Pla d’Igualtat per a la ciutadania - Manlleutransparencia.manlleu.cat › files › doc22162 ›...
82
2012- 2016 Pla d’Igualtat per a la ciutadania
Transcript of Pla d’Igualtat per a la ciutadania - Manlleutransparencia.manlleu.cat › files › doc22162 ›...
2012- 2016
Pla
d’Igualtat
per a la
ciutadania
ÍNDEX
1.MARC LEGAL .................................................................................................................................................. 6
1.1. ÀMBIT EUROPEU I INSTITUCIONS COMUNITÀRIES ........................................................................................... 6
1.2. ÀMBIT ESPANYOL ............................................................................................................................................ 6
1.3. ÀMBIT CATALÀ ................................................................................................................................................ 8
2. METODOLOGIA .......................................................................................................................................... 11
2.1.DIAGNOSI ....................................................................................................................................................... 11
2.2. PLA D’ACCIONS ............................................................................................................................................. 17
3. DIAGNOSI .................................................................................................................................................... 18
3.1.CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI .............................................................................................................. 18
3.2. ACTUACIONS EN CLAU DE GÈNERE PER LÍNIES DE TREBALL ............................................................................ 26
LÍNIA 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE .................................................................................................. 26
L.1.1. PARITAT A L’AJUNTAMENT .......................................................................................................................... 26
L.1.2. COMPROMÍS INSTITUCIONAL AMB LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT: ................................................................. 29
L.1.3. SERVEIS ESPECÍFICS PER A DONES ................................................................................................................ 31
L.2.1. CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE ................................................................................................................ 34
L.2.2. ABORDATGE INTEGRAL DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I DE GÈNERE DES DEL PLA D’IGUALTAT
D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES ............................................................................................................ 35
L.2.3. SERVEIS I RECURSOS D’ATENCIÓ A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ....................................................................... 35
L.2.4. ACCIONS DE PREVENCIÓ I SENSIBLITZACIÓ ................................................................................................... 39
LÍNIA 3: PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES ......................................................................................... 40
L.3.1. ACCIONS PER A LA PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES .................................................................. 40
LÍNIA 4: REPARTIMENT DELS TREBALLS I USOS DEL TEMPS ................................................................................... 42
L.4.1. RECURSOS I PROGRAMES DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ: ............................................................................... 42
L.4.2. REPARTIMENT DELS USOS DEL TEMPS. CONCILIACIÓ DEL TEMPS LABORAL PERSONAL I SOCIAL .................... 44
LÍNIA 5: COEDUCACIÓ, FORMACIÓ I PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES ......................................................... 46
L.5.1. ACCIONS PER LA COEDUCACIÓ..................................................................................................................... 46
L.5.2. PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES ......................................................................................................... 47
LÍNIA 6: PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LA CIUTAT I EL TERRITORI ................................................... 48
L.6.1. POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE ....................................................................... 48
L.6.2. PLA D’ACCESSIBILITAT DE MANLLEU .................................................................................................................. 49
LÍNIA 7: PROMOCIÓ DE LA SALUT ......................................................................................................................... 49
L.7.1. SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA .................................................................................................................. 49
L.7.2. PRÀCTICA ESPORTIVA .................................................................................................................................. 50
4. PLA D’ACCIONS .......................................................................................................................................... 61
Línia 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE .................................................................................................... 61
Línia 2: LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE .............................................................................................. 65
Línia 3: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES ..................................................................... 67
Línia 4: PROMOURE CANVIS EN EL REPARTIMENT DE TREBALLS I USOS DEL TEMPS ................................................ 70
Línia 5: FOMENTAR LA COEDUCACIÓ, LA FORMACIÓ I ........................................................................................... 72
LA PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES ............................................................................................................. 72
Línia 6: INCLOURE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LA CIUTAT I EL TERRITORI ................................. 76
Línia 7: PROMOURE LA SALUT DE LES DONES ........................................................................................................ 78
RECOMANACIONS FINALS ............................................................................................................................ 83
DOCUMENTS DE TREBALL ..................................................................................................................................... 84
GRÀFIQUES ELABORADES ..................................................................................................................................... 84
TAULES ELABORADES............................................................................................................................................ 84
6
1. MARC LEGAL
C LEGAL
1.1. ÀMBIT EUROPEU I INSTITUCIONS COMUNITÀRIES
La importància del Dret Comunitari rau en el fet que sigui a partir d’aquest que es
desenvolupin i reformin les legislacions estatals i infra-nacionals (autonòmiques i locals en el
cas espanyol).
El Tractat de Roma, respon a una concepció liberal, de manera que té exigències purament
retributives, sense concessions a una vida social més àmplia. Això permet afirmar que la
situació europea en matèria de gènere és a vegades més avançada en el dret laboral que les
legislacions internes d’alguns estats, i d’altra banda, més avançada en matèria laboral que en
altres matèries. 1
El Principi de la igualtat de gènere en el Dret Comunitari, ha tingut un desenvolupament
jurisdisprudencial amb l’aportació de directives comunitàries. La Directiva 75/117/CEE entorn
la igualtat de retribució, i posteriorment amb la Directiva 76/207/CEE per l’aplicació de la
igualtat de tracte entre dones i homes en l’accés al treball, la formació i la promoció
professional i les condicions de treball.
Al Tractat d’Amsterdam, s’inclou l’article 141 que conté en els paràgrafs 3 i 4 el
desenvolupament més ampli de la igualtat de gènere. S’estén el que al Tractat de Roma era
només el reconeixement en matèria de salaris, per assolir una igualtat real en tots els àmbits
de les relacions de gènere. A més de consolidar la igualtat d’oportunitats com a missió de la CE
i com a objectiu de totes les seves accions, el Tractat d’Amsterdam consagra les accions
positives. La comunitat adoptarà accions específiques per lluitar contra la discriminació.
1.2. ÀMBIT ESPANYOL
Seguint les recomanacions europees, l’any 1983, el govern de l’Estat espanyol va impulsar la
creació del Instituto de la Mujer, que ha canalitzat els programes d’acció europeus pel
desenvolupament de plans estatals.
1 BALAGUER, Maria Luisa. La Constitución Europea y la Igualdad de Género. Revista
de derecho constitucional europeo.Nr. 3 Universidad de Granada 2005.
7
El Estatuto de los Trabajadores també recull el principi de la no‐discriminació en les
relacions laborals, els criteris de promoció i la remuneració. La Llei 39/1999 va introduir
algunes modificacions en l’Estatut dels Treballadors entorn els permisos i excedències
relacionades amb la maternitat, la paternitat i la cura de la família, facilitant als homes l’accés
a la cura de la descendència.
1.2.1. La Ley Orgánica 3/2007 para la igualdad efectiva de mujeres y hombres
Té l’objectiu de garantir els drets anunciats a la Constitució Espanyola d’igualtat i no
discriminació per raó de sexe, així com la promoció de les condicions perquè la igualtat de
l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives. S’emmarca alhora en tractats
internacionals, entre els quals tenen especial impacte les directrius europees. A partir de
l’entrada en vigor del Tractat d’Amsterdam, la igualtat efectiva es converteix en un objectiu
que ha d’integrar-se a totes les polítiques i accions de la UE i dels seus membres.
Hi ha dues directrius europees que repercuteixen amb especial importància a la Llei
d’Igualtat espanyola: la primera es refereix a la igualtat de tracte entre homes i dones en
l’accés al treball, a la formació i a la promoció professional; i la segona sobre la igualtat de
tracte entre homes i dones en l’accés a béns i serveis, i el seu subministrament.
L’aspecte més innovador de la llei es troba, no només en la intervenció de conductes de
discriminació sinó també en la previsió de polítiques actives per fer efectiu el principi
d’igualtat. La seva aplicació es regeix pel principi de transversalitat, de manera que amb la
seva aprovació es modifiquen polítiques específiques i sectorials, incorporant pautes a favor de
la igualtat a les polítiques educativa, sanitària, artística i cultural, d’ordenació del territori o de
cooperació internacional pel desenvolupament.
Entre les polítiques públiques promogudes per la Llei d’Igualtat es troben:
- eliminar les diferències retributives entre dones i homes;
- potenciar el creixement de l’empresariat femení i el valor del treball de les dones,
inclòs el domèstic;
- eradicar la violència de gènere, familiar i totes les formes de violència d’assetjament
sexual i assetjament per raó de sexe;
- adoptar mesures positives per a protegir a dones amb especial vulnerabilitat;
8
- conciliar el treball amb la vida personal i familiar de les dones i els homes;
- implantar el llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i fomentar les relacions
socials, culturals i artístiques.
La Llei d’Igualtat determina també una sèrie de Plans a desenvolupar. En primer lloc, el Pla
estratègic d’igualtat d’oportunitats que inclou mesures per assolir la igualtat i eliminar la
discriminació. Aquest ha de ser aprovat periòdicament pel Govern. D’altra banda, els Plans
municipals d’organització del temps de la ciutat, amb la finalitat d’establir un repartiment
equitatiu entre els temps de dones i homes.
Des d’un punt de vista organitzatiu, la Llei ha provocat la creació de certs organismes:
1) La Comissió interministerial d’igualtat entre dones i homes, per a coordinar les polítiques i
mesures adoptades en els diferents departaments ministerials.
2) Les Unitats d’Igualtat, de manera què un dels òrgans directius de cada ministeri tindrà al
seu càrrec el desenvolupament de les funcions relacionades amb el principi d’Igualtat.
3) El Consell de participació de la dona, òrgan col·legiat de consulta i assessorament.
L’any 2008 es va crear el Ministeri d’Igualtat, que el darrer 20 d’octubre del 2010 va ser
eliminat i les seves funcions van ser absorbides pel Ministeri de Sanitat, Política Social i
Igualtat.
1.3. ÀMBIT CATALÀ
El darrer 7 de setembre 2010, el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de Llei
per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes que, a partir d’aquesta
data, ha passat a ser Projecte de Llei. El text estableix les obligacions dels poders públics i els
agents socials per fer possible la igualtat efectiva entre dones i homes, tenint en compte tots
els àmbits que incumbeixen les dones: mercat laboral, treball familiar, domèstic i de cura,
participació, educació, elaboració de dades, mitjans de comunicació, salut, empresa, esports,
seguretat, etc.
Les mesures que inclou en Projecte són:
1) La representació equitativa de dones i homes en els òrgans de direcció de les
administracions públiques.
9
2) La coeducació com a element fonamental per la igualtat.
3) Dinamització del teixit associatiu femení.
4) Responsabilitat de les empreses pel compliment de la igualtat de retribució.
5) Creació d’un òrgan d’assessorament, control i promoció de la igualtat en la negociació
col·lectiva.
6) Les administracions públiques tenen el deure d’incentivar les bones pràctiques a les
empreses privades.
7) Cal dissenyar projectes integrals per incidir en la feminització de la pobresa.
8) Les empreses i entitats sancionades o condemnades per pràctiques discriminatòries no
poden gaudir de cap mena de benefici (beques, subvencions, ajuts, etc.) de les administracions
públiques.
9) Els mitjans de comunicació s’han d’involucrar per oferir una imatge adequada als
interessos de les dones.
L’Estatut d’Autonomia del 2006 estableix que els poders públics han de garantir el
compliment del principi d’Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes en tots els àmbits.
També parla de la necessitat de transversalitat de la perspectiva de gènere, i d’afrontar la
violència contra les dones en totes les seves vessants. En l’àmbit socioeconòmic es proclama el
deure dels poders públics d’adoptar les mesures necessàries per impulsar i promoure les
polítiques de no‐discriminació per raó de gènere.
La Generalitat ha aprovat altres disposicions per garantir la igualtat efectiva en
diferents àmbits. En l’àmbit de l’habitatge, mitjançant la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge,
s’inclouen: la intervenció de fenòmens de segregació, exclusió, discriminació o assetjament per
raons de gènere o qualsevol altra mena; les accions positives en favor de col·lectius i persones
vulnerables en l’accés a l’habitatge; la innovació en al concepció i disseny de l’habitatge que
faciliti el treball domèstic i doni resposta als nous rols de gènere; la facilitació de l’accés a
vivendi per part de dones que estan o han estat en situació de violència.
El Pla estadístic de Catalunya 2011–2014 pretén respondre als reptes establerts pels
principis del Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees i la Recomanació de la
Comissió relativa a la independència, la integritat i la responsabilitat de les autoritats
10
estadístiques i dels estats membres i de la Comunitat. El Codi de bones pràctiques constitueix
una referència obligada no tan sols per als països membres, sinó també per als sistemes
estadístics regionals que es plantegen dur a terme una estadística de qualitat.
Entre els objectius generals del Pla es troba l’eix estratègic “Cohesió social, medi ambient i
sostenibilitat”, que té com objectiu disposar de la informació estadística i dels indicadors en
l'àmbit del medi ambient, dels impactes sobre el planejament territorial, del transport i de les
infraestructures, i també de les estadístiques relatives a la mobilitat de la població. L’objectiu
Anàlisi social inclou l’estadística de les dones que consisteix en la sistematització de la
informació estadística de la situació social de les dones a Catalunya, ordenant els aspectes
demogràfics, de salut, educació, formació, treball, ingressos, protecció social, ús del temps i
altres indicadors socials d’interès.
En urbanisme, el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text
refós de la Llei d’Urbanisme, incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament de la
Llei d’Urbanisme, requerint que qualsevol actuació urbanística realitzi una avaluació del seu
impacte en funció del gènere. Així mateix, entre els principis generals es troba el
desenvolupament urbanístic sostenible, amb utilització racional del territori, i amb l’adequació
del creixement a la preservació dels recursos naturals.
1.3.1. Institut Català de les Dones
L’any 1989 es va crear l’Institut Català de les Dones. Des d’aquell moment la Generalitat ha
aprovat sis plans d’igualtat d’oportunitats. Es troba en vigència el Pla de Polítiques de dones
del Govern de la Generalitat (2008-2011). Conté 560 actuacions adreçades a la igualtat entre
dones i homes en tots els àmbits. Els eixos en que pretén incidir són:
la tranversalitat
els canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals
la participació, la reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps
la qualitat de vida i la cohesió social
la intervenció integral contra la violència masclista.
Pel que fa als objectius específics del Pla es refereixen a:
11
1) Definir, difondre i promoure un nou model de mobilitat que faciliti l’equilibri entre els
temps i els treballs.
2) Sensibilitzar la societat vers un nou model de mobilitat que tingui en compte les
diversitats de vida quotidiana de les Persones.
3) Impulsar un nou model territorial i urbà que faciliti la mobilitat i l’adequació dels serveis i
recursos a les necessitats de la vida quotidiana.
4) Millorar l’accessibilitat de les dones als serveis de proximitat.
5) Incorporar la perspectiva de gènere a la planificació urbanística.
6) Garantir l’adequació de les polítiques d’habitatge i medi ambient a les necessitats
d’organització de la vida quotidiana.
7) Facilitar a les dones l’accés a un habitatge digne i adequat a les seves necessitats.
