PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE …...Tipus d’ordenació de l’edificació i...

1

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DE CALELLA

II. NORMATIVA

(Text consolidat)

(inclou les modificacions del POUM aprovades 1 - 7)

3

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DE CALELLA

II. NORMATIVA

(Text consolidat)

(inclou les modificacions del POUM aprovades 1 - 7)

Per l’equip redactor Calella, febrer 2018

5

ÍNDEX

TÍTOL I DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL. .................................. 9

CAPÍTOL PRIMER - NATURALESA, ABAST TERRITORIAL I VIGÈNCIA. ................... 9

Art. 1. Naturalesa, àmbit territorial i vigència d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. ..................................................................................................... 9

Art. 2. Circumstàncies justificatives de la seva revisió. ........................................... 9

Art. 3. Abast normatiu i contingut. ........................................................................... 9

Art. 4. Modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. ............................... 9

Art. 5. Interpretació del seu contingut. .................................................................... 9

TÍTOL II EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT. GESTIÓ URBANÍSTICA ........ 10

CAPÍTOL PRIMER - DISPOSICIONS COMUNS. ......................................................... 10

Art. 6. Execució del Planejament. ......................................................................... 10

Art. 7. Polígons d’actuació urbanística. ................................................................. 10

Art. 8. Precisió dels Polígons d’Actuació Urbanística delimitats pel Pla. .............. 10

Art. 9. Noves delimitacions de Polígons d’Actuació Urbanística. .......................... 10

Art. 10. Cessions de terrenys destinats a sistemes. ............................................... 10

Art. 11. Aplicació de contribucions especials. ......................................................... 10

Art. 12. Pla d’Etapes. .............................................................................................. 11

Art. 13. Projectes d’Urbanització complementaris. ................................................. 11

Art. 14. Conservació de les obres d’urbanització. ................................................... 11

CAPÍTOL SEGON - DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ ..................................... 11

Art. 15. Plans i projectes en sòl urbà. ..................................................................... 11

Art. 16. Cessions en sòl urbà. ................................................................................. 11

CAPÍTOL TERCER - DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBANITZABLE .................. 12

Art. 17. Execució del pla en sòl urbanitzable. Plans Parcials. ................................ 12

Art. 18. Contingut. ................................................................................................... 12

Art. 19. Determinacions. ......................................................................................... 12

Art. 20. Plans Parcials d’iniciativa privada en sòl urbanitzable delimitat. Obligacions. ................................................................................................................... 13

Art. 21. Compromisos. ............................................................................................ 13

CAPÍTOL QUART - DESENVOLUPAMENT DEL SÒL NO URBANITZABLE .............. 14

Art. 22. Plans de Millora del medi rural. .................................................................. 14

Art. 23. Estudis d’Impacte Ambiental i prevenció d’incendis. .................................. 14

TÍTOL III LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES I REGULACIÓ D’USOS .............. 15

CAPÍTOL PRIMER - LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES ................................................. 15

Art. 24. Actes subjectes a llicència. ........................................................................ 15

Art. 25. Actes de l’Estat, Comunitats Autònomes o altres Entitats de Dret Públic. . 15

Art. 26. Innecessarietat de l’obtenció de llicència. .................................................. 15

Art. 27. Responsabilitats. ......................................................................................... 15

Art. 28. Classificació de les llicències. ..................................................................... 15

Art. 29. Establiment de terminis per edificar per part de l'Ajuntament. .................... 16

Art. 30. Llicència de primera ocupació. ................................................................... 16

Art. 31. Certificats sobre Aprofitament Urbanístic. .................................................. 16

CAPÍTOL SEGON - LLICÈNCIES I ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D’ORDENACIÓ O VOLUM DISCONFORME. .................................................... 16

Art. 32. Edificis i instal·lacions de fora d’ordenació. ................................................ 16

Art. 33. Edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme. .................. 16

Art. 34. Règim jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme. ............................................................................................... 17

CAPÍTOL TERCER - INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I SANCIONS ...................... 17

Art. 35. Infracció urbanística. ................................................................................... 17

CAPÍTOL QUART - CLASSES I CONDICIONS DELS USOS ...................................... 17

Art. 36. Classes d’usos. ........................................................................................... 17

Art. 37. Definició dels usos. ..................................................................................... 17

Art. 38. Usos provisionals. ....................................................................................... 19

Art. 39. Usos disconformes. .................................................................................... 19

CAPÍTOL CINQUÈ.- REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS, INDUSTRIALS, RECREATIVES O ALTRES D’ACORD AMB LA SEVA COMPATIBILITAT AMB L’HABITATGE. ....................................................................... 19

Art. 40. Regulació de les activitats. ......................................................................... 19

Art. 41. Activitats recreatives, restauració o altres de baixa potència elèctrica, que poden produir molèsties a l’habitatge. ........................................................ 20

CAPÍTOL SISÈ – REGULACIÓ DE L’ÚS D’ESTACIONAMENT I APARCAMENT ....... 20

Art. 42. .Definició. .................................................................................................... 20

Art. 43. Condicions dels estacionaments públics en els Plans Parcials i Plans de Millora Urbana. ............................................................................................ 20

Art. 44. Previsió d’aparcament en les edificacions. ................................................. 20

CAPÍTOL SETÈ – ÚS DEL SUBSÒL ............................................................................ 22

Art. 45. Regulació del subsòl. .................................................................................. 22

Art. 46. Interès públic del subsòl. ............................................................................ 22

Art. 47. Aprofitament urbanístic del subsòl. ............................................................. 22

TÍTOL IV DISPOSICIONS COMUNS ALS DIFERENTS TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ..................................................................... 23

CAPÍTOL PRIMER - TIPUS D’ORDENACIÓ I CONDICIONS D’EDIFICACIÓ ............. 23

Art. 48. Definició dels tipus d’ordenació. ................................................................. 23

Art. 49. Paràmetres bàsics. ..................................................................................... 23

CAPÍTOL SEGON - DEFINICIÓ DE CONCEPTES ..................................................... 23

Art. 50. Parcel·la i solar. .......................................................................................... 23

6

Art. 51. Planta baixa. ............................................................................................... 24

Art. 52. Planta soterrani. ......................................................................................... 24

Art. 53. Planta pis. ................................................................................................... 24

Art. 54. Alçada mínima construïda, alçada mínima útil. .......................................... 24

Art. 55. Elements tècnics de les instal·lacions. ....................................................... 24

Art. 56. Cossos sortints. .......................................................................................... 24

Art. 57. Elements sortints. ....................................................................................... 24

Art. 58. Patis de ventilació i il·luminació. ................................................................. 24

Art. 59. Alineació d’edificació a vial (Línia de façana). ............................................ 25

Art. 60. Alçada màxima i nombre de plantes. ......................................................... 25

Art. 61. Volum sota coberta. ................................................................................... 26

Art. 62. Profunditat edificable. ................................................................................. 26

Art. 63. Espai lliure d’illa, tractament de les mitjaneres resultants de l’edificació. .. 26

CAPÍTOL QUART - PARÀMETRES ESPECÍFICS DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA ......... 27

Art. 64. Terreny natural. .......................................................................................... 27

Art. 65. Ocupació màxima de parcel·la. .................................................................. 27

Art. 66. L’índex d’edificabilitat net. .......................................................................... 27

Art. 67. Alçada màxima. .......................................................................................... 27

Art. 68. Construccions auxiliars. ............................................................................. 28

Art. 69. Adaptació topogràfica i moviments de terres ............................................. 28

CAPÍTOL CINQUÈ - PARÀMETRES ESPECÍFICS DE L’EDIFICACIÓ PER VOLUMETRIA ESPECIFICA ........................................................................................ 28

Art. 70. Paràmetres urbanístics .............................................................................. 28

TÍTOL V RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ..................................................... 30

CAPÍTOL PRIMER - RÈGIM URBANÍSTIC ............................................................... 30

Art. 71. Disposicions comuns. ................................................................................. 30

CAPÍTOL SEGON.- CLASSIFICACIÓ DEL SÒL .......................................................... 30

Art. 72. Classificació del sòl. ................................................................................... 30

Art. 73. Qualificació en zones o sistemes. .............................................................. 30

Art. 74. Determinació de polígons d’actuació i sectors de planejament derivat. ..... 30

CAPÍTOL TERCER.- ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA DEL TERRITORI. ELS SISTEMES .................................................................................................................... 30

Art. 75. Sistemes. .................................................................................................... 30

Art. 76. Delimitació. ................................................................................................. 31

Art. 77. Règim de cessions. .................................................................................... 31

CAPÍTOL QUART.- QUALIFICACIÓ DEL SÒL. DIVISIÓ EN ZONES. ......................... 31

Art. 78. Definició. ..................................................................................................... 31

TÍTOL VI ORDENACIÓ DELS SISTEMES. .................................................... 33

CAPÍTOL PRIMER SISTEMA FERROVIARI (Clau F). ................................................ 33

Art. 79. Sistema ferroviari. Definició i servituds....................................................... 33

Art. 80. Intervenció en l’edificació. .......................................................................... 33

CAPÍTOL SEGON - SISTEMA VIARI (Clau B). ............................................................. 33

Art. 81. Sistema viari. Definició. ............................................................................... 33

Art. 82. Tipus de vies. .............................................................................................. 33

Art. 83. Redacció de plans especials per al desenvolupament del sistema viari. ... 33

Art. 84. Intervenció en l’edificació. ........................................................................... 34

Art. 85. Disciplina urbanística de la publicitat. ......................................................... 34

CAPÍTOL TERCER.- SISTEMA APARCAMENTS (Clau Vap). ..................................... 34

Art. 86. Sistema d’aparcaments. ............................................................................. 34

Art. 87. Condicions d’edificació. .............................................................................. 34

Art. 88. Concessions per a aparcaments. ............................................................... 34

CAPÍTOL QUART.- SERVEIS TÈCNICS (Clau St). ..................................................... 34

Art. 89. Serveis tècnics. ........................................................................................... 34

Art. 90. Condicions d’us. .......................................................................................... 35

CAPÍTOL QUART - EQUIPAMENTS I DOTACIONS (Clau Eq). .................................. 35

Art. 91. Definició. ..................................................................................................... 35

Art. 92. Usos permesos (públics i privats). .............................................................. 35

Art. 93. Condicions de l’edificació dels equipaments públics. ................................. 36

Art. 94. Condicions de l’edificació dels equipaments privats. .................................. 36

Art. 95. Concessions per a equipaments. ................................................................ 37

CAPÍTOL CINQUÈ - PARCS I JARDINS URBANS (Clau Zv) ..................................... 37

Art. 96. Definició. ..................................................................................................... 37

Art. 97. Jardins urbans resultants de sistemes complementaris. ............................ 37

CAPÍTOL SISÈ - SISTEMA COSTANER (Clau C) ....................................................... 38

Art. 98. Definició. ..................................................................................................... 38

Art. 99. Condicions d’us. .......................................................................................... 38


CAPÍTOL SETÈ.- PROTECCIÓ DE RIERES (Clau Ph) .............................................. 38

Art. 101. Definició. ..................................................................................................... 38

Art. 102. Condicions d'intervenció i obres en el sistema de protecció hidrogràfica. .. 38

TÍTOL VII REGULACIÓ DETALLADA DE SÒL URBÀ .................................. 40

CAPÍTOL PRIMER – DISPOSICIONS COMUNS ......................................................... 40

Art. 103. Qualificació de sòl urbà. .............................................................................. 40

Art. 104. Zones. ......................................................................................................... 40

Art. 105. Tipus d’ordenació de l’edificació i paràmetres edificatoris de cada zona. .. 40

Art. 106. Desenvolupament de les determinacions d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. ................................................................................. 40

Art. 107. Plans de millora urbana, Polígons d’actuació i cessions gratuïtes en el sòl urbà. ............................................................................................................ 40

Art. 108. Projectes i obres d’urbanització complementàries. ..................................... 41

Art. 109. Condicions generals per als habitatges. ..................................................... 41

Art. 110. Condicions generals per les plantes baixes................................................ 41

7

Art. 111. Condicions generals per als usos residencial geriàtric i hoteler. ................ 41

CAPÍTOL SEGON - ZONA DE CASC ANTIC (Clau 1) ................................................ 41

Art. 112. Definició. ..................................................................................................... 41


Art. 114. Condicions de parcel·la. ............................................................................. 42

Art. 115. Densitat màxima d’habitatges. ................................................................... 42

Art. 116. Condicions estètiques (composició de façanes). ....................................... 42

Art. 117. Règim d'usos. ............................................................................................. 43

CAPÍTOL TERCER - ZONA D'EIXAMPLA TRADICIONAL (Clau 2) ........................... 43

Art. 118. Definició. ..................................................................................................... 43

Art. 119. Condicions d’edificació (alineació de vial). ................................................. 43


Art. 121. Densitat màxima d’habitatges. ................................................................... 44

Art. 122. Condicions estètiques (composició de façanes). ....................................... 44

Art. 123. Règim d'usos. ............................................................................................. 44

CAPÍTOL QUART - ZONA DE BLOCS AÏLLATS (Clau 3) ........................................ 45

Art. 124. Definició. ..................................................................................................... 45

Art. 125. Subzona 3a. - blocs residencials. ............................................................... 45

Art. 126. Subzona 3b. - blocs hotelers. ..................................................................... 45

Art. 126. Subzona 3d.- blocs comercials grans i mitjans .......................................... 46

Art. 127. Espais lliures privats. .................................................................................. 46

Espais lliures privats.................................................................................................. 46


Art. 129. Règim d'usos. ............................................................................................. 46

CAPÍTOL CINQUÈ - ZONA DE VOLUMETRIA CONSOLIDADA (Clau 4). ................ 47

Art. 130. Definició i ordenació. .................................................................................. 47

Art. 131. Règim d'usos. ............................................................................................. 48

CAPÍTOL SISÈ - ZONA UNIFAMILIAR EN FILERA (Clau 5) ....................................... 48

Art. 132. Definició. ..................................................................................................... 48

Art. 133. Tipus d’ordenació. ...................................................................................... 48

Art. 134. Condicions d’ús. ......................................................................................... 48

Art. 135. Subzona 5a. Ordenació general. ................................................................ 48

Art. 136. Subzona 5b. Antiga ordenació. .................................................................. 48

Art. 137. Subzona 5c. Nova ordenació. .................................................................... 48

CAPÍTOL SETÈ - ZONA UNIFAMILIAR AÏLLADA (clau 6) ........................................... 49

Art. 138. Definició i tipus d’ordenació. ....................................................................... 49

Art. 139. Condicions d’ús. ......................................................................................... 49

Art. 140. Subzona 6a (Parc. mín. 400 m2). .............................................................. 49

Art. 141. Subzona 6b (Parc. mín. 600 m2). .............................................................. 50

Art. 142. Subzona 6c (Sector Sant Quirze). .............................................................. 50

Art. 143. Subzona 6d (Parc. min. 1000 m2). ............................................................. 50

Art. 144. Subzona 6x (Normativa específica de Pla Parcial). .................................... 51

Art. 145. Condicions especifiques d’adaptació topogràfica. ...................................... 51

CAPÍTOL VUITÈ - ZONA D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES I INDUSTRIALS (Clau 7) 52

Art. 146. Definició. ..................................................................................................... 52

Art. 147. Tipus d’ordenació ........................................................................................ 52

Art. 148. Condicions de l’edificació ............................................................................ 52

Art. 149. Edificabilitat ................................................................................................. 52

Art. 150. Condicions d’ús ........................................................................................... 52

CAPÍTOL NOVÈ - GESTIÓ EN SÒL URBÀ ................................................................. 52

Art. 151. Plans de Millora Urbana. ............................................................................. 52

Art. 152. PMU-1 “Mercat”. ......................................................................................... 52

Art. 153. PMU-2 “Miquel Cuní”. ................................................................................. 53

Art. 154. PMU-3 “Estació”. ......................................................................................... 53

Art. 155. PMU-4 “Valldenguli nord”. ........................................................................... 53

Art. 156. PMU-5 “Tramuntana”. ................................................................................. 54

Art. 157. PMU-6 “Hotel Amaika”. ............................................................................... 54

Art. 158. PMU-7 “carretera N-II”. ............................................................................... 54

Art. 159. PMU-8 “El Raig”. ......................................................................................... 55

Art. 160. PMU-9 "Roser" ............................................................................................ 55

Art. 161. Polígons d’actuació. .................................................................................... 56

Art. 162. PA-1 “Colom”. ............................................................................................ 56

Art. 163. PA-2 "C/ Joan Coromines". ......................................................................... 56

Art. 164. PA-3 “Valldenguli sud”. ............................................................................... 56

Art. 165. PA-4 “carrer Montnegre”. ............................................................................ 57

Art. 166. PA-5 “Can Carreres”. .................................................................................. 57

Art. 167. PA-6 “Anselm Clavé” (anterior PEMU). ...................................................... 57

Art. 168. PA-7 “Valldenguli” (anterior PERI Valldenguli). .......................................... 57

Art. 169. PA-8 Turisme (anterior PERI Turisme). ...................................................... 57

Art. 169.1. PA-9 “Quilòmetre Tres” .................................................................. 58

Art. 169.2. PA-10 “Sala Mozart”....................................................................... 58

CAPÍTOL PRIMER - DISPOSICIONS COMUNES ........................................................ 59

Art. 170. Sòl urbanitzable. ......................................................................................... 59

Art. 171. Determinacions pels sectors de sòl urbanitzable delimitat. ........................ 59

Art. 172. Obertura de la ronda nord ........................................................................... 59

Art. 173. Aprofitament urbanístic. .............................................................................. 59

Art. 174. Cessions gratuïtes en sòl urbanitzable. ...................................................... 60

Art. 175. Delimitació de sectors. ................................................................................ 60

Art. 176. Sectors residencials. Usos admesos. ......................................................... 60

Art. 177. - Sectors d’activitats econòmiques i industrials Usos admesos . ................ 60

Art. 178. Àrees d'aparcament d'autobusos dins sòl urbanitzable. ............................. 61

8

CAPÍTOL SEGON - REGULACIÓ DELS DIFERENTS SECTORS DE SÒL URBANITZABLE DELIMITAT (Clau 8r i Clau 8i). ......................................................... 61

Art. 179. SUD-1 Sector residencial “Camí Fondo”. ................................................... 61

Art. 180. SUD-2 Sector residencial “El Raig”. ........................................................... 62

Art. 181. SUD-3 Sector residencial “Valldebanador”. ............................................... 62

Art. 182. SUD-4 Sector residencial “Riera Capaspre Central”. ................................. 63

Art. 183. SUD-5 Sector residencial “Sant Quirze”. .................................................... 63

Art. 184. SUD-6 Sector “Industrial”d’activitats econòmiques i industrials. ................ 64

Art. 185. Compensació de les reserves de sòl per a ús hoteler................................ 64

CAPÍTOL TERCER - SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT (Clau 9) ..................... 64

Art. 186. Condicions per al desenvolupament del sòl urbanitzable no delimitat. ...... 64

Art. 187. Paràmetres urbanístics del sòl urbanitzable no delimitat. .......................... 65

TÍTOL VIII REGULACIÓ DETALLADA DE SÒL NO URBANITZABLE .......... 66

CAPÍTOL PRIMER - DISPOSICIONS COMUNES ....................................................... 66

Art. 188. Definició del sòl no urbanitzable. ................................................................ 66

Art. 189. Qualificació del sòl no urbanitzable. ........................................................... 66

Art. 190. Disposicions comuns a totes les zones de sòl no urbanitzable. ................ 66

CAPÍTOL SEGON - ZONA DE CÀMPING (clau 10) ..................................................... 66

Art. 191. Zona de càmping. ....................................................................................... 66

Art. 192. Condicions de l'edificació. .......................................................................... 66

CAPÍTOL TERCER - ZONA D’ESPECIAL VALOR AGRÍCOLA (clau 11) .................... 67

Art. 193. Definició i usos. .......................................................................................... 67

Art. 194. Condicions de l’edificació. .......................................................................... 67

Art. 195. Àrea d'aparcament d'autobusos, o altres instal·lacions d'interès públic. ... 67

CAPÍTOL QUART - ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL (clau 12)............................. 67



CAPÍTOL CINQUÈ - ZONA DE PROTECCIÓ DE LES CLARIANES (clau 13) ............ 68



CAPÍTOL SISÈ- ZONA DE PROTECCIÓ HIDROGRÀFICA (clau 14) ........................ 69



CAPÍTOL SETÈ – PERÍMETRE DE PROTECCIÓ PAISATGÍSTICA ........................... 69

Art. 202. Definició. ..................................................................................................... 69

Art. 203. Condicions d'edificació. .............................................................................. 69

CAPÍTOL VUITÈ – SÒL NO URBANITZABLE COSTANER 1 (clau NU-C1) ............... 69

Art. 204. Definició. ..................................................................................................... 69

Art. 205. Definició. Règim d'ús del sòl no urbanitzable costaner 1 ........................... 69

Art. 206. Incompatibilitat del sòl no urbanitzable costaner amb la seva transformació. ................................................................................................................... 70

1. El sòl no urbanitzable costaner 1, (clau NU-C1 i codis gràfics C1), constitueix sòl no urbanitzable per raó de la incompatibilitat amb llur transformació, d'acord amb allò establert per l'article 32.2.a) i b), respectivament, de la Llei d'Urbanisme, per concórrer els valors la protecció dels quals són objectiu del Pla Director i per a garantir la utilització racional del territori del sistema costaner i millorar la qualitat de la vida. ...................................................... 70

Art. 207. Disposicions comunes per a les subcategories del Sòl No Urbanitzable Costaner 1 i 2. ............................................................................................. 70

Art. 208. Planejament urbanístic derivat de caràcter especial, catàlegs i establiments de turisme rural ........................................................................................... 71

TÍTOL IX PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL I PAISATGÍSTICA ..................... 72

CAPÍTOL PRIMER.- MESURES DE PROTECCIÓ DEL PAISATGE. ........................... 72

Art. 209. El paisatge urbà com a bé d’interès col·lectiu. ........................................... 72

Art. 210. Conservació de finques, parcel·les i edificis. .............................................. 72

Art. 211. Protecció del paisatge urbà i el seu entorn. ................................................ 72

Art. 212. Façanes i mitgeres. ..................................................................................... 72

Art. 213. Tanques. ..................................................................................................... 72

Art. 214. Publicitat. .................................................................................................... 73

CAPÍTOL SEGON.- GESTIÓ DE LES AIGÜES ............................................................ 73

Art. 215. Distribució i consum d’aigua potable. ......................................................... 73

Art. 216. Àrees pavimentades dins l’espai lliure de parcel·la. ................................... 73

Art. 217. Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials. ................................................ 73

Art. 218. Condicions dels abocaments d’aigües. ....................................................... 73

CAPÍTOL TERCER.- GESTIÓ DELS RESIDUS SÒLIDS ............................................. 74

Art. 219. Tipus de residus sòlids. .............................................................................. 74

Art. 220. Tractament de residus. ............................................................................... 74

CAPÍTOL QUART.- REGULACIÓ DE SOROLLS I VIBRACIONS ................................ 74

Art. 221. Aïllament acústic. ........................................................................................ 74

Art. 222. Regulació dels sorolls i vibracions. ............................................................. 74

CAPÍTOL CINQUÈ.- CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA .............................................. 74

Art. 223. Activitats potencialment contaminadores. ................................................... 74

Art. 224. Classificació de les activitats en funció de la contaminació atmosfèrica. ... 75

Art. 225. Límits de les emissions a l’atmosfera. ........................................................ 75

CAPÍTOL SISÈ. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA ............................................................. 75

TÍTOL X DISPOSICIONS TRANSITÒRIES ................................................... 77

ANNEX 1. PLA ESPECIAL DE REGULACIÓ DELS ESTABLIMENTS D'AMBIENTACIÓ MUSICAL ..................................................ANNEX 2. NORMATIVA DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE ..................................................

9

TÍTOL I DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL.

CAPÍTOL PRIMER - NATURALESA, ABAST TERRITORIAL I VIGÈNCIA.

Art. 1. Naturalesa, àmbit territorial i vigència d’ aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

1 L’objecte d’aquest POUM d’Ordenació Urbanística Municipal, és l’ordenació urbana i territorial del Municipi de Calella.

2 Aquest Pla, pel seu àmbit i objecte, s’adequa al previst a l’art. 57 de la Llei d’Urbanisme i està adaptat al que es regula en l’esmentada llei, i limitat al terme municipal de Calella.

3 Aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, en endavant POUM, tindrà vigència indefinida fins a la seva revisió.

Art. 2. Circumstàncies justificatives de la seva re visió.

Motivarà la revisió d’aquest POUM, l’acompliment d’algun dels supòsits en que vingui obligada per disposició legal, o la culminació de les seves previsions de creixement i d’estructuració urbana. Tanmateix, motivarà la revisió, el desequilibri en les hipòtesis d’evolució de magnituds bàsiques com població, ocupació, renda, etc... sobre les que es fonamenten les previsions de creixement del municipi.

La seva revisió s’ajustarà al previst a l’art, 93 de la Llei d’Urbanisme.

Art. 3. Abast normatiu i contingut.

Els particulars, així com l’Administració, queden obligats al compliment de les disposicions contingudes en el present POUM de manera que qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, de caràcter provisional o definitiu, haurà d’ajustar-se al previst el mateix, i a la legislació urbanística vigent.

L’abast normatiu del POUM, es el dels documents que les integren, i que es relacionen a continuació:

a) Memòria justificativa dels fins i objectius de la promulgació del Pla, i estudis complementaris.

b) Plànols d’informació de la totalitat de l’àmbit.

c) Plànols d’ordenació urbanística:

1.- Estructura general i orgànica del territori. Classificació del sòl i sectors de planejament E: 1/ 5000

2.- Plànols generals de zonificació E: 1 / 5000

3.- Plànols de zonificació E: 1 / 2000

4.- Plànols de xarxes bàsiques de serveis E: 1/5000

d) Agenda i avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar.

e) Informe mediambiental

f) Normativa Urbanística

g) Catàleg de béns a protegir

Art. 4. Modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

La modificació de qualsevol dels elements d’aquest POUM, s’ajustarà al previst als arts. 94 i 95 de la Llei d’Urbanisme.

En el cas que comportin un increment de sostre o edificabilitat, s’estarà al que disposa l’art. 16 del reglament parcial de la Llei d’Urbanisme.

Art. 5. Interpretació del seu contingut.

Les Normes d’aquest POUM s’interpretaran d’acord amb el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats del mateix. En els casos de imprecisió prevaldrà la solució més favorable a la menor edificabilitat i a la major dotació d’equipaments comunitaris. En quan a la documentació gràfica, prevaldrà la d’escala gràfica de major precisió.

En cas de dubtes d’interpretació, s’aplicaran les regles d’interpretació del planejament urbanístic fixades en l’art. 10 de la Llei d’Urbanisme.

10

TÍTOL II EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT. GESTIÓ URBANÍSTICA

CAPÍTOL PRIMER - DISPOSICIONS COMUNS.

Art. 6. Execució del Planejament.

1 L’execució d’aquest POUM i dels instruments de Planejament correspon a l’Ajuntament de Calella, sens perjudici de la participació dels particulars en els termes establerts en la legislació urbanística, i de les altres Administracions Públiques, en el marc de les seves respectives competències.

2 L’execució del planejament es realitza mitjançant l’execució directe dels sistemes generals, o a través dels polígons d’actuació urbanística definits en els instruments de planejament o delimitats d’acord amb el que disposa l’art. 113 de la Llei d’Urbanisme 2/2002.

Art. 7. Polígons d’actuació urbanística.

Per a l’execució d’aquest POUM i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimitaran els corresponents Polígons d’actuació urbanística d’acord amb els requisits fixats a la legislació urbanística vigent (art. 113 Llei 2/2002).

Es podrà modificar l’àmbit dels Polígons d’Actuació Urbanística amb l’objecte de facilitar la seva gestió o efectuar una millor equidistribució de beneficis i càrregues, d’acord amb el procediment establert a l’art. 113 Llei 2/2002.

Art. 8. Precisió dels Polígons d’Actuació Urbanísti ca delimitats pel Pla.

S’entendrà per precisió de límits la concreció en la delimitació i la superfície d’un Polígon quan aquesta no suposi l’alteració dels seus objectius respecte a cessions i càrregues d’urbanització.

La precisió de límits d’un Polígon es podrà efectuar en el mateix projecte de reparcel·lació quan aquesta no superi el cinc per cent (5%) de la seva superfície i sempre que no inclogui una nova propietat.

Caldrà justificar la precisió en l’adaptació a les delimitacions reals de la

propietat, en desajustaments entre el previst pel planejament i la realitat topogràfica, la cartogràfica, o en aspectes similars.

Si la precisió de límits fos superior al cinc per cent (5%), o s’hi inclogués una propietat, serà necessària la tramitació d’un projecte de delimitació de Polígon amb l’objectiu de rectificar els límits, d’acord amb l’art. 113 Llei 2/2002.

Art. 9. Noves delimitacions de Polígons d’Actuació Urbanística.

Per a la delimitació de nous Polígons no previstos en aquest POUM es requerirà la tramitació prevista a l’art. 113 Llei 2/2002.

Aquells Polígons que es delimitin en sòl urbà consolidat amb posterioritat a l’aprovació definitiva d’aquest POUM, s’incorporaran automàticament al Pla. Els que es delimitin en el sòl urbà no consolidat tindran per objecte la cessió de carrers i vies.

Els nous Polígons que es delimitin d’acord amb el que preveu l’article anterior, hauran de definir el sistema d’actuació per a la seva execució.

Art. 10. Cessions de terrenys destinats a sistemes.

En els Plans Parcials, o plans de Millora Urbana que s’aprovin en desenvolupament del present Pla haurà de preveure’s la cessió gratuïta i obligatòria a favor de l’Ajuntament de tots els terrenys destinats a sistemes per aplicació dels estàndards regulats en aquest POUM.

La cessió obligatòria i gratuïta dels terrenys destinats a sistemes, o del 10% de l'aprofitament urbanístic, es produirà en execució dels sistemes d'actuació previstos en l'instrument de planejament o en la delimitació del polígon d'actuació, d'acord amb el previst en la Llei 2/2002, sens perjudici del procediment d'ocupació directa previst en l'art. 150 de la mateixa Llei.

Art. 11. Aplicació de contribucions especials.

