Pla de Foment per al desenvolupament del turisme del vi al territori de … · 2018. 3. 2. · Les...

Pla de Foment per al desenvolupament del

turisme del vi al territori de la D.O. Alella

- Document Final -

Novembre 2009

Pla de Foment per al desenvolupament del turisme del vi al territori de la D.O. Alella

Índex

1. Análisis del destí…………………………………………………..……………………………….….3

2. Diagnòstic del destí……………………………………………………………………………….….29

3. Estrategia de mercat.…………………………………………………...…………………………...38

4. Estratègies de producte……………………………………………………………………………..44

5. Pla d’Actuació………………………………………………………………………………………...53

6. Pròxims passos……………………………………………………………………………………..114

2


I. Anàlisi del destí

3


4

1. El territori de la D.O. Alella

1.1. Marc Geogràfic de la D.O. Alella

El territori de la Denominació d’Origen Alella esta

situat al nord de Barcelona, i entre el Mar

Mediterrani i la Serralada Litoral. Aquesta

denominació és una de les més antigues i, al

mateix temps, una de les més petites d’Espanya.

Les comarques que en formen part son les del

Maresme i Vallès Oriental. En total, la D.O. Alella es localitza

en 18 termes municipals i tot i que no existeix una diferenciació

establerta de subzones, podem diferenciar entre els municipis d’una i

l’altra comarca, situant-se enmig el Parc Natural de la Serralada Litoral.

Segons dades de d’Institut d’Estadística de Catalunya, aquests municipis ocupen

una superfície de 180,4 km2, dels quals, una mica més de la meitat es localitzen a la comarca

del Vallès Oriental.

Els municipis que formen part de la D.O. Alella són els següents:

Comarca del Maresme: Comarca del Vallès Oriental

o Alella o La Roca del Vallès

o Argentona o Martorelles

o Cabrils o Montornès del Vallès

o El Masnou o Sant Fost de Campsentelles

o Montgat o Santa Maria de Martorelles

o Òrrius o Vallromanes

o Premià de Dalt o Vilanova del Vallès

o Premià de Mar

o Teià

o Tiana

o Vilassar de Dalt


A continuació es presenta un mapa on es situa en el territori la zona de la D.O.Alella.

Localització de la zona de la D.O. Alella

Argentona

Cabrils

Vilassarde Dalt

Premiàde Dalt

Premiàde Mar

El Masnou

TeiàAlella

Montgat

Tiana

Sant Fost deCampsentelles

Santa Mariade Martorelles

Martorelles

Montornèsdel Vallès

Vilanovadel Vallès

Vallromanes

La Rocadel Vallès

Òrrius

Cellers Vinyes Punt d’informació Turística

Font: Elaboració pròpia en base a Google Maps

Pel que fa la climatologia, l’àmbit geogràfic de la DO Alella té un clima mediterrani, amb moltes

hores de sol, amb hiverns secs i temperats i estius no massa calorosos. La temperatura mitjana

és de 15,8ºC. La primavera i la tardor acostumen a ser les estaciones més inestables i

plujoses. Les marinades regulen l’escalfament solar, que és més intens a mesura que ens

endinsem cap a l’interior. A la costa, el clima és més suau i temperat.

5


1.2. Marc sociodemogràfic

El territori de la D.O. Alella, com ja s’ha mencionat anteriorment, està formada per 18 municipis.

Segons dades de l’IDESCAT de l’any 2008, la població censada en aquests municipis és de

165.355 persones, de les quals, més del 72% es localitza a la comarca del Maresme.

Maresme72,53%

Vallès Oriental27,47%

Distribució de la població per comarques 2008

Font: Elaboració pròpia en base a les dades obtingudes de IDESCAT

Tal com es mostra en el següent gràfic, els municipis amb una major població son Premià de

Mar, El Masnou i Montornès del Vallès, superant els 15.000 habitants. Per contra, la zona de la

D.O. Alella compta també amb municipis que no arriben als 1.000 habitants com son Santa

Maria de Martorelles i Òrrius.

0

10.000

20.000

30.000 27.545

22.066

15.058

11.544

10.059

10.032

9.867

9.260

8.621

7.939

7.505

6.834

5.987

4.905

4.459

2.206

813

635

Distribució de la Població per municipis de la D.O. Alella (2008)


6


La distribució de la població de la D.O està molt igualada, amb un 50,35% de dones i un

49,65% de dones.

Homes49,65%Dones

50,35%

Distribució de la població per sexes. 2001


Pel que fa referència a la distribució per edats de la població dels municipis de la D.O. Alella,

cal tenir en compte la proximitat de l’àrea metropolitana de Barcelona, on Montgat i Tiana en

formen part. Aquest fet provoca que algunes d’aquestes poblacions esdevinguin en part ciutats

dormitori i per aquest motiu la piràmide poblacional d’aquesta zona mostra que un 63,2% de la

població és menor de 45 anys.

0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00%

De 0 a 14 anys

De 15 a 24 anys

De 25 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 64 anys

De 65 a 74 anys

Més de 74 anys

15,66%

13,71%

17,29%

16,54%

14,36%

9,59%

7,38%

5,48%

Piràmide d'edats de la població de la zona de la D.O. Alella. 2001


7

8


1.3. Infraestructures

Carreteres

La Denominació d’Origen Alella es troba en una zona molt poblada i amb una important xarxa

viària d’accés. Les poblacions situades a banda i banda del Parc Natural de la Serralada Litoral

tenen eixos que les uneixen entre elles.

Els grans eixos viaris, com l’AP-7 al Vallès Oriental, la C-31 i la N-II per la costa del Maresme, i

la C-60 que comunica les dues comarques de Mataró a Granollers a través d’una via ràpida,

permeten una fàcil accessibilitat a la xarxa de carreteres locals de la zona.

Les principals carreteres que

uneixen les dues comarques

travessant el parc son, la BV-

5008, que uneix Martorelles i

Tiana, la BP-5002, que connecta

Martorelles a Alella, la C-1415c i la

BV-5106, que uneixen La Roca del

Vallès amb Òrrius.

Mapa de la xarxa de carreteres de la D.O. Alella

Font: Web Parc de Serralada Litoral

Ferrocarril

La línia C1 de rodalies Renfe, prové de Molins de Rei i té final a Maçanet – Maçanes. Al llarg

del seu recorregut, te parades a diferents estacions dels municipis de la D.O. Alella com son:

Montgat (2 parades), El Masnou i Premià de Mar. Tot i així, les poblacions interiors de la

comarca del Maresme i les poblacions del Vallès Occidental no queden connectades mitjançant

aquest servei.


Autobús

La D.O. Alella disposa de diferents companyies d’autocars que fan serveis de línies entre els

municipis que en formen part i entre diferents comarques.

En total, s’ofereixen 31 línies de les quals 13 son intercomarcals i uneixen municipis de

diferents comarques, mentre que les restants connecten diferents poblacions dins una mateixa

comarca. En aquest sentit, la comarca del Maresme disposa d’un major nombre de línies

d’autobús que realitzen serveis entre les poblacions de la D.O. Alella (35 línies), mentre que el

Vallès Oriental ofereix un servei més reduït (14 línies).

Els municipis que disposen de major connexió de línies d’autobús son Argentona i El Masnou

(7 línies), i en menor grau Premià de Mar (6 línies), Alella, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt

(5 línies). Per contra, els municipis amb menor nombre de connexions son Tiana i Òrrius (1

línia), Sant Fost de Campsentelles, Montgat i Cabrils (3 línies).

Aeroports

Les diferents poblacions que conformen la D.O. Alella es troben

en una situació més o menys intermèdia entre els aeroports de

Barcelona i Girona. Ambdós, representen els principals aeroports

comercials de Catalunya, acollint durant l’any 2008, segons

dades estadístiques d’AENA, 35.783.063 passatgers i realitzant

371.620 operacions.

Aeroports Barcelona i Girona

PASSATGERS Barcelona 30.272.084 Girona 5.510.979 TOTAL 35.783.063

OPERACIONS Barcelona 321.693 Girona 49.927 TOTAL 371.620

Font: http://estadisticas.aena.es

La proximitat dels dos

aeroports als municipis de la

D.O. Alella i les

infraestructures viàries que

disposa el territori poden

facilitar l’accés de turistes

nacionals i internacionals a

aquest destí. Per exemple,

amb uns 40 minuts de mitja,

un passatger que arribi a

l’aeroport de Barcelona pot

presentar-se a les poblacions

del Maresme, i amb uns 45

Font: Elaboració pròpia en base a Google Maps minuts a les poblacions del Vallès Oriental.

Distàncies de les poblacions de la D.O. Alella als Aeroports de Barcelona i Girona

AEROPORT BARCELONA

AEROPORT GIRONA POBLACIONS

Km Min Km Min

Alella 33 31 83,7 53

Argentona 47,2 42 68,7 43

Cabrils 41,1 43 77,9 55

El Masnou 33,8 35 84,9 57

Montgat 28,4 27 85,5 56

Òrrius 53,3 50 69,1 46

Premià de Dalt 39,6 39 77,7 52

Premià de Mar 39,8 39 77,9 52

Teià 36,2 40 82,4 58

Tiana 31,2 32 85,9 56

Vilassar de Dalt 39,5 38 77,6 50

MITJA MARESME 38,4 37,8 79,2 52,5

9

http://estadisticas.aena.es/


En el cas de que el passatger

arribi a l’aeroport de Girona,

pot accedir al Maresme amb

un temps mitjà de 52 minuts, i

amb 46 minuts a les

poblacions del Vallès

Occidental. En ambdós casos

cal tenir en compte que

aquestes dades son només

una mitjana i que no es

preveuen condicions de tràfic

adverses. En el cas d’utilitzar

les vies en hores punta el

temps pot augmentar

considerablement, sobretot en l’accés des de Barcelona ja que és necessari travessar la ciutat.

Distàncies de les poblacions de la D.O. Alella als Aeroports de Barcelona i Girona

AEROPORT BARCELONA

AEROPORT GIRONA POBLACIONS

Km Min Km Min

La Roca del Vallès 50,4 45 61,7 40

Martorelles 49 40 73,9 50

Montornès del Vallès 45,1 42 68,7 45

Sant Fost de Campsentelles 36,2 40 75,4 51

Santa Maria de Martorelles 50,3 43 75,3 53

Vallromanes 39,7 42 69,7 47

Vilanova del Vallès 43,1 39 66,7 41

MITJA V. ORIENTAL 44,8 41,6 70,2 46,7 MITJA TOTAL 40,9 39,3 75,7 50,3

Font: Elaboració pròpia en base a Google Maps

Port

Els municipis de la D.O. Alella es situen pròxims al Port de Barcelona, líder a Europa en

recepció de creuers i que actua com a base a la Mediterrània.

Actualment, disposa de 7 terminals internacionals que li permeten rebre gran nombre de

passatgers de diferents orígens. Per exemple, durant l’any 2008 i segons dades estadístiques

de l’Autoritat del Port de Barcelona, van arribar un total de 3.236.976 passatgers, dels quals

més del 64% eren creueristes.

La proximitat d’un punt d’arribada de passatgers internacionals com és el Port de Barcelona pot

significar una potencial via d’entrada de turistes als municipis de la zona de la D.O. Alella.

10


2. Els serveis turístics a la D.O. Alella

2.1. Oferta d’allotjament

Volum i tipologia d’oferta

Les comarques del Maresme i del Vallès Oriental disposen de 338 establiments (hotels,

càmpings, cases rurals i apartaments) que ofereixen una capacitat de 58.989 places (sense

comptar les places d’apartaments). Més de la meitat d’aquestes places pertanyen a places

hoteleres (62,8%). Cal destacar que la gran majoria de l’oferta d’allotjament es concentra a

la comarca del Maresme (91%) i, concretament, a l’Alt Maresme, fora del territori de la D.O. Alella. En els municipis de la D.O. Alella, es disposa de 18 establiments (hotels, càmpings,

cases rurals i apartaments), que ofereixen una capacitat de 1.226 places (sense comptar les

places d’apartaments). D’aquestes places, 466 corresponen a places hoteleres.

Oferta d’allotjament a la D.O. Alella (en nº d’establiments, any 2008)

Municipis Maresme

Municipis V. Oriental

Total % s./total

Allotjament Hoteler Hotels 5* 1 0 1 5,6% Hotels 4* 1 1 2 11,1% Hotels 3* 2 0 2 11,1% Hotels 2* 1 0 1 5,6% Hotels 1* 4 1 5 27,8% Total allotjament hoteler 9 2 11 61,1%

Allotjament no hoteler Allotjament rural 1 2 3 16,6% Càmping 1 1 2 11,1% Apartaments Turístics 2 0 2 11,1% Total allotjament no hoteler 4 3 7 38,9% TOTAL ESTABLIMENTS 13 5 18 100%

Font: Elaboració pròpia en base a les dades obtingudes de l’Observatori de Turisme de Catalunya

Tal com es mostra en la taula anterior, el 61,1% dels allotjaments pertanyen a l’oferta hotelera

però tot i així representen una oferta escassa. Cal destacar que quasi bé la meitat d’aquests

establiments pertanyen a la categoria baixa (hotels d’una estrella) i que l’oferta d’hotels de

categoria superior no és abundant.

Pel que fa l’allotjament no hoteler, aquest representa quasi bé el 39% de l’oferta d’allotjaments,

disposant en total de 7 establiments entre allotjament rural, càmping i apartaments turístics. Cal

destacar la poca proliferació d’allotjament rural en aquests municipis representant tant sols el

5% de l’oferta de turisme rural existent a les comarques del Maresme i del Vallès Occidental.

11


Tal i com es mostra en el següent gràfic, els establiments hotelers, tot i representar el 61,1%

del total d’establiments d’allotjament de la D.O. Alella, sols proporcionen el 38% de les places

totals, en canvi, quasi bé el 60% de les places d’allotjament s’ofereixen a través dels càmpings

existents en la D.O. tot i representar un 11,1% dels establiments de la zona.

0,0%

20,0%

40,0%

60,0%

Allotjament Hoteler Càmpings Cases Rurals

38,0%

59,1%

2,9%

Distribució places d'allotjament de la D.O. Alella per tipologíes(*) (2008)

(*) No es comptabilitzen les places que s’ofereixen en apartaments turístics


4%

46%

23%

8%

19%

Distribució de les places hoteleres per categoríes (2008)

Hotels 5*

Hotels 4*

Hotels 3*

Hotels 2*

Hotels 1*


Pel que fa referència a les places hoteleres, com hem vist anteriorment, els hotels d’una

estrella representaven gairebé la meitat dels establiments d’aquest tipus, tot i així, aquests

només ofereixen el 19% del total de places. Principalment, quasi la meitat de les places

hoteleres (46%) pertanyen als establiments de 4 estrelles tot i que es concentren en 2

establiments hotelers. Tot i que l’oferta d’establiments hotelers de categoria mitjana (3 i 4

estrelles) no és elevada, aquests presenten el 69% de les places hoteleres de la D.O. Alella.

12


Distribució per zones

La distribució dels establiments

d’allotjament entre els municipis de

la D.O. Alella situats a la comarca

del Maresme o a la del Vallès

Oriental és substancialment

desigual. El 72,2% de l’oferta

d’allotjament (en nº d’establiments)

es situa a la comarca del Maresme i

tant sols el 27,8% a la del Vallès

Oriental. Ben diferent és però, la

mateixa distribució per comarques

però en base al nombre de places

que s’ofereixen, sense tenir en

compte les dels apartaments

turístics, on la majoria de places

d’allotjament es situen a la comarca

del Vallès Oriental (54,7%).

En base a aquests resultats, cal

doncs veure la distribució de les

places d’allotjament en funció de les

diferents categories i les dues

comarques.

72,2%

27,8%

Distribució de l'oferta d'allotjament per comarques de la D.O. Alella. Nº establiments

(2008)

Maresme

Vallès Oriental

45,3%

54,7%

Distribució de l'oferta d'allotjament per comarques de la D.O. Alella. Nº places (*) (2008)

Maresme

Vallès Oriental

(*) No es comptabilitzen les places que s’ofereixen en apartaments

turístics

Font: Elaboració pròpia en base a les dades obtingudes de l’Observatori

de Turisme de Catalunya

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Hotels 5* Hotels 4* Hotels 3* Hotels 2* Hotels 1* Càmpings Cases Rurals

18 18

109

3664

300

100

197

0 024

425

25

Nº Places

Distribució de les places d'allotjament per tipología i comarques(*) (2008)

Maresme Vallès Oriental

(*) No es comptabilitzen les places que s’ofereixen en apartaments turístics


13


Com s’observa en el gràfic anterior, la comarca del Maresme disposa de diferents places

d’allotjament en cada una de les tipologies d’establiments, tot i que cal destacar que

principalment la seva oferta ve donada per les places ofertes en càmpings (300) i les dels

hotels de 3* (109).

Tot el contrari és el cas de l’oferta de places d’allotjament de la Comarca del Vallès Oriental,

que no disposa d’oferta en totes les tipologies d’establiments. Més del 63% de les places son

ofertes per càmpings (425 places) i prop del 30% per hotels de 4*. L’oferta disponible en hotels

d’una estrella i cases rurals es escassa, tot i que en aquest últim cas superen l’oferta de places

de la comarca del Maresme.

Pel que fa la distribució dels allotjaments turístics segons els municipis que formen la D.O.

Alella, la meitat de l’oferta es concentra entre Cabrils i el Masnou, essent aquesta principalment

oferta hotelera. La resta de municipis disposen d’un establiment d’oferta d’allotjament, a

excepció de Montornès i Vallromanes que disposen de dos. Cal destacar però la inexistència

d’oferta d’allotjaments en 9 municipis de la zona com son: Montgat, Òrrius, Premià de Dalt,

Teià, Vilassar de Dalt, La Roca del Vallès, Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Santa

Maria de Martorelles.

Distribució dels allotjaments per municipis i tipologies. Nº establiments. (2008)

Municipis Hotels Càmpings Apartaments Cases Rurals

Alella

Argentona

Cabrils

El Masnou

Montgat

Òrrius

Premià de Dalt

Premià de Mar

Teià

Tiana

Vilassar de Dalt

La Roca del Vallès

Martorelles

Montornès del Vallès

Sant Fost de Campsentelles

Santa Maria de Martorelles

Vallromanes

Vilanova del Vallès

Més d’un establiment 1 establiment 0 establiments

1

1

4 1

2 1 1

1

1

1 1

1

1

1


14


2.2. Oferta de restauració

L’oferta de restauració existent a la zona objecte d’estudi és relativament àmplia i variada. Si bé

no s’han trobat dades de les diferents tipologies d’establiments (bar, bar – restaurant,

restaurant, cafeteria), s’ha estimat un volum d’establiments per municipis que inclou els

establiments susceptibles de proporcionar un servei de menjar regularment.

En base a aquesta estimació d’establiments existents, calculada a partir de diferents fonts

d’informació municipals, comarcals i guies de restaurants, obtenim la següent oferta de

restauració en la zona de la D.O. Alella:

Establiments de restauració al territori de la D.O. Alella (2009)

Comarca Restaurants (en nº d’establiments

Maresme 166

Vallès Oriental 76

TOTAL D.O. ALELLA 242

Font: Elaboració pròpia

Es calcula que es disposa d’un total estimat de 242 establiments de restauració. Principalment

aquests es localitzen en les poblacions situades a la comarca del Maresme, concentrant prop

del 69% dels establiments de la zona. Tot i així, cal tenir en compte que aquesta comarca

aglutina major nombre de municipis dins de la zona que forma part de la D.O.

Pel que fa la distribució dels establiments de restauració segons els diferents municipis de la

zona, s’ha realitzat un càlcul per obtenir un rati de restaurants per cada 1.000 habitants,

permetent així la comparació del nombre d’establiments de les diferents poblacions i tenint en

compte el nombre d’habitants d’aquestes.

Tal com es mostra en la següent taula, els municipis que disposen de major nombre de

restaurants per cada 1.000 habitants son, en primer lloc, la població de Vallromanes, amb 4,53

restaurants per cada 1000 habitants, i amb menor mesura els municipis d’Alella, Cabrils i

Vilanova del Vallès. Aquesta distribució coincideix també amb la distribució dels establiments

d’allotjament, els quals aquestes poblacions també disposen d’oferta.

Per contra, els municipis amb un rati de restaurants/població inferior son Premià de Dalt,

Montornès del Vallès i Premià de Mar. La majoria de municipis de la D.O. Alella tenen uns ratis

de restaurants per 1.000 habitants que es situen al voltant de 1.

