Pla de gent gran de Molins de Rei · les associacions de veïns i per l’equip de l’Associació...

DIAGNOSI DE LES PERSONES

GRANS DE MOLINS DE REI

Ajuntament de Molins de Rei

Juliol 2017

1

Estudi elaborat per encàrrec i amb la col·laboració de

Direcció tècnica Pilar Martínez Rodríguez Directora de Programa d’Envelliment Actiu i Autonomia Personal Servei de Suport de Programes Socials Gerència de Serveis de Benestar Social Àrea d’Atenció a les persones Diputació de Barcelona Consultoria tècnica Associació SIENA Sònia Díaz Casado Montserrat Gibert Antich José Luis Buenache Catalán

Professionals participants Jessica Revestido, Romero Regidora de Gent Gran, Igualtat, Cooperació i Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Molins de Rei Esther Olivares Martínez Cap de Serveis Socials de l’Ajuntament de Molins de Rei

2

ÍNDEX JUSTIFICACIÓ....................................................................................... 4

METODOLOGIA..................................................................................... 5

MARC TEÒRIC....................................................................................... 9

LA POBLACIÓ DE MOLINS DE REI ..................................................... 13

Anàlisi de la població.............................................................................. 13

Els diferents índex d’envelliment de la població:.................................... 16

-Índex d’envelliment........................................................................... 17

-Índex de sobreenvelliment................................................................ 19

-Índex de dependència de gent gran................................................. 20

-Índex de dependència global............................................................ 21

ELS SERVEIS ADREÇATS A PERSONES GRANS ............................. 23

Persones ateses per Serveis Socials pel sector d’intervenció Gent

Gran........................................................................................................ 23

Servei d’Atenció al Domicili..................................................................... 25

Servei de Teleassistència....................................................................... 29

Equipaments i associacions de gent gran.............................................. 32

LA VEU DE LA GENT GRAN DE MOLINS DE REI .............................. 35

Dades de participació............................................................................. 35

La veu de la gent gran per temes:.......................................................... 37

-Els espais a l’aire lliure..................................................................... 38

-Els transports.................................................................................... 40

-Els habitatges................................................................................... 41

-El respecte i la inclusió social........................................................... 42

-La participació social i cívica............................................................ 43

-La comunicació i la informació.......................................................... 48

-Els serveis socials............................................................................ 48

-Els serveis sanitaris.......................................................................... 52

LA VEU DELS PROFESSIONALS DE L’ATENCIÓ A LA GENT

GRAN DE MOLINS DE REI.............................. ..................................... 54

CONCLUSIONS..................................................................................... 60

-El futur de Molins de Rei respecte a la seva població gran............ 71

-Propostes fetes pels grups de debat............................................... 73

ANNEXES............................................................................................... 76

4

JUSTIFICACIÓ A l’any 2016 el municipi de Molins de Rei tenia una població de 25.359

persones (IDESCAT, 2016), de les quals un 16,4% (4.148) eren persones de

65 anys i més, i tenia un índex d’envelliment de 91,5. Pel que fa a les dades de

la totalitat de la comarca del Baix Llobregat, segons la mateixa font, la població

total era de 809.833, de les que el 16.8% eren persones de 65 anys i més, i

tenia un índex d’envelliment de 98.4. Tant les dades de gent gran de Molins de

Rei com les de la comarca del Baix Llobregat es troben per sota de la mitjana

de Catalunya que ja compta amb un 18,5% de persones de 65 anys i més, i un

índex d’envelliment de 116.

Aquestes dades permeten a l’Ajuntament de Molins de Rei poder avançar-se,

planificar i donar resposta de forma preventiva a la tendència generalitzada

d’increment de la població de persones grans a Catalunya, atès que les

projeccions de creixement indiquen que la població de persones de 65 anys i

més representarà el 24% al 2030.

El 28 d’abril de 2016 es va aprovar pel Ple de l’Ajuntament de Molins de Rei el

Pla d’Actuació Municipal 2015-2019, que en el seu document inicial dedica a la

Gent Gran l’àmbit 7 de la línia estratègica 4 “Fer que el servei a les persones

sigui el principal objectiu de treball de tota l’acció municipal. Concretament,

especifica: “fer un Pla de la Vellesa amb la finalitat de detectar les necessitats

del col·lectiu a Molins de Rei, per millorar el seu benestar social, tant a nivell

assistencial com en envelliment actiu”

La redacció d’aquesta diagnosi suposa una magnífica oportunitat per fomentar

la participació i la corresponsabilitat del propi col·lectiu en el disseny de les

polítiques locals que directament els afecten.

5

METODOLOGIA

Aquest estudi s’ha dut entre els mesos de setembre del 2016 al juny del 2017 a

Molins de Rei. La recollida de dades per a elaborar la Diagnosi de les Persones

Grans de Molins de Rei s’ha fet per mitjà de l’ús de tècniques d’investigació

quantitatives i qualitatives.

Anàlisi quantitatiu

Per a l’anàlisi de les dades demogràfiques i dels serveis per a gent gran de

Molins de Rei hem analitzat dades estadístiques de les següents fonts:

• Institut d’estadística de Catalunya (IDESCAT).

• Programa HERMES de la Diputació de Barcelona.

• Fonts pròpies de l’Ajuntament de Molins de Rei.

A partir de les dades consultades hem extret les dades de població per edat,

gènere, l’índex d’envelliment, l’índex de sobreenvelliment, l’índex de

dependència de gent gran i l’índex de dependència global.

L’Ajuntament de Molins de Rei ens ha facilitat el llistat de serveis, equipaments

i associacions, així com les dades dels Serveis Socials que hem tractat

estadísticament.

Totes les taules i gràfiques són d’elaboració pròpia a partir de les fonts

consultades.

Anàlisi qualitatiu

L’anàlisi qualitatiu ens ha permès la comprensió i la interpretació del que els

diferents actors socials pensen, en aquest cas, les persones grans i

professionals que treballen amb aquestes. Per aquest anàlisi hem utilitzat les

dues tècniques següents:

• Entrevistes

• Grups de debat

6

Les entrevistes s’han dut a terme a professionals implicats directament en el

desenvolupament de les polítiques de gent gran de l’Ajuntament de Molins de

Rei impulsats per la regidoria de gent gran. Aquestes entrevistes ens han

permès orientar l’objectiu del present estudi, conèixer el funcionament dels

serveis adreçats a les persones grans i copsar les inquietuds tècniques i

polítiques vers a les persones grans del municipi.

Les persones entrevistades han estat:

• Jessica Revestido Romero, Regidora de Gent Gran, Igualtat, Cooperació

i Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Molins de Rei

• Esther Olivares Martínez, Cap de Serveis Socials de l’Ajuntament de

Molins de Rei.

També hem aplicat la tècnica qualitativa dels Grups de Debat que ha permès

fer entrevistes de grup on hem tractat temes d’interès dirigits per una persona

de l’equip consultor que ha moderat i conduit els grups. Per mitjà d’aquesta

tècnica hem obtingut informació subjectiva i qualitativa dels diferents perfils de

persones participants.

Cada grup ha tingut una durada màxima de 2 hores i s’ha fet seguint un guió de

preguntes obertes que responien a uns indicadors prefixats. Els components

dels grups de debat han estat proposats per l’Ajuntament de Molins de Rei, per

les associacions de veïns i per l’equip de l’Associació SIENA.

Els grups de debat s’han dut a terme entre els mesos de febrer a maig del 2017

amb el calendari següent:

1 de febrer 14 de febrer 26 d’abril 2 de maig

Grup de

professionals

Associacions de

gent gran

Gent gran del

barri de

Bonavista

Gent gran del

barri de Riera

Bonet

4 de maig 8 de maig 12 de maig 12 de maig

Gent gran dels

barris de La

Granja, Rierada i

Centre Vila

Gent gran dels

barris de l’Àngel i

Can Graner

Gent gran del

barri de Les

Conserves

Gent gran del

barri del Canal

7

S’han dut a terme 8 grups de debat on han participat 78 persones en total,

distribuïts de la següent forma:

• 6 grups amb persones grans de diferents barris de M olins de Rei.

L’Ajuntament de Molins de Rei ha convocat a totes les persones de 65

anys i més comptant amb el suport de les associacions de veïns dels

barris del municipi. Aquesta convocatòria que s’ha fet per mitjà de cartes

i de cartells; de difusió pels mitjans de comunicació locals; i per trucades

a les associacions de gent gran.

La difusió ens que ha permès convocar 6 grups de debat de persones

grans amb 60 participants en total.

Aquest grups de debat s’han dut a terme als següents espais:

Espai utilitzat per a dur a terme el grup de debat Número de

participants

• Local Associació de veïns Bonavista - el

Mas.

• Local Associació de veïns Riera Bonet.

• Local Associació de veïns La Granja.

• Local Associació de veïns de l’Àngel.

• Local Associació de veïns de Les Conserves.

• Local Associació de veïns del Canal.

13

6

8

13

8

6

• 1 grup de debat amb professionals dels serveis d’at enció a les

persones grans del municipi.

El grup de professionals va ser convocat per l’Ajuntament de Molins de

Rei i es va convidar a una representació de persones de tots els serveis

existents al municipi que treballen amb persones grans.

El grup de debat es va dur a terme a la Federació Obrera i hi van

participar 12 professionals en representació dels següents serveis:

8

Serveis participants en el grup de debat de profess ionals

• Clínica Molins

• CAP Molins de Rei

• Centre de dia Petit Rossinyol

• Llar municipal Dr. Mestre

• Serveis Socials de l’Ajuntament de Molins de Rei:

• Cap de Serveis Socials

• Treballadors socials de Serveis Socials

• Servei d’Atenció al Domicili

• Treballadora familiar de l’Ajuntament

• Treballadora social del SAD

• 1 grup de debat amb associacions de gent gran.

El grup de debat de les associacions de gent gran va ser convocat per

l’Ajuntament de Molins de Rei i es va convidar a les entitats de gent gran

del municipi.

El grup de debat es va dur a terme a la Federació Obrera i hi van

participar 6 persones en representació de les següents entitats:

Serveis participants en el grup de debat de profess ionals

• Casal d’avis 1er de Maig

• Casal d’avis de Riera Bonet

• Coral de gent gran Flor de Neu

• Associació ACOSU (Associació Comarcal de Pro-

discapacitats del Baix Llobregat). Tot i no ser una associació de

gent gran van aportar la seva visió de l’envelliment de les

persones amb discapacitats.

10

MARC TEÒRIC

Per a dur a terme aquest document i l’elaboració dels continguts dels grups de

debat i entrevistes hem partit d’un marc teòric basat en l’envelliment demogràfic

de la població, en el paradigma de l’envelliment actiu i en el model d’atenció

centrada en la persona.

Envelliment demogràfic de la població

L’envelliment demogràfic de la població és el creixement de la proporció

d’habitants de 65 anys i més. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya

(IDESCAT) el 18,5% d’habitants són persones grans a Catalunya (Padró 2016),

que representa un gran augment en comparació al 10% que hi havia al 1975. I

la tendència al 2030 serà que el 23% de la població tindrà més de 65 anys a

Catalunya.

Les projeccions de l’IDESCAT preveuen l’evolució de la població catalana i de

la piràmide demogràfica dient que a l’any 2030 la xifra d’habitants de 16 a 64

anys serà molt semblant a l’actual, 4,8 milions, però la població de 65 anys i

més creixerà ràpidament i passarà dels 1,4 als 1,8 milions. Actualment, per

cada persona de 65 anys i més n’hi ha 3,6 que tenen entre 16 i 64 anys; l’any

2030 aquesta relació haurà disminuït fins al 2,7.

Aquesta projecció d’augment de les persones de 65 anys i més en una població

amb baixa fecunditat com la catalana planteja reptes i incerteses, però en cap

cas pensem que hem de veure l’envelliment de la població com un problema

sinó com una oportunitat de redirigir les polítiques socials i econòmiques.

Una causa principal de l’augment de població gran és l’evolució de l’esperança

de vida. A Catalunya, l’esperança de vida en néixer és de 83 anys, una de les

més altes del món, un creixement de 2,5 anys per dècada. Aquest fet ens

planteja dubtes i preguntes sobre com envellirem? Quina qualitat de vida ens

espera? Estan els serveis preparats per atendre a tantes persones grans? I les

jubilacions, n’hi haurà per a tothom?

11

El marc teòric del Pla de les Persones Grans de Molins de Rei té en compte l’envelliment de la població degut principalment a l’augment de l’esperança de vida i al baix índex de natalitat. Lluny de veure-ho com un problema ho veiem com un oportunitat.

Aquestes i moltes qüestions són les que ens hem formulat conjuntament en

aquesta diagnosi.

Paradigma de l’Envelliment Actiu

El concepte ”envelliment actiu” es comença a utilitzar quan l’Organització

Mundial de la Salut (OMS) l’adopta per a parlar de l’envelliment que va més

enllà del concepte de saludable. Aquesta organització defineix el concepte

d’envelliment actiu com "el procés pel qual s'optimitzen les oportunitats de

benestar físic, social i mental durant tota la vida, amb l'objectiu d'ampliar

l'esperança de vida saludable, la productivitat i la qualitat de vida en la vellesa".

Per a donar impuls a aquest paradigma, l’any 2012 es va decretar “l’Any

Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional” amb els

objectius de promoure la participació en la vida social, cultural, familiar, política,

etc. de les persones grans; de fomentar l’autonomia al llarg del cicle de vida; i

el de prevenir la dependència de la gent gran.

L’envelliment actiu es basa en els pilars de la salut, la seguretat i la participació

i darrerament també s’hi ha afegit el pilar de la formació al llarg de la vida. Per

tal que l’envelliment sigui una etapa positiva cal que l’esperança de vida vagi

acompanyada d’oportunitats per a poder-la viure amb salut, amb participació,

amb seguretat i amb accés a la formació i a la informació. Aquest concepte té

en compte la dimensió bio-psico-social de les persones.

El paradigma de l’envelliment actiu apodera a les persones grans i les fa

partícips de la seva pròpia vida i les involucra en la presa de decisions sobre la

12

L’envelliment actiu és una nova forma d’afrontar l’envelliment de la població que va més enllà de la salut i l’activitat física. És un paradigma que fomenta la participació activa de les persones en les decisions que afecten al seu model d’envellir.

planificació estratègica dels serveis i de les ciutats. Per aquest motiu, tenir

present aquest concepte vol dir tenir en compte a la gent gran i també a les

persones i serveis que treballen amb aquestes. I també vol dir que amb

l’escolta activa i la participació d’aquest col·lectiu tan heterogeni s’obté la visió i

les propostes per a la planificació de les polítiques i el disseny dels pobles i

ciutats.