1.- Els sistemes generals no inclosos en polígons o sectors i les actuacions aïllades en sòl urbà, quan no sigui possible delimitar polígons d’actuació urbanística, s’executaran mitjançant expropiació forçosa.

2.- Quan de l’execució dels mateixos es derivin especials beneficis per altres propietaris confrontats o pròxims, l’Administració actuant podrà repercutir els costos d’expropiació, a través de les contribucions especials a càrrec dels

11

propietaris beneficiats, d’acord amb el que disposa l’art. 103.4 de la Llei 2/2002.

Art. 12. Pla d’Etapes.

Els Plans Parcials i els Plans de Millora Urbana que es redactin hauran de fixar un Pla d’Etapes que contempli la cessió i execució de la urbanització en els corresponents Polígons, així com els terminis màxims per a la construcció de l’edificació, tenint en compte les característiques del Planejament i les previsions del present Pla.

L’incompliment d’aquestes obligacions per part dels particulars en els terminis assenyalats per a l’execució dels Polígons d’Actuació facultarà a l’Administració actuant per adoptar l’acord de canvi de sistema d’actuació (art. 113) o iniciar l’expropiació (art. 104 - Llei 2/2002).

Art. 13. Projectes d’Urbanització complementaris.

Per a l’execució de les determinacions contingudes en aquest Pla i als Instruments de planejament que el desenvolupin, respecte a les obres d’urbanització, s’hauran de redactar els corresponents Projectes d’Urbanització complementaris per l’execució de les obres d’urbanització no bàsiques (art. 87 Llei 2/2002).

Així mateix es podran redactar projectes d’obres ordinàries quan l’actuació no tingui per objecte executar íntegrament les determinacions del planejament urbanístic.

Els projectes hauran de comprendre la documentació assenyalada en l’art. 87 Llei 2/2002, i les previsions assenyalades en la legislació sectorial vigent en cada moment.

Art. 14. Conservació de les obres d’urbanització.

1.- En el sectors de sòl urbanitzable delimitat, i polígons d’actuació, en els que la seva situació sigui exterior al casc urbà de la població, la conservació de les obres d’urbanització i el manteniment de les dotacions e instal· lacions dels serveis públics serà a càrrec dels propietaris dels terrenys, que a tal efecte hauran d’integrar-se preceptivament en una Entitat Urbanística de Conservació.

2.- Aquesta obligació podrà ésser assumida voluntàriament pels propietaris del Polígon d’actuació, o imposada pel Pla Parcial en els termes establerts en la Llei 2/2002 i reglament que la desenvolupi.

3.- En els planejaments anteriors en els que a l’entrada en vigor del present Pla l’Ajuntament no hagi procedit encara a la recepció de les obres, els propietaris queden obligats a la conservació, constituent amb caràcter preceptiu la corresponent Entitat Urbanística de conservació durant el termini màxim de cinc anys, quan l’Ajuntament així ho estableixi de forma expressa. En tot cas, serà factible la subscripció d’un conveni entre propietaris i Ajuntament per ampliar voluntàriament aquests terminis.

4.- En els àmbits d'actuació urbanística en què, en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 2/2002, concorrin les circumstàncies d'haver d'executar obres d'urbanització o be d'haver-les d'adequar a la normativa sectorial vigent, serà d'aplicació el que disposa la Disposició Transitòria Cinquena, apartat 4 de l'esmentada Llei.

CAPÍTOL SEGON - DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ

Art. 15. Plans i projectes en sòl urbà.

Els Plans, Projectes i Estudis que es redactin en sòl urbà, tant en el consolidat com en el no consolidat, hauran de subjectar-se al que especifiqui la legislació urbanística, tant en el que es refereix als aspectes de formulació com als dels drets, obligacions i cessions.

Art. 16. Cessions en sòl urbà.

1.Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de cedir a l’Ajuntament de manera obligatòria i gratuïta, el sòl reservat als sistemes urbanístics locals inclosos dins el Polígon d’Actuació urbanística, en els termes de l’article 44 de la Llei 2/2002 d’Urbanisme

D’acord amb l’art. 43 de l’esmentada Llei, també hauran de cedir a més, el 10% de l’aprofitament corresponent als nous usos si l’ordenació genera plusvàlues immobiliàries, i el 10% de l’edificabilitat addicional permesa per aquest POUM.

12

S'assenyala indicativament en l'annex 1, un quadre on s'especifiquen els increments d'edificabilitat o d'aprofitament, que donen lloc a la cessió del 10% que fixa l'art. 43 de la Llei 2/2002.

2. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs en àmbits d’actuació hauran de cedir a l’Ajuntament els terrenys destinats a carrers o a ampliació de vials, d’acord amb les condicions assenyalades a l’art. 44.2 i 3 de l’esmentada Llei.

CAPÍTOL TERCER - DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBANITZABLE

Art. 17. Execució del pla en sòl urbanitzable. Plan s Parcials.

1.- L’execució del planejament en sòl urbanitzable requereix la prèvia aprovació del Pla Parcial.

2.- Quan es tracti d’un Pla Parcial d’iniciativa privada el sistema d’actuació serà el de reparcel·lació per compensació bàsica. En tot cas, el sistema d’actuació haurà d’assenyalar-se en el mateix Pla Parcial, havent-se de justificar la seva elecció.

Els Plans Parcials garantiran l’execució de les infrastructures i equipaments al servei del sector, i la realització de l’obra urbanitzadora, de manera que s’asseguri la urbanització prèvia o simultàniament a l’edificació, fixant els corresponents terminis.

Art. 18. Contingut.

Els Plans Parcials de sòl urbanitzable delimitat desenvoluparan les directrius d’ordenació previstes en aquest Pla i per això:

a) Precisaran els sols de cessió obligatòria i gratuïta, quan no vinguin ja precisats per el propi POUM, aplicant-se els estàndards establerts en la legislació vigent.

b) Assenyalaran l’espai destinat a la xarxa viària i als altres sistemes de l’estructura urbana, atenent als condicionants de localització previstos.

c) Disposaran, atenent a les condicions d’edificació assenyalades en el present Pla, l’ordenació de l’edificació que sigui susceptible al sector segons la seva edificabilitat.

d) Les construccions existents amb anterioritat al desenvolupament del Pla Parcial, que no quedin afectades d’expropiació, cessió gratuïta o demolició, podran conservar-se amb la mateixa tipologia d’edificació, ús i característiques que tinguin, comptant la seva superfície de sostre a efectes dels còmputs establerts en aquest Pla.

e) Detallaran, en el seu cas, les condicions d’ús del sector, i precisaran la localització concreta dels usos en l’edificació, així com els altres paràmetres que han de permetre l’atorgament de llicències.

g) Definiran els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums, que pot adoptar una forma alternativa, que s’haurà de concretar en la reparcel·lació o en el moment d’atorgar les llicències d’edificació.

h) Precisaran les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques, avaluant-ne el cost i dividint l’execució en etapes, amb el grau suficient de detall per a permetre’n l’execució immediata, i establint uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d’urbanització complementàries.

i) Contindran totes les altres determinacions que exigeixi la normativa urbanística, i establerta en l’art. 97 de la Llei 2/2002.

En els àmbit de sòl urbanitzable no delimitat es podrà promoure la seva transformació a partir del moment en que es procedeixi a la seva programació i hagin quedat establertes les condicions per el seu desenvolupament d’acord amb la legislació vigent, tramitant-se el Pla Parcial de delimitació (art. 84 Llei 2/2002).

Art. 19. Determinacions.

Aquest Pla reconeix a la propietat del sòl urbanitzable el seu aprofitament urbanístic mitjançant la determinació de l’índex d’edificabilitat brut expressat en metres quadrats sostre/metres quadrats superfície, que s’especifica per a cada sector, en concepte de coeficient d’aprofitament mig als efectes de cessions i repartiment de beneficis i càrregues del planejament que s’originin entre els propietaris afectats.

Aquest Pla també determina la densitat d’habitatges per hectàrea per a cada sector, i els usos principals i compatibles.

13

Respecte al sòl urbanitzable no delimitat es contemplen les determinacions de l’art. 58.7 Llei 2/2002.

Art. 20. Plans Parcials d’iniciativa privada en sòl urbanitzable delimitat. Obligacions.

En els Plans parcials d’iniciativa privada, els propietaris s’obliguen com a mínim a:

a) Ordenar la urbanització i edificació de tal manera que, a través de la idònia ocupació del sòl, aportin i cedeixin gratuïtament al Municipi en ple domini i lliure de càrregues els terrenys destinats a equipaments i infrastructures al servei del sector: vials, jardins urbans, espais lliures públics, dotacions per equipaments en la proporció que exigeixi la normativa urbanística, inclosos els sistemes generals.

b) Cedir gratuïtament al Municipi, en ple domini i lliure de càrregues, el sòl necessari per materialitzar l’edificació equivalent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector.

c) Costejar i, en el seu cas, executar les obres d’urbanització previstes en el Pla Parcial corresponent, comprenent aquestes obres el següent:

1.-El cost de les obres de vialitat, sanejament, aigua, subministrament d’energia elèctrica, enllumenat públic, telecomunicacions, arbrat i jardineria. D’aquests costos podran reintegrar-se en quant a les despeses d’instal· lació de les xarxes de subministrament d’aigua, d’energia elèctrica, i telecomunicacions, amb càrrec a les empreses que prestin el servei, excepte aquella part en que hagin de contribuir els usuaris segons la reglamentació dels serveis.

2.- Costejar i, en el seu cas, executar les infrastructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l’actuació i, en el seu cas, les obres necessàries per a l’ampliació o reforç dels esmentats sistemes requerits per la dimensió i densitat de la mateixa i a les intensitats d’ús que aquesta actuació generi, el que s’haurà de contemplar en el Pla Parcial.

3.- Sufragar les indemnitzacions procedents per l’enderrocament de construccions i la destrucció de plantacions que exigeixi l’execució del Pla, així com del trasllat forçós d’activitats.

4.- Costejar les despeses produïdes per la formació del Pla Parcial i projectes d’urbanització i reparcel· lació.

5.- Les contemplades amb caràcter general en els arts. 44 i 114 Llei 2/2002.

d) Els Plans Parcials contindran també la delimitació del territori ordenat en polígons, a efectes de la seva execució. Aquests polígons hauran de delimitar-se de tal manera que la realització de la urbanització en el seu àmbit no excedeixi de 15 mesos.

e) En els Plans Parcials d’iniciativa privada hauran d’establir-se també garanties econòmiques suficients, del compliment de les obligacions de planejament que corresponguin al sector, i haurà d’expressar-se el compromís de fer constar l’existència d’aquestes obligacions en totes les transmissions intervius de terrenys compresos en el sector, en tant no s’hagin completat aquelles, segons el que estableix la normativa urbanística. Aquestes garanties responen igualment de les sancions i hauran d’ésser reposades en cas d’execució.

L’incompliment de les obligacions dels particulars en l’execució dels Plans Parcials, en especial qualsevol retràs sobre els terminis d’execució i edificació, podrà determinar l’aplicació del sistema d’expropiació. Així mateix l’incompliment de les obligacions i càrregues que la normativa urbanística imposi als particulars, facultarà a l’Ajuntament per expropiar el terrenys afectats. Tot això sense perjudici dels restants efectes contemplats per la legislació vigent.

Art. 21. Compromisos.

Per presentar a l’aprovació inicial els Plans d’iniciativa privada, aquests hauran de contenir, com a mínim, les següents condicions, modalitats i terminis:

a) Obligació del promotor de presentar els pertinents projectes d’urbanització complementaris en un termini no superior a sis mesos a comptar des de la data d’aprovació definitiva dels Plans, així com procedir a la presentació dels estatuts i bases d’actuació.

14

b) Terminis de finalització de cada una de les obres d’urbanització a executar de conformitat amb el respectiu projecte d’urbanització i amb el que estableix l’article anterior.

c) Maneres de formalitzar les garanties que asseguren la correcta execució i conservació de les obres d’urbanització, segons el que disposa la normativa urbanística.

d) Obligació del promotor de cedir gratuïtament al Municipi, en ple domini i lliure de càrregues, els sols de cessió obligatòria, amb caràcter previ a l’execució de la urbanització i de l’edificació.

e) Compromís del promotor, urbanitzador i propietari del sòl, de fer constar en els documents d’alienació de les parcel·les, terrenys o construccions, el subjecte que assumeix les obligacions urbanístiques inherents al planejament o en el seu cas la subrogació en les obligacions que aquest imposa.

Els Plans Parcials d’iniciativa particular hauran de concretar expressament els compromisos i obligacions que, en relació a la urbanització, contraguin els promotors amb l’Ajuntament i amb els futurs adquirents dels solars, terrenys o construccions, qualsevol que sigui la relació jurídica que es proposin contraure per l’alienació, encara que aquestes obligacions o compromisos tinguin per objecte, exclusivament, la conservació de les obres i serveis urbanístics.

CAPÍTOL QUART - DESENVOLUPAMENT DEL SÒL NO URBANITZABLE

Art. 22. Plans de Millora del medi rural.

El sòl no urbanitzable es objecte d’especial protecció que pot completar-se mitjançant Plans Especials o sectorials que tinguin per objecte:

La protecció del paisatge i dels elements concordants amb el mateix.

La promoció de plans d’explotació agrícola i/o forestal

La delimitació i promoció d’una xarxa de camins d’accés peatonal.

La promoció dels elements mes singulars, i la seva promoció turística.

D’acord amb el que disposen els arts. 47 i 48 de la Llei d'Urbanisme 2/2002 es podran tramitar projectes d’actuacions específiques d’interès públic.

Art. 23. Estudis d’Impacte Ambiental i prevenció d’ incendis.

En totes aquelles actuacions que hagin d’executar-se en el territori que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un elevat risc de contaminació atmosfèrica o d’altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, serà necessari efectuar un estudi d’avaluació d’impacte ambiental, que haurà d’acompanyar-se amb el projecte corresponent, d’acord amb el que prescriu el “Real Decreto Legislativo 1302/86 de 28 de julio de Evaluación de Impacto Ambiental”, modificat per la “Lei 6/2001, de 8 de Mayo” i disposicions concordants comunitàries (Directiva 85/337/CEE), estatals o catalanes.

Tanmateix serà d’aplicació les mesures de prevenció d’incendis contemplades en el Decret núm. 64, de 7 de març de 1.995, especialment en el que fa referència a la franja de protecció de les urbanitzacions.

15

TÍTOL III LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES I REGULACIÓ D’USOS

CAPÍTOL PRIMER - LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

Art. 24. Actes subjectes a llicència.

Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits als articles 1 del R.D.U. i 179 de la Llei 2/2002 i, en general, qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny i/o a la imatge del territori.

En general, estarà subjecte a l’obtenció de llicència municipal qualsevol altre acte assenyalat per aquest Pla o per a les figures de planejament que es desenvolupin o complementin, i les ordenances reguladores corresponents.

La necessitat d’obtenir autoritzacions d’altres administracions públiques, no deixa sense efecte l’exigència d’obtenir llicència municipal, i aquest s’atorga sens perjudici de la resta d’autoritzacions que siguin preceptives.

Les llicències tindran caràcter públic. Les llicències no impliquen l’autorització municipal per als actes d’ocupació de la via pública o terrenys confrontants, ni per altres usos o activitats relacionades amb l’obra autoritzada.

Quan els actes d’edificació i ús del sòl es realitzessin per particulars en terrenys de domini públic, s’exigirà també llicència, sense perjudici de les autoritzacions o concessions que siguin pertinents atorgar per els titulars del domini públic.

Art. 25. Actes de l’Estat, Comunitats Autònomes o a ltres Entitats de Dret Públic.

En relació als actes assenyalats en l’article anterior, quan aquests siguin promoguts per òrgans de l’Estat, Comunitats Autònomes o d’altres Entitats de Dret Públic, serà també preceptiva l’obtenció de la corresponent llicència municipal, i serà d’aplicació el que disposa l’art. 182 Llei 2/2002.

Art. 26. Innecessarietat de l’obtenció de llicència .

Les obres d’urbanització, construcció i/o enderroc que s’executin d’acord amb un Pla d’Urbanització aprovat per a l’Ajuntament i les que s’executin

com a compliment d’una ordre municipal sota la direcció dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament, no requeriran la preceptiva llicència municipal.

Tampoc les parcel·lacions o divisions de finques resultants d’un projecte de reparcel.lació.

Art. 27. Responsabilitats.

Les llicències s’entendran atorgades llevat el dret de propietat i sense perjudici de tercers, i no podran ser invocades pels titulars per a excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en que puguin incórrer en l’exercici de les activitats corresponents.

En tot cas, el seu atorgament no implicarà per a l’Ajuntament cap responsabilitat pels danys o perjudicis que es puguin produir en motiu o ocasió de les activitats que es realitzin en virtut de les mateixes.

Art. 28. Classificació de les llicències.

Es preveuen, com a mínim, els següent tipus de llicències:

Llicència d’obres majors.

Llicència d’obres menors.

Llicència de parcel·lació.

Llicència de primera ocupació.

Llicència de modificació d’ús.

Llicència d’instal·lació de grues torre i aparells elevadors per a les obres.

Llicència d’enderroc.

Llicència de rètols i elements tècnics que afecten a la façana.

Aquest llistat no exclou que l’Ordenança Municipal corresponent pugui preveure d’altres tipus de llicència de les no anomenades en aquest apartat.

Les seves condicions, així com els requisits i condicions per a sol·licitar-les i el procediment per al seu atorgament, vindran regulats per la legislació vigent; en l'actualitat pel Decret 179/1995 (ROAS) i la Llei 3/98, d’intervenció integral de

16

l’Administració ambiental, l’art. 180 Llei 2/2002, i les Ordenances Municipals aprovades amb anterioritat o posterioritat a aquest POUM.

En quan a les activitats o usos comercials, serà d’aplicació el que disposa la Llei 17/2000, de 29 de desembre d’equipaments comercials, el Decret 346/2001, de 24 de desembre que la desenvolupa i altres disposicions concordants, en especial el Pla Territorial d’Equipaments Comercials.

Art. 29. Establiment de terminis per edificar per p art de l'Ajuntament.

L’Ajuntament podrà aplicar allò previst en el articles 167 i ss. de la Llei 2/2002 amb l’objectiu d’incentivar al sector de la construcció i d’evitar la retenció especulativa dels solars.

Amb aquesta finalitat i un cap es disposi del Programa d’Actuació Urbanística, l’Ajuntament podrà constituir el Registre Municipal de Solars, d’acord amb el que determina l’art. 169 Llei 2/2002.

Art. 30. Llicència de primera ocupació.

Acabades les obres, l’interessat ho comunicarà a l’Ajuntament, sol·licitant la llicència de primera ocupació. Els serveis tècnics municipals comprovaran si l’obra s’ha ajustat en la seva execució a la llicència atorgada i també si s’han reparat tot els danys i perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg.

Per sol·licitar la llicència caldrà aportar el certificat final d'obra i qualsevol altre document que exigeixi l'Ordenança municipal.

Resta prohibit als titulars de l’edifici construït la seva ocupació sense la prèvia obtenció de la llicència de primera ocupació.

L’empresa concessionària del subministrament de l’aigua potable, no podrà subministrar aigua per a l’ús domèstic en edificis que no comptin amb la llicència de primera ocupació.

Art. 31. Certificats sobre Aprofitament Urbanístic.

Amb independència de les altres mesures de publicitat dels plans previstes per la normativa vigent, els particulars podran demanar certificats d’aprofitament urbanístic, referits a una finca concreta, mitjançant la sol·licitud dirigida a

l’Ajuntament acompanyada d’un plànol d’emplaçament a escala 1:1000 com a mínim, de conformitat amb el que disposa l'art. 99 de la Llei 2/2002.

CAPÍTOL SEGON - LLICÈNCIES I ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D’ORDENACIÓ O VOLUM DISCONFORME.

Art. 32. Edificis i instal·lacions de fora d’ordena ció.

Es consideren fora d’ordenació les construccions, instal·lacions i usos que per raó de l’aprovació del planejament urbanístic, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament i cessament, així com aquells usos disconformes amb el planejament urbanístic respecte als quals no sigui possible l’aplicació de les mesures de restauració regulades pel capítol II del títol 7é de la Llei 2/2002.

Les tanques existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla, que no s’ajustin a l’alineació definida per aquest instrument de planejament, podran mantenir-se mentre no s’executin obres d’urbanització, de nova planta, addicions o ampliacions de l’edificació principal, o obres de reforma de l’edificació existent en més d’un 50%, tant si es realitzen en una o vàries fases.

En les finques amb l’edifici situat amb retranquejament a vial, en les que aquest està afectat per la nova alineació de vial, solament s’exigirà la cessió del sòl afectat i el compliment de l’alineació definida per aquest Pla, quan es produeixi la substitució de l’edificació actualment existent.

La situació de fora d’ordenació comportarà el règim jurídic que estableix l’art. 102 de la Llei 2/2002.

Art. 33. Edificis i instal·lacions en situació de v olum o ús disconforme.

Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla o del planejament que el desenvolupi, que no estiguin en situació de fora d’ordenació, però que no obstant, el seu volum o ús no sigui compatible o resulti disconforme amb els paràmetres imperatius del nou planejament estaran en situació de volum o ús disconforme.

Als efectes del que estableix el punt anterior s’entenen per paràmetres imperatius del nou planejament les determinacions sobre altura, volum, ocupació màxima permesa de les parcel·les, nombre d’habitatges i coeficient

17

d’edificabilitat neta de la zona aplicada a la parcel·la, o ús compatible en la mesura que siguin aplicables per a la classe de sòl de què es tracti.

Art. 34. Règim jurídic aplicable als edificis i ins tal·lacions en situació de volum o ús disconforme.

1.- Obres autoritzables.

S’autoritzaran les obres de consolidació i obres de reparació ordinàries que exigeixin la higiene, l'ornat i conservació de l'immoble.

2.- Usos i activitats autoritzables

Quan la disconformitat radiqui en l’ús, podrà mantenir-se l’existent mentre no esdevingui incompatible amb els usos principals de la zona fixada en aquest POUM.

En qualsevol cas, aquest ús s’haurà d’adaptar als límits d’incidència sobre l’entorn que s’estableixin per a cada zona en l’ordenança reguladora corresponent.

Pel que fa a la possible instal·lació de noves activitats dins volum disconforme, i que requereixin obres d'adaptació o altres per a la reubicació d'aquests usos, serà necessari l'adaptació prèvia del volum disconforme a on es vol emplaçar aquesta nova activitat, als paràmetres volumètrics fixats en aquest POUM, i que la nova activitat s'ajusti als paràmetres imperatius definits per aquest Pla.

CAPÍTOL TERCER - INFRACCIONS URBANÍSTIQUES I SANCIONS

Art. 35. Infracció urbanística.

Constituiran infracció urbanística totes les accions o les omissions tipificades com a tals pels articles 203 i ss. de la Llei 2/2002.

Les infraccions urbanístiques comportaran, d’acord amb el que estableix en els articles 191 i ss. de la Llei 2/2002, en els termes i procediments allí previstos, la incoació de l'expedient de protecció de la legalitat urbanística, que podrà donar lloc a la imposició de sancions, a l'adopció de mesures de restauració de la realitat física alterada i de l'ordre jurídic vulnerat i a la determinació dels danys i els perjudicis causats.

CAPÍTOL QUART - CLASSES I CONDICIONS DELS USOS

Art. 36. Classes d’usos.

1.- Per la seva idoneïtat respecte dels fins de l’ordenació es divideixen els usos en prohibits, o usos permesos.

Son usos prohibits: Aquells que ho estan expressament en el planejament per las ordenances i pels catàlegs.

Son usos permesos: Els que estan admesos expressament pel planejament en cada qualificació urbanística.

2.- Per raó del destinatari final o usuari, es distingeix entre usos públics, privats i col· lectius.

a) Es consideren d’ús públics el usos que es desenvolupen en terrenys i instal· lacions de propietat pública, encara que comportin el pagament de quotes o entrades per part dels concessionaris.

b) Es considera ús privat el que es desenvolupa per particulars en béns de propietat particular.

c) Es considera ús col· lectiu el de caràcter privat, relacionats amb un grup indeterminat de persones quina relació es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o entrades.

3.- Per raó de la seva funció es distingeixen els usos especificats en l’article següent

Art. 37. Definició dels usos.

Per raó de la seva funció es distingeixen els usos següents:

1.- Habitatge. Es el referent a l’allotjament familiar i es distingeix entre ús unifamiliar i plurifamiliar. S’entén per ús de habitatge unifamiliar, l’habitatge corresponent a cada unitat familiar, amb edifici i amb accés independent. S’entén per ús de d’habitatge plurifamiliar el de diferents allotjaments corresponents a diferents unitats familiars situades en un mateix edifici, amb accessos i elements comuns.

2.- Habitatge rural. Es aquell habitatge lligat a l’explotació del sòl rústic en el qual està ubicat.

18

3.- Turisme rural. Comprèn els allotjaments col· lectius en habitatges rurals.

4.- Residencial. Comprèn els allotjaments col· lectius, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple: residències de la 3era edat, , residències religioses, etc...

5.- Residencial mòbil. Comprèn l’ús residencial en espais no edificats, com ara càmpings o similars, en el que es realitzen funcions d’allotjament temporal.

6.- Aparcament de roulottes. Comprèn l'ús d'aparcament o emmagatzematge de "mòbils homes", "roulottes" o similars.

7.- Hoteler. L’ús hoteler correspon als serveis relacionats amb l’allotjament temporal com hotels, motels, pensions, apart-hotels, i en general tots els establiments d’hostaleria definits en la seva legislació específica.

8.- Restauració. Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com son restaurants, bars, cafeteries, i similars.

En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals o similars estaran adscrits a l’ús recreatiu.

9.- Lúdic. Comprèn les activitats relacionades amb l’oci, i l’espectacle, no incloses en cap altre qualificació, que poden generar molèsties tant a l’interior com a l’exterior de l’establiment, com per exemple: discoteques, bars-musicals, pubs, sales de festes, bingos cafès-teatres.

10.- Salons recreatius. Compren les activitats de jocs, i màquines recreatives, de baixa molèstia, que es realitzen en locals per a aquest ús.

11.- Salons d’internet. Compren les instal·lacions per a l’ús públic d’ordinadors i material informàtic.

12.- Petit Comercial. És el que correspon als establiments oberts al públic, destinats al comerç al detall, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, amb una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració i les activitats lúdiques. La seva regulació vindrà determinada per l’establert al Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’equipaments comercials, o a les disposicions que els substitueixin.

13.- Grans i mitjans establiments comercials. Grans establiments comercials, individuals o col·lectius, son aquells que tenen una superfície de venda igual o superior a 1.300 i inferior a 2.500 metres quadrats. Els establiments comercials, dedicats essencialment a la venda d’automòbils i d’altres vehicles, de maquinària, de material per a la construcció i articles de sanejament, de mobiliari, d’articles de ferreteria, i els centres de jardineria , són grans establiments comercials quan tenen una superfície de venda superior als 2500 m2. Si es dóna el supòsit que constitueixin un de col·lectiu, sense superar individualment els 2500 m2 de superfície de venda, el conjunt és un gran establiment comercial si supera els 5000 m2 de superfície de venda. Establiments comercials mitjans, individuals o col·lectius, són aquells que tenen una superfície de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats. L’autorització de grans i mitjans establiments comercials restarà subjecte a l’establert al Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre d’equipaments comercials, o a les disposicions que els substitueixin. 14.- Magatzems. L’ús de magatzems compren els locals destinats al dipòsit de mercaderies i/o venda al por major. No s’inclouen els locals de menys de 250 m2 annexes a una activitat comercial, o directament vinculada a ella.

15.- Oficines. L’ús d’oficines compren les activitats administratives, serveis professionals, financers, d’assegurances, o similars efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.

16.- Públic administratiu. L’ús compren els centres o edificis destinats a organismes de l’Administració pública.

17.- Sanitari-assistencial. L’ús sanitari-assistencial compren les activitats de tractament i allotjament de malalts i, en general les relacionades amb la sanitat, la higiene i assistència.

S'inclou a més l'ús geriàtric assistit com ús sanitari-assistencial, sempre que es compleixin les condicions fixades en l'art. 92.3 d'aquests normativa.

18.- Educatiu. L’ús educatiu compren les activitats formatives i d’ensenyament que s’imparteixen en centres públics o privats.

19.- Esportiu. L’ús esportiu compren l’ensenyament i la pràctica d’activitats esportives en instal·lacions a l’aire lliure o en edificacions específiques per a

19

aquest ús. Inclou l’ensenyança de gimnàstica rítmica, escoles de dansa i similars.

20.- Socio-cultural. L’ús socio-cultural compren les activitats culturals i de relació social, desenvolupades usualment en edificis específics per aquest fi tal com centres culturals, cívics, museus, biblioteques, espais d’exposicions, teatres, cinemes, auditoris i similars.

21.- Religiós. Compren les activitats relacionades amb els diferents cultes religiosos en esglésies , temples o similars.

22.- Estacions de servei. Compren les instal· lacions destinades a la venda de carburants, així com els usos complementaris relacionats amb la pròpia instal· lació i destinats al petit comerç, rentat de cotxes i serveis de tallers o reparació.

23.- Tallers de manteniment de vehicles. Compren els usos destinats al manteniment de vehicles en el ram mecànic i d’electricitat, que son compatibles amb l’ús residencial. (rentat, oli, pneumàtics, accessoris...)

24.- Aparcaments. Són els locals o recintes destinats a l’estacionament col·lectiu de vehicles per residents o de rotació

25.- Industrial. Compren les indústries de qualsevol tipus i categoria, els magatzems connexes a les mateixes i els tallers de reparació i planxisteria.

26.- Taller artesanal. Comprèn aquells tallers compatibles amb l’ús d’habitatge de caràcter individual o familiar que no produeixen efectes molestos sobre l’entorn, amb un màxim de dos treballadors i amb una potencia motriu inferior a 5 CV., i que compleixen el que estableix l’Ordenança Municipal per ser compatibles amb l’ús d’habitatge, residencial i hoteler.

27.- Taller petit. Comprèn aquells tallers de petita dimensió, menys de 300 m2 de superfície i amb menys de 10 treballadors, i que compleixen el que estableix l’Ordenança Municipal per ser compatibles amb l’ús d’habitatge, residencial i hoteler.