15


Estimació dels establiments de restauració de la zona D.O. Alella per municipis i rati per cada 1000 habitants

POBLACIONS Nº establiments de restauració

Habitants delmunicipi

Rati restaurants per 1000 habitants

Vallromanes 10 2.206 4,53

Alella 29 9.260 3,13

Cabrils 16 6.834 2,34

Vilanova del Vallès 10 4.459 2,24

La Roca del Vallès 19 10.032 1,89

Sant Fost de Campsentelles 15 7.939 1,89

Teià 10 5.987 1,67

Òrrius 1 635 1,57

El Masnou 29 22.066 1,31

Montgat 13 10.059 1,29

Vilassar de Dalt 11 8.621 1,28

Santa Maria de Martorelles 1 813 1,23

Martorelles 6 4.905 1,22

Argentona 13 11.544 1,13

Tiana 8 7.505 1,07

Premià de Mar 28 27.545 1,02

Montornès del Vallès 15 15.058 1,00

Premià de Dalt 8 9.867 0,81

TOTAL D.O. ALELLA 242 165.335 1,46

Maresme Vallès Oriental

Font: Elaboració pròpia

2.3. Productes típics de la zona

A part dels vins, la zona de la D.O. Alella disposa de productes gastronòmics típics d’ambdues

comarques. Per exemple, en el cas del Maresme, cal destacar la bona fama de les maduixes,

les cireres, els tomàquets rosa i els pèsols. No cal oblidar, que el Maresme és una comarca

costanera i que per tant disposa d’una amplia gamma de productes del mar. La cuina de la

zona predominen els suquets de peix i els estofats amb hortalisses de la pròpia terra. Les cites

gastronòmiques anuals donen testimoni de la varietat de la cultura culinària de al zona.

Pel que fa la comarca del Vallès Oriental cal destacar la mongeta del Ganxet, que gaudeix de

la Denominació d’Origen Protegida Vallès-Maresme i això certifica la seva qualitat en la seva

producció, elaboració, designació i comercialització. Aquest tipus de mongeta es pot trobar com

a llegum sec, cuinada o en conserva. El producte té un conreu molt important a la comarca i

16


molt prestigi entre els consumidors. Els restaurants de la comarca mantenen a les seves cartes

els plats típics de la cuina catalana, com les carns guisades amb bolets, els moixernons, el

baietó amb col, patata i cansalada, el capipota, la llonza llaminera, la botifarra amb seques, els

peus de porc, els fideus i l’arròs a la cassola i la brandada de bacallà. A més a més d’una

àmplia gamma de dolços típics de la comarca com els carquinyolis, els borregos, els codinets,

les pedres del Montseny,...

2.4. Agències Receptives

La zona de la Denominació d’Origen Alella fins ara presenta un escàs desenvolupament

turístic. A excepció d’alguns municipis concrets amb valor històric – artístic, no existeixen

productes estructurats en torn a cap recurs turístic de la zona, a excepció del Parc Natural de la

Serralada Litoral. Com a conseqüència lògica d’aquest fet, la zona de la D.O. Alella no disposa

tampoc d’agències de viatges receptives que comercialitzin productes turístics i que gestionin la

recepció de grups turístics a la regió.

En aquest cas, no es disposa tampoc d’agències de viatges receptives que organitzin sortides

específicament relacionades amb el vi o que disposin de paquets amb la temàtica “Turisme del

vi” a la pròpia regió vitivinícola.

2.5. Comerç i artesania

Pel que fa el comerç i l’artesania de la zona de la D.O. Alella cal diferenciar entre dos tipus molt

diferents d’oferta comercial:

Centres comercials

Oferta comercial convencional

Com a centres comercials, els diferents municipis

disposen d’oferta comercial clàssica com son grans

supermercats que es situen en els municipis amb més

població. Com a centre comercial “d’última generació”, que

són aquells que combinen l’aspecte lúdic amb el comercial

(botigues, restauració, animació,...), en un entorn

confortable (espai, climatització,...) i accessible (accessos,

disponibilitat abundant d’aparcament,...) cal destacar la

Roca Village, situat al municipi de la Roca del Vallès i que ofereix més de 100 botigues de

primeres firmes de moda nacionals i internacionals a preus reduïts durant tot l’any, en un entorn

on es reprodueix el centre d’una vila mediterrània i on s’hi troba també oferta de restauració.

Actualment, és un dels llocs més visitats de tota Catalunya, rebent anualment entre 2,5 i 3

17


milions de visites. En el marc d’aquest projecte, aquest centre hauria de convertir-se en un

dels punts estratègics per a donar a conèixer la proposta de valor del turisme del vi de la D.O.

al gran públic.

L’Oferta comercial convencional. L’oferta comercial convencional als municipis de la zona de

la D.O. està formada per petits comerços i mercats municipals. A més, com és típic en moltes

poblacions, es realitza un mercat setmanal, generalment a l’aire lliure, especialitzat en fruita o

bé d’alimentació i diversos (roba, calçat, drogueria,...).

Entre els productes que podrien tenir atractiu des del punt de vista turístic, destaquen tots els

relacionats amb el món del vi i la gastronomia o amb la tradició de la zona.

3. Principals atractius turístics

Al territori de la Denominació d’Origen Alella es localitzen diferents elements amb cert atractiu

turístic i es realitzen diferents activitats que poden ser d’interès pels viatgers. Entre d’altres, a

continuació es nombren els que poden ser més rellevants des del punt de vista del turisme del vi entre els principals atractius turístics, museus, rutes, fires i jornades de diferents

temàtiques.

Els municipis que formen part del territori de la D.O. Alella disposen de diferents museus de

temàtiques ben diferents. Podem destacar els següents:

Masia Museu Municipal Can Magarola (Alella). És una de les masies més antigues de la

població i actualment s’utilitza com a museu per tal de presentar, explicar, conservar i

difondre el patrimoni vitivinícola de la comarca. A més, en aquest espai es realitzen cursos

de tast de vins i disposa d’una botiga especialitzada.

Museu del Càntir (Argentona). Aquest museu pretén recollir, presentar, estudiar i difondre

diferents utensilis d’aigua.

Museu Municipal de la Nàutica (El Masnou). Recopila el patrimoni històric i cultural de El

Masnou i es presenten maquetes d’embarcacions de vela llatina, a més de disposar d’una

biblioteca especialitzada.

Mina Museu (El Masnou). Museu on s’ofereix la possibilitat de visitar una part de les

galeries excavades al subsòl.

Museu de l’Estampació (Premià de Mar). Museu tèxtil on es mostra l’evolució de les

tècniques de la decoració tèxtil per mitjà de l’estampació entre els segles XVIII, XIX i fins a

l’actualitat.

Museu “Cau del Cargol” (Vilassar de Dalt). Museu on es presenta una col·lecció de

mol·luscs.

18


Museu “Cusí” (El Masnou). Museu que acull la història d’una empresa farmacèutica, on

es poden veure diferents peces de col·leccionisme i la trajectòria d’una indústria al llarg de

tot un segle.

Pel que fa referència a les fires i jornades que es realitzen a diferents poblacions de la zona,

cal destacar les següents:

Festa de la Verema (Alella). Durant el mes de setembre es realitza la festa de la verema,

que és una celebració que conjuga tradició, festa, gastronomia, coneixements i promoció

de la cultura enològica.

Festa de la Verema (Sant Fost de Campsentelles). Festa en homenatge a la vinya i

l’elaboració del vi.

Jornades gastronòmiques del Raïm i Vi D.O. Alella. Jornades en les quals durant 15

dies, un total de 52 restaurants ofereixen menús especials acompanyats de vins de la D.O.

Alella. El seu objectiu és promoure la cultura del vi, l’oferta gastronòmica i de restauració de

la zona i difondre les qualitats del vins d’Alella.

Jornades Gastronòmiques del Tomàquet. Aquestes jornades es realitzen durant els

mesos d’estiu a diferents municipis del Maresme i on hi participen diferents restaurants

oferint tast i degustació de plats. Les poblacions de la D.O. Alella participants son

Argentona, Cabrils, El Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar i Vilassar de Dalt.

Jornades Gastronòmiques del pèsol del Maresme (Cabrils). Diferents restaurants del

municipi participen en aquestes jornades introduint a la seva oferta gastronòmica

l’elaboració d’aquest producte.

Fira Comercial i Gastronòmica (El Masnou). Els comerços i restaurants de la població

ofereixen els seus productes i novetats.

Jornada Gastronòmica de la Cuina Ibera (Premià de Dalt). Diferents restaurants del

municipi ofereixen durant aquesta jornada una carta singular de cuina ibera.

Mostra Gastronòmica del Mercat del Mar (Premià de Mar). Mostra que té per objectiu

promocionar el comerç local i on es poden degustar els principals plats dels restaurants de

Premià de Mar i del Baix Maresme.

Jornades Gastronòmiques i fires del bolet. Diferents poblacions del maresme realitzen

jornades gastronòmiques i fires de temàtica boletaire. Entre d’altres, les poblacions que

disposen d’aquestes activitats son Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Cabrils i Teià.

Els municipis que formen part de la zona de la D.O. Alella disposen de diferents tipologies de

rutes que discorren pel seu territori. Entre d’altres podem destacar les següents:

El vi del Maresme, passat i present. Breu passejada per la història de la producció

vitivinícola de la comarca del Maresme fins a l’actualitat. Inclou una visita guiada als forns

19


romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt, a la cella vinaria romana de Teià i a la

cooperativa Marfil Alella.

Ruta modernista Puig i Cadafalch (Argentona). Aquest municipi acull alguns dels

principals edificis d’aquest arquitecte modernista i la ruta consisteix en la visita d’aquests.

Ruta Els Paisatges Naturals de Teià. (Teià). La ruta transcorre dins del territori de Teià

protegit pel Parc de la Serralada Litoral on es pot gaudir d’unes vistes privilegiades.

Dins el Parc de la Serralada Litoral s’ofereixen diferents rutes guiades i itineraris

senyalitzats entre els que podem destacar:

o Rutes Guiades:

- Migració dels rapinyaires

- El Castell de Burriac.

- El bosc de ribera

- El castell de Sant Miquel

o Itineraris Senyalitzats:

- La Roca d’en Toni.

- La ruta de l’esquirol

- La creu de Moncabrer

- Ruta del Vedat

- Itinerari ornitològic Riudemeia

- Ruta prehistòrica Can Gol-Céllecs

- Ruta prehistòrica Can Planes – Sant Bartomeu

El territori de la D.O. Alella disposa d’altres atractius turístics rellevants com son:

Centre de recuperació d’animals marins (Premià de Mar). S’ofereixen visites

guiades per les infraestructures d’un hospital adaptat al rescat i cura dels animals

marins.

Cadira del Bisbe (Premià de Mar). Oppidum que permet descobrir el món ibèric en un

entorn amb panoràmiques a la vall de Premià i al Mar.

Els forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt). Recinte arqueològic que conserva

tres forns circulars dedicats a la producció de material ceràmic de gran format.

Mostres de cultura megalítica (Òrrius). Menhir de Can Camat i el dolmen de petita

galeria de Ca la Mort.

20


Parc de la Serralada Litoral. Aquest ocupa un territori format per 14 termes municipals

dels quals 13 formen part de la zona de la D.O. Alella. En aquest espai es poden

realitzar múltiples activitats a l’aire lliure. A més, el parc disposa de diferents programes

per incentivar la participació com son:

o Programa “Viu el Parc”. S’ofereixen una sèrie d’activitats plàstiques,

escèniques, musicals, literàries, folklòriques i de difusió del patrimoni natural i

cultural que es porten a terme durant un determinat període de l’any, tant a

l’interior del parc com en els municipis que tenen el seu terme municipal dins

dels límits de l’espai protegit.

o Programa “El Parc a Taula”. Programa cultural que pretén destacar,

mitjançant la gastronomia i la viticultura, els valors naturals, culturals i

paisatgístics del parc. D’aquesta manera, els restaurants de les poblacions

vinculades a l’espai natural proposen degustar diferents plats, elaborats amb

productes naturals. En aquest programa s’inclouen diferents tipologies

d’establiments com son allotjaments, cellers, productors i restaurants.

o Programa “Poesia als parcs”. L’objectiu principal del programa, que es

conforma com una ruta literària que va viatjant per diferents indrets

emblemàtics del parc, vol difondre l’obra dels poetes de l’entorn del parc i

valoritzant els espais protegits com indrets idonis per l’expressió literària.

21


4. Alella i el vi

El conreu i la vinya han tingut històricament una llarga tradició al territori, tot i que els sectors

primari i secundari han anat perdent força any darrera any, per deixar pas a un emergent sector

de serveis. Encara així, la impremta de la cultura del vi segueix marcant una part del territori de

la D.O.

La Denominació d’Origen Alella és de les mes antigues de l’estat espanyol. El vi al territori de la

D.O. és i ha estat un important dinamitzador social i econòmic, amb diferents graus

d’importància al llarg de la seva història i ha estat sens dubte una gran aportació a la viticultura

catalana.

Situada al nord de Barcelona i ocupant una superfície d’unes 600 hectàrees, a la vora de la mar

o des de l’altra vessant de la Serralada Litoral, les vinyes que configuren l’actual Denominació

d’origen Alella, una de les més petites de la península, s’han anat modernitzant, han incorporat

noves tècniques i nous sistemes de conreu i d’elaboració, mantenint però el criteri que sols en

la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contrada vitícola poden trobar la seva

veritable dimensió universal.

Sol i clima

El tret diferencial més important de la Denominació d’Origen Alella és l’existència del sauló,

terreny sorrenc de naturalesa granítica de color pràcticament blanc que té una permeabilitat

alta i gran retenció de la irradiació solar, fet que facilita la naturalesa del fruit i dóna finesa als

vins. El baix poder de retenció de l’aigua queda compensat pel microclima local.

Aquests terrenys es localitzen sobretot a la façana marítima, distribuïts a les faldes dels turons

formen parcel·les esglaonades. A la vessant interior, les vinyes es situen en relleus suaus de

naturalesa granítica, si bé són més freqüents els claps argilosos.

El clima de la zona és típicament mediterrani, d’estius càlids i secs i hiverns suaus. Hi juga un

paper important la Serralada Litoral, que la protegeix dels vents freds i condensa la humitat

procedent del mar, circumstància que determina el microclima esmentat.

Varietats

La varietat vinífera més característica de la denominació d’Origen Alella és la “Pansa Blanca”,

varietat molt autòctona, encara que no idèntica a la que en altres zones es denomina “Xarel·lo”.

Altres varietats tradicionals són la “Garnatxa Blanca”, la “Pansa Rosada”, el “Picapoll” i la

“Malvasia”, a les quals avui s’ha de sumar altres varietats nobles que reforcen i modernitzen el

caràcter dels vins alellencs com són: la “Parellada”, el “Macabeu”, el “Chardonnay”, el “Chenin

Blanc”...

22


Per a l’elaboració de vins rosats i negres s’utilitzen les tradicionals “Garnatxa Negra” i “Peluda”,

“l’Ull de Llebre” i més darrerament el “Merlot” i el “Cabernet Sauvignon”, molt adaptables a la

zona.

Els actuals vins d'Alella es defineixen per la incorporació de noves varietats, modernes

tècniques enològiques i l’accentuació del seu encant mediterrani.

Majoritàriament, la producció és de vins blancs de diversos tipus, entre els quals cal destacar

l'Alella tradicional, lleuger, aromàtic i discretament suau, de paladar amable i llaminer sense

arribar a ser dolç. Se’n troben igualment de secs, pàl·lids, frescos i perfumats, en ocasions

matisats pel caràcter varietal que n’accentua l’ aroma o subratllats per una criança en fusta

noble que incrementa la seva intensitat gustativa i millora la seva estructura. En tots els casos,

l’elegància i el bon llinatge són denominador comú d’aquests vins representatius de la zona

Entre els rosats i els negres hi ha vins de personalitat, destacables per la seva bona coloració,

riquesa aromàtica i caràcter varietal, i sobretot per un extraordinari equilibri, fruit de la seva

bona maduració, que els fa molt atractius.

Conjuntura actual

Es calcula que la producció anual de vi a la D.O. d’Alella no supera el milió de litres. S’ha

d’afirmar que les bodegues o cellers d’Alella treballen actualment per sota la seva capacitat de

producció.

Els vins d’Alella però han augmentat les games en els darrers anys, passant de 12/15

referències de fa uns anys a 25/30 referències que tenen actualment.

Hi ha cellers que el 50% de la seva producció la destinen a consum propi (consumits en

restaurants i salons de banquets propis).

Malgrat tot, els camps de vinyes es van ampliant cada any, havent sembrat unes 400 hectàrees

noves en els últims anys.

Els cellers de la D.O. Alella

Celler Alella Vitivinícola

Situat al municipi d’Alella, és el Celler on antigament es disposava la cooperativa de vi del

poble i on s’elabora el vi “Marfil”, i altres productes com el cava. És un celler amb una producció

encara limitada (300.000 ampolles any) en relació a la seva capacitat de producció que ve a ser

d’un milió i mig d’ampolles l’any.

23


En els darrers anys han fet una inversió important per tal d’adequar el celler a la recepció de

visites, havent instal·lat una sala d’audiovisuals i els recorreguts per les visites. També han

construït i modernitzat una botiga de venda dels seus productes.

El grup de l’Alella Vitivinícola té un restaurant annex al celler, el restaurant Can Jonc, on tenen

dues línees de restauració; restaurant a la carta d’un bon nivell de qualitat i un restaurant per

fer casaments i banquets, amb salons adequats. A l’estiu també posen en marxa un “wine chill

out” amb vistes al mar.

En l’actualitat, les visites estan bàsicament orientades als grups.

La direcció de l’empresa es mostra força favorable a organitzar i dinamitzar accions orientades

a potenciar l’enoturisme a la zona.

Celler Parxet

Està situat a la població de Tiana. El seu producte estrella és la marca “Marques d’Alella”. La

seva producció de vi es situa al voltant de les cinc-centes mil ampolles anuals i en produeixen

un milió mes d’ampolles de cava. El seu accés és bo, però actualment les seves instal·lacions

són molt reduïdes. En aquests moments i per motius d’espai, no es poden plantejar organitzar

visites al celler, tret de clients i distribuïdors.

Tot i això, la direcció del celler es mostra favorable a potenciar les accions orientades a

potenciar l’enoturisme a la zona.

Celler Roura

El celler esta situat a les afores del municipi d’Alella, i és un celler amb unes instal·lacions amb

un molt bon estat de conservació, envoltat de vinyes. S’accedeix per un camí de terra que no

esta en massa bones condicions. La seva producció de vi és limitada, al voltant de 150.000

ampolles l’any. Actualment el celler no es pot visitar per visites externes, tret de clients propis i

distribuïdors. La direcció del celler no es mostra massa disposat a potenciar les activitats

enoturístiques fins que l’accés al celler no presenti unes condicions acceptables, ja que

actualment pel camí d’accés no pot arribar a passar un autocar, degut als desnivells que

presenta, però sí un automòbil.

Celler J. Mestre

Està situat al municipi de Tiana. És un celler molt petit que pertany al Grup de l’Alella

Vitivinícola. Les seves condicions i espais no permeten la visita de grans grups, però sí estan

oberts a visites de particulars. La seva producció és molt limitada.

24


Celler Altrabanda

Està situat al municipi de Martorelles. El celler és de dimensions molt petites. No obstant això,

acullen visites externes de particulars i grups reduïts. La seva producció és també molt limitada,

però estarien oberts a participar en una iniciativa orientada a potenciar l’enoturisme a la zona.

Celler Alt Alella

Situat a les afores del municipi d’Alella, molt a la vora del municipi de Tiana. L’accés és

correcte, tot i que s’arriba accedint a través d’una carretera no asfaltada. És un celler

relativament petit de recent construcció, envoltat de vinyes també joves. Té una producció

limitada però amb un nivell de posicionament bastant alt d’imatge, qualitat i preu. La direcció de

l’empresa mostra gran interès per l‘organització de visites a la cava a nivell de particulars

seleccionats i grups petits exclusius. No volen ni poden atendre gran grups d’autocars, però

tenen molt clar la línia de potenciar l’enoturisme al celler. Tenen gran interès en participar en un

projecte de potenciació del turisme del vi al territori de la D.O. Alella i estarien disposats a

col·laborar activament en l’iniciativa.

Celler Quim Batllé

Situat al municipi de Tiana, és un celler relativament recent (es va crear l’any 1999). Els seus

vins són d’agricultura ecològica. Encara que sigui de petites dimensions, tenen interès en

potenciar l’enoturisme en el futur.

Celler Signat

Encara que està situat en el municipi d’Alella, és un celler que està fora de la D.O. Alella, ja que

només produeix cava, de l’ordre de les 150.000 ampolles any. En principi, no és visitable per

les seves petites dimensions i manca de personal, ja que gairebé tot es concentra en la cava

soterrada i una planta baixa que fa d’embotelladora i magatzem.

En aquests moments, no tenen previst l’organització de visites externes.

25


5. La comercialització turística, promoció i comunicació del territori de la D.O. Alella

Fins al moment, el territori de la D.O. Alella no ha desenvolupat polítiques de promoció i

comercialització turística planificades i consensuades entre els diferents municipis, al menys

pel que fa al turisme del vi. Les actuacions de comunicació, promoció i comercialització del

turisme del vi s'han realitzat sobretot a nivell dels municipis, relacionades normalment amb

algun esdeveniment, festa o fira enogastronómica específica. En el projecte de Turisme del Vi

que s'està engegant en aquests moments, hi ha una gran voluntat de col·laborar i de

promocionar el territori de la D.O. com una destinació especialitzada en enoturisme d'alta

qualitat. Aquesta voluntat s'ha traduït en que la gran majoria dels municipis que pertanyen al

territori de la D.O., han manifestat la seva intenció d'entrar a formar part d'un Consorci del

Turisme del Vi.

