aquest conveni proporciona el marc polític global per fer front a la problemàtica del canvi climàtic.

El segon informe de l’IPCC va servir per fer arribar les negociacions en l’àmbit dels estats, que van culminar amb l’adopció del Protocol de Kyoto en la tercera Cimera del Clima, al desembre de 1997: 38 estats industrialitzats es van comprometre a assolir una reducció dels gasos amb efecte hivernacle d’un 5% per al període 2008-2012 respecte dels nivells de l’any 1990. Actualment, quelcom més de 190 països han signat el protocol les mesures del qual van entrar en vigor al 2005. El Protocol de Kyoto és un instrument que reforça les mesures internacionals en resposta al canvi climàtic i detalla les mesures a emprendre per les parts incloses en l’annex I del Conveni Marc sobre Canvi Climàtic.

Al 2007 es publica el quart informe de l’IPCC que manifesta que l’escalfament del sistema climàtic és inequívoc, tal i com evidencien ja els augments observats de la mitjana mundial de la temperatura de l’aire i del mar, el desglaç generalitzat de la neu i el glaç i l’augment de la mitjana mundial del nivell del mar. Respecte a les causes d’aquest escalfament, esmenta que les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEH) han augmentat des de l’era preindustrial, amb un increment del 70% entre 1970 i 2004 com a resultat de les activitats humanes.

El mateix informe afirma que l’escalfament antropogènic de les tres últimes dècades ha exercit, probablement, una influència discernible a escala mundial sobre els canvis observats en nombrosos sistemes físics i biològics. Altres informes han analitzat l’impacte del canvi climàtic en l’economia mundial (Informe Stern, publicat al 2006).

Davant d’aquest escenari global, i en el marc d’adoptar els compromisos del Protocol de Kyoto, les administracions han reaccionat a tots els nivells i han adoptat una sèrie de mesures i compromisos per a aconseguir una reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, fomentades en una major eficiència energètica i en el pes creixent de les energies renovables.

INTRODUCCIÓ


La Unió Europea va signar el Protocol de Kyoto l’abril de 1998 i al 2002 tots els estats membres el van ratificar, comprometent-se a rebaixar en un 8% el nivell d’emissions de GEH entre els anys 2008 i 2012, segons els gasos emesos l’any base (1990).

Anant més endavant, la UE ha adoptat una política integrada de canvi climàtic i energia que inclou uns objectius ambiciosos per al 2020:

− Reduir en més d’un 20% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (30% si s’assoleix un acord internacional).

− Reduir un 20% el consum d’energia millorant el rendiment energètic.

− Aconseguir atendre el 20% de les nostres necessitats energètiques amb energies renovables.

Aquests objectius es recullen en l’anomenada "Carta de Leipzig sobre ciutats europees sostenibles", aprovada pels ministres d’urbanisme en aquesta ciutat alemanya al setembre del 2007.

La ratificació del Protocol de Kyoto per part de l’Estat Espanyol l’any 2002 va significar assumir el compromís de limitar les emissions a un creixement del 15% respecte de l’any 1990 per al període 2008-2012. Per a abordar les diferents mesures que contribueixen al desenvolupament sostenible en l’àmbit del canvi climàtic i les energies netes, el Consell Nacional del Clima i el Consell de Ministres van aprovar al 2007 l'Estratègia Espanyola de canvi climàtic i energia neta, horitzó 2007-2012-2020 (EECCEL).

La ratificació del Protocol de Kyoto per part de l’Estat espanyol implica per a Catalunya la responsabilitat de contribuir al compromís de limitar les emissions a un creixement del 15% respecte de l’any 1990 per al període 2008-2012. En aquest context, el Departament de Medi Ambient i Habitatge es va establir com a òrgan de verificació de les emissions per a les empreses que participen al mercat d’emissions, com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE de drets d’emissió de GEH.

L’any 2006, es van crear, sota la dependència del Departament de Medi Ambient i Habitatge (avui integrat al Departament de Territori i Sostenibilitat), la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, encarregada de vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climàtic i el compliment del Protocol de Kyoto. El 30 de setembre de 2008, el govern de Catalunya va aprovar el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, el primer pla català que, d’una manera coordinada i integrada, tracta el canvi climàtic dins del conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya. Recentment, el 15 de novembre de 2012, s’ha l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic, que juntament amb el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2013-2020 completen les polítiques d’acció climàtica del govern de la Generalitat.



1.2. EL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSES

Seguint els acords i directrius presos en la Carta de Leipzig, la Comissió Europea ha posat en funcionament el "Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses". Constituït formalment el 29 de gener del 2008, el Pacte d’alcaldes/alcaldesses és la iniciativa fins ara més ambiciosa de participació de ciutats i ciutadans en l’assoliment dels objectius de la Política energètica sostenible de la Unió Europea.

El Pacte consisteix en un compromís oficial de les ciutats adherides de superar els objectius establerts per la Unió Europea al 2020, reduint les emissions de GEH als territoris respectius en més d’un 20%, mitjançant l’aplicació d’un Pla d’acció per l’energia sostenible (PAES).

El PAES és, doncs, el document que traça el full de ruta dels governs locals per a assolir els compromisos de reducció i ha d’¡ncloure mesures d’eficiència energètica, implantació d’energies renovables i d’altres mesures relacionades en els àmbits públic i privat, dins el marc competencial municipal.

Com a primera entitat coordinadora del Pacte que es va crear, la Diputació de Barcelona promou l’adhesió dels municipis de la província al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, ofereix suport econòmic i tècnic als municipis per a complir les obligacions derivades de l’adhesió al Pacte i desenvolupa instruments per tal d’ajudar a la realització de les inversions necessàries per a assolir els objectius de reducció de GEH.

A gener de 2013 eren 193 els municipis de la província de Barcelona adherits al Pacte.



2. MARC GENERAL DEL PAES DE BALSARENY

2.1. MOTIVACIÓ

L’Ajuntament de Balsareny es va adherir al Pacte d’Alcaldes el 31 de maig de 2012.

L’evolució en el coneixement sobre les dimensions, causes i efectes del canvi climàtic i la constatació del paper que les polítiques locals poden exercir en l’assoliment dels objectius fixats a nivell internacional, han portat l’Ajuntament de Balsareny a signar el Pacte d’Alcaldes/alcaldesses, comprometent-se a reduir Implementar un Pla d’Acció per reduir en més d'un 20% les emissions de gasos d'efecte hivernacle del municipi. Per donar compliment al compromís cal:

− Redactar un Pla d'acció per a l'Energia sostenible (PAES).

− Presentar un informe de seguiment biennal del PAES a la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea.

− Organitzar activitats dedicades a l’energia i al Pacte.

Per l’elaboració del PAES l’Ajuntament de Balsareny compta amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona.

En el marc de l’estudi que a continuació es presenta, l’Ajuntament de Balsareny es compromet a reduir 3.154 t CO2eq en l’horitzó 2020, que representen un compromís de reducció del 24,5% respecte a les emissions de l’any 2005.

2.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

2.2.1. Situació geogràfica i característiques generals

Balsareny pertany a la comarca del Bages. Amb una superfície de 36,71 km2 i una població de 3.494 habitants al 2011, limita amb el municipi de Sallent a l’est i al sud; Castellnou de Bages a l’oest i, al nord, amb Navàs i Gaià.

Taula 2.1: Dades bàsiques.

Municipi Extensió (km 2) habitants (2011)

Densitat (hab/km 2)

BALSARENY 36,71 3.494 95,2

Dins la comarca el municipi se situa a la vall del Llobregat, on discorre l’eix viari estratègic que comunica l’àrea metropolitana de Barcelona amb el

MARC GENERAL DEL PAES DE BALSARENY


Bages, el Berguedà i, a través del Túnel del Cadí, amb la Cerdanya i l’estat francès.

El riu Llobregat, que travessa el municipi de nord a sud, hi té com a afluents principals les rieres de Gaià (marge esquerre), del Mujal i de Conangle (o de Congost), que recullen les aigües dels nombrosos torrents que drenen els vessants dels relleus que delimiten la vall. En una resclosa situada al nord del poble, al peu del Castell de Balsareny, hi té el seu origen la Sèquia de Manresa, un canal construït al segle XIV que abasteix d’aigua a la capital de la comarca i alguns municipis de la seva rodalia.

Amb una altitud mitjana al voltant dels 300 m, les màximes elevacions del terme es troben al Serrat de les Pinasses, al límit amb Castellnou de Bages.

Figura 2-1: Situació geogràfica.

Font: ICC

La població es concentra (gairebé el 90%) al poble de Balsareny, tot i que encara estan habitades algunes colònies industrials com les de Vilafruns,



la Rabeia i Sant Esteve (també anomenada Colònia Soldevila). Al límit amb el municipi de Navàs es troben també els barris de Cal Nosa i Cal Rata, nascuts al voltant de les masies del mateix nom. Menys d’un 5% dels habitants viuen en masies i habitatges disseminats pel terme.

Figura 2-2: Límit de terme i nuclis.

La vegetació forestal es concentra a les parts més elevades dels relleus que delimiten la vall del Llobregat, mentre que els terrenys agrícoles ocupen el fons de la vall i algunes zones planeres adjacents i valls laterals (riera de Mujal,...). El sòl urbanitzat no arriba al 5% de la superfície total del municipi.



Figura 2-3 Usos del sòl

Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya del CREAF.

L’eix viari principal és l’E-9/C-16 o Eix del Llobregat, recentment ampliat i desdoblat, que comunica amb els municipis situats al llarg de la vall, encara que circula per fora dels nuclis urbans. Resten també alguns trams de la carretera antiga (C-16z/C-1411a), que enllacen les colònies i zones industrials ubicades al costat del Llobregat (Vilafruns, la Rabeia, la Colònia Soldevila, Cal Nosa i Cal Rata). Completen la xarxa viària principal la carretera local BP-4313 que comunica amb Avinyó i l’Eix Transversal cap a l’est i amb Súria i la vall del Cardener cap a l’oest. Resseguint el límit del municipi pel nord discorre també una via local, la BV-4401 de Navàs a Prats de Lluçanès.

Pel que fa al transport públic hi tenen parada totes les línies de transport de viatgers per carretera que circulen per l’Eix del Llobregat (Castellar de N’Hug – Berga – Barcelona, Llívia – Puigcerdà – Barcelona, La Farga de Moles – Barcelona), comunicant els diferents municipis i nuclis urbans de la vall.

Malgrat la davallada de les activitats econòmiques tradicionals, la indústria tèxtil i l’explotació minera de sals potàssiques, la situació estratègica del municipi al costat d’un important eix viari ha afavorit la implantació de noves empreses als nous sectors industrials.

El municipi compta amb gairebé una cinquantena d’edificis inclosos en l’inventari de patrimoni arquitectònic català, dos d’ells amb la categoria de BCIN: el castell de Balsareny, amb la seva capella romànica, i el Fortí del Serrat del Maurici, de l’època de les guerres carlines. Completen aquest patrimoni altres esglésies romàniques com les de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans i de Santa Margarida de l’Alou, i la d’origen preromànic de Sant Vicenç de Ladernet.



També consten un total de 9 jaciments arqueològics en l’inventari de patrimoni arqueològic de Catalunya.

2.2.2. Estructura urbana i habitatge

El sòl urbà a Balsareny ocupa unes 150 hectàrees que representen el 4% de la superfície total municipal. Es tracta fonamentalment de sòl urbà d’ús residencial concentrat fonamentalment al nucli principal o vila de Balsareny i, en molta menys proporció, a les colònies industrials (Vilafruns, La Rabeia, Colònia Soldevila) i petits nuclis urbans (Cal Nosa, Cal Rata).

L’origen del poble de Balsareny està vinculat al Castell, situat en un turó separat del nucli urbà per la riera del Mujal. Nucli clos per muralles fins al segle XIX, s’ha anat expandint modernament al llarg de l’antiga carretera de Manresa a Berga. La construcció de la variant, l’actual C-16, ha convertit aquesta via en una travessia urbana. L’edifici més notable del nucli antic és l’església parroquial de Santa Maria, documentada des del segle XI, tot i que l’actual és una ampliació dels segles XVI i XVII.

Pel que fa a les colònies el tancament de les respectives fàbriques va comportar la seva despoblació progressiva.

El creixement en el nombre d’habitatges en l’etapa 2001-2011 ha estat del 16%, molt superior al creixement de la població en el mateix període (8%), amb una mitjana de 24 nous habitatges cada any. Pel que fa als habitatges buits el cens de l’any 2001 els fixava en un 28% del parc total d’habitatges. L’habitatge secundari hauria tingut una tendència al creixement en els anys disponibles, passant de ser gairebé inexistents l’any 1991 a suposar un 11% del total al 2001.

Figura 2-4: Habitatges construïts de nova planta.

1.7601.7571.7541.6811.6521.6391.5971.5821.5391.5251.517

3732913421543148

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

20112010200920082007200620052004200320022001

Increment acumulat d'habitatge en el període Habitatges acabats l'any

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT: cens d’habitatges 2001 i habitatges acabats en els anys 2002 a 2010.



Pel que fa a les tipologies urbanístiques predomina l’habitatge unifamiliar entre mitgeres, especialment al nucli antic i a les colònies, mentre que als diferents eixamples apareixen intercalats alguns blocs plurifamiliars de construcció més recent. Els habitatges unifamiliars aïllats apareixen molt puntualment dins del nucli urbà de Balsareny i en algunes colònies com Vilafruns o la Rabeia, però no hi ha cap urbanització residencial extensiva al municipi.

Pel que fa al sòl industrial, hi ha el polígon de la Coromina, al sud del nucli urbà, que està pràcticament consolidat. Hi ha altres dos polígons previstos: el de les Malloles, amb poques empreses implantades (Gates,...), i el de Puigdorca, que encara no s’ha començat a desenvolupar. Existeixen també algunes implantacions aïllades al costat de l’Eix del Llobregat (Roma, Fupicsa,...).

2.2.3. Característiques socioeconòmiques

2.2.3.1 Evolució demogràfica

Balsareny compta actualment amb 3.494 habitants (dades dels padró de 2011). La població va anar creixent al llarg del segle XX, especialment a partir de la segona meitat amb l’arribada de població immigrant de la resta de l’Estat, fins a assolir el seu màxim a la dècada dels 70, en què se superen els 4.000 habitants. Amb pujades i baixades, la població s’ha anat mantenint al voltant de les 3.500 persones, de manera que el creixement global en el anys transcorreguts del segle XXI ha estat d’un 8%, amb un ritme de creixement anual mitjà de menys d’un 1%. Les raons d’aquestes oscil�lacions cal buscar-les en les successives crisis del sector tèxtil i miner que ha comportat pèrdues de llocs de treball, alternant amb noves implantacions industrials que han pogut atreure nova població.

Figura 2-5: Evolució de la població.

3.4943.5123.4103.277

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

200020

01200

22003

200420

0520

06200

7200

82009

201020

11

Hab

itant

s

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT



L’any 2005, any de referència per al PAES, la població era de 3.277 persones. Les xifres de població utilitzades per al càlcul en aquest document són les que s’indiquen a la taula següent:

Taula 2.2: Dades de població anys de referència per al PAES.

2005 2007 2011

3.277 3.410 3.494

Creixement 2005-2007 4% Font: IDESCAT

2.2.3.2 Activitats econòmiques

El sector econòmic més important a Balsareny és la indústria, que ocupa gairebé la meitat de la població resident del municipi i suposa gairebé el 60% del total dels llocs de treball. La tendència, però, és a anar-se incrementant el sector serveis, que actualment ja suposa més del 40% de la població ocupada, mentre que el sector industrial ha anat disminuint. Tanmateix en els darrers anys s’havia produït un estancament en el nombre d’establiments tant industrials com de serveis, especialment en la branca del comerç al detall.

Pel que fa al sector primari la població ocupada ha anat disminuint, mentre que en els anys immediatament abans de la crisi econòmica s’havia anat incrementant el pes de la construcció.

Tot i que l’oferta de llocs de treball del municipi és lleugerament inferior a la població ocupada resident, el municipi presenta uns índexs d’autocontenció (46%) i autosuficiència (51%) bastant elevats. L’agricultura és el sector més autosuficient (i el que presenta menor mobilitat laboral), seguit dels serveis, mentre que gairebé la meitat de la població ocupada en la indústria treballa al mateix poble.

La major part de les activitats industrials es troben situades al polígon industrial de la Coromina, adjacent al nucli urbà de Balsareny i, en menor mesura, en algunes naus industrials de les antigues colònies (La Rabeia, Colònia Soldevila). A part d’alguna activitat situada en zona industrial les instal�lacions vinculades a l’extracció de clorur potàssic i clorur sòdic (Iberpotash) ubicades a Vilafruns són les que tenen una incidència ambiental més elevada.

2.2.4. Mobilitat

2.2.4.1 Fluxos de mobilitat i mitjans de transport

Les principals relacions per qüestions de mobilitat laboral es donen principalment amb els municipis veïns, Navàs i Sallent, i amb la zona de màxima concentració de sòl industrial del Pla de Bages (on es troba el 40% del de la comarca), entre els municipis de Manresa, Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Els viatges es realitzen majoritàriament en vehicle



privat, mentre que el pes del transport públic només és significatiu en el cas dels desplaçaments a Navàs.

El transport públic està servit per diverses línies d’autobús interurbà, gestionades per l’empresa S.A. Alsina Graells de Auto Transportes (ALSA), que comuniquen Barcelona amb les comarques del nord passant per l’Eix del Llobregat i que tenen parada a Balsareny:

• Castellar de N’Hug – Berga – Barcelona

Connecta la capital catalana amb el nord del Berguedà. A més de permetre la comunicació del municipi amb Barcelona i les altres poblacions del Bages i el Berguedà situades al llarg de la vall del Llobregat, es pot considerar una línia urbana per a molts municipis, ja que enllaça nombroses colònies i nuclis urbans. En el cas de Balsareny té les següents parades:

- Cal Nosa

- Balsareny (nucli urbà)

- Vilafruns

• Llívia – Puigcerdà – Barcelona

Aquesta línia, que enllaça la capital de Catalunya amb el Bages, el Berguedà i la Cerdanya, permet una connexió quasi directa del poble amb Manresa i Barcelona ja que, a part de tenir una única parada al nucli urbà de Balsareny, només para a Sallent.

• La Farga de Moles – Barcelona (pel Túnel del Cadí)

Aquesta línia té una única circulació diària al matí en direcció Barcelona i al vespre en direcció nord, amb un recorregut similar al de la línia anterior però sense parada a Manresa. A l’altra banda del túnel es dirigeix per la vall del Segre fins a la Seu d’Urgell i la frontera amb Andorra.

Les dues primeres línies tenen parada a l’estació d’autobusos de Manresa, la qual cosa permet enllaçar amb la resta de la xarxa de transport interurbà de la comarca i amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que té una de les parades en aquesta estació d’autobusos; en concret amb la línia Barcelona – Manresa (R5/R50) que passa pel Baix Llobregat. També des de l’estació, a peu o en transport urbà, es pot anar fins a l’estació de RENFE de la mateixa ciutat, on s’enllaça amb la línia R4 (Manresa – Sant Vicenç de Calders) que connecta també amb Barcelona a través del Vallès Occidental.

Balsareny està inclòs dins del Sistema Tarifari Integrat de l’ATM, la qual cosa permet la utilització dels diferents modes de transport (Metro, Autobús, Tramvia, FGC i Renfe) necessaris per realitzar un desplaçament (origen-destinació) amb els transbordaments despenalitzats dins d'un límit horari. D’acord amb la zonificació del Sistema, estructurat en 6 corones concèntriques, el municipi de Balsareny es troba inclòs dins de la zona 6E, a la franja més allunyada de l’àrea de Barcelona.



Donat que el municipi no disposa de cap centre d’ensenyament secundari, una de les línies del servei de transport escolar que presta el Consell Comarcal del Bages (L21) comunica Navàs i Balsareny amb l’Institut Llobregat de Sallent, amb les següents parades al municipi:

- Cal Nosa

- C/ Travessera, 3 (Parc Travessera Nord)

- Ctra. De Berga, 41 (Plaça Montserrat)

- Ctra. de Moià

- Vilafruns

Pel que fa als nuclis generadors de mobilitat, es concentren tots al nucli urbà de Balsareny:

• Equipaments escolars, esportius i culturals: el conjunt format per la Llar d’Infants Sant Marc, el Camp de Futbol, la Piscina i un parc de jocs infantils a la zona esportiva “Els Ametllers”, a l’illa delimitada per la Carretera de Manresa, la Carretera de Moià i el carrer Sant Marc; la zona esportiva situada al carrer Indústria, al nord del polígon industrial La Coromina, amb el Pavelló d’Esports Municipal, les Pistes de Tennis i altres pistes a l’aire lliure (bàsquet, voleibol, petanca, skate,...); la Sala Polivalent “El Sindicat” del carrer Ponent i els locals on es fan diverses activitats de la Plaça de la Mel; l’Escola Municipal de Música i Teatre i el Casal d’Entitats de la Plaça Ricard Viñas; la Biblioteca Municipal Pere Casaldàliga al carrer Nord; i l’Escola Guillem de Balsareny al carrer del Carrilet, sota el nucli antic.

• El nucli antic que concentra els equipaments administratius, socioculturals i sanitaris, així com la major part dels comerços, establiments de restauració i serveis. Entre ells hi ha l’Ajuntament, el Casal de la Gent Gran, la Residència i Centre de Dia Casal Verge de Montserrat, el CAP, el Centre Instructiu i Recreatiu, etc.

• Altres eixos comercials i zones d’activitat terciària, a part del nucli antic, serien la Carretera de Manresa – Carretera de Berga i els voltants de la Plaça de la Mel, on s’ubica un mercat setmanal.

• Les activitats industrials es concentren al polígon La Coromina, al sud del nucli urbà de Balsareny, i al llarg de l’Eix del Llobregat (C-16).

2.2.4.2 Parc de vehicles

El parc de vehicles s’ha anat incrementant des de l’any 2001 a un ritme més elevat i constant que el creixement de la població. El municipi té més de dos vehicles per cada tres habitants, situant-se el valor de l’índex l’any 2007 en 776,8 veh/1000 hab superior a la mitjana de Catalunya (682,7 veh/1000 hab), però per sota de la de la comarca (1.224,5 veh/1000 hab).



Taula 2.3 Parc de vehicles

Turismes Motocicletes

Camions i furgonetes

Tractors industrials

Autobusos i altres

Total

2001 1442 139 381 19 84 2.065

2002 1489 147 387 16 83 2.122

2003 1514 154 389 17 90 2.164

2004 1577 160 414 29 116 2.296

2005 1637 181 444 39 125 2.426

2006 1687 191 483 20 115 2.496

2007 1769 221 499 25 135 2.649

2008 1778 246 498 15 132 2.669

2009 1785 253 488 14 193 2.733

2010 1813 257 489 13 189 2.761

2011 1816 256 480 13 182 2.747 Font: IDESCAT a partir de les dades de la DGT.

Figura 2-6 Evolució de l’índex de motorització

Índex de motorització

400

450

500

550

600

650

700

750

800

850

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Veh

icle

s/10

00 h

abita

nts

TOTAL Turismes

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT

2.2.5. Serveis i equipaments ambientals

2.2.5.1 Cicle de l’aigua

El servei de captació, potabilització, subministrament i depuració d’aigua potable al municipi de Balsareny és gestionat per l’empresa SOREA (grup AGBAR).

El proveïment es fa a partir d’una captació del riu Llobregat que subministra l’aigua per gravetat fins a dos dipòsits d’emmagatzematge dels quals parteix la xarxa de distribució. Aquesta compta amb una estació



d’impulsió per abastir la zona nord. També hi ha un pou, el pou de la Soca, que actualment està fora de servei.

L’aigua est tractada en l’ETAP situada al propi municipi que consta d'una cambra de mescles, decantador i filtres de carbó actiu.

Per avaluar el consum d’aigua, s’ha disposat de les dades de l’ACA subministrades per la Diputació de Barcelona obtingudes de les declaracions trimestrals de volums facturats per les companyies. Aquestes dades distingeixen entre volum consumit i volum facturat que és més gran ja que inclou el volum que es factura en concepte de mínim. Les dades també distingeixen entre el consum domèstic i consum industrial d’aigua de xarxa; el consum industrial representa entre un 50 i un 60% del consum total.

Taula 2.4: Volums servits aigua de xarxa m3/any Domèstic facturat

Domèstic consumit

Industrial facturat

Industrial consumit

Totalfacturat

Totalconsumit l/hab/dia

2000 157.507 131.125 288.6322001 151.757 146.688 298.4452002 151.419 183.543 334.9622003 153.218 200.772 353.9902004 152.551 224.517 377.0682005 145.151 118.319 220.649 214.166 365.800 332.485 277,972006 153.566 125.178 217.119 210.740 370.685 335.918 278,042007 148.795 123.019 193.567 193.567 342.362 316.586 254,362008 143.848 116.364 165.977 159.502 309.825 275.866 215,632009 145.774 118.036 144.408 137.313 290.182 255.349 199,20

Font: ACA, Declaració de volums facturats companyies 2000-2005. Volums facturats i

consumits 2006-2009.

El consum anyal d’aigua de xarxa ha tingut una tendència general a disminuir en els darreres 10 anys, tot i que el consum industrial encara va mantenir una tendència a l’alça en el període 2000 – 2005. L’any 2005, any de referència per al PAES, el consum va ser d’uns 330.000 m3 dels quals el 64% va ser consum industrial.

Segons les dades disponibles, en termes relatius, el consum en l/hab/dia també ha disminuït en els darrers anys. Tanmateix les ràtios de consum són elevades tenint en compte els valors mitjans a Catalunya, degut a l’elevada demanda industrial.



Figura 2-7 Evolució del consum d’aigua

277,97 278,04254,36

215,63199,20

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2005 2006 2007 2008 2009

m3

0

50

100

150

200

250

300

350

400

VOLUMS FACTURATS CANON AIGUA XARXA (m3/any)Volum consumitl/hab/dia

Fonts: Elaboració pròpia a partir de les dades declarades a l'ACA per l’entitat

subministradora.

Balsareny disposa d’estació depuradora d’aigües residuals urbanes. l’EDAR de Balsareny, posada en marxa l’any 1991 i situada al polígon de les Maioles. El col�lector general té 2,90 km de longitud i l’aigua residual hi arriba per gravetat.

L'EDAR de Balsareny té capacitat per tractar 1.500 m3/d d’aigua bruta i està dissenyada per a una població de 9.375 hab-e. El procés de depuració consta de dues línies de pretractament, un decantador primari un reactor biològic del tipus "filtre percolador" on hi ha els microorganismes fixats en uns suports plàstics que eliminen tota la matèria orgànica. Aquest sistema és dels pocs que hi ha a Catalunya. Posteriorment hi ha un decantador secundari per afinar el procés físic de separació entre l’aigua depurada i el fang actiu.

El volum d’aigua tractada a l’EDAR de Balsareny en els anys 2005, 2007, 2009 i 2011 és el següent:

Taula 2.5 Aigua tractada a l’EDAR en m3

Any Volum tractat

2005 454.064

2007 426541

2009 351.335

2011 356.206 Font: SOREA

2.2.5.2 Residus

La fracció resta dels residus domèstics es gestiona mitjançant l’empresa TRANSVINYOT que hi destina un camió recol�lector – compostador. La mateixa empresa du a terme les tasques de neteja viària. La recollida



selectiva: orgànica, vidre, paper i cartró i envasos, està delegada al Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, institució de titularitat pública integrada pel Consell comarcal i els municipis.

L’any 2005 es van generar 1.707 t de residus municipals. Des de llavors la producció anyal de residus no ha tingut una tendència clara ni a la davallada ni a l’augment, sinó que ha oscil�lant en la tendència, tant en valors absoluts com en la taxa de generació per càpita. L’any 2005 aquesta taxa se situava en els 1,43 kg/hab/dia i al 2011 en els 1,24, desprès, però que la 2010 es registrés un de les taxes més elevades del període (1,49 kg/hab/dia). Cal dir, però, que aquestes taxes de generació estan són similars a la mitjana de Catalunya.

En canvi sí que hi ha una tendència clara a la disminució de la fracció resta, que ha passat a representar el 50% del total de residus generats al 2011 quan al 2005 era el 70%.