2. METODOLOGIA
2.1 DIAGNOSI
2.1.1. Adaptació del Pla 2007-2011
El Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes de Manlleu 2007-2011 va basar-se en
els eixos del IV Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-
2007), i en les 6 àrees prioritàries de l’actuació de la UE a favor de la igualtat de gènere per al
període 2006-2010. D’aquestes directrius se’n van derivar els 4 eixos definits per al Pla
d’Igualtat:
1. Gestió Administrativa i institucional
2. Accés a la Igualtat d’Oportunitats
3. Foment de la Participació de les Dones
4. Abordatge integral de la violència domèstica i de gènere.
12
L’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona proposa actualment 7 línies
d’actuació que corresponen de forma més precisa als diferents àmbits d’actuació de les
polítiques locals sobre la vida de les persones. Aquestes línies són:
1. Impuls de les Polítiques d’Igualtat de gènere
2. Violència de gènere
3. Participació sociopolítica de les dones
4. Repartiment de treballs i usos del temps
5. Coeducació, formació i producció cultural
6. Perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat i del territori
7. Promoció de la salut
Per tal de treballar amb el Pla d’Igualtat de Manlleu (2007-2011) i recollir les activitats que
s’han dut a terme, ha estat necessari desglossar els seus 4 eixos de treball per transformar-los
en les 7 línies eu proposa la Diputació de Barcelona actualment. Les correspondències entre
eixos i línies es plasmen de la següent manera.
13
Eix 1: Gestió Administrativa i
Institucional
Eix 2: Accés a la Igualtat
d’Oportunitats
Eix 3: Participació de les Dones
Eix 4: Abordatge de la violència
domèstica i de gènere
Pla d’Igualtat 2007-2011 Pla d’Igualtat 2011-2015
Línia 1: Impuls de les Polítiques de gènere
Línia 4: Canvis en el repartiment de treballs
i usos del temps.
Línia 5: Foment de la coeducació, formació
i producció cultural de les dones.
Línia 6: Perspectiva de gènere en el
disseny de la ciutat i el territori.
Línia 7: Promoció de la salut de les dones.
Línia 3: Foment de la participació
sociopolítica de les dones.
Línia 2: Lluita contra la violència de gènere.
14
2.1.2. Recerca d’informació
La diagnosi té com a objectiu definir la realitat actual de Manlleu pel que fa a la igualtat
d’oportunitats i de tracte entre dones i homes. En primer lloc s’elabora una contextualització
del municipi que defineixi a grans trets la societat manlleuenca, posant el focus d’atenció a les
desigualtats entre dones i homes. En segon terme, es du a terme un buidatge de les accions i
polítiques realitzades per a l’assoliment de la igualtat. L’estructura que segueix aquesta segona
part és la marcada per les 7 línies que s’han detallat anteriorment, i que es refereixen als
diferents àmbits d’actuació.
La cerca de dades per a la diagnosi s’ha dut a terme per dues vies complementàries, que
corresponen a les dues parts de la diagnosi: la contextualització i les línies de treball. Les vies
són les següents:
Recull de dades socioeconòmiques i demogràfiques
A través de bases de dades estadístiques s’ha recollit aquella informació considerada
rellevant per a definir quina és la realitat social de Manlleu, dibuixant un marc d’actuació que
es troba determinat per les característiques de la societat. Bases de dades consultades:
- Institut d’Estadística de Catalunya a www.idescat.cat
- Observatori del Treball a www.gencat.cat/treball
- Instituto Nacional de Estadística a www.ine.es
- Programa Hermes de la Diputació de Barcelona a www.diba.es
Recerca documental
Manlleu parteix en l’elaboració d’aquest Pla d’Igualtat d’un pla anterior, del qual emanen les
polítiques d’igualtat dutes a terme al municipi els darrers anys, així com les estructures
administratives que les gestionen, com el SIAD. El buidatge d’informació, estructurat en les 7
línies de treball, s’ha dut a terme a partir de les següents fonts:
- Memòria del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Manlleu, 2010.
- Memòria del Servei d’Informació i Atenció a les Dones de Manlleu, 2009.
- Informe de dades de violència de gènere de Manlleu, 2009.
- Memòria del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Manlleu, 2007.
- Protocol de Violència Domèstica i de Gènere de Manlleu, 2005.
- www.manlleu.cat
15
2.1.3. Realització d’entrevistes personals i grupals
Per completar el procés de diagnosi s’han realitzat entrevistes personals amb dos objectius:
1. Contrastar la informació extreta de dades estadístiques i fonts documentals, fixant-nos
en els nivells d’actuació directa sobre la ciutadania i en l’efectivitat real de les mesures
que ja han estat implementades.
2. Conèixer les expectatives de les persones entrevistades respecte a les polítiques
d’igualtat, donada l’experiència prèvia de les accions del Pla d’Igualtat anterior.
Les persones entrevistades han estat les següents:
- Noèlia Gutiérrez Domènech (Técnica del Pla de Gestió de la Diversitat, Benestar
Social).
- Roser Mas (Treballadora social, Benestar Social).
- Jesús Calvo (Cap de Policia Local).
- Marta Cirera (Directora del Casal Cívic Frederica Montseny).
- Montse Llorens (Directora AFA Miquel Martí i Pol, Escola d’Adults).
- Mercè Rico (Treballadora Social del CAP Manlleu).
- Gemma Tobella (Tècnica d’Educació, Àrea de Serveis a les Persones)
- Maria Garolera (Tècnica de Joventut, Àrea de Serveis a les Persones)
- Montse Mestres (Tècnica de Salut Pública i Consum, Benestar Social)
- Xavier Generó. (Esports, Àrea de Serveis a les Persones)
Paral·lelament, s’ha realitzat tres sessions grupals amb personal de l’Ajuntament, caps
d’àrees, entitats i càrrecs polítics. Els objectius d’aquesta entrevista grupal son:
1. Informar sobre el procés d’elaboració del pla d’Igualtat 2011-2015.
2. Conèixer les opinions sobre la implementació del Pla anterior.
3. Conèixer les expectatives sobre el nou Pla.
16
4. Implicar al conjunt d’àrees de l’ajuntament i crear sinèrgies entre elles en l’elaboració i
la implementació del Pla.
Han assistit a la sessió grupal les següents persones:
Personal de l’Ajuntament:
- Nadal Rubinat (Secretaria i Assumptes Interns)
- Quim Gutiérrez (Sistemes d’Informació)
- Anna Tubau (Serveis Territorials)
- Glòria Camps (Oficina Municipal d’Escolarització OME)
- Assumpta Torrents (Gestió Comptable)
Entitats:
- Josefa Contijoc. (Llibreria Contijoc)
- Anna Piella. (Peña flamenca, AFADIP i altres entitats)
- Carmen Martos (Associació Ordit)
- Aurora Colom (Mares Món)
Caps d’Àrees de l’Ajuntament:
- Mª Carme Noguer (coordinadora d’Organització, Persones i Administració
Electrònica)
- Lluís Soler (cap d’Intervenció)
- Victòria Colom (secretaria Ajuntament)
- Josep Pou (cap de Serveis Territorials)
- Àgata Gelpi Lluch (directora de Benestar Social, Salut Pública i Consum)
17
2.2 PLA D’ACCIONS
El Pla d’Accions és el manual que detalla les accions que han de ser implementades per
assolir amb èxit el Pla d’Igualtat. Les accions plantejades deriven de dues fonts. En primer lloc
provenen d’una sèrie d’objectius que són descrits per a cadascuna de les set línies de treball.
Aquests objectius reclamen unes accions concretes que poden trobar-se ja vigents, o bé que
cal emprendre des d’una fase organitzativa inicial. En segon lloc, es prenen totes aquelles
accions que han estat recollides a la diagnosi per tal de dotar-les de continuïtat, enfortir-les o
millorar-les, i emmarcant-les sempre en els objectius del Pla d’Igualtat organitzats per línies de
treball.
La metodologia del Pla d’Accions es desenvolupa a partir del següent esquema:
Premisses:
Set línies de treball establertes
Resultats de la diagnosi (accions en actiu)
1) Desglossar les set línies de treball en objectius específics.
2) Encaixar les accions en actiu dins els objectius del Pla d’Igualtat.
3) Idear accions que cobreixin les mancances per l’assoliment dels objectius.
4) Detallar les accions proposades (tant les noves com les recuperades).
La descripció de l’acció.
El calendari d’implementació.
Els possibles indicadors d’avaluació.
Les àrees implicades i l’àrea que coordina l’acció.
18
3. DIAGNOSI
3.1.CONTEXTUALITZACIÓ DEL MUNICIPI
Manlleu és una ciutat petita situada a la comarca d’Osona, província de Barcelona. La seva
idiosincràsia va venir determinada de ma del riu Ter, que va fer possible la industrialització i
creixement de la ciutat a partir del s. XIX. A partir de la dècada dels 60 del segle passat,
Manlleu va experimentar el creixement demogràfic típic de la rebuda d’onades migratòries de
la esta de l’Estat Espanyol. Va ser llavors quan es va dissenyar i edificar el barri de l’Erm, en
remodelació a partir de l’any 2004 pel projecte d’Intervenció Integral del Barri de l’Erm n el
marc de la llei de barris de la Generalitat. Actualment Manlleu és una ciutat amb un
creixement demogràfic impulsat per la immigració estrangera. Té una economia
predominantment terciària, amb un sector industrial també important i una agricultura
minvant.
3.1.1. Moviment natural de la població
L’any 2010 es registraven al Padró Continu de Manlleu 20.450 persones, de les quals les
dones representen una mica menys del 50%.2 La piràmide de població (Taula 1) resulta de la
distribució de la població per franges d’edats i sexe.3 Mostra una estructura típica de les
societats envellides i receptores d’immigració, o el que és el mateix, una piràmide regressiva
típica dels països occidentals
La base de la piràmide (Gràfic 1) es veu reforçada en els intervals més baixos ( de 0 a 4 anys
i de 5 a 9 anys), probablement per la natalitat més alta que es dona entre la població
immigrant. El gruix més important de població (un 45% )es situa entre els 25 i els 55 anys,
franja en la que els homes representen un 53% de la població. Aquest fenomen sol estar
relacionat amb l’arribada d’immigració en edat de treballar, majoritàriament masculina. A
partir dels 55 anys la població total disminueix lleugerament i s’equiparen homes i dones.
Paulatinament, són les dones les que van guanyant més pes a partir dels 60 anys, fins a doblar
el nombre d’homes en les franges més elevades.
2 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Població.
http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#h6 (consultat 15 de maig 2011)
3 Instituto Nacional de Estadística. [en línea] Padrón municipal 2010. Datos por municipios. Población
por sexo, municipios y edad (grupos quinquenales) http://www.ine.es/jaxi/tabla.do (consultat 15 de maig 2011)
19
Gràfic 1: Elaboració pròpia. Font: Idescat 2010.
POBLACIÓ DE MANLLEU (2010)
EDATS DONES HOMES
De 85 anys i més 302 139
De 80 a 84 anys 351 241
De 75 a 79 anys 443 307
De 70 a 74 anys 378 308
De 65 a 69 anys 409 381
De 60 a 64 anys 478 442
De 55 a 59 anys 543 580
De 50 a 54 anys 688 722
De 45 a 49 anys 690 780
De 40 a 44 anys 730 818
De 35 a 39 anys 681 850
De 30 a 34 anys 815 955
De 25 a 29 anys 736 782
De 20 a 24 anys 608 571
De 15 a 19 anys 499 551
De 10 a 14 anys 510 602
De 5 a 9 anys 587 589
De 0 a 4 anys 678 706
Taula 1: Dades de Població per municipi, edat i sexe - INE 2010.
20
Taxa de fecunditat
Reemplaçament de la
població
potencialment activa
Taxa d'envelliment Índex de
sobreenvelliment
56,73 ‰ 109,10% 15,93% 13,53%
Taula 2: Elaboració pròpia. Dades Idescat 2010.
La taxa global de fecunditat mostra els naixements vius per cada mil dones entre 15 i 49
anys. La fecunditat global es situa a Manlleu a un 27,41 ‰, força per sota de la taxa del total
de Catalunya (46,5 ‰). 4
El reemplaçament de la població potencialment activa mostra la relació de població de 15
a 24 anys sobre la població de 55 a 64 anys. Un índex per sobre de 100, com en el cas de
Manlleu, mostra que actualment el relleu de població activa està garantit. 5
La taxa d’envelliment mostra la proporció de persones majors de 65 anys sobre el total de
la població. Es considera que una població està envellida quan aquesta taxa supera el 10%, de
manera que podem parlar de la població manlleuenca com a força envellida.
L’índex de sobreenvelliment complementa l’anterior. Apunta el número d’habitants majors
de 85 anys sobre el número d’habitants majors de 65. L’índex a Manlleu es situa en un 13,53%,
és a dir, que 13,53 de cada 100 persones majors de 65 anys sobrepassen l’edat de 85 anys.
Conjuntament amb la taxa d’envelliment, ens mostren l’evidència de l’envelliment de la
població. 6
4 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Moviment Natural de la Població. http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe0000f800 (consultat 15 de maig 2011)
5 Instituto Nacional de Estadística. [en línea] Padrón municipal 2010. Datos por municipios. Población por sexo, municipios y edad (grupos quinquenales) http://www.ine.es/jaxi/tabla.do (consultat 15 de maig 2011)
6 ídem
21
Índex de dependència
infantil Índex de dependència senil
Índex de dependència
general
27,16% 24,10% 51,26%
Taula 3: Elaboració pròpia. Dades Idescat 2010.
L’índex de dependència infantil mostra el número d’habitants menors de 15 anys entre el
número d’habitants de 15 a 64 anys, o en edat de treballar. És a dir, el resultat de 27% mostra
que per cada quatre persones en edat de treballar hi ha més d’una persona jove de menys de
15 anys que depèn econòmicament d’aquestes. L’índex és més elevat que el total de
Catalunya, que es situa en un 23%. 7
L’índex de dependència senil és el càlcul del nombre d’habitants majors de 64 anys entre el
nombre d’habitants de 15 a 64 anys, és a dir la població potencialment activa. El resultat és de
24,1%, una mica per sota que la dependència infantil. 8
L’Índex de dependència global és la suma de les persones menors de 15 anys i les persones
majors de 64, sobre la població en edat de treballar. El cas de Manlleu amb un índex de
51,26%, es troba per sobre de l´índex general a Catalunya (47%). Aquest fet, com s’ha vist,
respon al l’elevat gruix de població infantil.9
3.1.2. Naturalesa de la població
Un 65% de la població de Manlleu és nascuda a Catalunya, un 14% procedeix de la resta de
l’estat, i un 21% és estrangera. Aquesta realitat contrasta amb la realitat general de Catalunya
en diversos aspectes: a Manlleu hi ha un percentatge major de gent autòctona, tant procedent
de tot Catalunya com sobretot de la mateixa comarca, percentatge que ascendeix fins un
56,5%. Pel que fa a la immigració estrangera té un percentatge lleugerament més elevat que la
mitja catalana. I pel que fa a població procedent de la resta de l’estat, aquesta representa un
14%.10
7 Ídem
8 Ídem
9 Ídem
10 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Població per lloc de naixement. http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe000007ff (consultat 15 de maig 2011)
22
Gràfic 2: Elaboració pròpia. Font: Idescat 2010.