A causa de la pertinença de 13 municipis de la D.O. Alella al Parc Serralada Litoral, s'està

acostumat a col·laborar en projectes de desenvolupament, planificació, comunicació i promoció

turística, encara que en altre àmbit temàtic.

Oficines de Turisme

Tres municipis conten amb Oficines de turisme:

• Oficina de turisme de El Masnou.

Oficina situada al centre de la població que principalment ofereix informació sobre l’oferta

del municipi i puntualment sobre la zona.

• Oficina de Turisme La Roca Village

Aquesta oficina es localitza en l’àrea comercial de La Roca Village i pretén proporcionar

informació als visitants sobre allotjament, restauració, activitats de la zona i a tot Catalunya.

• Centre d’Acollida Turística (CAT) de Teià

El Centre d’Acollida Turística (CAT) de Teià és el centre

pilot de la xarxa de Centres d'Acollida que el Departament

d'Innovació, Universitats i Empresa està desplegant en deu

punts de Catalunya. El centre se situa en el complex arqueològic de Vallmora, al municipi

de Teià, que conté les restes d’un antic celler romà (cella vinaria) recuperat i restaurat per

la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. La temàtica del

CAT mostra la petjada romana a Catalunya i la llarga tradició vitivinícola del país, vinculada

als municipis que conformen la Denominació d’origen (DO) d’Alella i al total de les onze DO

relatives al vi, que fan de Catalunya un país de Grans Vins.

26


Centres d’Informació dels Parcs de la Serralada Litoral i de la Serralada de Marina

Per altra banda, en els municipis de la D.O. Alella es disposen de diferents centres d’informació

dels Parcs de la Serralada Litoral i de la Serralada de Marina. Cal destacar però que aquests

centres estan destinats a la informació sobra l’oferta i les possibilitats de realitzar activitats dins

dels parcs, però no solen oferir informació turística més amplia sobre la comarca. Tal com es

descriu a continuació, es disposa d’un total de 4 centres d’informació

Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet (Vilassar de Dalt)

Els usuaris que visitin el Parc de la Serralada Litoral poden trobar informació sobre

itineraris i activitats al parc, adquirir mapes i guies i fer consultes relacionades amb el

territori i la seva gestió. Des d’aquest centre s’organitzen i coordinen les sortides guiades

que es duen a terme el darrer diumenge de cada mes. A més disposa d’un quiosc interactiu

per a que els usuaris puguin realitzar consultes sobre el parcs i els municipis que el formen.

Punt d’Informació de Can Rabassa (Vilanova del Vallès)

L’any 2008 va entrar en funcionament aquest nou punt d’informació, el primer del Vallès

Oriental. Aquest punt es troba ubicat a l’antiga capella d’aquesta masia. El centre facilita

l’atenció als usuaris que visiten el Parc de la Serralada Litoral des del Vallès Oriental, on

poden trobar informació sobre itineraris i activitats al parc, adquirir mapes i guies i fer

consultes relacionades amb el territori i la seva gestió.

Punt d’informació de Can Magarola (Alella).

Actualment aquest centre es troba tancat per obres.

Punt d’Informació a l’Observatori Astronòmic de Tiana (Tiana)

Des de març de 2004, aquest nou punt d’informació està situat a la planta baixa de

l’Observatori Astronòmic de Tiana. A més d’informar als usuaris del parc de la Serralada

Litoral sobre els camins de passejada i rutes en BTT, s’hi poden adquirir publicacions i

material pedagògic divers del parc.

27


6. La competència

El desenvolupament del turisme del vi en les regions vitivinícoles espanyoles ha experimentat

una evolució molt important al llarg de l'última dècada. Des de principis del segle XXI,

nombrosos destins han optat per l'especialització en turisme del vi. En el projecte “Rutes del Vi

d'Espanya” participen actualment ja 25 destins enoturístics i/o amb potencial de

desenvolupament per a aquest producte, dels quals 13 destins conten amb la certificació com

“Rutes del Vi d'Espanya”. L'única Ruta a Catalunya que fins al moment ha obtingut aquesta

certificació, és El Penedès. Costers del Segre s'ha incorporat recentment al projecte de les

Rutes del Vi d'Espanya i preveu la seva certificació a curt / mig termini. Al principi, totes les

regions vitivinícoles de Catalunya es podrien considerar competidors de la proposta de valor

enoturística d'Alella. No obstant això, els destins amb un major grau de competència directa

probablement siguin El Penedès i El Priorat. En un segon nivell, es situen D.O.’s com Bages,

Empordà, Costers del Segre o la Conca de Barberà. Un destí enoturístic relativament pròxim a

l'A.M. de Barcelona (a 2 ¼ hores) que ha crescut de forma important en els últims cinc anys, és

Somontano. Compte amb cellers espectaculars que han apostat decididament pel turisme del

vi, entre les quals destaquen els casos de Enate, Olvena, Yrius o Blecua (Viñas del Vero).

El grau de competència d’Alella amb aquests destins depèn de cada segment de demanda

objectiu. El quadre següent resumeix aquesta relació:

Destí enoturístic Residents D.O. Alella

Residents A.M.

Barcelona

Residents Altres zones

Catalunya

Turistes Barcelona

Capital MICE

Catalunya Turistes Costa

Maresme Altres

Priorat / Montsant +++ +++ +++ ++ +

Penedès +++ +++ +++ +++ +++ +++ ++

Conca de Barberà + ++ ++ + +

Bages + ++ ++ + +

Costers del Segre + ++ ++

Empordà ++ ++ ++ + + ++

Altres Catalunya + ++ ++ +

Somontano + + + ++ +

La Rioja ++ ++ ++ +++ ++ + ++

Ribera del Duero ++ ++ ++ +++ ++ + ++

Altres Espanya + ++ ++ +++ + + +

Altres països +++ + + ++

Font: elaboració pròpia

+++ = Grau de competència molt alt ++ = Grau de competència mitjà + = Grau de competència baix

28


29

II. Diagnòstic del destí.


Subsistema 1: DESTÍ

Punts forts Punts dèbils

Recursos amb important potencial enoturístic, tan cellers com vinyes.

Recursos turístics (…o recursos amb

potencial turístic!!!) interessants al territori de la D.O.: Parc Serralada Litoral, costa /

platges, modernisme, museus, etc.

Localització a l’Àrea Metropolitana de Barcelona: permet disposar d’un mercat potencial de més de 4 milions de residents,

de més de 7 milions de turistes, del 35% de

totes les empreses espanyoles i de

desenes de mils de congressistes, a molt

poca distància del destí.

Proximitat de la Costa del Maresma i de la Costa Brava. Permet disposar d’un

mercat potencial de més de 5 milions de

turistes.

Bones comunicacions per carretera amb Barcelona Capital, tan respecte al

Maresme com al Vallès.

Paisatges vitivinícoles atractius. La

combinació entre els paisatges vitivinícoles

i les vistes al mar mediterrani té un gran

potencial turístic, especialment pels mercats

internacionals. Permet desenvolupar un

concepte de “vinya mediterrània”. Proximitat al port de Barcelona, un dels

principals ports de creuers del món

(actualment, ocupa la 4ª posició en número

de creueristes a nivell mundial). El port de

Barcelona es situa a només 20 minuts del

territori de la D.O. Alella i de la gran majoria

dels seus cellers. Això permet el

desenvolupament de programes específics

d’enoturisme dirigits als creueristes. Bones comunicacions aèries. Bona

Pèrdua de les activitats agràries a favor

d’altres sectors econòmics: sector de serveis,

construcció,...

Territori geogràfic poc homogeni i dividit: el territori de la D.O. esta subdividit en dues

subzones (Maresme i Vallès Oriental), fet que

dificulta la creació d’un territori enoturístic

estructurat.

Escàs desenvolupament turístic. Actualment, és un dels territoris menys

desenvolupats a Catalunya des del punt de

vista turístic, el que es tradueix amb una

escassa oferta d’allotjament i en que molts

comerços no obren els dissabtes a la tarda o

els diumenges.

Fenomen dels “pobles dormitori”. Molts

dels municipis que pertanyen al territori de la

D.O., s’ha convertit en els últims 15 anys en

“municipis dormitori”. Això comporta la

problemàtica que els nous residents

s’identifiquen relativament poc amb el territori

i que tenen un escàs coneixement sobre els

vins de la D.O.

Important desenvolupament urbanístic en

alguns municipis de la D.O. (encara que en la

majoria dels casos aquest desenvolupament

ha sigut d’alta qualitat), el que limita les

possibilitats des del punt de vista turístic.

Senyalització deficient: La falta d’una

adequada senyalització del destí amb relació

al projecte del Turisme del Vi fa que la

percepció del visitant de trobar-se en un

territori enoturístic sigui actualment molt

baixa. Entre d’altres coses, als municipis no hi

ha panells d’informació sobre la pertinença

dels municipis a la D.O., i alguns cellers no

30


accessibilitat als Aeroports de Barcelona i

Girona. Àmplia oferta de connexions, tan

nacionals com internacionals.

estan correctament senyalitzats.

Comunicacions internes entre els diferents

municipis una mica confuses. Territori afectat per importants vies de

comunicació: N-II, C-32, AP-19, AP-7, AVE,...

Importants problemes d’aparcament en la

gran majoria dels municipis que pertanyen al

territori de la D.O.

Transport públic no adaptat a l’enoturista, tan a nivell intern entre els diferents municipis

de la D.O., com respecte als seus principals

mercats objectius (Barcelona Capital i Costa).

Problemes d’accessibilitat immediata a alguns cellers, especialment crític per grans

grups i/o autocars.

31


Subsistema 2: SERVEIS TURÍSTICS


Existència del Centre d’Acollida Turística (CAT) de Teià.

Existència del Centre Comercial de La Roca, un dels destins turístics més visitats

de Catalunya.

Oficina de Turisme de Turisme de Catalunya al centre comercial de La Roca.

Ofertes d’allotjament de qualitat (encara que poques...).

Oferta de restauració àmplia, variada i,

generalment, de bona qualitat.

Existència d’alguns esdeveniments relacionats amb la cultura del vi / enogastronomía.

Importants serveis turístics de tot tipus a molt poca distància del destí (Barcelona i

Costa): allotjament, restauració, oferta

comercial, agències receptives,...

Oferta d’allotjament encara molt escassa al territori, degut principalment a la seva

proximitat respecte Barcelona Capital.

Insuficient sensibilització de moltes restaurants i establiments respecta als vins

elaborats al territori.

Generalment, insuficient oferta de comerços especialitzats en vi i/o enoteques al territori de la D.O.

Inexistència d’agències receptives al territori que comercialitzin paquets

enoturístics.

Oferta d’oci temàtic (activitats a les vinyes,

cates didàctiques o maridatges, cursos

d’introducció als vins de la D.O): és encara

insuficient. Manca d’Oficines d’Informació Turística

en molts municipis que pertanyen al territori

de la D.O.

32


Subsistema 3: ENOLOGÍA


La qualitat, imatge i posicionament dels vins

de la D.O. Alella ha millorat

significativament en els últims anys.

Major sensibilització i interès d’algunes bodegues pel turisme del vi: l’interès

d’alguns empresaris es manifesta en

l’adequació de les instal·lacions pel

enoturisme.

Major sensibilització i interès del Consell Regulador de la D.O. pel turisme del vi.

Existeixen alguns recursos amb un important potencial enoturístic com el

CAT de Teià (celler romà) o el Museu de

Can Margarola a Alella.

Notorietat, imatge i posicionament dels vins i cellers de la D.O. encara no amb

consonància amb la qualitat dels seus caldos.

Poca col·laboració entre els diferents cellers de la D.O. amb la promoció i comercialització conjunta dels seus vins, fet que també es tradueix a l’àmbit enoturístic.

Encara insuficient sensibilització d’alguns cellers pel turisme del vi. Per alguns cellers,

segueix sent una activitat molt secundària i no

forma part de l’estratègia de promoció i

comercialització. Excessiva concentració de l’oferta de

cellers i vinyes a Alella i Tiana. Consell Regulador de la D.O.: disposa de

poc personal i pressupost per la promoció

enoturística del destí. Escassa oferta de productes enoturístics:

la no adequació de les instal·lacions redueix

l’oferta existent, en la majoria dels casos, a

una visita estàndard amb degustació al final

del recorregut.

Poca homogeneïtat entre els diferents cellers de l’activitat enoturística.

Poca varietat de l’oferta d’activitats i serveis enoturístics: és insatifactòria, si la

comparem amb els destins de referència a

nivell nacional i internacional, on molts cellers

ofereixen per exemple serveis de restauració

permanent, allotjament o degustació de vins

amb canapès/tapes.

Qualitat heterogènia de l’oferta i dels serveis

d’atenció al públic.

Horaris de visita: Molts cellers que ja

ofereixen activitats enoturístiques, supediten

33


les visites a la disponibilitat del personal de

l’empresa.

Personal no específic: molt poques

bodegues disposen de personal especialitzat

amb el producte enoturístic que ofereix.

Insuficient oferta d’enoteques i botigues especialitzades al territori de la D.O.

Insuficient presencia dels vins de la D.O. a les botigues especialitzades existents a la A.M. de Barcelona.

No es duen a terme accions de promoció: el boca orella segueix sent el mitjà

d’informació principal. No es duen a terme accions de

comercialització: els cellers solen limitar-se

a atendre la demanda que tenen.

34


Subsistema 4: PROMOCIÓ I COMERCIALITZACIÓ


Certa imatge i posicionament com a territori amb una alta qualitat de vida.

Certa imatge i posicionament (com a mínim en alguns municipis), com a destí d’excursionisme (de ½ dia o de dia).

Baixa notorietat dels vins de la D.O. inclús al

propi territori.

Imatge i posicionament com a destí enoturístic.

Escassa sensibilització i penetració dels vins de la D.O. al canal HORECA, inclòs els

restaurants de qualitat que s’ubiquen al propi

territori.

Inexistència de promoció i comercialització com a destí del vi.

Inexistència d’una pàgina web que englobi l’oferta turística de la D.O.: la seva creació es

considera especialment important, donat que és

el canal més utilitzat pels enoturistes a l’hora

d’informar-se sobre un destí del vi.

Manca de suports de comunicació del

producte enoturístic, d’acord amb les

preferències i necessitats dels segments de

demanda prioritaris.

Escasses propostes de valor enoturístiques concretes promocionals i comercialitzables i que es dirigeixin a diferents segments de

demanda prioritaris.

Falta d’eines que permetin portar a terme una

tasca de màrqueting directa en origen: Bases

de dades de segments de demanda prioritaris,

enquestes de satisfacció en els destins, web del

destí, newsletter,...

35


Subsistema 5: PLANIFICACIÓ I GESTIÓ

Punts Forts Punts dèbils

Existència d’iniciatives, estratègies i/o polítiques de desenvolupament turístic en alguns municipis.

Interès per part de la majoria dels

municipis que pertanyen al territori de la

D.O., amb participar en el projecte del

“Pla de Foment”.

Voluntat de les administracions local

amb crear un “Consorci del Turisme del

Vi de la D.O. Alella”.

Fins al moment, inexistència d’un Òrgan Gestor representatiu i participatiu encarregat de posar

en pràctica les principals prioritats.

Fins ara, insuficient involucració dels cellers en

el projecte del Turisme del Vi.

Insuficient sensibilització de molts agents territorials (cellers, població, sector turístic i

serveis relacionats) sobre el potencial real del

turisme del vi pel desenvolupament econòmic

sostenible del territori.

Inexistència d’un Pla de Màrqueting Inexistència d’un Sistema d’Informació

Enoturística que permeti recollir dades sobre

l’evolució del turisme – enoturisme al territori de la

D.O. i definir uns objectius quantitatius de gestió.

Qualitat heterogènia de l’oferta, degut en part a

d’inexistència d’un Pla de Qualitat Enoturístic propi.

Formació del capital humà: es necessita un pla

de formació del personal que intervingui amb el

producte amb l’objectiu d’adaptar-se eficientment a

les necessitats dels diferents segments de

demanda.

36


OPORTUNITATS I AMENACES

OPORTUNITATS AMENACES

El “Pla de Foment pel desenvolupament

del turisme el vi al territori de la D.O.

Alella”: constitueix una gran oportunitat

per posicionar el destí en el mapa

enoturístic.

Millorar el posicionament de la D.O.

Alella, tan des del punt de vista dels

vins, com del territori enoturístic.

Aprofitar el creixent us d’Internet per part

dels consumidor potencials en origen,

per promocionar el turisme del vi al

territori de la D.O. Alella.

Una millor conscienciació per productes

turístics no massificats i alternatius al

turisme de “sol i platja” podria afavorir la

demanda d’un producte d’aquestes

característiques.

Una creixent demanda per viatges

vacacionals curts i cap a destins

relativament propers, podria afavorir la

demanda enoturística cap al territori de

la D.O.

Que continuï la desacceleració econòmica. Podria

afectar el consum de productes turístics d’elevada

despesa mitjana com el Turisme del Vi.

Que continuï la disminució del consum del vi.

El creixement i consolidació de destins

competidors pel turisme del vi a Catalunya, entre

els que destaquen el Priorat i el Penedès.

Un major i més ràpid desenvolupament d’aquells

destins que ja s’hagin adherit al projecte de les

“Rutas del Vino de España”.

37


III. Estratègia de mercat

38


1. SEGMENTS DE DEMANDA PRIORITARIS

En funció de la importància estratègica i el volum potencial de demanda, es poden diferenciar

els següents grups i segments de demanda prioritaris pel turisme del vi al territori de la D.O.

Alella:

Grup 1: Mercats de prioritat molt alta.

Són els segments de demanda enoturística del territori de la D.O. Alella que interessen

especialment per qüestions “estratègiques” (per exemple pel seu potencial de

desestacionalització de la demanda, per l'elevada despesa mitja del turista “tipus” en aquest

segment, perquè podrien tenir un impacte directe o indirecte en la venda del vi en el futur, per

la proximitat i el seu consegüent potencial de convertir-se en visitants freqüents de la

destinació, per la major estada mitja a la destinació, pel seu potencial com líder d'opinió o

prescriptor, per l'adaptació de la destinació / producte enoturístic al segment,…). Al mateix

temps, es considera que podrien aportar un volum directe de demanda enoturística molt elevat.

Aquests segments haurien de ser la base del futur desenvolupament enoturístic del territori de

la D.O. i centrar l'atenció dels agents del mateix.

A aquest grup pertanyen els següents segments de demanda:

Residents en el territori de la D.O. Alella. En el marc del desenvolupament del present

projecte s'ha detectat que la notorietat, imatge i posicionament dels vins de la D.O. Alella

entre els residents al propi territori encara no ha arribat, ni de bon tros, a nivells

satisfactoris. Alguns residents ni tan sols han sentit parlar dels vins de la D.O. Alella, uns

altres no els han provat o no els coneixen i molts d'ells (en molts casos per simple

desconeixement) tenen el costum de comprar i consumir vins d'altres Denominacions

d'Origen: Penedès, Priorat, Rioja, Ribera del Duero,… És evident que aquesta situacio ha

de canviar de cara al futur. Els propis residents al territori de la D.O. Alella hauràn de

convertir-se en consumidors assidus dels seus vins (sempre que els hi agradin els vins),

alhora que hauran d’exercir “d’ambaixadors” per a altres segments de demanda prioritaris.

En aquest sentit, hauran de realitzar-se actuacions promocionals dirigides a la

sensibilització i concienciació dels residents.

Amants del vi: És un segment de persones que tenen un interès molt elevat pel món

vitivinícola. Durant el seu oci i temps lliure, són consumidors habituals de vi, compren

revistes especialitzades o llibres temàtics, freqüenten botigues especialitzades per la

compra de vins i tota classe de productes relacionats, poden ser socis de clubs o

associacions relacionades, poden participar en fòrums virtuals temàtics o visitar fires

especialitzades (fires de vi, no turístiques). És el segment amb una experiència més àmplia

amb viatges relacionats amb el turisme del vi i no els importa realitzar desplaçaments

39


costosos i de llarga distància per conèixer un territori vitivinícola. Aquest tipus de demanda

consumirà preferiblement productes que tinguin els recursos al voltant del vi com recurs o

motivador únic. Tenen grans coneixements sobre el món del vi, un nivell de motivació molt

elevat i estàn disposats a pagar preus alts tant pels serveis bàsics com pels

complementaris. A canvi, exigiràn informació tant operativa com interpretativa molt

especialitzada i abundant sobre els recursos, activitats, esdeveniments i serveis del turisme

del vi, faràn un ús intens i voldràn rendibilitzar profundament el seu desplaçament al destí

del vi. Aquests clients exigiràn preparació i prestacions altament qualificades al personal de

contacte i d’acompanyament. A causa del clar perfil i uns hàbits de consum molt marcats

dels consumidors que pertanyen a aquest segment, la tasca de promoció del producte

“turisme del vi” és relativament senzilla i es realitza sobretot a través de les botigues

especializadas, mitjançant anuncis a revistes especialitzades o als fòrums virtuals temàtics,

a través de contactes personals amb els clubs i/o les associacions temàtiques

relacionades, o a través de la gestió de contactes amb els touroperadors i agències de

viatges especialitzades en turisme del vi.