28.- Taller industrial. Comprèn aquells tallers que no resulten compatibles amb l’ús d’habitatge, residencial o hoteler, ja que produeixen efectes molestos sobre l’entorn.

Art. 38. Usos provisionals.

1.- Es consideren usos condicionals o provisionals els que, no sent especialment prohibits, s’estableixen de manera temporal, no necessiten obres o instal· lacions permanents i no dificulten l’execució del planejament.

Només es podran autoritzar els usos previstos en l’art. 53 Llei 2/2002.

2.- Aquests usos poden autoritzar-se a precari. Els usos i obres hauran d’enderrocar-se, sense dret a indemnització quan l’Ajuntament acordi la revocació de l’autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l’autorització, acceptada pel propietari, s’inscrigui sota les esmentades condicions en el Registre de la Propietat.

3.- L’autorització haurà de renovar-se cada dos anys, caducant en cas contrari, si bé serà necessari l’adopció per l’Ajuntament de l’acord de caducitat.

Art. 39. Usos disconformes.

Els usos existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla, i que resultin disconformes amb el mateix, tindran el tractament previst en els articles 33 i 34 d’aquestes normes, en les Disposicions Transitòries o, en el seu cas, el règim que contempla l’art. 102 Llei 2/2002.

CAPÍTOL CINQUÈ.- REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS, INDUSTRIALS, RECREATIVES O ALTRES D’ACORD AMB LA SEVA COMPATIBILITAT AMB L’HABITATGE.

Art. 40. Regulació de les activitats.

Les activitats comercials, industrials, recreatives o altres que per les seves característiques poden ocasionar molèsties o que de forma general estan sotmeses a la Llei de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental o al seu reglament, es regularan mitjançant una ordenança específica que haurà de tenir en compte:

1. La situació de l’activitat en relació als usos d’Habitatge, Residencial o Hoteler.

2. Les característiques específiques d’incidència de l’activitat en el medi en que se situï

20

Art. 41. Activitats recreatives, restauració o altr es de baixa potència elèctrica, que poden produir molèsties a l’habitatge.

Amb independència de la regulació de l’article precedent, les activitats recreatives, de restauració o altres de baixa potència elèctrica que puguin produir molèsties de sorolls, vibracions, emissions a l’atmosfera o altres...), a l’habitatge, es regularan d’acord amb les condicions generals fixades en el Títol X d’aquesta normativa.

Els establiments d'ambientació musical, es regularan pel "Pla Especial de regulació dels establiments d'ambientació musical", (aprovat definitivament pel ple de la Corporació en data 26/6/96) o normativa que el substitueixi. S'adjunta l'esmentat Pla Especial com a annex 1 d'aquesta Normativa.

L'Ajuntament podrà a més, fixar ordenances específiques, per a regular aquests usos, que inclourà la limitació horària d'obertura dels establiments, en les activitats situades en edificis d'habitatges o propers a ells.

CAPÍTOL SISÈ – REGULACIÓ DE L’ÚS D’ESTACIONAMENT I APARCAMENT

Art. 42. .Definició.

1.- S’entén per estacionament, o aparcament a l'aire lliure, l’àrea o lloc obert fora de la calçada per parada temporal de vehicles automòbils.

2.- S’entén per aparcament aquells espais construïts situats en el subsòl o en edificacions, i les instal· lacions necessàries destinades a la guarda de vehicles automòbils.

Aquest us d’aparcament es admès en totes les zones d’aprofitament privat, i s’admetrà com a us complementari de l’activitat principal en les àrees d’equipaments públics i privats.

Art. 43. Condicions dels estacionaments públics en els Plans Parcials i Plans de Millora Urbana.

1.- Els espais d’estacionament, exigits per aquest POUM hauran d’agrupar-se en àrees específiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a buits urbans ni a excessives distàncies a les edificacions.

En tots els sectors, el planejament de desenvolupament, establirà una reserva d'aparcaments en sòl públic, que podrà ésser dins el mateix sistema viari, i que pel que fa als sectors urbanitzables industrials serà d'un mínim d'una plaça per cada 100 m2 de sostre..

2.- Tot espai d’estacionament haurà d’obrir-se directament a la calçada de les vies urbanes, mitjançant una connexió que tingui un disseny que garanteixi suficient seguretat principalment per als vianants, i sigui suficient en la forma de donar accessos i sortida als vehicles.

3.- Tots els espais oberts, en especial a partir de vuit (8) places d’estacionament, hauran d’integrar-se al paisatge urbà i evitar la intrusió visual ocasionada per un gran nombre de vehicles estacionats mitjançant la plantació d’arbrat, jardineria, talussos, etc.

Art. 44. Previsió d’aparcament en les edificacions.

S'estableixen en aquest article les condicions generals de reserva de places d'aparcament per a les noves edificacions. L'Ajuntament, no obstant, podrà fixar a través de l'Ordenança reguladora dels Aparcaments, les condicions específiques per a les zones que estimi oportunes en raó de les previsions de peatonalització, regulació de la circulació o altres, encara que modifiquin les previsions aquí fixades.

L'ordenança regularà així mateix les condicions dels locals destinats a aparcaments i els aspectes no previstes en aquesta Normativa.

1.- Previsió de places d'aparcament en els edificis: Els edificis de nova planta o les modificacions que representin un increment del nombre d'habitatges es projectaran de tal forma, que tinguin les suficients places d'aparcament que justifiquin els mínims exigits, segons l'ús de l'edifici. Els aparcaments s'ubicaran en planta soterrani a menys que es justifiqui la impossibilitat de construcció del soterrani, per les característiques del subsòl

21

ò condicionaments tècnics del projecte. En aquest cas les places d’aparcament podran ubicar-se en planta baixa.

Quan l'obra nova sigui un conjunt d'habitatges en filera, es farà la mateixa previsió de places d'aparcament, encara que siguin individuals. En aquest cas el projecte contemplarà sempre que sigui possible, un únic accés centralitzat des del carrer i com a cas especial es permetrà la ubicació en planta baixa.

En les zones de casc antic i eixampla tradicional, no serà obligatòria la previsió de les corresponents places d'aparcament en els edificis d'habitatges unifamiliars, o en la remunta per damunt d'un edifici unifamiliar ja existent, per donar lloc a un edifici bifamiliar. Així mateix tampoc serà obligatòria en les parcel·les inferiors a 12 metres d'amplada o 20 m. de fondària, a menys que la superfície total sigui superior a 300 m2 i l’amplada sigui igual o superior a 10 m. S’entendrà per amplada la menor dimensió i per fondària la major, amb independència de la disposició en relació a la via d’accés.

En les zones de vianants, l’Ajuntament podrà dispensar de l’obligatorietat dels aparcaments per raons justificades d’interès públic.

2.- Les previsions mínimes de places d'aparcament, segons l'ús de l'edifici seran:

a) Edifici d'habitatges:

El nombre de places d'aparcament per a cada habitatge en funció de la superfície construïda d'aquest habitatge, s'obtindrà del següent quadre:

- Habitatge de superfície construïda menor de 100 m2, una plaça.

- Habitatge de superfície entre 100 m2 i 150 m2, 1,5 places.

- Habitatge de superfície major de 150 m2, 2 places.

b) Edificis públics o privats per a oficines, despatxos i serveis:

Una plaça d'aparcament per a cent metres quadrats (100 m2), de superfície construïda.

c) Edificis amb locals i establiments destinats a ús comercial i de grans magatzems:

A partir de cinc-cents metres quadrats (500 m2), de superfície construïda (sumades totes les plantes de l'edifici), una plaça d'aparcament per cada cent metres quadrats (100 m2) de superfície total.

d) Edificis destinats a l'ús industrial:

Una plaça d'aparcament en parcel·la privada per cada dos-cents metres quadrats construïts, i una reserva en sòl públic d'una plaça d'aparcament per cada 100 m2 de sòl ocupat industrial. Aquestes places no s'admeten en planta soterrani, ni en planta coberta. Si hi hagués, oficines, despatxos o dependències administratives, se sumarà el que per ells correspongui segons l'apartat b).

e) Sales de festes, d'espectacles, de convencions i congressos, cines, auditorium, gimnasos i locals.

Una plaça d'aparcament per a cada deu localitats.

f) Hotels, residències i similars:

1.- Hotels de cinc i quatre estrelles, una plaça d'aparcament per a cada tres habitacions dobles o sis senzilles.

2.- Hotels de tres, dues i una estrella, una plaça per cada cinc habitacions dobles o sis senzilles.

3.- Apart-Hotels, una plaça per a cada 5 apartaments.

g) Clíniques, sanatoris, hospitals i residències geriàtriques:

Una plaça d'aparcament per cada deu llits.

3.- Regles envers la previsió de places.

Quan l'edifici es destini a més d'un ús dels que s'exposen en l'article anterior, el nombre mínim de places d'aparcament serà el resultant dels diversos usos.

En les zones de ús objecte d'un Pla de Millora Urbana i en les zones de sòl urbanitzable, objecte d'un Pla Parcial, podran modificar-se al alça en les Ordenances de les respectives figures de planejament, els paràmetres que fixen les previsions d'aparcament.

Quan l'edifici es destini, tot o en part, a usos no especificats en l'article anterior, s'hauran de preveure les places d'aparcament adequades aplicant, per analogia, els mòduls de l'apartat anterior.

22

En els sectors d'ordenació oberta podran substituir-se les previsions d'espai per aparcaments en l'interior de l'edifici, fins a un 50% de les places que es podran situar a l'aire lliure, dins de la mateixa parcel·la i harmonitzant la solució amb un projecte de jardineria del conjunt. Aquesta possibilitat no es contempla en edificis d'habitatges i turístics. En qualsevol cas el màxim de places a l'aire lliure serà el 50% del total previst.

En les zones d'eixample tradicional i casc antic, les places obligatòries hauran de situar-se dins l’edifici, i no es podran disposar de mes de quatre places addicionals en el pati d’illa a cel obert.

4.- Condicions tècniques dels aparcaments.

Les dimensions de les places d’aparcaments, els seus accessos, les rampes i la resta de paràmetres que garanteixin una correcta accessibilitat i les maniobres interiors dels vehicles, es regularan mitjançant la corresponent ordenança municipal.

CAPÍTOL SETÈ – ÚS DEL SUBSÒL

Art. 45. Regulació del subsòl.

Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes de transformació o utilització del subsòl, per a construcció d’obres, enderrocs de les existents o instal· lació de serveis en el mateix.

Art. 46. Interès públic del subsòl.

Per tal de garantir la prestació dels serveis públics o d’interès públic, mitjançant la instal· lació de les infrastructures i xarxes de serveis necessàries per a tal fi, la utilització i aprofitament privat del subsòl quedarà supeditat a l’esmentada prestació de serveis que tindrà la consideració d’interès públic.

La prestació dels serveis públics, infrastructures i xarxes de serveis, es produirà sempre que sigui possible en el subsòl situat sota terrenys públics del sistema viari i sistema d’espais lliures.

La prestació de serveis públics, o d’interès públic dins l’àmbit de les zones d’aprofitament privat, comportarà la creació de les servituds administratives corresponents, sempre que aquestes siguin compatible amb l’aprofitament urbanístic del subsòl privat, tal com es regula en l’article següent.

Per dessota la fondària màxima fixada per a l’aprofitament privat en les diferents zones, la prestació de serveis públics mitjançant la instal·lació d’infrastructures i xarxes de serveis, no comportarà pèrdua de l’aprofitament urbanístic de les finques situades en la seva vertical, sempre que es garanteixi la preservació dels riscos naturals, geològics o d’altres en la seva construcció. La prestació de serveis públics o d’interès públic en el subsòl, comportarà la necessitat de procedir a l’expropiació total o parcial de les finques afectades, quan no siguin compatibles amb l’ús i aprofitament urbanístic de les mateixes, i no sigui possible la constitució de servituds.

Art. 47. Aprofitament urbanístic del subsòl.

Les autoritzacions i llicències per a l’aprofitament urbanístic del subsòl, en les zones d’aprofitament privat, s’ajustaran al establert dins cada zona. Per regla general s’admetrà l’ocupació del subsòl fins un percentatge del 50% mes, de l’ocupació admesa per a l’edificació principal. En les zones de Casc antic, i Eixampla tradicional i zona de blocs aïllats, s’admetrà l’ocupació del subsòl fins al 100% de la parcel·la.

Aquest ús i aprofitament del subsòl per a l’aprofitament privat, es podrà exercir fins a la fondària màxima que es fixa a continuació, mesurada des de la cota de planta baixa de l’edificació.

Per a les zones de Casc antic, i Eixampla tradicional fins a una fondària màxima de 6,50 metres. Per a les altres zones fins a una fondària màxima de 9,50 metres.

En les àrees qualificades com espais lliures o zona verda, es podrà aprofitar el subsòl per aparcament o qualsevol altre servei o equipament públic que no sigui incompatible amb l'ús principal. En aquest cas, caldrà un gruix mínim d'1 m. de terres, per possibilitar l'enjardinament de la zona verda, o bé garantir la possibilitat de plantar arbrat en un mínim del 30% .

En les àrees d’equipaments i espais lliures, l’aprofitament urbanístic del subsòl comporta la mateixa titularitat que la del sòl.

En aquestes àrees d'espais lliures, i en les àrees destinades a equipaments, es podrà ocupar fins al 100% de la finca en el subsòl, i fins a una fondària màxima de 9,5 metres, i destinar-se al mateix ús principal o a complementaris del mateix.

23

TÍTOL IV DISPOSICIONS COMUNS ALS DIFERENTS TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

CAPÍTOL PRIMER - TIPUS D’ORDENACIÓ I CONDICIONS D’EDIFICACIÓ

Art. 48. Definició dels tipus d’ordenació.

L’ordenació física de les zones, es regula a través de la definició dels tipus d’ordenació de l’edificació dins cada zona i dels paràmetres edificatoris que el regulen.

Els tipus d’ordenació de l’edificació que es defineixen per a la regulació de les diferents zones d’aquest POUM son les següents:

a) Edificació segons alineació de vial

Correspon al tipus d’edificació, entre mitgeres, al llarg del front continu d’un vial i quines condicions d’edificació es regulen bàsicament per la profunditat edificable i la alçada reguladora màxima.

b) Edificació aïllada

Correspon al tipus d’edificació fixada en base a la forma i mida de les parcel·les quines condicions d’edificació es regulen bàsicament a través d’un índex d’edificabilitat màxim, una alçada màxima, un percentatge màxim d’ocupació i unes distàncies mínimes de separació de l’edificació als límit de les parcel·les.

c) Volumetria especifica

Correspon a l’edificació determinada mitjançant un coeficient d’edificabilitat net, que es concreta per a cada unitat d’edificació en el corresponent Pla Parcial, Pla Especial o projecte a través de la composició de volums específic per a cada cas.

Art. 49. Paràmetres bàsics.

a) Índex d’edificabilitat brut o zonal.

L’índex d’edificabilitat brut, fixa el nivell màxim d’intensitat dels usos globals de cada zona, i es la relació existent entre la superfície total de sostre edificable, i la superfície total del sector o polígon d’actuació.

b) Índex d’edificabilitat net

L’índex d’edificabilitat net és la relació existent entre la superfície de sostre edificable i la superfície de sòl apte per edificar. Aquest índex multiplicat per la superfície de cada parcel·la dona el sostre màxim admissible dins cada una d’elles.

c) Superfície de sostre edificable

La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que tinguin la consideració de baixa i pis i siguin de potencial edificació.

En el còmput de l’edificabilitat es tindrà en compte la superfície de totes les plantes pis, per sobre de les plantes que siguin soterranis, incloent les superfícies dels patis de llums i pous de ventilació i la dels cossos sortints tancats o semitancats, les edificacions auxiliars i les edificacions existents que es conservin. Els patis inferiors a 2 vegades la superfície mínima computaran a efectes d'edificabilitat.

d) Densitat d’habitatges

La densitat d’habitatges és el número màxim d’habitatges per hectàrea que puguin construir-se en cada àrea de referència.

El nombre màxim d’habitatges admès en cada àrea de referència serà el resultant de multiplicar la densitat màxima fixada, per la superfície en has.. Els decimals resultants de l’operació no es computaran.

CAPÍTOL SEGON - DEFINICIÓ DE CONCEPTES

Art. 50. Parcel·la i solar.

1.- S’entén per parcel·la tota fracció de la superfície del sòl edificable.

2.- Perquè una parcel·la tingui la consideració de solar, ha de complir les condicions mínimes de urbanització i superfície estipulades en aquest POUM i les condicions establertes en l’art. 29 de la Llei d’Urbanisme.

24

Art. 51. Planta baixa.

Es la planta de l’edifici a nivell del terra, o dintre dels límits que en referència a la rasant del carrer o nivell del terreny, assenyali la normativa de cada tipus d’ordenació.

Art. 52. Planta soterrani.

Es la planta de l’edifici situada per sota de la planta baixa, que no comptabilitza a efectes de càlcul de l’edificabilitat admesa, i en la que no s’admeten els usos residencials, d’habitatge i industrials.

Els usos comercials en planta soterrani només seran possibles si ho son també en planta baixa.

Art. 53. Planta pis.

S’entendrà per planta de l’edificació situada per sobre de la planta baixa.

Art. 54. Alçada mínima construïda, alçada mínima út il.

Als edificis d’obra nova, l’alçada lliure entre forjats de plantes amb ús d’habitatge ha de ser com a mínim de 2,70m.

L’alçada lliure mínima útil és la distància entre el paviment i el cel ras o sostre i serà la que assenyali la legislació sectorial vigent, segons l’ús a que es destini l’edificació o part d’aquesta.

Art. 55. Elements tècnics de les instal·lacions.

El volum dels elements, les dimensions dels quals seran en funció de les exigències tècniques de cada edifici o instal· lació, es preveurà la seva ubicació mitjançant una composició arquitectònica conjunta de tot l’edifici en el moment de sol· licitar la llicència d’edificació i, en general, es situaran per dessota el 30% de pendent de coberta, i separats un mínim de 3m. del pla de façana..

Aquest elements seran els aparells d’aire condicionat, antenes de telecomunicacions, caixes i maquinaries d’ascensors, o instal· lacions similars.

Art. 56. Cossos sortints.

1.- Son els cossos habitables o ocupables tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana

Es defineixen com semitancats aquells cossos volats que tinguin tancats únicament algun dels seus contorns laterals mitjançant tancaments fixes i opacs. Dintre dels tancats s’inclouen els miradors, les tribunes i d’altres similars; entre els semitancats i oberts, els balcons i les terrasses.

2.- La superfície total en planta dels cossos sortints tancats (miradors) computarà a efectes del càlcul del sostre edificable i de l’ocupació màxima admesos.

Els cossos sortints semitancats i oberts, computaran únicament al 50% de la seva superfície a efectes de càlcul del sostre edificable, no obstant la seva projecció horitzontal computarà a efectes d’ocupació màxima admesa, i hauran de respectar les separacions mínimes de l’edificació als límits de parcel· la.

Els porxos oberts computaran així mateix al 50% de la seva superfície a efectes del càlcul del sostre màxim edificable, i amb la seva totalitat a efectes del còmput d'ocupació de la parcel·la.

Art. 57. Elements sortints.

S’entén per elements sortints, els que sobresurten del pla de façana un màxim de 0,25 m i no siguin habitables, com per exemple cornises o altres elements ornamentals. Aquests elements no es podran situar per sota de l’alçada lliure de la planta baixa.

Art. 58. Patis de ventilació i il·luminació.

Per a la ventilació i il· luminació d’estances interiors, s’admetrà la construcció de patis amb cel obert. Les dimensions dels patis seran les necessàries per a garantir les condicions d’habitabilitat mínimes fixades en el Decret d’habitabilitat dels habitatges.

Les escales dels edificis bifamiliars i plurifamiliars, han de rebre il· luminació i ventilació natural directe des de l’exterior, a través de façana, patis de ventilació o zenitalment a través de coberta.

25

La il· luminació de les escales si es fa a façana o pati de ventilació, tindrà obertures de 1,25m2 de superfície mínima en cada planta. Si la il·luminació es realitza zenitalment, l'ull d'escala tindrà una superfície útil d’1,25m2, i la superfície d’il·luminació zenital serà com a mínim de 1/3 de la superfície de la caixa d’escala amb un mínim de 4,00m2.

Les escales han d’estar ventilades, de manera que si es desenvolupen en més d’una planta, la planta baixa i la última tinguin una obertura de ventilació no inferior a 1m2.

S’exclourà, així mateix, de l’establert als paràgrafs anteriors les reformes i ampliacions d’edificis existents que donin lloc únicament a 2 habitatges de manera justificada per la morfologia existent de l’edifici.

CAPÍTOL TERCER.- PARÀMETRES ESPECÍFICS DE L’EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIÓ DE VIAL

Art. 59. Alineació d’edificació a vial (Línia de fa çana).

Es la línia que assenyala el límit a partir del qual s’haurà d’aixecar l’edificació amb front a la via pública; en aquest tipus d’ordenació aquesta alineació coincideix amb la vialitat assenyalada en el POUM excepte en els casos de retranquejaments permesos o obligatoris.

Art. 60. Alçada màxima i nombre de plantes.

1.- L’alçada màxima es mesurarà verticalment en el plano exterior de façana des de la cota de nivell de la vorera, fins la línia de començament de la coberta o del pla superior del terrat o de la coberta plana.

2.- La determinació del punt en que es mesurarà l’alçada serà diferent per cada un dels següents supòsits:

a) Edificis amb front a una sola via.

Si la rasant del carrer, agafada en la línia de façana es tal que la diferència de nivells entre els extrems de la mateixa es inferior a 1,20 m, l’alçada màxima es prendrà en el centre de la façana, a partir de la rasant la vorera en aquell punt.

A tals efectes, s’entén com a planta baixa de l’edifici aquella el paviment de la qual està com a màxim 0,60mts per sobre de la rasant del vial en el punt de menor cota i a 0,60mts per sota de la rasant del vial en el punt de major cota.

Quan la diferència de nivells entre els extrems de la façana sobrepassi aquesta dimensió de 1,20 metres, la façana es dividirà en els trams necessaris per no sobrepassar aquesta dimensió, considerant a efectes de càlcul de l’alçada reguladora màxima, cada tram com a façana independent.

b) Edificis en solars amb front a dos o més vies.

Els edificis en solars amb front a dos vies que no formin cantonada ni xamfrà es regularà l’alçada màxima independentment en cada carrer. L’alçada màxima mesurada en cada carrer prevaldrà fins a la meitat de la parcel· la que llinda amb el mateix.

En les formacions en edificacions en filera amb jardí es prendrà com vial de referència per l’aplicació de l’alçada reguladora màxima el més pròxim a l’edificació principal.

En els edificis en alineació de vial, amb façanes donant front a dos o més vies formant xamfrà, pel càlcul de l’alçada reguladora màxima, es

26

desplegaran les façanes com si es tractés d’una sola, i s’aplicaran els mateixos criteris fixats en l’apartat anterior, per a edificis amb front a una sola via.

3.- Per sobre de l’alçada reguladora sols es permetrà:

a) La coberta definitiva de l’edifici, de pendent inferior al trenta per cent (30%).

b) Els elements tècnics de les instal· lacions, tals com aparells d’aire condicionat, antenes de telecomunicacions, caixes i maquinaries d’ascensors, o instal· lacions similars.

c) Les baranes, amb una alçada màxima d’1 m des del paviment accessible.

Els aparells d’aire condicionat s’hauran de col·locar preferentment a la coberta retirats un mínim de 1.50 m. de la línia de façana.. L’espai a on es situen aquests aparells, no computarà com a percentatge d’ocupació de la terrassa en la teulada inclinada.

Els aparells d’aire condicionat no podran instal· lar-se al exterior ni sobresortir del pla de façana.

Art. 61. Volum sota coberta.

El volum de l’edificació situat sota coberta s’ha d’incorporar a l’habitatge corresponent de la planta immediatament inferior.

La superfície de l’edificació sota coberta computa a efectes d’edificabilitat màxima admesa, a partir de tenir una alçada lliure superior a 1,90 m.

Art. 62. Profunditat edificable.

1.- S'entendrà per profunditat edificable la zona situada entre la línia de

façana i la línia fixada pel planejament com a límit posterior de l'edificació, i que defineix l'alineació interior del pati de l'illa.

S’entendrà per profunditat edificable la distància normal a la línia de façana que limita per la seva part posterior l’edificació, i que defineix l’alineació interior del pati d’illa.

2.- La profunditat edificable de cada parcel· la sols podrà ser sobrepassada, per sobre de la planta baixa, amb cossos sortints oberts i amb elements sortints, quines dimensions es regulen pels paràmetres comuns.

3.- Les finques solament tindran dret a ser edificades amb la profunditat edificable del carrer a que donin front. Excepcionalment, els solars immediats als de la cantonada que sumades ambdues façanes no ultrapassin els 12 m, seran totalment edificables, havent de deixar un pati mixt centrat i al costat del pati d’illa d’una amplada d’1,50 m.

Art. 63. Espai lliure d’illa, tractament de les mit janeres resultants de l’edificació.

1.- S’entén per espai lliure d’illa l’espai que, resultant de l’aplicació de les profunditats edificables, engloba els patis de les parcel·les. Els límits de l’espai lliure d’illa tindran la consideració de les alineacions i per tant el tractament de façanes.

2.- Quan una illa sols sigui edificable en filera (no en illa tancada) i estigui delimitada per carrers a diferent nivell, es permetran les construccions dedicades a garatges, comerços i indústries de l’annex III enterrades en la part baixa del terreny quan en el tram a edificar, la diferència de cotes entre els dos carrers mesurada en la línia de màxima pendent sigui igual o superior a 3’00 metres. Aquestes construccions tindran una alçada màxima de 3’5 metres i hauran de complir a més les condicions fixades per a la zona a on es situïn.

3.- Els tancaments entre veïns dels espais lliures d’illa i a les terrasses en primera planta poden se massissos d’1,80 m d’alçada màxima.

4.- En els espais lliures d’illa, més enllà de les profunditats edificables de les plantes baixes, es poden fer escales entre la primera planta i el pati quan siguin de caràcter lleuger, d’estructura i barana metàl·lica, i separada un

27

mínim de 1m. del límit veí. Aquesta separació no serà obligatòria quan s’aporti l’acord per escrit del propietari veí.

5.- Quan com a resultat de l’edificació resultin parets mitjaneres vistes hauran de tenir tractament de façana

CAPÍTOL QUART - PARÀMETRES ESPECÍFICS DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA

Art. 64. Terreny natural.

A efectes d’aquesta normativa, tindrà la consideració de terreny natural, el terreny existent, abans de l’inici de qualsevol moviment de terres, o altres obres, i sempre que el seu perfil, no hagi estat alterat en els darrers 5 anys.

En cas que el terreny o parcel· la hagi estat alterat, tindrà la consideració de terreny natural, el perfil imaginari, deduït de la prolongació dels perfils dels terrenys confrontats. En cas de dubte, prevaldrà el topogràfic base del POUM, de que disposi l'Ajuntament.

Art. 65. Ocupació màxima de parcel·la.

En les normes de cada zona es fixen els percentatges d’ocupació màxima de parcel· la per l’edificació. L’ocupació es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació inclosos els cossos i elements sortints.

Art. 66. L’índex d’edificabilitat net.

Dins cada una de les zones i subzones, es fixa com a paràmetre bàsic l’índex d’edificablitat net. Aquest índex multiplicat per la superfície de cada parcel· la dona el sostre màxim admissible dins cada una d’elles.

Art. 67. Alçada màxima.

L’alçada màxima de l’edificació es mesurarà verticalment des de la cota de la planta baixa fins al nivell d’arrancada de la coberta o del pla del terrat o coberta plana. Les caixes d’escala, d’ascensor i els cossos destinats a instal· lacions hauran de quedar per sota del 30% des de l’arrencada de cada pla de coberta. La

resta d’instal· lacions s’hauran d’emplaçar de manera que no siguin un element discordant al paisatge urbà. Tindrà la consideració de planta baixa, la que té el paviment situat entre 1,50 m. per damunt o per sota la cota natural del terreny, en qualsevol dels seus punts. En el casos en que, per raó de la pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi escalonadament, els volums d’edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes o parts de planta que tinguin la consideració de planta baixa es subjectaran a l’alçada màxima que correspongui. L’escalonament de la planta baixa per adaptar-se al terreny, no podrà donar lloc a una diferència de cota entre els diferents nivells de la mateixa, superior a 1,50 metres. Aquest esglaonament de la planta baixa, no podrà donar lloc a un nombre total de plantes aparents que sigui superior a +1 respecte a la màxima establerta a la zona. L’excavació de la planta soterrani, per sota la planta baixa no podrà donar lloc a la percepció exterior d’una façana aparent amb una planta més. A tal efecte, es disposarà l’entrada al soterrani i l’anivellació final de parcel· la, per tal que la planta baixa mantingui una alçada no superior a 1,00 metre de la cota final de terreny modificat, i la façana d’entrada al soterrani no sigui aparent. La cota de la planta baixa figurarà en la secció o seccions del projecte edificatori, referenciada al plànol topogràfic de la parcel· la, amb un nivell d’informació i precisió suficient per a la seva correcta identificació. Els nivells del terreny natural, els de l’anivellació final de la parcel· la, així com la definició del seu tancament, s’inclouran en el projecte edificatori, per a la sol·licitud de la llicència d’edificació. Les tanques de partió de parcel·les o que limitin espais lliures, anteriors o posteriors a l’edificació es regiran per les següents condicions : a) els cossos massissos tindran com a màxim 0,60 metres sobre la cota natural del terreny sobre la qual s’emplacin. b) fins a una alçada de 2 metres mesurada també com a l’apartat anterior, s’admeten tanques trepades i vorades vegetals.

28

Art. 68. Construccions auxiliars.

S’entén per construccions auxiliars les edificacions i cossos d’edificacions al servei dels edificis principals.

Aquestes construccions, que computaran dins del volum màxim autoritzat en cada cas, se separaran dels llindars de la parcel·la a la mateixa distància que les edificacions principals. Excepcionalment, els cossos auxiliars destinats a garatge podran alinear-se amb el llindar a vial, ocupant un terç com a màxim del front total, en cas que la parcel·la tingui una pendent tal que, la cara exterior de la coberta del garatge se situï per sota la rasant modificada del terreny.

