PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ÍNDEX · d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que...

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Salvador de Guardiola I

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE

ÍNDEX

1. I TRODUCCIÓ________________________________________________________________________________1 N

1.1. MARC GENERAL ___________________________________________________________________________1 1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI __________________________________________________________3

2. I VENTARI D’EMISSIONS_______________________________________________________________________5 N2.1. METODOLOGIA ____________________________________________________________________________5 2.2. CONSUMS I EMISSIONS_____________________________________________________________________8

2.2.1. EMISSIONS GEH SANT SALVADOR DE GUARDIOLA _________________________________________8 2.2.2 CONSUM I EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI _______________________________________________9 .

RESUM EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI________________________________________________9 CONSUM FINAL ENERGIA TOT EL MUNICIPI_____________________________________________10 CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS _________________________________________________12 CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES _____________________________________14 EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA _________________________________________16 EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS __________________________________18

2.2.3. EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES __________________________________________________________22 2.2.4 EMISSIONS DE L’ÀMBIT AJUNTAMENT ___________________________________________________25 .

GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT ______________________________________________25 CONSUMS I EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT PER SECTORS _______________________________25 CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC _____________________________________27 CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS___________________________________________28 CONSUMS I EMISSIONS VEHICLES ____________________________________________________30 CONSUMS I EMISSIONS INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS ______________________________31

2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW ___________________________________________32 3. DIAGNOSI___________________________________________________________________________________35

3.1. TAULES RESUM __________________________________________________________________________35 3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI _____________________________________________38

3.2.1. ESTRUCTURA I TERRITORI_____________________________________________________________38 3.2.2. MOBILITAT I TRANSPORT ______________________________________________________________38 3.2.3. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ) ________________________________________________39 3.2.4. RESIDUS ____________________________________________________________________________39 3.2.5 ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS)________________________________________________________40 .

SECTOR DOMÈSTIC_________________________________________________________________40 SECTOR SERVEIS __________________________________________________________________40

3.2.6 ÀMBIT AJUNTAMENT __________________________________________________________________41 . EQUIPAMENTS _____________________________________________________________________41 ENLLUMENAT PÚBLIC _______________________________________________________________41 FLOTA DE VEHICLES ________________________________________________________________41 INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS____________________________________________________42 GESTIÓ ENERGÈTICA _______________________________________________________________42

3.3. PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020 ____________________________________43 3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI_________________44

4. PLA D’ACCIÓ ________________________________________________________________________________45 4.1. INTRODUCCIÓ____________________________________________________________________________45 4.2. FITXES D’ACCIONS________________________________________________________________________47 4.3. TAULA RESUM DE LES ACCIONS I REDUCCIONS DEL PLA D’ACCIÓ PER ÀMBITS ___________________99 4.4. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ _________________________________________________________101 4.5. DETALL DE LES ACCIONS A DESENVOLUPAR ALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS___________________107

5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE SANT SALVADOR DE GUARDIOLA_______________________________115 5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES ____________________________________________________115

5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES ___________________________________117 5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS ______________________________129 5 1.3. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ DEL PAES ___________________139 .

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES _____________________________________________142

Índex II

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi (tones de CO2 eq), 2000-2007 _________________9 Taula 2. Evolució del consum d’energia i la intensitat energètica a Sant Salvador de G., la XCPS, Catalunya, Espanya 00-2007 _____________________________________________________________________10 i l’Europa-27, 20Taula 3. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007 ____________________12 Taula 4. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007 ___________14 Taula 5. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Salvador de Guardiola i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005____________________________________________________________________________16 Taula 6. Emissions associades al cicle de l’aigua (tones de CO2 eq), 2005 i 2008 ________________________17 Taula 7. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones), 2000-2007 ______________________________18 Taula 8. Evolució de les emissions de GEH associades a la gestió dels residus municipals (tones de CO2 eq), 2000-20 8 _________________________________________________________________________________20 0Taula 9. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007 _______________________________22 Taula 10. Consum energia i emissions per àmbits de l’Ajuntament, 2005 i 2008___________________________25 Taula 11. Situació de l’enllumenat públic: quadres, punts de llum, consums, costos i emissions, 2005 i 2008 ____27 Taula 12. Evolució consum i cost energia dels equipaments municipals, 2005 I 2008 ______________________28 Taula 13. Evolució de les emissions de GEH (tones de CO2 eq) dels equipaments municipals, 2005 i 2008 _____29 Taula 14. Característiques de la flota de vehicles pròpia i externalitzada, quantitat i antiguitat, 2009 ___________30 Taula 15. Evolució consum energia i emissions vehicles municipals, 2005 i 2008__________________________30 Taula 16. Evolució de les emissions de GEH (en tones de CO2 eq) de les infraestructuras municipals, 2005 i 2008 _________________________________________________________________________________31 Taula 17. Emissions bombament aigua potable, 2005 i 2008__________________________________________31 Taula 18. Evolució de la producció local d’energia (núm. instal·lacions, potència i generació electricitat), 2000-2007 _________________________________________________________________________________32 Taula 19. Emissions totals i per capital pel tres àmbits d’estudi, 2005 i 2007 _____________________________35 Taula 20. Producció d’energia local inferior a 20 MW (kWh), 2005 i 2007 i intensitat energètica local (kWh/€), 2001 i 2006 _________________________________________________________________________________36 Taula 21. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica als equipaments municipals __________________44 Taula 22. Taula resum de les accions i reduccions del Pla d’Acció per àmbits ____________________________99 Taula 23. Valoració de l’estat d’execució del PAES ________________________________________________142

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Salvador de Guardiola III

ÍNDEX GRÀFIQUES

Gràfica 1. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi totals i per càpita (tones de CO2 eq), 2000-2007 ___9 Gràfica 2. Evolució emissions per càpita a Sant Salvador de Guardiola, Catalunya i Espanya (tones de CO2 eq), 2000-200 _________________________________________________________________________________10 7Gràfica 3. Evolució del consum final d’energia a Sant Salvador de G., la XCPS, Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/hab), 2000-2007 ______________________________________________________________________________11 Gràfica 4. Evolució de la intensitat energètica a Sant Salvador de G., Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/M€), 2000-200 _________________________________________________________________________________11 7Gràfica 5. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007 ____________________12 Gràfica 6. Distribució de consum energètic i emissions per sectors –sense els residus- (%), 2005 i 2007 _______13 Gràfica 7. Distribució de les emissions per sectors (%), 2005 i 2007 ____________________________________13 Gràfica 8. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007 ___________14 Gràfica 9. Distribució de consum energètic i emissions per fonts energètiques (%), 2005 i 2007 ______________15 Gràfica 10. Contribució de les diferents fonts energètiques en les emissions dels diferents sectors (tones de CO2 eq), 2005 _________________________________________________________________________________16 Gràfica 11. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Salvador de Guardiola i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005____________________________________________________________________________17 Gràfica 12. Distribució de les emissions de GEH associades al cicle de l’aigua (%), 2005 ____________________18 Gràfica 13. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones i kg/hab i dia), 2000-2008 ___________________19 Gràfica 14. Comparativa generació residus municipals per càpita i recollida selectiva a Sant Salvador de G., el Bages i Catalunya (kg/hab i dia i %), 2000-2008 __________________________________________________________20 Gràfica 15. Evolució de la recollida selectiva i les emissions associada a la gestió dels residus municipals (% i tones de CO2 eq) 0-2008 ______________________________________________________________________________21 , 200Gràfica 16. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007 _______________________________23 Gràfica 17. Evolució emissions àmbit PAES total i per càpita (tones de CO2 eq), 2000-2007 __________________23 Gràfica 18. Distribució per sectors de les emissions de l’àmbit PAES (%), 2005 i 2007_______________________24 Gràfica 19. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005 ___________________24 Gràfica 20. Evolució emissions GEH Ajuntament (tones de CO2 eq), 2005 i 2008 ___________________________26 Gràfica 21. Distribució de consum energètic i emissions de l’Ajuntament per àmbits (%), 2005 i 2008 ___________26 Gràfica 22. Evolució de les emissions de GEH (tones de CO2 eq) dels equipaments municipals, 2005 i 2008 _____29 Gràfica 23. Evolució de les emissions de GEH (%) dels equipaments municipals per fonts energètiques, 2005 i 2008 _________________________________________________________________________________30 Gràfica 24. Evolució del número d’instal·lacions de generació local d’energia, 2000-2009 ____________________33 Gràfica 25. Evolució de la generació local d’energia (MWh), 2000-2006 __________________________________33 Gràfica 26. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tones CO2 eq/hab), 2000-2020 _________43 Gràfica 27. Àmbits d’actuació del Pla d’Acció del PAES _______________________________________________46 Gràfica 28. Evolució de l’estat de les accions ______________________________________________________142

ÍNDEX FIGURES

Figura 1. Localització de Sant Salvador de Guardiola dins de la Comarca del Bages i Catalunya ______________3

Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Salvador de Guardiola 1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. MARC GENERAL

El clima de la Terra està sotmès a una evolució i a unes dinàmiques naturals que són complexes i que es deuen a la interacció entre una multiplicitat de variables i factors. La humanitat forma part de la biosfera i compartim el Planeta amb la resta de les espècies, però la nostra manera de viure té uns impactes que en l’actualitat es consideren que són els principals pertorbadors del sistema climàtic (segons Conferència de Río, 1992). Efectivament, el sistema climàtic canvia si s’altera el balanç energètic de la Terra. L’efecte d’hivernacle te uns efectes positius per mantenir la Terra a una temperatura d’equilibri propera a 15ºC, però amb l’alteració humana es provoca l’augment de la concentració dels gasos d’efecte hivernacle (CO2, CH4, N2O, HFC, PFC, SF6, ozó..), modificant la composició de l’atmosfera i provocant un desequilibri que desencadena, entre d’altres conseqüències, un augment de la temperatura mitjana del planeta.

En les últimes dècades s’ha manifestat un canvi global i regional del sistema climàtic, produït per l’augment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. “L’escalfament del sistema climàtic és inequívoc i aquest és atribuïble, amb més d’un 90% de certesa, a l’activitat humana” (informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic l’any 2007). Aquest escalfament s’ha produït de manera accelerada des de l’inici de l’era industrial, moment en que es comencen a dominar les diferents classes d’energia. De fet, la millora de les condicions humanes ha evolucionat paral·lelament amb l’augment del consum energètic, i al seu temps amb el de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que provoquen el canvi climàtic. L’ informe publicat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic l’any 2007 conclou que “ Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han augmentat un 70% entre els anys 1970 i 2004”. Aquest informe estima que “al final del segle XXI, si no hi ha cap canvi de tendència, es produirà un escalfament superficial mitjà a la Terra d’entre 1,8° i 4° C, i un increment del nivell del mar d’entre 18 i 59 cm”.

Tenint presents els causants del canvi climàtic i les importants conseqüències que aquest comporta, cal replantejar el model de creixement. Fins ara s’ha dut a terme un model insostenible, basat en els combustibles fòssils. “Malgrat que les emissions han estat i segueixen estan impulsades pel creixement econòmic, l’estabilització de les concertacions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera no només és viable sinó compatible amb un creixement continuat” (Informe Stern). La transició a un model amb baixes emissions de gasos hivernacles exigeix un increment de l’eficiència energètica i un major ús d’energies renovables. Aquesta “transició portarà reptes de competències i oportunitats de creixement” (Informe Stern).

Europa ja està apostant per aquest nou sistema. Mitjançant la COM (2008) 30 final, es pretén adaptar Europa a la nova realitat, per aconseguir-ho es plantegen objectius molt clars com ara: “Reducir al menos un 20% las emisiones de gases de efecto invernadero de aquí a 2020” i “Lograr que las energías renovables representen el 20% del consumo energètico de la UE en 2020”. De la mateixa manera, Espanya també planteja mesures per “consensuar consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible” (Estrategia Española de Cambio Climàtico y Energia Limpia), sempre tenint present els programes adoptats per Europa i per les diferents comunitats autònomes.

Davant d’aquesta situació i de l’incapacitat de satisfer una demanda mundial capa vegada més gran, Catalunya ha publicat el Pla d’Energia de Catalunya (2006-2015). En aquest

Introducció 2

document es manifesta que “Catalunya ha d’actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l’estalvi i l’eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica”. Més tard, el 2008 es realitzà un nou pla anomenat el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya, el qual tracta el canvi climàtic d’una manera més coordinada i integrada dins del conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya.

És plausible doncs, l’interès de les administracions per aconseguir una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, fonamentada en una major eficiència energètica i en el pes creixent de les energies alternatives. Tot hi així no són les úniques mesures que s’han d’adoptar, ja que existeixen un altre tipus d’emissions vinculades al canvi climàtic, com són les emissions difuses. Aquestes no només són les majoritàries sinó que també són les que han augmentat més ràpidament. Les emissions difuses es generen bàsicament en el sector del transport i mobilitat, residencial i de serveis, residus i agricultura. Són sectors amb una clara incidència dels governs locals: “Estem de nou davant una situació en què les lleis i directives que emanen de nivells supramunicipals s’han de recolzar en el compromís decidit dels ajuntaments per tal d’assolir els objectius plantejats, com ja ha succeït en el passat en temes com la gestió de residus o de l’aigua” (Mitigació i adequació local al canvi climàtic).

Una major corresponsabilització dels compromisos personals i col·lectius que suposin canvis en l’estil de vida i en els patrons de comportament, juntament amb l’adequació de la planificació territorial i urbanística, acompanyades de la gestió eficient del transport i de la mobilitat, sense oblidar l’educació i la formació, poden contribuir a la mitigació del canvi climàtic en tots els sectors anomenats difusos, i en aquest àmbit el paper de l’Administració local és fonamental. Segons el Plan d’Acción 2008-2012, “en relació al esforç sectorial, destaquen els serveis públics, fonamentalment amb mesures d’estalvi energètic <...>,per altra banda en el sector de l’edificació cal un esforç molt important en relació als recursos públics dedicats al sector o del fort volum d’inversions a mobilitzar”. És per aquest motiu que des d’Europa s’ha publicat la Carta de Leipzing sobre Ciutats Europees Sostenibles, on es manifesta que “cada nivell de govern (local, regional, nacional i europeu) té la seva pròpia responsabilitat en el futur de les nostres ciutats”.

Atès a la gran importància dels governs locals i del gran nombre de comunitats i mesures preses pels diferents nivells governamentals per mitigar el canvi climàtic, sorgeix, a la Unió europea, el Pacte d’alcaldes/esses. En aquest document els alcaldes/esses es comprometen a complir “els objectius per la UE per al 2020, reduint les emissions de CO2 als nostres territoris respectius com a mínim el 20%”.

La província de Barcelona està formada per 311 municipis, amb una població de més de 5,3 milions d’habitants i el balanç energètic de la província demostra una elevada dependència (un 98% de l’energia prové de l’exterior). L’any 2007 es van emetre uns 25 milions de tones de CO2 a l’atmosfera en el conjunt de la província, mentre que el sector del transport i domèstic suposen més del 50% de les emissions globals.

La Diputació de Barcelona s’ha compromès realitzar el Pla d’Acció d’Energia Sostenible als municipis adherits al Pacte d’alcaldes/esses. També donarà suport per fer el seguiment i avaluació del Pla d’Acció i l’organització de campanyes de sensibilització en el context del Dia de l’energia que el Pacte estableix. Per fer-ho, ha destinat 1,5 milions d’euros (2008-09). Aquest procés es va iniciar al mes de juliol de l’any 2008 i en aquests moment hi ha adherits 120 municipis.


La lluita contra el canvi climàtic és doncs un gran repte pel segle XXI en el que la contribució dels governs locals serà fonamental ja que moltes de les seves polítiques tenen capacitat d’incidir en els processos que alteren la composició de l’atmosfera.

Cal desafiar la crisi climàtica i això només es pot abordar mitjançant un plantejament global, integrat, a llarg termini i, sobretot, basat en la participació i complicitat dels ciutadans.

L’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola signa el Pacte d’alcaldes per refermar al seu compromís en avançar cap a una societat més sostenible. Arribar a reduir les emissions del municipi un 20% és un gran repte per al que es treballarà amb dedicació i il·lusió.

1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL MUNICIPI

Sant Salvador de Guardiola és un municipi situat entre Manresa i el límit comarcal del Bages pel seu vessant sud amb l’Anoia. Com la resta del territori proper al massís de Montserrat, té un territori trencat, tret d’algun petit pla, com ara el de Salelles.

L’orografia del terreny ha permès que s’assentin dos nuclis antics de població: el de Guardiola i el de Salelles; dues urbanitzacions importants: la del Calvet (amb un caire més urbà), la de Ca l’Esteve (amb caràcter més forestal) i ravals residencials de baixa densitat com ara el Pinyot, el Parrot, el Graell i el de Sellarés La resta de la població es reparteix de forma dispersa.

Figura 1. Localització de Sant Salvador de Guardiola dins de la Comarca del Bages i

Catalunya

Cal destacar que el municipi té la major part de l’activitat industrial concentrada en els dos polígons situats a Salelles que han crescut al peu de la carretera de Manresa.

Actualment el municipi de Sant Salvador hi viuen aproximadament 3.100 persones i continua creixent. S’ha pogut constatar que en 10 anys la població del municipi gairebé s’ha duplicat, i en 65 anys s’ha quadruplicat, això ha significat un canvi de tendència en el sector empresarial i sobretot en el sector serveis.

Les àrees que concentren més població són el nucli antic i la urbanització del Calvet.

Introducció 4

El motor que ha impulsat l’expansió demogràfica ha estat l’augment de l’índex de natalitat i la immigració nacional, tot i que es comença a detectar també un augment de l’índex d’immigració estrangera i que contrasta clarament amb l’estancament demogràfic que es va mantenir fins a mitjans dels anys 80.

Podem dir també, que el municipi de Sant Salvador de Guardiola té un territori força ample té un índex de creixement demogràfic positiu, després de dècades continuades d’estancament. És ben visible el ràpid procés de recuperació dels efectius humans.

El municipi s’ha convertit en una terra d’acollida de persones que han migrat de les ciutats per millorar la seva qualitat de vida en un espai natural proper a ciutats grans com ara Manresa o Igualada on es produeixen fenòmens de residencialisme a les urbanitzacions.


2. INVENTARI D’EMISSIONS

2.1. METODOLOGIA

L’abast territorial d’aquest estudi és el municipi de Sant Salvador de Guardiola.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’analitzen a nivell de tot el municipi, a nivell de l’àmbit PAES (exclou els sectors primari i industrial) i a nivell de l’Ajuntament.

Les dades per als càlculs de l’inventari d’emissions s’han obtingut a partir de les següents fonts:

• Consums final d’energia a nivell municipal. Dades facilitades per Diputació de Barcelona a partir de dades de l’Institut Català d’Energia (ICAEN). L’origen de les dades varia segons la font energètica:

• Combustibles líquids (en endavant, CL). En no disposar de consums a nivell municipal s’han extrapolat les dades a nivell provincial i s’han distribuït per sectors de la següent forma:

• Sector primari: s’ha atribuït tot el consum de gasoil B extrapolant les dades provincials a partir del parc de vehicles.

• Sector industrial: s’ha atribuït el 97% del consum de fuel i el 30% del consum de gasoil C extrapolant dades provincials a partir de la població.

• Sector serveis: s’ha atribuït el 3% del consum de fuel i el 27% del consum de gasoil C extrapolant les dades provincials a partir de la població.

• Sector domèstic: s’ha atribuït el 43% del consum de gasoil C extrapolant les dades provincials a partir de la població.

• Sector transport: s’ha atribuït tot el consum de gasoil A i de benzina extrapolant les dades provincials a partir del parc de vehicles.

• Electricitat (en endavant, EE). Dades reals facilitades per la companyia elèctrica.

• Gasos liquats del petroli (en endavant, GLP). En no disposar de dades municipals s’han extrapolat les dades provincials a partir de la població i s’han distribuït per sectors segons el consum a nivell català publicat en el Pla de l’Energia de Catalunya per a l’any 2003.

• Sector primari: 5%

• Sector industrial: 11%

• Sector serveis: 23%

• Sector domèstic: 61%

• Gas natural. Per als anys 2005 i 2008 no hi ha consum de gas natural al municipi.

Inventari d’emissions 6

• Producció local d’energia. Per a les instal·lacions generadores d’electricitat, les dades facilitades han estat facilitades per la companyia que compra l’energia generada. Per als anys amb una xifra menor de 3 instal·lacions, la generació elèctrica està sotmesa a secret estadístic i s’ha estimat a partir de la producció mitjana facilitada per la Diputació de Barcelona. A partir de l’any 2008 les dades s’han obtingut a partir de les llicències d’activitats i les generacions s’han estimat a partir de mitjanes.

• Gestió de residus1. Les quantitats de residus de les diferents fraccions generades pel municipi de Sant Salvador de Guardiola s’han obtingut a partir de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya.

• Consum final d’energia de l’Ajuntament.

• Equipaments, enllumenat i flota de vehicles propis. Buidat de les factures de les empreses subministradores per als anys 2005 i 2008.

• Cicle de l’aigua (subministrament i depuració). Dades reals facilitades per l’empresa concessionària: Aigües de Manresa, SL.

• Gestió de residus. El consum de carburant dels vehicles de recollida de rebuig s’ha calculat a partir de dades d’altres municipis donat que l’empresa concessionària no els ha pogut facilitar, el consum de carburant de la recollida selectiva de paper i cartró, vidre, envasos i fracció orgànica ha estat facilitada pel Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus. Per als consums energètics del dipòsit controlat i la planta de compostatge s’han utilitzat les xifres proporcionades pel DESGEL2.

Els factors d’emissió emprats han estat els facilitats per la Diputació de Barcelona:

• Emissions de les diferents fonts energètiques.

• Emissions associades al consum elèctric. Les emissions varien segons el mix elèctric estatal. Metodologia DESGEL.

• Emissions associades al consum de combustibles. Metodologia Unió Europea (Plans d’Acció per l’Energia Sostenible).

1 Els residus municipals generen emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) degudes a l’emissió de metà a les plantes de tractament (dipòsit controlat i planta de compostatge) mentre que el reciclatge de la resta de fraccions genera estalvi energètic que es tradueix en estalvi d’emissions de GEH. 2 DESGEL: Diagnòstic Energètic i Simulació de Gasos d’Efecte Hivernacle Local. Programa elaborat pel grup d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Diputació de Barcelona.


• Emissions associades al tractament dels residus municipals.

• Emissions associades als dipòsits controlats. Emissions causades pel metà emès pels dipòsits controlats. Varia segons hi hagi o no recuperació de biogàs a la instal·lació. Metodologia DESGEL.

• Emissions associades a les plantes de compostatge. Metodologia DESGEL.

• Emissions estalviades recollida selectiva. La recollida selectiva de paper i cartró, vidre i envasos estalvia emissions de GEH. Metodologia ECOINVENT3.

3 ECOINVENT. Base de dades molt prestigiosa a Europa. www.ecoinvent.ch


2.2. CONSUMS I EMISSIONS

2.2.1. EMISSIONS GEH SANT SALVADOR DE GUARDIOLA

L’any 2005, les emissions total del municipi van ser de 22.465 tones de CO2 equivalent, és a dir, 8,2 tones per habitant. Restant les emissions dels sectors primari i industrial (sobre els que l’Ajuntament no hi pot incidir de forma tan directa), les emissions de l’àmbit PAES van ser 13.109 tones en total i 5,5 tones per habitant.

El compromís del pacte d’alcades és arribar a una reducció l’any 2020 de com a mínim el 20% respecte les emissions de l’any 2005. Així la quantitat de tones a reduir, com a mínim, hauria de ser de 2.622 en total i 0,95 per habitant. El compromís que adquireix l’Ajuntament és una reducció de 3.261 tones, és a dir, el 24,9% de les emissions de l’any 2005.