L’envelliment actiu té en compte l’heterogeneïtat de les persones grans i per

tant integra a les persones actives, a les persones dependents, a les persones

amb discapacitat i a les persones més vulnerables. Té en compte la inclusió de

les persones grans sigui quin sigui el seu grau d’autonomia i d’independència.

Un exemple d’aplicació del paradigma és en projecte impulsat per l’OMS

“Ciutats Amigables amb les Persones Grans” on els pobles i ciutats que s’hi

adhereixen es comprometen a preveure l’envelliment de la seva població,

planificant i dissenyant accions i estratègies transversals que han estat

debatudes i proposades per les pròpies persones grans i per tots els serveis

públics i privats que hi estan implicats.

Model d’Atenció Centrada en la Persona

L’any 2008 l’Organització Mundial de la Salut va definir el concepte d’Atenció

Centrada en la Persona (ACP) com: “Aquella atenció que s’aconsegueix quan

es posa a la persona en l’eix on interactuen la resta de dimensions

relacionades amb: la intervenció basada en l’evidència científica, l’organització

del servei, l’equip, la interdisciplinarietat i l’ambient”.

13

Tenim en compte el Model d’Atenció Centrada en la Persona com a metodologia desitjada per al tracte de les persones grans en els serveis d’atenció i cura d’aquestes. Aquest model té en el centre del seu projecte els desitjos i

necessitats de la persona i també té en compte les seves pors. Fomenta la participació i la presa decisions de la pròpia persona per a dissenyar un projecte de vida que

també inclou les persones del seu entorn i el context on viu.

Els models que es basen en l’Atenció Centrada en la Persona busquen que la

persona tingui el protagonisme del seu projecte de vida intentant fomentar

l’autonomia personal al màxim que sigui possible, és un model que va més

enllà de les cures i de l’assistència.

També són models que busquen la reorientació de les organitzacions i dels

equips intentant equilibrar els desitjos i necessitats de les persones amb els

requisits sanitaris i de qualitat assistencial.

L’any 2010 Pilar Rodríguez de la Fundació Pilares va definir l’ACP com:

“l’atenció que es dirigeix a la consecució de millores en tots els àmbits de la

qualitat de vida i el benestar de la persona, partint del respecte ple a la seva

dignitat i drets, dels seus interessos i preferències i comptant amb la seva

participació efectiva”.

L’ACP és un canvi de model en l’atenció que necessita de la implicació de tots

els agents involucrats, en el centre està la persona i al voltant hi ha la família,

l’entorn, els professionals de les institucions i les administracions. L’objectiu és

el de donar qualitat de vida, salut i benestar tenint en compte els desitjos i les

pors de la persona, per tal de fer el projecte vital desitjat amb la màxima

participació de la pròpia persona i del seu entorn.

Aquest model es fonamenta en els valors i principis de la bioètica, reconeixent

la dignitat de les persones per sobre de tot. Com a model que és, es basa en

una metodologia i en l’evidència científica tenint en compte les normatives i

recomanacions internacionals.

14

LA POBLACIÓ DE MOLINS DE REI

Anàlisi de la població

La població de Molins de Rei (Dades de l’IDESCAT per al 2016) era de 25.359

persones, el 48,7% eren homes (12.342) i el 51,3% (13.017) eren dones.

A la gràfica 1 veiem la piràmide d’edats que mostra la distribució de la població

de Molins de Rei, per sexe i grups quinquennals. Els dos colors diferencien el

sexe i ens permet veure una clara diferència entre homes i dones, havent un

número major de dones que homes a partir dels 65 anys. La forma de bolet, al

igual que la de Catalunya, ens mostra una població envellida tot i té una

lleugera recuperació en les edats d’entre els 5 i els 15 anys.

Gràfica 1. Piràmide de població per sexe i edat de Molins de Rei, 2016.

Font: IDESCAT

Taula 1. Població per sexe i grups d’edat de Molins de Rei, 2016.

La taula 1 ens permet veure la distribució de la població de Molins de Rei en

grans grups d’edat al 2016

(4.534 persones) del total;

anys (16.677 persones);

(3.553 persones), mentre que la població de 85 anys i més suposa

(595 persones) del total de la població de Molins de Rei.

Gràfica 2. Percentatge de població per grups d’edat de Molins de Rei, 2016.


Font: IDESCAT


al 2016: la població de 0 a 14 anys representava

(4.534 persones) del total; el 66% era la població d’edats entre els 15 i els 64

la població dels 65 anys als 84 anys ja arriba

(3.553 persones), mentre que la població de 85 anys i més suposa

(595 persones) del total de la població de Molins de Rei.

Gràfica 2. Percentatge de població per grups d’edat de Molins de Rei,

Font: IDESCAT.

15



representava el 14%

població d’edats entre els 15 i els 64

65 anys als 84 anys ja arribava al 14%

(3.553 persones), mentre que la població de 85 anys i més suposava el 2%

Gràfica 2. Percentatge de població per grups d’edat de Molins de Rei,

16

Tal i com hem vist a la gràfica 2 de la pàgina anterior, la població adulta (dels

15 als 64 anys) era la més nombrosa al 2016. Però cal estar atents a la

població de 65 anys i més que ja suposa un 16,4% total.

Aquests percentatges explicaran els índex d’envelliment i de sobreenvelliment

que comentarem a continuació.

A la taula 2 veiem com la població de persones grans es concentra en la franja

que va dels 65 als 84 anys. Per sexe, veiem com les dones són la població de

persones grans més nombrosa, explicada per l’esperança de vida més gran

d’aquestes en comparació a la dels homes. En el cas de Molins de Rei, ho

veiem especialment en la gran diferència existent entre dones i homes en la

franja de 85 anys i més, on les dones representen més del doble de la població

masculina (407 dones i 187 homes).

Taula 2. Població de 65 anys i més per sexe i grans grups d’edat de

Molins de Rei, 2016.

Font: IDESCAT.

Els percentatges per sexe ens mostren un envelliment de la població en

femení, demostrant la major esperança de vida de les dones que es veu amb la

següent gràfica comparada.

Població de 65 i més homes dones total

de 65 a 84 anys 1.593 1960 3.553

de 85 anys i més 187 408 595

Total 1.780 2368 4.148

Gràfica 3. Percentatge de la població de 65 anys i més i de la població de

85 anys i més per sexe de Molins de Rei

Els diferents índex d’

Els índex d’envelliment de la població ens permetran

de persones de 65 anys i més respecte a tota la població analitzada i respecte

la població de 85 anys i més. Aquests índex són el d’envelliment i el de

sobreenvelliment.

També analitzarem els índex de dependència de gent gran i

de població global que ens permetran

activa que s’ha de sustentar

A la taula 3 de la pàgina següen

d’envelliment comparats entre

Llobregat i Catalunya. En aquesta taula comparada pod

municipi té un envelliment de la seva població claríssimament per sota de l

mitjana de Catalunya


85 anys i més per sexe de Molins de Rei , 2016.

Font: IDESCAT.

índex d’ envelliment de la població

ment de la població ens permetran comparar el percentatge



També analitzarem els índex de dependència de gent gran i el de

de població global que ens permetran veure el percentatge de

sustentar econòmicament parlant.

A la taula 3 de la pàgina següent podrem veure els 4 índex

d’envelliment comparats entre el municipi de Molins de Rei, la comarca del Baix

Llobregat i Catalunya. En aquesta taula comparada podrem veure com el

municipi té un envelliment de la seva població claríssimament per sota de l

17


comparar el percentatge



de dependència

veure el percentatge de població no

els 4 índex diferents

Molins de Rei, la comarca del Baix

em veure com el

municipi té un envelliment de la seva població claríssimament per sota de la

18

Taula 3. Comparativa dels diferents índex d’envelli ment de Molins de Rei,

2016.

Font: IDESCAT.

En aquesta taula veiem com Molins de Rei presenta uns indicadors inferiors

als de la seva comarca (el Baix Llobregat) i als de la mitjana de Catalunya.

Destaca en especial la diferència existent en l’índex d’envelliment (91,5) on

Molins de Rei es mostra molt per sota, tant respecte a la comarca del Baix

Llobregat amb un 98,4 com amb Catalunya amb un 116. Aquest fet s’explica

principalment: per l’augment de la població infantil i juvenil del municipi dels

últims anys i pel baix nombre de persones de 85 anys i més.

En aquest cas, cal comentar que la comarca on es troba Molins de Rei, el Baix

Llobregat, també és una de les comarques amb uns índex relatius a

l’envelliment més baixos de tota Catalunya.

Els índex amb menys diferències entre Molins de Rei, la comarca del Baix

Llobregat i Catalunya són els dos de dependència que ens parlen de la relació

entre la població activa i les persones dependents econòmicament parlant

(persones grans i joves).

Índex d’envelliment

L’índex d’envelliment és el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i

més, i el de joves menors de 15 anys. Al 2016, l’índex d’envelliment de Molins

Tipus d'índex Molins de Rei Baix Llobregat Catalunya

Índex envelliment 91,5 98,4 116

Índex sobreenvelliment 14,3 13 16,1

Índex de dependència gent gran 24,8 25,6 28,1

Índex de dependència global 52 51,6 52,4

de Rei era de 91,5, és a dir per cada 100 person

havia 91 de 65 anys o més

A la taula 4 i gràfica 4 veiem

era molt superior al del 2016. Aquest fet s’explica per la poca població de 0 a

14 anys que hi havia en aquell any en comparació a la població gran. A partir

del 2011 el comportament d’aquest índex

de 0-14 respecte a la població de 6

població de 0-14 anys va augme

de 65 anys i més només ho va fer

Taula 4. Evolució de l’índex d’envelliment de Molin s

els anys 2001 i 2016.

Gràfica 4. Evolució de l’índex d’envelliment de Molins

entre els anys 2001 i 2016.

Homes

Dones

Total

, és a dir per cada 100 persones menors de 15 anys n’hi

de 65 anys o més.

A la taula 4 i gràfica 4 veiem com l’índex d’envelliment de Molins de Rei al 2001



mportament d’aquest índex s’explica per l’augment de la població

14 respecte a la població de 65 anys i més. En el període 2001

a augmentar en 1.693 persones mentre que la població

més ho va fer en 1.022.

Taula 4. Evolució de l’índex d’envelliment de Molin s de Rei per sexe

Font: IDESCAT.

Evolució de l’índex d’envelliment de Molins de Rei

2016.

Font: IDESCAT.

2001 2006 2011 2016

88,7 76,4 69,7 76,7

132,2 108,4 99,0 107,1

110,0 92,1 83,9 91,5

19

es menors de 15 anys n’hi

com l’índex d’envelliment de Molins de Rei al 2001



s’explica per l’augment de la població

5 anys i més. En el període 2001-2016, la

en 1.693 persones mentre que la població

per sexe entre

per sexe

2016

76,7

107,1

91,5

Per sexes, l’evolució ha estat la mateixa però tenint en compte que l’índex

d’envelliment de les dones

Índex de sobreenvelliment

L’índex de sobreenvelliment és el quocient entre el nombre de persones de 85

anys i més respecte al de persones de 65 anys i més. L’índex de

sobreenvelliment de Molins de Rei al 2016

100 persones de 65 anys o més, n’hi ha

Taula 5. Evolució de l'índex de sobreenvelliment de Molins d e Rei

sexe entre els anys 2001 i 2016.

Gràfica 5. Evolució de l'índex de sobreenvelliment de Molins d e Rei


Home

Dona

Total


d’envelliment de les dones al 2016 era 31 punts superior al dels homes.

Índex de sobreenvelliment



sobreenvelliment de Molins de Rei al 2016, es situava a 14,3. És a dir, per cada

nes de 65 anys o més, n’hi havia 14 que tenien 85 o més anys.

Evolució de l'índex de sobreenvelliment de Molins d e Rei


Font: IDESCAT.

Evolució de l'índex de sobreenvelliment de Molins d e Rei


Font: IDESCAT.

2001 2006 2011 2016

6,3 6,7 9,6 10,5

12,9 13,0 15,3 17,2

10,2 10,3 12,9 14,3

20


homes.



. És a dir, per cada

n 85 o més anys.

Evolució de l'índex de sobreenvelliment de Molins d e Rei per

Evolució de l'índex de sobreenvelliment de Molins d e Rei per

2016

10,5

17,2

14,3

21

Tal i com veiem a la taula 5 i gràfica 5 l’evolució d’aquest índex és clarament a

l’alça, explicat per l’increment de l’esperança de vida que hi ha hagut en

aquestes últimes dècades en les edats majors de 80 anys. Cal destacar, el

comportament entre homes i dones, el gràfic reflecteix la diferència que hi ha

en l’esperança de vida entre homes i dones, ja que veiem com el percentatge

de les dones sempre per està sobre, com a mínim 6 punts, del dels homes. A

més a més, el gràfic permet veure com la tendència de les dones és clarament

en sentit ascendent, mentre que la tendència dels homes, tot i tenir un pendent

ascendent està, des del 2011 creixent de forma més moderada.

Índex de dependència de gent gran

L’índex de dependència de gent gran o senil és el quocient entre el nombre de

persones de 65 anys i més, respecte al de persones de 15 a 64 anys. A Molins

de Rei era al 2016 de 24,8 (25), és a dir, la població activa (entre 15 i 65 anys)

del municipi mantenia un 25% de la població de 65 anys i més (econòmicament

parlant). A Catalunya aquest índex ha augmentat del 19 al 28 en els darrers

25 anys mentre que en els països amb menor desenvolupament econòmic

es situa per sota del 10.

Taula 6. Evolució de l'índex de dependència de gent gran de Molins de Rei

per sexe entre els anys 2001 i 2016.

Font: IDESCAT.

Ens els darrers 15 anys veiem com aquest índex ha anat baixant lentament fins

al 2006 explicat per les moltes persones en edat activa en comparació a la gent

gran. A partir de 2006, la població de 65 anys i més comença a augmentar i

queda reflectit en l’evolució a l’alça d’aquest índex, on cada cop hi ha més

2001 2006 2011 2016

Homes 17,8 17,2 18,7 21,6

Dones 26,2 23,6 24,7 28,1

Total 22,0 20,4 21,7 24,9

persones grans que depenen econòmicament parlant de la població activa. Tot

i que lentament, aquest índex

Gràfica 6. Evolució de l'índex de dependència de gent gran de Molins de

Rei per sexe entre els anys 2001 i 2016.

L’evolució per sexes és la mateixa entre homes i dones però l’índex de

dependència de gent gran en les dones sempre ha estat per sobre del

homes fins arribar al 2016 amb més de 6 punts de diferència.