En aquest supòsit la construcció destinada a garatge haurà de separar-se dels llindars laterals de la parcel·la, excepte que el confrontat ja hagués adossat una construcció similar a la mitgera, o existís pacte exprés entre els dos veïns per construir-los adossats.

En el supòsit de construccions auxiliars destinades a garatge i adossades al llindar confrontat amb el vial, l’alçada autoritzada es computarà amb la rasant d’aquesta via.

S'admet el garatge en substitució de terres.

Per a la construcció de piscines, aquestes mantindran una separació mínima als límits de parcel· la de 1 metre.

Art. 69. Adaptació topogràfica i moviments de terre s

En les parcel·les amb pendents i en els casos en que sigui imprescindible l’anivellació del sòl en terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les següents condicions:

A l’espai inedificable de separació a veïns solament es podrà modificar en més o menys 0,50 m el terreny natural, a no ser que es presenti una proposta comú per a dues parcel·les. En aquest cas, les dues parcel· les podran adaptar les seves terres com si es tractessin d’una única finca.

En general, el màxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendre’s com a natural serà de 1,50 metres per sobre o per dessota d’aquest, tant en l’interior de parcel·la i en els seus límits a carrer o espais públics.

Les plataformes d’anivellació que es creïn, per tal d’enjardinar l’espai lliure d’edificació d’una parcel·la, hauran de quedar incloses dins un talús màxim ideal de 3/2 (3 vertical/2 horitzontal) i no superar per sobre o per sota 1,50 metres respecte al nivell natural del terreny.

L'alçada màxima aparent dels murs interiors serà de 3 m. d'alçada i de 0,50 m. a partió, respecte l’anivellació final de la parcel· la. S’entén per mur, l’element constructiu que serveix per sosteniment del terreny al realitzar moviments de terres.

Per tal de possibilitar una major adaptació al territori existent atès els terrenys amb fort pendent existent es permetran les combinacions de mur i talussos amb rocalla o enjardinats fins a un màxim de 5 m. d'alçada.

Les plataformes d’anivellació, no podran donar lloc a l’aparició de la façana de la planta soterrani.

Tal com s’especifica en l’art. 67 d’aquesta Normativa, el projecte edificatori per a la sol· licitud de llicència, haurà d’incorporar la indicació dels nivells del terreny natural, els de l’anivellació final de la parcel· la, així com la definició del seu tancament.

CAPÍTOL CINQUÈ - PARÀMETRES ESPECÍFICS DE L’EDIFICACIÓ PER VOLUMETRIA ESPECIFICA

Art. 70. Paràmetres urbanístics

Els paràmetres propis d’aquesta classe d’ordenació són:

a) Índex d’edificabilitat bruta o zonal. Ve determinat unívocament en la regulació de cada zona i s’aplica sobre la superfície total del polígon o sector.

b) Condicions de parcel·la. A regular, en el seu cas, en el Pla Parcial o Especial, que fixa la parcel· la mínima, i en el seu cas la façana mínima de la parcel· la mesurada en el front del vial.

c) Índex d’edificabilitat neta. Ve definit per a cada zona, i s’aplica sobre la superfície de cada parcel·la.

29

d) Gàlib de l’edificació. És l’àmbit a on s’ha de situar l’edificació, i vindrà delimitat en planta i alçada en els plànols de zonificació, o be fixat per la pròpia edificació en el cas que aquesta sigui existent.

El gàlib de l’edificació és únicament indicatiu de l’emplaçament de la mateixa, i no serveix per al còmput del sostre edificable, que vindrà determinar per l’índex d’edificabilitat corresponent.

e) Alçada màxima i nombre de plantes. En els sòls urbans es regula per cada zona l’alçada màxima i el nombre de plantes, i en els sòls urbanitzables s’establirà dins cada Pla Parcial.

A efectes de determinar el nombre de plantes i l'alçada reguladora màxima, s'haurà de garantir mitjançant un estudi d'assolellament un mínim d'1 hora de sol en totes les parts de les edificacions veïnes el dia del solstici d'hivern.

f) Cota de referència de la planta baixa. Es defineix en el Pla Parcial, Pla Especial o en la zona corresponent del sòl urbà que fixarà el nivell, l’adaptació topogràfica i moviment de terres.

En cas de no venir definit específicament en la zona corresponent, la cota de referència de la planta baixa, s’establirà d’acord amb l’establert a la zona d'edificació aïllada o d'alineació a carrer.

30

TÍTOL V RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

CAPÍTOL PRIMER - RÈGIM URBANÍSTIC

Art. 71. Disposicions comuns.

El règim urbanístic del sòl es regula, de conformitat amb el que disposa la Llei d’Urbanisme 2/2002., a través de:

1.- La classificació del sòl en classes segons règim jurídic (grafiat en el plànol núm. 2)

2.- La determinació i regulació de l’estructura general i orgànica del territori (grafiat en el plànol núm. 2)

3.- La qualificació del sòl en zones o sistemes (grafiats en els plànols núm. 1 i 4)

4.- La determinació de polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, (grafiat en el plànol núm. 2), i en sectors de planejament urbanístic derivat per al seu desenvolupament mitjançant Plans de Millora urbana o Plans Parcials.

CAPÍTOL SEGON.- CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

Art. 72. Classificació del sòl.

El territori a que afecta aquest POUM, es classifica en: sòl urbà consolidat i no consolidat, sòl urbanitzable delimitat i no delimitat i no urbanitzable, segons els criteris establerts per la Llei d’Urbanisme.

La citada classificació inicial de territori es delimita en aquestes Normes, en el plànol de Estructura general i orgànica del territori. Classificació del sòl i sectors de planejament ( E: 1/ 5000 ).

Art. 73. Qualificació en zones o sistemes.

1.- En el sòl urbà el POUM determina l’ordenació física de forma detallada, mitjançant la delimitació dels sòls segons el seu destí per:

a) Sistemes de comunicacions.

b) Sistemes d’espais lliures públics.

c) Sistemes d’equipaments comunitaris.

d) Sòls privats edificables qualificats en diferents zones segons el seu ús i intensitat.

Art. 74. Determinació de polígons d’actuació i sect ors de planejament derivat.

1.- En el sòl urbà no consolidat la delimitació dels polígons d’actuació té per finalitat la cessió dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta en el planejament i l’execució de les obres d’urbanització necessàries per la conversió dels terrenys en solars. En els polígons d’actuació de sòl urbà consolidat la finalitat és la de ultimar les obres d’urbanització necessàries per la conversió dels terrenys en solars.

2.- En el sòl urbanitzable delimitat el POUM determina els sectors de planejament pel seu desenvolupament en Plans Parcials i els elements fonamentals de l’estructura urbana (els sistemes generals, la regulació genèrica dels diferents usos globals i del seus nivells de densitat.

En aquesta classe de sòl , la disposició detallada del sòl per xarxa viària, aparcament, jardins urbans, dotacions i edificacions privades, resultarà de l’ordenació física que proposi el Pla Parcial de conformitat amb aquest POUM.

3.- Respecte al sòl urbanitzable no delimitat, s’haurà de preveure la seva programació i condicions d’acord amb la legislació vigent.

4.- El sòl no urbanitzable està subjecte a les determinacions que estableix l’article 47 de la Llei d’Urbanisme. Els graus de protecció queden establertes en el present POUM, d’acord amb el que disposa l’art. 58.8 de l’esmentada Llei.

CAPÍTOL TERCER.- ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA DEL TERRITORI. ELS SISTEMES

Art. 75. Sistemes.

1.- Als efectes de determinació i regulació de l’estructura general i orgànica del territori, aquest POUM, assigna els següents sols per a sistemes que en el

31

seu cas hauran d’ésser desenvolupats pels Plans Parcials o Especials, quan s’escaigui :

1) Sistema de comunicacions

- Sistema ferroviari (Clau F)

- Sistema viari (Clau V)

- Sistema d’aparcaments (Clau Vap)

2) Sistema d’equipaments comunitaris

- Sistema d’equipaments i dotacions (Clau Eq)

- Sistema de serveis tècnics (Clau St)

3) Sistema d’espais lliures públics

- Sistema de parcs i jardins urbans (Clau Zv)

- Sistema costaner (Clau C)

- Sistema de protecció hidrogràfica (Clau Ph)

2.- Aquests sòls ordenats en “sistemes” presenten un especial grau d’interès col·lectiu i son determinants per assegurar un desenvolupament urbà equilibrat i possibilitar la millora de la qualitat urbana.

Art. 76. Delimitació.

1.-El POUM assegura l’ordenació esglaonada i flexible del territori mitjançant la contemplació de sistemes urbanístics generals i sistemes urbanístics locals. Els primers estan grafiats en les present POUM en els plànols d’estructura general i orgànica del territori; els segons es regulen per Llei, i, en detall, per aquest POUM; quedant posposada la seva precisió pel moment en que es desenvolupi cada polígon o sector mitjançant el Pla corresponent, havent de recollir en el seu cas els assenyalats de forma indicativa en els plànols de zonificació.

2.-Els sistemes generals constitueixen en conjunt l’estructura orgànica del territori. Els sistemes generals tenen per finalitat assentar les bases territorials per la prestació de serveis d’interès general. En els sistemes locals, el seu àmbit de servei directe és es del sector o zona en que s’enquadrin.

Tot sistema inclòs en un sector es considera necessari per aquest, independentment de la seva categoria

Per el seu desenvolupament serà necessària la tramitació dels corresponents Plans Especials, a menys que el present POUM delimiti expressament el seu destí i condicions per a la seva execució.

Art. 77. Règim de cessions.

1.-a) Els sòls reservats per sistemes generals que es localitzin en “sòl urbà” destinats a vials, parcs, jardins públics i equipaments comunitaris, centres escolars seran de cessió obligatòria i gratuïta, en els termes, límits i condicions que estableix la Llei d’Urbanisme. Sense perjudici d’això per aquests i d’altres sòls destinats a sistemes generals, l’Administració podrà acudir a la seva expropiació, a la delimitació de polígons d’actuació, per obtenir la cessió dels mateixos i a la redistribució quan sigui possible, de càrregues i beneficis entre els propietaris afectats per l’actuació mitjançant reparcel·lació entre ells, o permuta per altres terrenys edificables.

1.-b) Els sòls destinats a equipaments i dotacions que en el moment d’aprovació d’aquest POUM siguin de domini privat i es destinin al mateix ús previst per aquest Pla, continuaran en règim de propietat privada mentre desenvolupin la seva actual funció i ús.

Pel canvi d'ús d'un equipament privat serà necessari la redacció d'un Pla Especial el qual determinarà la titularitat i la resta de paràmetres d'aquest.

2.- En sòl urbanitzable, per a la adquisició del sòls destinats a sistemes generals s’acudirà a la seva expropiació quan de conformitat amb l’ordenament jurídic vigent no puguin obtenir-se mitjançant cessió gratuïta.

CAPÍTOL QUART.- QUALIFICACIÓ DEL SÒL. DIVISIÓ EN ZONES.

Art. 78. Definició.

Els terrenys no destinats a sistemes , es delimiten en diferents zones segons el seu ús i intensitat.

Les zones d’aquest POUM comprenen les qualificacions urbanístiques que, segons règim jurídic, s’enumeren a continuació:

32

I.- SOL URBÀ.

- Casc antic (Clau 1)

- Eixampla Tradicional (Clau 2)

- Blocs Aïllats (Clau 3)

- Volumetria Consolidada (Clau 4)

- Unifamiliar en Filera (Clau 5)

- Unifamiliar Aïllada (Clau 6)

- Activitats Econòmiques (Clau 7)

-

II.- SOL URBANITZABLE DELIMITAT

- Sectors residencials (Clau 8r)

- Sectors d’activitats econòmiques i industrials (Clau 8i)

II.- SOL URBANITZABLE NO DELIMITAT

- Sol urbanitzable no delimitat (Clau 9)

III.- SOL NO URBANITZABLE.

- Zona de càmping (Clau 10)

- Zona d’especial valor agrícola (Clau 11)

- Zona de protecció forestal (Clau 12)

- Zona de protecció de les clarianes (Clau 13)

- Zona de protecció Hidrogràfica (Clau 14)

- Zona de protecció paisatgística

33

TÍTOL VI ORDENACIÓ DELS SISTEMES.

CAPÍTOL PRIMER SISTEMA FERROVIARI (Clau F).

Art. 79. Sistema ferroviari. Definició i servituds.

En aquest sistema s’inclouen les instal· lacions i les línies del ferrocarril existents, així com els seus entorns de protecció.

Les obres i infrastructures dins aquest àmbit queden subjectes a la normativa específica sobre infrastructures ferroviàries.

Les construccions, instal· lacions i usos que s’estableixin dins els espais de Protecció del Sistema Ferroviari s’ajustaran a les limitacions i règim de protecció establert al Reial Decret 1211/1990 de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/1987 de 30 de juliol d’Ordenació dels Transports Terrestres, i legislació concordant o que la substitueixi.

L’esmentat Reglament estableix una zona de domini públic, una zona de servitud i una zona d’afectació de 8, 20 i 50 m. en sòl urbanitzable, i de 5, 8 i 25 m. en sòl urbà.

Art. 80. Intervenció en l’edificació.

Les construccions, instal·lacions i edificacions en la zona adjacent a la via de ferrocarril integrants del sistema ferroviari estan subjectes, en tot cas, sense perjudici d’altra intervenció e informes, a llicència municipal, d’acord l’article 179 de la Llei d’Urbanisme.

CAPÍTOL SEGON - SISTEMA VIARI (Clau B).

Art. 81. Sistema viari. Definició.

1.- La xarxa bàsica comprèn les instal·lacions i espais reservats per el sistema viari de caràcter fonamental, en ordre a mantenir els adequats nivells de mobilitat i accessibilitat.

2.- El règim de la xarxa viària serà el que correspongui amb subjecció a la legislació vigent, segons es tracti de vies estatals, provincials o municipals.

3.- La xarxa viària secundària i local té per missió principal donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques.

Està constituïda per les vies no compreses en la xarxa bàsica, amb alineacions i rasants assenyalades en el present Pla o, com desenvolupament de les mateixes, en els Plans Parcials o Plans de Millora Urbana.

Art. 82. Tipus de vies.

1.- S’estableixen els següents tipus de vies:

a) Xarxa viària territorial: autopistes, autovies i les carreteres nacionals i comarcals, de titularitat d’altres administracions que connecten diferents termes municipals.

b) Xarxa viària bàsica:

Bàsica : les vies urbanes, fonamentals per l’estructura urbana, en funció de la seva posició, de les activitats que localitza i dels sectors urbans que relaciona, grafiada en el plànol d’estructura general i orgànica del territori

c) Xarxa viària local: altres vies locals dins la trama urbana o de naturalesa rural.

Art. 83. Redacció de plans especials per al desenvo lupament del sistema viari.

Les vies de la xarxa viària local, podran ésser objecte d’un o més plans especials redactats per l’Ajuntament, que tindran per objecte desenvolupar, fixar les característiques de disseny i materials, i precisar les determinacions d’aquest Pla respecte a les mateixes.

Aquest POUM, estableix amb aquesta finalitat dos àmbits a desenvolupar mitjançant Pla Especial, que s’esmenten a continuació.

1.- Pla Especial de la carretera N-II.- Te com a finalitat fixar les característiques d’aquesta travessia urbana, per a millorar la seva integració dins la trama urbana, fixant les diferents alineacions i característiques de les vies i voreres, els criteris de tractament paisatgístic per a millorar la imatge i la qualitat urbana de l’entorn de la mateixa, l’ordenació del tràfic i les mesures de millora de la connectivitat i seguretat viària entre ambdós costats de la mateixa.

34

La redacció d’aquest pla especial, que te caràcter d’estudi per a definir els criteris del tractament global de la travessia urbana, no limitarà la execució d’obres parcials de manteniment, pavimentació o d’altres, i les obres per a la millora de la seguretat viària i la regulació del tràfic.

2.- Pla Especial del Passeig marítim.- A desenvolupar mitjançant pla especial o directament o través de projecte d’urbanització complementari, amb la finalitat de reordenar l’àrea de passeig peatonal en front de mar, i regular la circulació de les àrees adjacents, així com facilitar el seu accés des de l’altre costat de la via fèrria on es situa l’àrea urbana de Calella.

La redacció d’aquest pla especial, que te caràcter d’estudi per a definir els criteris del tractament global, no limitarà l’execució d’obres parcials de manteniment, pavimentació o d’altres.

Art. 84. Intervenció en l’edificació.

1.- Les construccions, instal·lacions i edificacions de la zona adjacent a les vies integrants del sistema viari, estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d’altres intervencions, a la llicència municipal.

2.- L’administració municipal exigirà amb caràcter previ a la concessió de la llicència l’aportació de l’informe o autorització administrativa que en cada cas resulti necessària, d'acord amb la legislació sectorial vigent.

Art. 85. Disciplina urbanística de la publicitat.

1.- La col· locació de cartells o altres mitjans de publicitat o propaganda visibles des de la via publica, està sotmesa, a prèvia llicència municipal, i s’adequarà a l’establert a l’art. 211 d’aquesta normativa.

2.- No es permetrà la col·locació de cartells o altres mitjans de publicitat o propaganda que per la seva ubicació o característiques limitin la contemplació del paisatge o alterin l’harmonia del mateix.

3.- Dins la xarxa viària territorial, la xarxa bàsica i la xarxa de camins rurals, queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la via pública, d’acord amb la legislació sectorial vigent, (art, 74 i 75 del Reglament General de Carreteres RD 1073/1977, i art. 32 de la llei 7/1993 de carreteres de Catalunya), o legislació que la substitueixi.

CAPÍTOL TERCER.- SISTEMA APARCAMENTS (Clau V ap).

Art. 86. Sistema d’aparcaments.

Comprèn els terrenys destinats per aquest POUM, específicament per a aquesta finalitat, amb l'objecte de reduir el dèficit d'aparcament existent a les zones de Casc Antic i Eixampla Tradicional. Poden ésser públics o privats.

Art. 87. Condicions d’edificació.

A les àrees previstes com a sistema d’aparcaments es podran ubicar edificis destinats a aquesta finalitat a l’interior de les illes de cases amb una alçada màxima de 3,50 m (planta baixa).

Art. 88. Concessions per a aparcaments.

Sobre el sòl destinat a aparcaments que en execució del POUM, sigui de titularitat pública, l’Administració podrà atorgar una concessió per a la seva construcció i explotació.

CAPÍTOL QUART.- SERVEIS TÈCNICS (Clau St).

Art. 89. Serveis tècnics.

1.- El present POUM conté l’ordenació de la infrastructura dels serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigües i sanejament, establint les precises reserves de sòl i les de protecció, sense perjudici de quedar subjectes aquests serveis, en el seu desenvolupament i execució a la legislació especifica que els sigui d’aplicació. Poden ésser de titularitat pública o privada.

2.- Les edificacions necessàries per a la instal·lació d’aquests serveis, s’adaptaran a les característiques dels edificis veïns, i s’integraran en la imatge de l’entorn a on s’ubiquin.

L’Ajuntament podrà fixar a les diferents companyies de serveis, les condicions i mesures correctores més adients per a cada projecte o instal· lació.

3.- Els espais lliures d’edificació que constitueixen el entorn d’aquests serveis s'enjardinaran.

35

4.- Dins l’ordenació dels nous sectors urbanitzables, o dins alguna de les àrees d’equipaments, l’Ajuntament reservarà una àrea de serveis tècnics per a la gestió dels residus urbans.

Art. 90. Condicions d’us.

Únicament es permetran els usos propis o directament relacionats amb la instal· lació del servei de que es tracti. Pel que fa l’ús d'habitatge, s’admetrà excepcionalment i únicament amb destí a l'habitatge del guarda de la instal· lació.

CAPÍTOL QUART - EQUIPAMENTS I DOTACIONS (Clau Eq).


Comprèn les superfícies destinades a usos públics o col·lectius al servei directe dels ciutadans. Poden ésser de titularitat pública o privada.

Art. 92. Usos permesos (públics i privats).

1.- Educatiu : Centres docents per l’educació pre-escolar, primària, secundària i batxillerat, ensenyament professional, amb instal· lacions annexes esportives i culturals.

2.- Esportiu : Instal· lacions esportives destinades a la pràctica del futbol, bàsquet, hoquei i altres especialitats, polisportius, piscines, etc., i annexes de serveis.

3.- Sanitari-assistencials : Centres sanitaris i assistencials dedicats a dispensaris, ambulatoris, clíniques i hospitals generals, així com tots els establiments definits pel Decret 284/1996, de 23 de juliol de regulació del Sistema Català de Serveis Socials. S'admet l'ús de residència de gent gran amb les següents condicions :

Residència d'avis - Zona d'equipament

Atès que la normativa de Benestar Social sobre residències geriàtriques afecta el règim d'atorgament d'aquest ús amb independència de la qualificació del sòl i sobretot del règim jurídic de sistema, aquesta normativa urbanística pretén normalitzar les característiques de les residències que són

assimilables a l'ús assistencial i per tant tenen cabuda en sòls qualificats de sistema d'equipaments.

Aquest ús d'equipament es defineix com aquell centre sanitari assistencial a la gent gran on s'admet la residència continuada en un règim d'atenció mèdica i dotacional.

3.1. Definició d'usos segons activitat

3.1.1.Espais dormitori: Correspon als espais específics per a aquest fi, consten de 1 bany adaptat per cada dues persones i el dormitori pròpiament dit.

3.1.2.Espais comunitari: Correspon als espais de servei, convivència, activitats i assistencials destinats als usuaris del centre. En concret, series els següents :

- Espais d'activitats i convivència: espais d'ús comunitari destinada a l'esbarjo i la relació amb els altres usuaris (estar, menjador, activitats lúdiques).

- Espais de serveis i tècnics: son els destinats a les activitats del personal del centre dirigides als usuaris (cuina, bugaderia, administració ....) i els destinats a instal·lacions, cambres i magatzems.

- Espai assistencial: és el destinat a l'ús sanitari dirigit als usuaris per al control, la cura, consulta i rehabilitació.

3.2.Paràmetres segons activitats

3.2.3.Espais dormitori:

- La superfície mínima complirà les determinacions de Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis i de la cèdula d'habitabilitat.

- No podran subdividir-se amb altres sales o habitacions, ni agrupar-se amb altres estances constituint elements independents de la resta del centre,

- La superfície màxima serà de 30 m2.

3.2.4.Espais comunitaris:

36

- Els espais comunitaris representaran un 50% de la superfície total. Aquest sostre s'ordenarà dins el volum edificable amb les condicions següents:

1. Per planta destinada a espais dormitori, es garantirà una superfície mínima del 15% del total de la planta amb usos que garanteixin el control d'accés, el bany geriàtric, sala d'estar i altres similars.

En aquest còmput no es pot incloure els passadissos de distribució i les escales pròpies de l'organització de l'edifici.

2. En planta soterrani només s'admetran usos que siguin admissibles per les NNSS vigent. En qualsevol cas no s'admetran usos d'espais d'activitats i convivència. Sempre i quan la superfície destinada no sigui superior al 40% del sostre destinat a usos comunitaris. En aquest còmput no s'inclou la reserva d'aparcament.

3.3.Règim de gestió i titularitat

Aquests centres assistits estaran basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible. Per tant resten prohibits règims de propietat horitzontal i/o similars que tendeixin a una gestió i títols de propietat que fragmentin la unitat gestora del centre.

4.- Socio – culturals : Biblioteques, centres socials, polítics, sindicals i culturals; museus, auditoris, teatres, cinemas, centre convencions, cases de cultura, exposicions d’interès públic i comunitari; així com annexes i dependències lligades a l’ús.

5.- Religiós : Temples.

6.- Públic-Administratiu : Centres o edificis per serveis de l’administració pública, serveis de seguretat, bombers, etc.

7.- Mercats i abastos : Centres per a mercats al detall, escorxadors.

8.- Gestió de residus urbans : Instal·lacions per a la gestió dels residus urbans.

9.- Altres : Espais o edificis destinats a altres usos públics o col· lectius al servei directe dels ciutadans no previstos en els supòsits anteriors, i serveis de restauració complementaris dels usos que s’instal· lin. .

Art. 93. Condicions de l’edificació dels equipament s públics.

Els equipaments i dotacions públiques comunitaris, per regla general, es regularan pel sistema d’ordenació de volumetria especifica, i la seva ordenació volumètrica es fixarà mitjançant un Pla especial, d’acord amb les necessitats funcionals en cada cas.

El Pla especial fixarà l’ordenació d’acord amb l’entorn a on s'emplaci, per tal de garantir la correcta integració en el mateix, i assolir la representativitat i singularitat de l’edifici, que correspongui en cada cas.

Quan els equipaments estiguin localitzats en sectors de sòl urbà, que comprenguin zones regulades per ordenació segons alineació de vial, es regularan les característiques dels equipaments respecte dels edificis confrontats.

Art. 94. Condicions de l’edificació dels equipament s privats.

Els equipaments inclosos (o confrontats) en les zones de casc antic (clau 1) o eixampla tradicional (clau 2) s’adequaran en alçada màxima a la que fixi la zona on se situen.

Els equipaments s’adequaran a les característiques de la zona a on estiguin ubicats.

Els equipaments no regulats directament pel Pla d’ordenació urbanística municipal s’ordenaran mitjançant un pla especial.

El Pla reconeix l’existència i regula l’aprofitament dels següents equipaments de caràcter privat, que venen grafiats en els plànols de zonificació:

1. Residència geriàtrica Obra de Maria (“Els Frares”)

Índex d’edificabilitat net: 1, 5 m2 de sostre/m2 de sòl.

Núm. màxim de plantes PB+5PP

37

2. Residència geriàtrica Sol i Mar (C/ Costa Fornaguera)

Ordenació de l'edificació, d’acord amb les condicions de la zona adjacent, i les alineacions fixades en els plànols d’ordenació.

Núm. màxim de plantes PB+3PP

3. Residència geriàtrica carrer Bruguera.

Ordenació de l'edificació, d’acord amb les condicions de la zona adjacent, i les alineacions fixades en els plànols d’ordenació.

Núm. màxim de plantes PB+2PP.

4. Residència geriàtrica la Maresma.

D’acord amb les determinacions que estableixi el Pla parcial.

5. Col·legi Lestonnac.

Ha de mantenir l’actual volumetria edificatòria.

6. Club Tennis Calella

S’estableix una superfície construïda màxima de 500 m2 per a usos directament relacionats amb la pràctica esportiva i espais de lleure i serveis de restauració complementaris.

7. Col·legi Freta.

Ordenació de l'edificació, d'acord amb les condicions de la zona adjacent, i les alineacions fixades en els plànols d'ordenació.

8. Col·legi Els Escolapis.

Ordenació de l'edificació d'acord amb la volumetria actual, i les condicions fixades en l'estudi de detall.

9. Rierany dels Frares.

Índex d'edificabilitat net : 0,20 m2/m2

Ocupació màxima : 15 % de la parcel· la.

Alçada màxima de l'edificació: 6,50 metres (PB+PP)

L'edificació es separarà un mínim de 20 metres respecte a la línia marítima-terrestre, i 5 metres de la resta de límits de parcel·la.

Usos admesos: Esportius, recreatius, i serveis de restauració complementaris.

Art. 95. Concessions per a equipaments.

Sobre el sòl destinat a equipament i dotacions que en execució del POUM, sigui de titularitat pública, l’Administració podrà atorgar una concessió per la construcció i explotació del corresponent equipament o dotació.

CAPÍTOL CINQUÈ - PARCS I JARDINS URBANS (Clau Zv)


1.- Comprèn els sòls destinats a zones verdes en sòl urbà i urbanitzable. Serà d’ús públic i no edificables, destinats a parcs o, quan siguin d’extensió inferior a 10.000 metres quadrats, amb destí a jardins per a jocs de nens, descans i repòs de les persones i protecció i millora de la qualitat ambiental de la població.

2.- Aquests sòls hauran d’ordenar-se amb arbrat, jardineria i elements accessoris, edificats en règim de concessió amb una edificabilitat màxima de 0,05 m2s/m2sòl sense que aquests últims no ocupin més del 5% de la superfície. Quan per la seva extensió tinguin la consideració de parc, admetran instal· lacions descobertes per a la pràctica esportiva, o edificis culturals, sempre que la seva superfície sigui inferior al 10% de la superfície total del parc. Aquestes instal·lacions no perjudicaran ni limitaran el gaudiment del parc pels ciutadans, ni la qualitat de la jardineria, ni les vistes panoràmiques internes o sobre l’àrea urbana contigua.

3.- Per tal de facilitar la percolació de l'aigua en el subsòl, i sempre que sigui possible, l'adequació dels parcs i jardins urbans reduirà al màxim a impermeabilitzar i s'utilitzaran preferentment paviments permeables (empedrats, graves o similars).

Art. 97. Jardins urbans resultants de sistemes comp lementaris.

1.- El POUM contempla en la categoria de parcs i jardins urbans, els sòls delimitats en el plànols de zonificació (plànols 12-1 a 12-8), amb caràcter indicatiu, però d’obligat desenvolupament per la seva condició

38

complementaria a la dels sistemes generals. La quantia d’aquests sòls de parc urbà no computa a efectes d’estàndards d’aquests sistemes generals.

2.- No es disposaran en sòls amb pendents superiors a les mitjanes de la zona, ni podran disgregar-se en trossos sense identitat ni sentit. Les seves condicions mínimes s’adequaran a l’establert en aquest POUM, i en la legislació urbanística vigent.

CAPÍTOL SISÈ - SISTEMA COSTANER (Clau C)


Comprèn els sòls integrants del domini públic marítim.

El present POUM respecta les servituds previstes en la Legislació de Costes.

Art. 99. Condicions d’us.

Els sòls inclosos en aquest sistema es destinen exclusivament a l’ús i gaudiment públic del mar i la platja.

Únicament s’admeten en aquests sòls, els usos culturals, recreatius i esportius públics, d’acord amb el que disposa la Llei de Costes i el seu Reglament.


Solament tindran cabuda en aquest sistema les instal· lacions i obres directament vinculades als usos abans esmentats, que s’adequaran a les necessitats pròpies en cada cas.

CAPÍTOL SETÈ.- PROTECCIÓ DE RIERES (Clau Ph)


El sistema de protecció hidrogràfica comprèn el conjunt de rieres i torrents del municipi, en el seu pas a través de l'àrea urbana i el sòl urbanitzable del mateix.