Figura 2-8: Evolució en la producció de residus.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

tone

s/an

y

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

kg/h

ab/d

ia

Generació total (t) Fracció resta (t) Generació total kg/hab/dia

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ARC i el padró d’habitants.

Segons les dades del 2011, un 19,5% dels residus són recollits separadament a través dels diversos sistemes de recollida. Actualment es recullen separadament les fraccions vidre, paper i el cartró i envasos i la FORM que es va iniciar ja abans de l’any 2005. En cap d’aquestes fraccions hi ha una tendència clara a l’augment progressiu de les quantitats recollides; els dos darrers anys es detecta una certa davallada després d’uns anys en què, sobretot per la recent implantació de la FORM, les taxes de reciclatge es van incrementar significativament.



Figura 2-9: Evolució de la recollida en les àrees d’aportació (tones).

Recollida selectiva

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

tone

s

Vidre Paper/cartró Envasos FORM

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ARC.

Figura 2-10: Evolució de la taxa global de recollida selectiva %.

Recollida selectiva

10.6%

19.9%21.0%

23.5% 22.9%

19.2% 19.5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Total selectiva

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’ARC.

2.3. LA GESTIÓ ENERGÈTICA EN L’ORGANIGRAMA MUNICIPAL

L’equip de govern a l’Ajuntament de Balsareny el composen l’alcalde i sis regidors/es que es distribueixen les àrees de gestió següents:



• Alcaldia. Àrea d'hisenda, urbanisme i obres públiques

• Àrea de Benestar Social

• Àrea de festes i d'igualtat de gènere

• Àrea de joventut i esports

• Àrea de medi ambient, comerç, consum, indústria i turisme

• Àrea de règim interior, seguretat ciutadana i sanitat pública

• Àrea d´ensenyament i cultura

L’àrea d’urbanisme té les competències relatives a la direcció del planejament i de la gestió urbanística, ordenances sobre urbanisme, edificació, habitatges i activitats, autoritzacions municipals en obres i activitats. També és l’àrea encarregada del manteniment dels edificis, instal�lacions i infraestructures municipals.

L’àrea de medi ambient, per la seva banda, s’ocupa de la gestió dels serveis i actuacions destinades a la protecció i millora del medi ambient i medi natural del municipi; el foment de l’educació ambiental, la direcció i gestió de la neteja viària i recollida de deixalles; la direcció i gestió dels serveis de sanejament i la deixalleria.

Altres àrees com a la de joventut i esports i la d’ensenyament i cultura en ocupar-se de la gestió de determinats equipaments poden veure’s també implicats en la implantació del PAES.

Les competències en matèria d’energia no estan definitives específicament en l’organigrama municipal. Les tasques relacionades amb la gestió energètica municipal recauen en els serveis tècnics que, tot i està adscrits a l’àrea d’urbanisme i obres públiques, treballen de forma transversal per a totes les àrees de l’ajuntament. Els treballs de direcció i seguiment del PAES s’estan duent a terme des de l’àrea de medi ambient.

Actualment, l’ajuntament de Balsareny no té establert un sistema de control sistemàtic dels consums energètics. El registre de la facturació energètica es fa únicament des d’una perspectiva comptable.



3. INVENTARI D’EMISSIONS

3.1. METODOLOGIA

3.1.1. Abast

El PAES de Balsareny avalua les emissions de GEH atribuïbles al municipi en els tres àmbits d’actuació que indica la metodologia proposada per la Diputació de Barcelona:

• Àmbit municipi: recull tots els sectors que es desenvolupen al municipi.

• Àmbit PAES: és l’àmbit on l’ajuntament pren el compromís de reducció per que hi pot incidir de forma directa o indirecta; recull tots els sectors que es desenvolupen al municipi excepte els sectors primari i industrial que estan sotmesos a reglamentacions específiques (drets de comerç d’emissió, etc.)

• Àmbit Ajuntament: se centra en les competències pròpies de l’ajuntament.

Figura 3-1: Àmbits d’actuació i sectors que inclou cadascun.

Font: Diputació de Barcelona.

Pel que fa a l’abast temporal, els compromisos de reducció per al 2020 es fixen en base a les emissions generades l’any 20051. Així mateix, el pacte 1 Any base establert per la Diputació de Barcelona..

INVENTARI D’EMISSIONS


requereix una revisió biennal que permeti seguir la tendència i avaluar l’eficàcia de les mesures proposades. L’anàlisi de les emissions s’ha fet per als anys: 2005 i 2007 ja que del 2009 encara no es disposa de les dades completes de consum energètic en l’àmbit municipi. Tanmateix, s’ha analitzat tota la sèrie temporal de consum energètic des de l’any 2000 al darrer any disponible (que pot variar segons la font d’energia) per poder avaluar les tendències.

En el cas dels consums de l’Ajuntament, s’han inventariat els anys 2005 i 2011.

Les sèries de dades i resultats que es presenten en el PAES corresponen al municipi des d’una perspectiva funcional i no territorial. És a dir, en el cas d’infraestructures o serveis d’abast supramunicipal, estesin fora o dins el municipi, es tindrien en compte els consums i emissions atribuïbles als fluxos que es produeixen a Balsareny.

3.1.2. Fonts d’obtenció de les dades

L’inventari d’emissions parteix de l’anàlisi dels consums energètics dels diferents sectors del municipi considerats, com ja s’ha explicat a l’apartat anterior, des d’una perspectiva funcional.

Les dades de partida per a l’anàlisi es detallen a continuació.

3.1.2.1 Consums energètics en l’àmbit del municipi

• Consum d’electricitat al municipi, procedents de l’ICAEN i facilitades per la Diputació de Barcelona. S’ha disposat de dades de consum d’energia elèctrica en kWh des del 2000 al 2008. Les dades de consum estan desagregades per sectors.

• Consum de GLP en l’àmbit de la província de Barcelona en kWh/hab proporcionades per la Diputació da Barcelona a partir de les dades de l’ICAEN. En la metodologia proposada per la Diputació de Barcelona l’atribució del consum a cada municipi es pondera pel nombre d’habitants. Pel que fa a l’atribució per sectors, s’assigna el consum de GLP de cada sector econòmic a partir de les dades del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015:

− Primari 15%

− Industrial 11%

− Serveis 23%

− Domèstic 61%

• Consum de gas natural a partir de les dades de consum de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona. S’ha disposat de les dades del període 2000 – 2009. La desagregació per sectors no és completa, de manera que, del 2000 al 2004 es dóna agrupat el consum domèstic i comercial i del 2005 al 2009 el comercial s’agrupa amb l’industrial.



Comparant ambdós períodes, es dedueix que el consum del sector comercial (serveis) és residual (s’ha estimat un 1%)

• Consum de combustibles líquids a partir de les dades proporcionades per la Diputació de Barcelona que provenen dels consums provincials de l’ICAEN. Les dades provincials es ponderen per habitant o per parc de vehicles segons el tipus de combustible. D’acord amb la metodologia proposada per la Diputació de Barcelona, s’han fet les estimacions següents:

− Gasolina i gasoil A: s’ha assignat al 100 % al sector transport a partir de les dades provincials ponderades pel parc de vehicles, sense tenir en compte els tractors industrials. Des de l’any 2005 estan disponibles al web de la DGT les dades de parc mòbil diferenciant gasoil i gasolina; així, les dades del període 2005 – 2010 s’han pogut ponderar tenint en compte el nombre de vehicles per cada tipus de carburant.

− Gasoil B: s’assigna al sector primari ponderant el consum provincial pel parc de tractors industrials, segons les dades del parc de vehicles provincial i municipal consultades a l’IDESCAT. Les dades han estat proporcionades per la Diputació de Barcelona en t de gasoil B/any i s’ha aplicat el corresponent factor de conversió a kWh.

− Gasoil C: s’estima ponderant el consum provincial pel nombre d’habitants i s’assigna per sectors en base a les dades del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015:

− Industrial 30%

− Serveis 27%

− Domèstic 43%

Les dades han estat proporcionades per la Diputació de Barcelona en kWh gasoil C/hab.

− Fuel: s’ha estimat el consum ponderant el consum provincial pel nombre d’habitants i l’assignació per sectors proposada per la Diputació de Barcelona i basada en el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015:

− Industrial 97%

− Serveis 3%

Les dades provincials han estat proporcionades per la Diputació de Barcelona en t fuel/any i s’ha aplicat el corresponent factor de conversió a kWh.

3.1.2.2 Consums energètics en l’àmbit de l’Ajuntament

Les dades de partida per a l’anàlisi del consum energètic i les emissions en l’àmbit de l’Ajuntament s’ha fet a partir del buidat de factures dels arxius



municipals de despeses. En no trobar-se diferenciades de la resta, la cerca s’ha limitat a les factures de l’any 2005 i darrer any complet disponible: 2011.

3.1.2.3 Altres dades per a l’estimació d’emissions

• Consum elèctric de les operacions vinculades al cicle de l’aigua.

− Potabilització i bombament: Consum elèctric dels anys 2005, 2007, 2009 i 2011 de la pòlissa que inclou el consum per bombament en la concessió d’aigües superficials, el pou de la Soca (actualment fora de servei), l’ETAP i el bombament a la zona nord. Dades de SOREA que també inclouen el volum d’aigua tractada a l’ETAP.

En aquest cas, doncs, no es possible discriminar entre el consum per potabilització i per bombament.

− Depuració: Consum elèctric dels anys 2005, 2007, 2009 i 2011 de l’EDAR de Balsareny. Dades de SOREA que també inclouen el volum d’aigua tractada.

Cal tenir en compte que, tot i que s’han fet els càlculs per conèixer la contribució global del cicle de l’aigua, els consums i emissions associats es troben ja comptabilitzades en el sector serveis, ja que, tant la planta depuradora com potabilitzadora es troben dins el municipi.

• Emissions dels residus:

− Quantitat de residus generats de les diferents fraccions obtingudes de l’Agència de Residus de Catalunya (consulta en línia).

− Caracterització dels envasos generats en el municipi, publicades per ECOEMBES.

− La producció energètica de la planta de tractament de residus (dipòsit controlat amb aprofitament de biogàs) s’ha calculat a partir del volum de residus tractat i aplicant els factors següents:

Taula 3.1 Taxa generació elèctrica i autoconsum tractament de residus amb aprofitament de biogàs

Procés Taxa

Generació d’energia en metanització 190 kWh/t

Autoconsum de la planta de metanització 50 kWh/t Font: Diputació de Barcelona, Metodologia per a la redacció del PAES

Per conèixer la contribució global del sector residus, s’ha tingut en compte també el consum de combustibles en el transport, que només ha estat disponible per a la fracció resta. Cal tenir en



compte, però, que aquest consum està ja inclòs en el sector transport.

3.1.3. Factors d’emissió

L’estimació de les emissions s’ha fet aplicant a cadascun dels consums energètics indicats anteriorment uns factors d’emissió de GEH. Els factors d’emissió emprats són els proposats per la Diputació de Barcelona en la metodologia per a l’elaboració de PAES:

• Les emissions associades del consum elèctric es calculen a partir dels factors d’emissió del mix elèctric estatal que es presenten a la Taula 3.2. Tanmateix, com que al municipi hi ha instal�lacions de producció d’energia de fonts renovables, el factor s’ha corregit d’acord amb el full de càlcul proporcionat per la Diputació de Barcelona. El mix elèctric local obtingut i emprat en l’estimació d’emissions es presenta a la Taula 3.3.

Taula 3.2 Factors d’emissió del mix elèctric estatal

Extret de Diputació de Barcelona, Metodologia per a la redacció del PAES



Taula 3.3. Factors d’emissió del mix elèctric local

Emissions CO2 en grams per kWh d’energia elèctrica consumida

Any de referència

Emissions CO2 t/kWh

2005 0,000333

2007 0,000316

2009 0,000092

2010 0,000132

2011 0,000132 Font: recàlcul segons la metodologia proporcionada per la Diputació de Barcelona, a partir

del consum elèctric en l’àmbit PAES i la producció local d’energies renovables. Per manca de dades, al 2011 s’ha considerat el mateix factor que al 2010.

• Les emissions associades als combustibles s’han calculat a partir del consum en kWh, aplicant els factors d’emissió de la taula següent:

Taula 3.4 Factors d’emissió dels combustibles


• Les emissions dels tractament de residus es calculen a partir de la quantitat generada de cada fracció segons el seu destí, aplicant els factors d’emissió que s’indiquen a continuació. Es considera que el reciclatge de les diferents fraccions recollides selectivament repercuteix en un estalvi d’emissions.



Figura 3-2 Factors d’emissió aplicats al tractament de residus i les fraccions recollides selectivament


3.2. CONSUM I EMISSIONS

3.2.1. Àmbit municipi

3.2.1.1 Consum energètic per fonts

El consum final d’energia a Balsareny s’ha calculat a partir del consum de cadascuna de les fonts que es detallen a continuació i segons la metodologia i dades explicades a l’apartat 3.1.2.1:

• Energia elèctrica, dades de consum del municipi de l’ICAEN proporcionades per la Diputació de Barcelona.

• Gas natural, dades de consum del municipi de l’ICAEN proporcionades per la Diputació de Barcelona.

• Gasos liquats del petroli (propà i butà), dades estimades a partir del consum provincial de l’ICAEN proporcionades per la Diputació de Barcelona.

• Combustibles líquids d’origen fòssil (fuels, gasoils i gasolines), dades estimades a partir del consum provincial.

Amb aquestes dades, el consum final d’energia a Balsareny va ser de 108.915.531 kWh l’any 2005; la taxa de consum per habitant va ser de



33.236 kWh/hab/any. L’any 2007 el consum energètic disminueix en un -6,4%, un -10,0% si es té en compte la taxa de consum per habitant.

La ràtio de consum expressada en tones equivalents de petroli (tep) per habitant i any és l’indicador 14: consum final d’energia del sistema d’indicadors de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (XCPCS). El valor de l’indicador va ser d’2,86 tep/hab/any al 2005 i d’2,57 tep/hab/any al 2007.

No s’ha calculat l’indicador 15: Intensitat energètica local que expressa el consum energètic en relació al PIB municipal, al no disposar-se de dades d’aquesta macromagnitud econòmica per municipis de menys de 5.000 habitants.

Taula 3.5: Indicadors de consum energètic en l’àmbit municipi. 2005 i 2007.

Indicadors Valor unitatsHabitants 2005 3.277PIB 2005 s/d milions €Consum total municipi 108.915.531 kWh14. Consum final energia 33.236 kWh/hab

2,86 tep/hab

2,86 tep/hab15. Intensitat energètica local s/d kWh/€

sectors primari, secundari, domèstic i transport

Indicadors Valor unitatsHabitants 2007 3.410PIB 2007 s/d milions €Consum total municipi 101.986.415 kWh14. Consum final energia 29.908,0 kWh/hab

2,57 tep/hab

2,57 tep/hab15. Intensitat energètica local s/d kWh/€

sectors primari, secundari, domèstic, serveis i transport

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

S’ha disposat de dades completes de totes les fonts d’energia del període 2000 a 2007. En aquest període, el consum final d’energia ha tingut una tendència general a l’alça amb un increment mig interanual del 12,5%, tot i que l’evolució no ha estat lineal. L’anàlisi de les dades mostra un salt quantitatiu important del 2000 al 2001 i un increment progressiu posterior fins l’any 2004 en que s’inicia un període de davallada del consum. En el mateix període, l’increment mitjà anual de la població ha estat molt inferior (0,8%) per la qual cosa, la taxa de consum per habitant ha enregistrat la mateixa tendència a l’alça que els valors absoluts. Des de l’any 2001, aquest indicador, la taxa de consum per habitant, és molt més elevada a Balsareny que en la mitjana dels municipis.



Figura 3-3 Evolució del consum final d’energia

Evolució del consum final d'energia

0

12.500.000

25.000.000

37.500.000

50.000.000

62.500.000

75.000.000

87.500.000

100.000.000

112.500.000

125.000.000

137.500.000

150.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh/

any

0,0

0,3

0,5

0,8

1,0

1,3

1,5

1,8

2,0

2,3

2,5

2,8

3,0

consum final d'energia tep/hab/any mitjana indicador tep/hab/any

Font: elaboració pròpia a partir de diverses fonts.

Per fonts, els combustibles líquids constitueixen la principal font energètica al municipi amb una contribució de l’ordre del 40%, del mateix ordre que en la mitjana de municipis. A excepció de l’electricitat, totes les fonts d’energia enregistren una disminució del consum entre les anys 2005 i 2007. A l’interpretar aquestes dades sempre cal tenir en compte que el consum de combustibles i GLP procedeix d’estimacions.

Figura 3-4: Consum d’energia per fonts en kWh. Anys 2005 i 2007.

Consum d'energia per fonts. 2005

GN37%

GLP1% CL

40%

elèctric22%

elèctric CL GLP GN total23.754.183 44.279.855 1.074.856 39.806.637 108.915.531

22% 41% 1% 37% 100%




elèctric25%

CL38%

GLP1%

GN36%

elèctric CL GLP GN total

24.990.052 39.525.118 923.087 36.548.158 101.986.41525% 39% 1% 36% 100%


El gas natural és la font energètica que més variabilitat presenta en el període que s’ha disposat de dades. Va ser la que més va incrementar el seu consum en el període 2001-2004, per desprès iniciar una davallada significativa, de manera que en l’any 2009 es donen valors similars al consum del 2003. La resta de fonts han tingut un comportament més regular, amb un augment sostingut de l’electricitat i una disminució progressiva de la contribució dels GLP en el consum energètic.

Figura 3-5: Evolució del consum d’energia per fonts

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

45.000.000

50.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

kWh/

any

elèctric CL GLP GN




3.2.1.2 Consum per sectors

Des del punt de vista dels usos de l’energia cal destacar el gran pes del sector industrial que absorbeix prop de la meitat de l’energia total consumida a Balsareny. Comparant les dades amb les del global de Catalunya, els sectors industrial i primari tenen un major pes específic al municipi en detriment del sectors serveis que en l’àmbit de Catalunya representa el 12% del consum i a Balsareny es limita a un escàs 4%. El transport, amb una contribució entre el 26 i el 30% també tindrien una contribució inferior a la de la mitjana de Catalunya.

El sector domèstic és representat en quotes similars.

Figura 3-6: consum per sectors 2005 i 2007.

Consum d'energia per sectors. 2005

industrial46%

domèstic12%

primari12%

serveis4%

transport26%

industrial domèstic primari serveis transport50.148.264 12.913.489 12.952.143 4.160.260 28.741.375

46,0% 11,9% 11,9% 3,8% 26,4%


industrial46%

domèstic13%

primari7%

serveis4%

transport30%

industrial domèstic primari serveis transport47.114.928 12.924.788 7.588.018 3.988.686 30.369.994

46,2% 12,7% 7,4% 3,9% 29,8% Font: elaboració pròpia a partir de diverses fonts.



Figura 3-7: consum per sectors a Catalunya. 2006.

Consum d'energia per sectors. Catalunya.

Sectorindustrial

32%

Sector primari4%

Sectordomèstic

14%

Sector serveis12%

Transport38%

Font: antic DMAH; dades del medi ambient a Catalunya 2008.

El consum de combustibles L’evolució en el consum es detalla als apartats següents per cadascun dels sectors analitzats.

Sector primari

El sector primari tenia una contribució del 2% l’any 2007 però que ha anat davallant progressivament fins el darrer any amb dades disponibles.

El consum recau principalment en el gasoil B i cal tenir en compte que aquest és estimat a partir del consum provincial i segueix, per tant, la tendència general. L’any de referència per al PAES és, precisament, l’any amb el màxim consum, mentre que al 2007 aquest hauria disminuït ja de forma significativa.

Figura 3-8: Evolució i fonts del consum energètic del sector primari 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

3.889.727 4.604.179 4.442.674 5.429.542 9.350.198 12.952.143 6.380.139 7.588.018 4.379.542

Primari 2007GN0%

elèctric2%

CL97%

GLP1%

Primari

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

kWh

Font: Consum en kWh subministrat per la Diputació de Barcelona a partir de l'ICAEN;

consum provincial de gasoil B en t de l’ICAEN subministrat per la Diputació de Barcelona; parc de tractors de l’IDESCAT i factors de conversió de t a kWh de la Diputació de

Barcelona.



Sector industrial

Amb un 46% del consum total d’energia del municipi, el sector industrial té una contribució molt més gran a Balsareny que al global de Catalunya.

El gas natural és la principal font de subministrament energètic del sector i l’electricitat hi aporta un 37%. La tendència general en el consum del sector des de l’any 2000 ha estat d’estabilitat, tot i que la corba d’evolució dibuixa un increment fins a l’any 2004 i una tendència general a la disminució fins al 2008. En fer la interpretació de les dades sempre cal tenir en compte que per als combustibles (fuel, gasoil i GLP) s’han fet estimacions des del consum a escala provincial que s’assignen per sectors segons els criteris de la Diputació de Barcelona, establerts en la metodologia per a l’elaboració de PAES. Tanmateix, en aquest cas la tendència la marca el gas natural que representa més del 50% del consum.

Figura 3-9: Evolució i fonts del consum energètic del sector industrial 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

45.148.858 41.993.013 44.011.791 48.104.259 56.317.434 50.148.264 44.765.080 47.114.928 43.263.766

Indústria 2007

elèctric37%

CL2%

GN61%

GLP0,2%

Indústria

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

kWh

Font: Consum en kWh subministrat per la Diputació de Barcelona a partir de l'ICAEN;

consum provincial de combustibles en t de l’ICAEN subministrat per la Diputació de Barcelona; criteris d’assignació per sectors de la metodologia per a l’elaboració de PAES.

Sector domèstic

Segons les dades obtingudes amb la metodologia detallada a l’apartat 3.1.2.1, el consum domèstic representa entre un 12 i un 13% del consum d’energia del municipi.

La principal font d’energia en el consum energètic domèstic és el gas natural, que contribueix en un 50% aproximadament en tot el període estudiat. A l’interpretar les dades, cal tenir en compte que, per la resta de combustibles (CL i GLP) les dades no són reals sinó estimades en base al consum provincial. L’electricitat representa una tercera part del consum i, de la mateixa manera que el gas natural, ha anat augmentant en tot el període estudiat. El consum domèstic presenta una corba creixent més



marcada que la de del creixement de població en la sèrie d’anys analitzada.

Figura 3-10: Evolució i fonts del consum energètic en l’àmbit domèstic 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

10.368.698 11.073.220 10.328.370 11.248.623 12.120.828 12.913.489 12.532.345 12.924.788 13.762.413

Domèstic 2007

elèctric36%

CL4%

GLP4%

GN56%

Domèstic

0

2.000.000

4.000.000

6.000.000

8.000.000

10.000.000

12.000.000

14.000.000

16.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

kWh

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

hab

kWh Població

Font: Consum en kWh subministrat per la Diputació de Barcelona a partir de l'ICAEN; consum provincial de gasoil C i GLP en t de l’ICAEN subministrat per la Diputació de

Barcelona; criteris d’assignació per sectors de la metodologia per a l’elaboració de PAES.

Sector serveis

La contribució del sector serveis al consum d’energia en l’àmbit funcional del municipi se situa en el 4%, bastant per sota al del global de Catalunya (12%).

En base a les estimacions realitzades, el sector serveis mostra un clar predomini de la electricitat com a font de proveïment d’energia. L’evolució del consum es mostra, en línies generals, coherent amb l’evolució de la població.



Figura 3-11: Evolució i fonts del consum energètic en els sector serveis 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

3.535.594 3.643.293 3.628.873 3.915.433 3.689.279 4.160.260 3.729.923 3.988.686 3.909.857

Serveis 2007

elèctric78%

CL8%

GLP5%

GN9%

Serveis

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008kW

h

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

kWh Població

Font: Consum en kWh subministrat per la Diputació de Barcelona a partir de l'ICAEN; consum provincial de gasoil C i GLP en t de l’ICAEN subministrat per la Diputació de

Barcelona; criteris d’assignació per sectors de la metodologia per a l’elaboració de PAES.

Transport

El sector del transport representa al voltant d’un 30% del consum energètic del municipi. El consum energètic del sector transport prové dels carburants per automoció i s’han estimat a partir de les dades provincials ponderades pel parc de vehicles del municipi. L’increment de la contribució del gasoil sobre les gasolines és una tendència general en la sèrie d’anys estudiada que sembla haver-se trencat en les dades de l’any 2009, en que les gasolines han augmentat el seu consum per primer cop des de l’any 2000.

L’evolució en el consum dels carburants augmenta, de forma paral�lela al parc de vehicles i a la població tot i que en l’any 2007 es detecta un punt d’inflexió en la tendència.



Figura 3-12: Evolució i fonts del consum energètic en el transport. Dades en MWh

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 201025.627,5 25.803,3 26.307,1 28.252,2 29.131,6 28.741,4 30.408,2 30.370,0 28.079,3 28.465,7 28.284,5

Transport

gasolines 21%

gasoil A 79%

Transport

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

kWh

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

kWh Població Parc vehicles

Font: consum provincial de gasoils i gasolines en t de l’ICAEN subministrat per la Diputació de Barcelona; parc de vehicles i padró d’habitants de l’IDESCAT.

Residus

El consum energètic dels residus, segons la metodologia proposada per la Diputació de Barcelona, comptabilitza tant el consum del propi tractament com el del transport de les diferents fraccions.

El balanç energètic del tractament és negatiu atès que l’energia elèctrica generada pel tipus de tractament (deposició controlada amb aprofitament de biogàs) és superior al seu consum. Només s’ha tingut en compte, doncs, el consum de combustibles en les operacions de recollida i transport.

En aquest àmbit, només s’ha disposat de les dades de la fracció resta corresponents a l’any 2011. En aquest apartat s’estima el consum per donar idea de la contribució del sector residus. En el balanç global, però, aquest consum està inclòs al sector transport.



Figura 3-13: Consum energètic del transport de residus 14.820 149.830

Consum gasoil l/any

Consum gasoil

kWh/any

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

2011

kWh

Fracció resta FORM Recollida selectiva

Font: Elaboració pròpia a partir dels km anyals recorreguts, facilitats per Transvinyot. Sense dades per la FoRM i resta de fraccions recollides selectivament.

Cicle de l’aigua

El consum del cicle de l’aigua està comptabilitzat dins el sector serveis. En aquest apartat s’hi fa referència per poder avaluar la seva contribució.

Les dades de consum energètics referides al cicle de l’aigua corresponen al consum elèctric en les operacions de:

• Extracció a partir dels punts de subministrament i bombament als diferents punts de distribució.

• Potabilització de l’aigua subministrada a l’ETAP de Balsareny.

• Depuració a l’EDAR de Balsareny.

S’ha disposat de les dades subministrades per Sorea dels volums tractats i l’energia consumida tant a l’ETAP com a l’EDAR. En el primer cas, hi ha una única pòlissa que agrupa els consums de la planta, la captació, el pou de la Soca (actualment fora de servei) i el bombament de la zona nord. Per tant, no és possible desagregar els consums per potabilització i bombament.



Figura 3-14: Consum energètic del cicle de l’aigua i contribució de les diferents operacions

Consum energètic total kWh

2005 371.5902007 355.5252009 307.535

Figura 3-15 Consum energètic del cicle de l’aigua

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

2005 2007 2009 2011

kWh

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

500.000

m3

Potabilització i bombament. Depuració. EDAR Balsareny

Cabals tractats ETAP (m3) Aigua tractada a l'EDAR (m3)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de SOREA.

3.2.1.3 Estimació de les emissions del municipi

Les emissions globals del municipi entre l’any 2005 i el 2007 han disminuït en -7,4%; si es té en compte la ràtio d’emissions per habitant, la disminució encara ha estat més important: -11,0%. A la disminució del consum energètic detallat a l’apartat 3.2.1.1 s’hi suma l’evolució favorable del mix elèctric local.

Per fonts, els combustibles són la principal contribució, amb un 40% i l’electricitat i el gas natural segueixen amb un prop d’una tercera part cadascun. Les emissions tant dels residus com dels GLP han disminuït lleugerament entre els dos anys.