Interessats amb el món del vi: Aquest segment de demanda és molt més important pel

que fa referència al volum que el primer, però, alhora, més difícil de localitzar, perquè no te

uns hàbits de consum tan marcats. Moltes de les persones que pertanyen a aquest

segment, són consumidors habituals de vi, però són probablement més sensibles al preu i

compren vi tant a botigues especialitzades com a d’altres canals de venda. Una proposta

de valor enoturística els podría interessar sempre que el producte tingués altres

complements enriquidors no únicament relacionats amb el vi: gastronomía, cultura, art,

música, paisatge rural, etc. No solen tenir una àmplia experiència amb viatges relacionats

amb el turisme del vi. Això fa que que el potencial de captació de consumidors procedents

de mercats més llunyans sembli molt baix. La tasca de promoció s’hauria de centrar

sobretot en els residents procedents de Barcelona i de la seva àrea d'influència.

Persones que pertanyen a un col·lectiu que en un moment determinat té un interés específic pel món del vi: empreses, celebracions, etc. En aquests segments, el vi es

converteix en un determinat moment en el protagonista, però no en la seva raó de ser. El

seu interés pel món del vi depèn de cada cas. Les persones que prenen les decisions

sobre una reunió, convenció d'empresa o sobre una celebració (directors generals,

directors de màrqueting, travel managers, nuvis,…), acostumen a tenir un interés mínim pel

món del vi si opten per celebrar la reunió o la convenció en un entorn vitivinícola. Aquests

segments interessen especialment pel seu potencial de desestacionalització i l'alt nivell de

despesa que realitzen. Demanen serveis específics com sales de reunions en entorns

agradables, oferta d'allotjament d'una certa categoria, servei de catering, serveis

professionals, activitats d'aventura (team building), seminaris, cursos de vi, etc. Pel cas

específic de les empreses, interessen especialment les empreses / associacions

temàtiques, grups de professionals, nacionals i internacionals amb seu en el Àrea

Metropolitana de Barcelona. 40


Turistes culturales urbans i MICE a Barcelona. Podría ser interessant així mateix pel

turisme cultural urbà o el de reunions, convencions i congressos a Barcelona, oferir al

programa lúdic una curta escapada / excursió a un celler o a un restaurant del vi en un

territori vitivinícola. Molts d'ells s'allotjaràn en els hoteles de major qualitat de la ciutat i són

fàcils de captar a través d’algun acord de promoció amb el personal de l'hotel o de

comercialització amb alguna agència receptiva especialitzada en MICE (Organitzadors

Professionals de Congressos o “OPC's”, Departaments de Receptiu de Meetings &

Incentives dels grans touroperadors,…). Hi ha dos exemples clars de destins del turisme

del vi líders a nivell internacional on la visita a la destinació del turisme del vi s'ha convertit

gairebé en una obligació pels turistes urbans que visiten la ciutat en qüestió. Es tracta dels

casos de San Francisco – Napa Valley als Estats Units i de Ciudad del Cabo –

Stellenbosch a Sud-àfrica. En ambdós casos, més del 60 % (!!!) dels turistes que van a

aquestes ciutats per fer turisme, durant la mateixa estada fan una escapada enoturística als

territoris vitivinícoles en qüestió.

Grup 2: Prescriptors. Alta prioritat.

Són els segments de demanda enoturística del destí que interessen per qüestions

“estratègiques”, principalment perquè podrien tenir un impacte directe o indirecte en la venda

de vi en el futur i/o pel seu potencial com a líders d'opinió o prescriptors pels mercats de molt

alta prioritat. No aporten un volum directe de demanda enoturística molt elevat, simplement

perquè que es tracta de segments amb un volum potencial de demanda directe molt més petit.

El destí ha de preocupar-se per crear unes relacions personals fructíferes amb ells, per que un

bon enteniment amb aquests segments podria incrementar significativament la competitivitat

del territori de la D.O. Alella com a destinació enoturística a mig i llarg termini.

Prescriptors. Entre els prescriptors podem distingir una gran varietat de subsegments i

grups determinats. L’interés pel món del vi de les persones que pertanyen a aquest

segment, depèn de cada cas. Alguns poden tenir una relació professional molt directa amb

el sector vitivinícola de la D.O. Alella com p. ex. els comercialitzadors potencials dels cellers en origen o els clients dels cellers (tant consumidors directes com els canals de

distribució o de venda). Un dels targets principals en aquest sentit serien els restaurants

que es situen al territori de la D.O. Alella. Molts d'ells encara no potencien els vins de la

D.O. Alella en la mesura que sería necessari i desitjable. És evident que un millor

posicionament dels vins de la D.O. entre els restaurants del territori podría tenir un efecte

multiplicador molt important en la notorietat i imatge dels vins. Altres poden tenir una relació

més directa amb el sector vitivinícola en general, i no necessariament amb la D.O. Alella,

com p. ex. la premsa especialitzada en vi, gastronomia o viatges. El seu potencial no

radica tant a generar volum de demanda directa. Mai es podrà pretendre captar tants fluxos

de demanda de periodistes especialitzats com de residents a Catalunya que siguin amants

del vi. No obstant això, pel seu paper de prescriptor de la proposta de valor enoturística de

41


la D.O. Alella es converteixen en un segment altament prioritari. En aquest cas, el destí

haurà de preocupar-se per crear una relació amb ells, mitjançant una primera visita

personal, una invitació al destí i un posterior seguiment i manteniment de la relació. Per a

aquest segment de demanda, es proposa celebrar anualment un viatge de familiarització.

Professionals del sector vitivinícola: Es tracta de persones que treballen a una empresa

del sector vitivinícola. La seva relació amb el vi és, en primer lloc, professional. No obstant

això, probablement molts d'ells tenen al mateix temps un interés particular i una relació en

certa mesura “emotiva” amb els productes del vi. Molts d'ells pertanyen al segment dels

amants del vi.

Grup 3: Mercats a considerar.

Són els segments de demanda enoturística de la destinació amb un interès estratègic mig i que

podrien aportar fluxos de demanda significatius en el futur, encara que probablement en menor

mesura que en el cas dels segments de demanda de prioritat molt alta (Grup 1). S'haurien de

considerar aquests segments perqué en determinats moments podrien aportar riquesa al

territori.

Turistes a Catalunya. Una visita a un territori vitivinícola per a visitar un celler, per a

menjar en un restaurant del vi de la zona, per comprar vi a una botiga especialitzada, per

realitzar un curs de cata, etc., podría enriquir substancialment l'estada d'un turista que

s'allotja a algún lloc de Catalunya. Especialment aquells turistes amants del vi que hagin

vingut per altres motivacions, podríen estar interessats amb una proposta d'aquest tipus.

Haurà de potenciar-se el desenvolupament d'excursions / paquets combinats amb altres

ofertes turístiques, desenvolupades especialment a Barcelona ciutat, per enriquir l'estada

d'un turista que hagi vingut per altres motius. Un altre possible punt de captació dels

turistes a Catalunya és el Centre Comercial La Roca del Vallès, un dels llocs turístics més

visitats de Catalunya i gran focus d’atracció pels turistes que passen unes vacances a la

Costa Catalana i/o a Barcelona Ciutat. El Centre Comercial de LaRoca del Vallès és, així

mateix, lloc de excursió habitual pels residents al Sud de França.

Persones que actualment no consumeixen vi, però que podríen fer-ho en el futur. En

aquest segment, vam trobar sobretot a les franges d'edat més joves, que encara no s'han

introduït al món del vi. Serà important despertar el seu interés pel vi, perquè es converteixin

en consumidors en el futur. Una primera experiència enoturística atractiva i interessant a la

D.O. Alella podría ser un punt d’inflexió per les persones d'aquest segment. En aquest

segment, vam contemplar sobretot als residents a Catalunya entre 18 i 30 anys, p. ex.

estudiants d'universitat.

42


Impo

rtàn

cia

estr

atèg

ica

pel d

estí

Volum potencial de demanda enoturística directa

1

5

4

3

2

1 2 3 4 5

Estratègia de mercat: D.O. Alella

Residents D.O Alella Amants del vi

Interessats amb el mon del vi

Empreses, celebracions,..

Turistes culturals i MICE a Barcelona

Prescriptors

Professionals del sector

Altres turistes a CatalunyaPersones joves no

consumidors de vi

GRUP 2

GRUP 3

43


IV. Estratègies de producte

44


L'estratègia de producte pel desenvolupament de l’enoturisme a la Denominació d’Origen

Alella té dos components principals:

Creació del concepte “Ruta del Vi”. Defineix el concepte bàsic del desenvolupament del

turisme del vi al territori, ha de permetre la vertebració del territori i determina els agents

que han d'intervenir al projecte.

Apropament a Barcelona Ciutat. Es tracta d'apropar i vincular el producte enoturístic a

l'oferta turística existent a la ciutat de Barcelona.

1 . Creació del concepte “Ruta del Vi”

El producte “Ruta del Vi” consisteix en l’integració sota un mateix concepte temàtic dels

recursos i serveis turístics d'interès, existents i potencials, d'una zona vitivinícola, plantejats des

de l'autenticitat i la vocació vivencial, amb la finalitat de construir un producte des de l’identitat

pròpia del destí, de facilitar la comercialització conjunta de tota la zona i de garantir el nivell de

satisfacció de la demanda, impulsant així el desenvolupament econòmic-social integral de la

mateixa.

És important destacar el valor enològic d'aquest producte. Sense cultura del vi, no hi ha ruta del

vi i sense ruta del vi no hi ha producte turístic. La viticultura és l'eix temàtic d'aquest producte i

el turista ha de percebre'l durant totes les etapes del seu viatge i en qualsevol component de la

cadena de valor turística que constitueix la Ruta. Al destí s’ha de poder “respirar” cultura

vitivinícola.

La Ruta del Vi constituirà un plantejament turístic al voltant d'una zona geogràfica que,

preferiblement, haurà d'abastar diversos municipis d'una o diverses Denominacions d'Origen,

de manera que els turistes puguin viatjar pel destí d'un component de la Ruta a un altre,

gaudint de la bellesa del paisatge i de la diversitat cultural i històrica dels municipis integrats.

El volum de recursos vitivinícoles d'un determinat destí que s'integren a la Ruta del Vi, és una

variable molt rellevant per determinar la capacitat d'una ruta d'atreure i satisfer als seus

visitants. Si bé la qualitat dels recursos enològics d'un destí és més determinant sobre el valor

turístic d'una ruta, sí ha d'existir una quantitat mínima de recursos enològics que siguin

representatius de la varietat de l'oferta turística així com el desenvolupament del producte Ruta

al destí de manera equilibrada a llarg termini.

La Ruta del Vi ha d'integrar els restants recursos i l’oferta turística del destí i adaptar-los com a

complement a l'eix temàtic cultura del vi. La Ruta del Vi per tant haurà de tenir un alt valor

enològic i turístic. De manera orientativa la Ruta comptarà amb els següents components:

La Ruta del Vi haurà d'estar integrada per un volum mínim dels cellers de la zona on es

situa la Ruta, i que compleixin amb la totalitat dels requisits d'acreditació.

45


Sempre que la zona compti amb un volum d'oferta suficient, la Ruta del Vi haurà de

contenir un volum d'oferta representativa: establiments de restauració, establiments

d'allotjament i comerços de productes enològics, que compleixin amb uns determinats

estàndards de servei i d'especialització en turisme del vi. Un restaurant, per exemple, haurà

de potenciar els vins de la D.O. Alella per a poder participar al projecte. Un comerç de

productes enològics haurà de vendre una mostra representativa de vins de la D.O. Alella,

etc.

Municipis

Cellers

Allotjaments

Restaurants

Enoteques

Oficines d’InformacióTurística

El concepte Ruta del ViPorta d’Entrada

Porta d’Entrada

Porta d’Entrada

Territori d’una D.O.

El concepte “Ruta del Vi”

Donat el caràcter multisectorial d'una Ruta del Vi i la complexitat que implica l'orientació de

multitud d'agents cap a una meta comuna, l'obtenció per part d'un destí de la marca “Rutes del

Vi” ha d'estar vinculada a un únic Ens Gestor. A aquest Ens han d'estar adherits tots aquells

agents que voluntàriament desitgin participar a la Ruta.

Per la dimensió regional, l'abast multisectorial i el marc polític-cultural irregular que el destí de

la Ruta del Vi, en molts casos, té associat, cal ressaltar la necessitat d'integrar els esforços de

coordinació i de suport de les administracions públiques rellevants en aquest territori i del

sector privat en el desenvolupament del producte turístic. Conseqüentment, l'Administració

Turística i les Associacions empresarials d'hostaleria i restauració del destí haurien de tenir

preferiblement representació en aquest Ens Gestor.

Finalment, per assegurar l'atractiu del destí d'una Ruta del Vi a llarg termini, els recursos

naturals que formen l'entorn i el conjunt del paisatge de la regió han de ser protegits davant una

major utilització de la zona.

46


La ruta de consum del turista.

El producte Ruta del Vi estarà estructurat per uns elements determinats que el dotaran de

coherència des del procés de consum dels visitants, els interessos empresarials, l’imatge

corporativa, les necessitats i obstacles territorials, horaris, distància i infraestructures. Entre

altres aspectes suposa l'execució dels recorreguts en funció dels seus continguts i de les

necessitats d'organització i reconeixement del visitant: senyalització dinàmica i estàtica,

sistema d'informació rigorós, centres de recepció i informació, museu municipal / regional, etc.

Una Ruta del Vi com a producte turístic ha de ser identificable pels visitants/turistes a través

dels diferents components o elements particulars de la cadena de valor turística del producte.

L’implantació d'una ruta del vi ha de desenvolupar-se des de l'equilibri necessari entre aquesta

comprensió general del producte, l'oferta, diversitat, qualitat i tematització, i les necessitats i

expectatives del viatger, grau de satisfacció. La millor forma de concretar aquesta idea és a

partir d'una ruta de consum d'un destí / producte ruta del vi.

La ruta de consum s'inicia als mercats d'origen quan turistes potencials del vi són atrets i

capturats per una promoció i comunicació del producte “Ruta del Vi” entre els segments de

demanda objectiu organitzada per un Ens Gestor de la ruta.

Una vegada el turista es troba al destí podrà gaudir del producte turístic Ruta del Vi durant un

període de temps determinat. Gràcies a l’informació turística organitzada i proporcionada per

l'Ens Gestor de la Ruta, el turista podrà planificar la seva estada en diverses etapes durant les

quals visitarà alguns dels components de la Ruta del Vi. El turista podrà confeccionar-se la

seva pròpia experiència turística entorn del vi i el territori. El turista esperarà rebre una qualitat i

un tracte homogeni en tots els components de la Ruta.

Després del viatge, la ruta de consum del turista del vi continua i l'Ens Gestor de la ruta haurà

d'establir una interrelació amb el turista en el seu lloc d'origen per obtenir la seva opinió del

viatge i altra valuosa informació amb la qual millorar el producte. La ruta de consum es tanca a

través d'un pla de gestió de clients i la fidelització del turista per una nova visita al destí.

47


“Ruta del Vi” de la D.O. Alella.

En el cas de la D.O. Alella, donada d'una banda, la divisió territorial de la D.O. (formada per

dues subzonas diferents), i per un altre, l'encara escàs volum de cellers visitables existent al

territori, el producte “Ruta del Vi” no implica pròpiament la creació d'una ruta física.

En aquest cas, la “Ruta del Vi” constitueix un plantejament turístic entorn d'un territori concret, configurat pels 18 municipis adscrits a la Denominació d'Origen, que busca destacar i potenciar el valor enològic del territori, integrant al producte els restants recursos (recursos culturals: patrimoni cultural, gastronomia, etc.) i oferta turística de la zona adaptant-los a l'eix principal: el vi.

Per a la creació de la “Ruta del Vi” a la D.O. Alella, és necessari i indispensable l’integració al

projecte dels principals agents interessats, entre els quals destaquem els següents:

Serveis enològics: entre els quals destaquen els 7 cellers que actualment estan adscrits a

la D.O. Alella i les poques enoteques o botigues especialitzades existents als municipis

adscrits a la D.O.

Serveis turístics: correspon a l'oferta turística més representativa dels valors enològics del

territori: restaurants tradicionals i destacats, establiments d'allotjament, les oficines de

turisme existents, guies turístics, senyalització específica, així com l'oferta d'oci de la zona

susceptible d'enriquir el producte.

Entitats públiques i privades: l’integració de les administracions públiques més rellevants

al territori així com de les principals associacions empresarials existents, tan en la fase de

planificació i creació del producte, com després en la seva gestió, són de vital importància.

Entre les entitats més rellevants, que haurien de formar part de l'Ens Gestor del projecte,

destaquem i proposem:

o Els 18 ajuntaments que formen part del territori de la D.O. Alella.

o La Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya

o La Direcció General d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya.

o Cambra de Comerç de Barcelona.

o Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella.

o Associacions empresarials rellevants del territori, tant d'hostaleria com d'altres

sectors confrontants.

48


2 . Apropament a Barcelona Ciutat.

Tenint en compte el potencial de la ciutat de Barcelona com destí turístic, la seva gran oferta de

serveis turístics i el gran mercat emissor que representa, tan de residents com de turistes, és

important, gairebé imprescindible, desenvolupar instruments i actuacions concretes amb

l'objectiu de “apropar” el producte “Ruta del Vi”, així com el territori de la Denominació

d'Origen, a Barcelona Ciutat. De nou, l'èxit d'aquestes actuacions es basa, principalment, en

l'eficient coordinació entre els principals agents interessats (un dels quals serà l'Ens Gestor de

la Ruta), tant públics com privats, que ha de focalitzar els seus esforços a aconseguir una

major presència a la ciutat dels vins de la D.O. Alella en general, i del producte enoturístic en

particular.

Per a això, aquests esforços s'haurien de concentrar en tres direccions, bàsicament:

Apropament/ major presència dels vins de la D.O. Alella a Barcelona ciutat.

Apropament/ major presència del producte enoturístic a Barcelona ciutat.

Promoció i comercialització de la “Ruta del Vi” de la D.O. Alella a Barcelona ciutat.

Cadascun d'aquests punts englobarà diferents actuacions concretes, i en cada cas es requerirà

del treball conjunt entre l'Ens Gestor i els diferents agents implicats. A continuació passem a

explicar amb major detall les actuacions prioritàries a portar a terme per a cada apartat.

2.1. Apropament / major presència dels vins de la D.O. a Barcelona Ciutat

Diferents estudis realitzats en l'àmbit enoturístic posen de relleu que la demanda de turisme del

vi a un territori necessàriament depèn en primer lloc, de la notorietat, imatge i posicionament

dels seus vins. En aquest sentit, es pot afirmar que el turisme del vi sense el vi no pot existir.

Donat l'alt percentatge de gent que desconeix d'una banda, els vins elaborats a la D.O. Alella i

per l'altre, el propi territori adscrit a la Denominació d'Origen, s'ha de treballar en la millora de la

presència dels vins de la D.O. a la pròpia ciutat de Barcelona.

L'objectiu ha de ser obtenir una major presència dels seus vins al territori de la D.O. Alella amb

l’objectiu últim d'augmentar la notorietat i millorar l’imatge i posicionament dels productes entre

els prescriptors i residents a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això, les actuacions haurien

d'anar dirigides, principalment, a proporcionar un major coneixement dels vins de la D.O. en

general, a través de campanyes de promoció, cates tècniques i degustacions dels vins de la

D.O. a la ciutat de Barcelona, amb la finalitat d'aportar un valor afegit al vi (no només és una

beguda), centrant-se en les relacions vi - història i vi - territori, a través de projeccions, petites

exposicions, etc. En aquest sentit, es recomanaria establir col·laboracions amb establiments de

49


restauració, enoteques i/o botigues especialitzades en productes gourmet/ de qualitat de

Barcelona ciutat i àrea metropolitana per a la realització d'aquestes actuacions i activitats.

D'altra banda, el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella ja està treballant a

millorar la notorietat dels vins del seu territori a Catalunya.

Per portar a terme aquest acostament dels vins d'Alella es requerirà de la coordinació i

col·laboració entre els diferents agents implicats. A continuació, passem a esmentar alguns

dels agents públics i privats més rellevants i que haurien de participar, en coordinació amb l'Ens

Gestor, en aquestes actuacions:

Generalitat de Catalunya (Direcció General de Turisme i Direcció General

d'Agricultura).

Cambra de Comerç de Barcelona.

Consell Regulador de la D.O.

Restaurants, enoteques i botigues especialitzades amb vi a Catalunya.

Premsa i televisió local.

Premsa especialitzada en vi.

2.2. Apropament / major presència del producte enoturístic a Barcelona Ciutat

Una de les particularitats i principals punts forts que ha d'aprofitar la Ruta del Vi de la D.O.

