PLA D’INCLUSIÓ SOCIAL DE SANT CUGAT

2014-2015

2

Elaboració:

Equip de MiT

Blanca Moreno

Maria Mas Borràs

Col·laboració:

Equip Motor Serveis Socials, Ajuntament de Sant Cugat

3

Índex

PRESENTACIÓ ALCALDESSA 5

1. INTRODUCCIÓ 6

2. ELS PLANS LOCALS D’INCLUSIÓ 9

3. MARC POLÍTICOLEGAL 12

4. MARC CONCEPTUAL 18

5. EL PLA D’INCLUSIÓ DE SANT CUGAT 22

5.1 OBJECTIUS 22

5.2 METODOLOGIA 23

5.3 CONTEXTUALITZACIÓ 26

5.4. TREBALL PER EIXOS 33

EIX. 1 COBERTURA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES 33

EIX 2. SALUT 43

EIX 3. HABITATGE 52

EIX 4. EDUCACIÓ 60

EIX 5. OCUPACIÓ 66

EIX 6. ECONÒMIC 74

EIX 7. RELACIONAL 82

EIX 8. POBRESA INFANTIL 91

4

6. SÍNTESI DELS 8 EIXOS ESTRATÈGICS 99

7. PLA DE TREBALL PER EIXOS 105

8. INDICADORS 123

BIBLIOGRAFIA 131

ANNEXOS 133

ANNEX 1. RELACIÓ DOCUMENTACIÓ ANALITZADA 133

ANNEX 2. COMPOSICIÓ TAULA INCLUSIÓ 135

ANNEX 3. AGRAIMENT A PROFESSIONALS, ENTITATS I CIUTADANIA 136

5

Presentació Alcaldessa

El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat 2014-2015 és fruit del compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat amb les

polítiques d’inclusió social. Si bé les polítiques socials ja compten amb una dilatada trajectòria a la ciutat, cal ser

conscients que la situació de crisi ha obligat les administracions a fer esforços més grans per combatre les

situacions d’exclusió social i de pobresa que es poden donar a les nostres ciutats i que cada vegada més corren

el perill d’esdevenir cròniques.

En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat es va dotar, ja al 2011, amb una estratègia Econòmica, Social i

Ambiental per fer front als reptes econòmics i socials d’un entorn canviant, marcat per la crisi. La voluntat ha

estat treballar, de manera concertada, per generar oportunitats, enfortir la cohesió social i protegir els col·lectius

més vulnerables.

Emmarcat, doncs, en aquesta triple estratègia, el Pla d’Inclusió Social planteja mesures des de 8 àmbits diferents (necessitats bàsiques,

salut, habitatge, educació, ocupació, economia, relacional i pobresa infantil) amb l’objectiu que totes les persones que conviuen a Sant

Cugat tinguin les oportunitats i els recursos necessaris per viure dignament. Aquest pla analitza i actua vers aquests múltiples factors que

són, de fet, impediments per al ple desenvolupament de les capacitats de la ciutadania. Potenciant aquestes capacitats, doncs, és com

podrem garantir la plena participació de la ciutadania en la societat i, en definitiva, vetllar per una plena inclusió social.

Finalment, només resta transmetre un sincer agraïment a totes aquelles persones que han fet possible l’elaboració d’aquest Pla d’Inclusió

Social per a Sant Cugat, molt especialment a les persones membres de la Taula d’Inclusió Social, al personal de l’àrea de Polítiques

Socials, a les entitats del tercer sector així com a totes les persones que a títol individual o com a representats d’entitats han col·laborat

en la realització del present document.

Mercè Conesa, Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès

6

1. Introducció El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és un dels projectes

emmarcats dins l’Estratègia social, econòmica i

mediambiental per a Sant Cugat del Vallès de l’actual

mandat 2011-2015. Conjuntament amb altres accions, se situa

com una mesura prioritària dins els projectes estratègics de la

visió social de la ciutat.

De la mateixa manera, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat es

conjuga perfectament amb el Pla d’Alineació i Competitivitat

Estratègica 2012-2015 (PACTE), concretament, dins l’àmbit

de les Persones, a l’objectiu estratègic de Cohesió i justícia social.

Aquest objectiu estratègic, al seu torn, s’operativitza en 6

objectius de gestió que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar

el present Pla:

1. Promoure la inclusió social de les persones amb

discapacitat

2. Refermar el suport municipal a les institucions i les

iniciatives favorables a la millor acollida, integració i

desenvolupament de les persones nouvingudes

3. Prioritzar l'atenció social bàsica

4. Descentralitzar el serveis socials

5. Suport als centres culturals polivalents com a espai de

referència de barris

6. Donar suport al 3r sector com a prestadors de serveis

socials

Alhora, el PACTE també fixa objectius en l’àmbit de les Entitats,

associacions i agents socials i culturals que van plenament en

consonància amb el Pla d’Inclusió Social. Més concretament, dins

l’objectiu estratègic de Suport al tercer sector i cohesió social,

s’especifiquen els següents objectius de gestió:

1. Suport a les taules de participació

2. Donar suport a les entitats especialitzades en l’atenció i

la dinamització de les persones grans

3. Potenciar la xarxa d’entitats per a la cooperació

Assegurar que les polítiques d’inclusió social estiguin situades en

les prioritats de l’agenda municipal és un primer pas essencial

per plantejar l’elaboració d’un Pla d’Inclusió Social. L’Ajuntament

de Sant Cugat ha emmarcat aquest pla en l’estratègia de ciutat i,

per tant, ha apostat per continuar desenvolupant un rol de

lideratge en relació a les polítiques d’inclusió muncipals. I és que

el risc que l’actual situació de crisi socioeconòmica desemboqui

en una fractura social ha provocat que els Ajuntaments, com

administració més propera a la ciutadania, hagin de liderar

7

projectes, de mobilitzar recursos i d’aportar solucions locals per a

problemes de nivell estructural.

La necessaria capacitat de resposta que actualment han de tenir

els Ajuntaments davant la situació de crisi, ha de venir

acompanyada, a més, d’una col·laboració amb les entitats del

tercer sector i amb d’altres agents comunitaris. També esdevé

essencial que els diferents ens locals acordin polítiques comunes

que els permetin beneficiar-se d’una economia d’escala i

rendibilitzar els recursos disponibles1. Si bé l’Ajuntament de Sant

Cugat ja manté una estreta col·laboració amb algunes entitats de

la ciutat així com amb els municipis del voltant, el present Pla

d’Inclusió Social ha de permetre posar un marc de referència

comú per tots els agents implicats i fer més eficaç la seva

coordinació.

El Pla d’Inclusió Social neix amb l’objectiu de definir i endegar

accions estructurals i comunitàries per combatre la

pobresa i l’exclusió social a la ciutat. Sant Cugat es planteja

el repte de facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota

persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera

preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la

destrucció d’ocupació i a la readapació dels models de vida.

Alhora, es planteja un repte tranversal: posar especial atenció a

la infància i a les famílies amb menors a càrrec.

1 Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea

Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013)

Cal ser consicients que la pobresa i l’exclusió social són fenòmens

multicausals i multifactorials, i s’han d’analitzar més enllà d’una

òptica econòmica. Aspectes com la salut, la tipologia de família,

l’edat o l’àmbit relacional són factors que incideixen de manera

determinant en la inclusió social.

Tenint en compte aquesta multicausalitat, el Pla manté

coherència amb la perspectiva política europea i catalana

d’inclusió social. Així, neix amb consonància amb l’Estratègia

Europa 2020 (2010) i la creació de la Plataforma Europea contra

la Pobresa i l’Exclusió Social que se’n desprèn. També s’emmarca

en el Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya

(2010-2013)

D’aquesta manera, el Pla s’estructura en 8 eixos estratègics

cadascun dels quals es defineix, en primer lloc una visió de

ciutat, un mapa dels recursos existents a Sant Cugat a

l’actualitat, dades de referència de la situació actual, les

principals necessitats detectades i, finalment, propostes d’acció

per dur a terme en el període 2014-2015. En total, s’han elaborat

154 accions: 52% de noves i 48% destinades a reforçar

actuacions que ja s’estan duent a terme a l’actualitat.

Al final del document es presenta una bateria d’indicadors

estructurats en base als 8 eixos amb l’objectiu de proporcionar

un major coneixement de la realitat social de Sant Cugat no

només a l’hora del disseny de les accions del Pla sinó també en el

seu seguiment i posterior avaluació.

8

Val a dir, a més, que a partir d’aquest seguiment es realitzarà

una revisió del Pla a final del període establert per tal de dur a

terme, si s’escau, una pròrroga de dos anys.

Figura 1. Estructura del Pla contra la pobresa i l'exclusió social de Sant Cugat

E4. Educació

E8. Pobresa infantil

E3. Habitatge

E7. Relacional

E2. Salut

E6. Econòmic

E1. Cobertura

necessitats bàsiques

E5. Ocupació

Visió de CIUTAT

Mapa de RECURSOS

Dades de REFERÈNCIA

Detecció de NECESSITATS

Propostes D’ACCIÓ

9

2. Els plans locals d’inclusió i cohesió social

2.1 Què és un Pla local d’inclusió?

Els plans locals d’inclusió són un instrument a partir del qual els

ajuntaments concreten i articulen les polítiques d’inclusió social

als municipis, esdevenen el marc de referència comú per a totes

aquelles accions compromeses amb la inclusió i la cohesió social

en el territori.

La missió des plans d’inclusió locals és, per tant, dotar de sentit

estratègic al conjunt de les accions destinades a combatre la

pobresa i l’exclusió social desenvolupades en un municipi.

Val a dir que la política d’inclusió social és, inevitablement, un

àmbit d’actuació multinivell on hi intervenen diverses

administracions públiques, no només les locals. El paper de

l’administració autonòmica, estatal i, fins i tot, supraestatal, és

imprescindible per entendre el funcionament de les polítiques

d’inclusió d’un territori. El rol dels ajuntaments, no obstant, és

essencial per liderar els processos de governança local i integrar

tant les polítiques de les altres administracions com el paper del

tercer sector i, també, de la ciutadania.

Els efectes de la crisi social i econòmica en la ciutadania han

provocat, a més, que els Ajuntaments hagin de fer front a noves

realitats de pobresa i exclusió sense deixar de banda les

actuacions que ja venien desenvolupant anys enrere per

combatre les desigualtats socials. Els governs locals es troben

així amb el repte de buscar solucions i dissenyar polítiques que

aprofitin els recursos existents i donin resposta a totes aquestes

necessitats que formen part de la quotidianitat de la ciutadania.

Han de proporcionar solucions locals a una problemàtica que és,

més que mai, quelcom global.

La pressió per donar resposta a aquestes necessitats, a més,

recau especialment en l’administració local ja que, com a

administració més propera a la ciutadania, han de donar resposta

a noves situacions d’emergència que se’ls presenten. Els governs

locals, així, han de buscar solucions i dissenyar polítiques

inclusives tant a inicitativa pròpia com compartida amb la resta

d’agents implicats.

L’estratègia per fer front a les desigualtats socials pot plantejar-

se a partir de dues tipologies de polítiques públiques: les

polítiques reactives i les anticipatives. Les polítiques reactives,

d’una banda, són de caràcter assistencial i s’orienten a

proporcionar ajudes i serveis que garanteixin uns nivells mínims

de vida a les persones que es troben en situació d’exclusió social.

Tot i que es tracta de polítiques a través de les quals es difícil

revertir determinades situacions, són actuacions necessàries en

la mesura que donen resposta a necessitats concretes de

persones que en determinats moments poden trobar-se en

situacions d’emergència social.

Les polítiques anticipatives, d’altra banda, s’orienten a

dissenyar mecanismes que facilitin recursos individuals per

10

combatre l’exclusió social com a situació de risc i vulnerabilitat.

Es tracta de polítiques que proporcionen a la ciutadania recursos

més diversos (ja siguin educatius, d’orientació laboral,

l’habitatge...) per tal d’evitar i afrontar riscos futurs. 2

2.2 Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat

del Vallès?

La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho

manifesten els i les professionals que treballen diàriament amb la

ciutadania com són els Serveis Socials, Promoció Econòmica,

Salut, entre d’altres, i també entitats socials com Càritas o Creu

Roja, per citar-ne algunes. L’Ajuntament de Sant Cugat ha

d’afrontar aquelles situacions de major emergència social i ha

d’oferir mesures de caràcter més reactiu i, alhora, ha de posar el

focus d’atenció en el manteniment d’una classe mitjana

majoritària que cada vegada esdevé més vulnerable, anticipant-

se i prevenint futures situacions de risc social.

A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les

situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada

vegada més persones i grups socials. En aquest sentit, tal i com

exposa el sociòleg Dr. Sebastià Sarasa, la pobresa moderada és,

en el context de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la més

habitual i majoritàriament ve caracteritzada per una incapacitat

de fer front a les despeses bàsiques (allotjament,

2 Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia

Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Benestar Social, 13.

subministrament, alimentació...) i greus problemes per pagar els

deutes.3

L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania,

ha de fer front a aquestes situacions derivades de la crisi

socioeconòmica. Una crisi que, de fet, ha comportat no només

una devallada de l’economia de mercat sinó també diversos

ajustos d’altres administracions que han afectat les polítiques

socials i han tingut un impacte intens en el benestar de la

ciutadania, especialment la més vulnerable.

L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar

aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les

necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de

Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros,

destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla

d’Inclusió Social i es compromet a exercir el lideratge en relació a

les polítiques d’inclusió social.

A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió

requereix també del paper d’altres agents del territori com les

entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de

comunicació i ciutadania. Tot i que correspon a les

administracions habilitar i liderar les polítiques d’inclusió, el rol de

les organitzacions, especialment les de l’àmbit social, és

essencial per conèixer i actuar sobre els principals eixos

d’exclusió social.

3 Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013)

11

Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i

la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més

èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió

d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es

proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la

ciutat. És tasca d’aquest Pla esdevenir una eina que generi

un espai comú de treball on tots els actors implicats en la

inclusió social puguin aportar el seu coneixement i actuar

per un objectiu de benestar de la comunitat.

El Pla d’Inclusió Social ha posat en valor tots aquells plans i

programes sectorials que des del propi Ajuntament de Sant

Cugat ja vetllen per una ciutat inclusiva. Plans, actuacions i

mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat

funcional, a la gent gran, a les persones nouvingudes o a la

promoció de l’ocupació ja són, actualment, instruments a favor

de la inclusió social. Aquestes mesures, a més, ja han endegat

mecanismes de treball transversal que cal aprofitar per enfocar el

Pla d’Inclusió Social des d’una visió integral de la ciutat.

Per aquest motiu, el present Pla inclou tots els serveis de

l’Ajuntament que s’integren en la idea de la inclusió social. Molts

dels objectius de la política d’inclusió social es comparteixen amb

d’altres plans municipals vigents i, per tant, cal aprofitar les

sinèrgies creades, els recursos existents i dotar-los de cohesió

interna i d’un marc de referència comú.

12

3. Marc políticolegal

Les polítiques d’inclusió social s’articulen, inevitablement, en un context multinivell en el qual les decisions polítiques preses en l’àmbit

europeu, estatal, regional tenen una forta influència en les polítiques que acaben articulant els ens locals. En aquesta part del document,

s’elabora un breu recorregut per les principals lleis i polítiques desplegades en diferents nivells de decisió que tenen rellevància en la

implementació de polítiques locals.

a) Àmbit europeu

Consell de Lisboa i Feria (2000)

La introducció de les polítiques contra l’exclusió social a nivell europeu va realitzar-se l’any 1997 a través del Tractat d’Amsterdam i les

seves disposicions de política social per a la Unió Europea. Es considera, no obstant, que el veritable desplegament de les polítiques

d’incusió es dóna a partir del Consell de Lisboa i Feria, l’any 2000. Aquest Consell va establir els objectius clau a acomplir per part

dels estats membres en els 10 anys posteriors: creixement econòmic, creació de llocs de treball amb major qualitat i més cohesió social.

No va ser, però, fins la posterior Cimera de Niça (2000) que aquest objectius generals es van concretar en una estratègia i uns

objectius comuns per a la inclusió social en el si de la Unió Europea. Els objectius acordats van ser:

Facilitar la participació de la ciutadania en el mercat de treball i garantir-ne els seus drets a través del foment de l’ocupació i la

protecció social (educació, salut, renda, habitatge…)

Prevenir els riscos de l’exclusió social

Ajudar als grups més vulnerables i amb més risc d’exclusió

Mobilitzar tots els agents entorn les polítiques d’inclusió social i millorar la coordinació entre ells.

Per tal de posar en pràctica aquests objectius, el Consell Europeu de Niça va establir un Mètode Obert de Coordinació (MOC) a partir

del qual els estat membres havien d’elaborar plans nacionals per a la inclusió social.

13

Rellançament de l’Estratègia de Lisboa (2005)

A causa dels minsos progressos de l’Estratègia de Lisboa, l’any 2005 la Comissió Europea va endegar un procés de revisió que va culminar

amb la publicació de l’anomenat “Informe Barrosso”, una comunicació del president de la Comissió per rellançar l’estratègia de la UE en

matèria d’inclusió. Sota la visió que els processos d’inclusió i cohesió social només podien ser conseqüència del creixement econòmic,

l’”Informe Barrosso” establia dues prioritats essencials: el creixement econòmic i la creació d’ocupació. Alhora, reconeixia l’àmbit local

com un escenari prioritari en la implementació de les polítiques socials i l’establiment de xarxes d’agents socials i econòmics per a la

cohesió.

A partir d’aquest rellançament, la UE recomana prestar una atenció especial a determinats grups socials amb major risc d’exclusió social:

Població infantil: s’insta a incrementar la protecció social a les famílies per tal de trencar amb la transmissió de la pobresa de

generació en generació.

Fenomen migratori a mitjà termini: anar més enllà de l’acollida de la població immigrant per vetllar per la integració definitiva

Feminització de la pobresa: incorporar la transversalitat de gènere en el conjunt de mesures per a la inclusió i promoure polítiques

laborals actices en els grups amb majors riscos d’exclusió (famílies monoparentals)

Persones grans: garantir els nivells de cobertura i promoure serveis de suport adequats al nivell de renda de les persones més

grans.

Estratègia Europa 2020 (2010)

Ja immersos en la crisi econòmica, l’any 2010 la UE elabora una nova estratègia “Europa 2020. Una estratègia per a un creixement

intel·ligent, sostenible i integrador”. A partir d’aquests tres pilars del creixement (intel·ligent, sostenible i integrador), es proposen 7

línies estratègiques que han de ser treballades i traduïdes en accions pels diferents estats membres:

1. Unió de la innovació: fer convergir ciència i mercat a través de la reorientació de la política en matèria d’I+D

2. Joventut en moviment: facilitar la mobilitat d’estudiants d’ensenyament superior

14

3. Agenda digital europea: aprofitar els avantatges socials i econòmics de l’alta velocitat d’Internet

4. Europa eficient en termes de recursos: convergir cap a una economia amb baixos nivells de carboni i més eficient en recursos

5. Política industrial orientada a un creixement verd: augmentar la competitivitat del teixit industrial promovent l’esperit empresarial i

desenvolupant noves capacitats

6. Una agenda per a les qualificacions acadèmiques i llocs de treball: modernitzar els mercats de treball i crear més ocupació

7. Plataforma europea contra la pobresa: ajudar als grups amb major pobresa i exclusió social i garantir la cohesió econòmica, social i

territorial

Emmarcada en aquesta estratègia “Europa 2020”, el 2010 es crea la Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social,

centrada en l’acompliment de l’objectiu de reduir en 20 milions de persones les persones que viuen en risc de pobresa a Europa. Tot i que

delega la responsabilitat de reducció de la pobresa als estats, la UE e compromet a realitzar un paper de coordinació a través de

l’establiment de normes europees, la concessió de recursos financers i l’impuls de l’aprenentatge mutu a través de la recopilació de bones

pràctiques.

En aquest sentit i tal i com s’havia fet l’any 2000, la UE desplega una metodologia de treball, el Mètode Obert de Coordinació (MOC).

Aquesta metodologia es basa en la presa de decisions from down to top, és a dir de baix cap a dalt i apropant la presa de decisió als

governs més propers. Són els plans locals d’inclusió una de les expressions més genuïnes d’aquesta forma de prendre decisions en la

mesura que apel·len al nivell de decisió més proper a la ciutadania.

El MOC, doncs, és la metodologia de treball de la UE en matèria d’inclusió i sorgeix com a resposta a la manca de coordinació entre els

estats membres. Es defineix a través dels següents objectius:

Consens d’objectius comuns i fites compartides;

Preparació dels plans nacinals d’acció per a la inclusió social (PNAIS);

Avaluació dels PNAIS i les seves estratègies;

Creació d’indicadors conjunts que permetin la comprensió mútua, l’avaluació i la determinació d’objectius.

15

b) Àmbit espanyol

IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010)

Des de l’any 2000 i a partir dels acords establers pel Consell Europeu en el marc de la Cimera de Lisboa, els estats membres de la Unió

Europa comencen a implementar l’estratègia i inicien el desenvolupament de plans nacionals per a la inclusió social (PNIS). En el cas

d’Espanya, el primer pla d’inclusió a nivell estatal es realitza l’any 2001.

El darrer PNIS desenvolupat a Espanya és el IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010). El PNIS 2008-2010 aposta per

una inclusió activa i opta per una combinació de mesures destinades a l’impuls de la inserció laboral, d’una banda, i a promoure una

adequada garantia de renda, de l’altra. En aquest sentit, els objectius prioritaris d’aquest Pla són:

1. Fomentar l’accés a l’ocupació

2. Garantir recursos econòmics mínims

3. Assolir una educació de qualitat amb equitat

4. Donar suport a la integració social de persones d’origen immigrant

5. Garantir equitat i atenció a les persones en situació de dependència

L’any 2010 i a causa de la situació social creada per la crisi econòmica i, especialment, per l’increment de l’atur, el Govern d’Espanya va

aprovar un Pla extraordinari de foment de la inclusió social i la lluita contra la pobresa. L’objectiu d’aquest Pla extraordinari és

reforçar els objectius del PNAIS 2008-2010 especialment en determinades àrees:

Suport a l’atenció directa a la població en risc d’exclusió social que es realitza des dels ajuntaments i el tercer sector

Promoure el desenvolupament del tercer sector i la Llei d’Economia social

Elaborar un pla específic per al desenvolupament del poble gitano

Aprovar una dotació extraordinària dels Fons d’Inversió Local

Ampliar els recursos destinats a les ONG

16

c) Àmbit català

Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)

L’Estatut d’Autonomia estableix el marc de referència de les polítiques d’inclusió social a Catalunya. En el capítol V dels principis

rectors, l’article 40 sobre “Protecció de les persones i de les famílies” disposa que els poders públics han de tenir com a objectiu la millora

de la qualitat de vida de les persones i han de garantir la protecció de les diverses modalitats de família, la infància, el jovent, les

persones amb discapacitats i la gent gran. Alhora, l’article 42 fa referència a la “Cohesió i benestar social” i especifica que els poders

públics han de vetllar per la plena integració social econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius amb major risc de pobresa i

l’exclusió social.

Des del 2006, el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat diverses lleis que tenen un elevat impacte en les polítiques d’inclusió i

cohesió social tant a nivell autonòmic com local:

Llei de prestacions socials de caràcter

econòmic (13/2006)

Estableix un marc general per a la regulació de les prestacions socials i disposa que la definició,

gestió i concessió de les prestacions d’urgència social correspon als els locals (art 6.4, art 17.2)

Llei de serveis socials (12/2007)

Defineix que els serveis socials tenen coma finalitat assegurar el dret de les persones a viure

dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats

personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de

les persones (art 3). Atorga una important responsabilitat als governs locals en la mesura que

recull les tasques necessàries per a uns serveis socials bàsics de qualitat que van des de la

planificació dels serveis socials, fins la seva creació i gestió.

Desplegament de la Llei 39/2006 de promoció

de l’autonomia personal i atenció a les

persones en situació de dependència

La Llei 39/2006 estableix les bases del sistema d’atenció a la dependència i disposa que els ens

locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència,

d’acord amb la normativa de les seves respectives Comunitats Autònomes i dins de les

competències que la legislació vigent els atribueixi. (art. 12)

17

Llei 14/2010 de 27 de maig dels drets i les

oportunitats en la infància i l’adolescència

Proporciona un marc integral de referència per a la infància i l’adolescència i els visualitza com a

subjecte de drets i oportunitats. El paper dels ens locals en aquest àmbit s’estableix com a

essencial en la mesura que els correspon la transversalització de les polítiques d’infància i

adolescència així com el desencolupament de les tasques de planificació, organització, informació

i coodinació, el foment de la preveció i la protecció davant els maltractaments infantils i un nou

model de protecció de la infància i l’adolescència en situació de risc.

Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013)

El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013) se sustenta conceptualment en la visió de l’exclusió

social com a procés que pot afectar les persones en qualsevol moment de la seva trajectòria vital i que pot venir motivat per ruptures

(disruptions) en diferents àmbits de la quotidianitat. El Pla s’articula en base a diversos àmbits i factors que tenen rellevància en l’exclusió

social de persones i col·lectius i presenta una estructura a partir de 8 objectius estratègics:

1. Àmbit Econòmic: Garantir els ingressos econòmics i l’accés als serveis públics de les persones en risc o en situació d’exclusió

social.

2. Àmbit Laboral: Garantir la inclusió activa de totes les persones en el mercat laboral en condicions d’igualtat.

3. Àmbit Formatiu: Garantir l’accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom en totes les edats.

4. Àmbit Social i Sanitari: Garantir la inclusió social d’aquelles persones que es poden trobar en risc o en situació d’exclusió social

per problemes de salut que transcendeixen a l’àmbit social.

5. Àmbit Residencial: Garantir el dret a l’habitatge digne per a totes les persones per promoure la inclusió residencial.

6. Àmbit Relacional: Enfortir les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat per garantir la inclusió social i l’exercici de

la ciutadania.

7. Àmbit Territorial: Garantir que les accions inclusives incorporin les especificitats territorials i la diversitat i que integrin una

perspectiva de treball comunitària per evitar processos de segregació territorial que realimentin l’exclusió social.

8. Àmbit Polític-ciutadà: Garantir a tots els ciutadans i ciutadanes l’exercici ple de la seva ciutadania.

mia

18

4. Marc conceptual

Tota política d’inclusió social requereix d’un marc conceptual que situï el paradigma de pensament i actuació. El Pla contra la pobresa i

l’exclusió de Sant Cugat defineix, primerament, el concepte de pobresa per seguidament introduir la idea d’exclusió social,

vulnerabilitat i inclusió social.