2.2.2. CONSUM I EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI

RESUM EMISSIONS DE TOT EL MUNICIPI

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Sant Salvador de Guardiola l’any 2005 van ser de 22.465 tones de CO2 equivalent en total i de 8,2 tones per càpita.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle de tot el municipi han sofert la següent evolució:

Taula 1. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi (tones de CO2 eq), 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007Emissions totals 15.991 16.517 18.913 18.546 20.401 22.470 23.173 24.269Estalvi energies renovables 0 0 0 0 0 5 27 100Emissions municipi 15.991 16.517 18.913 18.546 20.401 22.465 23.146 24.169Emissions/hab 8,0 7,9 8,4 7,8 7,8 8,2 8,1 8,1 Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes i Ecoinvent.

A les emissions causades pel consum energètic si li han sumat les emissions directes de les plantes de tractament de residus i se li ha restat l’estalvi d’emissions de la generació d’electricitat amb fonts renovables locals.

L’augment en les emissions en el període 2000-2007 va ser del 52% mentre l’augment de la població va ser del 49%.

Gràfica 1. Evolució de les emissions de GEH a tot el municipi totals i per càpita (tones de CO2

eq), 2000-2007

10.000

12.000

14.000

16.00018.000

20.000

22.000

24.000

26.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

4,04,55,05,56,06,57,07,58,08,59,0

Tone

s/ha

Total Per càpita

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes i Ecoinvent.

Les emissions globals han augmentat any rere any, exceptuant una petita disminució l’any 2003, mentre les emissions per càpita tenen una tendència a l’estabilització des de l’any 2005. El factor de conversió de segona a primera residència pot explicar en part aquesta disminució per càpita.


Les emissions per càpita de Sant Salvador de Guardiola estan per sobre de les emissions a Catalunya i a Espanya.

Gràfica 2. Evolució emissions per càpita a Sant Salvador de Guardiola, Catalunya i Espanya (tones de CO2 eq), 2000-2007

0,01,02,03,04,05,06,07,08,09,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

t/hab

Sant Salvador Catalunya Espanya


CONSUM FINAL ENERGIA TOT EL MUNICIPI

Totes les emissions de GEH del municipi, exceptuant les generades per les plantes de tractament de residus municipals, tenen el seu origen en el consum final d’energia.

Taula 2. Evolució del consum d’energia i la intensitat energètica a Sant Salvador de G., la XCPS, Catalunya, Espanya i l’Europa-27, 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Sant Salvador

Consum final E (GWh) 41,12 45,18 48,17 51,29 55,71 58,19 62,73 65,43

MWh/hab 20,62 21,55 21,46 21,46 21,25 21,14 21,91 22,03

PIB (M€) 40,72 69,93 Intensitat energètica (MWh/M€) 1.109,38 896,92

XCPS (68 municipis)

MWh/hab 16,40 17,21 16,75 16,86 16,98 17,56 16,28 nd

Catalunya

Consum final E (GWh) 158.524 164.434 169.677 174.747 180.294 183.725 182.723 187.625

MWh/hab 25,32 25,85 26,08 26,07 26,46 26,27 25,61 26,02

PIB 119.124 128.643 137.308 147.282 158.191 169.995 183.906 196.537 Intensitat energètica (MWh/M€) 1.330,75 1.278,22 1.235,74 1.186,48 1.139,72 1.080,77 993,57 954,66

Espanya

Consum final E (GWh) 923.782 968.805 993.295 1.051.775 1.096.555 1.130.557 1.115.626 1.145.046

MWh/hab 22,81 23,56 23,74 24,62 25,38 25,63 24,95 25,33

PIB 630.263 680.678 729.206 782.929 841.042 908.792 982.303 1.050.595 Intensitat energètica (MWh/M€) 1.465,71 1.423,29 1.362,16 1.343,38 1.303,80 1.244,02 1.135,73 1.089,90

Europa-27

Consum final E (GWh) 12.927.610 13.228.770 13.071.995 13.453.677 13.607.726 13.599.014 13.637.517 13.429.571

MWh/hab 26,81 27,39 26,98 27,65 27,85 27,70 27,66 27,00

PIB 9.201.967 9.579.757 9.941.653 10.108.232 10.602.783 11.063.086 11.676.757 12.352.994 Intensitat energètica (MWh/M€) 1.404,87 1.380,91 1.314,87 1.330,96 1.283,41 1.229,22 1.167,92 1.087,15

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Eurostat.


El consum final d’energia per càpita a Sant Salvador de Guardiola està per sobre del consum dels municipis de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (XCPS)4 i per sota del consum a Espanya, Catalunya i Europa-27.

Gràfica 3. Evolució del consum final d’energia a Sant Salvador de G., la XCPS, Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/hab), 2000-2007

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

MW

h/ha

b

Sant Salvador XCPS Catalunya Espanya Europa-27


En quant al consum d’energia final necessari per produir una unitat de PIB, indicador anomenat intensitat energètica (consum energètic/PIB5), atenent a les dades publicades del PIB comarcal6 per als anys 2001 i 1006, Sant Salvador de Guardiola es troba per sota de les xifres de Catalunya, Espanya i Europa-27.

Gràfica 4. Evolució de la intensitat energètica a Sant Salvador de G., Catalunya, Espanya i l’Europa-27 (MWh/M€), 2000-2007

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

1.600,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

MW

h/M

€

Sant Salvador Catalunya Espanya Europa-27


4 XCPS. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: inclou 68 municipis, molts d’ells de gran població. www.diba.es/xarxasost 5 PIB. Producte interior brut. 6 En tractar-se d’un municipi de menys de 5.000 habitants no es disposa de dades del PIB de Sant Salvador de Guardiola.

http://www.diba.es/xarxasost


CONSUM I EMISSIONS PER SECTORS

El sector amb un increment més d’emissions entre els anys 2005 i 2007 va ser el primari amb un 38%, seguit per la gestió de residus amb un augment del 16%, el sector transport amb un 10%, el domèstic amb un 5% i la indústria amb un 3%. El sector serveis s’estabilitza.

Taula 3. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ % 2005-2007 Primari 815 920 1.104 1.335 1.876 2.111 2.344 2.898 38Indústria 5.667 5.976 7.196 6.048 6.352 7.244 7.371 7.425 3Serveis 1.049 998 1.224 1.274 1.517 1.948 1.824 1.946 0Domèstic 1.898 1.774 2.094 1.995 2.233 2.712 2.662 2.856 6Transport 4.602 4.897 5.120 5.700 6.108 6.294 6.741 6.937 10Residus 1.959 1.952 2.174 2.194 2.315 2.160 2.231 2.206 16TOTAL 15.991 16.517 18.913 18.546 20.401 22.470 23.173 24.269 9Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Agència de Residus de Catalunya.

Gràfica 5. Evolució de les emissions de GEH per sectors (tones de CO2 eq), 2000-2007

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport Residus

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Agència de Residus de Catalunya.

Comparant els diferents sectors en quant a consum energètic i emissions de GEH, es pot veure (tant per l’any 2005 com pel 2007) que el sector transport és el principal consumidor d’energia, mentre el sector industrial (amb un consum d’electricitat molt important) és el principal emissor. Aquest fet és degut a que un kWh elèctric té un factor d’emissió més elevat que un kWh de combustible líquid. El sector residus no es té en compte donat les emissions de GEH no són degudes a un consum energètic, sinó a les emissions de les plantes de tractament.


Gràfica 6. Distribució de consum energètic i emissions per sectors –sense els residus- (%),

2005 i 2007 2005

Primari13,7%

Indústria27,1%

Serveis7,3%

Domèstic10,4%

Transport41,4%

Primari10,4%

Indústria35,7%

Serveis9,6%

Domèstic13,4%

Transport31,0%

2007

Primari16,7%

Serveis6,9%

Domèstic10,3%

Transport40,4%

Indústria25,7%

Primari13,2%

Indústria33,6%

Serveis8,8%

Domèstic13,0%

Transport31,4%

Consum energia Emissions GEH

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN i Idescat.

Considerant també les emissions generades per la gestió dels residus municipals la distribució de les emissions per sectors queda de la següent forma:

Gràfica 7. Distribució de les emissions per sectors (%), 2005 i 2007

2005 2007

Primari9,4%

Indústria32,2%

Serveis8,7%

Domèstic12,1%

Transport28,0%

Residus9,6%

Primari11,8%

Indústria30,2%

Serveis7,9%

Domèstic11,6%

Transport28,2%

Residus10,2%

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat i Agència de Residus de Catalunya.


CONSUM I EMISSIONS PER FONTS ENERGÈTIQUES

Entre els anys 2005 i 2007, les emissions per consum d’electricitat han augmentat un 5%, les emissions per GLPs han disminuït un 8% i les emissions per combustibles líquids han augmentat un 14%. En global l’augment d’emissions per consum energètic han augmentat un 9%, mentre l’augment de població ha estat del 8%.

Taula 4. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq), 2000-2007

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ % 2000-2007 EE7 7.567 7.735 9.402 8.386 9.440 11.125 11.366 11.727 5 GLP 313 319 312 311 328 334 298 289 -8 CL 6.151 6.511 7.024 7.656 8.317 8.851 9.278 10.047 14 TOTAL8

14.031 14.565 16.738 16.352 18.086 20.310 20.942 22.063 9 Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN i Idescat.

Gràfica 8. Evolució de les emissions de GEH per fonts energètiques (tones de CO2 eq),

2000-2007

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

EE GLP CL


7 EE: electricitat – dades reals facilitades per la companyia subministradora-, GLP: gasos liquats del petroli (butà i propà) – estimacions a partir de consums provincials - i CL: combustibles líquids (gasoil, benzina i fuel) – estimacions a partir de consums provincials -. 8 La xifra total d’emissions no coincideix amb les emissions per sector donat que les emissions de la gestió de residus no són originades per un consum energètic sinó bàsicament per les emissions de metà de les plantes de tractament de residus.


Comparant les diferents fonts energètiques en quant a consum energètic i emissions de GEH, es pot veure (tant per l’any 2005 com pel 2007) que els combustibles líquids són la principal font energètica, mentre l’electricitat és el principal emissor de GEH. Aquest fet és degut a que un kWh elèctric té un factor d’emissió més elevat que un kWh de combustible líquid.

Gràfica 9. Distribució de consum energètic i emissions per fonts energètiques (%), 2005 i

2007 2005

GLP2,5%

CL57,8%

EE39,7%

EE54,8%

CL43,6%

GLP1,6%

2007

GLP2,0%

CL58,2%

EE39,8%

EE53,1%

CL45,5%

GLP1,4%



Els combustibles líquids són els principals emissors de GEH en els sectors primari i transport, mentre que l’electricitat ho és a la indústria, els serveis i el sector domèstic9.

9 Donat que els càlculs per al consum de combustibles líquids es fan a partir d’extrapolacions de dades provincials, en el cas del gasoil C, el consum que resulta a partir de la població del municipi és molt més baix del real. El fet que a la província ja estigui molt implantat el gas natural ha fet disminuir el consum de gasoil C. A Sant Salvador el càlcul de gasoil C està fet a partir de xifres provincials però com el gas natural no va arribar al municipi fins l’any 2009, el consum de gasoil de calefacció resultant a l’estudi és de ben segur molt inferior al real. Així passa que els sectors domèstic i terciari, on el consum de gasoil és molt baix en comparació amb el consum d’electricitat. Fins i tot el consum del sector terciari calculat és inferior al consum de gasoil C del propi Ajuntament. El mateix passa al sector industrial.


Gràfica 10. Contribució de les diferents fonts energètiques en les emissions dels diferents

sectors (tones de CO2 eq), 2005

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

Primari Indústria Serveis Domèstic Transport

Tone

s

EE GLP CL


EMISSIONS ASSOCIADES AL CICLE DE L’AIGUA

El bombament de l’aigua potable i la depuració de les aigües residuals utilitza una quantitat important d’energia que genera emissions de GEH.

A Sant Salvador de Guardiola el consum d’aigua potable és superior a la mitjana catalana en un 46% en el consum total i en un 57% en el consum domèstic.

Taula 5. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Salvador de

Guardiola i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005 Consum total Consum domèsticSant Salvador de Guardiola 310,5 254,8Catalunya 212,0 162,0Diferència (%) 46,4 57,3 Font: Aigües de Manresa i Idescat.


Gràfica 11. Comparativa consum aigua per càpita (total i domèstica) a Sant Salvador de

Guardiola i Catalunya (litres/habitant i dia), 2005

0,0

50,0

100,0

150,0

200,0

250,0

300,0

350,0

Consum total Consum domèstic

litres

/hab

i di

a

Sant Salvador de Guardiola Catalunya

Font: Aigües de Manresa i Idescat.

Les emissions associades al consum d’aigua són les següents:

Taula 6. Emissions associades al cicle de l’aigua (tones de CO2 eq), 2005 i 2008 2005 2008 Δ % 2005-2008 Emissions bombament aigua potable 237,8 176,1 -26,0 Emissions vehicles manteniment 6,2 6,5 5,0 Emissions EDAR 75,4 72,3 -4,1 TOTAL 319,5 254,9 -20,2 Abastament (m3) 468.282 390.831 -16,5 Consum (m3) 311.966 272.233 -12,7 Rendiment (%) 66,6 69,7 4,6 Emissions/litre abastat 0,68 0,65 -4,4 Emissions/litre consumit 1,02 0,94 -8,6 Emissions/habitant 0,12 0,08 -27,8 Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Aigües de Manresa i Diputació de Barcelona..

Entre l’any 2005 i el 2008 hi ha hagut una disminució global en les emissions del 20% i per càpita del 28%. Aquesta reducció va ser deguda bàsicament a una reducció en el bombament d’aigua (26%) causada per un menor abastament d’aigua10 (16,5%) però també en una millora en el sistema de bombament passant de 1,06 kWh/m3 abastat a 1,00 (amb una reducció del 5,2% del consum elèctric).

10 Cal tenir present que els anys 2007 i 2008 Catalunya va patir una important sequera que va obligar aplicar mesures d’estalvi a través del decret de sequera que va entrar en fase d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència el maig de 2008.


Entre els anys 2005 i 2008 el consum d’electricitat de l’estació depuradora d’aigües residuals va augmentar un 2% però les emissions de GEH van disminuir degut a un canvi en el mix elèctric estatal. No s’aprecia a la depuradora una reducció del consum energètic associada a la reducció del consum d’aigua (13%).

El bombament de l’aigua potable suposa el 74% de les emissions de GEH associades al cicle de l’aigua, mentre l’estació depuradora n’emet el 24%.

Gràfica 12. Distribució de les emissions de GEH associades al cicle de l’aigua (%), 2005

Emissions bombament

aigua potable74,4%

Emissions vehicles

manteniment1,9%

Emissions EDAR23,6%

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Aigües de Manresa i Diputació de Barcelona..

EMISSIONS ASSOCIADES A LA GESTIÓ DELS RESIDUS

La gestió dels residus municipals suposa el 9,6% de les emissions totals del municipi.

Els darrers nou anys, la gestió de residus municipals a Sant Salvador de Guardiola ha seguit la següent evolució.

Taula 7. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones), 2000-2008 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Resta 1.547,70 1.544,00 1.724,44 1.739,68 1.851,38 1.719,56 1.755,38 1.981,96 1.563,24 FORM 26,76 124,4 77,32 60,8 P/C 10,3 14,10 19,51 26,10 28,82 38,78 42,84 43,07 40,38 Vidre 19,8 21 27,35 21,73 30,66 38,73 40,91 41,42 48,58 Envasos 1,45 3,47 6,18 9,37 10,5 12,90 20,04 23,94 41,54 Deixalleria 1,63 4,18 5,32 Voluminosos 0,79 2,19 2,79 18,88 Altres 0,19 0,06 0,24 0,37 0,39 0,06 0,26 0,29 0,33 TOTAL selectiva 31,74 38,63 55,70 63,94 78,48 117,23 228,45 416,88 210,51 TOTAL 1.579,44 1.582,63 1.780,14 1.803,62 1.929,86 1.836,79 1.983,83 2.168,00 1.773,75 Habitants 1.994 2.096 2.245 2.390 2.622 2.753 2.863 2.970 3.044

kg/habitant/dia 2,17 2,07 2,17 2,07 2,02 1,83 1,90 2,00 1,60 % recollida selectiva 2,01% 2,44% 3,13% 3,55% 4,07% 6,38% 11,52% 8.58% 11,87%


Font: Agència de Residus de Catalunya.

L’augment en la quantitat de rebuig generat l’any 2007 va ser degut a la col·locació de contenidors oberts de 5 m3 a diversos punts del municipi. Els contenidors van ser retirats el mateix any.

Gràfica 13. Evolució de la gestió dels residus municipals (tones i kg/hab i dia), 2000-2008

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

1.400,00

1.600,00

1.800,00

2.000,00

2.200,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Tone

s

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

2,20

2,40

kg/h

ab/d

ia

Resta FORM P/CVidre Envasos DeixalleriaVoluminosos Altres kg/habitant/dia Sant Salvador

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

La generació de residus per càpita té una lleugera tendència a baixa, malgrat algunes oscil·lacions. Aquesta reducció pot ser degut, en part, al fet que les segones residències passin a ser l’habitatge principal i per tant hi hagi un augment en el número de persones empadronades al municipi.

La recollida selectiva tendeix a l’augment però la generació de rebuig és encara molt alta.

Es detecta una reducció en la recollida selectiva de la fracció orgànica els dos darrers anys, passant de 124 tones l’any 2006 a 61 tones l’any 2008.

També s’observa una lleugera disminució en la recollida selectiva de paper i cartró el darrer any.

Comparant les dades amb la comarca i Catalunya s’observa que Sant Salvador de Guardiola té una generació de residus per càpita superior a la mitjana comarcal i catalana, tot i que l’any 2008 s’acosta a la mitjana catalana.

L’any 2005 el percentatge de recollida selectiva a Sant Salvador de Guardiola (6,4%) estava 24,4 punts per sota de la mitjana comarcal (30,7%) i 22,7 punts per sota d ela mitjana catalana (29,1%)


Gràfica 14. Comparativa generació residus municipals per càpita i recollida selectiva a Sant

Salvador de G., el Bages i Catalunya (kg/hab i dia i %), 2000-2008

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

% rs

0,00

0,20

0,40

0,60

0,80

1,00

1,20

1,40

1,60

1,80

2,00

2,20

2,40

kg/h

ab/d

ia

% RS Sant Salvador % rs Bages % rs Catalunya

kg/habitant/dia Sant Salvador kg/habitant/dia Bages kg/habitant/dia Catalunya

Font: Agència de Residus de Catalunya.

Les emissions associades a la gestió dels residus municipals són causades pels vehicles de recollida de les diferents fraccions (incloses en el sector transport), el consum energètic de les plantes de tractament –dipòsit controlat i planta de compostatge- situades fora del municipi (i per tant no comptabilitzades en els consums energètics per sectors), les emissions directes de gasos d’efecte hivernacle (especialment metà) del dipòsit controlat i la planta de compostatge i l’estalvi d’emissions pel reciclatge del paper i cartró, vidre i envasos.

Taula 8. Evolució de les emissions de GEH associades a la gestió dels residus municipals

(tones de CO2 eq), 2000-2008 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Recollida fracció resta 25,9 25,9 28,9 29,1 31,0 28,8 29,4 32,8 26,2 Recollida fracció orgànica 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7 3,4 2,1 1,7 Recollida paper/cartró, vidre i envasos 0,7 0,9 1,3 1,5 1,7 2,3 2,6 2,8 3,3

Consum energètic dipòsit 55,8 55,7 62,2 62,7 66,7 62,0 63,3 71,4 56,3 Consum energètic planta compostatge 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,5 1,9 1,2 1,0

Emissions directes dipòsit 1.920,7 1.916,1 2.140,0 2.158,9 2.297,6 2.134,0 2.178,4 2.459,6 1.940,0 Emissions directes planta compostatge 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 8,6 39,8 24,7 19,5

Estalvi emissions recollida selectiva -17,0 -20,2 -27,8 -28,0 -49,4 -45,2 -52,6 -55,7 -72,0

TOTAL 1.986,1 1.978,3 2.204,6 2.224,3 2.347,7 2.191,6 2.266,2 2.539,4 1.976,0 Emissions/tona residu 1,3 1,3 1,2 1,2 1,2 1,2 1,1 1,2 1,1


Emissions/habitants 1,0 0,9 1,0 0,9 0,9 0,8 0,8 0,9 0,6

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, DESGEL, Ecoembes i Ecoinvent.

Gràfica 15. Evolució de la recollida selectiva i les emissions associada a la gestió dels residus

municipals (% i tones de CO2 eq), 2000-2008

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

14%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

% rs

1.500

1.700

1.900

2.100

2.300

2.500

2.700

tone

s

% recollida selectiva Emissions GEH

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, DESGEL, Ecoembes i Ecoinvent

A mesura que augmenta la recollida selectiva s’hauria d’apreciar una reducció en les emissions de GEH, però donades les oscil·lacions i el baix percentatge de recollida selectiva és difícil d’apreciar aquesta tendència.


2.2.3. EMISSIONS DE L’ÀMBIT PAES

L’àmbit PAES d’emissions exclou els sectors primari i industrial i és l’àmbit on l’Ajuntament pren el compromís de reducció.

Per al càlcul de les emissions se sumen les emissions dels diferents sectors i es resten les emissions que estalvien les instal·lacions d’energies renovables que generen electricitat ubicades al municipi.

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’àmbit PAES a Sant Salvador de Guardiola l’any 2005 van ser de 13.109 tones de CO2 equivalent en total i de 4,76 tones per càpita.

A les emissions generades per cada sector se li resten l’estalvi d’emissions generades per les instal·lacions d’energies renovables situades al municipi.

Taula 9. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Δ % 2005-200711

Serveis 1.049 998 1.224 1.274 1.517 1.635 1.824 1.949 19,2 Domèstic 1.898 1.774 2.094 1.995 2.233 2.712 2.662 2.862 5,5 Transport 4.575 4.870 5.090 5.670 6.075 6.256 6.705 6.899 10,3 Gestió residus 1.986 1.978 2.205 2.224 2.348 2.192 2.266 2.539 15,9 Cicle de l'aigua12

320 -20,2 TOTAL 9.508 9.620 10.613 11.163 12.173 13.115 13.458 14.249 8,6 Estalvi per ER 0 0 0 0 0 5 27 128 2.369 TOTAL amb ER 9.508 9.620 10.613 11.163 12.173 13.109 13.430 14.120 7,7 Emissions / hab 4,77 4,59 4,73 4,67 4,64 4,76 4,69 4,75 -0,16

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat, Agència de Residus de Catalunya, Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus, Ecoembes, Ecoinvent i Aigües de Manresa.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions de l’àmbit PAES han augmentat un 7,7% en global, mentre per càpita gairebé s’han mantingut. Per sectors l’augment més gran correspon al sector serveis amb un 19,2%. En el mateix període les emissions per la gestió dels residus s’incrementen un 15,9% (cal tenir present que l’any 2007 es la fracció resta va augmentar molt per haver col·locat contenidors de voluminosos al carrer). El sector transport té un augment del 10,3%, mentre el domèstic augmenta un 5,5%. Només disminueixen les emissions associades al cicle de l’aigua en un 20,2%. L’augment de l’estalvi d’emissions per generació d’energia renovable local és molt considerable (2,368%).

11 L’increment en l’àmbit del cicle de l’aigua és entre els anys 2005 i 2008 (en no disposar de dades del 2007). 12 Les dades d’emissions associades al cicle de l’aigua només es tenen per a l’any 2005 i 2008. Per aquesta raó el detall de les emissions del cicle de l’aigua només estan disponibles en aquesta taula per a l’any 2005. Tot i així donat que les emissions del cicle de l’aigua estan incloses en el sector serveis i en el sector transport, els totals són vàlids per a tots els anys.