Índex de dependència global

L’índex de dependència global és la relació entre la població de 65

de la menor de 15

dependència global de Molins de Rei al 2016

activa de Molins de Rei mantenia

15 i majors de 64). 52 de cada 100 són dependents econòmicament parlan

Com veurem a la taula 7 i gràfica 7 de la següent pàgina, aquest índex

presenta, des del 2001 i fins al 2016, una tendència a l’alça i una variació en

aquests darrers 15 anys de 10 punts a l’alça. És a dir, cada vegada hi haurà

més gent potencialment i


i que lentament, aquest índex seguirà augmentant.

Evolució de l'índex de dependència de gent gran de Molins de


Font: IDESCAT.


dependència de gent gran en les dones sempre ha estat per sobre del

homes fins arribar al 2016 amb més de 6 punts de diferència.

Índex de dependència global

L’índex de dependència global és la relació entre la població de 65

anys, respecte a la resta de població. L’índex de

lobal de Molins de Rei al 2016 era de 52,1. És a dir, la poblac

activa de Molins de Rei mantenia el 52% de la població no activa (menors de

). 52 de cada 100 són dependents econòmicament parlan




més gent potencialment inactiva (menors de 15 i majors de 64) que gent activa.

22


Evolució de l'índex de dependència de gent gran de Molins de


dependència de gent gran en les dones sempre ha estat per sobre del dels

L’índex de dependència global és la relació entre la població de 65 anys i més, i

resta de població. L’índex de

. És a dir, la població

el 52% de la població no activa (menors de

). 52 de cada 100 són dependents econòmicament parlant.




nactiva (menors de 15 i majors de 64) que gent activa.

Taula 7 . Evolució de l'índex de dependència global de Moli ns de Rei per


Gràfica 7 . Evolució de l'índex de dependència global de Moli ns de Rei per


Pel que fa a la diferència entre homes i dones,

índex, les dones presenten un índex de depend

homes, tot i que la diferència entre els dos grups s’ha anat reduint en aquests

darrers 15 anys.

Homes

Dones

Total

. Evolució de l'índex de dependència global de Moli ns de Rei per


Font: IDESCAT



Font: IDESCAT.

Pel que fa a la diferència entre homes i dones, al igual que amb els altres

presenten un índex de dependència global més elevat que

la diferència entre els dos grups s’ha anat reduint en aquests

2001 2006 2011 2016

37,9 39,6 45,6 49,8

46,1 45,5 49,6 54,3

41,9 42,5 47,6 52,1

23



al igual que amb els altres

ència global més elevat que els

la diferència entre els dos grups s’ha anat reduint en aquests

2016

49,8

54,3

52,1

24

ELS SERVEIS ADREÇATS A PERSONES GRANS

Persones ateses per Serveis Socials pel sector d’in tervenció

Gent Gran

Els Serveis socials són el conjunt d’accions professionals que tenen com a

finalitat l’atenció de les necessitats socials més immediates, generals i bàsiques

de les persones, famílies i grups de la població de Molins de Rei.

Les funcions principals dels equips tècnics són les següents:

• Oferir informació, orientació i assessorament personal, familiar i

comunitari als ciutadans i ciutadanes de Molins de Rei.

• Fer propostes d’actuació d’atenció a les persones per tal que pugui

millorar la seva situació personal i social. En aquest sentit,

l’Ajuntament disposa d'eines per ajudar de forma puntual per a

diferents necessitats econòmiques de la població.

• Prestar el Servei d’Atenció Domiciliària: servei de treballadors

familiars, servei de neteja, servei de teleassistència i servei

d’arranjaments d'habitatge de gent gran.

• Tramitació de prestacions econòmiques d’àmbit municipal i d’altres

administracions (Pirmi, ajuts per a l'aigua i IBI; passi metropolità...).

• Gestió del programa individual d’atenció a la dependència i el de

promoció de l’autonomia personal.

• Prestació del Servei de Centre Obert, adreçat a menors i a les seves

famílies, que desenvolupa una tasca preventiva fora de l’horari

escolar i dóna suport, estimula i potencia l’estructuració, el

desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició

d’aprenentatges bàsics i l’esbarjo, per tal de compensar les

deficiències socioeducatives de les persones ateses.

• Prestació de Servei de Centre de Dia i Servei Residencial a la Llar

d’Avis Dr. Josep Mestre, adreçats a gent gran.

25

• Servei de transport adaptat adreçat a persones amb mobilitat reduïda

que utilitzen aquest servei per assistir a centres ocupacionals. Servei

en conveni amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Al 2016 van ser ateses 1.471 persones pel sector d’intervenció de gent gran, si

comparem aquesta xifra amb el total de població de 65 anys i més, ens diu que

en aquest any un 35,5% de la població gran del municipi va ser atesa pels

Serveis Socials de l’Ajuntament de Molins de Rei.

Taula 8. Persones ateses per Serveis Socials pel sector d'in tervenció Gent

Gran Molins de Rei per sexe, 2016.

Font: Ajuntament de Molins de Rei.

Els serveis més demandats al 2016 van ser els de rebre “informació i

orientació” i sol·licitar el servei “d’Atenció a domicili”. El que més destaca és la

diferència entre homes i dones, el 73,4% de les persones ateses van ser

dones, mentre que tan sols un 26,6% van ser homes.

En els serveis d’atenció a les persones veiem com la feminització de la vellesa

hi és de forma molt clara.

Home Dona Total

Informació i orientació 279 655 934

Atenció a domicili 81 349 430

Suport convivencial 0 7 7

Allotjament alternatiu 1 1 2

Prevenció i inserció 31 67 98

Total 392 1.079 1.471

Gràfica 8. Persones ateses per Serveis Socials pel sector d'in tervenció

Gent Gran a Molins de Rei

Servei d’Atenció al D

Els usuaris del Servei d’A

dependència i el SAD social.

El SAD dependència és el conjunt de serveis d’atenció domiciliaria dirigits a

les persones en situació de dependència reconeguda amb l’objectiu d’atendre

les necessitats bàsiques de la vida diària i potenciar la seva autonomia

personal per tal de possibilitar el màxim temps

retardar un possible ingrés institucionalitzat.

Tal i com veurem a la taula 9 i gràfiques

van atendre 95 persones que van rebre

Persones ateses per Serveis Socials pel sector d'in tervenció

Gent Gran a Molins de Rei per sexe, 2016.


Servei d’Atenció al D omicili (SAD)

Els usuaris del Servei d’Atenció al Domicili es subdivideixen en

dependència i el SAD social.

és el conjunt de serveis d’atenció domiciliaria dirigits a



personal per tal de possibilitar el màxim temps possible l’estada al domicili i

retardar un possible ingrés institucionalitzat.

om veurem a la taula 9 i gràfiques 9 i 10 de la següent pàgina,

van atendre 95 persones que van rebre 17.834 hores d’atenció directa.

26

Persones ateses per Serveis Socials pel sector d'in tervenció

omicili es subdivideixen en el SAD

és el conjunt de serveis d’atenció domiciliaria dirigits a



possible l’estada al domicili i

de la següent pàgina, al 2016 es

17.834 hores d’atenció directa.

Taula 9. Persones ateses p

dependència) a Molins de Rei

Gràfica 9. Persones ateses pel

dependència) a Molins de Rei per sexe, 2016.

Els SAD dependència va atendre a

anys (54 persones) que no pas en la franja de més de 85 anys (41 persones)

explicat pel pes poblacional major en la franja del 65 als 84 anys que no pas en

la dels de 85 anys i més.

Número persones

Número hores

ateses p el Servei d'Atenció al Domicili (SAD

a Molins de Rei per sexe i per número d’hores,


Persones ateses pel Servei d'Atenció al Domicili (SAD



Els SAD dependència va atendre a més persones en la franja dels 65 als 84



la dels de 85 anys i més.

de 65 a 84 anys més de 85 anys

Home Dona Home Dona

11 43 8 33

1.834 6.942 1.321 7.737

27

el Servei d'Atenció al Domicili (SAD

per sexe i per número d’hores, 2016.

Servei d'Atenció al Domicili (SAD

més persones en la franja dels 65 als 84



Total

33 95

7.737 17.834

Per sexe, seguim veien que l’ate

dones les que es troben en més situació de dependència reconeguda que els

homes (57 dones més que

Gràfica 10. Número d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SA D

dependència) a Molins de Rei per sexe,

És molt interessant veure el número d’hores que han rebut els usuaris del SAD

dependència (17.834 en total)

usuaris en la franja dels 65 als 84

nombroses en el grup de 85 anys i més

84 anys (6.942 hores). Aquest increment d’hores s’explica perquè a major edat,

major és el grau de dependència de les persones usuàries

d’atenció.

Respecte al sexe seguim veient que el número d’hores d’atenció en les dones

és molt superior que en els

Per sexe, seguim veien que l’atenció de SAD social està feminitzada, sent les


dones més que homes).

Número d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SA D


Font: Ajuntament de Molins de Rei


(17.834 en total) , tot i que ja hem vist a la gràfica 9 que hi ha més

usuaris en la franja dels 65 als 84 anys, les hores d’atenció són més

nombroses en el grup de 85 anys i més (7.737 hores) respecte al grup de 65 a

6.942 hores). Aquest increment d’hores s’explica perquè a major edat,

major és el grau de dependència de les persones usuàries i major necessitat


que en els homes.

28

nció de SAD social està feminitzada, sent les


Número d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SA D


, tot i que ja hem vist a la gràfica 9 que hi ha més

anys, les hores d’atenció són més

7.737 hores) respecte al grup de 65 a

6.942 hores). Aquest increment d’hores s’explica perquè a major edat,

i major necessitat


El SAD social és el conjunt de serveis d’atenció domiciliaria amb l’objectiu de

proporcionar suport familia

de risc social. Els diferents professionals assisteixen, eduquen i prevenen

situacions de risc social als domicilis.

Tal i com veiem a la taula 10 i a les gràfiques 11 i 12 a

142 usuaris que van rebre 9.715 hores

Taula 10. Persones ateses pel

Molins de Rei per sexe i per número d’hores, 2016.

Gràfica 11. Persones ateses pel

Molins de Rei per sexe, 2016.

Número persones

Número hores

és el conjunt de serveis d’atenció domiciliaria amb l’objectiu de

proporcionar suport familiar i social a persones i/o unitats familiars en situació


situacions de risc social als domicilis.

Tal i com veiem a la taula 10 i a les gràfiques 11 i 12 al 2016 es van atendre

que van rebre 9.715 hores d’atenció.

Persones ateses pel Servei d'Atenció al Domicili (SAD social) a

Molins de Rei per sexe i per número d’hores, 2016.

Font: Ajuntament de Molins de Rei

Persones ateses pel Servei d'Atenció al Domicili (SAD social) a



de 65 a 84 anys més de 85 anys

Home Dona Home Dona

18 71 11 42

1.385 4.702 574 3.054

29

és el conjunt de serveis d’atenció domiciliaria amb l’objectiu de

r i social a persones i/o unitats familiars en situació


l 2016 es van atendre

Servei d'Atenció al Domicili (SAD social) a

Servei d'Atenció al Domicili (SAD social) a

Total

142

9.715

En el SAD social també es van atendre més persones de

84 anys (89 persones) que en la franja de 85 anys i més (53 persones). En

aquest cas també es manté la feminització del se

als 29 homes atesos.

Gràfica 12. Número d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SAD socia l) a


A la gràfica 12 veiem el número d’hores

cas, comparat amb el SAD dependència, el

superior en la franja dels 65 als 84 anys (

la franja de 85 anys i més. Aquesta xifra s’explica perquè a major edat més

possibilitats hi ha de passar a ser usuari del SAD dependència.

Servei de Teleassistència

La teleassistència és un servei

senzill a l'habitatge de la persona usuària, connectat mitjançant la línia

telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunica

d'urgència. També es dó

fins i tot dutxar-se, amb la seguretat de poder contactar amb la central des de

també es van atendre més persones de la franja dels 65 als

89 persones) que en la franja de 85 anys i més (53 persones). En

aquest cas també es manté la feminització del servei atenent a 113 dones vers

d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SAD socia l) a



A la gràfica 12 veiem el número d’hores destinades pel SAD social, en aquest

cas, comparat amb el SAD dependència, el número d’hores d’atenció és

superior en la franja dels 65 als 84 anys (4.702 hores) vers a les 3.054 hores de


possibilitats hi ha de passar a ser usuari del SAD dependència.

Teleassistència

La teleassistència és un servei que consisteix en la instal·lació d'un aparell molt


telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunica

També es dóna un penjoll que permet moure’s lliurament per casa, i

se, amb la seguretat de poder contactar amb la central des de

30

la franja dels 65 als

89 persones) que en la franja de 85 anys i més (53 persones). En

rvei atenent a 113 dones vers

d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SAD socia l) a

destinades pel SAD social, en aquest

número d’hores d’atenció és

4.702 hores) vers a les 3.054 hores de


consisteix en la instal·lació d'un aparell molt


telefònica a una central receptora, amb la qual es pot comunicar en cas

na un penjoll que permet moure’s lliurament per casa, i

se, amb la seguretat de poder contactar amb la central des de

qualsevol lloc de la casa. Amb aquest servei

tranquil·litat i acompanyament a les persones que poden estar en situació de

risc per factors d'edat, fragilitat, solitud o dependència, les 24 hores del dia i els

365 dies a l'any, detectant situacions d'emergència i donant resposta immediata

a aquestes.

El servei de teleassistència

van ser dones i tan sols 86

Taula 11. Persones ateses pel

per sexe i grups d’edat, 2016.

De 65 a 84 anys

85 anys i més

Total

A la taula 11 veiem com el servei de teleassistència va atendre a més persones

en la franja de 85 anys i més (255 persones) que en la franja dels 65 als 84

anys (204 persones). Aquest servei és de gran utilitat per a persones que viuen

soles en situació d’especial fragilitat i per aquest motiu hi ha més persones

ateses en la franja d’edat

Gràfica 13. Persones ateses pel Servei de T


casa. Amb aquest servei es garanteix la seguretat i dóna

ompanyament a les persones que poden estar en situació de



ssistència va atendre al 2016 a 459 persones, d’aquestes 373

dones i tan sols 86 van ser homes.

Persones ateses pel Servei de T eleassistència a Molins de Rei


Homes Dones Total

De 65 a 84 anys 35 169 204

51 204 255

86 373 459


la taula 11 veiem com el servei de teleassistència va atendre a més persones



special fragilitat i per aquest motiu hi ha més persones

ranja d’edat més grans.

Gràfica 13. Persones ateses pel Servei de T eleassistència a Molins de Rei


31

garanteix la seguretat i dóna

ompanyament a les persones que poden estar en situació de



al 2016 a 459 persones, d’aquestes 373

eleassistència a Molins de Rei

la taula 11 veiem com el servei de teleassistència va atendre a més persones



special fragilitat i per aquest motiu hi ha més persones

eleassistència a Molins de Rei

32

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Teleassistència 328 330 408 459 459

SAD dependència 81 79 74 64 71 95

SAD social 95 72 72 94 137 142

usu

aris

/àri

es

anys

Evolució usuaris/àries de SAD i Teleassistència. 2011-2016

SAD social SAD dependència Teleassistència

A la gràfica 13 de la pàgina anterior podem veure com per sexes, les dones

(373 usuàries) tornen a ser les principals destinatàries de la teleassistència

vers als 86 homes usuaris.