POBRESA

Es refereix a la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’un

concepte amb connotacions sobretot econòmiques que també comporta una categorització social. Fa al·lusió als mitjans de què

disposa una persona per arribar a uns estàndards mínims i participar amb normalitat a la societat. S’identifiquen tres tipus de pobresa:

Pobresa absoluta: Situació en què uns estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no són assolibles. La

línia de la pobresa se situa de forma diferent segons la persona o institució, així el Banc Mundial situa el llindar de la pobresa per als

països pobres en un dòlar al dia i altres organismes el situen en dos euros.

Pobresa relativa: S’utilitza per parlar de l’existència de desigualtats i es calcula en comparació d’un nivell de vida considerat

estàndard per a la població a la qual es refereix. A la Unió Europea s’ha fixat el llindar de la pobresa relativa en el 60% de la mediana

dels ingressos per unitat de consum.

Pobresa subjectiva: Es refereix al mateix reconeixement de ser pobre i s’identifica per la capacitat que té una persona de cobrir les

despeses a final de més. Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases.

Si el concepte de pobresa al·ludeix principalment a connotacions econòmiques, la introducció del concepte d’exclusió social permet situar

les desigualtats socials en un context multi factorial més enllà de les situacions clàssiques de pobresa o privació monetària. Aquest

concepte, doncs, engloba la naturalesa canviant i multidimensional dels problemes socials i incorpora un ventall més ampli de formes de

desavantatge social. A grans trets, l’exclusió social pot definir-se com un conjunt de formes de desavantatge diverses que

19

dificulten o impedeixen que determinades persones o comunitats participin en les activitats clau d’una societat. (Diputació de

Barcelona, 2012)

La complexitat del fenomen, però, s’ha d’abordar a partir de diverses definicions que recullen una visió més completa del concepte

d’exclusió social:

EXCLUSIÓ SOCIAL COM A SITUACIÓ

Si es concep l’exclusió social com una

situació, es pot definir com un estat de

necessitat intensa provocat per diversos

factors: materials, educatius, laborals,

sanitaris, entre d’altres. Es tracta, per tant,

d’un fenomen complex que és resultat de

processos dinàmics d’acumulació de

desavantatges vinculats a diferents àmbits

de la vida de les persones.

EXCLUSIÓ SOCIAL COM A RISC

L’exclusió social a més d’una situació de

necessitat, també expressa una debilitat,

individual i col·lectiva, per fer-hi front. Fa

referència a la vulnerabilitat dels individus i

al propi risc de caure en una situació

d’exclusió. En aquest sentit, les persones

que viuen situacions de dificultat en soledat,

amb una manca de vincles i xarxes socials i

un capital social molt dèbil presenten un

major risc d’exclusió social.

EXCLUSIÓ SOCIAL COM A PROCÉS

Entesa com a procés, l’exclusió social és la

conseqüència de diverses dinàmiques

socials i econòmiques generals que afecten

les persones en determinats moments de la

seva trajectòria vital. Situacions com la

manca de treball o la necessitat

sobrevinguda de fer-se càrrec d’un familiar

dependent esdevenen, en un moment

determinat del curs vital, desavantatges

que situen als individus en una posició de

vulnerabilitat davant l’exclusió social.

Font: Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents de

Treball, Sèrie Benestar Social, 13.

L’exclusió social, doncs, no és una condició social, sinó que és fruit d’unes dinàmiques que afecten de forma canviant a les

persones i els grups de població al llarg del seu cicle vital. Durant la vida de les persones, es donen situacions que, depenent de

com s’afrontin, poden desencadenar en trajectòries de major vulnerabilitat i en situacions d’exclusió social. Les societats estableixen unes

pautes que permeten als individus passar d’un estadi vital a un altre d’una forma normal i ordenada. Quan aquesta seqüència pautada

s’altera, es dóna un trencament en la trajectòria esperada de vida. Aquestes ruptures s’anomenen disruptions (Castel, 2005) i poden

presentar dues possibles conseqüències:

1. Ser motor de canvis socials

2. Provocar trajectòries d’exclusió social

20

En un context de crisi socioeconòmica i d’una societat cada vegada més líquida, les trajectòries vitals dels individus esdevenen més

inestables. Tal com reflexiona Zygmunt Bauman (2003), avui la nostra única certesa és la incertesa. Canvis en el mercat laboral que

augmenten la precarització, transformacions de les estructures familiars o increment de les situacions de dependència són aspectes que

tenen influència en els moments de ruptura de les trajectòries vitals i les fan més problemàtiques del que havien estat anteriorment.

Aquests moments de trencament o disruptions poden transcendir en situacions de més risc i processos d’exclusió social. Perdre la feina,

una separació o un divorci o la pèrdua de l’habitatge, doncs, no són sinònims de risc o exclusió social, sinó que és en la manera com es

gestionen aquests trencaments on es marca la diferència entre la inclusió o l’exclusió social. La gestió de les disruptions, al seu torn, no

depèn només de la gestió individual sinó també del suport que rep l’individu per part de les xarxes socials i les institucions. (Diputació de

Barcelona, 2012)

L’exclusió social, per tant, pot aparèixer en diversos moments de les trajectòries vitals de les persones en base a diversos

factors. Tal com s’ha esmentat, no és una qüestió merament econòmica sinó que hi intervenen altres àmbits que és necessari analitzar

per tal de tenir una visió complerta de l’exclusió social en un territori. En el cas del Pla d’Inclusió de Sant Cugat, s’han contemplat 8 eixos

que, alhora, presenten una visió de ciutat, és a dir, un objectiu estratègic a acomplir per tal d’assolir una ciutat inclusiva. Aquests eixos

estratègics són:

Eix 1. Cobertura necessitats bàsiques

Eix 2. Salut

Eix 3. Habitatge

Eix 4. Educació

Eix 5. Ocupació

Eix 6. Economia

Eix 7. Relacional

Eix 8. Pobresa infantil

A cadascun d’aquests eixos poden associar-s’hi diverses dimensions que tenen influència en el risc d’exclusió social dels individus.

Així, hi ha determinades característiques personals i familiars, situacions i trencaments en les trajectòries vitals que afecten la

vulnerabilitat de les persones front a l’exclusió social. La definició d’aquestes dimensions així com una breu introducció a cada eix són

abordats en cadascun dels apartats.

21

Un cop situat el concepte d’exclusió social, cal aproximar-se a la inclusió social, és a dir, en la definició de les activitats i processos que

garanteixen una plena participació dels individus a la societat:

INCLUSIÓ SOCIAL

És el procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida

econòmica i social, i per gaudir d’unes condicions de vida normalitzades. La inclusió està relacionada amb la integració, la cohesió i la

justícia socials. Concretament, la inclusió activa consisteix a ocupar el major nombre de persones i a garantir el suport necessari per

portar una vida plena a aquelles que no aconsegueixin entrar al mercat laboral.

Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases.

Per tal de garantir la inclusió social, cal tenir en compte tres eixos fonamentals que defineixen la participació dels individus en la societat:

Eix econòmic i de renda: possibilitat de realitzar activitats remunerades de treball i amb unes condicions mínimes i oportunitat

de consumir en el mercat.

Eix relacional i de vincles: participació de l’individu a les xarxes socials de reciprocitat (família, veïnatge, amistats o altres)

Eix de ciutadania: accés i reconeixement dels drets socials de tota persona i igualtat d’oportunitats en la participació social del

propi municipi i societat. (Diputació de Barcelona, 2012)

La impossibilitat de participar en algun d’aquests tres eixos és, en definitiva, una dimensió d’exclusió social: si un individu presenta una

manca d’inclusió en algun d’aquests tres àmbits pot presentar risc d’exclusió social. La participació en cadascun d’aquests eixos, per tant,

és el que garanteix que un individu estigui inclòs socialment.

Per últim, de manera transversal i tal com expressa la filòsofa Marta Nussbaum, és amb la potenciació de les capacitats, tant internes

com combinades4, que la ciutadania podrà participar plenament en la societat i evitar la pobresa i l’exclusió social per desenvolupar una

vida més plena i creativa. (Nussbaum, 2012)

4 Les capacitats internes fan referència a aquelles aptituts desenvolupades per les persones quan interaccionen amb el seu medi social (l’educació, per exemple); les capacitats combinades són les oportunitats que aquest mateix medi social posa a disposició de les persones per tal que puguin fer valer les seves aptituds internes.

22

5. El Pla d’Inclusió de Sant Cugat

5.1 Objectius

El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat, 2014-2015 neix amb la voluntat de definir i endegar accions estructurals i comunitàries per

combatre la pobresa i l’exclusió social a la ciutat. L’objectiu general, doncs, es defineix de la següent manera:

Facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera

preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la destrucció d’ocupació i a la reivenció i readapació dels

models de vida. Alhora, es planteja un repte transversal: posar especial atenció a la infància i a les famílies amb menors

a càrrec.

La concreció d’aquest objectiu general es desenvolupa a partir dels 8 eixos estratègics, cadascun dels quals s’acompanyen de la visió de

ciutat inclusiva. A partir d’aquests 8 eixos, es plantegen les accions a dur a terme en el període 2014-2015.

Taula 1. Eixos estratègics del Pla d’Inclusió de Sant Cugat

Eixos Visió de ciutat

Eix 1. Cobertura necessitats

bàsiques

Cobertura de les necessitats bàsiques per a la ciutadania de Sant Cugat, especialment la més vulnerable

Eix 2. Salut Serveis sociosanitaris a tota la ciutadania, especialment a la població en risc d’exclusió social

Eix 3. Habitatge Habitatge digne per promoure la inclusió residencial

Eix 4. Educació Accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom

Eix 5. Ocupació Inclusió activa en el mercat laboral en condicions d’igualtat

Eix 6. Economia Ingressos mínims que permetin viure amb dignitat

Eix 7. Relacional Inclusió social enfortint les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat

Eix 8. Pobresa infantil Cap infant de la ciutat en situació de pobresa

Font: elaboració pròpia

23

5.2 Metodologia

El Pla d’Inclusió social de Sant Cugat compta amb diverses fases

de treball coordinades i relacionades entre si:

Figura 2. Fases de treball

Font: elaboració pròpia

Cadascuna d’aquestes fases s’ha dotat dels instruments

metodològics adequats i ha comptat amb les aliances dels agents

implicats així com amb l’equip tècnic, directiu i polític de

l’Ajuntament de Sant Cugat.

La primera fase del Pla d’Inclusió Social consisteix en posar en

marxa el procés per tal de fer possible l’elaboració i

implementació del Pla. En aquest sentit, una de les primeres

actuacions a dur a terme és identificar quins són els agents

implicats. Amb la voluntat de dur a terme un pla transversal i

amb la incorporació de les entitats del tercer sector, es creen dos

mecanismes de treball: el Grup Motor i la Taula d’Inclusió, l’un

més operatiu i l’altre més participatiu:

Taula d’Inclusió

Social de Sant

Cugat

La seva missió és millorar les polítiques

socials de Sant Cugat a partir del disseny

d’eines que previnguin el risc d’exclusió,

l’establiment de mecanismes d’intervenció

que facilitin la inclusió de tota la

ciutadania.

Està formada per professionals de l’àmbit

tècnic, directiu i polític de l’Ajuntament de

Sant Cugat i representants de les entitats

del tercer sector de la ciutat.5

Grup Motor És un òrgan operatiu i l’encarregat de

coordinar i vetllar per l’elaboració del Pla

d’Inclusió social de Sant Cugat.

5 La composició de la Taula d’Inclusió s’especifica a l’Annex

Posada en marxa

Diagnosi

Pla d'accions

Aprovació

Implementació

Avaluació final

24

Per últim i amb la voluntat de cercar sinèrgies i complicitats,

s’han implicat dos organismes de participació ciutadana, que són:

Consell de Ciutat Com a màxim òrgan participatiu del

municipi, en què la ciutadania debat amb

responsables polítics i tècnics assumptes

públics de la ciutat, el Consell de Ciutat va

recolzar la proposta de realització d’aquest

Pla d’Inclusió.

Consell dels

Infants

L’òrgan de participació ciutadana dels

infants, en consonància amb la posada en

marxa del Pla d’Inclusió Social, va treballar

durant el curs 2012-2013 diverses

propostes per fer front a la crisi econòmica

a la ciutat.

La segona fase consisteix en elaborar una diagnosi de la

realitat social de la ciutat fent èmfasi en els factors d’exclusió

social identificats.

Anàlisi de

documentació i

bases de dades

Amb la l’objectiu de posar en valor el

coneixement existent en les diverses àrees

de l’Ajuntament de Sant Cugat, s’ha

realitzat una anàlisi de diferents bases de

dades i documentació que els i les

professionals de la corporació han facilitat.6

6 A l’Annex es facilita la relació de documentació analitzada

Baròmetre de

l’Observatori

Sociològic de

Sant Cugat

El Baròmetre proporciona informació

periòdica sobre la percepció de la

ciutadania sobre la realitat de Sant Cugat.

Per tal d’elaborar una diagnosi sobre la

realitat social més presisa, el Baròmetre de

juny de 2013 va incloure diverses

preguntes específiques sobre privacions

materials, percepció de la situació

econòmica, i relacional.

Qüestionaris:

entitats i serveis

especialitzats i

entitats en

general

Per tal d’obtenir una visió actualitzada i

real de l’exclusió social a Sant Cugat, es

van elaborar dos qüestionaris: un destinat

a entitats i serveis que treballen

específicament amb persones amb risc

d’exclusió social i l’altre amb entitats de la

ciutat que, si bé no tracten directament la

inclusió social, tenen una visió propera de

la realitat de Sant Cugat.

Participació

professionals SSB

A banda de les diverses sessions de treball

tècnic realitzades i de la seva participació a

la Taula d’Inclusió, s’ha incorporat la visió

dels i les professionals dels SSB a través de

l’elaboració d’un qüestionari on-line i d’una

sessió grupal per tal de treballar les

conclusions del qüestionari.

25

Entrevistes a

agents clau

S’han entrevistat a diverses persones tant

de l’Ajuntament de Sant Cugat com de

diverses entitats socials per tal de recollir

la seva visió de la inclusió social a la ciutat.

Sessions de

treball tècnic

S’han realitzat diverses sessions de treball

tècnic amb els i les professionals de

l’Ajuntament de Sant Cugat.

Dinàmiques

participatives:

professionals,

entitats, joves i

ciutadania

A través de 4 sessions participatives s’ha

implicat a una diversitat d’agents en la

diagnosi del Pla: professionals que

treballen la inclusió social a la ciutat,

entitats, joves i ciutadania en general han

participat en l’elaboració de la diagnosi i en

les propostes d’accions a realitzar.

L’elaboració del pla d’accions s’ha realitzat a través de:

Dinàmiques

participatives:

professionals,

entitats, joves i

ciutadania

A partir de les primeres dades de la

diagnosi social de la ciutat, s’han treballat

les possibles accions a dur a terme amb les

persones que han participat en les

diferents dinàmiques. Una vegada

acabades les dinàmiques, es va facilitar un

correu electrònic on poder enviar

modificacions i noves accions a incloure

dins del pla de treball final.

Sessions de

treball tècnic

Amb tots els departaments de

l’ajuntaments implicats i també amb les

entitats socials, es va treballar el pla

d’accions a partir d’una primera proposta

sorgida de la diagnosi social de la ciutat.

Un cop definides i prioritzades les accions a dur a terme en el

període 2014-2015, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és

aprovat pel Ple Municipal i s’inicia la seva implementació.

Passats els dos anys de vigència, es procedirà a l’avaluació del

Pla i, si s’escau, a plantejar la seva continuïtat.

26

5.3 Contextualització Sant Cugat del Vallès se situa al sud de la Comarca del Vallès

Occidental, i n’és la tercera ciutat més poblada, després de

Terrassa i Sabadell. Envoltada pels turons de la serra de

Collserola i la serra de Galliners, Sant Cugat té una situació molt

pròxima a la ciutat de Barcelona, la qual cosa ha impulsat el seu

creixement demogràfic i el seu desenvolupament econòmic i

cultural. En aquest sentit, cal també destacar la complerta xarxa

de comunicacions amb les que compta Sant Cugat: a banda de la

comunicació per carretera (destacant la C-16 i l’AP-7), hi ha 7

estacions de FGC, una de Rodalies Renfe i diverses línies

d’autobús.

Pel que fa a l’estructura, la ciutat està formada per l’entitat

municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-

sol, la Floresta, Les Planes i el Centre.

Segons dades referents al padró municipal d’habitants de

l’Institut Català d’Estadística, la població de Sant Cugat el 2012

és de 84.946 habitants: 41.476 homes (48,8%) i 43.470

dones (51,2%). Tal com es pot observar al gràfic, la població de

Sant Cugat ha experimentat un fort creixement en la darrera

dècada, passant de 59.37 habitants el 2002 a gairebé 85.000 a

l’actualitat.

Gràfic 1. Evolució de la població de Sant Cugat, per sexes

Font. Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT

Aquest creixement suposa un increment poblacional de

gairebé el 50% en 10 anys i ha estat força constant al llarg

del període, sent el 2005 l’any de major increment interanual,

amb un 8,4%.

La distribució de la població per edats mostra que Sant Cugat és

una ciutat jove, amb una elevada proporció de persones

menors de 15 anys (21%) i un pes relativament petit de les

persones de 65 i més anys (11,2%). La proporció de dones grans

41476

29.528

43470

30.309

0

10000

20000

30000

40000

50000

20122011201020092008200720062005200420032002

Homes Dones

27

(12,3%) és lleugerament major que la dels homes (10%), tot i

que segueix essent inferior als percentatges del total de la

comarca del Vallès Occidental (14,3%) i de Catalunya (17%).

Gràfic 2. Distribució de la població per edats a Sant Cugat,

2012

Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants)

Taula 1. Distribució de la població per edats, comparativa

territorial

Sant Cugat

Vallès

Occidental Catalunya

0 a 14 anys 21,0% 17,7% 15,6%

15 a 64 anys 67,9% 68,0% 67,4%

65 anys i més 11,2% 14,3% 17,0%

Base 84.946 892.260 7.539.618

Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants)

La piràmide de població il·lustra més detalladament la distribució

per edats de la població. La seva amplitud en el centre (dels

30 als 45 anys) així com l’eixamplament de la base (dels 0

als 14 anys) ens mostra una població jove amb unes taxes

de natalitat elevades. Contràriament, la piràmide es fa més

estreta en la franja dels 15 als 25 anys i també a partir dels 65.

Gràfic 3. Piràmide de població de Sant Cugat, 2012

Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants)

22,2% 19,8% 21,0%

67,8% 67,9% 67,9%

10,0% 12,3% 11,2%

Homes Dones Total

65 anys i més

15 a 64 anys

0 a 14 anys

0,10 0,05 0,00 0,05 0,10

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

%

Ed

at

Dones

Homes

28

Aquestes tendències es confirmen amb els indicadors basats en

l’edat que es mostren a la Taula 2. L’índex d’envelliment, que

mesura el pes de les persones majors de 64 sobre les menors de

15, és força baix a Sant Cugat, d’un 50,3% en total, el que

significa que hi ha el doble de persones joves que de persones

grans. S’observen diferències de més de 10 punts entre l’índex

d’envelliment femení (58,4%) i el masculí (42,7%), fet que

suposa una major proporció de dones que d’homes majors de 64

anys. L’índex d’envelliment, a més, és més de 25 punts inferior al

de la comarca i gairebé 50 menys que el de Catalunya.

L’índex de sobreenvelliment (14,2%), calculat a partir de la

proporció de persones majors de 84 anys sobre el total de majors

de 64 anys, no obstant, presenta xifres pràcticament idèntiques a

la mitjana catalana (14,7%) i lleugerament superiors a les de la

comarca (13,6%). En aquest cas, l’índex de les dones (17,7%)

també és més gran que el dels homes (9,9%).

Pel que fa a l’índex de dependència global (50,2%), basat en

la càrrega que per a la població en edat de treballar (de 16 a 64

anys) representa la població en edats dependents (de 0 a 15

anys i de més de 64 anys), mostra una tendència similar a la de

Catalunya (50,4%) i lleugerament superior a la del Vallès

Occidental (49,2%). Si bé aquesta xifra indica que la població

dependent és la meitat que la que es troba en edat d’activitat

laboral, és evident, per la distribució d’edats del municipi, que

aquesta població dependent és majoritàriament menor de 16

anys. A Sant Cugat, a més, la diferència entre l’índex de

dependència masculí i femení és força inferior al de la comarca i

al de Catalunya.

Taula 2. Indicadors basats en l’edat. Comparativa per sexe

i territori, 2012

Índex d'envelliment1

Índex de sobre-

envelliment2

Índex de dependència

global 3

Índex de reemplaça-

ment població activa 4

San

t C

ug

at Homes 42,7% 9,9% 50,4% 75,1%

Dones 58,4% 17,7% 50,0% 87,7%

Total 50,3% 14,2% 50,2% 81,1%

Vallès

Occid

en

tal Homes 63,1% 9,8% 46,4% 96,4%

Dones 91,2% 16,4% 52,1% 110,3%

Total 76,7% 13,6% 49,2% 103,1%

Cata

lnya Homes 84,6% 10,8% 46,6% 109,1%

Dones 122,5% 17,6% 54,4% 126,6%

Total 102,9% 14,7% 50,4% 117,6%

Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants) 1 (Població de 65 i més anys/Població de 0 a 15 anys)*100

2 (Població de 75 i més anys/Població de 65 i més anys)*100

3 ((Població de 65 i més anys+Població de 0 a 15 anys)/Població de 16 a 64 anys)*100 4 (Població de 60 a 64 anys/Població de 15 a 19 anys)*100

.

29

L’índex de reemplaçament de la població activa, al seu torn,

mesura la relació entre la població que és a punt de jubilar-se

(60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat

laboral (15-19 anys). El fet que l’índex de reemplaçament sigui

inferior a 100 (81,1%), indica que a Sant Cugat hi ha més

persones que entraran en els propers anys al mercat

laboral, que no pas en sortiran; concretament, per cada 10

persones que entraran, en sortiran 8. L’índex de reemplaçament

dels homes de Sant Cugat (75,1%) és més de 10 punts inferior

al de les dones (87,7%), el que suposa que el mercat laboral es

rejovenirà més entre els homes que entre les dones, provocant

una possible masculinització del mercat laboral.

Pel que fa a la natalitat, l’any 2012 van néixer a Sant Cugat

965 infants: 497 nens i 468 nenes. Això equival a una taxa de

natalitat de l’11,4‰.

Taula 3. Taxa de natalitat, comparativa territorial, 2012

Taxa bruta de natalitat 1

Taxa global de fecunditat general 2

Sant Cugat 11,4‰ 43,8‰

Vallès

Occidental 11,3‰ 45,5‰

Catalunya 10,2‰ 42,2‰

Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat 1

Quocient entre el nombre de nascuts/des vius/ves registrats/des en un any

determinat i la població a meitat del període. 2

Relació entre el nombre de nascuts/des vius/ves per cada 1.000 dones en

edat fèrtil (entre 15 i 49 anys)

Tal com s’observa a la taula, Sant Cugat presenta una taxa de

natalitat relativament elevada, similar a la del Vallès Occidental

(11,3‰), i superior a la de Catalunya (10,2‰).

Pel que fa a la taxa global de fecunditat general, la qual indica el

nombre de nascuts/es vius/ves per cada 1000 dones en edat

fèrtil (entre 15 i 49 anys), és de 43,8‰, xifra que se situa

lleugerament per sobre de la mitjana catalana (42,2‰) i per

sota de la comarcal (45,5‰).

Pel que fa al lloc de naixement, 7 de cada 10 persones que

resideixen a Sant Cugat són nascudes a Catalunya,

(70,1%). El restant 30% es distribueix entre el 16,7% de

persones nascudes a l’estranger i el 13,2% nascudes a la resta

d’Espanya.

Gràfic 4. Població de Sant Cugat per lloc de naixement,

2012

Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat

70,1%

13,2%

16,7%

Catalunya

Resta Estat

Estranger

30

En comparació amb altres territoris, es detecta un percentatge de

població nascuda a l’estranger superior a la de la comarca

(13,4%), però lleugerament inferior a la de Catalunya (17,7%).

Pel que fa a la població nascuda a la resta d’Espanya (13,2%), hi

ha un percentatge notablement inferior al que es troba tant al

Vallès Occidental (20,8%) com a Catalunya (19,1%).

Taula 4. Població segons lloc de naixement. Comparativa

territorial, 2012

Catalunya Resta

d’Espanya

Estranger

Sant Cugat 70,1% 13,2% 16,7%

Vallès

Occidental 65,9% 20,8% 13,4%

Catalunya 63,2% 19,1% 17,7% Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat

En relació a la nacionalitat dels santcugatencs i les

santcugatenques, hi ha un 13% de persones amb

nacionalitat estrangera. Entre les persones estrangeres, el

col·lectiu majoritari és el de la resta de la UE i el d’Amèrica de

Sud. Destaca que les dones de nacionalitat d’Amèrica del Sud

representen un percentatge major que els homes de la mateixa

nacionalitat (5,5% en front a 4,7%).

Taula 5. Població de Sant Cugat per nacionalitat i sexe,

2012

Homes Dones Total

Espanyola 87,6% 86,4% 87,0%

Estrangera 12,4% 13,6% 13,0%

Resta UE 5,3% 4,3% 4,8%

Amèrica del Sud 3,8% 5,5% 4,7%

Amèrica del Nord i

Central 0,9% 1,7% 1,3%

Àsia i Oceania 1,1% 0,9% 1,0%

Àfrica 1,0% 0,7% 0,8%

Resta Europa 0,3% 0,5% 0,4%

Base 41476 43470 84946

Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat.

31

En relació a l’estructura urbana de la ciutat, Sant Cugat té una

organització territorial administrativa que compta amb sis

districtes: Nucli de Sant Cugat del Vallès (districtes 1 i 2),

l’entitat municipal descentralitzada Valldoreix (districte 3), La

Floresta (districte 4), Mira-Sol (districte 5) i Les Planes (districte

6).

Taula 6. Organització territorial de Sant Cugat del Vallès

Denominació Descripció Dades (2010)

Nucli

És el principal focus principal

de concentració de població del municipi i constitueix la zona amb major densitat del municipi

56.528 habitants*

25,15 km (52,1% del territori)

19.600 llars

Valldoreix

Valldoreix és una entitat

municipal descentralitzada que disposa d'un ajuntament pedani. Amb un caràcter residencial i d’edificació aïllada tipus ciutat jardí, va ser incialment una zona d’estiueig i després de

primera residència

7.593 habitants*

9,08 km (18,8% del territori)

2.332 llars

La Floresta

Es troba a la zona

muntanyosa de Sant Cugat. Inicialment també era zona

d’estiueig, i actualment s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de

Barcelona

4.440 habitants*

5,74 km (11,9% del territori)

1.550 llars

Mira-sol

Es troba a uns 600m del centre urbà i està unit a Valldoreix. Parcialment urbanitzat i format principalment per torres de segona residència, està augmentant constantment la

seva població resident.