Figura 3-16: Emissions per fonts en t CO2 eq i contribució en %

Font 2005 2007Energia elèctrica 7.910,14 7.896,86Gas natural 8.086,85 7.424,45Combustibles 11.724,52 10.460,50GLP 247,60 212,64Residus 791,75 627,16Total t CO2 eq 28.760,86 26.621,60Total t CO2 eq/hab 8,78 7,81

Per fonts 2005

Energia elèctrica

28%

Gas natural28%

Residus3%

GLP1%

Combustibles40%

Font: elaboració pròpia a partir dels consums energètics detallats anteriorment i l’aplicació de factors d’emissió (mix elèctric local: metodologia Diputació de Barcelona a partir del mix elèctric estatal de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic; factor d'emissió dels combustibles:

Technical annex to SEAP template instructions document 2009).

Per sectors, domina el sector industrial (40-44%) seguit del transport (26-30%).

Figura 3-17: Emissions per sectors en t CO2 eq Per sectors 2005

Transport; 7.577

Serveis; 1.284

RSU; 792Primari; 3.441

Industrial; 12.460

Domèstic; 3.207

Per sectors 2007

Domèstic; 3.185

Serveis; 1.185

Transport; 8.022

RSU; 627

Primari; 2.015

Industrial; 11.587

Font: elaboració pròpia a partir dels consums energètics detallats anteriorment i l’aplicació de factors d’emissió (mix elèctric local: metodologia Diputació de Barcelona a partir del mix elèctric estatal de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic; factor d'emissió dels combustibles:




3.2.2. Àmbit PAES

3.2.2.1 Consum energètic per fonts

El consum en l’àmbit PAES, és a dir, en el que l’ajuntament pren compromís de reducció, va ser de 47.283.469 kWh l’any 2007, amb un increment del 3,2% respecte al consum en el mateix àmbit de l’any 2005: 45.815.124 kWh La taxa de consum per habitant va ser de 13.866 kWh/hab/any (1,19 tep/hab/any) que representa una disminució en la taxa d’emissió del -0,8% respecte a l’any de referència.

Taula 3.6: Consum d’energia en l’àmbit PAES anys 2005 i 2007.

Indicadors 2005 Valor unitatsHabitants 3.277Consum àmbit PAES 45.815.124 kWh

13.980,8 kWh/hab1,20 tep/hab

Consum per habitant

Indicadors 2007 Valor unitatsHabitants 3.410Consum àmbit PAES 47.283.469 kWh

13.866 kWh/hab1,19 tep/hab

Consum per habitant

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts

Per fonts, els combustibles líquids constitueixen la principal font energètica en l’àmbit PAES amb una contribució del 65%.

Figura 3-18: Consum d’energia per fonts kWh. Anys 2005 i 2007.


elèctric16%

CL65%

GLP2%

GN17%


7.306.500 29.632.705 902.879 7.973.040 45.815.12416% 65% 2% 17% 100%




elèctric16%

CL66%

GLP2%

GN16%


7.702.463 31.184.683 775.393 7.620.930 47.283.46916% 66% 2% 16% 100%


El comportament de les diferents fonts d’energia ha estat diferent; així, mentre que l’electricitat i els combustibles líquids han vist incrementat el seu consum entre els anys 2005 i 2007, el gas natural i els GLP l’haurien disminuït. Cal tenir en compte que per aquests i els CL les dades de consum són provincials.

3.2.2.2 Consum per sectors

Des del punt de vista dels usos de l’energia cal destacar el gran pes del sector del transport que absorbeix dues terceres parts de l’energia consumida en l’àmbit en que s’adquireix compromís de reducció. El segon sector en ordre de major consum on s’haurà d’incidir per assolir els objectius del PAES és el sector domèstic.

L’anàlisi individualitzat dels sectors implicats en l’àmbit PAES ja s’ha exposat a l’apartat 3.2.1.2. Cal tenir en compte que, segons s’ha exposat els apartats corresponents, el consum dels sectors residus i cicle de l’aigua computen al transport i serveis respectivament.

Figura 3-19: consum per sectors 2005 i 2007.


domèstic28%

serveis9%

transport63%



domèstic serveis transport residus aigua total12.913.489 4.160.260 28.741.375 45.815.124

28% 9% 63% 0% 0% 100% Consum d'energia per sectors. 2007

domèstic27%

serveis8%

transport65%

residus0%

aigua0,0%

domèstic serveis transport residus aigua total

12.924.788 3.988.686 30.369.994 0 47.283.46927% 8% 64% 0% 0% 100%

Font: elaboració pròpia a partir de diverses fonts

3.2.2.3 Estimació de les emissions en l’àmbit PAES

Les emissions de GEH en l’àmbit PAES, en el qual l’ajuntament adquireix compromís de reducció, van ser de 12.859,20 t CO2eq l’any 2005 amb una taxa d’emissió de 3,92 t CO2eq/hab. Amb les dades disponibles, les emissions han tingut una evolució contrària als objectius del PAES, doncs l’any 2007 havien augmentat en un 1,3% en valors absoluts.

Així, en l’àmbit PAES l’evolució ha estat contrària a la que s’ha estimat per a tot el municipi. Això és degut a que el sector industrial, que és el que ha enregistrat una baixada del consum energètic més important, no està dins de l’àmbit d’actuació del PAES.

Cal dir, però, que en l’àmbit PAES sí que hi ha hagut una reducció de la taxa d’emissions per habitant en un -2,7% entre els dos anys analitzats.

Per fonts, els combustibles representen més de la meitat de les emissions. El gruix d’aquestes emissions correspon al consum de carburants dels vehicles, mentre que els gasoils de calefacció i els fuels aportarien només un 2%. Les emissions atribuïbles a l’energia elèctrica s’han mantingut pràcticament estables malgrat haver-se incrementat el consum, això es degut a la composició més favorable del mix elèctric estatal i local que repercuteix en un menor factor d’emissió.



Figura 3-20: Emissions per fonts en t CO2 eq i contribució en % Font 2005 2007Energia elèctrica 2.432,43 2.435,85Gas natural 1.610,55 1.539,43Combustibles 7.815,89 8.239,46GLP 208,57 179,12Residus 791,75 627,16Total t CO 2 eq 12.859,20 13.021,01Total t CO 2 eq/hab 3,92 3,82

Per fonts 2005

Energia elèctrica

19%

Gas natural13%

Combustibles60%

GLP2%

Residus6%

Font: Elaboració pròpia a partir de diverses fonts

Les emissions atribuïbles al tractament de residus van representar un 6% del total al 2005, disminuint lleugerament al 2007 per l’augment de les taxes de reciclatge. El gas natural disminueix lleugerament la seva contribució d’acord amb la disminució del consum entre aquests dos anys.

Per sectors, domina el transport, seguit del sector domèstic. Els serveis aporten un 9-10% de les emissions mentre que el tractament de residus contribueix entre un 3 i un 5%.

Figura 3-21: Emissions per sectors en tones GEH Per sectors 2005

RSU; 792

Serveis; 1.283Transport; 7.577

Domèstic; 3.207



Per sectors 2007

Serveis; 1.186

Tractament i transport de RSU; 627

Transport; 8.022

Domèstic; 3.186

Font: elaboració pròpia a partir dels consums energètics detallats anteriorment i l’aplicació de factors d’emissió (mix elèctric local: metodologia Diputació de Barcelona a partir del mix elèctric estatal de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic; factor d’emissió dels combustibles:


3.2.3. Àmbit Ajuntament

3.2.3.1 Gestió energètica de l’Ajuntament

Actualment, l’Ajuntament de Balsareny no té implantat cap sistema de control específicament pensat per a la gestió dels consums energètics municipals. L’enregistrament de les factures dels subministraments d’energia es fa només des de la perspectiva comptable i no està orientat al seguiment dels consums.

En l’organigrama municipal, no està definida específicament l’atribució de funcions en matèria de gestió energètica. La coordinació dels treballs del PAES es duen a terme des de la Regidoria de Medi Ambient que, segons la descripció de l’organigrama municipal, abasta “la direcció i gestió dels serveis i actuacions destinades a la protecció i millora del medi ambient i medi natural del municipi; el foment de l’educació ambiental, la direcció i gestió de la neteja viària i recollida de deixalles; la direcció i gestió dels serveis de sanejament i la deixalleria”.

En la pràctica, la gestió més immediata d’aspectes relacionats amb les instal�lacions que consumeixen energia recauen en la figura d’un dels responsables tècnics de la Regidoria d’Urbanisme i Obres Públiques, l’arquitecte tècnic. També el personal de la brigada intervé en moltes de les tasques de manteniment i seguiment dels equipaments en el seu funcionament diari: encesa i apagada, programació, atenció al confort dels usuaris, etc.

Fins al moment, no s’ha dut a terme una planificació d’actuacions en matèria energètica, tot i que s’han realitzat algunes actuacions puntuals encaminades a l’estalvi econòmic o a la millora del rendiment, com la substitució de gasoil per gas natural en alguns equipaments i la realització



d’una auditoria energètica de l’enllumenat amb algunes intervencions derivades.

En el camp del foment de les energies renovables, actualment l’Ajuntament de Balsareny està treballant en un projecte per a la instal�lació d’una caldera de biomassa que subministrarà energia tèrmica a diversos equipaments. Dues instal�lacions municipals, la llar d’infants i el camp de futbol, disposen de plaques solars per a l’obtenció d’energia tèrmica.

3.2.3.2 Consum energètic de l’ajuntament

Les dades de consum energètic de l’ajuntament no estan centralitzades i no es disposa d’un registre específic. Així doncs, el buidat de les dades a partir de l’arxiu de factures s’ha centrat en l’any de referència 2005. S’han buidat també les dades del darrer any complet disponible, 2011, per avaluar l’evolució cap al compliment dels objectius de reducció.

El consum energètic propi de l’ajuntament va ser de 1.064.992 kWh l’any 2005, amb una ràtio de 325 kWh per habitant.

Figura 3-22 Consum d’energia en l’àmbit Ajuntament anys 2005 i 2011.

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

2005 2011

Electricitat CL GLP Gas natural

Combustibles 2005

Equipaments i inst.20%

Flota municipal

12%Flota externa68%



EE (kWh) CL (kWh)Gas natural

(kWh)GLP (kWh)

TOTAL kWh

TOTAL kWh/hab

2005 782.402 282.590 0 0 1.064.992 324,992011 720.888 348.120 108.038 0 1.177.046 336,88

Font: Elaboració pròpia a partir del buidat de factures de consums energètics municipals dels anys 2005 i 2011 i de l’estimació de quilòmetres recorreguts o hores de dedicació de

les flotes externes.

Per fonts, l’electricitat constitueix la principal font de subministrament energètic de l’ajuntament, amb una contribució de més del 70%. La resta correspons a combustibles líquids: gasoil per calefacció dels equipaments i carburants. L’any 2011 ja consta el gas natural com a combustible que es va substituir el gasoil en dos equipaments. No hi ha consum municipal de gasos liquats del petroli (GLP).

En els combustibles líquids, la part més important correspon als carburants dels vehicles de la flota de serveis externalitzats, fins i tot per sobre dels equipaments. Tot i que no és una despesa energètica que assumeix directament l’ajuntament, sí que adquireix compromís de reducció.

L’enllumenat públic representa el 50% del consum, seguit a una certa distància dels equipaments amb un 29%. La contribució dels vehicles de la flota municipal és de només un 3% mentre que la flota dels serveis externalitzats assoleix el 18% tot i que, tal i com es detallarà més endavant, no s’ha disposat de les dades de consum de carburant del servei de recollida selectiva.

Figura 3-23 Contribució al consum de l’Ajuntament per sectors

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

2005 2011Equipaments i inst. Enllumenat públic Flota municipal

Flota externa Transport públic

Enllumenat Equip. i inst. Flota pròpia Flota externaTOTAL

kWhTOTAL

kWh/hab2005 532.859 307.186 34.296 190.652 1.064.992 324,992011 398.483 541.440 46.472 190.652 1.177.046 336,88




3.2.3.3 Estimació de les emissions atribuïbles a l’Ajuntament

El consum energètic detallat a l’apartat anterior ha comportat unes emissions de 335,99 t CO2 eq l’any 2005. La taxa per habitant estimada és de 0,10 t CO2 eq/hab; aquestes emissions van representar el 2,6% de les emissions totals de l’àmbit PAES.

L’energia elèctrica és la que més contribueix a les emissions, amb un 77%. La seva aportació es veu reduïda l’any 2011 tant per la disminució del consum, principalment en l’enllumenat, com per l’evolució favorable del mix elèctric local. Malgrat la introducció del gas natural com a combustible per calefacció, el les emissions del gasoil no disminueixen. El gasoil d’automoció no augmenta el seu consum en valors absoluts però si ho fa en pes relatiu, passant del 18% al 26% de les emissions entre els anys 2005 i 2011.

Figura 3-24: Emissions de GEH per fonts en l’àmbit Ajuntament anys 2005 i 2011 en tones CO2 eq.

Ajuntament 2005

EE77%

GN0%

Gasoil A18%

Gasoil C5%

Gasolina0,02%

Ajuntament 2011

EE48%

GLP0%

GN11%

Gasoil A26%

Gasoil C15%

Gasolina0%

Font: Elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades al llarg d’aquest document.

Per àmbits, l’enllumenat públic absorbeix més de la meitat de les emissions de l’ajuntament, seguit dels edificis, amb una contribució del 29%. La flota de vehicles externa contribueix amb un significatiu 15% tot i no incloure les dades de recollida selectiva de residus per la qual no s’ha disposat d’informació.



L’any 2011 canvia la distribució de la contribució de les emissions, passant a ser els equipaments els que fan una major aportació, 48%, mentre que l’enllumenat es redueix al 25%.

Figura 3-25 Emissions de GEH per fonts en l’àmbit Ajuntament, 2005 i 2011 (%)

Ajuntament 2005

Flota pròpia3%

Flota externa15%

Equipaments29%

Enllumenat53%

Ajuntament 2011

Enllumenat26%

Flota externa20%

Transport públic

0%

Flota pròpia6%

Equipaments48%

Font: Elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades al llarg d’aquest document.

En els apartats següents es valora més detalladament la contribució de cadascun d’aquests àmbits de la gestió municipal.

3.2.3.4 Equipaments municipals: consum i emissions

L’any 2005 el consum energètic comptabilitzat dels equipaments municipals provenia de 12 edificis: l’ajuntament, 2 centres educatius, 2 equipaments esportius, 3 centres socials, cívics o culturals, 1 equipament sanitari i tres edificis destinats a altres usos. El consum elèctric associat al bombament d’aigua de subministrament no s’ha comptabilitzat ja que no es pot desagregar del consum de l’ETAP.

L’any 2011 el nombre d’equipaments és de 15; s’incorporen un equipament esportiu i dos centres socio-culturals, tot i que també hi ha canvis d’usos entre alguns dels equipaments:



− S’afegeix el camp de futbol que entra en funcionament al 2006.

− L’equipament educatiu integrat per la llar d’infants i l’escola de música passa a ser un equipament cívic al traslladar-se la llar d’infants a un edifici de nova construcció i dedicar-se l’espai lliure a casal d’entitats.

− La nova llar d’infants se situa en un nou edifici construït a l’emplaçament de les antigues escoles, que al 2005 s’utilitzaven com a espai per a entitats i que és enderrocat. El nou edifici de la llar d’infants entra en funcionament al curs 2011-2012.

− S’incorporen dos nous espais per a actes diversos als locals de la Plaça de la Mel.

− Es construeix un nou magatzem municipal al carrer Carrilet. Es dóna de baixa l’edifici de l’antiga biblioteca que ja no tenia ús municipal però que l’any 2005 encara tenia les pòlisses a nom de l’ajuntament.

Pel que fa a les fonts d’energia utilitzades, tots els equipaments tenen consum elèctric i la majoria també consumeixen algun combustible per calefacció; entre el 2005 i el 2011 es produeixen alguns canvis en el tipus de combustible.

En resum, els consums energètics d’equipaments municipals provenen de:

− Edifici de l’Ajuntament, consum elèctric i de combustible per calefacció. Al 2005 era gasoil i al 2009 es fa el canvi a natural.

− CEIP Guillem de Balsareny, consum elèctric i gasoil C per calefacció.

− Llar d’infants Sant Marc, consum elèctric i de gas natural per calefacció i suport a ACS; energia solar tèrmica per a ACS. El nou edifici s’inaugura al curs 2011-2012. Tanmateix no es disposa de consum desagregat fins l’any 2012 ja que en els primers temps es va connectar a la pòlissa d’electricitat del camp de futbol.

− Escola Municipal de Música i Teatre, edifici que l’any 2005 es classifica com a equipament escolar, ja que albergava la llar d’infants i que actualment es classifica com a centre cívic i cultural amb els usos d’escola de música i casal d’entitats. Consum elèctric i gasoil per calefacció.

− Piscina municipal descoberta, consum exclusivament elèctric.

− Pavelló, consum elèctric i gasoil per calefacció. L’ACS és elèctrica.

− Camp de futbol en funcionament des de l’any 2006. Consum elèctric i de gasoil per calefacció i suport a ACS. Instal�lació solar tèrmica per a ACS. Cal tenir en compte que les factures d’electricitat de l’any 2011 comprenen també el consum de la llar d’infants.



− Sala Polivalent el Sindicat i locals de la Plaça de la Mel, només tenen consum elèctric.

− Biblioteca Pere Casaldàliga; consum elèctric i de combustible per calefacció. Al 2005 era gasoil i al 2008 es fa el canvi a natural.

− Antigues escoles, consum elèctric. Fins l’any 2010 funcionaven com a espai per entitats. L’edifici es va enderrocar per construir la llar d’infants en el mateix emplaçament.

− Magatzems municipals del Carrer Carrilet i de l’Antic Escorxador, consum elèctric. L’any 2005 hi havia un altre subministrament de l’edifici de l’antiga biblioteca que també havia servit de magatzem.

− Casa Torrents, acull el Centre d’Atenció Primària a la planta baixa, amb pòlissa de consum elèctric independent. La resta de l’edifici no té ús en l’actualitat tot i que té una pòlissa d’electricitat.

Taula 3.7 Consum energètic anual dels equipaments municipals

EE (kWh) CL (kWh)Gas natural

(kWh)GLP (kWh)

TOTAL kWh

TOTAL kWh/hab

2005 249.543 57.643 0 0 307.186 93,742011 322.405 110.997 108.038 0 541.440 154,96

Font: Elaboració pròpia a partir del buidat de factures. Factors de conversió de la metodologia DESGEL,

El consum elèctric total de les dependències municipals va ser de 249.543 kWh l’any 2005. El consum més important correspon al CAP (20% de l’energia elèctrica consumida), seguit de la Sala Polivalent El Sindicat (19%) i la piscina. El Sindicat té un ús més irregular i, per tant, el seu consum pot variar d’un any a l’altre. Així, l’any 2011 és superat en consum elèctric pel CEIP Guillem i el poliesportiu.

El consum de combustibles l’any 2005 correspon al gasoil C de cinc equipaments, cal tenir en compte que en dos d’ells (biblioteca i Escola de Música – Llars d’infants) no s’han localitzat factures de consum per aquest any). Al 2011 se substitueix el gasoil per gas natural tant a la biblioteca com a l’Ajuntament i s’incorpora també el gas natural de la nova llar d’infants.

A continuació es mostra la distribució del consum per tipologies d’equipament. A l’interpretar aquests gràfics cal tenir en compte que:

− No s’inclou el consum per bombament d’aigua, ja que la pòlissa és comuna amb la planta potabilitzadora.

− No s’han localitzat factures de consum de combustible de la biblioteca i la llar d’infants – escola de música de l’any 2005.



− L’any 2011 el consum elèctric de la llar d’infants no està desagregat i es comptabilitza conjuntament amb el del camp de futbol.

− Les oficines municipals (ajuntament) són ampliades l’any 2009.

Figura 3-26 Consum energètic per tipologia d’equipaments. Consum enregistrat anys 2005 i 2011

Consum 2005Administració i

oficines municipals

8%

Equipaments esportius (amb i sense piscina)

33%

Sanitaris16%

Altres (mercats, cementiris, ...)

1% Educació (escoles bressol,

CEIPS, altres)21%

Centres socio-culturals, centres

cívics i biblioteques

21%

Consum 2011

Administració i oficines

municipals 15%

Sanitaris17%


1%

Educació (escoles bressol,

CEIPS, altres)21%


25%



21%

Font: Elaboració pròpia a partir del buidat de factures de l’ajuntament i els factors de

conversió de la metodologia DESGEL.

L’any 2005 cinc equipaments concentren més del 80% del consum energètic de l’Ajuntament. Són, per aquest ordre: el CEIP, el pavelló, el CAP, la sala El Sindicat i la piscina.



Taula 3.8 Consum energètic total dels equipaments l’any 2005.

Codi Nom equipament kWh kWh/m2

ESC01 CEIP Guillem de Balsareny 56.508 25,86

ESP02 Pavelló 56.166 32,57

SAN01 Centre d´Atenció Primària (Casa Torrents) 50.256 175,05

SCB01 Sala Polivalent El Sindicat 47.500 72,21

ESP01 Piscina 45.366 453,66

ADM1 Ajuntament 25.374 66,93

SCB05 Biblioteca Pere Casaldàliga 13.272 84,97

ESC03 Escola Municipal de Música i Teatre - Llar d'infants 7.014 11,75

SCB06 Antigues escoles 2.778 s/d

ALT03 Antic Escorxador (Magatzem municipal) 1.716 s/d

ALT04 Casa Torrents 1.182 s/d

ALT05 Antiga biblioteca 54 s/d Font: elaboració pròpia a partir del buidat de factures, els factors de conversió de la

metodologia DESGEL i les superfícies subministrades per l’ajuntament.

L’any 2011 s’incorporen entre els cinc primers equipaments amb major consum l’Ajuntament (que ha ampliat la seva superfície) i l’Escola de Música i Casal d’Entitats (cal tenir en compte que per aquests dos equipaments no s’havia disposat de dades de consum de combustible en el 2005).

En termes generals, l’edifici que presenta una major ràtio de consum per superfície és el CAP. En el cas dels equipaments esportius, piscina i camp de futbol, cal considerar que la ràtio es calcula amb la superfície edificada (edificis de vestuaris).



Taula 3.9 Consum energètic total dels equipaments l’any 2011

Nom equipament kWh kWh/m2

SAN01 Centre d´Atenció Primària (Casa Torrents) 92.207 321,18

ESC01 CEIP Guillem de Balsareny 84.345 38,60

ADM01 Ajuntament 83.172 105,88

ESP02 Pavelló 64.799 37,57

SCB04 Escola Municipal de Música i Teatre - Casal d'entitats

48.543 81,31

SCB05 Biblioteca Pere Casaldàliga 35.495 103,04

ESP01 Piscina 34.371 343,71

ESP03 Camp de futbol 31.073 198,94

ESC02 Llar d´infants Sant Marc 28.153 52,94

SCB01 Sala Polivalent El Sindicat 27.686 42,09

ALT01 Magatzem mpal, 4.211 s/d

ALT03 Antic Escorxador (Magatzem municipal) 3.169 s/d

SCB03 Locals Pl, de la Mel 1.972 s/d

SCB02 Locals Pl, de la Mel 1.895 s/d

ALT04 Casa Torrents 349 s/d

Font: elaboració pròpia a partir del buidat de factures, els factors de conversió de la metodologia DESGEL i les superfícies subministrades per l’ajuntament,

Les emissions de GEH del consum energètic en els edificis municipals van ser de 98,49 t de CO2 l’any 2005, essent el consum d’energia elèctrica la que més contribueix, amb molt, a les emissions (85%). Al 2011 les emissions s’incrementen fins a 94,02 t de CO2 i la contribució queda més repartida entre les diverses fonts.

Taula 3.10: Emissions per font energètica en t CO2 eq, Anys 2005 i 2011 elèctric 83,10gasoil 15,39gas natural 0,00GLP 0,00

Equipaments 2005

elèctric 42,56gasoil 29,64gas natural 21,82GLP 0,00

Equipaments 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquest document,

La distribució de les emissions per tipologia d’equipament es mostra en els gràfics següents.



Figura 3-27 Emissions per tipologia d’equipaments

Emissions 2005


33%



21%

Sanitaris17%


1%


municipals 8%


CEIPS, altres)20%

Emissions 2011



24%

Sanitaris13%


1%


municipals 16%


CEIPS, altres)23%


23%

Font: elaboració pròpia a partir de diverses fonts

La taula de la pàgina següent resumeix les dades exposades sobre consum i emissions dels equipaments municipals.

S’ha realitzat una visita d’avaluació energètica als 10 equipaments amb un major consum. Les conclusions de les visites es troben als informes corresponents al document d’Annexos del PAES.



Taula 3.11

EQUIPAMENTS I INSTAL·LACIONS MUNICIPALS QUADRE RESUM

12

15

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Número de centres administratius i oficines

1 1Número de centres educatius

2 2Número

d'equipaments esportius

2 3

Número de centres socio-culturals, cívics i biblioteques

3 5 Número de bombes d'aigua

Número d'altres 4 4

Consum total Unitats de consum

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total Unitats de consum

Cost total (€) Tn CO2 eq.

ELECTRICITAT249.543 kWh 30.080 83,1 322.405 kWh 56.296 42,7

GAS NATURAL 0 108.038 kWh 7.017 21,8

GAS-OIL57.643 kWh 3.133 15,4 110.997 kWh 15.936 29,6

GLP 0

BIOMASSA0

ALTRES0

Tipologia equipament

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total

(kWh)Cost total (€) Tn CO2 eq.

Administració i oficines municipals 15.604 1.919,92 5,2 28.342 5.196,73 3,7Educació (escoles bressol, CEIPS, altres) 34.212 5.117,64 11,4 45.265 7.263,73 6,0Equipaments esportius (amb i sense piscina) 82.969 10.471,86 27,6 100.659 18.987,59 13,3Centres socio-culturals, centres cívics i biblioteques 63.550 9.211,26 21,2 48.203 12.455,70 6,4

Sanitaris 50.256 2.755,29 16,7 92.207 10.805,59 12,2

Altres (mercats, cementiris, ...) 2.952 604,33 1,0 7.729 1.586,36 1,0

Tipologia equipament

Consum total (kWh)

Cost total (€) Tn CO2 eq. Consum total

(kWh)Cost total (€) Tn CO2 eq.

Administració i oficines municipals 9.770 474,00 2,61 54.830 3.710,09 11,1Educació (escoles bressol, CEIPS, altres) 29.310 1.674,00 7,83 67.233 10.671,59 16,1

Número TOTAL equipaments 2005

Consum ELÈCTRIC per tipologia d'equipaments

Any 2005 Any 2011

Any 2011Any 2005

Consum de COMBUSTIBLES per tipologia d'equipaments (cal haver passat totes les unitats tèrmiques a kWh ) Any 2005 Any 2011

Número TOTAL equipaments 2007

Consum energètics per fonts



3.2.3.5 Enllumenat públic i semàfors: consum i emissions

Fins a l’actualitat, al municipi no hi ha instal�lat cap semàfor.

L’enllumenat públic al municipi de Balsareny és servit a partir d’11 quadres amb una potència total contractada de 175 kW. L’any 2005 consten els mateixos quadres però amb una potència contractada inferior en la majoria, fins a un total de 123 kWh.

Taula 3.12: Quadres de l’enllumenat públic de Balsareny

Codi Núm. Polissa PC 2011 (kW) Tarifa PC 2005 (kW)

446274009 C/ Carrilet - C/ Coromina 17,3 3,0A 17,6446282022 C/ Carrilet (escoles) 13,9 2,1DHA 10,0446282041 Plaça Ricard Viñas 13,9 2,1DHA 6,6446300190 C/ Sant Maurici (Cal Rata) 3,5 2,0DHA 3,3446362716 Ptge. Roqueta 5,2 2,0DHA 4,0446831969 C/ Ponent 5 17,3 3,0A 12,5447215497 C/ Indústria 20,8 3,0A 15,0447244321 C/ Travessera 32 27,7 3,0A 12,5447244729 C/ Travessera - C/ Sant Josep 27,7 3,0A 19,9447542169 Polígon Itral. SASDI 6,9 2,0DHA 6,6448562514 C/ de les Vinyes - C/ Ceps (Les Cases) 20,8 3,0A 15,0

Font: Ajuntament de Balsareny

Pràcticament la totalitat de les làmpades instal�lades són de VSAP.