Formen el sistema de protecció hidrogràfica de Calella, la riera de Capaspre, el torrent del Raig, el torrent de Valldebanador, el torrent de Valldenguli, i el rierany dels Frares, en el seu pas pel sòl urbà i urbanitzable del municipi.

Art. 102. Condicions d'intervenció i obres en el si stema de protecció hidrogràfica.

En aquesta zona no es permetran edificacions ni ocupacions de l'espai públic hidràulic.

Les obres d'urbanització o altres, que es duen a terme dins el sistema de protecció hidrogràfica, o en el seu entorn, garantiran el desguàs de les aigües torrencials d'acord amb la legislació d'Aigües vigent.

L’atorgament de concessions, autoritzacions, i en general la tutela del domini públic hidràulic serà exercida pel l’Agència Catalana de l’Aigua.

El planejament que desenvolupi els diferents sectors urbanitzables del municipi haurà d’establir les mesures que siguin necessàries per tal de garantir les condicions de desguàs hidràulic, i la incorporació d'aquests espais dins el sistema d'espais lliures del municipi.

L'espai de torrents i rieres es mantindrà a cel obert en tots els trams possibles del sòl urbanitzable, s'independitzarà de la circulació de vehicles, i s'arbrarà el seu entorn per tal d'integrar-lo en el sistema d'espais lliures com a parc lineal al llarg de tot el sector. Cap servei de nova instal·lació podrà discórrer per dintre la zona fluvial de domini públic hidràulic, a no ésser que aquesta solució sigui la única viable.

En cas de preveure obres d'estabilització dels marges dels torrents, rieres, o qualsevol curs fluvial, s'hauran de considerar solucions mitjançant bioenginyeria, i quan aquesta no sigui possible mitjançant murs de contenció de terres d'escullera, considerant les actuacions de tipus dur (formigó) únicament en aquells casos que les solucions anteriors siguin tècnicament inviables.

En totes les zones de sòl urbà i sòl urbanitzable, haurà de comptar, sempre que sigui possible, amb una franja de 5 metres d'amplada mínima, a partir de l'extrem superior de cadascun dels marges que delimiten el llit de la llera, destinat a ús públic i que haurà de quedar practicable en tot moment (zona

39

de servitud), d'acord amb el que estableix l'art. 6 del Text Refós de la Llei d'Aigües (Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol).

El terreny ocupat per torrents i rieres, no computarà a efectes del càlcul de l'edificabilitat del sector, ni tampoc a efectes del còmput de cessions, atès el seu caràcter de domini públic.

Per iniciativa pública o privada es podran realitzar Plans Especials per la regularització del traçat dels cursos d’aigua quan sigui precís.

40

TÍTOL VII REGULACIÓ DETALLADA DE SÒL URBÀ

CAPÍTOL PRIMER – DISPOSICIONS COMUNS

Art. 103. Qualificació de sòl urbà.

Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal delimita el sòl urbà d’acord amb les condicions establertes a la Llei d’Urbanisme, sobre l’estat de l’edificació i de la urbanització dels terrenys.

En les àrees de nova creació, o procedents d’anteriors Plans Parcials, en que resten pendents obres d’urbanització, o cessions de sòls públics, es delimiten el corresponent polígon d’actuació per als esmentats fins.

Art. 104. Zones.

En el sòl urbà la regulació detallada dels usos, i condicions d’edificació dels sòls d’aprofitament privat no adscrits als diferents sistemes esmentats en el títol anterior, es realitza per zones i subzones, que apareixen definides en els plànols normatius de ZONIFICACIÓ a escala 1:2000, (plànols 12-1 a 13-8), d’acord amb la següent classificació:

- Casc antic (Clau 1)

- Eixampla Tradicional (Clau 2)

- Blocs Aïllats (Clau 3)

- Volumetria Consolidada (Clau 4)

- Unifamiliar en Filera (Clau 5)

- Unifamiliar Aïllada (Clau 6)

- Activitats Econòmiques (Clau 7)

Art. 105. Tipus d’ordenació de l’edificació i paràm etres edificatoris de cada zona.

Dins cada una de les zones, aquest POUM, defineix les condicions d’edificabilitat i usos admesos per a cada una d’elles, a partir de la definició del tipus d’ordenació de l’edificació, i la concreció dels paràmetres edificatoris que el regulen en cada cas.

Els tipus d’ordenació de l’edificació son els següents:

1.- Edificació segons alineació de vial

2.- Edificació aïllada

3.- Volumetria específica

La definició d’aquests tipus edificatoris i dels paràmetres urbanístics que els regulen s’efectua en el TÍTOL IV. Disposicions comuns als diferents tipus d’ordenació de l’edificació.

Art. 106. Desenvolupament de les determinacions d’a quest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

Pel desenvolupament de les determinacions d’aquest POUM, es podran realitzar programes d’actuació urbanística, plans especials urbanístics, plans de millora urbana, o projecte d’urbanització complementaris, amb les finalitats previstes en la Llei d’Urbanisme.

Amb tot, l’Ajuntament podrà atorgar llicències en el sòl urbà consolidat amb subjecció a aquest POUM sense l’aprovació prèvia d’aquests documents urbanístics, sempre que es compleixin les condicions de cessió de sòls, i d’infrastructures de serveis urbanístics per assolir la condició de solar, tal com s’estableix en l’art. 29 de la Llei d’Urbanisme.

Art. 107. Plans de millora urbana, Polígons d’actua ció i cessions gratuïtes en el sòl urbà.

Les cessions gratuïtes i obligatòries en el sòl urbà venen definides en els corresponents plans de millora urbana, i polígons d’actuació urbanística que mes endavant es regulen.

Aquestes cessions, d’acord amb la Llei d’Urbanisme, abasten en el sòl urbà no consolidat, els sòls destinats a l’obertura o ampliació de la xarxa viària, així com els terrenys destinats als sistemes urbanístics assenyalats en el corresponent polígon d’actuació.

La cessió d’aquests terrenys serà condició prèvia per a l’obtenció de les llicencies d’edificació.

41

Art. 108. Projectes i obres d’urbanització compleme ntàries.

En totes les àrees incloses dins un polígon d’actuació, en que restin pendents obres d’ urbanització, es tramitarà el corresponent projecte d’urbanització complementari.

L’ execució de les obres d’urbanització d’acord amb l’esmentat projecte que aprovi l’Ajuntament, es així mateix condició prèvia per a l’obtenció de les llicències d’edificació.

Art. 109. Condicions generals per als habitatges.

Tots els habitatges tindran una superfície útil mínima de 50 m2, llevat dels casos d'habitatges de protecció oficial, destinats a polítiques d'habitatge per a col·lectius de gent jove, tercera edat, o altres d'acord amb la legislació sectorial vigent.

Tots els habitatges hauran de complir la normativa vigent en cada moment sobre habitabilitat en els edificis.

Art. 110. Condicions generals per les plantes baixe s.

L’alçada lliure mínima de les plantes baixes serà de 3,20 m per a tots els usos excepte per a l’ús d’habitatge o aparcament.

Art. 111. Condicions generals per als usos residenc ial geriàtric i hoteler.

Amb la finalitat de dotar de condicions addicionals d’habitabilitat i entorn adequat a aquests usos, els establiments hauran de disposar com a mínim del 50% de la superfície de la parcel·la destinada a espais lliures privats.

Així mateix, s’haurà de complir la relació de 5 m2 d’espai lliure privat per cada 25 m2 de sostre edificat.

CAPÍTOL SEGON - ZONA DE CASC ANTIC (Clau 1)


És la zona de l’entorn de la Parròquia i l’Ajuntament, que conforma el nucli inicial de la població, així com l’àrea al seu voltant que conforma una estreta trama de carrers de dimensions inferiors als 6 metres d’amplada..

Aquest Pla d’ordenació urbanística preveu el manteniment dels trets bàsics de l’ordenació, l’edificació i els espais lliures privats actuals, els usos residencials i la millora de la qualitat urbana.


El tipus d’ordenació es el d’edificació segons alineació de vial.

Aquest POUM fixa les alineacions a façana i la profunditat edificable en planta pis en els plànols de zonificació. La profunditat edificable en planta baixa serà de sis metres més que la de les plantes pis per a ús d’habitatge, i serà edificable en la tota la profunditat de la parcel· la per a altres usos.

El nombre de plantes serà de PB+2PP + sotacoberta, amb coberta inclinada o coberta plana.

En cas de coberta inclinada, aquesta serà de teula àrab, i l’alçada reguladora màxima serà de 10,50m. A partir d'aquesta alçada i d'una pendent màxima de coberta del 30%, es delimita el gàlib màxim a que s'ha d'ajustar l'edificació.

El punt d’arrencada de la coberta (part superior de l’element resistent) s’iniciarà com a màxim 0,50 m per sobre del darrer sostre.

S’admet la formació de terrasses inserides no podent ocupar, una superfície superior al 25% de cada pla de coberta. Aquest "forat" serà preferentment de forma rectangular tot i que s’admetran formes poligonals regulars per facilitar una major alçada de les sortides a terrassa, i es separarà un mínim d’1 m del límit de cada pla de la coberta.

En cas de coberta plana, l’alçada reguladora màxima serà de 10,00m. En planta coberta es pot edificar un volum a la part central, separat 5m respecte façana, i amb una alçada màxima de 2,80m

42

L’alçada reguladora màxima per la part de planta baixa que superi la profunditat edificable de les plantes pis serà de 3,50 m.

Sempre que es construeixi un nou edifici en cantonada, o es realitzin obres de rehabilitació que afectin l’estructura o la façana d’un edifici en cantonada, caldrà deixar un xamfrà de 3 metres. La cessió d’aquest xamfrà és obligatòria i gratuïta .

L’espai lliure d’edificació resultant de l’aplicació dels paràmetres anteriors es destinarà a jardins privats.

Art. 114. Condicions de parcel·la.

A la zona de casc antic la façana mínima de les parcel· les entre mitgeres serà de 5,00m. En els supòsits de façanes inferiors a 5,00 m. de parcel· les inscrites abans de l'aprovació inicial del POUM, s'entendrà que la façana mínima en aquest cas es la que consti en el registre. (*) En funció de la longitud de façana “F” s’estableixen les següents limitacions:

Parcel·lació existent (*)

F<2,30m Inedificable 2,30=<F<4,30m Unifamiliar(si és existent) 4,30m=<F<5,00m Unifamiliar + bifamiliar

Parcel·lació existent i nova parcel· lació

5,00m=<F<6,00m Unifamiliar + bifamiliar

F=>6,00m Unifamiliar+bifamiliar+plurifamiliar

Art. 115. Densitat màxima d’habitatges.

El nombre màxim d’habitatges serà el d’un habitatge per cada 100 m2 de sostre construïble, comptabilitzant la superfície construïble dins de la profunditat edificable del cos principal, i arrodonint les fraccions al nombre enter mes proper. S’exclou del càlcul la planta sotacoberta.

Les promocions públiques d'habitatge protegit, s'adequaran a les polítiques d'habitatges fixades per als diferents col· lectius a que vagin destinades, i no tenen límit de densitat.

Art. 116. Condicions estètiques (composició de faça nes).

Les noves edificacions i les obres de rehabilitació d'edificis existents, s'adequaran en la seva tipologia, composició arquitectònica, materials i colors a les edificacions tradicionals existents, per tal d'assegurar la seva integració dins el teixit urbà a on se situen.

Es posarà especial atenció al tractament de les plantes baixes, amb les entrades dels edificis i els seus cancells, les entrades a garatges, les botigues i aparadors de les mateixes, per tal d'uniformar criteris compositius i limitar les seves dimensions d'acord amb la composició de les plantes superiors.

Per damunt del pla de façana, s'admeten únicament voladissos oberts, que podran tenir una volada màxima de 0,70 m. sense sobrepassar en cap cas 1/10 part l'amplada del carrer. Aquests voladissos podran ocupar la totalitat de la façana, tot respectant les separacions a veïns.

L'alçada lliure mínima sobre la vorera d'aquests voladissos serà de 3,50 metres, i la separació a la mitgera veïna no serà inferior a la volada, o a un mínim de 0,50 m.

A la façana d'interior d'illa, s'admetran voladissos fins a 1 m. de volada, sense sobrepassar en cap cas 1/10 part de la separació de la façana oposada el plànol de zonificació.

La separació dels voladissos als predits veïns serà la mateixa establerta pels voladissos de la façana principal.

El ràfec de coberta, teulat inclinat, tindrà una volada mínima de 0,30 m i una màxima de 0,50 m., o 1/20 part de l'amplada del vial.

43

Les baranes dels balcons, seran de barrots metàl·lics, o de material translúcid, i no podran sobrepassar el vol del balcó.

Art. 117. Règim d'usos.

Els usos permesos a la zona de casc antic són els següents:

Habitatge

Residencial.

Hoteler.

Restauració.

Salons d’internet

Comercial

Oficines

Públic administratiu

Sanitari-assistencial

Educatiu

Esportiu

Socio-cultural

Religiós.

Taller artesanal

CAPÍTOL TERCER - ZONA D'EIXAMPLA TRADICIONAL (Clau 2)


És la zona del voltant del casc antic entre la riera de Capaspre i el rierany dels Frares, que forma un eixampla clàssic en base a una estructura de carrers en malla ortogonal.

El Pla preveu la destinació de l'eixampla als usos residencials i compatibles amb aquests.

Art. 119. Condicions d’edificació (alineació de via l).

El tipus d'ordenació es el d'edificació segons alineació de vial.

Aquest POUM fixa les alineacions a façana i la profunditat edificable en planta pis en els plànols de zonificació. La edificació en planta baixa podrà assolir la totalitat de la profunditat de la parcel· la.

El nombre de plantes serà de PB+3PP + sotacoberta, amb coberta inclinada o coberta plana.

En cas de coberta inclinada, aquesta serà de teula àrab, i l’alçada reguladora màxima serà de 13,50m. A partir d'aquesta alçada i d'una pendent màxima de coberta del 30%, es delimita el gàlib màxim a que s'ha d'ajustar l'edificació.

El punt d’arrencada de la coberta (part superior de l’element resistent) s’iniciarà com a màxim 0,50 m per sobre del darrer sostre.

S’admet la formació de terrasses inserides no podent ocupar, una superfície superior al 25% de cada pla de coberta. Aquest "forat" serà preferentment de forma rectangular tot i que s’admetran formes poligonals regulars per facilitar una major alçada de les sortides a terrassa, i es separarà un mínim d’1 m del límit de cada pla de la coberta.

En cas de coberta plana, l’alçada reguladora màxima serà de 13,00m. En planta coberta es pot edificar un volum a la part central, separat 5m respecte façana, i amb una alçada màxima de 2,80m.

44

L’alçada reguladora màxima per la part de planta baixa que superi la profunditat edificable de les plantes pis serà de 3,50 m.

Sempre que es construeixi un nou edifici en cantonada, o es realitzin obres de rehabilitació que afectin l’estructura o la façana d’un edifici en cantonada, caldrà deixar un xamfrà de 3 metres. La cessió d’aquest xamfrà és obligatòria i gratuïta .


A la zona d’eixample la façana mínima de les parcel·les entre mitgeres serà de 6,00m.

En els supòsits de façanes inferiors a 6,00 m. de parcel· les inscrites abans de l'aprovació inicial del POUM, s'entendrà que la façana mínima en aquest cas es la que consti en el registre. (*)

En funció de la longitud de façana “F” s’estableixen les següents limitacions:

Parcel·lació existent (*)

F<2,30m Inedificable 2,30=<F<4,30m Unifamiliar(si és existent)

4,30m=<F<5,00m Unifamiliar + bifamiliar

5,00m=<F<6,00m Unifamiliar +

bifamiliar+plurifamiliar Parcel·lació

existent i nova parcel· lació

F=>6,00m Unifamiliar+bifamiliar+plurifamiliar

Art. 121. Densitat màxima d’habitatges.

El nombre màxim d’habitatges serà el d’un habitatge per cada 100 m2 de sostre construïble, comptabilitzant la superfície construïble dins de la profunditat edificable del cos principal, i arrodonint les fraccions al nombre enter mes proper. S’exclou del càlcul la planta sotacoberta.

Les promocions públiques d'habitatge protegit, s'adequaran a les polítiques d'habitatges fixades per als diferents col· lectius a que vagin destinades, i no tenen límit de densitat.

Art. 122. Condicions estètiques (composició de faça nes).

Per damunt del pla de façana, s'admeten únicament voladissos oberts (balcons), que podran tenir una volada màxima de 0,70 m. sense sobrepassar en cap cas 1/10 part l'amplada del carrer. Aquests voladissos podran ocupar la totalitat de la façana, tot respectant les separacions a veïns.

L'alçada lliure mínima sobre la vorera d'aquests voladissos serà de 3,50 metres, i la separació a la mitgera veïna no serà inferior a la volada, o a un mínim de 0,50 m.

L’alçada reguladora màxima per la part de la planta baixa que superi la profunditat edificable de les plantes pis serà de 3,50 m.

A la façana d'interior d'illa, s'admetran voladissos fins a 1 m. de volada, sense sobrepassar en cap cas 1/10 part de la separació de l'alineació de façana oposada fixada en el plànol de zonificació.

La separació dels voladissos als predits veïns serà la mateixa establerta pels voladissos a la façana principal.

El ràfec de coberta en teulat inclinat, tindrà una volada mínima de 0,30 m i màxima de 0,50 m a 1/20 part de l'amplada del vial.

Les baranes dels balcons, seran de barrots metàl·lics, o de material translúcid, i no podran sobrepassar el vol del balcó.


Els usos permesos a la zona d’eixampla tradicional són els següents:

45

Habitatge.

Residencial.

Hoteler.

Restauració.

Salons recreatius.

Salons d’internet

Comercial.

Oficines.


Sanitari-assistencial.

Educatiu.

Esportiu.

Socio-cultural.

Religiós.

Taller artesanal.

Taller de manteniment de vehicles

CAPÍTOL QUART - ZONA DE BLOCS AÏLLATS (Clau 3)


És la zona situada a la perifèria de l'eixampla tradicional, essencialment al costat oest de la riera de Capaspre.

El tipus d’ordenació es el d’edificació aïllada, i d’acord amb les diferents característiques s’estableixen quatre subzones:

Subzona 3 a – blocs residencials

Subzona 3 b – blocs hotelers

Subzona 3 c – nova ordenació

Subzona 3d.-blocs comercials grans i mitjans

Art. 125. Subzona 3a. - blocs residencials.

Paràmetres urbanístics:

Índex d’edificabilitat net: 1,80 m2 de sostre /m2 de sòl.

Ocupació màxima 40%

Alçada reguladora màxima 16 m, PB+4PP

Separacions:

4 m a carrer.

½ de l’alçada a veïns.

Densitat màxima 1 habitatge/ 100 m2 construïts (180 Hab/Ha de parcel· la)

Art. 126. Subzona 3b. - blocs hotelers.


Índex d’edificabilitat net: 1,80 m2 de sostre /m2 de sòl.


Alçada reguladora màxima 23 m. PB+6PP

Separacions:

4 m a carrer.


Subzona 3b. H. Bernat . L’edificabilitat de la parcel·la situada en la cantonada del c./ Francesc Macià, i carretera CN-II , i ocupada actualment pel Hotel Bernat, serà la corresponent a la d’aquesta zona, amb un increment de 702 m2, segons els acords de Comissió de Govern de dades 22/5/1995 i 10/8/1995, i la seva inscripció en el registre de la propietat d’Arenys de Mar, en el tom 1680, llibre 239, foli 31 finca 13313, inscripció 2a, amb concordança a l’establert per a la parcel·la confrontant ocupada pel Hotel Bernat, en l’art. 130.

46

Subzona 3c. - nova ordenació.


Índex d’edificabilitat net: 1,40 m2 de sostre/m2 de sòl.


Alçada reguladora màxima 16 m. PB+4PP

Separacions:

5 m a carrer.


Densitat màxima 1 habitatge/ 100 m2 construïts (140 Hab/Ha de parcel· la)

Art. 126. Subzona 3d.- blocs comercials grans i mit jans


Índex d’edificabilitat net: 1,40 m2 de sostre/m2 de sòl

Ocupació màxima 60 %

Alçada reguladora màxima 12 m, PB+2PP

Separacions:

4 m. a carrer

La resta de paràmetres no regulats per la clau 3d queden regits en

els articles 64 al 69.

Art. 127. Espais lliures privats.

Espais lliures privats.

L’espai lliure d’edificació resultant de l’aplicació dels paràmetres anteriors es destinarà a jardins privats i en ells es podran edificar cossos auxiliars d’acord amb les següents condicions:

Es permetrà el tancament de la part frontal de la parcel·la fins a límit de vorera, per a complement de l’activitat comercial o de restauració que es desenvolupi a la planta baixa de l’edifici.

Caldrà aportar l’autorització de la comunitat de propietaris, si es tracta d’edificis en propietat horitzontal, encara que el propietari de la planta baixa gaudeixi de l'ús privatiu de verd privat.

Sols podrà ocupar-se la part frontal de l’establiment, i d’aquest només l’espai lliure entre aquest i la vorera pública. En cap cas els espais interiors de l’edifici, ni tampoc els laterals o part del darrera.

Les característiques dels tancaments es definiran en la corresponent ordenança.


Les condicions de parcel· la per les subzones 3a blocs residencials, 3b blocs hotelers i 3c nova ordenació són:

Façana mínima 20,00 m. Superfície mínima de parcel·la 1.000 m2.

Les condicions de parcel·la per la subzona 3d blocs comercials grans i mitjans són:

Façana mínima 30,00 m. Superfície mínima de parcel·la 2.000 m2.


Els usos permesos a la zona de blocs aïllats i dins les subzones 3a blocs residencials, i 3c nova ordenació són els següents:

Habitatge.

Residencial.

Hoteler.

Restauració.

Salons recreatius.

Salons d’internet

47

Comercial.

Magatzems.

Oficines.


Sanitari-assistencial.

Educatiu.

Esportiu.

Socio-cultural.

Religiós.

Taller artesanal.

Taller petit.

Taller de manteniment de vehicles Els usos permeses dins la subzona 3b blocs hotelers, son els següents : Hoteler. Restauració. Lúdic. Salons recreatius. Salons d'internet. Comercial.

Els usos permesos dins de la subzona 3d blocs comercials grans i mitjans,

son els següents:

Mitjà establiment comercial.

Gran establiment comercial.

Aquests usos podran ésser modificats, d’acord amb la legislació vigent, mitjançant modificacions puntuals d’aquest Pla, sempre i quan es raoni i justifiqui la necessitat de la iniciativa, i la oportunitat i la conveniència en relació amb els interessos públics i privats concurrents.

CAPÍTOL CINQUÈ - ZONA DE VOLUMETRIA CONSOLIDADA (Clau 4).

Art. 130. Definició i ordenació.

Aquesta zona comprèn àrees de sòl urbà consolidat i totalment edificat amb un tipus de volumetria específica , resultant de l’ordenació fixada en el Pla Parcial, Especial, Estudi de detall, o projecte edificatori que va donar lloc a la seva configuració volumètrica, i que aquest POUM incorpora amb les mateixes determinacions i paràmetres edificatoris.

En cas d'enderroc de l'edificació existent, la volumetria de la nova edificació, es fixarà mitjançant un Pla de Millora Urbana, que haurà de justificar l'adequació d'aquesta nova volumetria a l'entorn i al paisatge urbà existent, així com a l'edificabilitat màxima admesa que serà la de l'edificació existent que s'enderroqui.

Subzona 4. H. Bernat. L’edificabilitat de la parcel·la situada en la cantonada del c./ Francesc Macià, i carretera CN-II , i assenyalada en el plànol de zonificació com a clau 4 *, serà de 690 m2, segons els acords de Comissió de Govern de dades 22/5/1995 i 10/8/1995, i la seva inscripció en el registre de la propietat d’Arenys de Mar, en el tom 1680, llibre 239, foli 31 finca 13313, inscripció 2a,, amb concordança a l’establert per a la parcel·la confrontant ocupada pel Hotel Bernat, en l’art. 126.

48


Els usos admesos a la zona de volumetria específica son els fixats en cada cas en el pla que va donar lloc a la seva autorització, o en el seu defecte els de la zona de blocs aïllats.

CAPÍTOL SISÈ - ZONA UNIFAMILIAR EN FILERA (Clau 5)


Comprèn les zones d’habitatges unifamiliars entre mitgeres ,que es presenten de forma aïllada a la perifèria de la població

Es distingeixen tres subzones: 5a, 5b i 5c, segons les seves condicions d’edificació.

Subzona 5a. Ordenació general, correspon a les àrees regulades a partir d’una normativa genèrica comú, que fixa paràmetres edificatoris iguals per a totes elles.

Subzona 5b. Antiga ordenació, inclou les diferents àrees construïdes a partir d’una normativa específica per a cada una d’elles, procedent del corresponent Pla Parcial, Estudi de Detall, o projecte edificatori que va donar lloc a la seva ordenació volumètrica.

Subzona 5c. Nova ordenació , inclou les àrees de nou creixement previstes per aquest POUM.

Art. 133. Tipus d’ordenació.

El tipus d’ordenació es el d’edificació, formant fileres de cases.

Art. 134. Condicions d’ús.

1.- Els usos permesos són els següents:

Habitatge unifamiliar

Comercial

Oficines

Socio-cultural


Religiós

Art. 135. Subzona 5a. Ordenació general.

La profunditat edificable es fixa en 12 m. La façana mínima de les parcel· les es fixa en 5 metres.

L'amplada mínima de l'espai lliure de la façana al vial es fixa en 5 metres i l'amplada mínima de l'espai lliure posterior de parcel·la es fixa en 3 metres.

L’alçada reguladora màxima serà de 9,20 m. Corresponent a planta baixa mes dos plantes pis:

Les tanques partició de parcel·les que limitin espais lliures anteriors o posteriors a l'edificació es regiran per les següents condicions:

La part massissa tindrà com a màxim 0,70 metres sobre la cota natural del terreny sobre la qual s'emplacin. Fins a una alçada de 2,00 m, s'admeten tanques trepades i vorades vegetals.

Art. 136. Subzona 5b. Antiga ordenació.

Correspon a la zona d’edificació d’habitatges situada a l’oest de la sortida de l’autopista C-32, dins el Pla Parcial núm. 1 el Parc de Calella.

1.- L’ordenació de l’edificació s’adequarà a la que existeix en l’actualitat, respectant la volumetria i característiques específiques d’edificació regulades en l'esmentat Pla Parcial, o en els estudis de detall que l’han desenvolupat que queden incorporats en aquest planejament.

Art. 137. Subzona 5c. Nova ordenació.

1.- Condicions de parcel·la:

Parcel·la mínima: 150 m2

L’amplada mínima de parcel·la serà de 6 metres

2.- Paràmetres edificatoris:

Perímetre regulador segons els plànols d’ordenació

l’Alçària màxima serà de 6,50 m.

49

El nombre de plantes serà de planta baixa mes una planta pis.

3.- Edificacions auxiliars:

S’autoritza la construcció d’edificis auxiliars en el jardí, amb les següents característiques:

Adossar-se a l’edificació principal o al límit posterior del solar.

No superar el 20% de la superfície del jardí, amb un màxim de 20 m2.

Limitar l’alçària a un màxim de 3,5 metres.

No constituir-se com a habitatge separat.

CAPÍTOL SETÈ - ZONA UNIFAMILIAR AÏLLADA (clau 6)

Art. 138. Definició i tipus d’ordenació.

Comprèn els sòls urbans d’edificació residencial caracteritzats per l a seva ordenació oberta i l’ús d’habitatge unifamiliar aïllat.

El tipus d’ordenació serà d’edificació aïllada.

En funció del tamany de la parcel·la, i les condicions d’edificació, es distingeixen sis subzones: 6a, 6b, 6c, 6d, i 6x.

La darrera subzona recull l’ordenació resultant de plans parcials que es mantenen, i en els que els seus paràmetres edificatoris no son equiparables a cap de les altres subzones.

Art. 139. Condicions d’ús.

1.- Els usos permesos són els següents:

Habitatge unifamiliar

Comercial, amb excepció dels locals de més de 150 m2 de sostre.

Oficines


Sanitari-assistencial, amb excepció de les edificacions residencials amb capacitat superior a 20 persones.

Educatiu

Socio-cultural

Religiós

A la subzona (6 a), dins de la illa compresa per la Riera Capaspre, carrer Turisme, carrer del Mar i carrer Sant Jaume, i la illa compresa per la Riera Capaspre, carrer Turisme, carrer del Mar i carrer Diputació, també serà admès l’ús comercial i l’ús de restauració. L’ús comercial podrà tenir un sostre superior a 150m2. A la subzona (6 d), situada al costat dels apartaments Codina, també serà admès l’ús comercial i l’ús de restauració. L’ús comercial podrà tenir un sostre superior a 150m2.

Art. 140. Subzona 6a (Parc. mín. 400 m2).

Condicions de parcel· la:

La parcel· la mínima es fixa en 400 m2.

Es fixa una amplada mínima de parcel· la en el front de vial de 15 metres.

Paràmetres edificatoris:

L’índex d’edificabilitat net per parcel·la es fixa en 0,60 m2 de sostre per m2 de sòl.

El percentatge d’ocupació màxim de la parcel· la per l’edificació serà del 35% de la seva superfície, incloent l'edificació auxiliar.

Es permeten els edificis auxiliars en una ocupació de la parcel·la que no superi el 7% de la seva superfície, i amb una alçària màxima de 3,50 metres.

L’alçària màxima es fixa en 6,50 metres corresponent a PB+1PP.

Separacions a límits de parcel· la:

Les separacions de l’edificació al límit de parcel·la seran de 5 metres respecte al front del vial, i de 3 metres respecte dels altres límits de parcel·la.

Computen els cossos sortints, no els elements sortints.

50

En les parcel·les confrontants al carrer del Mar, carrer Turisme i Riera Capaspre entre els carrers Sant Jaume i Turisme, es podrà edificar dins l'espai lliure privat, en la part de la parcel· la que dona front al carrer, amb les mateixes condicions establertes en l'art. 128 d'aquests normativa.

Art. 141. Subzona 6b (Parc. mín. 600 m2).






El percentatge d’ocupació màxim de la parcel· la per l’edificació serà del 30% de la seva superfície incloent l'edificació auxiliar.