Alella, és la seva proximitat pel que fa a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb l'important

mercat potencial residencial i turístic que això comporta. L'objectiu ha de ser intentar integrar la

Ruta del Vi a la pròpia oferta turística de Barcelona Ciutat i de la seva àrea metropolitana. El

concepte Ruta del Vi normalment només contempla l’incorporació d'empreses del territori

adscrit a una Denominació d'Origen. En el cas específic de la Ruta del Vi d'Alella que es pretén

crear, s'haurien d'integrar així mateix establiments de Barcelona Ciutat i de la seva àrea

metropolitana, sempre que compleixin amb els requisits d’especialització establerts en el Pla de

Qualitat d’Enoturisme. En aquest sentit, una enoteca, una botiga especialitzada en vins o un

restaurant de Barcelona Ciutat haurien de poder-se integrar en la Ruta del Vi d'Alella, si

potencien i promocionen específicament els vins de la D.O. Alella.

A mitjà termini, fins i tot es podria pensar amb la creació d'una Ruta del Vi o itinerari dels vins

de la D.O. Alella a Barcelona capital, incorporant tots els restaurants, enoteques i botigues

especialitzades amb especial interès a promocionar els vins de la D.O. en els seus

establiments. Aquesta proposta de valor podria generar un important impacte all consumidor

potencial a Barcelona.

50


Els principals agents que haurien d'intervenir a l'hora d'acostar la Ruta del Vi a l'àrea

metropolitana de Barcelona són:

Generalitat de Catalunya (Direcció General de Turisme).

Associació Empresarial Hotelera de Barcelona.

Turisme de Barcelona.

Turisme de Catalunya.

Agents privats del sector restauració i/o comerç.

Enoteques i botigues especialitzades amb vins a Barcelona.

2.3. Promoció i comercialització de la “Ruta del Vi” de la D.O. Alella a Barcelona Ciutat

Englobarà el conjunt d'actuacions destinades a promocionar i comercialitzar el producte “Ruta

del Vi” a Barcelona ciutat, ja siguin actuacions dirigides al públic resident a la ciutat o als

turistes nacionals i internacionals que la visiten.

L'objectiu últim d'aquesta estratègia, és promocionar i comercialitzar un producte

complementari a l'oferta turística- cultural ja existent a la ciutat, de tal manera que, sigui quin

sigui el perfil del turista, pugui plantejar-se disposar de mig dia o un dia per experimentar el

món vitivinícola existent a la D.O. Alella.

D'entre les diferents actuacions que es podrien portar a terme, definim com a prioritàries les

següents:

Creació de suports comunicacionales i distribució en punts estratègics: distribució dels

suports comunicacionales (fullets, butlletins, etc.) a través de punts turístics claus com

puguin ser: les Oficines d'Informació Turística de la ciutat, els propis restaurants o

comerços especialitzats amb interès a potenciar els vins de la D.O. Alella,...

Creació/ integració en paquets turístics estàndard l'oferta enoturística de la ciutat de

Barcelona, especialment en paquets amb un marcat caràcter cultural: art, gastronomia,

patrimoni històric, cultura tradicional, etc.

Integració del producte enoturístic com complement al turisme de congressos i convencions (MICE). Sent un dels segments definits com a prioritaris, i comptant amb el

gran atractiu internacional de la ciutat de Barcelona pels congressos i convencions

empresarials, s'haurien de dirigir esforços a l’integració del producte enoturístic com a

oferta complementària d'aquest atractiu mercat.

Integració de les agències receptives especialitzades en enoturisme existents a

Barcelona.

51


Com ja s'ha esmentat, totes aquestes actuacions requereixen d'esforços conjunts entre els

diferents agents rellevants, ja siguin públics o privats. Aquests esforços conjunts, la majoria de

vegades, jauràn d’adoptar la forma d'acords concrets de col·laboració. No obstant això, es

podria estudiar, en cas que es cregui necessari, l’integració d'algun agent públic, amb pes

específic a Barcelona ciutat, a l'Ens Gestor del projecte. En algun cas concret, podria millorar

l'eficiència de les actuacions proposades.

52


V. Pla d’acció

53


IX. Pla d’Acció

El Pla d’Acció s’ha estructurat en 6 grans blocs i 24 programes d’actuació.

Nº Programa/Subprograma PRIORITAT DIFICULTAT COST

1 Equipaments enoturístics

1.1 Enobus MOLT ALTA ALTA MOLT ALT

1.2 Xarxa de senders interpretatius del vi i de la vinya MOLT ALTA MITJA MOLT ALT

2 Esdeveniments del vi.

2.1 Mercat del vi i de la gastronomia itinerant ALTA MOLT ALTA ALT

2.2 Altres esdeveniments ALTA ALTA ALT

3 Informació i Senyalització.

3.1 Infoterminals (3) MITJA BAIXA BAIX

3.2 Panells informatius (36) MOLT ALTA BAIXA ALT

3.3 Panells publicitaris autopistes (2) ALTA MOLT ALTA MOLT ALT

3.4 Centre d'informació La Roca MOLT ALTA BAIXA BAIX

4 Promoció i Comercialització

4.1 Imatge corporativa (segell + manual d'aplicacions

+ plaques) MOLT ALTA BAIXA BAIX

4.2 www.experiencealellawines.com MOLT ALTA BAIXA MITJÀ

4.3 Catàleg "Turisme del vi a la D.O. Alella" MOLT ALTA BAIXA BAIX

4.4 Mapa enoturístic ALTA BAIXA BAIX

4.5 "Els vins d'Alella a taula" ALTA BAIXA BAIX

4.6 Adhesió al Club de Producte de Gastronomia de

Turisme de Catalunya. MOLT ALTA BAIXA BAIX

4.7 Famtrips MITJA MITJA BAIX

5 Qualitat i formació

5.1 Elaboració i Implantació d'un Pla de Qualitat

d'Enoturisme MOLT ALTA BAIXA MITJÀ

5.2 Sensibilització enoturística (residents +

prescriptors) MOLT ALTA MOLT ALTA MITJÀ

5.3 Tallers de formació MOLT ALTA BAIXA BAIX

54

http://www.experiencealellawines.com/

55


Nº Programa/Subprograma PRIORITAT DIFICULTAT COST

5.4 Viatge "benchmark" ALTA BAIXA BAIX

6 Planificació, Organització i Gestió

6.1 Creació del Consorci "Ruta del Vi de la D.O.

Alella" MOLT ALTA MITJA BAIX

6.2 Funcionament operatiu Consorci MOLT ALTA BAIXA ALT

6.3 Observatori del Turisme del Vi MITJA BAIXA BAIX

6.4 Carta del Paisatge MOLT ALTA MOLT ALTA BAIX

6.5 Comissió de Seguiment del Pla de Foment MOLT ALTA BAIXA BAIX


A continuació, es definirà el detall de les actuacions que s’hauran de dur a terme al territori de

la D.O. Alella des del punt de vista del desenvolupament enoturístic durant els pròxims tres

anys, per arribar a l’èxit desitjat per tots.

1 Equipaments enoturístics

1.1 Enobus

1.2 Xarxa de senders interpretatius del vi i de la vinya

56


PROGRAMA Enobús 1.1

Justificació El desplaçament per un destí turístic mitjançant un autobús, gestionat bé sigui a través dels

ajuntaments o bé per empreses privades, ja fa anys que constitueix una realitat als destins de

ciutat. A Europa, moltes ciutats turístiques (o que es consideren turístiques) estan oferint

aquest servei, que gaudeix d’una gran popularitat entre els seus visitants. Sense anar més

lluny, moltes ciutats espanyoles, entre les que es situen Barcelona, ofereix aquest servei amb

molt èxit des de fa alguns anys. Alguns destins enoturístics líders a España (La Rioja, Jerez,

Somontano,...) han aprofitat aquesta idea per oferir “Buses del Vino”.

La idea d’aquest projecte és seguir l’exemple d’aquests destins per crear un “enobus D.O.

Alella” que durant 180 dies a l’any (temporada del turisme del vi de març a octubre) oferís

excursions pels residents i/o turistes a Barcelona Capital, basats en la temàtica de

l’enoturisme a la D.O. Alella. Durant la resta de l’any podria tenir altres usos. Per exemple,

podria realitzar excursions als diferents municipis de la D.O. pels propis residents del territori.

Es proposa que l’enobus tingui una capacitat d’unes 30 places i que porti la imatge corporativa

del turisme del vi de la D.O. Alella.

No necessariament tots els itineraris han de centrar-se exclusivament amb el turisme del vi,

sinó que amb funció de les prioritats de cada municipi adherit al projecte, podrien abastar

altres temàtiques. Un recorregut tipus podria ser com segueix: CAT de Teià – visita a una

bodega de la D.O. – visita a un municipi de la D.O. per conèixer els seus principals recursos

turístics – dinar a un restaurant.

Posar en marxa un enobus a la D.O. Alella tindria múltiples impactes positius pel territori:

Permetria crear una infraestructura turística en benefici de tots els municipis que

s’adherissin al projecte. L’enobus podria recórrer diferents rutes i itineraris perquè inclòs

els municipis amb pocs recursos enoturístics, però que si tinguin un cert atractiu turístic,

podrien beneficiar-se d’aquesta iniciativa.

Permetria apropar el destí al seu mercat potencial principal, l’A.M. de Barcelona.

Permetria augmentar la presència i notorietat de la D.O. Alella a l’A.M. de Barcelona

Permetria generar una oferta comercialitzable que pogués contribuir a l’objectiu

d’autofinanciació del Ens Gestor.

Evidentment, es tracta d’un projecte complex i la rendibilització d’aquesta oferta requereix

d’una massa crítica important de visitants / turistes. En qualsevol cas, la seva iniciació hauria

d’anar acompanyada d’un important esforç de promoció i comercialització.

57


Objectius del programa Augmentar els fluxos de demanda de turistes del vi cap al territori de la Denominació

d’Origen.

Fomentar l’ús i desplaçament pel territori amb mitjans de transport alternatius al cotxe

propi.

Fomentar l’accés a l’oferta enoturística de la Denominació d’Origen, principalment per

residents i turistes procedents des de Barcelona Capital.

Vertebrar tot el territori de la D.O. i contribuir a un desenvolupament entoturístic equilibrat

amb el seu conjunt.

Facilitar la comercialització de l’oferta enoturística existent a la Denominació d’Origen.

Línies d’actuació Estudiar la viabilitat i possible finançament per un projecte d’aquestes característiques.

Definir les característiques del producte: tamany de l’autobús, qualitat i serveis que haurà

d’oferir, disseny, trajectes que haurà de cobrir al destí, de que lloc(s) de Barcelona Capital

(o, a l’estiu, de la Costa) haurà de sortir, quins dies es podria oferir els serveis, política de

preus,...

Avaluar les alternatives de gestió de l’oferta: gestió pròpia, gestió a través d’un tercer,...

Promocionar i comercialitzar l’oferta entre els segments de demanda prioritaris.

Lidera Participen Ens Gestor

Coordina / Gestiona

Gerent del Ens Gestor

Administració Turística

Ajuntaments

Cellers de la D.O. amb oferta

enoturística competitiva

Restaurants que ofereixen vins de la

D.O.

Altres recursos i serveis turístics del

territori.

Agències receptives.

Prioritat del Programa Molt Alta Dificultat

Realització Alta Cost del Programa Molt Alt

58


PROGRAMA Creació d’una xarxa de senders interpretatius del vi i de la vinya 1.2

Justificació Als destins líders de l’enoturisme a nivell internacional el desplaçament pel territori no es

realitza principalment amb cotxe, tal i com suggereixen molts destins del vi a Espanya, sinó

que prioritzen mitjans de transport alternatius més sostenibles com la bicicleta o, inclòs, el

desplaçament a peu. Aquest és, per exemple, el cas de la Ruta del Vi d’Alemanya. Ofereix una

xarxa d’itineraris enoturístics diferenciats pels cicloturistes i pels senderistes. Aquests itineraris

enoturístics s’han convertit en els últims anys els autèntics motors del desenvolupament

enoturístic del territori. Les dos grans xarxes compten amb plans de promoció específics,

donat que ofereixen un producte dirigit a dos públics objectiu molt diferenciats.

Fullet Cicloturisme “Deutsche Weinstrasse” Fullet Senderisme “Deutsche Weinstrasse”

Aquest plantejament té varis motius:

Els itineraris que es creen, solen passar per entorns més agradables, més rurals i menys

freqüentats.

Els itineraris podrien passar molt a prop de les vinyes i, inclús, pel mig, fet que millora

considerablement l’experiència i immersió enoturística al territori.

El propi desplaçament pel territori es converteix amb una experiència enoturística “per se”.

S’incrementa l’estada mitjana al destí, donat que el desplaçament pel territori és més

prolongat.

No existeixen problemes amb el consum del vi a les bodegues i/o restaurants i els controls

d’alcoholèmia, encara que el consum de vi evidentment sempre s’haurà de controlar.

59


La proposta per la D.O. Alella no seria crear una molt àmplia xarxa de senders que

cobreixi tot el territori, entre d’altres coses, perquè les limitacions del territori no ho

permeten, sinó estudiar la creació de quatre o cinc senders que comptin amb unes vistes privilegiades a les vinyes, al mar mediterrani i/o a altres entorns naturals atractius i preservats i que idealment comptin amb una mínima infraestructura de serveis turístics. Alternativament, es podria pensar amb la creació d’un únic sender interpretatiu del vi i de la vinya, d’una longitud d’uns 5 a 10 quilòmetres que compti amb

amplis serveis i infraestructures interpretatives: panells interpretatius que introdueixin al

senderista a la cultura del vi, miradors que comptin amb uns panells explicatius

relacionats amb el patrimoni vitivinícola, a més d’una sèrie d’altres serveix com

plataformes panoràmiques, bancs on poder asseure’s, accés a informació sobre el territori

via “bluetooth”, etc.

Objectius del programa

Vertebrar el territori enoturístic de la D.O. en el seu conjunt.

Contribuir a un desenvolupament enoturístic més diversificat.

Incrementar l’atractiu enoturístic del destí.

Incrementar l’estada mitjana al destí.

Augmentar el coneixement dels usuaris pel món / la cultura del vi.

Línies d’actuació

Identificar possibles itineraris atractius que compleixin amb els requisits definits.

Estudiar detalladament les possibilitats de la seva creació, tan des del punt de vista

geogràfic, topogràfic, urbanístic com legal.

Definir un programa d’actuació per la seva creació.

Analitzar les necessitats financeres.

Desenvolupar i posar en marxa el programa d’actuació.

Lidera Participen Ens Gestor

Coordina / Gestiona

Gerent de l’Ens Gestor


Ajuntaments

Consell Regulador de la D.O..

Prioritat del Programa Molt Alta Dificultat de

realització Mitjana Cost del programa Molt Alt

60


2 Esdeveniments del vi

2.1 Mercat del vi i de la gastronomia itinerant

2.2 Altres esdeveniments

61


PROGRAMA Esdeveniments del vi 2

Justificació Una oferta atractiva d’esdeveniments enoturístics al llarg de tot l’any ha de ser una prioritat a

curt, mitjà i llarg termini pel territori de la D.O. Alella.

En destins enoturístics de referència com la “Ruta del vino de Alemania” o el “Valle de la

Barossa” (Australia), les festes i esdeveniments culturals relacionats amb el vi es consideren

els productes “estrella” i s’han convertit en autèntics motors del desenvolupament enoturístic

territorial. En el cas específica de la Ruta del Vi d’Alemanya, inclús es pot arribar a un acord

entre els diferents agents enoturístics del territori, per distribuir l’oferta dels esdeveniments al

llarg de tot l’any, perquè no competeixin entre ells en un mateix cap de setmana i puguin

atraure fluxos de demanda també en èpoques tradicionalment de menys demanda

enoturística.

Al territori de la D.O. Alella, existeixen ja algunes iniciatives molt interessants d’esdeveniments

“eno-culturals” i algunes festes i esdeveniments s’han convertit en una referència per la regió i

atrauen en determinades èpoques de l’any fluxos importants de visitants procedents de l’A.M.

de Barcelona o d’altres llocs de Catalunya. No obstant, existeix encara a un llarg camí per

recórrer. Falta per exemple, una gran festa del vi de tota la D.O., un dia al l’any que tots els

cellers de la D.O. tinguin les seves portes obertes al públic general (semblant al que fan els

italians des de fa anys – Dia de l’Enoturisme), la creació de mercats al voltant del món del vi,

una major oferta de festivals que combinin l’activitat esportiva, la música, la dansa o l’art amb

el vi,... Per altra banda, falta una major col·laboració entre els diferents agents del territori que,

en l’actualitat, desenvolupen iniciatives molt interessants, però generalment amb poca

col·laboració amb la resta del destí, conseqüentment no generen efectes multiplicadors per fer

la proposta de valor més completa i més atractiva o simplement per promocionar-la o

comercialitzar-la conjuntament. A totes les festes i fires que es celebrin al territori de la D.O.

(fins i tota aquelles que inicialment no tinguin una relació directa amb el vi), el vi haurà de ser

realment omnipresent, fet que haurà de traduir-se també amb la promoció i comercialització

dels esdeveniments i la seva posterior posada en escena.

62


Objectius del Programa Augmentar els fluxos de demanda a la D.O. Alella provocats per esdeveniments

relacionats amb la cultura del vi que es celebrin a algun lloc del territori de la

Denominació d’Origen.

Crear noves ofertes d’esdeveniments enoturístics: “Winevents”.

Millorar la col·laboració entre els agents del territori.

Estrènyer els vincles entre el vi i els esdeveniments que es celebrin actualment al territori.

Fomentar l’accés a l’oferta existent.

Fomentar el desenvolupament enoturístic sostenible de tot el territori de la D.O. Alella.

Facilitar la promoció i comercialització de l’oferta existent.

Línies d’actuació Estudiar la viabilitat per crear un mercat del vi i de la gastronomia autòctona itinerant.

Aquesta ha sigut un dels temes més comentats a les reunions que s’han mantingut al

llarg del projecte amb els diferents alcaldes que pertanyen a la D.O. la idea seria que

aquest mercat es celebrés periòdicament (mensualment, de periodicitat bimensual,...) a

diferents municipis de la D.O., de manera que una o dues vegades a l’any es celebrés a

cada municipi. S’hauria de buscar una fórmula perquè almenys part de la temàtica / del

contingut del mercat s’adaptés al municipi en el que es celebri, perquè hi hagi una certa

varietat que atregui públic d’altres municipis.

Crear una oferta de “Jornada de Portes Obertes” de totes les bodegues adherides al

projecte del Consorci, que s’hauria de celebrar preferiblement un dissabte o diumenge.

Estudiar el potencial i la viabilitat per crear una gran “Festa del Vi de la D.O. Alella” (i

que es celebri a tot el seu territori).

Estudiar el potencial i la viabilitat per organitzar altres possibles esdeveniment, per

exemple:

o Triatló de les vinyes.

o Cursa ciclista / BTT a les vinyes.

o Marxa senderista a les vinyes.

o Nadal a les vinyes.

o Concurs fotogràfic a les vinyes.

o Art, turisme i vi. Concurs de joves artistes.

Crear una Agenda “Esdeveniments del Vi”.

Crear un Grup de Treball del destí que millori la col·laboració entre tots els agents del

territori a la planificació, organització y celebració dels esdeveniments actuals.

63


Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Ajuntaments



Bodegues

Altres serveis turístics del

territori.

Prioritat del Programa Alta Dificultat de

realització Molt Alta

Cost del Programa Alt

64


3 Informació i senyalització

3.1 Infoterminal (3)

3.2 Panells informatius (36)

3.3 Panells publicitaris autopistes (2)

3.4 Centre d'informació La Roca

65


PROGRAMA Infoterminal 3.1

Justificació El destí pateix encara un important dèficit de suports d’informació sobre el què

són els vins de la D.O. i sobre el què s’ofereix des del punt de vista del turisme

del vi. aquesta carència no únicament es limita a l’àmbit online o als suports de

comunicació existents en format paper, sinó també a l’assistència informativa

en punts clau del territori. No aprofitar els fluxos de demanda que es

produeixen per exemple al Centre Comercial de La Roca (un dels punts

turístics més visitats de Catalunya) per donar a conèixer el territori de la D.O.

com a destí enoturístic, és un luxe que el destí no s’hauria de permetre.

En aquest sentit, un dels objectius de l’Ens Gestor del Turisme del Vi de la D.O. Alella hauria

de ser treballar en la creació de punts d’informació informatitzats en punts clau del territori

(aquells que concentren majoritàriament els fluxos de demanda turística a l’actualitat)

poguessin donar un servei d’informació permanent al turista de pas. Aquests punts

d’informació informatitzats ja s’han instal·lat amb èxit a diferents destins turístics de Catalunya

i en altres àmbits geogràfics i, generalment, tenen cada cop més popularitat entre els usuaris.

Al propi territori de la D.O, el Cat de Teià ja compta amb una d’aquests infoterminals.

Inicialment, es considera necessària la seva instal·lació a altres punts claus del territori:

• Al centre Comercial de La Roca.

• A l’inici d’un sender interpretatiu.

• A l’entorn d’Alella.

Objectius del programa Incrementar la informació disponible sobre la proposta de valor enoturística de la D.O.

Alella al propi destí.

Millorar l’atenció al client en el destí.

Oferir un servei d’informació de 24 hores al consumidor actual (i potencial) del turisme del

vi de la D.O. Alella.

Línies d’actuació Definir i consensuar aquells punts claus del territori que hagin de disposar d’una

instal·lació d’aquestes característiques.