L’any 1996 es va fer una auditoria de l’enllumenat. En aquell moment es disposava de 8 pòlisses amb una potència total contractada de 92,9 kW i 635 punts de llum. Segons les dades de l’auditoria, el sistema d’encesa i apagada és per cèl�lula fotoelèctrica i es disposava de sistema de regulació de flux per balast electrònic.

Els indicadors calculats en l’auditoria assenyalaven que es podia millorar en l’àmbit de la regulació de flux i sistemes d’encesa i apagada i en el factor de potència d’algunes de les escomeses.

A partir del buidat de factures, el consum anual de l’any 2005 va ser de 532.859 kWh, equivalent a 162,61 kWh/habitant,

L’eficiència de l’enllumenat expressada com a relació entre consum i cost oscil�la entre els 9,85 KWh/€ de la pòlissa del quadre situat a C/ Travessera – C/ Sant Josep (contracte núm. 447244729) i els 14,24 kWh/€ del quadre situat al Passatge Roqueta (contracte núm., 446362716), La resta de quadres tenen una eficiència al voltant dels 11 kWh/€,

Les emissions de GEH atribuïbles a l’enllumenat públic van ser de 177,44 t de CO2eq l’any 2005.

L’any 2011, tot i augmentar la potència contractada, disminueix sensiblement el consum i, en conseqüència, les emissions.



Figura 3-28: Consum i emissions de l’enllumenat públic

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2005 2011

0

50

100

150

200

250

300Consum en kWhemissions en t/CO2

2005 2011

Quadres 11 11PC 123 175Consum en kWh 532.859 398.483Habitants 3277 3494Consum en kWh/hab 162,61 114,05factor d'emissió (gr/kWh) 333 132emissions en t/CO2 177,44 52,60

Font: elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquests documents.

3.2.3.6 Flota de vehicles: consum i emissions

La flota municipal de vehicles està formada per dos furgonetes i un vehicle multifunció de la brigada municipal i un turisme i una moto de la policia. En total són cinc vehicles que, a excepció del multifunció, tenen una antiguitat de quatre anys o més.

L’any 2005 la flota estava formada només per dos vehicles gasoil i la moto de la policia, que funciona amb gasolina SP. Aquests vehicles van tenir un consum global de 3.394,48 litres de carburant l’any 2005 que equivalent de 34.296 kWh. A aquest consum s’atribueixen unes emissions de 9,15 t de CO2 eq, Al 2011 s’incrementen tant el consum com les emissions.

Pel que fa a la flota externa, s’ha disposat de la informació següent:

− Hores de funcionament setmanal dels vehicles de l’empresa de manteniment de l’enllumenat, formada per un camió cistella i una furgoneta petita, D’acord amb la metodologia de la Diputació de Barcelona, s’ha estimat una velocitat mitjana de 35 km/h,

− Recorregut anyal del camió recol�lector – compactador emprat per la recollida de la fracció resta dels RSU, S’ha estimat un consum mitjà de 65 l/100 km,

− Recorregut anyal de la màquina d’escombrar. S’ha estimat un consum mitjà de 65 l/100 km,



No s’ha disposat de dades sobre els vehicles del servei de recollida de les fraccions selectives dels RSU prestat pel consell comarcal.

Amb la informació disponible, s’ha estimat un consum total de carburants de 190.652 kWh i unes emissions de 50,90 t de CO2 eq per a l’any de referència.

Taula 3,13: Consum i emissions de la flota de vehicles

Consum kWh

Emisisons t CO2

Consum kWh

Emisisons t CO2

Flota pròpia 34.295,64 9,15 46.471,60 12,41

Flota externa 190.651,85 50,76 190.651,85 50,76

2005 2011

Font: flota pròpia del buidat de factures; flota externa estimat a partir de dades facilitades per les empreses concessionàries dels serveis l’any 2011. A efectes del balanç de l’any de

referència, s’ha estimat la mateixa dada.

Segons aquestes dades, l’any 2005 la flota pròpia de l’ajuntament representa el 15% del consum total de carburants.

Figura 3-29: Contribució al consum de carburants, 2005

2005

Flota municipal

15%

Flota externa

85%

Font: Elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquest document,



3.2.4. Producció energètica local inferior a 20 MW

A partir de les dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Balsareny compta amb les següents instal�lacions de producció d’energia:

Taula 3.14 Dades instal�lacions producció energia al municipi

Planta tipus Potència

instal�lada (KW)

Superfície m2

Generació elèctrica kWh/any

Any posta en marxa

CH VILAFRUNS Hidràulica 290,0 s/d

COLÒNIA SOLDEVILA Hidràulica 360,0 s/d 1992

HILATURAS BALSARENY Hidràulica 340,0 s/d

LA RABEYA Hidràulica 320,0 s/d

CONSTRALSA Fotovoltaica 98,5 s/d s/d 2008

Total producció local energia 2009 5.263.375

Font: ICAEN: Dades producció elèctrica, Instal�lacions en règim especial, aïllades i amb contracte privat

En base a aquestes dades, l’any de referència per al PAES hi havia al municipi quatre instal�lacions hidràuliques amb una potència total instal�lada de 1.310,0 kW; els mateixos que l’any 2007. No és fins al 2008 en que la potència instal�lada s’incrementa amb els 98,5 kW d’una planta fotovoltaica.

No es disposa de les dades de producció neta de cadascuna d’aquests instal�lacions, però per l’any 2005 el registre de l’ICAEN comptabilitza una producció global de 2.249,5 MWh (producció neta venuda a xarxa, descomptat els consums propis i autoconsums de les plantes). L’any 2007 la producció és lleugerament inferior.

Taula 3,15: Producció local i autoabastament energètic Indicadors 2005 2007 2009 unitatsConsum total municipi 108.915.531 101.986.415 kWh

2.249.465,0 2.203.928,0 5.017.650,1 kWh686,4 646,3 1.428,7 kWh/hab

Producció local renovables 2.249.465,0 2.203.928,0 5.017.650,1 kWh16.2 Grau d'abastament en recursos renovables. 2,1% 2,2%Grau autoabastament en recursos locals 2,1% 2,2%

Producció local energia

Font: elaboració pròpia a partir de les fonts indicades,

El grau d’abastament en recursos locals és del 2,1% l’any 2005 i del 2,2% al 2007, en aquest cas, tots els recursos energètics locals es basen en fonts renovables (subindicador 16,2 de la XPCS).



Cal tenir en compte també, que la producció local d’energia porta a estimar un factor propi d’emissió d’energia elèctrica, més favorable que el factor d’emissió del mix elèctric estatal (veure apartat 3.1.3).

L’evolució en la producció local d’energia des de l’any de referència es pot veure a la gràfica següent.

Figura 3-30. Evolució de la producció energètica local

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

2005 2006 2007 2008 2009

Pot

ènci

a in

stal

·lada

kW

0500.0001.000.0001.500.0002.000.0002.500.0003.000.0003.500.0004.000.0004.500.0005.000.0005.500.0006.000.000

Pro

ducc

ió e

stim

ada

kWh

Potència instal·lada Producció kWh (Venuda a xarxa)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades publicades per l’ICAEN

En l’àmbit de l’ajuntament hi ha comptabilitzades dues instal�lacions solars tèrmiques per a les quals es calcula una producció energètica d’uns 12.000 kWh/any.

Taula 3,16: Producció energètica en l’àmbit de l’ajuntament

Planta tipusPotència

instal·lada (kW)

Superfície m2Factor de producció kWh/m2

Generacióenergia

kWh/any

Any posta en marxa

Camp de futbol Solar tèrmica 9 800 7200 2007Llar d'infants Solar tèrmica 6 800 4800 2011

Total producció local energia kW 12.000,00

Font: superfície de les instal�lacions proporcionada per l’ajuntament i factor de producció de la metodologia DESGEL



4. DIAGNOSI

4.1. ANÀLISI DE LES EMISSIONS GLOBALS

La diagnosi energètica pretén posar de relleu els principals punts forts i punts febles de la situació energètica del municipi en els àmbits en que l’Ajuntament pot actuar de manera directa o indirecta i ha de permetre enfocar el Pla d’Acció en els aspectes més rellevants per a la reducció de les emissions.

Les emissions de GEH al municipi de Balsareny van ser de 28.760,86 t de CO2eq l’any 2005, equivalents a 8,78 t CO2eq/hab, Les dades obtingudes a partir dels PAES realitzats fins ara a la província de Barcelona1, donen una taxa mitjana d’emissions de 7,55 t CO2eq/hab; considerant només les dades per als municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants, la ràtio mitjana d’emissions és de 7,81 t CO2eq/hab. Balsareny, doncs, se situa per sobre d’aquesta mitjana.

Ara bé, degut al pes del sector industrial, només el 45% d’aquestes emissions corresponen a l’àmbit PAES, l’àmbit en que es pren compromís de reducció, Així, les emissions de base de l’àmbit PAES són de 12.859,20 t CO2eq o 3,92 t CO2eq/hab. En aquest àmbit, les emissions per càpita de Balsareny són inferiors a les dades disponibles dels PAES realitzats.

Taula 4.1 Estimació emissions de GEH en tones per càpita any 2005, Àmbit municipi

Àmbit,

municipi Àmbit, PAES

Mitjana emissions municipis amb PAES 7,55 4,77

Mitjana emissions municipis amb PAES 1000 a 5000 habitants

7,81 4,99

Balsareny 8,78 3,93

Font: Dades de referència subministrades per la Diputació de Barcelona

Les emissions atribuïbles directament a l’acció municipal, el que s’ha anomenat àmbit de l’ajuntament, s’han estimat en 335,99 t CO2eq, el 3% de les emissions en l’àmbit PAES. El darrer any disponible, 2011, les emissions s’han reduït en un 40%; cal tenir en compte, però que aquesta reducció es deu a l’evolució favorable del mix elèctric local, ja que el consum energètic ha augmentat.

1 Dades de 152 PAES realitzats segons la metodologia de la Diputació de Barcelona.

DIAGNOSI


Taula 4.2 Consum (kWh) i emissions (t CO2eq) en l’àmbit PAES i ajuntament

2005 2007 2011Consum energètic 45.815.124 47.283.469Consum energètic per càpita 13.981 13.866Emissions GEH 12.859 13.021Emissions GEH per càpita 3,92 3,82Consum energètic 1.064.992 1.177.046Consum energètic per càpita 325 337Emissions GEH 336 199Emissions GEH per càpita 0,10 0,06

Àmbit PAES

Àmbit Ajuntament

Font: elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquest informe,

Figura 4-1 Evolució del les taxes de consum i emissió en els àmbits PAES i ajuntament

Àmbit PAES

3,823,92

13.981 13.866

0

1

2

3

4

5

2005 2007

t CO

2 eq

/hab

0

3.000

6.000

9.000

12.000

15.000

kWh/

hab

Emissions GEH per càpita Consum energètic per càpita

Àmbit Ajuntament

0,06

0,10

337

325

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

2005 2007 2011

t CO

2 eq

/hab

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

kWh/

hab

Emissions GEH per càpita Consum energètic per càpita

Font: elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquest informe,

En els dos àmbits, la disminució de les emissions s’ha d’atribuir, no a la baixa en el consum energètic sinó a l’evolució favorable del factor d’emissió aplicat a l’electricitat. Tanmateix, en l’àmbit PAES, també hi ha hagut una disminució de la taxa de consum per càpita.



A continuació es fa un resum dels principals punts forts i punts febles dels resultats de l’inventari d’emissions.

Taula 4,3 Principals punts forts i punts febles de les emissions globals

Àmbit Tendència Observacions

Emissions àmbit PAES

Energia elèctrica Disminució Atribuïble a l’evolució favorable del mix elèctric.

Gas Natural Disminució

Probablement es pot atribuir a mesures d’eficiència, ja que no se sol produir una substitució del gas natural a altres fonts d’energia.

Combustibles líquids

Augment

El gruix d’aquestes emissions correspon al sector del transport; l’evolució es deu a l’increment del parc de vehicles. Cal tenir en compte que les dades provenen d’estimacions a partir del consum provincial. En aquest àmbit, el consum ha anat disminuint des de l’any 2007, probablement com a conseqüència de la conjuntura general de crisi econòmica.

Per

fonts

GLP Disminució

Tendència generalitzada d’aquesta font en els municipis on es disposa de xarxa de gas natural. Cal fer esment que el consum es fa a partir d’estimacions del consum provincial, que disminueix en estendre’s la xarxa d’abastament de gas canalitzat.

DIAGNOSI



Serveis Disminució

Atribuïble en bona part a l’evolució favorable del mix elèctric, essent l’electricitat la principal font. És un sector amb poc pes específic al municipi.

Inclou l’àmbit ajuntament.

Transport Augment

Els consums provincials de combustibles s’han reduït en l’àmbit de la província però no així el parc de vehicles del municipi i això es reflecteix en l’augment de les emissions. No es disposa de dades per analitzar les tendències en les dinàmiques de mobilitat i ús del vehicle privat.

És el sector amb major pes específic.

Domèstic Disminució

Disminueix el consum de combustibles, tant de gas natural com de gasoil. El consum elèctric augmenta però l’evolució favorable del mix elèctric compensa en part l’increment de les emissions.

És el segon sector amb contribució a l’efecte hivernacle en l’àmbit PAES.

Residus (tractament i transport)

Disminució

La implantació de la recollida de la FORM redueix les emissions del tractament. No hi ha, però, tendència a anar incrementant les taxes de recollida d’aquesta i altres fraccions.

Per

sect

ors

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

Disminució

A la disminució del consum de depuració se suma l’evolució favorable del mix elèctric.




Emissions àmbit Ajuntament

Equipaments Augment

Increment del consum de totes les fonts energètiques, en bona part associat a l’incorporació de nous equipaments o ampliació d’alguns d’ells (ajuntament).

La taxa de consum per càpita s’ha incrementat significativament.

Enllumenat Disminució

El consum energètic de l’enllumenat s’ha reduït malgrat l’augment de la potència instal�lada, indicant una major eficiència.

Flota de vehicles pròpia i externalitzada Dades parcials

No s’ha disposat de dades per avaluar la tendència en la flota externalitzada.

Pel que fa a la flota pròpia de l’ajuntament, s’ha incrementat el consum de combustibles.

Infraestructures municipals (bombament,,)

Sense dades

No s’ha disposat de dades, doncs els consum elèctric per bombament estar agregat al de la ETAP.

Les taules de les pàgines següents resumeixen les dades obtingudes per sectors i fonts d’energia per a l’any de referència, mentre que en l’apartat següent es fa una anàlisi més detallada per cadascun dels àmbits d’actuació del PAES.

DIAGNOSI


Taula 4.4: Consums energètics. Any 2005.

Gas natural

Gas licuado

Gasóleo de

calefacción

Gasóleo Gasolina Lignito CarbónOtros

combustibles fósiles

Aceite vegetal

Biocombustible

Otros tipos de biomasa

Energía solar

térmica

Energía geotérmica

EDIFICIOS, EQUIPAMIENTO/INSTALACIONES E INDUSTRIA:Edificios y equipamiento/instalaciones municipales 249,54 57,64 307,19Edificios y equipamiento/instalaciones terciarios (no municipales)

2360,75 398,07 247,22 268,56 45,63 3320,21

Edificios residenciales 4163,35 7574,97 655,66 519,50 12913,49

Alumbrado público municipal 532,86 532,86

Industria (salvo la incluida en el régimen de comercio de derechos de emisión de la UE)

0,00

Subtotal edificios, equipamiento/instalaciones e industria 7306,5 0 7973,04 902,88 845,70 0 0 0 0 45,6252805 0 0 0 0 0 17073,75TRANSPORTE:Flota municipal 224,68 0,27 224,95Transporte público 0,00Transporte privado y comercial 23150,84 5365,58 28516,43Subtotal transporte 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 23375,52 5365,85 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 28741,38Total 7306,50 0,00 7973,04 902,88 845,70 23375,52 5365,85 0,00 0,00 45,63 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 45815,12

Adquisición municipal de electricidad ecológicacertificada (en su caso) [MWh]:

0Factor de emisión de CO2 para la adquisición deelectricidad ecológica certificada (para el planteamientoACV):

Categoría

CONSUMO FINAL DE ENERGÍA [MWh]

Electricidad Total

Calefacción/Refrigeració

n

Combustibles fósiles Energías renovables

Dades en MWh.



Taula 4.5: Emissions. Any 2005.

Gas natural

Gas licuado

Gasóleo de

calefacción

Gasóleo Gasolina Lignito CarbónOtros

combustibles fósiles

Biocombustible

Aceite vegetal

Otros tipos de biomasa

Energía solar

térmica

Energía geotérmica

EDIFICIOS, EQUIPAMIENTO/INSTALACIONES E INDUSTRIA: Edificios y equipamiento/instalaciones municipales 83,10 15,39 98,49Edificios y equipamiento/instalaciones terciarios (no municipales)

786,13 80,41 57,11 71,70 12,73 1008,08

Edificios residenciales 1386,40 1530,14 151,46 138,71 3206,71

Alumbrado público municipal 177,44 177,44

Industria (salvo la incluida en el régimen de comercio de derechos de emisión de la UE)

0,00

Subtotal edificios, equipamiento/instalaciones e industria 2433,06 0,00 1610,55 208,57 225,80 0,00 0,00 0,00 0,00 12,73 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 4490,72TRANSPORTE:Flota municipal 59,99 0,07 60,06Transporte público 0,00Transporte privado y comercial 6181,28 1336,03 7517,31Subtotal transporte 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 6241,26 1336,10 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 7577,36OTROS:Gestión de los residuos 791,75Gestión de las aguas residualesEspecifique aquí sus otras emisiones Total 2433,06 0,00 1610,55 208,57 225,80 6241,26 1336,10 0,00 0,00 12,73 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 12859,83

[t/MWh] 0,333 0,202 0,231 0,267 0,267 0,249 0,279Factor de emisión de CO2 para la electricidad no producida localmente [t/MWh] 0,481

TotalCategoría

Emisiones de CO2 [t]/emisiones equivalentes de CO2 [t]

ElectricidadCalefacción/refrigeració

n

Combustibles fósiles Energías renovables

Dades en tones de CO2.

DIAGNOSI


4.2. ANÀLISI PER SECTORS

4.2.1. En l’àmbit PAES

Estructura urbana i territori

El 87% de la població es concentra al nucli urbà de Balsareny i només un 4% viu en habitatges disseminats. Pel que fa a les tipologies urbanístiques predomina l’habitatge unifamiliar entre mitgeres, especialment al nucli antic i a les colònies, mentre que als diferents eixamples apareixen intercalats alguns blocs plurifamiliars de construcció més recent. Els habitatges unifamiliars aïllats apareixen molt puntualment dins del nucli urbà de Balsareny i en algunes colònies com Vilafruns o la Rabeia, però no hi ha cap urbanització residencial extensiva al municipi.

Aquesta estructura urbana, doncs, no comporta especials problemàtiques alhora d’assolir ràtios de consum energètic per habitant dins uns rangs que es puguin considerar eficients.

El municipi encara no disposa de POUM; l’elaboració d’aquest instrument d’ordenació després de l’aprovació del PAES permetrà incorporar criteris d’eficiència energètica en el disseny de nous creixements urbans i en la normativa urbanística.

Mobilitat i transport

Les emissions atribuïdes al transport s’han incrementat en els anys 2005 i 2007 i continua sent el sector que més contribueix a les emissions, com sol succeir a la majoria de municipis.

Cal tenir en compte que les dades d’aquest sector són estimacions fetes a partir del consum provincial de carburants i ponderades pel parc de vehicles del municipi. A Balsareny aquest parc ha tingut una tendència a l’alça en els darrers deu anys i només des del 2007 s’enregistra una certa tendència a disminuir la taxa de vehicles per 1000 habitants.

Les relacions de mobilitat amb altres poblacions de la comarca són intenses i s’utilitza majoritàriament el vehicle privat. Pel que fa a la mobilitat interna, el nucli urbà està dotat de tots els serveis bàsics i les distàncies són aptes per ser recorregudes a peu. Per la seva dimensió, però, la població ha d’acudir a altres nuclis més grans per proveir-se de determinats béns o d’oferta d’oci i lleure. Aquests fluxos de mobilitat també es produeixen molt majoritàriament en vehicle privat.

Analitzant el consum de carburants, hi ha una tendència generalitzada a la utilització del gasoil, molt per sobre de la gasolina, fet que redunda negativament en les emissions de CO2.



Figura 4-2 Emissions de carburants

0,00

1000,00

2000,00

3000,00

4000,00

5000,00

6000,00

7000,00

8000,00

9000,00

2005 2007

cont

ribuc

ió p

er fo

nst d

'ene

rgia

CL: Gasoil A CL: Gasolines

Font: elaboració pròpia a partir de les dades provincials proporcionades per la Diputació i el

parc de vehicles de l’IDESCAT.

Cicle de l’aigua

Balsareny s’abasteix principalment d’una captació del riu Llobregat i la distribució es realitza fonamentalment per gravetat, per la qual cosa no hi ha despeses energètiques importants per a bombament. La planta potabilitzadora, que comparteix pòlissa amb l’estació d’impulsió, es troba en el propi municipi.

D’altra banda, la depuradora de Balsareny funciona des de l’any 1991 i el seu funcionament també comporta consum d’electricitat pel propi tractament. No té bombaments associats.

L’evolució en el consum d’aigua al municipi ha evolucionat a la baixa des del 2005, fet que redunda en la disminució dels consums energètics en tractament i depuració. Això es tradueix en les emissions associades que encara davallen en major proporció per l’evolució favorable del mix elèctric.

En els anys posteriors als de l’inventari continua la mateixa tendència tal i com s’ha vist a l’apartat 3.2.1.2 d’aquest document.

DIAGNOSI


Figura 4-3 Emissions vinculades al cicle de l’aigua

0

20

40

60

80

100

120

140

2005 2007

tone

s C

O2

Potabilització i bombament Depuració

Font: elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquest document,

Residus

Les emissions associades al tractament van disminuir en un 20% entre el 2005 i el 2007; al 2009, continua la tendència a la disminució tot i que en una proporció molt inferior. El motiu és l’estabilització de les taxes de reciclatge, que van doblar-se en el període 2005 – 2007 però després s’han anat mantenint estables i fins i tot s’han reduït lleugerament (Figura 2-10).

Figura 4-4 Emissions del transport i tractament de residus

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

2005 2007 2009

tone

s C

O2

Tractament Transport

Font: elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquest document,

Com es pot apreciar en la figura, la contribució del transport a les emissions dels residus és poc significativa. Cal tenir en compte, però, que les dades són subestimades ja que no inclouen el consum energètic de les rutes de recollida selectiva gestionada pel consell comarcal.



Sectors domèstic i serveis

El sector domèstic és el que té una major contribució a les emissions de GEH després del transport, essent el responsable d’una quarta part d’aquestes.

Les emissions s’han mantingut pràcticament estables en el període 2005-2007, amb un augment del consum d’electricitat i una disminució del de combustibles.

El gas natural que contribueixen en proporcions similars a l’electricitat i en molt major proporció que el gasoil, mostra un elevat nivell d’implantació. Caldrà incidir en la millora de l’eficiència de calderes i en mesures d’aïllament per reduir el consum.

Figura 4-5 Evolució de les emissions del sector domèstic

0,00

500,00

1000,00

1500,00

2000,00

2500,00

3000,00

3500,00

2005 2007

cont

ribuc

ió p

er fo

nst d

'ene

rgia

elèctric GLP CL: Gasoil C GN

Font: elaboració pròpia a partir de les diverses fonts indicades en aquest document

Pel que fa al sector serveis, amb un predomini total de l’electricitat com a font de proveïment energètic, l’evolució favorable de les emissions cal atribuir-les tant a la disminució del consum com a l’evolució favorable del mix elèctric.

En ambdós les actuacions de sensibilització i informació a la ciutadania seran cabdals igual que l’acció exemplar de l’Ajuntament. Cal dir que el sector domèstic i serveis centraran bona part de les polítiques en matèria de reducció d’emissions en els propers anys. Exemple d’aquestes polítiques són els recentment aprovats Reial Decret 235/2013 pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l'eficiència energètica dels edificis i el Decret “Plan Estatal de Fomento del Alquiler de Viviendas, Rehabilitación, Regeneración y Renovación Urbana (2013-2016)”.

DIAGNOSI


Figura 4-6 Evolució de les emissions del sector serveis

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1000,00

1200,00

1400,00

2005 2007

cont

ribuc

ió p

er fo

nst d

'ene

rgia

elèctric GLP CL: Gasoil C CL: Fuel GN


4.2.2. En l’àmbit Ajuntament

4.2.2.1 Emissions globals

Les emissions atribuïbles directament a l’Ajuntament han disminuït de manera molt important entre el 2005 i el 2011. De fet, en aquest àmbit s’haurien assolit plenament els objectius del PAES, pel que fa a emissions, ja que aquestes s’han reduït en més d’un 40%.

Figura 4-7

EMISSIONS AJUNTAMENT

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2005 2011

t CO

2 eq

Energia elèctrica Gas natural Combustibles GLP


Cal tenir en compte, però, que aquesta disminució tant important cal atribuir-la més a l’evolució favorable del mix elèctric local que a mesures d’eficiència i estalvi energètic. Com ja s’ha anat veient en anteriors apartats, el consum d’electricitat ha disminuït lleugerament, sobretot



gràcies a l’enllumenat, mentre que el de combustibles i carburants s’ha incrementat.

En els apartats següents es fa una anàlisi més detallada dels diferents sectors generadors d’emissions dins l’àmbit de l’ajuntament,

4.2.2.2 Enllumenat públic

Les emissions associades a l’enllumenat públic, amb 177.40 t de CO2 eq, van representar el 53% de les emissions totals generades per l’Ajuntament al 2005. La contribució al consum energètic en el mateix any va ser del 50%, amb un valor de 532.859 kWh.

Entre els dos anys analitzats el consum ha disminuït substancialment i, encara més, les emissions, fins a un 70%, de manera que el pes de l’enllumenat queda reduït al 26% de les emissions de l’ajuntament l’any 2011.

Sense disposar de pla d’adequació o pla director de l’enllumenat, s’han anat realitzant actuacions que han permès millorar l’eficiència de la instal�lació. Així, prenent com a dada la relació cost/consum en kWh/€, s’ha passat dels 11,2 kWh/€ de mitjana l’any 2005 als 9,3 kWh/€ al 2011. Aquesta millora de l’eficiència és comú a tots els quadres d’enllumenat.

Segons les dades disponibles, pràcticament la totalitat de làmpades són de VSAP (s’ha estimat un 98%) i tots els quadres disposen de regulació de flux excepte el Travessera/Sant Josep que és el que té un major nombre de punts de llum (236).

4.2.2.3 Equipaments municipals

El consum energètic global dels equipaments i instal�lacions s’ha estimat en 307.186 kWh l’any 2005 al qual s’han atribuït unes emissions de 94,02 t CO2 eq.

El consum del 2005 provenia d’11 edificis que en el 2011 s’incrementen fins a 15. Això es tradueix en un augment del consum energètic en totes les fonts, especialment les emprades per calefacció. La ràtio de consum per habitant també s’ha incrementat en un 65%.

DIAGNOSI


Figura 4-8 Evolució del consum energètic dels equipaments per fonts.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2005 2011

EE (kWh) CL (kWh) Gas natural (kWh)

Font: elaboració pròpia a partir del buidat de factures

Els equipaments esportius són els que contribueixen d’una manera més important al consum, amb un 33% l’any 2005 i un 25% al 2011, seguit dels educatius i els cívics i culturals amb un 21% cadascun. És de destacar el CAP que contribueix per si sol amb un 15-17% del consum energètic total de l’ajuntament.

Malgrat l’augment substancial del consum, les emissions s’han reduït en un significatiu 45%. El motiu és que l’electricitat representa més de la meitat del consum i el factor d’emissió d’aquesta font ha disminuït molt entre els dos anys analitzats.