L’alçària màxima es fixa en 6,50 metres, corresponents a PB+1PP.



Art. 142. Subzona 6c (Sector Sant Quirze).





L’índex d’edificabilitat per parcel·la es fixa en 0,50 m2 de sostre per m2 de sòl.



L’alçària màxima es fixa en 9,00 metres, corresponent a PB+2PP.

Condicions estètiques i de composició volumètrica

En les parcel·les contigües a la carena, l’alçada màxima de l’edificació no podrà superar en dos metres la cota rasant de la carena en tots els punts. En aquest cas, la separació de la façana de l’edifici podrà reduir-se a tres metres.

No s'admetran construccions palafítiques, i les plantes soterrànies s'adequaran al terreny per tal de no donar lloc a la percepció exterior d'una planta més, d'acord amb les condicions establertes als articles 67 i 69 d'aquesta normativa.

No s'admetran, materials o colors que desentonin el paisatge circumdant.



Art. 143. Subzona 6d (Parc. min. 1000 m2).


La parcel· la mínima es fixa en 1000 m2. S’admeten parcel· les de 900 m2 escripturades amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest POUM.






L’alçària màxima es fixa en 6,50 metres, PB+1PP

51



Recollida aigües pluvials

Les edificacions hauran de preveure la recollida d’aigües pluvials amb un dipòsit o basa d’una capacitat mínima de 8 m3, per a la seva reutilització per el regadiu del jardí.

Art. 144. Subzona 6x (Normativa específica de Pla Parcial).

Definició.- Correspon a les àrees d’edificació unifamiliar o bifamiliar aïllada regulades dins els corresponents plans parcials o en àrees de regulació específica, i amb uns paràmetres edificatoris no assimilables a cap de les subzones anteriors.

6x (C/ Joan Coromines)

Correspon a una petita àrea de "buit urbà" situada dins el Pla Parcial el Parc.

La volumetria i ordenació de l'edificació es definirà en el projecte de reparcel·lació a que fa referència l’art. 163, i s'adequarà a les condicions següents:

L'edificació serà unifamiliar, podent-se agrupar fins a un màxim de 4 habitatges.

L'índex d'edificabilitat net serà de 0,40 m2/m2

Nombre màxim d'habitatges: 12

Alçada màxima....................... 7,50 m (PB+1PP+sotacoberta)

Separacions a vial exterior..... 10 metres.

6x - Hospital

Correspon a l'àrea situada sobre l'emplaçament de l'Hospital, i regulada per a edificació unifamiliar aparellada.

La regulació de l'edificació ve determinada per la normativa específica fixada en la resolució de Conseller de PT i OP de la Generalitat.

6x - El Parc

Correspon a l'àrea d'edificació unifamiliar aïllada, situada dins el Pla Parcial el Parc.

La regulació de l'edificació ve determinada per la normativa específica del Pla Parcial el Parc.

Art. 145. Condicions especifiques d’adaptació topog ràfica.

1.- Els edificis auxiliars han de mantenir les separacions establertes a l'article 68, a no ser que es construeixin aprofitant el desnivell del terreny, o en substitució del terra buit i no sobrepassin l'alçada d'un metre al nivell del terreny resultant dels moviments de terres, o bé en el supòsit de que s'adossin a una edificació veïna ja existent, o s’aporti l’autorització del propietari de la parcel· la a la qual s'adossi l’edificació.

2.- En aquelles parcel·les que topogràficament estiguin situades per damunt del carrer que els hi dóna accés, podran aixecar-se murs de tancament o contenció de terres en el front a vial de parcel·la amb les següents condicions:

Alçada del mur no pot ultrapassar el nivell natural del terreny de la parcel· la, mesurat a una distància de 5 metres del límit a vial, amb un màxim de tres metres. Per damunt del mur es podrà col·locar una barana calada amb una alçada màxima d'1,10 m. L’alçada del mur tindrà el mateix tractament que un parament de façana, i la seva textura i color s'adaptaran a les condicions edificaries de l'entorn. En qualsevol cas s’haurà de garantir la contenció i drenatge del terreny amb la seva trobada amb la via pública amb un tancament adequat.

3.- En els enclavaments de l'habitatge unifamiliar aïllat situats en:

- Unitat de zona limitada per Riera de Capaspre, carrer del Turisme i carrer del Mar.

- Unitat de zona limitada per carrer del Mar entre carrer del Turisme i carrer Diputació.

- Unitat de zona situada en l'indret anomenat Mas Calça (Urbanització Maresme).

- Unitat de zona situada en la cantonada de Riera de Capaspre i perllongació dels carrers Benavente i Pi.

52

Cal preveure una reducció del 50% en la parcel·la mínima, i unes separacions mínimes de 3 metres a la façana i dos metres al veí, per raó de la divisió parcel·laria preexistent.

4. - En el sector de dalt de Calella en les parcel·les la pendent de les quals sigui superior al 100% i la seva façana correspongui a les seves cotes més altes, s'admetrà que l'edificació es situï en línia de façana, sense que l'alçada reguladora màxima superi la cota de tres metres sobre la de la rasant del carrer.

5.- Els moviments de terres i l'adaptació topogràfica de les parcel·les s'ajustarà a l'establert com a norma general per a les zones d'edificació aïllada en l'art. 69 de la normativa d'aquest POUM.

CAPÍTOL VUITÈ - ZONA D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES I INDUSTRIALS (Clau 7)


Comprèn els sòls urbans ocupats per a usos i instal·lacions industrials i/o comercials.

Art. 147. Tipus d’ordenació

El tipus d’ordenació és el d’edificació segons alineació de vial.

Art. 148. Condicions de l’edificació

1.- Es permet l’ocupació del 65% de la parcel· la.

2.- La façana mínima es fixa en 10 metres.

3.- L’alçària màxima es fixa en 10 metres i un màxim de PB + 2PP.

Art. 149. Edificabilitat

L’edificabilitat màxima per parcel· la es fixa en 2 m2 de sostre per cada m2 de parcel·la.

Art. 150. Condicions d’ús

Es permeten els usos de: magatzem, comercial, oficines, públic administratiu, salons recreatius, salons d’internet, esportiu, socio-cultural,

sanitari, religiós, taller de manteniment de vehicles, taller industrial, i industrial .

CAPÍTOL NOVÈ - GESTIÓ EN SÒL URBÀ

Art. 151. Plans de Millora Urbana.

Per tal d'acomplir operacions de remodelació urbana o de completar el teixit urbà, aquest POUM, estableix diverses àrees on caldrà tramitar un Pla de Millora Urbana que determini l'ordenació urbana i la volumetria de l'edificació, d'acord amb els objectius i paràmetres urbanístics que es fixen per a cada un d'ells.

En quatre d'ells, PMU-1 Mercat, PMU-2 Miquel Cuní, PMU-3 Estació, i PMU-9 "Roser", es fixa com a objectiu principal, l'obtenció d'àrees d'aparcament d’explotació privada, per tal de reequilibrar el dèficit d'aparcament a les zones de Casc Antic i Eixampla Tradicional.

La relació dels sectors subjectes a un Pla de Millora Urbana és la següent:

PMU-1 “Mercat

PMU-2 “Miquel Cuní”

PMU-3 “Estació”

PMU-4 “Valldenguli nord”

PMU-5 "Tramuntana"

PMU-6 “Hotel Amaika”

PMU-7 "Carretera N-II"

PMU-8 "El Raig"

PMU-9 "Roser"

Art. 152. PMU-1 “Mercat”.

Aquest Pla de Millora Urbana, te per objecte l'ordenació d'aquest buit urbà, en el centre de la població, amb la millora de la seva imatge urbana, de grans mitgeres al descobert, i molt visibles des de la carretera N-II.

El PMU fixarà la volumetria de l'edifici que ha de tapar aquestes mitgeres, i

53

inclourà la construcció de dos plantes soterrànies per aparcament. L'espai de coberta d'aquest aparcament, s'ordenarà i s'urbanitzarà per a destinar-lo a plaça pública dins el sistema viari.

Característiques del sector (propietat Ajuntament):

Superfície total sector 5166 m2

Condicions específiques. 2 plantes aparcament soterrani

Índex edificabilitat brut 1,25 m2/m2 (PB + 4). Aplicada sobre els terrenys que no siguin vialitat o l'edifici del Mercat.

Densitat màxima neta. 175 hab/Ha

Usos admesos: Habitatge, restauració, comercial, oficines, públic administratiu, salons recreatius, salons d’internet, sanitari assistencial, educatiu, esportiu, socio-cultural, religiós, i taller artesanal.

El sistema de gestió serà el de reparcel· laciò en la modalitat de cooperació.

Art. 153. PMU-2 “Miquel Cuní”.

Aquest Pla de Millora Urbana, te per objecte determinar la volumetria edificatòria d'aquest sector, amb la realineació de l'edificació en relació al C/ Sant Jaume i la reparcel· lació de les finques amb façana al C/ Miquel Cuní.

El PMU, inclourà l'obligatorietat de construir dos plantes soterrànies per aparcament.

Característiques del sector (sòl urbà consolidat)

Superfície total sector 2.437 m2

Índex d'edificabilitat brut 1,75 m2/m2

Alçada màxima PB + 3 PP

Densitat màxima 175 hab/Ha

Usos admesos: Habitatge, restauració, comercial, oficines, públic administratiu, salons recreatius, salons d’internet, sanitari assistencial, educatiu, esportiu, socio-cultural, religiós, i taller artesanal

Sistema d'actuació: Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.

Art. 154. PMU-3 “Estació”.

Aquest Pla de Millora Urbana, te per objecte la reordenació de l'àrea del front de mar i de part dels terrenys ocupats per RENFE, i actualment en desús, per a destinar-los a espais lliures i àrea d'aparcament.

El PMU, ha d'establir els usos i les característiques de la reurbanització de tota aquesta àrea, amb la perllongació del Passeig dels Eucaliptus fins a l'estació del ferrocarril, i la reordenació d'una amplia zona d'aparcament en superfície o soterrada entre l’estació i el Passeig del Cementiri.

La redacció d’aquest pla de millora urbana, que te caràcter d’estudi per a definir els criteris del tractament global, no limitarà l’execució d’obres parcials de manteniment, pavimentació o d’altres.

Característiques del polígon

Superfície total polígon. 19.396 m2

Usos admesos: Espais lliures i aparcaments

Art. 155. PMU-4 “Valldenguli nord”.

Aquest Pla de Millora Urbana dins sòl urbà no consolidat, te per objecte l'ordenació d'aquesta àrea de terrenys baixos situats al costat de la riera Valldenguli i darrera els aparcaments Codina.

El PMU, fixarà una àrea d'espais lliures, i d'equipaments per a ús principalment esportiu i de caràcter públic, a la part més baixa, i reservarà la part més elevada per a habitatges.

El PMU ha de reservar un mínim del 20% del sostre residencial per a la construcció d'habitatges de protecció pública, així com un mínim del 10% del sostre residencial per a habitatge assequible d'acord al que estableix la disposició addicional vuitena de l'article 1 de la Llei 10/2004 de 24 de desembre.

Els propietaris hauran de cedir el 10% d'aprofitament urbanístic fixat per l'art. 2 de la Llei 10/2004. Aquesta cessió no podrà ésser inferior al 20% dels terrenys i del sostre del polígon, i que seran destinats per l'Ajuntament a habitatges de protecció oficial.

Característiques del polígon (sòl urbà no consolidat)

54

Superfície sector. 32.548 m2

Índex d'edificabilitat bruta. 0,25 m2/m2

Densitat habitatge lliure: 15,40 habitatges/Ha.

Densitat habitatge protegit/assequible: 10,20 habitatges/Ha.

Cessions : 25% Sistema d'equipaments públics

10% Sistema d'espais lliures

Usos admesos: Habitatges, residencial, comercial

sanitari-assistencial.


Art. 156. PMU-5 “Tramuntana”.

Aquest Pla de Millora Urbana te per objecte la reordenació d'aquesta àrea, la definició dels volums edificatoris, i l'obtenció dels espais destinats a aparcament d'autobusos, actualment ja ocupats per aquest ús.

Característiques del sector (sòl urbà consolidat):

Superfície total polígon 2555 m2

Índex d'edificabilitat brut 0,75 m2/m2

Alçada màxima PB + 3 PP

Cessions per sistema de comunicacions 1790 m2

Usos admesos : socio-cultural i públic administratiu.

Sistema d'actuació : Reparcel· lació en la modalitat de cooperació.

Art. 157. PMU-6 “Hotel Amaika”.

Aquest Pla de Millora Urbana te per objecte la reordenació d'aquesta àrea, per a possibilitar la construcció d’un centre de convencions, amb la definició dels volums edificatoris, i l'obtenció d’una àrea d’espais lliures dins la zona del casc antic o d’eixampla tradicional.

L’edificabilitat d’aquest polígon vindrà determinada per la suma de

l’edificabilitat corresponent a les parcel· les originals (600m2), mes la que resulti de transferir l’edificabilitat d’una o varies parcel·les edificables de les zones de casc antic o eixampla tradicional, per a la creació d’una plaça o espai lliure, en alguna d’aquestes dos zones.

Aquest espai lliure, haurà de tenir les característiques pròpies d’una plaça pública, amb un mínim de dos de les seves cares limitant amb vial públic.

El Pla de Millora Urbana qualificarà d’espais lliures les parcel·les, l’edificabilitat de les quals es transfereixi, i fixarà l’ordenació volumètrica de l’ampliació del hotel Amaika per a centre de convencions que no podrà ultrapassar una superfície total de 1400m2, i una alçada de 12m.

Característiques del sector (sòl urbà consolidat):

Superfície total polígon : 800 m2

Superfície total edificable : la resultant del PEMU amb un màxim total de

1400 m2

Alçada màxima 12 m. (PB + 2 PP)

Cessions : Espai lliure en la zona de Casc Antic o

Eixampla.

Tradicional amb una superfície mínima de 1200 m2, i 12 m. de façana mínima.

Usos admesos : centre de convencions.

Sistema d'actuació : Reparcel· lació en la modalitat de compensació

Art. 158. PMU-7 “carretera N-II”.

Es delimita aquest Pla de Millora Urbana a l'entrada de la població, en l'encreuament entre la carretera N-II i la sortida de la C-32, per tal de completar l'ordenació d'aquesta àrea singular a l'entrada de la població, i possibilitar la reordenació de la cruïlla viària.

El PMU haurà de fer la reserva de terreny per a possibilitar l’emplaçament d’una rotonda en aquest punt, d’acord amb les prescripcions que fixi l’Ajuntament i l’administració de carreteres.

55

La volumetria de l’edifici es definirà en el PMU , s’haurà de separar del vial d’accés a l’autopista , i haurà de tenir la qualitat arquitectònica i de materials adients al lloc a on s’emplaça.

Característiques del polígon (sòl urbà consolidat)


Cessió de terrenys per a vialitat

i espais lliures : 65%

Densitat màxima : 1 hab./ cada 100 m2 de sostre

Edificabilitat màxima : 1,25 m2/m2

Alçada màxima : (PB + 7 PP)

Sistema d'actuació : Reparcel· lació en la modalitat de compensació bàsica.

Usos admesos: habitatge, comercial, i oficines.

Els propietaris hauran de cedir el 10% d'aprofitament urbanístic fixat per l'art. 2 de la Llei 10/2004. Aquesta cessió no podrà ésser inferior al 20% dels terrenys i del sostre del polígon.


Art. 159. PMU-8 “El Raig”.

Es delimita aquest Pla de Millora Urbana, per completar la trama urbana a l’inici del camí fondo, i facilitar la connexió amb els nous SUD-1 “Camí fondo” i SUD-2 “El Raig”.

El POUM fixa indicativament l’ordenació del sector, que tindrà les mateixes condicions d'ocupació, alçada màxima, i d'usos, de la zona 3, i el Pla de Millora Urbana fixarà l'ordenació i l’edificabilitat neta a cada una de les diferents illes edificables.


Els propietaris hauran de cedir el 10% d'aprofitament urbanístic fixat per l'art. 2 de la Llei 10/2004.


Superfície total : 35357 m2

Sistema espais lliures : 40%

Sistema viari : 5654 m2

Índex d'edificabilitat brut : 0,60 m2/m2

Densitat habitatge lliure: 42 hab/Ha.

Densitat habitatge protegit/assequible: 25,50 hab/Ha.

Cessió terrenys : 10% aprofitament urbanístic

Sistema d'actuació : Reparcel· lació en la modalitat de compensació

Art. 160. PMU-9 "Roser"

Es delimita aquest Pla de Millora Urbana, per ordenar la volumetria edificatòria d'aquesta petita zona, per tal d'ubicar-hi un edifici d'aparcaments en l'àrea central ja ocupada actualment per aquest ús, i definir l'edificació que donarà façana a l'actual carretera N-II, per a la construcció d'habitatges de protecció oficial. Superfície total : 1868 m2 Índex edificabilitat brut : 1,20 m2/m2 Usos admesos : Habitatges de protecció oficial, i en planta

baixa els usos admesos en l'art. 123.

56

Art. 161. Polígons d’actuació.

Per la millora urbana de les àrees de sòl urbà consolidat o no, amb deficiències d’accessibilitat, dotacions o nivell d’urbanització, el Pla hi fixa vialitat nova o ampliada, espais lliures i equipaments de cessió obligatòria i gratuïta, així com l’obligació de completar la urbanització. La distribució equitativa dels drets i càrregues que el planejament genera es farà, en cada cas, d’acord amb el Polígon d’Actuació delimita als plànols de. Zonificació.

La relació dels polígons delimitats, es la següent:

PA-1 “Colom”

PA-2 “C/ Joan Coromines"

PA-3 “Valldenguli sud”

PA-4 “carrer Montnegre”

PA-5 “Can Carreres”

PA-6 “Anselm Clavé”

PA-7 “Valldenguli”

PA-8 “Turisme”

PA-9 “Quilòmetre Tres”

PA-10 “Sala Mozart”

Les condicions i objectius de cada un d'aquests Polígons d'Actuació Urbanística, es fixen específicament en els arts. següents:

Art. 162. PA-1 “Colom”.

Es delimita aquest polígon d'actuació urbanística per fixar l’àmbit de reparcel·lació de les finques amb façana al carrer Colom, que conformen l’edificació d’aquesta àrea i que inclou la obligatorietat de construir dos plantes soterrànies per aparcament.

Característiques del sector (sòl urbà consolidat)



Alçada màxima : PB + 3 PP

Densitat màxima : 175 hab/Ha

Usos admesos: Habitatge, restauració, comercial, oficines, sanitari assistencial, educatiu, esportiu, socio-cultural, religiós.


Art. 163. PA-2 "C/ Joan Coromines".

Es delimita aquest polígon d'actuació urbanística per a fixar l'ordenació d'aquesta àrea i obtenir uns terrenys per a equipaments públics per a completar l'àrea annexa existent.



Zonificació : Subzona 6 x (C/ Joan Coromines)


Nombre màxim d'habitatges. 12 habitatges

Cessió terrenys : 40% sistema d’equipaments públics

10% aprofitament urbanístic

Sistema d'actuació : Reparcel· lació en la modalitat de compensació bàsica.

Art. 164. PA-3 “Valldenguli sud”.

Es delimita aquest polígon d'actuació urbanística per completar la urbanització i obtenir una nova àrea d’espais lliures.



Sistema espais lliures : 16229 m2


57

Zonificació : unif. en filera, (clau 5c)

Sistema d'actuació : Reparcel· lació en la modalitat de compensació bàsica

Art. 165. PA-4 “carrer Montnegre”.

Es delimita aquest polígon d’actuació de la part central, més consolidada per l’edificació, de l’antic PERI 6, per tal de completar les obres d’urbanització, i obtenir una petita àrea d'espais lliures.

Característiques del polígon (sòl urbà consolidat)

Superfície total : 26537 m2

Sistema espais lliures : 2505 m2


Zonificació : unif. aïllades, (clau 6b).

Sistema d'actuació: Reparcel· lació en la modalitat de cooperació.

Art. 166. PA-5 “Can Carreres”.

Es delimita aquest polígon d'actuació urbanística a la zona de Can Carreres, incorporant les àrees ocupades i majoritàriament edificades d'aquesta antiga urbanització, per tal de completar les obres d'urbanització de la mateixa. Les obres corresponents a les diferents xarxes de serveis s'hauran de coordinar amb l'altre part de la urbanització, situada al terme municipal de Pineda de Mar.

Característiques del polígon (sòl urbà consolidat):

Superfície sector : 59893 m2


Zonificació: ciutat jardí -subzona 6a (parcel·la mín. 400 m2)

Sistema d'actuació : Reparcel· lació en la modalitat de cooperació

Art. 167. PA-6 “Anselm Clavé” (anterior PEMU).

Es delimita aquest polígon d'actuació urbanístic per a completar les obres d'urbanització del mateix.



Ordenació : La fixada en el PEMU actualment en tràmit, aprovat provisionalment en data 23/5/2002


Art. 168. PA-7 “Valldenguli” (anterior PERI Vallde nguli).




Ordenació : La fixada en el PERI Valldenguli


Art. 169. PA-8 Turisme (anterior PERI Turisme).



Superfície sector : 6135,15 m2

Ordenació: La fixada en el PERI Turisme, aprovat definitivament per la C.U.B. en data 16/1/2002

Sistema d'actuació: Reparcel· lació en la modalitat de compensació bàsica

58

Art. 169.1. PA-9 “Quilòmetre Tres”

Es delimita aquest polígon d'actuació urbanística a la zona del Quilòmetre Tres, per tal de completar les obres d’urbanització del mateix, amb els serveis urbanístics bàsics d’acord amb l’ús del sòl previst pel planejament urbanístic que el classifica.


Superfície sector : 16.456 m2

Sistema viari: 2387 m2 (sense comptar carretera BV5126)

Sistema d’espais lliures: 320 m2.

Zonificació: Ciutat jardí –subzona 6a (parcel·la mín. 400 m2.)

Sistema d'actuació: Reparcel· lació en la modalitat de cooperació

Art. 169.2. PA-10 “Sala Mozart”

Es delimita aquest polígon d’actuació urbanística per a fixar l’àmbit de reparcel·lació de les finques del carrer de l’Esglèsia núm. 91 i del carrer Sant Josep núm. 55 per obtenir equipaments públics. Característiques del sector (Sòl urbà consolidat) Superfície total: 808,86 m2 Sistema Equipaments Públics 544,87 m2 + 84,53 m2 = 629,40 m2 Sistema Espais Lliures 54,44 m2 Zonificació Zona Casc Antic Clau 1 Reparcel· lació en la modalitat de cooperació. Observacions: La gestió i el desenvolupament d’aquest polígon d’actuació haurà de tenir en compte la valoració per pèrdua d’aprofitament fixada en la modificació puntual, la substitució de les cessions de 54,44 m2 d’espais lliures pel seu valor econòmic equivalent i la valoració de les edificacions i instal· lacions existents de la Sala Mozart.

59

REGULACIÓ DETALLADA DE SÒL URBANITZABLE

CAPÍTOL PRIMER - DISPOSICIONS COMUNES

Art. 170. Sòl urbanitzable.

Aquest POUM classifica com a sòl urbanitzable delimitat els sectors objecte d’urbanització dins el període de vigència del Pla. La delimitació d’aquests sectors es fa als plànols normatius 1 / 2.000 i 1/5.000.

Complementàriament, aquest POUM, determina una àrea al voltant del creixement previst del sol urbà i urbanitzable delimitat, com a sòl urbanitzable no delimitat. Aquest sòl urbanitzable no delimitat, queda en reserva, en funció de les necessitats i polítiques d'habitatge i sòl, fixades en els programes d'actuació urbanística municipal, que es desenvolupin.

Art. 171. Determinacions pels sectors de sòl urbani tzable delimitat.

Aquest POUM determina pels sectors de sòl urbanitzable delimitat:

a) La delimitació de sectors pel seu desenvolupament en Plans Parcials.

b) L’índex d’edificabilitat bruta o sectorial, entès com el límit màxim d’edificabilitat expressat en metre quadrat de sostre edificable / metre quadrat de sòl (m2/m2) referits a l’àmbit del sector exclosos vies de titularitat pública, cursos d’aigua i torrenteres.

c) La densitat màxima , entès com el nombre màxim d’habitatges admès, expressat en habitatges / hectàrea de sòl (hab/Ha) referits a l’àmbit del sector exclosos vies de titularitat pública, cursos d’aigua i torrenteres i vies de ferrocarril. Els habitatges existents, es computen pel càlcul de la densitat.

d) Els usos, admesos principals i compatibles.

e) Aquest POUM, assenyala a més, dins els sectors urbanitzables delimitats, els sistemes generals corresponents a la xarxa viària bàsica, així com les zones ocupades pel sistema general d'espais lliures i equipaments comunitaris. Aquests sòls per a sistemes generals, indicats en els plànols de zonificació (E:1/2000), amb traç continuo, són de

cessió obligatòria i gratuïta, i computen als efectes de determinar els sistemes urbanístics locals, i l'edificabilitat total del sector.

El límit de les àrees assenyalades com a espais lliures o equipaments podrà ajustar-se dins el Pla Parcial corresponent, per tal d'adaptar-lo a les previsions d'aquest, sense que això representi en cap cas una disminució del percentatge establert en aquesta normativa, ni una variació apreciable dels seus límits o emplaçament.

Dins la reserva d’espais lliures , es garantirà que un mínim del 10% tindrà una pendent inferior del 20%..

No es podran desenvolupar els sectors de Camí Fondo, El Raig, i Valldebanador sense desenvolupar-se abans el sector de Capaspre Central o garantir l’accessibilitat a traves del nou vial bàsic previst al costat de la riera Capaspre.

S’assenyala així mateix dins aquest POUM, una ordenació indicativa dins els sectors residencials, fixada amb traç discontinuo en els plànols de zonificació.

Art. 172. Obertura de la ronda nord

Donada la situació dels nous sectors de sòl urbanitzable, al nord de l'actual àrea urbana, i amb dificultats d'accés a través d'aquesta, i de la carretera CN-II, no es podrà desenvolupar cap sector, sense l'obertura del nou accés a Calella, o ronda nord, que s'inicia en la rotonda situada sobre el vial d'accés a l'autopista AP-19 i dóna accés al nou eix viari previst al costat de la riera Capaspre. L'obertura i els costos d'aquesta ronda nord, aniran a càrrec dels diferents sectors de sòl urbanitzable, d'acord amb els diferents trams inclosos dins l'àmbit de cada un d'ells.

Art. 173. Aprofitament urbanístic.

L’aprofitament urbanístic de cada sector ve mesurat, per l’edificabilitat sectorial o bruta de cada sector, els usos, i la densitat residencial que es fixa en cada sector.

En cas de destinar-se a habitatges de protecció oficial es podrà augmentar la densitat del sector, fins a la prevista en el pla d’habitatge, o legislació especifica corresponent.

60

Art. 174. Cessions gratuïtes en sòl urbanitzable.

Per tal d’assolir les finalitats urbanístiques fixades dins aquest POUM, es fixen dins cada sector , les cessions obligatòries i gratuïtes per a sistemes, que corresponen a cada un d'ells, i que abastaran els destins següents:

Sistema de comunicacions: El sòl destinat a carrers i superfícies d'estacionament públiques.

Sistema d'espais lliures: El sòl destinat a espais lliures i esportius recreatius i d’esbarjo públics, així com el sistema de protecció hidrogràfica.

El sistema de protecció hidrogràfica, haurà de comptar almenys amb una franja de 5 m. d'amplada mínima, a partir de l'extrem superior de cadascun dels marges que delimiten el llit de la llera, destinat a ús públic. (zona de servitud).

Sistema d'equipament comunitaris: El sòl destinat a equipaments públics

El sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic del sector, d'acord amb l'art. 45 de la Llei d'Urbanisme.

Art. 175. Delimitació de sectors.

Aquest POUM fixa set nous sectors de sòl urbanitzable delimitat d'obligat desenvolupament mitjançant la tramitació del corresponent Pla Parcial, i manté el sector industrial procedent de les anteriors Normes Subsidiàries que no s'ha executat, i que es modifica ampliant el seu àmbit i el seu aprofitament urbanístic.

Aquest sectors queden definits en aquest POUM com a residencials (clau 8r) o com a activitats econòmiques i industrials(clau 8i). Als articles 179 i següents es fixen les seves característiques, paràmetres urbanístics, i terrenys de cessió per als diferents sistemes.

Els sectors de sòl urbanitzable delimitat, fixats en aquest POUM són:

SUD-1 Sector residencial “Camí Fondo”.

SUD-2 Sector residencial “El Raig”.

SUD-3 Sector residencial “Valldebanador”.

SUD-4 Sector residencial i turístic “Riera Capaspre Central”.

SUD-5 Sector residencial “Sant Quirze”.

SUD-6 Sector d’activitats econòmiques i industrials.

Art. 176. Sectors residencials. Usos admesos.

1.- Els usos permesos en els sectors residencials són els següents:

Habitatge

Residencial

Hoteler.

Restauració

Lúdic, únicament en establiments hotelers, quedant prohibits en edificis residencials.

Salons recreatius

Salons d’internet

Comercial.

Oficines.


Sanitario-assistencial

Educatiu

Esportiu

Socio-cultural, en locals tancats

Religiós

Taller artesanal

Taller petit

Art. 177. - Sectors d’activitats econòmiques i indu strials Usos admesos .

Els usos permesos en els sectors d’activitats econòmiques i industrials són els següents:

61

Industrial.

Taller industrial

Taller de manteniment de vehicles

Estacions de servei

Restauració

Lúdic

Salons recreatius

Salons d’internet

Magatzematge.

Oficines, únicament les pròpies de les activitats industrials.


Educatiu

Esportiu.

Socio-cultural.

Religiós

Comercial, d'acord amb l'art. 9.5 de la normativa del PTSEC, només s'autoritzaran implantacions comercials -mitjans o grans- si estan directament relacionades amb el desenvolupament de l'activitat industrial pròpia del sector, o be si es dediquen, essencialment a la venda d'automòbils i d'altres vehicles, de maquinaria, materials de la construcció i articles de sanejament, i d'articles de ferreteria i jardineria.

Les limitacions al creixement d'establiments considerats grans o mitjans, ho son sens perjudici de les excepcions als criteris d'ubicació fixats a l'article 8.2 de la normativa del PTSEC.