La immigració estrangera arriba que arriba a Manlleu és majoritàriament (79%) originària d’
Àfrica, sobretot del Marroc. El segon àmbit geogràfic d’origen de la població estrangera és,
molt per darrere, Europa de l’Est, d’on és originari un 9,7% de la població estrangera. En tercer
lloc, és originària d’Amèrica Llatina un 7,5% de la immigració. I percentatges poc significatius
provenen d’Àsia, de la UE i d’altres nacionalitats.
Si ens fixem en la segregació per sexes, la immigració és un fenomen que té una major
presència entre homes, independentment de l’origen de la població. En total ells són un 54,4%
i elles un 45,6%11. El cas llatinoamericà és l’excepció on els percentatges s’inverteixen.
La població immigrada total es concentra a la infantesa i a l’edat adulta, fins als 55 anys. Les
diferències més visibles entre dones i homes estrangers es donen entre els 25 i els 45 anys, on
la presència d’ells supera nombrosament la d’elles. És a la franja dels 20 als 25 on les dones
superen als homes.12
11 Hermes. Diputació de Barcelona [en línea] Dades municipals. Manlleu. Característiques de la població. Població segons nacionalitat i sexe. http://www.diba.es/hg2/demografia/dpn2.asp?IdMenu=03020302 (consultat 12 de setembre 2011)
12 Hermes. Diputació de Barcelona [en línea] Dades municipals. Manlleu. Característiques de la població. Població estrangera per sexe i edat. http://www.diba.es/hg2/demografia/dpest.asp?IdMenu=03020303 (consultat 12 de setembre 2011)
23
Població segons procedència i sexe. Percentatges.
Àmbit geogràfic Homes Dones Total
Àfrica 43,9 35,0 78,9
Altres Nacionalitats 0,3 0,3 0,6
Amèrica Llatina 3,4 4,1 7,5
Àsia 0,9 0,7 1,6
Europa Est 5,0 4,7 9,7
UE 1,0 0,7 1,7
Total 54,4 45,6 100,0
Taula 4: Elaboració pròpia. Dades Hermes 2010.
3.1.3. Dades de Treball
L’any 2010 hi havia a Manlleu 15.752 persones. Dins d’aquest grup, 10.439 persones es
trobaven actives, del que resulta una taxa d’activitat del 62,94% amb el mateix valor que la
taxa global de Catalunya (62,8%). La resta, la població inactiva, inclou a les persones en edat de
treballar a partir dels 16 anys i que per diferents motius es troben fora del mercat laboral:
estudiants, treballadores i treballadors domèstics, persones amb invalidesa, etc.
Pel que fa a la taxa d’atur, la mitjana del 2010 és lleugerament superior a la de Catalunya, un
19,23% en front d’un 17,8%.13 Taula 5: Elaboració pròpia. Dades Idescat
13 Institut d’Estadística de Catalunya. [en línea] El Municipi en xifres. Manlleu. Treball http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe00000000 (consultat 15 de maig 2011)
Any Taxa atur %Taxa d’atur
Homes Dones Total
2010 17,12% 21,96% 19,23%
2009 15,45% 19,97% 17,39%
2008 8,29% 13,93% 10,65%
2007 5,42% 12,63% 8,41%
2006 4,86% 13,15% 8,29%
2005 5,09% 14,45% 8,91%
24
Pel que fa a les diferències existents entre sexes respecte a la població activa, aquestes
segueixen la tendència estructural: la població inactiva està feminitzada perquè el treball
domèstic i no remunerat també ho està. Les diferències entre sexes s’accentuen en especial a
partir dels 30 anys, coincidint molt probablement amb la maternitat. La inactivitat femenina a
partir d’aquesta edat i fins als 65 anys es veu incrementada pel nombre de dones que ja no
reprenen la seva activitat en el mercat laboral després de la maternitat. Només abans dels 30
anys homes i dones es troben en una situació gairebé igualitària, tot i que en totes les franges
d’edat la activitat masculina superi la femenina. 14
Gràfic 3: Elaboració pròpia. Font: Hermes.
En quant a la població aturada, les dades de Manlleu segueixen la mateixa dinàmica que a
la resta de Catalunya i l’Estat Espanyol en la situació de crisi econòmica dels darrers anys. És a
dir, un fort augment de l’atur en general, i un augment més elevat en l’atur masculí. Aquest
fet ve donat principalment, per dos motius: la forta davallada del sector de la construcció,
eminentment masculí; i d’altra banda per la precarietat del mercat de treball femení. Les
dones ocupen en major mesura llocs de treball poc qualificats, mal remunerats, i jornades
parcials, de manera que el seu acomiadament té un menor impacte en la retallada de costos
14 Hermes. Diputació de Barcelona [en línea] Dades municipals. Manlleu. Mercat de Treball i Polítiques de Desenvolupament Local. Població activa local estimada. http://www.diba.es/hg2/atur/aturEpe.asp?IdMenu=030500 (consultat 15 de maig 2011)
25
que l’acomiadament dels homes, amb sous més elevats.15 La taxa d’atur de les dones és mes
elevada que la dels homes.
Gràfic 4: Elaboració pròpia. Font: Observatori del Treball.
3.1.4. Dades econòmiques
L’economia de Manlleu és majoritàriament terciària, els serveis ocupen un 61% de la
població que treballa. En segon lloc, la indústria representa un 27% de l’ocupació. La
construcció, amb un 9% i l’agricultura, amb un 3%, són els sectors minoritaris.16
15 Observatori del Treball. Geeralitat de Catalunya [en línea] Atur Registrat i Demandes d’Ocupació.
Sexe. Municipis. Sèrie. http://observatorideltreball.gencat.cat/ObservatoriDelTreball/default.html (consultat 15 de maig 2011)
16 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Treball
http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe00000000 (consultat 15 de maig 2011)
26
Gràfic 5: Elaboració pròpia. Font Idescat.2010
Pel que fa a la grandària dels centres de treball, un 66% treballa a empreses de menys de 50
treballadors/es. La resta ho fa en empreses d’entre 50 i 250. A Manlleu cap empresa supera els
250 treballadors/es. 17
3.2. ACTUACIONS EN CLAU DE GÈNERE PER LÍNIES DE
TREBALL
LÍNIA 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE
La primera línia de treball fa referència a totes aquelles polítiques d’igualtat que s’integren
de forma transversal a les diferents àrees municipals. No es tracta d’analitzar en profunditat
l’organització del consistori, ja que el present projecte no és un pla d’igualtat intern sinó que
està adreçat a la ciutadania. Dins aquesta línia es descriuen les línies polítiques generals en
igualtat dona-home i els recursos que s’hi destinen, així com el pes relatiu que té la perspectiva
de gènere dins la política local.
L.1.1. PARITAT A L’AJUNTAMENT
L’Ajuntament de Manlleu té tres grans àrees d’actuació: 1) Gestió i millora de
l’administració. 2) Territori i promoció de ciutat. 3) Serveis a la ciutadania. Cadascuna integra
les regidories que s’ocupen dels diferents àmbits de gestió del municipi.
17 Institut d’Estadística de Catalunya. *en línea+ El Municipi en xifres. Manlleu. Treball http://www.idescat.cat/emex/?id=081120#hfe00000000 (consultat 15 de maig 2011)
27
A) GESTIÓ I MILLORA DE L’ADMINISTRACIÓ
Regidor de Referència: David Bosch i Petit, 1r tinent d'alcalde
Competències Comitè Coordinador
Secretaria, Serveis Jurídics i contractació
Gestió Recursos Humans
Administració Electrònica
Serveis Econòmics
Seguretat Ciutadana
Gestió i Millora dels serveis públics
NTSIC
Comunicació
Pere Prat secretaria, serveis jurídics,
contractació, recursos humans i
serveis econòmics.
M. Carme Trillas seguretat ciutadana i
protecció civil
David Bosch NTSIC, comunicació,
coneixement, administració
electrònica, gestió i millora dels
serveis públics
B) TERRITORI I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT
Regidor de Referència: Josep M. Anglada i Jordà, 2n tinent d’alcalde
Competències Comitè Coordinador
Serveis territorials
Planificació territorial
Espai i serveis urbans
Medi ambient
Habitatge
Pep Mas serveis territorials,
planificació territorial espai i serveis
urbans
M. Carme Bassas medi ambient
Josep Masnou habitatge i pagesia
David Bosch empresa, coneixement i
administració electrònica
28
Promoció econòmica i de la ciutat
Pagesia i medi rural
Josep M. Anglada promoció
econòmica
C) SERVEIS A LA CIUTADANIA
Regidor de Referència: Pep Mas i febrer, 4t tinent d’alcalde
Competències Comitè Coordinador
Promoció i difusió cultural
Cultura popular i tradicional
Patrimoni cultural
Barris i participació ciutadana
Educació
Benestar social
Salut pública i consum
Jovent
Esports
Mitjans de comunicació
Àlex Garrido Mitjans de Comunicació,
Cultura i Educació
Pep Mas Esports i Jovent
M. Carme Valls Participació Ciutadana
M. Carme Trillas Benestar Social
Joan Torrent Generós Salut Pública,
Consum i Gent Gran
L’Equip de Govern està format per 7 homes i 3 dones, de manera que la majoria d’àrees de
l’Ajuntament són dirigides per homes. Elles estan al capdavant de la regidoria de Medi
Ambient; Seguretat Ciutadana, Serveis Socials i Protecció Civil; i Participació Ciutadana.
29
L.1.2. COMPROMÍS INSTITUCIONAL AMB LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT:
Gestió de les polítiques d’Igualtat
No hi ha una regidoria pròpia d’igualtat ni de polítiques de dones. Des de l’Àrea de Benestar
Social, Salut Pública i Consum es gestiona el SIAD. És aquest servei qui dirigeix l’aplicació del
Pla d’Igualtat Intern i el Pla d’Igualtat per la Ciutadania, que s’implementa amb la participació
de la resta d’àrees implicades, i és per tant des d’on es gestionen les polítiques d’igualtat.
Pla d’Igualtat 2007-2011
L’any 2007 es constitueix una comissió de treball que reuneix representants de diverses
àrees i serveis de l’Ajuntament per a l’elaboració d’un Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats
dona-home, que fou aprovat el 15 de novembre del mateix any. Aquest document estableix els
objectius i accions que determinaran les polítiques d’igualtat durant la legislatura 2007-2011.
El Pla constata el compromís institucional amb la qüestió de la igualtat de gènere.
El Pla Municipal d’Igualtat d’Oportunitats Dona-Home de Manlleu parteix dels eixos del IV
Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007), de les 6
àrees prioritàries de l’actuació de la UE a favor de la igualtat de gènere per al període 2006-
2010, així com del marc legal internacional, europeu, espanyol i català del moment.
Els eixos i objectius que fixa aquet Pla són els següents:
Eix 1: Gestió Administrativa i Institucional. Objectius:
1) Potenciar i impulsar a nivell municipal la transversalitat de gènere i el treball
coordinat de totes les àrees.
2) Introduir la Perspectiva de gènere en les diferents polítiques i actuacions
municipals
3) Implementar, fer el seguiment i avaluar el Pla d’Igualtat d'Oportunitats Dona-
Home de Manlleu 2007-2011
Eix 2: Accés a la Igualtat d’Oportunitats. Objectius:
1) Conèixer l’evolució de la situació de la dona de Manlleu.
30
2) Afavorir la conciliació de la vida familiar, personal i laboral de les dones i els
homes de Manlleu.
3) Garantir les condicions d’Igualtat d'Oportunitats en l’accés i la permanència de
les dones al mercat de treball.
4) Fomentar la participació de la dona en la pràctica esportiva.
5) Impulsar la coeducació dins de tot el sistema educatiu.
6) Incorporar la Perspectiva de gènere en el disseny i desenvolupament de les
polítiques d’habitatge i medi ambient.
7) Incorporar la Perspectiva de gènere en el disseny i desenvolupament de les
polítiques de transport i comunicació.
8) Incorporar la Perspectiva de gènere en el disseny i desenvolupament de les
polítiques de planificació territorial.
9) Promoure la qualitat de vida de la dona incloent la perspectiva de gènere en
els plans de salut i de prevenció de riscos laborals.
Eix 3: Foment de la participació de les dones. Objectius:
1) Potenciar i recolzar l’associacionisme femení.
2) Crear els mecanismes per fer emergir la cultura de les dones.
Eix 4: Abordatge integral de la violència domèstica i de gènere. Objectius:
1) Arribar a totes les dones que estan en situació de violència.
2) Atendre correctament les dones que estan en situació de violència evitant la
victimització secundària.
3) Sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica social.
A partir dels objectius enumerats es desenvolupen 114 actuacions que es temporalitzen per
a ser executades durant quatre anys.
31
Utilització del llenguatge no sexista
Amb la implementació del Pla d’Igualtat 2007-2011, es garanteix la utilització no sexista del
llenguatge en la comunicació, tant interna com externa, de l’Ajuntament. Es revisa el butlletí
quinzenal editat per l’Ajuntament de Manlleu, es facilita assessorament a les àrees de
l’Ajuntament que la requereixin, i es revisen també les publicacions web.
Paral·lelament s’inclou la programació de cursos de llenguatge no sexista per a tot el
personal de l’Ajuntament.
Celebració del 8 de març i del 25 de novembre
Des de la Comissió del 8 de març on hi participen l’àrea de cultura, l’àrea de joventut, l’agent
d’igualtat, la referent del Pla Educatiu d’Entorn, i Territori Jove, i les associacions de Dones de
Manlleu que vulguin participar-hi, s’organitzen els actes del 8M.
Durant gairebé dues setmanes es celebren actes de tota mena per commemorar el dia de la
dona treballadora: contes, exposicions, actes institucionals, conferències, tallers, actuacions,
lectura de textos, cinema, etc. Durant les jornades també es fa l’entrega del premi de narrativa
Frederica Montseny. La funció del SIAD és la de coordinació de les diverses activitats, per tal
d’unificar en el programa les diverses activitats proposades.
Des de la Comissió del 25 de novembre on hi participen l’àrea de cultura, l’àrea de joventut,
l’agent d’igualtat, la referent de la Comissió contra la Violència i Territori Jove, s’organitzen una
sèrie d’activitats durant el mes de novembre: tallers, conferències i activitats lúdiques. L’objectiu
de les jornades és sensibilitzar sobre la realitat de la violència masclista a Manlleu, aportar
elements d’anàlisi del fenomen, i promoure la reflexió crítica davant les diferents dimensions de
la violència.
L.1.3. SERVEIS ESPECÍFICS PER A DONES
Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD)
El SIAD, amb l’objectiu de contribuir a l’eliminació de les desigualtats i discriminacions en
vers les dones de Manlleu, ofereix informació i atenció sobre temes de gènere, afavorint la
32
participació dels dones, impulsant polítiques d’igualtat i promovent campanyes de
sensibilització ciutadana.
Serveis que ofereix:
a. Servei d’Atenció a la Dona: un equip de professionals ofereix de manera
personalitzada, confidencial i gratuïta els següents serveis:
Informació i orientació general.
El Servei d’Atenció Psico-Social per a dones, dins el Protocol de Violència
Domèstica i del Pla d’Igualtat.