Els 10 equipaments amb un major consum han estat objecte d’una visita d’avaluació energètica els informes de les quals es troben al document ANNEXOS. Algunes conclusions globals d’aquestes visites són les següents:

− La majoria d’equipaments tenen ràtios de consum per superfície baixes, en relació a la mitjana dels equipaments de municipis amb PAES. L’excepció són el CAP que té un consum molt superior a la mitjana dels equipaments estudiats d’aquesta tipologia i la sala polivalent el Sindicat.

− Els equipaments existents al 2005 han incrementat el seu consum en el 2011, a excepció de la piscina i la sala polivalent el Sindicat.

− No es fa un seguiment del consum energètic dels equipaments que permeti detectar l’evolució o situacions anòmales.

− No s’han implantat de forma general mesures de conscienciació dels usuaris dels equipaments.



− Bona part de les actuacions que es podrien fer de forma programada, com l’encesa i apagada de la calefacció, es fan de forma manual.

Des de l’any 2005 s’han implantat algunes mesures amb potencial de reducció de les emissions; és el cas de la substitució de gasoil per gas natural als edificis de l’ajuntament i la biblioteca o la renovació integral de l’ajuntament amb la millora dels tancaments. Anteriorment, s’havien implementat altres mesures com la substitució de lluminàries al CEIP Guillem. S’observa, però, que no sempre aquestes mesures han implicat un estalvi d’emissions en termes absoluts ja que les millores s’han vist compensades per increments substancials dels consums.

Altres equipaments, com l’escola de música i casal d’entitats, és previsible que disminueixin el seu consum al haver eliminat la calefacció d’alguns espais que han quedat amb ús esporàdic.

4.2.2.4 Flota de vehicles

S’ha disposat de dades de consum de carburants dels vehicles de la flota municipal, així com de les estimacions del consum i emissions atribuïbles al servei de recollida de residus pel que fa a les fraccions orgànica i resta.

La flota de vehicles pròpia contribuïa a les emissions en un 3% l’any 2005, mentre que la flota dels serveis externalitzats representa el 16%. L’any 2011 ambdues contribucions es fan més importants, assolint pràcticament la quarta part del global de les emissions de l’ajuntament en aquest any.

La flota municipal és força renovada amb una antiguitat màxima del 2008.

4.2.3. Resum dels punts forts/punts febles per sectors/àmbits

A continuació es resumeixen els principals punts forts i punts febles dels diferents sectors i àmbits d’actuació analitzats,

Taula 4.6 Resum de les tendències en l’evolució de les emissions de GEH,

Àmbit/Sector (% contribució a les emissions)

Punts forts Punts febles

Emissions àmbit PAES

Estructura urbana i territori

El 87% de la població es concentra al nucli urbà de Balsareny amb disponibilitat de serveis bàsics.

Escassa presència d’habitatge unifamiliar aïllat.

Dimensió limitada que porta la població a acudir a altres nuclis més grans per proveir-se de determinats béns o d’oferta d’oci i lleure.

DIAGNOSI




Transport (59%)

Dimensions aptes per els desplaçaments a peu per accedir a bona part de serveis i equipaments al nucli.

Tendència natural del mercat a ofertar vehicles més eficients.

No hi ha indicadors de canvi de tendència en la dinàmica d’increment de necessitats de mobilitat. La disminució de la taxa de vehicles per habitant i el consum de combustibles pot atribuir-se a la conjuntura general de crisi econòmica.

Escassa oferta de transport públic urbà per carretera o amb connexió amb estació de ferrocarril.

Cicle de l’aigua, (1%)

Poques necessitats de bombaments.

Tendència a la baixa en el consum d’aigua.

Ràtios de consum per habitant elevats degut a la contribució del consum industrial.

Residus (tractament i transport, 6%)

La implantació de la recollida de la FORM permet estalviar emissions.

Campanyes generals de diversos estaments que es poden aprofitar.

Tendència a l’estancament en l’evolució de la recollida selectiva.

Serveis (10%)

Disponibilitat de gas natural al municipi, amb factors d’emissió menors que altres combustibles.

Determinades normatives de caire europeu obliguen i obligaran a una major eficiència tant en determinats béns i serveis com en edificis.

L’evolució del preu de l’energia comporta canvis en els hàbits de consum cap a pràctiques més estalviadores i eficients.

Més del 80% del consum es concentra en l’electricitat, per la qual cosa l’evolució de les emissions depèn tant de factors interns com externs (evolució del mix elèctric estatal; inversió privada en renovables que condiciona el mix elèctric local).

La intervenció de l’Ajuntament és eminentment indirecte.





Domèstic (25%)

Disponibilitat de gas natural al municipi, amb factors d’emissió menors que altres combustibles.

Determinades normatives de caire europeu obliguen a una major eficiència tant en determinats béns i serveis com en edificis.

L’evolució del preu de l’energia comporta canvis en els hàbits de consum cap a pràctiques més estalviadores i eficients.

Existència de campanyes d’altres administracions que es poden aprofitar.

Tendència a incrementar els béns amb consum energètic associat.

La intervenció de l’Ajuntament és eminentment indirecte.

Producció energètica local < 20 MW

Potència instal�lada i producció energètica local procedent de renovables a l’alça.

Els canvis legislatius en les primes i la incertesa respecte a la regulació del balanç net dificulten la orientació de les polítiques locals de foment de les energies renovables.

Emissions àmbit Ajuntament

Gestió energètica municipal

La dimensió del municipi i el nombre d’equipaments permeten una interlocució més directa.

Personal tècnic amb atribucions en la matèria.

No estan definides ni assignades de forma específica les tasques relacionades amb la gestió energètica, especialment pel que fa al seguiment dels consums.

Equipaments (29 – 47%)

El 50% del consum se centra en quatre equipaments: pavelló, CEIP, CAP i ajuntament.

En general, ràtios de consum per superfície moderades o baixes.

Tendència a l’augment del consum per càpita.

No s’han fet actuacions de sensibilització i/o difusió de bones pràctiques.

La presència d’energies renovables és escassa.

Les mesures implantades no sempre han redundat en una disminució de les emissions.

DIAGNOSI




Enllumenat (53 - 26%)

Les noves tecnologies en enllumenat avancen cap a l’eficiència i els seus preus són cada vegada més competitius.

Tendència a la disminució del consum i millora de l’eficiència.

Dificultats tècniques a l’hora d’implantar la regulació de flux en el quadre principal d’enllumenat.

Flota de vehicles pròpia (6 - 9%)

D’aquí al 2020 la tendència natural del mercat farà que els vehicles futurs siguin més eficients a preus assequibles.

Flota relativament nova que no propicia la substitució de vehicles per altres més eficients.

Flota de vehicles externa (15% - 20%)

D’aquí al 2020 caldrà, en algun moment, renovar la concessió de manera que hi ha la possibilitat d’incorporar clàusules referents a l’eficiència dels vehicles que prestin el servei.

Elevada contribució de la flota externa a les emissions.

4.3. PROJECCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH FINS AL 2020

En el període 2000 – 2007, el consum d’energia al municipi ha tingut un increment mitjà del 7% anyal, Malgrat que en els darrers dos anys es registra una disminució, la línia de tendència prenent com a base tot el període del que s’ha disposat de dades marca una línia ascendent fins assolir consums propers als 300.000 MW al 2020.

El PAES es planteja amb l’objectiu de reduir les emissions i, per tant, el consum d’energia en, com a mínim, un 20% al 2020, la qual cosa ha de situar el consum en els 175.000 MW, és a dir, pràcticament en un 50% menys que el consum previsible en un escenari sense pla d’acció.

La gràfica següent il�lustra la diferència en l’evolució en el consum per càpita en els diferents contextos d’aplicació i no aplicació del Pla d’Acció.



Figura 4-9 Evolució del consum energètic per habitant en els diferents escenaris

Evolució del consum

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

400.000.000

2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020

kWh

Consum en kWh kWh/any amb PAES Lineal (Consum en kWh)

Font: elaboració pròpial.

4.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES

El potencial d’implantació d’energies renovables al municipi és moderadament alt, sobretot en l’àmbit industrial, però també en el de l’ajuntament i en el domèstic.

Fins fa poc, la presència d’energies renovables al municipi s’havia limitat a les instal�lacions hidroelèctriques de llarga tradició a la comarca vinculades a les antigues colònies industrials. L’any 2008 es registra la primera instal�lació de producció d’energia elèctrica fotovoltaica en una coberta industrial. L’evolució del preu de l’energia posa aquest tipus d’instal�lacions en règim d’autoconsum en el punt de mira de la iniciativa privada tot i la incertesa provocada per la manca de regulació del balanç net.

El tipus d’instal�lació més habitual dels sistemes fotovoltaics en entorns urbans de Catalunya és la disposició sobre coberta, sobretot quan la instal�lació es fa en edificis ja construïts, En cobertes amb una inclinació i orientació òptimes (al voltant dels 35º d’inclinació i orientació sud), es necessiten aproximadament 8 m2 de superfície de coberta per kW instal�lat (ICAEN, 2009), En cobertes planes, els mòduls s’instal�len sobre estructures metàl�liques que permetin donar als panells la inclinació i orientació adequades; en aquest cas, s’estimen uns 15 m2 per kW de potència instal�lada.

Amb aquestes dades, s’ha fet una proposta d’instal�lacions en cobertes d’edificis públics del municipi de Balsareny destinades a l’autoconsum. Les instal�lacions es proposen en aquells edificis amb consum elèctric significatiu i on la corba de consum energètic, tant al llarg del dia com al llarg de l’any, s’ajusta en major o menor mesura a la corba de producció

DIAGNOSI


solar. En aquestes condicions, es pot arribar a cobrir el 60% de la demanda elèctrica dels edificis en funció de la superfície disponible.

Taula 4.7 Proposta d’instal�lacions fotovoltaiques

Equipament

Consum elèctric

kWh

Producció estimada

(kwh/any)

Potència pic (kWp) 1 Cost (€)

Emissions GEH

estalviades (t/any)

Ajuntament 28.342 10.350 8 24.500 3,4

CEIP Guillem 49.555 14.400 11 34.100 4,8

CAP 92.207 12.600 9 29.900 4,2

Pavelló 47.623 20250 15 48.000 6,7

Totals 57.600 43 136.500 19,2

(1) Considerant un factor de producció de 1350 kWh/k. En tramat verd, accions que s’han inclòs en el PAES

Aquesta proposta s’haurà de concretar previ estudi de viabilitat, especialment en el cas del CAP ja que depèn de l’ús que es doni a la planta alta de l’edifici i també d’una altra mesura proposada per aquest equipament que és la calefacció mitjançant una xarxa de distribució alimentada per biomassa.

La situació actual pel que fa a la rendibilitat i períodes d’amortització de les inversions en instal�lacions d’energies renovables es troba en un moment d’incertesa davant l’aprovació del RD 1/20121 i a l’espera de que, en contrapartida, es reguli el sistema d’autoconsum per balanç. Els estudis de la UNEF fixen entre 15 i 16 anys els períodes de retorn de la inversió. De moment, s’han quantificat i inclòs en el PAES les instal�lacions del CEIP Guillem i de l’edifici de l’Ajuntament que es plantegen a llarg termini previ estudi de viabilitat tècnica i econòmica.

Algun dels edificis municipals de Balsareny compta amb energia solar tèrmica per a l’obtenció d’aigua calenta sanitària. És el cas de la llar d’infants i l’edifici de vestuaris del camp de futbol. En les visites d’avaluació energètica s’ha proposat instal�lar plaques solars tèrmiques també a la piscina i al pavelló, els equipaments amb una demanda d’ACS més gran.

Pel que fa a altres fonts d’energia renovable, es considera que el municipi de Balsareny reuneix bones condicions per al desenvolupament d’instal�lacions alimentades amb biomassa, tot i que el municipi disposa de xarxa de gas natural al nucli.

1 Real Decreto-ley 1/2012, de 27 de enero, por el que se procede a la suspensión de los procedimientos de preasignación de retribución y a la supresión de los incentivos económicos para nuevas instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de cogeneración, fuentes de energía renovables y residuos.



El Consell Comarcal del Bages dóna suport a una iniciativa de l’ADF Bages i propietaris forestals de la comarca per impulsar l’aprofitament dels boscos orientada a l’obtenció de combustible per calderes de biomassa. En aquest marc, s’han realitzat estudis de disponibilitat de biomassa a la comarca i d’anàlisi de la demanda. D’acord amb els principis d’aquesta iniciativa que busca conjugar la gestió forestal sostenible amb la prevenció d’incendis i la reducció d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, l’Ajuntament de Balsareny està treballant en un projecte d’instal�lació de generació de calor a partir de biomassa que cobriria la demanda tèrmica de tres edificis municipals: ajuntament, CAP i CEIP Guillem.

El projecte, redactat per la Diputació de Barcelona al desembre del 2012 i aprovat per l’ajuntament preveu la construcció d’una instal�lació amb una caldera d’estella de 500 kW de potència i una sitja de 70 m3. Aquestes instal�lacions s’ubicaran al pàrquing situat entre l’escola Guillem i la Casa Torrents i alimentaran una xarxa de 358 m que abastarà aquests dos equipaments i els altres tres situats a la Plaça Roc Garcia: Ajuntament, casal i residència d’avis, segons es mostra a la figura següent:

Figura 4-10 Esquema de la xarxa de biomassa

Font: projecte d’instal�lació



5. PLA D’ACCIÓ

5.1. OBJECTIUS DEL PAES I ÀMBITS D’ACTUACIÓ

El Pla d’Acció d’Energia Sostenible de Balsareny es formula amb l’objectiu de reduir les emissions de GEH en 3.154 t fins al 2020. Donat que les emissions de l’àmbit de compromís del PAES en l’any de referència (2005) van ser de 12.859,20 t CO2eq, el PAES ha de permetre la disminució d’un 24,5% de les emissions respecte el 2005. En termes relatius, es preveu que de les 3,92 t CO2eq/hab del 2005 es passi a 3,0 t CO2e/hab al 2020,

Taula 5.1 Objectiu del PAES

Any de

referència (2005)

Objectiu 2020 Reducció

t CO2eq/any 12.859,20 9.689,86 3.154

t CO2eq/hab/any 3,92 3,0 0,97

% reducció 24,5%

Per assolir aquest objectiu de reducció, s’han proposat 40 accions. Les accions proposades actuen sobre els punts més significatius detectats en la diagnosi i han de permetre:

- Incidir en la mitigació dels efectes del canvi climàtic des de l’acció municipal.

- Reduir les emissions de GEH en més del 20% l’any 2020, respecte a les emissions estimades per a l’any 2005.

- Incrementar el paper de les energies renovables fins a la quota del 20% del mix energètic del municipi al 2020.

- Fer participar tots els agents socials i econòmics implicats a partir de la pròpia acció exemplificadora de l’Ajuntament.

Les accions es refereixen als àmbits en els quals l’Ajuntament pren compromís de reducció: el que s’ha definit com a àmbit PAES a l’apartat 3.1.1. És, però, en l’àmbit de les competències pròpies de l’Ajuntament on es planteja un nivell més alt de concreció.

La taula següent recull els àmbits per als quals es formulen propostes d’actuació, tot i que per alguns d’aquests àmbits només es pot fer una aproximació a la quantificació de la reducció d’emissions prevista.

PLA D’ACCIÓ


Taula 5.2 Àmbits d’actuació de accions del PAES

Àmbit

Equipaments i serveis

Edificis i equipaments municipals

Infraestructures municipals (bombament i altres)

Enllumenat públic i semàfors

Sector domèstic

Sector serveis

Transport

Flota municipal (pròpia i externalitzada)

Transport públic municipal

Transport privat i comercial

Planificació

Planejament urbà

Mobilitat i transport

Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans

Adquisició pública de béns i serveis

Requisits d’eficiència energètica

Requisits d’energies renovables

Participació ciutadana

Serveis d’assessorament

Incentius fiscals i ajuts

Sensibilització a través de xarxes locals

Formació i educació ambiental

Altres

Residus (tractament i transport)

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) Font: Diputació de Barcelona, Metodologia per a l’elaboració de PAES

5.2. ESTRUCTURA DEL PAES

Les propostes d’actuació que integren el PAES es presenten en un seguit de fitxes, una per a cada proposta d’actuació, que conté la informació següent:



• Codi: codi identificatiu de tres dígits que indiquen respectivament l’àmbit i la temàtica on s’emmarca l’acció i un numero correlatiu de l’acció dins de cada àmbit i temàtica, L’àmbit i temàtica són els que s’han indicat a la Taula 5.2, amb la següent correlació de codi:

Taula 5.3 Assignació de codis per àmbit i temàtica

Àmbit Temàtica Codi (dos

primers dígits)

Edificis i equipaments municipals 1.1

Infraestructures municipals (bombament i altres) 1.2

Enllumenat públic i semàfors 1.3

Sector domèstic 1.4

Equipaments i serveis

Sector serveis 1.5

Flota municipal (pròpia i externalitzada) 2.1

Transport públic municipal 2.2 Transport

Transport privat i comercial 2.3

Producció d’energies renovables 3.1 Producció local d’energia Cogeneració 3.2

Planejament urbà 4.1

Mobilitat i transport 4.2 Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans 4.3

Requisits d’eficiència energètica 5.1 Adquisició pública de béns i serveis Requisits d’energies renovables 5.2

Serveis d’assessorament 6.1

Incentius fiscals i ajuts 6.2

Sensibilització a través de xarxes locals 6.3

Participació ciutadana

Formació i educació ambiental 6.4

Residus (tractament i transport) 7.1

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) 7.2 Altres

Altres 7.3 Font: Diputació de Barcelona, Metodologia per a l’elaboració de PAES

• Títol: frase identificativa de l’acció proposada.

• Expectativa de reducció de CO2: estimació dels gasos d’efecte hivernacle que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció expressat en t CO2 eq/any.

PLA D’ACCIÓ


• Àmbit: àmbit en el que s’emmarca l’acció dels indicats a la Taula 5.3, Són els set àmbits d’actuació definits a la metodologia SEAP template de l’oficina del Covenant of Majors.

• Temàtica: classificació de l’acció segons la temàtica de les indicades en la Taula 5.3.

• Tipologia: classificació de les accions segons les tipologies indicades a la Taula 5,4.

Taula 5,4 Tipologia de les accions

Tipologia Codi Descripció

Gestió dels consums propis i prestació de serveis al municipi

CP Actuacions aplicables als edificis públics, al servei d’enllumenat, al transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per a la contractació externa de serveis, etc, que es refereixin a accions d’ús racional de l’energia, millora de l’eficiència, canvis de carburants o combustibles, incorporació d’energies renovables per a consums propis.

Producció i subministrament amb energies renovables

ER Actuacions com a productor (xarxes de climatització, biomassa, solar...) o a través de compra d’electricitat verda.

Planificació, desenvolupament i regulació

PDR Actuacions a desenvolupar a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.

Assessorament i motivació i efecte demostrador de les accions municipals

AM Accions que incideixen en la participació ciutadana, la sensibilització i a través de campanyes, pactes o el paper exemplificatiu del propi ajuntament.

Font: Diputació de Barcelona, Metodologia per a l’elaboració de PAES

• Descripció de l’acció: on es justifica l’objectiu i la necessitat de realització.

• Interrelació amb altres accions del PAES: esmentar altres accions que hi puguin estar relacionades.

• Relació amb altres plans: esmentar accions d’altres plans que hi puguin estar relacionades (per exemple, plans d’acció local per a la sostenibilitat).

• Prioritat: indica la importància de l’acció proposada per al municipi. La prioritat, que pot ser alta, mitja o baixa, s’estableix atenent principalment a tres criteris:

− Reducció d’emissions que es pretén assolir.

− Eficiència.

− Constitució de pas previ a altres accions del PAES o caràcter exemplificatiu.



• Calendari: temps que ha de transcórrer fins a engegar l’acció. S'han establert quatre terminis:

− Executada per aquelles accions implantades amb posteritat a l’any de referència però abans de l’aprovació del PAES.

− Curt per aquelles accions que s’han d’implementar fins al 2015.

− Mig per aquelles accions que s’han d’implementar abans del 2017.

− Llarg, per aquelles accions que s’han d’implementar a partir del 2017 i fins al període de vigència del PAES: 2020.

• Període d’execució: temps necessari per executar l’acció un cop iniciada, Pot tractar-se d’una acció:

− Puntual si té un inici i un final definits.

− Continuada si té un període d’aplicació sostingut en el temps, cal una implantació progressiva o el període d’aplicació és variable.

− Periòdica quan es fa de forma puntual cada cert temps.

• Cost d’inversió: estimació de la inversió econòmica que ha de fer l’ajuntament per desenvolupar l’acció.

• Termini d’amortització: període que es triga a amortitzar la diferència de cost per l’aplicació d’una tecnologia més neta i/o eficient, S’indica en anys.

• Responsable: departament, àrea o càrrec tècnic dins de l’ajuntament en qui recau la responsabilitat de posar en marxa l’acció.

• Agents implicats: altres àrees o departaments de l’ajuntament, altres organismes, entitats i sectors que, malgrat no ser-ne responsables, poden estar implicats en el desenvolupament (finançament,,,).

• Indicadors de seguiment: indicador proposat per avaluar la implantació de cada acció concreta que es proposa, la consecució de l’objectiu de l’acció. S’han proposat els indicadors següents:

PLA D’ACCIÓ


Taula 5.5 Indicadors de seguiment

Indicador

Hores de personal assignades a les tasques de seguiment energètic

Informes de manteniment emesos

Inversió econòmica en millores energètiques als equipaments i instal�lacions municipals.

Nombre de campanyes realitzades en l’àmbit del sector domèstic

Nombre de vehicles de baixes emissions

m2 de panells solars fotovoltaics instal�lats en cobertes municipals.

m2 de panells solars fotovoltaics instal�lats en activitats

Nombre d’equipaments servits per caldera de biomassa

Incorporació de criteris de sostenibilitat energètica en la redacció del POUM

Nombre de protocols redactats amb criteris de compra verda

% d’electricitat procedent de fonts renovables en el subministrament elèctric

Acords amb Agència Local d’Energia del Bages

Nombre de llicències d’obres bonificades

Nombre de liquidacions de l'IVTM bonificats

Nombre d’actes relacionats amb sostenibilitat energètica

Nombre d’acords amb entitats per al 50/50

Nombre d’accions formatives al personal de manteniment

Realització estudi millora servei recollida residus

Punts de proveïment alternatius a l’aigua de xarxa

Nombre de campanyes i actes relacionats amb l’estalvi d’aigua Font: Elaboració pròpia

• Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: indicadors objectiu o de la XCPCS que es veuen influenciats amb la posta en pràctica de l’acció. La possibilitat d’influència de l’acció es limita a tres indicadors. Es concreten els indicadors següents:



Taula 5.6 Indicadors objectiu i de xarxa

Codi Indicador

Indicadors de xarxa d’influència

1 Consum final d’energia total (indicador de la XCPCS 14),

2 Producció local d’energies renovables (indicador de la XCPCS 16)

3 Intensitat energètica local (indicador de la XCPCS 15)

4 Abastament d’aigua municipal (indicador de la XCPCS 20)

5 Mobilitat de la població (indicador de la XCPCS 5)

Indicadors objectiu

6 Consum final d’energia de l’ajuntament

7 Grau d’abastament amb energies renovables respecte al consum total d’energia

8 Percentatge de recollida selectiva Font: Diputació de Barcelona, Metodologia per a l’elaboració de PAES

• Expectativa d’estalvi energètic: estalvi energètic associat a l’acció expressat en kWh/any.

• Expectativa de producció energètica local: producció estimada per a les mesures de producció a partir de fonts renovables en kWh/any.

5.3. DEFINICIÓ D’ACCIONS

Les fitxes de les actuacions proposades s’adjunten a continuació.

95

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE BALSARENY

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO 2eq

(Tn/any)

1.1 1.1.1 Implantar un sistema de control i gestió dels consums energètics de l'ajuntament. 9,85

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP

Descripció

L'objectiu d'aquesta acció és controlar els consums d'energia en l'àmbit de l'Ajuntament i seguir les pautes de consum de cada instal·lació per facilitar la presa de decisions alhora de millorar l'eficiència i fomentar l'estalvi. Cal assignar de forma específica responsabilitats i atribucions en matèria de gestió energètica dins l'organigrama municipal i anomenar un responsable de comptabilitzar individualment cada consum, no només des de l'òptica comptable, sinó també de despesa energètica. Per les dimensions de l'ajuntament, es pot valorar dur a terme l'acció amb recursos tècnics propis o mitjançant sistemes informàtics específics.

El sistema de comptabilitat energètica ha de permetre analitzar, gestionar i reportar informació del consum energètic de forma regular. Amb aquest seguiment es pot detectar quan es sobrepassen els rangs establerts i es pot actuar de manera ràpida. Igualment permet fer el diagnòstic de l'eficàcia de les mesures d'estalvi que s'implantin.

No s'indica costa econòmic atès que aquesta acció entraria a formar part de les atribucions del responsable energètic municipal definit a l'acció 1.1.2. S'estima que la implantació del sistema pot arribar a significar la reducció d'un 10% del consum energètic dels equipaments. El seguiment dels consums ha de servir també per elaborar els informes bianuals de seguiment del PAES i calcular alguns dels indicadors de seguiment proposats.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 2, 1 1 3, 1 1 5 a 1 1 14

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini (fins 2015) Àrea de medi ambient

Període d’execució

Contínua Agents implicats Serveis tècnics Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable energètic equipaments

NA Comptabilitat Termini d’amortització (anys)

NA

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Hores de personal assignades a les tasques de seguiment energètic 30.718,60

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament NA

96



(Tn/any)

1.1 1.1.2

Designar el responsable energètic dels equipaments municipals i definir-ne les funcions.

5,91



Descripció

Més enllà de les funcions que es venen exercint espontàniament en matèria de gestió energètica dels equipaments es considera important designar de forma específica responsabilitats en matèria de gestió energètica i implantar la figura del responsable energètic. Les tasques principals d’aquesta figura serien:

- Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals.

- Gestió preventiva de les instal·lacions energètiques d’aquests equipaments.

- Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible.

- Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments prenent com a punt de partida els informes de les VAE.

- Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments prenent com a punt de partida els informes de les VAE.

- Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable dels equipaments municipals.

- Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES, en aquelles mesures que afecten directament la gestió energètica municipal

Es valora que les atribucions directes sobre la gestió energètica dels edificis municipals pot comportar un estalvi del 6% sobre cada font d'energia consumida per l'ajuntament. No s'indica costa considerant que es farà amb dedicació parcial d'una persona de l'equip tècnic de l'Ajuntament.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 1, 1 1 3, 1 1 5 a 1 1 14





Contínua Agents implicats Serveis tècnics Cost d’inversió (€), IVA inclòs

NA Termini d’amortització (anys)

NA


Hores de personal assignades a les tasques de seguiment energètic 18.431,16



97



(Tn/any)

1.1 1.1.3

Programa de manteniment i de bones pràctiques dels edificis i equipaments municipals.

2,95



Descripció

Un manteniment adequat de totes les instal·lacions dels edificis i equipaments municipals és important per allargar la vida útil i millorar l’eficiència i estalvi energètics. Per aquest motiu es proposa la implantació d’un programa centralitzat de manteniment de les instal·lacions de tots els equipaments municipals (gestionats directament o indirecta).

La realització d’aquest tipus de manteniment implica prendre unes mesures determinades, com ara:

- Revisió de calderes, equips de combustió i sistemes de bombament.

- Detecció de fuites i revisió d’instal·lacions per detectar defectes d’aïllament.

- Neteja de làmpades i lluminàries de forma regular.

- Verificar el funcionament correcte dels controls i termòstats.

Actualment l'ajuntament disposa de contracte de manteniment amb una empresa externa per al manteniment preventiu regulat per llei, sobretot pel que fa als sistemes de calefacció. Es proposa complementar aquest tipus de manteniment amb la resta d'actuacions assenyalades més amunt que serien dutes a terme pel personal de la brigada municipal. Caldrà establir un protocol per cada equipament que inclourà també una descripció de les bones pràctiques de gestió energètica que caldrà seguir, tant pels responsables de manteniment com pels usuaris. Periòdicament es faran informes periòdics que descriguin l'estat de les instal·lacions i les operacions efectuades. La figura del gestor energètic descrita a l'apartat anterior serà qui supervisarà aquests informes. Aquesta acció s’haurà de completar amb una formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments.