11.944 habitants*

5,37 km (11,1% del territori)

3.821 llars

Les Planes

El districte de Les Planes està

edificat a la vora de la riera de Vallvidrera, a l’extrem meridional de Sant Cugat.

1.217 habitants*

2,98 km (6,2% del territori)

436 llars * No es disposa de dades desagregades per sexe Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període 2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç)

Aquesta divisió administrativa, però, no es correspon amb la

denominació per barris que normalment utilitza la ciutadania de

Sant Cugat. Així, tal com es mostra al mapa, es poden identificar

15 barris: Can Barata, Serra de Gallinets, Parc Terciari Nord, Can

Fontanals, La Guinardera-Sant Mamet, Can Canyameres-

Vollpelleres, Volpelleres Est, Turó de Can Mates, Turó de Can

Mates-Carretera de Vallvidrera, Mira-sol, Nucli, Valldoreix, Can

Trabal, La Floresta, Collserola i Les Planes-Can Cortés.

Val a dir que, a nivell associatiu destaca, com a aspecte positiu,

el fet que cada barri disposi d’una associació o més de veïns.

32

Mapa 1. Distribució de Sant Cugat per barris

Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període 2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç)

En relació a la mobilitat de Sant Cugat, destaca que és una

ciutat amb una elevada mobilitat de la població. Segons els

estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí I, un

91,6% dels homes i un 81% de les dones es desplacen

diàriament. Malgrat l’àmplia oferta de transports públics

disponibles a la ciutat, la majoria de la ciutadania es desplaça en

transport privat: un 50,9% en el cas dels homes i un 49,1% en

el cas de les dones.

Els transports públics urbans i interurbans de Sant Cugat es

concreten en:

8 línies d’autobús urbà que recorren els diferents barris

7 estacions dels FGC: La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat,

Mira-Sol, Hospital General, Vollpelleres i Sant Joan

Una estació de Rodalies Renfe (R8, Martorell-Granollers)

Diversos autobusos interurbans que connecten Sant Cugat

amb Cerdanyola, Barcelona, Rubí, Terrassa, Sant Quirze i

Molins de Rei.

Tot i l’oferta de transports públics, hi ha alguns districtes de la

ciutat que presenten certs dèficits. A barris com les Planes o la

Floresta, més allunyats del nucli, manquen connexions en

transport públic, fet que pot provocar aïllament d’aquelles

persones que no disposen de transport privat.

En el procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana, a més, es

van identificar problemes amb la mobilitat interurbana a través

de la xarxa d’autobusos. Així, es va posar de manifest la baixa

freqüència de pas dels busos, els llargs i enrevessats recorreguts

i la manca de serveis llançadora amb els barris més perifèrics de

la ciutat.

33

5.4. Treball per eixos

Eix. 1 Cobertura de les necessitats bàsiques

Visió de ciutat: Garantir la cobertura de necessitats bàsiques a la ciutadania de Sant

Cugat, especialment a la més vulnerable

x 1bertura de les necessitats bàsiques

34

Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques

La cobertura de les necessitats bàsiques és el primer dels eixos

del Pla d’Inclusió Social en la mesura que és el pilar bàsic sobre

el qual sustentar la resta d’eixos incidents en la inclusió social.

Resulta evident que sense una cobertura suficient de les

necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, subministrament,

salut, educació…), la resta de qüestions no poden ser abordades.

En definitiva, el principal factor de vulnerabilitat social i

econòmica s’esdevé amb la impossibilitat de fer front a les

despeses més bàsiques per a la subsistència digna de les

persones. La garantia, doncs, que totes les persones puguin tenir

accés a uns recursos mínims suficients per fer front a les seves

necessitats bàsiques és el primer element a abordar en el

present pla.

Cadascun dels 8 eixos del Pla d’Inclusió Social té associat un

conjunt de dimensions d’exclusió que repercuteixen

directament en la situació de vulnerabilitat de les persones. En el

cas de l’eix de cobertura de les necessitats bàsiques, aquestes

dimensions són:

Dificultats per fer front als pagaments de la llar

Dificultats per fer front a les despeses d’alimentació

Rendes mínimes d’inserció

35

Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Punts d'atenció (informació, tractament i seguiment)

Casa Mònaco

Plaça Coll

La Floresta

Les Planes

Valldoreix

Turó de Can Mates

Programa prestacions

econòmiques

Beques de menjador

• IES

•CEIP

•Escoles Bressol

Escolaritat bressol

Ajuts socials

• Alimentació, habitatge, subministra-ment, transports, mèdics, Activitats extraescolars

PIRMI

Allotjament temporal

Pisos socials

Reallotja-ment

campament

Unitat de gestió del Servei d'Atenció

Domiciliària

Servei d'Ajuda

Domiciliària

Servei de neteges

Teleassist-ència

Ajuts tècnics i blisters

SIMAP (Sistema

intel·ligent de monitorització

d'alertes personals)

Arranjament habitatges

Programa Ajuntament

Aprop

Transport adaptat

SAD Oncolliga

Servei d'atenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents

Centre Obert Can Llobet

Centre Obert Casc

Taller Jove Natura

Col·laboració programes transversals

Pla de drogues

Comissió infància

Comissió Pla Entorn

Projecte SOM

Informació, difusió, xerrades

casals

Comissió Lluita contra la violència

de gènere

Salut Mental

Altres supramunici-pals

OMIC (Oficina Municipal

Informació Consumidor

SOJ (Servei Orientació Jurídica)

II Pla Igualtat

Unitat d'atenció a la dependència

Gestió, tramitació i

elaboració de PIAs

Modificacions

Suport terapeuta

ocupacional

Punt de trobada

Consell dels

Infants

36

b) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Càritas

Acollida individual

Rebost

El Talleret

Ajuda'm a créixer

Reforç escolar

Orientació sociolaboral

Campanya "Un nen, una joguina"

Sessions de conversa

Sessions de català

Menjador social

Arrela't

Alfabetització

Creu Roja

Centre terapèutil malalties

neurològiques

Captació o capacitació voluntariat

Banc de productes de suport

Acompanyaments individualitzats

TAM

Banc de Roba solidari

Atenció demandes urgències socials

Col·laboració en campanyes i projectes

Ajuntament

37

Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques

b) Dades de referència

Organització dels Serveis Socials a l’Ajuntament de Sant Cugat

Nombre de persones treballadores per zones i unitats Anàlisi

Equip zona 1

La Floresta/ Les

Planes

Equip zona 2

Sant Cugat nucli /

Mira-sol

Equip zona 3

Sant Cugat Nucli

/ Valldoreix

1 Treballadora Social –TS- (Acollida/Gent Gran)

1 TS Infància i família

1 Educador/a Social, Infància i família

1 Treballadora Social (Acollida)

2 TS Gent Gran 2 TS Infància i

família

2 ES Infància i família

1 Treballadora Social (Acollida)

1 TS Gent Gran 2 TS Infància i

família

2 ES Infància i família

Unitat d’atenció a

les dependències

2 Treballadores socials

Suport tècnic 1 Psicòloga

3 Educadors/es destinats a programes i

projectes específics

1 Advocat a temps parcial

Unitat de gestió

d’atenció

domiciliaria

Coordinadora (TS)

3 Treballadores Familiars (personal propi)

30 Treballadores Familiars

4 Auxiliars de la llar (contracte públic)

Projecte Natura 1 Educador/a Social

Càrrecs de

Comandament:

1 Cap de Servei

1 Cap de Secció

1 Coordinadora Pl. del Coll

Font: memòria de Serveis Socials, 2012

Els Serveis Socials a Sant Cugat pertanyen a l’àmbit de

Polítiques Socials i inclouen els Equips Bàsics d’Atenció Social

(EBAS), els serveis d’ajuda a domicili i els serveis

d’intervenció socioeducativa no residencials per a la infància i

l’adolescència.

Els Serveis Bàsics d’Atenció Social es distribueixen el 6 punts

d’atenció diferenciats i repartits per tota la ciutat. Els punts

són: el Centre Socio-Sanitari de La Floresta, el Casal de les

Planes, l’EMD de Valldoreix, l’equipament municipal de la Plaça

d’en Coll, el CAP Turó de Can Mates i l’equipament municipal

de Casa Móncaco.

A banda dels 3 equips distribuïts en funció de la zona, hi ha

una Unitat d’atenció a les dependències, un suport tècnic, una

Unitat de gestió d’atenció domiciliària, un Educador Social per

al Projecte Natura i els càrrecs de comandament.

En total, hi ha una seixantena de professionals entre personal

propi i de contracte públic.

38

Persones ateses pels Servies Socials Bàsics

Persones i famílies ateses pels Serveis Socials Bàsics

(2012)

Anàlisi

Font: memòria de Serveis Socials, 2012

Durant l’any 2012 s’han atès 3.561 famílies (el que suposa un

increment d’un 1,1% respecte el 2010) i 7.951 persones (un

increment del 0,69% en relació al 2010).

Tenint en compte que la població de Sant Cugat és de 84.946

persones, el 2012 els Serveis Socials han atès un 9,36% de la

població. Val a dir que aquest percentatge també ha augmentat

respecte el 2010, quan se situava en un 7,88%.

Des del 2010 i fins les darreres dades del 2012, s’ha incrementat en

un 26% les famílies ateses i un 23% les persones ateses pels

Serveis Socials Bàsics

2830

3524 3561

6447

7897 7951

2010 2011 2012

Famílies ateses

Persones ateses

39

Ajuts socials de cobertura de les necessitats bàsiques

Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats

bàsiques 2012

Anàlisi

Les dades de referència sobre la cobertura de necessitats bàsiques a

Sant Cugat identifiquen una tendència creixent ja que des del 2010 i

fins el 2012 el nivell d’ajudes que l’Ajuntament ha atorgat ha anat

en augment: dels 147.902€ el 2010 als 178.661€ l’any 2012, és

a dir, d’un 21%.

Les persones que perceben ajuts d’alimentació per part dels Serveis

Socials de l’Ajuntament són 507, majoritàriament famílies (46%) i

persones soles (26%) amb les següents característiques:

El 69% de les persones beneficiàries són autòctones

Un 50% de les famílies que han rebut ajuts per a aliments al

2012 també en van rebre al 2011, pel mateix concepte

Un 53% dels beneficiaris d’aquests ajuts van rebre altres ajuts

d’aliments complementaris durant el 2012 (kits de Creu Roja,

lots de Càritas, menú del dia...)

Un 61% eren persones amb un atur de llarga durada, i un 68%

no tenia suport familiar.

L’import mitjà de l’ajut mensual per a alimentació l’any 2012 ha

estat de 112,41€

Com s’observa al gràfic, els ajuts a l’habitatge i a l’alimentació són les

necessitats més urgents de les persones i unitats familiars ateses el

darrer any a Sant Cugat.

% de canvi respecte el 2010

+25,5% +76,2% +2,8% +141,9% +45,5% -58,5%

101.091 €

74.135 €

33.315 €

17.555 €

7.007 € 3.337 €

Font. Memòria de Serveis Socials, 2012

40

Renda Mínima d’Inserció

Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats

bàsiques 2012

Anàlisi

La tendència en relació al PIRMI ha estat decreixent en els darrers dos

anys, passant de 291 PIRMIS vigents el 2010 a 212 el 2012. Aquesta

evolució no s’explica, però, per una disminució de la demanda sinó per

una política més restrictiva per part del Departament de Treball i el de

Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al perfil de les

persones beneficiàries del PIRMI, destaca:

L’elevada proporció d’ajudes concedides a persones que viuen soles

(56,6%), seguit de les unitats familiars de 2 membres (21,42%).

La major part dels expedients aprovats (61,6%), a més, tenen com

a titular un home.

La majoria d’homes sol·licitants (87,5%) viuen sols mentre que la

majoria de les dones que reben la RMI (85,3%) viuen amb un o més

familiars.

Poc més de la meitat de les persones beneficiàries (54,5%) han

nascut a Espanya, mentre que la resta són d’origen estranger

(45,5%). Tenint en compte que a Sant Cugat la població d’origen

estranger no arriba al 20% (un 16,7% el 2012 segons informa

l’IDESCAT), s’observa que aquest col·lectiu percep el PIRMI en una

proporció més elevada.

Ajudes de les entitats socials

Algunes dades de referència (2012) Anàlisi

812 famílies en total han estat ateses per Càritas, de les

quals, 28 han fet ús del seu menjador social

775 famílies han estat beneficiades del projecte Rebost

de Càritas

142 kits de la Creu Roja han estat repartits

• Des de Càritas se segueix atenent més dones que homes (53% en

front a 47%)

• En relació al 2011, han augmentat les persones ateses de

nacionalitat espanyola i amb permís de residència, mentre que les

persones en situació irregular han disminuït

• Un 38,6% de les famílies viuen en habitacions rellogades

Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials 2012 i la memòria de Càritas 2012

179

291 276

212

80 93

143

112

2009 2010 2011 2012

Personesbeneficiàries

PIRMIS actius

Font. Memòria de Serveis Socials, 2012

41

c) Síntesi de les dades i el treball qualitatiu

• S’identifica una preocupació pel col·lectiu d’homes sols,

majoritàriament magrebins, que no tenen ocupació des de fa

temps, ni perspectiva de trobar-la, que han exhaurit subsidis

i prestacions, i que difícilment tindran accés a un PIRMI

abans d’un any i mig, o de dos anys, si s’acaba aprovant.

• S’observa la situació de fragilitat que presenten les famílies

que viuen en habitacions rellogades, i que tenen dificultats

per garantir la cura dels seus infants, així com dificultats per

fer front a les necessitats més bàsiques (entre elles el mateix

pagament del relloguer).

• Està començant a aparèixer com a demandant d’ajudes de

serveis socials el col·lectiu de persones/famílies que

fins fa no gaire eren autosuficients, i que ja no poden

mantenir el seu nivell de vida. La demanda que s'està

produïnt en aquest sentit és menor a la percepció social de

necessitat. Probablement les estructures familiars estan

contenint situacions que, a la llarga poden esdevenir

insostenibles.

• Val a dir que sí que es detecta que les situacions de

vulnerabilitat es cronifiquen i el tipus d'atenció que es

presta és de major intensitat.

• Els Serveis Socials han passat de la cobertura de

necessitats bàsiques, a través d’ajuts puntuals i acotats

en el temps, a situacions estructurals de pobresa en

què es fa complicada la possibilitat que les famílies puguin

garantir els mínims de subsistència. Existeix, per tant, una

elevada preocupació pel fet que es puguin cronificar

aquesta mena d’ajuts, especialment entre aquelles

persones que no tenen una xarxa familiar i relacional de

suport.

• Continuïtat de la tendència dels darrers anys: reducció de

nombre d’estrangers atesos a favor de les persones

espanyoles.

• Preocupació per l’augment de nombre de persones que

reben ajut d’aliments de Càritas, alhora que han baixat

les donacions al Banc d’Aliments i hi ha una previsió de

reducció dels excedents comunitaris de la Unió Europea.

• També existeix preocupació per les necessitats de la

població en situació administrativament irregular.

• Des d'altres entitats no directament vinculades a

l'assistència social (Associacions de Veïns, Col·lectius de

Gent Gran...) es detecten dificultats per fer front al

pagament de les quotes.

42

• Diversos professionals de l’Ajuntament identifiquen un cert

desconeixement del conjunt de serveis i recursos

municipals: tant els públics com els de les entitats socials.

• Dificultat per detectar problemàtiques econòmiques en

determinats col·lectius on el manteniment aparent de

l'estatus social és un factor important.

• Els Serveis Socials pateixen encara d'estigmatització

entre bona part de la ciutadania que els associa a pobresa

extrema i que, per tant, dificulta l’accés i l’utilització dels

serveis. Es percep, també, una manca de coneixement de

bona part dels recursos i una excessiva burocratització.

43

Eix 2. Salut

Visió de ciutat: Garantir els serveis sociosanitaris a tota la ciutadania de Sant Cugat,

especialment a aquells que més ho necessiten

44

Eix 2. Salut

Partint de la definició de l’Organització Mundial de la Salut, OMS,

“La salut és un estat de complert benestar físic, mental i social, i

no solament l’absència d’afeccions o malalties7”, es posa de

manifest que salut i condicions de vida són elements que no es

poden deslligar l’un de l’altre: les desigualtats socials es

traslladen amb claredat a l’àmbit de la salut, tant en les causes

d’una bona o mala salut com en la capacitat d’afrontar i tractar

les malalties.

Així, és enllà de les causes socioeconòmiques i polítiques de

caràcter estructural com la cobertura del sistema sanitari públic,

hi ha característiques individuals que poden intensificar o mitigar

l’exclusió sociosanitària de les persones. El sexe, l’edat, el tipus

d’ocupació, el nivell d’ingressos, el nivell educatiu o la xarxa

familiar i relacional són aspectes personals que tenen una

elevada influència en l’estat de salut de la població.8

Una perspectiva hoolistica de la salut implica, doncs, que tant

l’anàlisi com l’abordatge dels problemes sociosanitaris han d’anar

més enllà del camp de la medicina, per sotmetre’s a un

enfocament multidisciplinar que permeti vetllar per la salut de la

ciutadania de Sant Cugat d’una forma més integradora.

7 http://www.who.int/en/ 8 SUBIRATS, Joan (dir). 2005. Análisis de los factores de exclusión social. Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA.

En aquest sentit, cal identificar les dimensions que, des de

l’àmbit de la salut, poden convertir-se en factors d’exclusió ja

que la manca de salut o un estat de salut deficient o de diversitat

funcional de qualsevol ordre i grau poden actuar com a factors de

risc social. Alhora, però, cal considerar que les situacions de

vulnerabilitat social suposen un risc per a la salut i el benestar de

la persona.

Des d’aquesta perspectiva, s’identifiquen les següents

dimensions d’exclusió:

Dependència

Discapacitat

Drogodependència

Embarassos no desitjats

Salut precària

Dificultat d’accés als medicaments

45

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Unitat de gestió del Servei d'Atenció

Domiciliària

Servei d'Atenció

Domiciliària

Servei de neteges

Teleassis-tència

Ajuts tècnics i blisters

SIMAP (Sistema intel·ligent de monitorització

d'alertes personals)

Programa Ajuntament

Aprop

Transport adaptat

Unitat d'atenció a la dependència

Gestió, tramitació i elaboració

de PIAs

Modificació

Suport terapeuta

ocupacional

Programes salut mental

Espai de Lleure

Accions de sensibilització

Centre de Salut Mental Adults Sant

Cugat

Centre salut mental infanto-juvenil

(CSMIJ)

CAS Atenció drogodepen-

dència

Taula salut mental

Programa Salut

Cardiovascular

Acció "A l'esport, jo tallo amb el

fum"

Programa "Amb els

infants, talla amb el fum"

Pla d'Activitat

Física, Esport i Salut

Programa Salut al cor

Educació per a la salut als centres

educatius

Programa salut escolar

Educació per a la salut a primària i

secundària

Prevenció violència masclista

Assistència Sanitària Pública

(centres)

CAP Sant Cugat

CAP Valldoreix

CAP Turó de Can Mates

Consultoris La Floresta i Les Planes

Assistència Sanitària Pública

(programes)

Pacient Expert

Cicle Conferències Dijous Salut

Projecte pilot "A prop"

Salut i Escola

Tarda Jove

Embaràs, part i post-

part

Programa "Nen sa"

Programa fibromiàlgia

Programa específic malalties

cròniques.

Federació FECAMM Entitats salut mental Sant Cugat Associació de familiars de Malalts Mentals ATAGAM Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Cugat Centre de Dia de Rubí OTG Rubí SOM Sant Cugat Serveis Socials Sant Cugat

46

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Oncolliga

Suport i acompanyament

durant la malaltia

Suport psicològic malalt/a i família

Assessorament nutricional

Informació sobre recursos xarxa social

Prestacions econòmiques

despeses malaltia i farmàcia

Préstec material clínic

Programes de prevenció, educació i

sensibilització

Conferències malalts oncològics

Càritas

Menjador social (infermer voluntari)

El Talleret

Ajuda'm a créixer

Creu Roja

Centre terapèutic malalties

neurològiques

Banc de productes de suport

Entitats malalties neurodegeneratives

Asperger del Vallès

Assadega'm

AVAN

Jeroni de Moragas

Fundació Privada Sant Medir

Altres entitats

Taula per a persones amb

malalties neurològiques i

càncer

Taula per a persones amb

mobilitat reduïda

Taula per a persones amb discapacitat

ASDI Sant Cugat

Infinits Somriures

Atelca

Cooperativa estel

Institució Guru

Aspasur Valldoreix

ACAF - Fibromiàlgia ACAP - Parkinson AFA - Alzheimer AVAN - Discapacitat Creu Roja Oncolliga Residències geriàtriques

Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat (ASDI)

Taller Jeroni de Moragas Cooperativa Estel Aspasur Valldoreix Fundació Privada Sant Medir Institució GURU ACIC (Ass. Catalana per a la integració del

Cec) Atelca Fundació Federica Cerdà Specialisterne i Fundació Planeta Imaginario Cooperativa l’Olivera Ajuntament de Sant Cugat Representants de:

- Taula de Mobilitat Reduïda - Col·lectiu persones discapacitat visual - Col·lectiu persones discapacitat auditiva - Col·lectiu de famílies

ACIC Associació Veïnal Centre-est, Sant Cugat Ajuntament de Sant Cugat Persones individuals amb mobilitat reduïda Representants de:

o Taula discapacitats o Taula persones malaties neurològiques

i degeneratives

47

b) Dades de referència

Percepció de la salut Percepció de l’estat de salut a Sant Cugat, per sexe

(2010, 2011)

Anàlisi

La percepció de la salut a Sant Cugat presenta dades força positives: tal com

s’observa al gràfic gairebé 9 de cada 10 homes santcugatencs (88,9%)

consideren que la seva salut és bona, ja sigui excel·lent, molt bona o bona.

Les dones del municipi, tot i tenir-ne també una bona concepció en la seva

majoria (67,4%), presenten una pitjor percepció que els homes. De fet, les

dones que perceben que el seu estat de salut és dolent (9,8%) gairebé

quintupliquen els homes (2,1%).

Aquest indicador es podria relacionar, a més, amb el fet que les dones

santcugatenques afirmen tenir menys temps lliure que els homes. Segons

dades dels estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí, un 85%

dels santcugatencs afirma tenir temps lliure, mentre que, entre les

santcugatenques, aquest percentatge es redueix a la meitat (44%). Tal i com

analitzen aquest estudis, la manca de temps i la sobrecàrrega de tasques

domèstiques i de cura es configuren com factors que afecten negativament la

salut de les dones. Font: Aj. Sant Cugat. Enquesta Sant Cugat en Masculí. 2011. Base:

400, Aj. Sant Cugat- Enquesta Sant Cugat en Femení II. 2010. Base: 424

Dependència Dades dels serveis associats a la dependència Anàlisi

242 valoracions de dependència

492 persones ateses pel Servei d’Atenció Domiciliària

(44% de dependència)

1.053 persones usuàries del servei de teleassistència

98 persones ateses en els serveis de tecnologia de

suport i cura

Font: Memòria de Serveis Socials 2012

El nombre de valoracions s’ha reduït lleugerament respecte el 2011. El motiu

d’aquest descens ha estat la disminució del nombre de persones beneficiàries que la Generalitat ha derivat per a la realització dels seus PIAs a causa de la modificació en l’aplicació de la Llei de la Dependència a partir del Reial Decret-Llei 20/2012 de 13 de juliol.

L’increment de persones usuàries durant aquest any ha estat del 6,26% pel que fa al SAD.

S’ha mantingut el progressiu increment de persones usuàries del servei del

teleassistència.

89%

67 %

9%

23%

2%

10%

Homes

Dones

Bon estat Regular Mal estat

48

Autonomia persones grans

Dades rellevants Informe Serveis Socials més a

prop (2012)

Anàlisi

2.758 persones de més de 80 anys a Sant Cugat

(3,2%)

La població objecte d’estudi són les persones

d’entre 80 i 84 anys no usuàries dels serveis

socials:

52,7% són dones

24% viuen soles

90% de les persones que viuen soles són dones

93,1% de les persones que viuen soles tenen

fills/es

23,1% dels casos es detecta risc de sobrecàrrega

a la persona cuidadora

Font: Informe els Serveis Socials Mes a Prop detecció i informació en base a 131 entrevistes realitzades a persones majors de 80 anys de Sant Cugat no usuàries de Serveis Socials

En base a les conclusions de l’Informe els Serveis Socials més a prop, es detecta:

L’elevada feminització de les persones majors de 80 anys que viuen soles: un 90%

són dones. També el 90% de les persones vídues d’aquesta edat són dones.

Les situacions de dependència, enteses com la necessitat d’ajuda en les activitats

de la vida diària, afecten el 25,2% de les persones

El 55% de la població major de 80 anys percep la seva salut com bona o molt bona

i menys de la meitat tenen por a patir caigudes. Sí que es detecten freqüentment

dificultats d’oïda i de visió.

El recurs que majoritàriament prefereixen les persones grans és continuar vivint a

casa amb atenció i cures en un 78,9% dels casos.

El suport a les activitats de la vida diària prové majoritàriament de la parella o de

la filla. Així, gairebé el 70% dels de les persones cuidadores principals viuen en el

mateix domicili i donen aquest suport diàriament. Es considera que existeix una

xarxa social bastant rica i les persones grans tenen vincles tant amb familiars no

corresidents com amb veïnatge i amistats.

Cal prestar especial atenció en el 23,1% dels casos on es detecta risc de

sobrecàrrega de la persona cuidadora

Les condicions dels habitatges són majoritàriament bones

En general, es detecta manca d’informació i coneixement dels recursos d’atenció

social de la ciutat. comunitaris. Els recursos mes coneguts son la teleassistència, el

casal i el centre de dia, seguits dels serveis socials municipals i els serveis d’ajuda

a domicili.

49

Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves

Dades del programa d’atenció a la salut sexual i

reproductiva (PASSIR), 2012

Anàlisi

277 visites (99% dones)

El Programa sanitari d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) és

un servei d'activitats assistencials i educatives que proporcionen atenció

específica i confidencial als joves en qüestions de salut sexual i

reproductiva. També ofereix orientació i planificació familiar, prevenció i

assistència de malalties de transmissió sexual, suport psicològic i d’altres

assessoraments relacionats amb la salut sexual.

Durant l’any 2012 el PASSIR de Sant Cugat ha atès 277 visites,

pràcticament totes realitzades per dones.

En relació a l’edat, gran part de les visites, un 47%, corresponen a

persones majors de 20 anys, seguides d’un 36% de persones

d’entre 18 i 20 anys.