Servei d’assessorament jurídic per a dones: per tal de donar informació,
orientació, assessorament i resposta legal a les situacions de discriminació de
gènere. S’integra també dins el Protocol de violència domèstica. Realitza
també, activitats grupals sobre temes jurídics d’interès.
b. Espai de Relació
El SIAD ofereix un espai per fomentar la participació de les dones, on es poden
reunir i relacionar-se entre elles.
Ofereix recolzament i orientació a entitats i professionals que treballin o
vulguin treballar a favor de la igualtat entre dones i homes.
c. Activitats de prevenció i sensibilització
Impulsa el Pla d’Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes.
Realitza campanyes de sensibilització i prevenció.
Edita, publica i difon materials informatius. Inclou la difusió del propi SIAD i
dels seus serveis, per tal de facilitar l’accés a les usuàries potencials,
contemplant la diversitat cultural i de procedència de les dones del municipi.
Organitza conferències, tallers, exposicions, i altres activitats.
33
Artteràpia (2010): adreçat a dones del barri de l’Erm que
havien patit violència masclista o bé que es trobaven en situacions
d’exclusió social.
Taller Habilitats Parentals (2010): adreçat a pares i mares
d’adolescents i persones usuàries de Serveis Socials. Amb l’objectiu de
dotar d’eines a mares i pares per a l’educació, formació i criança; així
com crear un espai de reflexió.
Commemora el Dia de la Dona Treballadora i el dia mundial contra la violència
de gènere.
d. Centre de documentació
Informa sobre els serveis i activitats d’interès per a les dones que es
realitzen al municipi: serveis socials, àmbit associatiu i de participació, món
laboral, oferta formativa, lleure, serveis sanitaris, serveis d’atenció a la
violència vers les dones, i conciliació de vida familiar i laboral.
Ofereix un servei de consulta i préstec de llibres, revistes, guies i
pel·lícules en clau de gènere.
S’han dut a terme campanyes de difusió del SIAD mitjançant díptics informatius dels actes
del 8M i del 25M; fulletons a escoles, biblioteques, IES i diversos equipaments municipals;
cartes i targetes de Nadal a les entitats i comerços fent referència a la Campanya “Regalem
Igualtat”; i a través de la revista comarcal EntreDones.
El SIAD és també l’organisme que gestiona la implementació del Pla d’Igualtat
d’Oportunitats entre Dones i Homes, pel que treballa amb els mateixos eixos i objectius
plantejats al Pla d’Igualtat. La seva actuació s’adreça a adoptar les mesures necessàries el
funció del punt en que el troba l’aplicació del Pla d’Igualtat.
34
LÍNIA 2: VIOLÈNCIA DE GÈNERE
La segona línia de treball té l’objectiu de definir les polítiques i recursos adreçats a la
sensibilització i a la prevenció dels casos de violència de gènere i a l’atenció de les dones
víctimes. Aquesta línia consta doncs de dues vessants que, segons el marc competencial
actual, l’Ajuntament ha d’assumir per combatre la violència de gènere.
L.2.1. CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE
L’anàlisi de dades sobre la violència de gènere a Manlleu del 2009 revela el següent:
a. En base a la definició que estableix el codi penal sobre la violència de gènere,
durant el 2009 es van atendre a Manlleu 112 persones per aquesta problemàtica.
b. Es manté el grau d’incidència de la problemàtica al municipi
c. El perfil predominant de les persones ateses és el d’una dona adulta (amb una
mitjana d’edat de 41 anys), de nacionalitat espanyola, sense fills o amb 1 o 2, de la
qual l’agressor és la seva parella i que pateix principalment maltractament
psicològic i/o físic.
d. Disminució important del nombre de casos de violència de gènere en menors i
joves de fins a 30 anys.
e. El maltractament psicològic és el més habitual i no acostuma a anar sol. En la
majoria de casos va acompanyat del físic, sexual, econòmic, social i/o ambiental.
f. El maltractament econòmic a famílies monoparentals té una repercussió directa
en els Serveis Socials Bàsics Municipals a nivell econòmic i professional. La
desatenció a les famílies monoparentals amb custòdia de fills i filles per part de
l’altre progenitor genera situacions familiars de molta precarietat material i
econòmica
g. Disminució global de les mesures legals i de protecció adoptades Això posa en
evidència dos fets principals. En primer lloc que gran part de les persones ateses
no emprenen accions legals, en molts casos per no identificar la situació de
violència que viuen. I d’altra banda que només es posen de manifest una part
dels casos de maltractament.
35
L.2.2. ABORDATGE INTEGRAL DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I DE GÈNERE DES
DEL PLA D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I HOMES
El Pla d’Igualtat (2007-2011) estableix al seu eix 4: Abordatge integral de la violència de
gènere tres objectius:
1. Arribar a totes les dones que estan en situació de violència.
2. Atendre correctament les dones que estan en situació de violència evitant la
victimització secundària.
3. Sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica.
Per a aquests tres objectius, el Pla d’Igualtat descriu 22 accions que a grans trets proposen:
- Fer visible la violència masclista i sensibilitzar a la població.
- Difondre els canals d’atenció a ales víctimes.
- Promoure el bon funcionament del Protocol de Violència Domèstica i de
Gènere: formar el personal que hi participa, donar resposta eficient a les dones
víctimes, millorar la coordinació del servei, etc.
L.2.3. SERVEIS I RECURSOS D’ATENCIÓ A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Protocol de Violència Domèstica i de Gènere
Durant l’any 2004 es va crear una comissió de treball per tal d’establir uns paràmetres de
coordinació entre el personal tècnic dels diferents serveis que tracten amb la problemàtica de
la violència de gènere. Les principals àrees implicades són: la Policia Local de Manlleu, els
Mossos d’Esquadra, i l’Àrea Bàsica de Salut i Serveis Socials.
L’objectiu era millorar la qualitat d’atenció i ajuda a la persona víctima de violència
domèstica, així com eradicar la victimització secundària causada per la descoordinació i
desinformació dels serveis implicats.
36
És aquesta comissió de treball qui ha fet seguiment de la implementació del Protocol, i qui
ha establert les col·laboracions necessàries amb els organismes comarcals que treballen en
aquest àmbit per tal de fer més operatives les eines de treball i els circuits d’atenció.
Els circuits d’Atenció s’inicien des de tres àmbits: el policial, el sanitari i el social. Tots tres
treballen de forma coordinada i deriven els casos depenent de la situació de la víctima per tal
de cobrir les seves necessitats: denúncia, revisió mèdica, allotjament, ordre de protecció
(allunyament), mediació intercultural, etc.
Els recursos dels que disposa el circuit per l’atenció de la víctima són els següents:
- Servei d’allotjament temporal a Manlleu, a Tona i a Vic. Les residències estan
gestionades i/o finançades per ens públics.
- Associacions d’iniciativa social que disposen de serveis per a dones víctimes de
violència de gènere.
- Servei d’acolliment d’urgència INTRESS.
- Servei d’Atenció Psicològica d’urgències IPSS.
- Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra, i Policia Local de Manlleu.
- Associacions i grups de dones que ofereixen informació i orientació per a
dones.
- Equip Bàsic d’Atenció Social Primària (EBASP) de Manlleu, i CAP de Manlleu.
- Serveis d’Orientació Jurídica del Departament de Justícia i Interior (SOJ) a Vic.
- Jutjat Específic de Violència de Gènere a Vic.
- Punt de Trobada d’Osona, a Vic.
- Punts d’Informació, orientació i atenció a la dona.
- Serveis d’orientació i (re)inserció laboral per a dones.
37
Servei d’atenció psico-social per a dones
El projecte d’atenció psicosocial per a dones està contemplat tant en el Protocol de Violència
Domèstica i de Gènere com en el Pla d’igualtat d'oportunitats Dona- Home de Manlleu (2007-
2011). El servei afavoreix l’atenció correcta a les dones que estan en situació de violència,
intervenint amb elles per facilitar-ne la recuperació.
Té la finalitat de tractar el trastorn a nivell psicoterapèutic, però també contempla una
actuació preventiva sobre els factors que incideixen en l’aparició de les problemàtiques, així com
donar estratègies per al desenvolupament personal i social de les dones. En aquest sentit actua
per la millora de les capacitats de les dones, els seus estils de vida i les disfuncions de les dones
per relacionar-se amb el seu medi, fomentant l’autonomia i promovent la integració social i
comunitària. El propi funcionament del servei provoca la creació de xarxes de solidaritat entre
dones que pateixen problemes similars.
L’any 2010 van ser ateses 45 dones el que representa un increment del 12% respecte l’any
anterior. Pel que fa als motius de consulta són principalment dos: la violència masclista dins la
parella (en un 45% dels casos), i les dificultats en les relacions familiars (37%)- aquesta etiqueta
inclou els problemes de parella, les relacions conflictives entre membres de la família, ruptures
sentimentals, etc. Amb menys freqüència es donen consultes per sobre responsabilitat (8%),
manca de suport emocional (8%), i processos de dol (2%).
Les derivacions al Servei provenen, majoritàriament, de les tècniques de Serveis Socials
(84% de les dones derivades). Això vol dir que al motiu principal de la consulta s’ha d’afegir, en
molts dels casos, una situació de precarietat socioeconòmica que també produeix ànsia i
angoixa.
Servei d’assessorament jurídic per a dones
El Servei d’atenció psico-social per a dones i el Servei d’assessorament jurídic es torben
coordinats a partir del SIAD. Es fan reunions trimestrals entre l’agent d’igualtat, la psicòloga i
l’advocada per revisar i consensuar criteris d’actuació a nivell general del SIAD per tal de fer
un seguiment de tots aquells casos que requereixin un tractament interdisciplinari.
El servei d’assessorament jurídic per a dones té els següents objectius:
38
Informar, orientar i assessorar jurídicament a les dones que ho sol·licitin, de
forma gratuïta i personalitzada.
Donar suport i resposta legal a situacions de discriminació vers les dones.
Informar les dones que pateixen violència sobre els circuits i protocol de
violència domèstica i de gènere municipal, els recursos i serveis específics, i el
conjunt de mesures que preveu la Llei de mesures integrals contra la violència
de gènere i tota la legislació vigent sobre el tema.
Realitzar activitats grupals sobre temes jurídics d’interès.
El servei d’assessorament jurídic també està contemplat en el Pla d’igualtat d'Oportunitats
Dona- Home de Manlleu 2007-2011 com a servei que s’ofereix des del SIAD. Principalment
tracta temes de separacions, custòdies d’infants, incompliments de pensions i règims de visites,
agressions sexuals i violència contra les dones.
L’any 2010 des del Servei d’assessorament jurídic s’han atès 107 dones, 17 més que el 2009.
En els 65% dels casos ha calgut només una visita. La majoria de les usuàries pertanyen a la franja
d’edat de 25 a 40 anys. Les temàtiques més habituals de consulta són impagaments de pensions
alimentàries, informació sobre procediments de separació i divorci, violència de gènere i
sobretot s’ha detectat des del setembre del 2010 un augment dels casos de consultes sobre
desnonaments i demandes hipotecàries.
Altres actuacions
Artteràpia
A més de l’Atenció Psicològica individual, l’any 2010 es va dur a terme paral·lelament
Artteràpia, iniciativa que es va portar a terme gràcies al Projecte d’intervenció integral del Barri
de l’Erm amb la col·laboració del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Manlleu.
Van participar-hi 5 dones.
Es va tractar d’un projecte adreçat a aquelles dones, residents al Barri de l’Erm, que havien
patit violència masclista o bé que es trobaven en situacions de risc d’exclusió social. L’objectiu
era facilitar a aquest col·lectiu la possibilitat de fer un procés terapèutic en un dispositiu
grupal, per tal de promoure un treball personal integrador i alhora transformador de les
dificultats.
39
Taller Habilitats Parentals
Altres 5 dones participaren l’any 2010 en el Taller d’Habilitats Parentals adreçat a pares i
mares amb fills i filles adolescents i usuaris de Serveis Socials.
Els objectius del taller eren: donar suport als pares i mares en les seves responsabilitats
educatives, formatives i de criança; i crear un espai de reflexió conjunta per tractar diferents
temàtiques d’interès pels pares i mares dels adolescents.
L.2.4. ACCIONS DE PREVENCIÓ I SENSIBLITZACIÓ
Tal com s’ha apuntat, alguns serveis d’atenció a la víctima compleixen també una funció
preventiva i de detecció dels primers símptomes de violència: el servei d’atenció psico-social
per a dones, el servei d’assessorament jurídic per a dones, i els diferents àmbits d’actuació del
Protocol de violència Domèstica i de Gènere (policial, sanitari i social).
Tallers preventius amb joves
Els tallers “Com prevenir les relacions abusives” es duen a terme als IES, malgrat que voldria
estendre’s l’activitat a l’educació no formal, i al medi obert del municipi. Els objectius són
sensibilitzar sobre la violència masclista, donant eines per identificar-la i combatre-la; conèixer
els estereotips de gènere i les relacions de poder que se’n deriven; analitzar els tòpics sobre
l’amor romàntic de forma crítica; construir nous valors per unes relacions afectives lliures de
violència; treballar la dimensió comunitària de la violència.
40
LÍNIA 3: PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES
A la tercera línia s’analitzen les eines que potencien la incorporació de les dones a tots els
nivells de presa de decisions. Aquí són importants totes aquelles polítiques adreçades a
promoure l’associacionisme de dones i la seva constitució en agents socials i polítics a tots els
àmbits (cultural, polític, social, i econòmic).
L.3.1. ACCIONS PER A LA PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES
Dinamització de les associacions de dones de Manlleu:
Ordit
La tasca més concreta de dinamització directa de Ordit ha estat duta a terme des de
l’Institut de Desenvolupament de l’Erm (IDE). No obstant, en tractar-se d’un grup de dones,
des del SIAD s’ha mantingut una estreta relació, i l’Ordit va participar en els actes del 8 de
març del 2010, i va rebre un taller sobre participació ciutadana l’any 2009. Actualment, tot i els
esforços, l’Ordit està en un moment de reflexió sobre la seva direcció a prendre i de decisió
sobre la seva continuïtat.
Mares Món
El SIAD col·labora amb Mares Món donant suport al Projecte Benvinguda i al Projecte Forja.
El Projecte Benvinguda és un projecte que pretén donar a conèixer a dones nouvingudes
els serveis i recursos de Manlleu, aprendre unes primeres nocions de català i fer també suport
emocional a través de sessions de tutoria individuals (a través de les quals detecten les
necessitats formatives, laborals, emocionals, els interessos i motivacions, etc. que poden servir
per adreçar-les a serveis concrets) i de sessions grupals anomenades Jo, Dona, on es tracten
dins el grup diverses temàtiques que les afecten com a dona i que està pensat per ser un espai
comú i actiu, on la participació d’elles mateixes sigui el que generi coneixement i suport, ja que
aquest suport emocional i grupal es considera molt important, donat que la majoria d’elles
estan en fase de dol migratori.
El Projecte Forja està adreçada a dones en situacions més desafavorides, principalment,
immigrades i joves, que a través de realitzar un treball creatiu artesanal del qual la societat es
beneficiarà, aquesta tasca els serveix per treballar diversos aspectes, com serien la motivació,
l’autoestima, la integració, les relacions socials, etc.