Aquesta acció té un cost organitzatiu i de dedicació del personal propi de l'ajuntament. L'estalvi energètic i d'emissions que es pot derivar del manteniment preventiu s'ha estimat en un 3% del consum actual; l'estalvi a assolir amb la implantació de bones pràctiques energètiques s'ha estimat individualment per a cada equipament i s'ha comptabilitzat en l'acció corresponent.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 1, 1 1 2, 1 1 5 a 1 1 14, 6 4 3





Contínua Agents implicats Serveis tècnics Cost d’inversió (€), IVA inclòs Personal de manteniment


NA


Informes de manteniment emesos 9.215,58



98



(Tn/any)

1.1 1.1.4 Substitució del gasoil per gas natural a l'edifici de l'ajuntament i a la biblioteca 5,27



Descripció

El gas natural és el més net dels combustibles fòssils, reduint en un 40% les emissions de CO2, a més d’oferir potencial d’estalvi energètic pel seu gran rendiment d’ús.

Aprofitant l'existència de xarxa de gas natural al municipi, l'ajuntament ha procedit a la substitució del gasoil per gas natural en dos dels seus equipaments: la biblioteca Pere Casaldàliga i la casa consistorial.

L'estalvi d'emissions aconseguit s'ha calculat aplicant la diferència d'emissions entre els dos combustibles al consum de l'any 2011.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 5, 1 1 12

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobil itat, d’adequació enllumenat...


Alta Executada Àrea d'urbanisme i obres públiques


Puntual Agents implicats Serveis tècnics Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


NA NA



99



(Tn/any)

1.1 1.1.5

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a l'Ajuntament.

3,78



Descripció

L'edifici de l'ajuntament ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica.

Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3), la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1) o la implantació d'energies renovables: biomassa (acció 3 1 3) i (fotovoltaica 3 1 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn mitjà inferior als 5 anys i globalment representen un estalvi energètic de 4.790 kWh/any i la reducció de 3,8 t/any en les emissions de GEH.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 2, 1 1 3, 3 1 1, 3 1 3, 6 4 1



Mitjana Mig termini (fins 2017) Àrea de medi ambient


Puntual Agents implicats Serveis tècnics Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable energètic equipaments

5.875,00 Usuaris de l'equipament Termini d’amortització (anys)

5


Inversió econòmica en millores energètiques als equipaments i instal·lacions municipals 4.790,00



100



(Tn/any)

1.1 1.1.6

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al CEIP Guillem

8,10



Descripció

L'edifici del CEIP Guillem ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica.

Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3), la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1) o la implantació d'energies renovables: biomassa (acció 3 1 3) i (fotovoltaica 3 1 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn mitjà inferior als 2 anys, considerant que algunes de les accions s'implanten al finalitzar la vida útil de determinades instal·lacions, i globalment representen un estalvi energètic de 7.220 kWh/any i la reducció de 8,10 t/any en les emissions de GEH.




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea d'Educació




1





101



(Tn/any)

1.1 1.1.7

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la llar d'infants Sant Marc

3,10



Descripció

La llar d'infants Sant Marc ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global inferior als 4 anys i globalment representen un estalvi energètic de 12.260 kWh/any i la reducció de 3,1 t/any en les emissions de GEH.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 2, 1 1 3, 6 4 1



Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea d'Educació




4





102



(Tn/any)

1.1 1.1.8

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la piscina municipal

2,95



Descripció

La piscina municipal ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global al voltant dels 10 anys i globalment representen un estalvi energètic de 8.860 kWh/any i la reducció de 2,95 t/any en les emissions de GEH.




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea d'Esports




10





103



(Tn/any)

1.1 1.1.9

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al poliesportiu municipal

11,05



Descripció

El pavelló d'esports municipal ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global inferior als 4 anys, considerant que el canvi de caldera s'efectua al final de la vida útil de la caldera actual, i globalment representen un estalvi energètic de 24.200 kWh/any i la reducció de 11 t/any en les emissions de GEH.




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea d'Esports




4





104



(Tn/any)

1.1 1.1.10

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al camp de futbol

3,70



Descripció

El pavelló d'esports municipal ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global inferior a l'any, atès que la instal·lació de captadors solars tèrmics és una actuació ja realitzada, i impliquen un estalvi energètic de 12.,000 kWh/any i la reducció de 3,7 t/any en les emissions de GEH.




Mitjana Mig termini (fins 2017) Àrea d'Esports



950,00 Usuaris de l'equipament Termini d’amortització (anys)

1





105



(Tn/any)

1.1 1.1.11

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la sala polivalent El Sindicat

0,71



Descripció

La sala polivalent El Sindicat ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global inferior a l'any i impliquen un estalvi energètic de 2.120 kWh/any i la reducció de 0,7 t/any en les emissions de GEH.




Mitjana Curt termini (fins 2015) Àrea de medi ambient



260,00 Usuaris de l'equipament Termini d’amortització (anys)

1





106



(Tn/any)

1.1 1.1.12

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la Biblioteca

2,29



Descripció

La Biblioteca Pere Casaldàliga ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3), la substitució del gasoil per gas natural com a combustible per a la calefacció (acció 1 1 4) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global inferior als 7 anys, tot i que alguna de les mesures té períodes de retorn molt llarg. El conjunt de mesures comporten un estalvi energètic de 8.900 kWh/any i la reducció de 2,3 t/any en les emissions de GEH.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 2, 1 1 3, 1 1 4, 6 4 1



Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea de medi ambient


Puntual Agents implicats Diputació de Barcelona Cost d’inversió (€), IVA inclòs Serveis tècnics

4.725,00 Responsable energètic equipaments Usuaris de l'equipament Termini d’amortització (anys)

6





107



(Tn/any)

1.1 1.1.13

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a l'Escola de Música i Casal d'Entitats.

14,69



Descripció

L'edifici destinat a Casal d'Entitats i Escola de Música ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global inferior als 4 anys. El conjunt de mesures comporten un estalvi energètic de 4.676 kWh/any i la reducció en les emissions de GEH pot arribar a assolir les 14,69 t si s'opta per la biomassa com a combustible alternatiu al gasoil.




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Regidoria de medi ambient


Puntual Agents implicats Àrea d'Educació Cost d’inversió (€), IVA inclòs Serveis tècnics


4





108



(Tn/any)

1.1 1.1.14

Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al CAP

2,45



Descripció

El Centre d'Atenció Primària situat a la planta baixa de la Casa Torrents ha estat objecte d'una avaluació energètica on s'ha analitzat la viabilitat d'implantar mesures per millorar-ne l'eficiència energètica. Algunes d'aquestes mesures estan recollides en altres accions que afecten altres equipaments, com la designació del responsable energètic (acció 1.1.2), la implantació d'un programa de manteniment preventiu i de bones pràctiques (acció 1.1.3), la instal·lació d'energies renovables: biomassa (acció 3.1.3) i la sensibilització dels usuaris (acció 6 4 1).

La resta de mesures indicades al informe de la visita d'avaluació energètica tenen un període de retorn global inferior als 3 anys. El conjunt de mesures comporten un estalvi energètic de 6.880 kWh/any i una disminució de les emissions de 2,45 t de GEH.




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Regidoria de medi ambient


Puntual Agents implicats Institut Caralà de la Salut Cost d’inversió (€), IVA inclòs Serveis tècnics


2





109



(Tn/any)

1.3 1.3.1

Aplicació de les mesures d'eficiència energètica proposades en l'auditoria d'enllumenat públic i adequació a la llei 6/2001 de protecció del medi nocturn

44,35


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

L'any 1998 es va redactar una auditoria de l'enllumenat públic que proposava una sèrie de millores orientades a una millor eficiència. A més a més, l'adequació de l'enllumenat a la Llei 6/2001 de prevenció de la contaminació lluminosa també té com a resultat una optimització de la despesa en enllumenat respecte a les necessitats reals.

En el període 2005 a 2011, amb la implantació de diverses mesures com la instal·lació de rellotges astronòmics i la substitució de pàmpols, s'ha assolit un estalvi del 25% del consum per enllumenat públic fins i tot havent incrementat la potència instal·lada. Actualment, es pot considerar que l'enllumenat es troba adequat als requisits de la llei 6/2011.

Relació amb d’altres accions PAES 1 3 2



Alta Executada Regidoria de medi ambient




NA


NA 133.214,75



110



(Tn/any)

1.3 1.3.2 Instal·lació de reguladors de flux en capçalera 2,05


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP

Descripció

L'any 1998 es va redactar una auditoria de l'enllumenat públic que proposava una sèrie de millores orientades a una millor eficiència. Algunes d'aquestes mesures, com la instal·lació de rellotges astronòmics, ja han estat executades, tal i com s'ha descrit a l'acció 3.1.1.

Entre les millores que encara es poden abordar, hi ha la regulació del flux en capçalera que permet controlar la tensió que alimenta les làmpades allargant la seva vida útil i reduir el flux lluminós en un 60% a partir d'un moment determinat. L'estalvi s'aconsegueix tant per l'estabilització de tensió com per la regulació de flux i s'estima en un 25% del consum del quadre que es regula.

Es proposa la instal·lació d'aquest sistema al quadre d'enllumenat situat al C/Travessera - C/ Sant Josep que compta amb 236 punts de llum i que al 2011 va tenir un consum de 62.023 kWh.




Baixa Mig termini (fins 2017) Regidoria d'urbanisme i obres públiques



5.000,00 Termini d’amortització (anys)

2





111



(Tn/any)

1.4 1.4.1 Campanya de renovació d’electrodomèstics. 41,58


Equipaments i serveis Sector domèstic AM

Descripció

Amb aquesta acció es proposa dur a terme una campanya de sensibilització per la renovació d'electrodomèstics en l'àmbit domèstic per equips més eficients energèticament. El paper de l'Ajuntament està en difondre l'estalvi econòmic i beneficis ambientals d'aquest tipus d'actuacions i divulgar els ajuts existents (Pla Renova't de l'ICAEN, etc.) i divulgant informació al respecte (bases de dades sobre equips eficients de l'IDAE, etc.). La setmana de l'energia pot ser una bona ocasió per implantar o intensificar aquesta acció.

Segons l'estudi "La contribució de l’habitatge de Catalunya a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle" elaborat per l'Institut Cerdà, els equips electrodomèstics representen un 33% de mitjana del consum energètic domèstic i la substitució per equips eficients pot comportar un estalvi del 25%. El càlcul de l'estalvi s'ha fet considerant que un 12% de les llars fan substitució d'equips electrodomèstics.

La inversió indicada correspon a un possible cost d'edició de material i dedicació de recursos a aquesta acció.

Relació amb d’altres accions PAES 1 4 3, 1 4 2, 1 4 4, 1 4 5, 1 4 6, 6 3 1



Mitjana Curt termini (fins 2015) Àrea de medi ambient


Periòdica Agents implicats Ciutadania Cost d’inversió (€), IVA inclòs ICAEN (finançament)


NA


Nombre de campanyes realitzades en l'àmbit del sector domèstic 124.900,47


Consum final d'energia total NA

112



(Tn/any)

1.4 1.4.2 Campanya de renovació de bombetes. 74,85



Descripció

L'1 de setembre del 2009 es va iniciar el compte enrere per la supressió de les bombetes d’incandescència amb la prohibició per part de la UE de producció i distribució de bombetes de més de 100 W. La prohibició anirà avançant progressivament al mercat europeu fins a finalitzar la seva comercialització al 2016. Clar exemple d'ineficiència, ja que només un 10% de l'electricitat que consumeixen es transforma en llum, la seva eliminació forma part de l'estratègia europea per a la lluita contra el canvi climàtic.

La substitució de les bombetes d'incandescència per bombetes fluorescents compactes, conegudes també com a bombetes de baix consum, representa un estalvi de l'ordre del 70%; les bombetes halògenes el redueixen en un 30%. S'estima que a Catalunya les bombetes d'incandescència representen un 18% del consum d'energia elèctrica domèstica.

S'ha considerat que al dinal del període de vigència del PAES s'assoleix la substitució de bombetes a la totalitat dels habitatges del municipi amb un estalvi mitjà del 30% del consum elèctric. El paper de l'ajuntament en aquesta acció és el de informar i promoure, tal i com ja es va fer l'any 2010 amb una campanya de distribució de bombetes de baix consum.




Baixa Executada Àrea de medi ambient


Contínua Agents implicats Ciutadania Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA





113



(Tn/any)

1.4 1.4.3 Campanya millora d’aïllaments. 48,21



Descripció

L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores. L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu. Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal·lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic.

El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden incloure:

- mostres d’exemples d’instal·lacions i períodes de retorn.

- material informatiu.

- difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertes des de l’Administració.

- punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament.

- informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació habituals.

- informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible.

L'aprovació del Projecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana, recentment aprovat pel govern espanyol, significarà un impulsa a les mesures de rehabilitació orientades a obtenir una millor qualificació energètica dels edificis. També es preveu aprovar una nova Línia ICO dotada amb 1.000 milions d’euros i destinada a la rehabilitació d’habitatges i una Línia IDAE dotada amb 100 milions que promourà mesures d’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables en edificis residencials. Es preveu que la mesura s’apliqui al 5% de les llars del municipi .




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea d'urbanisme i obres públiques


Periòdica Agents implicats Ciutadania Cost d’inversió (€), IVA inclòs IDEA


NA





114



(Tn/any)

1.4 1.4.4 Campanya de sensibilització per la compra d’energia verda a les llars. 22,72



Descripció

L’acció consisteix a promoure la contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat verda entre els particulars i serveis del municipi.

A partir de l’alliberament del mercat elèctric, qualsevol consumidor pot escollir quina empresa vol que li subministri l’energia elèctrica. Les comercialitzadores d’energia verda comercialitzen únicament amb energia procedent de fonts d’energia renovable certificades, la seva contractació implica un consum energètic amb un balanç de zero emissions. En aquest sentit, existeix també la possibilitat de formar part d’una cooperativa de producció i consum d’energia verda, que tot just comencen a implantar-se. Aquest és un model innovador a Catalunya, però a la resta d’Europa ja s’han dut experiències similars amb resultats satisfactoris.

L'ajuntament actuarà com a impulsor i difusor d’aquesta informació entre els particulars i comerços del municipi. La informació es pot transmetre mitjançant les vies de comunicació habituals emprades per l'ajuntament i convidant les iniciatives existents a la realització de xerrades explicatives, per exemple, durant la Setmana de l'Energia. Per impulsar encara més l'acció es pot difondre el percentatge d'energia verda certificada en el consum elèctric municipal que actualment és d'un 15% (acció 5.2.1).

Per a l'estimació de la reducció d’emissions, es considera que en el període de vigència del PAES s’adheriran un 2% de les llars i serveis del municipi .

Relació amb d’altres accions PAES 1 4 1, 1 4 2, 1 4 3, 1 4 5, 1 4 6, 5 2 1, 6 3 1, 6 4 3





Periòdica Agents implicats Ciutadania

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Companyies subministradores d'energia verda i cooperatives d’usuaris.


NA


Nombre de campanyes realitzades en l'àmbit del sector domèstic NA



115



(Tn/any)

1.4 1.4.5 Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o gas natural 137,08



Descripció

El Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 preveu incrementar la participació de la biomassa en el balanç d’energia de Catalunya. En el cas de la biomassa llenyosa (forestal i agrícola) la major part del consum correspondrà a instal·lacions d’aprofitament tèrmic de la biomassa. D’altra banda, el consell comarcal del Bages promou la iniciativa de l'ADF del Bages i els propietaris forestals per avaluar la capacitat d’autosuficiència en biomassa llenyosa i crear els circuits necessaris a nivell comarcal.

Aquesta acció proposa promoure aquesta pla en l'àmbit del municipi per substituir les calderes alimentades amb combustibles fòssils (gasoil C, GLP), en les zones del municipi que no disposen de xarxa de gas natural, per calderes de biomassa. En les zones del municipi amb xarxa de gas natural on la rendibilitat de la inversió ho faci recomanable, es promourà la substitució del gasoil per gas natural. L'acció de l'ajuntament consisteix en fomentar la substitució de calderes en l'àmbit domèstic donant prioritat a les de biomassa que podrien optar a beneficis fiscals. Igualment important és l'acció exemplificadora de les actuacions municipals que es realitzin en aquest àmbit. La biomassa es considera una font d’energia renovable local, de fàcil obtenció i transformació i, a més, es considera que la seva combustió provoca un balanç net d’emissions igual a zero, ja que les emissions per combustió de biomassa ha estat absorbit prèviament per la planta a partir de la qual s’ha generat.

La inversió indicada correspon a un possible cost d'edició de material i dedicació de recursos a aquesta acció. L'estalvi d'emissions s'ha calculat considerant que un 5% dels habitatges substitueixen les calderes actuals per sistemes alimentats amb biomassa i un 10% substitueixen gasoil per gas natural .

Relació amb d’altres accions PAES 1 4 1, 1 4 2, 1 4 3, 1 4 4, 1 4 6, 3 1 3, 6 4 3



Alta Llarg termini (fins 2020) Àrea de medi ambient



2.000,00 IDAE (finançament) Termini d’amortització (anys)

NA


Nombre de campanyes realitzades en l'àmbit del sector domèstic NA



116



(Tn/any)

1.4 1.4.6 Renovació de calderes per d’altres més eficients 127,94



Descripció

Les calderes eficients d’última generació (de baixa temperatura o de condensació) representen un estalvi energètic de fins el 30% i redueixen fins un 70% les emissions de CO2 respecte les calderes convencionals. L’acció consisteix a fomentar la substitució de calderes antigues per d’altres més eficients als habitatges privats amb l’objectiu de cobrir les necessitats de climatització seguint els principis d’estalvi i eficiència energètica.

El paper de l'Ajuntament està en difondre l'estalvi econòmic i beneficis ambientals d'aquest tipus d'actuacions, difondre informació com les bases de dades sobre equips eficients de l'IDAE i els ajuts existents: Pla Renova't de l'ICAEN, etc. L’ajuntament oferirà un servei d’assessorament i a més, promourà campanyes puntuals d’informació sobre les calderes més eficients (setmana de l'energia...), que poden incloure:

- mostra de les diferents tipologies de calderes eficients i períodes de retorn.

- material informatiu.

- difusió de les subvencions per la renovació de calderes ofertes des de l’Administració.

- punts d’informació i assessorament sobre calderes eficients.

- informar sobre els avantatges de les calderes eficients a través dels mitjans de comunicació habitualment emprats per l'ajuntament.

En el marc del PAES, s'estima que un 10% de les llars del municipi renovin les calderes.







2.000,00 IDAE (finançament) Termini d’amortització (anys)

NA




Consum final d'energia total

117



(Tn/any)

1.5 1.5.1 Compra d’energia verda al sector serveis.. 10,46


Equipaments i serveis Sector serveis AM

Descripció

L’acció consisteix a promoure la contractació del subministrament elèctric a comercialitzadores d’electricitat verda al sector serveis del municipi.

A partir de l’alliberament del mercat elèctric, qualsevol consumidor pot escollir quina empresa vol que li subministri l’energia elèctrica. Les comercialitzadores d’energia verda comercialitzen únicament amb energia procedent de fonts d’energia renovable certificades, la seva contractació implica un consum energètic amb un balanç de zero emissions. En qualsevol cas, totes les comercialitzadores estan obligades a informar de l'origen de l'energia i aquesta és una informació que pot esdevenir un criteri de selecció de companyia.

L'ajuntament actuarà com a impulsor i difusor d’aqu esta informació entre els comerços i serveis del municipi. Per impulsar encara més l'acció es pot difondre el percentatge d'energia verda certificada en el consum elèctric municipal que actualment és d'un 15%. Per a l'estimació de la reducció d'emissions, es considera que en el període de vigència del PAES s’adheriran un 2% dels serveis del municipi i que, d'aquests, e l 50% de l'electricitat subministrada procedirà de fonts renovables .

Relació amb d’altres accions PAES 1 4 1, 1 4 2, 1 4 3, 1 4 5, 1 4 6, 5 2 1, 6 3 1, 6 4 3





Periòdica Agents implicats Ciutadania

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Companyies subministradores d'energia verda i cooperatives d’usuaris.


NA


Nombre de campanyes realitzades en l'àmbit del sector serveis NA



118



(Tn/any)

2.1 2.1.1. Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil. 3,66


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció

Es proposa la renovació progressiva de la flota de vehicles dels serveis municipals per vehicles de baixes emissions (<120 g CO2/km) un cop en finalitzi la vida útil. L’adquisició de vehicles de baixes emissions per part del consistori promou la seva compra per part de la població, sobretot si es difon correctament aquesta bona pràctica.

Actualment hi ha diferents tipus de vehicles de baixes emissions, en el moment d’adquirir-los s’haurà de considerar l’eficiència i la tecnologia que més s’adapti al servei que haurà d’oferir i a la disponibilitat de punts de càrrega. Es poden adquirir vehicles de classe A, que funcionin amb motor biodièsel o, en funció de les possibilitats, vehicles d’alta eficiència (híbrids Full o Mild Hybrid, elèctrics, vehicles bifuel alimentats per gas natural o GLP i gasolina, motocicletes elèctriques, etc.). En el cas dels camions haurien de complir com a mínim la norma EURO V i posterior (com per exemple la norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014).

Al planificar la implantació d'aquesta acció s'haurà de tenir en compte la disponibilitat d'estacions de servei amb oferta de biodièsel, gas natural o GLP per automoció i punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/.

La inversió indicada correspon al sobrecost d'un vehicle de baixes emissions sobre el preu d'un vehicle convencionals. S'estableix com a objectiu que el 100% de vehicles de la flota siguin de baixes emissions l'any 2020 i que en aquests, les emissions es redueixin en un 40% respecte a l'actualitat..




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea de medi ambient


Periòdica Agents implicats Àrea de Règim interior i Seguretat Ciutadana Cost d’inversió (€), IVA inclòs Usuaris vehicles flota municipal

9.000,00 Gasolineres locals ICAEN (subvencions) Termini d’amortització (anys)

4


Nombre de vehicles de baixes emissions 18.588,64



119



(Tn/any)

2.1 2.1.2 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació 20,36


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció

La incorporació de criteris de vehicles més eficients en els plecs de contractació té per objectiu impulsar aquesta tipologia de vehicles en la flota de vehicles externs i reduir les emissions de CO2. Els plecs de contractació són l’eina què disposa l’ajuntament per promoure les millores ambientals en aquells serveis que presta mitjançant una empresa privada, per exemple, el servei de recollida de residus i la neteja viària. A l'hora de redactar el plec per a la contractació externa d’un servei que requereixi l’ús d’una flota de vehicles es valoraran com a millores els aspectes següents:

- Que tots els vehicles que funcionin amb motor dièsel siguin aptes per a l’ús de biodièsel;

- Que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO V i posterior (norma EURO VI, que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2014);

- Que la flota incorpori vehicles que funcionin amb gas natural comprimit (si es compta amb estacions a prop

- Que els vehicles nous que s’adquireixen siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o elèctrics.

- Que l’empresa concessionària acrediti la realització de cursos de conducció eficient per part de tots els conductors.

En les condicions per a l'execució dels contractes es demanarà que l'empresa concessionària emeti informes anuals amb informació relativa als vehicles usats (model, antiguitat, combustible, etc.), a més dels km recorreguts i consums anuals estimats..

Aquesta mesura es pot començar a implantar amb la propera licitació del contracte de recollida de residus com a millora puntuable i anar incrementant els requisits progressivament per assolir l’objectiu de que al 2020 el 100% dels vehicles de la flota externa siguin de baixes emissions i que en aquests les emissions es redueixin al 40% respecte a l'actualitat.




Alta Llarg termini (fins 2020) Secretaria


Puntual Agents implicats Àrea de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empreses concessionàries de serveis municipals


NA


Nombre de vehicles de baixes emissions NA


NA

120



(Tn/any)

2.3 2.3.1 Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat 1518,78


Transport Transport privat i comercial AM

Descripció

L'evolució del parc de vehicles en l’horitzó 2020 comportarà una reducció de les emissions associades al seu ús. D'una banda per la pròpia millora en els motors de combustió interna que els fa més eficients (el Reglament (CE) 433/2009 estableix requisits de comportament en matèria d'emissions de CO2 dels turismes nous, preveient sancions econòmiques per als fabricants que no les compleixin). D'altra banda, es promouen tecnologies alternatives com els vehicles elèctrics o híbrids o d'altres combustibles com el gas natural o el GLP. Actualment es disposa d'eines per conèixer l'eficiència energètica dels vehicles i utilitzar aquest criteri com un factor a tenir en compte en la presa de decisions alhora d'adquirir un vehicle nou: l'IDAE disposa d'una base de dades, accessible des del seu espai web, on es poden consultar les emissions dels vehicles; la Comissió Europea, per la seva banda, ha inaugurat un web que pretén ajudar totes les persones interessades a triar els vehicles més nets i energèticament eficients del mercat: el portal dels vehicles nets o Clean Vehicle Europe. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’Estratègia d’Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya (IVECAT), que té per objectiu avançar en tots els camps necessaris per afavorir la integració dels vehicles de motorització elèctrica en el període 2010-2015.

Des de l'Ajuntament es pot donar impuls a aquesta evolució cap a un parc més eficient divulgant els ajuts i iniciatives empresarials i públiques existents i fent sensibilització al respecte. El cost indicat és una estimació de la dotació de recursos per fomentar l'adopció de criteris d'eficiència en l'adquisició de nous vehicles. L'actuació de l'ajuntament respecte a la flota pròpia pot ser exemplificadora amb una adequada tasca de comunicació. S'estima que l'evolució en el parc de vehicles comportarà una reducció de les emissions associades als carburants del 20% en l'horitzó 2020.






Periòdica Agents implicats Ciutadania Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


Nombre de campanyes realitzades NA


NA

121



(Tn/any)

3.1 3.1.1 Implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments 8,24


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER

Descripció

Un dels objectius del PAES és que més del 20% de l'energia consumida al municipi procedeixi de fons renovables l'any 2020. Un dels camps d'actuació possible, que a més actua com acció demostrativa, és la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en els terrats i taulades disponibles dels edificis municipals.

A partir de les dades de les VAE respecte a la idoneïtat de les cobertes per a aquest tipus d'instal·lacions i el consum elèctric dels equipaments s'ha elaborat una proposta d'instal·lacions, detallades a l'apartat 4.4 del document PAES. Els edificis proposats són el de l'Ajuntament i el CEIP Guillem.

En l'actual conjuntura de suspensió de les primes a l'energia produïda en règim especial, les instal·lacions s'han dimensionat amb el supòsit de proveir l'autoconsum; en base a la coberta disponible s'ha estimat una aportació mitjana del 30% del consum elèctric actual. La Diputació de Barcelona ofereix assessorament tècnic i jurídic en aquest àmbit tot i que la suspensió del model de connexió a xarxa amb prima regulada limita les possibilitats de lloguer de cobertes i altres modalitats que permetien reduir les necessitats d'inversió inicial per part de l'Ajuntament.

Tot i ser una acció prioritària en el marc dels objectius del PAES, la implantació es planteja a llarg termini per que pugui ser implantada en el moment en què resulti econòmicament viable.

Relació amb d’altres accions PAES



Alta Llarg termini (fins 2020) Àrea d'urbanisme i obres públiques




> 10


m2 de panells solars fotovoltaics instal·lats en cobertes mpals. NA


Producció local d'energies renovables 24.750,00

122



(Tn/any)

3.1 3.1.2

Implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques a les activitats econòmiques amb sostre disponible.

272,30



Descripció

L'actual situació d'augment del cost de l'energia i la reducció del preu dels mòduls fotovoltaics aporten bones condicions per a les instal·lacions solars fotovoltaiques en règim d'autoconsum, sobretot en aquells activitats amb corbes de consum energètic similars a les corbes de producció, és a dir amb horaris de funcionament que incloguin els períodes de migdia i els mesos d'estiu.

Es tracta d'un model amb demanda creixent tot i que s'està a l'espera de le regulació del balanç net.

S'estima que un 10% de les activitats instal·lin sistemes fotovoltaics en autoconsum i que l'estalvi mitjà en el consum de xarxa sigui del 50%. El paper de l'ajuntament en aquesta acció és el de promoció i divulgació dels avenços tecnològics i novetats legislatives en aquest àmbit..