Evolució dels serveis de SAD (social i dependència) i de

Teleassistència en els darrers 5 anys.

Hem volgut fer un anàlisi de l’evolució de les persones ateses pels serveis de

SAD social, SAD dependència i Teleassistència de l’Ajuntament de Molins de

Rei des de l’any 2011 fins al 2016 que veiem a la taula 12 i a la gràfica 14.

Taula 12. Evolució de les persones ateses pels serv eis de SAD (social i

dependència) i teleassistència a Molins de Rei entr e els anys 2011 i 2016.

2011 2012 2013 2014 2015 2016

SAD social 95 72 72 94 137 142

SAD dependència 81 79 74 64 71 95

Teleassistència • 328 330 408 459 459


Gràfica 14. Evolució de les persones ateses pels se rveis de SAD (social i

dependència) i teleassistència a Molins de Rei entr e els anys 2011 i 2016.

33

Tal i com hem vist a la taula 12 i gràfica 14, l’evolució de les persones ateses

de tots els serveis en els darrers 5 anys ha estat en línia ascendent.

Analitzats un a un, el SAD social va patir una disminució de les persones

ateses entre el 2011 i el 2013 que va arribar a 72 usuaris/es i a partir d’aquí va

anar guanyant persones ateses fins a les 142 persones del 2016. Aquest fet

s’explica per l’ampliació de recursos humans i econòmics per part de la

Regidoria de Serveis Socials en aquest servei.

El SAD dependència va patir una davallada de persones ateses des del 2011

fins al 2014 que va arribar a 64 usuaris/es i a partir d’aquí va anar guanyant

persones ateses fins a les 95 de l’any 2016. Aquest fet s’explica perquè en

plena crisi econòmica les valoracions de la Llei de dependència es van alentir

fins que

al 2016 ja es tenien les valoracions de tots els graus fetes podent atendre a

més persones.

El servei de teleassistència és el que ha tingut una ampliació de persones

usuàries més gran, passant de les 328 de 2012 a les 459 del 2016. Aquest

servei compta amb molt bona acceptació entre les persones grans per la fàcil

instal·lació a les seves cases i per la sensació de seguretat i vigilància que

ofereix.

Equipaments i associacions de gent gran

El municipi de Molins de Rei compta amb 2 equipaments lúdics adreçats a les

persones grans on s’hi fan activitats diverses com tallers, celebració de festes

populars, sortides culturals, etc. Aquests espais ofereixen una oportunitat

d’interrelació entre les diferents persones usuàries que alhora fomenta

l’envelliment actiu i saludable de totes elles.

34

A la següent taula 13 podem veure una fitxa amb els equipaments i

associacions per a gent gran de Molins de Rei.

Taula 13. Fitxa d’equipaments i associacions de gen t gran de Molins de

Rei.

EQUIPAMENTS

Casal d’Avis Primer de maig

C/ Felip Canalias 3

Sevillanes, gimnàstica, balls en línia, sardanes, informàtica, memòria, ioga,

excursions, ball, etc.

Casal Cívic Riera Bonet- Casal d’Avis Riera Bonet

Carrer de Ca la Còrdia, 5

Gimnàstica, ioga, manualitats, txi-kung, sevillanes, etc.

Llar municipal d’avis Dr. Josep Mestre, Centre de Dia Molins i Centre de dia

Petit Rossinyol

Llar d’Avis Dr. Josep Mestre: carrer del pintor Carbonell, 8

• 30 places públiques d’acolliment residencial amb caràcter

permanent, i d’assistència integral a les activitats de la vida diària,

per a persones grans amb dependències.

• 10 places públiques d’acolliment diürn i d'assistència a les activitats

de la vida diària per a persones grans amb dependència.

• Servei de transport adaptat.

Centre de dia Molins

• 30 places de centre de dia. Són places PEV (prestacions

vinculades).

Centre de dia Petit Rossinyol

• 20 places de centre de dia. En tràmit places PEV (prestacions

vinculades).

Clínica de Molins de Rei - Unitat residencial i sociosanitaria per a gent gran

Passeig del Terraplè, 97

• Places privades tant residencials com per a convalescència i descans

temporal per als cuidadors o familiars.

35

• Servei d’animació sociocultural durant tots els matins i tardes de tot

l’any.

• Servei de cuina amb dietes adaptades i menú diferenciat a escollir.

• Espais exclusius per a lleure i descans.

ASSOCIACIONS

• Col·lectiu de vídues de Molins de Rei

• Coral Flor de Neu

• Associació Llar Jubilats Molins de Rei

Molins de Rei compta amb una residència municipal (Llar municipal d’avis Dr.

Josep Mestre) amb 30 places amb assistència integral a les activitats de la vida

diària i atenció especial per a persones grans amb dependències. En el mateix

edifici hi ha un centre de dia amb 10 places d’atenció diürna i servei de

transport adaptat.

També compta amb 30 places de prestació vinculada (PEV) d’atenció diürna al

Centre de dia Molins.

També hi ha quatre associacions de persones grans, dues de les quals

pertanyen als dos casals de gent gran existents. Cal tenir en compte que

d’altres associacions del municipi tot i no ser de gent gran tenen un perfil de

persones grans entre els seus usuaris com la petanca, etc.

Percentatge de persones participants als

GD de gent gran i associacions per sexe

LA VEU DE LA GENT GRAN DE MOLINS DE REI

En aquest apartat analitzarem l’opinió de les persones participants en els 7

grups de debat (6 grups de gent gran i 1 grup d’associacions de gent gran de

Molins de Rei).

Dades de participació

A la gràfica 15 podem veure que en aquests

66 persones de les que 56 (85% dels participants) han estat dones i 10 (15%

dels participants) han estat homes.

Gràfica 15. Percentatge de persones participants en els grups de debat de

gent gran i d’associacions de gent gran per sexe.

A la gràfica 16 de la pàgina següent podrem veure

les persones participants en aquests grups de debat. L’edat mitja d’aquests ha

estat de 71,5 anys, sent la persona més jove de 42 anys i la més gran de 89

anys. L’edat de la persona més jove s’explica perquè en algun

participat algunes persones cuidadores

dependents.

15%

85%


GD de gent gran i associacions per sexe

Homes Dones


apartat analitzarem l’opinió de les persones participants en els 7


Dades de participació

la gràfica 15 podem veure que en aquests 7 grups de debat han participa

de les que 56 (85% dels participants) han estat dones i 10 (15%

dels participants) han estat homes.


gent gran i d’associacions de gent gran per sexe.

Font: pròpia

A la gràfica 16 de la pàgina següent podrem veure la distribució per edats


, sent la persona més jove de 42 anys i la més gran de 89

de la persona més jove s’explica perquè en algun

unes persones cuidadores informals de persones grans

36



apartat analitzarem l’opinió de les persones participants en els 7


7 grups de debat han participa t

de les que 56 (85% dels participants) han estat dones i 10 (15%


distribució per edats de


, sent la persona més jove de 42 anys i la més gran de 89

de la persona més jove s’explica perquè en alguns grups hi han

de persones grans


L a P a u - R i e r a N o v a

E l C a n a l

L ' À n g e l

R i e r a B o n e t

L a G r a n j a

B o n a v i s t a - E l M a s

C a n G r a n e r

R i e r a d a

L e s C o n s e r v e s

C e n t r e V i l a

Persones participants en els grups


gent gran i d’associacions per franges

El 60% de les persones participants tenien entre 65 i 84 anys (40 persones); el

23% tenia 85 anys i més (15 persones); el 17 % tenia

persones).

Gràfica 17. Número de persgent gran per barris de Molins de Rei.

17%

60%

23%


GD per franges d'edat

≤ 65 anys 65 a 84 anys ≥ 85 anys

0

9

12

2

5

14

1

1

8

2


de debat per barris


gent gran i d’associacions per franges d’edat.

Font: pròpia


nia 85 anys i més (15 persones); el 17 % tenia 64 anys o menys (11

Gràfica 17. Número de pers ones participants en els grups per barris de Molins de Rei.

Font: pròpia

37





64 anys o menys (11

grups de debat de

38

A la gràfica 17 de la pàgina anterior veiem la distribució de les persones

participants en els grups de debat de persones grans per barris de

residència . En aquesta observem com el barri d’on han participat més

persones ha estat el de Bonavista - El Mas amb 14 persones, seguit dels barris

de l’Àngel amb 12 persones, del Canal amb 9 persones i de Les Conserves

amb 8 persones.

La veu de la gent gran per temes

Tots els grups de debat van tenir una durada d’entre una hora i mitja i dues

hores, primer es feia una presentació de l’objectiu dels grups de debat per part

de la Regidora de Gent Gran de L’Ajuntament de Molins de Rei, Jessica

Revestido. Un cop feta la presentació la regidora marxava i l’equip de

l’Associació SIENA presentava la metodologia i funcionament del grup de

debat.

Tots els grups de debat van començar reflexionant sobre una pregunta molt

oberta “Com es viu a Molins de

Rei sent una persona gran?” que

ens va permetre obtenir una

primera aproximació de com

veuen les persones grans el

municipi de Molins de Rei. A partir

d’aquí es va anar conduint la

conversa per tal d’anar obtenint

les respostes als indicadors

establerts prèviament.

• Com es viu a Molins de Rei sent una persona gran?

La valoració unànime de les persones participants dels grups de debat és que a

Molins de Rei s’hi viu molt bé sent una persona gran perquè és un poble on

tothom es coneix i s’ajuda, on tot queda a prop, on hi ha molta tranquil·litat i

que està molt ben connectat amb els municipis del costat.

39

Destaquen que Molins de Rei és un poble i reivindiquen que sigui un poble .

Ens diuen que té moltes coses bones, sobretot la gent, i saber que és un poble

petit que no creixerà més els dona molta tranquil·litat.

“Saps que els fills, els néts i la gent gran podem anar tranquil·lament pel

carrer, és una població petita”.

La valoració per barris té

divergències en quant als serveis,

si bé tothom diu que en general a

Molins de Rei s’hi viu bé, algunes

persones es queixen de la

manca de botigues i serveis als

seus barris, fet que els obliga a

fer les compres al centre de la

ciutat i dependre del servei de

transport públic o de familiars com els veïns de Riera Bonet i Bonavista.

“Aquí al barri no hi ha botigues, hi ha una farmàcia, un forn de pa, una

botiga de “xinos” i no hi ha cap supermercat. Si es vol anar de botigues

cal anar al centre. Aquest barri és residencial”

També hem trobat les persones que destaquen lo bé que s’hi viu al ba rri

com al Canal, l’Àngel i les Conserves.

“El barri del Canal és el millor de Molins per envellir. Aquest barri és com

un petit poble: la gent es coneix i s’ajuden. És un barri que té de tot:

botigues, autobusos...”.

• Els espais a l’aire lliure

La valoració dels espais a l’aire lliure com els carrers, voreres, places, jardins

etc. han rebut puntuacions diverses en funció dels diferents indrets dels que

s’ha anat parlant. Així el pitjor valorat han estat els carrers i les vorer es, on

de forma bastant general s’han queixat de les males condicions de l’asfalt i de

les llambordes. Si bé destaquen que el Centre de la Vila està força ben

condicionat per als vianants, la resta de la ciutat no ha rebut gaire bona

valoració.

40

“Els carrers estan en molt mal estat, les rajoles es mouen i moltes

voreres patinen, si ets una persona gran ho tens molt complicat”.

Tots destaquen que Molins de Rei

té moltes pujades i baixades i

que aquest factor (que el viuen

amb resignació) els complica força

la vida a mesura que es fan grans.

“Hi ha moltes pujades i

baixades, abans podia anar

a comprar tranquil·lament al

centre però ja em costa

molt. He d’agafar l’autobús o bé dir-li a la meva filla que m’acompanyi a

comprar. Quan encara sigui més gran no se pas com ho faré”.

L’aspecte de la neteja i l’incivisme és un tema que destaquen tots els grups de

debat. En general es queixen de que els carrers i places no estan néts i

atribueixen la responsabilitat en part a l’Ajuntament de Molins de Rei i en part a

la gent que diuen que és molt incívica .

“Falten carrers més nets. Hi ha molt poc civisme. Es comenta que el

pipican es fa servir però la gent no recull els excrements del gos”.

També hi ha un aspecte de l’incivisme que destaquen, com és la gent que

aparca els cotxes a les voreres i no els deixen passar.

“Jo em trobo sovint que surto amb el meu pare a passejar que va amb

cadira de rodes i és una cursa d’obstacles de cotxes mal aparcats, de

voreres estretes i molt altes, etc.”.

“És molt complicat anar a passejar amb una persona amb cadira de

rodes o caminador per Molins de Rei, excepte pel centre que hi ha un

tram d’illa de vianants”.

Es valora molt positivament la quantitat de places, parcs i d e bancs que

seure-hi , tot i que també hi troben a faltar més neteja d’aquests espais. A

Molins de Rei destaca el Parc de la Mariona valorat espacialment en positiu.

41

“Hi ha espais agradables, que estan molt bé com el Parc de la Mariona,

però n’hi ha d’altres de molt deixats com el de Sant Pere Romaní”.

• Els transports

Podem dir que el tema del transport ha estat un dels temes més debatuts en

tots els grups.

Tothom valora molt positivament el servei d’autobús municipal que arriba

als barris i els connecta amb el centre de la vila. En general estan contents amb

la targeta rosa i l’abonament de la T10, tot i que algunes persones participants

s’han queixat del preu perquè el segueixen trobant car.

“L’autobús urbà funciona molt bé, per molta gent gran ha estat una

millora”.

Però també hi ha una unanimitat en la queixa per la mancança del servei

d’autobús els caps de setmana .

Per a totes les persones

participants, aquest fet fa que

moltes persones quedin aïllades

als seus barris els dissabtes a la

tarda i els diumenges, i no puguin

participar de les activitats que

passen al centre de la vila si no

tenen a ningú que els pugui

portar.

“El bus va molt bé, però és una llàstima que no hi hagi autobús el cap de

setmana. Aquest és un gran problema ja que ens quedem aïllats del

centre”.

“Ara ens diuen que no poden posar el bus els caps de setmana perquè

no hi ha gent, però som molta la gent que el reclamem, si el posessin de

mica en mica l’utilitzaria més gent”.