Estudiar diferents alternatives i empreses que puguin oferir aquesta instal·lació.

Posar-se en contacte amb cada una d’aquestes empreses i estudiar les característiques

tècniques dels infoterminals que ofereixin així com els preus.

Seleccionar el infoterminal que millor s’adapti a les necessitats del projecte.

Instal·lar els infoterminals, d’acord amb el pla de treball aprovat.

66


Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Ajuntaments.

Administració turística

Altres serveis turístics del territori

Prioritat del Programa Alta Dificultat

realització Molt Alta Cost del programa Alt

67


PROGRAMA Panells informatius 3.2

Justificació La senyalització territorial constitueix un dels principals elements d’identificació d’un territori en

el seu àmbit geogràfic d’actuació. En l’actualitat, el territori i els diferents municipis que el

configuren, manquen de panells informatius que informin al visitant (i al resident!!!) de que es

situa al territori de la D.O. Alella. A data d’avui, encara hi ha molts visitants i residents que

encara no saben que estan en un territori vitivinícola. En molts casos, tampoc existeix

senyalització direccional als recursos enoturístics i vitivinícoles del territori. En alguns casos,

s’ha exagerat l’ importància de la senyalització, opinant que un destí existeix o, en canvi, no

s’ha desenvolupat encara, en funció de si compta amb una senyalització adequada al territori.

L’objectiu d’aquest programa no es iniciar una discussió sobre el tema. En qualsevol cas, en el

cas que ens ocupa, es indubtable que la senyalització es un eina clau d’articulació i

vertebració del territori enoturístic i el territori de la D.O. haurà de comptar amb una

senyalització homogènia tan direccional, com d’accés als recursos. El destí necessita, per

tant, desenvolupar i implantar un complet Pla de Senyalització Enoturística. A curt termini, el

destí haurà de comptar amb panells que informen de l’existència del territori a la D.O. Alella.

Dins del Pla de Foment, es proposa conseqüentment la instal·lació de panells informatius en

punts estratègics de cada municipi. Aquests panells informatius podran instal·lar-se a punts

estratègics d’alta afluència turística, a prop o davant dels ajuntaments, a les principals

carreteres d’accés al municipi, etc. Es proposa instal·lar dos panells informatius per municipi

(36 panells en total).

A continuació, es pot veure un exemple d’un panell informatiu que s’ha instal·lat al municipi

d’Olot.

68


Objectius del programa Incrementar la conscienciació dels visitants i residents sobre la pertinença del municipi al


Incrementar la informació disponibles sobre la proposta de valor enoturística de la D.O.

Alella al propi destí.

Millorar l’atenció al client en el destí.

Orientar al turista amb la identificació dels recursos enoturístics.

Guiar els fluxos enoturístics del destí.

Facilitar al turista del vi l’ús i consum dels recursos enoturístics adherits al projecte del

turisme del vi.

Homogeneïtzar la senyalització existent.

Línies d’actuació Definir requisits i característiques dels panells informatius.

Definir ubicacions dels panells informatius a cada municipi.

Identificar proveïdors de serveis pels panells informatius.

Seleccionar el millor proveïdor de serveis pel projecte, d’acord amb els criteris tècnics i de

preu.

Dissenyar els panells informatius.

Instal·lar els panells informatius.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona

Gerent del Ente Gestor.

Ajuntaments

Administració turística


Bodegues

Altres serveis turístics del territori


realització Molt Alta Cost del Programa Alt

69


PROGRAMA Panells publicitaris autopistes 3.3

Justificació Pel territori de la D.O. Alella transcorren algunes de les principals vies de comunicació per

carretera del nostre país i, inclús, de tot Europa. Milions de vehicles freqüenten diàriament l’

AP- 7 a l’altura de La Roca del Vallès o la C-31 i C-32 entre Barcelona i el Maresme. La gran

majoria dels conductors d’aquest vehicles probablement no són conscients que estan passant

pel territori de la D.O. Alella i molts ni tan sols han sentit a parlar d’aquesta Denominació

d’Origen.

Conseqüentment, podria ser molt interessant aprofitar aquestes vies de comunicació per, com

a mínim, informar de l’existència de la D.O. Alella. L’instal·lació de panells publicitaris a

aquestes vies podria ser una acutació molt interessant que justificaria amb escreix la seva

elevada inversió. A continuació s’exposa l’exemple d’un espai publicitari ofert per l’empresa

GINSA:

Per limitar el cost d’aquesta actuació, s’haurien de buscar vies alternatives a les habituals

(compra d’espais per un determinat temps – publicitat clàssica) d’instal·lació dels panells, per

exemple mitjançant l’aprofitament del terreny de propietat pública.

Objectius del programa Aprofitar l’important volum de fluxos de vehicles a les principals vies de comunicació del

territori, per donar a conèixer la D.O. Alella.

Incrementar la notorietat de la D.O. Alella

Incrementar la notorietat del territori enoturístic de la D.O. Alella.

70


Línies d’actuació Identificar terrenys per la instal·lació de panells publicitaris a les vies de comunicació AP-

7 (a l’altura de La Roca del Vallès, Montornès del Vallès o de Vilanova del Vallès, C-31 i

C-31).

Identificar empreses que ofereixin espais publicitària a les vies de comunicació

seleccionades.

Buscar proveïdors de serveis per la creació de panells publicitaris.

Dissenyar els panells publicitaris, tenint en compte tan criteris de disseny com de

funcionalitat i visibilitat.

Instal·lar els panells publicitaris.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Ajuntaments

Proveïdors d’espais publicitaris a

les vies de comunicació

identificades.

Empreses que dissenyen panells

publicitaris.

Prioritat del programa Alta Dificultat de


71


PROGRAMA Centre d’Informació Centre Comercial de La Roca del Vallès 3.4

Justificació El Centre Comercial de La Roca del Vallès és un dels punts turístics més visitats de

Catalunya. Prop de 3 milions de persones (principalment residents i turistes a Catalunya i

visitants procedents del Sud de França) visiten anualment aquest Centre Comercial buscant

articles de qualitat a preus d’”outlet”. Conscients d’aquest important flux de demanda, Turisme

de Catalunya ja ha instal·lat una oficina d’informació turística a l’entrada principal del complex.

Aquesta oficina promociona tota l’oferta turística de Catalunya, d’acord amb la pròpia

estratègia de producte de Turisme de Catalunya. La presència de la pròpia oferta turística i

enoturística de la D.O. Alella a l’Oficina de Truisme de Catalunya actualment és clarament

insuficient. L’Ens Gestor haurà d’entrar en contacte amb Turisme de Catalunya per millorar

significativament aquesta presència. Podria instal·lar-se a aquesta oficina, per exemple, un

petit racó temàtic que promocioni el territori de la D.O. Alella i la seva oferta enoturística. Prop

d’aquesta oficina s’hauria d’ubicar així mateix un Infoterminal (per major detall al respecte,

veure’s Programa 3.1).

Objectius del Programa Aprofitar l’important volum de demanda al Centre Comercial de La Roca del Vallès, per

donar a conèixer la D.O. Alella.

Incrementar la notorietat de la D.O. Alella.

Incrementar la notorietat del territori enoturística de la D.O. Alella.

Línies d’actuació. Crear un Centre d’Informació del Turisme del Vi de la D.O. Alella al Centre Comercial de

La Roca del Vallès.

Entrar en contacte amb l’administració de La Roca del Vallès i Turisme de Catalunya, per

estudiar l’ubicació d’aquest Centre d’Informació a la pròpia Oficina de Turisme de


Dissenyar l’espai / racó del turisme del vi de la D.O. Alella, negociant amb els diferents

interlocutors les condicions d’implantació.

Crear l’espai / racó del turisme del vi de la D.O. Alella.

72


Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Ajuntament de La Roca del Vallès

Turisme de Catalunya

Administració del Centre Comercial

de la Roca del Vallès.



73


4 Promoció i comercialització

4.1 Imatge corporativa (segell + manual d'aplicacions + plaques)

4.2 www.experiencealellawines.com

4.3 Catàleg "Turisme del vi a la D.O. Alella"

4.4 Mapa enoturístic

4.5 "Els vins d'Alella a taula"

4.6 Adhesió al Club de Producte de Gastronomia de Turisme de Catalunya.

4.7 Famtrips – Viatges de familiarització

74



PROGRAMA Imatge corporativa

4.1

Justificació La notorietat de la proposta de valor enoturística del Consorci Turístic el Vi de la D.O. Alella a

la ment dels consumidors potencials en origen és encara molt baixa. En general, els

consumidors potencials poden conèixer alguns recursos i llocs concrets del territori, però el

destí com unitat territorial enoturística amb entitat pròpia encara no gaudeix del coneixement,

imatge i posicionament necessari. Per altra banda, la imatge que es té actualment del destí, no

s’associa a atributs clarament diferenciadors.

Inclús una proporció considerable dels propis agents i residents del territori encara no tenen

una imatge clara sobre el que pot aportar el destí des de el punt de vista del desenvolupament

del Turisme del Vi.

Tots els destins que han desenvolupat projectes de turisme de vi en els últims anys, han

desenvolupat imatges corporatives, algunes amb més encert i altres amb menys encert. A

continuació es poden observar alguns exemples de logotips de Rutes del Vi a diferents destins

espanyols.

Conseqüentment, la creació d’una Identitat Corporativa pel Turisme del Vi de la D.O. Alella és

un element imprescindible per generar notorietat i imatge entre els segments de demanda

prioritaris.

Objectius del programa Crear imatge de marca com a destí pel turisme del vi en general, i pel projecte del

Consorci Turístic del Vi de la D.O. Alella, específicament.

Potenciar els atributs de diferenciació del destí.

Crear preferència per la proposta de valor enoturística de la D.O. Alella a través d’una

bona presentació i imatge de marca coherent, atractiva i fàcil d’identificar.

Crear una imatge uniforme i coherent del “branding” en els seus diferents nivells.

75


Línies d’actuació Identificar agències de branding que puguin desenvolupar l’imatge corporativa del

Turisme del Vi de la D.O. Alella.

Definir un “briefing” per una Identitat Corporativa del Turisme del Vi de la D.O. Alella.

Posar en marxa un concurs (negociat) per la creació de la imatge corporativa, convidant a

un mínim de tres agències de branding per desenvolupar una proposta.

Seleccionar l’agència de branding que millor s’adapti a les necessitats del projecte, tan en

disseny com en preu.

Crear una Identitat Corporativa per la marca “Turisme del Vi a la D.O. Alella”, que tingui

en compte i potenciï els atributs i valors diferenciadors de la proposta de valor enoturística

del destí.

Definir i desenvolupar les diferents aplicacions que ha de tenir.

Definir un Pla de Difusió per comunicar la nova Identitat Corporativa.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Agència de branding


realització Media Cost del programa Baix

76


PROGRAMA www.experiencealellawines.com 4.2

Justificació Internet s’ha convertit en els últims anys en una de les eines de promoció turística més

importants especialment pels destins turístics alternatius al sol i platja, devent- se aquest

fenomen principalment a la seva capacitat de reunir i facilitar en un mateix canal, fàcilment

accessible des de qualsevol lloc del món, totes les activitats vinculades al procés d’informació,

compra, consum i gaudi posterior del viatge. Diverses investigacions realitzades en l’àmbit

enoturístic ressalten que Internet ja és el principal canal d’informació per més d’un 50% dels

consumidors potencials interessats en l’enoturisme. Gran part de les visites a un celler i els

allotjaments en el destí enoturístic es reserven a través d’un comercialitzador online.

En aquest sentit, l’Ens Gestor del Turisme del Vi ha de disposar, i en la major brevetat

possible, d’una plataforma a Internet pròpia i exclusiva per la promoció de la seva proposta de

valor enoturística.

Exemple d’un portal enoturístic: www.turismepriorat.org

77



Objectius del programa Crear un suport comunicacional “online” atractiu que presenti de forma estructurada la

informació enoturística sobre el destí. Un portal de turisme millorarà de forma

considerable la informació disponible sobre el destí. Ampliarà la quantitat de la informació

disponible, al mateix temps que l’ordena en funció de les motivacions específiques de

cada enoturista. Al mateix temps, jerarquitza l’oferta i els recursos enoturístics en funció

de la seva importància i atractivitat pel consumidor. Aquesta millora, tan quantitativa com

qualitativa, podrà facilitar un increment de l’estada mitjana al destí.

Promoció i comunicació conjunta en l’àmbit online.

Desenvolupar una oferta turística més segmentada i més personalitzada – tan

desenvolupant productes més adaptats als requisits de diferents segments de mercat, i

incorporant al client o turista i les seves necessitats al disseny i producció dels seus

propis serveis.

Facilitar la comercialització d’una oferta actualment poc coneguda.

Incrementar la satisfacció del client – el portal permetrà al destí acompanyar al turista del

vi durant totes les fases del seu viatge, tan abans, com durant i desprès. El portal

incorpora eines i funcionalitats per planificar i organitzar el viatge del turista, durant la

seva estada al destí podrà consultar-lo per informar-se sobre els principals recursos i

atractius enoturístics, i desprès del viatge, podrà dirigir-se a l’Ens Gestor per donar la

seva opinió sobre la seva estada.

78


Línies d’actuació Crear un Portal pel Turisme del Vi de la D.O. Alella.

o Seleccionar el contingut, serveis i funcionalitat de la web.

o Definir el disseny de la web.

o Definir les eines tecnològiques a utilitzar.

o Elaborar el portal.

o Pla de Promoció de la web. Posicionament de la web als buscadors

seleccionats.

Incorporar al portal múltiples serveis i funcionalitats de valor afegit, tan pel consumidor

final, pels empresaris i administracions adherits al projecte com pels prescriptors i

comercialitzadors enoturístics.

o Internet pel consumidor final. La futura plataforma portal del Turisme del Vi de

la D.O. Alella no només contindrà tota la informació rellevant sobre el destí de

manera segmentada, sinó que incorporarà serveis multimèdia, accés

multidispositiu a la informació, possibilitats d’imprimir i/o baixar-se la

informació, la possibilitat de crear els seus propis paquets, la possibilitat de

poder comprar directament a través duna Central de Reserves “online”

(gestionada per un tercer – a mitjà o llarg termini) i, a curt termini, accés als

comercialitzador externs,...

o Intranet: amb informació exclusiva pels adherits al projecte del Turisme del Vi

de la D.O. Alella.

o Extranet: amb informació exclusiva pels prescriptors i el canal d’intermediació;

s’hi podrà accedir online, p.ex. al Butlletí de Premsa. També es podrà accedir

al Banc d’Imatges.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Consultoria tecnològica i dissenyadors

de pàgines web.

Prioritat del Programa Molt Alta Dificultat

realització Baixa Cost del programa Mitjà

79


PROGRAMA Catàleg “Turisme del Vi a la D.O Alella” 4.3

Justificació Els suports de comunicació per donar a conèixer els recursos enoturístics del territori de la

D.O. Alella actualment són molt escassos. Els suports de comunicació existents a nivell turístic

l’àmbit turístic del qual, majoritàriament, res redueix a alguns determinats municipis, no

contemplen els recursos, atractius i/o serveis enoturístics existents i, sens dubte, no permeten

tenir una visió conjunta sobre el territori.

Conseqüentment, presentar i donar a conèixer tota la proposta de valor enoturística del territori

de la D.O. Alella (tan dels recursos enològics – cellers, centres d’interpretació del vi i

enoteques – com dels serveis turístics tematitzats al voltant de la cultura del vi – restaurants,

allotjaments, festes enoculturals,...) en una única guia, ha de ser una prioritat absoluta pel

destí.

Un dels objectius del destí haurà de ser, per tant, crear un catàleg sobre el turisme del vi a la

D.O. Alella. Aquest fullet haurà d’incorporar com a mínim tots aquells establiments i bodegues

del territori de la D.O. que hagin mostrar el seu interès a sumar-se a aquest iniciativa i que

hagin superat amb èxit un procés d’avaluació de la seva qualitat enoturística. Haurà de

contenir així mateix àmplia informació sobre altres possibilitats turístiques al territori,

independentment de si tenen una relació directe o més bé indirecte amb el turisme del vi.

Exemple d’un catàleg d’un destí del vi: enoturismepenedes.

80


La idea inicial es que Guia “Turisme del Vi a la D.O. Alella” es converteixi amb el suport de

comunicació principal del destí en l’àmbit enoturístic. Haurà de comptar, per tant, amb una

breu explicació de totes les ofertes adherides al projecta. Al mateix temps, haurà de ser

atractiva i fàcilment manejable pel consumidor.

Per garantir l’atractivitat del catàleg, s’haurà de crear un banc d’imatges que incorpori la

filosofia del màrqueting experiencial, evidentment sense deixar de banda la presentació

atractiva dels recursos enoturístics i vitivinícoles del territori. Es tracta d’una mesura molt

costosa, relativament fàcil de realitzar a curt termini i que sol tenir un impacte molt alt sobre els

públics objectius, que en aquest cas no sols serien els segment de demanda prioritaris de la

nostra proposta de valor, sinó també els propis prestadors de serveis enoturístics.

Objectius del programa Augmentar els fluxos de demanda de turistes del vi al territori de la D.O. Alella.

Presentar, de forma atractiva i pràctica, tota l’oferta del destí rellevant pel enoturisme.

Estructurar l’oferta disponibles, d’acord amb les necessitats del consumidor prioritari a

cada moment: oferta d’allotjament, oferta de bodegues que ofereixin visites, oferta de

restauració, oferta comercial temàtica, oferta d’oci temàtica, museus, altres serveis

turístics i enoturístics,...

Fomentar l’accés a l’oferta existent que compleixi amb uns estàndards de qualitat

establerts pel destí.

Incorporar propostes referides als diferents municipis de la zona.

Facilitar la comercialització de l’oferta existent.

Elaborar un suport comunicacional, eficaç i de fàcil distribució i utilització.

Crear preferència pel destí, a través d’imatges seductores d’alta qualitat.

Disposar d’un suport comunicacional visual que ajudi a crear una imatge positiva i de

qualitat del destí en origen, d’acord amb el posicionament definit.

Augmentar la despesa mitjana del turista del vi durant la seva estada al territori de la D.O.

Contribuir a un augment de l’estada mitjana del turista del vi al territori de la D.O.

81


Línies d’actuació Identificar agències de comunicació que poguessin desenvolupar el catàleg.

Posar en marxa un concurs (negociat) per la creació del catàleg, convidant a un mínim de

tres agències de comunicació per desenvolupar una proposta.

Seleccionar l’agència de comunicació que millor s’adapti a les necessitats del projecte,

tan en disseny com en preu.

Crear un catàleg “Turisme del Via la D.O. Alella”.

o Seleccionar el contingut de la guia.

o Definir el disseny de la guia.

o Elaborar la guia.

Seleccionar el públic objectiu de la guia i seleccionar el canal de difusió.

Difusió de la guia.

Crear un banc d’imatges, seleccionant imatges que fomentin la imatge i posicionament

enoturístic de la D.O., d’acord amb el què el destí vol transmetre.

Elaborar un sistema d’accés permanent i fàcil a aquest banc d’imatges pels seus diferents

públics objectiu, p.ex. a través de la intranet (per les empreses adherides al projecte) o a

través de la extranet (pels prescriptors i comercialitzadors).

Estudiar la possibilitat de posar en marxa un “Concurs Fotogràfic” que permeti

desenvolupar aquesta iniciativa mitjançant un cost molt moderat i assumible per part de

l’Ens Gestor del Turisme del vi de la D.O. Alella.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Agència de Comunicació

Cellers visitables i serveis turístics que

compleixin els requisits de qualitat

establerts.

Prioritat del programa Molt Alta Dificultat

realització Baixa Cost del Programa Baix

82


PROGRAMA Mapa enoturístic 4.4

Justificació Tal com s’ha mencionat al programa d’actuació 4.3. (Catàleg “Turisme del Vi a la D.O. Alella),

el destí actualment no disposa de suports de comunicació per donar a conèixer la seva

proposta de valor als seus públics objectiu.

Degut a això, a més de crear un catàleg i un porta web enoturístic del destí, l’Ens Gestor

haurà de treballar amb la creació d’un mapa enoturístic. Es tracta d’un suport desplegable que

permeti localitzar els principals recursos enoturístics del destí en un mapa. S’ha demostrar a

d’altres destins que han desenvolupat suports de comunicació per l’enoturista que aquest

mapa és el suport més utilitzat pels clients durant la seva estada al destí, mentre que el

catàleg compleix sobre tot la funció d’informar-se sobre l’oferta abans del viatge.

Exemple d’un mapa enoturístic d’un destí del vi: enoturismepenedes.

83


Objectius del programa Elaborar un suport comunicacional, eficaç i de fàcil distribució i utilització.

Augmentar els fluxos de demanda de turistes del vi al territori de la D.O. Alella.

Presentar, de format atractiva i pràctica, tota l’oferta del destí rellevant pel enoturisme.

Estructura l’oferta disponibles, d’acord amb les necessitats del consumidor prioritari a

cada moment: oferta d’allotjament, oferta de bodegues que ofereixin visites, oferta de

restauració, oferta comercial temàtica, oferta d’oci temàtica, museus, altres serveis

turístics i enoturístics,...