Actualment hi ha una planta de 98 kW de potència amb un generació elèctrica estimada en 107.858 kWh/any.




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea de começ, consum, indústria turisme


Periòdica Agents implicats Titulars d'activitats econòmiques Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


m2 de panells solars fotovoltaics instal·lats en activitats NA


Producció local d'energies renovables 817.938,55 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

123



(Tn/any)

3.1 3.1.3 Instal·lació d'una caldera de biomassa per a diversos equipaments 189,10



Descripció

Disseny d’una xarxa de calor generada per mitjà d’una caldera de biomassa (concretament, estella forestal) destinada a satisfer les necessitats tèrmiques de diversos edificis públics:

- Consultori mèdic (CAP), planta baixa Casa Torrents

- Casal de la gent gran

- Ajuntament

- Residència Casal "Verge de Montserrat"

- CEIP "Guillem de Balsareny"

Es tracta d'una instal·lació formada per caldera de 500 kW, sitja de 70 m3 i xarxa de calor de 358 m que substituirà les fonts energètiques (gasoil, gas natural i electricitat) utilitzades actualment per a la calefacció d'aquests equipaments.

Segons el projecte redactat per la Diputació de Barcelona al desembre del 2012 i aprovat per l'ajuntament, requerirà una inversió de 334,833,90 € i permetrà estalviar 189,1 t de GEH. El pressupost inclou la instal·lació del circuit i emissors tèrmics del CAP ja que actualment la calefacció es fa per sistema de bomba de calor. Considerant que l'increment anyal mig del cost dels combustibles en els darrers anys i suposant que no es rebi cap subvenció, el període d'amortització previst en projecte és de 6,3 anys.

Un cop executada, aquesta instal·lació pot constituir una actuació exemplificadora i es poden organitzar visites per sensibilitzar la població sobre la viabilitat de l'ús de la biomassa.




Alta Curt termini (fins 2015) Àrea d'urbanisme i obres públiques


Puntual Agents implicats Àrea de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Serveis tècnics

334.834,00 Diputació de Barcelona ICAEN (subvencions) Termini d’amortització (anys)

6


Nombre d'equipaments servits per caldera de biomassa NA


Producció local d'energies renovables 874.914,00 Grau d'autoabastament amb energies renovables respecte consum total d'energia

124



(Tn/any)

4.1 4.1.1 Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica. NQ


Planificació Planejament urbà PDR

Descripció

Un dels elements que determinen la configuració urbanística més o menys sostenible d’un municipi és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), per aquest motiu es proposa la inclusió de reglamentacions que afavoreixin la sostenibilitat energètica municipal i que siguins coherents amb els objectius del PAES.

Aquesta acció no té cost associat ja que es tracta d'introduir criteris que afavoreixin la sostenibilitat energètica en el POUM que es troba en fas de redacció.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobili tat, d’adequació enllumenat... POUM


Alta Curt termini (fins 2015) Àrea d'urbanisme i obres públiques


Puntual Agents implicats Serveis tècnics Cost d’inversió (€), IVA inclòs Equip redactor del POUM


NA


Incorporació de criteris de sostenibilitat energètica en la redacció del POUM NQ


Consum final d'energia total NQ Mobilitat de la població

Producció local d'energies renovables

125



(Tn/any)

5.1 5.1.1 Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals 3,36


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica CP

Descripció

Amb aquesta acció es pretén contribuir a la reducció d’emissions de CO2 mitjançant la incorporació de criteris ambientals en les compres municipals. Es tracta d'elaborar un protocol o estratègia interna per la qual s’estableixin els criteris bàsics a tenir en compte en l’adquisició de productes d'ús intern de l'Ajuntament: material d’oficina, productes de neteja, equips, vehicles, mobiliari urbà, etc. Els criteris han de contemplar aspectes com l'eficiència energètica dels equips, materials de que estan fabricats, vida útil i possibilitats de recuperació i reciclatge.

Les etiquetes ecològiques o distintius de garantia de qualitat ambiental i la classificació energètica en electrodomèstics són eines disponibles per recolzar la selecció de productes. Altres criteris, així com l'orientació dels passos a seguir en l'adopció de l'estratègia i el catàleg de productes, es poden consultar als documents "Eines per a la Compra verda Municipal" de la XCPS o la "Guia de compres públiques ambientalment correctes" del DTES i el Manual Procura+ de l'ICLEI (Sustainable Procurement Campaign). L'IDAE publica en el seu web bases de dades de productes energèticament eficients: vehicles, electrodomèstics.

Per tal de fer un seguiment del procés d’implantació es proposa la creació d’una comissió de seguiment formada per representants de Medi Ambient i de Compres, amb l’objectiu de facilitar i fomentar la seva aplicació, detectar incidències i proposar alternatives d'acord amb la viabilitat tècnica i econòmica.

L'estalvi d'emissions que pot comportar aquesta acció en la seva globalitat és difícilment quantificable, però pel conjunt de béns i serveis adquirits amb criteris de compra verda s'ha comptabilitzat un 1% del consum i emissions totals de l'Ajuntament. No hi ha inversió associada ja que l'acció es basa en l'aplicació de criteris interns i recursos tècnics propis.




Baixa Mig termini (fins 2017) Àrea de medi ambient


Puntual Agents implicats Responsables compres Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


Nombre de protocols redactats amb criteris de compra verda 10.649,92



126



(Tn/any)

5.2 5.2.1 Compra d'energia renovable certificada 130,24


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable ER

Descripció

El Sistema de Garantia d'Origen i Etiquetat de l'Electricitat, gestionat per la Comissió Nacional d'Energia (CNE), permet garantir l'origen de l'energia elèctrica generada a partir de fonts renovables o mitjançant sistemes d'alta eficiència. La normativa que regula aquest sistema i que adapta directives europees obliga als productors a determinar la barreja d'energies primàries que s’utilitzen anualment per a produir electricitat (el mix elèctric) i també a les comercialitzadores a donar a conèixer la combinació de fonts d'energia amb la qual s'ha comercialitzat l'electricitat. Mitjançant un registre públic, els productors d'electricitat que utilitzen fonts renovables poden sol·licitar la inscripció de les garanties d'origen que els corresponguin, en definitiva, un sistema d'etiquetatge d'origen de l'electricitat.

Es proposa que l'ajuntament prioritzi la compra d'electricitat verda mitjançant els contractes de subministrament amb una companyia que certifiqui l’origen de fonts renovables en una determinada proporció. Així, malgrat que no es pot garantir que l’electricitat que arriba provingui d’una determinada font, ja que la xarxa de distribució és comuna, sí que et pot garantir que la proporció d'energia consumida que s'hagi determinat s’ha aportat a la xarxa a partir de la generació amb fonts renovables.

Una estratègia és la cooperació entre diferents ens locals (mancomunitats, associacions de municipis, ...) per obtenir millors condicions en la contractació d’energia; aquesta contractació es fa mitjançant licitació pública en la qual es poden incloure criteris d'energia verda certificada. És el cas de l'ajuntament de Balsareny que participa en la licitació conjunta de l'Associació Catalana de Municipis; l'actual "Acord Marc del subministrament d'energia elèctrica i gas natural amb destinació a les entitats locals de Catalunya" estableix com a condició que el 15% de l'energia elèctrica procedeixi de fonts renovables. Les condicions actuals de subministrament, han permès ja l'estalvi de 39,07 t de GEH.

Els criteris Procura+ de compra pública sostenible elaborats per l'ICLEI (International Council for Local Environmental Iniciatives) proposen adquirir electricitat que procedeixi de fonts renovables al menys en un 50%. Es fixa, doncs, l’objectiu del 50% a assolir en el termini de vigència del PAES.




Mitjana Llarg termini (fins 2020) Àrea d'urbanisme i obres públiques


Contínua Agents implicats

Associació Catalana de Municipis ( o altre òrgan supramunicipal amb qui es liciti conjuntament el subministrament energètic)

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Empreses comercialitzadores d'energia elèctrica.


NA


% d'electricitat procedent de fonts renovables en el subministre elèctric. NA


NA

127



(Tn/any)

6.1 6.1.1 Creació d'un servei d’assessorament en matèria d’energia i canvi climàtic NQ


Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM

Descripció

La creació d’un servei d’assessorament energètic i de canvi climàtic té com a principal objectiu difondre a la ciutadana la relació existent entre l’ús que es fa de l’energia i l’escalfament global, oferint un seguit d’eines per poder actuar i mitigar així els efectes del canvi climàtic.

L’ajuntament vetllarà per a què s’ofereixin els següents serveis:

- Informar i assessorar sobre eficiència energètica i les energies renovables, a més de difondre campanyes municipals per reduir el consum energètic domèstic (substitució de làmpades, adquisició electrodomèstics de baix consum, etc.)

- Organització de conferències, cinefòrums, seminaris, intercanvis d’experiències, tallers, exposicions, ...

- Creació d’un fons de documentació i recursos d’informació.

De cara a millorar la seva difusió, és important preveure un espai virtual del servei al web municipal, tot informant de les activitats que es duen a terme i bones pràctiques en matèria energètica.

Moltes d'aquestes actuacions es podran dur a terme en col·laboració amb l'Agència Local d'Energia del Bages que es va presentar al gener del 2013.






Contínua Agents implicats Agència Local d'Energia del Bages Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


Acords amb ALE NQ


Consum final d'energia total NQ Producció local d'energies renovables

128



(Tn/any)

6.3 6.3.1

Campanyes específiques per assolir els objectius del PAES i participació en la Setmana Europea de l'Energia Sostenible

NQ


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció

Moltes de les accions incloses al PAES requereixen que l'ajuntament prengui un paper d'impuls i assessorament, essent aquest un dels compromisos que s’adquireixen amb la signatura del Pacte d'Alcaldes. Es fa necessari, doncs, programar campanyes periòdiques de sensibilització i difusió dels objectius que es persegueixen amb totes aquestes accions. La participació en la Setmana de l'Energia pot ser una fita concreta alhora de programar les actuacions que es proposi dur a terme en el marc d'aquesta acció i un punt de referència per divulgar tots els aspectes relacionats amb el PAES.

La Setmana de l’Energia Sostenible és un esdeveniment promogut per la Comissió europea a la qual s’adhereixen organitzacions dels estats membres. A Catalunya, l’Institut Català d’Energia realitza diverses activitats amb la col·laboració de diferents empreses i entitats, amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania catalana en millorar la gestió energètica i afavorir el canvi d’hàbits en el consum energètic. Igualment hi participen molts ens locals amb una programació específica per a una Setmana de l'Energia o per a un Dia de l'energia amb diverses activitats algunes de les quals poden tenir el suport del propi ICAEN o d'altres entitats com la Diputació de Barcelona.

La inversió indicada és una estimació de les possibles despeses vinculades a la organització i desenvolupament anyal d'un Dia de l'Energia tot i que els ens indicats disposen de recursos que es poden aprofitar (exposicions, material divulgatiu, etc.). Aquesta acció no comporta estalvi d’emissions en sí mateixa sinó que és una mesura transversal per impulsar l’assoliment dels objectius globals del PAES






Periòdica Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs


NA


Nombre de campanyes i actes relacionats amb sostenibilitat energètica NQ


Consum final d'energia total NQ

129



(Tn/any)

6.3 6.3.2

Estudiar la implantació de mesures tipus 50/50 i altres iniciatives per premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2.

8,31


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM

Descripció

La Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Medi Ambient, lidera el projecte EURONET 50/50, en el qual s’aplica la metodologia 50/50 a les escoles per promoure l’estalvi energètic. Aquesta metodologia es basa en la creació d’incentius econòmics vers l’estalvi energètic, així el 50% de l’estalvi econòmic fruit de les mesures d’eficiència energètiques aplicades retorna a l’equipament en forma de transferència econòmica i l’altre 50% es tradueix en un estalvi de l’ajuntament en factures.

El resultat és que totes les parts guanyen: l’equipament té majors possibilitats d’actuació, l’ajuntament disminueix la seva despesa econòmica i la societat per la disminució dels impactes ambientals derivats de l'estalvi energètic assolit. L’èxit aconseguit a les escoles encoratja a fer-ho extensiu a d’altres tipologies d’equipaments municipals, i inclús no municipals.

L’ajuntament promourà la implantació d’aquest mètode d’estalvi energètic als edificis i equipaments municipals, prioritzant els de major despesa energètica (com els centres esportius) i serà el responsable del bon funcionament del projecte. En aquest sentit, és interessant que es creï un grup als equipaments que supervisi el bon funcionament del projecte i informi els responsables municipals de qualsevol incident o noves propostes.

Es considera un estalvi mig d’un 10% anual del consum energètic per cada equipament municipal.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 2., 1 1 3



Alta Curt termini (fins 2015) Area de medi ambient


Contínua Agents implicats Cost d’inversió (€), IVA inclòs Area d'Ensenyament i cultura

NA Entitats usuàries dels equipaments Termini d’amortització (anys)

NA


Nombre d'acords amb entitats per al 50/50 59.050,20


Consum final d'energia de l’ajuntament

130



(Tn/any)

6.4 6.4.1

Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals i als usuaris dels equipaments

4,98


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció

El PAES conté algunes accions que impliquen directament al personal de l'Ajuntament com, per exemple, l’aplicació de criteris de compra verda o d'ambientalització de la contractació pública de serveis i les diferents actuacions proposades per disminuir el consum energètic en els equipaments. Cal fer partícips als treballadors de l'Ajuntament de la iniciativa municipal d'implicació en la lluita contra el canvi climàtic.

Per complementar l'acció purament divulgativa, es proposa organitzar periòdicament sessions formatives de bones pràctiques vinculades amb l'estalvi i eficiència energètica: hàbits en l'ús d'aparells electrònics, en l'encesa i apagada de l'enllumenat, cursos de conducció eficient, etc. Aquesta tasca de difusió/formació s'ha de fer extensiva als usuaris dels equipaments municipals en col·laboració amb el responsable energètic: col·locació de cartells indicatius de bones pràctiques, etc.

Una altra acció sensibilitzadora pot ser la divulgació de l'evolució del consum energètic de cada equipament un cop s’implanti el sistema de seguiment proposat a l'acció 1.1.1. El conjunt d'aquesta acció s'estima que pot reduir en un 6% el consum i emissions dels equipaments municipals. Aquesta acció es considera prioritària pel caràcter exemplificador de l'acció municipal. Aquesta acció no ha d'implicar costos addicionals ja que pot fer-se amb recursos propis.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 1, 1 1 4, 1 1 5, 1 1 6,1 1 7, 1 1 8, 1 1 9, 1 1 10, 1 1 11, 1 1 12, 1 1 13



Alta Curt termini (fins 2015) Area de medi ambient


Contínua Agents implicats Treballadors municipals Cost d’inversió (€), IVA inclòs Entitats usuàries dels equipaments


NA


Nombre d'accions de sensibilització 35.430,12


Consum final d'energia de l’ajuntament

131



(Tn/any)

6.4 6.4.2

Cursos de formació en matèria d’eficiència energètica per a personal municipal de manteniment.

NQ


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM

Descripció

Aquesta acció consisteix a formar els tècnics municipals en matèria d’eficiència energètica i energies renovables amb l’objectiu d’impulsar la seva implantació a nivell local i reduir les emissions de CO2.

La Diputació de Barcelona ofereix cursos de formació en matèria d’energies renovables dirigits específicament als tècnics municipals, aquests poden participar de la formació i aplicar els coneixements adquirits als municipis respectius. Aquesta mesura no comporta un estalvi en si mateixa sinó que és una acció necessària per garantir la correcta implantació de les mesures proposades a les visites d’avaluació energètica.

Relació amb d’altres accions PAES 1 1 1, 1 1 3, 1 1 4, 1 1 5, 1 1 6,1 1 7, 1 1 8, 1 1 9, 1 1 10, 1 1 11, 1 1 12, 1 1 13



Alta Curt termini (fins 2015) Àrea d'Urbanisme i obres públiques


Puntual Agents implicats Serveis tècnics Cost d’inversió (€), IVA inclòs Personal de manteniment


NA


Nombre d'accions formatives al personal de manteniment NQ



132



(Tn/any)

7.1 7.1.2

Actuacions específiques per incrementar el percentatge de la recollida selectiva i assolir els objectius del PROGREMIC

393,40


Altres Residus PDR

Descripció

Els objectius del PROGREMIC són assolir per a les fraccions recollides selectivament un percentatge de valorització del 55% per a la MO un 75% per al vidre; un 75% per al paper i cartró i un 25% per als envasos de metall i plàstic. També es fixa com a objectiu la reducció del 43% de la fracció rebuig respecte al total de residus generats.

L'estalvi d'emissions s'ha calculat considerant que s’assoleixen els objectius per a cada fracció en el termini de vigència del PAES i calculant la generació en pes a partir de la composició percentual mitjana de la brossa.

L'ajuntament de Balsareny ja ha impulsat algunes mesures per millorar les taxes de recollida selectiva com la implantació del punt verd mòbil i l'ampliació de l'horari de la deixalleria municipal al diumenge. Es proposa continuar treballant en la millora d'aquests índex.

La inversió indicada correspon als costos d'un estudi de diagnosi per la millora en la gestió de residus. La Diputació de Barcelona ofereix suport en la realització d'aquest tipus d'estudis.




Alta Llarg termini (fins 2020) Area de medi ambient


Puntual Agents implicats Consorci del Bages per la Gestió de Residus

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Diputació de Barcelona (finançament i suport tècnic)


NA


Realització estudi millora servei recollida residus NA


Percentatge de recollida selectiva NA Consum final d'energia total

133



(Tn/any)

7.2 7.2.1 Recursos hídrics alternatius per a usos que no requereixen aigua potable 4,32


Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) CP

Descripció

La implementació de recursos hídrics alternatius als convencionals té com a principal objectiu evitar el malbaratament d’aigua potable municipal, reduint així la despesa energètica per potabilització. Es poden aplicar les següents mesures:

- Aprofitament d'aigües pluvials per a reg mitjançant, per exemple, la instal•lació de captadors d’aigua a les cobertes d’edificis municipals (equipaments esportius, escoles, etc.) i aprofitar-la per a reg de zones verdes o neteja de carrers. Aquesta mesura es pot fomentar també entre els propietaris d'edificis amb jardí o piscina..

- Recuperació de l’aigua de pou i aqüífers d'aigua potable i no potable i donar-li un ús per al municipi (regar zones verdes o netejar carrers).

S'estima que amb aquestes mesures es pot disminuir en un 5% el consum d'aigua potable.




Baixa Llarg termini (fins 2020) Àrea d'urbanisme i obres públiques


Puntual Agents implicats SOREA Cost d’inversió (€), IVA inclòs ACA

NQ Termini d’amortització (anys)

NQ


Punts de proveïment alternatius a l'aigua de xarxa 12.967,


Abastament d'aigua municipal NA Consum final d'energia de l’ajuntament

Consum final d'energia total

134



(Tn/any)

7.2 7.2.2 Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua. 6,18


Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) CP

Descripció

L’acció consisteix a realitzar campanyes periòdiques per conscienciar la població sobre la importància de fer un ús racional de l’aigua a nivell domèstic i donar a conèixer mesures d’estalvi, bones pràctiques, etc. per tal de reduir el consum d’aigua entre la població.

La campanya pot incloure:

- Creació de material divulgatiu.

- Xerrades sobre l’ús racional de l’aigua i difusió de bones pràctiques.

- Punts d’informació i exposicions sobre l'estalvi d'aigua.

- Promocionar l’estalvi a través dels mitjans de comunicació habituals.

- Es pot considerar la idea de regalar airejadors per a les aixetes o altres mecanismes estalviadors (reductors de cabal, reductors volumètrics, ...). La implantació massiva d’aquests mecanismes podria comportar un estalvi de fins el 20% d’aigua d’ús domèstic.

- Creació d’un espai de participació en què la ciutadania pugui aportar i donar a conèixer les iniciatives ciutadanes per a l’estalvi d’aigua.

Les campanyes d’estalvi d’aigua solen tenir una resposta molt positiva per part de la població, amb un canvi dels hàbits i el conseqüent estalvi en el consum d’aigua que pot arribar al 5%




Baixa Mig termini (fins 2017) Àrea de medi ambient


Periòdica Agents implicats ACA Cost d’inversió (€), IVA inclòs SOREA

2.000,00 Ciutadania Termini d’amortització (anys)

NA


Nombre de campanyes i actes relacionats amb l'estalvi d'aigua 18.579,50


Abastament d'aigua municipal NA



5.4. RESUM EXECUTIU DEL PLA

En la taula següent es presenta el resum del pla d’acció, amb l’expectativa de reducció d’emissions i el cost estimat agrupat per àmbits d’actuació i calendari.

Taula 5.7 Resum del pla d’acció

ÀMBIT Nombre

d'accions

% respecte

total

Reducció CO2eq (t) any 2020

Cost estimat (€)

Equipaments i serveis 23 58% 591,04 89.399

Transport 3 8% 1.542,80 11.000

Producció local d'energia 3 8% 469,64 393.501

Planificació 1 3% NQ 0

Adquisició pública de béns i serveis 2 5% 133,60 0

Participació ciutadana 5 13% 13,29 0

Altres 3 8% 403,90 11.000

TOTAL 40 100% 3.154,27 504.900

COST ESTIMAT PER TERMINI (€)

ÀMBIT Curt

termini Mig

termini Llarg

termini Total

general

Equipaments i serveis 2.260 15.825 71.314 89.399

Transport 11.000 11.000

Producció local d'energia 334.834 58.667 393.501

Planificació 0 0

Adquisició pública de béns i serveis 0 0 0

Participació ciutadana 0 0 0

Altres 2.000 9.000 11.000

Total general 337.094 17.825 149.981 504.900

La majoria de les accions proposades es refereixen a l’àmbit dels serveis i equipaments, amb 23 accions de les quals 16 s’apliquen a instal�lacions pròpies de l’ajuntament. La majoria deriven de les visites d’avaluació energètica (VAE) i dues se centren en l’enllumenat, una de les quals ja ha estat executada.

En segon lloc en nombre d’accions es troben les actuacions de participació ciutadana ja que bona part del compromís de reducció se centra en els

PLA D’ACCIÓ


àmbits domèstic i del transport privat en el qual el paper de l’ajuntament ha de ser de promoció i divulgació; igualment, part dels estalvis d’energia previstos en els equipaments municipals depenen de les bones pràctiques dels usuaris d’aquests equipaments.

La implementació del pla d’acció requerirà una inversió estimada en 504.900 €. El 66% d’aquesta inversió, però, correspon al projecte d’instal�lació de biomassa que ja està en marxa i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. D’altra banda, moltes de les actuacions són susceptibles de rebre subvencions i ajuts per part dels organismes que tenen entre les seves línies de treball el suport a l’eficiència energètica i la mitigació del canvi climàtic: suport a campanyes, subvencions per actuacions concretes d’estalvi energètic, etc.

Igualment, cal considerar que moltes de les accions proposades redunden en l’estalvi en els consums energètics municipals i, per tant, en un estalvi econòmic. El període d’amortització global de les inversions previstes és de l’ordre dels 5 anys.

Algunes de les accions incloses al PAES ja han estat implementades o s’han iniciat en major o menor mesura, es tracta de les actuacions següents:

• Substitució del gasoil per gas natural en diversos equipaments (1.1.4): els anys 2008 i 2009 es va procedir a la substitució del gasoil per gas natural com a combustible per a la calefacció a la biblioteca Pere Casaldàliga i a l'edifici de l’ajuntament; aquesta mesura ha permès estalviar 5,3 t de CO2 tenint en compte els consums actuals d’aquests equipaments (2011).

• Mesures d’eficiència energètica i adequació d’enllumenat públic (1.3.1): des de l’any 2005, diverses actuacions sobre les instal�lacions d’enllumenat públic han permès estalviar 133.215 kWh/any d’energia elèctrica i 44,4 t de CO2. Aquestes actuacions han incidit de forma molt important en l’eficiència de l’enllumenat doncs cal tenir en compte que la potència instal�lada s’ha incrementat i tot i això el consum ha disminuït.

• Campanya de renovació de bombetes (1.4.2): l’Ajuntament de Balsareny es va sumar a la iniciativa impulsada per l’IDAE de repartiment de bombetes de baix consum per donar a conèixer els avantatges d’aquest tipus d’il�luminació en l’àmbit domèstic. És un tipus d’iniciativa que, amb aquest o un altre format, s’haurà d’anar repetint de forma periòdica per afavorir el compliment de l’objectiu de reducció previst en el PAES.

• Instal�lacions solars fotovoltaiques a les activitats econòmiques amb sostre disponible (3.1.2): Actualment existeix una instal�lació de prop de 100 kW de potència instal�lada que ocupa tot el sostre d’un activitat industrial del polígon de la Coromina i que està en funcionament des de l’any 2008. Una instal�lació d’aquestes característiques representa generar uns 107.000 kWh/any d’energia elèctrica a partir de fonts



renovables amb la disminució d’unes 35 t d’emissions de GEH, un 15% de l’objectiu previst en el PAES per a aquest tipus d’instal�lacions.

• Instal�lació d’una caldera de biomassa per a diversos equipaments (3.1.3): Aquesta acció que actualment compta ja amb un projecte aprovat, permetrà evitar l’emissió de 190 t de CO2.

• Compra d’energia renovable certificada (5.2.1): l’actual contracte de subministrament d’energia elèctrica que s’adjudica conjuntament amb altres municipis d’acord a la proposta de l’AMC estableix com a requisit que un 15% sigui energia verda certificada. En el marc del PAES es preveu incrementar aquesta proporció fins al 25%.

• Actuacions específiques per incrementar el percentatge de la recollida selectiva i assolir els objectius del PROGREMIC (7.1.2): El tractament dels residus, sobretot de la fracció resta, incideix de forma important en les emissions. Recentment, davant de l’estancament en les taxes de recollida selectiva, l’Ajuntament de Balsareny ha implantat mesures com l’ampliació de l’horari de la deixalleria a diumenge i la implantació del servei de deixalleria mòbil. Serà un camp d’actuació, però, on caldrà continuar incidint per assolir els objectius previstos al PAES.



5.5. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ

A la taula següent es presenta el resum de les accions que integren el PAES. En negreta s’indiquen les accions que han estat considerades prioritàries per a l’ajuntament. En tramat verd s’indiquen les accions ja executades i en taronja les que s’han iniciat en major o menor mesura.

Taula 5.8 Resum tècnic de les accions

CODI ACCIÓ

TÍTOL TEMÀTICA TIPOLOGIA

CALENDARI ESTALVI ACONSEGUIT

COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

PERÍODE D'AMORTIT

ZACIÓ

ESTALVI EMISSIONS

1.1.1 Implantar un sistema de control i gestió dels consums energètics de l'ajuntament.


CP Curt termini (fins 2015)

30.718,60 NA NA 9,85

1.1.2 Designar el responsable energètic dels equipaments municipals i definir-ne les funcions.



18.431,16 NA NA 5,91

1.1.3 Programa de manteniment i de bones pràctiques dels edificis i equipaments municipals.



9.215,58 NA NA 2,95

1.1.4 Substitució del gasoil per gas natural a l'edifici de l'ajuntament i a la biblioteca


CP Executada NA NA NA 5,27

1.1.5 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a l'Ajuntament.


CP Mig termini (fins 2017)

4.790,00 5875 5 3,78

1.1.6 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al CEIP Guillem


CP Llarg termini (fins 2020)

7.221,00 4450 1 8,10

PLA D’ACCIÓ

DOCUMENT I: PAES Pàg. 140 140

CODI ACCIÓ



COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

PERÍODE D'AMORTIT

ZACIÓ

ESTALVI EMISSIONS

1.1.7 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la llar d'infants Sant Marc



12.260,00 1139 4 3,10

1.1.8 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la piscina municipal



8.859,00 13700 10 2,95

1.1.9 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al poliesportiu municipal



24.210,00 21250 4 11,05

1.1.10 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al camp de futbol



12.044,00 950 1 3,70

1.1.11 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la sala polivalent El Sindicat


CP Curt termini (fins 2015) 2.118,00 260 1 0,71

1.1.12 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a la Biblioteca



8.900,00 4.725 6 2,29

1.1.13 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica a l'Escola de Música i Casal d'Entitats.