42

Del servei d’autobús valoren molt positivament la seva comoditat, la sev a

seguretat i la seva accessibilitat , tot i que hi ha queixes d’algun conductor

que no respecta el temps que necessita la gent gran per poder seure.

“Pujar a l’autobús és còmode i tots tenen rampes, ara bé, no tots els

conductors són iguals. Depenent del conductor del bus el trajecte és més

còmode o menys: n’hi ha que s’esperen a que la gent s’assegui o ajuden

a la gent a pujar carros o cotxets i n’hi ha que no donen temps a la gent

gran”.

També es comenta com un problema el fet que no hi hagi autobús per anar a

l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí.

El transport per tren ha estat molt debatut, ens diuen que l’estació és una

zona segura i ben il·luminada però que tant l’estació (que és molt vella )

com els accessos estan en males condicions .

“La RENFE està en molt males condicions: hi ha moltes escales i un

ascensor que és més un muntacàrregues. Si vas amb cadira de rodes,

cotxet o maletes grosses per travessar la via cal fer-ho per sobre les

pròpies vies!”.

L’estació de tren de la RENFE s’utilitza molt per anar cap a Barcelona i per

anar als metges especialistes que estan a Sant Feliu de Llobregat. Però ens

reconeixen que és molt complicat passar-hi quan hi ha problemes de

mobilitat.

“La baixada del tren no és

gens còmoda ni segura, el

graó és molt gran i queda

separat de l’andana amb el

perill de que si patinem

podem caure a la via”.

• Els habitatges

Les persones participants dels grups de debat opinen que la gent gran, en

general viu en pisos que ja s’han fet vells i no estan adaptats a les necessitats

pròpies de l’edat. Sobretot destaquen la falta d’ascensor en molts dels

habitatges.

“Jo tinc 89 anys i pujo i baixo cada dia les escales, però la compra me

l’han de pujar perquè jo ja no puc”.

La majoria pensen que falten ajudes econòmiques per part d

pública per adaptar els pisos a les persones grans.

“Tots volem estar als nostres pisos, si tinguéssim ajudes per arreglar

no hauríem de marxar a les cases del fills o a la resid

menjador, bugaderia, infermera, etc.”.

• El respecte i la inclusió social

Les persones grans participants tenen la sensació de que

mateix respecte ni tracte de les

“Els valors s’han perdut! Ara ens han perdut el respecte. Tu, abans li

deies alguna cosa a algun nen i et creia, ara passen de tu, i els joves

s’encaren... els valors a la persona gran s’han perdut, ara a l’autobús

et deixen ni seure!”.

El que més destaquen és que ara

pares perquè han de treballar. Bona part de les persones grans participants

reconeixen que han tingut cura dels seus pares, avis i sogres però que ara la

situació és diferent.



l’han de pujar perquè jo ja no puc”.

majoria pensen que falten ajudes econòmiques per part de l’administració

adaptar els pisos a les persones grans.

“Tots volem estar als nostres pisos, si tinguéssim ajudes per arreglar

no hauríem de marxar a les cases del fills o a la residència”.

En algun grup s’ha parlat del fet de

compartir pis quan et fas gran

bé han plantejat la manca de pisos

tutelats per a persones grans que

creuen que seria una alternativa a

les seves cases poc adaptades.

“Compartir pis quan ets gran és

difícil però tenir l’opció de viure en

un pis tutelat estaria molt bé, amb

menjador, bugaderia, infermera, etc.”.

inclusió social

Les persones grans participants tenen la sensació de que ara ja no hi ha el

mateix respecte ni tracte de les persones joves cap a les persones grans



s’encaren... els valors a la persona gran s’han perdut, ara a l’autobús

et deixen ni seure!”.

El que més destaquen és que ara els fills ja no poden tenir cura dels seus

perquè han de treballar. Bona part de les persones grans participants


43



e l’administració

“Tots volem estar als nostres pisos, si tinguéssim ajudes per arreglar-los

ència”.

En algun grup s’ha parlat del fet de

compartir pis quan et fas gran, o

han plantejat la manca de pisos

tutelats per a persones grans que

creuen que seria una alternativa a

les seves cases poc adaptades.

“Compartir pis quan ets gran és

però tenir l’opció de viure en

un pis tutelat estaria molt bé, amb

ara ja no hi ha el

a les persones grans .



s’encaren... els valors a la persona gran s’han perdut, ara a l’autobús no

els fills ja no poden tenir cura dels seus

perquè han de treballar. Bona part de les persones grans participants


44

“Jo vaig veure morir a casa els avis, la societat ha canviat, els fills

treballen i si ho necessiten ens portaran a una residencia”.

Tot i que algunes persones pensen que els fills haurien de tenir cura dels pares

tal i com van fer ells, la majoria pensen que ara els fills no poden deixar les

feines per ocupar-se d’ells.

“Ha canviat tot, abans una

dona es podia quedar a

casa cuidant els fills i els

avis, i avui en dia si no

treballen els dos no poden

ni pagar un pis, i són els

avis els que cuidem els

néts. I a nosaltres? Qui ens

cuida?”.

Tot i l’opinió generalitzada del canvi de rols en les famílies també han

aparegut les opinions de les persones que destaquen que els seus fills

s’organitzen per a tenir cura d’ells.

“Jo tinc 4 fills i tots em cuiden, la filla es la que ens cuida més, i ja els he

dit que jo a la residència no hi vull anar!”.

• La participació social i cívica

El debat de la participació de les persones grans en les activitats del municipi

ha girat a l’entorn de dos temes: els casals de gent gran i les activitats que s’hi

organitzen i la situació de les associacions de veïns.

Sobre el tema dels equipaments de gent gran a Molins de Rei, l’opinió

general és que n’hi ha pocs, tot i que això no vol dir que no es facin suficients

activitats per a la gent gran del municipi. El problema que més destaquen és

que hi ha un únic equipament principal, el Casal de la gent gran 1r de

maig , que és el que organitza més activitats i ofereix més serveis però que

45

aquest no està a l’abast de tothom ja que la gent gran dels barris que no estan

al centre el troben massa allunyat.

“Hi ha un problema, a Molins només parlem del Casal 1r de maig i quan

una persona gran ja no pot anar al centre, es queda a casa.”

L’oferta del Casal 1r de maig està ben valorada en general , tot i que

reconeixen que no tothom hi va ja sigui perquè els queda lluny de casa

seva o bé perquè diuen que no coneixen a la gent que va al Casal.

En tot cas, es viu una contradicció força comuna a tots els grups de debat:

per una banda es fa un reclam general de que als barris falten activitats per

a la gent gran que es podrien organitzar des de les associacions de veïns i per

l’altre, reconeixen que els barris s’estan envellint i que la gent gran cada cop

participa menys dels tallers que s’hi fan.

“Si s’organitzessin activitats per a gent gran al barri, ningú hi vindria. El

barri no és gaire participatiu, tothom es queixa que no s’hi fan tallers

però desprès no venen. Abans es feien moltes coses però ara es fa vida

fora del barri i per això les activitats com aquestes no funcionen”.

A Molins de Rei existeix un altre equipament al barri de Riera Bonet, el Casal

Cívic Riera Bonet- Casal d’Avis Riera Bonet que ofe reix també un ampli

ventall de tallers, activitats i sortides per a la gent gran, no només del barri

sinó dels barris veïns. I que la gent valora molt positivament.

“Al Casal de la Riera de Bonet es

fan cursos d’informàtica, tallers de

memòria, idiomes,... estan bé i ve

molta gent d’altres barris.”

Participants d’altres barris

comenten que els agradaria tenir

un Casal com el de Riera Bonet a

prop de casa seva.

46

La diferència d’opinió respecte a les activitats adreçades a les persones grans

la trobem entre les generacions de gent gran més jove (65 a 75 anys) i la més

gran. La gent més gran es queixa de que no hi ha prou ofe rta d’activitats

als barris , que molts ja no poden anar fins al Casal 1r de maig o al Casal Riera

Bonet i també reclamen que totes les activitats siguin gratuïtes .

“Jo ja sóc gran i no em va bé sortir del barri, si tingués tallers aquí seria

diferent i haurien de ser gratis per a la gent gran.”

En canvi, la gent gran més jove, (“Sèniors Joves”) reconeix q ue participen

poc de les activitats que els ofereixen els Casals perquè “són llocs de gent

gran” però si que reclamen més activitats intergeneracionals per una banda, i

més activitats de “ciutat” (com la setmana de la ge nt gran) per l’altre.

“Les activitats al Pavelló estan molt bé, allà si que hi vaig, però no entenc

perquè hi ha d’haver casals de la gent gran quan en un centre cívic hi

podem estar totes les edats”.

“Jo ja sóc vella! No cal que a sobre hagi de fer taller només amb vells!”.

“El dia 1 d’octubre es el dia de la gent gran i fan moltes activitats a tots

els pobles del costat menys aquí. Hi ha llocs que fan el dinar de la gent

gran i aquí només fem dues caminades. Hauríem de celebrar la

Setmana de la gent gran i reivindicar el paper de les persones grans de

Molins!”.

Un aspecte de reflexió de

diferents grups de debat és el fet

de que les persones amb poca

mobilitat o amb certa

discapacitat no tenen opcions

d’oci a Molins de Rei.

“Si estàs bé de salut ho

tens tot, si ja no et trobes

bé, ja no pot fer res”.

47

“Es fan colònies subvencionades per a gent gran, i hi ha gent que hi vol

anar però per problemes de mobilitat no ho pot fer”.

El voluntariat sembla un tema recorrent en els grups de debat, es planteja la

necessitat de crear un servei de voluntariat a Moli ns de Rei per fer

acompanyament a persones grans que estan soles, o persones amb poca

mobilitat per tal de portar-los la compra, acompanyar-los al metge o a fer

activitats, etc.

“Faria falta un voluntariat, a mi m’agradaria fer-ho i se que hi ha gent

gran que està sola a qui li aniria molt bé.”

“Jo tinc 65 i faig voluntariat en diferents llocs i no tinc interès en anar en

un Casal, no m’hi veig en un Casal. Però si ajudant a gent que ho

necessita”.

L’altre tema d’interès ha estat el

paper de les associacions de

veïns en l’organització

d’activitats per a gent gran . Les

entitats veïnals de Molins de Rei

han tingut un paper important en

els grups de debat, ja que han

participat en fer la convocatòria de

les persones grans dels barris en

aquest projecte. Alguns membres de les mateixes associacions han intervingut

en els grups de debat i ens han aportat la seva visió de l’envelliment als barris.

Les associacions de veïns veuen com el seu paper ha anat canviant en els

anys, abans eren bàsicament reivindicatives amb l’objectiu de reclamar els

serveis bàsics que mancaven als seus barris, ara aquesta funció s’ha anat

diluint en el temps. A dia d’avui, moltes d’elles organitzen les festes dels barris i

tallers adreçats als veïns i veïnes però la majoria reconeix que els costa

organitzar activitats per falta de subvencions públiques, per una banda i per

manca de participació per l’altra.

48

“No hi ha gaire gent que participi a l’Associació de Veïns. La gent no té

ganes de fer res ni d’implicar-se ”. (Avv Riera Bonet).

“Aquest es un barri envellit, ha vingut gent jove però no s’implica”. (Avv

Bonavista).

“Ens agradaria tenir el local obert tots els dies però no troben mitjans per

fer-ho. Voldríem posar internet però el wifi no és possible en la zona on

ens trobem. Havíem pensat que gent jubilada pogués obrir el local i que

la gent gran pogués venir a jugar a les cartes… però ens costa..”. (Avv

les Conserves).

Tot i les dificultats que mostren algunes associacions de veïns, intenten

organitzar activitats i tallers pensats per a la ge nt gran per tal que puguin

tenir una oferta lúdica a prop de casa.

“Aquí es fan activitats per totes les edats: ioga, pilates i zumba, i ens ve

molta gent jubilada, és una llàstima que no es facin activitats a totes les

associacions”. (Avv les Conserves).

“L’Associació fa moltes coses per a la gent gran. I fan molta propaganda

i tots sabem què s’hi fa”. (El Canal).

Els preocupa el tema de la

renovació de les juntes de les

associacions de veïns , veuen

com la gent va envellint a dins les

juntes i la gent jove mostra poc

interès per implicar-se en aquest

tipus d’associació. Tot i aquesta

opinió força generalitzada, hem de

dir que quan hem anat a fer els

grups de debat hem trobat gent jove liderant les associacions de veïns.

En relació als espais de participació formals de gent gran a Molins de Rei, ens

diuen que no saben si existeix cap consell de participació de gent gran però

49

que els agradaria que al municipi hi hagués un espai on la gent gran hi

pogués opinar i prendre decisions relatives a la gent gran.

En general comenten que hi ha una oferta variada d’activitats per a gent gran si

tenen en compte el que es fa des del Casal 1r de maig, el Casal de Riera

Bonet, el Pavelló esportiu, les associacions de veïns, la Creu Roja, etc.

• La comunicació i la informació

La gent gran segueix informant-se per mitjà de la televisió i de la ràdio però

quan parlem dels mitjans que fan servir per saber de les activitats i dels serveis

adreçats a gent gran de Molins de Rei ens responen que s’assabenten pels

cartells, per l’OAC i per la revista “El balcó de l a vila” . L’única crítica feta

per alguns dels participants és que la revista d’informació municipal “El balcó

de la vila” podria ser bilingüe.

També hem vist que l’ús del mòbil

intel·ligent (amb Internet) ja està

molt estès entre la gent gran més

jove. Així molts dels participants

ens diuen que tenen correu

electrònic, Whatsapp i Facebook.

“Jo ja fa temps que tinc correu

electrònic, no m’ho miro sempre

però va bé perquè cada cop

t’envien més coses per Internet”.

Molts ens han comentat l’ús de les xarxes socials com el Facebook reconeixent

que gràcies a aquesta xarxa tenen contacte amb els fills, néts i amistats de la

infància. Destaquem una senyora de 88 anys usuària de Centre de Dia que ens

deia “Facebook me ha dao la vida” des de que els seus néts li van fer un perfil

de Facebook s’ha retrobat amb velles amistats i familiars del seu poble

d’origen.

• Els serveis assistencials socials

50

La valoració dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Molins de Rei és bona, en

especial el tracte dels professionals , inclús es destaca en més d’un grup de

debat que els serveis socials del municipi són dels millors de la comarca.

“L’assistent social ens atén molt bé, són molt bones totes”.

“Sabem que la treballadora del SAD cobra poc i tot i així fan molt bé la

seva feina”.

“Hi ha un atenció molt bona, jo vaig sovint a l’assistent social i ens ajuda

molt”.

En canvi, respecte a les ajudes,

les valoracions són diferents. El

comentari general és que les

ajudes tarden molt en ser

adjudicades i que els serveis no

són suficients ja que necessiten

més hores d’atenció en el servei

de SAD.