Gràfica 16. Evolució emissions àmbit PAES (tones de CO2 eq), 2000-2007

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

Serveis Domèstic Transport Gestió residus Cicle de l'aigua


Mentre que les emissions totals segueixen una tendència clara a l’augment, les emissions per càpita pateixen oscil·lacions sense una tendència clara.

Gràfica 17. Evolució emissions àmbit PAES total i per càpita (tones de CO2 eq), 2000-2007

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tone

s

4,50

4,55

4,60

4,65

4,70

4,75

4,80

Tone

s/ha

Emissions totals Emissions per càpita



El transport és el principal emissor de GEH de l’àmbit PAES, amb una contribució del 48%, el segueix el sector domèstic amb un 20-21%, la gestió dels residus municipals amb un 16-17%, els serveis amb un 12-13% i les emissions del cicle de l’aigua amb un 1,8-2,4%.

Gràfica 18. Distribució per sectors de les emissions de l’àmbit PAES (%), 2005 i 200713

2005 2007

Serveis12,5%

Domèstic20,7%

Transport47,7%

Gestió residus16,7%

Cicle de l'aigua2,4%

Serveis13,4%

Domèstic19,7%

Transport47,6%

Gestió residus17,5%

Cicle de l'aigua1,8%


Per fonts energètiques (queden excloses les emissions de la gestió dels residus) el principal emissor són els combustibles líquids entre un 59 i un 61%, mentre l’electricitat suposa entre el 39 i el 30%.

Gràfica 19. Distribució de les emissions de l’àmbit PAES per fonts energètiques (%), 2005

2005 2007

GLP1,3%

CL59,3%

EE39,4%

GLP1,1%

CL60,7%

EE38,2%

Font: elaboració pròpia a partir de dades Diputació de Barcelona, ICAEN, Idescat.

13 Les dades d’emissions de cicle de l’aigua per l’any 2007 corresponen al 2008.


2.2.4. EMISSIONS DE L’ÀMBIT AJUNTAMENT

GESTIÓ ENERGÈTICA DE L’AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola no disposa d’un sistema de gestió energètica informatitzat i per tant es desconeix el consum energètic de cada servei.

Les factures dels consums energètics es comptabilitzen únicament pel seu import, no pel consum d’energia.

A l’organigrama de l’Ajuntament no hi ha una persona responsable de vetllar per l’estalvi i l’eficiència energètica en els serveis municipals.

El fet que els equipaments tinguin comptadors d’electricitat compartits els estalvia uns diners però complica la diagnosi dels consums. Al mateix temps les tarifes elèctriques a aplicar en diferents equipament poden ser diferents.

CONSUMS I EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT PER SECTORS

El consum energètic de l’Ajuntament i les emissions que se’n deriven han seguit una tendència global a l’augment (3,8%), mentre per càpita han disminuït (6,1%).

L’augment més gran és en els equipaments amb un increment de les emissions del 47%. L’augment d’emissions a la flota de vehicles propis i externalitzats és del 6% mentre en l’enllumenat públic l’augment només és del 2%. Les emissions es redueixen en les infraestructures14 (bàsicament bombament d’aigua) en un 26%.

Taula 10. Consum energia i emissions per àmbits de l’Ajuntament, 2005 i 2008 Consum (kWh) Emissions (t CO2 eq) 2005 2008 Δ % 2005-2008 2005 2008 Δ % 2005-2008 Equipaments 493.558 680.812 37,9 175,4 258,3 47,3 Enllumenat públic 795.259 867.086 9,0 382,5 390,2 2,0 Flota vehicles 265.077 281.398 6,2 70,7 75,0 6,1 Infraestructures 494.938 391.795 -20,8 238,1 176,3 -25,9 TOTAL 2.048.832 2.221.092 8,4 866,7 899,8 3,8 Per càpita 744,2 729,7 -2,0 0,315 0,296 -6,1

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures), Consorci de Bages per a la Gestió dels Residus, Transports Castellà i Aigües de Manresa, SL.

14 També s’hi inclou l’estació meteorològica.


Gràfica 20. Evolució emissions GEH Ajuntament (tones de CO2 eq), 2005 i 2008

0100200300400500600700800900

1000

2005 2008

Tone

s

Equipaments Enllumenat públic Flota vehicles Infraestructures

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures), Consorci de Bages per a la Gestió dels Residus, Trasnports Castellà i Aigües de Manresa, SL.

Gràfica 21. Distribució de consum energètic i emissions de l’Ajuntament per àmbits (%), 2005 i 2008

2005

Equipaments24%

Enllumenat públic39%

Flota vehicles13%

Infraestructures24%

Equipaments20%


Flota vehicles8%

Infraestructures27%

2008

Equipaments31%


Flota vehicles13%

Infraestructures18%

Equipaments29%


Flota vehicles8%

Infraestructures20%


Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures), Consorci de Bages per a la Gestió dels Residus, Trasnports Castellà i Aigües de Manresa, SL.

Com es pot observar a les gràfiques, l’enllumenat públic és el principal consumidor d’energia de l’Ajuntament (39% l’any 2005 i 38% l’any 2008) i també és el principal emissor de GEH (45% l’any 2005 i 43% l’any 2008). El segueixen els equipaments, les infraestructures (bàsicament bombament d’aigua potable) i la flota de vehicles pròpia i externalitzada.


CONSUMS I EMISSIONS DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

El municipi de Sant Salvador de Guardiola compta des de l’any 2008 amb un Pla d’Adequació de l’Enllumenat (PAE) redactat pel Consell Comarcal del Bages.

Segons consta al PAE, al municipi hi ha 28 quadres d’enllumenat públic, però analitzant les factures n’hi ha 31. El quadre 4 (núm. de pòlissa 13236095 i amb adreça a “Cementiri C/Afores edif s/n”) té tarifa d’equipament. Del quadre 31 (núm. de pòlissa 13747820 i amb adreça a “C/ Dalt, 16” l’any 2005 i a “Salelles ap ldo en 2359” l’any 2008) no hi ha dades del número de punts de llum i tipus de làmpada. El número de punts de llum que apareix al PAE als quadres 13, 16 i 17, segons informació del responsable de manteniment de l’Ajuntament, no coincideix amb la realitat.

Segons el PAE i la informació facilitada per l’Ajuntament, la situació de l’enllumenat públic a Sant Salvador de Guardiola per als anys 2005 i 2008 és la següent:

Taula 11. Situació de l’enllumenat públic: quadres, punts de llum, consums,

costos i emissions, 2005 i 2008 2005 2008 Δ % 2005-2008 Núm. quadres control 31 31 0,0 Núm. punts llum nd 1.274 Tipus làmpada majoritària nd Vapor mercuri % làmpada majoritària nd 61 Consum energia (kWh) 795.259 867.086 9,0 Cost (€) 75.308,08 € 82.332,68 € 9,3 Consum/hab 288,9 291,9 1,1 Consum/punt de llum nd 680,6 Emissions GEH 382,5 390,2 2,0 Emissions GEH/hab 0,139 0,128 -7,7 Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures) i del Pla d’Adequació de l’enllumenat

Només 1 dels 31 quadres de control té rellotge astronòmic com a control d’encesa i 4 d’ells tenen reductor de flux.

Entre els anys 2005 i 2008 hi va haver un augment global de les emissions de l’enllumenat públic del 2% mentre les emissions per habitant van disminuir el 7,7%. En el mateix període el consum d’electricitat va augmentar el 9% en global i un 1,1% per càpita. El fet que els factors d’emissió de GEH de l’electricitat fos més alt l’any 2005 que el 2008 explica aquesta diferència entre consum i emissions.

L’any 2005 el consum d’electricitat per càpita en enllumenat públic va ser de 289 kWh. Segons fonts de l’ICAEN la mitjana catalana estava entre els 180 i els 200 kWh per habitant.


CONSUMS I EMISSIONS DELS EQUIPAMENTS

Els consums energètics dels equipaments municipals entre els anys 2005 i 2008 van augmentar un 38%, mentre els costos es van incrementar un 90%. Cal tenir present que entre aquestes dates van entrar en funcionament el camp de futbol amb els vestidors, les cargoleres de l’escola i el pavelló municipal. Com es pot comprovar a la taula la majoria d’equipaments presenten un augment en el consum d’energia i només s’aprecia una reducció al CAP + Jutjat de Pau. La reducció del Centre cultural, el local de manteniment i el magatzem no se sap si són reals degut a que totes les lectures d’electricitat són estimades.

Taula 12. Evolució consum i cost energia dels equipaments municipals, 2005 I 2008 Consum (kWh) Cost (€) 2005 2008 Δ % 2005-2008 2005 2008 Δ % 2005-2008 Ajuntament 29.610 38.190 29,0 2.727,49 4.398,38 61,3 Biblioteca15

16.228 29.779 83,5 1.718,07 3.341,48 94,5 Camp de futbol16 476 3.798 697,9 164,00 811,18 394,6 CAP+Jutjat de Pau 43.031 31.044 -27,9 4.003,64 3.291,78 -17,8 Centre Cultural17

26.003 17.153 -34,0 2.455,80 1.681,04 -31,5 Escola Bressol 68.969 77.602 12,5 5.676,42 7.968,58 40,4 Escola Vella 136.048 152.016 11,7 11.599,41 12.913,08 11,3

Local manteniment18 278 0 94,30 89,88 -4,7

Magatzem Ajuntament19

4.818 2.291 -52,4 635,41 558,68 -12,1 Masia El Calvet20

162.662 179.124 10,1 7.443,44 15.852,06 113,0

Pavelló + cargoleres + vestidors21

3.816 138.064 3518,0 235,44 18.319,71 7681,1 Pista El Calvet 1.618 2.772 71,3 265,68 467,61 76,0

Rectoria22

0 8.979 0,00 576,04 TOTAL 493.558 680.812 37,9 37.019,10 70.269,50 89,8

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures)

15 Les tres darrers factures de l’any 2005 són estimades. 16 Comença a funcionar a partir d’octubre de 2005. 17 Totes les lectures del comptador d’electricitat dels anys 2005 i 2008 són estimades. 18 Totes les lectures del comptador d’electricitat dels anys 2005 i 2008 són estimades. 19 Totes les lectures del comptador d’electricitat dels anys 2005 i 2008 són estimades. 20 Referent al consum de gasoil de la Masia El Calvet per l’any 2005, l’Ajuntament ha pogut facilitar el cost anual. Aquesta xifra era molt inferior al buidat de factures de l’any 2008. En no haver hagut canvis d’ús d’importància en l’equipament s’ha considerat que la xifra del 2005 no era la real i s’ha aplicat la mateixa que el 2008. 21 L’any 2008 aquest quadre de llum dóna electricitat a les cargoleres de l’escola, al pavelló i als vestidors del camp de futbol. També s’inclou el consum de butà dels vestidors. 22 L’Ajuntament assumeix el cost d’omplir el dipòsit una de cada tres vegades que s’omple.


Les emissions de GEH entre els anys 2005 i 2008 han augmentat en un 47%

Taula 13. Evolució de les emissions de GEH (tones de CO2 eq) dels

equipaments municipals, 2005 i 2008 2005 2008 Δ % 2005-2008 Ajuntament 14,2 18,4 29,0 Biblioteca 7,8 14,3 83,5 Camp de futbol 0,2 1,8 697,9 CAP + Jutjat de Pau 20,7 14,9 -27,9 Centre Cultural 9,2 5,0 -46,0 Escola Bressol 21,8 24,6 12,6 Escola Vella 42,8 50,0 16,8 Local manteniment 0,1 0,0 -100,0 Magatzem Ajuntament 2,3 1,1 -52,4 Masia El Calvet 54,4 61,9 13,7 Pavelló + cargoleres + vestidors 0,9 62,6 7000,7 Pista El Calvet 0,8 1,3 71,3 Rectoria 0,0 2,4 TOTAL 175,4 258,3 47,3 Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Ajuntament (factures)

Gràfica 22. Evolució de les emissions de GEH (tones de CO2 eq) dels equipaments

municipals, 2005 i 2008

0

50

100

150

200

250

300

2005 2008

Tone

s

Ajuntament Biblioteca

Camp de futbol CAP + Jutjat de Pau

Centre Cultural Escola Bressol

Escola Vella Local manteniment

Magatzem Ajuntament Masia El Calvet

Pavelló + cargoleres + vestidors Pista El Calvet

Rectoria



Per fonts energètiques el principal emissor és l’electricitat, amb un 56% l’any 2005 i un 67% l’any 2008.

Gràfica 23. Evolució de les emissions de GEH (%) dels equipaments municipals per fonts

energètiques, 2005 i 2008 2005 2008

Electricitat56%

Gasoil 43%

Butà1%

Electricitat67%

Gasoil 31%

Butà2%


CONSUMS I EMISSIONS VEHICLES

La flota de vehicles municipal, pròpia i externalitzada, està formada per 10 vehicles amb les següents antiguitats. No es disposa de dades dels vehicles de la recollida de residus.

Taula 14. Característiques de la flota de vehicles pròpia i externalitzada, quantitat i

antiguitat, 2009 Antiguitat Núm. vehicles < 5 anys 5-10 anys > 10 anysFlota pròpia23

8 1 3 3Bus escolar primària 2 2 Recollida residus nd nd nd nd Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament i Transports Castellà.

Entre els anys 2005 i 2008 el consum de carburant i les emissions han augmentat un 6%. Destaca l’augment en la flota pròpia (39%) i la disminució en la recollida de residus (2%).

Taula 15. Evolució consum energia i emissions vehicles municipals, 2005 i 2008 Consum (kWh) Emissions 2005 2008 Δ % 2005-2008 2005 2008 Δ % 2005-2008 Flota pròpia 46.965 65.502 39,5 12,5 17,3 39,2 Bus escolar Primària 99.010 99.010 0,0 26,4 26,4 0,0 Recollida de residus 119.102 116.887 -1,9 31,8 31,2 -1,9 TOTAL 265.077 281.398 6,2 70,7 75,0 6,1 Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament i Transports Castellà.

23 Es desconeix l’antiguetat de la motoescombradora Piquersa amb matrícula B-56914-VE.


CONSUMS I EMISSIONS INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

Entre les infraestructures municipals hi ha les bombes d’aigua potable i l’estació meteorològica.

Les emissions associades a aquestes infraestructures són les següents:

Taula 16. Evolució de les emissions de GEH (en tones de CO2 eq) de les infraestructuras municipals, 2005 i 2008

2005 2008 Δ % 2005-2008Bombes aigua 237,8 176,1 -26,0Estació meteorològica 0,22 0,23 7,8TOTAL 238,1 176,3 -25,9Font: elaboració pròpia a partir de dades Ajuntament i Aigües de Manresa.

El consum i les emissions de la bombes d’aigua potable suposen el 74% de les emissions associades al cicle de l’aigua.

Taula 17. Emissions bombament aigua potable, 2005 i 2008 2005 2008 Δ % 2005-2008Consum electricitat (kWh) 494.485 391.273 -20,9Emissions GEH (tones) 237,8 176,1 -26,0Abastament (m3) 468.282 390.831 -16,5Consum electricitat/m3 abastat (kWh) 1,06 1,00 -5,2 Emissions GEH/litre abastat (tones) 0,51 0,45 -11,3 Emissions/habitant (tones) 0,09 0,06 -33,0 Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Aigües de Manresa.

Tal i com s’ha esmentat a l’apartat d’emissions associades al cicle de l’aigua, entre l’any 2005 i el 2008 hi ha hagut una reducció en el bombament d’aigua (26%) causada per un menor abastament d’aigua24 (16,5%) però també en una millora en el sistema de bombament passant de 1,06 kWh/m3 abastat a 1,00 (amb una reducció del 5,2% del consum elèctric). La reducció d’emissions en el bombament per habitant és del 33%.

24 Cal tenir present que els anys 2007 i 2008 Catalunya va patir una important sequera que va obligar aplicar mesures d’estalvi a través del decret de sequera que va entrar en fase d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència el maig de 2008.


2.3. PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA INFERIOR A 20 MW

L’any 2005, la generació local d’electricitat a Sant Salvador de Guardiola s’efectuava a partir d’una instal·lació de cogeneració i dues instal·lacions fotovoltaiques.

Les dades de generació d’electricitat són estimades (senyalades en gris a la taula) sempre i quan el número d’instal·lacions per a cada tipologia estiguin per sota de tres.

Així a Sant Salvador les instal·lacions d’energia elèctrica local han seguit la següent evolució:

Taula 18. Evolució de la producció local d’energia (núm. instal·lacions, potència i generació

electricitat), 2000-2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Cogeneració i grups electrògens Núm. instal·lacions 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Potència instal·lada (kW) 1.390 1.390 1.390 1.390 1.390 1.390 1.390 1.390 1.390 1.390

Producció (MWh) 25

6.491 6.491 6.491 6.491 6.491 6.491 6.491 6.491 6.491 6.491 Fotovoltaica Núm. instal·lacions 2 5 7 13 16 Potència instal·lada (kW) 9 173 218 413 703

Producció (MWh) 26

11 63 285 496 844 PRODUCCIÓ TOTAL (MWh) 6.491 6.491 6.491 6.491 6.491 6.502 6.554 6.776 6.987 7.335 Consum total energia municipi (MWh) 41.117 45.178 48.168 51.292 55.714 58.194 62.725 65.508 nd nd

Autoabastament local 15,79 14,37 13,48 12,66 11,65 11,17 10,45 10,34 Autoabastament renovable 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,02 0,10 0,44

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Diputació de Barcelona i Ajuntament.

Les dades de producció de les instal·lacions fotovoltaiques per als any 2008 i 2009 s’han estimat a partir de la potència instal·lada facilitada per l’Ajuntament a partir dels expedients d’activitats econòmiques.

L’any 2005, l’11,2% de l’energia consumida a Sant Salvador de Guardiola era generada a partir de fonts local, però només el 0,02% provenia de fonts renovables. L’any 2007 la contribució de les energies renovables suposava el 0,44%

25 Dades estimades a partir de la mitjana de generació d’electricitat d’altres instal·lacions de la província amb dades (2000-2006). 26 Dada estimada per als anys 2005, 2008 i 2009. S’ha comptat una producció de 1.200 kWh anuals per kW de potència instal·lada.


Entre l’any 2005 i 2009 el número d’instal·lacions d’energia solar fotovoltaica ha passat de 2 a 16 i la potència instal·lada de 9 kW a 703.

Gràfica 24. Evolució del número d’instal·lacions de generació local d’energia, 2000-2009

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Cogeneració Fotovoltaica


L’evolució en la generació d’energia de les instal·lacions locals presenta la següent evolució.

Gràfica 25. Evolució de la generació local d’energia (MWh), 2000-2006

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

MW

h

Cogeneració Fotovoltaica



3. DIAGNOSI

3.1. TAULES RESUM

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Sant Salvador de Guardiola han tingut la següent evolució entre els anys 2005 i 2007.

Taula 19. Emissions totals i per capital pel tres àmbits d’estudi, 2005 i 2007 GEH (t CO2 eq) GEH (t CO2 eq/hab) 2005 200727

Tendència 2005 2007 Tendència Població 2.753 2.970 ▲ 2.753 2.970 ▲ Emissions municipi Total emissions municipi 22.465 24.455 ▲ 8,16 8,23 ▼ Emissions PAES Energia elèctrica 4.316 4.488 ▲ 1,57 1,51 ▼ Gas natural 0 0 0,00 0,00 Combustibles líquids 6.495 7.126 ▲ 2,36 2,40 ▲ Serveis 1.948 1.949 ═ 0,71 0,66 ▼ Transport 6.294 6.937 ▲ 2,29 2,34 ▲ Domèstic 2.712 2.862 ▲ 0,99 0,96 ▼ Residus (tractament i transport) 2.192 1.976 ▼ 0,80 0,67 ▼ Aigua (potabilització i depuració) 320 255 ▼ 0,12 0,09 ▼ Total emissions PAES 13.115 14.249 ▲ 4,76 4,80 ▼ Emissions àmbit Ajuntament Equipaments 175 258 ▲ 0,06 0,09 ▲ Enllumenat públic 383 390 ▲ 0,14 0,13 ▼ Flota de vehicles pròpia i externalitzada 71 75 ▲ 0,03 0,03 ▼

Infraestructures municipals 238 176 ▼ 0,09 0,06 ▼ Total emissions Ajuntament 866 900 ▲ 0,31 0,30 ▼ % emissions Ajuntament respecte l'àmbit PAES 6,61 6,31

Les emissions totals al municipi, a l’àmbit PAES i a l’Ajuntament tenen una tendència a l’alça en global i a la reducció si s’analitza per càpita.

Les emissions del sector transport i dels combustibles líquids segueixen una tendència a l’alça tant en global com per càpita, tot i així cal matisar que les dades referents a consum energètic en el transport no són pròpies del municipi sinó que han estat extrapolades a partir de dades provincials atenent al parc de vehicles de Sant Salvador de Guardiola. El tipus d’urbanització del municipi, amb 11 nuclis dispersos pel territori de ben segur dóna peu a una gran mobilitat amb vehicle privat.

27 Per als residus, l’aigua i l’Ajuntament les dades corresponen al 2008. El total de l’àmbit PAES correspon al 2007.

Diagnosi 36

En el cas de l’electricitat i del sector domèstic la tendència global és a l’alça mentre per càpita s’observa lleugera una reducció. El fet que part segones residències esdevinguin primeres residències fa augmentar la població censada i conseqüentment es redueixen les emissions per càpita.

El sector serveis presenta pràcticament les mateixes emissions l’any 2005 i el 2007 i per càpita pateix una reducció.

En la gestió dels residus municipals i l’aigua hi ha una reducció d’emissions globals i per càpita. L’augment de la recollida selectiva i la reducció en el bombament d’aigua són les responsables d’aquestes disminucions.

En els equipaments la tendència és a l’augment tant a nivell global com per càpita.

En l’enllumenat públic la tendència és a l’augment a nivell global, amb una lleugera reducció per càpita.

Les emissions de la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) augmenta en global i disminueix lleugerament per càpita.

En les infraestructures municipals (bàsicament el bombament d’aigua potable) la reducció és tant a nivell global com per càpita, causada tant per la disminució en la quantitat d’aigua abastada com en l’eficiència de les bombes.

La producció local d’energia ha tingut la següent evolució entre els anys 2005 i 2007.

Taula 20. Producció d’energia local inferior a 20 MW (kWh), 2005 i 2007 i intensitat energètica local

(kWh/€), 2001 i 2006 kWh/any kWh/hab i any

Producció d'energia local 2005 2007 Tendència 2005 2007 Tendència

Fonts renovables 10.80028 285.000 ▲ 3,92 95,96 ▲

Sector privat Altres 6.491.30029

6.491.300 ═ 2.357,90 2.185,62 ▼ Fonts renovables 0 0 ═ 0,00 0,00 ═

Sector municipal Altres 0 0 ═ 0,00 0,00 ═

Total 6.502.100 6.776.300 ▲ 2.361,82 2.281,58 ▼ Intensitat energètica local (sobre el PIB30) kWh/€ 2001 kWh/€ 2006 Tendència

Fonts renovables 0 0,0009 ▲ Intensitat energètica local Altres 0,1594 0,0928 ▼

Font: elaboració pròpia a partir dades facilitades per Diputació de Barcelona, Ajuntament i Idescat.

28 Dada estimada. En tractar-se només de dues instal·lacions la producció està sota secret estadístic. El càlcul s’ha fet a partir de la productivitat mitjana de les instal·lacions fotovoltaiques facilitada per la Diputació de Barcelona. 29 Dades estimada per als dos anys. En tractar-se només d’una instal·lació la producció està sota secret estadístic. El càlcul s’ha fet a partir de la mitjana de producció de totes les instal·lacions amb dades de la província de Barcelona (2000-2006). 30 En tractar-se d’un municipi de menys de 5000 habitants no es disposa de dades de PIB. Per tal de procedir als càlculs s’ha tingut en compte el PIB comarcal. Només s’han facilitat dades del PIB real per als anys 2001 i 2006 ja que aplicant el percentatge d’evolució del PIB dels anuaris de Caixa Catalunya l’estimat del 2005 i el real del 2006 feien un salt molt i alt i per això s’han desestimat.