Fomentar l’accés a l’oferta existent que compleixi uns estàndards de qualitat establerts

pel destí.

Facilitar la comercialització de l’oferta existent.

Disposar d’un suport comunicacional visual que ajudi a crear una imatge positiva i de

qualitat del destí en origen, d’acord amb el posicionament definit.

Línies d’actuació Identificar agències de comunicació que poguessin desenvolupar el mapa enoturístic.

Posar en marxa un concurs (negociat) per la creació del mapa enoturístic, convidant com

a mínim un concurs (negociat) per la creació del mapa enoturístic, convidant a un mínim

de tres agències de comunicació per desenvolupar una proposta.

Seleccionar l’agència de comunicació que millor s’adapti a els necessitats del projecte,

tan amb el disseny com amb el preu. Idealment, l’agència de comunicació seleccionada

haurà de ser la mateixa per tots els suports de comunicació amb format paper.

Crear el mapa enoturístic de la D.O. Alella.

Seleccionar el públic objectiu del mapa enoturístic i seleccionar el canal de difusió.

Difusió del mapa enoturístic.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona



Bodegues visitables i serveis

turístics que compleixin els requisits

de qualitat establers.



84


PROGRAMA “Els vins de la D.O. Alella a taula” 4.5

Justificació En un destí turístic del vi, el paper dels restaurants com a prescriptors dels vins de la pròpia

D.O. pot considerar-se primordial. Un restaurant defensa, posa amb valor i promociona els

vins d’un territori, és el millor ambaixador pels caldos d’una D.O. Per aquest motiu, s’haurà de

seleccionar aquells restaurants de la D.O. Alella que avui en dia ja compleixin amb aquesta

premissa i identificar aquells que poguessin complir-la a curt o mitjà termini. Apart de definir

els requisits de qualitat que ha de complir un restaurant per poder adherir-se al projecte del

turisme el vi de la D.O. Alella, es proposa crear un suport de comunicació específic que reculli

tota l’oferta “certificada” de restaurants.

Exemple del fullet: “Serralada Litoral. El parc a taula”.

A nivell de requisits de qualitat que hauran de complir els restaurants per adherir-se a aquesta

iniciativa, es proposen els següents:

Excepte els restaurants que pertanyin a una bodega o grup vitivinícola, el restaurant

compta amb una oferta representativa de vins i caves de la D.O. Alella.

El vi de la casa és de la D.O. Alella.

A la carta de vins del restaurant, es destaca especialment els vins de la D.O. Alella.

Els vins de la D.O. s’acompanya amb una nota explicativa dels mateixos.

La carta de vins compta amb una breu introducció / descripció sobre els vins de la D.O.

Alella.

El restaurant elabora almenys un plat que utilitzi el vi de la D.O. en la seva elaboració.

El personal manipula correctament el vi: l’ampolla es presenta al client per comprovar

l’etiqueta i s’obre en presència seva. Es serveis una petita quantitat a la copa de la

persona que ha elegit el vi i només es serveix als demés desprès d’haver obtingut

l’aprovació.

85


Objectius del programa Incrementar la notorietat dels vins de la D.O. Alella.

Millorar la imatge i posicionament dels vins de la D.O.

Incrementar el consum dels vins de la D.O. als restaurants que s’hagin adherit a la

iniciativa.

Elaborar un suport comunicacional, eficaç i de fàcil distribució i utilització sobre els

restaurants de la D.O. que compleixin uns determinats requisits de qualitat i

especialització enoturística.

Presentar, de forma atractiva i pràctica, tota l’oferta de restauració del destí rellevant pel

enoturisme.

Línies d’actuació Identificar i seleccionar restaurants al territori que s’haurien d’adherir a aquesta iniciativa.

Celebrar reunions de sensibilització amb els restaurants seleccionats.

Consensuar amb els restaurants seleccionats aquells requisits que s’hagin de complir

per poder adherir-se a aquesta iniciativa.

Identificar agències de comunicació que poguessin desenvolupar aquest suport de

comunicació. Necessàriament, l’agència de comunicació seleccionada haurà de ser la

mateixa per tots els suports de comunicació en format paper.

Crear el suport de comunicació.

Difondre el suport de comunicació, per garantir que como a mínim aquest estigui present

a tots els restaurants que s’hagin adherit a aquesta iniciativa.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona



Restaurants que compleixin els

requisits de qualitat establerts.

Prioritat del programa Alta Dificultat


86


PROGRAMA Adhesió al Club de Producte de Gastronomia de Turisme de Catalunya 4.6

Justificación

Els Clubs de Producte de Turisme de Catalunya són programes adreçats a les empreses i entitats del sector turístic català concebuts per a la promoció i ajut a la comercialització

dels productes turístics.

Els objectius específics dels Clubs de Producte són els següents:

Creació d’una plataforma conjunta de col·laboració públic – privat.

Optimitzar l’eficiència dels recursos públics i privats adreçats a la promoció.

Coordinar i definir estratègies conjuntes entre tots els sectors implicats.

Facilitar una interlocució entre el sector públic i privat.

Els principals beneficis pel sector turístic són:

Proporcionar al sector una eina de relació i oferta de serveis.

Incentivar l’oferta a l’especialització per productes.

Diferenciació en relació a la competència.

Aprofitar la campanya de promoció global de Turisme de Catalunya.

Aprofitar les plataformes de promoció i comercialització

Actualment, existeixen cinc Clubs de Producte:

Qui forma part del Club de Producte de Turisme Gastronòmic?

Empreses, entitats i organismes que tenen producte relacionat amb el turisme

gastronòmic.

Empreses i entitats proveïdores de serveis

Entitats de promoció Turística

Partenariats

Destins competidors amb unes característiques semblants a la D.O. Alella (per exemple

Enoturismepenedes) ja s’han adherit a aquesta iniciativa i s’aprofiten dels serveis que

ofereixen els Clubs de Producte.

87


Objetivos del programa

Incrementar la notoriedad de la D.O. Alella como destino turístico del vino..

Mejorar la imagen y posicionamiento de la D.O. Alella como destino turístico del vino.

Aumentar la demanda turística interesada en propuestas de turismo gastronómico hacia

la D.O. Alella.

Aprovecharse de toda una serie de servicios de promoción y apoyo a la comercialización

que ofrece Turisme de Catalunya para posicionar la D.O. Alella como destino turístico del

vino.

Trabajar conjuntamente y contribuir al posicionamiento de Catalunya como destino

gastronómico a nivel nacional e internacional.

Líneas de actuación

Adherirse al Club de Producto de Gastronomía de Turisme de Catalunya.

Lidera Participan

Ente Gestor.

Coordina / Gestiona

Gerente del Ente Gestor.


Prioridad del programa Alta Dificultad

realización Muy Alta Coste del programa Alto

88


PROGRAMA Famtrips – viatges de familiarització 4.7

Justificació

Els famtrips o “viatges de familiartizació” son viatges organitzats per i cap a un destí turístic

per promocionar-lo entre uns determinats prescriptors, generalment touroperadors i agències

de viatges. En determinats casos es poden dirigir així mateix als mitjans de comunicació,

sobre tot a revistes especialitzades amb viatges, oci i/o turisme (“presstrips”). L’important

d’aquesta eina de màrqueting és aconseguir que el líders d’opinió coneixin el destí i que rebin

un impacte positiu de les possibilitats que ofereix. Generalment, són viatges de dos a tres dies

i inclouen una trobada entre els comercialitzadors i la oferta turística del destí (“workshop”).

Depenent de l’estratègia turística del destí, els touroperadors i/o agències de viatges convidats

tenen un caràcter més genèric o més especialitzat amb un determinat producte turístic. Pel

cas que ens ocupa i per la proximitat respecte l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un viatge de

familiartizació s’hauria de dirigir sobre tot a les agències receptives i Organitzadors

Professionals de Congressos a Barcelona i a la Costa. En un sol di, podrien conèixer la realitat

turística de la D.O. Alella, per així contemplar en un futur com alternativa d’excursió al

programa habitual que ofereixen. En determinats casos de touroperadors o agències de

viatges especialitzades en turisme gastronòmic i/o enoturisme (per exemple Ocio Vital,

Enodestino o Creative Dream), la D.O. Alella podria convertir-se en el destí principal del viatge

pels seus clientes, incloent pernoctació a algun dels establiments d’allotjament que s’ubiquen

al territori de la D.O.

En aquest sentit, s’haruà de planificar i realitzar anualment un viatge de familiarització a la

D.O. Alella. El format d’aquest viatge podria se el següent:

Sortida de Barcelona / Costa al matí

Visita al Centre d’Acollida Turística de Teià.

Visita a una bodega de la D.O. Alella

Degustació de vins de la D.O.

Dinar de treball a un restaurantde la D.O. adherit al projecte.

Visita turística per la zona.

Tornada a Barcelona a la tarda / ni


Incrementar la notorietat de la D.O. Alella com a destí turístic del vi entre els prescriptors

amb major potencial de comercialitzar el destí.

Millorar la imatge i posicionament de la D.O. Alella com a destí turístic del vi.

Augmentar la demanda turística del vi a la D.O. Alella.

89



Identificar prescriptors amb major potencial per comercialitzar la proposta de valor del

turisme del vi de la D.O. Alella entre determinats segments de demanda objectiu: turistes

a Barcelona i a la costa, congressistes a Barcelona, etc.

Planificar anualment el viatge pel que fa a dates, contingut, logística, pressupost, etc.

Aprofitar l’enobús pel desplaçament pel destí.

Convidar al “famtrip” als prescriptors identificats i seleccionats.

Realitzar el “famtrip”, d’acord amb la planificació realitzada.

Fer un seguiment estricte del viatge, pel que fa a les possibilitats de prescripció i

comercialització del destí a cur, mitjà o llarg termini per part dels assistents al famtrip.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Prescriptors seleccionats.

Oferta turística del destí

involucrada al viatge.

Prioritat del programa Alta Dificultat realització Molt Alta Cost del Programa Alt

90


5 Qualitat i formació

5.1 Elaboració i implantació d’un Pla de Qualitat d’Enoturisme

5.2 Sensibilització enoturística (residents + prescriptors)

5.3 Tallers de formació

5.4 Viatge "benchmark"

91


PROGRAMA Elaboració i implantació d’un Pla de Qualitat en enoturisme 5.1

Justificació

Per convertir-se realment amb una palanca per la millora de la competitivitat del territori, la

qualitat de la proposta de valor enoturística de la Denominació d’Origen Alella haurà de ser

una prioritat absoluta. Realitzar un esforç de promoció sense tenir el producte preparat pel

client especialment exigent, podria tenir un efecte contraproduent que s’hauria d’evitar a tota

costa.

Conseqüentment, la preparació del producte i l’adaptació de l’oferta als estàndards i

exigències de la clientela haurà de ser el primer pas en el desenvolupament enoturístic del

territori. La promoció i comercialització evidentment son molt importants, però haurà de basar-

se sempre amb una proposta de valor d’alta qualitat.

Existeixen ja diferents metodologies de qualitat amb enoturisme que haurien d’estudiar-se per

la seva possible aplicació a l’oferta de turisme del vi de la D.O. Alella. Serà molt important que

els agents territorials més representatius participen amb la seva definició i que consensuïn les

exigències especifiques per tipologia d’oferta entre un nombre representatiu d’empresaris de

cada sector.


Preparar a les empreses i a les administracions públiques pel turisme del vi.

Conjuntar (a través de l’Ens Gestor) les iniciatives i actuacions encaminades a

promocionar l’aplicació de pràctiques i models de gestió dirigits a impulsar la millor de la

qualitat enoturística del destí i de les empreses vitivinícoles i turístiques.

Facilitar la utilització progressiva de metodologies de gestió i millora de la qualitat en la

prestació del servei.

Millorar l’experiència viscuda pel client durant l’estada al territori de la D.O. Alella.

Incrementar la satisfacció del turista del vi respecte a la seva estada al territori de la D.O.

Alella.

92


Líneas d’actuació

Desenvolupar un Sistema de Qualitat / Normes d’Autoregulació que hauríen de complir

les diferents tipologies d’oferta per poder adherir-se al projecte de Turisme del Vi de la

D.O. Alella. El model de referència que s’hauria d’estudiar al respecte, és el Manual de

Producte de les Rutas del Vino de España. Aquest Manual recull tots els requisits que

s’han de complir per poder certificar—se com a establiment especialitzat en turisme del vi,

tan a nivell individual d’empresa com d’Ens Gestor.

Celebrar reunions de treball amb els diferents agents territorials e la D.O. Alella, per

consensuar els requisits proposats.

Dissenyar el procediment d’adhesió / certificació d’un establiment / empresa / entitat.

Consensuar-ho amb el sector.

Implantar el Sistema de Qualitat / Normes d’Autoregulació del Turisme del vi de la D.O.

Alella, d’acord amb la metodologia elaborada al Manual de Producte.

Realitzar visites d’auditoria als establiments interessats a adherir-se a la iniciativa.

Preparar informes de cada visita i fer una proposta d’adhesió de cada empresa.

Implantar el Sistema Integral de Qualitat Turística als Destins (SICTED), d’acord amb la

metodologia elaborada per la Secretaría de Estado de Turismo.

Desenvolupar eines pel control de qualitat

o Sistema de Queixes i Suggeriments ja que suposa una font inestimable

d’”intel·ligència” de mercat que permet identificar punts dèbils i conèixer els

problemes més comuns que podrien comprometre l’èxit del destí. Per això es

proposa: Revisar els processos de realització de reclamacions per part dels

visitants.

Crear (a mitjà termini) la figura del “Ombudsman” (defensor del

visitant) que actuaria com a mediador de les reclamacions dels

visitants per problemes amb les empreses o amb els serveis públics

locals. El servei ha de ser àgil i comptar amb la col·laboració de les

empreses i institucions per assegurar respostes ràpides. Aquest

servei podria organitzar-se per Internet com un servei post-venda.

o Sistema d’Insepeccions. Es tracta de realitzar inspeccions com a mesura de

control per assegurar que les empreses compleixen amb els estàndards

mínims establerts per la normativa en vigor, i evitar així els perjudicis causats

per empreses que no compleixen a les empreses que si que ho fan i al destí

en el seu conjunt. No obstant, la inspecció hauria d’incorporar mecanismes

d’orientació i suport als empresaris per identificar millores necessàries

facilitant informació per la seva posada en pràctica.

93


Promoure els sistemes a nivell sectorial organitzant presentacions i seminaris.

Donar suport a les empreses en la implantació dels sistemes de qualitat.

Establir mecanismes de mediació de la qualitat percebuda i la seva evolució en termes

absoluts i respecte a la competència.

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Auditors de qualitat

Celles de la D.O. amb interès a

desenvolupar el turisme del vi.

Altres serveis enològics del territori:

enoteques, botigues especialitzades

amb vins, etc.

Empresaris turístics del sector privat.

Administració Pública.

Prioritat del programa Molt Alta Dificultat

realització Baixa Cost del programa Baix

94


PROGRAMA Sensibilització enoturística (residents i prescriptors) 5.2

Justificació

Per una part important dels enoturistes, el contacte amb els residents del territori forma una

part essencial de l’experiència / vivència enoturística, ja sigui conscient o inconscientment. En

aquest sentit, l’actitud favorable i positiva dels residents (tan si tenen una relació directa amb

l’activitat enoturística com si no la tenen) cap a l’enoturisme i l’enoturista influeix de manera

considerable amb la qualitat general percebuda i amb la satisfacció respecta a l’estada al

destí. en un cas extrem, una actitud favorable el resident pot ser un element important per

incrementar la satisfacció de l’enoturista respecta a la seva estada i, inclús, a fidelitzar al

turista a un destí i a recomanar-lo a amics i familiars. En canvi, una actitud negativa dels

residents pot portar-lo a no tornar al destí i a desaconsellar a familiars i amics de visitar el

destí. Una proporció considerable dels residents al territori de la D.O. Alella encara no creu

amb el potencial real de l’enoturisme pel desenvolupament econòmic sostenible del destí.

Inclús, per part dels empresaris turístics i vitivinícoles del territori no creuen realment amb el

potencial d’aquest producte, el que es tradueix en que per exemple molts cellers no obrin els

caps de setmana o que molts restaurants no tinguin els vins de la D.O. Alella a les seves

cartes. S’haurà, per tant, de donar-li prioritat a la sensibilització dels agents del territori (tan

empresaris turístics i vitivinícoles com població local), on es ressalti la importància i la

necessitat d’un desenvolupament enoturístic sostenible pel conjunt del territori.


Generar una actitud positiva de la població cap al truisme.

Aconseguir una major sensibilització dels agents (públics i privats) del territori de la D.O.

Alella respecte a l’activitat enoturística i la seva potencial importància pel

desenvolupament econòmic sostenible del territori.

Integrar, en la mesura del possible, a la població en el procés de decisió i el

desenvolupament enoturístic.

Incrementar la satisfacció dels turistes respecta a la seva estada al destí i millorar

l’experiència viscuda.


Realitzar jornades d’informació i de formació sobre l’evolució de l’enoturisme a altres

territoris vitivinícoles de referència. Organitzar visites a aquests territoris per informar-se

“in situ” sobre els avenços i fites aconseguides. Presentar projectes d’èxit.

Desenvolupar campanyes informatives a mitjans de comunicació locals.

95


Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Bodegues de la D.O. amb interès en


Restaurants de la D.O. amb interès a

fomentar els vins de la D.O. Alella.

Altres serveis enològics al territori:


amb vi, etc.

Empreses turístiques del sector privat.

Població local

Administració pública.

Prioritat del programa Molt Alta Dificultat de

realització Baixa Cost del programa Baix

96


PROGRAMA Tallers de formació 5.3

Justificació

La qualitat de les experiències enoturístiques ha de constituir un dels avantatges competitius

del destí. Però la qualitat no és un valor objectius, ja que està condicionada per les

expectatives de la demanda que són creixents i canviants. En aquest sentit, la capacitació dels

recursos i serveis enoturístics i la posterior formació contínua es “obligació de tots”. Un destí

enoturístic competitiu ha de comptar amb uns recursos humans capacitats i que intentin

superar-se contínuament, tan a nivell d’Administració Pública com de Sector Privat. Al territori

de la D.O. Alella, existeix un elevat potencial de millora en aquest sentit: mentre que hi ha

ofertes i persones molt ben preparades i amb un elevat grau de formació amb turisme del vi,

en d’altres casos s’evidencien unes importants manques en aquest sentit.


Millorar la capacitació dels professionals del sistema enoturístic del destí.

Incrementar la satisfacció de la clientela durant la seva estada al destí.

Homogeneïtzar la qualitat de l’oferta enoturística per guanya credibilitat davant al públic.


Desenvolupar un programa de cursos de capacitació i de formació contínua, dirigits a

treballadors de les administracions públiques, personal de gestió i d’atenció al públic de

les empreses dels sectors vitivinícola i turístic, així com a altres sector i activitats

indirectament vinculades (comerços, restauració,...). Els cursos podrien tractar temàtiques

tan diverses com l’atenció al client, idiomes (com a mínim l’anglès), planificació de destins

enoturístics, gestió d’empreses i iniciatives enoturístiques, comercialització i màrqueting

enoturístic, gestió de destins enoturístics, gestió d’experiències, tendències als mercats

internacionals, noves oportunitats i competidors, qualitat o l’aplicació de les noves

tecnologies a l’enoturisme.

97


Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Formadors enoturístics.

Cellers de la D.O. amb interès a




Altres serveis enològics del territori:


amb vins, etc.


Administració Pública.



98


PROGRAMA Viatge “benchmark” 5.4

Justificació

El desenvolupament del turisme del vi a Catalunya i a Espanya en general, és un fenomen

encara relativament recent, especialment si el comparem amb països líders amb enoturisme

com Estats Units (Napa Valley), Australia, Sud-àfrica o França (Alsàcia, Borgonya,...).

No obstant, destins catalans com El Priorat o El Penedès han assolit en els últims anys uns

avenços molt importants a nivell de desenvolupament enoturístic i s’han convertit amb una

referència per molts altres destins que desitgen tenir un desenvolupament semblant. Aprendre

d’aquestes experiències podria ser molt útil pel projecte de turisme del vi de la D.O. Alella, tan

des del punt de vista de l’aprenentatge en si (coses que s’han fet, com i quan, coses que s’han

fet bé o malament, coses que es farien diferent,...) com de la sensibilització d’agents que

encara no estiguin del tot convençuts de si invertir o no invertir en el turisme del vi. Organitzar

un viatge a aquests destins no tindria un cost elevat ja que es podria realitzar un viatge de dia i

sense necessitat de pernoctar al territori. El més important seria que en aquest viatge hi

assistissin tan representants de l’administració pública com del sector privat de la D.O. Alella.


Aconseguir una major sensibilització dels agents (públics i privats) del territori de la D.O.

Alella respecte l’activitat enoturística i la seva potencial importància pel desenvolupament

econòmic sostenible del territori.

Aprendre de les millors experiències de destins que han desenvolupat el turisme del vi als

seus territoris.


Seleccionar anualment una millor experiència d’un destí del vi que es vulgui conèixer

amb major detall. Durant els primers dos anys, aquest destins haurien de ser El Priorat i

El Penedès.