Art. 178. Àrees d'aparcament d'autobusos dins sòl urbanitzable.

Dins els sectors de sòl urbanitzable es podrà instal· lar una o més àrees per a aparcament d'autobusos, d'acord amb les previsions contingudes en el pla parcial corresponent.

CAPÍTOL SEGON - REGULACIÓ DELS DIFERENTS SECTORS DE SÒL URBANITZABLE DELIMITAT (Clau 8r i Clau 8i).

Art. 179. SUD-1 Sector residencial “Camí Fondo”.

Es delimita aquest sector situat al llarg del camí Fondo, i de 7,54 Has. de superfície, de usos residencials de mitjana densitat.

No es podran desenvolupar els sector sense desenvolupar abans el sector de Capaspre Central o garantir l’accessibilitat a través del nou vial bàsic previst al costat de la riera Capaspre.

Aquest POUM, assenyala indicativament l'ordenació viària del mateix i fixa obligatòriament una reserva d'espais lliures en la part alta dels terrenys. El Pla Parcial ha d'establir les característiques d'aquesta àrea de Parc Urbà, procedir a la plantació de l'arbrat, i garantir la seva accessibilitat.

Per tal d'incentivar la implantació d'instal·lacions hoteleres en aquest sector, i reservar terrenys amb aquesta finalitat, el Pla Parcial que desenvolupi el sector ha de reservar un mínim del 20% de la seva superfície per a aquest ús.

Característiques del sector:

Superfície total sector 7,54 Has.

Índex edificabilitat brut 0,42 m2/m2


Cessions mínimes:

Espais lliures 33%

Equipaments 5%


Els terrenys de cessió per a equipaments es podran situar dins l'àrea assenyalada indicativament com a sistema general d'espais lliures en els plànols de zonificació, i destinar-lo a aquest ús, si l'Ajuntament així ho determina.

62

El Pla Parcial ha de reservar un mínim del 20% del sostre residencial per a la construcció d'habitatges de protecció pública, així com un mínim del 10% del sostre residencial per a habitatge assequible, d'acord amb el que estableix la disposició addicional vuitena de l'article 1 de la Llei 10/2004 de 24 de desembre.

Sistema d'actuació: Reparcel·lació amb la modalitat de compensació bàsica.

Art. 180. SUD-2 Sector residencial “El Raig”.

Es delimita aquest sector situat al costat del torrent del Raig, de 9,03 Has. de superfície, per a usos residencials de mitjana densitat.

No es podran desenvolupar els sector sense desenvolupar abans el sector de Capaspre Central o garantir l’accessibilitat a través del nou vial bàsic previst al costat de la riera Capaspre.

Aquest POUM, assenyala indicativament l'ordenació viària del sector, i fixa obligatòriament una reserva per a equipaments i espais lliures. El Pla Parcial ha d'establir les característiques d'aquesta àrea de Parc Urbà, procedir a la plantació de l'arbrat, i garantir la seva accessibilitat.

Per tal d'incentivar la implantació d'instal·lacions hoteleres en aquest sector, i reservar terrenys amb aquesta finalitat, el Pla Parcial que desenvolupi el sector ha de reservar un mínim del 20% de la seva superfície i sostre per a aquest ús.





Cessions mínimes:

Espais lliures 28%

Equipaments 10%


El Pla Parcial ha de reservar un mínim del 20% del sostre residencial per a la construcció d'habitatges de protecció pública, així com un mínim del 10%

del sostre residencial per a habitatge assequible, d'acord amb el que estableix la disposició addicional vuitena de l'article 1 de la Llei 10/2004 de 24 de desembre.


Art. 181. SUD-3 Sector residencial “Valldebanador” .

Es delimita aquest sector situat a ambdós costats del torrent de Valldebanador. De 10,42 Has. de superfície, per a usos residencials de baixa densitat.

No es podrà desenvolupar els sector sense desenvolupar-se abans el sector de Capaspre Central o garantir l’accessibilitat a través del nou vial bàsic previst al costat de la riera Capaspre.

Aquest POUM, assenyala indicativament l'ordenació del sector, i fixa obligatòriament una reserva d'espais lliures a la part alta del mateix. El Pla Parcial ha d'establir les característiques d'aquesta àrea de Parc Urbà, procedir a la plantació de l'arbrat i garantir la seva accessibilitat.


Superfície total sector 10,42Has.



Cessions mínimes:

Espais lliures 33%

Equipaments 5%


Els terrenys de cessió per a equipaments es podran situar dins l'àrea assenyalada indicativament com a sistema general d'espais lliures en els plànols de zonificació, i destinar-lo a aquest ús, si l'Ajuntament així ho determina.

Sistema d'actuació: Reparcel·lació amb la modalitat de compensació bàsica

63

Art. 182. SUD-4 Sector residencial “Riera Capaspre Central”.

Es delimita aquest sector, situat a la marge dreta de la riera Capaspre, ocupant els terrenys més immediats a l'àrea urbana actual, amb una superfície de 17,01., i destinat a usos hotelers i residencials.

Aquest POUM, assenyala indicativament l'ordenació del sector, i fixa obligatòriament la traça de l'Avinguda i espai lliure al costat de la riera Capaspre i una reserva d'espais lliures en la part alta dels terrenys, i l'àrea d'equipaments. El Pla Parcial ha d'establir les característiques d'aquesta àrea de Parc Urbà, i garantir-ne una bona accessibilitat.

Es desenvolupament d'aquest sector, ha de permetre l'obertura de l'avinguda o vial bàsic al costat de la riera Capaspre, facilitant un nou accés a l'àrea urbana, i oferint uns nous terrenys d'expansió de l'àrea urbana actual, molt ben situats i amb òptima accessibilitat.






Cessions mínimes:

Espais lliures 25%

Equipaments 13%



Sistema d'actuació: Reparcel·lació amb la modalitat de cooperació.

Art. 183. SUD-5 Sector residencial “Sant Quirze”.

Es delimita aquest sector, situat a la marge esquerra de la riera Capaspre, amb una superfície de 8,74 Has, per a usos hotelers i residencials.

Aquest POUM, assenyala indicativament l'ordenació del sector, i fixa obligatòriament la traça del vial paral·lel a la riera, amb dos ponts per damunt d'ella i una passera per a vianants, així com una reserva d'espais lliures al costat de la font de Sant Quirze.






Cessions mínimes:

Espais lliures 33%

Equipaments 5%




64

Art. 184. SUD-6 Sector “Industrial”d’activitats econòmiques i industrials.

Es delimita aquest sector discontinuo de 22,33 Has., per a usos industrials, recreatius o d’altres activitats econòmiques, a partir d’una part del sector industrial procedent de les anteriors Normes Subsidiàries, i de les diferents àrees properes al accés nord de la població, aptes per a la ubicació d’aquests usos.

El desenvolupament del sector ha de permetre la obertura del nou accés nord de la població, que enllaçaria l’actual via d’accés a l’autopista amb el nou vial bàsic previst per aquest POUM, i situat al costat de la riera Capaspre.

Per el desenvolupament del sector caldrà tramitar un Pla Parcial que incorpori la totalitat de l'àmbit, amb el nou vial d'accés des de la sortida de l'autopista C-32, i s’adeqüi als paràmetres urbanístics que s'esmenten a continuació:



Cessions mínimes:

Espais lliures 20%

Equipaments 5%


Usos : Els fixats a l'art. 177

Sistema d'actuació: Reparcel·lació amb la modalitat de cooperació.

Art. 185. Compensació de les reserves de sòl per a ús hoteler.

Les reserves obligatòries de sòl per a ús hoteler fixades per als SUD-1, SUD-2, SUD-4 i SUD-5, podran reduir-se en la redacció dels corresponents plans parcials urbanístics, sempre i quan, en els plans parcials urbanístics aprovats amb anterioritat corresponents a algun dels sectors abans esmentats, s’hagi efectuat una reserva major a la fixada.

Aquesta reducció es podrà aplicar de manera proporcional entre els sectors pendents de desenvolupar i per la mateixa quantia de l’excedent de sòl reservat en els plans parcials urbanístics aprovats.

CAPÍTOL TERCER - SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT (Clau 9)

Art. 186. Condicions per al desenvolupament del sòl urbanitzable no delimitat.

L'àrea fixada en aquest POUM com a sòl urbanitzable no delimitat, quedarà en reserva fins que es determini l'oportunitat i la conveniència de la seva incorporació al desenvolupament urbà, en funció de la necessitat de disposar de nou sòl per a usos residencials o d'activitats econòmiques.

La seva delimitació haurà de justificar-se en raó del desenvolupament d'edificació, de almenys el 50% dels sòl disposat dins els sectors delimitats per aquest POUM, en els respectius usos residencials o d'activitats econòmiques.

Podrà considerar-se, així mateix, la seva delimitació per a usos recreatius, o d'equipaments al servei de l'activitat turística, que no tinguin cabuda dins els sectors delimitat per aquest POUM, i que abastin com a mínim el 80% de la nova superfície delimitada, podent-se destinar el 20% restant a usos residencials. El sostre residencial resultant, s'adequarà a les rese4rves de sostre residencial fixades per la Llei 10/2004 de 24 de desembre, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonnomia local.

L’àrea fixada com a sòl urbanitzable no delimitat 1 (SND1), únicament podrà destinar-se a espais d’equipaments vinculats als usos hotelers.

La seva delimitació haurà de justificar la disponibilitat de recursos hídrics i energètics suficients, així com la seva connexió amb les infrastructures existents.

65

Art. 187. Paràmetres urbanístics del sòl urbanitzab le no delimitat.

El programa d'actuació urbanística, o el Pla Parcial de delimitació corresponent, justificaran la necessitat de la delimitació d'aquest sòl, i en fixaran el destí o ús prioritari.

La superfície màxima del sector delimitar, no ultrapassarà les 6 has. de superfície , i la intensitat màxima dels usos urbanístics admesos no ultrapassarà en cap cas, la dels sectors adjacents fixats en aquest POUM.

El percentatge de sòl de cessió per sistemes d'espais lliures i equipaments públics no serà inferior al 38% de la superfície de cada sector que es delimiti.

66

TÍTOL VIII REGULACIÓ DETALLADA DE SÒL NO URBANITZABLE

CAPÍTOL PRIMER - DISPOSICIONS COMUNES

Art. 188. Definició del sòl no urbanitzable.

Aquest POUM classifica de sòl no urbanitzable aquells terrenys que pel seu valor agrícola, mediambiental o paisatgístic, o per la seva inadequació al desenvolupament urbà, cal protegir o mantenir lliure d'urbanització.

Amb independència del que es disposa de forma específica en la regulació de cada zona, es prohibeix amb caràcter general qualsevol nova construcció no vinculada a l’explotació agropecuària o forestal en les zones respectives.

És permesa la reconstrucció i rehabilitació de les masies i cases rurals que s’incorporin al catàleg que a aquests efectes s’haurà d’aprovar en els termes i condicions de l’article 47.3 Llei 2/2002.

Segons estableix la disposició transitòria cinquena Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març d'Urbanisme, els particulars poden promoure plans especials als efectes del que preveuen els articles 47.3 i 50.2 de la Llei d'Urbanisme sempre que es tracti de masies o cases rurals que hagin estat prèviament incloses en catàlegs vigents, de protecció del patrimoni històric, artístic o arquitectònic, o bé que estiguin declarades com a bens culturals d'interès nacional o local.

Art. 189. Qualificació del sòl no urbanitzable.

Aquest POUM qualifica el sòl no urbanitzable en cinc zones

- Zona de càmping (Clau 10)

- Zona d’especial valor agrícola (Clau 11)

- Zona de protecció forestal (Clau 12)

- Zona de protecció de les clarianes(Clau 13)

- Zona de protecció hidrogràfica (Clau 14 )

- Zona de protecció paisatgística

Art. 190. Disposicions comuns a totes les zones de sòl no urbanitzable.

1- Les construccions en sòl no urbanitzable s’hauran de separar un mínim de 10 m. dels camins i vials existents que formen part del sistema de comunicacions del POUM.

2- No s'admetran moviments de terra, d'aterrassaments o altres, que donin lloc a atalussaments superiors a 5 mts, d'alçada, ni murs de contenció superiors a 2 m. exceptuant-ne les obres d'interès públic, tals com carreteres, autopistes o similars.

3- Les tanques de finques no podran formar-se amb elements opacs, i seran sempre de valor cinegètic, permetent el pas de les espècies animals autòctones, amb un pas lliure inferior mínim de 15 cm.

CAPÍTOL SEGON - ZONA DE CÀMPING (clau 10)

Art. 191. Zona de càmping.

Aquesta zona comprèn l’àrea de sòl no urbanitzable afecta a l’ús d’acampada.

S'hi preveu l'ordenament de les instal· lacions i de l'edificació necessària per a permetre el correcte desenvolupament d'aquest ús turístic.

Art. 192. Condicions de l'edificació.

- L'autorització d'edificacions i instal·lacions, s'ajustarà a la legislació vigent en la matèria, Ordre d'11 de juliol de 1986 pel qual s'estableixen els requisits per a la instal·lació, i el funcionament dels càmpings (DOG núm. 717 de 23/7/1986), modificat per l'Ordre de 24/7/1991 (DOG núm. 1476 de 5/8/1991) o legislació que la substitueixi.

Per l'autorització de noves construccions o instal·lacions, o per a la remodelació de les existents, s'haurà de tramitar un Pla Especial urbanístic, d'acord amb el que estableix l'art. 47.6.e de la Llei d'Urbanisme. Aquest Pla Especial admetrà un màxim d'un 5% d'increment sobre l'edificabilitat existent, en el moment de l'aprovació definitiva d'aquest POUM.

67

L'àrea situada al costat de l'autopista, es destinarà a equipaments i dotacions de càmping, per augmentar el nivell de qualitat i serveis del mateix, no podent-se destinar els terrenys a noves unitats d'acampada o residencials.

CAPÍTOL TERCER - ZONA D’ESPECIAL VALOR AGRÍCOLA (cl au 11)

Art. 193. Definició i usos.

Correspon a les àrees que mantenen conreus o prats a les cotes inferiors a les dels boscos, que es protegeixen, d’acord amb el que estableix la Llei 18/2001, de 31 de desembre, d’orientació agrària, a partir del reconeixement social i mediambiental de l’activitat agrària i el seu caràcter multifuncional, com a productora d’aliments i d’altres béns, com a element d’equilibri territorial, especialment enfront de la pressió urbanística, de preservació del paisatge i la biodiversitat i del patrimoni natural i cultural del municipi.

Art. 194. Condicions de l’edificació.

En aquesta zona no es permetran edificacions ni ocupacions, encara que siguin temporals, si no estan directament vinculades a l’ús agropecuari.

Per tant, s’hi admet només la instal· lació de cledes, estables, magatzems i coberts agrícoles amb una superfície màxima edificable de 500 m2, i 7 metres d'alçada màxima a carener, i sempre que la finca tingui una superfície mínima de 1 Ha. Així mateix, s’admet la instal· lació d’hivernacles translúcids sense limitació en l’ocupació de la parcel· la.

En qualsevol cas s’admetrà 1 barraca d’eines a cada finca agrícola amb un màxim de 20 m2 de superfície construïda.

S’hi admeten també les obres d’ampliació, modernització i millora de les edificacions existents, sense en cap cas, sobrepassar un augment del 20 % del sostre existent a l’aprovació definitiva del POUM i limitades a l'ocupació i alçada màxima abans establertes.

Qualsevol edificació que s’autoritzi en aquesta zona, inclosos els hivernacles, mantindran una separació mínima de 5 metres als límits de parcel· la, i de 10 m. als marges de camins i vials, tal com s'estableix en l'article 191.

Per a l'autorització de noves edificacions per a ús d'habitatge, s'estarà a l'establert a la Llei 2/2002 d'Urbanisme i reglaments que la desenvolupin. Les noves edificacions d'habitatges tindran un màxim de 200 m2 de sostre i 6,50 m. d'alçada (PB+PP). S'admeten les ampliacions exclusivament en aquelles edificacions incloses en el catàleg a que es refereix l'article 190 i en aquelles edificacions directament vinculades a una activitat agro-pecuària.

Quan l’edificació objecte de les obres estigui protegida totalment o en part pel Catàleg, la intervenció s’adequarà al que prescriu la seva normativa.

En cap cas es podrà dividir o segregar finques per dessota la unitat mínima de conreu fixada per aquesta zona, i que en l'actualitat és de 1 Ha..

Art. 195. Àrea d'aparcament d'autobusos, o altres instal·lacions d'interès públic.

Dins aquesta zona, es podran autoritzar projectes o instal·lacions d'interès públic, enumenades en l'art. 47.4 de la Llei 2/2002 de 14 de març d'Urbanisme, i entre elles, disposar una o més àrees per a aparcament d'autobusos, seguint el procediment establert a l'art. 48 de la Llei d'Urbanisme amb la tramitació prèvia d'un Pla Especial. Únicament s'admetran àrees d'aparcament ocasional d'autobusos, amb una superfície màxima d'ocupació de 1 Ha.

L'autorització de la ubicació de les àrees d'aparcament d'autobusos vindrà condicionada a disposar d'una bona accessibilitat, i a que la seva localització no comporti un impacte paisatgístic negatiu des de les vistes generades en els nous accessos a l'àrea urbana. Aquestes instal·lacions hauran de disposar de servei d’aigua potable, electricitat i clavegueram.

CAPÍTOL QUART - ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL (clau 12 )


Correspon a les àrees amb vegetació arbòria dominant, que són principalment les pinedes de pi pinyoner, damunt de l’àrea urbana, així com la sureda en reconstitució i alzinar litoral ben estructurat, a les vessants amb fort pendent de la part superior del municipi. D’acord amb la legislació forestal vigent, lleis 6/1988 i 7/1999, totes aquestes àrees tindran la consideració de sòls forestals permanents.

68

Els únics usos admesos en aquesta zona són el forestal i el cinegètic. La gestió forestal procurarà la reducció gradual de la inflamabilitat, i per tant del risc d’incendis, afavorint la recuperació i l’expansió de l’alzinar i les suredes i la reducció gradual de les pinedes en les àrees de transició, tot mantenint una densa coberta arbòria que limiti el desenvolupament dels arbusts piròfits del sotabosc. D’altra banda, la gestió forestal i cinegètica vetllaran pel manteniment de les pistes existents.


En aquesta zona no es permetran edificacions ni ocupacions de cap tipus, excepte les obres temporals que siguin necessàries per l’aprofitament forestal i la gestió del bosc.

Qualsevol intervenció en aquesta zona, con és ara la tala d’arbres, l’obertura de tallafocs, o l’obertura de noves pistes forestals o la modificació del traçat de les pistes existents, se sotmetrà a llicència prèvia de l’Ajuntament.

S’hi podran admetre obres d’ampliació, modernització i millora de les edificacions existents, sense sobrepassar, en cap cas, un augment del 10 % del sostre existent, i una superfície màxima de 500 m2 i 7 m. d'alçada màxima a carener.

Les ampliacions, es limitaran, pel que fa a les edificacions existents, a aquelles destinades a usos agrícoles, ramaders o forestals, als habitatges inclosos en el catàleg a que es refereix l'article 189 i als habitatges directament vinculats amb una activitat agropecuària.

Quan l’edificació objecte de les obres estigui protegida total o en part pel Catàleg, la intervenció s’adequarà al que prescriu la seva normativa.

En cap cas es podrà dividir o segregar finques forestals per sota de les 25 ha, superfície que és considerada com la unitat mínima forestal en el Decret 35/1990.

CAPÍTOL CINQUÈ - ZONA DE PROTECCIÓ DE LES CLARIANES (clau 13)


Correspon a les àrees de prats o brolles incipients, envoltades de zona forestal, situades en terrenys amb pendents mitjans o suaus (en general inferior al 15 %), que són hàbitat d’espècies de fauna i flora rares o amenaçades i legalment protegides. L’objectiu és el manteniment de les clarianes, evitant que s’embosquin gradualment. L’ús dominant són els prats, però en aquelles clarianes que tenen menys d’un 10% de pendent s’hi admeten el conreus agrícoles de secà.


En aquesta zona no es permetran noves edificacions i ocupacions, ni tan sols temporals, ni hivernacles de cap mena.

S’admet només el manteniment de les edificacions existents, i les obres d’ampliació, modernització i millora, sense sobrepassar, en cap cas, un augment del 20 % del sostre existent, amb una superfície màxima de 500 m2 i 7 m. d'alçada màxima a carener.

Les ampliacions, es limitaran, pel que fa a les edificacions existents, a aquelles destinades a usos agrícoles, ramaders o forestals, als habitatges inclosos en el catàleg a que es refereix l'article 189 i als habitatges directament vinculats amb una activitat agropecuària.


En cap cas es podrà dividir o segregar finques per desota la unitat mínima de conreu, fixada per aquesta zona, i que en l'actualitat és de 1 Ha.

69

CAPÍTOL SISÈ- ZONA DE PROTECCIÓ HIDROGRÀFICA (clau 14)


Correspon a les lleres i les ribes dels torrents i rieres del municipi. El seu objectiu és protegir tant la morfologia com la vegetació, amb l’objectiu de reduir o evitar les revingudes, l’erosió i la degradació.

No s’hi admet cap ús altre que el cinegètic i el forestal, limitat aquest darrer a actuacions silvícoles que millorin l’estructura i la composició de la vegetació de ribera, d’acord amb la seva vegetació potencial natural.


En aquesta zona no es permetran edificacions ni ocupacions de cap tipus, excepte les obres temporals (com ara pistes, descarregadors) que siguin necessàries per la gestió silvícola o per obres hidràuliques.

De forma general, no es permetrà la canalització ni la impermeabilització dels torrents i rieres, llevat d’aquells punts de contacte amb el sòl urbà o urbanitzable on resulti necessari i sigui adequadament justificat.

De forma general es vetllarà per revegetar les ribes dels torrents i rieres, amb vegetació autòctona, capaç de fixar el sòl i protegir-lo dels efectes erosius de les revingudes.

CAPÍTOL SETÈ – PERÍMETRE DE PROTECCIÓ PAISATGÍSTICA


Aquest POUM, defineix com a perímetre de protecció paisatgística els relleus que conformen el teló de fons paisatgístic de l'espai urbà de Calella i d’alguns dels seus principals accessos viaris. L’objecte de la delimitació d'aquest perímetre és protegir un component essencial de la qualitat del paisatge urbà, atesa la seva gran incidència visual.

Els únics usos admesos en aquesta zona són agrícoles i forestals. La gestió forestal procurarà la reducció gradual de la inflamabilitat, i per tant del risc d’incendis, afavorint la recuperació i l’expansió de l’alzinar i la reducció gradual de les pinedes en les àrees de transició, tot mantenint una densa

coberta arbòria que limiti el desenvolupament dels arbusts piròfits del sotabosc.

Art. 203. Condicions d'edificació.

Per damunt d'aquest perímetre de protecció paisatgística no es permetran noves edificacions, ni tan sols temporals, ni hivernacles de cap mena.

S’admet només el manteniment de les edificacions existents, i les obres d’ampliació, modernització i millora, d’acord amb les condicions de la zona corresponent quan no superin les carenes visuals.

Les ampliacions s'admetran amb les condicions d'ocupació, alçada i percentatge respecte la superfície construïda preexistent regulada per a cada una de les zones. En qualsevol cas, es limitaran a les edificacions destinades a usos agrícoles, ramaders o forestals, als habitatges inclosos en el catàleg a que es refereix l'article 189 i als habitatges directament vinculats amb una activitat agro-pecuària.


CAPÍTOL VUITÈ – SÒL NO URBANITZABLE COSTANER 1 (cla u NU-C1)


Correspon a la zona inclosa dins el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, com a clau NU-C1 i codi gràfic C1, i identificat com a Unitat Territorial de Regulació UTR-C106 Roca Grossa. La seva regulació vindrà determinada per l'esmentat Pla Director, i del que s'indiquen a continuació les disposicions principals que vinculen a aquesta zona.

Art. 205. Definició. Règim d'ús del sòl no urbanitz able costaner 1

El sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1 i codi gràfic C1) es subjecta al següent règim d'ús:

70

- S'admeten els usos directament i substancialment vinculats a la naturalesa rústica dels terrenys, és a dir, els usos i les activitats tradicionals agrícoles, ramaderes i silvícoles, que no exigeixen obres, instal· lacions o construccions. -Tots els demés usos, obres, instal· lacions i construccions, genèricament previstos com potencialment admissibles en sòl no urbanitzable per part de l'art. 47 de la Llei d'Urbanisme, es qualifiquen com incompatibles amb aquesta categoria de sòl no urbanitzable excepció feta a les activitats o els equipaments d'interès públic i que s'hagin d'emplaçar en el medi rural, els projectes dels quals s'han de tramitar i, si s'escau, autoritzar sota els criteris legals restrictius de preservació d'aquest sòl front al procés de desenvolupament urbà, i de màxima integració ambiental de les construccions i de les activitats. L'ampliació dels dits criteris restrictius en aquesta subcategoria de sòl no urbanitzable costaner 1, comporta impedir els projectes que lesionin o impedeixin la realització dels valors i l'assoliment de les finalitats que l'article 1r. d'aquestes Normes Urbanístiques preserva i persegueix, respectivament, d'acord amb allò establert pels apartats 7 i 9 de l'article 47 de la Llei d'Urbanisme. -No s'admeten altres usos, obres, instal· lacions o construccions dintre d'aquesta subcategoria de sòl no urbanitzable, tant si són de primera implantació com si es tracta d'ampliació dels preexistents. -No es permet la instal· lació de cartells de propaganda i d'altres elements similars que limitin el camí visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l'harmonia del paisatge o desfigurin les perspectives. -La Administració de la Generalitat de Catalunya, quan li correspon la realització o l'autorització dels projectes d'usos, obres, instal·lacions i construccions que puguin perjudicar notòriament els valors i les finalitats objecte de l'art. 1r. d'aquestes Normes, els sotmetrà al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, encara que no fos preceptiva d'acord amb la legislació aplicable en aquesta matèria.

Art. 206. Incompatibilitat del sòl no urbanitzable costaner amb la seva transformació.

1. El sòl no urbanitzable costaner 1, (clau NU-C1 i codis gràfics C1), constitueix sòl no urbanitzable per raó de la incompatibilitat amb llur transformació, d'acord amb allò establert per l'article 32.2.a) i b), respectivament, de la Llei d'Urbanisme, per concórrer els valors la protecció dels quals són objectiu del Pla Director i per a garantir la utilització racional del territori del sistema costaner i millorar la qualitat de la vida.

2. En el marc dels objectius del Pla Director, el sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1 i codi gràfic C1) es caracteritza significativament pel seu valor de connector entre els àmbits més pròpiament de litoral i els interiors, terra endins, a més d'altres valors predicables.

Art. 207. Disposicions comunes per a les subcatego ries del Sòl No Urbanitzable Costaner 1 i 2.

-La circulació amb vehicles motoritzats pel medi rural d'acord amb la legislació aplicable, s'ha de limitar a les carreteres i camins degudament habilitats, excepció feta de la relacionada amb les activitats permeses i la dels serveis públics d'emergència. - Els sistemes generals urbanístics en sòl no urbanitzable costaner, dintre de la franja de 500 metres d'amplada objecte de l'article 2n., no són susceptibles d'usos i obres de caràcter provisional que comportin instal·lacions o construccions en superestructura. -Pel que fa a l'explotació de recursos naturals mitjançant activitats extractives, s'ha d'aplicar la legislació sobre mesures addicionals de protecció dels espais naturals afectats per activitats extractives. -No s'admet l'obertura de noves vies d'accés, llevat que estigui emparada per la legislació sectorial.

71

Art. 208. Planejament urbanístic derivat de caràct er especial, catàlegs i establiments de turisme rural

1.En sòl no urbanitzable costaner 1 (clau NU-C1 i codi gràfic C1) només són admissibles els Plans especials urbanístics previstos pels paràgrafs a), d) i e) de l'article 67.1 de la Llei d'Urbanisme, llevat de la referència a l'article 50.2 de la mateixa Llei continguda al paràgraf a). El catàleg objecte de l'esmentat art. 50.2 de la Llei d'Urbanisme no pot ser incorporat al planejament urbanístic general pel que respecta al sòl no urbanitzable costaner 1. 2. En aquest sòl no urbanitzable costaner 1 només s'admeten els establiments de turisme rural en les modalitats i amb els requisits regulats per la legislació de turisme de Catalunya, sobre edificacions preexistents.

72

TÍTOL IX PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL I PAISATGÍSTICA

CAPÍTOL PRIMER.- MESURES DE PROTECCIÓ DEL PAISATGE.

Art. 209. El paisatge urbà com a bé d’interès col·l ectiu.

El paisatge urbà del nucli urbà de Calella i del seu entorn, defineix en gran manera el seu nivell de qualitat de vida, motiu pel qual aquest POUM el considera, en el seu conjunt, com un bé d’interès col·lectiu.

La transformació del paisatge urbà, que suposen les noves construccions, instal· lacions, o modificacions de les existents se supeditaran a l’interès públic del seu gaudiment , i en aquest sentit l’Ajuntament fixarà les mesures per evitar-ne el deteriorament i per incentivar-ne la seva protecció, manteniment i millora.

La percepció i gaudi d’aquest paisatge urbà es realitza en gran manera des de l’espai públic viari. Donades les característiques del municipi de Calella, aquest POUM incrementa la previsió de l’espai públic viari, a partir de l’establiment d’una xarxa bàsica de passeigs per vianants, que enllaça les diferents àrees i espais lliures del municipi, i es considera bàsica en l’evolució futura de la utilització i conformació del paisatge urbà del municipi.

Art. 210. Conservació de finques, parcel·les i edif icis.

La propietat de les edificacions, urbanitzacions d’iniciativa particular, finques, solars, cartells i instal·lacions, les haurà de conservar en un estat que garanteixi la seva seguretat, salubritat i ornat públic, obligant-se a fer les obres de manteniment i reparació que siguin necessàries.

L’incompliment d’aquestes obligacions podrà donar lloc a les sancions corresponents, i a l’execució subsidiària de les obres per part de l’Ajuntament, amb càrrec a la propietat.

Art. 211. Protecció del paisatge urbà i el seu ento rn.