La producció local d’energia de fonts renovables ha augmentat, s’ha passat de 2 a 7instal·lacions en 2 anys.

La producció local d’energia per cogeneració s’ha mantingut estable amb una sola instal·lació.

Així la tendència en la producció local d’energia és a l’alça a nivell global i a la disminució si s’analitza per càpita.

La intensitat energètica local presenta una tendència a l’augment en el cas de les energies renovables i una tendència a la disminució en el cas de la cogeneració.

Diagnosi 38

3.2. PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES DE LA DIAGNOSI

3.2.1. ESTRUCTURA I TERRITORI

Molts punts del municipi tenen una localització paisatgística i natural privilegiada, sobretot els punts més elevats, orientats a sud, amb vistes al massís de Montserrat

Algunes variables sobre els consums energètics del municipi quan es calculen per càpita, disminueixen. Això es deu al fet que els nous habitants s’empadronen a les segones residències quan ja les havien ocupat amb anterioritat i on de fet, ja hi generaven consums i emissions.

La població es concentra sobretot en dos d’assentaments; la que conforma el nucli antic i la de la urbanització del Calvet, cosa que fa duplicar els equipaments més bàsics, com ara el Consultori Bàsic de Salut. En aquest cas un CAP està a l’avinguda de la Generalitat del nucli antic i l’altre al carrer Pau Casals de la urbanització del Calvet).

Aquesta distribució tan dispersa de la població ocasiona que altres equipaments únics, com ara l’escola bressol, l’escola de primària, o les instal·lacions esportives, generin importants desplaçaments interns en vehicles privats, i a les hores puntes ocasioni alguns col·lapses circulatoris.

La dispersió de la població genera dificultats en el manteniment dels serveis públics: enllumenat, aigua potable, clavegueram, manteniment de la via pública, transport, etc.

3.2.2. MOBILITAT I TRANSPORT

L’Ajuntament ha demanat a la Diputació de Barcelona la redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana.

El municipi de Sant Salvador de Guardiola disposa d’un servei de transport públic per al trasllat dels alumnes d’educació infantil i primària des dels diferents nuclis del municipi fins al CEIP situat al nucli de Guardiola.

El sector transport31 va generar l’any 2005 el 48% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions en el sector transport van augmentar en global un 10% mentre per càpita l’increment va ser del 2%.

L’índex de motorització32 a Sant Salvador de Guardiola l’any 2005 era un 26% més elevat que el de la província de Barcelona i l’any 2008 un 30%.

31 El consum energètic del sector transport s’ha calculat a partir del consum provincial i del parc de vehicles del municipi.


L’estructura del municipi, en 10 nuclis diferents, genera una mobilitat en vehicle privat molt elevada.

3.2.3. AIGUA (TRACTAMENT I POTABILITZACIÓ)

L’any 2005, les emissions del cicle de l’aigua a Sant Salvador de Guardiola van suposar el 2,4% de les emissions de l’àmbit PAES.

L’any 2005, el 74% de les emissions del cicle de l’aigua van ser degudes al bombament d’aigua.

El consum energètic del cicle de l’aigua l’any 2005 va ser de 1,44 kWh/m3 abastat.

A Sant Salvador de Guardiola, l’any 2005, el consum d’aigua potable és superior a la mitjana catalana en un 46% en el consum total i en un 57% en el consum domèstic.

Entre els anys 2005 i 2008 hi ha hagut una reducció en el consum total d’aigua del 12,7% en global i del 21% per habitant.

L’any 2005, les emissions de GEH per litre abastat van ser de 0,68 tones de CO2 equivalent

Entre l’any 2005 i el 2008 hi ha hagut una disminució global en les emissions associades al cicle de l’aigua del 20% i per càpita del 28%.

L’eficiència en el sistema de bombament entre l’any 2005 i 2008 ha augmentat en un 5%

Entre els anys 2005 i 2008 el consum d’electricitat de l’estació depuradora d’aigües residuals va augmentar un 2% però les emissions de GEH van disminuir un 4% degut a un canvi en el mix elèctric estatal. No s’aprecia a la depuradora una reducció del consum energètic associada a la reducció del consum d’aigua (13%).

3.2.4. RESIDUS

L’any 2005, les emissions associades a la gestió dels residus municipals van suposar el 16,7% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2000 i 2008 la generació de residus per càpita té una lleugera tendència a baixa, malgrat algunes oscil·lacions (anys 2006 i 2007).

La recollida selectiva tendeix a l’augment. L’any 2000 suposava 2,0%, l’any 2005 el 6,4% i l’any 2008 l’11,9%.

32 Índex de motorització. Número de vehicles per cada 1.000 habitants. L’any 2005 a Sant Salvador de Guardiola tenia un índex de motorització de 821, mentre que a la província de Barcelona era de 654.

Diagnosi 40

A mesura que augmenta la recollida selectiva disminueixen les emissions de GEH. Així, entre l’any 2005 i el 2008 hi ha hagut una reducció en les emissions globals del 9,8%, mentre la reducció per càpita ha estat del 18,5%.

Comparant les dades amb la comarca i Catalunya s’observa que Sant Salvador de Guardiola té una generació de residus per càpita superior a la mitjana comarcal i catalana, tot i que l’any 2008 s’acosta a la mitjana catalana.

L’any 2005, el percentatge de recollida selectiva a Sant Salvador de Guardiola (6,4%) estava 24,4 punts per sota de la mitjana comarcal (30,7%) i 22,7 punts per sota de la mitjana catalana (29,1%)

La recollida selectiva de la fracció orgànica es va iniciar l’any 2005 però els any 2007 i 2008 hi ha hagut una reducció en la quantitat recollida, passant de 124 tones l’any 2006 (115 grams/persona i dia) a 61 tones l’any 2008 (70 grams/persona i dia).

L’any 2005, el 97% de les emissions de GEH associades a la gestió de residus van ser degudes a les emissions directes del dipòsit controlat on es diposita la fracció resta.

3.2.5. ENERGIA (DOMÈSTIC I SERVEIS)

SECTOR DOMÈSTIC

L’any 2005, les emissions de GEH degudes al consum energètic en el sector domèstic van suposar el 20,7% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions totals del sector domèstic van augmentar un 5,3%, mentre les emissions per càpita van disminuir un 2,4%.

SECTOR SERVEIS

L’any 2005, les emissions de GEH degudes al consum energètic en el sector serveis van suposar el 12,5% de les emissions de l’àmbit PAES.

Entre els anys 2005 i 2007 les emissions totals del sector serveis no va variar, mentre les emissions per càpita van disminuir un 7,4%.


3.2.6. ÀMBIT AJUNTAMENT

EQUIPAMENTS

L’any 2005, els equipaments van generar el 20% de les emissions de l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2008 les emissions dels equipaments van augmentar un 47% en global i un 36% per càpita.

ENLLUMENAT PÚBLIC

L’any 2005, l’enllumenat públic va generar el 45% de les emissions de l’Ajuntament.

El municipi disposa d’un Pla d’Adequació de l’Enllumenat de l’any 2008 però si han detectat alguns errors. Manquen 3 quadres de control i les dades de punts de llum no són del tot correctes en alguns quadres.

L’any 2005, el consum d’electricitat per habitant en enllumenat públic a Sant Salvador de Guardiola (289 kWh) estava per sobre de la mitjana catalana que, segons un informe de l’ICAEN, estava entre 180 i 200 kWh.

Entre els anys 2005 i 2008 hi va haver un augment global de les emissions de l’enllumenat públic del 2% mentre les emissions per habitant van disminuir el 7,7%. En el mateix període el consum d’electricitat va augmentar el 9% en global i un 1,1% per càpita.

L’any 2008, el 61% de làmpades d’enllumenat públic eren de vapor de mercuri (poc eficients)

L’any 2008, dels 31 quadres de control de l’enllumenat, només 1 té rellotge astronòmic com a control d’encesa i 4 d’ells tenen reductor de flux.

FLOTA DE VEHICLES

L’any 2005, la flota de vehicles (pròpia i externalitzada) va generar el 8% de les emissions de l’Ajuntament.

Entre els anys 2005 i 2008 les emissions de la flota de vehicles va augmentar un 6% en global i es va reduir un 4% per càpita.

Entre els anys 2005 i 2008 les emissions de la flota de vehicles propis va augmentar un 32% en global i un 26% per càpita.

Entre els anys 2005 i 2008 les emissions de la flota de vehicles de recollida de residus va disminuir un 2% en global i un 11% per càpita.

Diagnosi 42

INFRAESTRUCTURES MUNICIPALS

L’eficiència en el sistema de bombament entre l’any 2005 i 2008 ha augmentat en un 5%

GESTIÓ ENERGÈTICA

L’Ajuntament no té un sistema informàtic de control de la despesa energètica municipal ni té assignada la responsabilitat a cap tècnic.


3.3. PROJECCIÓ D’ESCENARIS D’EMISSIÓ DE GEH FINS AL 2020

En els darrers set anys (2000-2007), les emissions per càpita de l’àmbit PAES presenten una lleugera tendència a la disminució. Si l’augment de població i les emissions seguissin la mateixa tendència que en aquest període, l’any 2020 les emissions haurien disminuït un 5,1% respecte l’any 2005.

El compromís de reducció de les emissions del pacte d’alcaldes és de com a mínim el 20% per a l’any 2020, és a dir, 15 punts per sobre del tendencial.

Gràfica 26. Projecció de l’escenari d’emissions per càpita àmbit PAES (tones CO2 eq/hab),

2000-2020

3,003,203,403,603,804,004,204,404,604,805,00

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

Tone

s/ha

Tendencial Pacte d'alcaldes

Font: elaboració pròpia.

Diagnosi 44

3.4. ANÀLISI DEL POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES AL MUNICIPI

Un cop analitzats els diferents equipaments municipals, es considera que el potencial d’instal·lació de plaques solars és el següent:

Taula 21. Potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica als equipaments municipals

Superfície (m2)

Potència (kW)

Generació (kWh)

Estalvi GEH

cost (7 euros per Wp, inclòs IVA) Amortització

Cementiri 195 18 21.667 9,8 126.388,89 € 11 CEIP Montserrat 290 27 32.222 14,5 187.962,96 € 11 Centre cultural La Sala 170 16 18.889 8,5 110.185,19 € 11

Escola vella 215 20 23.889 10,8 139.351,85 € 11 Poliesportiu33

1.552 144 172.444 77,6 1.005.925,93 € 11 TOTAL 2.422 224 269.111 121,1 1.569.814,81 € 11


El municipi presenta un potencial d’instal·lació d’energia solar sobre sostre industrial molt gran. Pel què s’ha pogut calcular a partir del Google Earth, la superfície apta és d’uns 35.900 m2. Si s’instal·lessin plaques fotovoltaiques al 25% d’aquesta superfície la generació anual d’electricitat podria ser de l’ordre de 997 MWh, l’1,5% del total de l’energia consumida al municipi.

33 Hi ha signat entre l’Ajuntament i una empresa privada un contracte de concessió de l’ús privatiu de domini públic per a la instal·lació i explotació d’una central solar fotovoltaica de fins a 100 kW de potència a canvi del pagament d’un lloguer. El contracte té una durada de 25 anys, prorrogable d’any en any fins un període màxim de 50 anys.


4. PLA D’ACCIÓ

4.1. INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es detallen les accions a desenvolupar a Sant Salvador de Guardiola per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses. L’objectiu és aconseguir, l’any 2020, una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del 24,9% sobre les emissions de l’àmbit PAES (tots els sectors excepte el primari i l’industrial) de l’any 2005.

Les accions s’agrupen en 7 grans àmbits, que són els definits a la metodologia SEAP Template de l’oficina del Covenant of Majors.

• Equipaments i serveis (20 accions). Inclou 5 temàtiques:

• Edificis i equipaments municipals (9 accions)

• Infraestructures municipals (bombament i altres...) (2 accions)

• Enllumenat públic i semàfors (6 accions)

• Sector domèstic (1 acció)

• Sector serveis (2 accions)

• Transport (6 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Flota municipal (pròpia i externalitzada) (3 accions)

• Transport públic municipal (0 accions)

• Transport privat i comercial (3 accions)

• Producció local d’energia (3 accions). Inclou 2 temàtiques:

• Producció d’energies renovables (3 accions)

• Cogeneració (0 accions)

• Planificació (3 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Planejament urbà (2 accions)

• Mobilitat o transport (1 acció)

• Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans (0 accions)

• Adquisició pública de béns i serveis (2 accions). Inclou 2 temàtiques:

• Requisits d’eficiència energètica (1 accions)

• Requisits d’energia renovable (1 acció)

Pla d’Acció 46

• Participació ciutadana (6 accions). Inclou 4 temàtiques:

• Serveis d’assessorament (1 acció)

• Finançament i ajuts (0 accions)

• Sensibilització i treball amb xarxes locals (2 accions)

• Formació i educació ambiental (3 accions)

• Altres (3 accions). Inclou 3 temàtiques:

• Residus (0 accions)

• Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) (1 acció)

• Altres (2 accions)

Gràfica 27. Àmbits d’actuació del Pla d’Acció del PAES

Altres: Residus i aigua7%

Participació ciutadana14%

Planificació7%

Adquisició pública de béns i serveis

5%

Producció Local d’Energia

7%

Transport14%

Equipaments i serveis46%



4.2. FITXES D’ACCIONS

A continuació es presenten les fitxes detallades de cadascuna de les accions a desenvolupar a Sant Salvador de Guardiola per al compliment del compromís del pacte d’alcaldes i alcaldesses.

El contingut de les fitxes s’estructura de la següent forma:

Codi: es basa en la següent taula d’àmbits d’aplicació del PAES.

Àmbit Temàtica Codi/Codi_acció

Edificis i equipaments municipals 1.1/núm. acció Infraestructures municipals (bombament i altres...) 1.2/núm. acció Enllumenat públic i semàfors 1.3/núm. acció Sector domèstic 1.4/núm. acció

Equipaments i serveis

Sector serveis 1.5/núm. acció Flota municipal (pròpia i externalitzada) 2.1/núm. acció Transport públic municipal 2.2/núm. acció Transport Transport privat i comercial 2.3/núm. acció Producció d’energies renovables 3.1/núm. acció Producció local d’energia Cogeneració 3.2/núm. acció Planejament urbà 4.1/núm. acció Mobilitat o transport 4.2/núm. acció Planificació Criteris de renovació urbana i nous desenvolupaments urbans 4.3/núm. acció

Requisits d’eficiència energètica 5.1/núm. acció Adquisició pública de béns i serveis Requisits d’energia renovable 5.2/núm. acció

Serveis d’assessorament 6.1/núm. acció Finançament i ajuts 6.2/núm. acció Sensibilització i treball amb xarxes locals 6.3/núm. acció Participació ciutadana

Formació i educació ambiental 6.4/núm. acció Residus 7.1/núm. acció Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) 7.2/núm. acció Altres

Altres 7.3/núm. acció

El codi és la numeració específica de cada acció. Així, l’acció 1.2/5 serà:

1.2/5

Àmbit: Edificis...

Temàtica: Infraestructures

Acció nº 5 d’aquest tipus

Pla d’Acció 48

Títol: nom que identifiqui l’acció proposada.

Expectativa de reducció de CO2 (Tn/any): estimació de les tones de gasos d’efecte hivernacle (en CO2eq) que es deixaran d’emetre amb l’execució de l’acció.

Àmbit: d’acord amb el quadre anterior, es descriuen 7 àmbits d’actuació que són els definits a la metodologia SEAP Template de l’oficina del Covenant of Majors.

Temàtica: caldrà especificar a cada acció quina és la temàtica que li correspon, segons el quadre anterior.

Tipologia:

• CP (gestió dels consums propis i prestació de serveis del municipi): edificis públics, el servei d’enllumenat públic, el transport públic, l’elaboració de plecs de condicions per la contractació d’altres serveis, etc. Incloent accions d’ús racional d’energia, millora de l’eficiència de les energies convencionals, canviant a carburants alternatius en el transport, etc. S’inclouran també les accions d’incorporació d’energies renovables en edificis i equipaments municipals per a consums propis, com ara l’energia solar tèrmica, geotèrmia...

• ER (producció i subministrament amb energies renovables connectades a xarxa): ja sigui directament com a productors (amb xarxes de climatització, biomassa, solar, minieòlica, hidroelèctrica, etc.) o bé a través de compra d’electricitat verda.

• PDR (planificació, desenvolupament i regulació): a través del planejament, la redacció d’ordenances, mesures fiscals, etc.

• AM (assessorament, motivació i efecte demostració de les accions municipals): la participació i la sensibilització dels ciutadans i del sector serveis a través de campanyes, pactes, accions d’educació ambiental i el paper d’exemplificació del propi ajuntament.

Descripció: desenvolupament del títol de l’acció i definició dels objectius que es persegueixen mitjançant una breu explicació que justifiqui l’actuació.

Interrelació amb d’altres accions del PAES: es detalla altres accions del pla amb que tingui relació.

Relació amb altres plans: Agenda 21, plans de mobilitat, adequació enllumenat, POUM...

Prioritat: la prioritat de l’acció varia en funció de la reducció de les emissions i de la seva eficiència, i pot ser alta, mitjana o baixa.

Calendari:

• Curt termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2012. • Mig termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2015. • Llarg termini: l’acció s’haurà implementat abans del 2020.


Període d’execució: temps necessari per a la realització de l’acció un cop iniciada. Pot ser:

• Puntual: l’acció té un inici i un final definit (instal·lació de plaques solars). • Continuada: període d’aplicació variable (construcció de carril bici, de

programes de manteniment d’equipaments). • Periòdica: es fa puntualment cada cert temps (campanyes amb periodicitat

anual).

Cost d’inversió: en euros, IVA inclòs

Termini d’amortització: anys

Responsable: especificar el departament, àrea o càrrec tècnic que ha de liderar l’execució de l’acció.

Agents implicats: entitats, administracions i d’altres àrees o departaments de l’ajuntament implicats, malgrat no en siguin els responsables directes.

Indicadors de seguiment: indicadors específics que permetin avaluar la consecució de l’acció.

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats: indicadors clau influenciats en la mesura.

• Consum final d’energia total (Indicador de xarxa n. 14)

• Producció local d’energies renovables (Indicador de xarxa n. 16)

• Intensitat energètica local (Indicador de xarxa n. 15)

• Abastament d’aigua municipal (Indicador de xarxa n. 20)

• Mobilitat de la població (Indicador de xarxa n. 5)

• Consum final d’energia de l’Ajuntament

• Grau d’autoabastament amb energies renovables respecte consum total d’energia

• Percentatge de recollida selectiva

Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any): estalvi energètic associat a l’acció. Pot donar-se el cas que no n’hi hagi, com en les accions de gestió de residus.

Expectativa de producció energètica local (kWh/any): producció esperada en les mesures de producció energètica local.


PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT SALVADOR DE GUARDIOLA

Acció Codi Títol Expectativa de reducció de CO2eq (Tn/any)

1.1 1.1/1 Millorar l’eficiència energètica de la il·luminació dels equipaments 11,46

Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Substitució de làmpades per altres de més eficients. Es proposa la substitució de les bombetes incandescents per fluorescents compactes i la substitució de qualsevol tipus de lluminària a LEDS, sempre i quan tinguin més de 4 hores diàries d'encesa. Atenent a les avaluacions energètiques realitzades a Sant Salvador de Guardiola, es proposen aquests canvis, amb períodes d'amortització de menys de 6 anys, a la Masia El Calvet i a l'Escola Bressol, en aquest ordre de prioritat. Es recomana que aquests canvis s'efectuin de forma sistemàtica en el moment que es fonguin les làmpades existents i en els equipaments sotmesos a reformes o de nova construcció. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica a l'enllumenat interior i de façanes exteriors existents (es pot consultar la convocatòria 2009).

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/2, 1.1/3, 1.1/6, 1.1./7 i 1.3/1

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat...

Prioritat Calendari Responsable

Alta Curt termini Regidoria de Medi Ambient i regidoria de Via Pública i Equipaments

Període d’execució Puntual Agents implicats Responsable de manteniment Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsables dels equipaments 16.318,92 € Termini d’amortització (anys)

4 anys

Indicadors de seguiment Expectativa d’estalvi energètic (kWh/any)

Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda 25.462,25

Indicadors objectiu i/o de xarxa influenciats Expectativa de producció energètica local (kWh/any)

Consum final d'energia de l’ajuntament

http://www.gencat.cat/diari/5472/09237014.htm

Pla d’Acció 52



1.1 1.1/2 Millorar l'aïllament dels espais i dels tancaments 6,75


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Millorar l'aïllament dels tancaments als edificis municipals auditats, per tal de millorar l'eficiència energètica. A. Atenent les avaluacions energètiques realitzades a Sant Salvador de Guardiola, es proposen les següents actuacions, amb períodes d'amortització de menys de 6 anys, per ordre de prioritat: - millorar l'aïllament dels tancaments, amb cintes aïllants: - Masia El Calvet - CAP i Jutjat de Pau - Ajuntament - millorar el tancament del sistema de doble porta de l’accés principal de l'Escola Bressol amb una estructura d’alumini i doble vidre que encaixi perfectament. - tancar el replà de la Biblioteca. B. En dos dels equipaments avaluats es proposen actuacions estructurals a llarg termini, amb amortitzacions més elevades. Aquestes actuacions no han estat incorporades en els càlculs d'aquesta fitxa, però es detallen a continuació:

Equipament Actuació Cost aproximat

Estalvi (kWh/any)

Estalvi (tn CO2eq/any)

Amortització

Masia El Calvet

Canviar els tancaments per alumini amb punt de ruptura tèrmica i doble vidre

24.895,94 € 27.244,87 7,27 10 anys

CAP Canviar els tancaments per alumini amb punt de ruptura tèrmica i doble vidre

7.492,27 € 4.656,60 2,10 35 anys

L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la rehabilitació energètica de l'envolvent tèrmica dels edificis existents d'ús diferent al d'habitatge (es pot consultar la convocatòria 2009). Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/3, 1.1/6 i 1.1/7



Mitjana Mig termini Regidoria de Medi Ambient i regidoria de Via Pública i Equipaments


Entre 4 mesos i 5 anys


Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície 21.849,03




construïda



Pla d’Acció 54



1.1 1.1/3 Millorar l'eficiència energètica de la climatització 5,13


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Actuacions de millora de la climatització. Atenent a les avaluacions energètiques realitzades a Sant Salvador de Guardiola es proposen les següents actuacions, amb períodes d'amortització de menys de 6 anys, per ordre de prioritat: - instal·lar vàlvules termoestàtiques als radiadors: - Masia El Calvet - CEIP Montserrat - instal·lar un termòstat a la segona planta de la Masia El Calvet, per a adequar la temperatura de l'aula d'informàtica i del dormitori. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 22% de la inversió i fa referència a la millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents (es pot consultar la convocatòria 2009).