41
El SIAD ha col·laborat en la participació de les reunions periòdiques de coordinació dels
projectes, en el suport per a la tramitació de documentació i subvencions, oferiment
d’orientació i participar en les accions impulsades per l’entitat, així com també en el suport a
l’hora de proposar llistes de candidates per al Projecte Forja, per garantir que es tractava de
dones amb necessitats reals.
Promoció de la participació d’entitats de dones dins el Consell Municipal de
Benestar Social
El consell Municipal és l’òrgan consultiu i de participació de l’àmbit de benestar social en
totes les qüestions referents a les seves competències. S’ofereix un espai formal de
participació a les entitats municipals. L’associació Mares Món participa al Consell. Així des del
Consell es dona suport a les mesures per la igualtat d’oportunitats en els diferents àmbits:
laboral, social, cultural...
Els objectius del Consell són:
Valorar i fer informes sobre tots els temes que siguin d’interès en l’àmbit de
benestar social.
Coordinar i potenciar les institucions i entitats que treballen en aquest camp.
Ser un lloc de debat i difusió de les qüestions relatives a la qualitat de vida del
poble.
Tractar totes les qüestions que a judici del Ple puguin tenir incidència en
l’àmbit del benestar social.
“Dona Dóna’t veu. Digues la teva: participa!”. Jornada Comarcal de Dones
2011.
Es tracta d’una jornada de trobada d’associacions de dones i dones a títol personal,
dedicada a la participació de les dones. Es varen dur a terme xerrades i tertúlies, per tal de
constituir un espai d’intercanvi i coneixement entre les entitats i les dones de la comarca
per facilitar la col·laboració entre elles, basant-se en el coneixement mutu i la creació de
xarxes de dones a nivell comarcal.
42
La jornada va ser organitzada per la Mancomunitat La Plana, l’Ajuntament de Roda de
Ter, el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, l’Ajuntament de Vic i l’Ajuntament de
Manlleu.
LÍNIA 4: REPARTIMENT DELS TREBALLS I USOS DEL TEMPS
La quarta línia fa referència al repartiment desigual del treball que es dona a l’actual model
productiu i reproductiu. Aquí es volen descriure les actuacions que tenen els següents
objectius: 1) promoure i facilitar la conciliació de la vida personal, laboral, familiar i social, i la
coresponsabilitat en tots els àmbits. 2) promoure la igualtat al mercat laboral i adequar la
distribució dels temps a les necessitats particulars de dones i homes.
L.4.1. RECURSOS I PROGRAMES DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ:
Perspectiva de gènere en els Plans d’Ocupació:
Durant el 2010 es van impartir diversos cursos en temàtica de gènere als Plans d’Ocupació
de l’Ajuntament de Manlleu, així com als Mòduls de Serveis personalitzats a la comunitat i
Plans d’Ocupació de l’Institut de Desenvolupament de l’Erm.
Els objectius d’aquesta activitat són:
Donar al personal dels plans d’ocupació i taller d’ocupació coneixements sobre
diverses temàtiques d’igualtat.
Aplicar els coneixements donats en activitats pràctiques relacionades amb la
vida diària.
Generar a través de la formació un espai de qüestionament dels fonaments de
la societat patriarcal.
Poder repensar els models establerts i veure noves maneres d’enfocar-los.
Sensibilitzar sobre les problemàtiques que les desigualtats de gènere generen,
fent especial èmfasi en la violència de gènere.
43
Programa de motivació i inserció social i laboral per a dones immigrades, del
Dona Activa’t
Aquest programa està subvencionat pel ministeri de Treball i Immigració del Govern
Espanyol i l’entitat executora del programa és el propi Ajuntament de Manlleu. La seva
coordinació tècnica és responsabilitat del SIAD, i pel seu desenvolupament s’ha comptat amb
la mediadora intercultural, una formadora que du a terme les sessions, i una monitora que té
cura dels infants menors de 3 anys de les assistents.
Els objectius del programa són:
Augmentar la motivació social i autoestima
Potenciar la xarxa social per tal de reduir l’aïllament social.
Conèixer l’entorn i fer-ne un bon ús.
Conèixer els recursos formatius i d’inserció laboral existents al territori.
Potenciar la participació activa i el propi compromís en el desenvolupament i
assistència al curs.
Adquirir unes habilitats socials per poder desenvolupar-se autònomament.
Orientar sobre temes socials i psicològics.
Augmentar la motivació laboral i adquirir eines per a la recerca de feina.
Adquirir i aprofundir els continguts generals del curs: alfabetització bàsica,
coneixement i perfeccionament dels idiomes oficials, etc.
Els cursos van dirigits a dones entre els 18 i 45 anys d’edat, que en algun moment hagin
estat ateses pels Serveis socials, amb fills de més 1 any d’edat o sense, dones alfabetitzades i
amb un coneixement mínim de la llengua catalana i/o castellana, i beneficiàries de prestacions
socials.
44
L.4.2. REPARTIMENT DELS USOS DEL TEMPS. CONCILIACIÓ DEL TEMPS
LABORAL PERSONAL I SOCIAL
Programa de sensibilització sobre conciliació del temps laboral, personal i
social
Es tracta d’una activitat transversal de formació i sensibilització al butlletí intern de
l’Ajuntament i als tallers als centres educatius.
Les vies d’actuació han estat:
Fer un resum de la Llei d’Igualtat per facilitar-ne la lectura i fer-ne una difusió
més efectiva.
Crear una guia sobre els Plans d’Igualtat i penjar-la a la web de l’Ajuntament
perquè es pogués fer extensiva la seva consulta.
Fer difusió d’aquest resum entre el personal de l’Ajuntament i també entre
l’empresariat manlleuenc.
Assessorar i orientar a les empreses en la conciliació familiar i laboral perquè ho
puguin aplicar en els seus casos particulars amb la implicació i el suport de
l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) i el MAB (Manlleu Associació de
Botiguers).
Assessorament a empreses en temes de conciliació i implementació de Plans
d’Igualtat
Des del web corporatiu del SIAD s’ha creat un espai d’informació relacionada amb els plans
d’igualtat, on s’ofereix també la possibilitat de rebre ajut i assessorament per part del SIAD.
Aquest recurs s’ha desenvolupat en tres nivells:
1. Contactar amb l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) per tal de dissenyar i
planificar el servei.
2. Recollir informació i recursos per tal de poder assessorar a les empreses
interessades.
45
3. Fer difusió del servei d’assessorament a empreses per mitjà del butlletí de la
OPE, i altres canals. I molt especialment, fer difusió per mitjà dels canals de comunicació
existents entre la OPE i les empreses.
Programa “Temps x temps”
Es tracta d’un espai d’intercanvi de temps, un banc de temps, que va ser creat el 2009.
L’activitat, que consisteix a coordinar els intercanvis i fer de nexe entre participants, es
desenvolupa a l’escola d’adults. L’activitat gaudeix de difusió a la premsa comarcal i mitjançant
díptics a diversos equipaments i serveis municipals, així com un blog a internet i un facebook.
L’any 2010 el programa també va ser presentat al curs de Motivació i Inserció sòcio-laboral per
a dones immigrades, Dona Activa’t.
Objectius de l’activitat
Fomentar les xarxes d’intercanvi no monetari entre persones de Manlleu.
Crear vincles de solidaritat i amistat entre les persones i desenvolupar en la
pràctica valors de cooperació i solidaritat
Impulsar el banc del temps com a una eina de conciliació de la vida personal,
laboral i familiar, d’inclusió de persones nouvingudes, i d’intercanvi
generacional.
Fomentar en la comunitat els serveis de cooperació entre dones i homes, entre
individus i famílies, entre persones de diferents edats i condicions, i entre
persones autòctones i nouvingudes, per intercanviar temps i habilitats.
Durant el 2010 s’han inscrit 50 participants i s’han fet 221 intercanvis. Del total de persones
inscrites un 85% són dones.
El SIAD aporta suport tècnic i participa en la promoció, supervisió i avaluació del projecte
fent difusió entre les seves usuàries i col·laborant en la coordinació del projecte, participant en
l’organització de les festes entre els participants del projecte i en les diverses activitats
col·lectives que ofereixen.
46
LÍNIA 5: COEDUCACIÓ, FORMACIÓ I PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES
DONES
A la cinquena línia de treball es descriuen aquelles accions que es duen a terme en els
àmbits educatiu i cultural. D’una banda, es tracta de detectar les actuacions de coeducació i
educació en la igualtat, no només dins les institucions educatives sinó també en tots aquells
àmbits d’incidència sobre la socialització d’infants i joves. D’altra, es detallen les polítiques de
foment de la cultura de dones, adreçades a constituir les dones com a subjectes creadors de
cultura, visibilitzant les seves aportacions i fomentant-les.
L.5.1. ACCIONS PER LA COEDUCACIÓ
Assessoria en coeducació per als centre educatius
L’any 2009 es va assessorar als centres amb l’elaboració del projecte per formar part del
Programa d’Innovació educativa de Coeducació del Departament d’Educació de la Generalitat
de Catalunya. Paral·lelament s’ofereix un paquet d’activitats i recursos pedagògics que poden
incorporar a la seva programació entre els que s’inclouen diversos tallers i activitats per la
coeducació.
Els objectius perseguits són:
Promoure una educació que potenciï la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de
tota mena de discriminació per raó de sexe.
Integrar de forma explícita i amb continguts d’aprenentatge la perspectiva de gènere.
Potenciar la prevenció de les violències i les relacions abusives vers les dones.
Vetllar per la presència i la visibilitat de les dones en el currículum i en les relacions
d’aula.
Incorporar els sabers de les dones al coneixement i a la realitat quotidiana.
Fomentar l’elaboració de projectes coeducatius als centres docents que puguin
implicar diversos sectors de la comunitat educativa (alumnat, professorat,
AMPAS i altres agents que intervenen en els centres docents).
47
Tallers als centres educatius per la igualtat d’oportunitats al món laboral
Dins del catàleg de tallers que des de l’Ajuntament s’ofereix als centre educatius, el “Salut,
Jove!”, el SIAD gestiona la secció del tema del benestar emocional i relacional, que inclouria
tots els temes d’igualtat, prevenció de relacions abusives, etc.
Durant el segon i tercer trimestre del curs 2009/10 es van fer 4 tallers d’Igualtat
d’Oportunitats en l’àmbit laboral, a l’IES Antoniu Pous i Argila, un sobre publicitat que es diu
l’Efecte Axe a la UEC de l’IES Antoni Pous i Argila, i un sobre Publicitat i Gènere, Taller de Rols
(Com et veus a la TV) que es va fer al Si-dral, espai per a joves. Es considera important que la
difusió de tallers d’aquesta temàtica no es limiti només a l’educació formal, sinó que també es
pugui donar en altres àmbits.
En total hi van participar en total 137 persones i l’avaluació global dels tallers va ser molt
positiva.
Durant el primer trimestre del curs 2010/11 s’han fet 4 tallers de Com prevenir les relacions
abusives i un Taller d’Afectivitat i Sexualitat a l’IES Antoni Pous i Argila.
Campanya “Regalem Igualtat, per un consum no sexista. Tu pots decidir”
Es tracta d’una activitat engegada el 2008 per tal de fomentar un consum no sexista de
joguines i fomentar la reflexió sobre la importància del paper de les joguines en una educació
per la igualtat.
La campanya consta de l’edició de cartells i targetes que són distribuïdes a les entitats i
equipaments municipals, així com als comerços i al carrer. S’impliquen també els centre
escolars per treballar la campanya, i la Creu Roja i Benestar Social en la campanya de Reis de
repartiment de joguines a les persones amb pocs recursos econòmics.
L.5.2. PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES
Co-publicació de la revista EntreDones
De forma conjunta amb els Ajuntaments de Vic, Roda de Ter i el Consorci de la Vall del Ges,
Orís i Bisaura es treballa en la publicació de la revista EntreDones. Es tracta d’una revista
semestral que surt publicada al març en motiu del Dia de la Dona i al novembre en motiu del
Dia per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. Enguany s’ha publicat el setè número.
48
Premi de narrativa Frederica Montseny
Es tracta d’un premi de narrativa de dones que es celebrà el 2011 en la seva XVI edició.
L’objectiu d’aquesta activitat és potenciar la participació de les dones en el món literari,
promovent la creació i difusió d’obres culturals d’autoria femenina. Alhora s’impulsa la
participació de dones a els jutjats que s’habiliten per ala concessió de premis a promoguts per
l’Ajuntament. L’entrega del premi Frederica Montseny es du a terme en el marc de les
jornades de celebració del 8 de març.
LÍNIA 6: PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LA CIUTAT I
EL TERRITORI
La sisena línia analitza la inclusió de la perspectiva de gènere en totes aquelles polítiques
que incideixen en el disseny del territori, la planificació, l’organització i usos dels espais i
equipaments. S’analitza quina és l’adaptabilitat de la via pública, les polítiques de mobilitat,
d’habitatge, d’urbanisme i de medi ambient, buscant un enfocament sostenible socialment, és
a dir, que inclogui la perspectiva de gènere.
L.6.1. POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
Perspectiva de gènere al POUM 2008
Tot i que les dones no es tenen en comte com un col·lectiu amb necessitats i interessos
específics, la redacció del POUM inclou una memòria social i un procés de participació, que
posen de manifest indirectament algunes de les consideracions necessàries per incloure la
perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat. Així, en compliment de l’art. 59 del Decret
Legislatiu 1/2005 d’urbanisme, cal que en la redacció del POUM es tingui en compte la precisió
de col·locació d’habitatge assequible en tots els sectors de creixement. Aquest tipus
d’habitatge ha d’anar dirigit a sectors socials amb menys possibilitats econòmiques i a sectors
socials amb dificultats d’inserció. En aquest sentit, les dones es troben directament afectades
per aquest precepte, ja que existeixen diversos col·lectius socials en risc d’exclusió i en situació
de pobresa clarament feminitzats.
49
L.6.2. PLA D’ACCESSIBILITAT DE MANLLEU
Té com a objectius millorar l’accessibilitat de la via pública, del edificis municipals i del
transport. Durant l’any 2010 es va dur a terme la supressió de diverses barreres
arquitectòniques de la ciutat, entre les quals cal destacar l’adaptació 37 punts de via pública en
passos de vianants. Aquestes actuacions, tot i que tampoc inclouen la perspectiva de gènere
explícitament, van adreçades a fer una ciutat més accessible als vianants i a les persones que
porten cotxet; ambdues categories són majoritàriament femenines.
LÍNIA 7: PROMOCIÓ DE LA SALUT
En la darrera línia s’inclouen les polítiques de salut específiques per dones. Hi tenen cabuda
les actuacions que atenen la salut de les dones en un plànol físic o psicològic, els espais de
reflexió i grups d’ajuda mútua al voltant de temes de salut, la promoció d’hàbits saludables
que inclouen la perspectiva de gènere, així com les mesures de sensibilització sobre la situació
de salut diferenciada de dones i homes.
L.7.1. SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA
Projecte comarcal de prevenció de MTS amb persones que exerceixen la
prostitució
L’Ajuntament de Manlleu col·labora en el projecte a diferents nivells: participació en
reunions de seguiment, coordinació amb els serveis socials i altres institucions o serveis
implicats (CAP, etc.) i suport amb recursos econòmics.