La majoria de les persones ateses són autòctones o bé de països

de l’Europa comunitària. El segon col·lectiu que més destaca és el

de persones d’Amèrica Llatina i Carib. Pel que fa a les altres zones

de procedència, corresponen a persones d’Orient Mitjà i d’Europa

Central i de l’Est.

Els motius de consulta més destacats són les visites preventives

ginecològiques (26,1%) i els problemes ginecològics (26,1%). En

segon terme, destaquen el lliurament de resultats (19,1%) i la

informació sobre mètodes anticonceptius (14,8%).

Distribució per edat Distribució per zona de procedència

Motius de consulta

Activitat preventiva ginecologia 26,1%

Problema ginecològic 26,1%

Lliurament de resultats 19,1%

Informació d'anticoncepció 14,8%

Prova d'embaràs 3,9%

Informació d'IVE 3,2%

Controls i seguiments 2,5%

Problema no ginecològic 1,8%

IPC (Postcoital) 1,4%

Consulta de sexualitat 0,7%

Control de l'embaràs 0,4%

Font: elaboració pròpia a partir de la memòria Taula Jove, 2012

1%

17%

36%

47%

Menors de 15 anys Entre 15 i 17 anys

Entre 18 i 20 anys Majors de 20 anys

79%

17%

7%

Europa Comunitària

Amèrica llatina i Carib

Altres

50

Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves

Dades del programa Salut i Escola, 2012-2013 Anàlisi

93 participants en el programa

Amb una mitjana d’edat de 15,3 anys

74% són noies

86% de les demandes provenen de l’alumnat, un 12% del

professorat

140 consultes realitzades

5 centres de Sant Cugat participants

Font: Resum de dades per centres i curs del programa Salut i Escola (2012-2013)

El Programa Salut i escola impulsa la promoció i prevenció de la salut a les

escoles i s’adreça a la població adolescent de segon cicle d'ESO (tercer i

quart) dels centres públics i concertats. A Sant Cugat s’implementa en 5

centres: IES Angeleta Ferreter, Thau, Institut Joaquim Pla i Farreras, IES

Centre d’Alt Rendiment i IES Arnau Cadell.

Durant el curs 2012-2013 hi ha participat un total de 93 persones

les quals han realitzat 140 consultes.

La majoria de les demandes han estat fetes pel propi alumnat

(86%), mentre que un 12% han provingut del professorat.

La majoria de les consultes han estat efectuades per noies (74%)

51

2. Salut

c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu

• Cal tenir especialment en compte les persones majors de

80 anys que viuen soles, que són fonamentalment dones.

• Dificultats en l'aplicació de la Llei de la dependència a

causa de la modificació realitzada a partir del Reial Decret-

Llei 20/2012 de 13 de juliol.

• Augment de patologies psicològiques i emocionals com ara

depressions, ansietat i estrés.

• Als centres sanitaris es detecta un augment de les

demandes associades a problemes econòmics. Es

detecten dificultats per fer front als pagaments de:

• tractaments odontològics (infants i gent gran,

especialment)

• pròtesis (sobretot dones viudes que tenen pensions

no contributives)

• costos per ulleres i audífons

• en relació a la medicació, es detecta un increment de

persones que acudeixen als centres sanitaris per

obtenir receptes de medicaments que abans es

compraven directament a la farmàcia

• També des dels centres sanitaris s'observen dificultats

d'accés d'ajuts vinculats a la dependència en pacients

en fase pal·liativa i de suport a les dones en situació de

violència de gènere

• Es detecten dificultats d'accés a certes prestacions i

serveis com, per exemple, les vacunes no sistemàtiques,

entre alguns sectors de la ciutadania

• Es considera que l'atenció a la salut mental als Centres

d'Atenció Primària hauria de tenir una major disponibilitat i

freqüència

52

Eix 3. Habitatge

Visió de ciutat: Garantir el dret a l’habitatge digne per promoure la inclusió

residencial

53

Eix 3. Habitatge

L’habitatge és un aspecte essencial en la vida de les persones i

famílies. L’exclusió en l’àmbit residencial és normalment un clar

reflexe de diferents situacions d’exclusió, principalment

econòmiques i laborals. Alhora, però, no deixa de ser un factor

productor d’exclusió en la mesura que genera situacions de

dificultat en altres aspectes de la vida de les persones, tant en

l’àmbit del benestar econòmic com de les relacions personals.

La política d’habitatge s’ha de considerar, per tant, com una

política social de primera magnitud. L’habitatge és un dret

constitucionalment reconegut i és també un requisit

imprescindible per garantir la inclusió social i una vida digna. Cal,

per tant, tenir en compte l’eix d’habitatge en l’anàlisi de l’exclusió

social i la pobresa de Sant Cugat i dissenyar polítiques públiques

que donin resposta a les situacions de vulnerabilitat que es

poden produir.

Per tal d’analitzar les diferents dimensions d’exclusió en aquest

eix, cal tenir en compte que les dificultats d’accés a l’habitatge i

els pagaments del lloguer o hipoteca són un dels principals

factors d’exclusió actualment. La dificultat per emancipar-se en el

cas dels joves, l’elevat endeutament hipotecari o les dificultats

per fer front als pagaments associats a la llar són elements a

tenir en compte per explicar l’exclusió social.

Malgrat això, el fet de disposar d’un habitatge no és garantia

d’inclusió per si sol. És per això que, com a dimensions

d’exclusió, també cal considerar les condicions de l’habitatge,

l’assetjament immobiliari o l’estat de l’entorn residencial. Tenint

en compte aquests paràmetres, s’identifiquen les següents

dimensions d’exclusió en l’eix d’habitatge:

Associades a l’accés i tinença d’habitatge:

o Dificultat d’accés a l’habitatge

o Elevat endeutament

o Dificultat per fer front a pagaments de la llar

Associades a les condicions:

o Males condicions d’habitatges o edificis

o Habitatge compartit (relloguer d’habitacions)

o Deteriorament del territori (espais públics,

transports)

o Inseguretat ciutadana

o Ocupació il·legal

o Barraquisme

54

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Serveis necessitats habitatge

Programa d'arranjaments

d'habitatge per a la gent gran

Pisos socials

Programa de re-allotjament (Can

Fontanals)

Ajuts i bonificacions

socials

Ajuts socials per a persones majors de 65 anys

• Bonificacions pagament IBI

Ajuts econòmics Bonificacions Borsa Habitatge Social i

joves

Ajuts socials accés i manteniment

habitatge i subministraments

Oficina Local d'Habitatge

Parc d'habitatge protegit - PROMUSA:

• Venda

• Lloguer per a joves

• Lloguer gent gran

• Lloguer general

Renda bàsica d’emancipació (joves

de 20-30 anys)

Prestacions permanents per al

pagament del lloguer

Prestacions econòmiques

d’especial urgència per a l'habitatge

Ofideute, servei d’assessorament

sobre el deute hipotecari

Borsa d’habitatge per al Lloguer Social i la

Borsa Jove d’Habitatge

Recursos per a persones amb

diversitat funcional

Suport autonomia pròpia llar (Jeroni

de Moragas)

Llar residència (Jeroni de

Moragas, Coop. Estel i Ins. Guru)

Residència (Centre Sant

Medir i Ins. Guru)

Altres recursos

Pis compartit (Càritas)

Can Sis

Jeroni de Moragas

Acolliment infants

saharauis

55

b) Dades de referència

Parc d’habitatge protegit Promocions d’habitatge protegit de PROMUSA, 2013 Anàlisi

Habitatge Lliurades En projecte Total

En venda 1.241 123 1.364

Lloguer per a

joves 235 0 235

Lloguer general 272 189 461

Lloguer per a

gent gran 38 42 80

Total 1.786 354 2.140

Font: web de PROMUSA www.promusa.cat

A Sant Cugat s’han posat, des del 1989, 1.786 habitatges públics a disposició de la ciutadania. Un 69% d’aquests han estat de venda, i un 31% de lloguer.

Pel que fa als 545 habitatges protegits de lloguer, un 43% s’han destinat

al lloguer per a joves, un 7% a gent gran i la resta, un 50%, al lloguer general.

Actualment, hi ha 354 promocions d’habitatge protegit en projecte. Contràriament a les promocions ja lliurades, en les que estan en projecte hi predominen les destinades a lloguer general (53%), seguides de les promocions de venda (35%) i les de lloguer per a gent gran (12%).

Val a dir, a més, que PROMUSA destina un 7% del seu parc de lloguer a persones en situació d’exclusió social i es compromet a mantenir aquesta proporció en totes les noves promocions. Actualment, aquest percentatge equival a 35 pisos per a persones en situació d’exclusió social.

Tipologia de les unitats familiars en tractament social en SSB allotjades en habitacions rellogades Tipologia de les unitats familiars allotjades en

habitacions rellogades, 2012

Anàlisi

Tipologia Unitats

familiars 0-17 anys

18-64 anys

Unipersonals 68 0 68

Parelles sense descendència

4 0 8

Parelles amb descendència

8 10 16

Famílies monoparentals

26 36 26

Famílies extenses 0 0 0

Total 106 46 117

Font: elaboració pròpia a partir de la Memòria de Serveis Socials, 2012

Les dades es van recollir durant la tercera setmana del mes de desembre del 2012 a partir d’una una estimació de les famílies que viuen en habitacions rellogades entre les persones ateses. D’elles es desprèn que del total de les 516 unitats familiars ateses en aquell moment pels equips, 106 (20,5%), opten per la modalitat d’allotjament d’habitació rellogada.

La tipologia més rellevant de les famílies rellogades la formen les famílies unipersonals en un 64.15% ; es tracta majoritàriament d’homes.

El segon grup més rellevant és el que conformen les tipologies que tenen descendència al seu càrrec, parelles amb descendència i famílies monoparentals, que representen el 34% del total de les unitats.

Les famílies monoparentals, amb un 24,5% de representació, tenen al seu càrrec el 80% dels menors allotjats en aquesta modalitat d’habitatge.

56

Tipologia de les famílies amb ajuts econòmics per habitatge

Tipologia de famílies amb ajuts econòmics per

habitatge, 2012

Anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials, 2012

Els ajuts econòmics d’urgència per habitatge que s’ofereixen des dels Serveis Socials van destinats a persones i famílies que presenten dificultats per accedir o mantenir l’habitatge i que no compleixen els requisits per accedir a altres ajudes.

El total d’unitats familiars que han rebut ajuts fins el novembre de 2012 per cobrir les necessitat d’habitatge és de 56.

La majoria de les ajudes atorgades són pel pagament d’habitatge rellogat, seguides de situacions de lloguer.

En relació a les problemàtiques amb les quals les persones sol·licitants d’ajudes es troben, la situació més freqüent (en un 92% dels casos), és la manca d’ingressos. Associat a aquest fet, la segona situació és l’atur de

llarga durada, que afecta un 84% de les persones sol·licitants. És important

tenir en compte que, en tercer lloc, s’identifica la manca de suport familiar (76%)

4

17

1

5

17

3 22

25

4

5

Ambdescendència

Parella

Unipersonal

Total sol·licituds

57

Canvis d’habitatge per raons econòmiques

Canvis d’habitatge per motius Anàlisi

5,6% de les persones residents a Sant Cugat han

canviat d’habitatge

Els motius de canvi d’habitatge han estat:

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, juny 2013

Tot i que el percentatge de persones que han canviat de residència és reduït (5,6%), majoritàriament el canvi ha estat per reduir despeses (50,3%)

Un 16,9%, concretament, s’ha canviat a un pis més econòmic i un 12,9% ha

passat de tenir un habitatge en propietat a un habitatge de lloguer. No és menyspreable el 10,8% que afirma haver canviat d’habitatge per anar a compartir pis i així reduir despeses ni el 8,8% que ha anat a viure a casa dels pares, sogres o algun altre familiar

Un 26,8%, contràriament, ha canviat per millorar el seu habitatge.

Pel que fa a les persones que al·leguen altres motius, s’han citat per canvi de municipi o zona (6,3%), per emancipació (6,1%) o per salut (4,4%).

50,3%

26,8%

26,4%

Canvi per reduir despeses

Canvi per millorar lavivenda

Altres respostes

16,9%

12,9%

10,8%

8,8%

0,9%

Canvi pismés

econòmic

Depropietat a

lloguer

Percompartir

pis

Per viure acasa de

familiars

He canviatde zona

58

Despeses de la llar

Consum d’aigua a Sant Cugat i dificultats associades als

pagaments d’habitatge i subministraments

Anàlisi

Evolució del consum d’aigua d’ús domèstic a Sant Cugat

El consum d’aigua a Sant Cugat s’ha reduït un 6% des de

l’inici de la crisi

Un 12,4% dels santcugatencs i santcugatenques afirmen

tenir dificultats per afrontar el pagament de l’habitatge

Un 15,8% tenen problemes per cobrir les despeses de la

llar

Un 11,7% no poden mantenir una temperatura adequada

al seu habitatge

Font dades consum aigua: Elaboració pròpia a partir de les Dades ambientals

de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2012

Font dades dificultats pagaments: Indicadors de l’Observatori Sociològic de

Sant Cugat, juny 2013 Base: 1.000

El consum d’aigua d’ús domèstic a Sant Cugat ha passat de 157,8 litres

per habitant de mitjana entre el 2007 i el 2011 a 148,7 litres el 2012. El consum domèstic d’aigua, per tant, s’ha reduït un 6% des de l’inici de la crisi fins el 2012. Això fa palès la conscienciació respecte al consum d’aigua, d’una banda, i la voluntat de reduir despeses associades als

subministraments de l’altra.

No es tracta d’una disminució exagerada, però sí que duplica la que s’ha donat en el conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que de mitjana ha baixat el seu consum d’aigua en un 3%.

Val a dir, però, que malgrat la reducció, el consum d’aigua a Sant Cugat segueix sent dels més elevats de l’Àrea Metropolitana, que de mitjana se

situa en uns 105,8 litres per habitant i dia.

En relació al consum no domèstic, contràriament a la tendència del conjunt de l’Àrea Metropolitana, s’ha mantingut estable i fins i tot ha

augmentat un 5% (de 1.866 milers de m3 a 1874 milers de m3).

Pel que fa a les dificultats associades als pagaments, són les despeses de la llar (llum, aigua, comunitat...) les que presenten més problemàtiques entre la ciutadania: gairebé un 16% afirma tenir problemes per fer-hi

front. Un 12,4%, a més, presenten dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i un 11,7% afirmen no poder mantenir una temperatura adequada a la llar.

En aquest sentit, el desembre de 2013 l’Ajuntament de Sant Cugat i

Sorea-Fundació Agbar han ampliat un acord per tal que aquelles famílies

que no puguin fer front al pagament de l’aigua n’estiguin exemptes. A

partir d’aquest acord, ja no serà necessari acreditar la percepció de la Renda Mínima d’Inserció per percebre aquesta bonificació, sinó que caldrà el vist-i-plau dels Serveis Socials municipals.

157,8 151,1 148,7

100

110

120

130

140

150

160

170

Mitjana2007-11

2011 2012

Litres/habitant idia

59

Eix 3. Habitatge

b) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu

• Llogar una habitació del propi domicili apareix com una

oportunitat per obtenir uns ingressos per a la seva

subsistència alhora que permet a la persona o família

necessitada d’un sostre assequible accedir-hi. No sempre les

habitacions estan en bones condicions, presentant manca de

llum, ventilació insuficient, etc. També sorgeix el problema

de la impossibilitat d'estar empadronat.

• En paralel, també s’ha identificat un increment del relloguer

de plantes senceres o habitacions dins de grans habitatges,

on el perfil de les families propietàries era molt benestant.

• D'altres famílies, freqüentment monoparentals, però també

parelles sense infants, han tornat a casa dels progenitors

per no poder mantenir un habitatge independent, fet que

comporta, de vegades, dificultats de convivència i relació

així com de desestabilització en el cicle vital de les persones

afectades i l'assumpció de nous rols. És important

assenyalar també que aquest retorn de fills/es al domicili

dels progenitors, amb freqüència persones ja grans, majors

de 65 anys, perceptores de prestacions, pot significar una

pèrdua en el seu nivell adquisitiu.

• Una altra opció que s’observa és la venda d’habitatges grans

per accedir a lloguers més econòmics.

• Des de Càritas s’han identificat persones residint en

barraques al barri de Les Planes.

• Destaquen també les persones, bàsicament dones

estrangeres, que per poder garantir un allotjament,

accedeixen al treball intern en domicilis particulars per

realitzar serveis de cura de persones, de neteges, etc. En

aquests casos no sempre es garateixen els drets laborals

(horaris abusius, precària retribució). Des de Càritas, però,

es percep com aquest fenomen ha decrescut a causa de la

crisi.

• S'identifica un preu mitjà del mercat de l'habitatge molt

elevat a la ciutat. Es percep que sobretot l’habitatge de

lloguer té un preu molt elevat i es penalitza en comparació a

l’habitatge de compra. En aquest sentit, la ciutadania

reivindica més mesures per potenciar el lloguer social.

• Es detecten problemes en relació a les entitats bancàries: la

poca sensibilitat que mostren, la dificultat d'accés al crèdit...

• Existeixen dificultats per fer front al pagament de

subministrament que tenen un elevat cost en relació als

ingressos de les famílies.

• Es percep l'alt endeutament hipotecari com un problema de

les famílies.

• Manca de coneixement dels recursos existents en relació a

l'habitatge a la ciutat.

60

Eix 4. Educació

Visió de ciutat: Garantir l’accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats

per a tothom

61

Eix 4. Educació

L’educació és un eix essencial en l’anàlisi de l’exclusió social en la

mesura que és el procés educatiu i formatiu el que atorga les

competències que faciliten, o no, l’adaptació de les persones a la

vida professional alhora que garanteix el desenvolupament

personal i social que facilita la cohesió i la lluita contra les

desigualtats.9

En aquest sentit, crear les condicions que permetin millorar

substancialment la qualitat de l’educació en totes les etapes i a

tots els nivells ha de permetre que la formació no suposi un risc

ni un factor d’exclusió. Cal, doncs, abordar l’alt nivell

d’abandonament i el fracàs escolar i assegurar una formació de

qualitat que s’adapti a les necessitats, als requeriments i als

reptes que les persones han d’afrontar en la situació actual, així

com una orientació professional que acompanyi les persones en

la recerca de feina.

9 SUBIRATS, Joan (dir). 2005. Análisis de los factores de exclusión

social. Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA.

Pel que fa a les dimensions de l’exclusió en l’eix educatiu, s’ha

de considerar una doble vessant: l’accés al sistema educatiu i el

capital social de la ciutadania:

Accés al sistema educatiu:

o Manca d’escolarització

o Absentisme

o Abandonament escolar prematur

Capital formatiu

o Nivells formatius baixos

o Barreres lingüístiques

o Analfabetisme / analfabetisme funcional

62

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Serveis i programes de l'Ajuntament de

Sant Cugat

Pla Educatiu d'Entorn

Centres Oberts

Taller Natura

Intervenció socio-educativa a la xarxa

Projecte integració social infants i adolescents en

entitats de lleure

Cursos inicials i bàsics de català

Programa de formació de mares i pares (reserva

places famílies ateses per Serveis Socials)

Projecte d'integració alumnat de NEE a

activitats esportives

PQPI

Monitors/es suport casals d'estiu, Nadal, Setmana Santa i esport escolar

Xarxa de Centres Culturals Polivalents

•Casal Municipal Mira-Sol

•Casal Municipal Les Planes

Altres entitats

Atelca

DAPSI

Centre de desenvolupament infantils i atenció

precoç

Càritas

Reforç escolar

Sessions de Conversa

Sessions de català

Cursos alfabetització

Creu Roja

Taller estudi assistit

municipal per primària (TEA)

Casal d'acollida per a l'alumnat nouvingut (a final de curs)

Cursos de català per a pares i

mares

Ateneu

Taller d'estudi assistit (TEA) de secundària

Cursos de Català per a

pares i mares

63

b) Dades de referència

Oferta educativa de Sant Cugat Centres educatius de Sant Cugat Anàlisi

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia de Centres Educatius de Sant Cugat, 2013

Sant Cugat gaudeix d’una àmplia oferta educativa que abasta tots els nivells

educatius i combina centres d’ensenyament públic i centres d’ensenyament privats. Hi ha un total de 22 escoles bressol, 11 escoles d’ensenyament primari públiques, 5 instituts públics (entre els que s’inclou el Centre d’Alt Rendiment

Esportiu), 7 centres educatius de titularitat concertada i 3 de titularitat privada. També hi ha centres destinats a l’ensenyament de la música i la dansa, a les arts plàstiques, als idiomes i una escola d’adults.

La Regidoria d’Educació de l’Ajuntament també compta amb un Pla de Dinamització Educativa que dóna suport als centres a través de diverses propostes formatives destinades a alumnes, a pares i mares i a docents.

Fent referència a la política educativa del municipi, cal citar també el Pla

Educatiu d’Entorn. Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) són programes que volen promoure l’èxit educatiu de tot l’alumnat així com contribuir a la cohesió social i al foment de la convivència entre l’alumnat de 0 a 18 anys i, en general, a tota la comunitat educativa. En el cas de Sant Cugat, es van iniciar PEE a dues zones (La Floresta i Les Planes i el barri de Sant Francesc) el curs 2006-2007,

els quals encara segueixen vigents. Un dels objectius generals del PEE és potenciar la participació en activitats i espais de convivència en un marc d’educació inclusiva.

22

escoles bressol

8 escoles bressol

municipals

14 escoles bressol privades

11

escoles

públiques

5

instituts

públics

10

centres

7 centres concertats

3 centres privats

8

altres centres

4 escoles de música

2 escoles d'arts

plàstiques

1 escola d'adults

1 escola d'idiomes

64

Nivell educatiu de la població Nivell d’estudis, per sexe (2011, 2010) Anàlisi

Font: Aj. Sant Cugat. Enquesta Sant Cugat en Masculí. 2011. Base: 400,

Aj. Sant Cugat- Enquesta Sant Cugat en Femení II. 2010. Base: 424

Al municipi de Sant Cugat hi predominen les persones, tant homes com dones, amb un nivell d’estudis superiors.

S’identifiquen, no obstant això, algunes diferències per raó de sexe. Segons les dades de l’enquesta Sant Cugat en Femení II (2010), un 44,8% de les

dones tenen formació superior; en el cas dels homes, segons les dades del Sant Cugat en Masculí (2011), la formació superior arriba fins al 53,4%.

Les diferències per sexe també s’identifiquen en els nivells formatius més

baixos: mentre les dones amb estudis primaris representen un 11,1%, entre els homes només suposen el 5,7%. Hi ha, a més, un 10,8% de dones sense estudis, circumstància que només es dóna en un 1,7% dels homes.

4. Educació

53,4 44,8

39,2

32,5

5,7

11,1

1,7 10,8 0,8

Homes Dones

No contesta

Sense estudis

Estudis primaris

Estudis secundaris

Estudis superiors

65

c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu

• Sant Cugat gaudeix d’una àmplia oferta educativa que

abasta tots els nivells educatius i combina centres

d’ensenyament públic i centres d’ensenyament concertats i

privats.

• La ciutat destaca per tenir una elevada proporció de

persones amb estudis superiors: tant homes (53,4%) com

dones (44,8%).

• Des de les escoles, es detecten famílies amb dificultats per

fer front a les quotes de l’escola, casos d'abandonament del

servei de menjador per problemàtiques econòmiques així

com dificultats per fer front als pagaments de materials i

activitats com les colònies.

• S’observa una manca de centres específics per infants amb

necessitats especials.

• S’identifica, também una dispersió dels centres

d'ensenyament i manca de línies de transport per accedir-hi.

• Es considera que caldria fomentar la formació entre els

pares i les mares per tal d'atendre correctament els nadons.

• Des de la Taula per a persones amb discapacitat es reclama,

de manera específica, una escola d’educació especial.

66

Eix 5. Ocupació

Visió de ciutat: Garantir la inclusió activa de totes les persones en el mercat laboral

en condicions d’igualtat

67

Eix 5. Ocupació

Accedir al treball i disposar d’una feina són condicions

necessàries per aconseguir una inclusió social plena. No sols

significa disposar d’una font d’ingressos, sinó que també potencia

la xarxa de relacions, desenvolupa el sentiment d’autoestima, de

formar part de la col·lectivitat i de sentir-se útil, actiu i necessari

en la producció i l’ús dels béns socials. La manca d’ocupació,

doncs, té efectes en termes d’exclusió social més enllà del

terreny econòmic.

L’exclusió laboral, però, és quelcom més que la dificultat d’accés

al mercat de treball. La subocupació (insuficiència d’hores de

feina), la manca de formació i, sobretot, la precarietat laboral,

són també factors de vulnerabilitat social. En aquest sentit, cal

considerar no només la precarietat laboral entre la població

assalariada sinó també entre les i els professionals autònoms

amb desprotecció social en cas de pèrdua de feina.

Així doncs, les dimensions d’exclusió que es consideren en

l’eix d’ocupació, són:

Dificultat o negació d’accés al mercat de treball

Atur sense prestacions

Subocupació

Precarietat laboral (temporalitat, sous baixos,

condicions de treball abusives...)

Desqualificació

Dificultat per conciliar la vida laboral, familiar i

personal

68

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Serveis i programes de l'Ajuntament de Sant Cugat

(SOM)

Servei Integral d'Ocupació

Projectes per a col·lectius específics

•Reinicia't

•Crisàlida

•Incorpora (Fundació La Caixa)

•Orientació transversal per a persones aturades de llarga durada

Plans d'ocupació

Formació ocupacional

Borsa de treball

Centres Ocupacionals

Taller Jeroni de Moragas

Edda de Carli (ASDI)

ASPASUR

Col·laboració empreses

Conveni seient solidari (20%

formació destinada a persones aturades)

Formació i inserció laboral de

persones amb autisme i Síndrome

d'Asperger

Contractació persones amb discapacitat

psíquica

Càritas

Orientació sociolaboral

Borsa de treball

Formació per a l'ocupació

Atenció directa i immediata a les taules d’atenció

Tallers de recerca de feina

Espai de recerca de feina amb tutorització

Tutories individuals

per a la recerca de feina

Orientació professional

69

b) Dades de referència

Evolució de l’atur

Evolució del nombre de persones aturades (2008-2013) Anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya

Si bé l’atur a Sant Cugat és inferior al dels territoris que l’envolten, val a dir que segueix una tendència creixent des de l’inici de la crisi. El nombre de persones aturades el gener de 2008 era de 1.844 i la darrera dada de 2013 (octubre) indica que hi ha 4.399 persones aturades, més del doble que el

2008.

La taxa d’atur de la ciutat ha passat, doncs, d’un 4,6% el gener de 2008 a

un 9,7% el gener de 2013.