A fi de protegir la imatge i la qualitat del paisatge de les diferents àrees urbanes del municipi i del sòl no urbanitzable, l’Ajuntament vetllarà perquè les

intervencions en edificació o ús del sòl no desvirtuïn ni incideixin negativament en el paisatge urbà actual o el seu entorn. A tal efecte es prohibeixen les edificacions, tanques, edificacions auxiliars (encara que siguin provisionals), cartells, instal·lacions, materials o colors que per la seva situació, volum o baixa qualitat puguin incidir negativament en la qualitat estètica de l’entorn on es situïn.

En els espais no urbanitzables no s’admetran intervencions de moviments de terres, aterrassaments, murs, tales intensives d’arbrat, o altres que comportin una alteració important negativa del paisatge on se situïn.

L’Ajuntament podrà fixar a posteriori les mesures correctores adients en cada cas, per a la restauració del paisatge alterat, encara que provinguin d’actuacions emparades per llicència municipal.

Art. 212. Façanes i mitgeres.

Totes les façanes de les edificacions es mantindran en bon estat de conservació.

Les parets mitgeres, es tractaran amb materials d’acabat de façanes, i com a mínim seran pintades.

L’Ajuntament podrà fixar les mesures adients per el compliment d’aquestes disposicions, i fixar les sancions corresponents pel seu incompliment.

Art. 213. Tanques.

El tancament de les parcel·les configura en gran manera el paisatge urbà de l’espai públic. Aquest POUM, manté com a criteri la diversitat d’alçades, materials i colors dels tancaments actuals. No obstant això, els tancaments se supeditaran als criteris exposats a l’art. 207 d’aquesta Normativa, i l’Ajuntament podrà fixar les mesures adients, de conservació, pintat o color, o altres per adequar els tancaments als esmentats criteris de protecció del paisatge urbà.

Les tanques amb front a espais públics hauran de subjectar-se en tota la seva longitud, a les alineacions i rasants d’aquests, però es permet retardar-la o retranquejar-la en part, amb la finalitat de relacionar millor l’edificació principal o les edificacions auxiliars amb l’alineació a vial. En aquests supòsit, l’espai entremig entre edificació i alineació haurà de mantenir-se enjardinat a càrrec del propietari d’aquest sòl.

73

En les àrees d’habitatges en filera, l’alçada i condicions de les tanques se supeditaran al que estableix la normativa de la zona.

Art. 214. Publicitat.

La implantació de cartells i anuncis, necessita la corresponent llicència municipal.

No s’admetran els cartells que per la seva dimensió, color o lluminositat, incideixin negativament en la percepció del paisatge urbà circumdant. Tampoc s’admetran cartells en les parets mitgeres al descobert.

La autorització de cartells o anuncis serà sempre provisional, i s’haurà de renovar cada 5 anys, la caducitat de l’autorització permetrà treure pèrgoles i tendals.

L’Ajuntament podrà rescindir l’ autorització, o fixar condicions per a la seva modificació, sempre que es justifiqui per raons d’integració en el paisatge urbà circumdant.

CAPÍTOL SEGON.- GESTIÓ DE LES AIGÜES

Art. 215. Distribució i consum d’aigua potable.

A fi de racionalitzar i controlar el consum d’aigua potable, l’Ajuntament fixarà les mesures adients, en cada moment, per reduir el consum d’aigua potable, així com el sistema de control de pèrdues en la xarxa, i la substitució o millora dels sectors amb fuites.

- En les zones de major consum d’aigua per a reg., s’estendrà una xarxa independent per al reg., que serà abastada amb aigües procedents de la depuradora comarcal o de la captació d’aigües pluvials.

- En les parcel·les d’habitatges unifamiliars de superfície superior a 1200 m2, i en les d’edificació aïllada d’ús plurifamiliar de superfície superior a 2000 m2, es preveurà la recollida d’aigües pluvials, amb un dipòsit mínim de 6 m3, per a la seva reutilització per al reg.

Art. 216. Àrees pavimentades dins l’espai lliure de parcel·la.

Per tal de reduir els efectes de la impermeabilització del sòl en les revingudes , es limitaran les àrees pavimentades dins l’espai lliure de les parcel·les a un

màxim d’un 20% en les parcel·les de superfície superior a 1200 m2, d’un 30% en les parcel·les de superfície entre 1000 i 300 m2, i d’un 50% en les parcel·les de superfície inferior a aquesta.

Únicament s’admetrà un percentatge de pavimentació superior als esmentats en casos excepcionals, que siguin convenientment justificats.

L’àrea a pavimentar s’indicarà i superficiarà en el mateix projecte per a la petició de la llicència d’obres d’edificació.

Art. 217. Xarxes de clavegueram i d’aigües pluvials .

En totes les zones de nova urbanització, o de renovació de les infrastructures existents, es preveurà una xarxa de recollida d’aigües pluvials independent de la xarxa de clavegueram. La xarxa d’aigües pluvials, es conduirà a la riera o torrent més proper, i s’arbitraran les mesures adients de senyalització i control per evitar la connexió d’aigües residuals a la mateixa.

En les noves edificacions o aquelles objecte de gran rehabilitació, caldrà executar la recollida d’aigües pluvials de la coberta (el baixant anirà encastat a la façana de planta baixa i per sota la vorera fins al carrer o a canonada de pluvials si n’hi ha). En cas de comptar amb terrasses inserides a la planta coberta, s’haurà de disposar baixants independents connectats a la xarxa de clavegueram. No es permetrà connectar a la xarxa de clavegueram les aigües pluvials de les cobertes i terrasses no transitables, per tal d’evitar sobrecàrregues problemàtiques.

Art. 218. Condicions dels abocaments d’aigües.

Els abocaments d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram municipal han de complir les disposicions que preveu l’ordenança municipal per a les connexions a la xarxa, així com a les condicions de pretractament i límits d’abocament fixats per l’organisme gestor de la depuradora (actualment el Consell Comarcal del Maresme).

Els abocaments a la llera pública requeriran l’autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya, i compliran les disposicions del Reial Decret 849/86, de l’11 d’abril, o les normes que el substitueixin o complementin.

74

CAPÍTOL TERCER.- GESTIÓ DELS RESIDUS SÒLIDS

Art. 219. Tipus de residus sòlids.

En funció de la seva procedència, els residus es classifiquen en residus municipals, residus industrials, residus ramaders, residus sanitaris, etc.

Els residus municipals engloben els residus domèstics, els residus industrials assimilables al municipals, els residus comercials i d’oficines, els residus procedents d’enderrocs i de reparació domiciliària, els residus procedents de la neteja de les vies públiques, jardineria i platges, els animals domèstics morts, i els vehicles fora d’ús.

Segons la seva perillositat els residus es classifiquen en residus especials, no especials i inerts.

Art. 220. Tractament de residus.

L’Ajuntament fomentarà, per mitjà d’ordenances municipals o altres instruments informatius o fiscals, el reciclatge o la valorització de tots els residus generats al municipi, així com la seva reducció o control en origen.

La recollida, transport, reciclatge, valorització o eliminació dels residus, s’adequarà al que estableixi la normativa vigent en cada moment.

-Llei 6/83 del 7 d’abril (modificada per la llei 15/87 del 9 de juliol, i decret legislatiu 2/86, del 4 d’agost.

-Decret 142/84, de l’11 d’abril

-Ordre del 17 d’octubre de 1984

-Ordre de 6 de setembre de 1988

-Decret 2/91, del 26/9/91, pel qual s’aprova la refosa dels Textos Legals vigents en matèria de Residus industrials.

-Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus.

Decret 217/1999, de 27 de juliol, sobre la gestió de vehicles fora d'ús

Decret 43/2000, de 26 de gener, del Fons de gestió de residus

Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció

CAPÍTOL QUART.- REGULACIÓ DE SOROLLS I VIBRACIONS

Art. 221. Aïllament acústic.

Totes les edificacions s’adequaran a les condicions constructives necessàries pel compliment de la norma bàsica de l’edificació NBE-CA-81, “Condiciones acústicas en los edificios” (Reial decret 1909/1981 de 24 de juliol) o les normes que la complementin o substitueixin.

El funcionament d’activitats no ha de comportar l’increment dels nivells de soroll, tant interiors com exteriors, establerts en la zona a on s’ubiqui.

En la sol· licitud de llicència municipal d’activitats potencialment emissores de soroll, s’adjuntarà un estudi d’impacte acústic de l’activitat amb les mesures d’aïllament previstes i la justificació que el soroll de l’activitat no supera l’establert en aquesta normativa.

Art. 222. Regulació dels sorolls i vibracions.

Es redactarà un ordenança específica de protecció de la contaminació acústica seguint el model de l’ORDENANÇA MUNICIPAL TIPUS, i la Llei de Protecció contra la Contaminació Acústica aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya en sessió del 12 de juny de 2002, i publicada al DOGC 3675, del 11 de juliol de 2002.

D’acord amb aquesta, l’Ajuntament fixarà les zones de soroll, d’especial protecció de la qualitat acústica i acústica de règim especial, i els llindars i horaris que regeixen per cada zona, així com el sistemes de mesura i el règim de sancions.

CAPÍTOL CINQUÈ.- CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Art. 223. Activitats potencialment contaminadores.

Activitat potencialment contaminadora de l’atmosfera és aquella que, per raó de les seves emissions provoqui la presència en l’aire de substàncies que impliquin risc, dany o emanacions molestes o pudents per a les persones i per als béns de qualsevol naturalesa.

La relació d’activitats potencialment contaminadores de l’atmosfera és la que s’indica al Decret 322/87 de 23 de setembre de desplegament de la Llei

75

7/1989, de 5 de juny que modifica la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’ambient atmosfèric, de Catalunya o en les normes que la complementin o substitueixin.

Art. 224. Classificació de les activitats en funció de la contaminació atmosfèrica.

D’acord amb el que estableix el Decret 322/87 atmosfèric s’estableixen els grups següents, per classificar les activitats en funció de la repercussió que tenen sobre l’ambient

Grup A: Activitats especialment contaminadores de l’atmosfera que s’han d’instal·lar en zones especials.

Grup B: Activitats molt contaminadores de l’atmosfera que han de disposar de les instal· lacions adients perquè es respectin els nivells admissible d’immissió de contaminants a l’atmosfera.

Grup C: Activitats contaminadores de l’atmosfera que hauran de mantenir en tot moment els nivells d’immissió de contaminants per sota dels nivells màxims admissibles.

Grup D: Activitats no incloses en els grups A, B, C, de les quals els nivells d’immissió de contaminants estan per sota dels nivells màxims admissibles.

De forma general, les activitats que siguin classificades en els grups A i B, no son admeses en cap lloc del terme municipal.

Art. 225. Límits de les emissions a l’atmosfera.

1. Els nivells màxims d’emissió de contaminants a l’atmosfera són els que s’indiquen al Decret 833/75, del 6 de febrer, que desenvolupa la Llei 38/72, del 22 de desembre, o les normes que el substitueixin o complementin.

2. No es poden llençar a l’exterior, fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferent que l’ambient per les façanes i els patis de qualsevol tipus. Se n’exceptuen les instal·lacions mòbils de refrigeració de potència inferior a 10.000 kfrigories/hora, sempre que la temperatura del flux d’aire que incideixi en obertures alienes no sigui perceptiblement diferent del de l’entorn.

3. L’evacuació d’aire i gasos contaminants a l’exterior s’ha de fer per mitjà de xemeneies o conductes que sobresurtin per damunt la teulada, i la seva

alçada i característiques seran les adequades per evitar molèsties als predis veïns.

CAPÍTOL SISÈ. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

L’Ajuntament regularà les instal·lacions i els aparells d’enllumenament exterior i interior, tant públics com privats, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.

1. Objecte.

D’acord amb el que estableix la llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, l’objecte d’aquesta regulació serà mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general; promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi d’energia, sens minva de la seguretat; evitar la intrusió lumínica en l’entorn domèstic, minimitzar-ne les molèsties i els perjudicis i prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel nocturn.

La regulació del tipus de lluminàries, potències, densitats, etc. realitzada via Ordenança, es basarà en la zonificació que s’indica al punt següent.

2. Zonificació

Per a l’aplicació de la legislació vigent, el territori municipal es divideix en quatre zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica.

Zona E1: Inclou totes les zones forestals, de protecció de clarianes i de protecció de torrents i rieres, on només es pot admetre una brillantor mínima.

Zona E2. Inclou la resta de zones d’especial valor agrícola que admeten una brillantor baixa.

Zona E·. Inclou les àrees urbanes situades en vessants, que admeten una brillantor mitjana.

Zona E4: Inclou els espais urbans situades a la plana litoral i els enllaços d’autopista, que admeten una brillantor alta.

3. Làmpades eficients i de baixa contaminació

76

En els projectes d’obres i projectes d’urbanització complementaris, no s’admetran les làmpades de vapor de mercuri ni aquelles que projecten el feix lumínic cap amunt. Les que existeixin seran substituïdes, gradualment, per làmpades de vapor de sodi preferentment de color blanc, o d’altres sistemes de baix consum energètic, amb dissenys que concentrin la llum a la via pública.

77

TÍTOL X DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera:

Llicències d’edificació atorgades amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest POUM

Les llicències d’edificació atorgades amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest POUM, mantindran les determinacions de la mateixa.

La regulació dels paràmetres urbanístics i condicions d’edificació es regiran per les condicions del planejament anterior, que ha servit de base per a la seva concessió.

Segona:

Plans Parcials, Plans Especials, Estudis de Detall i Projectes d’Urbanització aprovats definitivament amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest POUM

Els plans parcials, plans especials, estudis de detall i projectes d’urbanització aprovats definitivament amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest POUM, mantindran vigents les seves determinacions, excepte en els supòsits en que aquesta normativa ho modifiqui expressament.

Les obres d’urbanització no executades, incorporaran les modificacions introduïdes per aquest POUM.

El PEMU Anselm Clavé que fou aprovat provisionalment en sessió plenari el 23 de maig de 2002, quedarà incorporat amb les prescripcions que resultin de la seva aprovació definitiva.

El Pla Especial de renovació d’usos turístics al casc urbà de Calella, aprovat definitivament per la C.U.B. en sessió de data 20 de setembre de 2000 quedarà incorporat, entenent que totes les determinacions que en el Pla Especial fan referència a les Normes Subsidiàries s'entendran referenciades a aquest POUM, mantenint vigents els perímetres de les àrees de transformació i de renovació en grau 1 i grau 2. L'alçada addicional permesa pel Pla Especial vindrà sobreposada a la permesa per la zonificació del POUM.

Tercera:

Mesurament d’alçades de les edificacions i altres paràmetres específics reguladors de les edificacions

El sistema de mesurament de les alçades de les edificacions i altres paràmetres específics reguladors de les edificacions que s’estableix dins aquesta normativa serà d’aplicació immediata en tot l’àmbit del terme municipal, inclòs en els sectors amb Pla Parcial aprovat.

En els canvis d'ús d'edificacions, els edificis s'hauran d'adaptar a la nova normativa d'aquest POUM.

Quarta:

Mentre no es redacti l’ordenança reguladora de les activitats industrials i comercials, es mantindrà vigent la limitació de les normes subsidiàries de que els locals comercials en planta baixa han de disposar d’una superfície útil mínima de 25 m2.

A les plantes superiors, els locals hauran de tenir una superfície útil mínima de 50m2.

Cinquena:

L’incompliment de les disposicions relatives a façana mínima o superfície mínima de parcel· la no impediran l’edificació en aquelles finques inscrites al registre de la propietat en la data d’aprovació inicial del POUM, excepte en el cas d’edificis plurifamiliars.

78

ANNEX 1. PLA ESPECIAL DE REGULACIÓ DELS ESTABLIMENTS D'AMBIENTACIÓ MUSICAL

79

ANNEX 1 PLA ESPECIAL DE REGULACIÓ DELS ESTABLIMENTS D’AMBIENTACIÓ MUSICAL

CAPITOL I

DISPOSICIONS GENERALS Article 1è. Àmbit d’aplicació. El present Pla Especial és d’aplicació a tot el municipi de Calella. Article 2n. Determinacions del Pla Especial. El Pla Especial regula els usos del sòl derivats de les activitats dels establiments d’ambientació musical, en desenvolupament de l’article 33.4 de les NNSS de Plantejament de Calella i de conformitat amb el que determina l’art. 2.3 de la Llei 10/90, de 15 de juny sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics. Article 3è. Normativa de referència. Atès que l’objecte del Pla Especial es limita a regular la relació entre l’establiment i el seu emplaçament des de la perspectiva urbanística, les determinacions del mateix s’han de referir en la seva aplicació i interpretació de la normativa aplicable a les activitats contemplades, tant les de rang estatal, autonòmic, com local segons les matèries de competència.

CAPITOL II

CLASSES D’ESTABLIMENTS OBJECTE DE REGULACIÓ Article 4t. Els establiments objecte de regulació d’aquest Pla Especial son els de:

Establiments d’ambientació musical i/o espectacles que inclou de manera enunciativa i no limitativa els bars musicals, discoteques i sales de ball, sala de festes amb espectacles o desfilades d’atraccions, cafès teatres, cafès cantants, cafès concerts, taulats flamencs, tele clubs, varietats i folklore i karaokes. Article 5è. Activitats complementàries. No seran d’aplicació les determinacions que sobre condicions d’emplaçament estableix aquest Pla Especial per aquelles activitats d’ambientació musical en el seu cas, que tinguin caràcter complementari i s’ubiquin dins l’àmbit dels equipaments en general; d’establiments culturals, esportius, així com si es tracta d’una activitat complementària de l’ús hoteler, sempre que no s’accedeixin directament des de la via pública i sigui destinat a ús exclusiu dels clients de l’establiment hoteler. CAPITOL III DIVISIÓ EN ZONES D’APLICACIÓ DEL PLA ESPECIAL I DEFINICIÓ DELS ALTRES PARÀMETRES REGULADORS SECCIO PRIMERA - DIVISIÓ EN ZONES Article 6è. Divisió en zones en relació a l’espai públic al que dona front la finca. 1. Als efectes de regulació de la localització dels establiments contemplats en aquest Pla Especial com a marc físic de referència per a l’aplicació dels altres paràmetres d’ordenació proposat, es defineixen les següents zones en relació a l’espai públic al que dona front la finca de referència. Zona de tolerància primera. Davant d’un espai públic (carrer o plaça) d’amplada igual o superior a vint (20) metres, al qual s’hi pot arribar al menys per un accés rodat d’amplada sempre superior a set (7) metres, des d’un carrer més gran.

80

Zona de tolerància segona: Davant d’un espai públic (carrer o plaça) d’amplada igual o superior a deu metres i mig (10,5) i menor de vint (20) metres, al que s’hi pot arribar al menys per un accés rodat d’amplada sempre superior a set (7) metres, des d’un carrer més gran. Zona de tolerància tercera: Davant d’un espai públic (carrer o plaça) d’amplada igual o superior a set (7) metres i inferior a deu i mig (10,5) metres, al qual s’hi pot arribar al menys per un accés rodat d’amplada sempre superior a set (7) metres, des d’un carrer més gran. Zona de tolerància quarta: Front edificat a un espai públic (carrer o plaça) d’amplada inferior a set (7) metres. 2. Als efectes del present Pla Especial s’entendrà que una via urbana garantitza l’accés rodat fins a una finca determinada que en tota la seva longitud, des del carrer d’ordre immediatament superior tingui una amplada igual o superior als set (7) metres i no tingui obstacles físics que impedeixin la circulació de vehicles. En conseqüència, la zona vindrà determinada no sols per l’ample de vial, sinó per l’espai urbà que determina el seu grau d’accessibilitat. Article 7è. Situació en relació a l’ús d’habitatge. Existeix contigüitat entre l’establiment i l’habitatge quan l’establiment limita en qualsevol de les seves dependències per les parts laterals, pel sostre o pel paviment amb l’habitatge. Es prohibeix la implantació amb contigüitat amb habitatge dels establiments d’ambientació musical. Article 8è. Classificació per superfície. Els establiments descrits es classificaran en inferiors i superiors de 200 m2. Article 9è. Vigilància. Els establiments de més de 50 m2 d’ús públic, tindran personal dedicat a vigilància que haurà de comptar amb acreditació municipal i que vetllarà per l’ordre al local i llurs accessos.

CAPITOL IV REGULACIÓ DE LES CONDICIONS D’EMPLAÇAMENT SECCIÓ PRIMERA REGULACIÓ DE LES CONDICIONS D’EMPLAÇAMENT SEGONS LES ZONES I ELS ALTRES PARÀMETRES APLICABLES Article 10è. Als efectes de regular les condicions d’emplaçament es parteix de les zones que han estat definides en el capítol III, i sobre aquestes s’apliquen els paràmetres següents:

- Distàncies entre establiments. - La superfície de les activitats

Article 11è. Zona de tolerància primera: Els establiments s’ubicaran a una distància mínima de 150 metres amb altres establiments d’ambientació musical. Article 12è. zona de tolerància segona: Els establiments s’ubicaran a una distància mínima de 150 metres a altres establiments existents, excepte els de superfície superior a 200 m2 que s’ubicaran a una distància mínima de 200 metres a altres establiments. Article 13è. Zona de tolerància tercera: Els establiments s’ubicaran a una distància mínima de 200 metres a altres establiments existents. Els establiments amb superfície superior a 200 m2. hi queden prohibits. Article 14è. Zona de tolerància quarta: Aquests establiments hi queden prohibits.

81

CAPITOL V USOS PROHIBITS I DISCONFORMES Article 15è. Usos prohibits: Són usos prohibits aquells que en les zones de tolerància tercera i quarta, el Pla Especial els prohibeix expressament. Article 16è. Usos disconformes. Són usos disconformes aquells que no estan inclosos dins els prohibits, però que no compleixen amb la distancia entre establiments degudament legalitzats, o amb qualsevol altre prescripció establerta en el Pla Especial. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera 1. Les determinacions d’aquest Pla Especial, excepte l’art. 9, no seran d’aplicació als establiments existents en la data de la seva aprovació inicial d’aquest Pla. Segona 1. Els establiments existents a la data d’aprovació del Pla Especial que resultin amb usos prohibits o disconformes , podran realitzar qualsevol tipus d’obres de reforma i modernització en general de l’establiment de conformitat amb la normativa vigent, excepte les ampliacions de superfície i aquelles que pel seu contingut donessin lloc a canvis de categoria de l’establiment que impliquessin un major grau de disconformitat.

Tercera. 1. Aquells establiments que segons el Pla Especial quedin com usos.prohibits o disconformes seran objecte de revocació automàtica de la seva llicència quan hagi cessat l’esmentada activitat per un període continuat, igual o superior a deu (10) mesos. 2. Les llicències relatives a activitats d’ambientació musical caducaran sense necessitat de cap declaració expressa quan hagi cessat l’activitat per un període superior a un any. S’exceptuaran els cessaments temporals per obres o instal·lacions legalment concedides.

82

ANNEX 2. NORMATIVA DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE

83

TÍTOL I: DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL . Art. 1. Naturalesa, àmbit territorial i vigència del Catàleg de masies i edificis rurals. D’acord amb el que estableix l’art. 50.2 de la llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme de Catalunya, l’Ajuntament ha elaborat un Catàleg específic de les masies i edificis rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació, amb la justificació de les raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques que en determinen la preservació i la recuperació. Aquest document té la consideració de Catàleg i el seu àmbit és el del sòl classificat com a No Urbanitzable pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella, i per tant, limitat al seu terme municipal. Aquest Catàleg de masies i edificis rurals, en endavant Catàleg de masies, tindrà vigència indefinida fins a la seva revisió.

Art. 2. Abast normatiu, i contingut Els particulars, així com l’Administració, queden obligats al compliment de les disposicions contingudes en el present Catàleg de Masies de manera que qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, de caràcter provisional o definitiu, haurà d’ajustar-se al previst el mateix, i a la legislació urbanística vigent. L’abast normatiu del Catàleg de Masies, es el dels documents que l’integren i que es relacionen a continuació:

a) Fitxes amb identificació, localització i classificació de la masia. b) Plànol general de situació c) Normativa

Art. 3. Modificació del Catàleg de Masies i edificis rurals Per la modificació de qualsevol dels documents d’aquest Catàleg de masies i edificis rurals, s’haurà de seguir el tràmit previst en l’art. 67 de la Llei d’Urbanisme 2/2002. Qualsevol modificació comportarà la modificació puntual del POUM atès que aquest catàleg forma part integrant d'aquest.

Art. 4. Interpretació del seu contingut Les Normes d’aquest Catàleg de Masies s’interpretaran d’acord amb el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats del mateix. En els casos de imprecisió prevaldrà la solució més favorable a la menor volum. Per tot allò no regulat específicament, aquest Catàleg de Masies es remet a la regulació general del POUM.

En cas de dubtes d’interpretació, s’aplicaran les regles d’interpretació del planejament urbanístic fixades en l’art. 10 de la Llei d’Urbanisme.

84

TÍTOL II: REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ CAPÍTOL PRIMER – DISPOSICIONS COMUNS Art. 5. Usos admesos D’acord amb l’art. 47.3 de la Llei d’Urbanisme 2/2.002, els usos admesos a les edificacions incloses en el catàleg de masies i edificis rurals són els d’habitatge familiar, residencial turístic o d’hostaria rural i d’educació en el lleure. Art. 6 Classes d’edificació segons el seu estat de conservació Aquest Catàleg de masies classifica les edificacions existents en sòl no urbanitzable en tres categories segons el seu estat de conservació: 1. Bon estat: Correspon a aquelles edificacions que compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat o poden assolir-les amb l’execució d’obres menors. La regulació de les obres admeses es fixa a l’art. 8 d’aquesta normativa. 2. Estat deficient. Correspon a aquelles edificacions que no compleixen les condicions d’habitabilitat pel que fa a estabilitat o estanqueitat, i que per assolir-les cal una rehabilitació que afecti a l’estructura, teulat o façanes. La regulació de les obres admeses es fixa a l’art. 9 d’aquesta normativa. 3. Ruïna. Correspon a aquelles edificacions que no poden ocupar-se sense una rehabilitació integral que requereix almenys la consolidació de tota l’estructura, reconstrucció del teulat o de part dels murs i façanes. La regulació de les obres admeses es fixa a l’art. 10 d’aquesta normativa.

Art. 7. Llicències. D’acord amb l’art. 51.2 de la LU 2/2002 les llicències municipals per a l’edificació en sòl no urbanitzable han de fixar les condicions especials que han d’adoptar, a càrrec dels interessats, per a l’obtenció dels subministraments necessaris i l’assoliment dels nivells de sanejament adequats amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no contaminació. En cas d’obres majors, la sol·licitud de llicència haurà d’incorporar, a més del previst amb caràcter general al capítol primer del Títol III de la normativa del POUM: 1. Un aixecament topogràfic a escala 1/500, amb emplaçament detallat de l’edificació existent, l’arbrat significatiu i elements d’interès de l’entorn com camins, feixes i tanques. 2. Plantes, façanes i seccions a escala 1/100 de l’edificació existent. CAPÍTOL SEGON – REGULACIÓ ESPECÍFICA Art. 8. Masos i edificacions rurals en bon estat.

Obres admeses: S’admeten les obres de manteniment, obres menors i de rehabilitació parcial, de consolidació i d’ampliació amb un augment de volum màxim del 20 % sobre l’existent, sense que en cap cas suposi un augment de l’alçada existent.

Condicions: Es respectarà el volum edificat preexistent i la composició volumètrica i de façanes original, en especial aquells elements que justifiquen la seva inclusió en el catàleg de masos, com fàbriques i cantonades de carreus, arcs, obertures i dintells de pedra.

85

La coberta serà de teula àrab amb una pendent màxima del 30 %, no admetent-se el seu trencament per la formació d’àtics ni terrasses.

En els paraments exteriors de les façanes, es mantindrà o reproduirà la fàbrica de pedra existent, o bé, s’acabarà amb morter acolorit. El projecte justificarà la textura i acabat previst.

Divisió Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, s’en pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions establertes per les ordenances municipals i amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

Art. 9. Masos i edificacions rurals en estat deficient.

Obres admeses: S’admeten les obres de consolidació, rehabilitació i d’ampliació amb un augment de volum màxim del 20 % sobre l’existent, sense que en cap cas suposi un augment de l’alçada existent.



En els paraments exteriors de les façanes, es mantindrà o reproduirà la fàbrica de pedra existent, o bé, s’acabarà amb morter acolorit. El projecte justificarà la textura i cromatisme previst.


Art. 10. Masos i edificacions rurals en estat ruinós.

Obres admeses: S’admeten les obres de rehabilitació integral i de reconstrucció.


Si per l’ensorrament de part dels seus paraments, l’edificació presenta una volumetria molt incompleta, es podrà admetre la seva reconstrucció, en la mateixa posició que l’edificació preexistent i una l’alçada reguladora màxima de 6,50 m corresponents a Pb+1, fins un sostre màxim de 250 m2.

En cas de reconstrucció, a més dels altres requisits, el projecte incorporarà un estudi d’impacte paisatgístic. Si el resultat de la reconstrucció suposa un impacte sever, serà causa de denegació de llicència.


Els materials, sistemes constructius i tipologia aparents de les edificacions seran els propis de

86

l’entorn o s’emplacen. En els paraments exteriors de les façanes, es mantindrà o reproduirà la fàbrica de pedra existent, o bé, s’acabarà amb morter acolorit. El projecte justificarà la textura i cromatisme previst.


DISPOSICIONS ADDICIONALS. Primera

Edificacions que no compleixen els requisits exigits per formar part del Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable Però que ja existeixen en aquesta classe de sòl:

1. El Aguilón

2. Villa Marcel

3. Can Sura

4. Masoveria de Can Sura

5. Mas Puigvert

6. Can Bach

7. Can Gelmà

8. Can Puigvert

9. Can Pons

10. Can Blanco

11. Can Biel

12. Can Codina

13. Can Dalmau

14. Can Barrera

15. Rancho Bonanza

16. Rius Gay

17. Los Verdiales

18. Can Sanchez

19. Torre Carrión

20. Can Castillo

21. Can Basart

22. Can Joan de la Rasa

23. Can Rodrigo

24. Can Flix de baix

25. Tennis

26. Caseta de la vinya del rierany del convent

27. Can Tarinas

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE …...Tipus d’ordenació de l’edificació i...

Documents

Transcript of PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE …...Tipus d’ordenació de l’edificació i...