Els objectius del programa són: 1) Realitzar accions de formació i de sensibilització de les
treballadores del sexe mitjançant material preventiu i material formatiu. 2) Mantenir els
circuits assistencials necessaris per facilitar a les persones treballadores del sexe la possibilitat
de realitzar controls ginecològics i clivatge de malalties de transmissió sexual. 3) Establir
seguiments i coordinacions amb d’altres entitats que treballin en el mateix camp en l’àmbit
territorial d’Osona.
Les accions que preveu el programa i que es duen a terme són:
Contacte amb clubs i locals de Vic i Comarca d’Osona.
50
Edició de material divulgatiu.
Contacte amb treballadors i treballadores sexuals.
Establir coordinacions amb els serveis sanitaris (ASSIR, SCS i Ajuntaments
tècnics de salut) a fi de definir el circuit sanitari òptim per a oferir control
ginecològic i ribatge de malalties de transmissió sexual als treballadors/es
sexuals que ho desitgin.
Acompanyar, si es sol·licita, als treballadors i treballadores sexuals a la visita
urologia i ginecològica.
Suport psicològic i/o social si és necessari.
Assignar metge i infermera quan arriba la TSI sol·licitada.
Programació d’agendes d’infermeria per vacunacions.
Recollida de resultats de l’ASSIR i posterior entrega a les treballadores sexuals.
Trucades recordatòries de les visites a l’ASSIR.
Realitzar activitats formatives per als treballadores/es sexuals o clubs o locals
que ho desitgin.
Difusió del material preventiu en diferents clubs, locals i pisos on hi ha
treballadors/es sexuals.
Establir coordinacions amb d’altres entitats que treballin en el mateix camp,
però en diferent àmbit territorial.
L.7.2. PRÀCTICA ESPORTIVA
Auditoria d’Esports
El SIAD i l’Àrea d’esports han treballat conjuntament per tal de dur a terme l’auditoria de
gènere que recollís dades de qualitat i útils per la pràctica. L’Estudi es va dur a terme
mitjançant un qüestionari a les persones que practiquen esport a la piscina municipal, al
pavelló municipal i a les diverses entitats esportives de Manlleu.
51
Els objectius de l’activitat són:
Millorar la implicació de l’Àrea d’Esports i de les entitats esportives de Manlleu en
el Pla d’Igualtat.
Fer una prospecció i anàlisi de les activitats i programacions dutes a terme des de
l’Àrea d’Esports per tal d’incidir en la perspectiva de gènere.
Introduir la perspectiva de gènere en l’esport.
CONCLUSIONS
La diagnosi elaborada pel Pla d’Igualtat per la Ciutadania revela que a Manlleu es troben
vigents una sèrie d’accions, polítiques i instruments per l’assoliment de la igualtat entre dones
i homes molt remarcables. Es valoren molt positivament totes les actuacions que han quedat
plasmades, i el nou Pla d’Igualtat ha de partir de la situació actual de Manlleu, en que es fan
palesos els esforços i l’interès per la lluita contra la discriminació per raó de sexe i de gènere.
El Pla d’Igualtat que aquí s’elabora tindrà com a línies estratègiques:
1) Reforçar i garantir la continuïtat de totes aquelles polítiques, actuacions i eines
vigents que es considerin vàlides, coherents i efectives per un tractament integral
contra la desigualtat entre dones i homes.
2) Millorar el funcionament actual de totes aquelles accions en les que s’han
detectat problemes d’implementació, per tal d’assolir unes polítiques efectives i
eficients.
3) Ampliar el marc d’actuació de les polítiques d’igualtat, per donar consistència a
algunes àrees que encara treballen de manera fragmentada en aquest àmbit, i inserir
les polítiques d’igualtat a les àrees on encara no hi té presència.
52
A) VALORACIÓ DE LES POLÍTIQUES, ACCIONS I EINES EXISTENTS
LÍNIA 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT
L’aplicació del llenguatge no sexista en la comunicació interna i externa de
l’Ajuntament de Manlleu mostra d’una banda l’interès en el combat contra la
desigualtat des del consistori, i d’altra, és una eina de treball imprescindible, en
tant que el llenguatge es construeix a través de la seva pròpia pràctica, i és el
responsable de crear esquemes mentals.
Les celebracions del 8 de març i el 25 de novembre estan molt ben plantejades
amb una programació prou àmplia per fer visibles als carrers i espais públics la
realitat de la discriminació per raó de sexe, i implicar a tot el municipi en el que és
un problema estructural.
L’existència del SIAD com a eina que gestiona les accions per la igualtat i els
recursos per a dones. És d’importància cabdal tenir un eix vertebrador de les
polítiques d’igualtat municipals per tal de dotar de coherència la lluita contra la
desigualtat.
LÍNIA 2: VIOLÈNCIA DE GÈNERE
El Protocol de Violència Domèstica i de Gènere és una eina indispensable per a
l’atenció de les dones víctimes de delictes de maltractament. Cal vetllar pel seu
bon funcionament, per la correcta actuació de cadascun dels seus serveis i àmbits,
així com per una correcta coordinació. Té també la funció de recollir dades sobre la
situació de la violència de gènere en el municipi.
Els Serveis d’atenció psico-social i d’assessorament jurídic són dos instruments
igualment indispensables, no només pel tractament de la violència sinó també per
53
la prevenció.
Els tallers de prevenció de les relacions abusives i de la violència són de gran
importància i és totalment necessari ampliar les mesures de prevenció,
especialment als centres educatius com a política amb resultats a mig i llarg
termini.
LÍNIA 3: PARTICIPACIÓ SOCIO-POLÍTICA DE LES DONES
La col·laboració entre entitats i ajuntament és crucial per a una actuació eficient
sobre la societat i per la participació de la societat en la política; és un mecanisme
de dues direccions. El manteniment i ampliació de les xarxes socials és necessari
perquè afavoreix el benestar social i perquè és un canal de retroalimentació de la
polítiques municipals.
La participació de dones en el Consell Municipal de Benestar Social es valora també
molt positivament, i cal promocionar-la com a òrgan on s’expressin i reclamin les
necessitats de les dones.
La jornada “Dona, Dóna’t veu. Digues la teva: participa!” és un exemple de la
necessitat d’obrir canals de participació i de donar a la societat en general, i a els
dones en concret, les eines per fer-ho. Eines no únicament institucionals sinó també
conductuals.
LÍNIA 4: REPARTIMENT DELS TREBALLS I USOS DEL TEMPS
La inclusió de la perspectiva de gènere en els Plans d’Ocupació de l’Ajuntament, als
Mòduls de Serveis personalitzats a la comunitat i Plans d’Ocupació de l’Institut de
Desenvolupament de l’Erm, es valora molt positivament en tant que és una manera
de fer visible la desigualtat i de formació en perspectiva de gènere en els diferents
54
àmbits que abasten els cursos.
El Programa de motivació i inserció social i laboral per a dones immigrades del Dona
Activa’t, és una eina molt necessària per a la incorporació de les dones immigrants
no només al món laboral sinó també a xarxes socials. Té un potencial que cal
considerar com a creador de comunitat de suport mutu i de llaços entre dones que
no disposen de xarxes d’ajuda.
És molt important incidir en tots els àmbits de la societat per assolir la igualtat. Les
empreses són un agent social fonamental que necessàriament ha d’incorporar la
perspectiva de gènere i adoptar polítiques empresarials per la igualtat. En aquest
sentit, el servei d’assessorament a empreses en temes de conciliació i Plans
d’Igualtat es considera totalment necessari, i cal incentivar que les empreses
l’utilitzin.
Els programes de bancs de temps, com el Temps x temps, compleixen una sèrie de
funcions molt positives per tota la societat i per la igualtat. En primer lloc donen
reconeixement al treball no remunerat, tradicionalment feminitzat. D’altra banda
creen xarxes de solidaritat i d’intercanvis basats en les relacions humanes i no
únicament en el contracte. A més a més són un suport pràctic per a la conciliació de
vida laboral, personal i familiar.
LÍNIA 5: COEDUCACIÓ I PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES
Les polítiques d’educació són la clau del canvi social a mitjà i llarg termini. Si
s’aposta per les polítiques d’igualtat cal implementar plans de coeducació als
centres. L’assessoria que s’ofereix en aquesta direcció als centres és una iniciativa
positiva, però cal que sigui operativa i que tingui una incidència real.
Els tallers monogràfics que focalitzen l’atenció en un tema concret permeten
introduir el debat a les aules, i és en aquest qüestionament de la realitat on
comença el canvi.
55
L’educació no només es desenvolupa a les aules. El programa “Regalem Igualtat, per
un consum no sexista. Tu pots decidir” incideix als carrers i a les famílies per un
educació en igualtat. Aquest ha de ser un dels objectius de les polítiques
coeducatives en sentit ampli.
La producció cultural de les dones inclou visibilitzar la realitat femenina i que les
dones s’apropiïn el terreny de la cultura. Els projectes de EntreDones i el Premi
Frederica Montseny compleixen aquestes dues funcions. La revista EntreDones, a
més a més d’una plataforma per difondre la realitat de les dones i els serveis i
activitats que es realitzen per a elles, té la capacitat de crear xarxa de dones a nivell
comarcal. El Premi Frederica Montseny és una finestra per la creació literària de les
dones i alhora un reconeixement públic de les escriptores.
LÍNIA 6: PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LA CIUTAT I EL TERRITORI
Les àrees tècniques dels ajuntaments han anat durant molt de temps deslligades de
les polítiques socials. Per construir ciutats al servei de les persones cal que la
perspectiva de gènere entri també en aquesta àmbits de gestió, on la seva
presència és encara molt tímida. El Pla d’Accessibilitat de Manlleu, és un exemple
de la humanització de l’urbanisme i l’arquitectura que cal seguir instaurant.
LÍNIA 7: PROMOCIÓ DE LA SALUT
L’abordatge integral de la salut s’ocupa tant dels problemes físics com psíquics. El
servei d’atenció psico-social per a dones és, amés a més d’un instrument de
prevenció i tractament de la violència, un servei sanitari que ha de donar resposta
als problemes de les dones que es manifesten en un malestar psicològic.
A la salut, com en la majoria d’àmbits, les dones han patit la invisibilització i els
serveis sanitaris no han estat pensats per atendre els problemes particulars de les
56
dones. El projecte comarcal de prevenció de les MTS amb persones que exerceixen
la prostitució cobreix una necessitat sanitària que és majoritàriament femenina. Es
valora molt positivament aquest projecte en tant que no només tracta una
problemàtica majoritàriament femenina, sinó que a més ho fa amb un col·lectiu de
dones estigmatitzades, marginades i en situació d’exclusió social.
L’esport ha estat tradicionalment masculinitzat, i avui en dia, fenòmens com l’esport
d’elit alimenten aquesta segregació d’esports masculins més majoritaris i visibles, i
esports femenins minoritaris i invisibles. Són necessaris tant el reconeixement dels
esports tradicionalment femenins, com el trencament amb la segregació mitjançant
la promoció d’equips mixtes i d’equips de dones en els esports masculins, i a la
inversa. L’auditoria d’esports ha de ser una bona eina per introduir la perspectiva de
gènere en l’àmbit esportiu.
B) PROPOSTES INTERNES DELS SERVEIS DE L’AJUNTAMENT PEL PLA
D’IGUALTAT
En el procés de diagnosi s’han realitzat les 23 entrevistes esmentades a l’apartat de
metodologia. Les aportacions de les persones entrevistades s’organitzen en torn la valoració
que fan del funcionament de les accions recollides a la diagnosi, estructurades seguint les
diferents Línies de Treball.
LÍNIA 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE
Aspectes
positius
- Es valora positivament la figura de l’agent d’igualtat.
- Es valora positivament el Pla d’Igualtat Intern, que repercuteix en la
inclusió de la perspectiva de gènere a la plantilla de l’Ajuntament.
- Dins l’Àrea de Benestar Social el treball en polítiques d’igualtat
funciona de forma coordinada. Aquesta mena d’organització del
treball és l’esperada per l’execució del Pla d’Igualtat, abastant totes
les àrees.
Aspectes - Desconeixement general o coneixement molt parcial del Pla anterior.
57
a Millorar
- Poc treball conjunt entre àrees i amb l’àrea d’Igualtat. Moltes àrees
perceben que no fan accions específiques en clau de gènere o per la
millora de la qualitat de vida de les dones.
- Incompliment de les mesures planificades al Pla d’Igualtat 2007-2011.
- En general s’han implementat cursos de llenguatge no sexista a totes
les àrees, però la seva aplicació es percep com incompleta. Cal
continuar amb la formació.
- La perspectiva de gènere és considerada com a secundària per a
moltes àrees.
Propostes
- Difondre el Pla d’Igualtat. Elaborar un sistema d’informació perquè
les persones que s’incorporin a l’ajuntament coneguin el Pla
d’Igualtat.
- Transversalitat La comissió de Seguiment ha d’estar formada per
persones caps de servei per una correcta implementació a cada àrea.
- Acabar d’implementar el llenguatge no sexista.
- Crear mecanismes de retroalimentació entre accions que s’apliquen i
personal que hi treballa.
- Imposar el realisme a les accions proposades (abandonar l’utopisme
en els objectius).
- Liderar el Pla d’Igualtat des d’una àrea o persona el concret (l’àrea i
l’agent d’Igualtat).
- Avaluar les accions existents per dotar-les de continuïtat segons els
resultats.
LÍNIA 2: VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Aspectes
positius
- Es valora molt positivament el funcionament del Protocol, de la
Comissió de treball, dels serveis que s’ofereixen d’atenció a les
dones víctimes, i la coordinació amb els Mossos d’Esquadra.
58
- Es realitzen xerrades i sessions de sensibilització a centres de
secundària i a associacions de dones.
Aspectes
a Millorar
- Cal introduir la perspectiva intercultural al Protocol, i tractar
específicament les dones segons la seva procedència cultural.
- La base de dades de dones víctimes que es troben ateses pel
Protocol és de difícil gestió.
Propostes - Potenciar i millorar l’accés i la gestió de la base de dades d’usuàries
del Protocol.
LÍNIA 3: PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES DONES
Aspectes
positius
- La participació de les entitats juvenils és un espai amb una important
representació de dones joves, on es treballa per eradicar la violència
de gènere i es participa en la celebració del 8 de març.
- Les entitats i associacions són una eina per cohesionar la població
manlleuenca, perquè són espais de convivència entre població
autòctona i població nouvinguda.
Aspectes
a Millorar
- Hi ha molta participació de les dones a associacions com Mares Món,
però les instal·lacions i serveis no s’aprofiten molt per sota de les
seves possibilitats.
Propostes
- Potenciar la participació de les entitats juvenils.
- Crear una plataforma de coordinació entre entitats.
LÍNIA 4: REPARTIMENT DELS TREBALLS I USOS DEL TEMPS
Aspectes
positius
- El Programa Dona Activa’t té molt en compte els aspectes de la
diversitat cultural i pren mesures de discriminació positiva amb
l’objectiu d’empoderar les dones més vulnerables.
LÍNIA 5: COEDUCACIÓ, FORMACIÓ I PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES
59
Aspectes
positius
- Des d’educació s’implementen diverses accions en clau de gènere,
com la participació en el 25 de novembre, els tallers de prevenció de
violència i els tallers adreçats a famílies.