“Jo em vaig espavilar pel

meu compte per trobar gent que cuidi al meu home, faci la neteja i el

dinar,...), Serveis Socials em donava molt poques hores”.

“Amb el preu que he de pagar per a que els Serveis Socials em portin

algú, prefereixo buscar una persona pel meu compte.”

“La meva mare té Alzheimer i vam tenir sort que quan li van fer la

valoració ens van donar una ajuda i ens venen 2 cops per setmana. Ara

necessitaríem més hores d’atenció.”

Tot i el bon tracte, pensen que els Serveis Socials de Molins de Rei hau rien

de tenir més personal per atendre a tothom .

“L’atenció per part dels professionals està saturada i l’assistent social no

dóna a l’abast. Els Serveis Socials no tenen mesures per donar

51

solucions a les necessitats de tothom. L’Ajuntament hauria de posar més

recursos”.

Es troba a faltar un servei d’acompanyament a les p ersones grans que es

troben soles per poder anar al metge, a la farmàcia o a comprar.

“És molt necessari un servei d’acompanyament per a gent gran (anar a

l’ambulatori, farmàcia, fer la compra...) o potser un servei de voluntaris

pels que estan sols”.

També proposen un servei de préstec d’ajudes tècniques .

“Estaria bé un servei de préstec de caminadors, grues, cadires de

rodes,..”.

El tema de debat més controvertit ha estat la falta de places de residència i

de centre de dia a Molins de Rei . Aquest tema ha sortit en tots els grups de

debat, però es va discutir especialment en el que va participar la PARM

(Plataforma d’Afectats Residencia Molins), que recull firmes a favor de la

construcció d’una nova residència per a persones grans a Molins de Rei.

La PARM comenta que “La

població va envellint i només tenim

una residencia amb 30 places i

ens hem de desplaçar fora de

Molins, això suposa molts costos

per a una persona gran. Estem

lluitant per tenir 100 places. Ara hi

ha una llista d’espera de 80

persones. Tenim 5.000 signatures

recollides. Si aconseguim la nova residencia, la residencia actual podria ser un

centre de dia”.

Més enllà de la veu de la PARM, en tots els grups de debat les persones

participants han plantejat la necessitat de més places de residència al municipi.

52

El que més els angoixa és el fet de no disposar de places a pr op de casa i

haver d’anar a poblacions properes com Cervelló, Vallirana, Corbera, etc.

“A Pallejà, Corbera, Vallirana i Sant Vicenç és on hi ha d’altres

residencies però la gent molt gran no es poden desplaçar..”.

“Jo tinc la meva germana en una residència a Pallejà i sempre m’hi ha

de portar algú, ella està molt trista, allà no hi coneix a ningú”

El fet és que a ningú els agraden les residències i quan es pregunta on volen

envellir, la majoria volen estar a

casa seva amb els suports

necessaris . Malgrat tot, tothom

reconeix que arriba un punt, que

quan ja no es pot estar a casa

s’ha d’anar a una residència .

Arribat aquest moment, l’opinió

dels participants és que manca

una residència amb places

públiques que estigui al mateix municipi.

“Jo no vull anar a una residència però moltes vegades és una necessitat

i per malaltia no es pot atendre a casa i els fills ja no ens poden cuidar”.

“Jo vaig veure morir a casa els avis, la societat ha canviat, els fills

treballen i si ho necessiten ens portaran a una residencia”.

Molins de Rei disposa d’una clínica privada que ofereix places de residència

privades que estan molt ben valorades però que no es troben a l’abast de

tothom.

“La residència de La Clínica està bé, la gent hi vol anar, però clar, qui

s’ho pot pagar això? El que ens falten són places públiques!”.

Davant la voluntat de poder estar a casa el màxim temps possible, surt el debat

al voltant de compartir pis, els pisos tutelats i el cohabitatge. Els Sèniros joves

plantegem la possibilitat de pisos tutelats o cohab itatges per tal d’evitar

53

l’ingrés en una residència en un futur. Parlen d’habitatges on hi ha serveis

comuns com la infermeria, la fisioteràpia, el menjador, etc.

“A mi no em semblen malament les residències, ja no són el que eren,

han millorat molt. Però han d’estar per quan estem malament,

mentrestant haurien d’haver pisos tutelats, que tinguis la teva privacitat i

puguis fer el que vulguis.”

“Les residencies són cada cop més com pseudo-hospitals però també

hem de poder tenir residencies lliures per a persones autònomes.”

També ens han parlat del servei de centre de dia que tothom valora molt

positivament però que consideren que també s’hauria d’ampliar al municipi.

“El centre dia està molt bé, a mi m’hi porten des de fa un temps i així els

meus fills descansen una mica. Vaig amb caminador i necessito ajuda

per a fer les coses, allà em tracten molt bé, faig activitats, miro el

Facebook, dino.. i desprès cap a casa!”

“A Sant Feliu n’hi ha un que fan moltes activitats, tenen servei metge,

servei menjador i hi ha molt espai verd, aquí no hi pot anar ningú perquè

hi ha molt poques places”.

Les places de residència i de

centre de dia a Molins és un tema

que preocupa força a tots els

grups participants, tant si volen

anar a residència com si no,

consideren que aquest servei és

molt necessari per al municipi i en

especial, pensant en el futur

proper.

• Els serveis sanitaris

Es fa una valoració positiva dels professionals dels serveis sanitaris de Molins

de Rei, tant del CAP com de la Clínica de Molins de Rei. Les persones més

54

grans, es queixen de la manca de metges especialistes al CAP del municipi

i el fet de que s’hagin de traslladar a Sant Vicenç dels Horts i a Sant Andreu de

la Barca per tal de ser atesos per les especialitats mèdiques.

“A mi em tenen que portar sempre els meus fills a l’especialista a Sant

Vicenç, si aquí els tinguéssim, hi podria anar sola!”

L’inconvenient més gran que destaquen és la manca del servei d’urgències

nocturnes , que també és inexistent a Molins de Rei.

“Aquí si et poses malalt greu de nit, ja has begut oli! T’han de portar a

Sant Andreu!”

“No es pensa en les persones grans que estem soles, tenir el metge al

teu poble és bàsic!”.

“Ens fa falta un CAP nou amb totes les especialitats i servei d’urgències

les 24 hores”.

Les persones grans de Molins de Rei han participat molt activament en tots els

grups de debat responent a tots els temes plantejats per l’equip investigador

sense cap mena de restricció. Han parlat obertament i ens han traslladat les

seves opinions que hem resumit en aquest apartat i que ens han deixat frases i

pensaments molt interessants.

“La gent jove no té capacitat de percebre l’envelliment com alguna cosa

de maduresa personal i de desenvolupament”.

“Em sap greu fer-me gran per què és la millor època de la meva vida

Mira! el meu home amb els anys ha envellit com el bon vi, cada vegada

és millor”

55

LA VEU DELS PROFESSIONALS DE L’ATENCIÓ A LA GENT GRAN DE MOLINS DE REI

En el grup de debat dels professionals de l’atenció a la gent gran de Molins de

Rei, van participar 12 persones (11 dones i 1 home) representant els següents

serveis:

• Clínica de Molins de Rei.

• CAP Molins de Rei.

• Centre de dia Petit Rossinyol.

• Llar municipal Dr. Mestre.

• Serveis Socials de l’Ajuntament de Molins de Rei.

Seguint un esquema similar al proposat per als grups de debat de les persones

grans, els professionals van començar reflexionant sobre com creuen que viu la

gent gran de Molins de Rei, i a partir d’aquesta pregunta inicial vam anar

tractant tots els temes.

• Com viuen les persones grans a Molins de Rei?

La valoració general és que a Molins de Rei s’hi viu bé, independentment de

l’edat , però que en el cas de les persones grans depèn de diferents

factors, com l’estat de salut i la soledat . Destaquen que si l’estat de salut és

bo, el poble és tranquil i alhora ofereix un gran ventall de propostes lúdiques i

saludables per fer.

“Els de 60 a 70 anys, si es troben bé, tenen moltes possibilitats, són molt

autònoms i poden fer el què vulguin.”

“Molins és un poble, i hi ha molta cohesió”.

La mida de Molins de Rei permet funcionar com a poble i les persones grans

que estan soles, malgrat tot, tenen una xarxa informal de persones que

estan alerta d’elles i els donen certs suports .

56

“El suport veïnal encara funciona, si aquí algú li passa alguna cosa

tothom s’assabenta. Encara hi ha veïnes que porten la compra i els

medicaments als altres. Això a Barcelona no passa”.

També ens comenten que no és el mateix envellir si ets home que dona ,

consideren que a Molins s’envelleix bé perquè hi ha una bona carte ra de

serveis amb una resposta ràpida i àgil des dels serveis socials, però que en

funció de si ets home o dona les necessitats són diferents.

“La desigualtat de gènere es perpetua al ser gran, s’envelleix diferent i

les malalties són diferents. Les dones tenen més afectacions però també

són més sofertes.”

“Els homes vidus necessiten entrar abans a la residència”.

Respecte al tema de la mobilitat i

l’accessibilitat consideren que

depèn d’on visquis de Molins de

Rei és més fàcil per a una persona

gran moure’s amb comoditat. Així,

consideren que la zona del Centre

de la Vila destaca per estar

força adaptada i per facilitar la

mobilitat, en canvi els barris

d’auto-construcció són més complicats per a la gent gran .

“Molins de Rei, com moltes ciutats, té moltes barreres arquitectòniques,

començant per l’estació de tren i acabant pels mateixos Serveis Socials.”

L’accessibilitat als habitatges és més complexa, bona part dels pisos no

estan adaptats a les persones grans . Ens comenten que amb el programa

“Més a prop” tenen constància de les persones majors de 80 anys que viuen

soles i en quines condicions resideixen.

“Coneixem quantes persones viuen soles i en quines condicions ho fan.

Avui en dia tenim poca gent gran sola i aïllada a Molins”.

57

• Els serveis per a persones grans

Els professionals participants pensen que la gent valora positivament els

serveis existents al municipi (Serveis Socials, CAP, Residència, Centre de

Dia i Clínica de Molins de Rei). Però també pensen que la percepció de la

gent gran canvia si les expectatives que tenen del servei que han de rebre

no es compleixen .

“Els usuaris del SAD estan contents amb el servei i el tracte que els hi

donem però en canvi es queixen perquè pensen que necessiten més

hores d’atenció”.

També pensen que els usuaris actuals no tenen l’hàbit de queixar-se , en

canvi quan la gent jove d’ara vagi envellint, el grau d’exigència cap als serveis

serà més gran.

“D’aquí un anys els usuaris estaran més apoderats i faran arribar més

les seves queixes”.

Els professionals ens fan arribar una reflexió molt interessant sobre els Serveis

Socials del municipi. Pensen que només poden atendre les urgències

socials i no tenen temps per a la prevenció .

“Tenim el repte de fer-nos visibles ja que ara no podem perquè el dia a

dia se’ns menja”.

“Ens falta temps per al treball social, podem atendre la urgència però no

podem explicar a la ciutadania què podem fer, no podem fer prevenció”.

El Servei d’Atenció a Domicili el consideren un servei molt important en els

Serveis Socials degut a la proximitat que els professionals ofereixen a la

persona usuària. La gent gran valora molt positivament als professionals que

veuen habitualment.

“El SAD ens serveix per a prevenir situacions pitjors de la gent gran. El

servei de neteja ens permet tenir ulls als domicilis”.

Ens confessen que les persones grans al principi són reticents a tenir un servei

de SAD a casa però un cop ho proven en queden molt contents.

58

“Són persones, són grans i el SAD els ajuda a sentir-se més persones”

Estan convençuts de que aquest servei necessita d’ampliació de personal

per tal d’ampliar hores als usuaris que ho necessiten amb l’objectiu de

retardar al màxim la institucionalització a residències i/o centres sociosanitaris.

Pensen que s’han de millorar i ampliar aquells serveis que dotin de major

autonomia a les persones grans i que les permeti poder estar a casa seva el

màxim de temps possible. El pas a la residència és inevitable en un moment de

la vida de la persona gran però opinen que manquen serveis intermitjos que

donin resposta a la plena autonomia, la independència i la dependència

institucionalitzada.

“A la residència, amb places públiques, tenim una llista d’espera molt

gran, amb una mitjana d’edat de 90 anys.”

“A Molins manquen places de residència però també falten pisos tutelats

i centres de nit”.

Defensen el fet de que la gent gran visqui al seu e ntorn amb els serveis

adequats, per això cal redirigir les polítiques socials cap a una proposta de

SAD més ampliat (amb més serveis i més hores) i una oferta de pisos tutelats i

majors places de residència.

“La gent gran no és sinònim

de necessitat, aquí podrien

viure molt bé amb serveis

accessibles i una bona

xarxa”.

“Hem de pensar en un SAD

amb àpats a domicili, amb

serveis d’arranjaments (que

ara es fan pocs), amb més hores de neteja, amb servei de dutxes..”.

59

Reconeixen que hi ha un abans i un després de la Llei de Dependènc ia,

abans de la l’entrada en vigor de la llei, ara ja fa 10 anys, els Serveis Socials

entraven als domicilis de persones amb pocs recursos, ara ha permès la

universalització d’aquests serveis.

“No només ha canviat el perfil dels usuaris de Serveis Socials sinó que el

perfil de la gent gran d’ara és molt diferent tant de les persones amb

dependència com de les que no”.

“Tenim gent amb diferents nivells socio-econòmics, la gent gran més

jove, saben el què volen, estan més preparats i tenen una vida més

activa i participativa.”

• El tracte a les persones grans

Els professionals han fet durant el debat un reflexió crítica de l’atenció que

reben les persones grans. Pensen que sovint els professionals, per manca de

temps i de recursos, no tracten adequadament i no dediquen el temps suficient

a la persona gran que tenen al davant. Pensen que en general els serveis no

tenen en compte a les persones grans i haurien d’ad aptar el llenguatge

tant escrit com oral .

“No ho posem fàcil a la gent gran, sovint cosifiquen, no facilitem ni els

continguts de la informació ni els temps. La burocràcia no està adaptada

a la gent gran”.

“Les administracions, en general, no faciliten l’accés a la informació

respecte a procediments administratius i alhora de tramitar sol·licituds

diverses (quan han d’omplir instàncies i altres impresos, quan reben

explicacions ferragoses i difícils d’entendre....)”.

Creuen també que els Serveis Socials de Molins de Rei no tenen els e spais

prou adequats per a garantir els moments d’intimita t i confidencialitat que

necessiten els usuaris.

“Els espais ens dominen a nosaltres, a les recepcions dels serveis tenim

taulells que maltracten a la gent”.