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/6 i 1.1/7





Entre 4 mesos i 5 anys


Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda 16.281,40







1.1 1.1./4

Instal·lar una caldera de biomassa al nou edifici de l'Ajuntament, pavelló, escola bressol i biblioteca

A determinar


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Actualment, l'Ajuntament està redactant diversos projectes de rehabilitació i ampliació d'equipaments: remodelació de l'antiga escola en oficines municipals, construcció dels vestuaris del pavelló d'esports i ampliació de l'escola bressol. Els tres equipaments són molt propers. També la biblioteca (actualment es climatitza amb electricitat) és molt propera i podria incloure's en el projecte. La redacció d'aquests projectes d'ampliació i remodelació d'equipaments encara no ha definit el sistema de calefacció a utilitzar. Les antigues escoles tenen una caldera de 118,5 kW de gasoil i l'escola una de 47 kW també de gasoil. Es proposa instal·lar una caldera de biomassa que cobreixi les necessitats dels tres equipaments en quant a climatització i instal·lació fotovoltaiques tèrmiques per cobrir les necessitats d'aigua calenta i com a suport a la caldera. Donat que encara no es disposa de les necessitats tèrmiques de les instal·lacions, però atenent als plànols existents, es fan els càlculs per una caldera de 200 kW (la potència real es tindrà quan el projecte estigui acabat). L'Associació d'ADF del Bages disposa d'una màquina per fabricar estella a partir de restes forestals de baix rendiment. El cost d'una caldera de 200 kW de biomassa d'estella (39.500 €) és de l'ordre de 3 vegades el cost d'una caldera de gasoil (13.500 €), però el preu del combustible és de l'ordre de 3,5 vegades menys. Així, la diferència de cost entre una caldera de gasoil i una caldera de biomassa s'amortitza en dos anys. Per calderes de més potència la diferència de cost de compra és encara més gran, però l'estalvi en el combustible fa que les amortitzacions siguin més petites. Per una caldera de 350 kW podria ser de l'ordre de 1,7 anys. L'ICAEN té oberta una línia de finançament per instal·lacions d'aquest tipus que poden arribar a finançar el 50% de la inversió (es pot consultar la convocatòria 2009) i també hi ha una línia de crèdit tou de l'ICAEN que pot tenir un període de 4 anys en els que només es paguin interessos (es pot consultar la convocatòria 2010). Relació amb d’altres accions PAES 1.1/3 i 1.1/5




Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Federació d'ADFs del Bages A determinar Propietaris forestals Termini d’amortització (anys)

Entre 1 i 3 anys


Caldera de biomassa instal·lada A determinar


Producció local d'energies renovables A determinar


http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.897a4be85d3b580ec644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fd768a206017c110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Pla d’Acció 56





1.1 1.1/5

Sobrepassar els criteris mínims establerts en el Decret d'Ecoeficiència i en el nou Codi Tècnic de l'Edificació en la construcció de nous equipaments


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals PDR Descripció En la construcció de nous equipaments incorporar criteris d'urbanisme bioclimàtic, eficiència en la climatització i la il·luminació, instal·lacions d'energies renovables (energia solar, calderes de biomassa, etc.),... més enllà de les determinacions del Decret d'Ecoeficiència i del nou Codi Tècnic de l'Edificació, en el sentit de construir equipaments amb certificació A en eficiència energètica o amb zero emissions. En la remodelació de l'antiga escola com a oficines de l'Ajuntament i del Centre Cultural La Sala com a sala polivalent, tenir en compte tots aquests aspectes. L'ICAEN té oberta una línia de finançament especial per a projectes d'estalvi i eficiència energètica i energies renovables que finança el 75% i fins a un màxim de 3.500 € per a la realització d'auditories energètiques d'edificis i serveis no industrials existents. Es pot consultar la convocatòria 2009.

Relació amb d’altres accions PAES 4.1/2




Període d’execució Contínua Agents implicats Arquitecte i enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


Número d'equipaments d'alta eficiència energètica




Pla d’Acció 58



1.1 1.1/6 Qualificar energèticament els equipaments existents


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM Descripció Qualificar energèticament els equipaments municipals existents i actuar en el sentit de millorar-ne l'eficiència energètica i augmentar-la progressivament, instal·lant il·luminació eficient, calderes més eficients, millorant l'aïllament dels tancaments, instal·lant energies renovables, fent més eficient la climatització. Es proposa que per al 2020 tots els equipaments comptin amb Certificació energètica i exhibeixin l'etiqueta obtinguda en un espai visible per als usuaris de l'equipament.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3, 1.1/4 i 1.1/7



Baixa Llarg termini Regidoria de Medi Ambient i regidoria de Via Pública i Equipaments

Període d’execució Periòdica Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


% equipaments classificats com a A respecte el total






1.1 1.1/7 Col·locar rètols informatius del consum energètic a cada equipament


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM Descripció Col·locar uns rètols informatius o bé plafons electrònics per als equipaments indicant l'evolució en: consum energètic, reducció emissions CO2 i costos mitjançant una gràfica, amb consells i bones pràctiques de cara a la utilització de l'equipament per part dels usuaris i un apartat amb el detall de les actuacions que es desenvolupin a l'equipament per a millorar l'eficiència energètica. Es proposa incloure als projectes d'ambientalització escolar energètica el seguiment del consum dels equipaments mitjançant els rètols per part dels alumnes.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3, 1.1/4, 1.1/5 i 1.1/6



Alta Mig termini Regidories de Medi Ambient, de Via Pública i Equipaments i de Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Responsables dels equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs Usuaris dels equipaments € Termini d’amortització (anys)


Número d'equipaments amb rètol col·locat



Pla d’Acció 60



1.1 1.1/8 Donar formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals AM Descripció Realitzar cursos de formació per als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments municipals per a formar-los sobre les mesures d'estalvi energètic que han d'aplicar, així com sobre el correcte funcionament de les instal·lacions per a millorar-ne l'eficiència. Es proposa que tots els encarregats de manteniment realitzin els cursos anualment.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.1/2, 1.1/3, 1.1/4, 1.1/6 i 1.1/7




Període d’execució Periòdica Agents implicats Responsables dels equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs Personal encarregat de manteniment € Tècnic de medi ambient Termini d’amortització (anys)


Hores de formació anuals als encarregats manteniment






1.1 1.1/9 Separar els comptadors d'electricitat dels equipaments municipals


Equipaments i serveis Edificis I equipaments municipals CP Descripció Diversos equipaments del municipi disposen de comptadors d'electricitat comuns, fet que dificulta l'obtenció de dades de consum per a cadascun dels equipaments. En aquests casos cal instal·lar comptadors d'electricitat en cadascun dels equipaments que permetin conèixer els consums per separat, i dur-ne un control tal com es fa amb els comptadors generals. Els equipaments que compten amb comptadors d'electricitat comuns que cal desagregar es relacionen a continuació: - Masia El Calvet: cal desagregar el CAP i el nou comptador de la piscina - Pavelló i escola antiga: cal desagregar els vestidors del camp de futbol i legalitzar el nou comptador.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidoria de Via Pública i Equipaments

Període d’execució Puntual Agents implicats Responsable de manteniment Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsables dels equipaments 800,00 € Termini d’amortització (anys)


% d'equipaments amb comptadors propis respecte el total



Pla d’Acció 62



1.2 1.2/1 Augmentar l'eficiència del sistema de bombament d'aigua potable 3,21


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) CP Descripció Entre el 2005 i el 2008 l'eficiència energètica del sistema de bombament d'aigua potable del municipi s'ha incrementat un 5,2%, disminuint el consum (kWh) per m3 abastat. La millora és deguda a la posada en marxa del sistema d'abastament en alta de l'anomenat Bages-Cardener que, en el cas de Sant Salvador de Guardiola significa entregar l'aigua a la cota aproximada de 350, mentre que l'aigua del municipi parteix de la cota 290 (aprox.). A més les bombes del sistema Bages-Cardener presenten millor rendiment. .




Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient i de Via Pública i Equipaments

Període d’execució Puntual Agents implicats Aigües de Manresa, SA Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


kWh/m3 d'aigua abastat 5.076,00


Abastament d'aigua municipal




1.2 1.2/2 Redactar un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua


Equipaments i serveis Infraestructures (bombament, ...) PDR Descripció La redacció d'un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua permetrà conèixer quines són les principals deficiències del sistema d'abastament d'aigua a la població i poder valorar quines són les millors alternatives per a subsanar-les. Cal tenir en compte que a partir de 2009 les convocatòries d'ajuts per a actuacions sobre abastaments d'aigua municipals hauran d'incloure obligatòriament un pla director del servei d'abastament (segons s'indica a la Resolució MAH/3093/2007, d'1 d'octubre, per la qual es fa pública la convocatòria de subvencions adreçades als ens locals per sufragar les despeses derivades de la redacció de plans directors del servei municipal d’abastament d’aigua).



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidoria de Medi Ambient i Urbanisme

Període d’execució Puntual Agents implicats Aigües de Manresa, SA Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


Redacció del Pla Director



Pla d’Acció 64



1.3 1.3/1 Canviar làmpades a tecnologia led 233,81 Àmbit Temàtica Tipologia

Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Segons les dades del Pla d'Adequació de l'Enllumenat (PAE) elaborat el 2008 pel Consell Comarcal del Bages per al municipi, el 61% de les làmpares de l'enllumenat públic són de vapor de mercuri (d'eficiència molt baixa). Es proposa canviar les làmpades actuals per làmpades de tecnologia led o altres solucions tecnològiques que permetin un estalvi important en el consum. Les làmpades tipus led tenen una vida útil de més de 50.000 hores i el consum és de l'ordre del 20% respecte les làmpades de VSAP. El canvi de làmpada és fàcil i el manteniment és inferior. Si es realitza aquesta acció no és necessària la instal·lació de reductors de flux als quadres de control, ja que a les làmpades led no els afecten les oscil·lacions de tensió. En les instal·lacions noves que s'hagin de realitzar emprar directament aquesta tecnologia. En fer aquest canvi disminuir la potència contractada amb la companyia subministradora. L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 40% de la inversió (es pot consultar la convocatòria 2009). Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 1.3/2 i 1.3/3

Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'adequació de l'enllumenat (2008)



Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable enllumenat 299.659,37 € Termini d’amortització (anys)

5,3


% làmpades led respecte total 486.091,20


Consum final d'energia de l’ajuntament Intensitat energètica local






1.3 1.3/2 Canviar el sistema de control d'encesa a rellotge astronòmic 12,34


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Segons el Pla d'Adequació de l'Enllumenat, el sistema de control d'encesa a Sant Salvador de Guardiola l'any 2008 era en un 3,57% (1 dels 28 quades de control) amb rellotge astronòmic que és l'opció més òptima, degut a la seva precisió, baix cost en manteniment i facilitat de programació. Es proposa canviar el sistema d'encesa de la resta de quadres (30 en total, donat que el Pla d'Adequació de l'Enllumenat no ha considerat 3 quadres existents) amb rellotges astronòmics per optimitzar els períodes de funcionament de les làmpades. En els quadres nous optar directament per aquest sistema de control. Emmarcar les actuacions dins d'un Pla director de l'enllumenat que inclogui el compliment del que disposa el Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió («BOE» 224, de 18-9-2002.). L'ICAEN disposa d'una línia de subvencions anual que financia el 40% de la inversió (es pot consultar la convocatòria 2009). Relació amb d’altres accions PAES 1.3/1 i 1.3/3




Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable enllumenat 12.000,00 € Termini d’amortització (anys)

5,1


% rellotges astronòmics respecte total quadres enllumenat 25.657,56


Consum final d'energia de l’ajuntament Intensitat energètica local

http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2002/10/01/pdfs/A02526-02720.pdf



Pla d’Acció 66



1.3 1.3/3 Disminuir la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Actualment, la potència contractada en enllumenat públic és de l'ordre del 33% superior a la necessària. Caldria coneixer la potència instal·lada per cada quadre elèctric i així poder fer el canvi de potència contractada ajustada a la realitat. En el moment en què es porti a terme la substitució de làmpades per làmpades de tecnologia led caldrà revisar novament la potència a contractar. Aquest canvi serà necessari sempre que el cost de la factura de la llum tingui un cost associat a la potència contractada. S'ha calculat que l'estalvi anual seria de l'ordre de 1.320 €.

Relació amb d’altres accions PAES 1.3/1 i 1.3/2



Alta Mig termini Regidoria de Medi Ambient i regidoria de Via Pública i Equipaments

Període d’execució Puntual Agents implicats Companyia subministradora electricitat Cost d’inversió (€), IVA inclòs Enginyer municipal € Responsable enllumenat Termini d’amortització (anys)


% de quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal·lada respecte total quadres enllumenat






1.3 1.3/4

Identificar els quadres de control, els punts de llum i les factures corresponents a l'enllumenat públic


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció El municipi compta amb un Pla d'adequació de l'enllumenat exterior a la Llei d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn (PAE), elaborat pel Consell Comarcal del Bages el 2008. En fer el treball de camp s'ha observat que les dades incloses en aquest Pla no són del tot correctes, de manera que cal actualitzar les dades per controlar millor els consums. El treball que caldrà desenvolupar és l'assignació de tots els punts de llum al seu respectiu quadre de control i també la identificació de cada quadre amb la factura corresponent.

Relació amb d’altres accions PAES




Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Responsable enllumenat € Responsable administració Termini d’amortització (anys)


% de quadres de control i punts de llum amb les dades actualitzades



Pla d’Acció 68



1.3 1.3/5 Canviar de tarifa l'enllumenat públic del cementiri


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció L'enllumenat públic de la zona del cementiri, l'any 2008, tenia una tarifa contractada com a equipament que és més cara. Convindria canviar aquest quadre a enllumenat públic.





Període d’execució Puntual Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Companyia subministradora electricitat € Termini d’amortització (anys)


Canvi de tarifa del comptador de l'enllumenat públic del cementiri






1.3 1.3/6 Prioritzar sistemes de baix consum energètic o LED en la il·luminació de Nadal


Equipaments i serveis Enllumenat públic i semàfors CP Descripció Es proposa prioritzar en totes les instal·lacions d’enllumenat nadalenc sistemes d’eficiència energètica, fent servir làmpades de molt baix consum, com són les làmpades de menys de 5W, o sistemes eficients, com ara la il·luminació amb LED, que permeten estalvis de fins el 90% respecte la il·luminació tradicional amb bombetes incandescents. Aquests canvis es realitzaran prioritàriament a l'enllumenat de Nadal a càrrec de l'Ajuntament, però també es proposa regular la il·luminació realitzada per particulars als carrers mitjançant una ordenança. No es compta amb dades del consum de l'enllumenat nadalenc, ja que es connecta a la xarxa d'enllumenat públic. Per tal de poder obtenir dades del que suposa aquest consum, cal conèixer en quins quadres es connecta aquesta il·luminació i fer un càlcul a partir de les factures emeses per a aquell quadre, fent la diferència entre el consum elèctric abans, durant i després del període de Nadal. Experiències: canvi en totes les instal·lacions d'enllumenat nadalenc el Nadal 2008-2009 a Santa Coloma de Gramenet ; reglament enllumenat de Nadal a Santpedor.




Mitjana Curt termini Regidoria de Medi Ambient i regidoria de Via Pública i Equipaments

Període d’execució Contínua Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Establiments comercials € Termini d’amortització (anys)


Consum energètic de l'enllumenat nadalenc



http://www.grame.net/en/principal/lajuntament/serveis/medi-ambient-2/menu2/noticies/noticies-de-medi-ambient/article/1219.html?cHash=a46ed0b9a0

http://www.santpedor.cat/documents/1265433037.doc

Pla d’Acció 70



1.4 1.4/1 Impulsar les auditories energètiques als habitatges 13,53


Equipaments i serveis Sector domèstic AM Descripció Impulsar la realització d'auditories energètiques virtuals als domicilis a través de connexions a la pàgina web de l'Ajuntament amb pàgines web que ajudin a fer càlculs d'emissions i proposin accions de reducció de consum energètic. Actualment existeix la iniciativa Cero CO2 per calcular emissions de les vivendes i també per reduir-les i compensar-les. Des de la pàgina web de l'Ajuntament s'informarà també sobre els plans renove que estiguin vigents. Actualment, i fins el 11 d'abril de 2010, està vigent el Pla Renova't de finestres, obertures i proteccions solars, al qual es poden acollir tant habitatges particulars (pressupost ja exhaurit segons l’ICAEN) com actuacions integrals en edificis plurifamiliars, o edificis del sector terciari. L'ICAEN té oberta una línia de finançament especial per a projectes d'estalvi i eficiència energètica i energies renovables que finança el 75% i fins a un màxim de 3.500 € per a la realització d'auditories energètiques d'edificis i serveis no industrials existents. Es pot consultar la convocatòria 2009.




Baixa Llarg termini Regidories de Medi Ambient i de Participació ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Tècnic de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadans € Termini d’amortització (anys)


Consum d'energia sector domèstic per càpita 30.279,29


Consum final d'energia total Intensitat energètica local

http://www.ceroco2.org/

http://www.plarenovat2010.cat/finestres





1.5 1.5/1 Impulsar les auditories energètiques als establiments comercials 8,66


Equipaments i serveis Sector serveis AM Descripció Els establiments comercials i els serveis tenen un potencial de reducció del consum energètic important que necessàriament implica una reducció de costos i un augment de la competitivitat. A principis de febrer de 2010 Endesa va iniciar el Pla Il·lumina per a establiments comercials i serveis de cara a assessorar-los en l'estalvi d'electricitat. L'actuació que es proposa és la de promocionar els plans existents en matèria d'estalvi energètic a comerços i serveis a través del butlletí municipal, la pàgina web de l'Ajuntament,... Fins el 11 d'abril de 2010, està vigent el Pla Renova't d'enllumenat per a comerços de l'ICAEN.




Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient i de Promoció Econòmica

Període d’execució Periòdica Agents implicats Tècnic de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Establiments comercials € Termini d’amortització (anys)


Consum d'energia sector serveis per càpita 19.009,95



http://www.planiluminaendesa.com/

http://www.plarenovat2010.cat/llums

Pla d’Acció 72



1.5 1.5/2

Redactar una ordenança per a potenciar l'aplicació de mesures d'estalvi energètic als establiments comercials

9,74


Equipaments i serveis Sector serveis PDR Descripció Redactar una ordenança per a potenciar la disminució del consum energètic als establiments comercials mitjançant la implantació de sistemes energèticament més eficients. Es proposa establir un sistema de bonificacions de l'IBI proporcionals a les disminucions en el consum d'energia associades als canvis realitzats. Cada establiment haurà de presentar un formulari en el qual explicarà breument el projecte que ha dut a terme, acreditant la instal·lació i el bon funcionament del mateix, així com una fotocòpia de les factures elèctriques corresponents als mesos anteriors i posteriors al canvi, per tal que l'Ajuntament pugui fer el càlcul de la bonificació proporcional de l'IBI que aplicarà sobre l'establiment, i que li serà notificada al titular. Amb aquesta mesura es potenciaran preferentment les actuacions en el sentit d'incorporar tancaments a les neveres i congeladors a l'abast del públic, tals com neveres per a productes làctics. En el cas d'establiments que obtinguin el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge se'ls aplicaran també bonificacions sobre l'IBI. L'ICAEN compta amb una línia de subvencions per a la millora de l'eficiència energètica de l'equipament específic del sector terciari de fins el 22% del cost. Es pot consultar la convocatòria 2009.




Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient i de Promoció Econòmica

Període d’execució Puntual Agents implicats Tècnic de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Sector terciari € Termini d’amortització (anys)


Número de bonificacions 21.386,19







2.1 2.1/1 Renovar i ambientalitzar la flota municipal de vehicles 1,37


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) CP

Descripció Establir el criteri de renovar els vehicles de la flota municipal quan s'hagi amortitzat completament el vehicle tenint en compte tot el seu cicle de vida (l'energia consumida en produir-lo, l'energia que consumeix el vehicle en el seu funcionament i l'energia que es consumirà per a desballestar-lo i fer-ne el correcte reciclatge). L'objectiu és amortitzar totalment el vehicle abans de substituir-lo, tenint en compte no només el cost econòmic, sinó també el cost energètic. Amb l'objectiu d'ambientalitzar la flota municipal de vehicles, en fer la renovació optar per l'adquisició de vehicles més eficients: mínim consum de carburant, possibilitat d'utilitzar biodiesel 100%; i en funció de les possibilitats de la zona: vehicles elèctrics (cal disposar de punts de recàrrega de les bateries connectats a la xarxa elèctrica); vehicles híbrids (amb dos motors, les bateries es recarreguen amb el funcionament del vehicle); vehicles bifuel o trifuel (amb un dels combustibles que sigui gas natural o GLP, de manera que cal comptar amb punts de recàrrega del combustible). L'Ajuntament disposa de 3 vehicles que tenen una antiguitat d'entre 5 i 10 anys i 3 de més de 10 anys. Cal avaluar la necessitat de renovar aquests vehicles, els més antics de la flota municipal, en funció dels quilòmetres que hagin recorregut. Els vehicles han de complir com a mínim la norma EURO 5. L'estalvi s'ha calculat a partir de les dades obtingudes mitjançant l'eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb la qual es calcula que aquesta la renovació en els vehicles suposa que el 2020 es trobaran distribuïts segons els següents percentatges: - Gasolina: 12,5% (actualment suposa el 51,9%) - Diesel: 74,2% (actualment suposa el 47,9%) - Bio10: 2,9% (actualment suposa el 0,3%) - GLP: 3,2% (actualment suposa el 0%) - Híbrid: 1,5% (actualment suposa el 0%) - GN: 4,6% (actualment suposa el 0%) - Elèctric: 1,0% (actualment suposa el 0%) A la pàgina web de l’IDAE es poden consultar els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous. L'Institut Català d'Energia compta amb una línia de subvencions per a la renovació de les flotes municipals de tot tipus de vehicles nous, en què la quantia de les ajudes va en funció del tipus de vehicle nou que s'adquireixi, essent més elevades en el cas de vehicles elèctrics o híbrids (es pot consultar la convocatòria 2009). Experiències: Sabadell, primer municipi a comptar amb vehicles totalment elèctrics a la flota municipal, i amb dos punts de recàrrega instal·lats a la ciutat. Relació amb d’altres accions PAES 2.1/3, 2.3/2 i 5.1/3


Prioritat Calendari Responsable Baixa Llarg termini Regidories de Medi Ambient i Hisenda

Període d’execució Contínua Agents implicats Concessionaris de vehicles Cost d’inversió (€), IVA inclòs €

http://www.idae.es/coches/


http://www.sabadell.cat/fitxes/noticies/2009/2009051502_cat.htm

Pla d’Acció 74

Termini d’amortització (anys)


Consum de carburant per quilòmetre recorregut per a cadascun dels vehicles de la flota 5.166,14






2.1 2.1/2

Organitzar cursos de conducció eficient per als treballadors municipals i optimitzar les rutes

1,25


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Descripció Realització de cursos de conducció eficient per als treballadors de l'Ajuntament que utilitzen els vehicles municipals. El curs és subvencionat per l'ICAEN (es pot consultar l'ordre 2009). L'objectiu és que tots els treballadors que fan un ús més o menys habitual d'algun vehicle municipal realitzin el curs amb una periodicitat bianual. Els cursos de conducció eficient permeten aconseguir estalvis de combustible de fins el 20%. En paral·lel, establir plans de treball que permetin optimitzar les rutes que s'efectuen amb els vehicles. Experiències: el 2007 van col·laborar amb l'ICAEN per a l'organització de cursos de conducció eficient els ajuntaments de Castellar del Vallès, Granollers, Manlleu, entre d'altres..