Aspectes
a Millorar
- La coeducació és un aspecte molt poc treballat a les escoles.
- Els problemes particulars que presenten les dones immigrades,
especialment d’origen magrebí, en quan a alfabetització i
aprenentatge no reben el tractament específic per part de l’escola
d’adults.
Propostes
- Promoure la coeducació des de l’escola Bressol.
- Mediació: cal un servei efectiu de mediació intercultural que obri
camí a la permeabilització de les cultures d’origen i de la cultura
receptora a l’Escola d’adults. A més a més, cal incloure la perspectiva
de gènere i la paritat entre mediadors i mediadores.
- Cal incrementar les accions de sensibilització i conscienciació
adreçades a l’adolescència.
LÍNIA 6: INCLOURE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL DISSENY DE LA CIUTAT I EL TERRITORI
Aspectes
positius
- Existeix el projecte d’elaboració d’una memòria d’urbanisme en clau
de gènere.
- El Pla d’Accessibilitat inclou la perspectiva de gènere.
Aspectes
a
Millorar
- La implicació de l’Àrea de Serveis Territorials en les reunions de
seguiment del Pla d’Igualtat ha estat molt reduïda.
60
LÍNIA 7: PROMOCIÓ DE LA SALUT
Aspectes
positius
- La comissió de seguiment de la mutilació genital femenina des de
l’Àrea de Pediatria.
- Pla de promoció de la salut de les treballadores sexuals a nivell
comarcal.
- Atenció a la salut sexual des del SIAD.
- L’execució del Pla Català per l’esport inclou la perspectiva de gènere.
En aquest marc es fan accions per la immersió de les dones a la
pràctica esportiva.
Aspectes
a Millorar
- La formació en vers la prevenció de la violència de gènere en el
col·lectiu sanitari es rep des del Institut Català de la Salut, el Col·legi
de Metges de Família de Catalunya, etc. Però no hi ha incidència
municipal en la sensibilització en tema de violència de gènere.
- Des de l’àrea d’esports la dificultat està en incidir en el col·lectiu de
dones adultes per la immersió a la pràctica esportiva.
Propostes
- Caldria revisar el protocol de mutilació genital femenina i adaptar-lo a
la realitat demogràfica de Manlleu.
- Sensibilitzar per la igualtat de gènere des de l’àmbit de salut.
- Emfatitzar en el treball sobre la salut psicològica (afectivitat,
autoestima, etc.).
- Elaborar accions adreçades a dones adultes per la inclusió en l’esport.
61
4. PLA D’ACCIONS
Línia 1: IMPULS DE LES POLÍTIQUES DE GÈNERE
Objectiu 1: Potenciar el compromís institucional per part de l’Ajuntament per
promoure les polítiques d’igualtat i per incorporar la perspectiva de gènere en totes les
seves actuacions.
Acció 1.1. Fomentar els valors d’igualtat a totes les polítiques municipals.
Calendari: Immediat i permanent. A partir de l’aprovació del Pla d’Igualtat.
Indicador d’Avaluació: - Polítiques revisades.
- Integració de la igualtat en polítiques aprovades.
Àrees implicades Totes
Coordinació: Alcaldia
Acció 1.2. Elaboració del pressupost amb perspectiva de gènere a totes les
àrees i regidories del Consistori.
Calendari: A partir de l’aprovació dels següents pressupostos.
Indicador d’Avaluació: -Variació en els pressupostos a partir de l’aplicació de la
perspectiva de gènere.
Àrees implicades Totes
Coordinació: Alcaldia i Serveis Econòmics.
62
Objectiu 2: Transversalitat del principi d’igualtat. Fomentar els instruments de
col·laboració entre les diferents administracions públiques i els agents socials, les
associacions de dones i altres entitats privades. (L.O. 3/2007 Art.14)
Acció 2.1. Crear un espai i un grup de coordinació de tots els àmbits de
l’Ajuntament per a l’aplicació del Pla d’Igualtat, liderat pel SIAD i
l’agent d’igualtat. La Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat.
Calendari: Immediat. A partir de l’aprovació del Pla d’Igualtat.
Indicador d’Avaluació: Funcionament de la Comissió:
- nombre d’àrees i departaments implicats
- nombre de reunions i nombre d’assistents
- Avaluar els tipus de canals utilitzats: xarxes socials, web
institucional, mitjans locals, comunicats interns de l’ajuntament,
difusió publicitària. funcionament dels canals comunicatius
Àrees implicades Totes
Coordinació: agent d’igualtat
Acció 2.2. Aplicació d’accions de comunicació interna que difonguin les
polítiques d’igualtat que es duen a terme.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Eines i canals creats per la difusió i aprofitant els ja existents
- L’indicador basic de la comunicació interna serà el grau de
transversalitat de les accions d’igualtat a les àrees municipals.
Àrees implicades - SIAD i agent d’igualtat
- Comunicació
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Acció 2.3. Elaboració d’un manual específic per a nous membres de
l’Ajuntament d’introducció al Pla d’Igualtat.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Ús del manual amb totes les noves incorporacions de totes les
àrees.
- Enquestes de valoració del manual per part dels nous membres.
63
Àrees implicades - SIAD i agent d’igualtat
- Comunicació
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Objectiu 3: Potenciar els serveis específics existents per a dones.
Acció 3.1. Mantenir els recursos necessaris pel SIAD, i cadascun dels seus
serveis.
Calendari: A partir de l’aprovació dels següents pressupostos.
Indicador d’Avaluació: -Nombre d’usuàries
-Com a indicador qualitatiu s’elaboraran enquestes de satisfacció
de les usuàries sobre el funcionament del SIAD i els seus serveis,
per avaluar els recursos necessaris.
Àrees implicades - SIAD i agent d’igualtat
- Serveis Econòmics
-Millora dels Serveis Públics
Coordinació: Serveis Econòmics i Gestió i Millora dels Serveis Públics.
Objectiu 4: Implantar l’ús del llenguatge no sexista en l’àmbit administratiu i
promoure’l en la totalitat de les relacions socials, culturals i artístiques de
l’Ajuntament. (L.O. 3/2007 Art. 14)
Acció 4.1. Donar continuïtat a la formació en ús no sexista del llenguatge.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: -Presència de llenguatge no sexista a la comunicació interna de la
corporació.
Àrees implicades Totes
Coordinació: Comunicació
64
Acció 4.2. Adaptació de la comunicació externa amb llenguatge no sexista i
perspectiva de gènere, que tingui en comte els diferents
col·lectius de dones.
Calendari: Llarg termini: 2012 – 2014
Indicador d’Avaluació: Presència de llenguatge no sexista a la informació adreçada a la
ciutadania.
Àrees implicades Totes
Coordinació: Comunicació
Objectiu 3: Tenir cura del tractament de la Igualtat als Mitjans de Comunicació.
“Transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes a la
societat, i promoure el coneixement i la difusió de principi d’igualtat entre dones i
homes” (L.O. 3/2007 Art. 36)
Acció 3.1. Implementar formació per a la transmissió de la informació amb
perspectiva de gènere en els mitjans de comunicació locals.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre de cursos implementats.
- Durada dels cursos en hores
- Nombre d’assistents
- Coneixements adquirits (enquestes a les persones assistents)
Àrees implicades - Mitjans de comunicació
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Objectiu 4: Adequar les estadístiques i estudis per incloure la perspectiva de
gènere en la visió de la realitat municipal (L.O. 3/2007 Art. 20)
Acció 4.1. Elaborar i publicar informes d’impacte de gènere de les
polítiques municipals (L.O. 3/2007 Art. 19)
Calendari: Mig termini: 2012-2013
Indicador d’Avaluació: -Nombre de polítiques avaluades amb perspectiva de gènere.
Àrees implicades Totes
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat.
65
Acció 4.2. Recollir i treballar amb dades estadístiques per sexes
Calendari: Mig termini: 2012-2013
Indicador d’Avaluació: -Nombre de categories segregades per sexes en el recull de dades
de la població.
Àrees implicades - Totes les àrees que recullen dades de població.
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat.
Línia 2: LLUITAR CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Objectiu 1: Difondre el marc competencial actual en relació a la violència de
gènere pel que fa a l’atenció, la prevenció i sensibilització social.
Acció 1.1. Perfeccionar el funcionament del Protocol de Violència
Domèstica i de Gènere, incloent-hi la mediació intercultural.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Efectivitat en el tractament de casos de violència domèstica,
adequant-los a la realitat cultural de la víctima.
- Enquestes de satisfacció de les àrees implicades.
-Enquestes de satisfacció de les usuàries.
Àrees implicades - Policia Local de Manlleu
- Mossos ‘Esquadra
- Àrea Bàsica de Salut
- Serveis Socials
Coordinació: Comissió de treball del Protocol de Violència de
Gènere i Domèstica.
Acció 1.2. Perfeccionar el funcionament del Protocol de Violència
Domèstica i de Gènere, creant una base de dades conjunta de
casos de violència de gènere.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Efectivitat en l’accés a dades de persones que han entrat en el
circuit d’atenció.
66
- Enquestes de satisfacció de les àrees implicades.
Àrees implicades - Policia Local de Manlleu
- Mossos ‘Esquadra
- Àrea Bàsica de Salut
- Serveis Socials
Coordinació: Comissió de treball del Protocol de Violència de
Gènere i Domèstica.
Objectiu 2: Potenciar els serveis específics existents per a dones.
Acció 2.1.
Mantenir els recursos necessaris pel servei d’atenció psico-social
i assessorament jurídic per a dones, i altres actuacions
d’acompanyament a dones víctimes de violència masclista.
Calendari: A partir de l’aprovació dels pressupostos.
Indicador d’Avaluació: -Nombre d’usuàries que pateixen la violència masclista al municipi.
- Com a indicador qualitatiu, s’elaboraran enquestes de satisfacció
i de necessitats de les usuàries sobre el funcionament del SIAD i els
seus serveis, per avaluar la incorporació dels recursos necessaris.
Àrees implicades - SIAD
- Serveis Econòmics
-Millora dels Serveis Públics
Coordinació: Serveis Econòmics i Gestió i Millora dels Serveis
Públics.
Objectiu 3: Treballar la prevenció de la violència de gènere entre la joventut.
Acció 3.1. Ampliar els tallers preventius amb joves, i ampliar-los a primària.
Calendari: Mig termini: 2012-2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre de centres participants
-Nombre d’alumnes participants.
Àrees implicades -Educació
67
-Joventut
Coordinació: Educació
Acció 3.2. Crear una campanya de sensibilització i prevenció de violència de
gènere que tingui presència al medi obert i als espais d’educació
no formal.
Calendari: Mig termini: 2012-2013
Indicador d’Avaluació: - Recursos destinats
- Espais involucrats
- Impacte de la campanya: enquestes de percepció de la
informació a joves.
Àrees implicades -Centre Cívic
-Biblioteques
-Espais esportius
Coordinació: Joventut
Línia 3: FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ SOCIOPOLÍTICA DE LES
DONES
Objectiu 1: Promoure la participació de les dones a les entitats i associacions, i
constituir-les com a agents socials i polítics en tots els àmbits (cultural, polític, social i
econòmic). Potenciant la incorporació de les dones a tots els nivells de responsabilitat i
presa de decisions.
Acció 1.1.
Donar continuïtat i impuls als projectes de Mares Món, com a
espai de rebuda a les persones nouvingudes on les dones hi
juguen un paper principal d’agent culturitzador.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre d’usuàries.
- Satisfacció de les dones que participen als diferents programes.
68
-Sorgiment de nous projectes.
Àrees implicades - SIAD
- Mares Món
Coordinació: Mares Món
Acció 1.2.
Donar continuïtat i impuls a la participació de Mares Món al
Consell Municipal de Benestar Social. Consolidar aquest espai
com a plataforma política dels problemes específics de les dones
en Benestar social.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre de participants de Mares Món sobre el total de
membres del Consell.
- Nombre de temes a debatre relatius específicament a dones.
Àrees implicades - SIAD
- Mares Món
Coordinació: Benestar Social
Acció 1.2.
Impulsar la participació de les entitats juvenils, i incloure-hi la
perspectiva de gènere en les actuacions que duen a terme i en la
pròpia organització.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Activitats de les entitats juvenils amb perspectiva de gènere.
-Tallers formatius o assessories per l’organització interna i
l’actuació en clau de gènere: nombre de participants, duració dels
tallers i enquestes de coneixements adquirits.
Àrees implicades -Joventut
-Entitats juvenils
Coordinació: Joventut
Objectiu 2: Crear xarxa entre els diferents grups i associacions de dones al
territori, i dotar-los d’un centre de trobada, posada en comú i coordinació en accions
conjuntes.
69
Acció 2.1.
Crear una plataforma de coordinació de les entitats de Manlleu,
que es constitueixi com a eina per estendre els valors d’igualtat
de gènere a les organitzacions.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre de reunions de coordinació.
- Canals comunicatius creats.
- Sorgiment de projectes conjunts en clau de gènere.
Àrees implicades - Joventut
- Esports
- Barris i participació ciutadana
- Entitats
Coordinació: Entitats
Acció 2.2. Crear un espai de trobada d’entitats de dones a nivell comarcal
Impulsar les sinergies.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre de trobades de col·lectius de dones de diferents
municipis (jornades, reunions, etc.).
- Nous projectes conjunts.
- Utilització de canals de comunicació inter-grups.
Àrees implicades - SIAD
- Mares Món
- Ordit
Coordinació: SIAD
70
Línia 4: PROMOURE CANVIS EN EL REPARTIMENT DE
TREBALLS I USOS DEL TEMPS
Objectiu 1: Establir mesures que assegurin la conciliació del treball i de la vida
personal i familiar de les dones i els homes, així com el foment de la corresponsabilitat
a les tasques domèstiques i en l’atenció a la família (L.O. 3/2007 Art. 14)
Acció 1.1.
Aprofundir en el Programa de sensibilització sobre conciliació del
temps laboral, personal i social, per assolir una implicació major
de l’empresariat.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: -Nombre d’empreses que implementen accions de conciliació a
partir de l’assessoria.
Àrees implicades -Oficina de Promoció Econòmica
-Manlleu Associació de Botiguers
Coordinació: Promoció Econòmica i de la ciutat i SIAD
Objectiu 2: Assolir la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’accés al treball, la
formació, la promoció professional i les condicions de treball. (L.O. 3/2007 Art. 5)
Acció 2.1.
Donar continuïtat als cursos en perspectiva de gènere als Plans
d’Ocupació, donant prioritat als temes que afecten a l’accés al
treball en igualtat d’oportunitats.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre de cursos realitzats.
- Durada dels cursos en hores.
- Nombre de participants.
- Coneixements adquirits (enquestes a les persones assistents).
Àrees implicades - Plans d’Ocupació de l’Ajuntament de Manlleu.
- Mòduls de Serveis personalitzats a la comunitat.
Coordina: Promoció econòmica i de la ciutat i SIAD
71
Acció 2.2.
Promoure el Programa “Dona Activa’t”, connectant el seu paper
integrador per a persones nouvingudes amb el recurs que
representa per a l’accés al món laboral.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: -Nombre de dones beneficiàries.