60

Hem parlat puntualment del tema dels maltractaments a les persones grans,

que és un tema considerat tabú del qual es tracta p oc . Afirmen que manca

molta informació al respecte, tant pels professionals com per les famílies, però

sobretot falta informació adreçada a les pròpies persones grans que sovint no

saben quan estan sent víctimes d’un maltractament.

“Hi ha casos de maltractes físics, psicològics, administratius... però la

realitat és que estan amagats i els cuidadors tenen molts pocs recursos”.

“A vegades els maltractadors són la pròpia família per esgotament o per

incomprensió de la malaltia del seu pare o mare”.

Els professionals estan satisfets, en general, de com funcionen els serveis

d’atenció a les persones grans del municipi i de com es coordinen entre ells.

Però troben a faltar millores en els espais per tal de preservar la intimitat dels

usuaris per una banda i millorar les condicions de treball dels professionals per

l’altra.

Respecte al serveis oferts creuen que cal ampliar el Serveis d’Atenció al

Domicili per tal de cobrir les necessitats de la gent gran d’ara i la futura, que per

sobre de tot demanda poder envellir a les seves cases. Estan d’acord amb la

gent gran de que calen places de residència, de centre de dia i afegeixen el

servei de centre de nit i el servei especialitzat en demències.

61

CONCLUSIONS

El marc teòric d’aquest estudi es basa en primer lloc en comprovar l’envelliment

demogràfic de la població de Molins de Rei. En segon lloc en analitzar com

s’està estenent el paradigma de l’envelliment actiu tant en les polítiques

adreçades a persones grans com en els seus hàbits. I en tercer lloc en

comprovar com s’està implantant el model d’atenció a la persona en els

serveis.

En aquest apartat veurem les conclusions extretes per eixos, farem una reflexió

final de com està envellint Molins de Rei i plantejarem les propostes d’acció

plantejades per les persones participants en els diferents grups de debat.

L’envelliment demogràfic de la població

• Molins de Rei està envellint per sota de la mitjana de Catalunya.

La població de persones de 65 anys i més de Molins de Rei era al 2016 de

25.359 que suposava el 16,4% del total de la població del municipi. D’aquest

percentatge tan sols un 2% es corresponia a persones de 85 anys i més. A

Catalunya el percentatge per persones de 65 anys i més era del 18,5%.

Molins de Rei és un municipi que va envellint com l a resta de poblacions

de Catalunya, Espanya i Europa però ho fa més lenta ment que la mitjana

de poblacions de Catalunya , Aquest fet s’explica perquè en paral·lel al

creixement de les persones grans també ha crescut en els darrers anys la

població jove.

Quan hem analitzat els diferents indicadors d’envelliment hem pogut comprovar

aquest fet, així tenim que l’índex d’envelliment (el quocient entre el nombre de

persones de 65 anys i més, i el de joves menors de 15 anys) de Molins de Rei

era al 2016 de 91,5, és a dir, per cada 100 joves menors de 15 anys hi havia

91 persones de 65 anys i més . A Catalunya aquest índex és de 116 i a la

comarca del Baix Llobregat és de 98,4.

62

L’anàlisi de la població i de tots els índexs d’envelliment de Molins de Rei ens ha permès veure que el municipi s’ha de preparar per a un envelliment de la seva població.

Amb l’índex de sobreenvelliment (el quocient entre el nombre de persones de

85 anys i més respecte al de persones de 65 anys i més) hem vist que Molins

de Rei segueix estant per sota de la mitjana de Cat alunya . Aquest índex a

Molins de Rei era al 2016 de 14,3, és a dir, per cada 100 persones de 65

anys i més hi havia 14 de 85 anys i més . A Catalunya l’índex de

sobreenvelliment era de 16,1 i al Baix Llobregat de 13.

També hem analitzat els índex de dependència de gent gran i de dependència

global que posen en relació la població activa (entre els 15 i els 64 anys) i la

població depenent econòmicament parlant. En aquests índex hem vist que la

distància d’aquests a Molins de Rei en comparació a Catalunya i a la seva

comarca s’escurça.

L’índex de dependència de gent gran a Molins de Rei (el quocient entre el

nombre de persones de 65 anys i més, respecte al de persones de 15 a 64

anys) era al 2016 de 24,8, és a dir, per cada 100 persones en edat activa hi

havia 24,8 persones grans. A Catalunya aquest índex era de 28,1 i al Baix

Llobregat era de 25,6.

L’índex de dependència global (la relació entre la població de 65 anys i més, i

de la menor de 15 anys, respecte a la resta de població) s’equipara a l’índex

que mostra la mitjana de Catalunya i del Baix Llobregat. Aquest índex era a

Molins de Rei al 2016 de 52,1. És a dir, de cada 100 persones en edat activa

hi havia 52 en edat de no treballar. A Catalunya aquest índex era de 52,4 i al

Baix Llobregat era de 51,6.

63

• En els propers anys s’haurà d’afrontar un envellime nt de la

població en femení.

Les dones grans viuran la seva particular revolució en relació a la forma

d’envellir, en primer lloc perquè l’esperança de vida és més llarga (actualment 6

anys més per les dones respecte als homes) i anirà acompanyada de millores

en l’envelliment saludable. En segon lloc perquè seran generacions que

entraran a l’etapa de la jubilació amb més formació i informació, amb més drets

i també exigències i per tant gaudiran de més recursos socials, econòmics i

culturals.

Els rols tradicionals de la família, de la dona cuidadora, de la dona respecte al

treball, de la jubilació femenina, etc. plantejaran nous paradigmes de la dona

gran i de l’envelliment en femení que s’han de teni r en compte . Abans

d’aquest moment hem de plantejar la situació de les dones atrapades en un

envelliment que no les ha tingut en compte i les ha fet invisibles.

Les dones que arriben a la jubilació en una situació econòmica precària (que

empitjora quan enviduen), les que no tenen xarxa relacional, les que no tenen

accés als recursos per falta d’informació, les dones que per la seva

conjuntura personal i social es troben en situacion s de dependència i

pobresa.

En els grups de debat i en les entrevistes hem escoltat principalment a les

dones amb el rol de cuidadores de pares, marits, fills i néts amb el síndrome de

la generació atrapada per una banda. I per l’altra, el rol de dones apoderades

que compaginen les responsabilitats domèstiques i familiars amb el temps de

creixement personal.

Des de la perspectiva de les dones, l’envelliment p lateja el repte de

plantejar polítiques que atenguin aquestes diversit ats així com de preveure

el proper rol de les dones independents econòmicament, socialment,

culturalment i sexualment parlant.

64

Per tal que l’envelliment sigui una etapa positiva cal que l’esperança de vida vagi acompanyada d’oportunitats per a poder-la viure amb salut, amb participació, amb seguretat i amb accés a la formació i informació.

Paradigma de l’Envelliment Actiu

• Molins de Rei compta amb un nombre d’equipaments pe r a gent

gran similar al dels municipis de població semblant .

L’envelliment actiu es basa en els pilars de la salut, la seguretat i la

participació i darrerament també s’hi ha afegit el pilar de la formació al llarg

de la vida . Aquest concepte té en compte la dimensió bio-psico-social de les

persones.

Aquest canvi de paradigma de l’envelliment té els objectius de promoure la

participació en la vida social, cultural, familiars, política, etc. de les persones

grans; de fomentar l’autonomia al llarg del cicle de vida i el de prevenir la

dependència de la gent gran.

Molins de Rei compta amb dos casals de gent gran que fomenten la

participació en la vida social, cultural i de lleure de les persones grans del

municipi. A més, compta amb les activitats que organitzen les difere nts

associacions de veïns als barris pensades per a la gent gran.

Tot i així, la gent gran participant creu que hi ha una bona of erta

d’activitats però que falten equipaments per a gent gran . Hem de dir que

les poblacions de Catalunya amb una població d’uns 25.000 habitants com

Molins de Rei, compten amb la mateixa quantitat d’equipaments.

65

El model de participació i associacionisme que funcionava fa 15 o 20 anys per a la gent gran del moment ara està en crisi.

Al municipi hi manquen espais de participació formal , com un consell

municipal de la gent gran on aquesta pugui expressar les preocupacions i

expectatives del col·lectiu i pugui proposar accions per al foment de

l’envelliment actiu i saludable de Molins de Rei.

En aquest sentit, accions com organitzar la setmana de la gent gran o

celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran ajuda rien a donar

visibilitat a la gent gran del municipi i a les seves reivindicacions.

• L’associacionisme d’entitats de gent gran i el mode l de voluntariat

d’aquestes està en crisi.

El paradigma de l’envelliment actiu apodera a les persones grans i les fa

partícips de la seva pròpia vida i les involucra en la presa de decisions

relacionades amb la planificació estratègica dels serveis i de les ciutats. Les

persones que ara tenen més de 70 i 75 anys i participen del teixit associatiu de

Molins de Rei, molts d’ells ja van començar participant a l’Associació de veïns

del barri o al club de futbol o petanca quan eren molt més joves.

Actualment hi ha 4 associacions de gent gran a Moli ns de Rei, dues de les

quals està vinculada als dos casals de gent gran ex istents. Els propis

membres d’aquestes associacions veuen com els membres de les juntes van

envellint sense trobar gaires persones voluntàries per a fer el relleu.

En els grups de debat hem pogut comprovar la preocupació per la manca de

participació en les associacions, tant per formar part de les juntes com per fer

ús de les activitats per part de les generacions de la gent gran “més jove”.

66

Les associacions i els casals estan veient com els seus usuaris estan envellint i

com les noves generacions de gent gran no mostren interès per a participar-hi.

Aquest fet que preocupa als propis membres de les e ntitats ha de ser

presa com una oportunitat de redirigir els equipame nts i les activitats per

a les persones grans cap a una oferta que sigui atr activa i s’adapti a un

model de participació i associacionisme que està ca nviant.

• Una nova generació de sèniors joves planteja un can vi en les

polítiques d’envelliment actiu dutes a terme fins a ra.

Els “Sènior joves” són la nova generació de persones que va des de l’edat en

que s’acaben de jubilar fins als 75 anys aproximadament. És un grup del tot

heterogeni que es caracteritza per mostrar grans diferències socials, culturals,

sanitàries i econòmiques respecte a les generacions anteriors.

Tot fa pensar, que al igual que quan hem parlat de l’envelliment en femení, en

un futur gaudiran de millor salut, de majors ingressos econòmics i d’un més alt

nivell cultural.

Hi ha un canvi de rols en la nova generació de gent gran els “Sènior Joves”

respecte a les generacions anteriors. No fa gaires dècades, quan es jubilaven,

els hi quedaven pocs anys per viure i amb “mala” salut, i amb la visió de que als

60 anys ja eres una persona anciana, amb una gran disminució de les

capacitats i de l’autonomia personal. La mateixa gent que s’acabava de jubilar

es veia gran i amb poques oportunitats.

En canvi, en els darrers anys, el nou rol dels “Sèniors joves” implica que jubilar-

se sigui una nova etapa per a gaudir d’un mateix. No es senten ni grans ni vells

i no senten interès per les propostes d’oci i de lleure que s’organitzen per a la

gent gran. No volen que ningú els organitzi ni els dirigeixi , volen decidir

autònomament sabent que si la salut els acompanya, els queda molts

anys per endavant.

67

Aquesta nova generació que anomenem “Sèniors Joves” no s’identifica amb les generacions anteriors i en canvi, es sent més a prop de les generacions que els segueixen.

Tothom vol envellir a casa seva o en el seu defecte poder-hi estar el màxim de temps possible amb les assistències que siguin necessàries.

Aquesta nova generació demanda serveis i activitats adequats a les seves

necessitats partint de les seves pròpies experiències i expectatives. Són molt

més exigents amb les seves demandes actuals i amb les futures. Es senten

actius i amb plenes capacitats per a continuar participant i aportant socialment

la seva experiència.

Model d’atenció Centrada en la Persona

• La majoria de les persones grans volen romandre a c asa seva tot i

estar en situació de dependència i amb necessitat d ’atenció.

L’Atenció Centrada en la Persona és un canvi de model en l’atenció que

necessita de la implicació de tots els agents involucrats, en el centre està la

persona i al voltant hi ha la família, l’entorn, els professionals de les institucions

i les administracions. L’objectiu és donar qualitat de vida , salut i benestar

tenint en compte els desitjos i les pors de la persona, per tal de construir un

projecte vital desitjat amb la màxima participació de la pròpia persona i del seu

entorn.

En vista als resultats dels grups de debat cal una reorientació dels serveis

intentant equilibrar els desitjos i les necessitats de les persones amb els

requisits sanitaris i de qualitat assistencial.

68

Tanmateix, els professionals ens han explicat que aquest model necessita d’una reorientació cap a un Servei d’Atenció al Domicili més ampli i integrador.

Gent gran i professionals ens han manifestat la voluntat de retardar el màxim

l’accés a una residència. Aquest fet provoca que haguem de pensar que els

Serveis d’Atenció Domiciliaria seran els més demand ats i els que

necessitaran de més inversió tant per créixer en hores i serveis

(quantitativament) com en el model d’atenció (qualitativament).

• Un nou model de Serveis Socials amb un SAD més inte gral.

Els Serveis Socials de tots els Ajuntaments de Catalunya han vist com des de

l’entrada en vigor de la Llei de Dependència a l’any 2007 el perfil dels usuaris

d’aquest servei s’universalitzava i donava entrada a persones de diferents

nivells socioeconòmics.

Els Serveis Socials s’han adaptat a la nova Llei a corre-cuita, i finalment i amb

una situació de crisi econòmica pel mig, la Llei s’ha pogut implantar podent fer

la valoració dels tres graus de dependència que contempla la mateixa Llei.

Els Serveis Socials de Molins de Rei han fet front a la implantació de la

Llei i a l’envelliment progressiu dels seus habitan ts dotant aquests

serveis de més recursos tal i com hem pogut veure en l’anàlisi de l’evolució

tant del SAD Dependència, com del SAD Social com del Servei de

Teleassistència.

En l’anàlisi comparat d’aquests serveis i l’evolució que han patit en els darrers

cinc anys, hem pogut veure com tots els serveis han crescut tant en número

d’usuaris com en número d’hores.

Si volem implantar un model centrat en la persona en els Serveis Socials

municipals i per tant volem respectar la voluntat de la gent gran d’envellir a

casa, de fomentar la seva autonomia personal i la seva independència cal una

69

ampliació del SAD amb més hores i més serveis i amb un model que

tingui més en compte la veu de la persona gran.

• La gent gran pensa que Molins de Rei necessita més places

públiques de residència.

El municipi compta amb la residència municipal Dr. Josep Mestre amb 30

places públiques de residencia i 10 d’estada diürna (centre de dia). Per altra

banda, pel que fa a les places de centre de dia cal tenir en compte el centre de

dia El Petit Rossinyol amb 10 places i el centre de dia Molins amb 30 places. La

majoria de persones grans participants consideren que les places de residència

són poques per atendre les demanades existents actualment al municipi.