Planificar anualment el viatge pel que fa a dates, contingut, logística, pressupost, etc.

Convidar als agents territorials rellevants que necessariament haurien d’assistir a cada

viatge.

Realitzar el viatge, d’acord amb la planificació realitzada.

99


Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona


Cellers de la D.O. amb interès per




Altres serveis enològics al territori:


amb vi, etc.


Població local.

Administració pública.

Prioritat del Programa Molt alta Dificultat de


100


6 Planificació, Organització i Gestió

6.1 Creació del Consorci "Ruta del Vi de la D.O. Alella"

6.2 Funcionament operatiu Consorci

6.3 Observatori del Turisme del Vi

6.4 Carta del Paisatge

6.5 Comissió de Seguiment del Pla de Foment

101


PROGRAMA Creació i Funcionament Operatiu del Consorci “Ruta del Vi de la D.O. Alella” 6.1 y 6.2

Justificació

La definició del model de gestió de la “Ruta del Vi” pretén crear el marc legal a través del qual

els agents públics i privats interessats amb el projecte ajuntin esforços, facilitant la

col·laboració i afavorint majors nivells d’eficiència. En aquest sentit, els dos aspectes més

rellevants a definir son: per un costat el tipus de model d’organització que gestioni la Ruta del

Vi, i per altre costat, els membres que inicialment en formaran part.

Pel que fa els models d’organització, existeixen les següents alternatives:

CONSORCI ASSOCIACIÓ FUNDACIÓ SOCIETATS ECONOMIA MIXTA

SOCIS No poden formar part delconsorci les entitats privadessens ànim de lucre (podenintervenir mitjançant convenisde col·laboració).

Poder formar part les personesjurídiques, siguin públiques oprivades



MÍNIM DE MEMBRES No Mínim 3 associats No Mínim 2 socis

ADHESIÓ NOUSMEMBRES

Si Si Si Si

CAPITAL No requereix capital mínim No requereix capital mínim Dotació de 30.000€ (en algunssuposats pot ser inferior)

Capital mínim d'una SL(3.005,06€) o SA (60.101,21€)

ESTATUTS Flexibilitat Flexibilitat Flexibilitat FlexibilitatASPECTES COMPTABLES -ECONÒMICS

Comptabilitat pública.Necessitat de pressupost anuali d'explotació

Els beneficis s'han de destinaral compliment dels fins. Obligacions documentals icomptables

Destinar un mínim del 70% delsresultats al compliment delsfins. Obligacions documentals icomptables

Obligacions documentals icomptables pròpies d'unasocietat mercantil.

ASPECTES FISCALS Eficient Eficient Màxima eficiència Ineficient

RESPONSABILITAT No hi ha responsabilitatpersonal dels socis

No hi ha responsabilitatpersonal dels associats en casd'associació inscrita.

No hi ha responsabilitatpersonal dels fundadors.

No hi ha responsabilitatpersonal dels socis

PROCEDIMENT DECREACIÓ

Expedient administratiuacreditatiu de la conveniència ioportunitat de la constitució, aixícom de l'aprovació delsEstatuts i de la participació del'Administració.

Necessitat d'una actafundacional, amb un documentpúblic o privat, que inclouràEstatuts. La inscripció del'associació té efectesimportants en la responsabilitatdels associats. Personalitatjurídica i capacitat d'obrar.

La constitució es realitzamitjançant escripturespúbliques, que inclouen elsEstatuts. S'inscriuranobligatòriament al Registre deFundacions autonòmiccorresponent. Existirà unRegistre de Fundacions decompetència Estatal depenentdel Ministeri de Justícia, en elque s'inscriuran els actesrelatius a les fundacions quedesenvolupin la seva activitat atot el territori de l'estat oprincipalment al territori de mésd'una Comunitat Autònoma.

Atorgament d'escripturapública, juntament amb latramitació d'expedient municipalper a l'adopció d'acordcorresponent. En tot cas, perpart de la Corporació s'haurà dedeterminar si la participaciódels particulars serà persubscripció d'accions o previconcurs en el que elsconcursants formulenpreguntes. Pel demès es regeix pelprocediment habituald'inscripció al RegistreMercantil i la normativamercantil, amb excepcions pelque fa a la contractació.

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA

102


El model més aplicat a les diferents Rutes del Vi que ja s’han posat en marxa en els últims

anys a España, és el Consorci.

Pel que fa als membres que haurien de formar part de l’Ens Gestor de la Ruta del Vi de la

D.O. Alella com socis fundadors, recomanem: els diferents ajuntaments que pertanyen al

territori de la D.O. Alella, el Consell Regulador de la D.O. Alella, els Consells Comarcals del

Maresme i del Vallès Oriental, la Direcció General de Turisme, la Cambra de Comerç i

Indústria de Barcelona, la Diputació de Barcelona, associacions empresarials destacades al

territori, etc. Les empreses (cellers, allotjaments, restaurants, comerços, etc.) no podran ser

socis directes del Consorci, però es podran adherir al projecte mitjançant el pagament d’una

quota (import per definir).

Per posar en funcionament l’Ens Gestor, serà una prioritat absoluta buscar un gerent

encarregat d’aquest Ens i que s’ocupi diàriament d’implantar les actuacions previstes al

present Pla. A mitjà termini, l’Ens Gestor haurà de comptar amb un mínim de 3 persones. Pel

seu correcte funcionament, haurà de comptar amb un pressupost operatiu mínim de 45.000€

en una fase inicial, per posteriorment buscar fonts de finançament addicionals.

Objectius del Programa

Establir el marc de funcionament necessari per l’èxit del projecte a través de la creació

d’un Ens Gestor, representatiu i participatiu del destí.

Facilitar la col·laboració entre entitats i unir esforços per l’obtenció dels objectius marcats.

Establir una planificació pressupostaria i una posterior execució que permeti dur a terme

les actuacions prioritàries anualment.

Liderar el projecte d’enoturisme de la D.O. Alella.


Crear un Ens Gestor representatiu dels agents interessats, tan privats com públics, que

disposi de partides pressupostaries i gestioni el desenvolupament del projecte.

Avaluar i seleccionar el model organitzatiu encarregat de la gestió del projecte enoturístic

per la D.O. Alella.

Establir i seleccionar els membres representats a l’Ens Gestor.

Elaborar els estatuts de l’Ens Gestor.

Definir un model de finançament de l’Ens Gestor, per obtenir un mínim de 45.000€ anuals

en la seva fase inicial (inicialment es finançarà a través del Pla de Foment).

Integrar al projecte el màxim de representants del sector turístic de la zona, així com el

màxim de representants vitivinícoles.

Incorporar a l’Ens Gestor un Gerent amb capacitat tècnica i de gestió.

103


Lidera Participen

Ajuntaments de la D.O. Alella

Coordina / Gestiona

Ajuntaments de la D.O. Alella

Consells Comarcals del Maresme i del

Vallès Oriental.

Direcció General de Turisme de la

Generalitat de Catalunya.

Consell Regulador de la D.O. Alella.

Diputació de Barcelona.

Cambra de Comerç i Industria de

Barcelona.

Sector privat: vitivinícola y turístic.

Prioritat del Programa Molt alta Dificultat de

realització Mitja Cost del Programa Baix

104


PROGRAMA Observatori del turisme del vi 6.3

Justificació

Voler desenvolupar un producte enoturístic destacat requereix reconèixer l’importància del

I+D+i com a capacitat indispensable per disposar en qualsevol moment d’informació sobre

totes les àrees, subàrees i factors claus de l’èxit que afecten a la competitivitat enoturística del


El destí actualment, manca d’un sistema d’informació que li permeti prendre decisions en base

a una completa informació sobre les tendències del mercat i de la percepció sobre la qualitat i

satisfacció de l’enoturista actual al destí. El present programa pretén cobrir aquesta manca,

creant un complet Sistema d’Informació o un Observatori Enoturístic del territori de la D.O.

Alella.

Objectius del Programa

Disposar d’un sistema d’indicadors que permeti mesurar i controlar l’evolució de la

percepció de la qualitat per part dels turistes del vi.

Conèixer l’impacte sobre el mercat de les acciones que s’estan duent a terme al destí.

Avaluar les tendències de la demanda així com els canvis que s’estan duent a terme al

destí.

Conèixer amb profunditat als nostres clients actuals i potencials.

Conèixer els motius dels que venen i dels que no venen.

Conèixer el grau de satisfacció dels turistes del vi que venen actualment.

Segmentar els turistes del vi d’acord a les seves necessitats i preferències.

Conèixer millor les tendències del mercat, per preveure millor la demanda enoturística cap

al destí i possibles fluctuacions, així com les causes que provoquen aquestes

desviacions.

Conèixer l’èxit de les actuacions promocionals i de comunicació que s’estan duent a

terme.

105



Crear un Sistema d’Informació Enoturística al territori de la D.O. Alella o un Observatori

Enoturístic.

Dissenyar un Quadre de Comandament que delimiti l’àmbit d’actuació de l’activitat

enoturística que defineixi els objectius qualitatius i quantitatius del turisme del vi a la D.O.

Alella a cada moment.

Definir actuacions que permetin recollir les diferents informacions necessàries per la

correcte gestió del destí des del punt de vista del desenvolupament enoturístic: estudis

“benchmark” anuals, estudis de la competències, enquestes de satisfacció al destí (com a

mínim amb una periodicitat semestral), investigacions tipus “focus group” en orígen (com

a mínim cada dos anys a Catalunya), per poder avaluar la notorietat, la imatge i el

posicionament del turisme del vi a la D.O. respecte a la competència, enquestes a les

pròpies empreses adherides al projecte,...

Lidera Participen

Ens Gestor

Coordina / Gestiona

Gerent de l’Ens Gesotr

Clients actuals i potencials

Gabinet d’Investigació de Mercat /

Consultors.


realització Mitja Cost del Programa Baix

106


PROGRAMA “Carta del Paisatge” 6.4

Justificació

La redacció i aprovació d’una “Carta del Paisatge” te com a objectiu establir un compromís per

protegir, millorar i donar valor als paisatges vitivinícoles al territori de la D.O. Alella. No es

tracte d’una iniciativa nova ja que d’altres territoris vitivinícoles pròxims a una gran ciutat i,

conseqüentment, amb una pressió urbanística semblant al territori de la D.O. Alella, com

“Napa Valley” (San Francisco), Stellenbosch (Ciutat del Cap) o el Penedès (Barcelona) han

treballat amb èxit amb projectes semblants. En el cas de Napa VAlley, inclús s’ha fet un pas

més, elaborant una “Llei de Protecció del Paisatge Vitivinícola de la Vall de Napa” o

“Williamson Act” que ha permès que actualment quasi el 93% del paisatge vitivinícola d’aquest

destí enoturístic es trobi protegit sota aquesta llei.

Una “Carta del Paisatge” al territori de la D.O. Alella, que hauria de ser consensuada pels

principals agents polítics, econòmics, socials i medi ambientals del territori de la D.O. Alella,

podria ser un primer pas per aconseguir la protecció del paisatge a través d’una normativa o

“Llei de Protecció del Paisatge Vitivinícola de la D.O. Alella”. Tenint en compte la realitat del

territori de la D.O. Alella, la redacció d’una Llei de Protecció del Paisatge Vitivinícola sens

dubte no serà una iniciativa fàcil d’implantar. No obstant, com a mínim s’haurà de treballar per

l’aprovació d’una Carta del Paisatge que sensibilitzi als principals agents del territori de la

importància dels paisatges vitivinícoles pel desenvolupament sostenible al territori de la D.O.

Alella.

A tall d’exemple, els principis de la Carta del Paisatges del Penedès son els següents:

El reconeixement, l’ordenació i la protecció del paisatge com a bé d’interès públic és una

responsabilitat, no sols dels poders públics, sinó també dels ciutadans i la resta d’agents

que actuen sobre el territori.

En qualsevol intervenció sobre el territori, i amb els diferents instruments existens o futurs

per la planificació i gestió del territori, s’ha de tenir en compte que el paisatge pel seu

caràcter integrador.

Els poders públics han d’adoptar els compromisos d’integració del paisatge al territori.

Els agents privats que firmen la Carta adopten el compromís d’integració del paisatge als

seus projecte, implantant les mesures específiques per la seva protecció.

Tots els firmants de la Carta adquireixen una sèrie de compromisos específics que

condicionen en major o menor mesura les seves actuacions futures.

107



Preservar i donar valor a l’entorn paisatgístic vitivinícola entenent-lo com un recurs clau

pel desenvolupament econòmic sostenible del territori.

Aconseguir un consens entre els diferents agents interessats, tan públics com privats, en

les polítiques que afecten al medi ambient.

Desenvolupar un model d’enoturisme sostenible.


Crear un Grup de Treball específic per la redacció de la Carta del Paisatge.

Consensuar el contingut i els compromisos que estableix la Carta, entre el màxim nombre

de representants polítics, econòmics, socials, culturals i medi ambientals del territori de la

D.O.

La Comissió de Seguiment serà l’Ens encarregat d’assegurar l’avenç en l’aplicació de les

mesures definides a la Carta.

Lidera Participen

Comissió de Seguiment del Pla

Coordina / Gestiona

Grup de Treball de la Carta del Paisatge.

Ens Gestor.

Tots els agents públics i privats amb

interès a adherir-se a la iniciativa.

Prioritat del Programa Mitja Dificultat de

realització Molt alta Cost del programa Molt alt

108


PROGRAMA Comissió de Seguiment del Pla de Foment 6.5

Justificació

La Comissió de Seguiment del Projecte té com a objectiu reunir de forma periòdica als

diferents agents enoturístics més representatius del territori, per treballar conjuntament amb la

millora de la competitivitat enoturística del destí en tots els àmbits que defineix el present Pla.

En aquest senti, aquest Grup haurà de donar suport a l’Ens Gestor en la seva presa de

decisions, així com a la implantació de les actuacions previstes pel destí. S’ha de tenir clar que

convertir´se en un destí enoturístic competitiu només serà possible, si es treballa de forma

conuunta entre els representants dels diferents sectors (vitivinícola, turístic, comerç, transport,

restauració, altres sectors relacionats) i entre l’administració pública i el sector privat, en una

mateixa línia. En aquest sentit, la Comissió de Seguiment del Pla s’haurà de celebrar, com a

màxim, durant el mes de març. S’haurà de reunir amb una periodicitat, com a mínim,

trimestral.


Crear una Comissió de Seguiment del Projecte que integri a les Entitats, Institucions i

Associacions empresarials més representatives del territori i que es reuneixi de forma

periòdica.

Avançar en la implantació dels programes d’actuació previstos al present document.

Donar suport a la presa de decisions de l’Ens Gestor.

Línies d’Actuació

Identificar i seleccionar entre els membres de l’Ens Gestor aquells responsables que

puguin participar a la Comissió de Seguiment del Projecte.

Definir i aprovar un Pla de Treball per la Comissió.

Planificar i convocar les reunions de la Comissió de Seguiment.

Realitzar les reunions, com a mínim, amb una periodicitat trimestral.

Elaborar un Resum de cada reunió i preparar un Pla de Treball amb responsables i

terminis d’implantació.

Informar a l’Ens Gestor responsable sobre els avenços de la Comissió de Seguiment a

cada moment.

109


Lidera Participen

Comissió de Seguiment del Pla de Foment

del Turisme del Vi de la D.O. Alella.

Coordina / Gestiona

Comissió de Seguiment del Pla de Foment

del Turisme del Vi de la D.O. Alella.

Els diferents membres de la Comissió

de Seguiment del Pla de Foment del

Turisme del Vi de la D.O. Alella.



110


Pressupost dels Programes d’Actuació

111


PRESSUPOST DELS PROGRAMES D’ACTUACIÓ

Nº Programa/Subprograma 2010 2011 2012 2010-2012

1 Equipaments enoturístics 140.000 150.000 125.000 415.000

1.1 Enobus 100.000 75.000 50.000 225.000

1.2 Xarxa de senders interpretatius del vi i de la vinya 40.000 75.000 75.000 190.000

2 Esdeveniments del vi. 20.000 25.000 30.000 75.000

2.1 Mercat del vi i de la gastronomia itinerant

2.2 Altres esdeveniments

3 EIX 3: Informació i Senyalització. 125.000 3.000 3.000 131.000

3.1 Infoterminals (3) 30.000 3.000 3.000 36.000

3.2 Panells informatius (36) 75.000 0 0 75.000

3.3 Panells publicitaris autopistes (2) 20.000 0 0 20.000

3.4 Centre d'informació La Roca 0 0 0 0

4 Promoció i Comercialització. 55.000 27.000 25.000 107.000

4.1 Imatge corporativa (segell + manual d'aplicacions +

plaques) 10.000 4.000 2.000 16.000

4.2 www.experiencealellawines.com 20.000 5.000 5.000 30.000

4.3 Catàleg "Turisme del vi a la D.O. Alella" 8.000 5.000 5.000 18.000

4.4 Mapa enoturístic 8.000 5.000 5.000 18.000

4.5 "Els vins d'Alella a taula" 5.000 4.000 4.000 13.000

4.6 Adhesió al Club de Producte de Gastronomia de

Turisme de Catalunya. 3.000 3.000 3.000 9.000

4.7 Famtrips 1.000 1.000 1.000 3.000

5 Qualitat i formació. 28.000 7.000 4.000 39.000

5.1 Elaboració i Implantació d'un Pla de Qualitat

d'Enoturisme 15.000 0 0 15.000

5.2 Sensibilització enoturística residents 10.000 5.000 2.000 17.000

5.3 Tallers de formació 2.000 2.000 2.000 6.000

5.4 Viatge "benchmark" 1.000 0 0 1.000

112



6 Planificació, Organització i Gestió. 44.000 44.000 45.000 133.000

6.1 Creació del Consorci "Ruta del Vi de la D.O. Alella" 0 0 0 0

6.2 Funcionament operatiu Consorci 44.000 44.000 45.000 133.000

6.3 Observatori del Turisme del Vi 0 0 0 0

6.4 Carta del Paisatge 0 0 0 0

6.5 Comissió de Seguiment del Pla de Foment 0 0 0 0

113


VI. PRÒXIMS PASSOS

114


115

El present Pla de Foment para el desenvolupament del turisme del vi en la D.O. Alella defineix

un possible escenari enoturístic a mig i llarg termini per a la destinació. Les estratègies i

programes d'actuació estan consensuades amb una part important del sector. En aquest sentit,

el present Pla considera la realitat de la destinació i les possibilitats reals que té i molts estaran

d'acord amb els seus plantejaments. No obstant això, un Pla d'aquestes característiques

sempre té les seves limitacions. Evidentment, mai es podran consensuar els plantejaments

amb tots els agents interessats en el desenvolupament enoturístic del territori de la D.O. Alella i

tampoc tots poden estar d'acord amb tot el contingut desenvolupat. A causa de això, es vol

tornar a insistir en el fet que el present Document pretén ser una eina de treball creada en un

moment puntual que haurà de posar-se en qüestió contínuament. La mirada crítica és positiva i

permetrà seguir avançant. El realment important és avançar CONJUNTAMENT. En aquests

moments, els pròxims passos per a avançar en el desenvolupament del projecte enoturístic de

la D.O. Alella són, sens dubte, els següents:

1 Crear una Comissió de Seguiment del Projecte, en la qual s'integrin com a mínim la

Direcció General de Turisme, els diferents ajuntaments que se situen en el territori de la

D.O. Alella i el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Alella.

2 Crear el Consorci de la Ruta del Vi de la D.O. Alella, que engegui i desenvolupi el

projecte del Pla de Foment. Com socis capdavanters de l'Ens Gestor haurien d'integrar-se

com a mínim els membres de la Comissió de Seguiment.

3 Convocar una plaça per a contractar a un Gerent / Tècnic Responsable per a l'Ens Gestor. Pressupostar la plaça en uns 35.000 a 40.000€ /any.

4 Sensibilitzar, adequar i capacitar als cellers per al turisme del vi. Incorporar-les en el

projecte enoturístic comú del territori.

5 Integrar els serveis turístics del territori en el projecte enoturístic, sempre que

compleixin amb els requisits de qualitat establerts per l'Ens Gestor per a cada tipologia

d'oferta: restaurants, comerços, allotjaments,... Pel seu paper com prescriptores dels vins

de la D.O. Alella, especialment importants seran els restaurants.

6 Desenvolupar i implementar un Pla de Sensibilització sobre el Turisme del Vi en la D.O. Alella, dirigit a tots els sectors i agents involucrats directa o indirectament en el

projecte, així com als residents.

7 Desenvolupar l’imatge corporativa (segell + manual d'aplicacions) del Consorci i del

projecte enoturístic de la destinació en general.

8 Crear suports de comunicació, a molt curt termini com a mínim la Guia “Turisme del Vi en la D.O. Alella” i el portal del turisme del vi en el territori de la D.O. Alella

www.experiencealellawines.com.


Pla de Foment per al desenvolupament del turisme del vi al territori de … · 2018. 3. 2. · Les...

Documents

Transcript of Pla de Foment per al desenvolupament del turisme del vi al territori de … · 2018. 3. 2. · Les...