En genera, es pot afirmar que la situació del mercat laboral a Sant Cugat, tot i haver empitjorat, és relativament positiva en comparació amb la resta del territori, tant català com metropolità.

Situació del mercat laboral

Taxa d’atur registrat, comparativa territorial, I

trimestre de 2013

Anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir de HERMES (Diputació de Barcelona) i

IDESCAT.

L’atur a Sant Cugat presenta nivells molt inferiors a la resta de Catalunya, tant per a les homes com per als homes: si el I trimestre del 2013 l’atur a Catalunya se situava en un 24,5%, a Sant Cugat no arribava al 10% (9,7%).

En comparació amb la resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no existeix una diferència tan àmplia tot i que l’atur a Sant Cugat se situa a nivells clarament inferiors. Tant en el cas de les dones com dels homes, s’observa una taxa d’atur més de 5 punts per sota el conjunt de l’Àrea

Metropolitana.

1844

4.399

0

1000

2000

3000

4000

5000

9,3% 10,3% 9,7%

15,3% 16,4% 15,8%

25,3% 23,7% 24,5%

Homes Dones Total

Sant Cugat

ÀreaMetropolitanaBarcelona

Catalunya

2008 2009 2010 2011 2012 2013

70

Atur juvenil

Taxa d’atur juvenil, mitjana anual 2012, comparativa

territorial

Anàlisi

Sant Cugat Província de Barcelona

Catalunya

Menors de 20 anys

5,1% 18,8%

50,7% De 20 a 24

anys 5,4% 13,9%

Font: elaboració pròpia a partir de HERMES (Diputació de Barcelona) i

IDESCAT, 2013.

Un dels trets característics de Sant Cugat és el seu baix atur juvenil. Tal i com s’observa a la taula, la taxa d’atur se situa en un 5,1% en el cas dels menors de 20 anys i en un 5,4% entre els joves d’entre 20 i 24 anys.

Aquestes taxa és molt inferior a la de la resta de la província de Barcelona: amb nivells del 18,8% entre les persones menors de 20 anys i de 13,9% entre les d’entre 20 i 24 anys.

Encara més diferència hi ha amb el conjunt de Catalunya on la taxa d’atur

juvenil arriba al 50,7% entre les persones que tenen entre 16 i 24 anys.

Taxa d’atur per edats

Distribució per edats de la taxa d’atur a Sant Cugat,

mitjana anual 2012.

Anàlisi

Trams d’edat Taxa atur

De 16 a 19 5,1%

De 20 a 24 5,4%

De 25 a 29 9,4%

De 30 a 34 9,9%

De 35 a 39 9,0%

De 40 a 44 8,6%

De 45 a 49 9,5%

De 50 a 54 9,6%

De 55 a 59 12,8%

De 60 a 64 23,3%

TOTAL 9,7%

Font: elaboració pròpia a partir de HERMES (Diputació de Barcelona) i

IDESCAT, 2013

La taxa d’atur a Sant Cugat afecta en major mesura a les persones de més

edat: si bé la ciutat es caracteritza per un baix atur juvenil, la taxa d’atur augmenta entre les persones més grans, especialment entre les majors de 55 anys.

Mentre la taxa d’atur dels menors de 25 anys és inferior al 6%, aquesta augmenta al 9,5% entre les persones d’entre 45 a 49 anys i a un 9,6% en les persones que tenen entre 50 i 54 anys.

A partir dels 55 anys, la taxa escala fins el 12,8% i entre els majors de 60

anys fins el 23,3%. 2 de cada 10 persones de Sant Cugat d’entre 60 i

64 anys que busquen feina, per tant, no en troben.

71

Professionals autònoms

Afiliacions al règim d’autònoms de la Seguretat Social

(2012)

Anàlisi

7.163 afiliacions al règim d’autònoms de la Seguretat

Social a Sant Cugat

86% d’aquestes afiliacions pertanyen al sector serveis

8 de cada 100 persones residents a Sant Cugat són

autònomes.

A la província de Barcelona aquesta proporció és la

següent: 6 de cada 100.

Des del 2008, el nombre de pesones afiliades al règim

d’autònoms ha crescut un 4,5%

Font: dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat a partir de

l’Observatori del Treball i HERMES (Diputació de Barcelona)

Sant Cugat compta amb un elevat i creixent nombre de persones

emprenedores i autònomes. Les darreres dades de setembre de 2013

indiquen que el nombre de persones afiliades al règim d’autònoms és de

7.163. Això equival a un 8,4% de la població, un percentatge lleugerament

superior al del conjunt de la província de Barcelona (6,4%).

La majoria d’afiliacions, un 86% pertanyen al sector serveis, és a dir, a un

sector d’ocupació que es caracteritza per les oscil·lacions, l’estacionalitat i

la inestabilitat.

El nombre d’afiliats ha anat creixent en els darrers anys de crisi econòmica i

ha passat de 6.854 persones el setembre de 2008 a les 7.163 actuals. S’ha

donat, per tant, un creixement del 4,5%.

De fet, la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors

(UATAE), han comunicat recentment que la xifra de persones treballadores

autònomes a Sant Cugat s’ha incrementat en un 2,35% respecte l’any

anterior, contràriament a la tendència del conjunt de Catalunya, on s’ha

registrat un descens.

72

Creació de llocs de treball

Dades de creació de llocs de treball (2008-2013) Anàlisi

1.099 llocs de treball creats el 2013

25% de tota l’ocupació que s’ha creat des del 2008

4.372 llocs de treball creats des del 2008

50.925 llocs de treball totals a la ciutat

58,3% de ràtio de llocs de treball per població

Font: Sala de Premsa Sant Cugat a partir de les dades de la Seguretat Social i la UATAE (Unión de Asociaciones de Trabajadores Autónomos y Emprendedores)

Sant Cugat és l’única ciutat catalana de més de 50.000 habitants que ha creat ocupació des de l’inici de la crisi. Des de 2008 fins a finals de 2013, s’han creat a Sant Cugat un total de 4.372 llocs de treball, un 25% dels quals (1.099) s’han creat en aquest darrer any 2013. En total, per tant, hi ha actualment un total de

50.925 llocs de treball, un 9,3% més dels que hi havia el 2008.

A més, destaca que Sant Cugat és la ciutat de Catalunya que presenta una ràtio de llocs de treball per població: per un total de 87.399 habitants, hi ha 50.925 llocs de treball, és a dir, una ràtio del 58%.

73

5. Ocupació

b) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu

• Des de Càritas manifesten que la nova Llei de Servei

Domèstic provoca l'exclusió de la població irregular, de

manera que es genera una dificultat afegida a l'hora

d'inserir laboralment aquest col·lectiu, especialment

encapçalat per les dones.

• Des del tercer sector, es manifesta preocupació per les

persones a l'atur que ja no disposen de cap prestació

així com per les persones estrangeres en situació

d'irregularitat administrativa.

• S'identifica la manca de formació actualitzada com un

problema per a la inserció laboral.

• Es constata una inestabilitat dels contractes de treball.

• Reducció progressiva dels salaris i augment dels preus del

consum, provoca, de manera lògica, un empobriment de les

persones ocupades. Aquest augment dels preus és vist amb

més dificultat per les persones o unitats familiars on una o

vàries de les persones es troben en situació de desocupació.

• Malgrat la percepció de les dificultats del jovent per

incorporar-se al mercat laboral, s’observen majors taxes

d’atur entre les persones més grans, ja que la taxa d’atur

més elevada a la ciutat es dóna entre les persones més

grans de 55 anys.

• En general, la possibilitat d'inserció laboral es fa cada

vegada més difícil. Aquestes dificultats s'accentuen en

determinats perfils: bé per l'idioma, per la manca

d'habilitats socials, per l'edat..., però especialment per la

manca d'ofertes de treball.

• S'identifica que determinats requisits dels cursos

ocupacionals del SOC són excloents d'alguns sectors de

població

• Es considera, per part de la ciutadania, que caldria millorar

l’orientació laboral per tal que fos més realista i ajustada a

les demandes del mercat laboral actual. Així mateix, es

reivindica més reciclatge formatiu de qualitat i adequat als

perfils actuals així com més Plans d’Ocupació que es poden

demandar a l’actualitat per les empreses.

74

Eix 6. Econòmic

Visió de ciutat: Garantir que totes les persones gaudeixin d’uns ingressos mínims

que els permetin viure amb dignitat

75

Eix 6. Econòmic

L’eix econòmic ha estat el que tradicionalment s’ha associat a

l’exclusió social, assimilant-la al concepte de pobresa. L’exclusió

en l’àmbit econòmic fa referència a la insuficiència de recursos

econòmics d’una persona i/o unitat familiar per viure en societat

tenint en compte els seus nivells d’ingressos i despeses. Així,

l’exclusió en l’eix econòmic depèn tant de la composició de les

fonts d’ingressos com de les despeses i la composició de la unitat

familiar.

I és que, en definitiva, el principal factor de vulnerabilitat

econòmica es vincula a les dificultats financeres de la llar, és a

dir, a la impossibilitat per fer front al pagament de despeses

bàsiques, la capacitat d’estalvi o la dependència de la protecció

social (prestacions d’atur, rendes mínimes, etc).

En aquest sentit, el sistema de protecció social ha de vetllar

perquè aquelles persones que no tenen feina tinguin accés, en

funció de cada cas, a la xarxa de prestacions mínimes com un

element de seguretat que faci possible el dret de tota persona a

uns recursos mínims suficients per fer front a les seves

necessitats bàsiques alhora treballar per garantir el major grau

d’autonomia possible.

En relació a les dimensions d’exclusió de l’eix econòmic,

s’identifiquen:

Manca d’ingressos

Dificultats per fer front a les despeses de la llar

Dificultats per fer front a despeses bàsiques (privacions

materials)

Nul·la o escassa capacitat d’estalvi

76

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Serveis de l'Ajuntament de Sant Cugat per a

l'emprenedoria i l'empresa

Oficina d'Atenció a l'Empresa (OAE)

•Informació creació empreses

•Servei Reempresa

• Cambra de Comerç

Oficina Municipal d'Informació al

Consumidor (OMIC)

Serveis de la Fundació Sant

Cugat Actiu per a l'emprenedoria i

l'empresa

Convenis

•Yuzz (Banc Santander)

•Founder Institute

•FITA world

•Open Thinking (Gimbernat)

Acceleradores empresarials

Exempcions i bonificacions de

l'Ajuntament de Sant Cugat (Tarifació social)

En funció del nivel de renda

Mesures específiques per a

gent gran

Mesures específiques per a persones aturades

Mesures específiques per a persones en risc

d'exclusió

1. Bonificació de la taxa per accedir a pisos socials per acollides temporals

2. Ajuts a menjadors escolars 3. Ajuts per alimentació 4. Ajuts per atenció psicològica puntual 5. Ajuts per despesa mèdica 6. Ajuts per habitatge 7. Ajuts per transport 8. Ajuts per activitats d’estiu 9. Habitatge de protecció oficial 10. Preu públic bonificat d’accés a instal·lacions

esportives i piscines 11. Exempció de la taxa de cementiri 12. Bonificacions/ajuts d’un 90% o 70% de l’import anual

d’IBI per a famílies especials, nombroses i monoparentals amb pocs recursos.

13. Exempció de la taxa de clavegueram als perceptors de la RMI.

14. Exempció o bonificació del preu públic per assistència domiciliària

15. Bonificació consum d’aigua a persones que necessiten ajut social (conveni Sorea)

16. Ajut d’un escalat de % de l’IBI (import equivalent) per unitats familiar amb pocs recursos. (En estudi)

1. Ajut despeses de residències de gent gran 2. Ajut equivalent a un % de l’IBI per a majors de 65

anys amb pocs recursos 3. Bonificació IBI lloguer HPO

1. Gratuïtat del transport 2. Bonificació taxa obertura establiments per a les

empreses que contractin aturats santcugatencs 3. Bonificació IAE per a les empreses que contractin

aturats santcugatencs 4. Bonificació 100% de la taxa d’obertura

d’establiments comercials

1. Ajuts per participar en programes socials

Empresa i emprenedoria Fiscalitat

* Els recursos que des de Sant Cugat es destinen a garantir uns ingressos mínims i una inclusió activa en el mercat laboral estan inclosos en l’Eix 1 de cobertura de les necessitats bàsiques i a l’Eix 5 d’ocupació, respectivament.

Concurs d’Emprenedoria Social i Cooperativa

Suport a persones emprenedores

Seguiment i consolidació empresarial

Centres d’emprenedoria SC Trade Center Esade Creapolis

77

b) Dades de referència

Nombre d’empreses a Sant Cugat Empreses ubicades a Sant Cugat del Vallès (2n semestre

2013) Anàlisi

2.673 empreses a Sant Cugat del Vallès

87% d’aquestes són del sector serveis

Representen l’1,7% del total d’empreses de la província

de Barcelona i l’1,2% del total d’empreses de Catalunya

Font: dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat a partir de l’Observatori del Treball i HERMES (Diputació de Barcelona)

Sant Cugat s’ha postulat en els darrers anys com una ciutat atractiva per a les empreses. Són un total de 2.673 empreses les que actualment (2n trimestre de 2013) s’ubiquen a la ciutat, un 3,7% més que el 2008. És a dir, des de l’inici de la crisi econòmica, han augmentat el nombre

d’empreses radicades a la ciutat.

Aquestes empreses representen un 1,7% i un 1,2% del total d’empreses

de la província de Barcelona i del conjunt de Catalunya, respectivament. Val a dir, a més, que aquesta proporció s’ha anat incrementant els darrers anys a causa de l’increment del nombre d’empreses a Sant Cugat, d’una banda, i del decreixement del total d’empreses a la província i el territori català, de l’altra.

Percepció de la situació econòmica Perspectives entorn l'evolució de la situació econòmica

personal (Consideració de la situació econòmica personal com a

igual, millor o pitjor que l'any anterior)

Anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir dels Indicadors de l’Observatori Sociològic de

Sant Cugat, 2013

Si bé el percentatge de persones enquestades que consideren que la seva situació ha millorat respecte l’any anterior es manté residual i força estable en els darrers 4 anys, s’observen variacions pel que fa a aquelles persones que consideren que la seva situació és igual o

pitjor. El punt d’inflexió es troba al 2011: a partir d’aquest moment, incrementen ostensiblement les persones que consideren que la seva situació ha empitjorat.

Les darreres dades del baròmetre de juny del 2013, però, semblen iniciar un lleuger canvi de tendència: han augmentat fins al 7,7% les persones que creuen que la seva situació és millor i han disminuït aquelles que

consideren que és pitjor, passant d’un 51,3% a un 46,6%.

La durada de la crisi, doncs, no només afecta a les condicions econòmiques sinó també a les sensacions i expectatives de la ciutadania. Sembla, no obstant, que aquestes percepcions milloren lleugerament en

el darrer baròmetre.

45,20%

7,7%

46,60%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Novembre2008

Novembre2009

Octubre2010

Novembre2011

Juliol 2012 Juny 2013

Igual Millor Pitjor

78

Suport a l’emprenedoria i l’empresa

Dades de referència sobre els serveis de suport a

l’emprenedoria i l’empresa a Sant Cugat (2012)

Anàlisi

46 llocs de treball entre despatxos i coworking en els

centres d’emprenedoria Esade Creapolis i Trade Center

81% d’ocupació en aquests llocs de treball

12 empreses creades on hi col·laboren 46 joves a

través del programa Yuzz

69 empreses creades i 265 projectes assessorats a

través del conveni amb la Cambra de Comerç de Terrassa

14 persones participants en el Concurs d’Emprenedoria

Social i Cooperativa i 3 projectes seleccionats

Font: dades facilitades per la Fundació Sant Cugat Actiu (2013)

L’Ajuntament de Sant Cugat ha posat en marxa diversos serveis i convenis amb diferents entitats per tal de donar suport a l’emprenedoria i l’empresa a la ciutat:

Sant Cugat compta amb dos centres d’emprenedoria: Esade

Creapolis i Trade Center. Segons dades a 31 de juliol de 2013,

entre aquests 2 centres s’hi ofereixen 46 llocs de treball amb una ocupació d’un 81%. La proporció de dones en aquests centres és d’un 29,6% entre emprenedores i assalariades. En total, són 23 les empreses que se’n beneficien.

El Yuzz és un programa de foment de l’emprenedoria adreçat a joves de 16 a 30 anys. Entre les 3 edicions dutes a terme, s’han creat 12

empreses (75% Societats Limitades i 25% autònoms). En total, hi col·laboren 46 joves, un 92% dels quals són homes.

També existeix un conveni amb la Cambra de Comerç de Terrassa

a través del qual l’any 2012 es van assessorar 265 projectes i es van crear 69 empreses. A setembre de 2013 ja s’han assessorat 214

projectes i s’han creat 51 empreses.

En el Concurs d’Emprenedoria Social i Cooperativa del 2013 s’han presentat 5 projectes dels quals se n’han seleccionat 3 on hi participen un total de 14 persones (un 57% de les quals són dones). S’espera que passat els 6 mesos d’assessorament a mida el projecte es consolidi amb la constitució de la cooperativa i la contractació de

totes les persones que hi participen.

79

Dificultats associades a la crisi Dificultats per fer front als pagaments Anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir dels Indicadors de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, juny 2013 Base: 1.000

Tot i que majoritàriament no es detecten dificultats per fer front

als diferents pagaments (despeses de la llar, d’alimentació,

habitatge), sí que destaca que un 26,7% de la ciutadania de Sant Cugat afirma, de manera genèrica, tenir problemes per arribar a final de mes.

És el pagament de despeses de la llar (llum, aigua, comunitat...) on més dificultats s’identifiquen (15,2% de les persones enquestades afirmen tenir dificultats per fer front aquests

pagaments), seguit de les despeses d’alimentació (12,9%) i habitatge (12,4%).

Per districtes, destaca que un 41% de les persones residents a La Floresta-Les Planes tenen dificultats per arribar a final de mes. Així mateix, un 31,1% i un 30,2% de la població de Valldoreix i el Coll Sant Francesc afirmen tenir dificultats a finals de mes,

respectivament.

26,7%

15,2%

12,9%

12,4%

72,0%

83,9%

72,3%

85,9%

1,1%

0,9%

1,1%

1,7%

Arribar a final de mes

Despeses de la llar

Despeses d'alimentació

Habitatge

Si

No

NS/NC

80

Dificultats associades a la crisi

Privacions materials (Aspectes que es pot permetre la seva família) Anàlisi

Valldoreix 43,4% 66,4% 66,2% 84,7% 89,4%

Mira Sol 55,9% 72,3% 73,6% 88,1% 96,2%

La Floresta - Les Planes 34,8% 55,0% 58,2% 85,0% 92,4%

Can Mates Vollpelleres 51,7% 72,8% 81,2% 86,2% 91,0%

El Coll Sant Francesc 55,4% 70,0% 73,3% 88,4% 96,3%

Parc Central Coll Favà 55,7% 72,3% 77,4% 86,2% 95,2%

Eixample

Torreblanca 67,0% 77,5% 84,0% 88,5% 95,8%

Nucli 49,0% 69,9% 66,6% 87,6% 96,1% *Les dades desagregades per districte fan referència a les persones que afirmen que sí que es poden permetre els ítems. Font: elaboració pròpia a partir dels Indicadors de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, juny 2013

En concordança amb l’apartat anterior, la major dificultat econòmica s’associa a tenir algun estalvi a final de mes: un 44,4% de les persones enquestades afirmen no poder-s’ho

permetre.

Seguidament destaca el fet que un 27,5% no poden permetre’s anar de vacances un cop l’any. Cal puntualitzar, no obstant,

que aquesta dada, per al conjunt de Catalunya, se situa en un 39,1%, més de 10 punts per sobre.

Un 23,3% de les persones enquestades afirmen no poder permetre’s fer front a una despesa imprevista de 750€ amb els seus propis ingressos. Destaca que aquesta xifra a Catalunya és pràcticament del doble (40,2%)

Tampoc és menyspreable el 4,5% de persones que no poden afrontar la despesa d’un àpat de carn, pollastre, peix o equivalent almenys cada dos dies.

Per districtes, les persones que resideixen a La Floresta/Les

Planes són les que afirmen tenir més dificultats (només un 34’8%, per exemple, afirma que és capaç de tenir algun tipus d’estalvi a final de mes)

En relació amb l’edat, són les persones més grans qui

presenten majors dificultats: a edats més avançades, augmenten les privacions materials. Així, mentre un 73% de les persones d’entre 17 i 24 anys es poden permetre tenir algun estalvi a final de mes, únicament el 39% de les persones majors de 64 anys poden fer-ho. En relació a les dificultats per

mantenir la temperatura de la llar i consumir un àpat de carn pollastre o peix, les diferències són més petites. El fet d’anar

de vacances, fer front a una despesa imprevista o bé arribar a final de mes és on la diferència per edats es fa més evident i on les persones majors de 64 presenten més dificultats.

*Les dades de Catalunya fan referència a l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya (2011), disponible a l’IDESCAT

94,6% 87,1% 73,9% 70,8%

53,7%

4,5% 11,7% 23,3% 27,5%

44,4%

0,9% 1,2% 2,8% 1,7% 1,9%

Un àpat decarn, pollastre

o peix (oequivalent)

almenys cada2 dies

Mantenir unatemperatura

adecuada

Fer front a una despesa

imprevista (750€)

Anar devacances un

cop l'any

Tenir algunestalvi a final

de mes

Si

No

NS/NC

81

Eix 6. Econòmic

c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu

• Hi ha una percepció, per part de les entitats i de la

ciutadania, que les botigues d'alimentació i els productes

bàsics són més cars a Sant Cugat que a la resta de

poblacions del voltant.

• La situació dels i les professionals autònoms és un

element de preocupació. A Sant Cugat, a més, hi ha un

elevat nombre de professionals liberals que actualment es

troben en situacions de dificultat sense cobertures de

subsidis d'atur i una desprotecció davant de possibles

situacions d’impagaments.

• La manca de crèdit per a les empreses per part de les

entitats bancàries és subratllada per les entitats i la

ciutadania com una dificultat afegida a la ja complexa

situació socioeconòmica.

• Gairebé un 30% de les persones enquestades

manifesten tenir problemes per arribar a final de mes.

Aproximadament la meitat d'aquestes presenten dificultats

en els pagaments de l'alimentació, les despeses de la llar o

l'habitatge. Aquesta proporció augmenta especialment al

districte de La Floresta-Les Planes.

• Amb l'edat, les dificultats per fer front als pagaments

d'alimentació, neteja i habitatge augmenten.

• El barri de La Floresta-Les Planes és on es manifesten

majors dificultats econòmiques

• Des de la ciutadania s’ha manifestat precupació en relació al

discurs vers l’emprenedoria. Es considera que caldria

advertir, també, que l’autoocupació genera incertesa. El fet,

a més, que alguns negocis s’obrin sense estudis de mercat

previs provoca una elevada rotació en els comerços de la

ciutat.

82

Eix 7. Relacional

Visió de ciutat: Garantir la inclusió social enfortint les famílies i les xarxes socials i

comunitàries de proximitat

83

Eix 7. Relacional

L’exclusió social és el resultat d’un seguit de factors personals i

condicionants estructurals on les relacions personals hi juguen un

paper important. Els factors associats a les relacions personals

poden operar com agreujants dels processos d’exclusió social o

bé poden pal·liar-los. Tant les xarxes familiars com les relacions

amb l’entorn són un punt de suport important per a la inclusió

social. Especialment en els estats del sud d’Europa, fortament

familistes, les famílies actuen com a recolzament de moltes

situacions generant una autèntica xarxa de solidaritat primària i

arribant allà on Estat i mercat no ho fan.

Alhora, cal tenir en compte que la pèrdua de feina i d’estatus

econòmic pot afeblir també la xarxa de relacions personals,

afectant directament la quotidianitat de les persones. Les

relacions personals, doncs, són alhora un factor a considerar per

a l’exclusió.

En aquest sentit, cal potenciar mecanismes i dinàmiques que

promoguin valors de comunitat i convivència, de cooperació i

solidaritat entre les persones i els grups socials, i així enfortir el

capital social com a instrument que propicia l’exercici de

ciutadania i que afavoreix la coresponsabilització de les persones

i dels grups socials en els assumptes públics i la vida en comú.