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Periòdica Agents implicats Responsable de la brigada

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Treballadors municipals que fan ús dels vehicles municipals

€ Termini d’amortització (anys)


Reducció del consum de combustible de la flota municipal de vehicles 4.696,49



http://www20.gencat.cat/diari/5472/09208039.htm

Pla d’Acció 76



2.1 2.1/3

Ambientalitzar els plecs de clàusules dels vehicles de serveis (recollida de residus i transport escolar)

12,23


Transport Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada) AM

Descripció Incloure al plec de clàusules dels serveis concessionats de la recollida de residus (la recollida de la fracció rebuig la gestiona directament l'Ajuntament i la recollida selectiva és gestionada pel Consorci del Bages per a la Gestió de Residus), i del servei de transport escolar, aspectes de reducció del consum energètic. Hi ha diversos aspectes que cal tenir en compte en l'ambientalització: augment de l'eficiència dels vehicles, optimització de rutes i realització de cursos de conducció eficient per als treballadors. Les prescripcions tècniques inclouran que tots els vehicles de motor que funcionin amb motor diesel estiguin garantits per a l'ús de biodiesel; que tots els vehicles de la flota compleixin com a mínim la norma EURO 5; que la flota incorpori vehicles que funcionen amb gas natural comprimit si es compta amb estacions a prop; que els vehicles nous que s'adquireixin siguin, en la mesura del possible, vehicles híbrids o d'altres opcions que apareguin al mercat i que siguin energèticament més eficients i econòmicament abastables. Referent als cursos de conducció eficient, cal que l'empresa concessionària acrediti la realització del curs de conducció eficient per part de tots els conductors. En la formació es proposa incloure criteris d'optimització de les rutes que es realitzen amb els vehicles de serveis. El curs és subvencionat per l'ICAEN en el cas de conductors de vehicles pesants de serveis concessionats per un organisme públic (es pot consultar la convocatòria 2009). Relació amb d’altres accions PAES 2.1/1 i 2.3/1


Prioritat Calendari Responsable Alta Mig termini Regidoria de Medi Ambient

Període d’execució Puntual Agents implicats Àrea de mobilitat Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consorci del Bages per a la Gestió dels Residus

€ Empreses concessionàries del servei de recollida de residus i del servei de transport escolar

Termini d’amortització (anys)


Consum combustible flota externalitzada per càpita 45.803,63


Consum final d'energia total





2.3 2.3/1 Organitzar cursos de conducció eficient per als ciutadans 314,71


Transport Transport privat i comercial AM Descripció Els ciutadans poden realitzar cursos de conducció eficient a qualsevol autoescola que n'ofereixi, demanant data i hora de realització del curs. Es proposa que l'Ajuntament col·labori amb l'ICAEN per a oferir cursos de conducció eficient al municipi. L'Ajuntament s'ha d'encarregar de la difusió pública i de l'organització local dels cursos, i hi ha autoescoles que poden impartir cursos a qualsevol emplaçament de Catalunya. L'ICAEN ofereix a través d'internet un simulador de conducció eficient. L'ICAEN subvenciona aquests cursos amb 80 € per alumne (es pot consultar la convocatòria de subvenció per al 2009.

Relació amb d’altres accions PAES 2.1/2, 2.1/3 i 2.3/2


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient i de Comunicació

Període d’execució Periòdica Agents implicats

Ciutadans majors d'edat que disposin de carnet de conduir

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Autoescoles que duguin a terme els cursos de formació

€ Termini d’amortització (anys)


Número de persones que participen als cursos per any 1.205.005,38



http://www.gencat.cat/icaen/aplicacions/simulador_conduccio/


Pla d’Acció 78



2.3 2.3/2 Renovar i ambientalitzar el parc de vehicles 692,37 Àmbit Temàtica Tipologia

Transport Transport privat i comercial PDR Descripció Donats els canvis que es preveuen a nivell global en el sector de l'automoció, en l'horitzó 2020 el parc de vehicles haurà sofert una renovació important. Mitjançant l'eina AMBIMOB-U, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, es calcula que aquesta renovació suposa que el 2020 els vehicles es trobaran distribuïts segons els següents percentatges: - Gasolina: 12,5% (actualment suposa el 51,9%) - Diesel: 74,2% (actualment suposa el 47,9%) - Bio10: 2,9% (actualment suposa el 0,3%) - GLP: 3,2% (actualment suposa el 0%) - Híbrid: 1,5% (actualment suposa el 0%) - GN: 4,6% (actualment suposa el 0%) - Elèctric: 1,0% (actualment suposa el 0%) Es proposa potenciar la renovació del parc de vehicles amb vehicles menys contaminants incentivant la seva compra amb una reducció de la taxa de l'Impost de Circulació de Vehicles de Tracció Mecànica, establint l'exempció del pagament als vehicles que acreditin emissions de CO2 entre 0 i 120 g/km, i facilitant els tràmits i afavorint la instal·lació de gasolineres adaptades als nous vehicles, que ofereixin Biodièsel, comptin amb dipòsits de gas natural o amb punts per a la recàrrega dels vehicles elèctrics, etc. L'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola ha adoptat el model tipus d'Ordenança fiscal de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica de la Diputació de Barcelona. Es proposa incloure una modificació en aquesta ordenança que contempli bonificacions per als vehicles menys contaminants. A la pàgina web de l’IDAE es poden consultar els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous. Experiències: Rubí; San Sebastián. Relació amb d’altres accions PAES 2.1/1, 2.1/3 i 2.3/1


Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Regidoria de Medi Ambient i d'Hisenda

Període d’execució Contínua Agents implicats

Ciutadans majors d'edat que disposin de vehicle propi

Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


% de vehicles que obtenen una reducció de la taxa per baixes emissions de CO2 2.651.011,84

http://www.idae.es/coches/

http://www.ajrubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/5._ordenan_a_fiscal_n_m._5__ivtm__mod.pdf

http://www.donostia.org/ordenanzas.nsf/727a28c39ce1aeb5412566650033998c/5e5ca990586fc65dc12574ea00293a50?OpenDocument

Pla d’Acció 80



2.3 2.3/3

Promocionar des de la pàgina web municipal el projecte Compartir Cotxe, del Consell Comarcal del Bages

62,94


Transport Transport privat i comercial AM Descripció El Consell Comarcal del Bages ha posat en marxa el projecte Compartir Cotxe amb l'objectiu de fomentar entre la població un ús més racional del cotxe, facilitant als ciutadans una alternativa més sostenible en els seus desplaçaments. Es proposa que l'Ajuntament promocioni aquesta iniciativa a través de la seva pàgina web, incloent-hi un enllaç amb l'apartat Compartir Cotxe de la pàgina web del Consell Comarcal, i també fent-ne ressò al butlletí municipal.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Curt termini Regidoria de Medi Ambient i Comunicació

Període d’execució Contínua Agents implicats Responsable de la pàgina web municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Consell Comarcal del Bages € Termini d’amortització (anys)


Número de visites a la pàgina web 241.001,08


Consum final d'energia total Intensitat energètica local Mobilitat de la població

http://bages.compartir.org/




3.1 3.1/1 Instal·lar mòduls fotovoltaics als equipaments municipals 121,10


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Es proposa la instal·lació de 2.422 m2 de mòduls solars fotovoltaics en equipaments municipals, distribuïts en 5 dependències municipals, que significaran la instal·lació de 224 kW, amb una producció de 269.111 kWh. L'ordre de prioritat serà el que es relaciona a continuació:

Equipament m2 instal·lats kW instal·lats kWh produïts Cost aproximat Poliesportiu 1.552 m2 144 172.444 1.005.925,93 € CEIP Montserrat 290 m2 27 32.222 187.962,96 € Escola Vella 215 m2 20 23.889 139.351,85 € Cementiri 195 m2 18 21.667 126.388,89 € Centre Cultural La Sala 170 m2 16 18.889 110.185,19 €

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/6, 1.1/7, 3.1/2, 3.1/3 i 6.3/1



Alta Curt termini Regidories d'Urbanisme, Obres, i Via Pública i Equipaments

Període d’execució Puntual Agents implicats Responsables dels equipaments Cost d’inversió (€), IVA inclòs 1.569.814,81 € Termini d’amortització (anys)

11 anys


Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en equipaments municipals


Producció local d'energies renovables 269.111,11

Pla d’Acció 82



3.1 3.1/2 Fomentar la instal·lació de mòduls fotovoltaics als habitatges privats 124,56


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Fomentar l'ús de les teulades dels habitatges privats per a situar-hi instal·lacions fotovoltaiques per a la producció d'electricitat. Per tal de poder aprofitar al màxim totes les cobertes i teulades, cal estudiar quins són els mòduls més adients en funció del tipus de coberta (panells fotovoltaics amb seguidor d'un eix adequats per a la seva instal·lació en teulades i terrats, mòduls mono o poli cristalins, mòduls de silici amorf). Es proposa situar instal·lacions fotovoltaiques als habitatges de Sant Salvador de Guardiola en superfície suficient per a cobrir aproximadament el 5% del total de consum elèctric dels habitatges del municipi, que suposaria uns 3 m2 de coberta fotovoltaica per habitatge, tenint en compte el fet que prop del 90% dels edificis compten amb un sol habitatge (segons dades de l'IDESCAT). Es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció per a instal·lar energies renovables en edificis existents en aquells casos en què no hi estiguin obligats per la normativa vigent, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. Experiències: Sabadell, bonificació del 95% per obres d'implantació d'energia solar (tèrmica i/o fotovoltaica) sempre que la seva implantació no sigui d'obligat compliment; Cambrils, bonificació del 50% per a l'any 2009 a favor d'instal·lacions o obres que incorporin sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar en edificis ja construïts, que no siguin d'obligatòria incorporació per la normativa vigent. Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1, 3.1/1 i 3.1/3



Mitjana Mig termini Regidories d'Urbanisme, Obres, i Via Pública i Equipaments

Període d’execució Contínua Agents implicats Tècnic de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Enginyer municipal 1.510.587,75 € Arquitecte municipal Promotors Termini d’amortització (anys) Ciutadans

11 anys


Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en habitatges privats



http://www.sabadell.cat/Fitxes/Tramits/documents/of%202.4.2009.pdf

http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar




3.1 3.1/3

Fomentar la instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials

479,88


Producció local d'energia Fonts d'energia renovables ER Descripció Fomentar l'ús dels sostres de les naus industrials per a situar-hi instal·lacions fotovoltaiques per a la producció d'electricitat. A l'hora de calcular el potencial fotovoltaic del sostre industrial s'ha tingut en compte l'orientació de les cobertes de les naus industrials més grans de Sant Salvador de Guardiola, situades principalment al polígon industrial de Salelles, fent un càlcul aproximat de la superfície mitjançant una imatge georeferenciada obtinguda amb el programa GoogleEarth, considerant la instal·lació de fotovoltaica al 25% de la superfície disponible en sostre industrial. Es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció aplicat en demanar la llicència d'obres per a instal·lar energies renovables en naus industrials existents en aquells casos en què no hi estiguin obligades per la normativa vigent, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. En alguns casos la coberta de la nau industrial es lloga a una empresa especialitzada en la instal·lació d'energies renovables per al seu aprofitament, obtenint ambdues parts un benefici econòmic, ja sigui amb el lloguer o amb la venda de l'electricitat que produeix la instal·lació. Experiències: Sabadell, bonificació del 95% per obres d'implantació d'energia solar (tèrmica i/o fotovoltaica) sempre que la sema implantació no sigui d'obligat compliment; Cambrils, bonificació del 50% per a l'any 2009 a favor d'instal·lacions o obres que incorporin sistemes d'aprofitament tèrmic o elèctric de l'energia solar en edificis ja construïts, que no siguin d'obligatòria incorporació per la normativa vigent. Relació amb d’altres accions PAES 3.1/1 i 3.1/2



Mitjana Mig termini Regidories d'Urbanisme, Obres, Via Pública i Equipaments i Promoció Econòmica

Període d’execució Contínua Agents implicats Enginyer municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Arquitectes i constructors 5.819.722,22 € Propietaris de naus industrials Termini d’amortització (anys)

11 anys


Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en naus industrials




http://www.cambrils.org/oaccontinguts/detall/40000/429/bonificacio-de-l-impost-de-construccions-installacions-i-obres-per-incorporacio-de-sistemes-d-energia-solar

Pla d’Acció 84



4.1 4.1/1

Incloure criteris sostenibles i d'adaptació al canvi climàtic en la redacció del nou planejament urbanístic


Planificació Planejament urbà PDR Descripció En el moment en què es redacti del nou POUM es proposa prioritzar la incorporació de criteris de reducció de les emissions de GEH en l'avaluació ambiental del mateix: prioritzar l'estructura compacta i les tipologies urbanístiques i arquitectòniques que generen menys consum de sòl i de recursos, delimitar adequadament les àrees edificables per a facilitar la incorporació d'energies renovables, sobretot instal·lacions per a la producció energètica amb energies solars (fotovoltaica i tèrmica), així com estudiar la possibilitat d'utilitzar altres energies renovables, com ara sistemes de calefacció central, biomassa, geotèrmica..., dissenyar el sistema viari en el sentit de millorar la mobilitat i connectar adequadament les zones edificades i els sistemes d'espais lliures i d'equipaments comunitaris. Cal tenir en compte que el municipi es troba dividit en 10 nuclis, i que la tipologia constructiva predominant actualment en aquests nuclis és la de ciutat difusa, amb un gran nombre d'habitatges unifamiliars. Experiències: POUM Terrassa; barri ecològic de la Vall d'Uixó; construcció d'un barri ecològic a Sant Cugat del Vallès; Ordenances de l'Edificació Sostenible de Tiana.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Pla d'ordenació urbanistica municipal, Agenda 21 local (en elaboració)


Mitjana Llarg termini Regidories de Medi Ambient, Urbanisme, Obres i Planificació Territorial

Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitecte municipal Cost d’inversió (€), IVA inclòs Equip redactor del POUM € Termini d’amortització (anys)


Número de temes relacionats amb el canvi climàtic inclosos en el planejament



http://gmut.terrassa.org/index.asp?idgrupo=7&idmenu=0&idmenuit=0&idsubmenuit=0&pagina=docpoum.htm

http://www.elmundo.es/1999/02/17/sociedad/17N0088.html

http://www.3cat24.cat/noticia/341931/vallesoriental/Sant-Cugat-tindra-la-primera-zona-residencial-lliure-demissions-contaminants-de-tot-Espanya

http://www.tiana.cat/Ajuntament/Taulell_danuncis.htm?id=88&pl=112




4.1 4.1/2 Redactar una ordenança per a fomentar l'eficiència energètica als edificis


Planificació Planejament urbà PDR Descripció Redacció d’una ordenança que reguli la incorporació de criteris d’urbanisme bioclimàtic, eficiència energètica i eficiència en la climatització, en la construcció de nous edificis i equipaments municipals (més enllà del nou Codi Tècnic de l'Edificació). En el cas de noves construccions es proposa l'aplicació de bonificacions de l'impost sobre construccions en cas d'acreditar l'obtenció de la certificació A en eficiència energètica o ser un edifici amb zero emissions. L'Institut Català d'Energia (ICAEN) disposa d'una línia de subvencions per als estudis d'estalvi i eficiència energètica orientats a millorar la qualificació energètica dels edificis de nova construcció i rehabilitació, així com a subvencionar la construcció de nous edificis amb alta qualificació energètica (es pot consultar la convocatòria 2009). En el cas d’edificis existents, es proposa aplicar una bonificació de l'impost sobre construcció aplicat en demanar la llicència d'obres per a instal·lar energies renovables o qualsevol sistema que permeti augmentar l'eficiència energètica de l'edifici, sempre i quant se n'acrediti la instal·lació i el bon funcionament. Si es tracta d’equipaments municipals, cal actuar en el sentit de millorar l’eficiència energètica i augmentar-la progressivament. Experiències: San Sebastián, ordenança que incorpora les especificacions del nou Codi Tècnic de l'Edificació (CTE); Sabadell, ordenança fiscal que regula l'impost sobre construccions, en la qual es bonifica la instal·lació d'energies renovables i de mesures que augmentin la sostenibilitat; Ordenances de l'Edificació Sostenible de Tiana.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient i Urbanisme

Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitectes i constructors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Promotors € ICAEN Termini d’amortització (anys)


Número de bonificacions




http://www.donostia.org/secretaria/NorMunicipal.nsf/vListadoId/558B58498F54B932C12575DD003F7534/$file/Ord.EficienciaEnergeticaCalidadAmbientalEdificios.pdf



Pla d’Acció 86



4.2 4.2/1 Redactar un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) Àmbit Temàtica Tipologia

Planificació Plans de mobilitat o transport PDR Descripció L'estructura del municipi, en 10 nuclis diferents, genera una elevada mobilitat en vehicle privat, que s'accentua en el cas d'equipaments com ara l'escola bressol, l'escola de primària o les instal·lacions esportives, en què en hores puntes s'ocasionen col·lapses circulatoris. El municipi compta amb un servei de bus que el connecta amb Manresa, i que des de finals de 2008 compta amb nous horaris, més ampliats, que permeten una bona connexió entre el nucli de la població i els nuclis de El Calvet i el Graell, i el Polígon Industrial Salelles. L'Ajuntament ha demanat a la Diputació de Barcelona la redacció d'un Pla de Mobilitat Urbana.


Relació amb altres plans: A21, POUM, plans de mobilitat, d’adequació enllumenat... Agenda 21 (en elaboració) i POUM


Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient, Urbanisme i Planificació Territorial

Període d’execució Puntual Agents implicats Diputació de Barcelona Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


Indicadors del PMU


Mobilitat de la població




5.1 5.1/1

Incorporar criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'eficiència energètica AM

Descripció Establir una línia estratègica en matèria de compres i contractes de l'Ajuntament per a augmentar el pes dels productes i les prestacions de serveis que es generen amb el mínim cost ambiental, incorporant una política de compra verda i de consum responsable en tots els àmbits municipals. Alhora, incorporar als plecs de condicions tècniques criteris ambientals en les diverses fases del procés de la compra o l'adjudicació del servei, i donar preferència sempre que sigui possible a productes que comptin amb una ecoetiqueta. Es pot consultar informació a: Guia CARPE de compra responsable, d'Eurocities; Guia de compres públiques ambientalment correctes, del Departament de Medi Ambient i Habitatge; Manual Procura +, de l'ICLEI. Experiències: compra verda a la UAB.



Prioritat Calendari Responsable Alta Curt termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Hisenda

Període d’execució Contínua Agents implicats Tècnic de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Encarregat de compres de l'Ajuntament € Proveïdors de productes i serveis Termini d’amortització (anys)


% de productes i % de plecs de condicions que s'han incorporat amb criteris de compra verda


http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/ccr/guia_cpac.pdf


http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927

http://antalya.uab.es/sepma/oshacat/compraverda/framecompraverda.html

Pla d’Acció 88



5.2 5.2/1 Prioritzar la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament


Adquisició pública de béns i serveis Requisits d'energia renovable ER

Descripció El nou marc regulatori que va entrar en vigor el juliol 2009 permet que els clients particulars i les empreses puguin escollir una companyia productora d'electricitat verda, amb la qual cosa el consum elèctric d'energia no incrementa les emissions de GEH. El concepte d'electricitat verda es basa en els anomenats certificats d'origen de l'energia que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/207 de 24 de maig (BOE, 131 de 1 juny 2007), és a dir, electricitat generada amb energies renovables: solar, eòlica, hidràulica, energia de les ones, geotèrmica i biomassa. La garantia d'origen assegura que el nombre de kWh d'energia elèctrica de la comercialitzadora es corresponen amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d'energia renovable. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia de cada empresa s'emetrà abans del 28 de febrer de l'any posterior a l'emissió del certificat. En l'actualitat la compra d'electricitat verda és encara complicada, ja que el sistema posa molt difícil que les empreses comercialitzadores d'aquest servei puguin ser viables, estant el preu de compra de l’electricitat al mercat majorista sovint per sobre de la tarifa regulada. Els canvis en el marc regulatori poden facilitar la contractació d'electricitat renovable.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Llarg termini Alcaldia i Regidories de Medi Ambient i Hisenda

Període d’execució Puntual Agents implicats Tècnic de medi ambient Cost d’inversió (€), IVA inclòs Encarregat de compres de l'Ajuntament € Companyia subministradora electricitat Termini d’amortització (anys)


% d'electricitat comprada provinent d'energies renovables






6.1 6.1/1 Crear un servei d'assessorament sobre consum d'energia


Participació ciutadana Serveis d'assessorament AM Descripció Crear un servei que serveixi com a punt d'informació a la ciutadania en temes energètics, informant sobre les subvencions disponibles per als ciutadans en matèria d'instal·lacions fotovoltaiques i tèrmiques, plans renove d'electrodomèstics, substitució de calderes per altres de més eficients, mesures a aplicar per a augmentar l'eficiència energètica a la llar i instal·ladors disponibles a la zona; i en el cas de les petites i mitjanes empreses (PIMEs), l'Agència els assessorarà sobre les subvencions i ajuts que poden demanar per a millorar la seva eficiència energètica. Crear dins la pàgina web de l'Ajuntament de l'Ajuntament unes pàgines específiques per informar d'aquests aspectes i del desenvolupament del PAES. Impulsar la creació d'una Agència Comarcal de l'Energia a nivell dels municipis de la comarca del Bages.

Relació amb d’altres accions PAES 1.4/1, 1.5/1, 1.5/2, 2,3/1, 2,3/2, 3.2/2, 3.1/3, 4.1/2, 6.3/1, 6.3/2 i 7.2/1




Responsable del manteniment i l'actualització del programa informàtic

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadans € Petites i mitjanes empreses Empreses instal·ladores Termini d’amortització (anys)


Hores de dedicació de tècnic municipal en matèria de gestió del PAES


Pla d’Acció 90



6.3 6.3/1

Fomentar els processos participatius en les instal·lacions de mòduls solars fotovoltaics als equipaments municipals


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM Descripció Amb l'objectiu d'involucrar els ciutadans en els projectes municipals de generació d'electricitat mitjançant fonts renovables, es proposa fomentar processos participatius per a les instal·lacions solars destinades als equipaments municipals. Els ciutadans poden participar en el procés mitjançant una inversió mínima, a determinar en funció del projecte, que aniran recuperant amb la venda de l'electricitat generada, alhora que obtenen una oportunitat d'equilibrar i compensar les seves emissions. Experiències: central solar fotovoltaica del Mercat del Carmel, a Barcelona; hort solar de Milagro, Navarra.




Mitjana Llarg termini Regidories de Medi Ambient, d'Urbanisme, Obres, Via Pública i Equipaments i Participació ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


Número d'instal·lacions FV en règim de copropietat participada


Producció local d'energies renovables

http://www.ecoterra.org/articulos65cat.html

http://www.elpais.com/articulo/ultima/mayor/huerta/solar/mundo/elpepusoc/20070319elpepiult_1/Tes




6.3 6.3/2

Desenvolupar campanyes de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus

1.127,79


Participació ciutadana Sensibilització i treball amb xarxes locals AM Descripció Realitzar campanyes periòdiques de comunicació ciutadana en matèria d'estalvi energètic, estalvi d'aigua i prevenció i recollida selectiva de residus. Poden incloure: - xerrades - exposicions - punts informatius - generació de material divulgatiu - espai permanent al butlletí municipal - pàgines web específiques a la web municipal, etc. L'estalvi en tones de CO2 per a cadascun d'aquests àmbits es calcula en el següent: - Campanyes de comunicació ciutadana en matèria de: - estalvi energètic: 135,61 tones - estalvi d'aigua: 49,10 tones - prevenció de residus i foment de la recollida selectiva: 618,33 tones - reforç de la recollida selectiva de la fracció orgànica dels residus municipals: 324,75 tones L'Agència de Residus de Catalunya disposa d'una línia de subvencions per a projectes de prevenció de residus municipals amb la subvenció del 75% del total del pressupost del projecte; es pot consultar la convocatòria 2010. El Departament de Medi Ambient i Habitatge té una lína d'ajuts dins la línia de subvencions per promoure accions de sostenibilitat local. Es pot consultar la convocatòria per als anys 2008 i 2009. Relació amb d’altres accions PAES 6.1/1



Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient i de Participació Ciutadana

Període d’execució Periòdica Agents implicats Ciutadans Cost d’inversió (€), IVA inclòs Comerços 68.000,00 € Entitats Centres educatius Termini d’amortització (anys)


Número de campanyes desenvolupades 386.828,51


Consum final d'energia total Abastament d'aigua municipal

http://www.arc-cat.net/ca/publicacions/pdf/agencia/subvencions/convocatories_10/mah_3380_09_dogc.pdf

https://www.gencat.cat/diari/5230/08270017.htm

Pla d’Acció 92

Percentatge de recollida selectiva




6.4 6.4/1

Formar els treballadors de l'Ajuntament sobre ús, reciclatge i consum responsable de béns i serveis


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Incorporar pautes de consum respectuós amb el medi ambient, estalvi d'aigua, correcte ús de l'energia, promoció de la compra verda i separació correcta dels residus als treballadors municipals, mitjançant sessions informatives i formatives als treballadors i la disposició de cartells informatius per a fomentar la correcta utilització dels recursos materials i dels serveis de què disposen. L'acció exemplificadora de l'Ajuntament s'ha de promoure a la resta d'agents. Es pot consultar informació a: Guia CARPE de compra responsable, d'Eurocities; Guia de compres públiques ambientalment correctes, del Departament de Medi Ambient i Habitatge; Manual Procura +, de l'ICLEI.