Actualment es persones amb necessitat d’una plaça de residència i centre de

dia van als municipis propers com Cervelló, Vallirana, Corbera o Sant Vicenç

dels Horts.

Si comparem les persones de 85 anys i més de Molins de Rei (595

persones) amb les 30 places de residència poden dir que la taxa de

cobertura d’aquest servei és del 5,04%. Si fem aquesta comparació amb les

persones ateses pel servei de SAD dependència que al 2016 van ser 95

persones, podríem dir que la taxa de cobertura de les places de residència

respecte a les persones usuàries del SAD dependènci a és del 31,5%.

També compta amb la Clínica de Molins de Rei amb servei privat amb llits

d’atenció sociosanitària i servei de residència i d’estada diürna.

• La residència i centre de dia s’han de preparar per a un perfil de

persona gran amb molta dependència i necessitats es pecífiques.

El perfil dels usuaris de les residències i també dels centres de dia de

Catalunya ha anat canviat en les últimes dècades però el punt d’inflexió és

des de la implantació de la Llei de Dependència a l ’any 2007.

70

Les persones que accedeixen a les residències són cada cop més grans i amb més dependència i més necessitats d’atenció específiques.

Fins a mitjans dels anys 80 les residències acollien majoritàriament a persones

majors de 65 anys vàlides que necessitaven rebre atenció per motius de solitud

i/o motius econòmics, eren així, uns centres principalment socials. Amb els

canvis demogràfics de la població que ja hem vist, amb l’allargament de

l’esperança de vida com a principal factor, les residències que acollien a

persones vàlides han d’atendre a les mateixes persones que van envellint i

emmalaltint als centres residencials, obligant a ampliar el personal sanitari i

sociosanitari. D’aquesta manera el perfil de residències es torna mixt (social i

sociosanitari).

Amb l’entrada de la Llei de Dependència, les valoracions del grau de

dependència són les que marquen l’accés als centres amb places públiques i

concertades. D’aquesta forma en els darrers 10 anys el perfil de les

residències i centres de dia ha anat cap a atendre a més usuaris amb

necessitats sociosanitàries.

Les residències donen un servei d'acolliment adreçat a persones grans que

tenen dificultats per continuar vivint a casa seva, ja sigui perquè viuen soles i

no poden tenir cura d'elles mateixes o bé per dificultats de suport familiar.

Aquest servei d’acolliment ha d’anar orientat a aco nseguir un sistema

d’atenció que respongui a les preferències de les p ersones i que, encara

que siguin cuidades per altres, es garanteixi la seva màxima independència i

control sobre la seva vida quotidiana. Això, aplicat a persones extremadament

dependents, com és el perfil dels usuaris que s’atenen actualment, ho fa més

complex.

Molins de Rei ho veu ja en la seva residència municipal i ho veurà en el futur en

els nous serveis residencials que projecti. En aquest sentit, cal destacar que ja ,

71

que a la Llar d’Avis Dr. Josep Mestre, ja s’està treballant des del model de

l’atenció centrada en la persona des del moment de l’ingrés fins al moment final

de la vida.

En aquest sentit han de buscar la personalització de l’atenció, el respecte a la

seva voluntat i la capacitat de decisió, la promoció de l’autonomia personal, el

respecte a la intimitat i la potenciació del manteniment dels llaços familiars.

Anem cap a un model d’intervenció que ha de tenir e n compte la fragilitat i

les potencialitats de les persones i no es basi en la irreversibilitat del fet, sinó

en la promoció d’aquest per tal de prevenir el seu deteriorament cap a una

pèrdua d’autonomia.

• Un nou model de compartir habitatge, més sostenible , compartit i

de col·laboració

Les persones volen romandre a casa seva i en el seu entorn com a garantia de

poder seguir mantenint el control sobre les seves vides i la presa de decisions

en el dia a dia. Per aquest motiu es necessita una evolució dels serveis

d’atenció domiciliaria, un desenvolupament dels serveis de proximitat, el suport

als familiars, millorar l’estat dels habitatges i la seva accessibilitat.

Partint d’aquest desig pren força entre els “sèniors joves” el fet del

“cohousing” o del “housing” que són conceptes anglesos que fan referència

a un model d’habitatge tutelat i/o compartit que a diferents països europeus ja

fa anys que funciona. Són diferents els models que convivència que han anat

sortint durant els grups de debat però tots tenen en comú el fet de poder estar a

casa o en un lloc com a casa i evitar el màxim temps possible anar a una

residència.

Compartir pis amb les assistències tècniques necessàries, residir en habitatges

tutelats, residir en una zona amb apartaments privats amb zones i serveis

comuns d’ús opcional (amb menjador, equip de professionals d’atenció directa,

activitats de lleure..), etc. Qualsevol modalitat d’habitatge que fomenti

l’autonomia personal, eviti l’aïllament social i co mpti amb el suport tècnic

72

i professional necessari és vàlid com a model alter natiu a l’actual amb

moltes persones soles grans en cases gens accessibles o bé el de la

institucionalització en residències.

73

Quin és el futur de Molins de Rei respecte a l’enve lliment de la

seva població?

La sensibilització és molt important i cal ser cons cients que tothom serem

grans i tothom ens anirà bé viure en un entorn amab le, segur i

confortable. En aquest cas el paper de les administracions públiques com

l’Ajuntament de Molins de Rei és molt important per tal de facilitar instruments

per a la sensibilització, conscienciació i informació de la població respecte a

l’envelliment col·lectiu.

També serà clau el paper del Tercer Sector (les entitats socials, les

associacions, etc.) en el canvi de model de participació social, cívica i

política que tingui en compte el paper rellevant de les persones grans que

aniran arribant. Els “Sèniors Joves” que arribaran a aquesta etapa ja són i

encara més seran persones més instruïdes, més independents i més

reivindicatives amb els seus drets i en gestionar la seva autonomia personal.

Si tenim una societat informada vers el canvi de paradigma de l’envelliment

actiu, formada en la implantació de models d’atenció a centrada a la persona i

mentalitzada de les conseqüències de l’envelliment demogràfic de la població,

podrem garantir un futur positiu i optimista. Ja que la nostra societat haurà

optimitzat els seus recursos en pro d’una comunitat inclusiva,

respectuosa i conscienciada amb totes les generacio ns.

L’envelliment de la població l’hem de veure com una oportunitat i no pas

com un problema. Envellir és un èxit i no pas un ca taclisme. Hem

comprovat en els grups de debat fets a les persones grans de Molins de Rei

que la visió de l’envelliment com un procés de deteriorament, decrepitud i

malaltia ja no és vigent. Cada cop són més les dones i el homes grans que

viuen l’etapa de la vellesa amb autonomia i satisfacció fins a edats molt

avançades.

74

L’envelliment no és un procés que es pugui mirar de s de l’únic prisma de

l’edat . Té molts altres matisos de gran rellevància col·lectiva i individual. No és

el mateix envellir si ets dona que si ets home, ni implica el mateix fer-ho si ets

membre d’un país desenvolupat o no desenvolupat. Tampoc no significa el

mateix fer-se gran havent gaudit d’una bona educació, amb accés a la cultura i

als sistemes de salut, amb activitat professional i relacions afectives i

interpersonals, que fer-se vella o vell des dels límits del sistema.

L’envelliment actiu té en compte l’heterogeneïtat de les persones grans i té

en compte les persones actives, les persones dependents, les persones amb

discapacitat i les persones més vulnerables. Té en compte la inclusió de les

persones grans sigui quin sigui el seu grau d’autonomia i d’independència .

Però parlar d’envelliment és parlar de tota la ciutadania ja que tothom hi hem

d’arribar, és parlar del compromís social de les ciutats i pobles per a pact ar

i treballar per a uns entorns amigables amb les per sones grans. Hem de

planificar que viurem més anys i hem de saber com els volem viure en termes

de benestar, inclusió social, salut, economia, cultura, política, convivència,

participació, accessibilitat, mobilitat, etc.

De l’opinió de les persones grans recollides dels grups de debat per una banda,

i de l’opinió recollida dels professionals que treballen en l’atenció de persones

grans de Molins de Rei surten les línies de futur.

Aquestes línies han de permetre poder fer un pla d’ acció de la gent gran

de Molins de Rei , que seguint el marc teòric i les reflexions finals s’agrupen en

tres eixos: les accions que treballen en el model d’atenció centrada en la

persona, les accions que tenen en compte el paradigma de l’envelliment actiu i

les accions que afronten l’envelliment demogràfic de la població.

75

Propostes fetes pels grups de debat per a un futur pla d’acció

de la gent gran de Molins de Rei.

Envelliment demogràfic :

• Oferir més serveis que fomentin l’autonomia personal.

• Combatre els estereotips i l'edatisme.

• Augmentar el suport i l’acompanyament al col·lectiu de dones vídues.

• Envelliment demogràfic en femení.

• Adaptar els transports d’acord a les noves necessitats que comporta

l’augment de l’esperança de vida i el progressiu envelliment de la

població.

• Ampliar el servei de bus el cap de setmana.

• Estudiar fórmules de transport col·lectiu per anar als metges

especialistes (taxis, bla-bla car de poble).

• Millorar l’accessibilitat de l’estació de tren de la RENFE.

• Adaptar les voreres i carrers del municipi pensant en l’envelliment de la

població.

• Col·locar marquesines i seients a les parades de bus.

76

Envelliment actiu :

• Reorientació dels equipaments de lleure de gent gran.

• Promoure el voluntariat entre persones grans per acompanyar a

persones grans soles.

• Repensar l’associacionisme tenint present les noves generacions que

envelleixen i seu perfil.

• Crear un espai de participació de la gent gran de Molins de Rei.

• Fomentar noves alternatives de convivència, com el cohabitatge sènior o

els habitatges tutelats.

• Aprofitar habilitats de les persones grans (mentoratge).

• Crear una proposta d’activitats per a gent gran que estigui proposada

per la pròpia gent gran, pensant en totes les franges d’edat i situacions

de dependència.

• Casal de gent gran accessible per a tothom obert tots els dies de la

setmana.

• Recuperar el protagonisme de les persones grans organitzant la

Setmana de la Gent Gran, celebrant el Dia Internacional de la Gent

Gran, etc.

• Activitats pensades per a gent gran amb dependència i poca mobilitat.

• Activar l’ús dels aparells de gimnàs del carrer amb monitors que

expliquin el funcionament i acompanyin a la gent gran.

• Ampliar els aparells de gimnàs al carrer als barris de Can Graner i de

’Angel.

77

Model d’atenció centrada en la persona:

• Repensar el model de Serveis Socials, com volem atendre, a on, de

quina forma, etc.

• Millorar la primera atenció dels Serveis Socials per tal de preservar la

intimitat de les persones usuàries.

• Millorar el servei d’atenció a les persones destinant més temps a

l’atenció i a l’escolta activa, per una banda, i millorant els espais de

Serveis Socials amb despatxos d’atenció privats amb espai per a tots els

professionals.

• Ampliació de l’oferta i hores d’atenció dels Serveis d’Atenció als

Domicilis (SAD) per avançar-nos a la població futura.

• Pensar en una oferta de serveis que endarrereixin l’internament de les

persones grans a les residències.

• Crear un espai (comissió de debat) per al debat i la participació dels

professionals de Serveis Socials per tal que aquests aportin idees i

propostes de millora del funcionament del propi servei.

• Millorar les coordinacions amb les altes hospitalàries.

• Crear un centre especialitzat per a demències.

• Més informació i sensibilització sobre Serveis Socials adreçades a les

persones grans i als familiars i cuidadors.

• Suport als cuidadors informals.

• Servei de suport al dol per a les persones grans.

• Més places públiques de residència, de centre de dia, de centre de nit i

d’hospitalització sociosanitària.

• Preparació per al nou perfil de persones usuàries de residències i

centres de dia, amb més edat i amb més dependència.

• Tenir en compte l’envelliment de les persones amb discapacitat

intel·lectual.

• Servei de podologia subvencionat per a tota la gent gran.

• Construir un ambulatori nou amb totes les especialitats al municipi.

78

• Donar a conèixer entre la població els serveis per a gent gran del

municipi.

• Crear una borsa de persones cuidadores del municipi i rodalies.

• Crear un servei de préstec de material com cadires de rodes,

caminadors, grues, etc.

79

ANNEXES

RELACIÓ DE GRÀFIQUES I TAULES...................... ................... 77

GUIÓ DELS GRUPS DE DEBAT........................... ....................... 79

MODEL D’AUTORITZACIÓ............................... ........................... 81

MODEL DE CARTELL................................... ............................... 82

80

RELACIÓ DE GRÀFIQUES I TAULES

• Gràfica 1. Piràmide de població per sexe i edat de Molins de Rei, 2016.

• Gràfica 2. Percentatge de població per grups d’edat de Molins de Rei,

2016.

• Gràfica 3. Percentatge de la població de 65 anys i més i de la població

de 85 anys i més per sexe de Molins de Rei, 2016.

• Gràfica 4. Evolució de l’índex d’envelliment de Molins de Rei per sexe


• Gràfica 5. Evolució de l'índex de sobreenvelliment de Molins de Rei per


• Gràfica 6. Evolució de l'índex de dependència de gent gran de Molins de

Rei per sexe entre els anys 2001 i 2016.

• Gràfica 7. Evolució de l'índex de dependència global de Molins de Rei

per sexe entre els anys 2001 i 2016.

• Gràfica 8. Persones ateses per Serveis Socials pel sector d'intervenció

Gent Gran a Molins de Rei per sexe, 2016.

• Gràfica 9 . Persones ateses pel Servei d'Atenció al Domicili (SAD


• Gràfica 10. Número d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SAD


• Gràfica 11 . Persones ateses pel Servei d'Atenció al Domicili (SAD

social) a Molins de Rei per sexe, 2016.

• Gràfica 12. Número d’hores del Servei d'Atenció al Domicili (SAD social)

a Molins de Rei per sexe, 2016.

• Gràfica 13. Persones ateses pel Servei de Teleassistència a Molins de

Rei per sexe i grups d’edat, 2016.

• Gràfica 14. Evolució de les persones ateses pels serveis de SAD (social

i dependència) i teleassistència a Molins de Rei entre els anys 2011 i

2016.

• Gràfica 15. Percentatge de persones participants en els grups de debat

de gent gran i d’associacions de gent gran per sexe.

• Gràfica 16. Percentatge de persones participants en els grups de debat

de gent gran i d’associacions per franges d’edat.

Pla de gent gran de Molins de Rei · les associacions de veïns i per l’equip de l’Associació...

Documents

Transcript of Pla de gent gran de Molins de Rei · les associacions de veïns i per l’equip de l’Associació...