Les dimensions d’exclusió que s’associen a l’àmbit relacional,

són:

Deteriorament o manca de xarxes familiars

Monoparentalitat

Violència masclista

Deteriorament o manca de xarxes socials de proximitat

Manca d’accés a la ciutadania

84

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Serveis d'atenció a la violència de

gènere

Xarxa de lluita contra el

maltractament i la violència de

gènere

Accions de sensibilització

Recursos específics contra

la violència contra les dones

Atenció i suport personalitzat en

violència masclista

Servei d'atenció als infants i adolescents víctimes de violència de

gènere

Programes del Departament d'immigració i

mediació comunitària

Assessoria Jurísica en

temes d'estrangeria

Cursos inicials i bàsics de

català

Programa d'acomodació

municipal

Informes d'arrelament

social

Servei de Mediació

comunitària

Programes del Departament de persones

amb necessitats d'atencions especials

Dinamització de les Taules de Participació

Accions per a la inclusió de

persons amb discapacitat

Lleure per a persones amb discapacitat intel·lectual

Programa de suport a les

persones cuidadores

Accions de sensibilització

Suport a les entitats socials

Pla d'accessibilitat

Programes del Departament de

gent gran

Dinamització de la Gent Gran

Fomentar activitats per a la gent gran de

Sant Cugat

Suport i dinamització dels Casals i espais de la Gent Gran

Altres programes de l'Ajuntament

Banc del temps

Oficina de voluntariat

Programa “Apropa cultura”

Casal de Joves Torreblanca

Espais de Joves Mira-Sol, Les Planes i La

Floresta

Taula d'Igualtat

85

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Creu Roja

Captació o capacitació voluntariat

Acompanyaments individualitzats

Entitats gent gran

Associació Aula d'Extensió

Universitària per a la Gent Gran de Sant

Cugat

Associació de Gent gran del Casal de Sant

Cugat

Casal d'Avis Valldoreix

Col·lectiu de la Gent Gran de La Floresta

Col·lectiu Gent Gran de Mira-sol

Coral Tardor

DELTA gent activa

Llar d'avis de la Parròquia de St. Cugat

Racó de l'amistat de Les Planes

CAVIS

Taula de Gent Gran

Oncolliga

Suport i acompanyament durant

la malaltia

Suport psicològic malalt/a i família

Informació sobre recursos xarxa social

Programes de prevenció, educació i

sensibilització

Conferències malalts oncològics

Programes voluntariat

Càritas

El Talleret

Ajuda'm a créixer

Menjador social

Arrela't

Llar d’avis de la

parròquia Aula d’extensió

universitària CAVIS DELTA Gent Activa Creu Roja Casal de Mira-Sol

86

Altres entitats

Entitats de lleure

ASDI

Cooperació internacional

Infinits Somriures

Taula persones amb discapacitat

Taula persones amb mobilitat

reduïda

180º para la Cooperación y el Desarrollo

ACTIVE, organització pel desenvolupament i cooperació internacional

Amics del Nepal Amigos de Yachana-huasi Asecop Associació Europea Cooperació

amb Palestina Asociación Colaboración y

Esfuerzo ACOES Asociación solidaria ADE Assemblea de Cooperació per

la Pau Associació Amics de Villacaoba Associació Catalana

d'Enginyeria Sense Fronteres Associació de cooperació

internacional QgatSud Associació de Famílies

d'Acollida d'Infants a Sant Cugat

Associació Humanitària Tiravira Associació Intercultural Colores Associació internacional 100

ciutats per la pau Associació Rostros, Colores y

Sueños Associació Xingu Araguaia

Ajuda als Desprotegits Bon Dia Gàmbia ONG CC ONG Ajuda al

Desenvolupament

Centre de Estudis Amazònics Cesal Comité català Aminatu Haidar (Per

l'alliberament de tots els presos polítics sahrauís)

Desarrollo 2000 en África Diyite (Dignitat) ONG de Cooperació

amb Haití Educació Sense Fronteres Els Amics de la Cabilia de Catalunya Fons Social de Sant Cuqat-

Valldoreix Forkids Associació d'Ajut a la

Infància Iniciatives Solidàries Intermón Oxfam Mans Unides Sant Cugat Medicus Mundi Catalunya Mestres per Bòsnia

Observatori del Deute Pasaporte para la cooperación Rotary Club Sant Cugat Sant Cugat amb el Poble Saharaui

SCAPS AFAISC Asociación Aimeni Solidaridad, Educación y Desarrollo Totes les mans Per la solidaritat, la cooperació i el

desenvolupament social Xarxa d'Enllaç amb Palestina Xarxa de Consum solidari YACEE

87

b) Dades de referència

Teixit associatiu de Sant Cugat Nombre d’entitats a Sant Cugat, per tipologia Anàlisi

Tipus d’entitats a Sant Cugat N %

Cultura 113 27,6%

Esport 69 16,9%

Solidaritat i cooperació 59 14,4%

Associació de veïns 30 7,3%

Sanitat i serveis socials 25 6,1%

Educació 23 5,6%

Joventut / Lleure 18 4,4%

Societat 12 2,9%

Gent gran 10 2,4%

Medi Ambient 10 2,4%

Religioses 9 2,2%

Activitat econòmica 8 2,0%

Immigració 8 2,0%

Partits polítics i sindicats 8 2,0%

Dones 5 1,2%

Estudis i recerca 2 0,5%

TOTAL 409 100%

Font: web Entitats en xarxa www.santcugatentitats.net, 2013

Les associacions i entitats han tingut sempre un paper essencial en la

participació i han estat una eina de cohesió social. A Sant Cugat, s’hi registren 409 entitats de tipologia molt diversa. Tal com s’observa a la

taula, les entitats més nombroses són les dedicades a la promoció de la cultura (representen un 27,6%), seguides de les esportives (16,9%) i les de solidaritat i cooperació (14,4%).

En relació a la participació del jovent, Sant Cugat compta amb el Casal de

Joves Torreblanca i dos espais joves de districte: un a Mira-Sol i l’altre a Les Planes. Al Casal de Joves s’hi organitzen diverses activitats adreçades a joves d’entre 14 i 30 anys alhora que s’hi proporcionen espais per al jovent de la ciutat: sales de treball i de reunió, bucs d’assaig, sales per a activitats d’arts escèniques i arts plàstiques, etc. El Casal també compta amb un Servei d’Informació Juvenil on s’atenen consultes i demandes d’informació

sobre diverses temàtiques com habitatge, mercat laboral i presa de decisions.

88

Violència de gènere Impacte de la violència de gènere a Sant Cugat

(2012-2013)

Anàlisi

96 casos atesos de violència de gènere durant el

2011

43 casos atesos de violència de gènere durant el

primer semestre de 2013

49,1% de casos denunciats el 2012

41 anys tenen de mitjana les dones ateses per

violència de gènere

Un 68% són de nacionalitat espanyola

Font: III Informe semestral, 2013. Impacte de la violència contra les

dones a Sant Cugat del Vallès

Segons el III Informe semestral sobre l’Impacte de la violència contra les

dones a Sant Cugat, al llarg del 2012 es van detectar 96 casos de violència

de gènere, marcant una tendència força estable en relació a anys anteriors. Al

primer semestre de 2013, al seu torn, es van detectar 43 casos.

La detecció es realitza a través dels diferents serveis de la Xarxa de lluita contra el

maltractament i la violència de gènere. Concretament, han estat els Centres

d’Atenció Sanitària i els Mossos d’Esquadra els qui més casos han detectat (69 i 68

casos, respectivament).

El perfil de les dones que pateixen violència de gènere és heterogeni i afecta dones

de diferents edats, nivells formatius i econòmics i nacionalitats. Malgrat això, i

posant una mirada curosa en la interpretació de les dades, es pot establir un perfil

mitjà de dones que han acudit als serveis municipals analitzats. El perfil majoritari

és el d’una dona entre 25 i 44 anys de nacionalitat espanyola, vivint amb parella i

amb una feina remunerada.

Afectació relacional de la crisi Afectació relacional de la crisi (Considera que

arran de la crisi, han minvat les seves relacions?)

83% consideren que les seves relacions estan

igual que a l’inici de la crisi

37,9% de les persones aturades consideren que

les seves relacions han minvat

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori

Sociològic de Sant Cugat, juny 2013

Mentre que la majoria de les persones enquestades en el baròmetre de juny de

2013 de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat consideren que les seves relacions

estan igual que a l’inici de la crisi (un 83%), aquest percentatge disminueix

considerablement en el cas de les persones aturades i se situa en un 59,1%.

Així, entre el conjunt de les persones enquestades, només un 10,9% considera que

les seves relacions han minvat, però entre les persones aturades aquesta proporció

gairebé es quadruplica i arriba a un 37,9%. L’atur, doncs, es configura no només

com una situació de vulnerabilitat econòmica sinó també relacional i de pèrdua de

xarxa de suport.

89

Xarxa d’ajuda

L’ajuda en primera instància (En cas que vostè es

trobés en situació de dificultat econòmica, a qui demanaria ajuda en primera instància?)

Anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Sociològic de

Sant Cugat, juny 2013

Segons el baròmetre realitzat per l’Observatori Sociològic de Sant Cugat el

juny de 2013, un 85% de les persones enquestades acudirien a la família en

primera instància en cas de dificultat econòmica. En segon lloc, tot i que a

força distància, apareixen les institucions públiques (9,4%), seguides de les

amistats (2,7%) i l’Església (0,5%). Aquestes dades reflecteixen que és la

família la principal institució de referència en la xarxa de suport personal;

l’administració pública, en canvi, no consolida un paper rellevant en l’ajuda en

primera instància. La importància de la família en la prestació d’ajuda

econòmica en primera instància, posa de manifest que aquelles persones

sense una xarxa familiar de suport poden ser més vulnerables davant de

situacions de risc d’exclusió social.

Per edats, les persones que més recorren a la família són les més joves: en un

97,7% dels casos entre les que tenen entre 17 i 24 anys. Aquesta proporció va

disminuint amb l’edat i són les persones majors de 64 anys les qui menys

recorren a la família (70,4%) i més a les institucions públiques (17,7%).

97,7%

0,7%

1,0%

0,6%

0,0%

95,4%

1,8%

2,8%

0,0%

0,0%

84,9%

2,2%

10,3%

0,7%

1,9%

80,5%

3,8%

11,6%

0,2%

3,9%

70,4%

4,5%

17,7%

1,1%

6,3%

A la família

A les amistats

A lesinstitucionspúbliques

A l'Església

NS/NC

17-24

25-34

35-49

50-64

90

cional

b) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu

• Manca d'espais de respir i de contacte per a famílies de

persones amb discapactitat o dependència. També per

persones en situació de dificultat social.

• Tendència a institucionalitzar els programes, fet que

dificulta arribar a certes persones o col·lectius.

• Reducció de recursos en projectes que promouen la inclusió

i la relació.

• Manca de recursos de persones a peu de carrer per detectar

necessitats de famílies que no accedeixen als recursos o a

les entitats.

• Especialment les persones autòctones, posen en marxa els

recursos de la xarxa familiar abans d'adreçar-se a les

institucions públiques, Caldria reforçar la informació sobre la

xarxa de serveis de qualitat que ofereixen els Serveis

Socials i les entitats del tercer sector.

• Pèrdua de relacions per canvi d'estatus econòmic i/o

per pèrdua de feina. Es tracta de pèrdues difícils d'abordar

ja que són ininterrompudes: pèrdua d'estatus social,

laboral, de rol, de parella...

• Aquesta situació d'estrés i pèrdues en diferents nivells

pot agreujar i incrementar les problemàtiques de salut

mental.

• L’atur es configura no només com una situació de

vulnerabilitat econòmica sinó també relacional i de

pèrdua de xarxa de suport

• La importància de la família en la prestació d’ajuda

econòmica en primera instància, posa de manifest que

aquelles persones sense una xarxa familiar de suport poden

ser més vulnerables davant de situacions de risc d’exclusió

social, especialment les persones grans.

91

Eix 8. Pobresa infantil

Visió de ciutat: Garantir que cap infant de la ciutat es trobi en situació de pobresa

92

Eix 8. Pobresa infantil s

L’exclusió social té una crua traducció en la pobresa infantil. La

perllongada crisi econòmica provoca l’augment de famílies en

situació de vulnerabilitat i l’increment del nombre de nens i nenes

que es troben en situació de pobresa. Així, segons les darreres

dades de l’IDESCAT, un 26,4% de les persones menors de 16

anys es troba en situació de pobresa a Catalunya.

Tenint en compte que Sant Cugat té una elevada proporció

d’infants entre la seva població i un dels índex de natalitat més

elevats de Catalunya, resulta pertinent assenyalar la pobresa

infantil com un eix específic sobre el qual el Pla d’Inclusió Social

ha de treballar. En aquest sentit, les famílies amb infants menors

a càrrec són una de les prioritats del present Pla.

Val a dir, a més, que Sant Cugat ha apostat per les polítiques

d’infància amb iniciatives com el Consell dels Infants, un òrgan

de participació ciutadana format per nens i nenes. Aposta que, a

més, ha valgut per obtenir el guardó d’UNICEF de Sant Cugat

com a Ciutat Amiga de la Infància.

Pel que fa a les dimensions d’exclusió de l’eix de pobresa infantil,

cal prendre en consideració el conjunt dels eixos analitzats ja que

tots tenen implicació en l’afectació de la pobresa entre la

infància.

93

a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats

Serveis d'atenció a la infància de l'Ajuntament

Beques Escoles Bressol i menjador

escolar

Equips d'atenció a la infància i

l'adolescència

Equips d'assessorament i Orientació

Psicopedagògica (EAP)

Punt de Trobada

Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de violència de gènere i familiar

Consell dels infants

Pla d'Infància

Casals Municipals

•Casal Municipal Mira-Sol

•Casal Municipal Les Planes

Protocol de prevenció del maltractament

infantil

Taula d'infància

Serveis i programes de les entitats socials

El Talleret (Càritas)

Programa "Ajuda'm a créixer" (Càritas)

Programa Proinfància (Càritas)

Campanya "Un nen, una joguina"

Reforç escolar (Càritas, Creu Roja,

AMPA)

Kits nadó (Creu Roja)

El Rober (Creu Roja)

Kits alimentació (Creu Roja)

El Rebost (Càritas)

Servei d'atenció socioeducativa no residencial per a

infants i adolescents

Centre Obert Can

Llobet

Centre Obert Casc

Taller Jove Natura

Serveis de l'àmbit de salut

Centre de Salut Mental

Infanto-Juvenil (CSMIJ)

Programa "Nen sa"

Programa d'embaràs, part i post-

part

Altres entitats

Atelca

DAPSI (Centre de

Desenvolupament Infantil

i Atenció Precoç)

Serveis Socials Educació Delegació

Territorial d’Ensenyament

Serveis Socials Consell Comarcal

DonaInformació EAP Cossos de

seguretat CAPs Càritas Creu Roja DAPSI EAIA

94

b) Dades de referència

Tinença de fills i filles Tinença de fills i filles, 2010-2011 Anàlisi

Tinença de fills i filles Homes

Sant Cugat1

Dones

Sant Cugat2

Sense fills/es 28,9 23,6

Amb fills/es 70,8 76,2

1 fill/a 17,3 20,5

2 fills/es 38,1 36,8

3 o més 15,4 18,9

NC 0,7 0,2

Mitjana de fills/es per home/dona (del total de homes/dones amb fills)

2,07 2,08

1 Font: Enquesta St Cugat en Masculí 2011. Base: 400 2 Font: Enquesta Sant Cugat en Femení II 2010. Base: 424

El 70,8% dels homes i un 76,2% de les dones del municipi tenen descendència,

xifra superior a la resta de poblacions de l’àmbit metropolità que és del 68,8%.

També destaca que més d’un 50% tant de dones (55,7%) com d’homes (53,6%) tenen dos fills/es o més, percentatges que també superen la mitjana de l’àmbit metropolità (47,7%) i que concorden amb la mitjana de fills/es per persona, que és superior a 2.*

*Les dades de l’àmbit metropolità fan referència a l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits

de la Població del 2011

El Consell dels infants i Sant Cugat Ciutat Amiga de la infància

Algunes dades d’interès Anàlisi

2010: es constitueix el Consell dels Infants a Sant

Cugat

24 nens i nenes hi participen, 2 de cadascun dels 6

centres participants

6 trobades s’han realitzat durant el curs 2012-2013

2012: Sant Cugat és guardonada com a Ciutat

Amiga de la Infància (UNICEF)

En relació a la participació dels infants de Sant Cugat, és destacable la iniciativa del Consell dels Infants: un òrgan de participació ciutadana format per nens i

nenes de 5è i 6è de primària de la ciutat. A través d’aquest òrgan, una vintena de nens i nenes expliquen, cada curs, les seves idees al voltant d’un tema per tal de reforçar la cultura de la participació i la democràcia entre els i les més joves. Durant el curs 2012-2013, per exemple, l’objectiu del Consell dels Infants

és trobar solucions solidàries a la situació de crisi.

Per iniciatives com aquesta, Sant Cugat ha estat guardonada recentment com a

Ciutat Amiga de la Infància per UNICEF.

95

Ajuts econòmics d’escola bressol

Ajuts econòmics d’escola bressol (2010-2013) Anàlisi

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Serveis Socials, 2013

Nota metodològica: el nombre de sol·licituds i ajudes atorgades és dinàmica al llarg del curs, és a dir, el nombre d’infants amb beca pot

variar mensualment, per aquest motiu el nombre de sol·licituds inicial no té perquè correspondre al sumatori d’ajuts atorgats més ajuts denegats

2010-2011 2011-2012 2012-2013

Sol·licituds 106 79 96

Ajuts atorgats

82 71 63

Ajuts Denegats

16 20 33

Baixes 8 10 14

A la convocatòria d’ajuts del curs 2012-2013 es van presentar 96 sol·licituds d’ajuts econòmics individuals per a l’escolarització i /o l’assistència al servei de

menjador. Com a resultat de la valoració, es van aprovar 63 ajuts econòmics, i se’n van denegar 33:

Les denegacions corresponen a situacions en que els ingressos familiars

superaven el límit establert per la convocatòria. L’increment de la proporció de denegacions respecte al curs anterior pot venir motivat per la pèrdua d’ingressos d’algunes famílies que, malgrat aquesta davallada de poder adquisitiu, superen el límit d’ingressos establert.

En els darrers cursos, hi ha menys sol·licituds que en anys anteriors ja que, en moltes famílies, un dels progenitors no estava treballant i s’ha optat per no

fer ús de l’escola bressol. A més, al llarg del curs s’han produït 14 baixes a causa de canvis de domicili o a causa de la renúncia de les famílies a la plaça d’escola bressol. Cal recordar que les famílies beneficiàries han de fer, com a

mínim, una aportació corresponent al 20% de la despesa de menjador i d’escolaritat.

Val a dir, a més, que han incrementat el nombre de places reservades a infants amb necessitats educatives especials (NEE) socials. Si la normativa exigeix una plaça per aula, actualment a Sant Cugat n’hi ha dues per cada classe, és a dir, un total de 46.

96

Ajuts econòmics de menjador escolar

Ajuts econòmics de menjador escolar Anàlisi

En el curs 2012-2013, si bé el nombre de sol·licituds no ha estat significativament superior a les d’anys anteriors, sí que destaca el gran nombre de sol·licituds amb una puntuació econòmica elevada, en

comparació amb cursos precedents. Aquestes sol·licituds corresponen a famílies que pateixen una situació de greu dificultat econòmica i que no són susceptibles d’estar en seguiment de serveis socials al no tenir una

problemàtica social afegida.

També és destacable el nombre de baixes i/o renúncies que s’han produït durant el curs, un total de 62. Bona part d’aquestes renúncies s’han donat a

causa de la impossibilitat, per part d’algunes famílies, de fer front al pagament de la quota de menjador malgrat rebre ajuda econòmica per part de Serveis Socials. En molts d’aquests casos, el pare o la mare es troben a l’atur de manera que prefereixen que els infants vagin a dinar a casa. Total

sol·licitades 919 999 816

% atorgades 86,6% 79,3% 78,1%

Font: elaboració pròpia de les dades de Serveis Socials, 2012

Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de violència de gènere i familiar

Dades del Servei d’atenció als infants i adolescents

víctimes de violència de gènere i familiar Anàlisi

El Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de la violència de

gènere i familiar té l’objectiu de tractar les conseqüències que tenen pel fet de ser víctimes directes o indirectes de la violència dels seus pares/mares i o altres familiars.

Aquest servei s’inicià el maig del 2012, i durant el segon semestre d’aquest any i el primer semestre del 2013 s’han atès un total de 15 casos, 6 dels

quals són antics i 9 nous. D’aquests, un 40% es consideren tancats en aquest període, mentre que un 60% continuen actius.

670 748 616

112 104

90

137 147

110

2010-2011 2011-2012 2012-2013

Instituts

Escoles Concertades

Escoles Públiques

9

6 Casos antics

Casos nous15 casos

totals

Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria 2012-2013 del Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de la violència de gènere

97

Eix 8. Pobresa infantil

c) Necessitats detectades

• Dificultats d'accés a les activitats extraescolars.

• El fet que algunes persones amb fills/es hagin tornat a casa

dels pares per no poder mantenir un habitatge independent

pot comportar situacions de dificultat per als infants.

• El patiment per situacions de dificultats socio-econòmiques

repercuteix directament en el desenvolupament dels infants.

• L'increment del cost de les escoles bressol ha provocat que

algunes famílies hagin optat per no fer-ne ús, sobretot en

casos en què un dels progenitors es troba en situació d'atur.

• Es detecta una disminució de les sol·licituds d'ajuts

econòmics d'escola bressol causat pel fet que en moltes

famílies un dels progenitors no estava treballant i s’ha optat

per no fer ús de l’escola bressol. Cal recordar que les

famílies beneficiàries han de fer, com a mínim, una

aportació corresponent al 20% de la despesa de menjador i

d’escolaritat.

• En relació a les ajudes de menjador, si bé el nombre de

sol·licituds no ha estat significativament superiors a les

d’anys anteriors, sí que destaca el gran nombre de

sol·licituds amb una puntuació econòmica elevada, en

comparació amb cursos precedents.

• També és destacable el nombre de baixes i/o renúncies que

s’han produït durant el curs. Bona part d’aquestes renúncies

s’han donat a causa de la impossibilitat, per part d’algunes

famílies, de fer front al pagament de la quota de menjador

malgrat rebre ajuda econòmica per part de Serveis Socials

98

Síntesi dels 8 eixos estratègics

99

6. Síntesi dels 8 eixos estratègics

Tal com s’ha identificat al llarg del document, el fet de trobar-se en una situació d’exclusió social depèn d’una pluralitat de factors. Hi ha,

per tant, un seguit de condicionats personals que, a banda dels factors estructurals, augmenten la vulnerabilitat i les probabilitats de risc

d’exclusió social. Es tracta de característiques personals i familiars com poden ser l’atur de llarga durada, la dependència, la discapacitat o

el deteriorament de les xarxes familiars que tenen incidència en la quotidianitat de les persones i poden fer-les més vulnerables. La

presència d’una o més d’aquestes característiques no implica necessàriament patir una situació de risc d’exclusió, però sí que augmenta

les possibilitats de trobar-se en una situació de vulnerabilitat.

En el següent quadre se sintetitza, en base als 8 eixos analitzats, l’afectació de diverses dimensions o factors d’exclusió a les necessitats

de la ciutat Sant Cugat a partir de l’anàlisi de les dades disponibles i el treball qualitatiu realitzat:

Eixos Dimensions d’exclusió

Necessitats detectades a Sant Cugat

1. Necessitats bàsiques

Dificultats per fer

front al pagament

de les despeses de

la llar

Dificultats per fer

front a les

despeses

d’alimentació

Percepció de

rendes mínimes

d’inserció

En relació a les dificultats per fer front al pagament de les despeses més bàsiques, cal posar en valor el fet

que l’Ajuntament de Sant Cugat disposa d’ajuts socials i d’urgència per a habitatge, activitats extraescolars,

alimentació, transports, subministrament, ajuts mèdics i altres, així com ajuts per a l’escola bressol i el

menjador escolar.

En base a les dades del baròmetre de l’Observatori sociològic, les majors dificultats s’identifiquen en el

pagament de les despeses de la llar (llum, aigua, comunitat), seguides de l’alimentació i l’habitatge. Els

ajuts proporcionats des de Serveis Socials, doncs, s’identifiquen com a necessaris per pal·liar aquelles

situacions de majors dificultats.

Pel que fa a situacions de fragilitat més extremes, s’identifiquen diversos col·lectius amb necessitats a tenir

en compte per a combatre la pobresa i l’exclusió social: com homes sols majoritàriament magribins sense

ocupació ni subsidis, famílies en habitacions rellogades, persones en situació irregular administrativa...

Cal, alhora, posar el focus d’atenció en el manteniment d’una classe mitjana majoritària que cada vegada

esdevé més vulnerable. El fet que un 26,7% de les persones enquestades identifiqui dificultats per arribar a

final de mes sustenta aquesta idea, i més si tenim en compte que en alguns barris com La Floresta-Les

100

Planes aquest percentatge arriba al 41%. En aquest mateix sentit, els i les professionals dels Serveis

Socials han identificat una creixent demanda d’ajuda entre persones i famílies que fins ara eren

autosuficients i no havien tingut contacte amb Serveis Socials.

Finalment, cal fer referència a la importància que la ciutadania tingui coneixement dels serveis que

l’Ajuntament i les entitats posen a la seva disposició. Alhora, cal evitar l’estigmatització que encara

pateixen els Serveis Socials.

2. Salut

Dependència

Discapacitat

Drogodependència

Embarassos no

desitjats

Salut precària

Dificultat d’accés

als medicaments

En general, les dones i homes de Sant Cugat perceben que la seva salut és bona, els homes en força major

mesura que les dones.

No obstant això, cal prestar especial atenció a determinats col·lectius que, per les seves característiques,

són més vulnerables a l’exclusió social. És el cas de les persones majors de 80 anys que viuen soles, dones

en la seva gran majoria.

S’ha identificat com a problema entre els i les professionals la dificultat d’accés als medicaments: als centres

sanitaris es detecta un augment de les demandes associades a problemes econòmics i dificultats per fer

front als pagaments de tractaments odontològics, despeses de medicació, pròtesis, ulleres i audífons.

També s’ha observat certa preocupació entre diferents professionals respecte a l’afectació en la salut mental

que les situacions de dificultat econòmica poden provocar. Patologies psicològiques i emocionals com la

depressió, l’estrés o l’ansietat poden augmentar a causa de les dificultats econòmiques per les que passen

moltes persones.

3. Habitage

Associades a l’accés

i tinença d’habitatge: Dificultat d’accés Elevat

endeutament Dificultat per fer

front als

pagaments de la llar

Associades a les condicions: Males condicions

d’habitatges o edificis

La dificultat d’accés a l’habitatge a Sant Cugat ve marcat per un preu mitjà del mercat de l’habitatge que es

percep molt elevat. Es considera, a més, que el preu de l’habitatge de lloguer segueix estant penalizat front

a la compra.

Alhora, al baròmetre de l’Observatori Sociològic, les dificultats per fer front als pagaments de la llar s’han

identificat com una de les problemàtiques més comuns (afecta un 15,2% de les llars de Sant Cugat). Un

12,4%, a més, presenten dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i un 11,7% afirmen no poder

mantenir una temperatura adequada a la llar.

Es valora positivament el fet que PROMUSA destini un 7% del seu parc de lloguer a persones en risc

d’exlusió social (actualment 35 pisos) i que es comprometi a seguir destinant-lo en futures promocions.

Pel que fa a les condicions de l’habitatge, s’identifiquen com a factors de vulnerabilitat modalitats de

convivència com el relloguer ja que no sempre les habitacions estan en bones condicions i presenten manca

101

Habitatge compartit

Deteriorament del territori

Inseguretat ciutadana

Barraquisme

de llum, ventilació insuficient així com dificultats de convivència i impossibilitat d’empadronar-se i gaudir

d’una ciutadania de ple dret.

En aquest mateix sentit, cal posar el focus d’atenció en les famílies, freqüentment monoparentals, que han

tornat a casa dels pares per no poder mantenir un habitatge independent. Aquestes situacions també són

identificades com a factors de vulnerabilitat en la mesura que suposa una desestabilització en el cicle vital

de les persones afectades així com una pèrdua en el nivell adquisitiu dels progenitors, sovint majors de 65

anys.

El fet que s’hagi identificat, també, una manca de coneixement dels recursos existents en relació a

l’habitatge, posa de relleu que cal destinar més esforços en donar a conèixer els serveis en diferents

col·lectius.

En quant a les males condicions de l’habitatge, des de Càritas s’han identificat persones residint en

barraques al barri de Les Planes.

4. Educació

Accés al sistema

educatiu:

Manca

d’escolarització

Absentisme

Abandonament

escolar prematur

Capital formatiu:

Nivells formatius

baixos

Barreres

lingüístiques

Analfabetisme /

analfabetisme

funcional

Sant Cugat gaudeix d’una àmplia oferta educativa que abasta tots els nivells educatius i combina centres

d’ensenyament públic i centres d’ensenyament concertats i privats.