Relació amb d’altres accions PAES 1.1/1, 5.1/1 i 5.2/1



Període d’execució Periòdica Agents implicats Personal de l'Ajuntament Cost d’inversió (€), IVA inclòs 600,00 € Termini d’amortització (anys)


Hores de formació anuals


http://www.cqgp.sp.gov.br/gt_licitacoes/publicacoes/CARPE_guia_de_compra_responsable.pdf



http://www.iclei-europe.org/index.php?id=4927

Pla d’Acció 94



6.4 6.4/2 Crear un projecte d'ambientalització energètica escolar


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Realització d'un Projecte escolar relacionat específicament amb l’estalvi i l’eficiència energètica al CEIP Monterrat. Aquest Projecte es pot emmarcar dins la Setmana de l’Energia o la Setmana del Medi Ambient, i treballar de manera transversal les diferents matèries del currículum escolar. L’objectiu és que tots els estaments de la comunitat educativa i concretament, cada grup classe prengui un compromís que condueixi cap a la millora energètica del centre educatiu. Actualment s’ha iniciat el Projecte europeu d’estalvi d’energia a les escoles, EURONET 50-50, on hi participen 13 escoles de la província de Barcelona. La base del 50-50 és que el 50% de l'estalvi econòmic aconseguit fruit de les mesures d'eficiència energètica empreses pels alumnes sigui retornat a les escoles en forma de transferència econòmica. L'altre 50% serà un estalvi net de les factures que paga l'Ajuntament. El resultat, doncs, és que tothom hi surt guanyant: l'escola en majors possibilitats d'actuació i l'Ajuntament en forma de menors despeses en energia. Per incentivar el Projecte es proposa implementar aquesta metodologia a nivell municipal per incentivar l’estalvi energètic del CEIP Montserrat.



Prioritat Calendari Responsable Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient i d'Ensenyament

Període d’execució Contínua Agents implicats Personal del centre (docent i no docent) Cost d’inversió (€), IVA inclòs Escolars € Associació de mares i pares d'alumnes Diputació de Barcelona Termini d’amortització (anys)


Consum energètic escola



http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=443904




6.4 6.4/3 Crear un programa d'ambientalització energètica de les entitats


Participació ciutadana Formació i educació ambiental AM Descripció Crear un Programa municipal per tal d'implicar el teixit associatiu de Sant Salvador de Guardiola en els compromisos municipals de reducció d’emissions de GEH. Es tracta que a partir de xerrades informatives i d’assessoraments específics sobre la problemàtica del canvi climàtic i les estratègies locals, els responsables i les juntes directives puguin prendre compromisos de reducció en els seus àmbits d’actuació quotidiana. Els camps en els quals poden incidir són: la realització d’auditories energètiques i la millora de la gestió ambiental de les entitats; la compra ambientalment correcte; l’ambientalització de les festes i els esdeveniments populars i altres iniciatives com ara el Programa CeroCO2 per tal de compensar les emissions que generin les activitats, obtenint així el segell que ho acredita.




Mitjana Mig termini Regidories de Medi Ambient i de Participació Ciutadana

Període d’execució Contínua Agents implicats Entitats Cost d’inversió (€), IVA inclòs € Termini d’amortització (anys)


Número d'accions desenvolupades per les entitats per reduir emissions



http://www.ceroco2.org/

Pla d’Acció 96



7.2 7.2/1

Redactar una ordenança per a fomentar l'estalvi d'aigua i la utilització de les aigües pluvials

12,28


Altres Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració) PDR

Descripció L'objectiu principal de totes les accions d'estalvi d'aigua que es proposen és reduir el consum, tenint en compte que el consum d'aigua en el sector domèstic supera la mitjana catalana un 57%. Mitjançant la redacció d'una ordenança es regularan l'estalvi d'aigua, l'aprofitament de les aigües pluvials i els sistemes de jardineria sostenible tant en les noves construccions i rehabilitacions (siguin municipals o de promoció privada), a les quals la incorporació d'aquestes mesures serà obligatòria, com en el cas d'edificis existents, als quals es repercutirà l'obra a l'ordenança fiscal de l'impost sobre construccions, a l'apartat de bonificacions. Es regularà també la implantació de sistemes per a separar les aigües pluvials de les residuals amb canals. Respecte les mesures d'estalvi d'aigua i aprofitament de les aigües pluvials, cal acreditar la instal·lació i el bon funcionament dels sistemes instal·lats en tots els casos. Pel que fa als sistemes de jardineria sostenible, que s'hauran d'aplicar tant als jardins públics com als privats, caldrà presentar un projecte que inclourà, entre d'altres, la selecció de les plantes, que hauran de ser útils en xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua, adaptades al clima del municipi. A la pàgina web de la Diputació de Barcelona es pot consultar l'Ordenança Tipus sobre l'Estalvi d'Aigua. Experiències: Vilanova i la Geltrú (BOPB butlletí número 181, de 29/07/2008); Castellcir (BOPB butlletí número 020, de 23/01/2007). Consulta de butlletins; Ordenances de l'edificació sostenible de Tiana. Relació amb d’altres accions PAES 6.3/2



Període d’execució Puntual Agents implicats Arquitectes i promotors Cost d’inversió (€), IVA inclòs Constructors € Jardiners Empresa concessionària Termini d’amortització (anys)


% d'edificis que incorporen mesures especificades a l'ordenança 9.270,00



http://www.diba.cat/xarxasost/cat/OrdenancaAigua.pdf

https://bop.diba.cat/continguts/principal/principal.asp?





7.3 7.3/1 Organitzar internament l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes


Altres Altres PDR Descripció El compromís del pacte d'alcaldes implica anar executant les accions previstes en el present document i d'altres que puguin sorgir entre la redacció d'aquest pla i l'any 2020. Bianualment caldrà presentar un informe de resultats a Brusel·les. Per tal de desenvolupar el PAES cal que anualment o bianualment s'acordi i es programa les accions que es desenvoluparan. Per al correcte seguiment de l'execució de les accions s'ha de designar un tècnic responsable. El control dels consums municipals és una eina bàsica per conèixer l'estat d'aplicació de les accions. Es proposa l'aplicació d'un programa informàtic que permeti establir un sistema d'aquest consum. Actualment, els Ajuntaments disposen del programari GemWeb 2010, eina en entorn web que permet gestionar i analitzar la despesa energètica que generen les diferents instal·lacions (dependències, quadres d'enllumenat...) a partir de les dades de les pòlisses introduïdes, ajudant a conèixer els consums i a controlar la facturació. GemWeb està disponible com a programari lliure (Open Source) per a la seva distribució, evolució i modificació, i està basat en el programari WinCEM 6.0, desenvolupat per a l'ICAEN entre 2007 i 2008. L'empresa Bauwerk Enginyeria ha desenvolupat aquest programa. A més del control sobre equipaments i enllumenat públic també caldria establir un sistema per controlar els consums de carburant de vehicles (propis i externalitzats) i consums associats al cicle de l'aigua. Un altre aspecte a considerar és establir un registre de les instal·lacions d'energies renovables d'autoconsum del municipi: solars tèrmiques, calderes de biomassa, geotèrmica,... Relació amb d’altres accions PAES Totes



Període d’execució Contínua Agents implicats Resta de regidories Cost d’inversió (€), IVA inclòs Tècnic de medi ambient € Termini d’amortització (anys)





http://www.gemweb.es/

Pla d’Acció 98



7.3 7.3/2 Crear una comissió de seguiment de les actuacions del PAES


Altres Altres PDR Descripció Creació d'una comissió que realitzarà el seguiment de les actuacions del PAES i el seu compliment. Aquesta comissió comptarà amb representació de tots els sectors del municipi: Ajuntament, àmbit escolar, ciutadans, entitats, botiguers, industrials… Es proposa crear un fòrum permanent a la pàgina web de l'Ajuntament per a informar de l'evolució del PAES i rebre propostes.

Relació amb d’altres accions PAES Totes



Alta Curt termini Regidories de Medi Ambient i de Participació Ciutadana


Representants dels diferents sectors econòmics del municipi

Cost d’inversió (€), IVA inclòs Ciutadans € Termini d’amortització (anys)


Número de reunions de la comissió de seguiment


Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Salvador de Guardiola

99

4.3. TAULA RESUM DE LES ACCIONS I REDUCCIONS DEL PLA D’ACCIÓ PER ÀMBITS

Taula 22. Taula resum de les accions i reduccions del Pla d’Acció per àmbits

Nombre d’accions

% d’accions respecte del total

Reducció de CO2 en tones el 2020 Cost estimat (€)

Equipaments i serveis 20 46,51% 304,63 333.629,95

Transport 6 13,95% 1.084,87 0,00

Producció Local d’Energia 3 6,98% 725,54 8.900.124,78

Planificació 3 6,98% 0,00 0,00

Adquisició pública de béns i serveis 2 4,65% 0,00 0,00

Participació ciutadana 6 13,95% 1.140,07 68.600,00

Altres: Residus i aigua 3 6,98% 0,00 0,00

Total 43 100,00% 3.255,11 9.302.354,73 €


4.4. TAULA TÈCNICA DEL PLA D’ACCIÓ

BALANÇ ENERGÈTIC kWh O kWhANY BALANÇ ECONÒMIC € o €/ANY EMISSIONS DE CO2EQ

CODI

CODI ACCIÓ TÍTOL TEMÀTICA TIPOL

OGIA CALEND

ARI CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT COST

ACTUAL COST DE L'ACCIÓ

PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT PERÍODE

D'AMORTITZACIÓ (ANYS)

FACTOR D'EMISSIÓ EMPRAT

ESTALVI TCO2/ANY

1.1 1.1/1

Millorar l’eficiència energètica de la il·luminació dels equipaments

Edificis I equipaments municipals

CP Curt termini 493.557,69 468.095,44 25.462,25 16.318,92 € 4.411,57 € Aprox. 4 anys 0,00045 11,46

1.1 1.1/2 Millorar l'aïllament dels espais i dels tancaments


CP Mig termini 493.557,69 471.708,66 21.849,03 1.738,66 € 1.778,76 € 4 mesos a 5

anys 0,00045 0,000267 6,75

1.1 1.1/3 Millorar l'eficiència energètica de la climatització


CP Curt termini 493.557,69 477.276,29 16.281,40 3.113,00 € 1.568,12 € 4 mesos a 5

anys 0,00045 0,000267 5,13

1.1 1.1./4

Instal·lar una caldera de biomassa al nou edifici de l'Ajuntament, pavelló, escola bressol i biblioteca


CP Curt termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.1 1.1/5



PDR Curt termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.1 1.1/6 Qualificar energèticament els equipaments existents


AM Llarg termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.1 1.1/7

Col·locar rètols informatius del consum energètic a cada equipament


AM Mig termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.1 1.1/8

Donar formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments


AM Curt termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.1 1.1/9 Separar els comptadors d'electricitat dels equipaments municipals


CP Curt termini 0,00 800,00 € 0 0,00

Pla d’acció per l’Energia Sostenible 102


CODI


OGIA CALEND

ARI CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT COST


PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT PERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

1.2 1.2/1

Augmentar l'eficiència del sistema de bombament d'aigua potable

Infraestructures (bombament, ...) CP Curt

termini 494.485,42 489.409,42 5.076,00 0,00 € 0 0,000481 3,21

1.2 1.2/2 Redactar un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua

Infraestructures (bombament, ...) PDR Curt

termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.3 1.3/1 Canviar làmpades a tecnologia led

Enllumenat públic i semàfors CP Curt

termini 795.258,59 309.167,39 486.091,20 299.659,37 € 56.569,08 € 5 0,000481 233,81

1.3 1.3/2 Canviar el sistema de control d'encesa a rellotge astronòmic


termini 795.258,59 769.601,03 25.657,56 12.000,00 € 2.355,62 € 5 0,000481 12,34

1.3 1.3/3 Disminuir la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic

Enllumenat públic i semàfors CP Mig

termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.3 1.3/4

Identificar els quadres de control, els punts de llum i les factures corresponents a l'enllumenat públic


termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.3 1.3/5 Canviar de tarifa l'enllumenat públic del cementiri


termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.3 1.3/6

Prioritzar sistemes de baix consum energètic o LED en la il·luminació de Nadal


termini 0,00 0,00 € 0 0,00

1.4 1.4/1 Impulsar les auditories energètiques als habitatges

Sector domèstic AM Llarg termini 6.067.970,27 6.037.690,98 30.279,29 0,00 € 0

0,000481 0,000267 0,000231

13,53

1.5 1.5/1 Impulsar les auditories energètiques als establiments comercials

Sector serveis AM Curt termini 4.277.237,85 4.258.227,90 19.009,95 0,00 € 0

0,000481 0,000279 0,000267 0,000231

8,66

1.5 1.5/2


Sector serveis PDR Mig termini 4.277.237,85 4.255.851,66 21.386,19 0,00 € 0

0,000481 0,000279 0,000267 0,000231

9,74



CODI


OGIA CALEND

ARI CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT COST


PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT PERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

2.1 2.1/1 Renovar i ambientalitzar la flota municipal de vehicles

Flota de vehicles municipal (pròpia i externalitzada)

CP Llarg termini 46.964,87 41.798,73 5.166,14 0,00 € 0 0,000249

0,000267 1,37

2.1 2.1/2

Organitzar cursos de conducció eficient per als treballadors municipals i optimitzar les rutes


AM Curt termini 46.964,87 42.268,38 4.696,49 0,00 € 0 0,000249

0,000267 1,25

2.1 2.1/3

Ambientalitzar els plecs de clàusules dels vehicles de serveis (recollida de residus i transport escolar)


AM Mig termini 218.112,50 172.308,87 45.803,63 0,00 € 0 0,000249

0,000267 12,23

2.3 2.3/1 Organitzar cursos de conducció eficient per als ciutadans

Transport privat i comercial AM Curt

termini 24.100.107,67 22.895.102,29 1.205.005,38 0,00 € 0 0,000249 0,000267 314,71

2.3 2.3/2 Renovar i ambientalitzar el parc de vehicles

Transport privat i comercial PDR Curt

termini 24.100.107,67 21.449.095,83 2.651.011,84 0,00 € 0 0,000249 0,000267 692,37

2.3 2.3/3

Promocionar des de la pàgina web municipal el projecte Compartir Cotxe, del Consell Comarcal del Bages

Transport privat i comercial AM Curt

termini 24.100.107,67 23.859.106,59 241.001,08 0,00 € 0 0,000249 0,000267 62,94

3.1 3.1/1 Instal·lar mòduls fotovoltaics als equipaments municipals

Fonts d'energia renovables ER Curt

termini 0,00 1.569.814,81 11 anys aprox. 0,000481 121,10

3.1 3.1/2 Fomentar la instal·lació de mòduls fotovoltaics als habitatges privats

Fonts d'energia renovables ER Mig


3.1 3.1/3

Fomentar la instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials

Fonts d'energia renovables ER Mig


4.1 4.1/1


Planejament urbà PDR Llarg termini 0,00 0,00 € 0 0,00

4.1 4.1/2

Redactar una ordenança per a fomentar l'eficiència energètica als edificis

Planejament urbà PDR Mig termini 0,00 0,00 € 0 0,00

4.2 4.2/1 Redactar un Pla de Mobilitat Urbana (PMU)

Plans de mobilitat o transport PDR Curt

termini 0,00 0,00 € 0 0,00



CODI


OGIA CALEND

ARI CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT COST


PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT PERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

5.1 5.1/1

Incorporar criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

Requisits d'eficiència energètica

AM Curt termini 0,00 0,00 € 0 0,00

5.2 5.2/1 Prioritzar la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament

Requisits d'energia renovable ER Llarg

termini 0,00 0,00 € 0 0,00

6.1 6.1/1 Crear un servei d'assessorament sobre consum d'energia

Serveis d'assessorament AM Mig

termini 218.112,50 218.112,50 0,00 0,00 € 0 0,000249 0,000267 0,00

6.3 6.3/1


Sensibilització i treball amb xarxes locals

AM Llarg termini 0,00 0,00 € 0 0,00

6.3 6.3/2


Sensibilització i treball amb xarxes locals

AM Curt termini 386.828,51 68.000,00 € 0 1.127,79

6.4 6.4/1


Formació i educació ambiental AM Curt

termini 0,00 600,00 € 0 0,00

6.4 6.4/2 Crear un projecte d'ambientalització energètica escolar

Formació i educació ambiental AM Mig

termini 0,00 0,00 € 0 0,00

6.4 6.4/3 Crear un programa d'ambientalització energètica de les entitats

Formació i educació ambiental AM Mig

termini 0,00 0,00 € 0 0,000481 0,000267 0,000231

0,00

’Energia Sostenible de Sant Salvador de Guardiola

105


CODI


OGIA CALEND

ARI CONSUM ACTUAL

CONSUM DE L'ACCIÓ

PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT COST


PROPOSADA ESTALVI

ACONSEGUIT PERÍODE



ESTALVI TCO2/ANY

7.2 7.2/1

Redactar una ordenança per a fomentar l'estalvi d'aigua i la utilització de les aigües pluvials

Aigua (consum energètic de la potabilització i depuració)

PDR Mig termini 9.270,00 0,00 € 0

1.241 320 -267,70 -667,69 -2.102,66 -1.236,22 -1.201,38 7,82 -615,72

12,28

7.3 7.3/1

Organitzar internament l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes

Altres PDR Curt termini 0,00 0,00 € 0

1.241 320 -267,70 -667,69 -2.102,66 -1.236,22 -1.201,38 7,82 -615,72

0,00

7.3 7.3/2 Crear una comissió de seguiment de les actuacions del PAES

Altres PDR Curt termini 674.794,76 674.794,76 0,00 0,00 € 0

0,000481 0,000249 0,000267

0,00

Pla d’Acció per l


107

4.5. DETALL DE LES ACCIONS A DESENVOLUPAR ALS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

S’han realitzat avaluacions energètiques a 10 dels equipaments del municipi, a partir de les quals s’han definit un seguit d’accions a desenvolupar.

A continuació es presenta, en forma de taula, el resum d’aquestes accions per a cadascun dels equipaments avaluats.

Per a cadascun dels equipaments s’indiquen les accions segons l’ordre de prioritat que se’ls ha assignat, determinat per la factibilitat de l’actuació, el període de retorn i l’estalvi obtingut (en €, energia i tones de GEH).

Les actuacions ombrejades en marró corresponen a actuacions estructurals a llarg termini, amb amortitzacions més elevades. Aquestes actuacions i les corresponents a tancaments proposades per al mateix equipament són excloents entre elles.

* Aquestes actuacions no inclouen la mà d’obra.


Equipament Ordre de prioritat Descripció de l’actuació Cost aproximat Estalvi energètic

aproximat Estalvi econòmic aproximat

Període de retorn / amortització

Tn de CO2 estalviades

1* Millorar l’aïllament dels tancaments (excloent amb l’actuació 4) 255,64 1.399,17 65,17 3,92 0,63

2*

Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led i fluorescent compacta)

3.747,37 3.044,00 458,58 8,17 1,37

3* Temporitzar il·luminació exterior 3,99 7,95 0,37 10,78 0,00

4* Substitució tancaments amb alumini amb punt de ruptura tèrmic i doble vidre 12.472,71 4.197,51 195,50 63,80 1,89

5 Millorar els hàbits energètics dels treballadors i dels usuaris A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

Ajuntament 34

TOTAL 16.479,71 8.648,63 719,62 3,89

34 Com que es preveu que totes les dependències de la Casa Consistorial es traslladin durant el 2010 a les dependències de l’antiga escola Montserrat, les actuacions proposades s’han de valorar a la llum de la nova ocupació que tindrà l’edifici.

Quan això passi es pot tenir en compte que es pot demanar subvenció a l’ICAEN, dins la línia d’estalvi i eficiència energètica en règim reglat, apartat d’estudis d’estalvi i eficiència energètica orientats a millorar la qualificació energètica dels edificis de nova construcció i rehabilitacions importants i que es pot obtenir un ajut màxim del 75% del cost de l’estudi.






1* Tancament replà de la Biblioteca 486,00 2.037,55 94,90 5,12 0,92

2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led ) 2.172,83 1.559,51 227,39 9,56 0,70

3* Temporitzar llum escala 3,99 1,49 0,07 57,48 0,00

4 Instal·lació d’un sistema de calefacció i ACS a partir d’una caldera de biomassa compartida amb altres equipaments

A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

5 Millorar els hàbits energètics dels usuaris A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

Annex Escola Bressol i Biblioteca

municipal

TOTAL 2.662,82 3.598,55 322,36 1,62


2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 32.911,06 993,60 114,42 287,64 0,45

Camp de futbol municipal de

Guardiola TOTAL 32.911,06 993,60 114,42 0,45







2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led i fl. compacta) 2.729,13 1.092,47 189,52 14,40 0,49

3* Temporitzar llum escala i llum exterior 7,98 8,34 0,39 20,55 0,00

4* Substitució tancaments amb alumini amb punt de ruptura tèrmic i doble vidre 7.492,27 4.656,60 216,88 34,55 2,10

5 Millorar hàbits energètics usuaris A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

CAP de Guardiola, Jutjat de Pau i altres

dependències municipals 35

TOTAL 10.372,97 7.309,61 479,08 3,29

35 Les actuacions que afecten la 2a planta s’haurien de valorar en funció dels nous usos un cop es traslladin les dependències actuals a les instal·lacions del que serà el nou Ajuntament.






1* Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors 2.574,00 4.293,66 468,61 5,49 1,93

2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 71.345,65 44.396,11 6.509,91 10,96 19,98

3* Instal·lació solar fotovoltaica (27 kW) 187.962,96 32.222,22 3.625,00 11,00 14,50

4 Millorar els hàbits energètics dels membres de la comunitat educativa A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

CEIP Montserrat

TOTAL 261.882,61 80.911.99 10.603,52 36,41

1* Millorar el tancament de l’accés principal amb una estructura d’alumini i doble vidre que encaixi perfectament

549,46 5.962,16 546,85 1,00 1,59

2* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led i balast electrònic) 6.166,67 6.856,28 1.550,77 3,98 3,09

3* Solar tèrmica per donar suport a la calefacció radiant de gasoil (16m2) 16.000,00 12.800,00 1.174,01 13,63 3,42

4* Instal·lació d’un sistema de calefacció i ACS a partir d’una caldera de biomassa compartida amb altres equipaments



Escola Bressol Dentetes

TOTAL 22.716,13 25.618,44 3.271,63 8,10







2* Instal·lació de termòstats a la 2a planta 32,00 1.089,79 99,96 0,32 0,29

3* Instal·lació de vàlvules termostàtiques als radiadors 507,00 10.897,95 999,55 0,51 2,91

4* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led i balast electrònic) 10.152,25 18.605,96 2.860,80 3,55 8,37

5* Substitució tancaments amb alumini amb punt de ruptura tèrmic i doble vidre 24.895,94 27.244,87 2.498,89 9,96 7,27

6* Temporitzar llum escala 39,90 7,02 0,79 50,52 0,00

7* Desagregar consums CAP 50,00

8* Millorar els hàbits energètics dels usuaris i treballadors A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

Masia El Calvet

TOTAL 35.981,06 68.743,54 7.459,54 21,75

Pla d’acció per l’Energia Sostenible

114





1* Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 77.203,69 51.288,38 7.630,70 10,12 23,08

2* Instal·lació solar fotovoltaica, 144 kW 1.005.925,93 172.444,44 19.400,00 11,00 77,60

3* Desagregar consum vestidors 50,00 - - - -

4* Tramitar legalització nou comptador 1.000,00 - - - -

5* Instal·lació d’un sistema de calefacció i ACS a partir d’una caldera de biomassa compartida amb altres equipaments


6* Millorar els hàbits energètics dels usuaris A determinar A determinar A determinar A determinar A determinar

Pavelló municipal

TOTAL 1.084.179,62 223.732,82 27.030,70 100,68

1* Millorar els hàbits energètics dels usuaris A determinar A determinar A determinar A determinar

2* Instal·lar i legalitzar nou comptador 1.000,00 - - - - Piscina municipal El Calvet

TOTAL 1.000,00


2 Substitució de làmpades per altres de tecnologia més eficient (led) 18.946,09 2.154,24 304,78 62,16 0,97 Pista poliesportiva El

Calvet

TOTAL 18.946,09 2.154,24 304,78 0,97


115

5. PLA DE SEGUIMENT DEL PAES DE SANT SALVADOR DE GUARDIOLA

El Pla de Seguiment del PAES de Sant Salvador de Guardiola inclou la descripció dels informes de seguiment i el protocol per a la recopilació de dades, valoració i redacció dels informes, complint tres objectius:

• Avaluar el grau de compliment del compromís adquirit per l’Ajuntament en l’adhesió al pacte d’alcaldes i alcaldesses mitjançant els Indicadors de Seguiment del PAES

• Avaluar l’estat d’execució del PAES

• Ser l’eina per elaborar l’informe de compliment del PAES a la DGTREN (Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea), que s’ha de lliurar bianualment.

5.1. INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Per a avaluar el compliment dels compromisos adquirits de reducció de les emissions, es presenten a continuació els següents indicadors:

• Indicadors de seguiment del PAES

• Indicadors/objectius xarxa influenciats

• Indicadors de seguiment del Pla d’acció del PAES


117

5.1.1. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PAES

Indicadors de seguiment del PAES Indicador 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2020 Ind.1.1 Emissions de GEH totals (tn CO2eq/any) 15.990,69 16.516,57 18.912,52 18.545,82 20.400,52 22.464,99 23.145,54 24.454,88 Ind.1.2 Emissions de GEH per habitant (tn CO2eq/hab/any) 8,02 7,88 8,42 7,76 7,78 8,16 8,08 8,23 Ind.2.1 Emissions de GEH àmbit PAES totals (tn CO2eq/any) 9.508,36 9.620,46 10.612,52 11.162,85 12.172,82 13.109,38 13.430,44 14.120,35 9.848,22

Ind.2.2 Emissions de GEH àmbit PAES per habitant (tn CO2eq/hab/any) 4,77 4,59 4,73 4,67 4,64 4,76 4,69 4,75 3,58

Ind.3 Emissions de GEH de l'Ajuntament (tn CO2eq/any) 866,70 899,79 452,00 Ind.4 Emissions de GEH del sector domèstic (tn CO2eq/any) 1.898,33 1.774,02 2.093,65 1.995,04 2.233,23 2.712,20 2.662,11 2.861,60 2.438,50 Ind.5 Emissions de GEH del sector terciari (tn CO2eq/any) 1.048,56 997,68 1.224,24 1.273,73 1.517,08 1.635,05 1.824,30 1.948,57 1.136,77 Ind.6 Emissions de GEH del sector transport (tn CO2eq/any) 4.575,34 4.870,41 5.090,05 5.669,79 6.074,84 6.256,21 6.705,14 6.899,04 5.186,19 Ind.7 Emissions de GEH gestió residus (tn CO2eq/any) 1.986,13 1.978,34 2.204,59 2.224,28 2.347,67 2.191,61 2.266,23 2.539,38 1.975,99 1.248,53 Ind.8 Emissions de GEH cicle de l'aigua (tn CO2eq/any) 319,50 254,92 258,12

Pla de Seguiment

118

Indicador 1.1: Emissions de GEH totals (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions de GEH del conjunt del municipi, en global, expressades en tones de CO2eq per any.

Responsable de facilitar les dades: Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona), Agència de Residus de Catalunya

Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia de cada sector: primari, indústria, serveis, transport, domèstic i tractament de residus, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector, i la suma d’emissions permet conèixer les emissions globals del municipi. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

tn C

O2e

q/an

Ind.1.1 15.990,69 16.516,57 18.912,52 18.545,82 20.400,52 22.464,99 23.145,54 24.454,88

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH del municipi Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020:


119

Indicador 1.2: Emissions de GEH totals, per habitant (tn CO2eq/hab.any)

Descripció: Emissions de GEH del conjunt del municipi, en global, expressades en tones de CO2eq per habitant i any.


Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia de cada sector: primari, indústria, serveis, transport, domèstic i tractament de residus, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector, i la suma d’emissions permet conèixer les emissions globals del municipi en relació al nombre d’habitants. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

7,40

7,60

7,80

8,00

8,20

8,40

8,60

tn C

O2e

q/ha

b/an

Ind.1.2 8,02 7,88 8,42 7,76 7,78 8,16 8,08 8,23

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH del municipi per habitant Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/hab/any 2020:

Pla de Seguiment

120

Indicador 2.1: Emissions de GEH àmbit PAES totals (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus, expressades en tones de CO2eq per any.


Mètode de càlcul: Els àmbits de compromís del PAES són: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

tn C

O2e

q/an

Ind.2.1 9.508,36 9.620,46 10.612,52 11.162,85 12.172,82 13.109,38 13.430,44 14.120,35 9.848,22

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH dels àmbits amb compromís PAES Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 9.848,22 tnCO2eq


121

Indicador 2.2: Emissions de GEH àmbit PAES totals per habitant (tn CO2eq/hab.any)

Descripció: Emissions de GEH dels àmbits inclosos al PAES: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus, expressades en tones de CO2eq per habitant i any.


Mètode de càlcul: Els àmbits de compromís del PAES són: ajuntament, domèstic, terciari, transport i residus. A partir de les dades de consum d’energia de cadascun d’aquests sectors, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de cada sector. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

tn C

O2e

q/ha

b/an

Ind. 2.2 4,77 4,59 4,73 4,67 4,64 4,76 4,69 4,75 3,58

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH dels àmbits amb compromís PAES per habitant Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/hab/any 2020: 3,58 tnCO2eq/hab

Pla de Seguiment

122

Indicador 3: Emissions de GEH de l’Ajuntament (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions municipals de GEH, amb compromís del PAES.

Responsable de facilitar les dades: Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors, la flota de vehicles municipals i els vehicles dels serveis externalitzats i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH de l’Ajuntament. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

100,00

200,00

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

1.000,00

tn C

O2e

q/an

Ind.3 866,70 899,79 452,00

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit municipal Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 452,00 tn CO2eq


123

Indicador 4: Emissions de GEH del sector domèstic (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions de GEH de l’àmbit domèstic, amb compromís del PAES.

Responsable de facilitar les dades: Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia del sector domèstic, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en habitatges. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

tn C

O2e

q/an

Ind.4 1.898,33 1.774,02 2.093,65 1.995,04 2.233,23 2.712,20 2.662,11 2.861,60 2.438,50

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit domèstic Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 2.438,50 tn CO2eq

Pla de Seguiment

124

Indicador 5: Emissions de GEH del sector terciari (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions de GEH del sector terciari, amb compromís del PAES.


Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia del sector terciari, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. A aquesta xifra cal restar les emissions estalviades per generació d’electricitat a partir de fonts renovables instal·lades en sostres industrials. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

tn C

O2e

q/an

Ind.5 1.048,56 997,68 1.224,24 1.273,73 1.517,08 1.635,05 1.824,30 1.948,57 1.136,77

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit terciari Periodicitat: anual



125

Indicador 6: Emissions de GEH del sector transport (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions de GEH del sector transport, amb compromís del PAES.


Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia del sector transport, i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH d’aquest sector. En les dades de transport s’hi inclou el consum d’energia corresponent als vehicles municipals, tant els propis de l’Ajuntament (brigada i policia local) com els vehicles de serveis (recollida de residus i recollida selectiva). RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

7.000,00

8.000,00

tn C

O2e

q/an

Ind.6 4.575,34 4.870,41 5.090,05 5.669,79 6.074,84 6.256,21 6.705,14 6.899,04 5.186,19

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit del transport Periodicitat: anual


Pla de Seguiment

126

Indicador 7: Emissions de GEH gestió residus (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions de GEH del sector residus, amb compromís del PAES.

Responsable de facilitar les dades: Agència de Residus de Catalunya, Ecoembes i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul: A partir de les dades de generació de residus, de les caracteritzacions dels envasos i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions directes de GEH del tractament de la fracció resta, la FORM i la recollida selectiva. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

tn C

O2e

q/an

Ind.7 1.986,13 1.978,34 2.204,59 2.224,28 2.347,67 2.191,61 2.266,23 2.539,38 1.975,99 1.248,53

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH de l’àmbit dels residus degut a l’augment en el percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual



127

Indicador 8: Emissions de GEH cicle de l’aigua (tn CO2eq/any)

Descripció: Emissions de GEH del sector residus, amb compromís del PAES.

Responsable de facilitar les dades: Empresa concessionària de la gestió de l‘aigua i Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona)

Mètode de càlcul: A partir de les dades de consums energètics del cicle de l’aigua (bombament, potabilització i depuració), i utilitzant els factors de conversió corresponents, s’obtenen les emissions de GEH. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

350,00

tn C

O2e

q/an

Ind.8 319,50 254,92 258,12

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de les emissions globals de GEH del cicle de l’aigua Periodicitat: anual

Unitats: tn CO2eq/any 2020: 258,12 tn CO2eq


129

5.1.2. TAULA RESUM INDICADOR/OBJECTIU XARXA INFLUENCIATS

Indicador/objectiu xarxa influenciat 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2020 Ind.9 Consum final d'energia total (kWh/hab/any) 20.620,27 21.554,19 21.455,79 21.461,25 21.248,65 21.138,49 21.908,86 22.056,49 Ind.10 Producció local d'energies renovables (MWh/any) 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10,80 63,00 285,00 495,60 6.889,06 Ind.11 Intensitat energètica local (kWh/miler €) 1.109,38 896,92 Ind.12 Abastament d'aigua municipal (litres/habitant/dia) 466,02 351,76 295,48 Ind.13 Mobilitat de la població (%) 78,33% Ind.14 Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any) 2.048,83 2.221,09 1.068,50 Ind.15 Grau d'autoabastament amb energies renovables (%) 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,02% 0,10% 0,44% 20,00% Ind.16 Percentatge de recollida selectiva (%) 2,01% 2,44% 3,13% 3,55% 4,07% 6,38% 11,52% 8,58% 11,87% 50,00%

Pla de Seguiment

130

Indicador 9: Consum final d'energia total (kWh/hab/any)

Descripció: Consum final d’energia del municipi, X14.


Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia dels diferents sectors del municipi (primari, indústria, serveis, transport i domèstic) s’obté el consum final d’energia total del municipi. Aquest indicador mesura el consum final d’energia considerant els diferents tipus d’energia consumits al municipi: energia elèctrica (EE), gas natural (GN), gasos liquats del petroli (GLP), combustibles líquids (CL) i energies de producció local (EPL). Per al càlcul de les energies de producció local només es considera l’energia solar que no s’incorpora a la xarxa elèctrica. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

19.500,00

20.000,00

20.500,00

21.000,00

21.500,00

22.000,00

22.500,00

kWh/

hab/

any

Ind.9 20.620,27 21.554,19 21.455,79 21.461,25 21.248,65 21.138,49 21.908,86 22.056,49

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia del municipi Periodicitat: anual

Unitats: kWh/hab/any 2020:


131

Indicador 10: Producció local d'energies renovables (MWh/any)

Descripció: Quantitat d’energia produïda al municipi amb energies renovables, X16.

Responsable de facilitar les dades: Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul: La producció local d’energies renovables inclou tota la producció d’energia amb fonts renovables al municipi: solar, minihidràulica, biomassa, geotèrmica,... tant a nivell d’instal·lacions domèstiques, com industrials, com a nivell de l’Ajuntament. Per aquelles instal·lacions que generen electricitat la xifra la pot facilitar la Diputació de Barcelona. Per a les instal·lacions d’autoconsum (solar tèrmica, biomassa, geotèrmica,...) cal que l’Ajuntament disposi d’un registre i faci un càlcul de la generació d’energia que caldrà afegir també al consum d’energia del municipi. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

-1.000,00

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

5.000,00

6.000,00

7.000,00

8.000,00

MW

h/an

y

Ind.10 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 10,80 63,00 285,00 495,60 6.889,06

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment de la producció d’energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 6.889,06 MWh

Pla de Seguiment

132

Indicador 11: Intensitat energètica local (kWh/miler €)

Descripció: Eficiència energètica local, X15.

Responsable de facilitar les dades: Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Institut Català d’Estadística

Mètode de càlcul: Aproximació a l’eficiència energètica de l’economia local, a partir de determinar el consum total d’energia amb relació al producte interior brut (PIB). En tractar-se d’un municipi de menys de 5.000 habitants no es disposa de dades pròpies del PIB pel que s’ha utilitzat el PIB comarcal ponderat pel número d’habitants. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1.000,00

1.200,00

kWh/

mile

r €

Ind.11 1.109,38 896,92

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia del municipi Periodicitat: anual

Unitats: kWh/miler € 2020:


133

Indicador 12: Abastament d’aigua municipal (litres/hab/dia)

Descripció: Consum d’aigua provinent de la xarxa de subministrament municipal, X20.

Responsable de facilitar les dades: Empresa concessionària servei aigües

Mètode de càlcul: Avaluació del consum d’aigua a partir de les dades d’abastament d’aigua potable. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

350,00

400,00

450,00

500,00

litres

/hab

/dia

Ind.12 466,02 351,76 295,48

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució de la quantitat d’aigua abastada per habitant Periodicitat: anual

Unitats: litres/hab/dia 2020: 295,48 litres/hab/dia

Pla de Seguiment

134

Indicador 13: Mobilitat de la població (%)

Descripció: Permet conèixer el tipus i l’estructura de la mobilitat interna i externa del municipi i avaluar el pes específic dels desplaçaments en vehicle privat, X5.

Responsable de facilitar les dades: Institut Català d’Estadística

Mètode de càlcul: Les dades de mobilitat s’obtenen a partir de les enquestes de mobilitat obligada (EMO) de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Es relaciona el número de desplaçaments en vehicle privat amb el número total de desplaçaments per tal de determinar quin percentatge de desplaçaments es realitza en vehicle privat. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Ind.13 78,33%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Tendència desitjada: disminució del total de desplaçaments realitzats en vehicle privat Periodicitat: anual

Unitats: % 2020:


135

Indicador 14: Consum final d'energia de l'Ajuntament (MWh/any)

Descripció: Consum final municipal d’energia.

Responsable de facilitar les dades: Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul: A partir de les dades de consum d’energia de l’Ajuntament corresponents als equipaments, l’enllumenat públic, els semàfors i consum vehicles (flota pròpia i vehicles de serveis externalitzats), s’obté el consum final municipal d’energia. Per agilitzar l’obtenció de dades cal implantar un sistema de comptabilitat energètica municipal. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

MW

h/an

y

Ind.14 2.048,83 2.221,09 1.068,50

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: disminució del consum total d’energia de l’Ajuntament Periodicitat: anual

Unitats: MWh/any 2020: 1.068,50 MWh

Pla de Seguiment

136

Indicador 15: Grau d’autoabastament amb energies renovables (%)

Descripció: Determina el consum local d’energies renovables respecte el consum total d’energia del municipi.

Responsable de facilitar les dades: Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat (Diputació de Barcelona) i Regidoria de Medi Ambient

Mètode de càlcul: Per a l’obtenció del grau d’autoabastament amb energies renovables es relaciona la producció local d’energies renovables amb el consum final d’energia total del municipi. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

%

Ind.15 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% 0,02% 0,10% 0,44% 20,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del grau d’autoabastament amb energies renovables Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 20,00%

’Acció per l’Energia Sostenible de Sant Salvador de Guardiola

137

Indicador 16: Percentatge de recollida selectiva (%)

Descripció: Percentatge de residus recollits selectivament.

Responsable de facilitar les dades: Agència de Residus de Catalunya (ARC)

Mètode de càlcul: Es consideren les quantitats totals de residus recollits selectivament, ja sigui mitjançant contenidors situats al carrer (fracció orgànica, paper i cartró, vidre i envasos) o a la deixalleria, en la recollida de voluminosos, o en altres (medicaments...). Aquestes quantitats es relacionen amb la quantitat total de residus generats per tal d’obtenir el percentatge d’aquests que s’ha recollit selectivament. RESULTAT, REPRESENTACIÓ GRÀFICA I TENDÈNCIA DESITJADA:

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

% rs

Ind.16 2,01% 2,44% 3,13% 3,55% 4,07% 6,38% 11,52% 8,58% 11,87% 50,00%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tendència desitjada: augment del percentatge de recollida selectiva Periodicitat: anual

Unitats: % 2020: 50,00%

Pla d


5.1.3. TAULA RESUM INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA D’ACCIÓ DEL PAES

Per a cadascuna de les accions que formen part del Pla d’Acció del PAES es proposa un indicador de seguiment, tal com es relaciona a la taula següent.

Codi acció Títol acció Indicador de seguiment Valor esperat Valor real

1.1/1 Millorar l’eficiència energètica de la il·luminació dels equipaments

Consum energètic equipaments municipals respecte la superfície construïda

43,46 kWh/m2

1.1/2 Millorar l'aïllament dels espais i dels tancaments


43,46 kWh/m2

1.1/3 Millorar l'eficiència energètica de la climatització


43,46 kWh/m2

1.1/4 Instal·lar una caldera de biomassa al nou edifici de l'Ajuntament, pavelló, escola bressol i biblioteca

Caldera de biomassa instal·lada

1.1/5


Número d'equipaments d'alta eficiència energètica

1.1/6 Qualificar energèticament els equipaments existents

% equipaments classificats com a A respecte el total

1.1/7 Col·locar rètols informatius del consum energètic a cada equipament

Número d'equipaments amb rètol col·locat 11

1.1/8 Donar formació específica als encarregats de manteniment dels edificis i equipaments

Hores de formació anuals als encarregats manteniment

1.1/9 Separar els comptadors d'electricitat dels equipaments municipals

% d'equipaments amb comptadors propis respecte el total 100%

1.2/1 Augmentar l'eficiència del sistema de bombament d'aigua potable kWh/m3 d'aigua abastat

1.2/2 Redactar un Pla Director del servei municipal d'abastament d'aigua Redacció del Pla Director

Pla de Seguiment 140


1.3/1 Canviar làmpades a tecnologia led % làmpades led respecte total 100%

1.3/2 Canviar el sistema de control d'encesa a rellotge astronòmic

% rellotges astronòmics respecte total quadres enllumenat 100%

1.3/3 Disminuir la potència contractada pels quadres d'enllumenat públic

% de quadres amb potència contractada ajustada a la potència instal·lada respecte total quadres enllumenat

100%

1.3/4 Identificar els quadres de control, els punts de llum i les factures corresponents a l'enllumenat públic

% de quadres de control i punts de llum amb les dades actualitzades 100%

1.3/5 Canviar de tarifa l'enllumenat públic del cementiri

Canvi de tarifa del comptador de l'enllumenat públic del cementiri

1.3/6 Prioritzar sistemes de baix consum energètic o LED en la il·luminació de Nadal

Consum energètic de l'enllumenat nadalenc

1.4/1 Impulsar les auditories energètiques als habitatges

Consum d'energia sector domèstic per càpita

1.5/1 Impulsar les auditories energètiques als establiments comercials

Consum d'energia sector serveis per càpita

1.5/2



2.1/1 Renovar i ambientalitzar la flota municipal de vehicles

Consum de carburant per quilòmetre recorregut per a cadascun dels vehicles de la flota

2.1/2 Organitzar cursos de conducció eficient per als treballadors municipals i optimitzar les rutes

Reducció del consum de combustible per quilòmetre recorregut

2.1/3 Ambientalitzar els plecs de clàusules dels vehicles de serveis (recollida de residus i transport escolar)

Consum combustible flota externalitzada per càpita

2.3/1 Organitzar cursos de conducció eficient per als ciutadans

Número de persones que participen als cursos per any 11

2.3/2 Renovar i ambientalitzar el parc de vehicles

% de vehicles que obtenen una reducció de la taxa per baixes emissions de CO2

25%

2.3/3 Promocionar des de la pàgina web municipal el projecte Compartir Cotxe, del Consell Comarcal del Bages

Número de visites a la pàgina web

3.1/1 Instal·lar mòduls fotovoltaics als equipaments municipals

Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en equipaments municipals

- 2.422 m2 instal·lats - 224 kW pot. instal·lada - 269.111 kWh E prod.

3.1/2 Fomentar la instal·lació de mòduls fotovoltaics als habitatges privats

Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en habitatges privats


3.1/3 Fomentar la instal·lació de mòduls fotovoltaics als sostres de les naus industrials

Número d'instal·lacions FV, potència instal·lada i generació d'electricitat en naus industrials




4.1/1


Número de temes relacionats amb el canvi climàtic inclosos en el planejament

4.1/2 Redactar una ordenança per a fomentar l'eficiència energètica als edificis


4.2/1 Redactar un Pla de Mobilitat Urbana (PMU) Indicadors del PMU

5.1/1 Incorporar criteris ambientals en la compra de productes i en els plecs de condicions tècniques

% de productes i % de plecs de condicions que s'han incorporat amb criteris de compra verda

100%

5.2/1 Prioritzar la compra d'electricitat verda per part de l'Ajuntament

% d'electricitat comprada provinent d'energies renovables 100%

6.1/1 Crear un servei d'assessorament sobre consum d'energia


1/4 jornada laboral

6.3/1


Número d'instal·lacions FV en règim de copropietat participada 100%

6.3/2


Número de campanyes desenvolupades

6.4/1


Hores de formació anuals

6.4/2 Crear un projecte d'ambientalització energètica escolar Consum energètic escola

6.4/3 Crear un programa d'ambientalització energètica de les entitats

Número d'accions desenvolupades per les entitats per reduir emissions

7.2/1 Redactar una ordenança per a fomentar l'estalvi d'aigua i la utilització de les aigües pluvials

% d'edificis que incorporen mesures especificades a l'ordenança

7.3/1 Organitzar internament l'Ajuntament per donar compliment al pacte d'alcaldes


7.3/2 Crear una comissió de seguiment de les actuacions del PAES

Número de reunions de la comissió de seguiment

Pla de Seguiment 142

5.2. AVALUACIÓ DE L’ESTAT D’EXECUCIÓ DEL PAES

Per a l’avaluació de l’estat d’execució del PAES es presenten els següents indicadors.

Taula 23. Valoració de l’estat d’execució del PAES 2009 Percentatge d’accions fetes respecte del total 2,33 % Percentatge d’accions no fetes respecte del total 97,67 % Cost accions (milers €) 0,00 €

Gràfica 28. Evolució de l’estat de les accions

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Nº a

ccio

ns

0,00 €1.000,00 €

2.000,00 €3.000,00 €4.000,00 €5.000,00 €

6.000,00 €7.000,00 €8.000,00 €

9.000,00 €10.000,00 €

mile

rs €

Accions no fetes 42

Accions en curs 0

Accions fetes 1

Inversió anual (milers €) 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 € 0,00 €

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ÍNDEX · d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que...

Documents

Transcript of PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ÍNDEX · d’efecte hivernacle a l’atmosfera, que...