-Recursos destinats.
-Nombre de derivacions a altres serveis d’inserció.
Àrees implicades Coordina: SIAD – PGDM- Benestar Social
Acció 2.3.
Oferir cursos de formació a la ciutadania per sensibilitzar homes i
dones en els rols establerts i la seva relació amb l’àmbit laboral.
En els programes d’inserció laboral activa es comprendran tots
els nivells educatius i edats de les dones. (L.O. 3/2007 Art.42)
Calendari: Llarg termini: 2012- 2015
Indicador d’Avaluació: - Nombre de cursos realitzats
- Durada dels cursos en hores
- Nombre d’assistents
- Coneixements adquirits (enquestes a les persones assistents)
Àrees implicades -Educació
-Benestar Social
-Joventut
-SIAD
Coordinació: SIAD
Objectiu 3: Promoure la presència de les dones en l'àmbit empresarial.
Acció 3.1. Crear un servei d’assessoria per la creació d’empreses adreçat
especialment a dones emprenedores.
Calendari: Llarg termini: 2012 – 2015
Indicador d’Avaluació: - Nombre de dones assessorades.
72
- Nombre d’empreses creades a partir del servei.
Àrees implicades Coordinació: Oficina de Promoció Econòmica
Objectiu 4: Promoure accions que tendeixin a la Igualtat en l’ocupació pública.
Acció 4.1. Promoure a dones per càrrecs de responsabilitat a les
administracions locals.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Proporció de dones respecte al total de càrrecs de
responsabilitat.
Àrees implicades Coordinació: Gestió de Recursos Humans
Objectiu 5: Promoure usos del temps solidaris i sostenibles.
Acció 5.1. Impulsar el Programa “Temps x temps”, com a eina de foment
dels usos del temps en igualtat. Fomentar la participació
d’homes.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: -Nombre de participants disgregats per sexes.
-Satisfacció de les persones usuàries del servei com a eina de
conciliació.
Àrees implicades -Programa “Temps x temps”
-SIAD
Coordinació: Temps X Temps i Pla de Gestió de la Diversitat de
Manlleu
Línia 5: FOMENTAR LA COEDUCACIÓ, LA FORMACIÓ I
LA PRODUCCIÓ CULTURAL DE LES DONES
Objectiu 1: Formular propostes per la coeducació i l’educació en valors per tal de
promoure la igualtat en tots els nivells educatius, i en els sistemes reglats i no reglats.
(L.O. 3/2007 Art. 23)
73
Acció 1.1. Dur a terme formació de suport en coeducació al personal docent
dels CEIPs i els IESs.
Calendari: Mig termini: 2012-2013
Indicador d’Avaluació: - Cursos realitzats
- Durada dels cursos en hores
- Nombre d’assistents
- Coneixements adquirits (enquestes a les persones assistents)
-Canvis en els continguts curriculars
Àrees implicades -Educació
-SIAD
Coordinació: Educació
Acció 1.2. Aprofundir en el servei d’assessoria per a centres educatius en
matèria de coeducació, a totes les etapes educatives des de
l’escola bressol.
Calendari: Mig termini: 2012-2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre d’assessoraments realitzats.
- Projectes de centre coeducatius aprovats.
Àrees implicades -Educació
-SIAD
Coordinació: SIAD
Acció 1.3. Potenciar els tallers de prevenció i sensibilització en temes de
gènere, i estendre’ls a tots els CEIPs i IESS.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Tallers realitzats
- Durada dels tallers en hores
- Participants
- Coneixements adquirits (enquesta a persones participants)
74
Àrees implicades Coordinació: Educació
Acció 1.4. Estendre l’educació per la igualtat a les famílies a través del
treball conjunt d’escoles i AMPAs, d’una forma coherent amb els
projectes de centre coeducatius.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Tallers realitzats
- Durada dels tallers en hores
- Participants disgregats per sexes
- Coneixements adquirits (enquesta a persones participants)
Àrees implicades Coordinació: Educació
Acció 1.5. Implantar la coeducació i la mediació cultural a l’Escola d’Adults.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Introducció d’un servei de mediació per cohesionar l’alumnat de
diferents procedències culturals.
- Canvis en el projecte de centre amb perspectiva de gènere.
Àrees implicades Coordinació: Educació
Acció 1.5. Donar continuïtat a la campanya “Regalem Igualtat, per un
consum no sexista. Tu pots decidir”. Educar en la igualtat fora de
l`àmbit escolar.
Calendari: Curt termini: 2012 – 2012
Indicador d’Avaluació: - Presència de la campanya al poble: nombre de cartells, fulletons,
adhesius, xapes, i altres mitjans de difusió.
Àrees implicades Coordinació: SIAD
75
Objectiu 2: Fomentar la presència de les dones com a creadores actives de la cultura i
visibilitzar les seves aportacions.
Acció 2.1. Promoure la difusió de la revista EntreDones.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: -Nombre d’exemplars de la revista que arriben a Manlleu.
-Punts on es pot adquirir.
-Participació de manlleuenques al consell de redacció.
Àrees implicades Coordinació: SIAD
Acció 2.2. Crear un concurs o beca per la realització d’estudis sobre dones
adreçat al jovent.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre de participants
- Recursos destinats
Àrees implicades -Joventut
-Centre de documentació del SIAD
Coordinació: Joventut
Acció 2.3. Crear un concurs o beca per la realització d’estudis sobre dones
adreçat a persones adultes.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre de participants
- Recursos destinats
Àrees implicades Coordinació: Centre de documentació del SIAD
Acció 2.4. Donar continuïtat al Premi de narrativa Frederica Montseny.
Calendari: Llarg termini: 2012-2015
Indicador d’Avaluació: -Nombre de participants
76
-Nombre de dones que participen al jurat
Àrees implicades Coordinació: Cultura
Línia 6: INCLOURE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN EL
DISSENY DE LA CIUTAT I EL TERRITORI
Objectiu 1: Potenciar una cultura institucional vers el disseny, la planificació, i
l’organització del municipi que integri la perspectiva de gènere.
Acció 1.1. Elaborar propostes formatives per al personal tècnic municipal
per incloure la perspectiva de gènere a l’urbanisme.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Cursos realitzats
- Durada dels cursos en hores
- Nombre d’assistents
- Coneixements adquirits (enquestes a les persones assistents)
Àrees implicades -Serveis Territorials
-Planificació Territorial
-Espai i Serveis Urbans
-Habitatge
-Medi ambient
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Acció 1.2. Integrar plenament les àrees d’urbanisme, territori, medi
ambient i habitatge en el Pla d’Igualtat.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Assistència a la Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat.
-Accions realitzades en clau de gènere.
Àrees implicades -Serveis Territorials
-Planificació Territorial
77
-Espai i Serveis Urbans
-Habitatge
-Medi ambient
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Acció 1.3. Elaborar estudis urbanístics i memòries amb perspectiva de
gènere.
Calendari: Llarg termini: 2012 – 2014
Indicador d’Avaluació: - El nombre de estudis i documents d’anàlisi urbanística on es
tingui en compte la perspectiva de gènere
-La repercussió que l’indicador anterior pugui tenir en la gestió
urbanística de Manlleu
Àrees implicades -Serveis Territorials
-Planificació Territorial
-Espai i Serveis Urbans
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Acció 1.4. Promoure el nomenclàtor amb noms femenins a les noves
construccions del municipi.
Calendari: Llarg termini: 2012 – 2014
Indicador d’Avaluació: - Nombre de carrers amb noms de dones
Àrees implicades -Serveis Territorials
-Planificació Territorial
-Espai i Serveis Urbans
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Objectiu 2: Aportar propostes que afavoreixin la sostenibilitat dels espais i
equipaments municipals i que responguin a les necessitats de les persones.
78
Acció 2.2. Millora l’accessibilitat de la ciutat , i incorporar la perspectiva de
gènere al Pla d’Accessibilitat.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: -Nombre de barreres arquitectòniques eliminades.
- Revisions de l’espai urbà des de la perspectiva de gènere
- Nombre de millores de l’espai urbà dutes a terme
Àrees implicades -Serveis Territorials
-Planificació Territorial
-Espai i Serveis Urbans
-Habitatge
-Medi ambient
Coordinació: Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat
Objectiu 3: Fomentar l’accés a l’habitatge a les dones en situació de necessitat o
de risc d’exclusió, així com les que hagin estat víctimes de violència de gènere, en
especial quan tinguin fills/es menors exclusivament al seu càrrec.
Acció 3.1.
Emprendre polítiques de discriminació positiva per facilitar
l’accés a l’habitatge de dones en situació vulnerable, d’acord amb
el POUM .
Calendari: Llarg termini: 2012 – 2015
Indicador d’Avaluació: -Persones beneficiàries de polítiques locals d’habitatge segregades
per sexes.
Àrees implicades Coordinació: Habitatge
Línia 7: PROMOURE LA SALUT DE LES DONES
Objectiu 1: Promoure espais de reflexió, recerca i formació per tal de millorar
l’atenció envers la salut de les dones.
Acció 1.1. Oferir formació en salut amb perspectiva de gènere en els plans
formatius del personal sanitari del CAP.
79
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Cursos realitzats
- Durada dels cursos en hores
- Nombre d’assistents
- Coneixements adquirits (enquestes a les persones assistents)
Àrees implicades Coordinació: Salut pública i consum.
Acció 1.2. Potenciar els espais de promoció de la salut integral i amb
perspectiva de gènere.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre de programes de salut, tant física com mental.
- Nombre d’usuàries.
Àrees implicades -Salut pública i consum
-SIAD
-Benestar Social
Coordinació: Salut Pública
Objectiu 2: Donar un tractament específic a la salut sexual de les dones.
Acció 2.1. Impulsar el servei d’atenció a la salut sexual des del SIAD,
incloure-hi la mediació intercultural.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre d’usuàries segregades segons origen cultural.
-Enquestes de satisfacció a les usuàries segregades segons origen
cultural.
-Enquestes sobre funcionament del servei a treballadores.
Àrees implicades Salut pública i Consum
SIAD
80
Benestar Social
Coordinació: Salut Pública i Consum
Acció 2.2.
Donar continuïtat i dotar dels recursos necessaris a la comissió de
seguiment de la mutilació genital femenina. Recollir dades i
elaborar informes. Revisar i enfortir el servei.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: -Recursos destinats.
- Nombre de casos detectats de mutilació.
-Mesures de prevenció.
-Mesures per evitar la mutilació si es detecta que aquesta pot
estar programada.
Àrees implicades -CAP
-SIAD
- PGDM
Coordinació: CAP
Acció 2.3. Impulsar el Projecte Comarcal de Preveció de MTS amb persones
que exerceixen la prostitució.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre d’intervencions.
-Recursos destinats.
-Nombre de reunions de coordinació.
Àrees implicades -Benestar Social
-Salut pública i consum
Coordinació: Salut Pública i Consum
81
Objectiu 2: Promoció de l’esport femení i afavorir l’obertura de disciplines
esportives a les dones. (L.O. 3/2007 Art. 29)
Acció 2.1.
Desenvolupament de programes d’esport femení específics per a
totes les etapes de la vida, emfatitzant en l’edat adulta, i a tots
els nivells, inclosos els de responsabilitat i decisió.
Calendari: Mig termini: 2012- 2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre de programes d’esport femení en relació a total de
programes.
- Nombre de dones en llocs de responsabilitat en la gestió
esportiva municipal.
Àrees implicades -Esports
-SIAD
-Benestar Social i consum
Coordinació: Esports
Acció 2.2. Fer visible l’esport de les dones a través de jornades, publicitat,
difusió mediàtica, campanyes per a la millora de la salut.
Calendari: Curt termini: 2012
Indicador d’Avaluació: - Nombre de canals de difusió de l’esport femení
- Nombre de campanyes de salut a partir de l’esport femení
Àrees implicades -Esports
-SIAD
-Benestar Social i consum
Coordinació: Esports
Objectiu 4: Donar un tractament integral a la salut de les dones.
Acció 4.1. Potenciar els serveis d’ajuda psicològica per a dones i difondre’ls,
especialment als serveis de salut.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre d’usuàries.
82
- Enquestes de satisfacció a les usuàries.
- Canals de difusió creats.
Àrees implicades -SIAD
-Benestar Social
-CAP
Coordinació: SIAD
Acció 4.2. Crear un programa d’acompanyament i d’ajuda mútua entre
dones que viuen processos de malaltia i dolor.
Calendari: Mig termini: 2012 – 2013
Indicador d’Avaluació: - Nombre d’usuàries
- Satisfacció de les usuàries (realització d’enquestes)
- Satisfacció de les persones que gestionen el servei
Àrees implicades -SIAD
-Benestar Social
-CAP
Coordinació: Benestar Social
83
RECOMANACIONS FINALS En aquest apartat es presenten unes recomanacions finals considerades molt
importants per la implementació del Pla d’Igualtat.
1. Elaborar un Pla de Comunicació prou ampli i transversal que acompleixi el seu
objectiu principal el de difondre el Pla d’Igualtat i la seva implamentació, tant
a nivell intern de l’Ajuntament com extern per la ciutadania de Manlleu.
2. Mantenir les accions existents i elaborades en el Pla 2007-2011, incoporant
en aquesta segona etapa 2012-2015, la recollida de dades segons els
indicadors proposats.
3. Potenciació de la Transversalitat en tots els processos de treball i plans que es
desenvolupin a totes les àrees municipals. Es recomana la consolidació de la
Comissió de Seguiment del Pla d’Igualtat i de les seves accions.
4. Dotar de pressupost la implementació del Pla d’Igualtat.
84
DOCUMENTS DE TREBALL: 1.- IDESCAT Dades obtingudes a partir de l'enquesta de població activa de l'INE.
2.- Projecte de Violència Domèstica i de Gènere.
3.- Memòria del Servei d’informació i Atenció a les Dones de Manlleu 2008.
4.- Memòria del Servei d’informació i Atenció a les Dones de Manlleu 2009.
5.- Memòria del Servei d’informació i Atenció a les Dones de Manlleu 2010.
6.- Memòria del Servei d’informació i Atenció a les Dones de Manlleu 2011.
7.- Pla d’Igualtat de Gènere per a la Ciutadania
(auditoria i pla ) un instrument per la planificació des de l’ajuntament en clau de gènere període 2011 -
2014
8.- Pla Funcional per a la creació d’un Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD) Manlleu, maig
de 2007
9.- Dades sobre les Víctimes de violència de Gènere de Manlleu període gener-octubre 2007
GRÀFIQUES ELABORADES Gràfic 1: Piràmide de Població .................................................................................... 20
Gràfic 2: Procedència de la Població ........................................................................... 23
Gràfic 3: Població activa ......................................................................................... .... 26
Gràfic 4: Taxa d’atur ............................................................................................... .... 27
Gràfic 5: Població afiliada a la Seguretat Social ...................................................... .... 27
TAULES ELABORADES Taula 1: Població de Manlleu 2010 .............................................................................. 20
Taula 2: Taxa de fecunditat i envelliment ..................................................................... 21
Taula 3: Índex de dependència ............. ....................................................................... 21
Taula 4: Població segons procedència i sexe ............................................................. .. 24
Taula 5: Taxa d’atur ..................................................................................................... 25