Pel que fa al capital formatiu de Sant Cugat, els nivells educatius de la població són elevats (un 53,4%

dels homes i un 44,8% de les dones tenen estudis superiors). No obstant això, per part de professionals i

escoles s’ha identificat una manca d’oferta formativa en Cicles Formatius de Grau Superior.

Des de les escoles, es detecten famílies amb dificultats per fer front a les quotes de l’escola, casos

d'abandonament del servei de menjador per les dificultats econòmiques així com dificultats per fer front

als pagaments de materials i activitats com les colònies.

5. Ocupació

Dificultat o negació

d’accés al mercat

de treball

Atur sense

prestacions

L’atur a Sant Cugat presenta nivells molt inferiors a la resta de Catalunya, tant per a les dones com per als

homes: si el I trimestre del 2013 l’atur a Catalunya se situava en un 24,5%, a Sant Cugat no arribava al

10% (9,7%). No obstant això, val a dir que l’atur sí que ha tingut una tendència creixent des de l’inici de la

crisi, passant d’un 7,1% el I trimestre de 2009 a un 9,7% el mateix període del 2013.

102

Subocupació

Precarietat laboral

(temporalitat, sous

baixos, condicions

abusives...)

Desqualificació

Malgrat la percepció de les dificultats del jovent per incorporar-se al mercat laboral, la taxa d’atur juvenil a

la ciutat és reduïda. S’observen majors taxes d’atur entre les persones més grans, ja que la taxa d’atur

més elevada a la ciutat es dóna entre les persones majors de 55 anys.

Les entitats manifesten preocupació per les persones a l'atur que ja no disposen de cap prestació, però no

es disposa de dades per dimensionalitzar el fenomen.

Un altre element a considerar és el fet que Sant Cugat compta amb un elevat nombre de persones

emprenedores i autònomes, essent una de les poques ciutats que n’ha augmentat la proporció en el conjunt

d’Espanya. La importància d’aquest col·lectiu a la ciutat obliga a considerar-lo en les polítiques d’ocupació i

tenir en compte la seva manca de cobertura en cas de cessament d’activitat.

Per part dels i les professionals també es percep un augment de la inestabilitat dels contractes laborals així

com una reducció dels salaris i un empobriment de les persones ocupades. En general, la possibilitat

d'inserció laboral es fa cada vegada més difícil. Aquestes dificultats s'accentuen en determinats perfils: bé

per l'idioma, per la manca d'habilitats socials, per l'edat..., però especialment per la manca d'ofertes de

treball.

En aquest sentit, s’identifica la formació actualitzada com una possibilitat per augmentar la inserció laboral.

6. Econòmic

Manca d’ingressos

Dificultats per fer

front a les

despeses de la llar

Dificultat per fer

front a despeses

bàsiques

(privacions

materials)

Nul·la o escassa

capacitat d’estalvi

El principal factor de vulnerabilitat econòmica es vincula a les dificultats financeres de la llar. Així, gairebé

un 30% de les persones enquestades manifesten tenir problemes per arribar a final de mes.

Aproximadament la meitat d'aquestes presenten dificultats en els pagaments de l'alimentació, les despeses

de la llar o l'habitatge. Aquesta proporció augmenta especialment al districte de La Floresta-Les Planes. Cal

tenir en compte, a més, que amb l'edat, les dificultats per fer front als pagaments d'alimentació, neteja,

habitatge augmenten.

La manca d’ingressos també es reflexa en el fet que un 23,3% de les persones enquestades afirmen no

poder permetre’s fer front a una despesa imprevista de 750€ amb els seus propis ingressos. Cal tenir en

compte, però, que aquesta xifra a Catalunya és pràcticament del doble (40,2%). Un 27,5%, a més, no

poden permetre’s anar de vacances un cop l’any (a Catalunya aquesta xifra és més de 10 punts superior).

Tampoc és menyspreable el 4,5% de persones que no poden afrontar la despesa de un àpat de carn,

pollastre, peix o equivalent almenys cada dos dies.

En relació a la capacitat d’estalvi, un 44,4% de les persones enquestades afirmen no poder-se permetre

103

tenir algun estalvi a final de mes.

7. Relacional

Deteriorament o

manca de xarxes

familiars

Monoparentalitat

Violència masclista

Deteriorament o

manca de xarxes

socials de

proximitat

Manca d’accés a la

ciutadania

Tant les xarxes familiars com les relacions amb l’entorn són un punt de suport important per a la inclusió

social. A través del baròmetre de l’Observatori Sociològic, s’ha identificat que, en el cas de Sant Cugat és la

família la principal institució de referència en la xarxa de suport personal; l’administració pública, en canvi,

no consolida un paper rellevant en l’ajuda en primera instància. La importància de la família en la prestació

d’ajuda econòmica en primera instància, posa de manifest que aquelles persones sense una xarxa familiar

de suport poden ser més vulnerables davant de situacions de risc d’exclusió social. Alhora, s’ha detectat

que la família és més important entre les persones joves i va disminuint, a favor de les institucions

públiques, com a suport en primera instància a mesura que augmenta l’edat.

La violència de gènere afecta totes les esferes de la vida de les dones que la pateixen així com dels seus

fills i filles. És necessari, per tant, fer una anàlisi de l’impacte que la violència contra les dones té a Sant

Cugat i considerar-ne les conseqüències a l’hora de dissenyar polítiques contra la pobresa i l’exclusió social.

Cal recordar, per exemple, que un 10% del total de persones que han sol·licitat ajudes per a fer front als

pagaments de l’habitatge són dones que han patit violència de gènere. Pel que fa a les xifres d’impacte de

la violència de gènere a la ciutat, al llarg del 2011 es van detectar 106 casos de violència de gènere,

marcant una tendència estable en relació a anys anteriors.

Pel que fa al deteriorament de les xarxes socials de proximitat, destaca que, en base a les dades del

baròmetre de l’Observatori Sociològic, només un 10,9% considera que les seves relacions han minvat arrel

de la crisi, però entre les persones aturades aquesta proporció gairebé es quadruplica i arriba a un 37,9%.

L’atur, doncs, es configura no només com una situació de vulnerabilitat econòmica sinó també relacional i

de pèrdua de xarxa de suport. La pèrdua de la feina es pot alinear, alhora, amb altres pèrdues i fer-se

difícils d’abordar en tant que són ininterrompudes: pèrdua d'estatus social, laboral, de rol, de parella...

Cal tenir en compte com aquesta situació d'estrés i pèrdues en diferents nivells pot agreujar i incrementar

les problemàtiques de salut mental.

Una altra de les necessitats que s’han detectat per part dels i les professionals, és la manca d'espais de

respir i de contacte per a famílies de persones amb discapactitat o dependència. També per persones en

situació de dificultat social.

104

8. Pobresa infantil

Sant Cugat té una elevada proporció d’infants entre la seva població i un dels índex de natalitat més elevats

de Catalunya. Les famílies amb infants menors al càrrec són, doncs, una de les prioritats del Pla d’Inclusió

Social.

En base a les ajudes per al menjador escolar i l’escola bressol atorgades des de Serveis Socials, sí que

s’identifica una disminució de les sol·licituds causada pel fet que en moltes famílies un dels progenitors ha

deixat de treballar i per l’elevada despesa que suposa tant l’escola bressol com el menjador, malgrat

disposar d’ajudes.

També, des de les escoles, s’han detectat famílies amb dificultats per fer front a les quotes de l’escola així

com al pagament de materials i activitats extraescolars, fet que suposa un factor d’exclusió per als infants

que les pateixen.

Respecte a les necessitats detectades en relació a la població infantil, destaquen les dificultats de les

famílies per fer front no només als pagaments de les quotes de l’escola sinó també als referents a materials

i activitats extraescolars.

També la situació descrita en l’eix d’habitatge de persones amb fills/es que han hagut de tornar a casa dels

pares per no poder mantenir un habitatge independent pot comportar situacions de dificultat per als

infants.

105

Eix. 1 Cobertura de les necessitats bàsiques

Pla de treball per eixos

7. Pla de treball per eixos

106

Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Mantenir i reforçar els equips de Serveis Bàsics d’Atenció Social Serveis Socials X X

2 Fer seguiment molt acurat del pressupost per tal de garantir la dotació necessària de prestacions econòmiques i ajuts socials i d’urgència (beques de menjador i escolaritat bressol, activitats extraescolars, habitatge, alimentació, transport, subministraments, mèdics i altres)

Serveis Socials X X

3 Donar continuïtat als Grups de treball tècnic: alimentació, habitatge i ajuts Serveis Socials X X

4 Seguir implementant i millorar el sistema d’indicadors establert en aquest mandat Serveis Socials X X

5 Fer un seguiment especial dels usuaris/es que tenen i/o que han perdut el dret a la Renda

Mínima d’Inserció PIRMI Serveis Socials X X

6 Incrementar els allotjaments temporals (pisos socials) Serveis Socials/

Promusa X X

7 Tenir cura especial amb els programes de l’atenció a la dependència i el Servei d’Atenció Domiciliària, l’arranjament d’habitatges, i l’Ajuntament A prop i Teleassistències

Serveis Socials X X

8 Mantenir els dispositius per a fer front a l’atenció a les persones sense sostre Serveis Socials i Policia X X

9 Dissenyar i implementar un Pla de comunicació de Serveis Socials i Ciutadania Serveis Socials

Ciutadania Comunicació

X

10 Mantenir i reforçar encara més el suport les entitats socials que proporcionen serveis destinats a

la cobertura de les necessitats bàsiques de la població Serveis Socials X X

11 Continuar amb el suport al Rebost i al Menjador Social gestionat per Càritas i al programa de Kits d’alimentació i higiene de Creu Roja

Serveis socials Càritas Creu Roja

X X

107

12 Mantenir el suport al banc de roba coordinat entre Creu Roja i els Serveis Socials de l’Ajuntament

Serveis Socials Creu Roja

X X

13 Facilitar i/o procurar un acord amb les escoles, grans superfícies, mercats municipals, hoteleria i restauració per tal d’evitar el malbaratament d’aliments (Acord Agència Catalana de Salut Pública)

Polítiques Socials Comerç

X

14 Establir un sistema de càlcul SROI (Social Return on Investment) per determinar el benefici social de les actuacions de Serveis Socials

Serveis Socials X

15 Posada en marxa d’un programa informàtic que permeti tenir un control de la distribució d’aliments, tant de Càritas com de Creu Roja. Aquest programa registrarà el nivell d’estocs i el nombre de persones usuàries

Serveis Socials Càritas

Creu Roja

X

16 Endegar un programa d’horts urbans/agricultura ecològica/ Km0 per a persones aturades de llarga durada

Serveis Socials/ Medi ambient

Ocupació

X

17 Elaborar un mapa de recursos (públics i privats) amb tots els programes i serveis disponibles i el circuit per accedir-hi i recopilar iniciatives d’èxit per a la inclusió social i elaborar un decàleg de bones pràctiques

Serveis Socials Promoció Econòmica

X

18 Continuar amb els acords amb residències de gent gran per oferir àpats diaris a persones en

situació de vulnerabilitat Serveis Socials/Gent gran X X

19 Organitzar tallers sobre estalvi energètic, hàbits de consum i alimentació saludable

Serveis Socials Medi Ambient

Salut

OMIC

X

20 Treballar amb el Banc dels Aliments per aconseguir que a cada districte hi hagi centres distribuïdors suficients

Serveis Socials 3r sector

X

21 Posar en marxa la diagnosi social del districte de l’equip EBASP Xalet Negre per identificar les necessitats dels diferents col·lectius en situació de major vulnerabilitat social

Serveis Socials/Diputació X

22 Obtenir des de l’Observatori Sociològic, un baròmetre de la Inclusió Observatori Sociològic X X

23 Organitzar una Jornada anual sobre la Inclusió Social amb el 3r sector de la ciutat per tal de

difondre bones practiques de cohesió social des de diferents àmbits i agents comunitaris i institucionals i crear xarxa

Polítiques Socials X

108

24 Realitzar un Pla de Comunicació intern per a donar a conèixer el Pla d’Inclusió Social dins de l’ajuntament així com als Organismes autònoms

Polítiques Socials comunicació

X

25 Elaborar material gràfic i realitzar una campanya informativa dels serveis i programes d’ inclusió social, adreçada al tercer sector i a la ciutadania

Polítiques Socials comunicació

X

26

Crear grups de treball de millora contínua per treballar els diferents eixos del Pla contra la

Pobresa i l’Exclusió social de manera conjunta. Proposta de creació de 4 grups: un d’ocupació i

economia, un de necessitats bàsiques i relacional, un d’educació i pobresa infantil i un d’habitatge.

Serveis Socials Salut

Educació

SOM

OLH

X

27 Implantar una targeta solidària per a la compra als supermercats de la ciutat: possibilitar la compra de productes bàsics per a les persones que reben ajuts per a l’alimentació directament des dels establiments i de forma anònima.

Serveis Socials Comerç

X

28

Habilitar mecanismes adients que facilitin el servei de recollida als establiments alimentaris per

tal que els productes aptes pel consum arribin a les entitats d’acció social, banc d’aliments i menjador social.

Ciutadania

Salut Comerç

29 Engegar una campanya de sensibilització per tal de conscienciar els establiments comercials i, també, a la població de les conseqüències medi ambientals i ètiques de llençar el menjar

Polítiques Socials Comunicació

X

30 Estudiar el disseny i l’aplicació de mesures, en totes les etapes de producció i distribució d’aliments, per tal de reduir a tots els nivells el malbaratament de menjar, que sigui susceptible

de ser aprofitat amb una finalitat social.

Ciutadania Salut

Comerç

X

31 Realitzar un mapa de la vulnerabilitat del municipi, tenint present les variables i indicadors d’habitatge, renda, indicadors de serveis socials i altres

Ciutadania X

109

Eix 2. Salut

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Mantenir els Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD) Serveis

Socials X X

2 Seguir gestionant la Llei de la Dependència Serveis Socials

X X

3 Continuar proporcionant Serveis de Tecnologia de suport i cura: Teleassistència i SIMAP Serveis Socials

X X

4 Seguir implementant els ajuts tècnics per a persones dependents: cessió d’ajuts, projecte de promoció de l’autonomia personal a domicili i el Servei Personalitzat de Dosificació.

Serveis Socials

X X

5 Continuar amb el transport adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda Serveis Socials

X X

6 Desenvolupar i mantenir els programes de salut mental Serveis socials

i ciutadania X X

7 Donar continuïtat i reforçar programes d’educació per la salut als casals de la gent gran Gent gran X X

8 Prosseguir amb la col·laboració amb Mutua de Terrassa per a celebrar el cicle de Dijous de Salut a Sant Cugat

Salut X X

9 Mantenir els programes d’educació per a la salut als centres educatius Serveis Socials

Educació

X

10 Continuar donant suport a les entitats i institucions que proporcionen serveis destinats a la promoció de la salut a la ciutat, Oncolliga, Malalties neurodegeneratives, etc

Salut i ciutadania

X X

11 Donar suport al banc de medicaments i al banc de recursos mèdics coordinat entre entitats i Serveis Socials

Serveis Socials

Banc de Medicaments

Salut CAP

X X

110

12

Iniciar projectes d’odontologia i oftalmologia solidària (p.e: conveni/acord amb la Fundació Odontologia

Solidària, amb l’Escola Universitària Gimbernat de fisioteràpia i infermeria, amb la UIC i amb l’empresa Multi Òptica; Dentistes sobre rodes

Serveis Socials

Salut Promoció

Econòmica

X

13 Participar en el programa de SMART Health per a malalties cròniques Mutua de Terrassa

X

14 Acord amb els CAPs per endegar un espai grupal de salut mental per al recolzament en casos de trastorns

d’ansietat, estats d’ànim, depressió, estrès...

Serveis Socials

Ciutadania Mutua de Terrassa

X

15 Iniciar un programa d’agricultura inclusiva i ecològica per a persones amb malaltia mental amb risc d’exclusió consistent en formar un grup de persones per a que cultivin fruites i hortalisses que posteriorment es poden vendre o cedir a les entitats socials

Serveis Socials

Ciutadania Medi ambient

X

16 Plantejar un programa de prevenció de les drogodependències als instituts comptant amb un equip pluridisciplinar

Serveis Socials Salut

Educació

joventut

X

17 Pal·liar la dificultat d’accés als medicaments, pròtesis, ulleres, audiòfons per mitjà de patrocinis o mecenatges de les empreses, això seria un exemple de RSC

Promoció Econòmica

X

111

Eix 3. Habitatge

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Potenciar els serveis de l’Oficina Local d’Habitatge (sol·licituds, renda bàsica d’emancipació, prestacions per al pagament del lloguer...)

Oficina Local d’Habitatge

X

2 Dotar l’Oficina Local de l’Habitatge d’un/a Treballador/a social Oficina local d’Habitatge i

Serveis socials

X

3 Donar a conèixer el servei gratuït d'informació i assessorament adreçat a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs hipotecaris i que estan en risc de perdre el seu habitatge principal

OFIDEUTE de la Generalitat de Catalunya

Oficina Local d’Habitatge

X

4 Vetllar per la descentralització del servei d’OFIDEUTE de la Generalitat de Catalunya a Sant Cugat Oficina Local d’Habitatge

X

5 Impulsar de forma efectiva la Borsa Jove d’Habitatge Oficina Local

d’Habitatge X X

6 Continuar atorgant ajuts socials per a persones majors de 65 anys Oficina Local d’Habitatge

X X

7 Seguir atorgant ajuts econòmics i bonificacions a l’IBI per als habitatges de la Borsa Jove i Lloguer Social Oficina Local d’Habitatge

X X

8 Mantenir el percentatge (7%) de pisos del parc de lloguer de PROMUSA per a persones en risc d’exclusió

social PROMUSA X X

9 Incrementar i mantenir els pisos socials

Oficina Local d’Habitatge

Serveis Socials

X X

10 Mantenir el Programa d’arranjaments d’habitatge per a la gent gran Serveis Socials

Diputació

X X

11 Fer front a la pobresa energètica: continuar prestant ajuts socials per a l’accés i el manteniment de l’habitatge i els subministraments i mantenir l’acord amb SOREA respecte als usuaris de Serveis socials i

Serveis socials Medi ambient

X X

112

instar a les companyies (llum i gas) a fer acords similars.

12 Incorporar els serveis de l’Oficina Local d’Habitatge a l’Oficina Jove Oficina Local d’Habitatge

X X

13 Establir acords amb les universitats (Politècnica i ESADE) per aprofitar habitatges buits d’estudiants Oficina Local d’Habitatge

X

14 Mantenir el dispositiu de detecció preventiva de desnonaments a través del conveni amb el Col·legi de Procuradors

Serveis Socials

X X

15 Continuar aplicant la possibilitat d’adherir-se a la moratòria per liquidar una plusvàlua en cas d’execució

hipotecària

Oficina Local

d’Habitatge X X

16 Estudiar la creació d’un projecte per a compartir habitatge (p.e entre persones grans i joves, entre joves i joves, etc.)

Oficina Local d’Habitatge

Serveis socials

X

17 Treballar amb el Centre de Vida Independent tots els projectes de Promusa destinats a gent gran o persones amb diversitat funcional (el nou bloc que es construirà a Rius i Taulet ja te aquest encàrrec)

Promusa i Serveis socials Centre de Vida

Independent

X

18 Treballar de forma preventiva en els blocs d’habitatge públic de gent gran Promusa i

Serveis socials X

19 Vetllar per l’increment del el nombre d’habitatges de lloguer social, és a dir, de preu assequible (30%de la

renda com a màxim)

Oficina Local

d’Habitatge X X

20 Realitzar, en funció de les possibilitats, un estudi d’edificis sense ascensors i cercar projectes de viabilitat

econòmica en funció de les característiques de les persones propietàries i llogateres

Oficina Local d’Habitatge

Serveis socials

X

21 Estudiar els mecanismes legals per obligar els bancs i entitats financeres que tinguin habitatges buits a Sant Cugat a posar-los a la borsa de lloguer i, si no és així, sancionar-los

Promoció Econòmica

X X

22 Procurar endegar accions per sancionar les entitats financeres que no posin al mercat públic de lloguer de les seves propietats

Oficina Local d’Habitatge

x

23 Rebaixar els criteris de fiança dels lloguers dotacionals per a joves.

Oficina Local

d’Habitatge x

- Fer arribar l’anterior acord al Ministeri de Foment i a la Conselleria de

Territori i Sostenibilitat.

113

Eix 4. Educació

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Seguir implementant el Pla Educatiu d’Entorn Educació X X

2 Continuar treballant amb els infants en risc d’exclusió social a través dels Centres Oberts i el Taller Natura Serveis

Socials X X

3 Continuar el Projecte d’integració social d’infants i adolescents en entitats de lleure

Serveis

Socials Educació

X X

4 Seguir atorgant els ajuts de menjador escolar i els ajuts d’escola bressol Serveis Socials

X X

5 Obrir una línia d’ajuts per a material escolar i sortides escolars obligatòries Serveis Socials

Educació

X

6 Prosseguir amb el programa de formació de mares i pares Educació X X

7 Mantenir el suport a les entitats socials que proporcionen serveis per potenciar l’educació a la ciutat

Educació/ Serveis Socials/

Ciutadania

X X

8 Crear espais per a fomentar el reforç escolar a través de mares i pares voluntaris Educació

voluntariat X

9 Mantenir i potenciar la metodologia Aprenentatge i Servei per tal de fomentar l’acció comunitària entre els

més petits i joves així com reforçar el teixit social

Ciutadania

Educació X X

10 Participar en el Pla de Dinamització Educativa promovent l’emprenedoria mitjançant exemples d’emprenedors/es joves

Promoció Econòmica

X

11 Vetllar per la igualtat d’oportunitats d’accés a les TICS dels infants i adolescents en totes les etapes de l’educació obligatòria a la ciutat

Serveis Socials

Educació

X

12 Sensibilitzar a infants i joves de manera transversal amb suport dels centres educatius vers els col·lectius vulnerables o de risc

Serveis

Socials Educació

x

114

Eix 5. Ocupació

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Mantenir el Servei Integral d’Ocupació (SIO) SOM X X

2 Potenciar l’orientació i l’acompanyament a la inserció del SOM SOM X

3 Continuar implementant projectes d’inserció per a col·lectius específics (persones majors de 45 anys, persones amb discapacitat...)

SOM X X

4 Donar continuïtat als Plans d’Ocupació SOM X X

5 Fomentar i mantenir la formació ocupacional de la ciutat SOM X X

6 Seguir el Projecte orientació transversal per a persones aturades de llarga durada SOM X X

7 Potenciar la Borsa de Treball del SOM SOM X

8 Continuar donant suport a les entitats socials que fomenten l’ocupació a la ciutat Serveis Socials

X X

9 Mantenir els convenis per afavorir la inserció laboral de persones en risc d’exclusió programa (Incorpora’t) SOM X X

10 Diversificar l’oferta formativa post-obligatòria a través dels PQPI SOM

Educació X

11 Crear un programa de treball conjunt entre Serveis Socials, SOM i Promoció Econòmica amb l’objectiu d’abordar integralment les situacions de risc i vulnerabilitat social, incloent, entre d’altres: reinserció de

persones excloses del mercat de treball, coaching grupal, pla de formació etc.