CP Llarg termini (fins 2020) 4.676,00 17900 4 14,69

1.1.14 Aplicació de les mesures proposades en l'informe de la visita d'avaluació energètica al CAP



6.882,00 2150 2 2,45



CODI ACCIÓ



COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

PERÍODE D'AMORTIT

ZACIÓ

ESTALVI EMISSIONS

1.3.1 Aplicació de les mesures d'eficiència energètica proposades en l'auditoria d'enllumenat públic i adequació a la llei 6/2001 de protecció del medi nocturn


CP Executada 133.214,75 NA NA 44,35

1.3.2 Instal�lació de reguladors de flux en capçalera



1.860,69 5000 2 2,05

1.4.1 Campanya de renovació d’electrodomèstics.

Sector domèstic AM Curt termini (fins 2015)

124.900,47 2000 NA 41,58

1.4.2 Campanya de renovació de bombetes. Sector domèstic AM Executada 224.820,85 NA NA 74,85

1.4.3 Campanya millora d’aïllaments. Sector domèstic AM Llarg termini (fins 2020)

193.702,34 2000 NA 48,21

1.4.4 Compra d’energia verda a les llars. Sector domèstic AM Mig termini (fins 2017)

NA 2000 NA 27,72

1.4.5 Canvi de calderes de gasoil C per calderes de biomassa o gas natural

Sector domèstic AM Llarg termini (fins 2020)

NA 2000 NA 137,08

1.4.6 Renovació de calderes per d’altres més eficients

Sector domèstic AM Llarg termini (fins 2020)

262.504,21 2000 NA 127,94

1.5.1 Compra d’energia verda al sector serveis.

Sector serveis AM Mig termini (fins 2017)

NA 2000 NA 10,46

2.1.1 Canvi de vehicles per d'altres menys emissors quan acabin la vida útil.

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)


18.588,64 9000 4 3,66

2.1.2 Incorporació de criteris de vehicles eficients en els plecs de contractació

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

CP Llarg

termini (fins 2020)

NA NA NA 20,36

PLA D’ACCIÓ

DOCUMENT I: PAES Pàg. 142 142

CODI ACCIÓ



COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

PERÍODE D'AMORTIT

ZACIÓ

ESTALVI EMISSIONS

2.3.1 Recanvi de vehicles per d’altres més eficients en el parc mòbil privat

Transport privat i comercial

AM Llarg termini (fins 2020)

NA 2000 NA 1.518,78

3.1.1 Implantació d’instal�lacions solars fotovoltaiques als edificis i equipaments

Fonts d'energia renovables

ER Llarg termini (fins 2020)

NA 24750 16 8,24

3.1.2 Implantació d’instal�lacions solars fotovoltaiques a les activitats econòmiques amb sostre disponible.



NA NA NA 272,30

3.1.3 Instal�lació d'una caldera de biomassa per a diversos equipaments


ER Curt termini (fins 2015)

NA 334834 6 189,10

4.1.1 Redacció del POUM amb inclusió de criteris de sostenibilitat energètica.

Planejament urbà

PDR Curt termini (fins 2015)

NQ NA NA NQ

5.1.1 Incorporar criteris ambientals en l'adquisició de béns i serveis municipals

Requisits d'eficiència energètica


10.649,92 NA NA 3,36

5.2.1 Compra d'energia renovable certificada

Requisits d'energia renovable


NA NA NA 130,24

6.1.1 Creació d'un servei d'assessorament en matèria d'energia i canvi climàtic o establir col�laboracions amb l'Agència local d'Energia del Bages

Serveis d'assessorament

AM Curt termini (fins 2015)

NQ NA NA NQ

6.3.1 Campanyes específiques per assolir els objectius del PAES i participació en la Setmana Europea de l'Energia Sostenible

Sensibilització i treball amb xarxes locals

AM Curt termini (fins 2015) NQ NA NA NQ



CODI ACCIÓ



COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA

PERÍODE D'AMORTIT

ZACIÓ

ESTALVI EMISSIONS

6.3.2 Estudiar la implantació de mesures tipus 50/50 i altres iniciatives per premiar entitats que prenen mesures per reduir les emissions de CO2.

Sensibilització i treball amb xarxes locals

AM Curt termini (fins 2015) 59.050,20 NA NA 8,31

6.4.1 Sensibilització per a l'ús racional de l'energia als treballadors municipals i als usuaris dels equipaments



35.430,12 NA NA 4,98

6.4.2 Cursos de formació en matèria d'eficiència energètica per a personal municipal de manteniment.



NQ NA NA NA

7.1.2 Actuacions específiques per incrementar el percentatge de la recollida selectiva i assolir els objectius del PROGREMIC

Residus PDR Llarg termini (fins 2020) NA 9000 NA 393,40

7.2.1 Recursos hídrics alternatius per a usos que no requereixen aigua potable


CP Llarg termini (fins 2020) 12.967,00 NQ NQ 4,32

7.2.2 Campanyes per reduir el consum domèstic de serveis d'aigua.


CP Mig termini (fins 2017) 18.579,50 2000 NA 6,19



6. PLA DE SEGUIMENT

6.1. OBJECTIUS

L’objectiu del Pla de Seguiment del PAES és avaluar el seu estat d’execució i el grau de compliment del compromís adquirit per l’Ajuntament mitjançant la seva adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.

El Pla de Seguiment s’articula a partir dels indicadors:

− Indicadors de seguiment del PAES, avaluen directament el grau de compliment de l’objectiu general del PAES: reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

− Indicadors objectiu o de la XCPCS, permeten analitzar l’evolució d’indicadors que es veuen influenciats amb la posta en pràctica de determinades accions del PAES.

− Indicadors d’estat d’execució per avaluar el grau d’aplicació del PAES en cada moment.

Els indicadors es descriuen als apartats que segueixen, La taula següent resumeix els valor en l’any de referència i, si escau, el valor objectiu en el marc del PAES (2020) o, si més no, la tendència desitjable.

Taula 6.1 Resum d’indicadors Indicador unitat 2005 2020 tendència

Indicadors de seguiment del PAES

S 1.1 Emissions de GEH totals del municipi

t CO2 eq/any 28.781,90 Disminuir

S 1.2 Emissions de GEH per habitant del municipi

t CO2

eq/hab/any 8,78 Disminuir

S 2.1 Emissions de GEH totals de l’àmbit PAES

t CO2 eq/any 12.882,28 9.712,94

S 2,2 Emissions de GEH per habitant de l’àmbit PAES

t CO2

eq/hab/any 3,93 3,0

S 2.1 Emissions de GEH totals de l’ajuntament

t CO2 eq/any 335,92 268,7

S 2.2 Emissions de GEH per habitant de l’ajuntament

t CO2

eq/hab/any 0,10 0,08

Indicadors objectiu o de la XCPCS

O 1 Consum final d’energia total (indicador de la XCPCS 14).

kWh/hab/any 33.236 Disminuir

O 2 Producció local d’energies renovables (indicador de la XCPCS 16)

kWh/any 2.249.465 Augmentar

PLA DE SEGUIMENT


Indicador unitat 2005 2020 tendència

O 3 Intensitat energètica local (indicador de la XCPCS 15)

kWh/milers € s/d Disminuir

O 4 Abastament d’aigua municipal (indicador de la XCPCS 20)

l/hab/dia 278 Disminuir

O 5 Mobilitat de la població (indicador de la XCPCS 5)

% s/d Disminuir

O.6 Consum final d’energia de l’ajuntament

kWh/any 1.064.992 Disminuir

O 7 Grau d’abastament amb energies renovables respecte al consum total d’energia

% 2,1 20

O 8 Percentatge de recollida selectiva

% 10,6 65

Indicadors d’estat d’execució

E 1 Percentatge d’accions fetes sobre el total

% 7 100

E 2 Balanç econòmic € s/d



6.2. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

1. Emissions de GEH totals i per habitant

S 1.1 Emissions de GEH totals del municipi

Descripció: Emissions de GEH en l’àmbit municipi expressades en tones de CO2

eq/any.

Font de les dades: Oficina Tècnica de Canvi climàtic i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.

Mètode de càlcul: a partir de les dades de consum d’energia per sectors i de la producció de residus per fraccions i utilitzant els factors d’emissió de la metodologia de la Diputació de Barcelona s’obtenen les emissions globals en l’àmbit municipi. Sectors considerats: primari, indústria, domèstic, serveis, transport i tractament de residus,

Dades disponibles i representació gràfica:

EMISSIONS GLOBALS MUNICIPI

28.760,86

26.621,60

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2005 2007

t CO

2 eq

Unitats: t CO2 eq/any Periodicitat: bianual

Tendència desitjada: disminució

PLA DE SEGUIMENT


S 1.2 Emissions de GEH per habitant del municipi

Descripció: Emissions de GEH en l’àmbit municipi expressades en tones de CO2

eq/habitant i any.


Mètode de càlcul: a partir de les dades de consum d’energia per sectors i de la producció de residus per fraccions i utilitzant els factors d’emissió de la metodologia de la Diputació de Barcelona s’obtenen les emissions globals en l’àmbit municipi que s’han de dividir pel nombre d’habitants de l’any en qüestió. Sectors considerats: primari, indústria, domèstic, serveis, transport i tractament de residus,


EMISSIONS PER HABITANT MUNICIPI

8,78

7,81

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

2005 2007

t CO

2 eq

/hab

Unitats: t CO2 eq/hab/any Periodicitat: bianual

Tendència desitjada: disminució



2. Emissions de GEH en l’àmbit PAES totals i per habitant

S 2.1 Emissions de GEH totals de l’àmbit PAES

Descripció: Emissions de GEH en l’àmbit PAES expressades en tones de CO2

eq/any.


Mètode de càlcul: a partir de les dades de consum d’energia per sectors inclosos en l’àmbit PAES i de la producció de residus per fraccions i utilitzant els factors d’emissió de la metodologia de la Diputació de Barcelona s’obtenen les emissions globals en l’àmbit municipi, Sectors considerats: domèstic, serveis, transport i tractament de residus,


EMISSIONS GLOBALS PAES

12.859,20 13.021,01

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

2005 2007

t CO

2 eq


Tendència desitjada: disminució, objectiu 9.712,94 t CO2 eq l’any 2020.

PLA DE SEGUIMENT


S 2.2 Emissions de GEH per habitant de l’àmbit PAES

Descripció: Emissions de GEH en l’àmbit PAES expressades en tones de CO2

eq/habitant i any.


Mètode de càlcul: a partir de les dades de consum d’energia per sectors considerats en l’àmbit PAES i de la producció de residus per fraccions i utilitzant els factors d’emissió de la metodologia de la Diputació de Barcelona s’obtenen les emissions globals en l’àmbit municipi que s’han de dividir pel nombre d’habitants de l’any en qüestió, Sectors considerats: domèstic, serveis, transport i tractament de residus.


EMISSIONS PER HABITANT PAES

3,92 3,82

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

2005 2007

t CO

2 eq

/hab


Tendència desitjada: disminució, objectiu 3,0 t CO2 eq/hab l’any 2020.



3. Emissions de GEH en l’àmbit Ajuntament

S 3.1 Emissions de GEH totals de l’Ajuntament

Descripció: Emissions de GEH atribuïbles a l’ajuntament expressades en tones de CO2 eq/any.

Font de les dades: Ajuntament (Medi Ambient, Serveis municipals, Comptabilitat).

Mètode de càlcul: a partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament i utilitzant els factors d’emissió de la metodologia de la Diputació de Barcelona s’obtenen les emissions globals en l’àmbit municipi. Sectors considerats: equipaments municipals, enllumenat públic i semàfors, flota de vehicles municipals i dels serveis externalitzats. El càlcul d’aquest indicador, el S 3.2 i altres indicadors objectiu se simplificaran quan s’hagi implantat el sistema de seguiment dels consums energètics municipals,


EMISSIONS GLOBALS AJUNTAMENT

335,99

199,24

0

100

200

300

400

500

2005 2011

t CO

2 eq


Tendència desitjada: disminuir o mantenir les del 2011 (objectiu màxim emissions 2020 268,7 CO2 eq)

PLA DE SEGUIMENT


S 3.2 Emissions de GEH per habitant de l’Ajuntament

Descripció: Emissions de GEH de l’Ajuntament expressades en tones de CO2eq/habitant i any.

Font de les dades: Ajuntament (Medi Ambient, Serveis Tècnics, Comptabilitat).

Mètode de càlcul: a partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament i utilitzant els factors d’emissió de la metodologia de la Diputació de Barcelona s’obtenen les emissions globals en l’àmbit ajuntament que s’han de dividir pel nombre d’habitants de l’any en qüestió. Sectors considerats: equipaments municipals, enllumenat públic i semàfors, flota de vehicles municipals i dels serveis externalitzats.


EMISSIONS PER HABITANT AJUNTAMENT

0,100,06

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

2005 2011

t CO

2 eq

/hab


Tendència desitjada: mantenir o disminuir (objectiu màxim 2020 0,08 t CO2

eq/hab,



6.3. INDICADORS OBJECTIU I DE LA XARXA1 INFLUENCIATS PEL PAES

O 1 Consum final d’energia del municipi (X14)

Descripció: Mesura el consum final d'energia del municipi en kWh per habitant.


Mètode de càlcul: sumatori del consum final d'energia considerant els diferents tipus d'energia consumits al municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL) i energies de producció local (EPL), Per a les EPL només es considera la solar fotovoltaica no connectada a la xarxa elèctrica.


Evolució del consum final d'energia

29.908,0433.236,35

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

kWh/

any

Unitats: kWh/hab/any Periodicitat: bianual

Tendència desitjada: disminució,

1 Del Sistema d’indicadors de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

PLA DE SEGUIMENT


O 2 Producció local d’energies renovables (X16)

Descripció: Quantitat d’energia generada al municipi procedent de fonts renovables.

Font de les dades: Oficina Tècnica de Canvi climàtic i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, ICAEN, Ajuntament (urbanisme, medi ambient),

Mètode de càlcul: Producció anual d’energies renovables sostenibles. Per al càlcul de l'indicador es consideren energies renovables sostenibles l'eòlica, la solar i la minihidràulica.


0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

2005 2006 2007 2008 2009

Pot

ènci

a in

stal

·lada

kW

0500.0001.000.0001.500.0002.000.0002.500.0003.000.0003.500.0004.000.0004.500.0005.000.0005.500.0006.000.000

Pro

ducc

ió e

stim

ada

kWh

Potència instal·lada Producció kWh (Venuda a xarxa)

Unitats: kWh/any Periodicitat: bianual

Tendència desitjada: augment.



O 3 Intensitat energètica local (X15)

Descripció: Aproximació a l’eficiència energètica de l’economia local en relació al PIB.

Font de les dades: Oficina Tècnica de Canvi climàtic i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, Institut Català d’Estadística.

Mètode de càlcul: sumatori del consum final d'energia segons s’ha descrit al indicador O 1, dividit pel PIB municipal en milers d’euros.


No es disposa de dades ja que no es calcula el PIB per a municipis amb població inferior a 5.000 habitants.

Unitats: kWh/milers € Periodicitat: quinquenal


PLA DE SEGUIMENT


O 4 Abastament d’aigua municipal (X20)

Descripció: Volum d’aigua provinent de la xarxa de proveïment municipal expressat en litres per habitant i dia.

Font de les dades: Empreses gestores del servei de subministrament.

Mètode de càlcul: Volum d'aigua abastat dividit pel nombre d'habitants i el nombre de dies de l'any, Es considera el consum total dels sectors domèstic i industrial i dels equipaments i serveis municipals, així com les pèrdues de la xarxa de distribució.


277,97 278,04254,36

215,63199,20

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

2005 2006 2007 2008 2009

m3

0

50

100

150

200

250

300

350

400

VOLUMS FACTURATS CANON AIGUA XARXA (m3/any)Volum consumitl/hab/dia

Unitats: l/hab/dia Periodicitat: anual




O 5 Mobilitat de la població (X 5)

Descripció: Permet conèixer el tipus i l’estructura de la mobilitat interna i externa del municipi, i avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat.

Font de les dades: Institut Català d’Estadística (dades de l’EMO),

Mètode de càlcul: Percentatge de desplaçaments en vehicle privat respecte el total de desplaçaments, Es tenen en compte els desplaçaments interns i els desplaçaments externs generats al municipi, per raons de treball o estudis (no s’inclouen els desplaçaments atrets des d’altres municipis),


No s’ha calculat l’indicador ja que la darrera dada disponible és del 2001.

Unitats: % Periodicitat: decennal (les dades necessàries procedeixen de l’Enquesta de Mobilitat Obligada –EMO- que s’elabora amb aquesta periodicitat a no ser que el municipi disposi d’estudis propis,

Tendència desitjada: disminució.

PLA DE SEGUIMENT


O 6 Consum final d’energia de l’ajuntament

Descripció: Consum total d’energia de l’Ajuntament en kWh/any

Font de les dades: Ajuntament (Medi Ambient, Serveis, Comptabilitat).

Mètode de càlcul: sumatori de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament (les mateixes que s’utilitzen per a l’indicador S 3.1). Sectors considerats: equipaments municipals, enllumenat públic i semàfors, flota de vehicles municipals i dels serveis externalitzats. Igual que en el cas dels indicadors S 3.1 i S 3.2, el càlcul se simplificarà amb la implantació del sistema de seguiment dels consums energètics municipals,


1.064.992

1.177.046

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

2005 2011

Unitats: kWh/any Periodicitat: anual

Tendència desitjada: disminució.



O 7 Grau d’autoabastament amb energies renovables (X16,2)

Descripció: Determina el consum local d’energies renovables respecte al consum total d’energia del municipi.

Font de les dades: Oficina Tècnica de Canvi climàtic i sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, ICAEN, Ajuntament (Urbanisme, Medi Ambient).

Mètode de càlcul: es relaciona la producció local d’energies renovables (indicador O 2) amb el consum final d’energia total del municipi.


2,1% 2,2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

16%

18%

20%

2005 2007

%

16.2 Grau d'abastament en recursos renovables.

Unitats: % Periodicitat: anual

Tendència desitjada: augment fins el 20%. L’objectiu de l’abastament en un 20% amb energies renovables forma part del compromís adquirit amb l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/esses,

PLA DE SEGUIMENT


O 8 Percentatge de recollida selectiva

Descripció: Calcula el percentatge de residus municipals de gestió pública recuperats respecte al total de residus municipals produïts.

Font de les dades: Ajuntament, Consell comarcal, Agència de Residus de Catalunya.

Mètode de càlcul: Percentatge de tones anuals de residus municipals recuperats, respecte les tones anuals de residus municipals produïts. Es considera un residu recuperat aquell que a partir d’un conjunt d’operacions (reciclatge, reutilització, compostatge) torna a ser aprofitat, totalment o parcialment,


Recollida selectiva

10,6%

19,9%21,0%

23,5% 22,9%

19,2% 19,5%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Total selectiva

Unitats: % Periodicitat: anual

Tendència desitjada: augment. L’objectiu en el marc del PAES és que s’assoleixin les quotes de reciclatge fixades en el PROGREMIC (programa de gestió de residus municipals de Catalunya),



6.4. INDICADORS DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ

E 1 Percentatge d’accions fetes sobre el total

Descripció: Calcula el percentatge d’accions fetes, accions en curs i accions no fetes sobre el total d’accions del PAES.

Font de les dades: Ajuntament.

Mètode de càlcul: Es comptabilitzaran anualment les accions realitzades i les que es trobin en curs. Les accions contínues o periòdiques que s’hagin iniciat es consideraran fetes.


Execució del PAES

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2012 2014

% a

ccio

ns

Executades En curs Pendents

Unitats: % Periodicitat: bianual

Actuacions fetes 2012: 3 (7%)

Actuacions en curs o iniciades (2011): 4 (10%)

Actuacions no fetes 2011: 34 (83%)

Objectiu 2020 = 100%

PLA DE SEGUIMENT


E 2 Balanç econòmic

Descripció: Calcula el cost de les actuacions fetes independentment de la font inversora.

Font de les dades: Ajuntament.

Mètode de càlcul: Es comptabilitzaran anualment les accions realitzades i les que es trobin en curs i es fa el sumatori de les inversions realitzades independentment de quin hagi estat la font inversora.

Dades disponibles i representació gràfica: sense dades

Balanç econòmic

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2.010 2.011 2.013 2.015 2.017 2.019 2.020

mile

rs €

Unitats: € o milers d’€ Periodicitat: bianual



7. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Diputació de Barcelona: “Metodologia per a la redacció dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible a la província de Barcelona”. Juliol, 2012.

Diputació de Barcelona: “Guia simplificada per al càlcul de les Emissions”. Juliol, 2012.

Diputació de Barcelona: “Accions bàsiques dels PAES per a municipis de menys de 20.000 habitants de la Província de Barcelona”. Maig, 2011.

Institut Català d'Energia: “L'energia a les instal�lacions esportives”. Setembre, 2012.

Institut Català d'Energia: “Estalvi i eficiència energètica en edificis públics”. Octubre 2009.

JRC European Comission & Institute for Energy: Guía "Cómo desarrollar un plan de acción para la Energía sostenible (PAES)", JRC Scientific and Technical Reports, 2010.



8. ÍNDEXS

8.1. ÍNDEX DE TAULES

Taula 2.1: Dades bàsiques................................................................. 9

Taula 2.2: Dades de població anys de referència per al PAES. ...............15

Taula 2.3 Parc de vehicles ................................................................18

Taula 2.4: Volums servits aigua de xarxa m3/any ................................19

Taula 2.5 Aigua tractada a l’EDAR en m3 ............................................20

Taula 3.1 Taxa generació elèctrica i autoconsum tractament de residus amb aprofitament de biogàs ........................................................28

Taula 3.2 Factors d’emissió del mix elèctric estatal ..............................29

Taula 3.3. Factors d’emissió del mix elèctric local ................................30

Taula 3.4 Factors d’emissió dels combustibles .....................................30

Taula 3.5: Indicadors de consum energètic en l’àmbit municipi. 2005 i 2007. .......................................................................................32

Taula 3.6: Consum d’energia en l’àmbit PAES anys 2005 i 2007. ...........44

Taula 3.7 Consum energètic anual dels equipaments municipals............54

Taula 3.8 Consum energètic total dels equipaments l’any 2005. ............56

Taula 3.9 Consum energètic total dels equipaments l’any 2011 .............57

Taula 3.10: Emissions per font energètica en t CO2 eq, Anys 2005 i 2011 .57

Taula 3.11 ......................................................................................59

Taula 3.12: Quadres de l’enllumenat públic de Balsareny......................60

Taula 3,13: Consum i emissions de la flota de vehicles.........................62

Taula 3.14 Dades instal�lacions producció energia al municipi................63

Taula 3,15: Producció local i autoabastament energètic........................63

Taula 3,16: Producció energètica en l’àmbit de l’ajuntament .................64

Taula 4.1 Estimació emissions de GEH en tones per càpita any 2005, Àmbit municipi ..........................................................................65

Taula 4.2 Consum (kWh) i emissions (t CO2eq) en l’àmbit PAES i ajuntament ...............................................................................66

Taula 4,3 Principals punts forts i punts febles de les emissions globals ...67

Taula 4.4: Consums energètics. Any 2005. .........................................70

Taula 4.5: Emissions. Any 2005. .......................................................71

ÍNDEXS


Taula 4.6 Resum de les tendències en l’evolució de les emissions de GEH,...............................................................................................79

Taula 4.7 Proposta d’instal�lacions fotovoltaiques.................................84

Taula 5.1 Objectiu del PAES ..............................................................87

Taula 5.2 Àmbits d’actuació de accions del PAES .................................88

Taula 5.3 Assignació de codis per àmbit i temàtica...............................89

Taula 5,4 Tipologia de les accions ......................................................90

Taula 5.5 Indicadors de seguiment ....................................................92

Taula 5.6 Indicadors objectiu i de xarxa .............................................93

Taula 5.7 Resum del pla d’acció.......................................................135

Taula 5.8 Resum tècnic de les accions ..............................................139

Taula 6.1 Resum d’indicadors..........................................................145

8.2. ÍNDEX DE FIGURES

Figura 2-1: Situació geogràfica..........................................................10

Figura 2-2: Límit de terme i nuclis. ....................................................11

Figura 2-3 Usos del sòl .....................................................................12

Figura 2-4: Habitatges construïts de nova planta. ................................13

Figura 2-5: Evolució de la població.....................................................14

Figura 2-6 Evolució de l’índex de motorització .....................................18

Figura 2-7 Evolució del consum d’aigua ..............................................20

Figura 2-8: Evolució en la producció de residus. ..................................21

Figura 2-9: Evolució de la recollida en les àrees d’aportació (tones). ......22

Figura 2-10: Evolució de la taxa global de recollida selectiva %.............22

Figura 3-1: Àmbits d’actuació i sectors que inclou cadascun..................25

Figura 3-2 Factors d’emissió aplicats al tractament de residus i les fraccions recollides selectivament.................................................31

Figura 3-3 Evolució del consum final d’energia ....................................33

Figura 3-4: Consum d’energia per fonts en kWh. Anys 2005 i 2007........33

Figura 3-5: Evolució del consum d’energia per fonts.............................34

Figura 3-6: consum per sectors 2005 i 2007. ......................................35

Figura 3-7: consum per sectors a Catalunya. 2006. .............................36

Figura 3-8: Evolució i fonts del consum energètic del sector primari.......36



Figura 3-9: Evolució i fonts del consum energètic del sector industrial....37

Figura 3-10: Evolució i fonts del consum energètic en l’àmbit domèstic ..38

Figura 3-11: Evolució i fonts del consum energètic en els sector serveis .39

Figura 3-12: Evolució i fonts del consum energètic en el transport. Dades en MWh ....................................................................................40

Figura 3-13: Consum energètic del transport de residus .......................41

Figura 3-14: Consum energètic del cicle de l’aigua i contribució de les diferents operacions ...................................................................42

Figura 3-15 Consum energètic del cicle de l’aigua................................42

Figura 3-16: Emissions per fonts en t CO2 eq i contribució en % .............43

Figura 3-17: Emissions per sectors en t CO2 eq.....................................43

Figura 3-18: Consum d’energia per fonts kWh. Anys 2005 i 2007. .........44

Figura 3-19: consum per sectors 2005 i 2007. ....................................45

Figura 3-20: Emissions per fonts en t CO2 eq i contribució en % .............47

Figura 3-21: Emissions per sectors en tones GEH ................................47

Figura 3-22 Consum d’energia en l’àmbit Ajuntament anys 2005 i 2011. 49

Figura 3-23 Contribució al consum de l’Ajuntament per sectors .............50

Figura 3-24: Emissions de GEH per fonts en l’àmbit Ajuntament anys 2005 i 2011 en tones CO2 eq. ..............................................................51

Figura 3-25 Emissions de GEH per fonts en l’àmbit Ajuntament, 2005 i 2011 (%)..................................................................................52

Figura 3-26 Consum energètic per tipologia d’equipaments. Consum enregistrat anys 2005 i 2011.......................................................55

Figura 3-27 Emissions per tipologia d’equipaments ..............................58

Figura 3-28: Consum i emissions de l’enllumenat públic .......................61

Figura 3-29: Contribució al consum de carburants, 2005 ......................62

Figura 3-30. Evolució de la producció energètica local ..........................64

Figura 4-1 Evolució del les taxes de consum i emissió en els àmbits PAES i ajuntament ...............................................................................66

Figura 4-2 Emissions de carburants ...................................................73

Figura 4-3 Emissions vinculades al cicle de l’aigua ...............................74

Figura 4-4 Emissions del transport i tractament de residus ...................74

Figura 4-5 Evolució de les emissions del sector domèstic ......................75

Figura 4-6 Evolució de les emissions del sector serveis.........................76

Figura 4-7 ......................................................................................76

Figura 4-8 Evolució del consum energètic dels equipaments per fonts. ...78

ÍNDEXS


Figura 4-9 Evolució del consum energètic per habitant en els diferents escenaris ..................................................................................83

Figura 4-10 Esquema de la xarxa de biomassa ....................................85

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE ... · − Presentar un informe de...

Documents

Transcript of PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DEL MUNICIPI DE ... · − Presentar un informe de...