Serveis Socials SOM

Promoció Econòmica

X

115

12 Signar un Pacte Local d’Ocupació i constituir una Mesa de Concentració entre l’Ajuntament i representants sindicals i empresarials

Alcaldia Promoció

Econòmica

X

13 Promoure clàusules socials per a la contractació de dones en risc d’exclusió i víctimes de violència de gènere SOM X

14 Plantejar la remissió d’un programa de ràdio per oferir feines a Sant Cugat, amb la periodicitat escaient SOM

Cugat.cat X

15 Mantenir les bonificacions fiscals a les empreses que contractin persones de la ciutat Promoció

Econòmica X X

16 Detectar necessitats formatives vinculades al mercat laboral Promoció

Econòmica X

17 Nova convocatòria del concurs d’emprenedoria social i cooperativa* Promoció

Econòmica X X

18 Mantenir els programes de formació ocupacional per a joves en situació ocupacional per a joves en situació d’atur “Joves per l’ocupació” i “Fem ocupació per a joves” de l’Ajuntament, el SOC i COPEVO

Promoció

econòmica SOC

COPEVO

X X

19 Vetllar per l’acompliment de la legislació vigent en matèria de reserva de places per a persones amb discapacitat

Ciutadania x x

* El desenvolupament més detallat de les accions vinculades al projecte es troba a l’Eix 6 d’Economia

116

Eix 6. Econòmic

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Potenciar l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) i promocionar el seu coneixement entre la ciutadania OAE X X

2 Fomentar la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per tal que doni respostes a les necessitats de la ciutadania

Promoció Econòmica Polítiques

socials

X

3 Aprofundir en la capacitat redistributiva del pressupost en la línia de la tarifació social (exempcions i bonificacions en funció de la renda, per a gent gran, per a persones aturades i per a persones en risc d’exclusió)

Promoció Econòmica

X X

4 Seguir organitzant el concurs per subvencionar projectes empresarials de base cooperativa de nova creació

OAE Serveis Socials

Som

X X

5 Donar a conèixer cooperatives de Sant Cugat per afavorir el consum de proximitat i quilòmetre 0

OAE Oficina Sant

Cugat Sostenible

X

6 Plantejar la creació d’una Fira d’Economia Sostenible i Solidària Oficina Sant

Cugat Sostenible

X

7 Oferir facilitats en la fiscalitat de les empreses en el seu període de constitució i ajustar-la a la mida de les empreses

Serveis Socials

X X

8 Dissenyar una campanya que potenciï la botiga de barri i els mercats Promoció

Econòmica X

9 Impulsar i donar suport a l’emprenedoria a través de programes específics (FITA, Founder Institute, Yuzz) Promoció

Econòmica X X

117

10 Proporcionar espais físics accessibles econòmicament a les persones emprenedores en els centres de negocis

Promoció Econòmica

X X

11 Elaborar un catàleg de recursos per a emprenedors/es que incorpori una relació de recursos de finançament i fer-ne difusió via web PORTAL EMPRENDRE/AUTO

Promoció Econòmica

X

12 Facilitar el traspàs d’empreses en funcionament a nous emprenedors/es (Reempresa) Promoció

Econòmica X X

13 Organitzar una jornada de networking social on empreses i entitats puguin apropar necessitats i solucions Promoció

Econòmica X

14 Crear un cens de projectes de Responsabilitat Social Corporativa que desenvolupin empreses de Sant Cugat Promoció

Econòmica X X

15 Consolidar i/o accelerar projectes empresarials a través de programes d’acceleració empresarial Promoció

Econòmica X X

16 Servei de seguiment i consolidació d’empreses de nova creació (amb menys de tres anys d’existència) (Catalunya Emprèn)

Promoció Econòmica

X X

17 Detecció d’empreses de nova creació en situació de risc i elaboració d’un catàleg d’accions per a empreses en situació de risc

Promoció Econòmica

X X

18 Mantenir les campanyes de l’OMIC sobre economia domèstica per a joves i de subministraments bàsics a gent gran i persones usuàries de Serveis Socials

Promoció Econòmica

X X

19 Elaboració d’una guia comunicativa d’informació bàsica de consums energètics Promoció

Econòmica X

20 Crear una base de dades al web on es recullin tots els projectes socials a Sant Cugat per tal que les empreses puguin consultar-ho a l’hora de realitzar la seva RSC

Serveis Socials

X

21 Desenvolupar una InCUB social, incubadora i acceleradora de projectes i/o empreses d’innovació social

Polítiques Socials

Promoció Econòmica

X

22 Estudiar la taxa de residus dels establiments comercials, amb l’objectiu d’aplicar una discriminació positiva a aquells establiments que estiguin contribuint a reduir el volum de producte abocat a la brossa, alhora que estan contribuint a la construcció d’un territori socialment responsable

Polítiques Socials

Promoció Econòmica

X

118

Eix 7. Relacional

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Mantenir els recursos i serveis d’atenció a la violència de gènere (Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere, accions de sensibilització, recursos específics, atenció i suport personalitzat, atenció als infants i adolescents)

DonaInformació X X

2

Donar continuïtat als programes per a persones immigrants i de mediació comunitària (assessoria jurídica,

cursos de català, programa d’acomodació municipal, informes d’arrelament social, servei de mediació comunitària)

Departament d’immigració i

mediació comunitària

X X

3

Seguir desenvolupant programes per a persones amb necessitats d’atencions especials (taules de

participació, accions per a la inclusió i de lleure, suport a persones cuidadores, accions de sensibilització, suport a les entitats socials, Pla d’accessibilitat)

Departament de persones amb

necessitats d’atencions

especials

X X

4 Continuar amb la dinamització d’activitats per a la gent gran Departament de

gent gran X X

5 Potenciar i mantenir el Programa “Apropa Cultura”

Departament de persones amb

necessitats d’atencions

especials

X X

6 Continuar donant suport a les iniciatives solidàries de la societat civil (p.e: Torneig de Pàdel Ajudem els altres, Setmana de la pobresa)

Tots els departaments

X X

7 Mantenir el suport a les entitats socials i de lleure que fomentin la cohesió social Serveis Socials

ciutadania X X

8 Promoure i donar un nou impuls al Banc del Temps Banc del Temps X X

119

9 Potenciar i dinamitzar el voluntariat a través de l’Oficina de Voluntariat Oficina del Voluntariat

X X

10 Organitzar tallers formatius per a les persones voluntàries de l’Oficina de Voluntariat i les entitats socials de la ciutat

Oficina del Voluntariat

X

11 Mantenir la formació i potenciar la creació d’un espai de relació per a persones cuidadores de persones dependents (p.e: Xarxa de Famílies Cuidadores, Servei Temps per a tu, Programa Respir)

Serveis Socials DonaInformació

Ciutadania

X X

12 Elaborar un protocol de detecció i intervenció de maltractament a la gent gran

Serveis socials

Departament de gent gran

X

13 Potenciar els centres culturals com a espais de referència als barris Serveis Socials X

14 Realitzar un estudi de diversitat funcional i comerç accessible a Sant Cugat Promoció

Econòmica Ciutadania

X

15 Endegar una campanya de sensibilització a comerços, ciutadania i entitats per detectar persones grans amb

risc d’exclusió (tipus Projecte Radars) Serveis Socials X

16 Teaming Sant Cugat: disposar d’un portal de projectes socials on ciutadania, comerços, entitats i empreses de la ciutat hi puguin col·laborar

Polítiques Socials

X X

17 Elaborar una cartera de serveis de recursos per a persones amb diversitat funcional Ciutadania X

18 Incrementar activitats esportives que fomentin la cohesió social i la inclusió Polítiques

socials Esports

X X

19 Vetllar per l’acompliment de la normativa vigent del Pla d’Igualtat a l’ajuntament i organismes municipals Polítiques

Socials x X

20 Intervenir en els espais públics on es detectin situacions de conflicte Ciutadania x x

120

Eix 8. Pobresa infantil

Acció Responsable Temporalització

2014 2015

1 Donar continuïtat a la tasca dels Equips d’atenció a la infància i l’adolescència EAIA X X

2 Continuar treballant amb el Protocol de prevenció del maltractament infantil Serveis Socials

X

3 Crear el consell de joves i adolescents com a organisme de participació per al jovent Serveis Socials

X

4 Mantenir el Consell dels Infants Serveis Socials

X X

5 Crear un programa formatiu específic per a mares i pares d’infants de 0-3 anys en situació de risc

Serveis

Socials Educació

X

6 Apadrinament material escolar Educació X X

7 Continuar donant suport als programes de les entitats socials destinats a la infància

Serveis Socials

Càritas Creu Roja

X X

8 Mantenir els ajuts de menjador per a primària, secundària i Escoles Bressol Serveis

Socials X X

9 Establir acords entre les entitats de lleure, Serveis Socials i Educació per tal d’oferir places becades per a les seves activitats

Serveis

Socials

Educació Entitats socials

X X

121

10 Mantenir els programes de salut que duen a terme als CAP (Programa d’embaràs, part i postpart, Programa Nen sa...)

Salut CAP

X X

11 Mantenir el dispositiu de detecció (radar) de situacions de risc entre la infància conjuntament amb pediatres, escoles, entitats de lleure, entitats dels Tercer Sector i serveis socials

Salut Educació

Entitats de lleure

Serveis

Socials Entitats Tercer

Sector

X

12 Potenciar el coneixement de la realitat infantil i juvenil de les Planes a través del manteniment de la Taula de Gent de Les Planes

Serveis Socials

Educació

X

13 Continuar donant suport a la integració de l’alumnat amb NEE a les activitats esportives i de lleure

Ciutadania X X

Eix. 1 Cob

122

ts bàsiques

Indicadors per eixos

Indicadors demogràfics - De cobertura de necessitats bàsiques - De salut - D’habitatge - D’educació

Indicadors d’ocupació- Econòmics – Relacionals - De pobresa infantil – De violència de gènere

123

8. Indicadors

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

demogràfics

I.1 Índex d’envelliment IDESCAT % (Població de 65 i més anys/Població de 0

a 15 anys)*100

Homes 42,7%

Dones 58,4%

Total 50,3%

I.2 Índex de sobreenvelliment IDESCAT % (Població de 85 i més anys/Població de 65 i més anys)*100

Homes 9,9%

Dones 17,7%

Total 14,2%

I.3 % de població jove (16-29

anys) IDESCAT %

(Població de 16 a 29 anys/Població

total)* 100

Homes 15,8%

Dones 15%

Total 15,4%

I.4 % d’infants (0-15 anys) IDESCAT % (Població de 0 a 15 anys/Població total)*

100

Homes 23,9%

Dones 21,5%

Total 22,7%

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

de

cobertura

de

necessitats

bàsiques

I.5 Nombre d’ajudes econòmiques

per activitats extraescolars, lúdiques, esportives i culturals

S. Socials

Núm. Ajudes

Total anual d’ajudes per a les activitats d’estiu, Nadal i Setmana Santa + Total

anual d’ajudes per activitats extraescolars + Total anual d’ajudes per activitats, lúdiques, esportives i culturals

197

I.6 Nombre d’ajuts mèdics S. Socials Núm.

Ajudes Total anual ajuts mèdics atorgats 119

I.7 Nombre d’ajudes econòmiques

per àpats S. Socials

Núm. Ajudes

Total anual ajudes econòmiques per

àpats atorgades 50

I.8 Nombre d’ajudes per a la

compra d’aliments S. Socials

Núm. Ajudes

Total anual ajudes per a la compra d’aliments

197

I.9 Nombre d’ajudes econòmiques S. Socials Núm. Total anual ajudes econòmiques per 153

124

per habitatge Ajudes habitatge

I.10 Nombre d’ajudes econòmiques

subministrament S. Socials

Núm. Ajudes

Total anual ajudes econòmiques per subministrament

202

I.12 Nombre d’ajudes econòmiques

per transport S. Socials

Núm. Ajudes

Total anual ajudes econòmiques per transport

177

I.13 Import destinat a la cobertura

de les necessitats bàsiques S. Socials €

€ atorgats per ajudes a l’habitatge + €

atorgats per ajudes a l’alimentació + € atorgats per ajudes a les activitats

extraexcolars + € atorgats per ajudes al subministrament + € atorgats per ajudes

al transport + € atorgats per ajuts mèdics

244.471 €

I.14 Nombre de persones

beneficiàries dels ajuts socials S. Socials Persones Total anual persones beneficiàries 1.964

I.15 Nombre de famílies

beneficiàries dels ajuts socials S. Socials Famílies Total anual famílies beneficiàries 1.083

I.16 Nombre de lots d’aliments

repartits per Càritas Càritas Lots Total anual lots repartits / 12 mesos 10.800

I.17

Nombre de famílies

beneficiàries dels lots

d’aliments de Càritas

Càritas Famílies /

mes Mitjana mensual de famílies ateses 450 cada mes

I.18

Nombre de persones

beneficiàries dels ajuts

proporcionats per Càritas

Càritas Persones Total anual persones beneficàries 2.230 persones

I.19 Temps d’espera per ser atès a

Càritas Càritas Dies

Dies d’espera totals per ser atès a Càritas / Total persones ateses

3 setmanes

I.20 Nombre de persones usuàries

del menjador social Càritas Persones Total anual persones usuàries

Homes 23

Dones 5

Total 28

I.21 Nombre de PIRMI actius S. Socials Núm. PIRMI

Total anual PIRMIS actius 112

I.22 Nombre de persones

beneficiaries del PIRMI S. Socials Persones Total anual persones beneficiàries 212

125

I.23

Mitjana d’espera entre

sol·licitud d’entrevista a l’EBAS

i la realització de la mateixa,

pels diferents equips

S. Socials Dies Total dies espera per a la realització

d’entrevistes a l’EBAS / Total persones ateses

La Floresta/ Les Planes

14

Valldoreix 18

Sant Cugat 1/Mira-sol

7

Sant Cugat 2 11

Total 14

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

de salut

I.24 Nombre de PIA realitzats S. Socials Núm. PIA Total anual de PIA realitzats 252

I.25 Nombre de PIA pendents S. Socials Núm. PIA PIA pendents a finals d’any 38

I.26 Temps mitjà d’espera dels PIA

pendents, per graus S. Socials Dies

Temps d’espera total dels PIA pendents / PIA realitzats

Grau 1,2 350,5

Resta graus

68

I.27 Nombre de persones usuàries

del SAD S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 277

I.28 Nombre de persones usuàries

del servei de neteja S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 215

I.29 Nombre de persones en llista

d’espera pel SAD S. Socials Persones

Total anual de persones en llista d’espera

6

I.30 Nombre de persones usuàries

de Teleassistència S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 1.053

I.31 Nombre de persones usuàries

del transport adaptat S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 46

I.32 Nombre de persones usuàries

del SIMAP S. Socials Persones

Total anual de persones en llista d’espera

5

I.33

Nombre de persones en llista

d’espera per una plaça pública

en una residència

S. Socials Persones Total anual de persones en llista

d’espera 385

126

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

d’habitatge

I.34

Nombre de persones en risc d’exclusió que disposen de

pisos de lloguer atorgats via Serveis Socials

PROMUSA Persones Núm. persones en risc d’exclusió que

disposen de pisos de lloguer atorgats per Serveis Socials

19

I.35 Nombre de persones que tenen

problemes per fer front al

pagament de l’habitatge

Obs.

Sociològic Persones

(Persones que tenen dificultats per pagar

l’habitatge/ Total persones)*100 2,4%

I.36 % persones que han canviat

d’habitatge per abaratir despeses

Obs.

Sociològic %

(Persones que han canviat d’habitatge per abaratir despeses / Total persones

que han canviat d’habitatge)*100 50,3%

I.37 Nombre d’ajuts atorgats per al pagament de l’IBI a famílies

nombroses

Institut

Gestió

Estratègica

Promoció

Econòmica

Núm.

ajuts Total anual ajuts per ingressos

Ingressos <12.000

3

Ingressos

12.000-18.000 0

I.38

Nombre d’ajuts atorgats per al

pagament de l’IBI a famílies

monoparentals

Institut

Gestió

Estratègica

Promoció

Econòmica

Núm.

ajuts Total anual ajuts per ingressos

Ingressos <12.000

7

Ingressos 12.000-18.000

6

I.39

Nombre d’ajuts atorgats per al

pagament de l’IBI a persones

majors de 65 anys

Institut

Gestió

Estratègica

Promoció

Econòmica

Núm.

ajuts Total anual ajuts per ingressos

Ingressos <12.000

146

Ingressos

12.001-14.000 30

Ingressos 14.001-16.000

24

Ingressos 16.001-18.000

31

I.40 Nombre d’usuaris de pisos

compartits Càritas Places Total de places ofertades 3

I.41 Nombre de sol·licitants inscrits

al Registre d’HPO PROMUSA Persones Total anual inscrits al Registre d’HPO 532

I.42 Persones adjudicatàries

d’habitatge PROMUSA Persones

Total anual persones adjudicatàries d’habitatge de PROMUSA segons règim

Lloguer 138

Venda 37

127

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

d’educació

I.43 Taxa d'absentisme escolar Dept.

Educació %

((Nombre d’alumnes matriculats – Nombre d’alumnes que assisteixen

regularment)/Nombre d’alumnes matriculats)*100

0,5%

I.44 Nombre de menors

participants en les activitats dels Centres Oberts

Serveis

Socials

Núm.

menors Total anual de menors participants

Nens 36

Nenes 43

Total 79

I.45 Taxa d’inserció de la Formació

ocupacional als 6 mesos SOM % (Persones inserides als 6

mesos/Persones participants a la Formació Ocupacional)*100

53,2%

I.46 Persones participants en les de

conversa de Càritas Càritas Persones Total anual persones participants 39

I.47 Infants participants en el

programa de Reforç Escolar de Càritas

Càritas Infants Total anual infants participants 25

I.48 Persones participants en els cursos de català de Càritas

Càritas Persones Total anual persones participants 36

I.49 Persones participants en el projecte d’alfabetització de

Càritas Càritas Persones Total anual persones participants 6

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

d’ocupació

I.50 Taxa d'atur Hermes

DiBa %

(Persones aturades / Persones actives)*100

Homes 9,3%

Dones 10,3%

Total 9,7%

I.51 Nombre de persones ateses a

la borsa de treball del SOM SOM Persones Total anual persones ateses 1.887

I.52 % persones de la borsa de

treball del SOM que han trobat SOM %

(Persones de la borsa de treball que

han trobat feina / Total persones 7,9%

128

feina ateses a la borsa de treball)*100

I.53 Participants en el programa

d’orientació sociolaboral per a dones de Càritas

Càritas Persones Total anual persones participants 19

I.54 Participants en el programa

d’orientació sociolaboral per a

homes de Càritas

Càritas Persones Total anual persones participants 13

I.55 Dones inscrites en la Borsa de

Treball de Càritas Càritas Persones Total anual persones inscrites 92

I.56 % de dones de la Borsa de Treball de Càritas que han

trobat feina Càritas %

(Dones de la borsa de treball que han trobat feina / Total dones a la borsa de

treball)*100 38%

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

d’economia

I.57 % de persones que considera

que la seva situació econòmica

és pitjor que la de fa un any

Observatori sociològic

% (Persones que consideren que la seva situació és pitjor que la de fa un any /

Total persones)*100

51,3%

I.58 % de persones que tenen

dificultat per arribar a final de mes

Observatori sociològic

% (Persones que tenen dificultats per

arribar a final de mes / Total persones)*100

26,7%

I.59 % de persones que tenen dificultats per fer front a pagaments d’alimentació

Observatori sociològic

% (Persones que tenen dificultats per fer

front als pagaments d’alimentació / Total persones)*100

12,9%

I.60 % de persones que tenen dificultats per fer front a

pagaments de la llar

Observatori sociològic

% (Persones que tenen dificultats per fer front als pagaments de la llar / Total

persones)*100

15,2%

I.61 % de persones que no poden

mantenir la seva llar a la temperatura adequada

Observatori sociològic

%

(Persones que no poden mantenir la

llar a temperatura adequada / Total persones)*100

11,7%

129

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Indicadors

relacionals

I.62 % persones majors de 80 anys

que viuen soles SS més a

prop %

(Persones majors de 80 anys que viuen

soles / Total persones majors de 80 anys)*100

24%

I.63 % de població que, en cas de

problemes econòmics, acudeix a família

Observatori sociològic

% (Persones que acudeixen a la família en

cas de problemes econòmics / Total persones)*100

85%

I.64 Mitjana de valoració de la

seguretat al municipi (sobre 10)

Observatori sociològic

Escala 0-10

Mitjana valoració seguretat a Sant Cugat

7,3

I.65 Persones participants en el

programa Arrela’t de Càritas Càritas Persones Total anual persones participants 10

I.66 Nombre total de víctimes de

violència de gènere

Informe impacte violència

Persones

Total anual víctimes violència de

gènere (ateses per DonaInformació, Serveis Socials, Policia Local o Mossos

d’Esquadra)

96

I.67 % dones víctimes de violència

de gènere amb fills/es a càrrec

Informe impacte violència

% (Dones víctimes de violència de gènere

amb fills/es a càrrec / Total dones víctimes violència de gènere)*100

58,5%

I.68 Situació laboral de les víctimes

de maltractament

Informe impacte violència

% (Dones víctimes de violència de gènere ocupades o no ocupades / Total dones

víctimes violència de gènere)*100

Ocupada 42,2%

No ocupada

40%

No consta

17,8%

130

Indicador Font Unitat

mesura Fórmula de càlcul Valor

Pobresa

infantil

I.69 Nombre de sol·licituds d’ajuts

per al pagament de les escoles bressol

Serveis Socials

Núm. ajuts

Total anual sol·licituds 96

I.70 Percentatge d’ajudes

atorgades per al pagament d’escoles bressol

Serveis

Socials %

(Total ajudes atorgades per a escoles bressol / Total sol·licituds

demanades)*100 65,6%

I.71 Nombre de baixes produïdes

en els menjadors escolars Serveis Socials

Núm. baixes

Total anual baixes 62

I.72 Persones beneficiàries del servei d’acollida de petita

infància (El Talleret) Càritas Persones Total anual persones ateses Infants

29

Dones 29

I.73

Persones beneficiàries del

servei de cobertura de

necessitats bàsiques de la infància (Proinfància)

Càritas Persones Total anual persones ateses 101

I.74 Infants beneficiaris de la campanya “Un nen, una

joguina”

Càritas Infants Total anual infants/famílies ateses Infants 389

Famílies 247

131

Bibliografia

Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2010). Sant Cugat en Femení II

Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2011). Sant Cugat en Masculí

Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2013) III Informe semestral, 2013. Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del

Vallès

Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2013). II Pla d’Igualtat per a la ciutadania de Sant Cugat

Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (2013) “Conclusions de la 8a jornada tècnica Pobresa i desigualtat: la

situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona” a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013)

Àrea Metropolitana de Barcelona (2012) Dades ambientals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Bauman, Z. (2003) Modernidad líquida. Mèxic: FCE.

Castel (2005). La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Editorial Paidós.

Colmeranejo, R (2012) Reseña “Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano de Marta Nussbaum” Revista de Fomento

Social núm. 67, pàg. 693-729.

Comissió Europea (2010). Comunicación de la Comisión Europea: EUROPA 2020. Una estrategia para un crecimiento inteligente,

sostenible e integrador. Brusel·les: Comissió Europea.

Consell de Ciutat de Barcelona, MiT (2013) Dictamen Teixit associatiu i abordatge de la crisi. Acció comunitària i alimentació.

Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya.

Document de Bases.

Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de

Barcelona. Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Benestar Social, 13.

132

Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sant Cugat (2012) Informe Els Serveis Socials Mes a Prop

Generalitat de Catalunya (2010). Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013)

Nussbaum, MC (2012) Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano [traducció d’Albino Santos Mosquera]. Barcelona:

Paidós.

Subirats, Joan (dir) (2005). Análisis de los factores de exclusión social. Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA

133

Annexos

Annex 1. Relació documentació analitzada

Informes i memòries

Memòria d’activitat Càritas Sant Cugat, 2012

Informe de valoració dels ajuts d’aliments, del grup de treball d’alimentació dels Serveis Socials de Sant Cugat, 2012

Informe del procés de participació en la Diagnosi del Pla d’Exclusió des dels Serveis Socials Bàsics

Document sobre la necessitat d’habitatge i els ajuts socials per habitatge a Sant Cugat del Vallès

Informe sobre la realitat social i el col·lectiu de persones que s’atenen des dels Serveis Socials municipals

Memòria Ciutadania, 2012

Presentació dades Servei d’Ocupació Municipal, abril 2013-09-23

Presentació dades Observatori Sociològic, desembre 2012

Memòria dels Serveis Socials de Sant Cugat del Vallès

Informe els Serveis Socials més a prop, Sant Cugat del Vallès, 2012

Memòria Tarda Jove, 2012

Resum de dades per centres i curs del programa Salut i Escola (2012-2013)

Documentació operativa

Fitxa del projecte d’actuacions del Pla Educatiu d’Entorn de Sant Cugat

Grau de compliment de les gestions de l’Oficina Local d’Habitatge, 2012

Objectius de gestions de l’Oficina Local d’Habitatge, 2013

Resum d’activitat de l’Oficina Local d’Habitatge (quadre de comandament), 2012

Annex al conveni de col·laboració amb la Fundació l’Auditori i l’Orquestra pel programa Apropa Cultura

Habitatges de lloguer adjudicats per l’Oficina Local d’Habitatge via Serveis Socials

Mapa de Serveis Socials, setembre 2012

Tarifació Social 2013 de l’Ajuntament de Sant Cugat

Moció institucional per lluitar contra el malbaratament d’aliments, 2013

134

Notícies

El Consell d’Infants proposa organitzar un triatló benèfic per combatre els efectes de la crisi, 11 de juny de 2013

L’equip de govern aprova ajuts socials de fins el 90% de l’IBI per a pensionistes i del 50% per a propietaris d’un immoble destinat

al lloguer social, 30 d’abril de 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)

Mercè Conesa posa com a exemple de solidaritat ciutadana el 5è Torneig de pàdel Ajudem els Altres organitzat per Bocca,

setembre 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)

Setze persones grans sense recursos menjaran gratuïtament, juny 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant

Cugat)

El ple aprova una moció per donar suport a les polítiques que minimitzin i eliminin les situacions de pobresa i exclusió social,

novembre 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)

L’Ajuntament i Sorea amplien l’acord que permet bonificar el consum d’aigua a les famílies que necessiten ajuda social, 16 de

desembre de 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)

L’Ajuntament bonificarà el 100% de la taxa d’obertura d’establiments comercials a les persones en situació d’atur que obrin un

negoci, 17 de desembre de 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)

Ajuntament, SOC i COPEVO posen en marxa dos programes de formació ocupacional per a joves en situació d’atur, 11 de febrer de

2014

Sant Cugat és l’única gran ciutat de Catalunya que ha creat llocs de treball durant els anys de crisi econòmica: 4.372 en el període

2008-2013, 11 de febrer de 2014

135

Annex 2. Composició Taula Inclusió RECURS/SERVEI PROFESSIONALS REFERENTS

Serveis Socials

Susana Pellicer

Raül Grangé

Cristina Recasens

Marta Recio

Eva Borràs

Gloria Urtasun

Isabel Gil

Anna Sebastian

Raquel Coranti

Entitats del Grup

Motor

Amelia de Juan (Caritas)

Xavi Royo (Creu Roja)

Tinencia d’Alcaldia i

Regidoria de Serveis

a la Ciutadania

Susanna Pellicer

Raül Grangé

Salut i CAP’s

Jordi Jimenez

Maite Olivella

Olga Perez

Olga Santeugini

Elvira Garcia

Educació Carola Calventus

Rosa Pitarch

Medi Ambient Imma Casajoana

SOM Gloria Garcia

Habitatge Lluis Hosta

Salut mental Montse Mora,CSMA,

Fatima Castillo, CSMIJ

Discapacitats

Anna Soler

Cristina Monteagudo (Taller Jeroni de

Moragas)

CITE Said Assarar

Personal directiu

escoles

Anna Fito (CEIP Gerberth)

Lada (Escola Catalunya)

Mercè Aguas (Esc Ciutat d’Alba)

Oriol Castellví (Esc La Floresta)

EAP Nuria Montosa

Escola Adults Andrea Sanchez

Mossos d’Esquadra Alex Purroy

Taller Jove Natura Oscar Barril

SOJ Helena López

Centre Obert Xavier Sarasibar

Obra Social La Caixa Anna Mazorra

Sant Cugat Actiu Lluís Fernandez

Carme Mitjans

Creu Roja Núria Tarres

Càritas

Montse Peñalvert

Maria Lozano

Josep Ferrer

136

Annex 3. Agraiment a professionals, entitats i ciutadania

Persones participants a les dinàmiques realitzades

Dinàmica participativa amb entitats

Jesús Carballo (St Cugat Comerç)

Laura Muñoz (Escola Pureza de María)

Laura Perea (AVAN)

Rafa Gómez (Consell Ciutat)

Albert Puerta (Missió evangélica)

Marta Calvo (AMPA centres públics)

Montse Palà (Aula universitària gent gran)

Laura Riera (AMPA Escola Santa Isabel)

Anna Gràcia (AMPA Escola Santa Isabel)

Toni Garrido (Església Evangèlica)

3 persones dels Castellers de Sant Cugat

Dinàmica participativa amb joves

Mireia Bayuna Melé

Clàudia Antonell Vilavella

Enrique Muñoz Roldan

Miriam Garcia Lizano

Jairo Argüello Reyes

Miguel Angel Muñoz

Enric de Sostoa

Laia Baró Gómez

Pol Garcia

Dinàmica participativa amb ciutadania

Jaume Ibars

Francisca Burgos

Ismael Lecina

Fernando López Palma

Josefina Abella Aznar

Conchita Martínez Gómez

Antonia Muñoz Villalba

Sergi Pla de los Ríos

Josefina Abella Colomer

Imma Fantoba Palomar

Mar Gaya

Anna Juan

137

Dinàmica participativa amb professionals

Cristina Recasens

Marta Recio

Eva Borràs

Gloria Urtasun

Isabel Gil

Anna Sebastian

Xavi Royo

Carlota Calventus

Imma Casajoana

Jordi Jiménez

Maite Olivella

Olga Santeugini

Gloria Garcia

Lluis Hosta

Anna Soler

Said Assarar

Carme Mitjans

Núria Tarres

Montse Peñalver

Maria Lozano

Josep Ferrer

138